Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72113 | Font de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafart | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Font dedicada a Sant Antoni. Dissenyada pel mestre Sebastià Rafart, imitant l'estil de Gaudí. A la part frontal superior hi havia una imatge de sant Antoni feta de rajoles que fou robada. Presenta dos dipòsits posats de costat per recollir l'aigua i al mig raja la font. La decoració és de picadís de rajoles. L'aigua anava a omplir el safareig on rentaven els de cal Pierrot. La mina és oberta a terra sense bastir. A través d'un bombeig es porta l'aigua a la font. | 08296-111 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371900,2.2984300 | 441478 | 4598631 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Sebastià Rafart | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72074 | Can Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilo-0 | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de principis de segle XX, d'estil noucentista amb alguns elements de tradició modernista, com el suport de fanal en ferro forjat que representa un drac alat. Planta quadrangular amb teulada a quatre aigües. La porta principal imita l'estil de les masies amb les dovelles i l'arc de mig punt. No està situada a l'eix de la façana, sinó en un lateral, disposant a la resta de l'espai dos finestres amb reixa. Té planta baixa, primer pis i golfes. En el primer pis s'hi pot excedir externament per una escala amb barana de pedra, feta de dos trams disposats en L. Les tres finestres del primer pis que donen a la façana principal tenen tres petits balcons amb baranes de ferro forjat. A la façana hi ha una imatge de la Mare de Deu feta de rajoles. La xemeneia s'acaba amb un pinacle fet de picadís de rajoles d'estil modernista. | 08296-72 | Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5296200,2.3188400 | 443174 | 4597777 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72074-foto-08296-72-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72083 | Can Coret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coret | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de planta quadrangular amb planta i pis amb torre que s'alça amb un mirador. No té cap peculiaritat arquitectònica. | 08296-81 | Carretera BP-5002 | El Dr. Coret de Badalona va comprar la finca i la casa de Cal Peó, i va construir posteriorment la casa torre al costat N., separada de l'antiga casa de pagès. | 41.5283500,2.2956700 | 441240 | 4597651 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72083-foto-08296-81-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No ens hi van deixar fer fotos. Les que presentem són de la col·lecció de Josep Corbera fetes a mitjans dels anys 80 | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72124 | Can Niubó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-niubo | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici residencial amb un porxo a la façana sostingut per quatre columnes toscanes que distribueix l'edifici en dues ales. Unes escales que coincideixen amb el porxo, i que són l'accés principal de la casa, l'aixequen respecte al nivell del carrer. L'entorn està ajardinat. | 08296-122 | Avinguda de Vilassar de Dalt, 1 | 41.5336600,2.3022500 | 441794 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72124-foto-08296-122-1.jpg | Legal i física | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Té un relatiu interès arquitectònic. A Vallromanes hi ha d'altres cases d'aquesta època, però aquesta li hem fet fitxa per què estava inventariada a l'IPA (veure bibliografia).No hem pogut accedir a l'interior ni del jardí. Protecció: Estava anteriorment inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72057 | Cal Pech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pech | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. DOÑATE FONT, Carles, arquitecte. Descatalogació BCIL Villa Isabelita. Juliol 2008 (document municipal)</p> | XX | <p>Edifici de principis de segle, amb un cos central rectangular, un cos lateral més elevat i amb teulada a doble vessant. Al darrera, cos en forma de torreó, encara més elevat i amb teulada a quatre aigües. Finestres decorades amb rajola valenciana. L'entrada des del carrer està formada per una porta d'arc de mig punt amb dovelles, coberta per un porxo aixecat sobre dues columnes d'estil toscà i una teulada de tres aigües. L'altra entrada es fa per una porta amb columnes que sostenen un balcó. En un dels escaires de l'edifici hi ha una capelleta dedicada a la Verge de Montserrat, feta amb rajoles. Aquesta capelleta té una fitxa pròpia de l'IPA, però aquí les hem unificat.</p> | 08296-55 | Carrer Pere Casanovas, 52 | <p>Segons Doñate (2008): 1907: fundació finca, amb estil noucentista. 1907-1925: 9 compravendes. 1925: propietat de Juan Sánchez Motta i Manuela Arellano Saez, 8584 m2. En aquest any la venen a Francisca Roca Espolet, la qual amplia la casa en 85 m2, passant aquesta a 266 m2. 1930: Francisco Sensat Mollet compra la casa (Can Sensat). L'any següent mor i la casa queda en propietat de la seva dona Esclavitud Almón Caberta. La fam. Sensat fa la 2a. I darrera ampliació de la casa, que queda en 418 m2. Durant la Guerra Civil la casa és requisada per la República. 1939: la fam. Sensat recupera la propietat. 1943: La Sra. Amón Vda. Sensat ven la casa a Carmen Serra Budullés. 1949: Pedro Pech Ferrer i la seva dona Isabet Curutchet Labadie compren la finca. Viuen a BCN i usen la casa com a 2a. Residència. Un fill d'ells és l'actual propietari. 1950: El Sr. Pech edifica Villa Isabelita, un pabelló de jocs pels seus 2 fills (avui enderrocat). La finca perd el caràcter agrícola. Es dota de jardí, piscina, una glorieta (modernista)... 1955: al SO de la finca construcció d'una casa per un altre masover. 1958: construcció d'una nova casa al SE, un habitatge per la filla gran. 1966-67: es venen els dos habitages construïts el 1955 i 1958. Es reparcela la finca i es venen part dels terrenys (la finca original tenia 8.600 m2), que s'integren a la trama urbana.</p> | 41.5384700,2.2971800 | 441375 | 4598774 | 1907 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La casa també es coneix amb el nom de Can Millet i també pel de Can Sensat de l'Oli, per haver-hi viscut un distribuïdor d'olis. Protecció: la casa estava a les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal. Quan es va fer l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (1982) hi havia un pavelló de jocs per als nens (i colomar) anomenada 'Villa Isabelita' de 9'20 x 5'5 m. de planta, de tres cossos (el del mig, de dos plantes), ubicat al c/ Gaudí 12, i construït el 1950, a uns metres de la casa, i alineada amb el carrer. (Fitxa núm.18 de l'IPA). Actualment ja no existeix, l'edifici va ser enderrocat en una data anterior a 2002. Com que l'edifici estava protegit pel Precatàleg (Normes subsidiàries esmentades), i per tant era BCIL, l'ajuntament va haver-lo d'incloure inicialment en el POUM, obligat per la GC. Immediatament després, l'Ajuntament decideix fer un expedient de descatalogació el 2008 (i presentar-lo a la GC) en paral·lel a la confecció del catàleg, que ja no inclou Villa Isabelita dins la finca de can Pech. El document de descatalogació no diu que l'element ja està enderrocat; només justifica la descatalogació per pèrdua de valors i estat de ruïna. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||
| 72058 | Can Paret Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-paleta | XX | Edifici de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Balcó en el primer pis sobre dos costats de la casa i aixecat amb columnes de maó vist, possiblement posterior al cos principal. Decoracions amb maó pintat a les finestres i floral i geomètrica de picadís de rajols a la façana principal. | 08296-56 | Carrer Rafael de Casanovas, 18 | 41.5370400,2.2974300 | 441395 | 4598615 | 1927 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72081 | Can Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cargoli | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Conjunt de dos edificis. El que està més ben conservat és de l'any 1926, com es pot llegir en el rellotge de sol de la façana. Potser va aprofitar elements de l'antic Mas Cargolí. El mas antic que li dona el nom és el de la dreta, amb teulada a una única vessant, però que està molt reformat i del que és impossible saber l'aspecte original. | 08296-79 | Centtre del terme | Segons García Pey (2003:48), la casa fou reformada el 1929 per Antoni Moliner Civil. La casa es denominà Mas Moliner, però s'ha conservat amb més força el de cal Cargolí | 41.5238400,2.2996000 | 441564 | 4597148 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72081-foto-08296-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72081-foto-08296-79-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També es coneix com a Mas Moliné.Als voltants hi ha una bassa, un safareig i una mina | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72086 | Can Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-baix | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos. Teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Rellotge de sol a la façana. Finestres i porta amb decoració a la part superior. Edifici annex amb carener paral·lel a la façana. | 08296-84 | Avinguda de Vilassar de Dalt, 39 | Martí Duran Vallhonesta, de can Martí de Dalt (o can Martí de la Muntanya), va construir-se una casa a una partida de terres de Can Trampis. | 41.5325700,2.3038200 | 441924 | 4598114 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72086-foto-08296-84-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72093 | Torre de Can Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-balet | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Casa senyorial situada a la vessant dreta de la Riera de Vallromanes. Construcció de dues ales entrecreuades, formant un angle recte, amb la teulada a dues aigües. Té una torre poligonal annexa a l'angle, amb la teulada acabada en punta. A l'esquerra de la torre hi ha l'entrada principal i a la dreta una terrassa coberta. | 08296-91 | Riera de Vallromanes | 41.5315000,2.3094600 | 442393 | 4597992 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72093-foto-08296-91-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Destaca l'excesiva inclinació de les teulades, que no s'ajusta a les necessitats climàtiques d'aquestes contrades. | 116 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72102 | Can Layret (o Lairet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-layret-o-lairet | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Edifici de planta quadrangular amb teulada a dues aigües. Disposa de planta baixa i dos pisos. Accés al primer pis extern a través d'una escala doble. Rellotge de sol a la façana amb la inscripció JL 1893 (corresponent a Josep Layret) | 08296-100 | Est del terme | 41.5263700,2.3155400 | 442896 | 4597418 | 1893 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72102-foto-08296-100-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al Catàleg citat com Can Lairet (Layret). Antigament la casa es deia Can Bord, i més endavant es passa a denominar amb el nom del seu nou propietari Josep Layret. | 116 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72030 | Natura Industrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natura-industrial | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Ll'Avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7 | XX | Monument urbà composat de dues estructures metàl·liques de format vertical. D'un eix central neixen, en totes dues, diverses 'branques' que s'enlairen guanyant la llei de la gravetat. Es troben ubicades en un passeig, en l'espai deixat per dos grups d'alzines. Representen la continuïtat d'aquesta filera de 12 alzines, algunes d'elles centenàries. El color de les dues estructures és de rovell. | 08296-28 | Nucli urbà. Avinguda Galvany, s/n | El projecte de la urbanització de l'Av. Galvany es va pensar a partir de l'eix de les alzines centenàries. L'autor del projecte, en el moment de la seva realització, era tècnic municipal de l'ajuntament. Aquesta obra fou finalista dels premis FAD de l'any 1997. | 41.5343800,2.2994000 | 441557 | 4598318 | 1997 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Dedeu | L'obra provocà forta controvèrsia en el poble entre els partidaris i els detractors de l'escultura, que també es coneix col·loquialment com 'Le cometes' | 117|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||
| 72150 | Pou de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-1 | Pou fet d'obra, amb pedra irregular i totxo lligat amb morter, de forma cupular. Amida 450 cm. de diàmetre (la part més ampla) i 180 cm. d'alçada. Presenta una abertura per accedir al pou, actualment tancada amb una reixa de ferro. | 08296-148 | Plaça Església confluència amb c/ Mossen València | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72150-foto-08296-148-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | Es situa en un dels 4 angles de l'edifici rectoral, que es troba al costat de l'esglèsia parroquial. La base del pou es troba a una cota molt més baixa que l'actual nivell de la plaça. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||||
| 72006 | Dolmen de Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gurri | ESTRADA GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. GUILLEUMES, Antonio (1953) 'Dolmen de Can Gurri' Noticiario Arqueológico Hispánico,II. LLEONART i CASADEVALL, Robert (1976) 'El Maresme durant l'Eneolític', a Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme. Museu Municipal de Mataró, pàgs. 9-13. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | XXII-VIIaC | Possibles forats de furtius al voltant i pedres en perill de caure per estar molt descalçades. | Monument megalític situat en una esplanada saulonenca, prop de les runes de la casa de Can Gurri, en una antiga zona de conreu envoltada per sotabosc, alzinar i pinedes. Consisteix en una galeria coberta de cinc metres de llargada, orientada E-O . Conserva 5 pedres a la part septentrional, dues a la part E i quatre a la meridional, una de les quals ha caigut cap a l'interior de la galeria. A l'octubre de 2003 es va poder comprovar que es mantenen dempeus gairebé totes les lloses. La capçalera està formada per dues lloses; al costat sud es mantenen tres in situ, que són les més properes a la capçalera, més una altra, caiguda cap endins, i més enllà potser podriem identificar encara una altra més, caiguda cap enfora. Pel costat nord es conserven les cinc lloses al seu lloc. Pels voltants hi ha altres pedres que podrien pertànyer al megàlit, ja siguin de la cambra o de l'estructura tumular. Als dos laterals de la cambra, a 3 metres i mig de distància, es detecten arcs de pedra que deuen pertànyer al cromlec. L'arc de circumferència del cantó sud sembla format per set pedres. Del túmul gairebé no se'n veu res. | 08296-4 | Bosc de Can Malloles | Descobert per Antoni Guilleumes i Brossa l'any 1952, en el lloc anomenat també Roca d'en Mayal. Pau Ubach també parla del descobriment del dolmen per part d'Antoni Guilleumes (UBACH:1994,pàgs.184 i 185) i de com es va fer l'excavació, en la que hi van participar el Dr. Serra Ràfols, en J. Ventura de Vilassar de Dalt, en J. Estrada de Granollers i el mateix Guilleumes. | 41.5214000,2.2802700 | 439949 | 4596890 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: Al Cataleg de Bens a Protegir (2008) s'han realitzat erròniament 2 fitxes (Dolmen de can Gurri, J-18; i Can Gurri, J-19) que corresponen al mateix bé. A la Carta Arqueològica només hi ha una entrada (Gan Gurri). A les excavacions que s'hi van fer s'hi va trobar un paviment groller format per tres capes de pedres, sobre el qual hi havia fragments de ceràmica, algun d'ells d' acanalats. Entre les tres capes aparegué una punta de llança de coure o bronze, i sota el paviment, dues de sílex.Hi ha materials al Museu Arqueològic de Catalunya.A la fitxa de la Carta Arqueològica hi ha una planta del dolmen feta per Jordi Pardo, el 2 de juny de 1984.La visita feta pels autors de l'inventari (2002) va permetre comprovar que les pedres de la galeria estaven bastant descalçades. Al voltant es veuen alguns forats i moviment de terra sospitosos. D'altra banda, no sembla que s'hagin exhaurit les possibilitats de documentar estratigràficament el dolmen. S'observen una sèrie de pedres ben arrenglerades al perímetre del dolmen que podrien correspondre al túmul funerari. | 79 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72005 | Urbanització Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-can-palau | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (ssaa) Notas arqueològicas inéditas del Vallès Oriental. | X-VII aC | Jaciment documentat però actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície. | De forma superficial aparegueren fragments de terrissa feta a mà, un dels quals tenia el llavi bisellat. No es localitzà cap estructura. La zona propera a Can Palau, i actualment dins la urbanització que porta el mateix nom ha estat parcel·lada i construïda de forma intensiva. | 08296-3 | Urbanització de Can Palau | Documentat per J. Estrada. | 41.5419200,2.2903400 | 440808 | 4599161 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era un antic camp d'avellaners, actualment zona valoritzada. Els material van ser localitzats per J. Estrada. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72135 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-2 | III-I aC | Jaciment definit per la troballa en superfície de 25 fragments informes de ceràmica (ceràmica comuna ibèrica, 1 fragment de ceràmica Campaniana A i 13 fragments de material de construcció -tegulae) | 08296-133 | Turó de Can Genís | Els arqueòlegs que realitzaren la prospecció pensen que cal identificar aquest jaciment amb el Castell de Viladordo, del qual hi ha notícia al 1857. Informacions del segle XIX documenten restes arqueològiques en el límit de les parròquies de Sant Vicenç de Vallromanes i de Sant Sadurní de Montornès. La informació proporcionada pels rectors Sever Pratginestós, Ramon Govina i Miguel Mogas identifica el jaciment com un poblat, a partir de la presència d'abundant material constructiu, d'instruments de ferro i de monedes romanes | 41.5382900,2.2809900 | 440025 | 4598765 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72137 | Club de Golf Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-golf-vallromanes | II aC-IIdC | Espai molt transformat | Aquesta fitxa s'ha creat en correspondència a la fitxa del catàleg 2008 corresponent (J-15), que comprèn 'la totalitat de la zona destinada al camp de Golf on s'han trobat restes declarades i descrites en altres fitxes que fan pensar en la possibilitat de hi hagin altres restes encara desconegudes'. | 08296-135 | Torre Tabernera. Nord-oest del terme.Carretera BP-5002 | 41.5335900,2.2898000 | 440755 | 4598237 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Tots els jaciments (fitxes 7 i 8) relacionats amb la Torre Tabernera (on hi ha el Club de Golf) (fitxes 22 i 24) s'hi relacionen | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72131 | Can Botet - Can Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botet-can-malloles | VII a - XV | En les feixes de Can Botet - Can Malloles es va recollir els materials arqueològics següents: un total de 8 fragments ceràmics, dels quals dos són formes. És trobà ceràmica comuna ibèrica, ceràmica reduïda i ceràmica vidrada. Es tracta de materials residuals dins d'una gran extensió de terreny, sense que s'hagi pogut identificar cap establiment. | 08296-129 | Carretera BP-5002 | 41.5271200,2.2913400 | 440878 | 4597517 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||||
| 72129 | Vinya de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-barbeta | VII-XVI | A les feixes de la Vinya de Can Barbeta es va recollir materials arqueològics que es concentren sobretot a les cotes més altes fins a arribar al camí de Martorelles. La mostra de ceràmica consta d'un total de 947 fragments, dels quals 78 són formes. Bona part del material és ceràmica comuna ibèrica - amb una presència significativa d'àmfores de boca plana -, un fragment de ceràmica de vernís negre, una fusaiola, un fragment lític indeterminat, ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada medieval i moderna. | 08296-127 | Oest del terme | 41.5268600,2.2748300 | 439500 | 4597500 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'. El jaciment es a proo del poblat ibèric de Sant Miquel (Fitxa 11) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||||
| 72026 | Sant Andreu del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-castellvell | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XII-XIII | Excessivament restaurada a partir d'unes restes originals. | Esglèsia d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. La façana és coronada per una petita espadanya sense campana i per quatre pinacles de base quadrada. L'entrada a l'absis es fa a través d'un arc triomfal. Tot l'interior de l'ermita és enguixat. A la dreta de la nau es troben dues petites fornícules amb arc conopial: l'una, al costat de l'absis, serveix per a protegir els llibres, mentre que l'altra, una mica més gran i al mig de la nau, no té cap funció específica. Les obertures a l'exterior s'han resolt amb dues finestres de doble esqueixada, una a cada costat de l'absis, fetes amb pedres regularment tallades i coronades amb un arc de mig punt. La porta d'entrada es troba a ponent i està aixecada per quatre esglaons, segurament es va obrir l'any 1718 en el marc de la rehabilitació de la Torre Tavernera feta per Oleguer d'Ardena Taverner i Montornès, en general poc fidel a l'estil original. A cada costat de la llinda es poden veure els escuts que sembla que corresponen als Montornès. A la façana de migdia s'endevina clarament la porta original, però es troba tapiada. L'aparell s'ha fet amb còdols i maons rejuntats amb morter, sobretot la part de dalt de l'edifici, però també els contraforts de la paret de tramuntana on, a més, s'han col·locat carreus escairats. | 08296-24 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Pertanyia a la parròquia de sant Vicenç de Vallromanes. No hi ha cap referència a l'ermita fins el testament de Pere de Montornès, de l'any 1157. Però a Vallromanes hi havia hagut una altra ermita dedicada a Sant Andreu: la de Sant Andreu de Llobons. Queda el dubte de quina de les dues fou la beneficiada per Pere de Montornès. L'any 1196 un altre Pere de Montornès i la seva esposa donen a l'església del castell i a 'honra de Sant Andreu Apòstol' les tres quartes parts del delme dels fruits que es facin al castell perquè el rector celebri dues misses cada setmana a la capella de sant Andreu. Segons documentació, la capella albergava reliquies dels sants Angel, Felicià i Marcel vingudes de Roma a finals del S. XVII. La imatge de sant Andreu que dóna nom a la capella fou traslladada a principis de segle XX (1912-13) a la casa Bru de Teià, propietat de la Marquesa d'Alba de Liste. | 41.5330600,2.2865800 | 440486 | 4598180 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Pel seu emplaçament també és coneguda com a Sant Andreu de la Torre Tavernera.Protecció: Abans del Catàleg 2008 estava inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72109 | Castell de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-miquel-0 | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. RECHE ONTILLERA, A. (2014). L'Speculo de 1764, Una aproximació documental al Montornès medieval. Premi Montornès de recerca històrica 2010. Ajuntament de Montornès del Vallès i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona</p> | XI-XII | Cal realitzar mesures urgents de consolidació i documentació. | <p>Castell ubicat al cim de la Muntanya de Sant Miquel i al voltant del seu pendent, en un dels contraforts nord de la serralada Litoral. Es situa a la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès. Actualment només en resta dempeus tres quartes parts de la torre i algunes altres estructures. La resta més visible és la torre de planta circular, en el punt més alt del turó. Està escapçada i té un diàmetre interior de 3'4 m amb un gruix dels murs de 2'2 m. A 3'8 m del sòl, es conserven les restes d'una falsa cúpula. L'aparell és fet de blocs de granit units amb morter de calç i sauló. A 30 metres al NE hi ha una construcció en origen de planta rectangular (6x13 m), a la que se li ha afegit la torre esmentada en la seva part occidental. També es conserva un mur de 28 m. de llargada per 2 m d'ample. Més avall, a uns 26 m hi ha les restes de la capella (fitxa 25). La intervenció arqueològica de 2016 ha deixat de manifest que apart de la gran torre de l'homenatge de planta circular que resta parcialment dreta també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures com l'aula o domicilium (part residencial) i dos recintes jussans, és a dir, que el castell consta almenys de tres línies de defensa. En un dels recintes jussans podem distingir les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular (fitxa 25). Les excavacions han pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-107 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El terme del Castell compren les parròquies de Montornès i de Vallromanes, que formaven una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins el 1933, en que Vallromanes es segregà de Montornès. A l'edat Mitjana, també hi depenia el terme d' Alella (Maresme). Els senyors eren de Montornès. El primer document que ens parla d'aquest castell és un testament sacramental de Bernat Ramon que deixa a la seva filla Estefania l'esmentat castell (any 1018), tot i que la construcció és anterior. La primera vegada que es cita el llinatge dels Montornès en un document torna a ser en un testament. Aquest cop, jurat per Pere de Montornès (1157) llegant el castell amb tots els seus feus i honors al seu germà Guillem. El castell fou propietat comtal fins que el 1342 el rei Pere III el va vendre a la família dels Montornès. EIs Montornès eren originàriament els castlans del castell, que tingueren en feu els de Castellvell i els de Montcada, fins que n'exerciren la possessió plena en nom del Rei. La ciutat de Barcelona va adquirir al Rei el 1390 els drets del terme. L'any 1437 el castell passa a les mans de Galceran Armengol: la línia masculina dels Montornès s'havia extingit quan la pubilla de Montornès casa amb el noble Galzeran d'Armengol, germà del bisbe de Barcelona, que hereta el castell i terme (1451). Fins la primera meitat del segle XV els consellers barcelonins van rebre queixes dels homes de Montornès contra 'Pere de Montornès', que tenia el castell en feu de la ciutat de Barcelona. Els remences es van fortificar el 1485. El 4 de gener de 1485, aquest castell va ser l'escenari de la batalla decisiva de la segona Guerra Remença en què Bartomeu Sala va liderar la victòria pagesa contra l'exèrcit del veguer Anton Pere de Rocacrespa. Afectat greument per batalles diverses i el terratrèmol l'any 1448, el castell va restar abandonat des de final del segle XV. El 1505 el sobirà va vendre en feu la universitat de Montornès les rendes del castell i de les parròquies de Montornès. Així, Vallromanes, Alella i Montornès, pobles que fins llavors depenien del castell, van passar a ser de reialenc. El 1632 Vallromanes i Montornès formaven una alcaldia. Ferran el Católic li confirma la possessió l'any 1506, a favor de Jeroni Angel de Montornès, i concedeix també la condició de carrer de Barcelona a Montornès. Una descendent, Jerónima de Montornes Taraffa i Ribot, casa amb Bernat Taverner i Pau, donant entrada a aquesta família com a titulars del castell. A partir del segle XVII foren els seus senyors els Taverner, després comtes de Darnius, els propietaris del castell. El Comte de Darnius va reconstruir el 1718 la torre Tavernera (fitxa 22), actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre i residència de la senyoria</p> | 41.5294400,2.2731600 | 439363 | 4597788 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Per aquesta raó té dues entrades com a BIC/BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) al Registre de BIC, una com a Vallromanes i l'altra com a Montornés. Persisteix una certa confusió entre els respectius ajuntaments i algunes fonts cartogràfiques i bibliogràfiques consultades. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. Al vessant sudest hi ha les restes del poblat ibèric de Sant Miquel, les pedres del qual van servir per edificar el castell medieval. Protecció. El castell es monument històric d'acord amb el decret de castells (BOE 05/05/1949) i té dues entrades al Registre (tant el de la GC com a l'Inventario de Bienes Inmuebles del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte): Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556) i Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes ( BIC-RI-51-5755). L'esgèsia estaria inclosa en el num. 5556, en terme de Montornès (fitxa 25). El castell s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 (classificat com a jaciment, J-28), classificat com a BCIN .En aquest inventari el classifiquem com a edifici, tot i que la versió de 2002 i conseqüentment el catèleg de 2008 el tipologitzen com a jaciment. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||
| 72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||
| 72032 | Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poal | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Rehabilitació feta recentment, convertida en restaurant. | Masia situada a la dreta de l'església parroquial. Estructura típica de la casa rural catalana: planta quadrangular, amb la teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Els murs són sostinguts per quatre contraforts situats als angles. Actualment no és simètrica per l'existència d'un cos afegit, probablement posterior, a la dreta. La portalada és d'arc de mig punt i dovellada. La finestra superior té el dintell i el bancal de pedra. Les altres dues finestres, possiblement són afegides. | 08296-30 | Nucli urbà. Avinguda de Vilassar de Dalt | Antigament hi havia una vaqueria. Quan es va fer l'inventari el 2002 estava en estat ruïnós. Ara és un restaurant de categoria alta | 41.5336400,2.2999000 | 441598 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72032-foto-08296-30-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: estava protegida per les antigues Normes subsidiàries de planejament municipal. Tenia era, bassa, pou i llac. Actualment llueix una pica cuadrada de pedra a l'entrada del cos lateral, a la part dreta, i també dos bancs correguts a banda i banda de l'entrada principal. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72034 | Font de Can Gurguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurgui | ROVIRA, Amadeu i GURRI, Josep (2000) 'Les fonts del Vallès oriental: de Sant Fost a la Roca', a Lauro núm. 19 de desembre de 2000, pàgs. 18-28. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo (banc i taula rodona de pedra). La deu raja per un tub metàl·lic i va a parar a una pica. L'aigua omple el safareig que queda al costat esquerra (7 x 4 m), amb un rentador. Hi ha una inscripció al damunt del doll d'aigua, encapçalada per una J i una L capitals, que són les inicials de Joaquim Lairet (propietari d'aquests terrenys). A sota hi ha la data de l'any 1899 i una inscripció que diu 'Fuente de Can Gurguí. Vallromanes. Partido judicial de Granollers'. A l'esquerra hi ha una rajola molt deteriorada que ve a dir el mateix. La font queda protegida dels raigs del sol per unes alzines, que creixen muntanya amunt, i uns àlbers centenaris, que creixent muntanya avall. | 08296-32 | Can Galvany. Est del municipi | 41.5323400,2.3150100 | 442857 | 4598081 | 1899 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'aigua ve de la mina de can Gurguí, al mig del bosc. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72035 | Can Gurguí (o Can Gurguí Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-o-can-gurgui-gros | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Masia de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Porta d'entrada de mig punt, dovellada i rellotge de sol pintat a la façana, a sobre del qual hi ha la següent inscripció: 'Casa Gurguí Siglo XI, J.L año 1899' (la J.L vol dir Joaquim Lairet). A l'alçada del primer pis hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. A la dreta de la porta hi ha una finestra i a la dreta una porta, ambdues obertes posteriorment. Els annexos laterals són molt posteriors. | 08296-33 | Can Galvany. Est del municipi | Hi ha documents del segle XI, que parlen de l'antiga església de sant Andreu de Llovons i d'un convent de monges 'Sobre la casa de Sant Andreu de Llovons, avui Gurguí, a la part de migdia del camí que va de dita casa nova de Bru ats Guillamí en lo bosch i a la part de vessant de la font de dita Casa Gurguí se observan senyals de ruines com de una casa o edifici i las aiguas pluvials a menut descobren varios ossos de personas. Lo que pot interferirse de aixó lo haver estat en aquell puesto lo Sementiri de la antigua Yglesia de S Andreu de Llavons quan era Sufragania de esta Parroquia, de modo aún al present las Casas son en aquella part se anomenan del Partit de S. Andreu de Llovons' (MOGAS,F:1927,pàg.28). En un altre paràgraf ens diu: 'Capella de Sant Andreu de Llobons, situada á Ca'n Gorguí gros, existent ja al segle XIII, la qual envers 1854 deixà d'esser capella, trasladantse l'altar á Ca'n Riera de Sant Matéu pel propietari de les dues masies D. Agustí Canals. En substitució de la capella feu un oratori á la verge de la Mercé á un departament de la casa, y desde llavors dita capella ha set destinada á dependencies de la masia, la qual té al detrás una habitació nomenada lo quarto del ermitá. Avui pertany á D.J. Layret' (MOGAS,F:1927, pàg.180). A mitjans S. XIX trobem el cognom de Genís Gurguí com a propietari de les terres de Sant Andreu de Llobons, consolidant-se el canvi de topònim. | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72035-foto-08296-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72035-foto-08296-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Us de restaurant. Vista excepcional.A l'interior de l'edifici, en el mur de l'esquerra del menjador, hi ha unes pintures murals (possiblement del segle XVIII) d'aproximadament 1'20x1 mts. El fresc està cobert per un vidre i un marc l'envolta. Representa la Verge amb el Nen Jesús als braços, a l'esquerra, i sant Joan de la Creu, a la dreta. A la part superior central hi ha l'Esperit Sant entre núvols; i a sota l'Anyell de Déu. S'han utilitzat colors terrosos (vermells, ocres, taronges, blanc...) És una pintura plana i amb perfils molt accentuats per línies gruixudes de color negre.Protecció: aquest immoble està protegit al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 amb la denominació can Gurguí Gros (E-28). El catàleg també inclou una fitxa del jaciment Can Gurguí Gros (J-17), que no estava a l'Inventari de 2002. El lloc és el mateix, la masia de Can Gurguí pero s'ha obert nova fitxa com a jaciment (fitxa 126).Era molt coneguda l'Alzina de can Gurguí, d'extraordinària envergadura, al camí de la finca, davant la font; la propietat va tallar l'arbre a mitjans de la dècada de 1980 | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||||
| 72037 | Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallemi | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | Masia de planta quadrangular. Orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb el carenat perpendicular a la façana. No s'hi ha fet gaires millores. Conserva els ampits i llindars de les finestres del primer pis, però la porta principal no és de punt rodó ni està adovellada. Actualment està en pitjor estat de conservació que fa uns anys, sobretot pel que fa a l'entorn. Tipologia de la masia: correspondria al grup II de Danés (1933) i Bonet i Garí (1983). | 08296-35 | Solella de Can Gallemí | Durant molts anys es va fer un aplec el diumenge abans de Nadal, per plantar-hi un pessebre que es portava des de Premià de Mar. Aquest acte estava organitzat pels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar i la Parròquia de St. Cristòfol de la mateixa població. Per problemes pràctics es va haver de canviar la ubicació d'aquesta plantada i ara es fa davant l'ermita de Sant Mateu. | 41.5207300,2.3255000 | 443722 | 4596785 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72037-foto-08296-35-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Darrera casa del terme pel costat Sud, tocant a Premià, La vinya de la casa ha estat engolida pel bosc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72038 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-3 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Edifici civil. Casa que està adossada pels dos costats a altres construccions. Teulada d'un únic aiguavessant. Façana dividida en tres parts: la porta d'accés, un balcó superior, i entremig, una petita obertura emmarcada per 4 blocs de pedra granítica. Sobre la llinda hi ha una creueta inscrita dins un triangle i gravada sobre la pedra. L'angle dret de la façana te un acabament en blocs de pedra. La resta és arrebossat. Cara a migdia i ponent. La façana presenta una llegenda amb rajola: 'Celler de l'Avi' | 08296-36 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 24 | El nom es deu a que s'hi feien botes. Després s'hi va instal·lar el barber i més endavant la costura de les noies.Pertany a la família Mogas des del besavi Vicenç Mogas i Riera, que era fuster i deuria fer botes. Abans era propietat de la família Pungol. La casa conserva una col·lecció d'objectes vinculats a la història de la família, de la que hem fet una fitxa. | 41.5327300,2.2984300 | 441474 | 4598135 | 1756 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72038-foto-08296-36-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: El Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 protegeix 4 cases del c/Vista Alegre a la fixa E-71 com a BCIL , les cases num. 18, 20, 22 i 24 (aquesta darrera, can Boter). (Entenem el num. 24 inclós malgrat el num. 24 no es cita en l'enunciat -aquest només esmenta els immobles num. 18, 20, 22- pero a la descripció de la fitxa si que s'esmenten els 4 immobles, inclos el 24).Segons García Pey (2003: 32), en una feixa per sobre la casa, a ponent, es situa l'era de can Boter, un espai de terra que es netejava per batre mongetes i faves, i també blat. Més endavant s'hi construí un enrajolat, on hi havien estat els pallers. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72039 | Can Sala Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-gros | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Pagesia amb dos edificis, Can Sala Gros Nord i can Sala Gros, ponent. La masoveria és la part més antiga d'aquesta finca que ara es troba dividida. La torre fou un afegit posterior, del s. XIX, tal com indiquen les dates aparegudes en elements arquitectònics al fer-se les presents reformes. Es va aixecar damunt l'antiga era. La masoveria té un cos principal quadrangular, amb teulada a doble vessant, però carener paral·lel a la façana. A l'esquerra hi ha un cos més petit, que feia les funcions de pallissa. La façana del pis superior té dues obertures arcades. A la façana hi ha un rellotge de sol circular i una rajola que posa: CUARTEL/2ª/MEDIODIA. L'interior presenta la distribució típica, amb la cuina a la dreta del vestíbul, que alhora era l'entrada del cavall. La quadra estava darrera la cuina i al costat del celler. El celler conserva l'estructura originària amb els cups per premsar el raïm i la premsa (hi ha 3 premses de tipologies diverses). | 08296-37 | Sud del terme | Sembla que durant les Guerres Carlines fou una caserna militar. Antigament s'hi havia instal·lat un forn de vidre del que no es conserva cap resta visible. | 41.5293700,2.3114900 | 442561 | 4597754 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'era, a llevant de la casa, està ocupat per un porxo i un garatge. Darrera la casa, til·ler de gran bellesa, mutilat per un llamp el 1992. Mina i safareig. També s'anomenava la casa Sala Vidrier, perque havia tingut un forn de vidre. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72040 | Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-xic | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Masia de planta quadrangular (19,4 x 11,3 metres) amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Orientada al SO, presenta una estructura senzilla, amb planta baixa i pis. Hi ha un pou a la dreta (fitxa propia, 44) i edificacions annexes als dos costats. La de l'esquerra és ben moderna i forma part de la vivenda actual. El celler que hi havia al costat fou eliminat; tenia brescat, cubells, portadores i dues botes. La porta d'entrada amb arc de mig punt és fruit d'una reforma posterior, però s'entreveuen les dovelles de la primitiva entrada. Tipologia de la masia: grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-38 | Carretera BP-5002 (Granollers-Masnou) | Propietat de la família Puigvert S. XIX i XX. El nom de 'Xic ' es deu a que existia a prop Can Morera Gros, gran casal que fou enderrocat. Les terres van ser comprades als amos de can Morera; era la part petita del mas Morera situat a l'altra banda del torrent de Font de la Cera. | 41.5338500,2.2922600 | 440961 | 4598264 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72040-foto-08296-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72040-foto-08296-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Casa anomenada també Can Burra.Als voltants hi ha l'Alzina de can Morera Xic i l'era de can Morera Xic (davant la casa), a mes del pou i safareig. El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72041 | Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galanto | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia orientada al S. amb cos central quadrangular amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Disposa d'un porxo a la dreta i un cos afegit per la part posterior. També disposa de mina, era i dos pous. La mina i un dels pous tenen una fitxa a part, però el pou més allunyat i d'una arquitectura més comuna l'hem inclòs en la fitxa de la casa i adjuntem una fotografia. | 08296-39 | Sud-est del terme | El nom antic és Can Galantó, però durant els anys 30 es va començar a conèixer com a Can Roig, ja que el propietari era de cabell pel roig i de tendències polítiques d'esquerres o comunista. Per tant, el destí es va confabular per què s'anomenés Cal Roig. Els propietaris actuals, quan van comprar la casa fa uns 30 anys, van preferir recuperar el topònim antic. Per això en alguns plànols encara surt com a Cal Roig. La façana de la masia conserva una antiga retolació amb el nom de can Galantó. | 41.5279500,2.3065800 | 442150 | 4597599 | 1855 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Recentment restaurada. No s'observen dovelles.El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72042 | Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-0 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII | Conjunt format per l'antiga masia, la nova residència annexa i la cort del bestiar. La masia, orientada al S., és de planta rectangular amb tres ampliacions posteriors, encara que conserva la distribució primitiva. A la cuina hi ha una llar de foc i un forn de pa que es reflexa a l'exterior com un cos semicircular fet de còdols. El carener és paral·lel a la façana i es pot veure que la teulada fou aixecada sobre el nivell de l'original. A la façana només hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. Tipologia de la masia: correspondria al tipus I de Danés (1933) i Garí (1983). La nova casa que s'hi afegí al costat dret data de finals de segle passat i no té massa interès arquitectònic. | 08296-40 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | Possiblement la masia sigui del segle XVII, encara que actualment no es pot veure la data enlloc, perquè fou esborrada en unes obres d'instal·lació elèctrica. Només es recorda que les dues primeres xifres eren un 1 i un 6 . Segons García-Pey (2009:58) la casa es del XVII i fou restaurada el 1900, quan se li afegeix la part més nova, a ponent. Conserva un fons documental integrat per 17 pergamins (veure fitxa 125). L'últim Cirera fou Ma Josefa Maimó i Cirera. Per acta notarial sabem que el canvi de familia es produeix l'any 1897 a favor de Federico Esteve i Llubí. | 41.5265900,2.2980500 | 441437 | 4597454 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: ja estava protegit a les anteriors normes subsidiàries de planejament municipal.Seria important que els pergamins conservats a la casa es protegeixin i s'estudiin (fitxa 125).Prop de la casa hi ha la Font de l'Alba, però està assecada. També té un safareig de recollida d'aigua del torrent. En el camí que puja a la casa hi ha una gran bassa 20x14x1'90 amb 7 graons per baixar-hi.El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72044 | Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-liro | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Obres fetes als anys 1970, poc respectuoses | Masia de planta quadrangular, petita i senzilla, de planta baixa i pis, orientada a migdia, amb teulada a doble vessant, carenat perpendicular a la façana. Ha sofert una rehabilitació poc respectuosa amb l'arquitectura popular, arrebossant amb portland les parets exteriors. Tipologia de masia: correspondria al tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-42 | Avinguda de Can Corbera s/n | 41.5314300,2.2813500 | 440048 | 4598003 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72044-foto-08296-42-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Té un pou amb fitxa pròpia (50). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72045 | Can Mureu (o can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mureu-o-can-moreu | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | No està abandonada, però s'utilitza com magatzem | Masia de planta quadrangular, asimètrica, orientada a migdia. Teulada de doble vessant amb carenat perpendicular a la façana. Contraforts a la paret E per aguantar el desnivell del terreny. Té un porxat a la part del darrera. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-43 | Sot de Vellucre | Per la construcció de la casa es podrien haver aprofitat pedres i elements arquitectònics de la desapareguda Casa de Vallromanes. | 41.5279900,2.3052500 | 442039 | 4597605 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72045-foto-08296-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72045-foto-08296-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La part del davant ha estat explanada a màquina i han desaparegut dependències annexes o properes a la masia. A l'exterior es veuen basaments i tambors de columnes que no podem saber si pertanyien a la masia o a un altre immoble. Els propietaris tenen una empresa de construcció, i utilitzen la casa com a magatzem. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72046 | Pou de Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-morera-xic | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular aixecat a partir de pedres, maons i argamassa. Arrebossat a l'exterior. Ha sofert modificacions modernes, per l'ús de ciment i portaló de ferro. El pou és antic i molt profund, buidat al sauló i sense bastir. Presenta una pica on posaven l'agua neta per cuinar a la casa i abeurar-hi el cavall. Al darrera conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta rectangular. La repissa en tres costats és de tova. El safareig s'omplia a cops de galleda del pou. Hi anaven a rentar dones d'altres cases. Presenta un rentador de cairons amb una peça especial a un cantó per rentar la roba fina i de seda, lloc on cabien tres dones enfilades a un graonat. | 08296-44 | Casa de can Morera Xic. Carretera BP-5002 (Granollers-El Masnou) | 41.5337800,2.2922300 | 440958 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72046-foto-08296-44-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubicat davant la façana del Mas Can Morera Xic (Fitxa 38). El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou en el marc de la fitxa de la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72047 | Can Mayoles (o Can Malloles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayoles-o-can-malloles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes.</p> | XVI-XIX | <p>Masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb cos elevat al vessant esquerre. Carenat perpendicular a la façana. Finestres i portes reforçades i presència d'espitlleres per armes de foc. Murs arrebossats. Escut heràldic damunt la porta principal fet de pedra (fitxa propia, 144). Al damunt d'aquest escut hi ha un rellotge de sol rectangular en mol mal estat de conservació. Al damunt de tot hi ha una inscripció molt malmesa que sembla que posi ANY 800 (podria ser 1800). Tot i que no hem pogut visitar l'interior sembla que destaqui el celler i la cuina, on hi ha una llar de foc central. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983).</p> | 08296-45 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>Sembla que va intervenir en alguna guerra carlista. Per això el seu aspecte fortificat. Segons García-Pey (2003:137), el darrer Mayoles de la casa fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que el 1934 vengué la casa a Jaume Botet Sangrà, casat amb Felícia Casasús martí. La seva filla Felíia s'hi va fer la casa. A la casa hi havia molta vinya i tenien tant vi al celler que s'explica una història: durant una carlinada es calà foc a la casa i aquest s'apagà amb vi.</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Font i mina als voltants. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. Municipal. Hem fet fitxa apart de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. Add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN. La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72048 | Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrador | BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Masia orientada a migdia amb cos principal de planta quadrangular i vessant a dues aigües amb carenat perpendicular a la façana, al que se li afegeix un cos, també de planta quadrangular, per l'esquerra amb teulada a una única vessant i sense carenat. Orientada a l'E. Al darrera hi ha un safareig i un pou amb fitxa pròpia (51). Tipologia de la casa: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-46 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5250900,2.3065400 | 442144 | 4597282 | 1754 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72048-foto-08296-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72048-foto-08296-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Num. 6 a la façana. L'era es situava davant la cara de ponent de la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72055 | Can Gordi (o Can Guàrdia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-o-can-guardia | BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIV-XIX | Restaurada els anys 40 | Masia d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant amb carenat perpendicular a la façana. Presenta edificis annexos a banda i banda. Consta de planta, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes d'entrada, possiblement la porta lateral és posterior. Les dues estan envoltades amb dovelles. També disposa d'una finestra ( a l'esquerra). Tipologia de masia: correspon al grup III de Bonet Garí. No hem pogut veure l'interior, però per la informació oral obtinguda la distribució es correspon amb l'estructura clàssica de tres cossos. La cuina a la dreta, celler a la part posterior. Conserva un forn de pa a l'interior. Conserva intacta l'antiga era amb un forn de pa, posteriorment utilitzat per les pinyes i el safareig per on es recollia l'aigua. Al costat del safareig hi ha plantats 7 cedres bicentenaris en un espai d'esbarjo força agradable. | 08296-53 | Turó d'en Cabús | La família guarda documentació que fa referència a la casa des del segle XIV, quan Pere de Montornès va vendre una partida a un tal Guàrdia. Aquest és el primer nom conegut de la casa, que per derivació va esdevenir Can Gordi. Segons García-Pey (2003:110), en un llibre de naixements de 1516, al propietari Bertomeu Guàrdia li escriuen el cognom Gòrdia. El subministrament de l'aigua de la casa es feia a través de la Font de Cera. Es tractava d'una canalització de mitja canya i vista per tota la carena fins arribar al safareig on es recollia per consum de la casa i dels camps. Quan es va fer la carretera BP-5002 que passa i travessa la finca de Can Gordi, la més gran en l'actualitat de Vallromanes (120 ha), es va haver de tapar la font. Actualment es pot veure quasi en el punt més alt de la collada, un cop s'ha començat a baixar, una paret de pedres, en el marge dret. Actualment la casa no està habitada però els propietaris en continuen l'explotació dels recursos forestals i la seva intenció, a curt termini, és anar-hi a viure (2002). | 41.5206300,2.2979500 | 441423 | 4596792 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72055-foto-08296-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72055-foto-08296-53-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'arbre que es troba enfront l'entrada és un ginjoler (arbust o petit arbre de la família de les ramnàcies - ziziphus jujuba -).La restauració que es pot veure en l'actualitat es va fer entre els anys 1940 i 1945, a càrrec del propietari, Sr. Caballé.Gavin (1990) situa en aquesta finca una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Els autors de la fitxa (2002) indiquen que han localitzat la capella. Segons Garcia-Pey (2003:244) és una petita edificació aixecada el 1935 a llevant de la casa principal, al llit del mateix torrent, amb una estructura rectangular i coberta ondulada. Està dedicada a sant Antoni, per que als de la casa se'ls hi havia mort una nena d'un any i mig que es deia Maria Antònia. Dins la capella hi ha l'imatge del sant i un bust de la nena. Durant la Guerra Civil les dues imatges van ser enterrades al torrent de la capella i recuperades després. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72056 | Can Genís Paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-paret | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta quadrangular amb teulada de doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Té dos contraforts a l'esquerra per reforçar l'estructura en el desnivell del terreny. Rellotge de sol central en molt mal estat. Porta principal centrada, sense dovelles. Finestra al seu costat dret. En el pis superior s'obren dues finestres. Tipologia de la masia: correspon al tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-54 | Camí Vell de Teià | 41.5256100,2.3091700 | 442364 | 4597338 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72056-foto-08296-54-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72059 | Ca l'Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreuet-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Abandonat | Masia de planta quadrangular amb la teulada a doble vessant i el carenat perpendicular a la façana. Les portes i finestres estan actualment tapiades; algunes han estat rebentades, donada la situació d'abandonament. Hi ha elements afegits a l'esquerra: possiblement es tracti d'antigues corts i estables. Tipologia de masia: correspon al tipus II de Danés (1933) i Bonet i Garí (1983). Segons García Pey (2003), construïda el 1890 i orientada (façana principal) a ponent. | 08296-57 | Carrer Sant Jordi, 2 | 41.5375700,2.2967400 | 441338 | 4598674 | 1890 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72059-foto-08296-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72059-foto-08296-57-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72060 | Can Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galvany | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Externament sembla bo, però molt modificada. | Masia molt reformada. Sembla que l'estructura original seria la clàssica del tipus II de Danés (1933) i Garí (1983), però que una modificació posterior, possiblement una restauració amb l'ala esquerra molt afectada, configurés una estructura més semblant al grup I de dits autors que no pas a la que li pertocava. Per la dreta, també se li va afegir un cos. La porta es troba totalment desplaçada i conserva les dovelles, al igual que les dues finestres de la primera planta i la finestra inferior. | 08296-58 | Urbanització Can Galvany. Carrer Ametllers, 2 | Reformada després de la Guerra Civil | 41.5354900,2.3013700 | 441722 | 4598440 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72060-foto-08296-58-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En la foto de l'any 1985 s'observa una entrada secundària, sense porta, que en l'actualitat s'ha tapat. És possible que en aquell moment es tractés de dues vivendes segregades, i que posteriorment el propietari recuperés la totalitat de l'edifici i tornés a unificar l'edifici en un sol espai. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72062 | Pou Vell de Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-vell-de-can-boter | XVIII | Conserva la maquinària original, però sense funcionar | Pou de planta quadrangular, aixecat amb maons i enguixada. Coberta en forma piramidal, sense enguixar. En la part frontal hi ha una imatge de Sant Vicenç feta de rajola. Porta de fusta i enreixat. Conserva la maquinària original. | 08296-60 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 9 | Aquest fou el primer pou que es va fer per abastir d'aigua a la casa. Posteriorment se'n va construir un altre al costat (El Pou Nou de Can Boter, fitxa 61). | 41.5328000,2.2985300 | 441483 | 4598143 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72062-foto-08296-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72062-foto-08296-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72067 | Can Panna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panna | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Masia de planta quadrangular amb planta i pis amb teulada a doble vessant i carenat paral·lel a la façana. Portes i finestres transformades. Ponent del camí d'entrada hi ha l'era. Tipologia de masia: correspondria al tipus més antic de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-65 | Sud Est del terme | 41.5216900,2.3091200 | 442356 | 4596903 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72067-foto-08296-65-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La casa abans es denominava can Tirana; el nom vindria del fet de que el propietari de can Tirana sempre anava vestit de pana. A prop, hi havia una font, però una baixada d'aigües -del torrent de Font de Clau- de forma violenta la va soterrar. Si es volgués es podria recuperar. Aquesta font era molt célebre -per la seva frescor i qualitat- i concorreguda. Durant temps s'hi anava a buscar aigua amb garrafes i fins i tot se'n venia al Masnou. Durant el segle XIX hi venia gent de fora a dinar i a berenar, i tenia tanta anomenada que fins i tot s'havia fet un berenador i els de can Panna donaven hora.En una fotografia antiga es pot veure que en aquesta masia hi havia unes pintures murals a l'exterior (façana), en força mal estat de conservació . El tema eren dues figures femenines en un estil que recorda el modernisme. Podria ser d'un pintor de principis de segle que hi va fer estada, però no hem pogut saber-ne el nom. Actualment aquestes pintures estan tapades. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72068 | Can Pau Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-carlo | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | No sabem si en el moment de la restauració es van perdre elements arquitectònics de portes i finestres. | Masia catalana, d'estructura clàssica, molt restaurada. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Interior de 3 cossos. Es troba molt reformada; les portes i finestres han perdut el seu aspecte original. Tipologia de masia: Tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983) | 08296-66 | Camí de Teià | 41.5242400,2.3085100 | 442308 | 4597186 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72068-foto-08296-66-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72069 | Cal Burrech (o Bórrec) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burrech-o-borrec | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia catalana, d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. A l'esquerra se li ha afegit un cos, allargant façana i teulada, trencant d'aquesta manera la simetria de l'estructura original. Pel costat afegit s'uneix a un altre edifici lateral. Les portes i finestres han perdut dovelles i llindes, si les tenien. Tipologia de masia: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-67 | Est del terme | 41.5252000,2.3173700 | 443048 | 4597287 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72069-foto-08296-67-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Més amunt, a llevant, dins la mateixa propietat, es va construir més modernament una gran casa torre. Se les distingeix com a Can Borrec Nou i com a can Borrec Vell, respectivament. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72071 | Can Mas Ratat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-ratat | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Molt transformada. | Masia catalana, d'estructura clàssica. Situada a la solella orientada a llevant sobre el torrent de cal Ratat. Planta quadrangular amb llarga façana i amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Actualment està totalment renovada, perdent la simplicitat estructural original. A la cara N. de la casa s'ha conservat una rajola de València amb la figura de sant Antoni Abat Tipologia de masia: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-69 | Est del terme | 41.5244900,2.3123900 | 442632 | 4597211 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72071-foto-08296-69-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Can Mas Ratat o Cal Ratat. Cal Ratat es el nom tradicional, que enguany es recupera, després de dir-se can Mas pel cognom dels propietaris anteriors. Sembla que la casa era molt pobre i mísera, de tal manera que els amos s'anaven venent la propietat a trossos durant els segles XVII i XIX; d'aqui vindria el renom de ratat. La casa té mina, rec, safareig i bassa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72072 | Can Campa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campa | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia catalana, d'estructura clàssica, molt senzilla, amb planta baixa i pis, orientada a migdia. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Cos afegit a la dreta i a l'esquerra, modificant la simetria de l'estructura original. Portes i finestres molt transformades; si tenien llindes o dovelles, no es conserven. Tipologia de masia: correspon al tipus II | 08296-70 | Est del terme | El 1897 Joaquim Layret adqurí la casa | 41.5267200,2.3130300 | 442687 | 4597458 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72072-foto-08296-70-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72073 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia catalana, d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Se li ha afegit un cos a la dreta i s'ha modificat a posteriori la simetria original. Disposa de planta i pis. Presenta també un edifici annex a l'esquerra amb teulada de doble vessant. Pel costat dret, també ha estat allargada. Les portes i finestres no conserven (si és que en tenien en origen) ni dovelles ni llindes. Orientada S.O. Segons García-Pey (2003), sobre la llinda de la porta hi figura el nom de la casa Ca l'Agutzil i a sota les inicials J.B.C. Tipologia de casa: correspon al tipus II, tant de Josep DANÉS (1933) com de BONET (1983). | 08296-71 | Est del terme | 41.5270400,2.3140100 | 442769 | 4597493 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72073-foto-08296-71-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Entre els torrents de Can Gurguí i de can Layret o d'en Mora | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72075 | Can Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuster | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Mas de planta quadrangular amb teulada a un únic vessant. Ha patit diferents afegitons, a la dreta i edificis nous a l'esquerra. Tipologia de la casa: correspon a l'estil de la tipologia I de masies de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-73 | Veïnat de Can Fuster | Es coneixen referències cronològiques de 1777, però la casa podria tenir un origen anterior, ja que l'aspecte actual, tot i estar en mal estat de conservació, no correspon a un estil pairal. Sembla fruit d'una modificació per canvi de gust estètic i possibilitats econòmiques. L'actual propietari explica que el seu pare ja deia que Can Fuster era una de les cinc cases més antigues de Vallromanes. | 41.5300100,2.3243000 | 443630 | 4597816 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72075-foto-08296-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72075-foto-08296-73-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Font amb safareig a l'entorn | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72099 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-0 | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes.</p> | XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular orientada a migdia amb planta baixa, planta pis i golfes, i amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. La teulada ha estat elevada en un moment posterior i té edificis annexos. La porta principal és de punt rodó i està dovellada (11 dovelles de granit). La finestra del seu costat porta una creu amb l'any 1682 (1685?) inscrit a la llinda. Tipologia de Masia: caldria classificar-la dins el grup III de Garí (1983).</p> | 08296-97 | Carretera BP-5002 (Granollers-Masnou) | 41.5360800,2.2884100 | 440642 | 4598514 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72099-foto-08296-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72099-foto-08296-97-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-12-15 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Davant de la casa, al costat S., restes de l'era, pavimentada en part per cairons quadrats en mal estat de conservació. La casa tenia una font, dues mines i dos safareigs (desapareguts) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.