Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72008 | Cal Cabrit (o Carabit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrit-o-carabit | ESTRADA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado'. Setmanari Vallés núm. 1218. Granollers, 24 de juliol de 1965. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | XXII-XVIII | Troballes superficials de pedres polides al voltant d'una masia, a l'E del nucli de Vallromanes, al vessant S del turó del Mas Miquel. Actualment són camps de conreu amb dipòsits argilosos en una zona saulonenca. A prop de la casa hi ha la Roca Foradada. Entre la masia i La Roca Foradada hi ha una extensió d'antics camps conreats que actualment són boscos. No s'ha fet cap excavació, però és l'única zona d'aquest vessant amb petites afloracions granítiques, que podrien haver estat aprofitades en èpoques pretèrites. | 08296-6 | Turó del Mas Miquel | Pels voltants dels camps de Can Carabit i prop d'un indret anomenat 'Pedra dels sacrificis' o 'Roca Foradada' foren localitzades pels masovers dues 'pedres de llamp' (destrals polides). Sembla que els amos de la casa conserven les destrals. No s'ha trobat cap estructura. J. Estrada documentà la troballa el 15 de febrer del 1948. Segons el catàleg (2008), l'any 1999 es van prospectar els camps situats al voltant de la masia, i es va obtenir una mostra de cinc fragments ceràmics, tres de cocció neutra i dos vidrats. També es prospectà la franja de bosc i un camp situat sobre la casa en direcció cap a fa Roca Foradada, on es van recollir cinc fragments ceràmics dels quals quatre són de cocció oxidant i un de cocció neutra. El març de 2003 es realitzà, en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, una prospecció arqueològica preventiva a càrrec de J. Montlló en els entorns de la masia de Cal Cabrit i de la Roca Foradada (es prospectà una area de 45.270 m2) . No es va detectar la presència de cap resta de material arqueològic, ceràmic ni lític, ni cap tipus d'indici d'estructures. Tan sols s'observà l'existència de diversos murs corresponents a feixes de conreu i algunes acumulacions de pedres possiblement vinculades també amb aquesta activitat. | 41.5352000,2.3114700 | 442564 | 4598401 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hem afegit una fitxa per la Roca Foradada com a zona d'interès natural, ja que no podem relacionar les troballes superficials amb la formació granítica. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||||
| 72006 | Dolmen de Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gurri | ESTRADA GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. GUILLEUMES, Antonio (1953) 'Dolmen de Can Gurri' Noticiario Arqueológico Hispánico,II. LLEONART i CASADEVALL, Robert (1976) 'El Maresme durant l'Eneolític', a Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme. Museu Municipal de Mataró, pàgs. 9-13. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | XXII-VIIaC | Possibles forats de furtius al voltant i pedres en perill de caure per estar molt descalçades. | Monument megalític situat en una esplanada saulonenca, prop de les runes de la casa de Can Gurri, en una antiga zona de conreu envoltada per sotabosc, alzinar i pinedes. Consisteix en una galeria coberta de cinc metres de llargada, orientada E-O . Conserva 5 pedres a la part septentrional, dues a la part E i quatre a la meridional, una de les quals ha caigut cap a l'interior de la galeria. A l'octubre de 2003 es va poder comprovar que es mantenen dempeus gairebé totes les lloses. La capçalera està formada per dues lloses; al costat sud es mantenen tres in situ, que són les més properes a la capçalera, més una altra, caiguda cap endins, i més enllà potser podriem identificar encara una altra més, caiguda cap enfora. Pel costat nord es conserven les cinc lloses al seu lloc. Pels voltants hi ha altres pedres que podrien pertànyer al megàlit, ja siguin de la cambra o de l'estructura tumular. Als dos laterals de la cambra, a 3 metres i mig de distància, es detecten arcs de pedra que deuen pertànyer al cromlec. L'arc de circumferència del cantó sud sembla format per set pedres. Del túmul gairebé no se'n veu res. | 08296-4 | Bosc de Can Malloles | Descobert per Antoni Guilleumes i Brossa l'any 1952, en el lloc anomenat també Roca d'en Mayal. Pau Ubach també parla del descobriment del dolmen per part d'Antoni Guilleumes (UBACH:1994,pàgs.184 i 185) i de com es va fer l'excavació, en la que hi van participar el Dr. Serra Ràfols, en J. Ventura de Vilassar de Dalt, en J. Estrada de Granollers i el mateix Guilleumes. | 41.5214000,2.2802700 | 439949 | 4596890 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: Al Cataleg de Bens a Protegir (2008) s'han realitzat erròniament 2 fitxes (Dolmen de can Gurri, J-18; i Can Gurri, J-19) que corresponen al mateix bé. A la Carta Arqueològica només hi ha una entrada (Gan Gurri). A les excavacions que s'hi van fer s'hi va trobar un paviment groller format per tres capes de pedres, sobre el qual hi havia fragments de ceràmica, algun d'ells d' acanalats. Entre les tres capes aparegué una punta de llança de coure o bronze, i sota el paviment, dues de sílex.Hi ha materials al Museu Arqueològic de Catalunya.A la fitxa de la Carta Arqueològica hi ha una planta del dolmen feta per Jordi Pardo, el 2 de juny de 1984.La visita feta pels autors de l'inventari (2002) va permetre comprovar que les pedres de la galeria estaven bastant descalçades. Al voltant es veuen alguns forats i moviment de terra sospitosos. D'altra banda, no sembla que s'hagin exhaurit les possibilitats de documentar estratigràficament el dolmen. S'observen una sèrie de pedres ben arrenglerades al perímetre del dolmen que podrien correspondre al túmul funerari. | 79 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||
| 72017 | Arxiu Municipal de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallromanes | JUAN RICHARTE, Carme (1998) Inventari de l'arxiu municipal. Vallromanes. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Inèdit, juny-juliol de 1998. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1997) l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 2, agost-setembre de 1997, pàg. 3. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1998) Creant nous serveis: l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 4, juny de 1998, pàg. 4. | XX-XXI | Està format per la documentació generada pel propi Ajuntament des de la seva segregació de l'Ajuntament de Montornès, l'any 1933, fins l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Segueix la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en que s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. L'Arxiu està distribuït en tres espais dins del mateix edifici de l'Ajuntament. Volum i suport: 1348 unitats de descripció, 155 metres linials. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent | 08296-15 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72017-foto-08296-15-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'any 1998 l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va elaborar un projecte d'inventari i catalogació d'aquest arxiu, a càrrec de Carme Juan i Richarte.El 20 de novembre de 2007 l'Ajuntament s'adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona .Per al període anterior a la creació del municipi cal acudir al fons del municipi precedent de Montornès del Vallès, conservats a l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Resta pendent reclamar a l'Ajuntament de Montornès la documentació referent a Vallromanes anterior a 1933. Es una qüestió poc urgent donat el poc espai disponible de dipòsit d'arxiu. La comunicació amb l'Arxiu de Montornès es manté amb fluïdesa. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||
| 72012 | Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. MONTALBAN, Carme i SANTÍN, Xosé (1998) Informe de la intervenció arrqueològica al cementiri de l'església parroquial de Sant Vicenç (Vallromanes, Vallès Oriental). Inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Església parroquial situada en el nucli urbà de la població. L'actual edificació data de 1908, però conserva restes anteriors: absis d'estil romànic i campanar que podrien tenir un origen medieval però el seu alçat actual s'ha de situar l'any 1774, amb una ampliació l'any 1909 per afegir-hi el rellotge. Es tracta d'un edifici de línia gòtica, amb planta de creu llatina i una única nau, projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Actualment l'edifici està arrebossat i pintat. La portada és atrompetada, amb arc de mig punt. Al damunt hi ha un finestral, d'estil gòtic florit, d'època moderna. La teulada és de doble vessant perpendicular a la façana. El campanar es troba adossat a la dreta de la façana de l'església i és d'un sol cos paredat. Té finestres quadrades a mitja altura i quatre buits d'arc de mig punt per a les campanes. En el coronament hi ha merlets de pedra, d'estil català. En la visita pastoral del 3 de novembre del 1604 es diu:'...facen un caragol de guix i reiola pera puiar al campanar i feta, sia llevada la escala de gat'. En les visites pastorals del segle XIV es constata que hi havia 3 altars: el de Sant Vicenç, que era el principal, el de Santa Margarida i el de Sant Bartomeu. En la visita pastoral del 16 d'agost del 1508 es parla també de l'altar dedicat a Sant Sebastià. L'altar del Roser apareix per primer cop en la visita del 18 de setembre del 1610, així com el de Sant Isidre. Tots aquests altars i el que es citen de la visita pastoral del 1921 han desaparegut, arrel de la Guerra Civil. | 08296-10 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | A l'arxiu Diocesà de Barcelona consta que ja existia parròquia l'any 1303, però dedicada a Sant Bartomeu. L'estructura primitiva va patir diferents transformacions. Es coneixen les de 1629-1630, les de 1765-1802, les de 1908-09 i les posteriors a la Guerra Civil. L'actual edifici conserva poca cosa de l'antiga església. De la visita pastoral de l'any 1921 (veure bibliografia) s'extreu que és una construcció de 1908, essent rector Francesc Cardús: 'El material empleado en su construcción es de mampostería siendo de piedra de Figaró el arco del portal de entrada y la ventana o rosetón tripartido ... Pertenece al estilo gótico de líneas muy sencillas, proyecto del arquitecto Sr. D. José Mª Pericas de Barcelona'. L'any 1998, amb motiu de les obres d'ampliació del cementiri es va realitzar un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència o no de restes arqueològiques. Aquest sondeig, però, donà resultats negatius. | 41.5338500,2.2993800 | 441555 | 4598259 | 1908 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Pericas, arquitecte. | L'arxiu parroquial i el tresor parroquial tenen fitxes independents, 16 i 17, respectivament.El pati de davant l'església presenta dos carreus o elements arquitectònics col·locats al terra, amb decoració esculpida vegetal (pedra artificial?) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||||||
| 72020 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-0 | <p>J.COROMINAS 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana', vol. VI, Barcelona, 1985</p> | XX | Està en molt mal estat de conservació i envoltada de vegetació. | <p>Creu de ferro forjat, d'uns 70 cms d'alçada. Està col·locada en un pedestal fet amb pedres del propi terreny i ciment. Aquest basament és circular, de 60 cms de diàmetre i 50 cm d'alçada.</p> | 08296-18 | Turó del Pedró | <p>En desconeixem l'origen històric però Joan Corominas designa tres etimologies al topònim 'pedró' que remunten el monument i el seu caràcter simbòlic a temps pretèrits: - 'pilar solt que commemora un fet memorable' - 'gran pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble: sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any' - 'lloc situat en un cim on coincideixen diversos termes'</p> | 41.5319100,2.2958200 | 441256 | 4598046 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72020-foto-08296-18-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Està en molt mal estat de conservació i l'entorn presenta molta vegetació: en prou feines és visible a tres metres de distància. El peu s'està desfent i la creu està descavalcada a punt de desprendre's. En el peu s'observa l'empremta d'una placa, possiblement commemorativa, però que en un moment indeterminat es va desprendre i s'ha perdut. Per la factura del basament i la mateixa creu, sembla correspondre al segle XX. Aplicant el decret 571/1963 de 14.3.1963 de protecció de les creus de terme, que les disp. add. de la LPHC de 1985 i LPCC de 1993 equiparen a BCIN, cal considerar (amb dubtes) aquest bé com a BCIN (l'inventari versió 2002 no ho va fer, però el catàleg municipal de bens a protegir POUM 2008 si) | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||
| 72030 | Natura Industrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natura-industrial | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Ll'Avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7 | XX | Monument urbà composat de dues estructures metàl·liques de format vertical. D'un eix central neixen, en totes dues, diverses 'branques' que s'enlairen guanyant la llei de la gravetat. Es troben ubicades en un passeig, en l'espai deixat per dos grups d'alzines. Representen la continuïtat d'aquesta filera de 12 alzines, algunes d'elles centenàries. El color de les dues estructures és de rovell. | 08296-28 | Nucli urbà. Avinguda Galvany, s/n | El projecte de la urbanització de l'Av. Galvany es va pensar a partir de l'eix de les alzines centenàries. L'autor del projecte, en el moment de la seva realització, era tècnic municipal de l'ajuntament. Aquesta obra fou finalista dels premis FAD de l'any 1997. | 41.5343800,2.2994000 | 441557 | 4598318 | 1997 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Dedeu | L'obra provocà forta controvèrsia en el poble entre els partidaris i els detractors de l'escultura, que també es coneix col·loquialment com 'Le cometes' | 117|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||
| 72031 | L'alba i el capvespre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalba-i-el-capvespre | MARCH i REÑÉ , Martí (dir.) 1985. Diccionari ràfols de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares. Vol. I, pàg. 201 | XX | Escultura metàl·lica al·legòrica feta per Josep Bofill Moliné. Materials usats: pedra i bronze. | 08296-29 | Nucli urbà. Plaça de l'Església s/n | Escultura ubicada a la plaça de l'Església l'any 1989. Josep Bofill Moliné va néixer l'any 1942. És escultor i pessebrista, fill del també pessebrista Josep Bofill Herrero. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va rebre el 2n premi del Concurs per al Monument al gos abandonat de Barcelona i va entregar al President de la Generalitat una al·legoria de Sant Jordi. Ha fet diverses exposicions. La crítica l'ha definit com a 'naturalista idealista de tall tradicional'. | 41.5334000,2.2989200 | 441516 | 4598210 | 1989 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Bofill Moliné | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||
| 72043 | Can Rafart (La Joyosa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafart-la-joyosa | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. DICCIONARIO RÀFOLS DE ARTISTAS DE CATALUÑA, BALEARESy VALENCIA. Vol. II , pàg. 583. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Torre d'estiueig que conserva, en part, la tipologia d'algunes masies: teulada a doble vessant i un cos central, també de doble vessant i més elevat. Té quatre plantes. La part de baix de la casa forma un porxo tancat per tres arcs irregulars i un d'ells sobreposat als altres dos. Unes escales laterals condueixen a una terrassa del segon pis, amb una barana de maó, que està coberta a la part esquerra per una altra terrasseta aixecada sobre unes columnes de maó vist en espiral. La part baixa de la casa està feta de pedra vista, i la resta és arrebossada. Hi ha decoracions i complements fets de mosaics a base de rajoles trencades. Tant els balcons com les finestres són coronades amb diferents esquemes geomètrics. Sobre això hi ha un plat ceràmic emportat. Les xemeneies també estan recobertes de picadís de rajoles, així com el nom de la casa (Joiosa 1914) i un rètol de benvinguda, sobre la porta d'entrada, que diu 'Ave Maria'. Sobre l'angle dret del mur de la façana es veu un element decoratiu de pedra en forma de gàrgola, però que en realitat no en fa la funció, ja que no rep cap canaló d'aigua. Actualment serveix de suport per a una cistella de ferro forjat i serveix de làmpada. Sobre l'angle esquerre del mur de la façana hi ha una fornícula amb pinacle de pedra d'estil neogòtic (element característic del modernisme) que emmarca la figura d'un sant. Al costat de l'entrada del primer pis hi ha una capelleta amb un mosaic de 12 rajoles, emmarcades per una sanefa de ceràmica, que representa la Mare de Déu de Montserrat amb el Nen. Al damunt hi ha una teuladeta d'obra. de dues aigües i a la part inferior una cartela destinada a posar-hi flors o ciris. A l'interior destaca una capella que s'afegí als anys 30, però no es va poder acabar per l'esclat de la Guerra Civil. L'entorn de la casa està ajardinat i forma un conjunt harmònic. Hi ha un pou i una font d'estil imitant el modernisme. | 08296-41 | Carrer de la Marinada, 5 | La casa és un encàrrec del pare de l'actual propietària, el mestre Sebastià Rafart Llates, compositor i director d'orquestra i autor del cant a Vallromanes, que violia fer4-se una casa modernista. Per aquest motiu, també es coneix amb el nom de Can Rafart. També es coneix com a Vila Joiosa -per influència de la vila alacantina- a suggeriment de l'arquitecte. Rafart fou un amant de les antiguitats i gran col·leccionista. Part de la seva col·lecció es conserva a l'interior d'aquesta casa. Hi ha força mobiliari antic, destacant una calaixera de noguera de 1763 i quatre llits olotins de 1700. També hi ha armes, ceràmiques, quadres, gravats. Destaca un missal de grans dimensions del segle XIV. Quan esclatà la Guerra Civil foren requissades totes les antiguitats i traslladades a Granollers per fer-ne exposició pública juntament amb d'altres col·leccions requissades. Però al finalitzar la Guerra van rebre notificació de les autoritats pertinents per què anessin a recuperar les seves pertinences, en un fet poc freqüent. Pel que fa a l'arquitecte, Ubald Iranzo, sabem que estudià a Barcelona i es llicencià l'any 1879. Fou cap de Secció de la Oficina de Urbanización y Obras de l'Ajuntament de Barcelona. Formà part de la Comisión Técnica del Ensanche. | 41.5369400,2.2984600 | 441481 | 4598603 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72043-foto-08296-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72043-foto-08296-41-3.jpg | Legal i física | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubald Iranzo Eiras | La falsa gàrgola, la fornícula amb el sant i aquesta capelleta, tenen fitxes individuals en l'inventari del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat; però nosaltres hem cregut més convenient unificar-ho, indicant en el camp de protecció els números donats en l'IPA.Protecció: estava protegida per les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal. Segons García-Pey (2003:249), a la part del darrere del primer pis es troba la capella del Sant Spirito, dotada d'altar, capelleta pel sant i un cor a l'entressolat. | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||
| 72057 | Cal Pech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pech | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. DOÑATE FONT, Carles, arquitecte. Descatalogació BCIL Villa Isabelita. Juliol 2008 (document municipal)</p> | XX | <p>Edifici de principis de segle, amb un cos central rectangular, un cos lateral més elevat i amb teulada a doble vessant. Al darrera, cos en forma de torreó, encara més elevat i amb teulada a quatre aigües. Finestres decorades amb rajola valenciana. L'entrada des del carrer està formada per una porta d'arc de mig punt amb dovelles, coberta per un porxo aixecat sobre dues columnes d'estil toscà i una teulada de tres aigües. L'altra entrada es fa per una porta amb columnes que sostenen un balcó. En un dels escaires de l'edifici hi ha una capelleta dedicada a la Verge de Montserrat, feta amb rajoles. Aquesta capelleta té una fitxa pròpia de l'IPA, però aquí les hem unificat.</p> | 08296-55 | Carrer Pere Casanovas, 52 | <p>Segons Doñate (2008): 1907: fundació finca, amb estil noucentista. 1907-1925: 9 compravendes. 1925: propietat de Juan Sánchez Motta i Manuela Arellano Saez, 8584 m2. En aquest any la venen a Francisca Roca Espolet, la qual amplia la casa en 85 m2, passant aquesta a 266 m2. 1930: Francisco Sensat Mollet compra la casa (Can Sensat). L'any següent mor i la casa queda en propietat de la seva dona Esclavitud Almón Caberta. La fam. Sensat fa la 2a. I darrera ampliació de la casa, que queda en 418 m2. Durant la Guerra Civil la casa és requisada per la República. 1939: la fam. Sensat recupera la propietat. 1943: La Sra. Amón Vda. Sensat ven la casa a Carmen Serra Budullés. 1949: Pedro Pech Ferrer i la seva dona Isabet Curutchet Labadie compren la finca. Viuen a BCN i usen la casa com a 2a. Residència. Un fill d'ells és l'actual propietari. 1950: El Sr. Pech edifica Villa Isabelita, un pabelló de jocs pels seus 2 fills (avui enderrocat). La finca perd el caràcter agrícola. Es dota de jardí, piscina, una glorieta (modernista)... 1955: al SO de la finca construcció d'una casa per un altre masover. 1958: construcció d'una nova casa al SE, un habitatge per la filla gran. 1966-67: es venen els dos habitages construïts el 1955 i 1958. Es reparcela la finca i es venen part dels terrenys (la finca original tenia 8.600 m2), que s'integren a la trama urbana.</p> | 41.5384700,2.2971800 | 441375 | 4598774 | 1907 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La casa també es coneix amb el nom de Can Millet i també pel de Can Sensat de l'Oli, per haver-hi viscut un distribuïdor d'olis. Protecció: la casa estava a les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal. Quan es va fer l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (1982) hi havia un pavelló de jocs per als nens (i colomar) anomenada 'Villa Isabelita' de 9'20 x 5'5 m. de planta, de tres cossos (el del mig, de dos plantes), ubicat al c/ Gaudí 12, i construït el 1950, a uns metres de la casa, i alineada amb el carrer. (Fitxa núm.18 de l'IPA). Actualment ja no existeix, l'edifici va ser enderrocat en una data anterior a 2002. Com que l'edifici estava protegit pel Precatàleg (Normes subsidiàries esmentades), i per tant era BCIL, l'ajuntament va haver-lo d'incloure inicialment en el POUM, obligat per la GC. Immediatament després, l'Ajuntament decideix fer un expedient de descatalogació el 2008 (i presentar-lo a la GC) en paral·lel a la confecció del catàleg, que ja no inclou Villa Isabelita dins la finca de can Pech. El document de descatalogació no diu que l'element ja està enderrocat; només justifica la descatalogació per pèrdua de valors i estat de ruïna. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||
| 72058 | Can Paret Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-paleta | XX | Edifici de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Balcó en el primer pis sobre dos costats de la casa i aixecat amb columnes de maó vist, possiblement posterior al cos principal. Decoracions amb maó pintat a les finestres i floral i geomètrica de picadís de rajols a la façana principal. | 08296-56 | Carrer Rafael de Casanovas, 18 | 41.5370400,2.2974300 | 441395 | 4598615 | 1927 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||
| 72063 | Pou Nou de Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-de-can-boter | XX | Molt tapat per la vegetació | Pou de factura moderna amb pedra i ciment. Base circular sobre la que s'aixequen una estructura de ferro, coberta en la seva totalitat per vegetació que sustenten el sistema de suport de la politja utilitzada per pujar l'aigua. | 08296-61 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 9 | Amb el primer pou (El pou vell de can Boter, fitxa 60) no n'hi havia prou per subministrar tota l'aigua necessària. Per aquest motiu, l'any 1958 es fa aquest segon pou. | 41.5328000,2.2985300 | 441483 | 4598143 | 1958 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72063-foto-08296-61-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72064 | Font de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-2 | XX | Font urbana de factura recent. Construïda en pedra blanca. El brollador és d'acer inoxidable i està en un pilar d'uns 2 metres d'alçada. La pica imita les antigues piques monolítiques de masos i cases pairals. El suport també és de pedra blanca. | 08296-62 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5335600,2.2991400 | 441534 | 4598227 | 1981 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Construccions Puig i Roca | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||||
| 72065 | Font de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morera-0 | XX | Font urbana, de ferro. Ubicada al mig d'una plaça de planta semi circular amb una alzina a prop. La plaça està al costat de la riera. | 08296-63 | Riera de Vallromanes | 41.5346600,2.2947400 | 441168 | 4598352 | 1993 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72065-foto-08296-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||
| 72074 | Can Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilo-0 | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de principis de segle XX, d'estil noucentista amb alguns elements de tradició modernista, com el suport de fanal en ferro forjat que representa un drac alat. Planta quadrangular amb teulada a quatre aigües. La porta principal imita l'estil de les masies amb les dovelles i l'arc de mig punt. No està situada a l'eix de la façana, sinó en un lateral, disposant a la resta de l'espai dos finestres amb reixa. Té planta baixa, primer pis i golfes. En el primer pis s'hi pot excedir externament per una escala amb barana de pedra, feta de dos trams disposats en L. Les tres finestres del primer pis que donen a la façana principal tenen tres petits balcons amb baranes de ferro forjat. A la façana hi ha una imatge de la Mare de Deu feta de rajoles. La xemeneia s'acaba amb un pinacle fet de picadís de rajoles d'estil modernista. | 08296-72 | Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5296200,2.3188400 | 443174 | 4597777 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72074-foto-08296-72-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||
| 72079 | Can Ginestet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginestet | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Però restaurat sense respectar ni entendre l'arquitectura popular, seguint una moda de ressaltar la pedra per la pedra. | Masia d'estructura característica en origen que es troba modificada a posteriori i restaurada. En principi la casa tenia una planta quadrangular amb quatre murs, amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. A l'esquerra de la façana presenta un cos afegit, una mena de galliner, que en l'actualitat s'ha incorporat a la vivenda, comportant l'eliminació d'algunes finestres del primer pis del lateral. La porta d'entrada es troba en un costat i no en l'eix del frontó com és habitual. Tots els murs de la casa s'han repicat, deixant les pedres, maons i argamassa a la vista. Tipològicament, la casa correspondria al tipus II de Josep DANÉS (1919), però al III de BONET (1983), ja que incorpora unes golfes, que en origen tenien la funció de guardar aliments. | 08296-77 | Avinguda de Can Corbera | Tot i que el topònim és antic, l'edifici actual és una reconstrucció moderna. El mas original era del tipus II de Danés (1933) i Garí (1983), més petita, de planta quadrangular i vessant a dues aigües. | 41.5293900,2.2894200 | 440720 | 4597771 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era una masia petita i pobre, amb poca aigua. Tenia una bassa darrera, per a rentar i regar les feixes. Aquesta casa canvià de nom i probablement passà a residir-hi un fill de can Ginesta, Aquest seria l'origen (en diminutiu) de l'actual nom de la casa. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||
| 72081 | Can Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cargoli | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Conjunt de dos edificis. El que està més ben conservat és de l'any 1926, com es pot llegir en el rellotge de sol de la façana. Potser va aprofitar elements de l'antic Mas Cargolí. El mas antic que li dona el nom és el de la dreta, amb teulada a una única vessant, però que està molt reformat i del que és impossible saber l'aspecte original. | 08296-79 | Centtre del terme | Segons García Pey (2003:48), la casa fou reformada el 1929 per Antoni Moliner Civil. La casa es denominà Mas Moliner, però s'ha conservat amb més força el de cal Cargolí | 41.5238400,2.2996000 | 441564 | 4597148 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72081-foto-08296-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72081-foto-08296-79-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També es coneix com a Mas Moliné.Als voltants hi ha una bassa, un safareig i una mina | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72082 | Can Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribo | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Abandonat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, orientat a ponent. Sembla que l'aspecte actual sigui fruit d'una remodelació de principis de segle XX, segons l'estil del Noucentisme. Té finestres amb balcons i a la façana hi ha una imatge de la Mare de Déu feta de rajoles. Presenta una data, 1900,al coronament superior. Galeria coberta i porticada a la cara N. | 08296-80 | Centre del terme | 41.5232000,2.3012000 | 441697 | 4597076 | 1900 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72082-foto-08296-80-1.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No s'hi pot accedir per què ha desaparegut el camí enmig de la verdissa. Actualment està abandonat.Tenia mina i safareig. | 99 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||
| 72083 | Can Coret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coret | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de planta quadrangular amb planta i pis amb torre que s'alça amb un mirador. No té cap peculiaritat arquitectònica. | 08296-81 | Carretera BP-5002 | El Dr. Coret de Badalona va comprar la finca i la casa de Cal Peó, i va construir posteriorment la casa torre al costat N., separada de l'antiga casa de pagès. | 41.5283500,2.2956700 | 441240 | 4597651 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72083-foto-08296-81-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No ens hi van deixar fer fotos. Les que presentem són de la col·lecció de Josep Corbera fetes a mitjans dels anys 80 | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72086 | Can Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-baix | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos. Teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Rellotge de sol a la façana. Finestres i porta amb decoració a la part superior. Edifici annex amb carener paral·lel a la façana. | 08296-84 | Avinguda de Vilassar de Dalt, 39 | Martí Duran Vallhonesta, de can Martí de Dalt (o can Martí de la Muntanya), va construir-se una casa a una partida de terres de Can Trampis. | 41.5325700,2.3038200 | 441924 | 4598114 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||
| 72111 | Barraca d'en Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-tomas | XX | Barraca de vinya excavada en el sauló de planta circular una mica aixadada per darrera i per l'entrada (uns 3 m. d'amplada x 2 m. de profunditat). Té un banc excavat al voltant de la paret. Està tota la paret i tot el sostre recoberts de maons per evitar la caiguda del sauló. L'entrada, acabada en arc rodó, també està emmarcada per maons, i amida uns 60 cms. d'alçada. | 08296-109 | Sot de Vellucre | La van fer el senyor Tomàs Mas i el seu fill homònim cap a l'any 1950, quan encara era una vinya. | 41.5286800,2.3052100 | 442036 | 4597681 | 1950 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72111-foto-08296-109-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Tomàs Mas i fill | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72112 | Barraca d'en Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-maura | XX | Es produeixen despreniments de sauló | Barraca de vinya excavada en el sauló. Planta semicircular (1'70 x 1'20 m) amb bancada al voltant de la paret. Entrada allargada i estreta (50 cms). | 08296-110 | Camí Vell de Teià | Feta pel Sr. Miquel Corbera cap a l'any 1945. | 41.5292300,2.3080100 | 442270 | 4597740 | 1945 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72112-foto-08296-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Miquel Corbera | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||
| 72113 | Font de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafart | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Font dedicada a Sant Antoni. Dissenyada pel mestre Sebastià Rafart, imitant l'estil de Gaudí. A la part frontal superior hi havia una imatge de sant Antoni feta de rajoles que fou robada. Presenta dos dipòsits posats de costat per recollir l'aigua i al mig raja la font. La decoració és de picadís de rajoles. L'aigua anava a omplir el safareig on rentaven els de cal Pierrot. La mina és oberta a terra sense bastir. A través d'un bombeig es porta l'aigua a la font. | 08296-111 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371900,2.2984300 | 441478 | 4598631 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Sebastià Rafart | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72114 | Pou de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-rafart | XX | Pou fet de pedra, de planta circular. | 08296-112 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371500,2.2983500 | 441472 | 4598626 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72114-foto-08296-112-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||
| 72115 | Font de la Plaça de Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-can-poal | XX | Font de ferro forjat de producció industrial i molt comuna a pobles i viles de Catalunya. L'aigua és de la xarxa urbana. S'ubica e nmig d'un parc ajardinat i condicionat per l'esbargiment ciutadà. | 08296-113 | Nucli urbà. Plaça de Can Poal, s/n | 41.5330200,2.2998900 | 441596 | 4598167 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||||||
| 72117 | Fons fotogràfic referent a Vallromanes de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vallromanes-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona.</p> | XX | <p>És un recull fotogràfic de les esglésies i edificis religiosos de Catalunya, poble a poble. En el cas de Vallromanes l'inventari inclou dades i fotos de l'església parroquial dedicada a Sant Vicenç, la Capella de Sant Andreu de la Torre Tavernera, la Capella de Sant Antoni de Pàdua de Can Gordi i la Capella de Santa Maria de l'Esperança de Can Sala Gros.També inventaria com elements desapareguts la capella oratori de l'Assumpció a Can Coret (que existia l'any 1921), la capella de la Mare de Déu de l'Esperança a Can Poal (existia l'any 1550) i la capella-oratori de Sant Andreu de Llabons (sic) a Can Gurguí (existia l'any 1264). No té inventariades l'ermita de Sant Miquel de la Muntanya ni la capella de Can Rafart.</p> | 08296-115 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes Ctra. C-12, km. 181 25612 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Josep Maria Gavin va començar per ser un aferrissat col·leccionista, fins que trobà un centre d'interès per damunt dels altres. Va començar per fotografiar tots els campanars de Catalunya, des de l'any 1947 i va acabar fent fotos de tots els edificis religiosos (monestirs, esglésies, capelles, ermites, oratoris, ....) estiguessin en l'estat que estiguessin. Paral·lelament va anar recollint tot tipus d'informació referent a aquests i així bastí el seu arxiu, que creix dia a dia. A principis dels 90 es calculava que el volum del seu arxiu podia arribar a les 145.000 fotografies corresponents a 11.000 edificis, a més de 525.000 documents escrits, entre articles a diaris, revistes, ....</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Gavin | El 2008 l'Arxiu es traslladà de Valldoreix a Les Avellanes | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||
| 72123 | Cant a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-vallromanes | XX | Composició musical en forma d'himne, dedicada a Vallromanes. La lletra i la música és obra de Sebastià Rafart Llates i diu així: !Vallromanes! Vall hermosa/ Bell paratge d'un cel blau;/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau./ Si tos xaragalls m'encisen/ Tos boscos son mos encants.// De tes aigües cristallines/ Brollen fonts, rics manantials;/ De tos vinyars, lo ric nèctar,/ Que al feble lo torna brau./ Rodejada de montanyes/ Que apar se donguen la mà,/ Com voltejant la sardana,/ Tos encants van voltejant:// L'aucellada ab ses cantúries,/ Lo Rossinyol ab bells cants,/ L'Himne entonen nit i dia/ Que alegra ton ample espai.// ant Miquel n'es lo teu guarda/ Sant Vicens ton benfactor,/ ¿Com no has d'ésser venerada/ Tenint tans bons protectors?/ !Valromanes! Vall hermosa;/ Bell paratge d'un cel blau/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau,/ Cantant els aucells son Himne/ Jo també t'enlairo un Cant. | 08296-121 | Vallromanes | Cant fet pel mestre Sebastià Rafart, compositor i director d'orquestra que estiuejava a Vallromanes i era el propietari de la Villa Joyosa. Fou cantat per primera vegada el dia de Sant Miquel, davant l'església., per un cor format per nois i noies i gent del poble, també estiuejants, segons s'especifica en el recordatori pertinent. Estaven acompanyats per l'orquestra Torres de Barcelona, dirigida per l'autor del text i de la música. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 1926 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72123-foto-08296-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72123-foto-08296-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Mestre Sebastià Rafart | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72124 | Can Niubó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-niubo | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici residencial amb un porxo a la façana sostingut per quatre columnes toscanes que distribueix l'edifici en dues ales. Unes escales que coincideixen amb el porxo, i que són l'accés principal de la casa, l'aixequen respecte al nivell del carrer. L'entorn està ajardinat. | 08296-122 | Avinguda de Vilassar de Dalt, 1 | 41.5336600,2.3022500 | 441794 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72124-foto-08296-122-1.jpg | Legal i física | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Té un relatiu interès arquitectònic. A Vallromanes hi ha d'altres cases d'aquesta època, però aquesta li hem fet fitxa per què estava inventariada a l'IPA (veure bibliografia).No hem pogut accedir a l'interior ni del jardí. Protecció: Estava anteriorment inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||
| 72147 | Coetera de Can Layret (o Lairet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-layret-o-lairet | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | Edifici de petites dimensions de planta quadrada bastit amb pedruscall amb arrebossat gris i amb coberta a doble vessant. Es troba enmig de la brolla dels boscos de Can Lairet, oblidant camins, on abans tot era vinya. Està ben sencera i té la porta tancada, però mirant per un forat veus, més o menys, que no hi ha res. Té uns bancs a l'exterior per reposar. La façana, sobre la porta enmarcada amb arrebossat pintat de blanc, presenta una petita fornícula amb la imatge del Sagrat Cor. | 08296-145 | Nord del terme | El propietari de la Masia de can Gurguí i de la Coetera de Can Gurguí (fitxa 145) era Joaquim Layret. No sabem si la coetera de can Layret (o Lairet) també. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a Catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. d'obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per pólvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li diu 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||||
| 72148 | Coetera de Can Gurguí Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-gurgui-gros | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | És accessible; degradació interiors | Petit edifici de planta quadrada i de teulada vermella ubicat davant la masia de Can Gurguí Gros (actual restaurant). Es pot accedir entrant per la finestra trigeminada decorada amb columnes, actualment esberlada. Presenta un terra de rajoles a pressió, amb una petita decoració al zocal. Unes bigues de fusta aguanten les teules de la coberta, a quatre vessants. També s'observen unes inicials al penell, que correspondrien a l'amo, en Joaquim Layret. Té uns bancs a l'exterior per reposar. | 08296-146 | Est del terme | Coneixem la inauguració d'aquesta coetera per una notícia del periòdic La Veu del Vallès del dia 30 de març de l'any 1902: 'El dia de Sant Joseph, devant de numerosa concurrència van tenir lloch las provas del canó granifuch de doble efecte de don Alfons Bori, presenciadas personalment per l'enginyer don Claudi Baradat. Dit canó granifuch està instalat à la finca anomenada 'Gurgui', de Vallromanas, propietat de don Joaquim Layret, membre de la 'Lliga de Propietaris de Montornès'. Els ensajos s'efectuaren ab èxit complert, fentse nutrits disparos de sencill y doble efecte. Entre la distingida concurrència hi havia'l president de dita 'Lliga de Propietaris' y'l digne senyor Rector de Vallromanas Mossèn Bou, els quals després de felicitar al enginyer de la casa constructora per tan notable aparell, se reuniren en fraternal banquet ofert pel senyor Layret, à qui varen fer extensivas las felicitacions' El ptpietari de la Masia de can Gurguí també era Joaquim Layret. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per polvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li du 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 1902 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72148-foto-08296-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72148-foto-08296-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | S'observa al sostre moltes senyals negres que deuen ser el resultat tal vegada d'alguna explosió fortuïta de pólvora dins l'estatge. El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||
| 72149 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-0 | XX | Maquina de cinema de 16mm de dos bobines, de ferro. L'aparell porta la següent inscripció:'Cinematografia Marin SA Barcelona' | 08296-147 | Edifici de l'Ajuntament. Plaça de l'Església 6 | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||||||
| 72151 | Antiga escola de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-de-vallromanes | XX | Edifici rectangular compost de tres cossos: un cos central més avançat amb coberta a dos vessants (que correspon al cos d'escala) i dos cossos laterals més grans amb coberta a quatre vessants. Dotada de planta baixa i pis (el cos central planta baixa, planta pis i golfes). Sota coberta del cos central, més abaix s'aprecia la llegenda 'Escola de Vallromanes'. Els cossos laterals presenten en façana un porticat en planta baixa, i a sobre el porxo, balconada a la planta primera. Tot l'edifici es mostra encalat (blanc) | 08296-149 | Nord del terme | Escola construïda el 1930 per a nens i nenes. Va ser l'escola de Vallromanes fins l'any 2006. D'acord amb la documentació facilitada per l'ajuntament (acord municipal, contracte, memòria del projecte, plànols...), sabem que per acord de la Comissió Permanent de l'Ajuntament de 'Montornés del Vallés y Vallromanas' es licita i contracta, el 1930, la construcció de 'las escuelas nacionales de Vallromanas' al contractista Pedro Casanovas Artigas després de la corresponent subhasta. El plec de condicions estableix el preu en 36.833 ptas. La memòria descriptiva -projecte (i plànols) de l'edifici -de l'any 1927- i projecte modificat (1929) estan signats per l'arquitecte municipal (firma il·legible: Manuel Cases?). De la resta de documentació, destaca: un plànol del 'solar que Don Juan Carsi cede al ilustre ayuntamiento de Vallromanas para emplazar el edificio escolar' (1929) (Superficie: 1576,80 m2); les liquidacions econòmiques de les obres per part del contractista. El projecte defineix l'edifici amb un sol cos de 21'30 m. de façana per 6'60 m. de costat. La part central constitueix el cos d'escala que distribueix els espais: dues aules en planta baixa (nens a un costat; nenes a l'altra) i diverses habitacions (dormitoris, cuines) en planta pis (mestres?) | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 1934 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72151-foto-08296-149-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | A l'entrada hi consta una placa amb el text: 'Terreno cedido gratuitamente por Don Juan Carssi Carssi'Actualment l'Ajuntament l'utiliza com a magatzem de mobiliari urbà.Superfície constrïda: 490 m2. Edifici principal: 350 m2 | 102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72152 | Creu dels caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-caiguts | XX | Creu de pedra sobre pedestal. El pedestal amida 80 cm. d'açada i 60 de costat. La creu s'enlaira 80 cm. per sobre el pedestal. En dos dels costat presenta dues plaques (idèntiques), modernes, de vidre, amb un text serigrafiat: 'El poble de Vallromanes a totes les víctimes de les guerres, persecucions i injustícies. Vallromanesd. 11 de setembre de 2001' | 08296-150 | Pati davanter esglèsia parroquial | 41.5336800,2.2996900 | 441580 | 4598240 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72152-foto-08296-150-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | Una de les plaques està clavada sobre una superfície clarament picatejada, en la que de ben segur hi havia una altra inscripció que va ser borrada. No és difícil concloure que l'element és un monument franquista a los 'caídos por Dios y por España' que amb l'arribada de la Democràcia se li va eliminar la dedicatòria franquista i que posteriorment fou reciclada com a monument universal a totes les víctimes. Està en un lloc molt discret i poc visible, a la part de davant del pati de l'esglèsia, molt a prop del campanar. | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||||
| 72041 | Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galanto | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia orientada al S. amb cos central quadrangular amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Disposa d'un porxo a la dreta i un cos afegit per la part posterior. També disposa de mina, era i dos pous. La mina i un dels pous tenen una fitxa a part, però el pou més allunyat i d'una arquitectura més comuna l'hem inclòs en la fitxa de la casa i adjuntem una fotografia. | 08296-39 | Sud-est del terme | El nom antic és Can Galantó, però durant els anys 30 es va començar a conèixer com a Can Roig, ja que el propietari era de cabell pel roig i de tendències polítiques d'esquerres o comunista. Per tant, el destí es va confabular per què s'anomenés Cal Roig. Els propietaris actuals, quan van comprar la casa fa uns 30 anys, van preferir recuperar el topònim antic. Per això en alguns plànols encara surt com a Cal Roig. La façana de la masia conserva una antiga retolació amb el nom de can Galantó. | 41.5279500,2.3065800 | 442150 | 4597599 | 1855 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Recentment restaurada. No s'observen dovelles.El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||
| 72044 | Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-liro | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Obres fetes als anys 1970, poc respectuoses | Masia de planta quadrangular, petita i senzilla, de planta baixa i pis, orientada a migdia, amb teulada a doble vessant, carenat perpendicular a la façana. Ha sofert una rehabilitació poc respectuosa amb l'arquitectura popular, arrebossant amb portland les parets exteriors. Tipologia de masia: correspondria al tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-42 | Avinguda de Can Corbera s/n | 41.5314300,2.2813500 | 440048 | 4598003 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72044-foto-08296-42-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Té un pou amb fitxa pròpia (50). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72045 | Can Mureu (o can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mureu-o-can-moreu | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | No està abandonada, però s'utilitza com magatzem | Masia de planta quadrangular, asimètrica, orientada a migdia. Teulada de doble vessant amb carenat perpendicular a la façana. Contraforts a la paret E per aguantar el desnivell del terreny. Té un porxat a la part del darrera. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-43 | Sot de Vellucre | Per la construcció de la casa es podrien haver aprofitat pedres i elements arquitectònics de la desapareguda Casa de Vallromanes. | 41.5279900,2.3052500 | 442039 | 4597605 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72045-foto-08296-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72045-foto-08296-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La part del davant ha estat explanada a màquina i han desaparegut dependències annexes o properes a la masia. A l'exterior es veuen basaments i tambors de columnes que no podem saber si pertanyien a la masia o a un altre immoble. Els propietaris tenen una empresa de construcció, i utilitzen la casa com a magatzem. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||
| 72046 | Pou de Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-morera-xic | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular aixecat a partir de pedres, maons i argamassa. Arrebossat a l'exterior. Ha sofert modificacions modernes, per l'ús de ciment i portaló de ferro. El pou és antic i molt profund, buidat al sauló i sense bastir. Presenta una pica on posaven l'agua neta per cuinar a la casa i abeurar-hi el cavall. Al darrera conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta rectangular. La repissa en tres costats és de tova. El safareig s'omplia a cops de galleda del pou. Hi anaven a rentar dones d'altres cases. Presenta un rentador de cairons amb una peça especial a un cantó per rentar la roba fina i de seda, lloc on cabien tres dones enfilades a un graonat. | 08296-44 | Casa de can Morera Xic. Carretera BP-5002 (Granollers-El Masnou) | 41.5337800,2.2922300 | 440958 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72046-foto-08296-44-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubicat davant la façana del Mas Can Morera Xic (Fitxa 38). El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou en el marc de la fitxa de la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||
| 72050 | Mina de Can Mureu (o Can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-mureu-o-can-moreu | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Mina de la casa de can Moreu, excavada a la roca natural (sauló) amb l'entrada reforçada per obra (maons). A la sortida de la mina hi ha una canalització que condueix l'aigua a un safareig fet d'obra que concentra l'aigua per aprofitar-la pel rec. La boca -amb volta- amida 1'60 x 0'50 m. La canal s'endinsa amb una suau inclinació cap el torrent de Can Serra. Nomes surt un fil d'aigua en època de sequera, i aquest enfila cap el safareig -a un nivell més baix- mitjançant un reguerol cobert de cairons. El safareig, construït d'obra, amida 5 x 4 x 1'30 m, i presenta un rentador de cairons que ocupa tota la cara de llevant, on hi ha el bonó de regulació d'aigua que cau al rec. La meitat del costat N. presenta rentadors de pedra , amb un d'especialment elevat per picar la roba. | 08296-48 | Sot de Vellucre | 41.5275300,2.3054700 | 442057 | 4597553 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72050-foto-08296-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72050-foto-08296-48-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No confondre la font-mina de can Moreu amb la font del Moreu (fitxa 102) | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||
| 72051 | Mina de Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-galanto | XVIII-XIX | Galeria que entra a la roca. Obra feta de maó, sostre abovedat. Recull l'aigua en una bassa construïda amb tècnica mixta de maons, pedra i argamassa, de planta quadrangular. | 08296-49 | Sud-est del terme | 41.5279700,2.3070600 | 442190 | 4597601 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72051-foto-08296-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72051-foto-08296-49-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||||
| 72052 | Pou de Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-liro | XVIII-XIX | Pou delimitat per una paret circular amb pedra seca. Coberta de maons de forma esglaonada. Porta de fusta. Està situat a l'ombra d'una figuera, a pocs metres de la casa. | 08296-50 | Casa de Can Liro. Avinguda de Can Corbera | 41.5313900,2.2815500 | 440065 | 4597998 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||||
| 72053 | Pou de Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-serrador | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular amb la paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula en forma d'ametlla de les mateixes característiques que la paret. Porta reixada. Està situat a pocs metres de la casa. | 08296-51 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5266300,2.3073600 | 442214 | 4597452 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al costat hi ha la bassa, rodona (4 m. diam.), a migdia de la casa, ran el pont, on hi havia la sínia, metàl·lica. (desapareguda). Amb la sínia s'omplia la bassa de l'aigua del pou per regar les feixes de la casa. Al costat N. De la bassa hi ha via un petit safareig i rentador. També hi havia un safareig a llevant del torrent de can Roig. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||||
| 72056 | Can Genís Paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-paret | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta quadrangular amb teulada de doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Té dos contraforts a l'esquerra per reforçar l'estructura en el desnivell del terreny. Rellotge de sol central en molt mal estat. Porta principal centrada, sense dovelles. Finestra al seu costat dret. En el pis superior s'obren dues finestres. Tipologia de la masia: correspon al tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-54 | Camí Vell de Teià | 41.5256100,2.3091700 | 442364 | 4597338 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72056-foto-08296-54-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||
| 72059 | Ca l'Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreuet-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Abandonat | Masia de planta quadrangular amb la teulada a doble vessant i el carenat perpendicular a la façana. Les portes i finestres estan actualment tapiades; algunes han estat rebentades, donada la situació d'abandonament. Hi ha elements afegits a l'esquerra: possiblement es tracti d'antigues corts i estables. Tipologia de masia: correspon al tipus II de Danés (1933) i Bonet i Garí (1983). Segons García Pey (2003), construïda el 1890 i orientada (façana principal) a ponent. | 08296-57 | Carrer Sant Jordi, 2 | 41.5375700,2.2967400 | 441338 | 4598674 | 1890 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72059-foto-08296-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72059-foto-08296-57-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72060 | Can Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galvany | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Externament sembla bo, però molt modificada. | Masia molt reformada. Sembla que l'estructura original seria la clàssica del tipus II de Danés (1933) i Garí (1983), però que una modificació posterior, possiblement una restauració amb l'ala esquerra molt afectada, configurés una estructura més semblant al grup I de dits autors que no pas a la que li pertocava. Per la dreta, també se li va afegir un cos. La porta es troba totalment desplaçada i conserva les dovelles, al igual que les dues finestres de la primera planta i la finestra inferior. | 08296-58 | Urbanització Can Galvany. Carrer Ametllers, 2 | Reformada després de la Guerra Civil | 41.5354900,2.3013700 | 441722 | 4598440 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72060-foto-08296-58-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En la foto de l'any 1985 s'observa una entrada secundària, sense porta, que en l'actualitat s'ha tapat. És possible que en aquell moment es tractés de dues vivendes segregades, i que posteriorment el propietari recuperés la totalitat de l'edifici i tornés a unificar l'edifici en un sol espai. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||
| 72068 | Can Pau Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-carlo | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | No sabem si en el moment de la restauració es van perdre elements arquitectònics de portes i finestres. | Masia catalana, d'estructura clàssica, molt restaurada. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Interior de 3 cossos. Es troba molt reformada; les portes i finestres han perdut el seu aspecte original. Tipologia de masia: Tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983) | 08296-66 | Camí de Teià | 41.5242400,2.3085100 | 442308 | 4597186 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72068-foto-08296-66-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||
| 72069 | Cal Burrech (o Bórrec) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burrech-o-borrec | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia catalana, d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. A l'esquerra se li ha afegit un cos, allargant façana i teulada, trencant d'aquesta manera la simetria de l'estructura original. Pel costat afegit s'uneix a un altre edifici lateral. Les portes i finestres han perdut dovelles i llindes, si les tenien. Tipologia de masia: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-67 | Est del terme | 41.5252000,2.3173700 | 443048 | 4597287 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72069-foto-08296-67-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Més amunt, a llevant, dins la mateixa propietat, es va construir més modernament una gran casa torre. Se les distingeix com a Can Borrec Nou i com a can Borrec Vell, respectivament. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||
| 72070 | Can Gurguí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-xic | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Teulada i obertures fetes de nou. | Masia catalana, d'estructura clàssica molt transformada. Planta quadrangular amb teulada totalment nova, a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Tant a l'esquerra com a la dreta se li ha afegit un cos, allargant façana i teulada pels dos costats, trencant d'aquesta manera la simetria original. Les mesures de la planta són 6,8 x 16,5 metres. Les portes i finestres han perdut dovelles i llindes si les tenien, a excepció d'una. En general, la majoria de finestres estan refetes amb totxana moderna i marcs de fusta, d'altres són totalment noves. La porta manté l'estructura d'arc de mig punt. Tipologia de masia: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-68 | Est del terme | 41.5240000,2.3144700 | 442805 | 4597156 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||||||
| 72071 | Can Mas Ratat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-ratat | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Molt transformada. | Masia catalana, d'estructura clàssica. Situada a la solella orientada a llevant sobre el torrent de cal Ratat. Planta quadrangular amb llarga façana i amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Actualment està totalment renovada, perdent la simplicitat estructural original. A la cara N. de la casa s'ha conservat una rajola de València amb la figura de sant Antoni Abat Tipologia de masia: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-69 | Est del terme | 41.5244900,2.3123900 | 442632 | 4597211 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72071-foto-08296-69-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Can Mas Ratat o Cal Ratat. Cal Ratat es el nom tradicional, que enguany es recupera, després de dir-se can Mas pel cognom dels propietaris anteriors. Sembla que la casa era molt pobre i mísera, de tal manera que els amos s'anaven venent la propietat a trossos durant els segles XVII i XIX; d'aqui vindria el renom de ratat. La casa té mina, rec, safareig i bassa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | ||||||||
| 72072 | Can Campa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campa | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia catalana, d'estructura clàssica, molt senzilla, amb planta baixa i pis, orientada a migdia. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Cos afegit a la dreta i a l'esquerra, modificant la simetria de l'estructura original. Portes i finestres molt transformades; si tenien llindes o dovelles, no es conserven. Tipologia de masia: correspon al tipus II | 08296-70 | Est del terme | El 1897 Joaquim Layret adqurí la casa | 41.5267200,2.3130300 | 442687 | 4597458 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72072-foto-08296-70-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 | |||||||||
| 72073 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia catalana, d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Se li ha afegit un cos a la dreta i s'ha modificat a posteriori la simetria original. Disposa de planta i pis. Presenta també un edifici annex a l'esquerra amb teulada de doble vessant. Pel costat dret, també ha estat allargada. Les portes i finestres no conserven (si és que en tenien en origen) ni dovelles ni llindes. Orientada S.O. Segons García-Pey (2003), sobre la llinda de la porta hi figura el nom de la casa Ca l'Agutzil i a sota les inicials J.B.C. Tipologia de casa: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-71 | Est del terme | 41.5270400,2.3140100 | 442769 | 4597493 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72073-foto-08296-71-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Entre els torrents de Can Gurguí i de can Layret o d'en Mora | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 56,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc