Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72157 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-2 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | La presència continuada d'oreneta en un territori reflexa la qualitat mediambiental d'un municipi. | En el terme municipal de Veciana, format per diversos petits nuclis de població i masos aïllats, amb els seus coberts i pallisses, s'observen colònies d'orenetes. En concret, s'ha detectat la presència de dues espècies: l'oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), ambdues protegides. La primera d'elles, es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari. Aquests nius es poden observar en els ràfecs de les teulades, en balconades, volanderes, bigues de fusta, i també en algun penya - segat. En el cas Veciana, aquesta espècie ha escollit els ràfecs de gairebé tots els nuclis històrics i, en gran nombre, a l'edifici del casal de La Salle. Pel que fa a l'oreneta vulgar la trobem nidificant sota coberts dels diferents annexes de les cases de pagès (pallisses, coberts, barraques i garatges oberts) És de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. La silueta d'aquest ocell és molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada amb taques blanques a l'extrem. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un punt de nidificació on es concentra una colònia molt extensa és el mas de Cal Brunet. | 08297-5 | Veciana | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.6529200,1.4953200 | 374709 | 4612335 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72157-foto-08297-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72157-foto-08297-5-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà (la mateixa família acostuma a venir al niu generació darrera generació i construeix altres nius al voltant del primer), cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||
| 72167 | Fons cartogràfic referent a Veciana de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-veciana-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | Fons cartogràfic relacionat amb el municipi de Veciana digitalitzat i disponible a la Cartoteca Digital de l'Institut Geogràfic i Geològic de Catalunya. Els mapes més antics localitzats són el mapa planimètric i el topogràfic aixecats l'any 1914 per l' Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). La còpia disponible està feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Es tracta de dues còpies manuscrites d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. Localitzables amb la referència, RM.129216 i RM.129217. L'ICGC també disposa en línia una col·lecció de mapes de l'any 1967 pertanyents al Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona (Sèrie Mapa topogràfic de la província de Barcelona), realitzats en còpia ozàlida en blanc i negre, amb toponímia. Mesuren cadascun d'ells, 60 x 85 cm, a escala 1:10.000. Les referències amb la qual es poden localitzar són les següents: RM.116567; RM. 116568; RM.116575; RM.116.576. Del mateix fons, hi ha una sèrie de fulls delineats en paper polièster, sense toponímia que mesuren cadascun d'ells 50 x 70 cm, a escala 1.5.000. Les referències amb la qual es poden localitzar són les següents: RM.97159; RM97160; RM97173; RM97174; RM.97191; RM.97193; RM.97216; RM.97217;RM.98935; Posteriorment, l'any 1983, l'ICC, va realitzar els ortofotomapa d'aquesta zona. Es traca de fulls impresos en blanc i negre. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Es poden localitzar amb les següents referències: Institut Cartogràfic de Catalunya. Veciana. Anoia. Sèrie 390-12-1; 390-12-2; 391-1-1; 361-12-8; 362-2-8. De l'any 1999 existeix una sèrie classificada amb el nom, Mapa topogràfic de Catalunya 1:10 000 [1a ed., versió 1.0]. Tenen unes dimensions 47 x 69 cm sobre fulls de 61 x 92 cm o menys. Pertanyen al grup de Projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. - Equidistància de les corbes de nivell: 5 m Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). Es poden localitzar amb les següents referències: Institut Cartogràfic de Catalunya. Veciana. Anoia. Sèrie 137-056; 136-057; 136-056; 137-057. | 08297-15 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.6560800,1.4885400 | 374151 | 4612696 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També s'ha localitzat provinent del fons Cuyàs una fotografia de Santa Maria del Camí, disponible des de l'any 2009, que es pot localitzar amb la referència RF.13284. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||||
| 72252 | Pica baptismal de la Mare de Déu del Puig del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-la-mare-de-deu-del-puig-del-ram | <p>ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit.</p> | XVII-XVIII | Restaurada l'any 1970 | <p>Pica de pedra de secció circular decorada externament amb relleus formant ondulacions, semblants a les petxines Cardium edule. Sostinguda per uns peus de forja fets expressament per aguantar-la després de la restauració que se li va fer.</p> | 08297-100 | Església de Sant Mus de Cànoves | <p>Tot i ser la pica del santuari de la Mare de Déu del Puig del Ram, es troba a l'església de Sant Mus de Cànoves. El motiu és que entre 1950 i 1960, es van fer obres al santuari i la pica es va llençar turó avall perquè estava trencada, i va ser substituïda per una més moderna, que és l'actual. L'any 1970 una antiga veïna de Segur, que hi va ser batejada las va recollir per donar-li un destí més digne. Després de restaurar-la i fer-li fer uns peus de forja, la va instal·lar a la nova ubicació i va poder batejar els seus tres nets.</p> | 41.6811500,1.4689300 | 372568 | 4615508 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||||
| 72257 | Fons referent a Veciana del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-veciana-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088. PUIG, Pere (1987). Consolidació i revalorització de les restes de l'església de Sant Miquel de Veciana a l'Anoia. Projecte arquitectònic. Inèdit. | XX | El fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona relacionat amb el municipi de Veciana està format per la documentació relacionada amb l'actuació de consolidació i revalorització de l'església de Sant Miquel. En concret, es tracta dels estudis tècnics, arqueològics i arquitectònics, les seves memòries d'actuació i projectes, documentació administrativa i documentació gràfica (9 negatius i 72 imatges digitals, realitzades el 1994 i el 2008 respectivament). | 08297-105 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.6562300,1.4881500 | 374119 | 4612713 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||||
| 72260 | Paratge del Molí de La Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-del-moli-de-la-roda | GENERALITAT DE CATALUNYA (2008): Inventari dels espais de protecció especial. Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l'Anoia. Miscel·lània penedesenca. Vol. 15. Pàgs. 591 a 619. | La Riera Gran és un corrent d'aigua natural, que neix entre el Molí de la Roda, al terme de Veciana i Sant Martí de Sesgueioles. El seu curs d'aigua és intermitent i flueix amb més o menys discontinuïtat en funció de les estacions de l'any. El recorregut fins a trobar el riu Anoia és d'uns deu quilòmetres. En aquest decurs rep per la dreta, la riera de Veciana 88'6 km). Una mica més avall se li uneix també per la dreta el torrent del Molí de les Vinyes que amb un recorregut de deu quilòmetres i mig arriba fins a Santa Maria del Camí. A partir d'aquest moment, la riera agafa el nom de la població i després de recórrer sis quilòmetres aproximadament, s'uneix definitivament en aiguabarreig a l'Anoia. Atès el seu cabal actual, no hi ha ponts considerables per a travessar-la. Les passeres de fusta antigues no es conserven però en alguns indrets prop de les rescloses dels molins com al de la Roda si que s'han detectat algunes empremtes a la roca mare. En el cas del molí de la roda, uns tres cents metres aigües amunt, un cop passada la bifurcació que mena a la Roda hi ha, sota el marge, l'entrada de la mina d'aigua que comunica amb la font del molí de la Roda o font del Lleó. El paisatge vegetal està constituït per un mosaic de zones agrícoles de secà i zones forestals de carrascars, pinedes de pinassa i roure valencià, que alternen amb el pi blanc associat a brolles calcícoles i garrigues. En alguns indrets apareixen arbredes de pi roig i a les zones obagues boixos i ginebrons. En els trams de la capçalera de la riera són freqüents les alberedes que alternen amb els pollancres, freixes i oms. La morfologia tancada del llit de la riera i els baixos cabals redueixen el bosc de ribera a poca amplada. No obstant això, en els indrets on l'aigua pot tenir un recorregut més ample i sobretot a proximitat de les restes de les rescloses dels molins, s'hi desenvolupa l'herbassar característic de ribera, amb creixenars, ranuncles, cua de cavall, canyissars, bogars i jonqueres. En aquesta zona d'alternança entre boscos, riera i camps de conreu amb les seves marjades properes a la riera, es configura l'hàbitat d'un bon nombre d'ocells com el capsigrany, l'alosa, pardals i rapinyaires com l'astor, que utilitzen el bosc per a nidificar-hi i els espais oberts immediats per a caçar. També cal destacar la presència de l'abellerol que aprofita els marges per nidificar. Pel que fa als mamífers, destaca la presència abundant de conill, senglar i gat mesquer. La franja de vegetació que separa la llera de la riera i delimita el camí del Molí de la Roda és ric en papallones i gran quantitat d'ocells que nidifiquen al seu interior, a més de trobar l'aliment necessari per a la seva subsistència. La configuració de petites basses permet l'aparició de peixos autòctons com el barb cua-roig i amfibis com el gripau comú el gripauet, el gripau d'esperons, la granota verda, el tòtil, el gripau corredor, la salamandra i la reineta comuna, tots ells bioindicadors de la bona qualitat de l'aigua. També hi viu una comunitat de rèptils aquàtics com la serp d'aigua o la de collaret i la tortuga d'aigua i finalment destacar la presència de macro invertebrats i mol·luscs i crustacis de petites dimensions. En alguns dels trams de la riera, aigües avall, s'observa l'erosió més o menys intensa de les lleres provocada amb el pas del temps i les crescudes més o menys importants. En aquests marges es poden observar en alternança les margues blaves i les argiles. La gran quantitat de vegetació arbòria, arbustiva i herbassar amaga moltes vegades zones profundes de difícil accés i barrancs. | 08297-108 | Riera Gran | Les aigües d' aquestes rieres, afluents i el mateix riu Anoia han impulsat nombrosos molins fariners, drapers, paperers i fargues i per adobar les pells. S'han localitzat un total de noranta dos molins fariners, repartits en vint-i-sis municipis; disset d'ells es troben a la comarca de l'Anoia, set municipis a la comarca de l'Alt Penedès i dos al Baix Llobregat. A la Riera Gran, en terme de Veciana, es localitzen en primer lloc el molí de la Roda, el molí del Solanet, el molí de la Morera, el molí Nou, el molí del Lloret, el molí de l'Horta i el molí del Fiterol. Per ser un afluent de la Riera Gran, esmentarem tres molins més localitzats a la Riera de Veciana, que són el molí del Missó, el molí del Brunet i finalment el molí de la Carota. | 41.6704200,1.5012600 | 375238 | 4614269 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72260-foto-08297-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72260-foto-08297-108-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||||
| 72264 | Festa Major de Sant Pere del Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-del-vim | XX | La Festa Major de Sant Pere del Vim es celebra el segon diumenge del mes de maig en honor a Sant Isidre, que és el 15 de maig, patró dels pagesos. Actualment consisteix únicament amb la celebració d' una missa a les 12 h que oficia el rector i l'acompanyament de les veus de la Coral de Veciana. A continuació es fa l'aperitiu, gentilesa dels veïns de Sant Pere. Abans, però, als anys 80 s'hi havia fet ball d'envelat amb orquestra, el dissabte a la nit i el diumenge a la tarda. | 08297-112 | Sant Pere del Vim | Abans es celebrava el 2 d'agost. | 41.6798500,1.5290800 | 377572 | 4615276 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||||||
| 72265 | Festa Major de Montfalcó el Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montfalco-el-gros | XX | La Festa Major de Sant Pere de Montfalcó es celebra el tercer diumenge del mes de maig i compta amb la col·laboració econòmica de l'Ajuntament de Veciana. | 08297-113 | Montfalcó | La Festa Major de Sant Pere de Montfalcó va estar molt de temps sense celebrar-se, fins que a principis dels anys 90 del segle XX una colla del poble decideixen que cal recuperar-la. Des de llavors no s'ha deixat de fer,. | 41.6578700,1.4550900 | 371369 | 4612944 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||||||
| 72266 | Festa Major de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-veciana | XIX-XX | La Festa Major de Veciana se celebra el cap de setmana següent a l'Assumpció, que és el 15 d'agost, i es fa en honor a la Mare de Déu de Veciana, patrona del poble. Esta organitzada per una comissió de festes i compta amb la col·laboració econòmica de l'Ajuntament i diverses empreses de la zona. La festa comença el divendres a la nit amb una sardinada popular i un espectacle teatral. A partir de la una de la matinada hi ha ball i música. L'endemà, el dissabte a la nit, es reprèn la festa amb ball i s'obsequia als participants amb entrepans de pa amb tomàquet i pernil. Diumenge, a les 12 del migdia s'oficia la Missa patronal, amb la corresponent cantada de goigs i la participació de la coral local. Es finalitza la jornades amb jocs o titelles i una cantada d'havaneres. | 08297-114 | Veciana | La Festa Major de Veciana va estar molt de temps sense celebrarse, fins que l'any 1981 una colla del poble decideixen que cal recuperar-la. Des de llavors no s'ha deixat de fer, a excepció de l'any dels grans incendis de1986 que es va suspendre per motius obvis. | 41.6561200,1.4883600 | 374136 | 4612700 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els anys 1984 i 1985 va coincidir amb una trobada d'acordionistes de tot Catalunya. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||||
| 72268 | Aplec de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-llucia | L'Aplec de Santa Llúcia es celebra el 13 de desembre, festivitat de la santa, a la capella que hi té dedicada ubicada al nucli de La Rubiola. Es tracta d'una capella privada de la casa noble de Cal Riera, que el 13 de desembre s'hi fa la missa en honor a la santa i resta oberta la resta del dia perquè els veïns la puguin visitar. Després de la missa es canten els goigs de la santa. | 08297-116 | La Rubiola | La capella de Santa Llúcia és propietat de la finca de Cal Riera, on els avantpassats hi eren enterrats. És una petita capella d'una única nau, de planta rectangular amb la façana principal, orientada a ponent. Al presbiteri hi ha un altar adossat a un petit retaule de fusta, on hi ha la imatge de Santa Llúcia a l'espai central. | 41.6593600,1.4308700 | 369356 | 4613146 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||||||
| 72273 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-veciana | XIX-XX | <p>El fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Veciana està format pels llibres de baptismes, exèquies i matrimonis des de l'any 1894 i visites pastorals des de 1859. De totes les inscripcions es fan regularment còpies i es transfereixen al bisbat de Vic. De manera que allà es preserven les dades de forma centralitzada.</p> | 08297-121 | Plaça de la Font, 3 (Jorba) | 41.6591500,1.4841400 | 373791 | 4613043 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||||||
| 72276 | Pou del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diable | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | A pocs metres del PK 12 de la carretera BV 1001 de Sant Martí de Sesgueioles a Sant Guim de Freixenet, i al costat mateix de la carretera, s'obre un esvoranc natural a la roca mare d'uns 30 metres de diàmetre per una profunditat superior i que la tradició diu que només podia ser obra del dimoni, en vista a les seves grans dimensions. | 08297-124 | A ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Guim de Freixenet | 41.6629600,1.4349400 | 369702 | 4613539 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72276-foto-08297-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72276-foto-08297-124-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba cerclat per una tanca donada la perillositat del lloc. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||||
| 72299 | Fons fotogràfic referent a Veciana de Josep Salvany i Blanch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-veciana-de-josep-salvany-i-blanch | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 4 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Hi ha concretament dues fotografies de l'any 1913 que fan referència a l'església de Sant Pere Desvim, una de l'absis i l'altre de l'interior de l'església on es pot apreciar part d'un retaule amb la imatge a la dreta de Sant Narcís i la Veracreu. De l'any 1925 existeix una fotografia del Molí de la Roda. També hi ha una fotografia de la Creu de Poltera, de Segur, datada de l'any 1915 amb la seva ubicació original. | 08297-147 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.6559500,1.4884100 | 374140 | 4612682 | 1913-25 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1913 i 1925, en que va realitzar les fotografies de Sant Pere Desvim i Segur. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||
| 72300 | Fons fotogràfic referent a Veciana del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-veciana-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX - XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt que consta de 23 fotografies relacionades amb el municipi de Veciana corresponen a quatre fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez (1942-), el fons J. Castellot, el fons Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) i el fons Antoni Gallardo i Garriga (1889-1942), tots ells membres del Centre Excursionista de Catalunya. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 19 fotografies realitzades entre els anys 1994 i 1995 bàsicament, en color amb unes mides de 24 x 36 mm. Dues fotografies són de la capella de Sant Miquel de Veciana abans de la seva rehabilitació. De Sant Pere Desvim hi ha cinc fotografies de l'ermita. De Veciana, concretament de l'església de Santa Maria n'hi ha set i una realitzada de la talla original de la Verge Maria que es troba al Museu Episcopal de Vic datada de l'any 1994. De Sant Pere de Montfalcó el Gros tenim una fotografia i finalment, consten, tot i que el terme queda partit, tres fotografies de l'ermita de Santa Maria del Camí i una de l'església nova. Cal destacar també la fotografia provinent del fons J. Castellot; es tracta d'una fotografia pintada realitzada entre el 1890 i 1936 en paper fotomecànic de la bassa amb aigua del Molí de la Roda amb l'ermita de la Mare de Déu de les Dolles. També cal destacar el fons Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) amb una fotografia de 6 x 13 cm, estereoscòpica, realitzada el mes d'abril de 1926 de la Mare de Déu de Veciana abans de la seva restauració. Finalment destaca la fotografia realitzada per Antonio Gallardo i Garriga, realitzada l'any 1934, en paper de gelatina i plata on es pot veure la façana de Can Llobet.</p> | 08297-148 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.6559500,1.4884700 | 374145 | 4612681 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||||||
| 72319 | Fons referent a Veciana de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-veciana-de-larxiu-comarcal-de-lanoia | XIX-XX | Sobre la informació relacionada amb Veciana dels fons que es poden consultar a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, són més aviat escasos. En primer lloc, una cinquantena de fotografies fetes entre els anys 1927 i 1952, sobretot de temes religiosos (l'ajuntament en té còpia). També el fons d'Hipotèques dels anys 1846- 1862. Finalment, el fons de la Cambra Agrària dels anys 1965-1993. | 08297-167 | Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | 41.6559900,1.4884500 | 374143 | 4612686 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||||||
| 72374 | Crismeres de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crismeres-de-santa-maria-de-veciana | XIX | <p>Caixa de fusta ( 9'5 x 16'5 x 10 cm) amb tapa, dins la qual hi ha tres receptacles de metall pels sants olis. La tapa de la caixa, amb frontissa, presenta una anella a la part superior. La caixa es tanca amb pany i clau. La cara frontal presenta una inscripció '1877 / VECIANA ' Els tres receptacles, les crismeres, són lleugerament abombats de la base i amb el coll llarg, acabat amb un tap semiesfèric. Inscripcions en els tres receptacles: 'M / C / S // IM S B // C'</p> | 08297-222 | Església de Santa Maria d'Igualada | <p>Procedent de l'església parroquial de Santa Maria de Veciana, es conserva en els 'Dipòsit - exposició d'objectes religiosos' creat a l'església de Santa Maria d'Igualada en el marc del 'Projecte Accuro' del bisbat de Vic.</p> | 41.6591300,1.4843700 | 373810 | 4613040 | 1877 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Número BdV 2988 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||||
| 72154 | Mas Garreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-garreta | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XVIII | Masia situada en un emplaçament enlairat des d'on es té molt bona visibilitat i envoltada de camps de conreu. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La porta principal és amb llinda de fusta i les obertures són emmarcades amb carreus ben escairats amb una distribució asimètrica de les mateixes. A més de l'edifici principal, hi ha diversos annexes (coberts, pallisses), era, pedrís i bassa. | 08297-2 | Veïnat de Montfalcó | 41.6556500,1.4639400 | 372102 | 4612684 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72154-foto-08297-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72154-foto-08297-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72154-foto-08297-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior, hi ha una espectacular alzina centenària. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||
| 72181 | Cal Fredo; Ca n'Alfredo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fredo-ca-nalfredo | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XVII | Té adossat un cos de construcció gens respectuosa amb la construcció original. | Cal Fredo o Ca n'Alfredo és una de les cases que conformen el grup de Secanella, que és el nom que rep un nucli de cases situades al sud de Segur, en el punt més meridional del Pla de Masot, en una zona privilegiada de gran domini sobre el territori, damunt la cinglera on neix la Riera de Secanella. Cal Fredo ha estat restaurada i transformada, tot i mantenint l'estructura externa a excepció de la coberta que originàriament era a dues aigües i ara ho és només a una. Per la façana de migdia s'hi ha afegit un cos de construcció moderna que no té res a veure amb l'arquitectura tradicional del cos primitiu. La part antiga és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis,amb els paraments de pedra i les obertures emmarcades amb carreus carejats. En alguna llinda es conserven les traces il·legibles d'alguna data gravada. | 08297-29 | Segur | El nucli de Secanella estava format per la gran masia que dóna nom al conjunt, Cal Corredó, actualment ensorrat, Cal Fredo o Ca n'Alfredo i més allunyat hi trobem Can Torrents. També hi havia una capella dedicada a Sant Cristòfol, actualment convertida en corral. L'antiga quadra de Sant Cristòfol de Secanella fou donada al monestir de Sant Llorenç del Munt abans de 1187. El 1201, Bernat de Miralles renuncià a tots els drets que hi tenia a favor del monestir. | 41.6733500,1.4865700 | 374021 | 4614616 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72181-foto-08297-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72181-foto-08297-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72181-foto-08297-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72183 | Cal Malloat vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malloat-vell | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVI-XVII | Masia situada al costat de la carretera BV 1001 de Sant Martí Sesgueioles a Sant Guim de Freixenet, en el terme de Segur, en una petita elevació que li dóna una gran visibilitat. Consta de tres cossos i és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments externs són de pedra vista sense arrebossar. Destaca a la façana principal, el portal adovellat de punt rodó i les finestres emmarcades amb carreus ben escairats i llindes monolítiques. Una de les llindes porta la inscripció de 1739. A la planta baixa hi havia una cuina amb forn de pa, del que només es conserva la porta, amb una pedra gravada amb l'any 1808, rebedor amb escala de pedra per pujar a les estances, corrals i celler. Es conserven dos cups, una de secció quadrada i un altre de circular, en el cos de l'esquerra. Per fora es veu una antiga obertura per on es descarregava el raïm. A la part del darrera hi ha el pou i la cisterna per on es recull, encara ara, l'aigua de la pluja. | 08297-31 | Segur | Els actuals propietaris, la família Raich, van comprar la casa l'any 1926. Fou l'avi Josep Raich Pintó. | 41.6905900,1.4804000 | 373541 | 4616539 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72183-foto-08297-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72183-foto-08297-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72183-foto-08297-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Can Mallobat o el Malloar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72184 | Secanella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/secanella | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XVII | Està abandonada i té trams esfondrats | Secanella és el nom que rep un nucli de cases situades al sud de Segur,en el punt més meridional del Pla de Masot, en una zona privilegiada de gran domini sobre el territori; damunt la cinglera on neix la Riera de Secanella. D'aquest grup de cases, la més gran és la que dóna nom al conjunt. Actualment està deshabitada i bona part dels coberts del voltant tenen la coberta esfondrada i es troben en mal estat de conservació. La casa també pateix les conseqüències del seu abandonament. La masia de Secanella és de planta rectangular de gran extensió i ha sofert ampliacions considerables, sobretot davant la façana principal, que està orientada a llevant. Hi destaca el portal rodó adovellat d'entrada. També destaca una finestra renaixentista a la façana de migdia. | 08297-32 | Segur | El nucli de Secanella estava format per la gran masia que dóna nom al conjunt, cal Corredó, actualment ensorrat, Cal Fredo o Ca n'Alfredo i més allunya hi trobem Can Torrents. També hi havia una capella dedicada a Sant Cristòfol, actualment convertida en corral. L'antiga quadra de Sant Cristòfol de Secanella fou donada al monestir de Sant Llorenç del Munt abans de 1187. El 1201, Bernat de Miralles renuncià a tots els drets que hi tenia a favor del monestir. | 41.6734200,1.4861900 | 373989 | 4614624 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72184-foto-08297-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72184-foto-08297-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72184-foto-08297-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior, conserva una magnífica era enllosada i a l'esquerra del camí una bassa de planta circular construida amb carreus de pedra, completament abandonada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||
| 72187 | El Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lloret | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. | XVI-XVIII | Sostre esfondrat i façana principal a punt de caure. | Gran masia, fruit de diverses ampliacions que venen determinades en diferents llindes de les obertures, situada en la llera de la Riera Gran, per sota Miralles, i envoltada de camps de conreu. És de planta rectangular i constava de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta que era de teules àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. A la façana principal, que és a punt de desplomar-se, destaquen les finestres emmarcades amb carreus i portes disposades asimètricament i el portal principal d'accés de punt rodó adovellat. Davant de la casa hi ha l'era de batre Els paraments externs són de pedra vista amb restes d'arrebossat en algunes parts. | 08297-35 | Segur | Molt a prop, hi havia el molí de la casa. | 41.6640400,1.5037000 | 375429 | 4613558 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72187-foto-08297-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72187-foto-08297-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72187-foto-08297-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa uns anys van sostraure l'escut de la façana principal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||
| 72200 | El Fiterol; Molí del Fiterol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fiterol-moli-del-fiterol | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XVII | Antic molí fariner reconvertit en habitatge situat a la llera de la Riera Gran a tocar amb la Plana de La Vinya. El volum original a estat lleugerament adaptat als nous usos; s'ha alçat el sostre i s'ha ampliat per un dels laterals. És de planta rectangular i es compon de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües que fan el desaiguat a les façanes laterals. L'acabat dels paraments exteriors és de pedra vista i arrebossat a la part superior que toca a la coberta. Conserva la bassa a la part posterior de la casa. | 08297-48 | Veciana | El nom del molí li ve de la família de moliners durant els segles XVI i XVII. L'any 1620, en Jaume Fiterol era retingut al castell de Copons i fou alliberat a la força pel seu amic Francesc de Vilaplana i Agulló, matant el veguer i el batlle de Copons. Com a represàlia, el castell de Copons fou enderrocat per ordre del virrei de Catalunya, Fernando de Afán de Ribera - Enriquez, duc d'Alcalá de los Gazules. | 41.6563400,1.5017300 | 375250 | 4612705 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72200-foto-08297-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72200-foto-08297-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72200-foto-08297-48-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va estar en funcionament fins l'any 1950 com a molí fariner. No s'ha pogut accedir al seu interior, però segons fonts orals, el molí ha restat intacte. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72202 | La Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-1 | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII | Reformada l'any 1978 | Masia situada en una petita elevació, al costat del camí que puja a Sant Gabriel des del Brunet. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Tot i que pateix una profunda reforma l'any 1978, es conserva l'estructura bàsica de tres cossos. Els paraments exteriors es deixen de pedra vista sense arrebossar i les obertures de la façana principal es distribueixen asimètricament. La majoria són de llinda recta, una d'elles, de fusta. | 08297-50 | Veciana | 41.6516500,1.4964000 | 374797 | 4612192 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72202-foto-08297-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72202-foto-08297-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72202-foto-08297-50-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||
| 72207 | Balsareny; Balsareny de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balsareny-balsareny-de-segarra | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVI-XVII | abandonat i força enrunat. La façana de migdia presenta perill d'esfondrament. | Gran casal als quatre vents situat en una zona elevada, a l'extrem d'una plana de conreu, envoltada de boscos. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. No conserva la coberta, que era de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de pedra vista, sense arrebossar. Algunes obertures estan emmarcades amb pedra ben treballada i llinda recta i d'altres amb pedra sense treballar. Destaca una entrada en planta baixa amb arc angular de pedres posades a llibret. Té un parell de construccions annexes també amb els paraments de pedra vista i una pallissa a pocs metres amb els pilars característics i sense coberta. | 08297-55 | Veïnat de Montfalcó | La quadra de Balsareny o Balsareny de Segarra fou, com Viure, una aprisió de la família dels Balsareny. Es va agregar a Durban cap el 1840. | 41.6740200,1.4224200 | 368682 | 4614786 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A conseqüència de l'incendi de l'any 1987 va quedar malmesa i els propietaris se n'endugueren les teules i l'abandonaren.També es coneix com Balsareny de Segarra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||
| 72243 | Sant Cristòfol de Secanella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-secanella | XVII-XVIII | S'ha convertit en un corral i no conserva cap tret identificatiu que es pugui relacionar amb una capella. | Si passeu pel costat d'aquesta antiga capella no la reconeixeríeu com a tal. S'ha pogut identificar gràcies al testimoni de persones del poble. No conserva cap senyal identificativa que hagués estat una capella. Des de fa uns anys, s'ha convertit en una pallissa on en alguna ocasió s'hi guarda bestiar. Està ubicada al costat del camí que uneix el nucli de Secanella amb la Riera Gran i la zona del Molí de La Roda. És un edifici de planta rectangular, amb la coberta a una sola vessant, gairebé plana, però que evidentment no era així, sustentada per un bigam de troncs i encanyissat. L'entrada es fa per la façana lateral de llevant i els paraments són de pedra, amb algun afegit de totxo. A l'interior s'observen algunes obertures tapiades. | 08297-91 | Segur | El nucli de Secanella estava format per la gran masia que dóna nom al conjunt, cal Corredó, actualment ensorrat, Cal Fredo o Ca n'Alfredo i més allunya hi trobem Can Torrents. També hi havia una capella dedicada a Sant Cristòfol, actualment convertida en corral. L'antiga quadra de Sant Cristòfol de Secanella fou donada al monestir de Sant Llorenç del Munt abans de 1187. El 1201, Bernat de Miralles renuncià a tots els drets que hi tenia a favor del monestir. | 41.6723400,1.4875200 | 374098 | 4614503 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72243-foto-08297-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72243-foto-08297-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72243-foto-08297-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||
| 72255 | Molí de la Carota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-carota | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Col·lecció Ventall. Ketres Editora, SA. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. | XVII | abandonat des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Antic molí fariner, situat a la llera esquerra de la riera de Veciana. Actualment s'observa l'obrador, el carcabà o cacau i el pou i la bassa. Al voltant hi ha forces restes de parets enrunades segurament corresponen a les dependències del molí, com habitatge, magatzems, corts. L'obrador és de planta rectangular amb volta de canó, feta de carreus regulars. Es conserva el pou, possiblement sense bassa; és a dir, del tipus B de J. Bolòs (1983) de forma cònica. | 08297-103 | Carretera BV-1005 PK 2+500 | 41.6497800,1.5037500 | 375405 | 4611974 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72255-foto-08297-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72255-foto-08297-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72255-foto-08297-103-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La construcció del pou és realment impressionant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72367 | Escut de Can Riera de La Rubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-riera-de-la-rubiola | XVII | <p>Escut que ornamenta el portal dovellat de la façana orientada al sud - oest de l'antic mas de Can Riera de La Rubiola. Està esculpit en la clau d'un arc format per divuit dovelles tallades a regràs. Representa un turó o cim coronat per una creu.</p> | 08297-215 | La Rubiola | 41.6593200,1.4308000 | 369350 | 4613141 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72367-foto-08297-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72367-foto-08297-215-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||
| 72275 | Pou de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-viure | XIX-XX | Pou d'aigua excavat a la roca i situat enmig d'un camp plantat de farratge a pocs metres al sud de la masia de Viure. És de planta irregular amb els costats arrodonits i amb una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord-oest. Les parets són de pedra seca, amb fileres de carreus regulars fins arribar a la roca, tallada a mà. La coberta se suporta amb bigues de fusta. L'obertura està protegida amb una reixa de ferro; la llosa de tancament és monolítica. Té una caseta annexa amb porta metàl·lica de construcció posterior. | 08297-123 | Plans de Viure | 41.6657700,1.4326200 | 369514 | 4613855 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72275-foto-08297-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72275-foto-08297-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72275-foto-08297-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||||
| 72280 | Barraca 6784 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6784 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs.. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca de pedra seca ubicada enmig d'un camp sembrat de blat. És una cabana de volta, de planta rectangular (2 x 5'7 m). L'alçada interior màxima és de 2 m. La porta, orientada al sud-est, és d'arc pla, fa 1 m d'ampla i en conserva una frontissa. El gruix de les parets de 53 cm. L'exterior de la volta està cobert amb una capa de terra vegetal que la impermeabilitza i la cohesiona per l'acció de la vegetació que hi creix. | 08297-128 | Feixes de l'Albereda, a l'est del terme municipal, a tocar amb Prats del Rei | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6928000,1.5240900 | 377181 | 4616721 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72280-foto-08297-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72280-foto-08297-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72280-foto-08297-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La numeració correspon amb la donada per l'observatori del paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72281 | Barraca 6782 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6782 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca de pedra seca ubicada en el marge d'un camp sembrat de blat. És una cabana de volta, de planta rectangular (2,85 x 3,5 m). L'alçada interior màxima és de 1,75 m. La porta, orientada al sud-est, és d'arc pla, fa 1 m d'ampla i 1,6 m. d'altura. Conserva una clau de la porta que possiblement havia tingut. Només es conserva una biga travessera a l'alçada de la llinda. El gruix de les parets de 40 cm. La paret del fons és un retall a la roca i s'hi adossa una banqueta feta de pedra. L'exterior de la volta està cobert amb una capa de terra vegetal que la impermeabilitza i la cohesiona per l'acció de la vegetació que hi creix. Al voltant hi ha una rasa en paral·lel a les façanes que serveix per desguassar l'aigua de la pluja. | 08297-129 | Feixes de l'Albereda, a l'est del terme municipal, a tocar amb Prats del Rei | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6907600,1.5244900 | 377210 | 4616494 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La numeració correspon amb la donada per l'observatori del paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72282 | Barraca 6783 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6783 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca de pedra seca ubicada en una zona enlairada. És de planta rectangular (2,30 x 3,30 m). La coberta és plana, suportada amb bigues de fusta que encara es conserven, però les teules s'han substituït per una planxa de fibrociment. L'alçada interior màxima és de 1,75 m. L'accés està orientat a migdia i només és una obertura en el mur. Els murs de pedra seca i en algun tram unides amb una mica de fang són de construcció barroera, amb pedres de diferents mides, unides amb pedruscall. | 08297-130 | Feixes de l'Albereda, a l'est del terme municipal, a tocar amb Prats del Rei | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6912500,1.5245800 | 377219 | 4616549 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72282-foto-08297-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72282-foto-08297-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72282-foto-08297-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La numeració correspon amb la donada per l'observatori del paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72287 | Bassa dels Corrals de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-corrals-de-segur | XX | Bassa de rec situada al costat del camí de Secanella i de la carretera BV-1001 de Sant Guim a Sant Martí Sesgueioles. És de planta el·líptica de 13 x 10 metres, tallada a la roca i amb murs de carreus regulars i molt ben tallats, disposats en doble filera. A la cara meridional hi ha una obertura d'accés, protegida amb una tanca metàl·lica, i amb unes escales volades de set graons monolítics. La zona que delimita amb el camí de Secanella té una tanca de filferro de protecció. | 08297-135 | Segur | Pertany a la casa dels Corrals de Segur,a l'altre costat de la carretera. El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, que era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia. La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem. La casa gran és una construcció que va començar l'avi de l'actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot. | 41.6786900,1.4748000 | 373051 | 4615226 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72287-foto-08297-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72287-foto-08297-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72287-foto-08297-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actua com a hidrant pels bombers en cas d'incendis. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||
| 72311 | Llegenda del castell de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-segur | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. | XIX-XX | Com en molts castells de Catalunya, en aquest també trobem la creença que hi havia un passadís secret. En aquest cas, el referit pas subterrani serviria per comunicar el castell, dalt del turó, amb el Molí de La Roda, que també era una propietat dels barons de Segur. Segons la tradició, el passadís secret estava pensat per poder fugir en cas de l'atac dels enemics. | 08297-159 | Castell de Segur | 41.6831100,1.4690000 | 372577 | 4615726 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||
| 72328 | Nous Goigs de Nostra Senyora de Puig de Ram, patrona de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nous-goigs-de-nostra-senyora-de-puig-de-ram-patrona-de-segur | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XXI | Goigs dedicats a la Marededéu de Puig de Ram, patrona de Segur, que han estat escrits, en la lletra i en la música, pel capellà i músic Valentí Misercahs, adaptant la lletra dels antics i posant una música més fàcil d'interpretar per la gent del poble. Els goigs diuen així: Des de l'ample balconam / des del vostre auster pedrís, / beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram./ Part dellà de la muntanya de Pirenne, Beth-arram / que dolç rima amb Puig de Ram!: / Bernadeta ens acompanya. / De Bell-Ram el pur encís / s'encomana al vostre Ram: / La Tradició nostrada / diu que, al cim d'aquest bell puig, / trobà provident sopluig / vostra imatge venerada. / Mà amorosa eix paradís / descolgà del pedregam: / Oh gentil Verge Sagrada, / el recer parroquial / no és l'estatge principal, / no hi voleu tenir posada; / més us plau tornar al pendís / on refila l'ocellam: / De l'antiga baronia / de Segur, als nobles barons, / santes inspiracions / zel ardent els infonia. / Temple sòlid i massís / us ofrenen com bell ram: / Si és massís mirat de fora, / com petxina s'obre a dins: / vostre esguard amb ulls divins / dolç somriu a qui us implora. / En nou rams escampadís, / cabell bru, gentil brancam: / Petitona és vostra imatge, / nina de mantell blavís: / no temem cap desencís / puix que és gran el patronatge. / No ens fa por el vent bramadís / ni l'esguinç ferest del llamp: / L'Infantó que en Vós recolza / de la branca n'és el tronc: / reforceu el fràgil jonc / d'una fe com el dit polze. / Oh sortós poble i feliç ( si del vostre Fruit té fam: / Quan ens fibla la secada / i el país s'esmorteeix, / envieu el suau bleix / de la pluja desitjada. / De la Gràcia el degotís / fa florir fins el rocam: / Oh Bell Ram, salut doneu-nos, / la de cos i d'esperit, / Puig de Ram, sempre florit, / delitós perfum deixeu-nos. / Si el cor nostre és vincladís, / reforceu-me l'arrelam: / El perfil del vostre temple / es retalla a l'horitzó: / concediu-nos el bell do / de l'empar i de l'exemple. / Matí i vespre el vostre encís / encoratgi el nostre clam: Des del temple balconam, / des del vostre auster pedrís: / Beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram. CANT: ENTRADA i TORNADA./ Des de l'ample balconam, des del vosre auster pedrís: / RESPOSTA. / Beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram./ ESTROFES. / Part dellà de la muntanya del Pirenne Beth-arram que dolç rima amb Puig de Ram!: Bernadeta ens acompanya. De Bell-Ram el pur encís s'encomana al vostre Ram: Bene(ïu nostre País, Senyora de Puig Ram) | 08297-176 | Puig de Ram - Segur | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6812600,1.4689600 | 372570 | 4615520 | 2014 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72328-foto-08297-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72328-foto-08297-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Miserachs, prev. | Aquests goigs es van estrenar el 6 de setembre de 2014.Al darrera hi ha escrita la partitura. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||
| 72342 | Goigs a llaor de Ntra. Sra. de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-ntra-sra-de-montserrat | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XIX-XX | Goigs a llaor de Ntra. Sra. de Montserrat que es venera en la seva Capella del Molí de la Roda, i que diuen així: ENTRADA: Puix en sóu del Cel Senyora / Que'ns guia a nostre Destí TORNADA / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí COBLES / En teniu vostra capella / Frec a fec de gentil riu; / N'apar una meravella /I el vostre cor hi somriu... / Quan el nostre és trist i plora / Bo-i-cercant el bon camí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ Prop, ben propet de la roda / Que du l'aigua del Molí, / S'aixeca l'ermita sola / Dins l'enclós de Sant Martí. / Allí el verdor no s'esflora / Ni la tarda ni el matí: / Guardeu-nos ara i tothora /Mare de Déu del Molí/ N'heu volgut bella niada / que vostre amor a cridat: / N'és La Salle amb sa ramada / Que hi funda el Noviciat. / La vocació s'enriola / De lliris i gessamí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ Arreu la gent us invoca / De la plana i despoblat; / Allí vostre Nom hi evoca /Madona de Montserrat, / I sempre canta i l'adora / Amb son estre el Serafí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ De Calaf i sa contrada / Venen d'arreu a pregar: / Us plau l'oració encelada / Del novici lasal·lià... / Per tots teniu bona nova, / Per al trist i pel mesquí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ A tots vostre cor convida, / A tots, donant-los la mà; / Tothom freturós us crida / Que'l volgueu aconhortar.../ El cor és fred i s'enyora, / D'amor el volem ompli: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ i puix l'ànima en fa via / Vers l'hermosa Eternisat, / Valgueu-nos sempre i tot dia / Estrella de Montserrat. / Seguin vostra llum sortosa / Anirem sense desdí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ PER ACABAR / i així al redós de l'ermita / Del predi de Sant Martí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ V/. Ora pro nobis sancta Dei Genitrix. R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Concede, quaesumus, omnipotens Deus: ut fideles tui, qui sub sanctissimae Virginia Mariae Nomine et protectione laetantur, ejus pia intercessiones, a cunctis malis liberentur in terris, et ad agudia aeterna perveniantur in coelis. Per Christum | 08297-190 | Molí de La Roda | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6820200,1.5007000 | 375214 | 4615558 | 08297 | Veciana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germà Xavier (lletra) i Lluís Lloansi (música) | El goig té la partitura inclosa. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||
| 72347 | Barraca de Cal Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carlo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca situada en el vessant meridional de la Plana de Ca la Maria, en els aterrassaments d'una antiga vinya; al sud de les Casetes d'en Jordana. Es tracta d'una barraca de planta circula, d'uns 3'9 metres de diàmetre, feta de pedra seca. Actualment la coberta és de plaques de fibrociment que es recolzen damunt de bigues de fusta. La porta d'accés, orientada a migdia fa 78 cm de llum i 140 cm d'alçada. Els murs tenen un gruix de 50 cm. La llinda de la porta és d'una peça, plana. | 08297-195 | Veciana | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6684600,1.4720500 | 372802 | 4614094 | 08297 | Veciana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72347-foto-08297-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72347-foto-08297-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72347-foto-08297-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||
| 72348 | Barraca del Tros del Gé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tros-del-ge | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX | coberta esfondrada | Barraca de pedra seca situada en un marge entre dues feixes de conreu de secà. Actualment la coberta s'ha esfondrat i tot l'interior s'ha reomplert de runa i terra, cosa que impossibilita saber-ne les seves dimensions exactes. Era de planta rectangular; l'amplada de la façana meridional és de 4 metres. La porta d'entrada fa 96 cm de llum i té una alçada de 110 cm. La llinda és d'una única peça. Els murs tenen un gruix mig 45 cm. | 08297-196 | Segur | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6874100,1.4754400 | 373122 | 4616193 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72348-foto-08297-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72348-foto-08297-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72348-foto-08297-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pes de les maquines de conrear i l'eixamplament del camp de conreu han contribuït a l'esfondrament de la barraca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||
| 72372 | Barraca del Turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs.. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | La porta d'entrada està tapiada i no es pot avaluar l'estat interior de la barraca. | Barraca de pedra seca situada al vessant oriental del Turó, per sota de Cal Bargués Nou. Està ubicada al cap de munt d'unes feixes d'ametllers per sota de les quals passa el camí que va de Veciana a Santa Maria del Camí, enfront de Cal Bacinetes. És de planta rectangular, construida sota la feixa. Mesura 3,10 m d'amplàda x 2 m d'alçada. Es desconeix la fondària degut a que la boca d'entrada ( 70 cm x 80 cm) està tapiada. La barraca està adossada a un marge de pedra seca, parcialment enderrocat per la banda esquerra on s'hi ha fet un corriol estret. El sostre està recobert de terra sense vegetació. | 08297-220 | El Turó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6393000,1.4790900 | 373331 | 4610847 | 08297 | Veciana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72372-foto-08297-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72372-foto-08297-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72372-foto-08297-220-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72373 | Fresquera de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fresquera-de-marge | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX - XX | Fresquera de marge feta de pedra seca situada en el vessant meridional de la Plana de Ca la Maria, en els aterrassaments d'una antiga vinya; al sud de les Casetes d'en Jordana. Es tracta d'un element constructiu de petites dimensions, encastat dins del marge, semblant a un tinell, que servia per protegir del sol, el càntir i els aliments. Mesura 92 cm d'alçada x 55 cm d'amplada i 60 cm de fondària. El fons està protegit per una llosa de pedra col·locada verticalment, i també té un sòcol de pedra. | 08297-221 | Feixes de Cal Carló | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6688400,1.4721000 | 372807 | 4614137 | 08297 | Veciana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72373-foto-08297-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72373-foto-08297-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72373-foto-08297-221-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||
| 72219 | Taller de sílex prop de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-silex-prop-de-viure | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | Possible taler de sílex del paleolític que futures investigacions hauran de determinar-ne la categoria i validar-lo. Se situa a llevant de la masia de Viure o Benviure, a uns 600 metres, al costat de la via del tren i al peu d'una antiga carrerada o camí ramader que mena des de la masia de Viure fins a Pujalt, en uns camps erms i bosc. L'àrea del taller es coneix com els Empedrats de Viure. Es tracta d'un petit taller de sílex de mala qualitat que aprofita petits nòduls del mateix lloc, tot i que no es pot determinar si realment es van tallar o no. S'han documentat fragments d'ascles i esquerdills que es podrien haver format per l'acció del gel o del foc. Els fragments no presenten concreció de cap mena, però sí restes de còrtex. | 08297-67 | A prop de Viure, a ponent del terme municipal | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 22 de juny de l'any 1980. | 41.6696900,1.4409700 | 370217 | 4614277 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben al Museu Comarcal d'Igualada. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||||
| 72229 | Cingleres sota Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-sota-miralles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | X-I aC | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en els camps a la part baixa de la cinglera de Sant Salvador de Miralles. El material documentat, segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, correspon a fragments ceràmics informes de 'torn lent' i alguns esclats de sílex. | 08297-77 | Sant Salvador de Miralles | Jaciment descobert per Josep Maria Manau | 41.6700100,1.5048600 | 375537 | 4614219 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72228 | Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidal-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície, en els camps que hi ha davant la masia de Cal Vidal, i que s'estenen en direcció sud - est fins la BV 1001. La línia del ferrocarril Barcelona - Lleida talla la zona de troballes i, precisament en un dels talls, s'observen uns blocs de pedra que podrien pertànyer a alguna estructura. El material documentat correspon a dos períodes ben diferenciats: un primer moment de l'edat del bronze i una segona fase d'època ibèrica i romana. El material del bronze es va documentar en un petit turó a la part central de l'àrea. La resta de ceràmiques es troben disperses en tres camps diferents. Corresponen a fragments de ceràmica comuna ibèrica, 'Kalathos' pintat, ceràmica de vernís negre, comuna romana, àmfora itàlica, dolies, teules i sigil·lates hispàniques. | 08297-76 | Camps de Cal Vidal - Segur | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6884500,1.4742800 | 373027 | 4616311 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials en possessió de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72274 | Col·lecció arqueològica de Veciana del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-veciana-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | En el fons del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia hi figuren una sèrie de lots arqueològics de jaciments ubicats en el municipi de Veciana. En concret, es tracta dels jaciments anomenats: 'Taller de sílex prop de viure' (reg. 4855); 'Cal Pallerols' (reg. 9004 i 9124); 'Pla de les vidues' (reg. 9056); 'Can Andreu sud' (reg. 9069 i 13503); 'Prop de la masia de Viure' (reg. 9089); 'La Clau de Miralles' (reg. 9110); 'Sant Pere Desvim' (reg. 9126); 'Cal Lluc' (reg. 13476) i 'Cal teuler' (reg. 5099). També hi figuren una ara (reg. 8384) de pedra de color marró, polida a mà, amb dos forats per posar-hi les relíquies (un d'1 cm de diàmetre i l'altre de 2,5 cm). | 08297-122 | C. Dr. Joan Mercader, s/n (08700 Igualada) | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.6559700,1.4884200 | 374141 | 4612684 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||||||
| 72217 | Jaciment del Molí de la Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-la-roda | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VII-I aC | Zona molt transformada. | Jaciment documentat l'any 1975 a causa de l'aplanament d'una zona de la casa de colònies del Molí de la Roda, situada al marge dret de la Riera Gran o de l'Anoia. Es va documentar material ceràmic d'època ibèrica feta a mà i feta a torn. El radi de dispersió de la ceràmica només era de 5 o 6 metres. Tot l'espai ha estat molt transformat i no són visibles cap tipus de restes de forma superficial. | 08297-65 | Molí de La Roda | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 24 de maig de l'any 1975. | 41.6811400,1.5003600 | 375184 | 4615461 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72224 | Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluc-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II - I aC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de ceràmica antiga en superfície. En concret, el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i àmfora ibèrica i itàlica. No s'han observat restes d'estructures. El lloc de la troballa es caracteritza per ser una zona boscosa a la riba esquerra d'un torrent que desemboca a la riera de Secanella, de fort pendent. El sotabosc que ha crescut després dels incendis del 1986, espès i dens, no permet la identificació de nou material. | 08297-72 | Plana de Cal Lluc | Troballes realitzades per Josep Maria Manau | 41.6782100,1.4893900 | 374265 | 4615152 | 08297 | Veciana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72225 | Trencall Camí bosc de Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencall-cami-bosc-de-cal-lluc | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VI - I aC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, un fragment de molí i una destral de pedra polida. No s'han observat restes d'estructures. Segons es recull a l'Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya, el material apareixia molt concentrat al mig del camí, a uns 5 metres de la bifurcació. | 08297-73 | Planes de Cal Bernic | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6816200,1.4912200 | 374424 | 4615527 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72226 | Nord de Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-de-cal-lluc | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II aC-V dC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en un camí que va de Cal Bernic en direcció est, envoltat de boscos i camps de conreu. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica, terra sigil·lada hispànica. En tota la zona s'observen parets de pedra fetes per marges, però en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic es destaca una estructura rectangular feta amb blocs de pedra sorrenca d'una sola filada, dalt del turonet. La vegetació que ha crescut després dels incendis és espessa i no en permet la seva identificació. | 08297-74 | Planes de Cal Bernic | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6813200,1.4898800 | 374312 | 4615496 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72230 | Enfront de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enfront-de-miralles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II a-XV dC | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. El garric està malmetent les estructures localitzades i es desconeix si n'hi ha d'altres. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en els camps del costat del camí de Secanella. El material documentat, segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, correspon a fragments ceràmics de comuna ibèrica, vernís negre, àmfora itàlica, sigil·lada hispànica, parets fines, material constructiu (teules), un molí circular i dolia. En la part alta del turó es va localitzar una zona de sepultures i un forat excavat a la roca, actualment colgades per la vegetació. Materials en possessió de Josep Maria Manau. | 08297-78 | Plans de l'ermita | Jaciment descobert per Josep Maria Manau, l'any 1999. | 41.6670700,1.4998000 | 375110 | 4613900 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La informació utilitzada per l'elaboració d'aquesta fitxa, com les dels altres jaciments arqueològics, està extreta de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Veciana de la Generalitat de Catalunya (IPAC) i de l'observació durant el treball de camp. La fitxa de l'IPAC delimita un polígon i unes coordenades UTM que serveixen per situar el jaciment. Un cop en el terreny s'intenten confirmar les dades de la fitxa de l'IPAC, tenint en compte que molt sovint les condicions del terreny s'han modificat per a fins agrícoles.En aquest cas, però, quan es va anar a fer el treball de camp es va veure que no hi havia cap coincidència amb el que deia la fitxa i la zona on se situava el jaciment. Arribats a l'oficina, amb l'estudi de la cartografia i la toponímia, es va observar que al costat del polígon de l'IPAC, una mica més al sud i a l'altra banda de la Riera de Secanella, hi havia un petit turó, boscós, enmig d'uns camps de conreu, que rebien el nom de Pla de l'ermita. En un segon desplaçament es va optar per prospectar aquesta zona. Els resultats van ser positius; es va identificar la tomba excavada a la roca, un forat cònic, també excavat a la roca i fragments de teules romanes. Per tant caldrà tenir-ho present i demanar el canvi de polígon. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||
| 72231 | Can Andreu sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-andreu-sud | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. SALES i CARBONELL, Jordina i PEDRAZA JORDANA, Lluís (1933). Ca n'Andreu Sud (Sant Pere Desvim, Veciana. Anoia). aproximació als jaciments a partir de les dades de prospecció; dins ESTRAT, núm. 6, pàgs. 105 a 113. Igualada. | II aC- XV | l'erosió del terreny i possibles rebaixos en el camí poden afectar definitivament el jaciment. Caldria fer una excavació d'urgència. | En el camí que es dirigeix a ponent des de Sant Pere del Vim, que antigament servia per anar a Copons i Calaf, es van documentar en superfície fragments de ceràmica antiga. Els autors de la carta arqueològica diuen'al començament de la pujada, en unes vinyes abandonades, apareix superficialment material d'època medieval i, a mitja pujada i en mig del camí es documenta ceràmica ibèrica'. No s'han documentat cap mena d'estructures. Les diferències cronològiques entre els dos tipus ceràmics és considerable, però sense una recerca en més profunditat poca cosa més es pot dir. Pel que fa al material ibèric , es parla de sitges, però només com una possibilitat. Durant la nostra visita per l'elaboració del present mapa, s'ha documentat ceràmica arqueològica d'època iberoromana (campaniana, gerres de coll de cigne i nanses de gerra ibèrica comuna i àmfora itàlica). | 08297-79 | Sant Pere del Vim | Jaciment descobert pels membres de la Secció d'arqueologia del centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març de l'any 1991. | 41.6811400,1.5185900 | 376701 | 4615435 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials estan ubicats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | |||||||
| 72227 | Enfront de Can Retitell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enfront-de-can-retitell | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VIaC-XV dC | Troballa superficial que no permet avaluar l'estat de conservació. | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, en la part baixa del vessant i seguint el camí, van aparèixer superficialment fragments de ceràmica comuna ibèrica i un as de bronze d'Ilturo. També diu que des del cim i a migdia del turó es van localitzar un conjunt d'estructures formant diverses estances, destacant una de circular d'uns 3 metres, amb un gruix d'entre 80 i 100 cm. També remarca la presència de ceràmica grisa i oxidada a torn lent. En la nostra visita efectuada arrel d'aquest mapa, es veuen ceràmiques oxidades i grises a la part septentrional del camí, però no hem pogut documentar ceràmica ibèrica ni cap estructura. A la part de migdia del turó, precisament, fa un fort desnivell. | 08297-75 | Al nord-est de Veciana | Aquest jaciment fou descobert per Ramon Manau. | 41.6863800,1.5064100 | 375697 | 4616034 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 | ||||||||
| 72214 | Via romana de Sant Pere des Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-sant-pere-des-vim | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MUSEU MUNICIPAL DELS PRATS DE REI (1986). Campanyes d'excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei 1972 - 1975. Els Prats de Rei. | II aC-V dC | En el sector sud s'ha perdut l'enllosat. | Camí que es dirigeix de nord a sud, al poble de Sant Pere del Vim. El tram identificat enllaça amb la C 1412z, passat el PK 45, a mà dreta. En un tram de 60 metres, es conserva la pavimentació feta amb lloses de diferents mides, algunes força grans. La via està formada per una calçada central de 4'25 metres d'amplada, limitada per una filera de pedres verticals en un petit talús de terra i un canal de desguàs d'uns 25 cm d'amplada. Hi ha les empremtes de les roderes de carro. | 08297-62 | Sant Pere del Vim | Identificada pels membres del Centre de Recerques arqueològiques Sigarra dels Prats de Rei. Per confirmar l'antiguitat d'aquesta via, caldria una intervenció arqueològica amb sondeigs o excavacions. De totes maneres, per informació facilitada per Prudencio Ferres Pujol, veí de Sant Pere des Vim, aquest era l'únic camí que hi havia per accedir al poble, fins que van fer l'actual carretera. Per tant, ens trobem davant d'una via que s'ha utilitzat fins fa ben poc. | 41.6823900,1.5297700 | 377634 | 4615557 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 211,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc