Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70888 | Fons d'imatges de Vallcebre de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons fotogràfic està format per unes 300 fotografies referents a Vallcebre. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...). Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08293-5 | Carrer Mossèn Huch nº 8, 1r, 08600 Berga. | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà va ser fundat l'any 1982. Agrupa a diferents persones de la comarca interessades per la cultura. És l'entitat encarregada de publicar L'Erol i s'il·lustra amb el fons fotogràfic i documental que posseeix. Aquest fons fonamentalment fa referència al Berguedà.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Vicenç Aparicio, Ramon Viladés i altres. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 70947 | Fons d'imatges de Vallcebre al Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-al-museu-de-les-mines-de-cercs | XX | L'Arxiu Fotogràfic del Museu de les Mines de Cercs conté més de 3.000 fotografies referents al Berguedà. D'aquestes, unes 150 fotografies, fan referència a Vallcebre. Tot i que les fotografies són de diferents èpoques i temàtiques, la gran majoria, són imatges de la segona meitat del segle XX referents a la mineria i als paisatges. El Museu disopsa d'una base de dades amb expliciació i informació de cada fotografia, així com també còpies o originals. Les fotografies provenen de l'Arxiu Luigi, Arxiu Sistach i donacions que han fet diverses persones. | 08293-64 | Plaça Sant Romà s/n, colònia Sant Corneli, 08698 Cercs. | El Museu de les Mines de Cercs va nèixer el 1999, i ja des del principi es va interessar per la recollida de material fotogràfic de les zones mineres de la comarca. Gràcies a les donacions i fotografies fetes pel Museu, l'arxiu fotogràfic ha anat creixent, i continua creixent, any rere any. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 71052 | Fons d'imatges de Vallcebre a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-acbr | PEDRALS, Xavier (2006). Arxius, nº 47. Estiu 2006. | XX | El fons fotogràfic de l'ACBR està format, d'una banda, per 7 postals de Vallcebre i de l'altre, per 19 fotografies realitzades per Josep Deseuras i Vilanova. Les 7 postals són vistes del poble de Vallcebre i dels seus paisatges. Aproximadament, les postals es podrien datar de mitjans del segle XX, ja que en dues postals de la panoràmica del poble s'hi pot observar l'església que es construí a Vallcebre l'any 1931. Només 2 postals ens aporten certa informació: - Vallcebre-3. Pont de la Foradada, Edit. Masana. - Al fondo La Clusa, nº32-Vallcebre. Foto Puig Ribera. Les altres 19 fotografies pertanyen al Fons Deseuras i ens mostren paisatges i vistes del terme municipal de Vallcebre i del nucli. Les 19 imatges, cronològicament, es poden situar entre el 1969 i el 1978. | 08293-169 | Pla de l'Alemany, s/n –Pavelló de Suècia- 08600 Berga. | A inicis del segle XX molts excursionistes i fotògrafs començaren a fotografiar els paisatges per on transitaven. Moltes d'aquestes fotografies esdevingueren postals que, avui en dia, ens permeten veure unes panoràmiques esplèndides de la majoria de pobles de Catalunya, especialment del Pirineu i la costa. Pel que fa al fons Deseuras, aquest es cedí a l'ACBR el maig de 2006. El fons està format per més de 168.000 negatius que recullen la vida berguedana des del 1953 fins el 1980. Josep Deseuras va recollir tota l'actualitat política en actuar com a fotògraf oficial de l'Ajuntament i, com a professional, multitud de reportatges, tant d'activitats i festes públiques, com de privades. A més d'una bona quantitat de paisatges de muntanya i de viles i pobles de la comarca destinats a postals. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1969-78 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut / Josep Deseuras i Vilanova. | El fons Deseuras encara no es pot consultar perquè s'està digitalitzant i catalogant. Tot i que hi ha més d'un 80% de les fotografies documentades, podria ser que n'apareguessin més, per tant, la xifra exacta no es podrà saber fins que s'hagi acabat de documentar tot el material. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 71053 | Fons d'imatges de Vallcebre al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-al-centre-excursionista-de-catalunya-cec | <p>www.cec.cat</p> | XX | <p>Al fons fotogràfic del CEC hi podem trobar 4 fotografies referents a Vallcebre. Les fotografies són les següents (referència, títol, lloc, autor, any i descripció): -3255: Capella, Sant Julià de Vallcebre, Antonio Gallardo, novembre 1926. La imatge ens mostra dos pastors amb el seu ramat passant per darrere de l'església de Sant Julià de Fréixens, que es pot apreciar al fons. -3256: Capella, Sant Julià de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Vista de la façana principal de l'església. -3257: Mas de Pey, Santa maria de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Fotografia de la masia amb el seu enorme paller a mà esquerra. -3258: L'Hostalet, Santa Maria de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Imatge de l'era de l'Hostalet on un jove carrega llenya sobre una mula. Al ser darrere la casa, i a mà esquerra el paller.</p> | 08293-170 | Carrer del Paradís, nº 10 i 12, 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya té els seus orígens el 26 de novembre de 1876, quan Josep Fiter junt amb quatre partícips més, determinaren la creació d'una associació excursionista: «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». L'associació es posà en marxa sota la direcció de Josep Fiter i s'hi uniren Cèsar August Torras i Àngel Guimerà, entre d'altres. En els seus inicis, el Centre va tenir dues vessants, la cultural i l'esportiva, que durant 13 anys es manifestaren separadament entre l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació Catalana d'Excursions. L'abril de 1891 Antoni Rubió i Lluch fou elegit i nombrat nou president del Centre Excursionista de Catalunya, per tant, la unió de les dues entitats quedà pal·lesa de forma evident aquest any. El CEC ha destacat per les diverses tasques i activitats que ha dut a terme en l'àmbit cultural i esportiu. Aquest fet ha propiciat que el CEC disposi d'una gran àrea documental amb: una biblioteca, un arxiu històric, un arxiu fotogràfic, un fons de l'Estudi de la Masia Catalana i un petit fons d'art. El fons CEC està format per donacions de socis i no socis i s'hi ha arribat a dipositar unes 300.000 fotografies en els poc més de 100 anys de la seva història. Alguns dels fons que composen el AFCEC són: Fons Albert Oliveras i Folch, Fons Arnau Izard i Llonch, Fons Cèsar August Torras i Ferreri, Fons Enric Ribas i Virgili, Fons Jean Thomas, Fons Josep Roig i Trinxat, Fons Lluís Estasen i Pla, Fons Lluís Marian Vidal i Carreras, etc. D'Antonio Gallardo ben poca cosa en sabem, únicament que fou l'autor de diverses fotografies del Berguedà, entre elles la de Sant Julià, i que fou ell mateix el que cedí el seu fons al CEC. Lluís Estasen i Pla (1890-1947). Gran amant dels esports la muntanya i la fotografia. Destacà amb l'escalada, on introduí tècniques innovadores juntament amb els seus companys, i també amb l'esquí. Les seves imatges són de temàtica muntanyenca i no hi poden faltar els esports ni el Pirineu, el Pedraforca, Montserrat i el Montseny.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Antonio Gallardo i Lluís Estasen i Pla | L'arxiu està en obres i no es pot consultar la resta d'informació, per tant, el fons d'imatges del qual disposen pot ser major que l'esmentat en la present fitxa. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 70884 | Arxiu Municipal de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallcebre | Inventari de l'Arxiu Municipal de Vallcebre, Ajuntament de Vallcebre. | XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Vallcebre. La documentació es conserva en una sala de 3'3x3 mts i hi ha un total de 52 mts lineals de documentació. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat, essent més nombrosa la documentació referent al segle XX. A més, hi ha el fons del jutjat de pau, de la Hermandad Sindical de Labradores, de la Mutualitat Nacional Agrària, el Sindicat Local de Combustible, de FET y de las JONS, l'ADF. També destaquen els fons particulars de Josep Ramon Grandia i Soler (on destaca la correspondència d'aquest, conegudes com a 'Cartes del Nai') i Mariano Grandia i Soler. El document més antic que s'hi pot trobar és un cadastre del segle XVIII. La documentació municipal està classificada en les seccions següents: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficiència i Assistència Social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis Agropecuaris i Medi Ambient i Col·leccions factícies. La documentació s'ha classificat seguint els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08293-1 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre. | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. Darrerament l'Ajuntament va encarregar l'ordenació i catalogació de tot el material de l'arxiu dins el programa de manteniment amb la Diputació de Barcelona iniciat el 2006. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70884-foto-08293-1-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 70885 | Cartes de 'El Nai' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartes-de-el-nai | AAVV (primavera 2003). Les tres guerres carlines. L'Erol nº 76, any 22. ARNABAT, Ramon (2006). Visca el Rei i la Religió! La primera guerra civil de la Catalunya Contemporània (1820-23). Pagès editors. GOL, Antoni (1989). 'Berga i comarca durant les tres guerres carlines'. Dovella nº 32, any IX, II època. OLLER, Josep (hivern 1997). 'Guerrillers absolutistes i carlins Jep dels Estanys i Josep Grania 'El Nai''. L'Erol nº 56. TORRAS, Jaume (1967). La guerra de los agraviados. Publicaciones de la cátedra de História General de España, Universitat de Barcelona. | XX | Les cartes de 'El Nai' són una sèrie de 42 cartes escrites per Josep Grandia i Soler o adreçades a ell. Daten de principis del segle XX i són part de la correspondència que el militar carlí va rebre o generar en els anys del seu exili a França, tant per part d'amics i familiars, com per part dels militars que participaren en l'alçament fallit de 1900. | 08293-2 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre | Josep Grandia i Soler va nèixer a Vallcebre el dia 17 de desembre de 1854 i se'l coneix com El Nai per la casa on va nèixer. Participà a la tercera Guerra Carlina on, tot i la seva joventut, destacà per les seves aptituds militars i el 26 de febrer de 1876 obtingué el grau de capità. Acabada la guerra va recórrer diversos països europeus i amb la salut força malmesa retornà a Vallcebre on va fer de secretari municipal. Des del 1898 hi havia preparatius per un alçament carlí, però un grup de carlins catalans dirigits per Salvador Soliva, i entre ells en Josep Grandia, van actuar al marge dels preparatius i van llançar-se a la lluita l'octubre de 1900. Josep Grandia com a cap del districte de Berga va formar una partida i el 28 d'octubre de 1900 va proclamar el pretendent carlí, Carles VII, com a monarca. Després del fracàs de l'alçament, que va ser sufocat ràpidament, s'exilià a Perpinyà des d'on mantingué una activa correspondència amb els seus caps militars i amb parents i amics de Catalunya. Les autoritats i alcalde de Berga li proposaren un indult a canvi de l'entrega de les armes amagades, però tot i que no ho veié gens clar i s'hi negà unes quantes vegades, sembla a ser que al final ho acceptà, ja que el maig de 1901 li comunicaren que ja podia tornar sense por. Ja des de Vallcebre, a finals de maig del mateix 1901, va escriure una carat a S.M posant-se sota la seva disposició. El darrers anys de la seva vida els passà a La Consolació, on vivia la seva filla, i morí el 1926. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70885-foto-08293-2-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Josep Grandia i Soler i altres | És un fons especial de l'Arxiu de Vallcebre. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 70889 | Fons documental de Vallcebre a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-larxiu-comarcal-de-berga | XIV/ XIX | El pergamí té brutícia i taques superficials, retallat. Segell retallat, perdut./ El cens ben conservat. | A l'Arxiu Comarcal del Berguedà s'hi poden trobar 2 documents referents a Vallcebre: un pergamí d'un proces judicial datat l'any 1390 i un cens militar del 18. El Pergamí és un procés judicial engegat arran d'una venda feta per Joan I, el Caçador, a Ramon de Peguera, cavaller, senyor de la baronia de Lluçà, d'un domini que el rei tenia al castell de Peguera, a la parròquia de Santa Maria de Vallcebre. El dit domini era tingut en feu del rei pel mateix Ramon de Peguera, i era conformat per masos, terres, vinyes i els seus habitants. El cens militar de 1856 és un llibre que conté llistats de les cases dels pobles del Berguedà on hi havia nois o homes joves que poguessin ser aptes per anar a l'exèrcit. El llistat està agrupat per pobles i de cadasun d'ells s'especifica el nom de la casa, qui l'habitava i qui n'era el propietari. Concretament, pel municipi de Vallcebre, hi ha allistades 166 cases. | 08293-6 | Pavelló de Suècia, s/n, 08600 Berga | L'Arxiu Comarcal del Berguedà conté documents de la ciutat de Berga i també n'aplega d'alguns pobles del Berguedà, tot i que, aquests darrers, en menor mesura. Els documents més antics que conserva daten del segle XIII. La documentació està ordenada amb les seccions següents: fons de la Generalitat de Catalunya, fons de l'Administració local, fons de l'Administració reial i senyorial, fons notarials, fons judicials, fons d'institucions, fons d'associacions i fundacions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals i col·leccions. El cens es va fer per tal que el govern pogués tenir un cert control de les cases i els habitants dels pobles del Berguedà. Cal tenir present que el Berguedà havia sigut una zona que havia aportat nombrosos contingents a les files carlistes, per tant, en una època d'entreguerres, aquesta era una eina necessaria i de primera mà per tal de conèixer qui podia anar a engrossir l'exèrcit liberal o qui, pel contrari, havia passat a les files rebels. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1390/185 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Berenguer de Tresserres (pergamí)/ Desconegut | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 70936 | Goig de Sant Victor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-victor | XX | El text del goig és el següent: Goigs del gloriós Sant Victor, Papa i màrtir, que se venera en la parroquial iglesia de Santa Maria de Vallcebre Bisbat de Solsona. Puix que Vallcebre ha lograt / Reliquias de vostre cos: / Sant victor Papa gloriós / siáu lo nostre advocat. / De bons pares africáns / fou lo vostre naixement: / de ells beguereu plenament / la doctrina dels christians: / desde la mes tendra edat / fugiu del mon enganyós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Vostra innocent juventut / ignorà los mals costums: / de la ciencia las llums / juntáreu ab la virtut: / á tots vostra santedát / serveix de mirall hermós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Disposat tant bellament / volgué Déu Nostre Senyor: / quels ordres sants vostre cor / Desitjás eficasment: / Ministre del cel creat / la fe sembráu fervorós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Summo Pontífece fet / promovéu la lley divina: / ab exemples, y doctrina / publicament y en secret: / lo die de Pascua ha estat / en diumenge escrit per vos. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Theodoto desertór / confus de sa cobardia: / se fa cap de una heretgia / abandonát son honor: / de la Iglesia es saparát / per vós com a escandalós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / La quinta persecució / vos prepara grans torments: / vos confortáu á las gents / predicantlos la Passió; / per la lley de Christo amát / donáu la sanch valerós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Séptimo Severo era / lo qui vós maná matar: / volent del mon desterrár / la lley santa y verdadera: / ell morí desestimát, / y vos viviu victoriós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / De febres, y de tots mals / curáu á vostres devots: / a Vallcebre sabém tots / destruiu los temporals: / á vos recorre confiát / lo qui creu sou poderós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Puix en lo cel col·locat / regnau alegre, y ditxós: / Sant Victor Papa gloriós / siáu lo nostre advocat. | 08293-53 | Santa Maria de Vallcebre | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | El goig s'ha copiat literalment, respectant l'ortografia de l'original. La data de la impressió no hi apareix. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 70949 | Goigs de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-barbara-0 | XIX-XX | El text dels goigs és el següent: Dins el temple i dins la mina / brollarà l'oració, / Santa Bàrbara, heroïna, / Verge i Màrtir del Senyor./ Contemplem la nit tant bella / que us omplia el pensament, / i en l'ullet de cada estrella / que perfora el firmament, / la fe nostra hi endevina / el mirar del Creador. / Tres finestres de llum clara / la capella us guarniran / com imatges de Déu Pare, / de Déu Fill i Esperit Sant. / Feu capella cada mina / dins la fosca del carbó. / Contra els falsos déus que honra / la ceguesa del pagà, / l'únic Déu que la fe adora / troba en vostre cor altar, / feu-nos llum a la retina, / quan revé la passió. / Vostre pare us perseguia / amb l'espasa nua al braç, / quan la roca que us cloïa, / esberlant-se, us obrí pas. / Que la gràcia divina / trenqui el cor del pecador. / Com devalla la neu pura / sobre els vostres divuit anys! / De l'Espòs teniu fretura / dins la nit plena d'afanys, / i a la vostre mà tant fina / no s'acluca el llantió. / Esfullada, l'assutzena / sols canvia el color blanc / damunt l'ara on s'ofrena, / per les roses de la sang.../ Més Jesús us il·lumina / i us guareix dins la presó. / Mentre el foc els flancs us lleva, / com si el cos no se'n sentís / la mirada al cel s'eleva / amb les ales del somrís. / Ara els llavis ens afina / el somriure en el dolor. / I sofriu després encara / els martiris que Déu en sap!, / fins que el braç cruel del pare / sacrifica el vostre cap. / Gest d'esposa que es reclina / en els braços del senyor. / Quan els llamps i la tronada / gargotegin el cel blau, / empareu-nos la mirada / amb l'arc-iris de la pau / el devot vostre que fina / coroneu d'etern perdó! / Fígols, Saldes i Vallcebre, / Collet, Gòsol, Massanés / us invoquen i us veneren / amb Aspà i Coll de Pradell, / puix que vostre esguard s'inclina / sobre tota aflicció. / Dins el temple i dins la mina / brollarà l'oració, / Santa Bàrbara, heroïna, / Verge i Màrtir del Senyor. | 08293-66 | Santa Maria de Vallcebre | Els goigs es canten el dia de la festa del sant o la santa a què fan referència. Concretament, Santa Bàrbara es celebra el 4 de desembre i a la comarca és molt coneguda , ja que és la patrona dels miners. | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Facilitat per Josep Oriola. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71018 | Goigs de Santa Maria Magdalena. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdalena | XIX-XX | El texte del goig és el següent: Ja que sou nostra advocada, / reclamant-vos de tot cor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, astre d'amor. / Per desgràcia vos portàreu / una folla joventut, / i és de tot el món sabut / que el vell ídol adoràreu, / fins que el cel, d'una mirada, / convertia el vostre cor. / Jesucrist, que us contemplava, / com el bon pastor un anyell, / no us deixà prendre consell / de qui tant us malmenava: / clavà en vos una llançada / que us fereix de dolça mort. / I d'amor tota una flama / us tornàreu tant ardent, / que ja, des d'aquell moment, / sols perdó vostre pit clama. / Adéu, món! Dieu, gosada, / tot llançant les gales d'or. / Ben resolta i decidida, / de Jesús en cerca aneu, / i a la llar del fariseu / heu entrat, quan el convida; / als seus peus agenollada, / no podeu contenir el plor. / Del diàleg que s'entaula / en el centre us convertiu, / quan el vostre exemple viu / és posat damunt la taula. / Heu vessat enamorada, / un engüent de tant valor! / Si us seguim fins al Calvari, / de l'amor tant màrtir sou / com apòstol, si no és prou / que amb Maria se us compari: / Com hi fóreu abrusada / amb la Creu del Salvador! / La vostra ànsia no té espera / per ungir-li el sagrat cos, / i al sepulcre, sens repòs, / d'arribar sou la primera. / Oh, gran Déu! Prou hi ha l'amada, / però nohi ha l'amador!/ No s'acaba vostra vida / perquè el Déu del cel no ho vol, / i trobeu goig i consol / a plorar-la penedida. / A Marsella se us trasllada, / sempre en ales de l'amor. / I feu tanta penitència / en aquest lloc beneït, / que les pedres heu tenyit / de sang pura en evidència: / Són trenta anys que hi feu estada; / són trenta anys de viu dolor. / Encaixeu de tal manera / amistat en Déu vivent, / que, a on vostre nom s'estén, / se us estima i se us venera. / A Vallcebre hi sou honrada / des dels temps de l'avior. / Ni que es perdi la riquesa / de les mines de carbó, / vostra gran devoció / no ens serà del cor mai presa. / Quina mina més preuada / és la fe que Déu ens dó!/ Boixader us té guardada / com el seu més ric tresor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, estel d'amor. | 08293-135 | Capella del Boixader, Belians. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Lletra antiga i anònima retocada per Mn. Climent Forner. Música de Mn. Joan Ballarà. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 71043 | Fons de Vallcebre a l'Arxiu de Carbones de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-vallcebre-a-larxiu-de-carbones-de-berga | XX | Hi ha documents perduts i altres d'estripats. | El fons de Vallcebre consta de diversos plànols de mines (tant d'interior com d'exterior), aproximadament uns 100, amb el seu índex; i a més s'hi poden trobar alguns projectes d'explotacions, fonamentalment, explotacions a cel obert. Tot i així, és una documentació escassa i força malmesa (a les Oficines de CBSA aquests documents, degut als robos, estaven escampats pel terra). | 08293-160 | Museu de les Mines de Cercs, Plaça Sant Romà s/n, Colònia Sant Corneli, 08698 Cercs | L'empresa Carbones de Berga SA fou l'empresa minera més important de la comarca. Fundada l'any 1911, per l'enginyer José Enrique de Olano i Loizaga (Comte de figols), aviat començà a expandir-se per la comarca fins que arribà a explotar mines a Guardiola de Berguedà, Saldes i Vallcebre. A Vallcebre, Carbones de Berga SA, solament o juntament amb Serchs SA, explotaren la mina Transversal Maria Teresa 81953-1983); Mina Principal de Tumí (1944-1968); Mina de Tumí, Segon nivell 114 (1944-1946); Mina de Tumí, tercer nivell 116 (1950-1968); així com les explotacions a cel obert. A mitjans dels 80 tancaren les explotacions a cel obert i CBSA tancà les seves portes el desembre de 1991. Després del tancament, CBSA, en acord amb l'Ajuntament de Cercs, decidí donar-li la documentació i aquest, el deposità a les dependències superiors del Museu de les Mines, on s'ubicarà el futur arxiu. Per tant, la documentació del fons de Vallcebre al Museu de les Mines de Cercs farà referència a aquests anys i explotacions. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71043-foto-08293-160-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | L'arxiu encara s'està creant, per tant, la informació que aquí hi ha és orientativa i es pot ampliar un cop s'hagin acabat les tasques d'ordenació i catalogació de la documentació rebuda. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 71054 | Fons documental de Vallcebre a la parròquia Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-la-parroquia-sant-esteve-de-baga | <p>VILADÉS, Ramon (1997). “La Parròquia”, L'Erol núm 56 (Hivern 97), any 16.</p> | XVII-XX | <p>El fons de l'Arxiu Parroquial de Bagà custòdia els següents documents referents al municipi de Vallcebre: Sant Julià de Fréixens: -Llibre de la Sagristia de Sant Julià. Comença l'any 1664 i acaba el 1680. -Comptes del municipi d'un parroco d'Espinalbet que anoten lo cobrat de delmes poc importants. Any 1731. -1900-1931. Llibre de baptismes de Sant Julià. -1900-1931. Defuncions de Sant Julià -1900-1931. Matrimonis de Sant Julià. -Entrades i sortides del culte de Sant Julià (1900 a 1935). -Llibre del compliment Pascual que comença l'any 1901. Sant Julià (fins 1922). -Llibre del compliment Pascual de Sant Julià. Comença l'any 1945 fins 1948. -Llibre Sant Julià de Fréixens: -Baptismes 1931-1969 -Confirmacions 1931-1946 -Matrimonis 1931-1975 -Defuncions 1931-1976 -Fréixens. Historial de Sant Julià de Fréixens (Inventari). Del 1944 al 1947. -Priores de Sant Julià (Recaudació). Gener 1945-1967. -Sant Julià de Fréixens. Expedients matrimonials de l'any 1946-1966. -Nens i nenes Sant Julià. 1ª Comunió. Any 1946-1947. -Còpia d'un testament de Sant Julià de Fréixens. Setembre 1900. Vallcebre: -Llibret notarial 1689 fins 1709. -Collita de 1762. -Collita de 1798. -Reconstrucció de partides baptismals de la parroquial església de Vallcebre anteriors a l'any 1918. -Document de comptes de Santa Núria. Juliol 1927. -Notes. Relació dels fets més importants ocorreguts a aquesta parròquia de Santa Maria de Vallcebre. 10 novembre 1939 fins 1949. -Vallcebre. Matrimonis 1939-1976. -Vallcebre. Defuncions 1939-1976. -Testaments Vallcebre 1940-1965. -Butlles expedides a Santa Maria de Vallcebre. Any 1940-1954. -Nens i nenes de Vallcebre. 1ª Comunió: 1940 al 1946. -Actes llibre de baptismes de Vallcebre 1941- 1962. -Comptes aprovats a la Parròquia de Santa Maria de Vallcebre. 1940-1988. -Santa Maria de Vallcebre. Llibre de comptes parroquials. 1940-1977. -Catecisme del 1r divendres de l'any 1944 (llistes de nens i nenes). Primers divendres de mes dedicats al Sagrat Cor de Jesús 1944-47. -Comptes. Tenencia ajuda de Vallcebre- Fréixens 1945-1993. -Capella del Divinal dedicada a la Verge de Núria. Historial i relació de despeses. 1946- 1993. -Novenari. Vallcebre 1946- 1986. -Fundació de misses resades a Vallcebre de casa Querol. Del 1946 al 1990. -Comptes de la Capella de Sant Ramon (2n llibre). Del gener 1947 al 1993. -Inventari de la parròquia de Santa Maria de Vallcebre, arxiprestat de Bagà. Any 1948. -Comptes obrers i capelles Vallcebre. 28 juliol 1928- 1952. -Llibre 1r de confirmacions de la parroquial església de Santa Maria de Vallcebre. Index. Fins 1986. -1. Anys de vis. 1.923 (recopilats de Solsona) Dr. Valentín. -2. Any de visita 1946 J. Pons Regent, Dr Dn Vicente Enrique Tarascón. -Fons de la casa rectoral de Vallcebre. Anys 50. -Llibre de baptismes parròquia Santa Maria de Vallcebre. Gener 1963 a 1975. -2º Llibreta de comptes parroquials de la Parròquia de Vallcebre. 1977 a 1993. -Nou llibre de baptismes de Vallcebre 1985-86. -Consueta -Carpeta Documents Diversos Vallcebre (conté: certificats de matrimoni, goigs, comptes, Padró 1956, Padró 1959, inventaris de béns parroquials, etc.).</p> | 08293-171 | Parròquia de Sant Esteve, Plaça Serra Vilaró nº5, 08695 Bagà | <p>L'arxiu parroquial de Vallcebre es va cremar durant la Guerra Civil, perdent-se així la major part de la documentació. Els pocs llibres i documents que es van poder salvar es guarden a la parròquia de Bagà. Possiblement algun capellà va dur els documents allí per tal de preservar-los però no es sap amb exactitud com hi van arribar.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71054-foto-08293-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71054-foto-08293-171-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 71056 | Fons documental de Vallcebre a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-larxiu-diocesa-de-solsona-ads | <p>VILADÉS, Ramon (1997). “La Parròquia” a L'Erol núm 56 (hivern 1997).</p> | XX-XXI | <p>El fons de l'ADS, corresponent a Vallcebre, està format per documentació moderna, a partir del 1940. Consta de llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions.</p> | 08293-173 | Plaça de Palau nº 1, 25280 Solsona | <p>L'arxiu parroquial de Vallcebre va desaparèixer durant la Guerra Civil del 1936. Els documents que es van poder salvar són ben pocs. Arran d'aquest succés, el Bisbat de Solsona guarda la documentació que produeix la parròquia de Vallcebre.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1940 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71057 | Goigs de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-julia-0 | XIX | GOIGS DEL GLORIÓS SAN JULIÁ BISBE I MÁRTIR, que se venera en la sufragànea de Santa María de Vallsebre. Puig que, Mártir coronat,/ Eternament sòu ditxòs:/ Siau nostre advocat/ Sant Julià gloriós./ Fòu vostra patria ditxosa/ Toledo, noble ciutat,/ La que fèu mes religiosa/ vostre digne apostolat;/ Puig ab zel y caritat/ Convertiu als pecadors: Siau ect./ Es la palma del martiri/ Que portau en vostra mà/ La victoria del deliri/ Y furor de un vil tirà,/ Que rendir ansiaba en va/ Vostre cor tan valerós: Siau etc./ Sentiau ya aquí en la terra/ Incendis de zel tan grans,/ Que al infern continua guerra/ Feyau, formant nous cristians,/ Redimint vostres germans/ De sòn domini honorós: Siau etc./ Entre torments espantosos/ Continuabau sens temor/ Publicant los amorosos/ Preceptes del bon senyor;/ Per això ab mólt més rigor/ Maltractaren vostre cos: Siau etc./ Agonisant entre penas, / las dolsuras celestials/ Entre llums claras, serenas/ previngueus lo Cel, y tals,/ que poguereu dir que ‘ls mals/ Vos feyan lo més ditxós: Siau etc./ Satisfet lo Dèu del cel/ De una proba tan notoria/ De fe viva y ardent zel/ Vos pujá á la eterna gloria,/ ahont de vostra victoria/ Estau gosant venturós: Siau etc./ Desde allí piadós mirau/ En sos treballs als devots,/ Puntual los consolau, / Com ho publicant sos vots;/ Puig los de Vallcebre tots/ De bon cor claman á Vos: Siau etc./ En aquest temple tenim/ Fixada nostra esperansa,/ Y en tot treball acudim/ Ab segura confiansa;/ Ó San Patró, la bonansa/ Enviaunos piadós: Siau etc./ Puig que en la eterna gloria/ Sóu Mártir tan poderós,/ Contra tot pecat victoria/ Enviaunos piadós. V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti super opera manum tuarum. OREMUS. Infinitatem nostram respicere, omnipotens Deus: et quia pondus propiae actionis gravat, beatiJuliani, Martyris tui atque pontificis, intercessio gloriosa nos protegat. Per Christum Dominum Nostrum. Amen. | 08293-174 | Vallcebre | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1878 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | El goig s'ha transcrit segons el document original | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 70902 | Molí de Boixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixons | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XVII-XVIII | Únicament queden algunes parets mig dretes i quatre pedres soltes. | Del molí fariner en queden poques restes, ja que va ser abandonat després de la guerra civil i la seva proximitat al riu Saldes l'ha malmès repetidament. Nomès queden en peu algunes parets i la planta baixa. L'habitatge que ocupava el primer pis està ensorrat, així com la teulada. | 08293-19 | Els Hostalets | Construït al final del segle XVII el molí es va mantenir actiu fins després de la guerra civil que fou abandonat. La proximitat als Hostalets i a l'estació del telefèric miner que feia el trajecte que va de l'Espà a Vallcebre, expliquen la vitalitat del molí als primers anys del segle XX. | 42.2181200,1.8329900 | 403681 | 4674653 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70902-foto-08293-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70902-foto-08293-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment pertany al municipi de Guardiola de Berguedà, però apareix a l'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya dins el municipi de Vallcebre.Es coneix també com a Molí de Bosoms o Bossoms. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 70918 | Cova sobre la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sobre-la-foradada | AAVV (1980). Catàleg espeleològic de Catalunya. Barcelona. AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques). Generalitat de Catalunya. | La cova es troba a les parets d'una cinglera que forma una gran bauma, en la qual es poden observar petites obertures estretes de difícil accés. La cova té una profunditat de 27 metres i presenta dues boques de poca alçada, una d'elles bipartides per un bloc. Als pocs metres de l'entrada, a l'esquerra, la galeria resta tapada per blocs, però a la dreta s'uneix amb el conducte procedent de l'altre boca, formant una única galeria de fort pendent, sòl fangós i de dimensions notables. Aquest tram principal de galeria té uns 50 metres de longitut. Segons informà un veí de Berga, en el moment en què es va obrir la boca de la cova, es van trobar fragments de ceràmica corresponents al Bronze Antic. Sota el baumat on es troba la cova, encara es conserven restes de parets que fins fa poc s'han fet servir per tancar el bestiar. | 08293-35 | La Foradada | Antigament s'utilitzà com a llar o habitacle de refugi, és per això que s'hi localitzaren ceràmiques. Darrerament podria haver servit d'amagatall o aixopluc però no hi ha cap evidència, només els tancats de bestiar de sota la cova poden fer pensar que algun pastor hagués pogut utilitzar-la. | 42.2167700,1.8263600 | 403132 | 4674511 | -1800 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70918-foto-08293-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70918-foto-08293-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La cova també és coneguda amb altres noms, com Cova de Cal Isidret o Cova Lluís Dachs. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 70919 | La Cambrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambrota | AAVV (1980). Catàleg espeleològic de Catalunya. Barcelona. AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques). Generalitat de Catalunya. | A l'oest de Cal Pubilló i penjada al cingle de la Soleia, trobem la cova natural de La Cambrota. Està situada en un terreny calcari i formada per una sola cambra de 7 metres d'amplada per 12 metres de llargada. Té una alçada entre 1,5 i 2 metres. La volta del sostre és arrodonida i el terra està cobert de sediments. Té una forma trapezoidal, bastant regular, i és orientada a llevant. No s'hi observa cap estructura. El terreny que em de seguir per accedir-hi és difícil perque es troba sota un cingle de roca calcària i s'ha de travessar una tartera per poder arribar-hi. | 08293-36 | Cingles de Cubell o la Soleia | Cova natural que situaríem al Ferro-Ibèric (-650/-50). | 42.2073700,1.8018200 | 401092 | 4673496 | -650/-50 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 71070 | Roca Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-castellar | Castany, J., Sanchez, E., Guerrera, L.A., Carreras, J., Mora, R. I Vila, G. (1990). El Berguedà: de la prehistoria a l'antiguitat. Berga: Ambit de Recerques del Berguedà. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Tartera estreta amb fort pendent entre parets verticals de roca calcària del Paleocé. Hi ha molta vegetació de pins i boixos. El conjunt està format per un replà, una paret i es van trobar diversos fragments de ceràmica de diferents olles que es troba actualment al Museu Comarcal de Berga. | 08293-187 | Roca Castellar | La ceràmica trobada a la tartera de la Roca del Castellar data a l' Edat de Ferro- Ibèric. Comparteix característiques amb altre material trobat a Vallcebe i al Berguedà. És una ceràmica feta a mà amb decoració de cordons aplicats. | 42.2199900,1.8037700 | 401272 | 4674895 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 71071 | Grau de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-sant-climent | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Cinglera de roca calcària anomenada Rues de Soldevila. Zona rocosa al costat de la sortida sud del Grau de Sant Climent a 1,100m d'altitud. Es van localitzar diversos fragments de ceràmica prehistòrica, probablement de l'Edat de Ferro, molt desgastada. | 08293-188 | Grau de Sant Climent | El Grau de Sant Climents era una de les vies d'accés importants entre Vallcebre i Guardiola. El camí passa per Sant Climent de la Torre de Foix, una església romànica. El Grau de Sant Climents te dues sortides, una al nord que va cap al poble de Vallcebre i una altre al sud, on hi ha el possible jaciment. La distribució generalitzada de fragments de ceràmica suggereix l'existència d'un jaciment més amunt del grau. | 42.2071300,1.8514000 | 405184 | 4673413 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71071-foto-08293-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71071-foto-08293-188-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Possible jaciment però sense determinar.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 71072 | Grau de les Granotes / Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-les-granotes-cal-menut | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Va ser mig destrossat per una excavadora | Jaciment ubicat al cessant sud est del Serrat de Sant Joan, en una zona de marges de pedra seca i feixes petites, a 1.300m d'altitud, mig destrossat per una excavadora. Es veu una franja de terra negre de 13 m d'amplada on es veia ceràmica de l'Edat de Ferro. Els fragments de ceràmica van ser inventariats i es troben al Museu Comarcal de Berga. | 08293-189 | Grau de les Granotes | A prop de Cal Menut es va trobar ceràmica prehistòrica en el moment de l'excavació dels fonaments d'uns coberts. La datació del jaciment es basa en la ceràmica trobada a la superficie. No s'ha trobat ceràmica amb vora ni amb decoració. Tot i que la datació és provisional en espera de més recerca. | 42.1941300,1.8463400 | 404747 | 4671975 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 71073 | Avenc Fals o Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-fals-o-forat-negre | Arxiu del Museu Comarcal, Berga. Catàleg Espeleològic de Catalunya. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Un avenc al costat del torrent Negre en roca calcària anomenda calcària de Vallcebre. La boca és de 6x3 metres i dóna pas a un pou de 7 a 10 metres que porta a la boca inferior. A l'interior s'havia localitzat ceràmica del neolític fins a l'època medieval. | 08293-190 | Forat Negre | Jaciment amb una estratigrafia que abraça un llarg periode cronològic. Fou excavada pel grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. Els seus materials estàn inventariats i arxivats al Museu Comarcal, Berga, però resten encara inedits. | 42.2009800,1.8068900 | 401500 | 4672780 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | També anomenat Forat Negre.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 80|85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 71160 | Guerra Carlina 'Graus de Vallcebre' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guerra-carlina-graus-de-vallcebre | Fonts orals - la gent gran del poble de Vallcebre. El Pensamiento Español, Año XIII, Num. 3,862 de Martes 24 de Setiembre 1872, pagina 2, Sublevació Carlista. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | Escenari d'una acció militar de la tercera guerra carlina, 1872-1876. Es van trobar alguns ossos a la zona. Cinglera de roca calcària del Paleocé, tallada per la carretera B-401, al nivell del Grau de Sant Julià. Accés relativament fàcil a peu des de la carretera B-401 al nivell del Mirador de Cap Deig en direcció La Batalla. | 08293-278 | Cap Deig | La tradició oral diu que hi va haver una gran batalla a l'entorn de la casa La Batalla, a la vessant llevant del Cingle de Cap Deig. El 12 de setembre de 1872, va tenir lloc una acció militar coneguda com dels 'Graus de Vallcebre,' que enfrontà una columna governamental, comandada pel coronel Macias, i una partida carlina, al càrrec del general Joan Castells. Les forces carlines estaven situades a Soldevila, per defensar el Grau de Sant Climents (anomenat Grau de Soldevila en el diari El Pensamiento Español). Després del primer enfrontament al Grau de Sant Climents, el general Castells va enviar una partida al Grau de Sant Julià i ell mateix va occupar un altre grau a 300 metres d'aquest. Les tropes del coronel Macias, 'haciendo un supremo esfuerzo,' va atacar la primera posició al Grau de Sant Julià i va forçar la retirada dels carlins. El resultat de l'acció foren 19 morts i una quarantena de ferits en la banda governmental, i sis ferits en la banda carlista. Segons el diari, les tropes del coronel Macias van trobar tres d'aquests ferits i els van matar 'a bayonetazos.' La tradició oral diu que els morts es van enterrar prop de l'indret de la batalla. La tradició oral diu també que als anys 1950 al començar les obres de la carretera nova B-401 es varen trobar ossos. La trobada de dues tíbies humanes al 2015 en el mateix indret del Grau de Sant Julià podria se una coincidència però al mateix temps podria donar suport als informes d'aquesta acció militar de l'època de la tercera guerra carlina al Berguedà (1872-1876). | 42.2181300,1.8222700 | 402796 | 4674667 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71160-foto-08293-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71160-foto-08293-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 71163 | Mas 'A' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a | Felipó, R. I Perea, M.P. (2014) Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografía lingüística de Vallcebre. Ediciones de La Tempestad S.L., Barcelona. Bolòs, J. Un mas medieval pirinenc: el mas B de Vilosiu (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i dels materials trobats durant les excavacions (1984-1986). Fonts orals (Josep Oriola). Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Enrunat | Les ruïnes d'una casa antiga. Es tracta d'una construcció de pedra calcària i morter, adossada a la penya de la carena. La presencia de trossos de teula indica un cobert de fusta i teules. Hi ha una segona construcció a pocs metres de la primera. Es tracta d'una construcció rectangular i de dimensions importants, igualment de pedra calcària i morter i adossada a la roca a la vessant nord de la carena. La vegetació va impedir la recollida de dades. | 08293-281 | La Barceloneta | No se sap el nom d'aquesta casa. El nom Cal Planas apareix en el mapa excursionista Moixeró La Tosa d'Alpina (edició 2011-2012) i en el registre de cases de Vallcebre de 1899, però ni en el 'mapa minutes' de 1927 del ICGC ni en el cens de 1932. Al principi es pensava que les ruïnes trobades aquí eren les ruïnes de Cal Planas però segons el mapa d'Alpina, la casa se situa més a prop de la Roca de Castellar en un indret relativament pla. De totes maneres això deixa aquesta casa sense nom. El que és interessant es que te l'aparença d'una construcció de l'època medieval. J.Bolòs, en un estudi dels edificis de l'època medieval trobats a Vilosiu, Cercs, deia que 'cal tenir ben present que, en relació amb les construccions anteriors (masos com els de Vilosiu), l'existencia d'una roca on recolzar les tres parets restants i la coberta fou molt important.' Al principi del segle XX Marià Grandia i Soler, quan parlava de les cases de Vallcebre, deia que 'cada uno ha hecho su casa junto a sus campos y aqui ha buscado la mejor orientació colocando su casita de cara a mediodia y de espaldas a una roca, sierra o altozano que lo resguarden de los helados cierzos o tramontanas de invierno.' La tradició oral diu que hi havia una església per aquí. | 42.2171100,1.8102800 | 401805 | 4674567 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Zona de bosc i de pastura de vaques a 1,285 metres d'altitud. Es tracta d'una carena rocosa, de roca calcària del Garumnià roig superior (Paleocé). Accés relativament fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta al nivell de Cal Tiet.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 71164 | Tancat i barraca el Cap del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tancat-i-barraca-el-cap-del-portet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | La barraca no te sostre. | Tancat de pedra seca per a les ovelles. Es tracta d'un tancat de forma rectangular amb parets gruixudes i amb una barraca adossada. La barraca és de pedra seca llevat a l'entrada on s'ha fet servir de morter. La barraca és de planta rectangular de 130 cm x 200 cm, amb una entrada de 60 cm d'amplada. Bosc de pi i marges de pedra abandonades entre 1,250 metres i 1,350 metres d'altitud a la vessant nord del Serrat de Sant Joan. Es tracta d'un serrat de roca calcària (calcàries amb microcòdium del Danià, Paleocé. Accés a peu per un camí costerut des de la pista asfaltada del nucli de Vallcebre al raval Les Comes. El camí surt entre Cal Nis i Cal Gravat. | 08293-282 | Les Comes | Hi ha molts tancats i parets de pedra seca al Serrat de Sant Joan. Hi ha poc gruix de terra sobre la roca calcària que forma el serrat. Es fa pensar que en el passat tot el Serrat de Sant Joan fou un àrea important per al pasturatge d'ovelles. | 42.1951100,1.8333600 | 403677 | 4672098 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71164-foto-08293-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71164-foto-08293-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 70928 | Coma de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-de-vallcebre | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. FOLCH, R (1980). Registre fòssil. Història Natural dels Països Catalans. Barcelona, núm. 15.</p> | Dolent perquè es desconeix la localització. | <p>El jaciment paleontològic de Coma de Vallcebre es refereix a una localitat, de la qual se'n desconeix la localització i no hi consta cap intervenció, on s'hi documenten restes d'invertebrats marins fòssils d'edat Senonià ( Cretaci superior, Mesozoic), i s'hi destaca la presència de l'equínid (eriço marí) Orthopòsis miliaris, i del crustaci decàpode Callinassa faujasi.</p> | 08293-45 | Es desconeix la localització | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Aquest jaciment està recollit a la CCAA, la seva referència es va fer a partir del buidatge bibliogràfic, tot i que no el van poder localitzar. Avui en dia tampoc s'ha trobat ni hi ha cap altre referència bibliogràfica. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 70963 | Icnites de Fumanya Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-fumanya-sud | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV. L'Erol, monogràfic de Fumanya. AAVV. Los Dinosaurios del Levante Peninsular. BUSQUETS, J.M (1997). 'Aspectes de la natura', L'Erol, nº 56, hivern 97. LE LOEUFF, J i MARTÍNEZ-RIUS, A (1997). 'Afloramiento de icnitas de Titanosauridae en la zona de Fumanya (Maastrichtiense, Pirineo oriental): estudio preliminar. Geogaceta, 21. VILA, Bernat (2004). Els Dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions. VILA, Bernat (2005). 'Manus-only titanosaurid trackway from Fumanya (Maastrichtian, Pyrenees): further evidence for an underpoint origin'. Lethaia, volume 38, Issue 3, september 2009. VILA, Bernat (2009). 'Assessing the nesting strategies of late Cretaceous titanosaurs: 3-D clutch geometry from a new megaloolithid eggsite. Lethaia, nº agost 2009. VILADRICH, Lluís (1986). 'Les petjades fossils del Coll de Fumanya'. L'Erol 18, Berga.</p> | <p>Geològicament, al Berguedà, s'hi distingeixen dos mantells, el del Cadí i el del Pedraforca. Aquest últim dóna lloc al sinclinal de Vallcebre, on trobem els afloraments. Degut a aquest fenomen, trobem les capes amb icnites situades de forma quasi vertical, amb un angle de cabussament entre 30-70 graus respecte l'horitzontal. El jaciment de Fumanya Sud té una extensió de 19.000m2 repartits en un gran aflorament principal (17.000m2) i un de menor anomenat Pedra Ronyosa, situat més al nord, al límit de Coll de Fumanya. És el jaciment més estudiat, ja que compta amb moltes restes de dinosaures i amb destacades restes fossilitzades de vegetals contemporanis a la formació de les icnites, aportant informació paleoecològica. Sobre la superfície de margocalcàries, el còmput més recent, ha xifrat en 2.344 el nombre d'icnites del jaciment, i al voltant d'una trentena de rastres. L'edat del jaciment és del Cretaci Superior fa, aproximadament, 65 milions d'anys. La paret principal de Fumanya Sud és la que conserva les millors petjades de dinosaure, concretament, 26 rastres individuals d'animals quadrúpedes, conservats com a subimpresions. La morfologia de les icnites és, en general, triangular per correspondre a les extremitats posteriors dels animals productors, i en els rastres millor conservats s'observa una clara diferència de mida entre aquestes icnites corresponents a les extremitats posteriors i les anteriors, de mida menor. A l'extrem nord del jaciment de Fumanya Sud, s'observen dos rastres paral·lels que suggereixen un comportament gregari. El fet que les icnites hagin quedat fossilitzades com a subimpressions impossibilita una identificació clara de l'anatomia dels animals. A l'aflorament de Pedra Ronyosa s'hi observen els millors exemples d'icnites atribuïdes a sauròpodes. S'hi distingeixen de 7 a 8 rastres individuals, un dels quals té una longitud de 60 metres. El nombre total d'icnites individuals conservades s'eleva fins a 241. Igual que a l'aflorament principal del jaciment de Fumanya Sud, dos dels rastres són paral·lels.En aquest aflorament, algunes icnites conserven 4 depressions que reflecteixen la presència d'ungles, essent el dit interior el més gran. Les mesures aproximades de les icnites de les extremitats posteriors són d'uns 65 cm de llarg, per 40 d'ample. Les icnites de les extremitats anteriors no estan tant ben conservades a l'aflorament principal i tenen unes mesures de 40x55 cm. La morfologia, mida i disposició de les icnites indiquen que van ser deixades per titanosaures. La darrera troballa més important ha estat l'esquelet d'un cocodril.</p> | 08293-80 | Fumanya | <p>El jaciment fou descobert cap a l'any 1985 quan van finalitzar les tasques de restauració de l'antiga mina de lignits a cel obert de Carbones de Berga SA. La primera cita del jaciment és de Viladrich el 1986 en una publicació de caire local. El jaciment de Fumanya Sud és possiblement el més extens, 19,000 m2, i el més estudiat de tots els jaciments que formen el conjunt Paleontològic de Fumanya i conté un important registre d'icnites atribuides a dinosaures sauròpodes. Els darrers estudis van aportant noves dades i s'espera que aviat es pugui obrir el Centre d'Interpretació de Fumanya, així com que pugui obtindre la distinció de Patrimoni Mundial per la UNESCO.</p> | 42.1825400,1.7969800 | 400653 | 4670744 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70963-foto-08293-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70963-foto-08293-80-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Degut a l'exposició als agents atmosfèrics, algunes zones de la superfície que conforma el jaciment de Fumanya Sud es troben en fase de degradació. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 70964 | Icnites de Fumanya Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-fumanya-nord | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV (2008). Los dinosaurios del levante Peninsular. VILA, Bernat i altres (2006). Els dinosaures dels pirineus. Zenobita Edicions.</p> | <p>Jaciment amb una superfície inclinada de 15.000 m2. En el primer i únic còmput realitzat l'any 2003, Bernat Vila, va estimar la xifra total en 1038 icnites. Als afloraments, predominantment calcaris, s'hi ha identificat un mínim de 5-6 rastres atribuïbles a sauròpodes i en alguns dels afloraments s'hi observa una intensa bioturbació (dinoturbació) produïda pel pas d'aquests animals. A l'igual que els altres jaciments, es caracteritza per la presència d'icnites de dinosaure sobre una superfície de calcaria fortament inclinada (uns 60º). Alguns estudis indiquen que a Fumanya Nord hi ha tres nivells amb icnites. Cal mencionar la presència d'altres restes indirectes de dinosaure, així doncs, i per exemple, l'any 2000 s'hi van descobrir nous ous de dinosaure.</p> | 08293-81 | Fumanya | <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis i es dugessin a terme els descobriments. El jaciment s'ubica en una antiga explotació a cel obert i fou descobert a mitjans dels anys 80 durant les tasques de restauració de l'activitat minera. Aquest és el segon aflorament més extens dels que formen el conjunt de Fumanya. L'edat del jaciment és del Campanià-Maastrichtià, Cretaci Superior, aproximadament, fa 65 milions d'anys. L'extenció del jaciment volta els 15.000 m2 distribuïts en enormes superfície sverticals, representa el segon jaciment més extens del conjunt d'afloraments de Fumanya. Després de la descoberta d'ous, Àngel Galobart i els seus col·laboradors, presentaven, l'any 2002, la metodologia usada en la restauració i anàlisi de les restes i les primeres conclusions de l'estudi. Posteriorment només s'hi ha realitzat, l'any 2003, un primer còmput d'icnites per part de Bernat Vila ( Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell ). El resultat d'aquest primer còmput preliminar ha estimat la xifra total en 1.083 icnites, nombre que pot augmentar en futures campanyes de cartografia, ja que existeixen nivells amb icnites que no han pogut ser incloses en el còmput.</p> | 42.1903000,1.7990100 | 400833 | 4671603 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70964-foto-08293-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70964-foto-08293-81-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Degut a l'exposició als agents atmosfèrics, algunes zones de la superfície que conformen el jaciment es troben en fase de degradació. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 70965 | Icnites de Mina Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-mina-esquirol | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV (2008). Los Dinosaurios del Levante Peninsular. VILA, Bernat (i altres) (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> | <p>És una de les antigues explotacions a cel obert que es van fer en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985. El jaciment Mina Esquirol, amb una superfície de 2500 m2, conté una quantitat estimada d'unes 80 icnites, presumiblement totes atribuïdes a dinosaures sauròpodes. El fet que diferencïa Mina Esquirol de la resta de jaciments, de la comarca i mundials, és la presència de diversos rastres de sauròpodes, dominats per mans (manus-only), en un estat de conservació acceptable. Les icnites es peresnten com epirelleus sobre la supaerfície de calcària i posen de manifest el fenòmen de les subtraces. El jaciment de mina Esquirol també és important per haver lliurat part d'una closca de tortuga, atribuïda al gènere Solemys i perquè compta amb importants restes fòssils de flora finicretàcia.</p> | 08293-82 | Fumanya | <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis. Concretament, Mina Esquirol té una extensió estimada de 2500 m2. El jaciment s'ubica en una antiga explotació a cel obert i fou descobert el setembre de 2001 per investigadors de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell. L'edat del jaciment és del Cretaci Superior, aproximadament, fa 65 milions d'anys. Els treballs paleontològics s'han dut a terme en els darrers anys. Cal destacar una actuació de conservació-restauració que s'ha dut a terme, gràcies al Consorci Ruta Minera, en els anys 2004-2005.</p> | 42.1847200,1.7979500 | 400737 | 4670985 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70965-foto-08293-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70965-foto-08293-82-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment Ruta Minera és la que s'encarrega de l'estat dels jaciments i de buscar les subvencions per la conservació, estudis i difusió. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 70966 | Icnites de Mina Tumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-mina-tumi | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. VILA, Bernat i altres (2206). Els Dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> | <p>El jaciment, amb una extensió d'uns 1500 mts2, és una de les antigues explotacions a cel obert que es van fer en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985.L'estat de conservació de les restes fòssils indirectes (icnites) del jaciment de Mina Tumí són bastant bones. Les icnites es troben al sostre d'un estrat inclinat 38º, direcció nord, i tenen un bon estat de conservació, possiblement, degut a la protecció que encara li ofereixen els sediments margosos suprajacents, encara no erosionats. Així doncs, és a la paret que queda al fons, on s'han identificat les restes fossils, concretament, s'hi ha trobat icnites de dinosaure i fragments d'ous. S'hi distingeix un mínim de dos rastres i un total aproximat de 70 icnites que s'han atribuït a dinosaures sauròpodes. Tot i que és un dels jaciments dels que es disposa de menys dades, la presència d'icnites i restes d'ous de dinosaure permeten avaluar positivament els seus afloraments i incloure'l dins la zona Paleontològica de Fumanya.</p> | 08293-83 | Fumanya | <p>El Berguedà és la segona comarca de Catalunya on es van referenciar restes de dinosaure. El 1967 Aepler, en el seu estudi geològic, citava aquests primers fragments ossis. El fet de ser un estudi alemà, va fer que s'ignorés durant molts anys. El gran impúls vingué de mans de Viladrich quan, el 1985, va identificar un gran conjunt de petjades de dinosaure en una paret (actual jaciment de Fumanya Sud). El 1997 arribà el reconeixement internacional, ja que Le Loeuff i Martínez classificaren els jaciments de la zona com el jaciment de petjades més extens del Cretaci Superior d'Europa amb petjades produïdes per una espècie de la família dels Titanosaures, únics sauròpodespresents al Cretaci Superior Europeu. A partir d'aquí, començaren nombroses prospeccions i estudis que culminaren amb la descoberta de nous fòssils i nous jaciments, com el cas del de Mina Tumí, descobert el 2002 per investigadors de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont. El Berguedà, per tant, té un important registre fòssil de restes directes i indirectes de dinosaures. Aquests, s'han agrupat entorn a l'antiga zona minera de Fumanya amb el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaure de Fumanya. En total 5 jaciments amb icnites formen el grup: Icnites de Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader. Els jaciments es troben en termes municipis diferents però s'agrupen a la part est de la Serra d'Ensija, a uns 20 kilòmetes al nord de Berga, en el Pirineu Oriental, comarca del Berguedà.</p> | 42.1995200,1.7901300 | 400114 | 4672638 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70966-foto-08293-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70966-foto-08293-83-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 71005 | Icnites dels Cingles del Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-dels-cingles-del-boixader | <p>AAVV. Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> | <p>El jaciment, descobert l'estiu del 2002 per Bernat Vila, es troba entre els termes municipals de Vallcebre i Fígols, i l'accés principal s'efectua a través d'un camí no asfaltat que es desvia cap al nord. Al ser el jaciment descobert més recentment, és també el menys estudiat i del qual es disposa de menys dades. Tot i així, s'hi observen algunes icnites i s'hi van trobar ous de dinosaure.</p> | 08293-122 | Cingles del Boixader. | <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis i es dugessin a terme els descobriments. Tot i així, no va ser fins l'estiu del 2002 que Bernat Vila va descobrir aquest jaciment ubicat entre els termes municipals de Vallcebre i Fígols.</p> | 42.1809100,1.8084300 | 401596 | 4670550 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 70890 | Aplec de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-magdalena | RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XIX-XX | Aplec que es celebra anualment el 22 de juliol a l'Ermita de Santa Magdalena. Al matí, els feligresos de Vallcebre fan cap a aquesta capella, on se celebra una eucaristia, acabada la qual, tothom esmorza i després retornen a les seves llars. | 08293-7 | Santa Magdalena, Belians | No es coneix la data exacte de l'inici de la festa ni els motius pels quals l'ermita es dedicà a aquesta santa, però si fem cas a l'únic document que hi ha, aquest aplec es celebraria des de l'any 1851. El dia 22 de juliol de 1936 -dia de Santa Magdalena- destruïren tot el mobiliari i la imatgeria del seu interior. El 22 de juliol de 1942 s'hi va traslladar processionalment la nova imatge de la Santa i s'hi celebrà un ofici solemne, amb el cant de la misa de la Mare de Déu de Núria. Possiblement des d'aquest moment la festa s'acabà de consolidar, prenent la forma dels darrers anys: s'iniciava a punta de sol quan sortia la solemne processó de la parroquial, amb la bandera i, cantant lletanies, es dirigia a la capella on es celebrava una missa resada. Després d'una estona de conversa a la petita placeta, es retornava en processó a la parròquia, i la gent assistia a un ofici solemne i s'adorava la relíquia de la santa. A la tarda hi havia cant de vespres. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70890-foto-08293-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70890-foto-08293-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 70891 | Aplec de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon-0 | RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XIX | El diumenge més proper al 31 d'agost, pels volts del migdia, una currua de gent i cotxes es dirigeixen a la capella per assistir a l'aplec i participar a l'eucaristia, molts des de fora, atès el reduït recinte de l'església i el gran nombre de persones que s'hi reuneixen. | 08293-8 | El Portet | L'Ermita de Sant Ramon data del segle XVIII i, tot i que no sabem perquè els vallcebresos van construir-la en aquest indret, sembla versemblant que fossin els devots del barri del Portet els principals promotors i segurament els qui amb donatius i mà d'obra vàren sufragar-la. Durant la Guerra Civil es va perdre la imatge del sant, per això, el dia 31 d'agost de 1941 sortí de la parroquial una solemne i concorreguda processó, amb una nova imatge per deixar-la a la capella. Abans era una de les festes més importants de Vallcebre, tant, que s'anomenava la festa major de Sant Ramon. Molts hi pujaven descalços en compliment d'una prometença, es portaven el dinar i es quedaven a menjar als paratges del voltant de la capella, tot i que a Cal Blau donaven menjars. A la tarda acabaven la festa amb una bona ballada i molta gresca. | 42.2002300,1.8388500 | 404138 | 4672660 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70891-foto-08293-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70891-foto-08293-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 70892 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-32 | Programes de Caremelles de Vallcebre. | XIX-XX | Les caramelles de Vallcebre es canten el dissabte i diumenge de Pasqua. El dissabte al matí els caramellaires van a cantar a les masies i cases disseminades del poble, tot recollint ous i diners que els ciutadans donen voluntàriamnet. Els caramellaires, per poder-se desplaçar van amb 4x4. El diumenge la cantada es fa al poble, davant de l'església, tot just sortir de la missa. Es canten dues cançons que acostumen a combinar aspectes de la natura, la religió, climatologia, etc. | 08293-9 | Diferents zones del municipi | Les caramelles són una tradició típica de Catalunya que data del segle XIX. A Vallcebre no es sap la data exacte en que es van iniciar. Abans de la Guerra Civil els caramellaires anaven acompanyats pels trabucaires i un parell de cavalls abillats amb els guarniments de la festa i les sàrries per guardar-hi els ous que les mestresses els entregaven. Després de la Guerra Civil la tradició es va estroncar una mica, ja que en 15 anys només se'n va fer una vegada. Després es recuperà la tradició però només hi acudien les colles de Sant Corneli i Guardiola del Berguedà. I de fet, no va ser fins el 1978, en que les caramelles les van començar a cantar la colla de Caremellaires del poble, que són els que encara ho continuen fent avui en dia. Inicialment les cançons tenien una temàtica religiosa i anunciaven la resurrecció de Crist però amb el temps la temàtica va anar variant fins a esdevenir cançons satíriques de les notícies de la zona o elogis a les seves gents. A canvi de la cantada, als caramellaires, se'ls obsequiava amb ous i més modernament també amb donacions econòmiques. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70892-foto-08293-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 70893 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-31 | www.vallcebre.cat Programes Festa Major de Vallcebre. | XX | La Festa Major de Vallcebre es celebra el dia 15 d'agost, dia de la patrona de la població. Aquesta és una de les festes més emblemàtiques i importants que es fan al municipi. Al voltant d'una setmana és el que dura i les activitats que s'hi realitzen són principalment activitats de lleure i esbarjo, entre les que destaquen una caminada popular, els balls de saló, els jocs de taula, teatre o sopar de germanor. Sempre i quan la meteorologia ho permet, es fa a l'aire lliure, i sinó dins el recinte esportiu. La festa major no té una finalitat econòmica ni amb ànim de lucre, simplement busca diversió i espectacle. | 08293-10 | Vallcebre | Les festes majors vénen de molt lluny, de temps pre-cristians, quan s'instituïen celebracions per agrair a les divinitats els fruits de la terra. Algunes d'aquestes festes majors, originàriament paganes, foren cristianitzades. El lligam entre la festa major i el poble era tant, que moltes festes majors, des de l'edat Mitjana, es celebren el dia del sant patró de la població. La festa major sovint és la festa més grossa i esperada del poble i es celebren a l'estiu, generalment a l'agost, quan la sega i la batuda ja eren fetes, d'aquí es pot deduir el seu origen emminentment rural. Antigament la festa es feia per Sant Victo, al juliol, però degut a la feina que hi havia al camp, la Festa Major es passà a l'agost, per Santa Maria. | 42.2032000,1.8176000 | 402388 | 4673014 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70893-foto-08293-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70893-foto-08293-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 70894 | Festa Republicana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-republicana | www.vallcebre.cat | XX | És una festa recent que gaudeix de gran acceptació i participació. | La festa Republicana es celebra el primer dissabte del mes de juny. A les 9 del matí es surt de la plaça de l'església i es va caminant fins al capdamunt del cingle de l'Esdavella. Lloc on s'hissa l'estelada mentre es llegeix un manifest. Després es fa un esmorzar popular per a tots els assistents. La finalitat de la festa és manifestar la simpatia que hi ha per la sobirania del poble català i la simpatia envers la figura del model republicà. | 08293-11 | Nucli urbà i cingle de l'Esdavella. | Des de l'any 2004 es celebra la Festa Republicana. La idea va sorgir a partir de l' iniciativa d'un grup de joves del poble i any rere any s'ha anat consolidant. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70894-foto-08293-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 70941 | Truitada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/truitada | Programes de Caremelles de Vallcebre. | XIX-XX | La truitada es celebra el tercer diumenge després de Pasqua al Parc dels Roures. És un berenar popular on hi ha música i es reparteix un entrepà de truita a tots els assistents. És un acte completament gratuït, ja que es financïa amb els ous i aportacions que els Caramellaires de Vallcebre recullen durant la cantada de les Caramelles. | 08293-58 | Parc dels Roures (darrere Ajuntament) | Ja des de temps immemorials, amb els ous recollits durant les Caremelles, el següent diumenge de Pasqua, es feia la truitada. La truitada s'acostumava a fer a la tarda i era un punt de trobada i reunió de tots els habitants del municipi. A Vallcebre, des de fa uns quants anys, la festa es celebra al cap de tres diumenges de Pasqua i es fa perquè no coincideixi amb altres festes i aplecs que celebren els pobles veïns per aquelles dates. Tot i així, algun any la data pot variar. | 42.2034900,1.8173400 | 402367 | 4673047 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70941-foto-08293-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70941-foto-08293-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 70942 | Festa de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara-0 | www.vallcebre.cat CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XX | Festa que es va recuperar l'any 2005. | La Festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners, es celebra cada any el dia 4 de desembre. Aquest mateix dia, a les 12 del matí, es fa una missa en honor a Santa Bàrbara. A continuació, es llença una traca i es surt en processó de l'església, amb Santa Bàrbara i la seva bandera, pels carrers del poble. Concretament, el seguici puja la carretera de les Mines fins arribar a la Plaça del Roser, on gira, i torna a baixar fins davant l'església. La festivitat continua amb un aperitiu per a tots els assistents i finalitza a la tarda amb un ball. La festa és gratuïta i són els ex miners del poble els que la paguen. | 08293-59 | Poble de Vallcebre. | Vallcebre era un poble miner i com a tal, organitzava una de les Festes més lluides en honor a Santa Bàrbara, la seva patrona. El dia abans brandaven les campanes per anuinciar la festa. L'endemà al matí, es feia un ofici solemne on cantava el cor de la parròquia i a tots els miners assistents se'ls hi donava un llum. Acabat l'ofici, una processó, amb la imatge de la Santa i la bandera, feia un recorregut pel poble. Aquest dia es nombraven els priors i priores (2 parelles: 1 de solters i una de casats). Aquests eren els encarregats d'assistir i presidir les festes que es feien a Vallcebre durant aquell any. Arran de la tancada de les mines (als anys 80), la Festa de Santa Bàrbara es va deixar de fer, però des del 2005, i gràcies a un grup d'ex miners, la festa s'ha tornat a recuperar, tot i que sense els priors i priores. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 70943 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-2 | www.vallcebre.cat | XIX-XX | La Festa de Sant Cristòfol és una celebració popular que combina elements religiosos, d'oci i esportius. El dia 10 de juliol és el dia de Sant Cristòfol, patró els conductors, però la festa es celebra durant el cap de setmana més pròxim a aquesta data. L'acte central i de més rellevància és la benedicció dels vehicles. Després de la celebració d'una missa, tots els conductors que ho desitgen, agafen el seu vehicle i en una filera, passen per davant de l'església, que és on es fa la benedicció. A part d'aquesta benedicció, que té lloc el diumenge al matí, es fa un ball discoteca la nit de dissabte, i un altre el diumenge a la tarda. | 08293-60 | Església Parroquial i principals carrers del poble. | Els origens de la Festa són difícils de concretar, però de ben segur que no és anterior al segle XIX. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70943-foto-08293-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 70944 | Foc de Nuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-nuet | RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | La nit de Nadal, i sortint de la Missa del Gall, davant mateix de l'església, s'encén una foguera que es manté oberta tota la nit, fins el dia de Sant Esteve. Des de fa uns 20 anys, concretament des del 1982, l'Ajuntament i la Comissió de Festes reparteixen, gratuïtament, blat de moro, carn d'olla, botifarra, allioli, vi, etc. a tots els vallcebrencs o assistents i s'ho mengen al voltant del foc. | 08293-61 | Plaça de Nuet, s/n, 08699 Vallcebre. | És difícil datar els seus origens així com el seu significat. Pel que fa als origens, la tradició oral parla de més de 500 anys, i pel que fa al significat, sembla que té relació amb la nuesa de Jesús, d'aquí el nom de 'nuet'. En molts llocs de Catalunya era tradició deixar un foc encés la nit de Nadal perquè si passava Jesús s'hi pogués escalfar. És per això que el foc es mantenia encés tota la nit, tant si plovia com si nevava. Una altra versió, de la festa, és que per Nadal a Vallcebre, i com a molts altres llocs, arribaven molts familiars que vivien fora del poble. Aquests es reunien tots a la plaça, hi feien un bon foc i allà sopaven amb el que cadascú aportava, i d'aquí una altre versió. Abans de la Guerra Civil, el jovent era l'encarregat de recollir la llenya del foc, però, molts cops, en comptes d'anar a buscar la llenya al bosc, l'agafaven d'amagat de les cases i se n'emportaven qualsevol cosa que pogués cremar. | 42.2039700,1.8186000 | 402472 | 4673099 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70944-foto-08293-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70944-foto-08293-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 70945 | Festa Major i Aplec de Sant Julià de Freixens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-i-aplec-de-sant-julia-de-freixens | CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. | XX | Festa que s'ha recuperat des de fa uns 10 anys. | La Festa Major de Sant julià de Freixens es celebra al costat de l'església el primer diumenge de setembre. Al matí es fa una missa amb un aperitiu i el dissabe a la tarda es fa un ball. És una festa poc coneguda on gairebé només hi assisteixen els veïns. | 08293-62 | Sant Julià de Freixens | Segons la tradició oral, la festa té uns orígens molt llunyans però fa poc més de 10 anys que s'ha tornat a recuperar. Abans es celebrava el primer diumenge de febrer però, possiblement, degut al despoblament de la zona i al mal temps d'aquestes dates, la Festa Major es traslladà al setembre. | 42.2230100,1.8243800 | 402978 | 4675206 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70945-foto-08293-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70945-foto-08293-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 70946 | Mercat de Productes Artesans de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-productes-artesans-de-vallcebre | XXI | Mercat recent però que ha anat creixent any rere any. | El Mercat de Productes Artesans de Vallcebre és un mercat d'hivern, iniciat l'any 2007, en que es mostren tot tipus de productes artesans i alimentaris de Vallcebre i del Berguedà. Inicialment es celebrava el dia 6 de desembre però degut a les condiccions climàtiques a partir del 2009 el mercat s'avançarà una mica, a mitjans de novembre. | 08293-63 | Parc dels Roures (darrere Ajuntament) | El Mercat es va iniciar l'any 2007 amb l'objectiu de donar a conèixer productes alimentaris i artesans de Vallcebre i del Berguedà. El Mercat ha tingut una gran acceptació i és per això, i per facilitar-ne l'afluència de públic, que a partir del 2009 es canviarà la data i passarà a fer-se a l'octubre. | 42.2034900,1.8173400 | 402367 | 4673047 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 70959 | El Mullàs de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mullas-de-vallcebre | SERRA i VILARÓ, J (1913). 'Cançoner del Calic'. L'Avenç. Barcelona 1913. | Només és recollida al llibre però no és coneguda. | Cançó de Vallcebre recollida al Cançoner del Calic. La lletra és la següent: Una cançoneta nova / (bé la sentireu cantar) / treta n'és d'una minyona / que a Vallcebre se n'està / que per nom se'n diu Mundeta / i que és filla del Mullàs. / Si us promet alguna cosa, / fadrinets, no en faceu cas. / Tu, Dents, que ara la festeges: / no sé si t'escaparàs: / si t'agrada la carbassa / ja estic cert que en menjaràs. / Com ella no n'és escassa, / ni li reca la llavor, / quan està ja amonestada / té modos de dir que no. / Aquesta galan minyona / ajudeu-me-la a mirar: / n'és una noia molt guapa: / no se li pot ignorar. / Encara que n'és d'aquelles / del cossarrillo grosser / la mica de gep que porta / li n'està d'allò més bé. / El dot d'aquesta minyona / jo prou vos diré quin és: / té cinc dits a cada mà, / però no sé si valen re; / en sap de cosir i fer mitja, / jo sols ho sentit a dir, / i en sap fer algunes camises / pels que volen presumir. / Les noies d'avui dia, / com és cosa que ja es veu, / no teniu a la memòria / les coses com es dieu: / quatre amb un, quatre amb un altre, / no mireu lo que pot ser, / i a moltes lo temps us passa / i us quedeu en el planter. / Els fadrinets de Vallcebre, / de Saldes i Maçaners / deurien, si tu els miraves, / donar-te'n un bon revés, / perquè tu mateixa els deies, / com tantes ne dius de frau, / que a cap fadrí de muntanya / no el colliries del fang. | 08293-76 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Fou dictada pel Manset de Fígols. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 70960 | Cançó de Pegaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-pegaire | AMADES, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Ed. Selecta, Barcelona 1979. | XX | Només recollida al llibre però no coneguda. | La Cançó diu el següent: Si n'hi ha un pegaire, / de matí es llevà, / pren la destraleta / i cap al bosc se'n va. / Ai que tot de tots en sia, / ai que tot de tots serà! / La teia que rauta / fa de mal rautar, / la teia és humida, / fa de mal cremar. / L'amo ja li'n deia / que el demandarà; / ja li'n responia / que se'n guardarà. | 08293-77 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Cançó cantada el 1923 pel Teixidor de Vallcebre i recollida per Joan Amades. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 70961 | En Joan Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-joan-freixa | SERRAi VILARÓ, J (1913). 'Cançoner del Calic'. L'Avenç, Barcelona 1913. | Cançó desconeguda. | La cançó es troba recollida al Cançoner del Calic i és la següent: Natural so de Vallcebre / i a Vallcebre em so criat. / Per nom me'n dic Joan Freixa, / que amb raó em queixo, / sempre so estat desditxat./ La gent diuen que jo em queixo: / no em queixo sense raó: / me n'és causa una donzella, / hermosa i bella, / robadora del meu cor. / jo de dia encara passo / sols ne puga treballar. / Quan ne vé l'hora de l'àpat / me'n poso a taula: / no en puc veure ni menjar. / Cada nit jo la somio. / De prompte n'estic despert: / trec el cap a la finestra. / (Això és cada vespre): / sempre em sembla que la veig. / Vostre pare i vostre mare / molt ditxosos deuen ser: / tenen les roses a casa / acolorades: / les van a collir al roser. / De la vostra cabellera, / qui en pogués tenir un cabell! / A Madrid l'enviaria / amoreta mia, / per fer-ne un present al rei. / Vostre pare i vostra mare / ara s'han deixat de dir / que la vostra cabellera, / hermosa i bella, / no es pentina per a mi. / Si es pentina, que es pentino: / mai se pogués pentinar. / Si no és una serà una altra: / de la flor alta, / de minyones prou n'hi ha. | 08293-78 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Cançó de vallcebre recollida al Cançoner del Calic. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 70886 | Cadastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadastre | http://www.catastro.meh.es CAMARERO, Concepción i FACI, Pilar (2006). 'La estructura documental del Catastro de Patiño según las Reglas Annexas al Real Decreto de 9 de diciembre de 1715'. Catastro, abril 2006. | XVIII | Cadastre del municipi de Vallcebre de l'any 1741. Les tapes del llibre són gruixudes i estan decorades amb unes aigües, verdes, marronoses i grisenques. Té 55 pàgines. Primerament, hi ha un llistat de tots les edificacions del municipi on es detalla el nom del propietari (no el de la casa), municipi al qual pertany, categoria de la casa, etc. Posteriorment hi ha el dibuix de cada propietat (dimensions i límits) i els usos a què es destina. | 08293-3 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre | La referència cadastral és l'identificador oficial i obligatori dels béns immobles. Actualment consisteix en un codi format per vint caràcters que assigna el Cadastre, de tal manera que tot bé immoble ha de tenir només una única referència cadastral. Així doncs, la referència cadastral permet la localització dels béns immobles en la cartografia cadastral, poder establir la suma de la contribució que s'imposa sobre la propietat, a més de proporcionar una major seguretat jurídica a les persones que realitzin contractes relatius a béns immobles. El primer cadastre que es va realitzar a Catalunya va ser impulsat per José Patiño i data del 1715. El cadastre de Vallcebre el va encarregar la gent del poble de Vallcebre per tal de que els impostos s'adequessin a la realitat del municipi, així se'ns diu a la primera plana del cadastre: el Bayle y Regidores del lugar de Vallcebre (...) de consentimiento y aprovación de sus vecinos (...) en tanto que de las diez partes de dicho termino no se cultiva la una y como esto sea motivo de ocasionar costas a los pocos vecinos de aquel, por obligarles a pagar su tassa (...), por tanto suplican a usted sea de su agrado mandar a los recaudadores que hay se encuenran a los lugares vecinos de dicho termino de Vallcebre (...). | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1741 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70886-foto-08293-3-2.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 71009 | Creu del Cabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cabre | XX | La creu està molt oxidada. | Creu metàl·lica de 22x58 cm. Antigament estava clavada a una base de pedra, però avui en dia no es conserva. | 08293-126 | Cal Candi, Carretera de les Mines s/n, 08699 Vallcebre. | Creu que es va ubicar prop del camí que puja cap a Cal Borni, ja que es creu que allà va ser on va morir el Cabré. El lloc exacte no es coneix perquè fa anys que la creu es va arrencar i ha anat voltant a l'espera de tornar a ser col·locada, tasca que està pensant realitzar l'Ajuntament en els pròxims mesos, després de restaurar la creu. | 42.2027400,1.8172200 | 402356 | 4672964 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La creu ha passat per diverses cases del poble a l'espera de ser recol·locada de nou. De moment, es guarda a Cal Candi. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71011 | Relíquies de Sant Victo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquies-de-sant-victo | XVII | L'ós presenta un estat més delicat. | <p>Les Relíquies de Sant Victo es conserven en un reliquiari de vidre amb una base, tapa i nanses de plata. Fa 61 cm d'alçada i 21 d'amplada (de nansa a nansa). El reliquiari conté un ós de Sant Victo d'uns 15 cm de llargada. A la base del reliquiari hi ha una isncripció que costa de llegir i que diu que va ser fet a Barcelona l'any 1693.</p> | 08293-128 | Santa Maria de Vallcebre, Carretera de les Mines s/n, 08699 Vallcebre. | <p>Les Relíquies de San Victo sempre s'havien benerat a Vallcebre. Antigament la Festa Major es feia el 10 de juliol per Sant Victo. L'acte central de la Festa Major era la solemne professó amb les relíquies del Sant al llarg de tot el poble. Antigament, durant el mes de juliol, encara hi havia molta feina al camp, i és per aquest motiu que es va decidir passar la Festa Major a l'agost. La nova data elegida fou per Santa Maria, patrona de l'església del poble. Des d'aquest moment les relíquies de Sant Victo van quedar en desús.</p> | 42.2043500,1.8184300 | 402458 | 4673141 | 1693 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71011-foto-08293-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71011-foto-08293-128-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 71042 | Vagoneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vagoneta | XX | La vagoneta està abandonada a la intempèrie i oxidada. Si no s'intervé aviat, possiblement es perdi. | Vagoneta que s'utilitzava a les mines de Vallcebre i que servia pel transport del carbó. És una vagoneta de ferro, amb quatre rodes i un cos quadrat amb els cantons arrodonits. Fa 1'50 mts d'alçada, per 1'20 mts d'amplada i 80 cm de fondària. | 08293-159 | Plaça El Roser s/n, 08699 Vallcebre | 42.2027600,1.8185400 | 402465 | 4672964 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 70903 | Mina Nova de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-nova-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Antiga mina de carbó, situada al nord del municipi. Consta d'un tram de via que parteix des de la carretera i, passant per un túnel, arriba fins a la bocamina. A sobre de la bocamina encara es conserva la caseta amb els ventiladors que portaven aire a dins de la mina. Avui s'ha restaurat i es vol utilitzar amb finalitats turístiques. La recuperació es va dur a terme per l'Associació Trens Miners Turístics, dedicada a l'estudi, la recuperació i la restauració d'antics trens miners. | 08293-20 | Coll de Pradell | Aquesta mina, es va explotar entre els anys 1949-1962. Tenia una galeria de dos nivells, que estaven comunicats per una rampa interior, on hi treballaven cap a dues-centes persones. Moltes d'elles per passar-hi el servei militar. S'hi van produir dos accidents mortals el 7 de desembre de 1949, on un miner morí al comprovar un cartutx de dinamita i el 27 de desembre de 1951 on un miner moria transportant el carbó en un camió. El dia 23 de juliol tancava definitivament l'explotació. | 42.2001900,1.7795900 | 399245 | 4672724 | 1942 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70903-foto-08293-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70903-foto-08293-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra / OPC, Cortés Elía, María del Agua | Ús turístic - Associació Trens Miners Turístics, que ha consolidat l'entrada de l'antiga mina. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 70907 | Estació de descàrrega del telefèric de l'Espà als Hostalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-descarrega-del-teleferic-de-lespa-als-hostalets | PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | Només es conserven les tremuges, estructura en mal estat a causa de l'abandonament de les instal·lacions. | Aquest era el punt on finalitzava el telefèric de l'Espà als Hostalets. Antigament hi havia moltes tremugues però avui només s'hi conserven les tremuges de formigó que es van construir per ampliar les que ja hi havia de fusta. És una construcció quadrada de formigó amb unes petites obertures quadrades. Per la part de dalt arribava el cable i les vagonetes, que es buidaven a dins de la tremuga. Aquesta servia per emmagatzemar el carbó i, per mitjà de les petites obertures quadrades, que s'obrien i es tancaven, es buidava el carbó i es carregava als camions. | 08293-24 | Els Hostalets | El 1940 l'empresa Carbones y Transportes Cadí SA, va comprar la mina Clara de Saldes. El primer que va fer l'empresa va ser encarregar la construcció d'un telefèric per transportar el carbó que extreien fins al Collet. Començaren les obres però el telefèric només es va poder fer arribar fins als Hostalets, ja que diversos problemes amb el Comte de Fígols, propietari dels terrenys per on havia de passar, ho impediren (tot i que les pilones ja estaven posades). El telefèric va entrar en funcionament l'any 1942. El 1944 la mina va tancar i, fins que no va tornar a obrir, el telefèric només s'utilitzà des de Saldes. Les empreses explotadores dels dos teleferics de la zona, el de l'Espà als Hostalets, i el de Vallcebre al Collet, van iniciar negociacions per tal d'enllaçar els dos telefèrics. Els interessava unir-los perquè així Serchs SA (Vallcebre) podia baixar el carbó de la Campos, i Carbones Pedraforca SA (Saldes) podia fer arribar el carbó directament al Collet. Tot i que els dos telefèrics d'enllaç es van construir, mai es van arribar a posar en funcionament. Aquest telefèric de més d'11 km, transcorria pels llocs que oferien menys dificultats, a excepció del tram dels Cantinals. Era un telefèric de tipus bicable: hi havia un cable fixe en cada sentit de la marxa que suportava el pes de les vagonetes, i un altre en moviment que les arrossegava, millorant el sistema monocable utilitzat al telefèric de Vallcebre. Una altra diferència era que les torres de suport eren metàl·liques, i no de fusta com en el telefèric de Vallcebre. | 42.2207100,1.8351600 | 403864 | 4674939 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70907-foto-08293-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc