Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72012 | Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. MONTALBAN, Carme i SANTÍN, Xosé (1998) Informe de la intervenció arrqueològica al cementiri de l'església parroquial de Sant Vicenç (Vallromanes, Vallès Oriental). Inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Església parroquial situada en el nucli urbà de la població. L'actual edificació data de 1908, però conserva restes anteriors: absis d'estil romànic i campanar que podrien tenir un origen medieval però el seu alçat actual s'ha de situar l'any 1774, amb una ampliació l'any 1909 per afegir-hi el rellotge. Es tracta d'un edifici de línia gòtica, amb planta de creu llatina i una única nau, projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Actualment l'edifici està arrebossat i pintat. La portada és atrompetada, amb arc de mig punt. Al damunt hi ha un finestral, d'estil gòtic florit, d'època moderna. La teulada és de doble vessant perpendicular a la façana. El campanar es troba adossat a la dreta de la façana de l'església i és d'un sol cos paredat. Té finestres quadrades a mitja altura i quatre buits d'arc de mig punt per a les campanes. En el coronament hi ha merlets de pedra, d'estil català. En la visita pastoral del 3 de novembre del 1604 es diu:'...facen un caragol de guix i reiola pera puiar al campanar i feta, sia llevada la escala de gat'. En les visites pastorals del segle XIV es constata que hi havia 3 altars: el de Sant Vicenç, que era el principal, el de Santa Margarida i el de Sant Bartomeu. En la visita pastoral del 16 d'agost del 1508 es parla també de l'altar dedicat a Sant Sebastià. L'altar del Roser apareix per primer cop en la visita del 18 de setembre del 1610, així com el de Sant Isidre. Tots aquests altars i el que es citen de la visita pastoral del 1921 han desaparegut, arrel de la Guerra Civil. | 08296-10 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | A l'arxiu Diocesà de Barcelona consta que ja existia parròquia l'any 1303, però dedicada a Sant Bartomeu. L'estructura primitiva va patir diferents transformacions. Es coneixen les de 1629-1630, les de 1765-1802, les de 1908-09 i les posteriors a la Guerra Civil. L'actual edifici conserva poca cosa de l'antiga església. De la visita pastoral de l'any 1921 (veure bibliografia) s'extreu que és una construcció de 1908, essent rector Francesc Cardús: 'El material empleado en su construcción es de mampostería siendo de piedra de Figaró el arco del portal de entrada y la ventana o rosetón tripartido ... Pertenece al estilo gótico de líneas muy sencillas, proyecto del arquitecto Sr. D. José Mª Pericas de Barcelona'. L'any 1998, amb motiu de les obres d'ampliació del cementiri es va realitzar un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència o no de restes arqueològiques. Aquest sondeig, però, donà resultats negatius. | 41.5338500,2.2993800 | 441555 | 4598259 | 1908 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Pericas, arquitecte. | L'arxiu parroquial i el tresor parroquial tenen fitxes independents, 16 i 17, respectivament.El pati de davant l'església presenta dos carreus o elements arquitectònics col·locats al terra, amb decoració esculpida vegetal (pedra artificial?) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||
| 72102 | Can Layret (o Lairet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-layret-o-lairet | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Edifici de planta quadrangular amb teulada a dues aigües. Disposa de planta baixa i dos pisos. Accés al primer pis extern a través d'una escala doble. Rellotge de sol a la façana amb la inscripció JL 1893 (corresponent a Josep Layret) | 08296-100 | Est del terme | 41.5263700,2.3155400 | 442896 | 4597418 | 1893 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72102-foto-08296-100-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al Catàleg citat com Can Lairet (Layret). Antigament la casa es deia Can Bord, i més endavant es passa a denominar amb el nom del seu nou propietari Josep Layret. | 116 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||
| 72103 | Molí de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-maimo | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Abandonat | Edifici dividit en dues parts. La part alta presenta planta poligonal cònica on comença un pou en un dels vèrtex que comunica amb el dipòsit de la paret de baix. Hi ha un desnivell d'uns 10 metres. | 08296-101 | A l'Est del terme, a tocar el límit amb Vilanova del Vallès | No tenim cap referència històrica segura. Sembla abandonat de fa molts anys. Podria tractar-se del que Mn. Mas anomena Molí de Vallmanya o d'en Maimó. Segons F. Mogas (1927) estava al torrent d'en Cuquet, actualment d'Ardenya. Es documenta a l'any 1696 dins les possessions de Can Maimó. | 41.5371700,2.3106700 | 442499 | 4598620 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72103-foto-08296-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72103-foto-08296-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | És un conjunt força impressionant, totalment inèdit i que molt poca gent de la població coneix. La masia de Can Maimó es terme de Vilanova del Vallès. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||
| 72104 | Font d'En Mureu (o del Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-mureu-o-del-moreu | Font que proporciona aigua a Can Mayolas. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del que en surt un conducte que porta l'aigua a través d'un tub a un safareig a prop de la casa, la bassa dels ànecs de can Malloles. La boca de mina presenta una porta metal·lica amb les inicials JB. | 08296-102 | Sot de Vellucre | Es diu d'en Mureu per què aquests terrenys havien estat propietat de Can Mureu. | 41.5276800,2.2909400 | 440845 | 4597580 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72104-foto-08296-102-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72105 | Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbeta-0 | XVII-XIX | Masia abandonada i en ruïnes. | Antiga masia abandonada i en ruïnes. | 08296-103 | Oest del terme | 41.5238900,2.2759500 | 439591 | 4597170 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72105-foto-08296-103-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72106 | Font de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-barbeta | XVIII-XIX | Font de planta quadrangular i uns dos metres de profunditat. En els mapes s'assenyala com a font. Ara, però, està assecada i només es veuen les restes de la bassa o safareig que recollia l'aigua que s'utilitzava per regar els camps adjacents. | 08296-104 | Oest del terme | 41.5226000,2.2759800 | 439592 | 4597026 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72106-foto-08296-104-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72107 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIV-XIX | Conjunt format per una antiga masia de planta quadrangular amb vessant a dues aigües i carenat perpendicular a la façana i torre de planta en forma de 'L'. A la façana de la masia hi ha un rellotge de sol amb una inscripció al·legòrica al pas del temps: 'Treballem que el temps és breu'. La porta és de punt rodó amb dovelles. Les finestres superiors són gòtiques (s.XIV-XV) i tenen festejadors. A la part inferior tenen espitlleres. Tipologia de la masia: tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). L'edifici annex consta de dos parts: un cos de planta rectangular amb teulada a doble vessant i una torre de planta quadrada amb teulada a quatre aigües, composta de planta i dos pisos i mirador. Té alguns elements (balconada, reixes,...) modernistes i alguna finestra que sembla reaprofitada d'algun altre lloc. | 08296-105 | Avinguda o camí de Can Corbera | Les escriptures de la casa que té el propietari són de 1700, però la construcció de la masia pot ser bastant més antiga. Les finestres gòtiques són l'únic element que ens poden fer recular la data de la casa fins aquesta època. El Sr. Joan Garcia, actual propietari, comprà la finca fa uns 27 anys al Sr. Josep Terrades. L'edifici annex és de finals del s. XIX. Informacions orals del Sr. Terrades indiquen l'existència d'un passadís subterrani que aniria a parar al poble; però no s'ha trobat. | 41.5316100,2.2797500 | 439915 | 4598024 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72107-foto-08296-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72107-foto-08296-105-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||
| 72108 | Coll de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-corbera | VI-I aC | Camp actualment de vinya i arbres fruiters que s'estén per la falda de la muntanya de Sant Miquel i el coll de Can Corbera. S'han recollit materials arqueològics en superfície gran quantitat, d'època ibèrica. Per la situació geogràfica i el context arqueològic es podria tractar d'un assentament ibèric dispers o d'un camp de sitges | 08296-106 | Coll de Can Corbera | L'any 1999 es van fer prospeccions arqueològiques formant part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5261200,2.2755200 | 439557 | 4597417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el treball de camp per a l'elaboració d'aquest inventari del patrimoni s'ha confirmat la presència de molt material arqueològic en superfície. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||
| 72109 | Castell de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-miquel-0 | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. RECHE ONTILLERA, A. (2014). L'Speculo de 1764, Una aproximació documental al Montornès medieval. Premi Montornès de recerca històrica 2010. Ajuntament de Montornès del Vallès i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona</p> | XI-XII | Cal realitzar mesures urgents de consolidació i documentació. | <p>Castell ubicat al cim de la Muntanya de Sant Miquel i al voltant del seu pendent, en un dels contraforts nord de la serralada Litoral. Es situa a la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès. Actualment només en resta dempeus tres quartes parts de la torre i algunes altres estructures. La resta més visible és la torre de planta circular, en el punt més alt del turó. Està escapçada i té un diàmetre interior de 3'4 m amb un gruix dels murs de 2'2 m. A 3'8 m del sòl, es conserven les restes d'una falsa cúpula. L'aparell és fet de blocs de granit units amb morter de calç i sauló. A 30 metres al NE hi ha una construcció en origen de planta rectangular (6x13 m), a la que se li ha afegit la torre esmentada en la seva part occidental. També es conserva un mur de 28 m. de llargada per 2 m d'ample. Més avall, a uns 26 m hi ha les restes de la capella (fitxa 25). La intervenció arqueològica de 2016 ha deixat de manifest que apart de la gran torre de l'homenatge de planta circular que resta parcialment dreta també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures com l'aula o domicilium (part residencial) i dos recintes jussans, és a dir, que el castell consta almenys de tres línies de defensa. En un dels recintes jussans podem distingir les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular (fitxa 25). Les excavacions han pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-107 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El terme del Castell compren les parròquies de Montornès i de Vallromanes, que formaven una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins el 1933, en que Vallromanes es segregà de Montornès. A l'edat Mitjana, també hi depenia el terme d' Alella (Maresme). Els senyors eren de Montornès. El primer document que ens parla d'aquest castell és un testament sacramental de Bernat Ramon que deixa a la seva filla Estefania l'esmentat castell (any 1018), tot i que la construcció és anterior. La primera vegada que es cita el llinatge dels Montornès en un document torna a ser en un testament. Aquest cop, jurat per Pere de Montornès (1157) llegant el castell amb tots els seus feus i honors al seu germà Guillem. El castell fou propietat comtal fins que el 1342 el rei Pere III el va vendre a la família dels Montornès. EIs Montornès eren originàriament els castlans del castell, que tingueren en feu els de Castellvell i els de Montcada, fins que n'exerciren la possessió plena en nom del Rei. La ciutat de Barcelona va adquirir al Rei el 1390 els drets del terme. L'any 1437 el castell passa a les mans de Galceran Armengol: la línia masculina dels Montornès s'havia extingit quan la pubilla de Montornès casa amb el noble Galzeran d'Armengol, germà del bisbe de Barcelona, que hereta el castell i terme (1451). Fins la primera meitat del segle XV els consellers barcelonins van rebre queixes dels homes de Montornès contra 'Pere de Montornès', que tenia el castell en feu de la ciutat de Barcelona. Els remences es van fortificar el 1485. El 4 de gener de 1485, aquest castell va ser l'escenari de la batalla decisiva de la segona Guerra Remença en què Bartomeu Sala va liderar la victòria pagesa contra l'exèrcit del veguer Anton Pere de Rocacrespa. Afectat greument per batalles diverses i el terratrèmol l'any 1448, el castell va restar abandonat des de final del segle XV. El 1505 el sobirà va vendre en feu la universitat de Montornès les rendes del castell i de les parròquies de Montornès. Així, Vallromanes, Alella i Montornès, pobles que fins llavors depenien del castell, van passar a ser de reialenc. El 1632 Vallromanes i Montornès formaven una alcaldia. Ferran el Católic li confirma la possessió l'any 1506, a favor de Jeroni Angel de Montornès, i concedeix també la condició de carrer de Barcelona a Montornès. Una descendent, Jerónima de Montornes Taraffa i Ribot, casa amb Bernat Taverner i Pau, donant entrada a aquesta família com a titulars del castell. A partir del segle XVII foren els seus senyors els Taverner, després comtes de Darnius, els propietaris del castell. El Comte de Darnius va reconstruir el 1718 la torre Tavernera (fitxa 22), actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre i residència de la senyoria</p> | 41.5294400,2.2731600 | 439363 | 4597788 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Per aquesta raó té dues entrades com a BIC/BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) al Registre de BIC, una com a Vallromanes i l'altra com a Montornés. Persisteix una certa confusió entre els respectius ajuntaments i algunes fonts cartogràfiques i bibliogràfiques consultades. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. Al vessant sudest hi ha les restes del poblat ibèric de Sant Miquel, les pedres del qual van servir per edificar el castell medieval. Protecció. El castell es monument històric d'acord amb el decret de castells (BOE 05/05/1949) i té dues entrades al Registre (tant el de la GC com a l'Inventario de Bienes Inmuebles del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte): Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556) i Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes ( BIC-RI-51-5755). L'esgèsia estaria inclosa en el num. 5556, en terme de Montornès (fitxa 25). El castell s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 (classificat com a jaciment, J-28), classificat com a BCIN .En aquest inventari el classifiquem com a edifici, tot i que la versió de 2002 i conseqüentment el catèleg de 2008 el tipologitzen com a jaciment. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||
| 72110 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-montornes-del-valles | XIII-XX | La seu de l'AMMV és a la planta baixa de l'edifici central de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, a l'avinguda de la Llibertat. Per garantir la conservació i la consulta adient dels documents, l'Arxiu disposa d'unes instal·lacions actualitzades l'any 2002 consistents en un dipòsit d'arxivatge amb armaris compactes de 675 metres lineals de capacitat i un despatx per al treball intern i les consultes tant del personal de l'administració com de l'usuari extern. De moment, els fons conservats per l'AMMV són, fonamentalment dos: 1) El fons de l'Ajuntament de la vila (segle XIX fins a l'actualitat). El document més antic es de 1861. 2) El fons de Can Masferrer: adquirit l'any 2003. A més l'Arxiu conserva de manera especial materials organitzats en tres seccions: A) Secció d'Hemeroteca: Butlletins municipals, publicacions, revistes, díptics, programes de mà, etc. B) Secció d'Imatges: Conjunt de fons i col·leccions de fotografies. C) Secció de Gràfics: Cartells, plànols, fulls volants, material cartogràfic, impresos i gràfics de diversa tipologia. | 08296-108 | Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | L'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès (AMMV) és la institució arxivística responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins l'actualitat, així com de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, sigui quina sigui la seva procedència. | 41.5336400,2.2988400 | 441509 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) /OPC DIBA | S'inclou aquest arxiu per que Vallromanes va pertànyer a Montornés fins 1933, any en que es va segregar i erigir-se en municipi propi. Per tant conté molta documentació referida a Vallromanes. Al fer-se l'inventari de 2002 no es va poder consultar aquest arxiu, ja que es trobava encapsat per problemes estructurals de l'edifici. Aquesta fitxa és la traslació de la fitxa corresponent del Mapa de Montornés (elaborada amb la participació de l'arxiver, Nicolau Guanyavens).Actualment (2017), l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès te unes instal·lacions modernes en dues seus. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72111 | Barraca d'en Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-tomas | XX | Barraca de vinya excavada en el sauló de planta circular una mica aixadada per darrera i per l'entrada (uns 3 m. d'amplada x 2 m. de profunditat). Té un banc excavat al voltant de la paret. Està tota la paret i tot el sostre recoberts de maons per evitar la caiguda del sauló. L'entrada, acabada en arc rodó, també està emmarcada per maons, i amida uns 60 cms. d'alçada. | 08296-109 | Sot de Vellucre | La van fer el senyor Tomàs Mas i el seu fill homònim cap a l'any 1950, quan encara era una vinya. | 41.5286800,2.3052100 | 442036 | 4597681 | 1950 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72111-foto-08296-109-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Tomàs Mas i fill | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||
| 72013 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-0 | ASENSIO, DAVID; GUITART, JOSEP. El jaciment ibèric de la muntanya de sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Col·lecció Estudis. Série Recursos Culturals, 5.. Diputació de Barcelona. Abril 2010. ALMAGRO,M; SERRA RÀFOL,J i COLOMINAS,J (1945) Carta Arqueológica de España,II Barcelona-Madrid. AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. BARBERÀ, José; PASCUAL, Ricardo (1970) 'El poblado Preromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornés (Barcelona)'. AMPURIAS, T.31-32, 1969-70. Pàgs. 273-283. BARBERÀ,J i DUPRÉ, X. (1984)) 'Els laietans, assaig de síntesi'. Revista Fonaments, núm. 4 pp 31-86.Barcelona. ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. FONT i CUSSÓ (1933) 'Els íbers a Badalona'. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 16. RIPOLL,E;BARBERÀ,J i MONREAL,L (1964) 'Excavaciones en el poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornès)'Excavaciones Arqueológicas en España, núm. 28. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C (1942) 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias IV. Barcelona. SERRA RÀFOLS,J de C (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | V-I aC | S'observen restes constructives enmig del bosc. | Jaciment ibèric situat a una vessant sud-est de la Muntanya de Sant Miquel, que forma part de la Serralada Litoral. La partió del terme municipal entre Montornès i Vallromanes travessa el jaciment. Té un gran domini visual vers la plana del Besós i la Riera de Vallromanes. | 08296-11 | Muntanya de Sant Miquel. A la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès | Jaciment conegut des dels anys 1920 (veure bibliografia) i llargament citat per la historiografia. L'Agrupació Excursionista de Badalona hi realitzà unes cates. També hi va excavar en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt (UBACH:1994,pàg.83). L'any 1963 E. Ripoll, J. Barberà i L. Monreal, realitzaren una excavació. El jaciment sembla tenir força potència estratigràfica i en algunes cales van aparèixer senyals d'incendi. Les excavacions no van permetre veure l'entramat urbanístic del poblat tot i que es van veure algunes filades inferiors (fonaments) d'alguns murs pertanyents a 2 habitacions del vessant SE del turó. També s'hi van localitzar 4 fogars i restes d'un possible forn. En un estrat inferior va aparèixer ceràmica àtica de figures roges. També hi ha campaniana A i B (i potser fragments ceràmics de vernís negre d'algun taller occidental), àmfora Dressel I, greco-itàliques, ceràmica grisa ibèrica, fusaioles, molins, restes de fauna, etc. L'any 1999, durant les prospeccions realitzades en el marc del projecte 'Carta arqueològica del terme municipal de Vallromanes' dirigit per Xose Santín, va apareixer ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. Els materials permeten confirmar la cronologia inicial del poblat en el segle IV aC i confirmar la continuitat durant els segles III-II aC. | 41.5289600,2.2743600 | 439463 | 4597734 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però hem comprovat que no és així. Si que n'hi ha al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es van recollir alguns materials fruit de les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1999 per Xosé Santín.El Catàleg de 2008 el considera Element d'Interès. Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 2006). Sòl geològic granític amb bosc de quercínies, d'alzina i pinedes. Les pedres del poblat ibèric van servir per edificar el castell medieval del cim del turó. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72112 | Barraca d'en Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-maura | XX | Es produeixen despreniments de sauló | Barraca de vinya excavada en el sauló. Planta semicircular (1'70 x 1'20 m) amb bancada al voltant de la paret. Entrada allargada i estreta (50 cms). | 08296-110 | Camí Vell de Teià | Feta pel Sr. Miquel Corbera cap a l'any 1945. | 41.5292300,2.3080100 | 442270 | 4597740 | 1945 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72112-foto-08296-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Miquel Corbera | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||
| 72113 | Font de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafart | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Font dedicada a Sant Antoni. Dissenyada pel mestre Sebastià Rafart, imitant l'estil de Gaudí. A la part frontal superior hi havia una imatge de sant Antoni feta de rajoles que fou robada. Presenta dos dipòsits posats de costat per recollir l'aigua i al mig raja la font. La decoració és de picadís de rajoles. L'aigua anava a omplir el safareig on rentaven els de cal Pierrot. La mina és oberta a terra sense bastir. A través d'un bombeig es porta l'aigua a la font. | 08296-111 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371900,2.2984300 | 441478 | 4598631 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Sebastià Rafart | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||
| 72114 | Pou de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-rafart | XX | Pou fet de pedra, de planta circular. | 08296-112 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371500,2.2983500 | 441472 | 4598626 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72114-foto-08296-112-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72115 | Font de la Plaça de Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-can-poal | XX | Font de ferro forjat de producció industrial i molt comuna a pobles i viles de Catalunya. L'aigua és de la xarxa urbana. S'ubica e nmig d'un parc ajardinat i condicionat per l'esbargiment ciutadà. | 08296-113 | Nucli urbà. Plaça de Can Poal, s/n | 41.5330200,2.2998900 | 441596 | 4598167 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72116 | Molí d'en Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-cuquet | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Edifici de planta quadrangular i teulada a un sol pendent que vessa cap el torrent, a tocar del torrent de can Cuquet. Orientat amb l'entrada a ponent. La funció original d'aquest fou la de molí fariner amb propulsió hídrica. La bassa del molí, de grans dimensions i de forma trapezoïdal, es situa a migdia. El costat N. , lleugerament arquejat, amida 3 m. i la cara S. , per on surt l'aigua, també amida 3 m. Els altres dos costats tenen una llargada d'11 i 13 m. Pel costat de migdia entrava l'aigua al molí, que es recollia a la resclosa situada més amunt, en el mateix torrent, la qual venia pel rec fins a la bassa. El torrent de Cuquet, que desguassa a la Riera de Vallmanya, recull l'aigua del vessant oriental dels turons del Cargol i de les Guardes i dels seus torrents, Can Miqueló i Can Raspall. | 08296-114 | Nord-est del terme | Per la importància de l'edifici, tant per la seva especifitat a Vallromanes com pel seu bon estat de conservació, ens fa considerar-lo un element vital pel municipi en un futur. | 41.5301600,2.3233900 | 443554 | 4597834 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Malgrat els nostres intents, no hem pogut ni visitar l'interior, on es conserva la maquinària del molí en molt bon estat, així com algunes premses, ni acostar-nos per fora; ja que es troba totalment tancat (2002). Actualment està arrendat com masoveria. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72117 | Fons fotogràfic referent a Vallromanes de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vallromanes-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona.</p> | XX | <p>És un recull fotogràfic de les esglésies i edificis religiosos de Catalunya, poble a poble. En el cas de Vallromanes l'inventari inclou dades i fotos de l'església parroquial dedicada a Sant Vicenç, la Capella de Sant Andreu de la Torre Tavernera, la Capella de Sant Antoni de Pàdua de Can Gordi i la Capella de Santa Maria de l'Esperança de Can Sala Gros.També inventaria com elements desapareguts la capella oratori de l'Assumpció a Can Coret (que existia l'any 1921), la capella de la Mare de Déu de l'Esperança a Can Poal (existia l'any 1550) i la capella-oratori de Sant Andreu de Llabons (sic) a Can Gurguí (existia l'any 1264). No té inventariades l'ermita de Sant Miquel de la Muntanya ni la capella de Can Rafart.</p> | 08296-115 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes Ctra. C-12, km. 181 25612 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Josep Maria Gavin va començar per ser un aferrissat col·leccionista, fins que trobà un centre d'interès per damunt dels altres. Va començar per fotografiar tots els campanars de Catalunya, des de l'any 1947 i va acabar fent fotos de tots els edificis religiosos (monestirs, esglésies, capelles, ermites, oratoris, ....) estiguessin en l'estat que estiguessin. Paral·lelament va anar recollint tot tipus d'informació referent a aquests i així bastí el seu arxiu, que creix dia a dia. A principis dels 90 es calculava que el volum del seu arxiu podia arribar a les 145.000 fotografies corresponents a 11.000 edificis, a més de 525.000 documents escrits, entre articles a diaris, revistes, ....</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Gavin | El 2008 l'Arxiu es traslladà de Valldoreix a Les Avellanes | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72118 | Mina de Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-lagutzil | Raig d'aigua provinent de mina que s'acumula en aquesta bassa. Està envoltada d'un reixat i la vegetació cobreix tot el voltant dificultant molt la visibilitat | 08296-116 | Est del terme | 41.5278800,2.3126900 | 442660 | 4597587 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Aigua amb molta fama de gran qualitat. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72119 | Pou de Can Matagats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-matagats | Pou amb una mica de safareig, de planta quadrangular, fet d'obra. Actualment està tapat -des dels anys 50 del s. XX- per evitar el vandalisme. Fins fa pocs anys es treia l'aigua bombejant amb una bomba amb mecanisme de ferro manual | 08296-117 | Riera de Vallromanes | 41.5303900,2.3090700 | 442360 | 4597869 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||||||
| 72120 | Font del Sot de les Merles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot-de-les-merles | XIX | Font arreglada amb pedres unides amb morter. Al davant, llac artificial. Estil romàntic. | 08296-118 | Riera de Vallromanes | 41.5319500,2.3089700 | 442353 | 4598042 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72120-foto-08296-118-1.jpg | Legal i física | Romàntic|Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Està envoltada d'una tanca de filferro i hem hagut de fer la foto des de fora. | 101|116 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72121 | Font de Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joaquim | XIX | Font amb capçalera neoclàssica combinada amb una imatge de St. Joaquim feta de rajoles valencianes. Al voltant està delimitat per un mur de mitja/baixa alçada amb una taula i bancals de pedra per esbarjo. Entorn net. | 08296-119 | Est del terme | 41.5269000,2.3157000 | 442910 | 4597477 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72121-foto-08296-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72121-foto-08296-119-2.jpg | Legal i física | Romàntic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 101|116|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72014 | Fons documental parroquial i divers referit a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquial-i-divers-referit-a-vallromanes | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, el número de la parròquia de Vallromanes és el 764. Hi ha documentació diversa (censos, correspondència, nomenaments, estats de comptes, ...) des de 1831 a 1962. També trobem 62 visites pastorals, de 1305 a 1892 en la corresponent sèrie de Visites Pastorals. Sense fer una recerca completa de l'arxiu, cosa que ens hauria portat mesos de feina, si que hem buscat en els índexs de grups més comuns d'agrupar documentació referent a parròquies. Els registres trobats a banda dels ja comentats són els següents. 'Registre Communium', documentació des de 1335 al s. XIX. 'Registre Gratiarum', documentació des del s. XIV al XIX. 'Registre Speculum' en el Vol. V, foli 413 hi ha una recopilació de documentació copiada d'altres registres pel Dr. Campillo (fet el s. XVIII). Arranjament parroquials, on es troben documents relacionats amb construccions i obres de temples entre 1860 i 19455. A la carpeta 13, l'expedient 342 parla dels fets esdevinguts durant la guerra. L'arquitecte fou Josep M. Ribas. També hem trobat 2 plànols, un d'històric, en la registre corresponent. Així com un procés l'any 1800 (expedient 6). Els processos del s. XVII i XVIII no estan indexats. També existeix el rectorologi (núm. 42 pàgina 160) que arriba a l'any 1860. Els rectors que no s'han indexat s'han de buscar a la sèrie 'Colacions'. Però un dels registres amb més informació és el registre 'Elenchus'. Es tracta d'una enquesta enviada a les parròquies l'any 1921, prèvia a una visita pastoral (Vol. 25 Fol. 254-267). Són vàries enquestes, una sobre la parròquia, una altra sobre l'església i una tercera sobre cofraries i associacions religioses. Els temes són ben amplis: condició canònica, feligresia, esglésies i oratoris públics i privats, la rectoria, l'hort del rector, el rector, les rendes coadjuntors, residència, missa 'pro-populo', els sagraments, cofraries, devocions, obres socials, escoles, arxiu parroquial, llibres, la situació de l'església, estat de conservació de l'edifici altars i objectes de culte, mobiliari, cementiri,....</p> | 08296-12 | Carrer del Bisbe, 5 (08002 - Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. (dades 2002) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||
| 72122 | Mas Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vallromanes | MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | XV-XVI | No hi ha restes visibles, excepte una paret, d'uns 2 m, en un marge. | 08296-120 | Riera de Vallromanes | A les notes de F. Mogas (1927) surt referenciat aquest mas amb el topònim del municipi: 'Lo Mas Vallromanas contenía una gran extensió de terreno a la part de sol ixent y mitg dia del turó den Poal o Puig Aguiler, que confrontaba a ponent ab lo Mas Miquel y part ab lo Mas Poal dit lo Prat Mateu y a mitg dia ab la Riera de Vallromanas'. Documentat ja el 1479. S'hi comenta que podria haver estat la casa més antiga del poble i per això la població prengué el nom del Mas. A l'any 1617 encara existia la casa amb el nom de Mas Picatxo. També es fa referència a les ruïnes d'un forn d'obra. | 41.5313900,2.3051400 | 442033 | 4597982 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Donat el caràcter simbòlic del lloc (és el que dona el topónim al municipi) i la manca de dades, caldria protegir l'espai per a futures recerques. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72123 | Cant a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-vallromanes | XX | Composició musical en forma d'himne, dedicada a Vallromanes. La lletra i la música és obra de Sebastià Rafart Llates i diu així: !Vallromanes! Vall hermosa/ Bell paratge d'un cel blau;/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau./ Si tos xaragalls m'encisen/ Tos boscos son mos encants.// De tes aigües cristallines/ Brollen fonts, rics manantials;/ De tos vinyars, lo ric nèctar,/ Que al feble lo torna brau./ Rodejada de montanyes/ Que apar se donguen la mà,/ Com voltejant la sardana,/ Tos encants van voltejant:// L'aucellada ab ses cantúries,/ Lo Rossinyol ab bells cants,/ L'Himne entonen nit i dia/ Que alegra ton ample espai.// ant Miquel n'es lo teu guarda/ Sant Vicens ton benfactor,/ ¿Com no has d'ésser venerada/ Tenint tans bons protectors?/ !Valromanes! Vall hermosa;/ Bell paratge d'un cel blau/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau,/ Cantant els aucells son Himne/ Jo també t'enlairo un Cant. | 08296-121 | Vallromanes | Cant fet pel mestre Sebastià Rafart, compositor i director d'orquestra que estiuejava a Vallromanes i era el propietari de la Villa Joyosa. Fou cantat per primera vegada el dia de Sant Miquel, davant l'església., per un cor format per nois i noies i gent del poble, també estiuejants, segons s'especifica en el recordatori pertinent. Estaven acompanyats per l'orquestra Torres de Barcelona, dirigida per l'autor del text i de la música. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 1926 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72123-foto-08296-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72123-foto-08296-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Mestre Sebastià Rafart | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||
| 72124 | Can Niubó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-niubo | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici residencial amb un porxo a la façana sostingut per quatre columnes toscanes que distribueix l'edifici en dues ales. Unes escales que coincideixen amb el porxo, i que són l'accés principal de la casa, l'aixequen respecte al nivell del carrer. L'entorn està ajardinat. | 08296-122 | Avinguda de Vilassar de Dalt, 1 | 41.5336600,2.3022500 | 441794 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72124-foto-08296-122-1.jpg | Legal i física | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Té un relatiu interès arquitectònic. A Vallromanes hi ha d'altres cases d'aquesta època, però aquesta li hem fet fitxa per què estava inventariada a l'IPA (veure bibliografia).No hem pogut accedir a l'interior ni del jardí. Protecció: Estava anteriorment inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||
| 72125 | Trobada de Col·leccionistes de Rajola Catalana i Ceràmica Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-colleccionistes-de-rajola-catalana-i-ceramica-antiga | Fira de col·leccionistes de ceràmica antiga i rajoles catalanes que es fa anualment des de l'any 1981, organitzada per l'Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa. | 08296-123 | Nucli urbà. Plaça de l'Església | Vallromanes acollia fins fa poc temps una rajolateca. Era una col·lecció privada de rajola catalana i ceràmica antiga. Aquest fet provocà aquesta fira que es continua fent tot i haver-se traslladat la col·lecció a una altra població. | 41.5336400,2.2993400 | 441551 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72125-foto-08296-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72125-foto-08296-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es fa a la plaça de l'Església. El 2002 es va celebrar la XXII edició. La XXXVI Trobada (2016) es va fer a Esplugues | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72126 | Cases de carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-carrer | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Enderrocada una part del num. 3 entre 2002 i 2012 | Primer tram de cases del carrer, les més properes a la Riera. El conjunt presenta una uniformitat arquitectònica de caràcter antic. En concret aquest primer grup consta de planta baixa i pis. La porta està centrada i té una finestra amb reixat a banda i banda. El pis superior consta de tres finestres. Tant les finestres superiors com les inferiors estan coronades per una mena de relleu decoratiu acabat a la part central superior en forma de pic o 'V' invertida. Destaca el rètol pintat directament a la façana que demostra el seu antic ús com a botiga corresponent a 'Comestibles Duran'. | 08296-124 | Nucli urbà. Carrer Vista Alegre, 1-3 | Es tracta del carrer més antic del nucli urbà (La Sagrera) (Veieu fitxa 21global del carrer). Segons un faristol metàl·lic instal·lat per l'ajuntament (amb una foto de 1958), en aquesta casa s'hi trobava l'antiga botiga d'alimentació de can Duran. Al costat hi havia la central telefònica. | 41.5330800,2.2984700 | 441478 | 4598174 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72126-foto-08296-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72126-foto-08296-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La informació recollida el 2002 indicava la previsió d'un projecte de rehabilitació i de construcció de 7 vivendes unifamiliars d'entre 80 i 100 m2 que conservaria l'aspecte extern dels immobles. La promotora era LG Contracting,S.L (Grup Layret) i l'arquitecte Carlos Schilt. La informació recollida el 2012 és que el projecte està aturat. Les cases semblen abandonades. La retolació de la façana s'està malmetent, ja és quasi il·legible. L'any 2002 s'apreciava 'Comestibles... ' (Comestibles Duran?). Actualment, no s'aprecia la literalitat del text. Per altra banda, part de la casa num. 3 està enderrocada (el 2002 no ho estava)Protecció: Fins el Catàleg de 2008, aquestes cases estaven protegides dins les Normes subsidiàries de planejament municipal. El Catáleg de Bens a Protegir inclós al POUM de 2008 exclou de protecció aquestes cases del carrer Vista Alegre; en canvi si que protegeix un altre tram de cases (Vistalegre num. 18 a 24; Catàleg E-71; vegeu fitxes 21 i 36) i els dos pous de Can Boter (fitxes 60 i 61; E-07 i E-06). | 94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||
| 72128 | Can Gurguí Gros (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-gros-jaciment | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Jaciment a l'entorn de la Masía de Can Gurguí (fitxa 33) situat a la part sud-oriental del municipi determinat per un total de 4 fragments ceràmics reduïda (que inclouen dues formes) de cronologia indeterminada recollits l'any 1999 als voltants del mas en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades a Vallromanes en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' diriges per Xose Santín. | 08296-126 | Can Galvany. Est del municipi | Hi ha documents del segle XI, que parlen de l'antiga església de Sant Andreu de Llovons i d'un convent de monges 'Sobre la casa de Sant Andreu de Llovons, avui Gurguí, a la part de migdia del camí que va de dita casa nova de Bru ats Guillamí en lo bosch i a la part de vessant de la font de dita Casa Gurguí se observan senyals de ruines com de una casa o edifici i las aiguas pluvials a menut descobren varios ossos de personas. Lo que pot interferirse de aixó lo haver estat en aquell puesto lo Sementiri de la antigua Yglesia de S Andreu de Llavons quan era Sufragania de esta Parroquia, de modo aún al present las Casas son en aquella part se anomenan del Partit de S. Andreu de Llovons' (MOGAS,F:1927,pàg.28). En un altre paràgraf ens diu: 'Capella de Sant Andreu de Llobons, situada á Ca'n Gorguí gros, existent ja al segle XIII, la qual envers 1854 deixà d'esser capella, trasladantse l'altar á Ca'n Riera de Sant Matéu pel propietari de les dues masies D. Agustí Canals. En substitució de la capella feu un oratori á la verge de la Mercé á un departament de la casa, y desde llavors dita capella ha set destinada á dependencies de la masia, la qual té al detrás una habitació nomenada lo quarto del ermitá. Avui pertany á D.J. Layret' (MOGAS,F:1927, pàg.180). | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | També es va prospectar una zona de bosc que hi ha sobre la Font de Can Gugui Gros i del camí de Can Martí de Dalt. Es va provar de localitzar l'església i el cementiri de Sant Andreu de Llovons, citada des del segle XI, i que es trobarien en aquest sector, però els resultats de la prospecció foren negatius.Protecció: aquest jaciment no estava inclós en l'Inventari de 2002 .Si que està inclós en el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 J-17 (com també ho està la masia, fitxa 33, al Catàleg E-28, anomenada can Gurguí Gros). El lloc és el mateix. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||
| 72129 | Vinya de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-barbeta | VII-XVI | A les feixes de la Vinya de Can Barbeta es va recollir materials arqueològics que es concentren sobretot a les cotes més altes fins a arribar al camí de Martorelles. La mostra de ceràmica consta d'un total de 947 fragments, dels quals 78 són formes. Bona part del material és ceràmica comuna ibèrica - amb una presència significativa d'àmfores de boca plana -, un fragment de ceràmica de vernís negre, una fusaiola, un fragment lític indeterminat, ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada medieval i moderna. | 08296-127 | Oest del terme | 41.5268600,2.2748300 | 439500 | 4597500 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'. El jaciment es a proo del poblat ibèric de Sant Miquel (Fitxa 11) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72130 | Can Becó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-beco | Als voltants de la masia de Can Becó (o Becu) (fitxa 95, Catàleg 2008 E-05) es va recollir una mostra arqueològica que consta d'un total de set fragments ceràmics: tres vidrats, un sandvitx, dos oxidants i un reduït. | 08296-128 | Riera de Vallromanes | 41.5301100,2.3036200 | 441905 | 4597841 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'D'altra banda, aquest mas podria identificar-se amb el que al 1479 era conegut amb el nom de Mas Vallromanes i que a partir de 1617 rebria la nomenclatura de Mas Picatxo, per passar a dir-se Mas Becó almenys des de 1857. També cal dir que hi ha notícia de l'existència d'un forn associat a aquest mas i que es trobaria a l'est del mateix. Els treballs de prospecció no van aportar cap dada sobre la ubicació del forn, que probablement fou destruït durant la construcció d'un seguit de vivendes. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||
| 72131 | Can Botet - Can Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botet-can-malloles | VII a - XV | En les feixes de Can Botet - Can Malloles es va recollir els materials arqueològics següents: un total de 8 fragments ceràmics, dels quals dos són formes. És trobà ceràmica comuna ibèrica, ceràmica reduïda i ceràmica vidrada. Es tracta de materials residuals dins d'una gran extensió de terreny, sense que s'hagi pogut identificar cap establiment. | 08296-129 | Carretera BP-5002 | 41.5271200,2.2913400 | 440878 | 4597517 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||||
| 72132 | Can Cirera (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-jaciment | Fruit de les prospeccions arqueològiques efectuades als camps que s'estenen des de Can Cirera (fitxa 40) fins al torrent de Can Cargolí i el bosc del turó de Can Cirera, es va recollir una mostra de 6 fragments ceràmics, amb vidrats, material de construcció i terrissa oxidant. El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna, tal i com succeeix en alguns masos de la comarca del Maresme. | 08296-130 | Carretera BP-5002, | 41.5265500,2.2976100 | 441400 | 4597450 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72133 | Coll de Clau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-clau | Troballa d'unes destrals de pedra polida, entre altres objectes. Galera (1984) descriu una estructura semi-circular feta amb dues rengleres de pedra i tancada per una gran llosa vertical i oberta en el costat oposat de dita llosa, la qual cosa s'interpreta com a lloc de reunió (el que de fet seria una estructura natural). En el Turó Colomer (Vallromanes), que s'eleva per sobre del Coll de Clau, Galera hi excavà una fortificació (?) amb parets de 45 cm de llargada per 50 cm d'alçaria i 40 cm d'amplada. En aquest mateix indret s'han recollit materials romans superficials: tègula, dòlia i ceràmica romana indeterminada. | 08296-131 | Sud-est del terme | 41.5164700,2.3087200 | 442318 | 4596323 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Pas natural entre Teià i Vallromanes | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72134 | Turó de Can Galvany. Nord-oest del terme. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galvany-nord-oest-del-terme | III-I aC | Afectat per la parcel·lació urbanística | En aquest indret, situat a la falda nord-est del poblat ibèric de Sant Miquel, hi ha un petit planell on segurament es situava un nucli d'habitatges ibèrics. No s'hi ha identificat estructures però s'hi ha recollit materials arqueològics com ceràmica comuna ibèrica a torn i a mà, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B, algun fragment d'àmfora itàlica, 'tegulae' i monedes. | 08296-132 | Can Galvany | 41.5389700,2.2818000 | 440093 | 4598840 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Està al l-limit amb el municipi de Montornès del Vallès. Es tracta d'un jaciment greument afectat per la parcel·lació urbanística i la construcció de cases. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||
| 72135 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-2 | III-I aC | Jaciment definit per la troballa en superfície de 25 fragments informes de ceràmica (ceràmica comuna ibèrica, 1 fragment de ceràmica Campaniana A i 13 fragments de material de construcció -tegulae) | 08296-133 | Turó de Can Genís | Els arqueòlegs que realitzaren la prospecció pensen que cal identificar aquest jaciment amb el Castell de Viladordo, del qual hi ha notícia al 1857. Informacions del segle XIX documenten restes arqueològiques en el límit de les parròquies de Sant Vicenç de Vallromanes i de Sant Sadurní de Montornès. La informació proporcionada pels rectors Sever Pratginestós, Ramon Govina i Miguel Mogas identifica el jaciment com un poblat, a partir de la presència d'abundant material constructiu, d'instruments de ferro i de monedes romanes | 41.5382900,2.2809900 | 440025 | 4598765 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72136 | Can Genís Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-peret | Jaciment definit per la recollida superficial de 5 fragments de ceràmica vidrada informes i dos fragments de terrisa informe, un de reduït i un d'oxidant | 08296-134 | Est del terme | 41.5256700,2.3091500 | 442362 | 4597344 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72137 | Club de Golf Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-golf-vallromanes | II aC-IIdC | Espai molt transformat | Aquesta fitxa s'ha creat en correspondència a la fitxa del catàleg 2008 corresponent (J-15), que comprèn 'la totalitat de la zona destinada al camp de Golf on s'han trobat restes declarades i descrites en altres fitxes que fan pensar en la possibilitat de hi hagin altres restes encara desconegudes'. | 08296-135 | Torre Tabernera. Nord-oest del terme.Carretera BP-5002 | 41.5335900,2.2898000 | 440755 | 4598237 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Tots els jaciments (fitxes 7 i 8) relacionats amb la Torre Tabernera (on hi ha el Club de Golf) (fitxes 22 i 24) s'hi relacionen | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||
| 72138 | Can Gordi (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-jaciment | La prospecció efectuada als camps del voltant de la masia de Can Gordi (fitxa 53) proporcionà 109 fragments de ceràmica, dels quals 25 tenien forma. El conjunt inclou fragments de ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada, entre els que s'inclouen 8 fragments de blanc i blau. | 08296-136 | Al voltant de la masia de Can Gordi. Turó d'en Cabús | A la masia de Can Gordi es conserva documentació que data el mas en una data no posterior al Segle XIV. En aquesta època podria ser can Guàrdia. | 41.5208900,2.2979900 | 441427 | 4596821 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||||
| 72139 | Turó de Can Mallolas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mallolas | La prospecció efectuada en l'espai delimitat pels dos camins que travessen el bosc de can Malloles proporcionà una mostra ceràmica molt homogènia, amb un total de 40 fragments, dels quals 5 són formes. Corresponen a una producció local de ceràmica comuna de tradició romana, amb cocció oxidant i reductora, amb predomini de la segona. | 08296-137 | Sud-oest del terme | 41.5246100,2.2880100 | 440598 | 4597241 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72140 | Jaciment de Can Mureu (o Can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mureu-o-can-moreu | La prospecció efectuada als voltants del mas de Can Moreu (fitxa 43) i en els camps que s'extenen fins el camí de Can Serra proporcionà una mostra ceràmica de 42 fragments, dels quals 19 són formes. Majoritàriament es tracta de material vidrat, encara que també es troben fragments de cuita oxidant i reduïda. | 08296-138 | Sot de Vellucre. Turó de Can Cirera | 41.5262800,2.3052300 | 442036 | 4597415 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72141 | Can Palauet (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palauet-jaciment | La prospecció efectuada als voltants del mas de Can Palauet (fitxa 87) -els camps abandonats i la pineda que envolta la casa- proporcionà una mostra ceràmica de 6 fragments ceràmics, dels quals cinc eren vidrats i un reduït. | 08296-139 | Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5329900,2.3076500 | 442244 | 4598158 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72142 | Casa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-pi | La prospecció efectuada als voltants de la Casa del Pi (casa no fitxada) proporcionà una mostra ceràmica de 5 fragments informes de ceràmica: dos vidrats, dos oxidats i un de tipus sandvitx. | 08296-140 | Est del terme. El Respall | 41.5274500,2.3247300 | 443664 | 4597532 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||
| 72143 | Can Ratat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ratat | La prospecció efectuada als voltants de Can Mas Ratat (Fitxa 69) proporcionà una mostra ceràmica amb 9 fragments ceràmics, dels quals 3 són formes. Aquest recull de ceràmica, tot i ser molt heterogeni, presenta un predomini de fragments vidrats | 08296-141 | Est del terme | 41.5241300,2.3124700 | 442638 | 4597171 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | En un seguit de feixes mig abandonades al voltant dels edificis | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72144 | Sant Vicenç de Vallromanes (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-vallromanes-jaciment | Molt transformat per la moderna església | Antiga església romànica i voltant de l'actual església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes (fitxa 10) (Subsól) | 08296-142 | Nucli urbà. Plaça de l'Esglesia, s/n | 41.5337500,2.2995200 | 441566 | 4598248 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 es desdobla en dos, amb dos fitxes amb el mateix nom: un per l'Església (E-62) (Fitxa 10) i un altre com a 'jaciment' (J-30) (Fitxa 142), ambdos com a BCIL. L'any 1998 es va portar a terme un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència de restes arqueològiques que donà resultats negatius. En realitat la fitxa del catáleg E-62 descriu l'esglèsia moderna (1908) mentre que la de la fitxa J-30 descriu els vestigis de l'antiga esglèsia romànica: 'l'actual edifici conserva ben poca cosa del que fou l'antiga església, que era un edifici d'una sola nau, situada als peus de l'actual església i capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, feta amb pedres de carreus mitjans, amb una finestreta de doble esqueixada. L'absis s'obria a la nau a través d'un senzill arc triomfal que encaixava aquest cos a l'edifici de la nau. La part corresponent als peus de l'església i al campanar es troba totalment arrebossada. L'exterior de l'edifici permet veure les tres quartes parts de l'absis, amb carreus grossos disposats irregularment. La resta de fa construcció es va aprofitar per fer la paret del cementiri. Al costat sud-oest hi ha la torre del campanar, de planta quadrada. La base pot ésser també romànica, però la resta de la torre pertany a èpoques més modernes'. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||||
| 72145 | Can Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinardell | La prospecció efectuada en tot un seguit de feixes mig abandonades al voltant dels edificis del Mas de can Vinardell (no fitxat) proporcionà una mostra ceràmica constituïda per 16 fragments ceràmics, amb una única forma, en la qual predominen els vidrats. | 08296-143 | Oest del Terme. Torre Tabernera. | 41.5328000,2.2819800 | 440102 | 4598155 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | ||||||||||||||
| 72146 | Escut nobiliari de can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-nobiliari-de-can-mayoles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. GARCÏA PEY, ENRIC (2003) Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona.</p> | XVI-XIX | <p>Escut heràldic fet de pedra col·locat damunt la porta principal de la Masia de Can Mayoles, sota el rellotge de sol. L'escut està partit en dos camps: a la dreta, cinc punts circulars; a l'esquerra, torre fortificada amb tres merlets i una porta de la que surt un braç dextrogir armat amb una espasa corba. L'escut propiament dit està enmarcat sobre una àliga bicéfala (la doble àliga austracista?) amb els dos caps a sobre; les ales als costats; i les urpes i cua abaix.</p> | 08296-144 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>No hem trobat documentació sobre la família a qui pertanyeria aquest escut. L'ultim de la nissaga Mayoles fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que vengué la casa el 1934 a Jaume Botet Sangrà (García Pey, 2003: 137).</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Es tracta d'una masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia (fitxa 45). Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). No sabem si l'escut correspon originalment a la casa o és una addició moderna. .La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. municipal. A part de la fitxa de la casa (45), hem fet fitxa específica de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN (Decret 571/1963 de 14.31963 d'Escuts, emblemes i pedres heràldiques de més de 100 anys, recollit per la llei 16/1985 LPHE i per la llei 9/1993 LPCC). La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72147 | Coetera de Can Layret (o Lairet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-layret-o-lairet | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | Edifici de petites dimensions de planta quadrada bastit amb pedruscall amb arrebossat gris i amb coberta a doble vessant. Es troba enmig de la brolla dels boscos de Can Lairet, oblidant camins, on abans tot era vinya. Està ben sencera i té la porta tancada, però mirant per un forat veus, més o menys, que no hi ha res. Té uns bancs a l'exterior per reposar. La façana, sobre la porta enmarcada amb arrebossat pintat de blanc, presenta una petita fornícula amb la imatge del Sagrat Cor. | 08296-145 | Nord del terme | El propietari de la Masia de can Gurguí i de la Coetera de Can Gurguí (fitxa 145) era Joaquim Layret. No sabem si la coetera de can Layret (o Lairet) també. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a Catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. d'obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per pólvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li diu 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 | |||||||||||
| 72148 | Coetera de Can Gurguí Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-gurgui-gros | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | És accessible; degradació interiors | Petit edifici de planta quadrada i de teulada vermella ubicat davant la masia de Can Gurguí Gros (actual restaurant). Es pot accedir entrant per la finestra trigeminada decorada amb columnes, actualment esberlada. Presenta un terra de rajoles a pressió, amb una petita decoració al zocal. Unes bigues de fusta aguanten les teules de la coberta, a quatre vessants. També s'observen unes inicials al penell, que correspondrien a l'amo, en Joaquim Layret. Té uns bancs a l'exterior per reposar. | 08296-146 | Est del terme | Coneixem la inauguració d'aquesta coetera per una notícia del periòdic La Veu del Vallès del dia 30 de març de l'any 1902: 'El dia de Sant Joseph, devant de numerosa concurrència van tenir lloch las provas del canó granifuch de doble efecte de don Alfons Bori, presenciadas personalment per l'enginyer don Claudi Baradat. Dit canó granifuch està instalat à la finca anomenada 'Gurgui', de Vallromanas, propietat de don Joaquim Layret, membre de la 'Lliga de Propietaris de Montornès'. Els ensajos s'efectuaren ab èxit complert, fentse nutrits disparos de sencill y doble efecte. Entre la distingida concurrència hi havia'l president de dita 'Lliga de Propietaris' y'l digne senyor Rector de Vallromanas Mossèn Bou, els quals després de felicitar al enginyer de la casa constructora per tan notable aparell, se reuniren en fraternal banquet ofert pel senyor Layret, à qui varen fer extensivas las felicitacions' El ptpietari de la Masia de can Gurguí també era Joaquim Layret. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per polvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li du 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 1902 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72148-foto-08296-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72148-foto-08296-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | S'observa al sostre moltes senyals negres que deuen ser el resultat tal vegada d'alguna explosió fortuïta de pólvora dins l'estatge. El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml