Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
70939 Cingles de Vallcebre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-vallcebre VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita edicions. El sinclinal de Vallcebre és format per dos grans murs esglaonats a dos nivells: el més inferior a la banda dreta del congost del Llobregat, entre Sant Salvador de la Vedella i el Collet d'Eina, i el superior que destaca pel seu verticalisme i pel color blanc característic. Ha estat batejada com a calcàries Clar de Lluna. Sobre aquest segon nivell de cingles de 40m s'estén l'ampli planell, la cubeta de Vallcebre que els cingles barren el pas, excepte en uns punts que són els passos verticals o graus, entre els quals destaca la gorja de Foradada, tallada pel torrent de Vallcebre. Als cingles hi ha diferents graus, Grau de la Mola, Grau del Sastre, Grau dels Boigs, Grau del Jou, Grau de cal Gat, Grau del Llop, Grau del Poeta, etc. 08293-56 Límit municipal Sud-Est del terme de Vallcebre Històricament, i abans de l'arribada de les carreteres, els passos o graus tallats als cigles de Vallcebre, eren els passos naturals per arribar al poble. Tot i que la majoria no eren aptes per arribar-hi amb animals, el grau de cal Gat, sí que ho permetia. 42.1809000,1.8086900 401618 4670548 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70939-foto-08293-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70939-foto-08293-56-3.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Els cingles de Conangle formen part dels cingles de Vallcebre. 123 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71005 Icnites dels Cingles del Boixader https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-dels-cingles-del-boixader <p>AAVV. Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> <p>El jaciment, descobert l'estiu del 2002 per Bernat Vila, es troba entre els termes municipals de Vallcebre i Fígols, i l'accés principal s'efectua a través d'un camí no asfaltat que es desvia cap al nord. Al ser el jaciment descobert més recentment, és també el menys estudiat i del qual es disposa de menys dades. Tot i així, s'hi observen algunes icnites i s'hi van trobar ous de dinosaure.</p> 08293-122 Cingles del Boixader. <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis i es dugessin a terme els descobriments. Tot i així, no va ser fins l'estiu del 2002 que Bernat Vila va descobrir aquest jaciment ubicat entre els termes municipals de Vallcebre i Fígols.</p> 42.1809100,1.8084300 401596 4670550 08293 Vallcebre Difícil Bo Legal Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2019-12-31 00:00:00 Anna Junyent Traserra 1792 5.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70963 Icnites de Fumanya Sud https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-fumanya-sud <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV. L'Erol, monogràfic de Fumanya. AAVV. Los Dinosaurios del Levante Peninsular. BUSQUETS, J.M (1997). 'Aspectes de la natura', L'Erol, nº 56, hivern 97. LE LOEUFF, J i MARTÍNEZ-RIUS, A (1997). 'Afloramiento de icnitas de Titanosauridae en la zona de Fumanya (Maastrichtiense, Pirineo oriental): estudio preliminar. Geogaceta, 21. VILA, Bernat (2004). Els Dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions. VILA, Bernat (2005). 'Manus-only titanosaurid trackway from Fumanya (Maastrichtian, Pyrenees): further evidence for an underpoint origin'. Lethaia, volume 38, Issue 3, september 2009. VILA, Bernat (2009). 'Assessing the nesting strategies of late Cretaceous titanosaurs: 3-D clutch geometry from a new megaloolithid eggsite. Lethaia, nº agost 2009. VILADRICH, Lluís (1986). 'Les petjades fossils del Coll de Fumanya'. L'Erol 18, Berga.</p> <p>Geològicament, al Berguedà, s'hi distingeixen dos mantells, el del Cadí i el del Pedraforca. Aquest últim dóna lloc al sinclinal de Vallcebre, on trobem els afloraments. Degut a aquest fenomen, trobem les capes amb icnites situades de forma quasi vertical, amb un angle de cabussament entre 30-70 graus respecte l'horitzontal. El jaciment de Fumanya Sud té una extensió de 19.000m2 repartits en un gran aflorament principal (17.000m2) i un de menor anomenat Pedra Ronyosa, situat més al nord, al límit de Coll de Fumanya. És el jaciment més estudiat, ja que compta amb moltes restes de dinosaures i amb destacades restes fossilitzades de vegetals contemporanis a la formació de les icnites, aportant informació paleoecològica. Sobre la superfície de margocalcàries, el còmput més recent, ha xifrat en 2.344 el nombre d'icnites del jaciment, i al voltant d'una trentena de rastres. L'edat del jaciment és del Cretaci Superior fa, aproximadament, 65 milions d'anys. La paret principal de Fumanya Sud és la que conserva les millors petjades de dinosaure, concretament, 26 rastres individuals d'animals quadrúpedes, conservats com a subimpresions. La morfologia de les icnites és, en general, triangular per correspondre a les extremitats posteriors dels animals productors, i en els rastres millor conservats s'observa una clara diferència de mida entre aquestes icnites corresponents a les extremitats posteriors i les anteriors, de mida menor. A l'extrem nord del jaciment de Fumanya Sud, s'observen dos rastres paral·lels que suggereixen un comportament gregari. El fet que les icnites hagin quedat fossilitzades com a subimpressions impossibilita una identificació clara de l'anatomia dels animals. A l'aflorament de Pedra Ronyosa s'hi observen els millors exemples d'icnites atribuïdes a sauròpodes. S'hi distingeixen de 7 a 8 rastres individuals, un dels quals té una longitud de 60 metres. El nombre total d'icnites individuals conservades s'eleva fins a 241. Igual que a l'aflorament principal del jaciment de Fumanya Sud, dos dels rastres són paral·lels.En aquest aflorament, algunes icnites conserven 4 depressions que reflecteixen la presència d'ungles, essent el dit interior el més gran. Les mesures aproximades de les icnites de les extremitats posteriors són d'uns 65 cm de llarg, per 40 d'ample. Les icnites de les extremitats anteriors no estan tant ben conservades a l'aflorament principal i tenen unes mesures de 40x55 cm. La morfologia, mida i disposició de les icnites indiquen que van ser deixades per titanosaures. La darrera troballa més important ha estat l'esquelet d'un cocodril.</p> 08293-80 Fumanya <p>El jaciment fou descobert cap a l'any 1985 quan van finalitzar les tasques de restauració de l'antiga mina de lignits a cel obert de Carbones de Berga SA. La primera cita del jaciment és de Viladrich el 1986 en una publicació de caire local. El jaciment de Fumanya Sud és possiblement el més extens, 19,000 m2, i el més estudiat de tots els jaciments que formen el conjunt Paleontològic de Fumanya i conté un important registre d'icnites atribuides a dinosaures sauròpodes. Els darrers estudis van aportant noves dades i s'espera que aviat es pugui obrir el Centre d'Interpretació de Fumanya, així com que pugui obtindre la distinció de Patrimoni Mundial per la UNESCO.</p> 42.1825400,1.7969800 400653 4670744 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70963-foto-08293-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70963-foto-08293-80-3.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2019-12-31 00:00:00 Anna Junyent Traserra Degut a l'exposició als agents atmosfèrics, algunes zones de la superfície que conforma el jaciment de Fumanya Sud es troben en fase de degradació. 122 1792 5.3 1782 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70965 Icnites de Mina Esquirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-mina-esquirol <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV (2008). Los Dinosaurios del Levante Peninsular. VILA, Bernat (i altres) (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> <p>És una de les antigues explotacions a cel obert que es van fer en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985. El jaciment Mina Esquirol, amb una superfície de 2500 m2, conté una quantitat estimada d'unes 80 icnites, presumiblement totes atribuïdes a dinosaures sauròpodes. El fet que diferencïa Mina Esquirol de la resta de jaciments, de la comarca i mundials, és la presència de diversos rastres de sauròpodes, dominats per mans (manus-only), en un estat de conservació acceptable. Les icnites es peresnten com epirelleus sobre la supaerfície de calcària i posen de manifest el fenòmen de les subtraces. El jaciment de mina Esquirol també és important per haver lliurat part d'una closca de tortuga, atribuïda al gènere Solemys i perquè compta amb importants restes fòssils de flora finicretàcia.</p> 08293-82 Fumanya <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis. Concretament, Mina Esquirol té una extensió estimada de 2500 m2. El jaciment s'ubica en una antiga explotació a cel obert i fou descobert el setembre de 2001 per investigadors de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell. L'edat del jaciment és del Cretaci Superior, aproximadament, fa 65 milions d'anys. Els treballs paleontològics s'han dut a terme en els darrers anys. Cal destacar una actuació de conservació-restauració que s'ha dut a terme, gràcies al Consorci Ruta Minera, en els anys 2004-2005.</p> 42.1847200,1.7979500 400737 4670985 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70965-foto-08293-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70965-foto-08293-82-3.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2019-12-31 00:00:00 Anna Junyent Traserra Actualment Ruta Minera és la que s'encarrega de l'estat dels jaciments i de buscar les subvencions per la conservació, estudis i difusió. 122 1792 5.3 1782 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71001 Boixera del Boixader https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixera-del-boixader Extens boixader situat al sud del municipi prop del bosc del Boixader i dels cingles del mateix nom. 08293-118 Belians 42.1857800,1.8191200 402487 4671078 08293 Vallcebre Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70990 Bosc del Boixader https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-boixader Extens bosc de pi negre sota els cingles del boixader. Aquest bosc encercla l'ermita de Santa Magdalena. 08293-107 Belians 42.1858700,1.8193500 402506 4671088 08293 Vallcebre Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70990-foto-08293-107-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71006 Font de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena-1 ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell, Sant Vicenç de Castellet 2001. Petita font situada al costat de l'ermita de Santa Magdalena. Avui dia aquesta font està seca a causa de l'activitat minera de la zona. 08293-123 Santa Magdalena, Belians. La llegenda de les Llums de Santa Magdalena diu que es van començar a veure unes llums que anaven cada dia cap a l'Ermita de Santa Magdalena. Els veïns més propers van començar a dir que era màgia i els de la Casa del Carod un dia van decidir anar a veure realment què hi passava. Un cop van ser allà, la seva sorpresa va ser trobar-s'hi a dues dones de Cal Batlló que anaven a mullar-se les berrugues a la font, ja que es deia que fent una novena les berrugues marxaven. Les done shi anaven al vespre-nit perquè la gent del pobles no les veigués. 42.1875000,1.8202700 402584 4671268 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70890 Aplec de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-magdalena RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. XIX-XX Aplec que es celebra anualment el 22 de juliol a l'Ermita de Santa Magdalena. Al matí, els feligresos de Vallcebre fan cap a aquesta capella, on se celebra una eucaristia, acabada la qual, tothom esmorza i després retornen a les seves llars. 08293-7 Santa Magdalena, Belians No es coneix la data exacte de l'inici de la festa ni els motius pels quals l'ermita es dedicà a aquesta santa, però si fem cas a l'únic document que hi ha, aquest aplec es celebraria des de l'any 1851. El dia 22 de juliol de 1936 -dia de Santa Magdalena- destruïren tot el mobiliari i la imatgeria del seu interior. El 22 de juliol de 1942 s'hi va traslladar processionalment la nova imatge de la Santa i s'hi celebrà un ofici solemne, amb el cant de la misa de la Mare de Déu de Núria. Possiblement des d'aquest moment la festa s'acabà de consolidar, prenent la forma dels darrers anys: s'iniciava a punta de sol quan sortia la solemne processó de la parroquial, amb la bandera i, cantant lletanies, es dirigia a la capella on es celebrava una missa resada. Després d'una estona de conversa a la petita placeta, es retornava en processó a la parròquia, i la gent assistia a un ofici solemne i s'adorava la relíquia de la santa. A la tarda hi havia cant de vespres. 42.1876100,1.8200800 402569 4671280 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70890-foto-08293-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70890-foto-08293-7-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70920 Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-2 CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. XVII Es tracta d'una esglèsia amb coberta a doble vessant i el sostre amb volta de canó. S'obre a llevant amb una porta amb un arc de mig punt. És una construcció de maçoneria i pedra vista. El presbiteria és quadrat. Sobre la porta hi ha un petit òcul circular que il·lumina la nau. Petit campanar obert a migdia. 08293-37 Belians Esglesieta que es va construir al segle XVII. No se sap per quin motiu va ser dedicada a aquesta santa ni perquè es va construïr en aquest indret tant apartat. Davant de l'església hi ha una font, ara de cisterna, ja que la font natural s'eixugà en arribar-hi les galeries de les mines sota el Carot. Abans hi acudia la gent, fins i tot dels poble veïns, per a guarir-se de les berrugues, ja que aquesta aigua diuen que tenia aquesta virtut 42.1876100,1.8200800 402569 4671280 1663 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-3.jpg Legal Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 96|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70950 Llegenda de la font de l'Ermita de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-lermita-de-santa-magdalena La llegenda de la font de l'ermita de Santa Magdalena conta que si durant nou dies hom es mullava les berrugues amb la seva aigua, aquestes marxaven. 08293-67 Santa Magdalena, Belians. 42.1876100,1.8200800 402569 4671280 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70950-foto-08293-67-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70951 Llegenda de les Llums de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-llums-de-santa-magdalena La llegenda de les Llums de Santa Magdalena diu que es van començar a veure unes llums que anaven cada dia cap a l'Ermita de Santa Magdalena. Els veïns més propers van començar a dir que era màgia i els de la Casa del Carod un dia van decidir anar a veure realment què hi passava. Un cop van ser allà, la seva sorpresa va ser trobar-s'hi a dues dones de Cal Batlló que anaven a mullar-se les berrugues a la font, ja que es deia que fent una novena les berrugues marxaven. Les dones hi anaven al vespre-nit perquè la gent del poble no les veiés. 08293-68 Santa Magdalena, Belians. 42.1876100,1.8200800 402569 4671280 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70951-foto-08293-68-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70952 Llegenda dels Tresors de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tresors-de-santa-magdalena ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell, Sant Vicenç de Castellet 2001. La llegenda dels tresors de Santa Magdalena conta que un dia hi havia tres homes amb tres matxos carregats amb or que venien de Fumanya. Algú es va assabentar de la marxa d'aquella càrrega i volien escometre'ls, però ells es van adonar que els seguien. En una de les parades pel repòs, van decidir amagar el tresor a Vallcebre. Arribats als voltants de l'ermita de Santa Magdalena van fer l'aturada, van decidir el lloc on l'amagarien i van cavar de pressa perquè els que els seguien no ho descobrissin: un feia de guaita i els altres anaven per feina. Quan havien excavat un forat ben gros van enterrar el tresor i, fent palanca al rocam que hi havia a la vora, van tapar l'or que duien. Després van carregar els matxos amb pedres perquè semblés que encara duien la valuosa càrrega. Passà el temps i els veïns del poble, havent sentit la llegenda de l'or enterrat van anar a veure un bruixot a qui van explicar el que perseguien. Van fer un tracte i aquest els hi digué aquest consell: -Agafeu un gat negre i , després de treure-li els ulls, li poseu aquest ungüent; després el deixeu marxar i allà on s'aturi és allà on està enterrat el tresor. Aquells homes així ho van fer. Seguiren les indicacions del bruixot i, allà on el gat s'aturà, allà és on trobaren el tresor. No es va tornar a saber res més d'ells però diuen que els seus descendents tenen una excel·lent posició. 08293-69 Santa Magdalena, Beilans. 42.1876100,1.8200800 402569 4671280 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70952-foto-08293-69-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71018 Goigs de Santa Maria Magdalena. https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdalena XIX-XX El texte del goig és el següent: Ja que sou nostra advocada, / reclamant-vos de tot cor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, astre d'amor. / Per desgràcia vos portàreu / una folla joventut, / i és de tot el món sabut / que el vell ídol adoràreu, / fins que el cel, d'una mirada, / convertia el vostre cor. / Jesucrist, que us contemplava, / com el bon pastor un anyell, / no us deixà prendre consell / de qui tant us malmenava: / clavà en vos una llançada / que us fereix de dolça mort. / I d'amor tota una flama / us tornàreu tant ardent, / que ja, des d'aquell moment, / sols perdó vostre pit clama. / Adéu, món! Dieu, gosada, / tot llançant les gales d'or. / Ben resolta i decidida, / de Jesús en cerca aneu, / i a la llar del fariseu / heu entrat, quan el convida; / als seus peus agenollada, / no podeu contenir el plor. / Del diàleg que s'entaula / en el centre us convertiu, / quan el vostre exemple viu / és posat damunt la taula. / Heu vessat enamorada, / un engüent de tant valor! / Si us seguim fins al Calvari, / de l'amor tant màrtir sou / com apòstol, si no és prou / que amb Maria se us compari: / Com hi fóreu abrusada / amb la Creu del Salvador! / La vostra ànsia no té espera / per ungir-li el sagrat cos, / i al sepulcre, sens repòs, / d'arribar sou la primera. / Oh, gran Déu! Prou hi ha l'amada, / però nohi ha l'amador!/ No s'acaba vostra vida / perquè el Déu del cel no ho vol, / i trobeu goig i consol / a plorar-la penedida. / A Marsella se us trasllada, / sempre en ales de l'amor. / I feu tanta penitència / en aquest lloc beneït, / que les pedres heu tenyit / de sang pura en evidència: / Són trenta anys que hi feu estada; / són trenta anys de viu dolor. / Encaixeu de tal manera / amistat en Déu vivent, / que, a on vostre nom s'estén, / se us estima i se us venera. / A Vallcebre hi sou honrada / des dels temps de l'avior. / Ni que es perdi la riquesa / de les mines de carbó, / vostra gran devoció / no ens serà del cor mai presa. / Quina mina més preuada / és la fe que Déu ens dó!/ Boixader us té guardada / com el seu més ric tresor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, estel d'amor. 08293-135 Capella del Boixader, Belians. 42.1876100,1.8200800 402569 4671280 08293 Vallcebre Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Desconegut Lletra antiga i anònima retocada per Mn. Climent Forner. Música de Mn. Joan Ballarà. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71059 Creu de pedró de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-magdalena XVII-XIX Creu de pedró ubicada davant l'ermita de Santa Magdalena. És un creu de ferro que queda subjecta sobre una base de pedra de forma paralel·lepipèdica. A una de les cares sobresurt un relleu sobre una base en forma rectangular amb els angles arrodonits i amb una inscripció poc visible que sembla que posa S M i una data de la que només és visible el número 7, probablement 17-- -. 08293-176 Santa Magdalena de Belians Les creus de pedró senyalitzaven eun lloc de culte religiós. 42.1876100,1.8200800 402569 4671280 08293 Vallcebre Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra La creu de ferro sembla refeta amb posterioritat. 98|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70956 Llegenda del Pla de La Barrumba https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-de-la-barrumba La Llegenda del Pla de la Barrumba conta l'origen del nom d'aquest pla de Vallcebre. Es veu que els ramats quan pujaven es paraven a descansar en aquell indret i a passar-hi la nit. Allà els pastors agafaven els marrans més grans i forts que tenien i els feien lluitar entre ells. El marrà guanyador era al que li posaven la barrumba (esquella) i d'aquí el nom. 08293-73 Pla de La Barrumba. 42.1883700,1.8390700 404138 4671343 08293 Vallcebre Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71105 Barraca 2 del Conangle o del Purgatori https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-conangle-o-del-purgatori Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX-XX està ensorrada Barraca petita de planta quadrada, 3m x 3m (exterior), integrada en el marge. Porta de llinda plana (100cm x 50cm). La entrada està tapada. Parcialment ensorrada. Es troba a prop d'altra barraca. Zona rocosa de bosc i antigues feixes entre 1300m i 1350m d'altitud. La zona fou conreada fins fa relativament poc, però es troba lluny de les cases més properes i el terreny és marginal. Accés a peu relativament fàcil pel camí de Vallcebre al Grauet. 08293-222 Belians Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. La barraca mitjana és més gran amb una amplada i una alçada que permeten una estada més còmoda, on s'hi podia cuinar i passar nit. La barraca “monumental” te una alçada que permet la construcció de dos pisos a l'interior per estades de dies. Aquestes barraques tenen lleixes i armaris. La barraca petita del Conangle sembla una barraca per guardar eines i per aixoplugar-se, mentre que la barraca gran forma part d'un conjunt, amb construccions d'us sense determinar i un claper de grans dimensions. D'ha trobat guix i trossos de teula en les parets de la barraca i al voltant de la barraca. 42.1883000,1.8075900 401538 4671371 08293 Vallcebre Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71105-foto-08293-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71105-foto-08293-222-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71104 Barraca 1 del Conangle o del Purgatori https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-conangle-o-del-purgatori Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX-XX està ensorrada Barraca gran que està ensorrada. Planta rodona de ca. 4m de diameter (exterior), parets gruixudes, porta de llinda plana de 150cm, entrada estreta i baixa - hi ha força terra - i paravent. Es troba a prop d'altra barraca. Zona rocosa de bosc i antigues feixes entre 1300m i 1350m d'altitud. La zona fou conreada fins fa relativament poc, però es troba lluny de les cases més properes i el terreny és marginal. Accés a peu relativament fàcil pel camí de Vallcebre al Grauet. 08293-221 Belians Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. La barraca mitjana és més gran amb una amplada i una alçada que permeten una estada més còmoda, on s'hi podia cuinar i passar nit. La barraca “monumental” te una alçada que permet la construcció de dos pisos a l'interior per estades de dies. Aquestes barraques tenen lleixes i armaris. La barraca petita del Conangle sembla una barraca per guardar eines i per aixoplugar-se, mentre que la barraca gran forma part d'un conjunt, amb construccions d'us sense determinar i un claper de grans dimensions. D'ha trobat guix i trossos de teula en les parets de la barraca i al voltant de la barraca. 42.1892600,1.8071600 401504 4671479 08293 Vallcebre Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71104-foto-08293-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71104-foto-08293-221-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71172 Terrers La Barrumba https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-la-barrumba Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. L'erosió del terreny és contínua Badlands o terrers desenvolupats en lutites roges amb una intercalació calcària intermèdia, d'origin lacustre, del Paleocé. Antiga zona de pastura a 1,260-1,275m d'altitud, prop d'una cinglera de roca calcària, els Cingles de Vallcebre. Lloc de pas dels camins antics de Figols i de Sant Corneli al nucli del poble de Vallcebre. Accés per pista asfaltada des de Vallcebre pel raval El Divinal, i de pista de terra en males condicions a partir del trencall de Cal Martidents. 08293-290 La Collada Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. 42.1895900,1.8373600 403999 4671481 08293 Vallcebre Obert Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71000 La Bòfia https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bofia És una cova molt gran situada a la Baga de Vallcebre, sota el Serrat Voltor al PEIN de la Serra d'Ensija. És la cova més gran que es troba dintre del municipi. 08293-117 Serrat Voltor 42.1890400,1.7785800 399144 4671487 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71000-foto-08293-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71000-foto-08293-117-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71171 Terrers El Purgatori https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-el-purgatori Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. L'erosió en aquest indret és contínua. Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues del Paleocé, amb dipòsits importants de guix. Zona de bosc de pi, conreada en el passat, entre 1,200 i 1,350m d'altitud. Hi ha camps conreats fins fa relativament poc als voltants. Torrents de diferents dimensions tallen la zona de l'oest a l'est. 08293-289 Belians Els badlands o terrers de Vallcebre pertanyen al les roques del Garumnià. Aquestes roques són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del Cretaci superior i el Paleocé. A Vallcebre les roques garumnianes són situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior d'origin marí. Hi ha quatre unitats principals del Garumnià: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior. Els terrers del Purgatori pertanyen al garumnià roig superior. 42.1901200,1.8124200 401940 4671568 08293 Vallcebre Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71171-foto-08293-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71171-foto-08293-289-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70964 Icnites de Fumanya Nord https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-fumanya-nord <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV (2008). Los dinosaurios del levante Peninsular. VILA, Bernat i altres (2006). Els dinosaures dels pirineus. Zenobita Edicions.</p> <p>Jaciment amb una superfície inclinada de 15.000 m2. En el primer i únic còmput realitzat l'any 2003, Bernat Vila, va estimar la xifra total en 1038 icnites. Als afloraments, predominantment calcaris, s'hi ha identificat un mínim de 5-6 rastres atribuïbles a sauròpodes i en alguns dels afloraments s'hi observa una intensa bioturbació (dinoturbació) produïda pel pas d'aquests animals. A l'igual que els altres jaciments, es caracteritza per la presència d'icnites de dinosaure sobre una superfície de calcaria fortament inclinada (uns 60º). Alguns estudis indiquen que a Fumanya Nord hi ha tres nivells amb icnites. Cal mencionar la presència d'altres restes indirectes de dinosaure, així doncs, i per exemple, l'any 2000 s'hi van descobrir nous ous de dinosaure.</p> 08293-81 Fumanya <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis i es dugessin a terme els descobriments. El jaciment s'ubica en una antiga explotació a cel obert i fou descobert a mitjans dels anys 80 durant les tasques de restauració de l'activitat minera. Aquest és el segon aflorament més extens dels que formen el conjunt de Fumanya. L'edat del jaciment és del Campanià-Maastrichtià, Cretaci Superior, aproximadament, fa 65 milions d'anys. L'extenció del jaciment volta els 15.000 m2 distribuïts en enormes superfície sverticals, representa el segon jaciment més extens del conjunt d'afloraments de Fumanya. Després de la descoberta d'ous, Àngel Galobart i els seus col·laboradors, presentaven, l'any 2002, la metodologia usada en la restauració i anàlisi de les restes i les primeres conclusions de l'estudi. Posteriorment només s'hi ha realitzat, l'any 2003, un primer còmput d'icnites per part de Bernat Vila ( Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell ). El resultat d'aquest primer còmput preliminar ha estimat la xifra total en 1.083 icnites, nombre que pot augmentar en futures campanyes de cartografia, ja que existeixen nivells amb icnites que no han pogut ser incloses en el còmput.</p> 42.1903000,1.7990100 400833 4671603 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70964-foto-08293-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70964-foto-08293-81-3.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2019-12-31 00:00:00 Anna Junyent Traserra Degut a l'exposició als agents atmosfèrics, algunes zones de la superfície que conformen el jaciment es troben en fase de degradació. 122 1792 5.3 1782 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71031 Camí de Coll de Fumanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-coll-de-fumanya Del Coll de Fumanya passava cap a Cal Borni per la Baga del Taió. Baixava pel Grau de Vallcebre cap al Prat de les Fonts, cap al Grau de la Llosa i enllaçava amb el camí que pujava per sobre Cal Tiet per anar cap a Maçaners. 08293-148 Cal Borni, Pla de la Barraca 42.1909200,1.8040200 401248 4671666 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Anna Juneynt Traserra 98|94 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71116 Barraca Cal Bufalà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bufala Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX Sembla mig reconstruïda Barraca petita de pedra seca, adossada al marge, mig ensorrada, porta de llinda plana (80cm x 18cm) mig tapada per la vegetació. Orientada a l'est. Zona de feixes abandonades i camps recentment recuperats per turisme rural amb cavalls. Accés fàcil a peu des de la pista de terra de Belians, al nivell de la casa Cal Bufalà. 08293-233 Belians Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. La barraca mitjana és més gran amb una amplada i una alçada que permeten una estada més còmoda, on s'hi podia cuinar i passar nit. La barraca “monumental” te una alçada que permet la construcció de dos pisos a l'interior per estades de dies. Aquestes barraques tenen lleixes i armaris. La barraca de Cal Bufalà pertany a la categoria de barraques utilitzades per guardar eines i/o per aixoplugar-se. 42.1915600,1.8208700 402640 4671718 08293 Vallcebre Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71116-foto-08293-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71116-foto-08293-233-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70977 Creu del Collell https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-collell XX Creu senzilla de ferro, sobre una roca, col·locada com a ornament al camí que porta a l'ermita de Santa Magdalena. 08293-94 Belians Es desconeix l'origen i significat de l'emplaçament d'aquesta creu. 42.1921700,1.8215200 402695 4671785 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70977-foto-08293-94-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71119 Barraca Els Estanys https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-els-estanys Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX El sostre de la barraca està ensorrat Barraca petita adossada al marge, planta quadrada, porta de llinda plana (80cm x 20cm), entrada 60cm d'amplada i 80cm d'alçada (hi ha força terra), sostre ensorrat. Orientació nord-est. Zona de camps i feixes abandonades a prop de la casa abandonada Els Estanys. El nom de la casa ve dels molts estanys en aquest indret. Accés relativament fàcil a peu pel camí dels Estanys, que surt de la pista de Cal Sord/La Call, o pel camí del Grauet que passa per Cal Corrent. 08293-236 Belians Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. 42.1925600,1.8118000 401893 4671840 08293 Vallcebre Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71119-foto-08293-236-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70958 Llegenda de la Màquina dels Estanys https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-maquina-dels-estanys La llegenda de la màquina dels Estanys diu que un grup d'homes de Vallcebre van decidir fer-se una màquina per fer monedes falses. Però al cap d'uns anys aquests homes es van discutir i perquè cap veí no pogués fer monedes, van decidir quedar-se un tros de la màquina cadascún. L'últim tros d'aquesta màquina que es va veure va ser a Cal Corrent. 08293-75 Els Estanys, Belians 42.1927500,1.8136100 402042 4671859 08293 Vallcebre Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Actualment no queda res d'aquesta casa, però estava a la zona coneguda com Els Estanys, ja que és una zona molt fangosa. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71093 Trumfera Els Estanys https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-els-estanys Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XVIII-XIX Sostre i llinda ensorrada Trumfera mig ensorrada, aèria aïllada al costat del bosc. Entrada orientada NE, planta de forma de ferradura. Prop de casa abandonada Els Estanys. Zona de feixes, estanys i camps grans a gairebé 1300m d'altitud, i prop de les ruïnes de la casa Els Estanys. La zona ha quedat abandonada. Accés fàcil a peu, per un corriol que surt a 100 metres de la casa La Call, per la pista de terra de Vallcebe a Cal Sord i La Call. 08293-210 Belians Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. 42.1927800,1.8122500 401930 4671863 08293 Vallcebre Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71093-foto-08293-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71093-foto-08293-210-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71121 Barraca de Cal Tupí https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tupi Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX Sostre ensorrat Barraca adossada en el marge, ensorrada, porta de llinda plana, llinda de 90cm x 12cm, entrada 62cm d'amplada i 125cm d'alçada, planta rectangular. La barraca està plena de vegetació que fa que sigui difícil agafar mides. Zona de camps conreats i feixes abandonades, al costat d'una casa abandonada i en ruïnes. Accés fàcil des de la pista de terra de Belians, al nivell de la Creu de Collell. 08293-238 Belians Al costat de la barraca hi ha les ruïnes de la casa abandonada Cal Tupí (J.Oriola). La relació entre la casa i la barraca no està clar. Es tracta d'una barraca de mida entre petita i mitjana. Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. La barraca mitjana és més gran amb una amplada i una alçada que permeten una estada més còmoda, on s'hi podia cuinar i passar nit. 42.1933200,1.8201200 402581 4671914 08293 Vallcebre Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71121-foto-08293-238-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71118 Barraca de Cal Carot https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carot Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX Barraca aèria aïllada, porta de llinda plana (60cm x 20cm), planta rectangular, orientació S. Zona de feixes abandonades i camps conreatsa 1,215m d'altitud. Accés fàcil a peu des de la Creu de Collell, direcció Cal Carot. 08293-235 Belians Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. La barraca mitjana és més gran amb una amplada i una alçada que permeten una estada més còmoda, on s'hi podia cuinar i passar nit. La barraca “monumental” te una alçada que permet la construcció de dos pisos a l'interior per estades de dies. Aquestes barraques tenen lleixes i armaris. 42.1935000,1.8185800 402454 4671936 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71118-foto-08293-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71118-foto-08293-235-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71072 Grau de les Granotes / Cal Menut https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-les-granotes-cal-menut Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Va ser mig destrossat per una excavadora Jaciment ubicat al cessant sud est del Serrat de Sant Joan, en una zona de marges de pedra seca i feixes petites, a 1.300m d'altitud, mig destrossat per una excavadora. Es veu una franja de terra negre de 13 m d'amplada on es veia ceràmica de l'Edat de Ferro. Els fragments de ceràmica van ser inventariats i es troben al Museu Comarcal de Berga. 08293-189 Grau de les Granotes A prop de Cal Menut es va trobar ceràmica prehistòrica en el moment de l'excavació dels fonaments d'uns coberts. La datació del jaciment es basa en la ceràmica trobada a la superficie. No s'ha trobat ceràmica amb vora ni amb decoració. Tot i que la datació és provisional en espera de més recerca. 42.1941300,1.8463400 404747 4671975 08293 Vallcebre Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-3.jpg Inexistent Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 81|79 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71165 Trumfera Cal Carot https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-cal-carot Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX-XX Trumfera intacta construïda en el marge. Entrada baixa, estreta i allargada orientada al nord. Zona de camps grans cultivats i de feixes petites en gran part abandonades. Accés fàcil a peu des de la pista que puja de la Creu de Collell a la casa Cal Carot. 08293-283 Belians La trumfera és una construcció de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. 42.1939000,1.8187100 402465 4671980 08293 Vallcebre Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71165-foto-08293-283-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70913 Cal Victoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-victoria Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. XVIII Masia de planta rectangular, planta baixa dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a migdia, on es concentre la major part de les obertures. Construcció de maçoneria amb pedra vista. Ha estat reformada, però conserva gairebé intacta la forma original. Prop de l'entrada conserva un pou de deu metres de profunditat que actualment es fa servir per regar. 08293-30 Les Deus Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. 42.1941100,1.8267200 403127 4671995 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71178 Terrers Cal Menut https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-cal-menut Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. L'erosió del terreny és constant Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé, situades directament damunt de la roca calcària dels Cingles de Vallcebre. Es tracta de la vessant sud d'un serrat de roca calcària. És una zona de feixes abandonades i terres mogudes per una excavadora als anys 2009 i 2010 a 1,220 a 1,2270m d'altitud. Accés fàcil per la pista de terra de Cal Menut. 08293-296 Cal Menut/Cingles de Vallcebre El procés d'erosió que va deixar els badlands de Cal Menut ben visibles va començar molt abans de l'any 1976, quan la pluja àcida de la tèrmica de Cercs va començar a matar la vegeteció d'aquesta zona. Al ortomapa de 1946 del ICGC, es veu molt bé les feixes als voltants dels terrers. Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior del Paleocé. 42.1943900,1.8484000 404917 4672001 08293 Vallcebre Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71178-foto-08293-296-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70985 Pou de Cal Victoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-victoria XVIII Pou situat al costat de la casa de Cal Victoria. És una construcció cilíndrica de 20 metres de profunditat de maçoneria amb pedra. Recentment s'ha restaurat conservant la seva estructura original. 08293-102 les Deus 42.1942800,1.8267700 403131 4672013 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70985-foto-08293-102-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71177 Terrers Cal Carot https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-cal-carot Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. L'èrosio del terreny és constant Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé, amb dipòsits importants de guix. Torrent profund que talla de l'oest a l'est una zona de camps i bosc. Al voltant hi ha feixes abandonades. Accés fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a Collell, Belians. 08293-295 Belians Els afloraments de guix s'han aprofitat en el passat recent per produir guix al nivell artesanal i per ús personal. Prop dels terrers de Cal Carot hi ha les restes de dos petits forns de guix. Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior del Paleocé.. 42.1942900,1.8153100 402185 4672028 08293 Vallcebre Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71177-foto-08293-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71177-foto-08293-295-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71004 Font de la Got-Got https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-got-got XX Aquesta petita font es troba situada al sud del municipi, prop del Pla de la Barraca i de les barraques de minaires que resten a la zona. Avui dia es pot visitar seguint el sender dels Camps del Tabac. Hi ha un mur de pedra i ciment d'un metre i mig d'alçada per un metre d'amplada. Al dit mur hi ha un broc metàl·lic per on surt l'aigua. Generalment la font treu poca aigua però quan comença a gelar i nevar, l'aigua també es glaça i ja no en surt. L'aigua cau en una petita base, també de roca i ciment i un cop plena es va buidant cap al Torrent de la Muntanya. 08293-121 Pla de la Barraca 42.1942800,1.7971700 400687 4672047 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71004-foto-08293-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71004-foto-08293-121-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71047 Trumfera direcció Els Estanys https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-direccio-els-estanys XVII-XIX Gran trumfera excavada al terra i perfectament conservada. Mesura gairebé 2 metres d'alçada per 1'2 d'amplada. Es pot apreciar perfectament el forat superior, no l'inferior, i les pedres que cobreixen les seves parets. 08293-164 Belians Les trumferes són unes construccions de pedra i morter que servien per guardar i conservar les patates. Tenen una forma arrodonida i gairebé mai fan més de 1'5 d'alçada. Es cobrien de terra per aïllar-les i garantir una millor conservació. Tenen un forat superior per on s'hi tiraven els trumfos i un d'inferior per on s'extreien. Es troben a prop de les cases i camps i són un element molt característic dels pobles d'alta muntanya, com és el cas de Vallcebre. Tot i que la majoria estan abandonades, van ser molt utilitzades fins fa pocs anys. 42.1945900,1.8139600 402074 4672062 08293 Vallcebre Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71047-foto-08293-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71047-foto-08293-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71047-foto-08293-164-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71046 Trumferes de La Call https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-la-call XVII-XIX Conjunt de dues trumferes situades al peu del camí de La Call, just a tocar de la casa. Els forats estan coberts amb terra i només es veu el forat de sota, però la seva forma es pot distingir perfectament. N'hi ha una de més gran i l'altre és més petita. 08293-163 La Call, Belians Les trumferes són unes construccions de pedra i morter que servien per guardar i conservar les patates. Tenen una forma arrodonida i gairebé mai fan més de 1'5 d'alçada. Es cobrien de terra per aïllar-les i garantir una millor conservació. Tenen un forat superior per on s'hi tiraven els trumfos i un d'inferior per on s'extreien. Es troben a prop de les cases i camps i són un element molt característic dels pobles d'alta muntanya, com és el cas de Vallcebre. Tot i que la majoria estan abandonades, van ser molt utilitzades fins fa pocs anys. 42.1948400,1.8128200 401980 4672092 08293 Vallcebre Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71046-foto-08293-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71046-foto-08293-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71046-foto-08293-163-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71164 Tancat i barraca el Cap del Portet https://patrimonicultural.diba.cat/element/tancat-i-barraca-el-cap-del-portet Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. XIX-XX La barraca no te sostre. Tancat de pedra seca per a les ovelles. Es tracta d'un tancat de forma rectangular amb parets gruixudes i amb una barraca adossada. La barraca és de pedra seca llevat a l'entrada on s'ha fet servir de morter. La barraca és de planta rectangular de 130 cm x 200 cm, amb una entrada de 60 cm d'amplada. Bosc de pi i marges de pedra abandonades entre 1,250 metres i 1,350 metres d'altitud a la vessant nord del Serrat de Sant Joan. Es tracta d'un serrat de roca calcària (calcàries amb microcòdium del Danià, Paleocé. Accés a peu per un camí costerut des de la pista asfaltada del nucli de Vallcebre al raval Les Comes. El camí surt entre Cal Nis i Cal Gravat. 08293-282 Les Comes Hi ha molts tancats i parets de pedra seca al Serrat de Sant Joan. Hi ha poc gruix de terra sobre la roca calcària que forma el serrat. Es fa pensar que en el passat tot el Serrat de Sant Joan fou un àrea important per al pasturatge d'ovelles. 42.1951100,1.8333600 403677 4672098 08293 Vallcebre Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71164-foto-08293-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71164-foto-08293-282-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 98 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71166 Terrers De Cal Jep https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-de-cal-jep Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. L'erosió dels terrers és constant. Badlands - roques toves argiloses i margoses - entre les cases de Cal Jep, Les Rotes, Ca la Victoria i Cal Isard. Probable font de guix i argila. Periode - principis Paleogen, sèrie - Paleocé, estatge - Danià, facies-Garumnià, unitat - roig superior. 08293-284 Terrers De Cal Jep Els terrers de Vallcebre són del final del Cretaci i principi del Paleogen, fa entre 71 millions i 62 millions d'anys. Això correspon als estatges Maastrichtià (Cretaci Superior) i Danià (Paleocé). Els badlands de Vallcebre pertanyen al Garumnià, nom donat als sediments que es van accumular en llacs pocs profunds i planes pantanoses. 42.1951800,1.8244800 402944 4672116 08293 Vallcebre Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71166-foto-08293-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71166-foto-08293-284-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC - María del Agua Cortés Elía Zona conreada i arbrada a 1,130 -1,150m d'altitud, tallada per un torrent i amb zona de erosió important a la dreta del torrent. Fotografies de Guillem Quer (SPAL). 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70937 La Call https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-call Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. XVIII Masia allargassada, fruit de varies etapes constructives. Principalment és una construcció de base quadrada amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. En aquesta façana hi ha un habitatge a la planta baixa i per mitjà d'una escala exterior amb barana de totxos s'accedeix a un segon habitatge amb golfes. En els laterals també hi han habitatges, un al cantó de llevant i l'altre al de ponent. És una construcció senzilla de maçoneria sense arrebossar, en la que la majoria de les obertures es concentren a la façana de migdia i de llevant. La majoria de les obertures són d'arc de mig punt o d'arc de mig punt rebaixat. 08293-54 Belians Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. 42.1952200,1.8128300 401982 4672134 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70987 Monument accident d'avioneta https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-accident-davioneta XX Monument en record de l'accident d'avioneta que hi va haver al cingle que hi ha al costat de la casa de cal Menut. El monument consta d'una petita construcció de maçoneria amb una petita creu de ferro a dalt i amb la inscripció del nom del pilot i l'any en que es va produir l'accident. La inscripció posa: Pedro Escarré Freixa 1958. 08293-104 Serrat de Sant Joan L'any 1958 es va produir un accident d'avioneta al cingle de Vallcebre a prop de la casa de cal Menut, en que va morir el pilot de l'avió. Aquest era el fill dels propietaris de la casa, Pedro Escarré Freixa que morí a l'edat de 28 anys. 42.1963200,1.8515900 405184 4672212 1958 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70987-foto-08293-104-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70938 Cal Sord https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-2 XVIII Masia de planta quadrada, coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant, on es concentren la major part de les obertures, finestres quadrades i petites. Habitatge de planta baixa dos pisos i golfes. La porta principal és rectangular, però encara es pot veure l'antiga amb un arc de mig punt rebaixat. 08293-55 Belians Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. 42.1960200,1.8143700 402110 4672221 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70938-foto-08293-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70938-foto-08293-55-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71051 Barraca minera 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-minera-2 ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. XX És la segona barraca minera que trobem quan ens arribem a la Font de la Got-Got. Es troba situada a uns 5 metres de la primera. Aquesta és una barraca petita de planta baixa i planta quadrada, amb teulada a una vessant i està construida enganxada al marge per la part del posterior. Els murs estan fets amb pedra i ciment. Té una porta a la façana de migdia que accedeix directament a la barraca. L'interior és completament buit i l'habitació de la barraca fa uns 2 metres per 2 metres. A la paret posterior hi ha una espècie d'entrant més a la paret, com si es tractés d'un armari empotrat. Al racó dret del fons hi havia l'espai per fer el foc, ja que just a sobre la teulada s'hi pot veure el forat per on sortia el fum. La teulada no té cap xemeneia i està feta amb teules. L'estat de conservació és molt bo perquè la barraca es va reformar fa pocs anys. 08293-168 Tumí Les barraques mineres són construccions molt senzilles que daten del segle XX, quan es van començar a obrir les primeres explotacions mineres. Les barraques eren el lloc d'aixopluc i estada dels miners, sobretot d'aquells que no podien anar i tornar cada dia a casa i que s'hi quedaven a dormir. També, en algun cas, s'hi guardaven eines. En alguns llocs, al costat de les barraques mineres s'hi van fer noves construccions com l'economat, la cantina o pisos per miners. Les barraques mineres són un element característic del Berguedà, d'aquelles zones on hi havia mineria. 42.1961600,1.7982000 400775 4672255 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71051-foto-08293-168-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra La trobarem seguint el sender dels Camins del Tabac. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70979 Barraca minera 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-minera-1 ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. XX Aquesta és la primera barraca que trobem pujant cap a la Font de la Got-Got. Té una planta rectangular (2 per 3 metres), de planta baixa, coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Els murs són de pedra i morter i la teulada, de teules i amb una xemeneia, s'aguanta amb bigues de fusta. L'única obertura que hi ha és la porta, situada a la façana de migdia i, tot i que anteriorment deuria tenir algun tancament, avui en dia no es conserva. Al costat de la porta hi ha un petit banc per seure-hi fet també amb pedra i morter. L'interior de la barraca és completament buit i en un racó, on es feia el foc, s'hi pot observar un forat a la teulada que era per on sortia el fum. Està molt ben conservada perquè s'ha restaurat recentment. 08293-96 Tumí Les barraques mineres, es feien servir a finals del segle XIX i principis del XX, sobretot per guardar material en les époques que les comunicacions eren més complicades. Molts cops, també servien per allotjar els miners, sobretot aquells que venien de lluny i no podien anar i tornar cada dia de casa seva. 42.1963300,1.7985200 400802 4672274 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70979-foto-08293-96-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Les barraques es troben en un sender, seguint la ruta dels camps del tabac. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
71037 Font de Belians https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-belians Font al peu de la carretera, entre Cal Vila i Cal Pons, a tocar del safareig de Cal Vila. La font és un broc metàl·lic per on surt l'aigua. Aquesta, cau en un com d'1'50 mts, i d'aquí passa al safreig de Cal Vila. L'Ajuntament s'abastava d'aigua d'aquesta font i avui en dia encara s'agafa puntualment per regar els jardins. 08293-154 Belians Les fonts són sortidors d'aigua que han servit perquè les persones poguessin servir-se d'ella, ja sigui per regar, per abeurar-hi el bestiar, per utilitzar-la per la llar, etc. Com que l'aigua era un bé molt preuat, la majoria de fonts són d'ús públic. Molts dels surtidors d'aigua s'han acondicionat i avui en dia tenen un ús més ornamental que d'abastiment. 42.1965500,1.8172400 402348 4672276 08293 Vallcebre Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70980 Safareig de Can Vila o de Cal Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-vila-o-de-cal-pons XIX-XX Petit safareig rectangular al costat de la casa de Can Vila. Rep aigua de la Font de Belians. El safareig està cobert amb una teulada dde teules aràbigues d'un sol vessant. És una construcció senzilla de pedra i morter i està arrebossat. 08293-97 Belians Els safareigs s'utilitzaven per rentar la roba, sobretot abans, quan les cases encara no tenien aigua corrent. A més, eren un centre de trobada de les dones del poble o de les cases més properes. Aquest és un dels safareigs que hi havia al poble i és on rentaven la roba els de Cal Vila, Cal Pons i les cases del voltant. 42.1965700,1.8172300 402347 4672279 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70980-foto-08293-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70980-foto-08293-97-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70933 Les Rotes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rotes Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. XVIII Estructuralment en bastant mal estat, amb algunes esquerdes importants en l'estructura principal. Abandonament i mal estat dels edificis secundaris. Masia de grans dimensions en la qual es poden observar diferentes parts de l'edifici, fruit de les diferentes èpoques constructives. L'edifici principal, de planta quadrangular, té una planta baixa, dos pisos, i golfes. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana de llevant. En aquesta part és on es concentren la major part de les obertures. Construcció de maçoneria arrebossada en alguna part. Al voltant de la casa, o edifici principal, s'hi conserven dues petites construccions utilitzades pel treball de la terra, com la pallissa i les quadres. 08293-50 Belians La masia apareix al cens militar de Vallcebre de l'any 1856. Segons aquest document, en aquests anys, la casa era habitada per un tal Ramon Jeusa. 42.1967000,1.8227400 402802 4672287 08293 Vallcebre Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70935 Cal Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-3 Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. XVIII Masia de planta quadrada, planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. Masia restaurada i ampliada, però a l'entrada principal conserva una pedra amb l'inscripció de l'any 1864. Al costat de la casa hi ha una pallissa i les quadres que no han estat restaurades, i les portes són amb arc de mig punt. 08293-52 Belians Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. 42.1966900,1.8168300 402314 4672292 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70934 Can Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-3 Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. XVIII Petita masia de planta quadrada. Planta baixa i dos pisos, coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. Finestres quadrades i de petites dimensions que es concentren a la façana de migdia i a la de llevant. Construcció senzilla de maçoneria sense arrebossar. Al costat hi ha una pallissa de doble planta, amb portes d'arc de mig punt amb pedra tosca. També prop de la casa es conserva un safareig, amb teulada d'una sola vessant, de principis del segle XX. 08293-51 Belians Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856, aquest mateix any, la casa era habitada per Pedro Aymerich. 42.1967800,1.8173800 402360 4672302 08293 Vallcebre Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml