Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70939 | Cingles de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-vallcebre | VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita edicions. | El sinclinal de Vallcebre és format per dos grans murs esglaonats a dos nivells: el més inferior a la banda dreta del congost del Llobregat, entre Sant Salvador de la Vedella i el Collet d'Eina, i el superior que destaca pel seu verticalisme i pel color blanc característic. Ha estat batejada com a calcàries Clar de Lluna. Sobre aquest segon nivell de cingles de 40m s'estén l'ampli planell, la cubeta de Vallcebre que els cingles barren el pas, excepte en uns punts que són els passos verticals o graus, entre els quals destaca la gorja de Foradada, tallada pel torrent de Vallcebre. Als cingles hi ha diferents graus, Grau de la Mola, Grau del Sastre, Grau dels Boigs, Grau del Jou, Grau de cal Gat, Grau del Llop, Grau del Poeta, etc. | 08293-56 | Límit municipal Sud-Est del terme de Vallcebre | Històricament, i abans de l'arribada de les carreteres, els passos o graus tallats als cigles de Vallcebre, eren els passos naturals per arribar al poble. Tot i que la majoria no eren aptes per arribar-hi amb animals, el grau de cal Gat, sí que ho permetia. | 42.1809000,1.8086900 | 401618 | 4670548 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70939-foto-08293-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70939-foto-08293-56-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Els cingles de Conangle formen part dels cingles de Vallcebre. | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 70940 | PEIN Serra d'Ensija- Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-serra-densija-rasos-de-peguera | XX | <p>El PEIN, de 3882 ha. La Serra d'Ensija presenta unes formes més aviat suaus, amb pocs afloraments rocosos. Trobem una cobertura forestal de pi negre i grans extensions de pastures a la part més alta. El cim més elevat és la Gallina Pelada 2327m. Altres cims importants són la creu de Ferro i el Serrat Voltor 2271, que és el punt més alt de Vallcebre.</p> | 08293-57 | Serrat Voltor | 42.1989600,1.7859200 | 399766 | 4672580 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70940-foto-08293-57-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Va ser l'Acord de Govern de 29 de maig del 2000 pel qual es va aprovar el Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, Ensija-Rasos de Peguera, serra de Queralt, serra del Picancel i Els Tres Hereus (DOGC nº 3191 de 26/7/2000). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 70972 | Parc Natural del Cadí-Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-moixero-0 | http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/cadi/inici.jsp. | El Parc Natural del Cadí-Moixeró es troba dins la classificació de parc de muntanya, ja que les seves altituds van dels 900 als 2648m de la Canal Baridana ,que és el seu punt culminant. És un parc de gran extensió, més de 40 mil hectàres, on podem trobar gran diversitat d'espècies de fauna i flora. Situat al Pre-Pirineu, el tipus de roca, majoritàriament calcària, ocasiona un relleu esquerp. Pel que fa a la vegetació, les parts més altes, de més de 2000 metres, són cobertes de prats alpins. Més avall, a l'estatge subalpí, trobem boscos de pi negre. El sotabosc és integrat sobretot per matolls de ginebró, de neret i de boixerola. A les parts més baixesd'aquests boscos i al vessant nord de les serralades es troben boscos d'avets. A l'estatge montà trobem, a les parts més humides, el faig, mentre que els roures i les alzines ocupen els solells. El pi roig forma majoritàriament els boscos de les zones baixes i mitjanes del parc, amb un sotabosc integrat bàsicament pel boix. En aquestes zones baixes hi ha també prats de dalla. Pel que fa a la fauna, entre els mamífers destaca l'isard. El cérvol i el cabirol han tornat a repoblar el parc després de la seva extinció. Altres mamífers són la marmota, l'ermini, la marmota i el llop. Els ocells més vistos són el trencalòs, l¡àliga daurada, el voltor comú, el gall fer, le perdiu xerra i el mussol pirinenc. El llangardaix verd o lluent i la serp verda-i-groga són els rèptils més destacats, i en canvi, dels amfibis, ho són el tritó pirinenc, la granota roja i el tòtil. Els principals peixos del Parc són la truita, el barb de muntanya i el barb roig. Una petita part del municipi de Vallcebre està dintre el Parc Natural, concretament, la seva part nord. La zona del municipi que pertany al Parc Natural és la més propera a la riera de Saldes, tot al voltant de la zona coneguda com els Hostalets. | 08293-89 | Centre d'Interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró, c/ La Vinya nº1, 08695 Bagà. | El Parc Natural del Cadí-Moixeró es va crear pel Decret 353/83, de 15 de juliol, de Declaració del Parc Natural del Cadí-Moixeró (DOGC 357, del 24 d'agost del 1983). Comprèn les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca, bona part de la Tossa d'Alp i el Puigllençada. Té una superfície total de 41.342 ha que es reparteixen entre les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. L'òrgan rector està format per la Junta Rectora del Parc i el Consell Directiu (amb seu a l'oficina de Bagà); i l'òrgan gestor és el Departament del Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, Servei de Parcs. La gran extensió del Parc fa que s'hi pugui trobar gran diversitat de flora i fauna. | 42.2226300,1.8407300 | 404327 | 4675146 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70972-foto-08293-89-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Concretament, només la part dels Hostalets del municipi de Vallcebre, pertany al Parc Natural del Cadí-Moixeró. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 70981 | Camí Ral de Guardiola a Gósol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-guardiola-a-gosol-0 | CAMPILLO, Xavier. 'Camí ral de Gósol a Guardiola'. Cadí-Pedraforca nº 4. FONT, Jaume (1999). La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Col·lecció Xarxes i Territoris 2. Universitat de Barcelona. www.cadipedraforca.cat/armari/appec.../2/04cp_a_peu_02.pdf | XIX-XX | És l'antic camí ral que servia per anar del poble de Guardiola cap a Gósol, o a l'inversa. Aquest camí pujava de Guardiola seguint la vall del riu Saldes, passava pel nucli de Sant Julià de Fréixens direcció cap a Saldes i enllaçava, finalment, amb Gósol. | 08293-98 | Sant Julià de Freixens. | Els camins rals són aquells camins que havia construit l'estat. Eren més amples que els altres i comunicaven les poblacions. Aquest camí ral també és conegut com el camí de Picasso, ja que la primavera de 1906 el pintor Pablo Picasso, animat per un amic s'establí a Gósol. Arribà amb tren a Guardiola, però per arribar a Gòsol calia encara agafar el camí Ral, el camí de bast d'origen medieval, ja que no hi havia carretera. Aquest camí amb la construcció de les carreteres de Gósol i Saldes comportà, evidentment l'abandó progressiu del vell camí Ral i també la destrucció d'alguna de les seves seccions. El Consorci Turístic de l'alt Berguedà ha dut a terme enguany una actuació integral de rehabilitació del camí Ral. | 42.2227400,1.8249300 | 403023 | 4675176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70981-foto-08293-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | No passa pel nucli urbà de Vallcebre però sí pel terme municipal, per tant, les dades UTM són del nucli de Sant Julià de Fréixens. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 70982 | Engorjat de La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/engorjat-de-la-foradada | Engorjat del torrent de Vallcebre en el punt en que talla els cingles de Vallcebre, just al costat on hi havia el molí de Vallcebre. Per visitar-lo es pot seguir el sender de petit recorregut (PR-C 128) que travessa els cingles. | 08293-99 | La Foradada. | 42.2129400,1.8293000 | 403369 | 4674082 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70982-foto-08293-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70982-foto-08293-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 70983 | Torrent del Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-forat-negre | Torrent que forma un gorg a la zona de l'Empalomar. Actualment s'hi practica barranquisme. El torrent es troba al costat del mirador de Vallcebre per on passava el telefèric que baixava el carbó des de Mina Tumí. | 08293-100 | L'Empalomar. | 42.2005200,1.8056100 | 401394 | 4672731 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70983-foto-08293-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70983-foto-08293-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 70984 | Bauma de cal Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-cal-isidret | Borràs, J., Miñarro, J.M. I Talavera, F. (1980). Catàleg Espeleològic de Catalunya vol. 5. Ed. Políglota, Barcelona. Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Mapa de Patrimoni Cultural de Vallcebre. Generalitat de Catalunya. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Bauma al nord dels cingle de Vallcebre, que s'esten a la part dreta del torrent de la Foradada. Es troba al costat de la casa de cal Isidret que l'utitlitzava per tancar el bestiar. Restes de pedra, morter i teula d'un habitacle que aprofita la paret del cingle. Parets baixos d'un tancat per al bestiar a aproximadament 200 metres al nord. S'han trobat molts trossos de ceràmica contemporània en la zona que sembla ser el tancat per al bestiar, i poca ceràmica en la zona de la construcció. Relleix a la paret d'una cinglera de roca calcària d'una alçada de entre 40 i 50m. El relleix és discontínua degut el despreniment de blocs de grans dimensions. L'accés és per un camí abandonat des de la carretera B400 de Saldes entre el punt quilomètric 5,000 i 5,500 o bé buscant un pas per sota del Mirador de Cap Deig per entrar per un tancat fet amb parets de pedra seca. | 08293-101 | La Foradada | Fonts orals han confirmat només l'existència de Ca l'Isidret sense afegir més informació sobre l'època. La zona de la construcció de pedra i morter pot haver estat occupat de nou durant lèpoca de la mineria. A més, el relleix i les baumes sota la cinglera tenen una llargada de aproximadament 500m i podria albergar més d'un habitacle. La trobada de molta ceràmica moderna (contemporània) en la zona del tancat és curiós i podia ser un indici d'un aixopluc, però no es veu cap altre construcció que les parets baixos de pedra seca. Els bocs caiguts del sostre de la bauma van dificultar la recerca de restes en aquest indret. També podia ser que la construcció trobada a gairebé 200m de distància no te res a veure amb el tancat. Les Baumes de Ca l'Isidret és un indret conegut pels espeleòlegs. Hi ha dues coves catalogades, la Cova de Ca l'Isidret i la Cova del Relleix. No s'ha trobat cap registre espeleològic del forat al mig de les contruccions de Ca l'Isidret. L'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya esmenta La Cova sobre la Foradada. La fitxa de l'invarque conté una fotografia d'aquest forat, que sembla se sense catalogar, juntament amb la descripcío de la Cova de Ca l'Isidret del Catàleg Espeleològic de Catalunya. Segons la mateixa fitxa de l'invarque, 'en el moment en qué es va obrir la boca de la cova, es va trobar fragments ceràmics corresponents al Bronze Antic.' No s'ha trobat cap informació sobre aquestes troballes. El Mapa de Patrimoni Cultural de Vallcebre repeteix la informació de la fitxa de l'invarque, amb la observació que 'la cova és coneguda com Cova de Cal Isidret o Cova Lluís Dachs' (un dels exploradors de la primera exploració l'any 1957 per membres de la SES del CE Puigmal). La fitxa s'adjunta fotografies d'un forat al costat de la carretera B400 a la banda sud del pont de Bosoms a la Foradada, juntament amb una fotografia d'una font. | 42.2160000,1.8274900 | 403224 | 4674424 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70984-foto-08293-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70984-foto-08293-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra/ OPC, María del Agua Cortés Elía | En la Bauma de cal Isidret és l'indret on es troba la cova sobre la Foradada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 70988 | Roureda de Cal Xotis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-cal-xotis | Petita roureda, plena d'arbres centenaris que es troba al costat de la casa de Cal Xotis. | 08293-105 | Proximitats de Cal Xotis. | 42.2033600,1.8084300 | 401631 | 4673043 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 70990 | Bosc del Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-boixader | Extens bosc de pi negre sota els cingles del boixader. Aquest bosc encercla l'ermita de Santa Magdalena. | 08293-107 | Belians | 42.1858700,1.8193500 | 402506 | 4671088 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70990-foto-08293-107-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 70991 | Bosc del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-portet | Bosc parcialment destruït per la pluja àcida | El bosc del Portet és un bosc de pi negre, tot i que la majoria d'arbres van desaparèixer cap als anys 80 degut a la pluja àcida produïda per la central tèrmica de cercs. | 08293-108 | El Portet | Aquest bosc va quedar molt malmès entre els anys 70 i 80 a causa de la contaminació per pluja àcida de la central tèrmica de Cercs. | 42.1979700,1.8420300 | 404397 | 4672406 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 70992 | Bosc de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-tiet | Bosc mixt de roures i pins que es troba prop de la casa de Cal Tiet, al nord del municipi. | 08293-109 | La Barceloneta | 42.2160500,1.8065700 | 401497 | 4674454 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 70993 | Bassa Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-fonda | La Bassa Fonda és una petita bassa a la zona del Comellar. Hi ha unes condicions molt favorables que fan que hi vagin a criar moltes espècies d'aus i rèptils. | 08293-110 | El Comellar, entre Cal Monjo i Cal Simon | És una bassa natural. | 42.2109900,1.8307600 | 403486 | 4673864 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70993-foto-08293-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70993-foto-08293-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 70998 | Roc de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-senyora | Roc de grans dimensions, amb una gran esquerda al mig. Aquest roc està situat a la zona dels Hostalets, entre el torrent de Boixons i la riera de Saldes. | 08293-115 | Els Hostalets | Es diu que fa molts anys, a la masia de Cal Griera va morir-hi una noia que tenia la pesta, fet pel qual no se la va voler enterrar al cementiri i el seu cos es va llançar a l'esquerda que té aquesta roca. D'aquí el nom de roc de la Senyora perquè el seu nom es desconeixia o no es volia dir. | 42.2234800,1.8413600 | 404380 | 4675239 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70998-foto-08293-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70998-foto-08293-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 71000 | La Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bofia | És una cova molt gran situada a la Baga de Vallcebre, sota el Serrat Voltor al PEIN de la Serra d'Ensija. És la cova més gran que es troba dintre del municipi. | 08293-117 | Serrat Voltor | 42.1890400,1.7785800 | 399144 | 4671487 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71000-foto-08293-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71000-foto-08293-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 71001 | Boixera del Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixera-del-boixader | Extens boixader situat al sud del municipi prop del bosc del Boixader i dels cingles del mateix nom. | 08293-118 | Belians | 42.1857800,1.8191200 | 402487 | 4671078 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 71014 | Aflorament Torrent de l'Esdavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-torrent-de-lesdavella | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. | L'aflorament es localitza en el torrent situat al nord de l'antiga zona d'explotació de Mina Tumí, al vessant sud dels cingles de la Serra de Matarodona i està datat com a Maastrichtià (Cretaci superior). Estratigràficament el jaciment pertany als materials de la Formació Tremp, clàssicament anomenades Fàcies Garumnià, així doncs, l'àrea del jaciment abasta diverses unitats estratigràfiques locals: les Lutites amb Carbons, Lutites amb oncòlits, Lutites Roges inferiors i Conglomerats amb rèptil. El 2004 es van localitzar restes fòssils en dos nivells estratigràfics diferents. Entre les peces més destacades que s'hi han localitzat hi ha : tres dents i un fragment ossi. | 08293-131 | Zona nord Mina Tumí | La primera intervenció es va fer el maig del 2004. Les tasques de recuperació, tot i emprar maquinaria pesada, es van fer de forma acurada i es va fer una consolidació de les restes in situ i es va procedir a recuperar-les tal i com afloraven al jaciment. Aquest treball va permetre documentar les restes fòssils, fins aquella data inèdites, i localitzar la seva posició dins la columna estratigràfica. Aquestes dades van ser de gran interès perquè van permetre situar restes fòssils (i per tant, nous taxons de vertebrats) en un context temporal ben definit i proper al límit Cretaci/Terciari de l'extinció. | 42.2046100,1.7894100 | 400063 | 4673204 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 71015 | Aflorament Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-els-terrers | L'aflorament dels Terrers és una àrea d'afloraments del Cretaci Superior (Maastrichtià), formats principalment per lutites i canals sorrenques, en una disposició fortament verticalitzada. Les restes fòssils, corresponen a ous de dinosaure, apareixen associades a lutites de canals i a la base d'aquests. | 08293-132 | Zona dels Terrers | Aquest és un punt fossilífer que es localitza a la zona dels Terrers; es troba situat al Nord del paratge de la Roca de Castellar, a l'oest del riuet de Cal Blanc i va ser descobert en les prospeccions d'inicis del 2000. | 42.2298200,1.8000100 | 400977 | 4675990 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71015-foto-08293-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71015-foto-08293-132-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71016 | Aflorament Les Quijoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-les-quijoles | Es tracta d'uns petits afloraments del Cretaci superior (Maastrictià) formats principalment per lutites fosques amb influència carbonosa i canals de gresos de gra fi. Les restes fòssils corresponen a ous de dinosaure i es localitzen en el tram lutític, corresponent possiblement a les planes fangoses d'un sistema fluvial. | 08293-133 | Les Quijoles | L'aflorament Les Quijoles es trobea a la zona amb el mateix topònim, situat al sud del Riu Saldes, a l'oest de la casa del Pujal. | 42.2257600,1.8185500 | 402501 | 4675518 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71016-foto-08293-133-2.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71022 | Camí Ral de Vallcebre a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vallcebre-a-berga | FONT, Jaume (1999). La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Col·lecció Xarxes i Territoris 2. Universitat de Barcelona. | Aquest camí s'utilitzava per pujar, o anar, a Berga. Pujava per Cal Menut, pel Grau de les Granotes, passant pel Pla de la Barrumba i la part baixa del Boixader, fins arribar al poble per Belians. És una mica més accidentat que el camí Ral de Picasso que baixava cap al Collet des de Sant Julià de Fréixens. | 08293-139 | Plaça de Nuet, s/n, 08699 Vallcebre. | Els camins Rals eren les antigues vies de comunicació. Ja en época romana, van començar a marcar i arrenjar els camins. Posteriorment, els camins Rals van esdevenir l'eix central de les comunicacions entre pobles. Eren les vies utilitzades per comerciants, traginers, viatjants i inclús pastors. | 42.2039200,1.8182500 | 402443 | 4673094 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71022-foto-08293-139-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Aquest camí passa pel centre del poble. | 94|98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 71026 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-17 | XVII-XVIII | Aquest camí ramader era la ruta que seguien els pastors per portar els animals a les pastures d'Ensija o Saldes. Arribava al terme municipal de Vallcebre passant per sota la casa de Cal Toni i passava arran del centre del poble. Aquest camí era també el camí natural per anar de Vallcebre a Guardiola pel Grau de Sant Climens. | 08293-143 | El Portet | Els camins ramaders, que tenien dret reial, s'utilitzaven per poder realitzar la transhumància dels animals. Avui en dia encara són vies amb especial protecció, ja que els pastors i els seus ramats els poden utilitzar per desplaçar-se. | 42.2059300,1.8268200 | 403153 | 4673307 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71028 | Camí de Guardiola a Vallcebre. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-guardiola-a-vallcebre | Hi ha parts del camí que estan molt embrossades. | El camí ral pujava pel Grau de Sant Climents. Abans d'arribar a Cal Toni es bifurcava. Un passava per sota a Cal Toni cap a Cal Negre, travessant el Torrent pel pont de Cal Toni i pujava direcció a Cal Massana (al centre del poble). El que es bifurcava per sobre de Cal Toni, anava cap a Cal Genís, Cal Rodó, pel pont de Cal Xalet i entrava al poble per Cal Teixidor del Lloc de Baix. | 08293-145 | Plaça de Nuet s/n, 08699 Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71028-foto-08293-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71028-foto-08293-145-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71029 | Camí del Grau de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-grau-de-la-mola | Aquest era un camí ramader que enllaçava Vallcebre amb Berga. Pujava de Berga pel Grau de la Mola, ajuntant-se amb el camí que venia del Grau de la Granota de Cal Menut. D'aquí passava cap al centre del poble, passant per davant l'església de Santa Maria. | 08293-146 | Plaça de Nuet s/n, 08699 vallcebre. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71029-foto-08293-146-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 94|98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 71030 | Camí de Vallcebre a Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vallcebre-a-saldes | El camí que sortia de Vallcebre a Saldes sortia del poble cap al Lloc de Dalt. Passava pel costat de Cal Metge, cap a Cal Sastre de Dalt, travessant per sota la Serra de Cal Batlló fins a sortir al Torrent de la Coma d'Arnau. Llavors passava cap a Cal Tiet i enllaçava amb el camí de Maçaners. | 08293-147 | Plaça de Nuet s/n, 08699 Vallcebre. | 42.2163700,1.8097000 | 401756 | 4674486 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71030-foto-08293-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71030-foto-08293-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71030-foto-08293-147-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 71031 | Camí de Coll de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-coll-de-fumanya | Del Coll de Fumanya passava cap a Cal Borni per la Baga del Taió. Baixava pel Grau de Vallcebre cap al Prat de les Fonts, cap al Grau de la Llosa i enllaçava amb el camí que pujava per sobre Cal Tiet per anar cap a Maçaners. | 08293-148 | Cal Borni, Pla de la Barraca | 42.1909200,1.8040200 | 401248 | 4671666 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Juneynt Traserra | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 71036 | Font de la Foradada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada-0 | Font que es troba al torrent de la Foradada. L'accés és fàcil, ja que la font es troba al peu de la carretera. Molta gent agafa l'aigua d'aquesta font per beure-se-la. | 08293-153 | La Foradada | 42.2128800,1.8296300 | 403396 | 4674075 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71036-foto-08293-153-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 124 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 71038 | Cingles de Costa Freda i de Cubell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-costa-freda-i-de-cubell | VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita edicions. | Cinglera situada al nord-oest del municipi de Vallcebre. Formen part dels Cingles del Grau de Dalt. El sinclinal de Vallcebre és format per dos grans murs esglaonats a dos nivells: el més inferior a la banda dreta del congost del Llobregat, entre Sant Salvador de la Vedella i el Collet d'Eina, i el superior que destaca pel seu verticalisme i pel color blanc característic. Sobre aquest segon nivell de cingles de 40m s'estén l'ampli planell, la cubeta de Vallcebre que els cingles barren el pas, excepte en uns punts que són els passos verticals o graus, entre els quals destaca la gorja de Foradada, tallada pel torrent de Vallcebre. | 08293-155 | Part oest del municipi | Històricament, i abans de l'arribada de les carreteres, els passos o graus tallats als cigles de Vallcebre, eren els passos naturals per arribar al poble. Tot i que la majoria no eren aptes per arribar-hi amb animals, el grau de cal Gat, sí que ho permetia. | 42.2058200,1.7713000 | 398570 | 4673359 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71038-foto-08293-155-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 124 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71157 | Escombrera de la mina Enriqueta de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escombrera-de-la-mina-enriqueta-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | L'escombrera o terrera era el lloc on s'acumulava el material sobrant de l'explotació del carbó. Es troba al costat de la bocamina Enriqueta. És un punt interessant a nivell geològic, ja que hi trobem restes de carbó i dels diferents tipus de minerals existents dins l'antiga mina. També a nivell paisatgístic, ja que representa un clar exemple dels processos a partir dels quals diferents espècies vegetals s'adapten i creixen en espais inerts, i acaben generant una restauració natural de l'indret, amb el creixement d'unes espècies arbustives i herbàcies determinades, l'enriquiment del sòl, i el posteriorment creixement del substrat arbori. | 08293-275 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2003000,1.7755900 | 398915 | 4672741 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 71161 | Camps de Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-tabac | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Molta vegetació | Feixes estretes situades al cap de la carena del Cingle de l'Empalomar, pel conreu de tabac durant la primera meitat del segle XX. Es tracta d'una zona de difícil accés, apartada del poble i amagada de les autoritats. Accés a peu pel Camí dels Camps de Tabac. El camí surt de l'aparcament a Pla de la Barraca. Vessant llevant d'una cinglera de roca calcària a 1,450 metres d'altidud. Zona invaïda de pins i boixos. | 08293-279 | L'Empalomar | El cultiu de tabac no estava prohibit en Espanya, però n'era obligatòria l'entrega de tota la producció per tal que l'estat n'exercís el monopoli sobre la gestió, la fabricació, la importació i el comerç majorista. L'instarauciò del monopoli estatal del tabac a Espanya data a l'any 1634. La plantació de tabac en zones apartades o amagades, es feia per aconseguir uns ingresos extres per ajudar a la subsistència de les famílies i habitants de la zona. El tabac resultant d'aquest cultiu podia ser usat per l'autoconsum, tot i que la majoria de la collita anava destinada al comerç 'd'estraperlo', en els bars i les cafeteries del poble. | 42.1978300,1.8065800 | 401470 | 4672431 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71161-foto-08293-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71161-foto-08293-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 71166 | Terrers De Cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-de-cal-jep | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió dels terrers és constant. | Badlands - roques toves argiloses i margoses - entre les cases de Cal Jep, Les Rotes, Ca la Victoria i Cal Isard. Probable font de guix i argila. Periode - principis Paleogen, sèrie - Paleocé, estatge - Danià, facies-Garumnià, unitat - roig superior. | 08293-284 | Terrers De Cal Jep | Els terrers de Vallcebre són del final del Cretaci i principi del Paleogen, fa entre 71 millions i 62 millions d'anys. Això correspon als estatges Maastrichtià (Cretaci Superior) i Danià (Paleocé). Els badlands de Vallcebre pertanyen al Garumnià, nom donat als sediments que es van accumular en llacs pocs profunds i planes pantanoses. | 42.1951800,1.8244800 | 402944 | 4672116 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71166-foto-08293-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71166-foto-08293-284-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Zona conreada i arbrada a 1,130 -1,150m d'altitud, tallada per un torrent i amb zona de erosió important a la dreta del torrent. Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71167 | Grau de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-sant-climents | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió dels terrers és constant. | Àrea de badlands desenvolupats en lutites carbonatades i margues del Paleocé. Zona d'erosió important, de margues axaragallades sobre una cinglera, els Cingles de Vallcebre, de roca calcària. Hi ha camps de conreu i feixes abandonades als voltants. Accés fàcil des de la pista de terra entre les cases Creudevella i Cal Menut. | 08293-285 | Grau de Sant Climents | Els badlands o terrers de Vallcebre pertanyen a les roques del Garumnià, nom donat als sediments desenvolupats en llacs pocs profunds i planes pantanoses del Cretaci superior i del Paleocé. Aquestes roques, situades directament damunt de roques del cretaci superior d'origin marí, s'han dividit en quatre unitats de baix a dalt: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, el nivel de calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior. Els badlands del Grau de Sant Climents pertanyen al garumnià roig superior. | 42.2032300,1.8520900 | 405235 | 4672979 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71167-foto-08293-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71167-foto-08293-285-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71168 | Cova del Relleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-relleix | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Valles, Jordi (2009). Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 3. | Cova natural. Es tracta d'una petita boca que s'obre al fons d'una bauma. La boca dóna pas a una galeria recta descendent amb un desnivell de 10 metres i un recorregut de 23 metres. Relleix a la paret d'una cinglera de roca calcària d'una alçada de entre 40 i 50 metres. El relleix es situa per sobre de la carretera B-400 de Collet a Saldes, prop del pont de Bosoms a la Foradada, a punt quilomètric 4,500. L'accés és per un caminet que s'inicia en el quilòmetre 4,400 tot just passar el torrent de Bosoms, per després enfilar-se per un corriol penjat sobre la carretera. Accés difícil. | 08293-286 | La Foradada | La cova fou explorada per membres de l'Espeleo Club de Gràcia i del Grup Espeleleològic de Badalona el 21 de desembre del 2008. | 42.2148600,1.8287000 | 403322 | 4674296 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71168-foto-08293-286-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71169 | K/T límit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/kt-limit | Bernat Vila, Begoña Poza, Josep Marmi, Àngel Galobart i Oriol Oms (2006). La recerca paleontològica al sinclinal de Vallcebre (Berguedà). Institut Català de Paleontologia i Dep. Geologia, Fac. De Ciencies Universitat Autonoma de Barcelona. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió de sediments és constant en aquest indret. | Capes de roca sedimentària de l'anomenat límit K/T que marca el canvi d'Era entre el Mezozoic i el Cenozoic. Es tracta d'un indret on les calcàries de la cinglera es troben gairebé verticals per causa del fort plegament que es van patir quan les plaques continentals ibérica i europea van xocar durant l'orogènia alpina, creant el Pirineu i el Prepirineu. 1,360 metres d'altitude. Accés fàcil al primer túnel del mirador de Vallcebre, per la pista asfaltada de Vallcebre a Coll de Pradell. | 08293-287 | Forat Negre | L' expressió K/T límit prové de l'abreviatura del nom Cretaci (Kreide en alemany, guix en Català) i del nom Terciari (Tertiär en alemany). Fa referència al canvi d'Era entre el Mesozoic i el Cenozoic, fa 65 milions d'anys, més específicament entre els períodes Cretaci del Mesozoic i Paleogen del Cenozoic. El límit K/T es troba en forma de capes de roca sedimentària i s'ha localitzat en diferents indrets arreu del mon. A Vallcebre el límit K/T es troba entre les dues unitats de gresos amb rèptils i les calcàries de Vallcebre que formen l'anomenat cingles de Vallcebre. Són calcàries de gra fi, micrítiques (formades per la consolidació d'un fang calcari), amb restes de caròfits i ostracodes, i presència local de nòduls de sílex. Tot fa pensar que es van dipositar en un medi lacustre. La unitat de gres representa un medi fluvial. Es pot veure el límit K/T a la franja de terra situada a l'esquerra i a sota de les roques calcàries on comença el primer túnel del mirador del Telefèric. El Mesozoic era l'Era de grans desenvolupaments, de plantes i dinosaures, i que va acabar amb l'extinció dels dinosaures. El Cenozoic era l'Era de nous animals desprès de l'extinció dels dinosaures. Els treballs de recerca paleontològica i geològica fets els últims anys a l'àrea del sinclinal de Vallcebre han permès obtenir un important nombre de dades sobre l'evolució dels ambients fins al moment de l'extinció del dinosaures. | 42.2010000,1.8052300 | 401363 | 4672784 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71169-foto-08293-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71169-foto-08293-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71169-foto-08293-287-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 123|122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 71170 | Terrers Torrent de l'Hostalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-torrent-de-lhostalet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió en aquest indret és constant | Terrers o badlands formats de capes de roca sedimentària del Cretaci Superior (Maastrichtià, fàcies Garumnià). Es tracta de capes de calcàries, lutites i margocalcàries. Zona de bosc de pi, tallada nord-oest a sud-est per torrents petits. 900 a 950 metres d'altitud. Accés fàcil a peu des de la carretera B-400 de Collet a Saldes i a continuació per la pista de l'Hostalet al quilòmetre 3,200. Hi ha un corriol que surt en direcció oest, davant de l'Hostalet. | 08293-288 | Torrent de l'Hostalet | Els terrers de Vallcebre daten al final del Cretaci i principi del Paleogen, fa entre 71 millions i 62 millions d'anys. Això correspon als estatges Maastrichtià (Cretaci superior) i Danià (Paleocé). Els badlands de Vallcebre pertanyen al Garumnià, nom donat als sediments que es van accumular en llacs pocs profunds i planes pantanoses, més específicament el Garumnià roig inferior i el Garumnià roig superior. | 42.2209000,1.8283800 | 403305 | 4674967 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71170-foto-08293-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71170-foto-08293-288-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71171 | Terrers El Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-el-purgatori | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió en aquest indret és contínua. | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues del Paleocé, amb dipòsits importants de guix. Zona de bosc de pi, conreada en el passat, entre 1,200 i 1,350m d'altitud. Hi ha camps conreats fins fa relativament poc als voltants. Torrents de diferents dimensions tallen la zona de l'oest a l'est. | 08293-289 | Belians | Els badlands o terrers de Vallcebre pertanyen al les roques del Garumnià. Aquestes roques són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del Cretaci superior i el Paleocé. A Vallcebre les roques garumnianes són situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior d'origin marí. Hi ha quatre unitats principals del Garumnià: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior. Els terrers del Purgatori pertanyen al garumnià roig superior. | 42.1901200,1.8124200 | 401940 | 4671568 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71171-foto-08293-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71171-foto-08293-289-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71172 | Terrers La Barrumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-la-barrumba | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites roges amb una intercalació calcària intermèdia, d'origin lacustre, del Paleocé. Antiga zona de pastura a 1,260-1,275m d'altitud, prop d'una cinglera de roca calcària, els Cingles de Vallcebre. Lloc de pas dels camins antics de Figols i de Sant Corneli al nucli del poble de Vallcebre. Accés per pista asfaltada des de Vallcebre pel raval El Divinal, i de pista de terra en males condicions a partir del trencall de Cal Martidents. | 08293-290 | La Collada | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. | 42.1895900,1.8373600 | 403999 | 4671481 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71173 | Terrers de La Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-de-la-barceloneta | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé. Zona de bosc, poc conreada a 1,300m d'altitud, amb camps i feixes conreats o de pastura al voltant. Accés relativament fàcil des de la pista de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta, al nivell de Cal Pauló i Cal Xandri. | 08293-291 | La Barceloneta | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. | 42.2095100,1.8089400 | 401683 | 4673725 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71173-foto-08293-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71174 | Terrers de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-de-cal-tiet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites roges amb una intercalació calcària intermèdia, d'origin lacustre, del Paleocé. Zona de bosc i de pastura tallada per torrents petits però profunds. | 08293-292 | La Barceloneta | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. | 42.2149200,1.8030400 | 401204 | 4674332 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71174-foto-08293-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71174-foto-08293-292-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71175 | Terrers del Torrent de l' Esdabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-del-torrent-de-l-esdabella | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua. | Badlands o terrers desenvolupats en lutites amb intercalacions de gresos, formades en un ambient fluvial, del garumnià roig inferior. Torrent prop d'una cinglera de roca calcària, els Cingles de Serra Matarodona, amb bosc i feixes abandonades al voltant. Prop de l'antiga explotació de carbó a cel obert El Tumí. Accés relativament fàcil per la pista antiga de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell. | 08293-293 | La Muntanya | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior. Al 1991, un episodi de pluges fortes va provocar una gran esllavissada en aquest indret, que va destruir la pista antiga de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell. El moviment de terres va produir una deforestació important. | 42.2053500,1.7873500 | 399894 | 4673288 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 71176 | Terrers La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-la-soleia | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'èrosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del final del Cretaci Superior i principi del Paleogen. Bosc amb feixes abandonades, i camps petits que s'utilizen per pasturar vaques, a 1,400 m d'altitud. Un torrent profund talla la zona de l'oest a l'est. Accés per pista de terra en direcció Prats de la Font, i a peu per l'antic camí de Figols a Maçaners per Grau de la Llosa. | 08293-294 | La Soleia | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior. | 42.2122100,1.7979400 | 400779 | 4674037 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71176-foto-08293-294-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71177 | Terrers Cal Carot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-cal-carot | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'èrosio del terreny és constant | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé, amb dipòsits importants de guix. Torrent profund que talla de l'oest a l'est una zona de camps i bosc. Al voltant hi ha feixes abandonades. Accés fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a Collell, Belians. | 08293-295 | Belians | Els afloraments de guix s'han aprofitat en el passat recent per produir guix al nivell artesanal i per ús personal. Prop dels terrers de Cal Carot hi ha les restes de dos petits forns de guix. Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior del Paleocé.. | 42.1942900,1.8153100 | 402185 | 4672028 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71177-foto-08293-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71177-foto-08293-295-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 71178 | Terrers Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-cal-menut | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és constant | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé, situades directament damunt de la roca calcària dels Cingles de Vallcebre. Es tracta de la vessant sud d'un serrat de roca calcària. És una zona de feixes abandonades i terres mogudes per una excavadora als anys 2009 i 2010 a 1,220 a 1,2270m d'altitud. Accés fàcil per la pista de terra de Cal Menut. | 08293-296 | Cal Menut/Cingles de Vallcebre | El procés d'erosió que va deixar els badlands de Cal Menut ben visibles va començar molt abans de l'any 1976, quan la pluja àcida de la tèrmica de Cercs va començar a matar la vegeteció d'aquesta zona. Al ortomapa de 1946 del ICGC, es veu molt bé les feixes als voltants dels terrers. Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior del Paleocé. | 42.1943900,1.8484000 | 404917 | 4672001 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71178-foto-08293-296-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 70950 | Llegenda de la font de l'Ermita de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-lermita-de-santa-magdalena | La llegenda de la font de l'ermita de Santa Magdalena conta que si durant nou dies hom es mullava les berrugues amb la seva aigua, aquestes marxaven. | 08293-67 | Santa Magdalena, Belians. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70950-foto-08293-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 70951 | Llegenda de les Llums de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-llums-de-santa-magdalena | La llegenda de les Llums de Santa Magdalena diu que es van començar a veure unes llums que anaven cada dia cap a l'Ermita de Santa Magdalena. Els veïns més propers van començar a dir que era màgia i els de la Casa del Carod un dia van decidir anar a veure realment què hi passava. Un cop van ser allà, la seva sorpresa va ser trobar-s'hi a dues dones de Cal Batlló que anaven a mullar-se les berrugues a la font, ja que es deia que fent una novena les berrugues marxaven. Les dones hi anaven al vespre-nit perquè la gent del poble no les veiés. | 08293-68 | Santa Magdalena, Belians. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70951-foto-08293-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 70952 | Llegenda dels Tresors de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tresors-de-santa-magdalena | ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell, Sant Vicenç de Castellet 2001. | La llegenda dels tresors de Santa Magdalena conta que un dia hi havia tres homes amb tres matxos carregats amb or que venien de Fumanya. Algú es va assabentar de la marxa d'aquella càrrega i volien escometre'ls, però ells es van adonar que els seguien. En una de les parades pel repòs, van decidir amagar el tresor a Vallcebre. Arribats als voltants de l'ermita de Santa Magdalena van fer l'aturada, van decidir el lloc on l'amagarien i van cavar de pressa perquè els que els seguien no ho descobrissin: un feia de guaita i els altres anaven per feina. Quan havien excavat un forat ben gros van enterrar el tresor i, fent palanca al rocam que hi havia a la vora, van tapar l'or que duien. Després van carregar els matxos amb pedres perquè semblés que encara duien la valuosa càrrega. Passà el temps i els veïns del poble, havent sentit la llegenda de l'or enterrat van anar a veure un bruixot a qui van explicar el que perseguien. Van fer un tracte i aquest els hi digué aquest consell: -Agafeu un gat negre i , després de treure-li els ulls, li poseu aquest ungüent; després el deixeu marxar i allà on s'aturi és allà on està enterrat el tresor. Aquells homes així ho van fer. Seguiren les indicacions del bruixot i, allà on el gat s'aturà, allà és on trobaren el tresor. No es va tornar a saber res més d'ells però diuen que els seus descendents tenen una excel·lent posició. | 08293-69 | Santa Magdalena, Beilans. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70952-foto-08293-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 70954 | Llegenda del Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-galceran | ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell. Sant Vicenç de Castellet 2001. | Hi havia un home que li deien el Galceran (no se sap si era el nom de l'home o el nom de la casa). Aquest es volia fer propietari de Vallcebre i un dia va anar a Berga a preparar tota la documentació per dur a terme el seu objectiu. Els habitants de Vallcebre se'n van assabentar. Antigament, només es podia accedir a Vallcebre pels graus, ja que tot lo altre eren tot cingles. Els habitants van decidir que a cada grau s'hi posarien dos homes i que si per aquell grau era per on pujava el Galceran, el matarien però els que el matessin no dirien res. El Galceran, que ja s'ho esperava, va fer pujar la mula per Cal Menut i ell va passar pel grau dels Boigs que és on el van matar. Allà on el van matar hi ha un piló de pedres que tothom quan hi passa n'hi tira una. Mai es va arribar a saber qui l'havia mort. | 08293-71 | La Barceloneta | S'ha intentat verificar si aquest tal Galceran va existir o si algú realment va fer constar en documents notarials compres per tal de fer-se amb Vallcebre però no se n'ha trobat mai cap indici. | 42.2136500,1.8160500 | 402276 | 4674176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70954-foto-08293-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 70955 | Llegenda de la Casa de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-casa-de-les-serps | ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell. Sant Vicenç de Castellet 2001. | La casa de les Serps és una casa de Vallcebre que sovint rep aquest nom per la quantitat de serps que hi ha, el nom real de la casa és Ca l'Andorrà. Es diu que en aquesta casa, fa molt de temps, hi van deixar morir el vell. Va ser llavors quan les serps van comançar a sortir moltes serps per tot arreu. Quan es despertaven al matí les trobaven trepant pels fogons de la casa o bé es passejaven pel bressol del nen petit. Aquestes serps no els feien res però eren per tota la casa. Quan hi havia més serps era el dia de Sant Ramon (però no se sap si és el dia que va morir l'home). Aquella gent van marxar però mai més ningú no hi ha pogut tornar a viure perquè les serps no marxen mai. | 08293-72 | Ca l'Andorrà s/n, El Comellar, 08699 Vallcebre. | 42.2088800,1.8226200 | 402811 | 4673639 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70955-foto-08293-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 70956 | Llegenda del Pla de La Barrumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-de-la-barrumba | La Llegenda del Pla de la Barrumba conta l'origen del nom d'aquest pla de Vallcebre. Es veu que els ramats quan pujaven es paraven a descansar en aquell indret i a passar-hi la nit. Allà els pastors agafaven els marrans més grans i forts que tenien i els feien lluitar entre ells. El marrà guanyador era al que li posaven la barrumba (esquella) i d'aquí el nom. | 08293-73 | Pla de La Barrumba. | 42.1883700,1.8390700 | 404138 | 4671343 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 70957 | Llegenda del Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-massana | La llegenda del Massana diu que un dia aquest es presentà davant de l'home de Cal Muga mentre aquest guardava vaques. Feia molts anys que no es veien però es coneixien perquè el Massana de petit hi havia treballat guardant vaques. L'home de Cal Muga li va dir que perquè feia aquelles coses (en Massana era un dels principals maquis berguedans). El Massana no el va respondre però li va dir que aniria a casa seva a agafar-li l'arma i menjar, que ja sabia on ho tenia per haver-hi treballat abans. També li va dir que passat un temps li deixaria l'arma amagada a sota una roca que hi ha de Cal Batalla. S'emportava el fusell perquè aquell no li pogués fer res, i efectivament, al cap d'uns dies l'home de Cal Muga va trobar la seva arma en aquell lloc. | 08293-74 | Volts de Cal Muga | 42.2165700,1.8141500 | 402124 | 4674503 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 70958 | Llegenda de la Màquina dels Estanys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-maquina-dels-estanys | La llegenda de la màquina dels Estanys diu que un grup d'homes de Vallcebre van decidir fer-se una màquina per fer monedes falses. Però al cap d'uns anys aquests homes es van discutir i perquè cap veí no pogués fer monedes, van decidir quedar-se un tros de la màquina cadascún. L'últim tros d'aquesta màquina que es va veure va ser a Cal Corrent. | 08293-75 | Els Estanys, Belians | 42.1927500,1.8136100 | 402042 | 4671859 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment no queda res d'aquesta casa, però estava a la zona coneguda com Els Estanys, ja que és una zona molt fangosa. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 71007 | Llegenda de la Senyora Griera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-senyora-griera | La llegenda de la Senyora conta que, fa molts anys, a Cal Griera hi havia una dona que va morir de pesta. Degut a això, la noia no es va enterrar al cementiri i se la va llançar en una esquerda d'una roca molt gran que avui en dia es coneix com a roca de la Senyora. Els habitants de Vallcebre se'n van assabentar i van oferir-se per enterrar-la al seu cementiri, on avui en dia encara es pot veure la tomba. Degut a aquesta gesta, la família de la noia va cedir part d'uns terrenys, que pertanyien al municipi de Guardiola, al municipi de Vallcebre, i per això l'enclavatge que ens ofereix el terme municipal actual en aquella zona. | 08293-124 | Cal Griera, Els Hostalets | 42.2201900,1.8404000 | 404296 | 4674875 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71007-foto-08293-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml