Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71964 | Pla d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dardenya | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). Http://www.meteovallirana.es (Consulta: 20-06-2017). Http://patrimonicultural.diba.cat (Consulta: 20-06-2017). LLORET PRIETO, Jordi (1979). Catálogo espeleologico del Pla d'Ardenya. Tomo 1. Barcelona. Https://www.scribd.com (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 14-15, 18-19, 32, 40-42. SANZ, Montserrat; BLASCO, Anna; DAURA, Joan (2005). Memòria de les prospeccions arqueològiques: Garraf-Ordal (Baix Llobregat, Garraf). [Barcelona: Inèdit], p. 6.</p> | <p>Pla situat a la banda de migdia del terme municipal de Vallirana i delimitat pel Pla de Claperons al nord, per la Serra del Mas a llevant, pel terme municipal de Begues a migdia i pel Pla de Sots d'Ossos i pel fondo d'en Montané a ponent. Les seves dimensions aproximades són uns dos quilòmetres de longitut per uns 800 metres d'amplada. El pla està constituït pels materials calcàris del Cretaci de formació Triàsica, que caracteritzen el massís del Garraf. La dissolució de les roques calcàries provoca la carstificació, amb formes externes com dolines i formes sota terra com les coves i els avencs. Es tracta d'una gran plana coberta de màquies i pinedes, on s'han localitzat nombrosos avencs i coves. És travessat per l'antic camí que va de Vallirana a Begues i conserva restes estructurals que manifesten l'antiga explotació agrícola de la zona (marges i barraques de pedra seca). La zona era una de les àrees de campeig de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. També s'hi ha documentat la presència del duc, que desenvolupa la seva cacera a la nit. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-786 | A la banda sud del terme municipal | 41.3560800,1.9187400 | 409555 | 4578850 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71964-foto-08295-786-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71964-foto-08295-786-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 71965 | Resclosa de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-del-rector | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (2016). '16. El Pont Vell del carrer de l'Església fa 200 anys'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 58, p. 15. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 38-39.</p> | <p>Resclosa natural situada dins del curs de la riera de Vallirana al seu pas per la zona de la Barquera. En l'actualitat, aquest saltant d'aigua està inclòs dins del parc de la Font del Rector, degudament canalitzat. Es tracta d'una formació rocosa d'uns 2 metres d'alçada disposada en transversal respecte al curs fluvial, que actualment presenta la llera pavimentada. La resclosa es troba delimitada per dos murs laterals de nova construcció batits amb rocalla escairada, i està separada mitjançant baranes de ferro de l'espai destinat a parc.</p> | 08295-787 | Parc de la Font del Rector - Riera de Vallirana | <p>El parc de la Font del Rector es va construïr l'any 2011.</p> | 41.3818000,1.9299200 | 410525 | 4581694 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71965-foto-08295-787-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71965-foto-08295-787-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||||
| 71966 | El Soldat romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soldat-roma | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2013/05/al-fons-les-penyes-del-corral.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 14.</p> | <p>Interessant formació rocosa situada a les Penyes del Corral i coneguda amb el nom del Soldat romà. De fet, la roca s'asimila al tors superior d'un soldat de l'època romana, amb casc. S'hi accedeix per la ruta del mateix nom, la qual s'inicia mitjançant un estret corriol que recorre la part inferior de les penyes i que s'agafa al tram central del carrer de l'Arboçar, a la urbanització del Mirador. La roca està orientada a la població de Vallirana, essent visible des de diversos punts del territori. Es tracta d'un substracte litològic reconegut com un element identitari de la població local.</p> | 08295-788 | Penyes del Corral - Camí del Soldat romà | <p>Aquesta formació rocosa va ser descoberta i batejada per en Miquel Vendrell i Font, valliranenc i soci honorífic del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). En la IX Caminada Popular de Vallirana organitzada pel CEV l'any 1990 es va crear el camí d'accés per arribar-hi.</p> | 41.3934900,1.9314200 | 410667 | 4582991 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71966-foto-08295-788-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71966-foto-08295-788-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta del web del Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||||
| 71967 | La Cascada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cascada | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2013/05/al-fons-les-penyes-del-corral.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 14.</p> | <p>Formació rocosa situada a les Penyes del Corral i coneguda amb el nom de la Cascada per la seva forma asimilada a un gran salt d'aigua. S'hi accedeix per la ruta del Soldat romà, la qual s'inicia mitjançant un estret corriol que recorre la part inferior de les penyes i que s'agafa al tram central del carrer de l'Arboçar, a la urbanització del Mirador. La roca està orientada a la població de Vallirana, essent visible des de diversos punts del territori. Es tracta d'un substracte litològic que, juntament amb el Soldat romà, és reconegut com un element identitari de la població local.</p> | 08295-789 | Penyes del Corral - Camí del Soldat romà | 41.3933100,1.9310000 | 410631 | 4582971 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71967-foto-08295-789-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71967-foto-08295-789-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||||||
| 71968 | Penyes del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-del-corral | <p>Http://www.meteovallirana.es/geologia-vallirana.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 32, 40.</p> | <p>Es tracta d'un front de cinglera de substrat calcari, situat damunt de la urbanització del Mirador i que mostra un notable interès geològic i paisatgístic per a la població. Està format per una estructura geològica de roques calcàries i dolomítiques del Muschelkalk inferior, el nivell intermedi de la seqüència trifàsica, situat sobre el Bunds i per sota del Keuper. Entre d'altres formacions rocoses s'hi poden observar el Soldat romà i la Cascada.</p> | 08295-790 | Urbanització del Mirador - Urbanització de la Vall del Sol | 41.3934500,1.9311100 | 410641 | 4582986 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71968-foto-08295-790-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71968-foto-08295-790-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||||||
| 71969 | Els Soldats Vigilant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-soldats-vigilant | <p>Http://www.meteovallirana.es/geologia-vallirana.html (Consulta: 20-06-2017). Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2015/02/els-soldats-vigilant-penyes-del-mas_14.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15, 26.</p> | <p>Interessant formació rocosa situada a les Penyes del Mas i coneguda amb el nom dels Soldats vigilant. De fet, la formació s'asimila a unes cares de soldats i està orientada a la Vall d'Arús, prop del Mas de les Fonts. Des d'aquesta zona, la formació és visible des de diversos punts, de tal manera que sembla que estiguin vigilant els pasos que discorren per la vall. En l'actualitat es tracta d'un substracte litològic reconegut com un element identitari de la població local. S'hi accedeix per un camí situat a la banda de llevant de la urbanització del Mas de les Fonts, prop del camí que va al Marge del Moro.</p> | 08295-791 | Penyes del Mas - Espadat de Baix | <p>Segons sembla, aquesta zona va ser l'escenari d'una batalla ocorreguda durant la guerra de Successió (1714). Alguns dels soldats, en veure's envoltats per les forces enemigues, van optar per fugir precipitant-se daltabaix de les Penyes del Mas.</p> | 41.3607200,1.9363200 | 411032 | 4579347 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71969-foto-08295-791-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71969-foto-08295-791-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges ha estat extretes del web del Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71970 | Penyes del Mas - Espadat de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-del-mas-espadat-de-baix | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2015/02/els-soldats-vigilant-penyes-del-mas_14.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15.</p> | <p>Formació rocosa situada entre la finca del Mas de les Fonts i la Vall d'Arús, i disposada entre el fondo de les Fonts (al nord) i el torrent del Salt del Bou (al sud). Es tracta d'una cinglera formada pels materials calcaris del Juràssic i del Cretaci, que alhora també caracteritzen el massís del Garraf. Presenta una vegetació determinada per les pinedes de pi blanc a les solanes i l'alzinar en llocs frescos i ombrívols. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. Tot i això encara es conserven restes d'algun dels nius de la parella d'àligues que havia estat documentada al terme. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-792 | Espadat de Baix - Vall d'Arús | 41.3609900,1.9355200 | 410965 | 4579378 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71970-foto-08295-792-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71970-foto-08295-792-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 71971 | Serra del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-mas | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15, 40.</p> | <p>Formació muntanyosa delimitada entre el Pla d'Ardenya i la Penya Esquerdada, a la banda sud del terme municipal. La zona està caracteritzada per la formació geològica de materials calcaris del Juràssic i del Cretaci, que alhora també caracteritzen el massís del Garraf. Està definida per l'alineació dels relleus dels plans del Marge del Moro i del Sotarro, cap al Pla d'Ardenya. El conjunt constitueix un espai de formes exocàrstiques on les dolomies formen esquerdes superficials. Es tracta d'un important sistema càrstic que també inclou el Pla d'Ardenya i la Penya Esquerdada. En aquest sentit, la circulació de les aigües per les fractures a través del massís provoca la dissolució de la roca calcària degut a l'acidificació. Aquest fet origina l'aparició de les cavitats i dels avencs. La circulació subterrània hídrica també va donar lloc a l'explotació dels dipòsits de calcita espàtica o sal de llop, una de les antigues activitats econòmiques desenvolupades a la zona. Entre el sector de la Serra del Mas i del Pla d'Ardenya hi ha catalogats més de 50 avencs i esquerdes de diferents tipologies i fondàries. Aquest fet converteix aquesta zona un espai espeleològic de primer nivell. La zona era una de les àrees de campeig i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-793 | Serres d'Ordal | 41.3560500,1.9282200 | 410348 | 4578837 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||||||
| 71972 | Penya Esquerdada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-esquerdada | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15, 40.</p> | <p>Formació rocosa encinglerada situada a l'esquerra de la pista que es dirigeix cap al Pla del Marge del Moro, en el punt on el vessant comença a descendir cap al Mas de les Fonts per un costat, i cap a la Vall d'Arús per l'altre. La cinglera presenta una forma ondulant en alçat i està caracteritzada pel desenvolupament de cavitats subterrànies situades en materials dolomítics. Aquestes es deuen a un basculament de la part del vessant rocós en direcció a la vall. Aquest fet, juntament amb les zones de la Serra del Mas i del Pla d'Ardenya, converteixen aquesta zona un espai espeleològic de primer nivell. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-794 | Espadat de Baix - Torrent del Salt del Bou | <p>El nom amb el que és coneguda la zona prové del fet que s'hi documenten diversos avencs, dos d'ells de més de 50 metres de profunditat.</p> | 41.3576500,1.9375600 | 411131 | 4579005 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71972-foto-08295-794-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71972-foto-08295-794-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71973 | ENP Muntanyes de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enp-muntanyes-de-lordal | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 65. Http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/barcelona/ord/ (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 14. PUJOL TORRES, Josep Maria (2015). Pla Especial per a la Restauració i Rehabilitació de l'Ermita de Sant Silvestre i del seu entorn. Vallirana. Vallirana: Arquitectura Pujol, Ajuntament de Vallirana [Inèdit], p. 17-18.</p> | <p>L'Espai Natural Protegit Muntanyes de l'Ordal s'engloba en el vessant septentrional del massís del Garraf i constitueix una prolongació natural cap a l'interior, en contacte amb la depressió del Penedès. Aquest espai té un total de 7.411,39 ha, de les quals 752,64 (un 10,16% del total) pertanyen al municipi de Vallirana. L'espai va ser inclòs l'any 1992 dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Està format per sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. Destaca també la diversitat de la vegetació rupícola i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu, que contrasten amb la vegetació mediterrània dominant. Gairebé la pràctica totalitat del territori s'ha d'incloure en el domini de l'alzinar litoral, tot i que l'alzinar climàcic hi és força rar, essent substituït per comunitats secundàries com les brolles o les garrigues. Destaca també la fauna invertebrada i, en especial, la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. Dins del terme municipal de Vallirana, l'espai ocupa el quadrant nord-oest (zona del Lledoner i Serral del Cúpol) i l'extrem sud-est (torrent de Campderròs, la Vall d'Arús, l'Escletxa de la Mata, el Pla d'Ardenya i la Serra del Mas, així com la Penya del Moro).</p> | 08295-795 | Al nord-oest i al sud-est del terme municipal | <p>L'Espai Natural Protegit de les Muntanyes de l'Ordal va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprovava el Pla d'espais d'interès natural. Aquest espai va ser declarat per primera vegada com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC) l'any 1997, com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) el 2005 i, posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l'Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).</p> | 41.3554100,1.9395800 | 411297 | 4578755 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71973-foto-08295-795-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71973-foto-08295-795-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71974 | Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000 | <p>Http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/ (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15-16, 20, 36.</p> | <p>Xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies, i evitant-ne el seu deteriorament. A Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 73 com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D'entre els primers, 29 han estat declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) (dades de l'any 2013). El terme municipal de Vallirana està inclòs en l'extrem septentrional de l'espai natural Xarxa Natura 2000 i és conegut com a Serres del Litoral Centrals. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les Muntanyes de l'Ordal (en el que s'enclava part del terme), el qual al seu torn forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. La major part de la superfície forestal del terme està inclosa a la xarxa, així com la meitat del sòl no urbanitzable (1414,3 ha). En total són 711,2 hectàrees de sòl no urbanitzable dins la Xarxa Natura 2000 i 703,1 ha que no hi estan incloses. En aquest sentit, la qualificació que atorga la Xarxa Natura 2000 està complementada pel Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, que considera aquests mateixos territoris de protecció especial.</p> | 08295-796 | Terme municipal de Vallirana | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.</p> | 41.3627100,1.9444200 | 411712 | 4579560 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71974-foto-08295-796-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71974-foto-08295-796-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71975 | Vall d'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-darus | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 65. Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 19, 42. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 8.</p> | <p>La Vall d'Arús és una de les àrees naturals més impressionants del terme municipal de Vallirana. Geogràficament està delimitada pel Serrat de Sant Silvestre, la Penya Rubí i el Puig Vicenç al nord, pel Serrat de can Güell a llevant, per la Penya Caiguda al sud i per l'Espadat de Baix a ponent. Es tracta d'una vall oberta de relleus suaus delimitada pels anteriors cims. La zona és travessada pel camí PR-C 163 que va en direcció al Puig Vicenç i també cap a la Penya del Moro. La vegetació està representada per boscos de pi blanc i carços, i està regada pel torrent de Campderrós, pel del Salt del Bou i pels fondos de la Guixera i de la Vall d'Arús. La vall està caracteritzada per les construccions de pedra seca i els forns de calç, així com per la presència de la masia de can Bogunyà (una de les més antigues del municipi) i sobretot de l'ermita de Sant Silvestre, originària del segle X. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. Tot i això encara es conserven restes d'algun dels nius de la parella d'àligues que havia estat documentada al terme (penyes del Salt del Bou). L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-797 | Banda sud-est del terme municipal | <p>Antigament, la zona era coneguda com la Vall d'Esparreguera. La zona va patir l'acció dels incendis forestals dels anys 1995 i 2013. En relació a la presència de l'àliga perdiguera o cuabarrada, cal dir que hi ha testimonis que afirmen que entre finals dels anys cinquanta i l'any 1972, aquesta espècie va ser absent del territori donades les continues molèsties i la cacera que va patir. A partir d'aquell any es va recuperar la parella territorial que posteriorment, a partir del 2010, va tornar a desaparèixer.</p> | 41.3636200,1.9437200 | 411655 | 4579662 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71975-foto-08295-797-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71975-foto-08295-797-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71976 | Penya Blanca - Roca Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-blanca-roca-alba | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). La Penya del Moro. Vallirana-Torrelles de Llobregat. Revista Aquí, 4 de maig de 2000.</p> | <p>Formació rocosa característica del municipi de Vallirana, delimitada pel Coll de la Creu d'Ardenya (al sud) i pel tram final del Serral del Suro (al nord). Litològicament, la zona està caracteritzada pels sòls càrstics, que fan que es produeixin esquerdes i recargolaments a la pedra per l'acció dels àcids de l'aigua. Aquesta tipologia de sòl va provocar que la zona fos explotada com a pedrera per extreure'n la pedra calcària, matèria prima utilitzada antigament per a la fabricació de calç. En l'actualitat, la zona està coberta d'abundant vegetació. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-798 | Escletxa de la Mata | <p>Es tracta d'un punt de referència dins del municipi. El nom prové del sòl calcari que la caracteritza, de color clar. Pel que sembla, la zona està documentada des del segle X.</p> | 41.3645200,1.9245800 | 410055 | 4579781 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71976-foto-08295-798-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71976-foto-08295-798-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71977 | Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-moro | <p>Https://www.torrelles.cat (Consulta: 26-06-2017). Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). SÁNCHEZ I TORRES, Xavier (2010). 'La Penya del Moro. Vallirana-Torrelles de Llobregat'. Revista Aquí.</p> | <p>Formació rocosa encinglerada situada entre els municipis de Vallirana, Begues i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem sud-est del terme de Vallirana, a la banda de migdia del Serrat de can Güell. Litològicament, la zona està caracteritzada pels sòls càrstics de pedra calcària i està inclosa dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal. A nivell paisatgístic esdevé un autèntic balcó natural amb vistes, sobretot, al territori de Torrelles de Llobregat. És un punt d'atracció per a la pràctica de l'escalada i li donen accés diverses rutes. Des de Vallirana, l'accés es fa pel sender PR-C 163 que porta al Marge del Moro, passant pel Serrat de can Güell. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana.</p> | 08295-799 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.3502700,1.9451100 | 411753 | 4578178 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71977-foto-08295-799-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71977-foto-08295-799-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 71978 | Marge del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-moro | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). SÁNCHEZ I TORRES, Xavier (2010). 'La Penya del Moro. Vallirana-Torrelles de Llobregat'. Revista Aquí.</p> | <p>Formació rocosa encinglerada situada a l'extrem sud-est del terme de Vallirana, a la banda de migdia del Serrat de can Güell, orientada al terme de Torrelles de Llobregat. Litològicament, la zona està caracteritzada pels sòls càrstics de pedra calcària, essent característiques les coves i els avencs (destaca l'avenc del Marge del Moro i l'avenc Marcel). La zona està inclosa dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal i era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme.</p> | 08295-800 | Pla del Marge del Moro | 41.3533000,1.9405300 | 411374 | 4578519 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71978-foto-08295-800-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71978-foto-08295-800-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 71979 | Puig Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p> | <p>Muntanya de relleu suau situada entre els municipis de Vallirana, Torrelles de Llobregat i Cervelló. S'ubica a l'extrem de llevant del terme de Vallirana, a la banda de tramuntana del Serrat de can Güell i a llevant de la Vall d'Arús, prop de la Penya Rubí. S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa al començament de la Vall d'Arús i passa per la Penya Rubí. Des del cim del puig hi ha unes vistes panoràmiques de bona part del Baix Llobregat i també s'hi documenta una pilona de formigó que indica que el cim és un vèrtex geodèsic. La vegetació que hi ha present a la zona que envolta el cim està dominda per una massa arbustiva densa i baixa, caracteritzada per la brolla calcícola combinada amb arbustos propis del sotabosc d'alzinar. L'absència d'arbres més grans és deguda als incendis forestals. També hi ha romanins, estepes, maçanella i foixardes, entre d'altres, i masses més denses de garric i llentiscle. La zona està inclosa dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal i era una de les àrees de cacera i campeig de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme.</p> | 08295-801 | Serrat de can Güell - Vall d'Arús | <p>La zona va patir l'acció dels incendis forestals dels anys 1995 i 2013.</p> | 41.3677200,1.9535800 | 412485 | 4580107 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71979-foto-08295-801-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71979-foto-08295-801-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71980 | Penya Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-rubi | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 38.</p> | <p>Petit relleu de pedra calcària al que s'accedeix pel sender PR-C 163, que s'agafa al començament de la Vall d'Arús i va en direcció al Puig Vicenç, situat a la banda de llevant de la formació rocosa. La Vall d'Arús delimita la zona per la banda de ponent. Aquesta està inclosa dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal i era una de les àrees de cacera i campeig de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme. L'incendi que va patir la zona l'any 2013 va deixar al descobert el paisatge de terrasses de pedra seca característic de la zona fins a principis del segle XX. Donada la presència de diversos forns de calç pels voltants de la zona és força probable que aquest relleu fos explotat com a pedrera. Abunda la vegetació arbustiva (brolla i garrigar) i l'absència d'exemplars d'arbres.</p> | 08295-802 | Vall d'Arús - Fondo de la Guixera | 41.3678400,1.9467900 | 411917 | 4580127 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71980-foto-08295-802-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71980-foto-08295-802-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 71981 | Penyes de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-de-can-rovira | <p>MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 40-41.</p> | <p>Penyes situades a la banda de ponent del nucli urbà. La zona on s'estenen aquestes formacions està delimitada per la finca de can Rovira, a llevant, passant pels contraforts del turó de cal Beco fins a la pedrera de cal Garcia, a les Casetes Montané. Es tracta d'una zona de cinglera carstificada d'alt interès geològic, que forma un conjunt d'esquerdes catalogades tant pel seu interès espeleològic com d'escalada. La zona està envoltada d'un paisatge d'estructures de pedra seca característic de la zona fins a principis del segle XX, tot i que actualment, bona part resta amagat per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08295-803 | Can Rovira - Turó de cal Beco | 41.3819800,1.9180900 | 409536 | 4581727 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71981-foto-08295-803-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71981-foto-08295-803-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||||||
| 71982 | Els Ensorrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ensorrats | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 95. MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 40-41.</p> | Alt risc de caigudes i accidents. | <p>Zona litològica excepcional que està situada a la banda de ponent del nucli urbà, entre la finca de can Rovira i els contraforts de la banda de llevant del turó de cal Beco. Es tracta d'una zona carstificada d'alt interès geològic, que es va ensorrar en un moment determinat. Aquest fet determina que la zona estigui plena d'esquerdes, agulles, fragments despresos i petites cavitats que fan difícil la movilitat i suposen un alt risc d'accidents. La zona està envoltada d'un paisatge d'estructures de pedra seca característic de la zona fins a principis del segle XX, tot i que actualment, bona part resta amagat per l'abundant vegetació arbustiva que les cobreix. El bosc és de pi.</p> | 08295-804 | Can Rovira - Turó de cal Beco | <p>El nom fa referència a l'ensorrament de la zona. Pel que sembla, en origen abastia de pedra els forns de calç hidràulica i ciment lent que hi ha situats prop de la masia de cal Jep, al començament de les Casetes Montané.</p> | 41.3816800,1.9194200 | 409647 | 4581692 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71982-foto-08295-804-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71982-foto-08295-804-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||||
| 71983 | Puig Bernat - La Bola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-bernat-la-bola | <p>Http://www.meteo.cat/ (Consulta: 27-06-2017). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Radar_de_Vallirana (Consulta: 27-06-2017).</p> | <p>Muntanya situada entre els municipis de Vallirana (Baix Llobregat) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), a l'extrem de ponent del terme municipal. S'ubica a la banda de migdia del Serral del Cúpol, entre les urbanitzacions de les Bassioles i del Pla del Pèlec. Es tracta d'un turó fortament urbanitzat, tant pel que fa al cim com pel vessant de migdia del relleu, corresponent als edificis de la urbanització. Quant al cim, que està completament pavimentat, hi ha presents dues grans estructures: el dipòsit d'aigua de Puig Bernat, propietat de l'Ajuntament de Vallirana, i el Radar Meteorològic de Vallirana, del Servei Meteorològic de Catalunya (Generalitat de Catalunya). El dipòsit està situat al bell mig del cim, és de planta circular i està bastit en formigó. El radar, en canvi, es situa a la banda est del mateix cim, davant del dipòsit. Es tracta d'una alta torre de formigó coronada per una gran estructura circular (el radar en sí), que és visible des de molts punts del terme. Des del cim del puig s'obtenen unes bones vistes del terme municipal de Vallirana i de bona part de la comarca del Baix Llobregat. Pel que fa a la vegetació que hi ha present a les vessants del cim, cal dir que està formada per una massa arbustiva densa i baixa i per la presència de pi blanc.</p> | 08295-805 | Carrer del Serral Llarg - Urbanització de les Bassioles | <p>Pel que fa al radar, cal dir que es tracta del primer radar meteorològic gestionat des de Catalunya. Fou instal·lat l'any 1996 per la Universitat de Barcelona amb finalitats de recerca, tot i que l'any 2001 passa a ser titularitat del Servei Meteorològic de Catalunya. Tot i les millores efectuades l'any 2003, el radar va deixar de funcionar el 2012. L'any 2016, un cop renovades les instal·lacions, el radar va reprendre la seva activitat. Es tracta d'un dels tres radars en actiu gestionats pel Servei Meteorològic de Catalunya i funciona amb microones de banda de baixa potència, i amb polarimetria.</p> | 41.3733900,1.8818600 | 406495 | 4580811 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71983-foto-08295-805-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71983-foto-08295-805-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||||
| 71984 | Pedrís de la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedris-de-la-reina | <p>Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/ (Consulta: 27-06-2017).</p> | <p>Formació rocosa situada al bell mig del nucli urbà i orientada a la riera de Vallirana, damunt de l'antiga Fàbrica del Cotó. Es tracta d'una gran i allargada roca blanquinosa de forma rectangular, amb la superfície plana (d'aquí el nom de pedrís) i l'alçat segmentat en grans vetes. Litològicament està formada per roques sedimentàries carbonàtiques, en aquest cas roca calcària. La zona està coberta d'abundant vegetació.</p> | 08295-806 | Carrer de l'Estrella - Urbanització de can Batlle | <p>Durant generacions, la riera de Vallirana va ser un espai d'esbarjo infantil. Fou la mainada que jugava a la zona qui va començar a anomenar la formació rocosa amb el nom que se la coneix.</p> | 41.3881600,1.9353000 | 410984 | 4582395 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71984-foto-08295-806-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71984-foto-08295-806-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||||
| 71988 | Plataners de can Bogunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-can-bogunya | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hispanica) situat al costat del torrent de Campderrós, a banda i banda del camí que porta a la masia de can Bogunyà, al voltant de la font de la masia. Es tracta de diversos exemplars de força alçada i molt esvelts, amb un tronc central i diverses branques secundàries ramificades que alhora es van subdividint, formant una gran capçada de forma allargassada. Quan estan florides, les copes dels exemplars entren en contacte i creen un espai ombrívol força refrescant.</p> | 08295-810 | Torrent de Campderrós - Can Bogunyà | <p>Es tracta d'una de les arbredes més característiques del municipi de Vallirana.</p> | 41.3690800,1.9324600 | 410720 | 4580279 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71988-foto-08295-810-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71988-foto-08295-810-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||||||
| 71990 | Oliveres de la masia de can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-la-masia-de-can-julia | Ningú les treballa. | <p>Conjunt d'oliveres (Olea europaea) situades dins de la finca de la masia de can Julià, a la banda de migdia de la construcció, en una zona aterrassada i delimitada amb murs de pedra seca. Es tracta de diversos exemplars de grans dimensions, en general amb els troncs centrals amples i recargolats. Majoritàriament, aquests troncs es troben ramificats en diverses branques de menor embergadura, que formen grans capçades esveltes i de formes irregulars.</p> | 08295-812 | Carrer de la Masia - Urbanització de can Julià | 41.3786800,1.9120200 | 409024 | 4581367 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71990-foto-08295-812-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71990-foto-08295-812-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||||||
| 71991 | Pi del Parc del Pou de l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-parc-del-pou-de-lavi | <p>Magnífic exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) situat dins del parc del Pou de l'Avi, al costat del passeig dels Horts, que envolta la zona d'horta de la Fàbrica del Cotó. Presenta un llarg i esvelt tronc central i una gran copa sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 12 metres. La seva forma és allargassada tot i que força irregular.</p> | 08295-813 | Carrer de la Senyoreta Assumpció Mitjans - Riera de Vallirana | 41.3881800,1.9327500 | 410771 | 4582400 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71991-foto-08295-813-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71991-foto-08295-813-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||||||
| 71992 | Alzines de la font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-mas | Exemplars força decadents. | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) situades als marges del sender PR-C 160, a la zona de les Fonts del Mas, damunt de la masia del Mas de les Fonts. Es tracta de diversos exemplars d'alzina que majoritàriament presenten els troncs centrals esvelts i inclinats envers el camí. Aquests troncs es troben ramificats tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura, formant unes esveltes capçades de forma irregular.</p> | 08295-814 | PR-C 160 - Mas de les Fonts | <p>El conjunt és prou significatiu donada l'absència pràcticament total d'aquesta espècie dins del terme municipal.</p> | 41.3583000,1.9317200 | 410644 | 4579083 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71992-foto-08295-814-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71992-foto-08295-814-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||||
| 71994 | Llegendes de la Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-penya-del-moro | <p>Font: Centre d'Estudis Beguetans (Inèdit). Http://patrimonicultural.diba.cat (Consulta: 27-06-2017).</p> | <p>Llegenda relacionada amb la Penya del Moro, limítrof amb el terme municipal de Begues. Durant la nit de Sant Joan, a la penya s'hi obre una cavitat que condueix a l'interior de la mateixa. A dins hi ha un espai encantador amb un castell, un llac i una donzella. La llegenda diu que tothom que hi havia entrat quedava meravellat pels seus tresors, fent que a l'hora de la sortida, la penya estigués tancada. En el cas de la llegenda de la cova de la Penya del Moro s'explica que era una zona habitual dels caçadors, donat que era adient per la cacera. En el moment de disparar, l'arma fallava ja que la pòlvora quedava remullava.</p> | 08295-816 | 41.3825300,1.9290700 | 410455 | 4581776 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquestes llegendes estan relacionades amb l'aigua donat que prop de la Penya del Moro hi ha algunes de les fonts més generoses del territori (Fonts del Mas de les Fonts i Font de l'Alba a Begues). | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||||||
| 72001 | Camí del Pedrís de la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pedris-de-la-reina | <p>Corriol que discorre per la banda nord de la urbanització de can Batlle, a uns 40 metres d'alçada respecte la riera de Vallirana (punt més elevat) i amb vistes damunt del nucli urbà. El recorregut, de traçat sinuós i que es desenvolupa en un entorn boscós, s'inicia al final del carrer de l'Estrella i finalitza damunt de l'antic escorxador municipal. Des d'aquest camí s'accedeix a l'anomenat Pedrís de la Reina, formació rocosa destacable dins del nucli urbà. En els seus encontorns es conserven diverses construccions de pedra seca.</p> | 08295-823 | Carrer de l'Estrella - Urbanització de can Batlle | 41.3881800,1.9358400 | 411029 | 4582396 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/72001-foto-08295-823-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/72001-foto-08295-823-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El recorregut acumula uns 50 metres de desnivell i té certa dificultat en alguns trams. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||||||
| 71774 | Casa de la Vila - Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-ajuntament | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 54, 131, 133. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 45-46. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2014). 'La Casa de la Vila fa 80 anys'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 49, p. 15. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=408 (Consulta: 08-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 34-35, 108, 134, 140. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 151, 155. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 30-31. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24-25, 322-323.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta plana a mode de terrat i està distribuït en planta baixa, dos pisos i soterrani. La façana principal està dividida en tres registres verticals amb cobertes independents, el central més alt i avançat a mode de torre. Les cobertes laterals són d'un sol vessant de teula àrab, mentre que la central és una teulada de quatre aigües. La planta baixa presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat en pedra, amb una dovella central a mode d'escut amb el símbol de la vila. A banda i banda dues finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament. Al primer pis hi ha tres finestrals rectangulars amb frontons triangulars, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A la segona planta, la finestra central és rectangular i està emmarcada en pedra, mentre que les laterals són trigeminades i d'arcs de mig punt sostinguts per columnetes. A la part superior del cos central hi ha el rellotge integrat al parament. El parament presenta un estucat a mode de carreus a la planta baixa. Als pisos es troba arrebossat i pintat, tot i que al cos central està estucat també.</p> | 08295-579 | Carrer Major, 329 | <p>L'edifici ocupa el mateix solar on hi havia hagut l'antic ajuntament, que fou enderrocat l'any 1931. Es tractava d'un edifici de planta baixa i pis amb el nom escrit a la façana: 'CASAS CONSISTORIALES'. El mateix any s'iniciaren les obres del nou edifici, que va ser dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Maria Deu i Amat sota el mandat del batlle Magí Badell Cañellas. Va ser inaugurat el 25 de març de 1934 pel nou alcalde Josep Sala Ponsà. Al marge de la seva funció consistorial, l'edifici també fou concebut per albergar les escoles públiques (o Escuelas Nacionales) i els habitatges dels mestres i del secretari. L'aula dels nens estava situada a la primera planta (sota la supervisió del mestre Lluís Artó), mentre que la de nenes estava per sota (mestre Rosa Vendrell). L'escola va funcionar fins l'any 1974. Al final de la guerra Civil, l'edifici va allotjar part del comandament de l'exèrcit republicà. L'any 1983 s'hi va instal·lar la televisió local. També ha albergat momentàniament la Policia Local, el Centre Excursionista, la Creu Roja, l'oficina de correus i una oficina bancària. El rellotge de l'edifici es va comprar l'any 1942 per subscripció pública. Les campanes foren una donació de les famílies Fretó i Badell Cañellas.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1934 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71774-foto-08295-579-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71774-foto-08295-579-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71774-foto-08295-579-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Maria Deu i Amat | Estilísticament té certs aspectes noucentistes, tot i que la façana és força eclèctica (elements neoclàssics i neoromànics). Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del carrer Major (BCIL 7578-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987). Tot i això, el 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació. | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||
| 71790 | Can Cuatrecases - Casa del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuatrecases-casa-del-metge | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 54. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2012). Vallirana, persones i carrers. Petita guia temàtica. [Vallirana: Inèdit]. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un pati lateral. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal té dues obertures d'arc rebaixat a la planta baixa. Estan bastides amb maons i disposen de guardapols superior. Al primer pis hi ha una obertura trigeminada rectangular, amb el mateix tipus d'emmarcament. Té sortida a un balcó corregut amb la llosana decorada i sostinguda amb mènsules, tot bastit amb maons. Destaca també la barana de ferro forjat amb decoració floral. A la segona planta hi ha tres obertures d'arc de mig punt sostingudes amb pilars, amb un emmarcament únic ondulat amb guardapols. L'ampit, les impostes i el guardapols són bastits amb maons. La façana està rematada amb un òcul buit de maons. La façana lateral, orientada al pati, presenta obertures bastides en maons. A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés de mig punt i, a banda i banda, dues finestres rectangulars amb guardapols. Del primer pis destaca el balcó central, amb la llosana sostinguda amb mènsules i la barana de ferro forjat. A la segona planta hi ha tres finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut. El parament també està rematat amb un òcul decorat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Destaca el coronament de l'edifici, de línies ondulades a mode de frontons i bastit amb maons. Cal destacar també la tanca del pati, bastida amb pilars de maons i trencadís de mosaic.</p> | 08295-595 | Carrer Major, 502 | <p>L'edifici era el domicili particular del doctor Manuel Cuatrecases Arumí, metge titular de Vallirana des d'abans de la guerra Civil i fins a principis dels anys 70. També hi passava consulta. Anteriorment, l'edifici fou la vivenda de l'amo de can Julià. Quan aquest hi va deixar de viure, el metge li va comprar la propietat. En l'actualitat hi ha un establiment comercial dedicat a la restauració.</p> | 41.3847200,1.9312900 | 410644 | 4582017 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71790-foto-08295-595-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71790-foto-08295-595-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71790-foto-08295-595-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del carrer Major (BCIL 7578-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987). Tot i això, el 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71193 | Barraca codi 7657 - BV009 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7657-bv009 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | La coberta està enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i la porta d'accés és d'arc de mig punt lleugerament apuntat. La coberta es troba enderrocada.</p> | 08295-15 | Serrat de can Güell - Can Bogunyà | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3655600,1.9493600 | 412129 | 4579871 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71193-foto-08295-15-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 7657) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV009). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71194 | Barraca de l'Aniceto 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-laniceto-1 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i la porta d'accés presenta la llinda plana. No ha estat restaurada donat que es troba en bon estat de conservació.</p> | 08295-16 | Masia de can Julià | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3788800,1.9128300 | 409092 | 4581388 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71194-foto-08295-16-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 7752) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV011). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71195 | Barraca de l'Aniceto 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-laniceto-2 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Important enderroc de l'estructura. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-est. La seva planta és circular i pateix un important enderroc a bona part de l'estructura.</p> | 08295-17 | Masia de can Julià | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3789400,1.9128500 | 409094 | 4581395 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71195-foto-08295-17-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 7753) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV010). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71197 | Barraca de cal Xinos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-xinos | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i la porta d'accés presenta la llinda plana. No ha estat restaurada donat que es troba en bon estat de conservació. Té un recer a l'esquerra de la porta, un pedrís a la dreta i una lona a la coberta (probablement havia estat habitada).</p> | 08295-19 | Pla d'Ardenya - Mas de les Fonts | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3557500,1.9251000 | 410086 | 4578807 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71197-foto-08295-19-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 7763) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV013). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71198 | Barraca codi 7764 - BV014 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7764-bv014 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Enderroc total. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. Es troba completament enderrocada, tot i que es pot observar que la seva planta era circular.</p> | 08295-20 | Pla d'Ardenya - Mas de les Fonts | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3554500,1.9243600 | 410024 | 4578775 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71198-foto-08295-20-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 7764) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV014). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71208 | Barraca codi 8420 - BV027 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8420-bv027 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és el·líptica i presenta un accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada. Té un recer a la dreta i està situada en una forta pendent, sota d'una línia elèctrica.</p> | 08295-30 | Serral del Suro - Can Montané | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3787100,1.9230400 | 409946 | 4581358 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71208-foto-08295-30-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 8420) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV027). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71209 | Barraca codi 8422 - BV028 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8422-bv028 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és quadrada i presenta un accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada. És probable que hi hagi una cisterna sota la barraca.</p> | 08295-31 | Serrat de Sant Silvestre - Can Bogunyà | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3703100,1.9343600 | 410881 | 4580414 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71209-foto-08295-31-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 8422) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV028). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71217 | Barraca de ca l'Esquilador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-lesquilador | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta una porta de llinda plana. No ha estat restaurada. A l'interior té un cocó. A l'exterior té dos recers molt grans situats a banda i banda del portal de la barraca.</p> | 08295-39 | Serral del Suro - Can Montané | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3764000,1.9227000 | 409914 | 4581102 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71217-foto-08295-39-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 8476) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV035). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 71218 | Barraca codi 8477 - BV036 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8477-bv036 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Presenta un petit enderroc. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera encastada i orientada al nord-oest. La seva planta és el·líptica i presenta una porta de llinda plana. No ha estat restaurada. Té un forat al sostre.</p> | 08295-40 | Serral del Suro - Can Montané | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3769100,1.9222500 | 409877 | 4581159 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71218-foto-08295-40-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 8477) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV036). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71220 | Barraca codi 8479 - BV039 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8479-bv039 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i la porta d'accés de llinda plana. La coberta està enderrocada i té una base exterior al voltant de la construcció.</p> | 08295-42 | Serral del Suro - Can Montané | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3794900,1.9240600 | 410032 | 4581444 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71220-foto-08295-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 8479) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV039). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71221 | Barraca codi 8480 - BV040 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8480-bv040 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Ha estat restaurada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és rectangular i la porta d'accés de llinda plana. La barraca ha estat restaurada del sostre i del portal. Té una porta de fusta.</p> | 08295-43 | Serral del Suro - Can Montané | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3794600,1.9235400 | 409989 | 4581441 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71221-foto-08295-43-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71223 | Barraca codi 8482 - BV043 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8482-bv043 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Enderroc important. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera encastada i orientada a l'est. La seva planta és circular i la porta d'accés de llinda plana. No ha estat restaurada. El sostre està tot enfonsat i el seu enderroc es manté al interior de la construcció.</p> | 08295-45 | El Corral - Can Rovira | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3978500,1.9344600 | 410927 | 4583471 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71223-foto-08295-45-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71225 | Barraca codi 8521 - BV045 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8521-bv045 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Enderroc important. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i la porta d'accés de llinda plana. No ha estat restaurada. Està molt enderrocada, però encara queden restes d'on era la porta. S'hi pot observar un cocó.</p> | 08295-47 | Torrent de Campderrós - Can Bogunyà | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3680800,1.9353500 | 410961 | 4580166 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71225-foto-08295-47-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71226 | Barraca de cal Guardabosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-guardabosc | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Enderroc important. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està molt enderrocada, però si pot veure un contrafort per tot el voltant força ample. També s'observa un cocó.</p> | 08295-48 | Torrent de Campderrós - Can Bogunyà | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca està situada al costat de la vinya de cal Guardabosc, d'on agafa el seu nom.</p> | 41.3687400,1.9337900 | 410831 | 4580240 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71226-foto-08295-48-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 8522) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV046). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71278 | Barraca de cal Ferran 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-ferran-1 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. Tot i el seu elevat grau d'enderroc es pot observar que la seva planta era circular. No ha estat restaurada.</p> | 08295-100 | Pla del Lledoner - El Lledoner | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3883500,1.9034200 | 408319 | 4582449 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71278-foto-08295-100-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 9673) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV096). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71279 | Barraca de cal Ferran 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-ferran-2 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. Tot i el seu elevat grau d'enderroc es pot observar que la seva planta era circular. No ha estat restaurada.</p> | 08295-101 | Pla del Lledoner - El Lledoner | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3891900,1.9040800 | 408375 | 4582542 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71279-foto-08295-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 9674) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV097). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71307 | Barraca codi 9826 - BV131 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-9826-bv131 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Petit enderroc exterior. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. Sembla que el portal està construït amb tres llindes. No ha estat restaurada, tot i el petit enderroc exterior que pateix l'estructura. És una barraca de grans dimensions i els seus murs amiden 130 cm.</p> | 08295-129 | Can Prunera | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3705300,1.9086000 | 408727 | 4580465 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71307-foto-08295-129-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71312 | Barraca codi 9861 - BV136 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-9861-bv136 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que ha afectat pràcticament tota l'estructura. La barraca està pendent de neteja i compta amb una construcció independent de forma quadrada a la part inferior.</p> | 08295-134 | Serrat de can Güell - Can Bogunyà | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3637700,1.9494400 | 412133 | 4579673 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71312-foto-08295-134-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71362 | Barraca de cal Friguls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-friguls | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Enderroc important (accés, coberta i murs). | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera encastada i orientada al nord-est. La seva planta és irregular i presenta un elevat grau d'enderroc. De fet, la barraca està excavada en un marge de terra. La llinda està enderrocada. A l'interior hi hem trobat eines i escales.</p> | 08295-184 | Riera de Vallirana - Can Batlle | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3884500,1.9388400 | 411280 | 4582423 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71362-foto-08295-184-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 10382) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV187). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71364 | Barraca codi 10384 - BV189 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10384-bv189 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada. La seva planta és circular i està completament enderrocada. Només queden unes quantes pedres de la part posterior, la resta les van robar en una nit. Informació donada pel propietari d'una vinya propera.</p> | 08295-186 | Torrent de Campderrós - Can Bogunyà | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3659400,1.9355900 | 410978 | 4579928 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71364-foto-08295-186-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71366 | Barraca de cal Valderús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-valderus | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és quadrada i presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada. La barraca es troba a dins d'una propietat privada i encara no hem pogut entrar per prendre mides.</p> | 08295-188 | Carrer de Murillo - Can Rovira | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3840000,1.9263400 | 410229 | 4581942 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71366-foto-08295-188-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 10387) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV191). | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc