Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72253 | Molí paperer d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-paperer-dalbarells | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XVI-XIX | abandonat des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Antic molí situat al peu de l'Anoia, just en el límit entre Santa Maria del Camí i Argençola. Es troba colgat per la vegetació i de difícil accés, però conserva l'estructura i bona part de l'alçat. La bassa no s'identifica per la dificultat de l'accés i no conserva cap pedra de molí. També ha perdut algunes dovelles del portal d'entrada que, segons informació facilitada oralment, es van fer servir per la reforma de Cal Llobet | 08297-101 | Santa Maria del Camí | 41.6264300,1.4792500 | 373319 | 4609417 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72253-foto-08297-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72253-foto-08297-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72253-foto-08297-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies de la fitxa de la Generalitat quan es parla del Molí del Simon, són en realitat de la masia de Cal Simó, coneguda actualment com a Cal Bermúdez. Però el Molí de Cal Simó és el que també es coneix com Molí d'Albarells, que havia estat propietat de Cal Simó. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72254 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-20 | HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995). Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. SALAZAR, Natàlia (2007). Mapa de Patrimoni Cultural d'Abrera. Ajuntament d'Abrera i Diputació de Barcelona. Barcelona 2007. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració). L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XII-XXI | L'antic Camí Reial o Ral que unia Lleida amb Barcelona o Madrid amb França, si voleu, passava per Santa Maria del Camí, d'on li ve el nom, també forma part del camí de Sant Jaume. La importància d'aquest camí i d'aquest tram està reforçat per la presència de l'església romànica que hi ha al peu del camí, però en terme municipal d' Argençola, ja que l'actual traçat de la carretera Nacional II divideix els municipis d' Argençola i Veciana. L'actual carretera N II ha sofert diverses modificacions en els darrers cent anys, però el traçat antic del camí Ral passa pel mig de la població i encara es pot resseguir seguint les indicacions del camí de sant Jaume. | 08297-102 | Santa Maria del Camí | El Camí Ral que anava de Madrid a França, en el tram de Lleida a Barcelona és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' estableix que els camins públics són de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguren el lliure pas i el comerç pels camins que estan sota la jurisdicció reial. El trànsit entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel Camí Ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Panadella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Lleida era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació. La carretera fou utilitzada fins a inicis del segle XXI quan s'enllestí el darrer tram de l'Autovia A-2 Lleida- Barcelona. | 41.6286100,1.4744300 | 372922 | 4609667 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72254-foto-08297-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72254-foto-08297-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72254-foto-08297-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72255 | Molí de la Carota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-carota | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Col·lecció Ventall. Ketres Editora, SA. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. | XVII | abandonat des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Antic molí fariner, situat a la llera esquerra de la riera de Veciana. Actualment s'observa l'obrador, el carcabà o cacau i el pou i la bassa. Al voltant hi ha forces restes de parets enrunades segurament corresponen a les dependències del molí, com habitatge, magatzems, corts. L'obrador és de planta rectangular amb volta de canó, feta de carreus regulars. Es conserva el pou, possiblement sense bassa; és a dir, del tipus B de J. Bolòs (1983) de forma cònica. | 08297-103 | Carretera BV-1005 PK 2+500 | 41.6497800,1.5037500 | 375405 | 4611974 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72255-foto-08297-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72255-foto-08297-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72255-foto-08297-103-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La construcció del pou és realment impressionant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72256 | Corral de Brufau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-brufau | XVIII-XX | abandonat des de fa força temps, no conserva la teulada. | Antic corral que servia per guardar el bestiar i la palla, situat a l'extrem d'un camp de conreu al capdamunt del barranc de Veciana. És de planta rectangular i s'estructura en dos nivells. Al costat esquerra de la façana hi ha un seguit de cossos adossats que feien funció de corts pel bestiar. L'accés principal era pel nivell superior, amb una magnífica obetura d'arc rodó de mig punt amb dovelles treballades, orientat a llevant, on s'hi guardava el carro i posteriorment el tractor. Enfront de la portalada hi ha una obertura, actualment reomplerta parcialment de pedres que era per on abocaven les bales de palla, ja que aquesta s'emmagatzemava a la part inferior del corral. La coberta era de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a aquesta façana. Els acabats exteriors dels parament són de pedra vista. Algunes obertures que encara no han estat cobertes per la vegetació, tenen la llinda de pedra treballada. | 08297-104 | Segur | 41.6806600,1.4603300 | 371851 | 4615466 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72256-foto-08297-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72256-foto-08297-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72256-foto-08297-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per tractar-se d'un corral i pallissa, en destaca la tècnica constructiva, altament elaborada, pròpia de cases amb un alt poder adquisitiu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72257 | Fons referent a Veciana del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-veciana-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088. PUIG, Pere (1987). Consolidació i revalorització de les restes de l'església de Sant Miquel de Veciana a l'Anoia. Projecte arquitectònic. Inèdit. | XX | El fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona relacionat amb el municipi de Veciana està format per la documentació relacionada amb l'actuació de consolidació i revalorització de l'església de Sant Miquel. En concret, es tracta dels estudis tècnics, arqueològics i arquitectònics, les seves memòries d'actuació i projectes, documentació administrativa i documentació gràfica (9 negatius i 72 imatges digitals, realitzades el 1994 i el 2008 respectivament). | 08297-105 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.6562300,1.4881500 | 374119 | 4612713 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||||
| 72258 | La Clau de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clau-de-miralles | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XX | Cal Gironella, Cal Gínjol i Cal Massuc formen part d'un nucli antic de població situat a l'extrem nord-est del terme municipal de Veciana, a tocar amb els de Prats de Rei i Sant Martí de Sesgueioles. Per aquest motiu aquest conjunt es coneix com La Clau, en relació a la confluència dels termes municipals. Els tres edificis estan adossats entre ells formant un conjunt arquitectònic singular ja que no estan ni en el mateix pla ni amb la mateixa orientació. Possiblement el seu origen és una única explotació agrícola amb les seves dependències destinades a corrals, pallisses, etc. | 08297-106 | Nord - est del terme municipal de Veciana | 41.6907000,1.5190400 | 376757 | 4616495 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72258-foto-08297-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72258-foto-08297-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72258-foto-08297-106-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha dos pous, un correspon a la propietat de Cal Gironella i l'altre a Cal Massuc. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72259 | Fons referent a les parròquies de Veciana de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-de-veciana-de-larxiu-episcopal-de-vic | XV-XX | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es compon de: 1 Fons Episcopals (Arxiu Episcopal de Vic; Mensa Episcopal) 2. Fons parroquials (172 arxius parroquials) 3. Fons de capelles, monestirs, convents i santuaris (30 arxius) 4. Fons del Capítol de Vic 5. Fons de Comunitats de Beneficiats 5.1. Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic 5.2. Arxiu de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat 6. Fons patrimonials (49 arxius) 7. Fons personals (25 arxius) 8. Fons Institucionals (14 arxius) 9. Fons Notarials 9.1. Arxiu de la Cúria Fumada 9.2. Arxiu Notarial de Vic 10. Fons d'administració civil ( Arxiu de la Vegueria de Vic). 11. Fons judicials. El fons referent a Veciana són els corresponents a les parròquies de Santa Maria de Veciana, amb la sufragània de Sant Pere de Montfalcó, a l'antiga parròquia de Sant Salvador de Miralles i a la de Santa Maria de Segur Hi ha documents des del segle XV, classificats en visites pastorals, manuals notarials, capítols matrimonials, llibres de baptismes, confirmacions i òbits, així com causes pies, llibres de comptes, de confraries, testaments i consuetes. També hi ha una sèrie de la Mensa Episcopal.</p> | 08297-107 | Carrer de Santa Maria, 1 (08500 - Vic) | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII.</p> | 41.6591000,1.4842200 | 373797 | 4613037 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari: Dilluns a divendres, de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 i de 16 a 20 h | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72260 | Paratge del Molí de La Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-del-moli-de-la-roda | GENERALITAT DE CATALUNYA (2008): Inventari dels espais de protecció especial. Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l'Anoia. Miscel·lània penedesenca. Vol. 15. Pàgs. 591 a 619. | La Riera Gran és un corrent d'aigua natural, que neix entre el Molí de la Roda, al terme de Veciana i Sant Martí de Sesgueioles. El seu curs d'aigua és intermitent i flueix amb més o menys discontinuïtat en funció de les estacions de l'any. El recorregut fins a trobar el riu Anoia és d'uns deu quilòmetres. En aquest decurs rep per la dreta, la riera de Veciana 88'6 km). Una mica més avall se li uneix també per la dreta el torrent del Molí de les Vinyes que amb un recorregut de deu quilòmetres i mig arriba fins a Santa Maria del Camí. A partir d'aquest moment, la riera agafa el nom de la població i després de recórrer sis quilòmetres aproximadament, s'uneix definitivament en aiguabarreig a l'Anoia. Atès el seu cabal actual, no hi ha ponts considerables per a travessar-la. Les passeres de fusta antigues no es conserven però en alguns indrets prop de les rescloses dels molins com al de la Roda si que s'han detectat algunes empremtes a la roca mare. En el cas del molí de la roda, uns tres cents metres aigües amunt, un cop passada la bifurcació que mena a la Roda hi ha, sota el marge, l'entrada de la mina d'aigua que comunica amb la font del molí de la Roda o font del Lleó. El paisatge vegetal està constituït per un mosaic de zones agrícoles de secà i zones forestals de carrascars, pinedes de pinassa i roure valencià, que alternen amb el pi blanc associat a brolles calcícoles i garrigues. En alguns indrets apareixen arbredes de pi roig i a les zones obagues boixos i ginebrons. En els trams de la capçalera de la riera són freqüents les alberedes que alternen amb els pollancres, freixes i oms. La morfologia tancada del llit de la riera i els baixos cabals redueixen el bosc de ribera a poca amplada. No obstant això, en els indrets on l'aigua pot tenir un recorregut més ample i sobretot a proximitat de les restes de les rescloses dels molins, s'hi desenvolupa l'herbassar característic de ribera, amb creixenars, ranuncles, cua de cavall, canyissars, bogars i jonqueres. En aquesta zona d'alternança entre boscos, riera i camps de conreu amb les seves marjades properes a la riera, es configura l'hàbitat d'un bon nombre d'ocells com el capsigrany, l'alosa, pardals i rapinyaires com l'astor, que utilitzen el bosc per a nidificar-hi i els espais oberts immediats per a caçar. També cal destacar la presència de l'abellerol que aprofita els marges per nidificar. Pel que fa als mamífers, destaca la presència abundant de conill, senglar i gat mesquer. La franja de vegetació que separa la llera de la riera i delimita el camí del Molí de la Roda és ric en papallones i gran quantitat d'ocells que nidifiquen al seu interior, a més de trobar l'aliment necessari per a la seva subsistència. La configuració de petites basses permet l'aparició de peixos autòctons com el barb cua-roig i amfibis com el gripau comú el gripauet, el gripau d'esperons, la granota verda, el tòtil, el gripau corredor, la salamandra i la reineta comuna, tots ells bioindicadors de la bona qualitat de l'aigua. També hi viu una comunitat de rèptils aquàtics com la serp d'aigua o la de collaret i la tortuga d'aigua i finalment destacar la presència de macro invertebrats i mol·luscs i crustacis de petites dimensions. En alguns dels trams de la riera, aigües avall, s'observa l'erosió més o menys intensa de les lleres provocada amb el pas del temps i les crescudes més o menys importants. En aquests marges es poden observar en alternança les margues blaves i les argiles. La gran quantitat de vegetació arbòria, arbustiva i herbassar amaga moltes vegades zones profundes de difícil accés i barrancs. | 08297-108 | Riera Gran | Les aigües d' aquestes rieres, afluents i el mateix riu Anoia han impulsat nombrosos molins fariners, drapers, paperers i fargues i per adobar les pells. S'han localitzat un total de noranta dos molins fariners, repartits en vint-i-sis municipis; disset d'ells es troben a la comarca de l'Anoia, set municipis a la comarca de l'Alt Penedès i dos al Baix Llobregat. A la Riera Gran, en terme de Veciana, es localitzen en primer lloc el molí de la Roda, el molí del Solanet, el molí de la Morera, el molí Nou, el molí del Lloret, el molí de l'Horta i el molí del Fiterol. Per ser un afluent de la Riera Gran, esmentarem tres molins més localitzats a la Riera de Veciana, que són el molí del Missó, el molí del Brunet i finalment el molí de la Carota. | 41.6704200,1.5012600 | 375238 | 4614269 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72260-foto-08297-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72260-foto-08297-108-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||||
| 72261 | Talla romànica de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-romanica-de-santa-maria-de-veciana | XIII | <p>Talla en fusta d'alba policromada que representa la Mare de Déu amb el nen a la falda (88 x 44 x 30 cm). És originària de l'església parroquial de Santa Maria de Veciana. Respon al model iconogràfic tradicional de les marededéus del segle XII, però que incorpora nous elements de l'estil italobizantí introduït a Catalunya a principis del segle XIII. Per exemple, el nen ja no es troba al bell mig de la falda, sinó en un costat, mostrant d'aquesta manera una relació de caràcter més maternal envers el fill. Curiosament l'Infant es situa damunt el genoll dret, contràriament al que és més habitual en les imatges catalanes d'aquesta època. La Verge Maria està coronada i porta un mantell de color blau de tradició clàssica que li cobreix una de les espatlles. El fet que no presenti els trets característics dels tallers de la seu d'Urgell o de Vic, fa pensar que es pot tractar d'una escultura elaborada als tallers de Barcelona durant el segon quart del segle XIII.</p> | 08297-109 | Plaça del Bisbe Oliva, 3 (08500 - Vic) | <p>Va ingressar en el fons del Museu episcopal de Vic abans de l'any 1893. Des de l'any 1988 presideix el presbiteri de l'església de Santa Maria de Veciana, d'on és originària, una reproducció de la talla original.</p> | 41.6591300,1.4844100 | 373813 | 4613040 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72261-foto-08297-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72261-foto-08297-109-2.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu número d'inventari dins el fons del Museu Episcopal de Vic és el MEV 800. Fotos cedides pel MEV. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72262 | Aplec de Sant Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-gabriel | XVII-XX | Actualment la festa de Sant Gabriel, patró de Veciana, es celebra el diumenge després de Sant Josep (que és el 19 de març) a l'església parroquial de Santa Maria de Veciana, on es fa l'Ofici i es canten els goigs. A la sortida de missa es fa el repartiment dels panets beneïts, que cada any els paga una família diferent. | 08297-110 | Capella de Sant Gabriel | Antigament l'aplec es celebrava el 24 de març i s'anava en processó des de Veciana fins la capella de Sant Gabriel, situada a mitja hora de camí, seguint la carrerada de Santa Maria. La notícia documental més antiga que en tenim daten d'una visita pastoral de l'any 1685, on es diu que els dies de la processó eren per les Lledànies o per Sant Marc, el 25 d'abril. La seva festa patronal era el dia de Sant Gabriel antic o 24 de març. En alguna ocasió s'ha celebrat el 29 de setembre junt amb la festa de Sant Miquel. La processó es va deixar de fer a conseqüència de l'esfondrament de la teulada de la capella. | 41.6465700,1.4875900 | 374053 | 4611641 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72262-foto-08297-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La teulada de la capella va caure a conseqüència de les tempestes de l'any 1969 i el foc de l'any 1986 va malmetre'n l'interior. | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72263 | Cal Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-figueres-0 | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XIX | Resta abandonada des de fa anys i s'han tret les teules d'una part, cosa que accelera el seu deteriorament. | Cal Figueres és una edificació rural, humil que es troba annexat a Cal Garsa. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal es conforma a partir de dos eixos de verticalitat asimètrics. Totes les obertures estan emmarcades amb pedres carejades. A la llinda de la porta d'accés hi ha gravada la següent inscripció: 'ASIDRO PLANELL T AVI F. ANY 1782' | 08297-111 | Sant Pere del Vim | Antigament Cal Garça i Cal Figueres eren una mateixa propietat. | 41.6642600,1.5202600 | 376808 | 4613558 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72263-foto-08297-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72263-foto-08297-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72263-foto-08297-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva una premsa i els cups. Al costat també es conserva l'era de batre i al davant coberts i pallisses a punt d'enderroc. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72264 | Festa Major de Sant Pere del Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-del-vim | XX | La Festa Major de Sant Pere del Vim es celebra el segon diumenge del mes de maig en honor a Sant Isidre, que és el 15 de maig, patró dels pagesos. Actualment consisteix únicament amb la celebració d' una missa a les 12 h que oficia el rector i l'acompanyament de les veus de la Coral de Veciana. A continuació es fa l'aperitiu, gentilesa dels veïns de Sant Pere. Abans, però, als anys 80 s'hi havia fet ball d'envelat amb orquestra, el dissabte a la nit i el diumenge a la tarda. | 08297-112 | Sant Pere del Vim | Abans es celebrava el 2 d'agost. | 41.6798500,1.5290800 | 377572 | 4615276 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||||||
| 72265 | Festa Major de Montfalcó el Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montfalco-el-gros | XX | La Festa Major de Sant Pere de Montfalcó es celebra el tercer diumenge del mes de maig i compta amb la col·laboració econòmica de l'Ajuntament de Veciana. | 08297-113 | Montfalcó | La Festa Major de Sant Pere de Montfalcó va estar molt de temps sense celebrar-se, fins que a principis dels anys 90 del segle XX una colla del poble decideixen que cal recuperar-la. Des de llavors no s'ha deixat de fer,. | 41.6578700,1.4550900 | 371369 | 4612944 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||||||
| 72266 | Festa Major de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-veciana | XIX-XX | La Festa Major de Veciana se celebra el cap de setmana següent a l'Assumpció, que és el 15 d'agost, i es fa en honor a la Mare de Déu de Veciana, patrona del poble. Esta organitzada per una comissió de festes i compta amb la col·laboració econòmica de l'Ajuntament i diverses empreses de la zona. La festa comença el divendres a la nit amb una sardinada popular i un espectacle teatral. A partir de la una de la matinada hi ha ball i música. L'endemà, el dissabte a la nit, es reprèn la festa amb ball i s'obsequia als participants amb entrepans de pa amb tomàquet i pernil. Diumenge, a les 12 del migdia s'oficia la Missa patronal, amb la corresponent cantada de goigs i la participació de la coral local. Es finalitza la jornades amb jocs o titelles i una cantada d'havaneres. | 08297-114 | Veciana | La Festa Major de Veciana va estar molt de temps sense celebrarse, fins que l'any 1981 una colla del poble decideixen que cal recuperar-la. Des de llavors no s'ha deixat de fer, a excepció de l'any dels grans incendis de1986 que es va suspendre per motius obvis. | 41.6561200,1.4883600 | 374136 | 4612700 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els anys 1984 i 1985 va coincidir amb una trobada d'acordionistes de tot Catalunya. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||||
| 72267 | Festa Major de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-segur | XX-XXI | En el municipi de Veciana, d'una extensió considerable, hi ha un poblament molt dispers i diversos petits nuclis de població, com el de Segur, en el que hi viuen molt poques persones. Veciana, Montfalcó, Sant Pere del Vim i Segur, mantenen la tradició de fer Festa Major. A Santa Maria del Camí ja fa alguns anys que s'ha deixat d'organitzar. I és normal si tenim en consideració els esforços humans i econòmics que calen per tirar endavant una festa major. Amb la regressió demogràfica que pateixen aquests llocs encara es fa més difícil i amb el temps s'han hagut d'anar adaptant. Actualment a Segur, la Festa Major es celebra el primer cap de setmana de setembre, festa de la Mare de Déu del Puig del Ram, patrona de la població. Els actes es concentren en un únic dia, on els veïns aprofiten per convidar els amics i la família que viuen en altres municipis. Els actes s'inicien amb una missa que és l'Ofici de Festa Major al santuari del Puig del Ram. A la tarda es fa la lectura del pregó, xocolatada i jocs per la mainada. Tot seguit es fa una cantada d'havaneres amb cremat per a tothom i una rifa de productes, que serveix per pagar les despeses. | 08297-115 | Segur | Després de la guerra civil la festa major es feia per desembre i l'any 1943 es trasllada al segon diumenge de maig. Després va estar molts anys sense celebrar-se i, finalment, l'any 1993 es reprèn amb força. Des de llavors, s'han conservat els diferents pregons llegits i l'any 2014 s'ha fet una exposició on es repassa la història gràfica de la Festa Major, que s'ha pogut visitar en el local social, antigues escoles, restaurat fa uns anys per a ús públic dels veïns. | 41.6827800,1.4699200 | 372653 | 4615688 | 08297 | Veciana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72267-foto-08297-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72267-foto-08297-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per la Festa major de l'any 2014 es van estrenar els nous goigs a la Mare de Déu del Puig del Ram amb lletra i música de Valentí Miserachs, prevere. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72268 | Aplec de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-llucia | L'Aplec de Santa Llúcia es celebra el 13 de desembre, festivitat de la santa, a la capella que hi té dedicada ubicada al nucli de La Rubiola. Es tracta d'una capella privada de la casa noble de Cal Riera, que el 13 de desembre s'hi fa la missa en honor a la santa i resta oberta la resta del dia perquè els veïns la puguin visitar. Després de la missa es canten els goigs de la santa. | 08297-116 | La Rubiola | La capella de Santa Llúcia és propietat de la finca de Cal Riera, on els avantpassats hi eren enterrats. És una petita capella d'una única nau, de planta rectangular amb la façana principal, orientada a ponent. Al presbiteri hi ha un altar adossat a un petit retaule de fusta, on hi ha la imatge de Santa Llúcia a l'espai central. | 41.6593600,1.4308700 | 369356 | 4613146 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||||||
| 72269 | Formatges Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatges-veciana | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. URGELL, Oriol. Coord. (2008). Els formatges de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. Editorial 62. Barcelona. | XXI | Formatges Veciana és la marca amb la que es coneixen els productes del taller artesanal que la Montserrat té a Segur. La oferta de productes és molt variada, però els més característics són els formatges i el iogurt que fa amb llet de cabra del seu propi ramat. A més a més té productes amb llet d'ovella i vaca procedent de ramats d'altri. Dels de cabra en fa de diversos tipus, amb llet crua amb una maduració de 2 a 3 mesos o un altre amb una maduració de 6 mesos; també en té un de llet pasteuritzada amb un mes de maduració. Fa servir quall d'origen vegetal, l'herbacol (Cynara cardumculus). El procés de maduració es produeix en unes caves excavades a la roca, en el soterrani de l'obrador. També fa formatge blau, cabra de tipus rouleau, mató i formatges tendres de vaca i cabra,de romaní. | 08297-117 | Cal Jaume Gran - Segur | El formatge Veciana està fet per la Montserrat des de l'any 1997, l'obrador està situat a Cal Jaume Gran, a la part més alta del nucli de Segur, on ja hi vivia abans de dedicar-se a l'elaboració de formatges. Es poden adquirir a fires, a diversos establiments de les rodalies i en el propi obrador. | 41.6828200,1.4692300 | 372596 | 4615693 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72269-foto-08297-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72269-foto-08297-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El formatge artesà Veciana forma part de la guia editada pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, actualitzada l'any 2008. | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72270 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-33 | XX | La cantada de caramelles a Veciana comença el diumenge de Pasqua, amb una missa a l'església de Sant Pere del Vim, a les 10:00 h. A la plaça que hi ha el davant es fa la cantada després de la missa i els balls corresponents. Després es dirigeixen a Pareres (Casal de La Salle), a Montfalcó el Gros (a l'era de Cal Magí) i a Veciana a la Plaça Ramon Servitje. Però aquests emplaçaments no són fixos, es van canviant, ja que el territori és molt ampli i hi ha pocs habitants. En altres anys es substitueix el Casal per la plaça de Segur, o l'era de Montfalcó per la Rubiola. Abans si que es començaven el dissabte i es feien en més llocs. Tradicionalment s'interpretaven cançons de temàtica religiosa, però des de la recuperació el repertori és més laic. S'interpreten cançons tradicionals catalanes, sardanes, cançons de La Trinca i es representen balls tradicionals com el de cintes o el ball de bastons. Els caramellaires vesteixen amb camisa blanca, pantalon negre, faixa vermella i barretina, els homes i, faldilla de flors, brusa blanca i cinturó vermell, les dones. Tots amb mocador vermell. | 08297-118 | Veciana | Abans de la guerra era una tradició que els més grans encara recorden que es practicava a Veciana; però a partir de 1937 es van deixar de fer. Després de la guerra si es volien cantar caramelles calia anar al poble veí de Copons. Finalment, l'any 1996 es recuperen a Veciana per iniciativa d'una colla d'amics. | 41.6560900,1.4885600 | 374153 | 4612697 | 08297 | Veciana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72270-foto-08297-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72270-foto-08297-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72271 | Pallissa del Pla del Sèbio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-pla-del-sebio | XIX-XX | abandonada i amb la coberta ensorrada | Barraca situada damunt un petit turonet rocós que s'aixeca enmig d'un camp plantat de blat. És de planta quadrangular amb la coberta, actualment ensorrada, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El que si es conserva és alguna biga de fusta. Les parets són de pedra seca, amb carreus força regulars, fonamentats damunt la roca, que ha estat en part rebaixada per igualar el sòl. També es conserven algunes llindes de fusta de portes i una menjadora pel bestiar emprat per treballar els camps que va de pany a pany de paret. Era una barraca de dimensions considerables i a l'interior està compartimentada. | 08297-119 | La Rubiola | Aquest tipus de construccions és força freqüent servia per aixoplugar-se de les inclemències del temps, tant per pagesos com pel bestiar. | 41.6572700,1.4306100 | 369330 | 4612914 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72271-foto-08297-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72271-foto-08297-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72272 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-4 | XIX-XX | El fons municipal esta organitzat segons el quadre de classificació elaborat per l'OPC i està organitzat en 13 blocs: 1.- Administració general. 2.- Hisenda. 3.- Proveïments. 4.- Beneficència i assistència social. 5.- Sanitat. 6.- Obres i urbanisme. 7.- Seguretat pública. 8.- Serveis militars. 9.- Població. 10.- Eleccions. 11.- Ensenyament. 12.- Cultura. 13.- Serveis agropecuaris i medi ambient. El fons del Jutjat de Pau està organitzat segons el seu propi quadre de classificació i està organitzat en 5 seccions:: 1.- Matèria Civil (Jurisdicció contenciosa i voluntària), 2.- Matèria Penal, 3.- Matèria governativa, 4.- Administració interna (gestió de personal, gestió econòmica i organització administrativa) i 5.- Registre Civil L'Arxiu Municipal inclou els fons documentals següents: - Fons de l'Ajuntament de Veciana, des de 1850 fins a l'actualitat, i amb més de 52.8metres de documentació. - Fons del Jutjat de Pau, des de 1875 fins a 1985, i un total de 1.5 metres de documentació, - Fons de la Delegació local de la Falange Española, del 1955, i un total de 0.11 metres de documentació. - Fons de la Germandat de Llauradors i ramaders, des de 1936 fins a 1975, i un total de 0.6 metres de documentació. - Fons de la Cooperativa de Consum i Distribució 'La Ecònomica' des de 1937 a 1938 i un total de 0.11 metres de documentació. - Fons del 'Circulo Recreativo' de Santa Maria del Camí, des de 1953 fins a 2012, un total de 0.11 metres de documentació. | 08297-120 | Plaça de Ramon Servitje, s/n. | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. L'Arxiu Comarcal de l'Anoia realitzà un primer inventari del fons a l'any 1994. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona organitza el fons a l'any 2005, del 31 de gener al 28 d'abril del 2005. El 14 de novembre del 2006 l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.6560100,1.4884600 | 374144 | 4612688 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72272-foto-08297-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72272-foto-08297-120-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72273 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-veciana | XIX-XX | <p>El fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Veciana està format pels llibres de baptismes, exèquies i matrimonis des de l'any 1894 i visites pastorals des de 1859. De totes les inscripcions es fan regularment còpies i es transfereixen al bisbat de Vic. De manera que allà es preserven les dades de forma centralitzada.</p> | 08297-121 | Plaça de la Font, 3 (Jorba) | 41.6591500,1.4841400 | 373791 | 4613043 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||||||
| 72274 | Col·lecció arqueològica de Veciana del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-veciana-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | En el fons del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia hi figuren una sèrie de lots arqueològics de jaciments ubicats en el municipi de Veciana. En concret, es tracta dels jaciments anomenats: 'Taller de sílex prop de viure' (reg. 4855); 'Cal Pallerols' (reg. 9004 i 9124); 'Pla de les vidues' (reg. 9056); 'Can Andreu sud' (reg. 9069 i 13503); 'Prop de la masia de Viure' (reg. 9089); 'La Clau de Miralles' (reg. 9110); 'Sant Pere Desvim' (reg. 9126); 'Cal Lluc' (reg. 13476) i 'Cal teuler' (reg. 5099). També hi figuren una ara (reg. 8384) de pedra de color marró, polida a mà, amb dos forats per posar-hi les relíquies (un d'1 cm de diàmetre i l'altre de 2,5 cm). | 08297-122 | C. Dr. Joan Mercader, s/n (08700 Igualada) | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.6559700,1.4884200 | 374141 | 4612684 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||||
| 72275 | Pou de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-viure | XIX-XX | Pou d'aigua excavat a la roca i situat enmig d'un camp plantat de farratge a pocs metres al sud de la masia de Viure. És de planta irregular amb els costats arrodonits i amb una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord-oest. Les parets són de pedra seca, amb fileres de carreus regulars fins arribar a la roca, tallada a mà. La coberta se suporta amb bigues de fusta. L'obertura està protegida amb una reixa de ferro; la llosa de tancament és monolítica. Té una caseta annexa amb porta metàl·lica de construcció posterior. | 08297-123 | Plans de Viure | 41.6657700,1.4326200 | 369514 | 4613855 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72275-foto-08297-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72275-foto-08297-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72275-foto-08297-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||||
| 72276 | Pou del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diable | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | A pocs metres del PK 12 de la carretera BV 1001 de Sant Martí de Sesgueioles a Sant Guim de Freixenet, i al costat mateix de la carretera, s'obre un esvoranc natural a la roca mare d'uns 30 metres de diàmetre per una profunditat superior i que la tradició diu que només podia ser obra del dimoni, en vista a les seves grans dimensions. | 08297-124 | A ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Guim de Freixenet | 41.6629600,1.4349400 | 369702 | 4613539 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72276-foto-08297-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72276-foto-08297-124-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba cerclat per una tanca donada la perillositat del lloc. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||||
| 72277 | Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/segur | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XII-XX | Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s'ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l'any 1117, i de l'església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l'església s'hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s'estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic. A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l'antiga rectoria. L'abastiment d'aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d'aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d'anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l'aigua amb botes de fusta. A l'entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d'aigua no es va fer fins l'any 1981. Quan es va construir el pou d'abastiment actual d'aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat. Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria de Puig de Ram, reedificat al segle XVII. | 08297-125 | Segur | Al seu terme original s'uní el de Sant Salvador de Miralles (Miralles de Copons) i junts formaren la baronia de Segur. Els seus senyors residien al casal conegut per Molins de Segur (ara Molí de La Roda), prop de la capçalera de l'Anoia. L'any 1157 foren unides a l'església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban. | 41.6828800,1.4697900 | 372643 | 4615699 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72277-foto-08297-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72277-foto-08297-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72277-foto-08297-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | On ara hi ha la plaça del poble, hi havia hagut l'antic cementiri. L'any 1896 es fa el nou cementiri al costat del santuari de la Mare de Déu del Puig del Ram. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72278 | Font de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-segur | XXI | Font construïda recentment a la plaça de l'església de Segur, lloc principal de trobada dels habitants d'aquest petit nucli poblacional. Es troba adossada al mur de contenció d'un carrer inclinat que uneix aquesta plaça amb una cota superior del poble i és construïda amb el mateix sistema de carreus ben col·locats. La pica feta de ceràmica de La Bisbal s'insereix en un podi de pedra del que s'aixeca un plafó amb el capçal arrodonit al mig del qual s'hi troba l'aixeta. | 08297-126 | Plaça de l'església | Construïda l'any 2010 per l'Ajuntament de Veciana. | 41.6827600,1.4697900 | 372642 | 4615686 | 2010 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72278-foto-08297-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72278-foto-08297-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vicenç Julbe | Informació facilitada per Josep Vilardell. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72279 | Creu de Poltera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-poltera | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XX | Algunes pedres del podi han saltat i en perilla la seva conservació. | Creu situada a la sortida del nucli de Segur, en direcció nord, en una cruïlla de camins que porta a les masies de Cal Daniel, Mas Vidal, Cal Mallat. Creu llatina de braços rectes amb els extrems carrats. Presenta les superfícies llises amb reforç als extrems per remarcar-los. S'aixeca damunt un pilar hexagonal col·locat damunt un basament de pedra, de secció quadrada. Tot el conjunt està situat damunt un podi de tres graons fets de carreus més o menys regulars. | 08297-127 | al nord de Segur, a la cruïlla que porta a Cal daniel, cal Malloat i Mas Vidal | Originàriament aquesta creu de terme estava ubicada al davant d'una casa just a l'entrada de l'actual plaça. En tenim constància per una fotografia que va fer l'any 1915 en Josep Salvany i Blanch. La placa de vidre estereoscòpica de 6 x 13 cm es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Tenia un podi de quatre fileres, amb una columna de més de dos metres d'alçada al capdamunt de la qual hi havia una creu de ferro de perfil pla. Durant la guerra civil espanyola es va enderrocar la vella. En acabar la guerra es va refer i es va canviar la seva ubicació per l'actual. Fa pocs anys, furtius, pensant-se que era una creu centenària van intentar arrencar-la però en veure que era de formigó la van deixar al terra. | 41.6870500,1.4697300 | 372646 | 4616162 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72279-foto-08297-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72279-foto-08297-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert alguns atacs vandàlics que han obligat a collar-la. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72280 | Barraca 6784 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6784 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs.. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca de pedra seca ubicada enmig d'un camp sembrat de blat. És una cabana de volta, de planta rectangular (2 x 5'7 m). L'alçada interior màxima és de 2 m. La porta, orientada al sud-est, és d'arc pla, fa 1 m d'ampla i en conserva una frontissa. El gruix de les parets de 53 cm. L'exterior de la volta està cobert amb una capa de terra vegetal que la impermeabilitza i la cohesiona per l'acció de la vegetació que hi creix. | 08297-128 | Feixes de l'Albereda, a l'est del terme municipal, a tocar amb Prats del Rei | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6928000,1.5240900 | 377181 | 4616721 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72280-foto-08297-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72280-foto-08297-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72280-foto-08297-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La numeració correspon amb la donada per l'observatori del paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72281 | Barraca 6782 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6782 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca de pedra seca ubicada en el marge d'un camp sembrat de blat. És una cabana de volta, de planta rectangular (2,85 x 3,5 m). L'alçada interior màxima és de 1,75 m. La porta, orientada al sud-est, és d'arc pla, fa 1 m d'ampla i 1,6 m. d'altura. Conserva una clau de la porta que possiblement havia tingut. Només es conserva una biga travessera a l'alçada de la llinda. El gruix de les parets de 40 cm. La paret del fons és un retall a la roca i s'hi adossa una banqueta feta de pedra. L'exterior de la volta està cobert amb una capa de terra vegetal que la impermeabilitza i la cohesiona per l'acció de la vegetació que hi creix. Al voltant hi ha una rasa en paral·lel a les façanes que serveix per desguassar l'aigua de la pluja. | 08297-129 | Feixes de l'Albereda, a l'est del terme municipal, a tocar amb Prats del Rei | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6907600,1.5244900 | 377210 | 4616494 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La numeració correspon amb la donada per l'observatori del paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72282 | Barraca 6783 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6783 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca de pedra seca ubicada en una zona enlairada. És de planta rectangular (2,30 x 3,30 m). La coberta és plana, suportada amb bigues de fusta que encara es conserven, però les teules s'han substituït per una planxa de fibrociment. L'alçada interior màxima és de 1,75 m. L'accés està orientat a migdia i només és una obertura en el mur. Els murs de pedra seca i en algun tram unides amb una mica de fang són de construcció barroera, amb pedres de diferents mides, unides amb pedruscall. | 08297-130 | Feixes de l'Albereda, a l'est del terme municipal, a tocar amb Prats del Rei | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6912500,1.5245800 | 377219 | 4616549 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72282-foto-08297-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72282-foto-08297-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72282-foto-08297-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La numeració correspon amb la donada per l'observatori del paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72283 | Font de Mossèn Esteve Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mossen-esteve-prat | XXI | Font encaixada dins un monòlit més alt que ample, irregular pels costats i foradat pel mig. En aquest forat, que recorda una finestra, hi ha l'aixeta de la font, en un costat, i la pica de desguàs, rebaixada en la mateixa pedra del monòlit. A l'angle superior esquerra d'aquest buit / finestra, s'ha col·locat la placa commemorativa, amb la següent inscripció: 'Tenia un cor tan gran que tots hi cabíem'. A l'entorn està enjardinat i tota la plaça envoltada d'un petit mur de pedra que delimita l'espai. | 08297-131 | Plaça de mossèn Esteve Prat, s/n (Sant Pere del Vim) | Font dedicada per l'Ajuntament de Veciana a mossèn Esteve Prat Llussà (Santpedor 1931 - Els Prats de Rei 2005), rector de Sant Pere del Vim, entre els anys 1975 i 2005; fou el 27 de maig de l'any 2012. Va haver una missa oficiada per mossèn Carles Riera que va ser acompanyada per les veus de la Coral Mare de Déu del Portal, d'Els Prats de Rei. Després de l'ofici, es va beneir la plaça i l'acte va continuar amb l'alternança de discursos, cants de la coral i lectura de textos del llibre 'A Mn. Esteve Prat i Llussà', editat l'any 2005. | 41.6798200,1.5289900 | 377564 | 4615273 | 2012 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72283-foto-08297-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72283-foto-08297-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la originalitat de la composició i els contrastos entre ple i buit i funcionalitat i conceptualitat. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72284 | Font de Les Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-roses | XX | està inutilitzada | Font, actualment inutilitzada, adossada a la façana d'una casa. Està feta de picadís de rajola rejuntat amb ciment pòrtland. Consta de tres cossos simètrics; el central, on hi ha la pica de desguàs i els dos laterals on hi ha plantats sengles rosers. En el cos central, s'aixeca un plafó ceràmic amb acabament arrodonit, de mig punt, delimitat per pedres irregulars. La meitat superior del plafó està fet de rajoles blaves i s'hi pot llegir: 1970 / FONT DE LES ROSES. La meitat inferior és de rajoles grogues, més grans, i s'hi dibuixa quatre roses. A sota s'hi pot llegir amb certa dificultat: El poble de St Pere Desvim amb agraïment 1998 Josep Suñé / Montserrat Parrí | 08297-132 | Sant Pere del Vim | 41.6794900,1.5288300 | 377550 | 4615237 | 1970 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72284-foto-08297-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72284-foto-08297-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72285 | Pintures murals de Sant Pere del Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-pere-del-vim | <p>AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions. Barcelona. CASTELLÀ i RAICH, Gabriel (1932-36) Veciana; dins 'Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada (Igualada)' època II, núm. 49, pàgs. 55 i 56. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PLADEVALL i FONT, Antoni (1971-72). Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII ; dins « Boletín arqueológico » (Tarragona), época IV, fasc. 113-120, pàgs. 283-304. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 425-475. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XI i XVI | <p>A l'espai central de l'absis de l'església de Sant Pere del Vim, s'observen unes pintures murals que es poden dividir en dos grups o conjunts. El més antic es troba al voltant de la volta i l'arc triomfal, representa una sèrie de sanefes concèntriques de caràcter geomètric i vegetal. El segon grup, es conserva a la part central de la conca. S'hi representa una màndorla circular decorada amb ones concèntriques, dins la qual s'hi representa la figura de l'apòstol Sant Pere, entronitzat i amb la tiara papal de tres corones, Sembla que porti una esfera a la mà esquerra i a banda i banda de la càtedra hi apareixen les figures d'uns querubins. Pel que fa al primer cicle pictòric es podria datar entre els segles XI i XII i el segon durant el segle XVI.</p> | 08297-133 | Plaça de Mossèn Esteve Prat (Sant Pere del Vim) | <p>L'església de Sant Pere del Vim estava dins el terme del castell de Miralles. Originàriament complia les funcions parroquials però, l'any 1681, es convertí en sufragània de Santa Maria dels Prats del rei. Però qui exercí el patronatge fou l'ordre del Sant Sepulcre, per mitjà del priorat de ant Miquel dels Prats de Rei. Posteriorment passà a domini de Santa Maria de Montserrat. Les primeres notícies documentades són de l'any 1069, quan Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donen a la canònica de la Santa Creu de Barcelona la dominicatura de l'església de Sant Pere del Vim, amb tots els cups i bótes que hi havia.</p> | 41.6797500,1.5294000 | 377598 | 4615265 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72285-foto-08297-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72285-foto-08297-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72285-foto-08297-133-3.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es van recuperar entre els anys 2001 i 2009. | 92|94|95|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72286 | Sant Pere del Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-vim-0 | AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions. Barcelona. CASTELLÀ i RAICH, Gabriel (1932-36) Veciana; dins “Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada (Igualada) època II, núm. 49, pàgs. 55 i 56. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PLADEVALL i FONT, Antoni (1971-72). Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII ; dins « Boletín arqueológico » (Tarragona), època IV, fasc. 113-120, pàgs. 283-304. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 425-475. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XI-XXI | El llogaret de Sant Pere Desvim o del Vim o, encara, Sant Puvim (que dóna nom a una partida situada a prop de la carretera C-1412 d'Igualada a Tremp), és situat al nord-est del terme. És format per un petit agrupament de cases centrades per l'església i algunes masies disperses, i tenia 49 habitants l'any 2005. L'església de Sant Pere del Vim, documentada des del 1069, conserva l'absis i l'estructura romànica d'estil llombard, amb lesenes i arcuacions, però apujada i englobada en una ampliació que la desfigurà totalment a partir de la capçalera, que fou inicialment de tres absis. Perdé aviat la parroquialitat i des del segle XVII depenia, com a sufragània, dels Prats de Rei. A Sant Puvim se celebra la festa major pel maig. D'entre el grup de construccions que formen el petit nucli, cal destacar-la casa de Cal Muntaner, adossada a l'església de Sant Pere i amb una història totalment lligada a la de la mateixa edificació religiosa. Dins la partida de Sant Pere del Vim hi ha la parròquia de Sant Salvador de Miralles, que comprenia el sector nord-est del municipi i, per distingir-la de Santa Maria de Miralles, se li ha dit també Miralles de Segur, perquè forma part integrant de l'antiga baronia de Segur, o més impròpiament, per raó de veïnatge, Miralles de Copons. La seva església es troba sola amb la rectoria en un llom de serra entre els dos braços o corrents principals que formen l'Anoia, a prop de l' indret on s'alçava el castell. L'edifici actual fou refet i beneït el 6 d'agost de 1767; és una construcció de nau amb creuer, flanquejada per un campanar de base quadrada i torre superior octagonal, acabada en un terrat. L'església i la rectoria són en ruïnes des de la seva crema i saqueig de l'any 1936. L'annexió dels termes de Miralles i Veciana va fer desaparèixer l'antic enclavament, dit la Clau de Miralles, situat a prop de l'inici de la Clau Reial dels Prats. L'antic mas dit la Clau i els edificis annexos formen encara un conjunt notable. També dintre l'antic terme parroquial de Miralles hi ha, tot centrant la partida de Secanella, l'església i antiga quadra de Sant Cristòfol de Secanella. El lloc fou donat al monestir de Sant Llorenç del Munt abans del 1187. El 1201 Bernat de Miralles renuncià a favor del monestir tots els drets que hi tenia. | 08297-134 | Sant Pere del Vim; a l'est del terme municipal | L'origen medieval del lloc queda palès per l'existència de l'església de Sant Pere. Troballes arqueològiques d'aquesta època han estat realitzades al sud del turó, en obrir-se la carretera. Sota les cases actuals podria haver-se construït el llogaret medieval i l'antiga via, classificada com a romana, podria tenir la mateixa cronologia. | 41.6795000,1.5289800 | 377563 | 4615238 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72286-foto-08297-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72286-foto-08297-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72286-foto-08297-134-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72287 | Bassa dels Corrals de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-corrals-de-segur | XX | Bassa de rec situada al costat del camí de Secanella i de la carretera BV-1001 de Sant Guim a Sant Martí Sesgueioles. És de planta el·líptica de 13 x 10 metres, tallada a la roca i amb murs de carreus regulars i molt ben tallats, disposats en doble filera. A la cara meridional hi ha una obertura d'accés, protegida amb una tanca metàl·lica, i amb unes escales volades de set graons monolítics. La zona que delimita amb el camí de Secanella té una tanca de filferro de protecció. | 08297-135 | Segur | Pertany a la casa dels Corrals de Segur,a l'altre costat de la carretera. El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, que era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia. La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem. La casa gran és una construcció que va començar l'avi de l'actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot. | 41.6786900,1.4748000 | 373051 | 4615226 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72287-foto-08297-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72287-foto-08297-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72287-foto-08297-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actua com a hidrant pels bombers en cas d'incendis. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72288 | Cobert dels Corrals de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-dels-corrals-de-segur | XX | Construcció aïllada als quatre vents, aixecada al costat del camí de Secanella. És un gran edifici de planta rectangular, d'una sola planta, destinada a preservar maquinària agrícola. La coberta és de teules planes a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra molt regular i ben col·locada, integrant-se perfectament en el paisatge, tot i la seva moderna construcció. | 08297-136 | Segur | Pertany a la casa dels Corrals de Segur,a l'altre costat de la carretera. El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, que era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia. La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem. La casa gran és una construcció que va començar l'avi de l'actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot. | 41.6783000,1.4753000 | 373092 | 4615182 | 1947 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72288-foto-08297-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72288-foto-08297-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els coberts, com les pallisses i alguns corrals o barraques formen part del paisatge agrícola d'aquest territori i aquest tipus de construccions mantenen uns formats inalterables al llarg del segles, mantenint la seva integració en el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72289 | Font del casal Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-casal-sant-marti | XX | Font situada a l'entrada del casal Sant Martí dels germans de La Salle, a la cruïlla que mena al Molí de La Roda. La pica de desguàs i l'aixeta, de polsador i cromada, estan posades en un podi de planta rectangular fet de pedra, damunt el qual s'aixeca una creu de pedra, flanquejada per dues esferes granítiques. Damunt l'aixeta hi ha un plafó ceràmic on es llegeix 'Camí particular a la Roda'. | 08297-137 | Casal Sant Martí | Construïda quan els germans de La Salle compren el mas Pareres i construeixen el noviciat. | 41.6869500,1.4856100 | 373967 | 4616127 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72289-foto-08297-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72289-foto-08297-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72290 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-1 | DUOCASTELLA, Fina ( 2013). Rajolins d'aigua, dins revista Margaridó, núm. 6 (1ª part), pàgs. 14 i 15. Ed. Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles. | XV-XX | Font de pedra per on raja l'aigua que prové d'una surgència natural captada uns tres cents metres aigües amunt. Per poder-la canalitzar fins a la font es va construir al darrera mateix, resseguint l'antic mur de la bassa del molí, un canal de pedra que circula per l'interior d'una mina a la qual s'hi pot accedir a través d'un barri de ferro. La capçalera de la font està representada amb una escultura zoomorfa, en posició asseguda damunt d'un seient de pedra, amb respatller, a la qual li manca el cap. Recorda per la forma un batraci i amb les seves mans i ajudat per les cuixes, aguanta un escut que segons Duocastella (2013) podria tractar-se de l'escut de la baronia de Segur. L'aigua raja per una aixeta moderna, cromada amb polsador, col·locada a la part davantera inferior del seient o banc de pedra. L'aigua que cau queda recollida en una pica de pedra. | 08297-138 | Molí de La Roda | La gent que coneix la font, parlen de que l'escultura de la font del Molí de la Roda és una granota però no saben perquè tothom la coneix popularment com la font del lleó. | 41.6814000,1.5008000 | 375221 | 4615489 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72290-foto-08297-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72290-foto-08297-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72290-foto-08297-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està vorejada per parets de pedra i vegetació arbòria que permeten que hi hagi un espai fresc i acollidor al voltant de la font. Al davant hi ha una taula de pedra feta amb una roda de molí provinent de l'antic molí de la Roda. | 94|98|119|85 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72291 | Pallissa de Cal Malloat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-malloat | XIX-XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada. | Construcció aïllada als quatre vents, aixecada a l'extrem d'una feixa, prop de l'església de la Mare de Déu del Puig del Ram. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, i una pallissa auxiliar aprofitant l'orografia del terreny, destinada a preservar el bestiar, eines i la palla o farratge. La coberta està ensorrada i era de teules àrabs, a un sol vessant amb bigues i travessers de fusta. La façana principal està orientada a migdia. Els paraments alternen la pedra regular i ben col·locada amb trams més irregulars, integrant-se perfectament en el paisatge. Damunt de la porta té un arc de descàrrega. A l'interior conserva dos pilars de pedra de secció quadrada que servien per sustentar la coberta. El conjunt de l'edifici està aixecat damunt de la roca. | 08297-139 | Segur | 41.6814100,1.4673500 | 372437 | 4615539 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72291-foto-08297-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72291-foto-08297-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les pallisses, com els coberts i alguns corrals o barraques formen part del paisatge agrícola d'aquest territori i aquest tipus de construccions mantenen uns formats inalterables al llarg del segles, mantenint la seva integració en el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72292 | Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veciana | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XI-XXI | El petit agrupament de cases que forma el nucli més compacte del poble de Veciana, cap de municipi, es troba sobre un tossal costerut, on degué radicar l'antic castell de Veciana que dóna nom al municipi i del qual queden escasses restes. El primer document conservat que en fa referència data de l'any 1045, quan Bernat Guifré fa testament i deixa l'església en primera instància a la seva muller i, a la mort d'aquesta, a la canònica de Sant Pere de Vic. Del castell només se'n conserven els vestigis de la capella de Sant Miquel, que han estat consolidades i integrades en l'espai d'un mirador sobre la vall de Veciana. Aquesta actuació urbanística va rebre el premi FAD d'arquitectura el 1990. A part d'aquestes construccions, el nucli de Veciana està format per unes poques cases amb una llarga història. Algunes s'han restaurat com a segona residència, i el 2005 hi havia 23 habitants empadronats. La festa major del poble se celebra per l'agost i pel març es fa l'aplec de Sant Gabriel a l'església de Santa Maria. Més al nord-oest, situada en una petita vall tributària de la vall de la Riera Gran o de l'Anoia, hi ha l'església de Santa Maria, que ha estat restaurada. És un edifici romànic compost d'una gran nau amb absis, amb la volta primitiva, que va caure i va ser reemplaçada al segle XVII per una amb nervadures gòtiques. La portalada té una arquivolta i elements escultòrics que indiquen que es va fer, com l'església, avançat el segle XII. El 1936 es va ensorrar l'antic campanar de torre, reemplaçat per una moderna espadanya doble de factura neoromànica. En un serradet proper a Veciana hi ha la capella en ruïnes de Sant Gabriel, d'origen romànic. Cal destacar diverses masies que compten amb diversos segles d'història, durant els quals han compaginat l'agricultura i la ramaderia amb d'altres activitats econòmiques com la mineria, els molins fariners o les teuleries. | 08297-140 | Veciana | 41.6560300,1.4879400 | 374101 | 4612691 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72292-foto-08297-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72292-foto-08297-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72292-foto-08297-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72293 | Premsa de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-veciana | XVII-XVIII | Premsa de vi situada a la plaça pública que s'obre entre l'església de Sant Miquel i l'Ajuntament de Veciana; en un angle de la plaça. Es tracta d'una premsa de vi de gàbia. El raïm es premsava mitjançant la pressió que feia una tapa accionada pel cargol. El suc sortia per les escletxes que hi ha entre les fustes. A la base hi ha una pedra. | 08297-141 | Veciana | 41.6561400,1.4884500 | 374144 | 4612703 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72293-foto-08297-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72293-foto-08297-141-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||||
| 72294 | Pedró del cementiri de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-cementiri-de-veciana | XV - XX | Pedró situat en el cementiri de Santa Maria de Veciana. La creu és de ferro, instal·lada damunt un pilar de secció quadrada de pedra, amb la part superior més ample que recorda un altar.. Aquest pilar se situa a la vegada damunt un basament fet de carreus irregulars units amb ciment, també de secció quadrada. | 08297-142 | Cementiri de Veciana | Un pedró consisteix en una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on els capellans beneien el terme per demanar protecció sobre les collites i els seus habitants. Normalment el pedró es col·locava en llocs enlairats i també a proximitat dels llocs de culte. | 41.6590900,1.4841200 | 373789 | 4613036 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72294-foto-08297-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72294-foto-08297-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72294-foto-08297-142-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72295 | Sarcòfag del cementiri de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-cementiri-de-veciana | XIV-XV | presenta algunes fractures | Sarcòfag monolític tallat a la pedra que es troba en el cementiri de Santa Maria de Veciana. Presenta alguns trencaments a les parets laterals. | 08297-143 | Cementiri de Veciana | 41.6590800,1.4841200 | 373789 | 4613035 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72295-foto-08297-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72295-foto-08297-143-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72296 | Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-0 | XI-XX | El camí ramader o carrerada que travessa el terme municipal de Veciana, ho fa d'oest a nord-oest (des de Sant Guim de Freixenet fins a Pujalt). Servia per traslladar els ramats de les planes als prats estiuencs del Pirineu. Entra a Veciana per ponent, per la Rubiola, des d'on es dirigeix a la masia de Viure. Segueix en direcció nord pel Pla de la Casilla, les Garrigues, on actualment hi ha un parc eòlic. Continua en direcció nord fins arribar al terme de Pujalt, deixant a llevant els camps de Cal Daniel o La Pultera. | 08297-144 | Al nord del terme municipal | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, restaurades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 41.6756100,1.4459000 | 370640 | 4614927 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72296-foto-08297-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72296-foto-08297-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72296-foto-08297-144-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un testimoni oral ens explicava com encara, de petit, havia sentit comentar que aquell dia havien passat tres o quatre ramats. Recorda que parlaven d'ovelles. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72297 | Corró de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corro-de-veciana | XIX-XX | Antic corró de pedra massissa de forma cilíndrica travessat per una barra de ferro. S'ha reaprofitat com element ornamental en la zona enjardinada que envolta la capella de Sant Miquel de Veciana. Es troba semi enterrat a l'esbiaix, de manera que sobresurt un dels dos extrems, on es pot veure l'eix de ferro que servia per encaixar-lo. L'espai està enjardinat amb arbustos i plantes adaptades al clima mediterrani. Per evitar la invasió d'herbes s'ha col·locat una malla de protecció que quedarà completament coberta de vegetació quan les plantes creixin. | 08297-145 | A la plaça de la capella de Sant Miquel | Els corrons són estris agrícoles que s'utilitzen per aplanar un camp després de ser llaurat. Aquesta acció permet que la llavor sembrada entri en contacte amb la terra i facilita la germinació. També té la propietat de mantenir humida la capa superficial de la terra i s'estalvia aigua. | 41.6561800,1.4881900 | 374122 | 4612707 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72297-foto-08297-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72297-foto-08297-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72298 | Corró de Sant Pere del Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corro-de-sant-pere-del-vim | XIX-XX | Antic corró de pedra massissa de forma cilíndrica travessat per una barra de ferro. S'ha re aprofitat com element ornamental en la zona enjardinada de la plaça de Sant Pere del Vim dedicada a Mossèn Esteve Prat. Es troba semi enterrat, de manera que es poden veure els dos extrems. S'ha enjardinat aquest espai amb un parterre protegit per pedruscall volcànic de mida petita on s'hi ha plantat rosers, lavandes i tuies rastreres. | 08297-146 | Plaça de mossèn Esteve Prat | Els corrons són estris agrícoles que s'utilitzen per aplanar un camp després de ser llaurat. Aquesta acció permet que la llavor sembrada entri en contacte amb la terra i facilita la germinació. També té la propietat de mantenir humida la capa superficial de la terra i s'estalvia aigua. | 41.6798800,1.5289900 | 377564 | 4615280 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72298-foto-08297-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72298-foto-08297-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72299 | Fons fotogràfic referent a Veciana de Josep Salvany i Blanch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-veciana-de-josep-salvany-i-blanch | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 4 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Hi ha concretament dues fotografies de l'any 1913 que fan referència a l'església de Sant Pere Desvim, una de l'absis i l'altre de l'interior de l'església on es pot apreciar part d'un retaule amb la imatge a la dreta de Sant Narcís i la Veracreu. De l'any 1925 existeix una fotografia del Molí de la Roda. També hi ha una fotografia de la Creu de Poltera, de Segur, datada de l'any 1915 amb la seva ubicació original. | 08297-147 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.6559500,1.4884100 | 374140 | 4612682 | 1913-25 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1913 i 1925, en que va realitzar les fotografies de Sant Pere Desvim i Segur. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72300 | Fons fotogràfic referent a Veciana del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-veciana-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX - XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt que consta de 23 fotografies relacionades amb el municipi de Veciana corresponen a quatre fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez (1942-), el fons J. Castellot, el fons Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) i el fons Antoni Gallardo i Garriga (1889-1942), tots ells membres del Centre Excursionista de Catalunya. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 19 fotografies realitzades entre els anys 1994 i 1995 bàsicament, en color amb unes mides de 24 x 36 mm. Dues fotografies són de la capella de Sant Miquel de Veciana abans de la seva rehabilitació. De Sant Pere Desvim hi ha cinc fotografies de l'ermita. De Veciana, concretament de l'església de Santa Maria n'hi ha set i una realitzada de la talla original de la Verge Maria que es troba al Museu Episcopal de Vic datada de l'any 1994. De Sant Pere de Montfalcó el Gros tenim una fotografia i finalment, consten, tot i que el terme queda partit, tres fotografies de l'ermita de Santa Maria del Camí i una de l'església nova. Cal destacar també la fotografia provinent del fons J. Castellot; es tracta d'una fotografia pintada realitzada entre el 1890 i 1936 en paper fotomecànic de la bassa amb aigua del Molí de la Roda amb l'ermita de la Mare de Déu de les Dolles. També cal destacar el fons Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) amb una fotografia de 6 x 13 cm, estereoscòpica, realitzada el mes d'abril de 1926 de la Mare de Déu de Veciana abans de la seva restauració. Finalment destaca la fotografia realitzada per Antonio Gallardo i Garriga, realitzada l'any 1934, en paper de gelatina i plata on es pot veure la façana de Can Llobet.</p> | 08297-148 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.6559500,1.4884700 | 374145 | 4612681 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||||||
| 72301 | Pallissa de la plana del Carulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-plana-del-carulla | XIX - XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada. | Antiga pallissa situada a les planes del Carulla, a Segur. És de planta quadrangular i no conserva la coberta, que era de teules àrabs. Pels paraments s'observa clarament com primerament havia tingut una coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; però que una reforma posterior que aixeca l'alçada de la paret posterior i refà la coberta, ara a un vessant amb les aigües desguassant a la façana principal. És possible que aquest canvi tingui a veure amb la cisterna i pou que hi ha al costat sud-oest i servis per aprofitar millor l'aigua de la pluja, Els paraments antics estan arremolinats o arrebossats, mentre que la reforma posterior és de pedra vista. Es conserva el pilar central per suportar la coberta amb encavallada. A la façana septentrional hi ha un annex fet de pedra vista en forma rectangular. | 08297-149 | Segur | 41.6744500,1.4678600 | 372465 | 4614766 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72301-foto-08297-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72301-foto-08297-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les pallisses, com els coberts i alguns corrals o barraques formen part del paisatge agrícola d'aquest territori i aquest tipus de construccions mantenen uns formats inalterables al llarg del segles, mantenint la seva integració en el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72302 | Barraca del bosc de Pereres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-pereres | XX | no conserva la coberta ni la porta d'entrada | Barraca o antiga caseta de planta rectangular (5'10 x 4'96 m), situada al peu d'un camí que ve de Cal Bernic i es dirigeix als camps situats a llevant. No conserva la coberta, tot i que era de teules àrabs. Per els restes de parets conservades seria a dues aigües desguassant a la façana septentrional i meridional que era la principal, on hi ha la porta d'accés, d'1,20 metres de llum. Els paraments són de pedra vista i arremolinats, ben escairada en els angles, amb un gruix mig de 46 cm. A l'interior no es conserva cap partició ni cap altre element; però a l'exterior, adossat a la façana oriental hi ha les restes d'una petita estructura no identificada. | 08297-150 | Bosc de Peredes | 41.6833600,1.4939200 | 374652 | 4615717 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72302-foto-08297-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72302-foto-08297-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ubica en una zona de troballes arqueològiques. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc