Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72203 | Els Tots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tots | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XX | Gran masia situada al vessant esquerra de la riera de Veciana, que ha estat ampliada i reformada en diverses ocasions. Actualment és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a tres vessants. L'acabament exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat. No sempre s'ha tingut en compte la tipologia tradicional de la casa i s'han fet afegits d'obra moderna que modifiquen l'aspecte original. | 08297-51 | Veciana | És una de les masies més antigues i representatives de Veciana. Durant els segles XVI i XVII els propietaris tenien el cognom de Soler. Des del segle XVIII hi són els Servitje. Ramon Servitje Piuigrodon és el promotor de les principals ampliacions. | 41.6635100,1.4776600 | 373260 | 4613537 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un cup, però sota una llosa de formigó i també havia tingut un forn domèstic de pa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72204 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-5 | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Enrunada | Antiga masia situada per damunt de Cal Padó en estat ruïnós pel seu abandonament. S'ubica en una zona elevada i es construí sobre la roca mare. Tot i així, encara es pot observar l'extensió considerable de la casa, el cup del vi i l'orientació a migdia de la façana principal. Probablement constés de planta baixa i pis. Els acabats externs dels paraments eren de pedra vista. | 08297-52 | Veciana | 41.6616000,1.4862000 | 373967 | 4613312 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72204-foto-08297-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72204-foto-08297-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72204-foto-08297-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72205 | Cal Rabasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rabasser | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Abandonada | Antiga masia situada arran mateix del camí que mena de Veciana a Mas Vilà, en el seu tram final, a l'alçada del pla del Rabasser. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, si més no abans que s'esfondrés la coberta i el sòl de la planta pis. Actualment, només es conserven les quatre façanes, una menjadora a l'entrada, i una cisterna que gairebé es posa per sota el camí per la part posterior de la casa i a la que s'hi accedeix superant el desnivell per quatre esglaons de pedra. La coberta era a una vessant que desaiguava a la façana principal, orientada a migdia. Els acabats exteriors dels paraments són de pedra vista i les obertures tenen la llinda recta de pedra però no gaire treballada. A la façana de ponent hi ha una cort enrunada i la llinda monolítica de la porta d'entrada presenta una fisura vertical. | 08297-53 | Veciana | 41.6661700,1.4658100 | 372278 | 4613849 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72205-foto-08297-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72205-foto-08297-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72205-foto-08297-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72206 | Cal Retitell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-retitell | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XX | La coberta i algunes parets estan ensorrades i la vegetació ha cobert bona part de l'estructura. | Antiga masia situada al costat del camí que mena de La Clau al Molí de La Roda; en el vessant sud-occidental d'un petit tossal i envoltada de feixes de conreu. La situació de la construcció dificulta la seva descripció, sobretot perquè té una extensa capa vegetal d'enfiladisses cobrint parets i l'amuntegament de la runa caiguda. Tot i així s'observa la gran extensió construïda que sens dubte s'organitzaria per usos; per una banda els productius i per l'altre els residencials. Es pot constatar la pervivència de dos cups conservats a la part posterior. | 08297-54 | Veciana | 41.6849100,1.5029200 | 375404 | 4615876 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72206-foto-08297-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72206-foto-08297-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72206-foto-08297-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72207 | Balsareny; Balsareny de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balsareny-balsareny-de-segarra | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVI-XVII | abandonat i força enrunat. La façana de migdia presenta perill d'esfondrament. | Gran casal als quatre vents situat en una zona elevada, a l'extrem d'una plana de conreu, envoltada de boscos. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. No conserva la coberta, que era de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de pedra vista, sense arrebossar. Algunes obertures estan emmarcades amb pedra ben treballada i llinda recta i d'altres amb pedra sense treballar. Destaca una entrada en planta baixa amb arc angular de pedres posades a llibret. Té un parell de construccions annexes també amb els paraments de pedra vista i una pallissa a pocs metres amb els pilars característics i sense coberta. | 08297-55 | Veïnat de Montfalcó | La quadra de Balsareny o Balsareny de Segarra fou, com Viure, una aprisió de la família dels Balsareny. Es va agregar a Durban cap el 1840. | 41.6740200,1.4224200 | 368682 | 4614786 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A conseqüència de l'incendi de l'any 1987 va quedar malmesa i els propietaris se n'endugueren les teules i l'abandonaren.També es coneix com Balsareny de Segarra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72208 | La Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calcada | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Abandonada | Antiga masia situada prop de Sant Pere de Montfalcó el Gros, envoltada de camps de conreu, en una petita elevació natural. Actualment està mig esfondrada i no conserva la coberta; però encara es pot veure que era a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A l'interior s'observen restes de la cuina, on es conserva la boca i part del forn de coure pa, un tinell i una finestra amb llinda de fusta. Els paraments exteriors eren de pedra vista amb restes d'arremolinat. També conserva el cup, a la part posterior. | 08297-56 | Veïnat de Montfalcó | 41.6625200,1.4626000 | 372004 | 4613449 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72208-foto-08297-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72208-foto-08297-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72208-foto-08297-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'esquerra de la façana hi ha les restes del que havia estat una pallissa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72209 | L'Hostal del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-del-vent | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XVIII | Cobertes ensorrades, així com algunes parets mitgeres i façanes | Antiga masia situada a peu de l'antic camí que mena de Veciana a Castellnou i Santa Maria del Camí, en una zona elevada on el nom fa honor. Malauradament el seu estat de conservació actual és força dolent, però les restes conservades deixen veure una gran extensió edificada on destaquen les arcades, el celler, una cisterna, un cup de 5 metres de diàmetre i un forn de pa. També destaquen dues estances tipus barraqueta amb coberta de volta de pedra seca que es comuniquen entre elles. | 08297-57 | Santa Maria del Camí | 41.6413300,1.4757100 | 373054 | 4611077 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72209-foto-08297-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72209-foto-08297-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72210 | Cal Corredó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corredo | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XVIII | Esfondrada | Cal Corredó és una de les cases que conformaven el grup de Secanella, que és el nom que rep un nucli de cases situades al sud de Segur, en el punt més meridional del Pla de Masot, en una zona privilegiada de gran domini sobre el territori; damunt la cinglera on neix la Riera de Secanella. Cal Corredó era la primera casa que es trobava baixant des Segur pel camí de Secanella. Actualment només es conserva una façana lateral i una pallissa a l'altre costat del camí. La resta ha estat arranat per eixamplar les feixes de conreu. El seu estat de conservació deixa entreveure les dimensions que hauria tingut i la seva importància. | 08297-58 | Segur | El nucli de Secanella estava format per la gran masia que dóna nom al conjunt, cal Corredó, actualment ensorrat, Cal Fredo o Ca n'Alfredo i més allunya hi trobem Can Torrents. També hi havia una capella dedicada a Sant Cristòfol, actualment convertida en corral. L'antiga quadra de Sant Cristòfol de Secanella fou donada al monestir de Sant Llorenç del Munt abans de 1187. El 1201, Bernat de Miralles renuncià a tots els drets que hi tenia a favor del monestir. | 41.6743200,1.4845300 | 373853 | 4614727 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72210-foto-08297-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72210-foto-08297-58-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72211 | Cal Patrocini I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrocini-i | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Antiga masia o casalot situada en una zona elevada i envoltada de camps erms que havien estat camps de conreu. Tots els accessos o camins per accedir a la casa s'han perdut per manca d'ús, però encara es pot anar resseguint el camí fins arribar a la casa. Era de planta rectangular, probablement de planta baixa i pis. Els acabat externs dels paraments eren de pedra vista. | 08297-59 | Veciana | 41.6538200,1.4769300 | 373180 | 4612462 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72211-foto-08297-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72211-foto-08297-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72211-foto-08297-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tenia cisterna per l'aigua i conserva en bon estat un dels dos cups, que en aquesta ocasió són de planta quadrada. També s'ha detectat entre la vegetació, per la part del darrera de la casa, una mena de canaló fet amb pedra i recobert per lloses de pedra de 80 cm a un metre. Es podria tractar de la conducció d'aigües pluvials cap a una cisterna. La vegetació ha cobert el 90% de les estructures impedint la visibilitat. El seu emplaçament el fa especialment inhòspit, per trobar-se al vessant septentrional i sense cap mena de protecció als forts i freds vents de l'hivern. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72212 | Cal Ramon de la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-de-la-maria | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | No està habitada amb la conseqüent manca de manteniment que suposa. | Masia que forma part del grup de les Casetes d'en Jordana. Fa mitgera amb una altra casa, Ca l'Andreu de Segur. Està situada al nord de la Plana de Ca la Maria. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments externs són arremolinats. La porta d'entrada és adovellada, | 08297-60 | Veciana | Actualment Ca l'Andreu de Segur i Cal Ramon de la Maria són de la mateixa propietat. | 41.6752400,1.4716100 | 372779 | 4614848 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72212-foto-08297-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72212-foto-08297-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72212-foto-08297-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un annex adossat a la façana de ponent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72213 | Cal Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallerols-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX-XII | Les tombes no són visibles i el terreny està força erosionat. Hi ha un rebaix d'uns cinquanta centímetres d'alçada i un aplanament del terreny recent, com si es tractés d'una franja de protecció, al final del qual hi ha material constructiu modern. | Possible establiment d'època medieval i necròpolis adjunta. Les restes documentades dalt del turó, consisteixen en una construcció de planta semicircular de doble paret, assentada en l'extrem d'una gran roca triangular, en el vèrtex de la qual hi ha un rebaix també triangular. Per sota la roca hi ha un petit sender enllosat que comunica amb una segona plataforma ampla, plana i desproveïda totalment de vegetació que mesura entre quatre i cinc metres. Al costat extrem de les parets es van localitzar tres tombes de caixa de lloses, del tipus III de Zamora, però que actualment no són visibles. Amb les dades obtingudes fins el moment i sense una excavació extensiva es fa difícil assignar una funcionalitat a aquest conjunt, però per la seva ubicació amb un bon domini sobre la vall i a prop del nucli de Sant Pere del Vim, podria tractar-se d'una torre de control i vigilància del territori. | 08297-61 | Sant Pere del Vim | Identificada pels membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'1 d'abril de 1989. Durant la visita al jaciment s'ha detectat gran quantitat de ceràmica grisa alt medieval, en un tram de més de vint metres de llargària que ressegueix tot el filat de tancament de la finca. Però les tombes no s'han detectat. Els redactors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ja van observar com una de les tres tombes estava destruïda. | 41.6777400,1.5283600 | 377508 | 4615043 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72213-foto-08297-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72213-foto-08297-61-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben al Museu Comarcal d'Igualada. Durant el treball de camp s'hi va detectar gran quantitat de ceràmica grisa. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72214 | Via romana de Sant Pere des Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-sant-pere-des-vim | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MUSEU MUNICIPAL DELS PRATS DE REI (1986). Campanyes d'excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei 1972 - 1975. Els Prats de Rei. | II aC-V dC | En el sector sud s'ha perdut l'enllosat. | Camí que es dirigeix de nord a sud, al poble de Sant Pere del Vim. El tram identificat enllaça amb la C 1412z, passat el PK 45, a mà dreta. En un tram de 60 metres, es conserva la pavimentació feta amb lloses de diferents mides, algunes força grans. La via està formada per una calçada central de 4'25 metres d'amplada, limitada per una filera de pedres verticals en un petit talús de terra i un canal de desguàs d'uns 25 cm d'amplada. Hi ha les empremtes de les roderes de carro. | 08297-62 | Sant Pere del Vim | Identificada pels membres del Centre de Recerques arqueològiques Sigarra dels Prats de Rei. Per confirmar l'antiguitat d'aquesta via, caldria una intervenció arqueològica amb sondeigs o excavacions. De totes maneres, per informació facilitada per Prudencio Ferres Pujol, veí de Sant Pere des Vim, aquest era l'únic camí que hi havia per accedir al poble, fins que van fer l'actual carretera. Per tant, ens trobem davant d'una via que s'ha utilitzat fins fa ben poc. | 41.6823900,1.5297700 | 377634 | 4615557 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72215 | Plans de la casa de les Vídues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-la-casa-de-les-vidues | FARRÉS i BORRA, R i SERRA GARCIA, J. (1992) Dues noves sepultures alt medievals a la comarca de l'Anoia; dins Estrat, núm. 4 Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Secc. d'Arqueología; pàgs. 83-86. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | XI-XII | Les diferents ampliacions del camí i l'erosió fan difícil la identificació de les antigues troballes. | En el marge dret del camí que surt de la Carretera C 1412a, a Sant Pere del Vim, en direcció ponent i que mena al Pla de les Viudes i a Veciana, en una zona on hi ha una gran concentració de roques de gres, es va documentar una sepultura de lloses. Només en conservava dues a la zona dels peus, una de lateral i la de tancament. També es veia l'empremta d'una tercera en el lateral nord. De la resta de la sepultura no en quedava res, va ser destruïda per la màquina que va ampliar el camí. En l'interior de la tomba només es va documentar algunes restes antropològiques molt fragmentades. Malgrat l'escassetat de dades, els autors de la carta arqueològica classifiquen aquesta sepultura per les seves característiques generals com del tipus III A de Zamora i la situarien en una cronologia entre els segles XI i XII | 08297-63 | Sant Pere del Vim | Jaciment descobert pels membres de la Secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març de l'any 1991. | 41.6784100,1.5205400 | 376858 | 4615129 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72215-foto-08297-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72215-foto-08297-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials estan ubicats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72216 | Jaciment de Sant Pere des Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-des-vim | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX-XII | la construcció de la carretera en va malmetre una part i la resta es desconeix el seu estat de conservació perquè no s'ha fet cap excavació arqueològica. | Materials arqueològics trobats en un tall, al peu de la variant de la carretera C 1412a, segurament posats al descobert durant la seva realització, han permès identificar un possible establiment alt medieval, relacionat amb el nucli de Sant Pere i l'església romànica, però també amb la construcció del jaciment de Cal Pallerols. Els materials es van localitzar en un estrat molt concret d'un gran paquet sedimentari, just per sota de les primeres cases del nucli de sant Pere del Vim, i a prop d'unes grans roques de gres seccionades pels treballs de construcció de la carretera. Es tracta de ceràmica, restes òssies i petits còdols de riu. La ceràmica correspon al tipus de cuita reductora d'època alt medieval, amb una única forma (vora de tapadora). Per les seves característiques, sembla tractar-se d'un abocador d'algun tipus d'hàbitat situat on s'aixequen les cases actuals, que demostrarien una continuïtat en l'hàbitat d'aquest nucli. | 08297-64 | Sant Pere del Vim, Ctra. C-1412z | Identificada pels membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 25 de novembre de 1991. | 41.6790300,1.5290300 | 377566 | 4615185 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72216-foto-08297-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72216-foto-08297-64-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben al Museu Comarcal d'Igualada. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72217 | Jaciment del Molí de la Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-la-roda | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VII-I aC | Zona molt transformada. | Jaciment documentat l'any 1975 a causa de l'aplanament d'una zona de la casa de colònies del Molí de la Roda, situada al marge dret de la Riera Gran o de l'Anoia. Es va documentar material ceràmic d'època ibèrica feta a mà i feta a torn. El radi de dispersió de la ceràmica només era de 5 o 6 metres. Tot l'espai ha estat molt transformat i no són visibles cap tipus de restes de forma superficial. | 08297-65 | Molí de La Roda | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 24 de maig de l'any 1975. | 41.6811400,1.5003600 | 375184 | 4615461 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72218 | Jaciment de Viure o Empedrats de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-viure-o-empedrats-de-viure | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | I - IV dC | resta en el subsòl sense excavar | Una excavació arqueològica dirigida per Ernest Guillé i Josep Vilella, l'any 1980, permet documentar un jaciment d'època romana a 300 metres de la masia de Viure, en uns camps de conreu situats entre uns coberts i la via del tren. Entre la ceràmica estudiada, es troba la vaixella de taula, representada per les sigil·lades (itàlica, sud-gàl·lica, hispànica, Africana A i D); ceràmica comuna africana, material de magatzematge (dolia i àmfores) i material constructiu (teules). Però no s'ha detectat cap estructura arquitectònica. | 08297-66 | Plana de Benviure, a ponent del terme municipal | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 22 de juny de l'any 1980. En aquest moment es va fer una intervenció arqueològica dirigida per Ernest Guillem i Josep Vilella. | 41.6676000,1.4355100 | 369759 | 4614054 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72219 | Taller de sílex prop de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-silex-prop-de-viure | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | Possible taler de sílex del paleolític que futures investigacions hauran de determinar-ne la categoria i validar-lo. Se situa a llevant de la masia de Viure o Benviure, a uns 600 metres, al costat de la via del tren i al peu d'una antiga carrerada o camí ramader que mena des de la masia de Viure fins a Pujalt, en uns camps erms i bosc. L'àrea del taller es coneix com els Empedrats de Viure. Es tracta d'un petit taller de sílex de mala qualitat que aprofita petits nòduls del mateix lloc, tot i que no es pot determinar si realment es van tallar o no. S'han documentat fragments d'ascles i esquerdills que es podrien haver format per l'acció del gel o del foc. Els fragments no presenten concreció de cap mena, però sí restes de còrtex. | 08297-67 | A prop de Viure, a ponent del terme municipal | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 22 de juny de l'any 1980. | 41.6696900,1.4409700 | 370217 | 4614277 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben al Museu Comarcal d'Igualada. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72220 | Església parroquial de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-veciana | ARBÓS VILA, Eduard (2003). Excavacions arqueològiques a l'església de Santa Maria de Veciana; dins Tribuna d'arqueologia, 1999-2000. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 225 a 236. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUIDI - SÁNCHEZ, José Javier (2010). Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media; dins Revista d'Arqueologia de Ponent,Lleida, núm. 20; pàgs. 93 a 123. | IV-XIII | Les excavacions realitzades l'any 1999 van permetre documentar que l'actual església s'aixeca damunt un altre edifici més antic, del que en va sortir alguna pedra treballada i amb pintura, com a rebliment d'un estrat. Els capitells i els arcs de la porta actual, també podrien haver-se reaprofitat d'aquest edifici anterior. També es va documentar una cripta, que malauradament no es va excavar perquè no estava afectada per les obres. Pel que fa a la zona exterior, en el mur nord, es van documentar dues fases diferenciades. Una primera d'època medieval, amb un enderroc datat en el segle XIII o XIV. En aquest moment es documenta una estança de planta rectangular de 10 x 6 metres, amb una sèrie de compartimentacions, de les que no s'han pogut determinar-ne la funcionalitat pels límits de la pròpia excavació, però que s'entenen. La fase més antiga, on es documenten opus signinums amb presència de ceràmica sigil·lada i diversos enterraments, es podria datar entre els segles I i V dC. Però aquests estrats tampoc es van excavar. | 08297-68 | Veciana | Es té constància d'una primera intervenció als anys 70 del segle passat, a la zona de l'actual atri, que va permetre documentar algunes tombes. Aquella intervenció no ha deixat cap testimoni documental. Més tard, l'any 1999, amb motiu d'unes obres de consolidació que afectaven part del subsòl de l'església, es va fer un seguiment arqueològic, sota la direcció d'Eduard Arbós. Aquestes actuacions, realitzades entre el febrer i el març de 1999, les van promocionar l'Incasol i el departament de Cultura de la Generalitat. | 41.6590600,1.4843500 | 373808 | 4613033 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72220-foto-08297-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72220-foto-08297-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72220-foto-08297-68-3.jpg | Legal | Paleocristià|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 84|85|92|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72221 | Eremitori de Cal Garça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-de-cal-garca | AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX-X | La climatologia i al feblesa d'aquest tipus de roca fa que es vagi deteriorant progressivament. | Cavitat o fornícula excavada a la roca arenosa, en una codina sortint, amb un instrument de ferro. És irregular però lleugerament ovalada, orientada a migdia i a una alçada del terra de 2'5 metres. Conserva una volta rebaixada molt basta, sense compartimentació interna. A la dreta, s'observa un encaix vertical tallat a la roca, que podria servir de tancament. L'interior és pla i la boca semi circular. Té una alçada d'1 metre, una amplada d'1,45 m i una profunditat d'1,20 m. La part superior de la fornícula és plana i s'observen uns petits reguerons de desguàs, excavats a la roca. Al costat esquerre hi ha un espai limitat per aquesta fornícula i la roca esberlada; un petit àmbit arrecerat que podria correspondre a l'habitacle de l'eremita. | 08297-69 | A l'est del terme municipal | Aquesta ocupació eremítica es relaciona amb una població de tipus residual i antiga o amb els camperols colonitzadors de terres frontereres arrabassades, que viurien apartats de les vies principals. Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 19 de setembre del 1982. | 41.6652600,1.5171800 | 376553 | 4613674 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72221-foto-08297-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72221-foto-08297-69-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També és conegut com 'Les roques del fornot' | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72222 | Prop de la masia de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-la-masia-de-viure | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX- XII | Possiblement destruïda per la degradació del terreny i la vegetació. | Sepultura aïllada en cista, suposadament de planta rectangular (d'uns 1,7 metres) perquè en el moment de la descoberta només es conservava un dels seus costats i un fragment de la capçalera. La paret estava formada per lloses verticals, unides en sec i amb una coberta de lloses. La tipologia de la sepultura indicaria una cronologia aproximada dels segles XI o XII dC. | 08297-70 | A 800 metres al nord-oest de la masia de Viure | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 22 de juny de l'any 1980. Segons informacions facilitades per Ernest Guillem, propietari de la masia de Viure, als redactors de la Carta arqueològica de l'Anoia, el seu pare va excavar una sepultura en una data imprecisa. | 41.6677100,1.4280500 | 369138 | 4614077 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72222-foto-08297-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72222-foto-08297-70-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la carta arqueològica es van apreciar superficialment restes humanes molt disperses, així com algun fragment de ceràmica gris medieval. L'any 1991, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica ja no es va localitzar cap resta. Durant la realització de l'inventari també es va sondejar el terreny sense cap resultat. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72223 | Església de Sant Miquel de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-veciana | CABESTANY i FORT, Joan Francesc i MATAS BLANXART, Maria Teresa (1997). Advocació de Sant Miquel a les capelles dels castells de la marca del Gaià i del Penedès (s. X-XI); dins Cahiers de Saint Michel de Cuxa, vol. XXVIII. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. SOLÉ PALACÍN, Francesc Xavier (1991). Excavacions a l'església de Sant Miquel de Veciana; dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII), coordinat per Antoni González i Albert López Mullor. Barcelona, pàgs. 213 a 218. | IX-XII | Es va fer una excavació arqueològica i la restauració de les estructures conservades. | La capella de Sant Miquel són les úniques restes que es conserven del castell de Veciana, a tocar de l'antiga casa consistorial. Es tracta d'una església d'una única nau capçada a llevant per un absis semicircular. Queden les restes de tres murs i la meitat de l'absis on encara s'observa la presència d'una finestra de doble esqueixada i d'arc de mig punt. Les excavacions arqueològiques realitzades han permès documentar diverses fases constructives i reformes. Una primera ocupació, anterior a la construcció de l'església es documenta a partir de la troballa de dues sitges excavades en el terreny natural. Una segona fase és la construcció de les parets perimetrals nord i sud de la capçalera, mitjançant trinxeres de fonamentació. Una primera remodelació afectà la superfície de l'absis i elevà el nivell de l'aula, substituint el paviment antic per un altre de terra batuda i es destina l'extrem nord-oest a pila baptismal. En una quarta fase es torna a refer el paviment a l'aula, format de pedres verticals i argamassa, i també es modifica l'accés al presbiteri. En la cinquena fase es construeix l'actual paret perimetral oest i es substitueix la volta original per una de nova i es refà el paviment. Finalment es torna a refer la pavimentació de la nau i el presbiteri. | 08297-71 | Veciana | Durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1987, es van realitzar unes excavacions arqueològiques d'urgència, com a primera fase de la restauració de l'edifici. Aquestes excavacions van ser promogudes per la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i les van dirigir Albert López Mullor i Francesc Xavier Solé i Palacín. L'any 1989 el servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció, amb excavació arqueològica, consolidació i arranjaments dels voltants, sota la direcció de l'arquitecte Pere Puig Rodríguez. | 41.6562300,1.4881600 | 374120 | 4612713 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72223-foto-08297-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72223-foto-08297-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72223-foto-08297-71-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un estudi de Cabestany i Matas (1997) demostra com gran part dels castells termenats de la marca Gaià-Penedès tenen les capelles amb l'advocació de l'arcàngel Sant Miquel, amb una clara funció de protector dels guerrers que defensaven el castell, en una zona de frontera i de forta conflictivitat. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72224 | Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluc-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II - I aC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de ceràmica antiga en superfície. En concret, el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i àmfora ibèrica i itàlica. No s'han observat restes d'estructures. El lloc de la troballa es caracteritza per ser una zona boscosa a la riba esquerra d'un torrent que desemboca a la riera de Secanella, de fort pendent. El sotabosc que ha crescut després dels incendis del 1986, espès i dens, no permet la identificació de nou material. | 08297-72 | Plana de Cal Lluc | Troballes realitzades per Josep Maria Manau | 41.6782100,1.4893900 | 374265 | 4615152 | 08297 | Veciana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72225 | Trencall Camí bosc de Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencall-cami-bosc-de-cal-lluc | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VI - I aC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, un fragment de molí i una destral de pedra polida. No s'han observat restes d'estructures. Segons es recull a l'Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya, el material apareixia molt concentrat al mig del camí, a uns 5 metres de la bifurcació. | 08297-73 | Planes de Cal Bernic | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6816200,1.4912200 | 374424 | 4615527 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72226 | Nord de Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-de-cal-lluc | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II aC-V dC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en un camí que va de Cal Bernic en direcció est, envoltat de boscos i camps de conreu. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica, terra sigil·lada hispànica. En tota la zona s'observen parets de pedra fetes per marges, però en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic es destaca una estructura rectangular feta amb blocs de pedra sorrenca d'una sola filada, dalt del turonet. La vegetació que ha crescut després dels incendis és espessa i no en permet la seva identificació. | 08297-74 | Planes de Cal Bernic | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6813200,1.4898800 | 374312 | 4615496 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72227 | Enfront de Can Retitell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enfront-de-can-retitell | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VIaC-XV dC | Troballa superficial que no permet avaluar l'estat de conservació. | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, en la part baixa del vessant i seguint el camí, van aparèixer superficialment fragments de ceràmica comuna ibèrica i un as de bronze d'Ilturo. També diu que des del cim i a migdia del turó es van localitzar un conjunt d'estructures formant diverses estances, destacant una de circular d'uns 3 metres, amb un gruix d'entre 80 i 100 cm. També remarca la presència de ceràmica grisa i oxidada a torn lent. En la nostra visita efectuada arrel d'aquest mapa, es veuen ceràmiques oxidades i grises a la part septentrional del camí, però no hem pogut documentar ceràmica ibèrica ni cap estructura. A la part de migdia del turó, precisament, fa un fort desnivell. | 08297-75 | Al nord-est de Veciana | Aquest jaciment fou descobert per Ramon Manau. | 41.6863800,1.5064100 | 375697 | 4616034 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72228 | Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidal-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície, en els camps que hi ha davant la masia de Cal Vidal, i que s'estenen en direcció sud - est fins la BV 1001. La línia del ferrocarril Barcelona - Lleida talla la zona de troballes i, precisament en un dels talls, s'observen uns blocs de pedra que podrien pertànyer a alguna estructura. El material documentat correspon a dos períodes ben diferenciats: un primer moment de l'edat del bronze i una segona fase d'època ibèrica i romana. El material del bronze es va documentar en un petit turó a la part central de l'àrea. La resta de ceràmiques es troben disperses en tres camps diferents. Corresponen a fragments de ceràmica comuna ibèrica, 'Kalathos' pintat, ceràmica de vernís negre, comuna romana, àmfora itàlica, dolies, teules i sigil·lates hispàniques. | 08297-76 | Camps de Cal Vidal - Segur | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6884500,1.4742800 | 373027 | 4616311 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials en possessió de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72229 | Cingleres sota Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-sota-miralles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | X-I aC | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en els camps a la part baixa de la cinglera de Sant Salvador de Miralles. El material documentat, segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, correspon a fragments ceràmics informes de 'torn lent' i alguns esclats de sílex. | 08297-77 | Sant Salvador de Miralles | Jaciment descobert per Josep Maria Manau | 41.6700100,1.5048600 | 375537 | 4614219 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72230 | Enfront de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enfront-de-miralles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II a-XV dC | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. El garric està malmetent les estructures localitzades i es desconeix si n'hi ha d'altres. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en els camps del costat del camí de Secanella. El material documentat, segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, correspon a fragments ceràmics de comuna ibèrica, vernís negre, àmfora itàlica, sigil·lada hispànica, parets fines, material constructiu (teules), un molí circular i dolia. En la part alta del turó es va localitzar una zona de sepultures i un forat excavat a la roca, actualment colgades per la vegetació. Materials en possessió de Josep Maria Manau. | 08297-78 | Plans de l'ermita | Jaciment descobert per Josep Maria Manau, l'any 1999. | 41.6670700,1.4998000 | 375110 | 4613900 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La informació utilitzada per l'elaboració d'aquesta fitxa, com les dels altres jaciments arqueològics, està extreta de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Veciana de la Generalitat de Catalunya (IPAC) i de l'observació durant el treball de camp. La fitxa de l'IPAC delimita un polígon i unes coordenades UTM que serveixen per situar el jaciment. Un cop en el terreny s'intenten confirmar les dades de la fitxa de l'IPAC, tenint en compte que molt sovint les condicions del terreny s'han modificat per a fins agrícoles.En aquest cas, però, quan es va anar a fer el treball de camp es va veure que no hi havia cap coincidència amb el que deia la fitxa i la zona on se situava el jaciment. Arribats a l'oficina, amb l'estudi de la cartografia i la toponímia, es va observar que al costat del polígon de l'IPAC, una mica més al sud i a l'altra banda de la Riera de Secanella, hi havia un petit turó, boscós, enmig d'uns camps de conreu, que rebien el nom de Pla de l'ermita. En un segon desplaçament es va optar per prospectar aquesta zona. Els resultats van ser positius; es va identificar la tomba excavada a la roca, un forat cònic, també excavat a la roca i fragments de teules romanes. Per tant caldrà tenir-ho present i demanar el canvi de polígon. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72231 | Can Andreu sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-andreu-sud | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. SALES i CARBONELL, Jordina i PEDRAZA JORDANA, Lluís (1933). Ca n'Andreu Sud (Sant Pere Desvim, Veciana. Anoia). aproximació als jaciments a partir de les dades de prospecció; dins ESTRAT, núm. 6, pàgs. 105 a 113. Igualada. | II aC- XV | l'erosió del terreny i possibles rebaixos en el camí poden afectar definitivament el jaciment. Caldria fer una excavació d'urgència. | En el camí que es dirigeix a ponent des de Sant Pere del Vim, que antigament servia per anar a Copons i Calaf, es van documentar en superfície fragments de ceràmica antiga. Els autors de la carta arqueològica diuen'al començament de la pujada, en unes vinyes abandonades, apareix superficialment material d'època medieval i, a mitja pujada i en mig del camí es documenta ceràmica ibèrica'. No s'han documentat cap mena d'estructures. Les diferències cronològiques entre els dos tipus ceràmics és considerable, però sense una recerca en més profunditat poca cosa més es pot dir. Pel que fa al material ibèric , es parla de sitges, però només com una possibilitat. Durant la nostra visita per l'elaboració del present mapa, s'ha documentat ceràmica arqueològica d'època iberoromana (campaniana, gerres de coll de cigne i nanses de gerra ibèrica comuna i àmfora itàlica). | 08297-79 | Sant Pere del Vim | Jaciment descobert pels membres de la Secció d'arqueologia del centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març de l'any 1991. | 41.6811400,1.5185900 | 376701 | 4615435 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials estan ubicats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72232 | Bosc de Peredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-peredes | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II-III dC | es desconeix el seu abast real i estat de conservació perquè no s'ha fet cap excavació arqueològica. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en un camí que va de Cal Bernic en direcció est, envoltat de boscos i camps de conreu. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna romana i terra sigil·lada hispànica. La vegetació que ha crescut després dels incendis és espessa i no en permet la seva identificació. | 08297-80 | Bosc de Paredes | Jaciment descobert per Ramon Manau. | 41.6817100,1.4926400 | 374542 | 4615535 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72233 | Castell de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-veciana | <p>AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Anotni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. CABESTANY i FORT, Joan Francesc i MATAS BLANXART, Maria Teresa (1997). Advocació de Sant Miquel a les capelles dels castells de la marca del Gaià i del Penedès (s. X-XI); dins Cahiers de Saint Michel de Cuxa, vol. XXVIII. FORT i COGUL, Eufemià (1972). El senyoriu de Santes Creus. Fundació Vives Casajuana. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. MIQUEL i ROSSELL, Francesc (1945-47). Liber Feudorum Maior, 2 vols. CSIC. Barcelona. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 450. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XI-XII | No es conserven restes visibles | <p>En la part més alta del turó al voltant del qual s'ha desenvolupat el nucli de Veciana queden unes petites restes del que podria haver estat l'antic castell de Veciana. Al seu costat hi ha el que havia estat l'antiga casa consistorial que separa aquestes restes de l'església de Sant Miquel de Veciana, que seria l'església del propi castell. Quan Bolòs (1992) descriu aquestes restes ja diu que la seva adscripció tipològica i cronològica presenta seriosos problemes ja que tant es podrien tractar del castell com de restes més recents. Malgrat tot, sense una recerca arqueològica no es pot dir res més. Les restes presenten una planta quadrada de vuit metres de costat, amb un gruix de 60 cm. A la banda sud del mur oriental s'adossa una construcció, a l'interior, de planta circular i lleugerament rectangular (3,2 x 3,4 m) a l'exterior. Del costat nord-est en surt un mur en angle que va cap a llevant. La porta era al mur meridional. Les parets eren formades per carreus poc treballats, de mida mitjana, poc o molt arrenglerats.</p> | 08297-81 | Veciana | <p>El primer document que parla del castell de Veciana està datat l'any 1045. Es tracta del testament de Bernat Guifré de Balsareny que el cedeix a la seva esposa, Guasca, i que després de la mort d'aquesta es traspassi a la seu de Vic. L'any 1089 el bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà l'infeuda a Ramon de Cervere. Set anys més tard (1096) ens trobem que Guerau Alamany (III) jura fidelitat al comte de Barcelona pels castells de Copons, Montfalcó, Tauladell i Veciana. Durant tot el segle XII resta sota el domini dels Alamany; en un document de l'any 1193, Guerau Alamany (V) llega el castell l seu nebot, Guerau, el qual el 1210 cedí tots els drets sobre el castell al monestir de Santes Creus. Al segle XIV, el rei Pere III vengué a carta de gràcia diversos llocs entre els quals es trobava Veciana, a Joan de Montbui. L'any 1392, Joan I, cedí Veciana a Mateu de Calders, el qual l'incorporà a la baronia de Segur, jurisdicció que tenien com a feudataris dels vescomtes de Cardona. Vers l'any 1707, tant la baronia de Segur, com el castell de Veciana passaren als Copons, fins a finals del segle XVIII, quan fou traspassat als Grimau, i tot seguit a la família Vilallonga, actual propietària.</p> | 41.6560800,1.4878000 | 374089 | 4612697 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72233-foto-08297-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72233-foto-08297-81-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un estudi de Cabestany i Matas (1997) demostra com gran part dels castells termenats de la marca Gaià-Penedès tenen les capelles amb l'advocació de l'arcàngel Sant Miquel, amb una clara funció de protector dels guerrers que defensaven el castell, en una zona de frontera i de forta conflictivitat. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||
| 72234 | Castell de Montfalcó el Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montfalco-el-gros | <p>AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, María del Carmen (1990). La baronia de la Conca d'Òdena. Fundació Noguera. Col·lecció Textos i Documents, núm. 25; Barcelona. BENET i CLARÀ, Albert (1982). L'expansió del comtat de Manresa. Rafael Dalmau editor. Barcelona. FORT i COGUL, Eufemià (1972). El senyoriu de Santes Creus. Fundació Vives Casajuana. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XI | Només se'n conserva una part de la torre. | <p>Les restes del castell estan situades a la part més alta del turó rocós on es fonamenta el nucli de Montfalcó. Els únics vestigis visibles són part d'una torre de planta circular, de la que sobresurt un fragment de mur arquejat d'uns 4 metres d'alçada i amb un gruix d'uns 3 metres. Per l'amplada del mur, es calcula que la torre podria tenir uns 30 metres d'alçada. Els carreus són de mides petites, però estan ben tallats i disposats en filades horitzontals ben definides i units amb morter tou.</p> | 08297-82 | Montfalcó | <p>Els primers documents que fan referència al castell de Montfalcó són de 1027 i 1031, quan Guillem Guifré de Balsareny i Sança, la seva esposa, manifesten que tenen el castell per herència paterna i per la seva aprisió. L'any 1045 Bernat Guifré de Balsareny, el llega a la seva esposa amb la condició que a la mort d'aquesta hauria de passar a mans de la Seu de Vic. A mitjan segle XII ja apareix una família amb el cognom Montfalcó. El 1170 Guerau de Montfalcó, casat amb Guilleuma, cedeix uns horts al monestir de Santes Creus. L'any 1394, el rei Joan I manifesta que els llocs de Montfalcó, Copons, Biure, Rubiola i Amorós s'incorporen a la corona. Es coneix el nom del castlà del segle XV, Joan Eimeric, cambrer del rei Martí. L'any 1347, els procuradors reials venen el castell a Arnau Ballester. A mitjans del segle XVI, el senyor del castell retorna a la sobirania reial i en foren els castlans els senyors de Calders, barons de Segur. Fins a la darreria del segle XVIII hi hagué la castlania del cavaller Salvador March.</p> | 41.6575300,1.4541500 | 371290 | 4612908 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72234-foto-08297-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72234-foto-08297-82-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||
| 72235 | Castell de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-segur | <p>AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, María del Carmen (1990). La baronia de la Conca d'Òdena. Fundació Noguera. Col·lecció Textos i Documents, núm. 25; Barcelona. ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 450. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XII-XVII | enrunat | <p>Les poques restes que es veuen a la part més alta del turó tenen un estat de conservació força precari. Es fa impossible extreure'n una planta perquè la vegetació en cobreix la resta. Actualment només es conserven una torre de secció circular, dues estances cobertes, uns murs i la base d'una altra torre. La torre més ben conservada té un diàmetre de 3,3 metres i l'amplada dels murs és de 180 cm. Fets de grans carreus . A uns 11-12 metres al sud, hi havia una altra torre d'angle d'uns 7 metres de diàmetre extern, amb la base lleugerament atalussada. D'aquesta segona torre, arrenca un mur cap a llevant, amb una amplada de 130 cm i una longitud d'11-12 metres. Dins l'espai interior del castell, hi havia una cambra d'uns 5 metres d'amplada, coberta amb una volta rebaixada, i al costat hi havia una altra estança més petita. Jordi Bolós, planteja la possibilitat de que es tracti d'un castell de planta quadrada, amb dues o quatre torres d'angle. Però a part d'aquest primer recinte, el castell es deuria estendre per la banda meridional, és a dir, per on s'aixequen les actuals cases de Segur i on per sota el mur que abans s'ha esmentat hi ha una muralla d'uns 13 metres de longitud i una alçada de 2 metres, també feta de grans carreus. Una de les actuals cases del nucli, a tocar amb la Ctra. BV 1001 es coneix amb el nom dels Corrals de Segur, i la tradició diu que eren els corrals del castell.</p> | 08297-83 | Al cim del turó de Segur. | <p>La primera referència documentada del castell de segur, és un testament de l'any 1158 de Ramon Guillem d'Òdena, que dóna el castell a Arnau Castluç, en el ben entès que aquest darrer el posseïa com a feudatari del seu fill Pere d'Òdena. L'any 1172 és esmentat en la cessió dels esposos Berenguer de Boixadors i Dolça al monestir de Santa Maria de l'Estany del mas de Les Pereres, situat dins el terme del castell de Segur. Els Segur, apareixen a principis del segle XII vinculats amb alguna de les castlanies de l'esmentat castell. Aquesta fortalesa va anar a parar als Cardona, però es desconeix com va anar. Només sabem que l'any 1245, la senyorejava Ponç de Calders, que al·legava que fou una donació del vescomte de Cardona. En un plet que interposa al monestir de Santa Maria de l'estany per recuperar-lo, el bisbe de Vic fa d'àrbitre i sentencia a favor seu i consta que se li han de retornar els masos de Les Pereres, Pous i Puigcabot. L'any 1380, l'Infant Joan vengué a Mateu Calders les jurisdiccions i el ple domini de diversos llocs, entre els quals hi havia les del castell de Segur, que juntament amb el de Miralles i Veciana formaven l'anomenada baronia de Segur. L'any 1616 fou enderrocat per ordre del duc d'Alburquerque i virrei de Catalunya perquè es deia que era cau de bandolers que actuaven per la comarca amb la passivitat de Miquel de Calders, que es considerava sospitós per la seva amistat amb Perot de Rocaguinarda, el bandoler. A principis dels segle XVIII passà a la família Copons i a la darreria del mateix segle als Grimau. Els propietaris actuals són els Vilallonga.</p> | 41.6831500,1.4689200 | 372571 | 4615730 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||
| 72236 | Molins de Segur o Molí de La Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-segur-o-moli-de-la-roda | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XVI-XVII | L'escut del portal adovellat està molt erosionat. El procés s'ha agreujat a causa del rovell provinent dels elements ferris que sustenten la balconada | <p>Gran casal fortificat on hi havia hagut un molí, amb una gran bassa, actualment mig colgada, on s'hi han plantat arbres de ribera, i una roda de fusta, que es va fer mal bé fa uns anys. Actualment les pedres del molí fan la funció de taules. És de planta rectangular amb una torre annexa. Té diferents nivells, però la façana de ponent consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta composta de teules àrabs. A la façana de ponent, destaca el portal adovellat de punt rodó amb un escut a la clau, força erosionat, que fa referència als barons de Segur i dos finestrals amb brancals i llinda monolítica de pedra. Els dos finestrals tenen sortida a un balconet amb barana de ferro. L'edifici ha patit varies modificacions. La façana de migdia, amb unes escales per salvar el desnivell que van a parar a una entrada renaixentista emmarcada per dues falses pilastres esculpides a la pedra que sustenten una llinda monolítica plana. La torre, de planta baixa i tres pisos, es troba a l'angle nord-oriental; està atalussada i té espitlleres en el primer pis. Es diu que en aquesta torre hi havia la presó dels barons. La coberta és a quatre vessants.</p> | 08297-84 | Molí de La Roda | <p>Casal conegut històricament com a Molins de Segur, perquè formava part de la baronia de Segur i fou l'antiga residència dels barons de Segur.</p> | 41.6814000,1.5010200 | 375239 | 4615489 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72236-foto-08297-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72236-foto-08297-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72236-foto-08297-84-3.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una casa de colònies amb les transformacions pertinents. Tot i així, a l'interior s'han conservat dues grans bótes de fusta del segle XVII; una d'elles porta la data de 1699. Algunes de les obertures de les golfes daten d'una remodelació dels anys vuitanta. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||
| 72237 | Església de Sant Miquel del castell de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-del-castell-de-veciana | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XIII | poques restes conservades, però restaurades per la Diputació. | La capella de Sant Miquel són les úniques restes que es conserven del castell de Veciana, a tocar de l'antiga casa consistorial. Es tracta d'una església d'una única nau capçada a llevant per un absis semicircular. Queden les restes de tres murs i la meitat de l'absis on encara s'observa la presència d'una finestra de doble esqueixada i d'arc de mig punt. La porta d'accés estava a la façana de migdia, de la que només es conserven la part inferior dels brancals i dos llindars esglaonats de pedra. Els murs s'aixecaven damunt una banqueta de fonamentació de la que en queden restes a les façanes nord i est. La façana de ponent no és la original, ja que la nau sembla escurçada per aquest costat. També es conserva una part de l'arc triomfal que s'obria al presbiteri i vestigis de la volta de maó de pla que havia substituït la primitiva volta de pedra. El nou paviment de formigó sobresurt de l'absis formant un petit mirador. | 08297-85 | Veciana | El lloc estava ocupat pel castell de Veciana, conegut des del segle XI. Entre els anys 1020 i 1040 la possessió de Veciana i Montfalcó estava en mans de la família Balsareny. La construcció del temple és del segle XIII. Diverses visites pastorals (anys 1698, 1721, 1734 i 1825) ens informen que la volta de pedra s'esfondra i se substitueix per una volta de maó pla i es pavimenta l'interior amb cairons. L'any 1865 s'ordena la reparació de la teulada. El culte es manté fins la segona dècada del segle XX. L'any 1939 es va construir un camí que va tallar el pendent del puig a l'est de l'absis i va provocar la degradació i desaparició de la part nord per manca de fonamentació. Posteriorment l'espai fou utilitzat com abocador. | 41.6562200,1.4881500 | 374119 | 4612712 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72237-foto-08297-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72237-foto-08297-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72237-foto-08297-85-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1989 el servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció, amb excavació arqueològica, consolidació i arranjaments dels voltants, sota la direcció de l'arquitecte Pere Puig Rodríguez. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72238 | Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-veciana | AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions. Barcelona. CASTELLÀ i RAICH, Gabriel (1932-36) Veciana; dins el Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Igualada, època II, núm. 49, pàgs. 55 i 56. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1951). Itinerario de las iglesias del obispado de Vic, Hoja parroquial, núm. 359, de 16 de desembre. PLADEVALL i FONT, Antoni (1971-72). Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII ; dins « Boletín arqueológico » (Tarragona), época IV, fasc. 113-120, pàgs. 283-304. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 425-475. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XII | Església parroquial dedicada a Santa Maria situada dalt d'un turó allunyat del nucli de Veciana, a l'altre costat de la Riera, que corre pel fons de la vall. Es tracta d'una construcció d'època romànica composta d'una única nau, coronada a llevant per un absis semicircular que s'uneix mitjançant un ampli espai presbiteral. La coberta de la nau, estava feta amb nerviacions gòtiques, responia a una reforma del segle XVII que va substituir la volta original de mig punt, actualment està refeta. L'actual campanar de cadireta de doble obertura substitueix el campanar de torre de planta quadrada que hi havia fins que es va destruir durant la guerra civil espanyola. Aquest nou campanar, es va construir l'any 1954 damunt el mur de ponent; com la porxada sota la qual hi ha l'accés actual al temple. L'accés primitiu es feia per la façana de migdia, on es conserva la portalada original. És formada per tres arcuacions esglaonades de mig punt, amb decoració esculpida a l'arcuació central, tant a l'arc coma les impostes sobre les quals se sosté. Tot ha estat treballat en pedra calcària. A la façana de migdia es conserven parcialment tres rellotges canopials incisos en els carreus emprats per a la construcció, un d'ells forma part de la clau de la volta adovellada de la portalada. També s'ha detectat una creu incisa, gravada en un carreu de pedra a mà dreta del portal. | 08297-86 | Veciana | L'església de Santa Maria es trobava dins l'antic terme del castell de Veciana, que es documenta l'any 1045 quan Bernat Guifré de Balsareny el deixa en testament a la canònica de Sant Pere de Vic. L'església es documenta per primera vegada l'any 1081, en un capbreu de béns pertanyents a l'església de Santa Maria de Veciana, segurament dels béns que formaven part de la dotació obtinguts durant el període que el comte Ramon Berenguer I estigué casat amb la comtessa Almodis (1052-71), ja que en la relació hi figuren com a donants dels delmes i les primícies de totes les dominicatures que els comtes tenien als termes de Veciana, Montfalcó, La Rubiola, Milió i Benviure. Les funcions parroquials de l'església són esmentades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, entre els anys 1025 i 1050, en la qual hi figura la de Veciana. | 41.6591300,1.4843500 | 373808 | 4613041 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72238-foto-08297-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72238-foto-08297-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72238-foto-08297-86-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des de 1988 presideix el presbiteri un reproducció de la talla de Santa Maria. La imatge original es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72239 | Sant Pere de Montfalcó el Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-montfalco-el-gros | AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PLADEVALL i FONT, Antoni (1971-72). Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII ; dins « Boletín arqueológico » (Tarragona), època IV, fasc. 113-120, pàgs. 283-304. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 425-475. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XII | Església romànica situada en un turonet enfront el nucli de Montfalcó. És d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, amb un sobrealçat posterior que el fa tan alt com la nau. La façana de ponent està coronada per un campanar de cadireta, afegit en una remodelació, al que s'hi accedeix per un esglaonament de pedra. La volta de la nau respon a una reforma posterior. També s'afegeixen una sagristia al mur meridional i una capella en el mur septentrional. L'accés es fa per una porta situada en la façana de migdia, mitjançant una porta simple amb arc de punt rodó fet amb dovelles. Unes escales tallades a la roca faciliten l'accés a la porta salvant el desnivell natural del terreny, on està fonamentada l'església. L'aparell original és fet de carreus de mides mitjanes, desbastats i col·locats en filades horitzontals, que conformen uns paraments externs llisos, sense cap mena d'ornamentació. Els paraments interns estan enlluïts | 08297-87 | Montfalcó | Església incorporada dins el terme del castell de Montfalcó. Aviat tingué la condició de parroquial, però esdevingué, entre els segles XIII o XIV, sufragània de la parròquia de Veciana. L'any 1065 es documenta l'església per primera vegada, en la venda que fan Guillem Senfred i la seva esposa, Adalès, d'una peça de terra situada al castell de Montfalcó, en la parròquia de Sant Pere. Però la parròquia de 'Monte Falco' apareix en una llista del bisbat de Vic entre 1025 i 1050. | 41.6576300,1.4568700 | 371517 | 4612915 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72239-foto-08297-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72239-foto-08297-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72239-foto-08297-87-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Inclosa al 'Inventario del Patrimonio español de Carácter histórico-artístico' de la provincia de Barcelona 1979-80 (núm. 1938).A la part del darrera hi ha el cementiri. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72240 | Sant Pere del Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-vim | AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions. Barcelona. CASTELLÀ i RAICH, Gabriel (1932-36) Veciana; dins “Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada (Igualada) època II, núm. 49, pàgs. 55 i 56. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PLADEVALL i FONT, Antoni (1971-72). Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII ; dins « Boletín arqueológico » (Tarragona), época IV, fasc. 113-120, pàgs. 283-304. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 425-475. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XI-XV | Església romànica d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular unit a la nau per un arc presbiteral. L'absis és flanquejat per dues absidioles semicirculars. Els paraments interns són arrebossats, però deixen entreveure el sistema de cobertes que hi ha en una volta de mig punt a la nau i una volta de quart d'esfera a l'absis, on es conserven restes de pintura mural. L'accés a l'església es fa per una porta moderna oberta al mur de ponent, que molt possiblement en substituí l'original situada al mur de migdia. Els paraments externs són ornamentats, a l'absis, amb un fris d'arcuacions cegues, distribuïdes en cinc sèries d'arquetes dobles entre lesenes, sota una cornisa que es fa extensiva al mur nord, on es repeteixen les sèries d'arcuacions dobles entre lesenes. Al mur de migdia, que ha estat modificat, resta un fragment d'arcuacions. L'aparell és fet de carreus de mides mitjanes, ben carejats i distribuïts en filades horitzontals. L'harmonia del conjunt original, que es pot datar entre els segles XI i XII, ha estat sacrificada per un sobrealçat desmesurat a tota la construcció i per l'annexió d'un cos de planta quadrada al mur nord, que és l'accés al cor. També és afegit el campanar de cadireta a l'encapçalament de la façana de ponent. | 08297-88 | Plaça de Mossèn Esteve Prat (Sant Pere del Vim) | L'església de Sant Pere del Vim estava dins el terme del castell de Miralles. Originàriament complia les funcions parroquials però, l'any 1681, es convertí en sufragània de Santa Maria dels Prats del rei. Però qui exercí el patronatge fou l'ordre del Sant Sepulcre, per mitjà del priorat de Sant Miquel dels Prats de Rei. Posteriorment passà a domini de Santa Maria de Montserrat. Les primeres notícies documentades són de l'any 1069, quan Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donen a la canònica de la Santa Creu de Barcelona la dominicatura de l'església de Sant Pere del Vim, amb tots els cups i bótes que hi havia. | 41.6797700,1.5292500 | 377586 | 4615267 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72240-foto-08297-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72240-foto-08297-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72240-foto-08297-88-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72241 | Sant Salvador de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-miralles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XII- XVIII | abandonada des de fa força temps, no conservava la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Església situada en el cim d'un turó que presideix el pas de la Riera Gran. Era de planta rectangular, d'una sola nau amb capelles a un dels costats i un petit cor al que s'hi accedia per una porta lateral d'arc de mig punt adovellada. La part més ben conservada de l'església és el campanar, adossat a l'extrem sud occidental. És de planta quadrada, amb la coberta a dues aigües. Es pot observar les restes d'un rellotge de sol. A l'església s'hi accedia per una porta ubicada a la façana de migdia, adovellada amb arc de mig punt. Al costat de l'església hi havia la rectoria i altres dependències (corrals, cisternes i un pou de gel. També hi ha les restes de l'antic cementiri parroquial de Miralles. | 08297-89 | Riera Gran | La parròquia de Miralles formava part de la baronia de Segur, dels nobles de la família de calders. Després ho foren els Aguilar i des de 1791 pertany a la família Vilallonga. Fou construïda en el segle XII i refeta l'any 1767. La reforma es beneeix el 6 d'agost de 1767. L'any 1936, durant la Guerra Civil espanyola , va ser saquejada i cremada | 41.6704100,1.5040900 | 375473 | 4614264 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72241-foto-08297-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72241-foto-08297-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72241-foto-08297-89-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72242 | Santa Maria de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-segur | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XII-XIX | Cal arreglar la coberta | Antiga església parroquial de Santa Maria de Segur, reedificada sobre unes restes del segle XII. És de planta rectangular i l'entrada es troba situada al mur de ponent, amb una porta amb un arc rebaixat de falses dovelles sostingut per columnes. S'hi llegeix l'any de construcció del portal (1838). Destaca la torre del campanar de planta quadrada. A l'interior la volta és de canó, amb un cor als peus sostingut per un arc rebaixat. Hi ha dues capelles laterals que presenten arcs apuntats. Les parets són enguixades. En el presbiteri hi ha un retaule fet de guix i fusta que representa una composició d'estil neogòtic. En el terra es distingeixen diverses tombes amb les làpides de pedra, algunes del segle XVIII. | 08297-90 | Plaça de l'església de Santa Maria (Segur) | L'origen d'aquesta església no espot desvincular del castell, tot i que s'ha reedificat i modificat en períodes molt posteriors. Per tant, l'antiga església romànica s'hauria de trobar a sota l'actual, potser compartint encara algun parament. Formava part de la baronia de Segur. L'any 1157 fou cedida al monestir de Santa maria de l'Estany pel bisbe de Vic, Pere Redorta, conjuntament amb les seves sufragànies de Santa Magdalena de l'Astor, Sant Jaume de Durban i Sant Joan de Vilamajor. | 41.6828000,1.4700600 | 372665 | 4615690 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72242-foto-08297-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72242-foto-08297-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72242-foto-08297-90-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa temps que ha deixat de complir els serveis religiosos. Actualment espera la reparació de la coberta. | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72243 | Sant Cristòfol de Secanella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-secanella | XVII-XVIII | S'ha convertit en un corral i no conserva cap tret identificatiu que es pugui relacionar amb una capella. | Si passeu pel costat d'aquesta antiga capella no la reconeixeríeu com a tal. S'ha pogut identificar gràcies al testimoni de persones del poble. No conserva cap senyal identificativa que hagués estat una capella. Des de fa uns anys, s'ha convertit en una pallissa on en alguna ocasió s'hi guarda bestiar. Està ubicada al costat del camí que uneix el nucli de Secanella amb la Riera Gran i la zona del Molí de La Roda. És un edifici de planta rectangular, amb la coberta a una sola vessant, gairebé plana, però que evidentment no era així, sustentada per un bigam de troncs i encanyissat. L'entrada es fa per la façana lateral de llevant i els paraments són de pedra, amb algun afegit de totxo. A l'interior s'observen algunes obertures tapiades. | 08297-91 | Segur | El nucli de Secanella estava format per la gran masia que dóna nom al conjunt, cal Corredó, actualment ensorrat, Cal Fredo o Ca n'Alfredo i més allunya hi trobem Can Torrents. També hi havia una capella dedicada a Sant Cristòfol, actualment convertida en corral. L'antiga quadra de Sant Cristòfol de Secanella fou donada al monestir de Sant Llorenç del Munt abans de 1187. El 1201, Bernat de Miralles renuncià a tots els drets que hi tenia a favor del monestir. | 41.6723400,1.4875200 | 374098 | 4614503 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72243-foto-08297-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72243-foto-08297-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72243-foto-08297-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72244 | Sant Jaume de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-castellnou | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XVII | S'utilitza com a magatzem de deixalles agrícoles | Capella de planta rectangular, d'una sola nau, amb presbiteri de planta quadrada.. Té una capella lateral a banda i banda a modus de creuer i un petit campanar. Està dedicada a Sant Jaume, de tradició medieval, però refeta durant el segle XVII. Actualment l'interior està ple de deixalles i el seu deteriorament és notable. Té un cor situat als peus amb l'escala d'accés a l'entrada de l'església En destaca la porta d'entrada feta de pedra treballada amb motllures i llinda recta, encapçalada per un frontó de mig cercle. Els murs són de pedra, i a l'interior hi ha un recobriment de guix amb ornamentacions. | 08297-92 | Castellnou d'Albarenys | La capella de Sant Jaume de Castellnou és parròquia independent entre els segles XIII i XV. Després passa a ser sufragània de l'església de Sant Martí d'Albarells. El Sr. Ramon Marcé ens explica que l'any 1936, amb la Guerra Civil van enderrocar l'altar que tenia dues columnes i un retaule i ho van apilonar sota el marge. Els soldats van obligar al pare del Sr. Ramon Marcé a cremar-ho tot. A l'entrada mateix, al terra, hi havia una tomba d' 1,80 m de fondària. Els soldats la van profanar i van calar-hi foc. | 41.6330000,1.4759800 | 373060 | 4610152 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72244-foto-08297-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72244-foto-08297-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72244-foto-08297-92-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72245 | Can Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanova | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVII-XVIII | Casa principal del nucli de Montfalcó, situada a l'entrada. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments externs són de pedra vista amb restes d'arremolinat. La porta d'entrada està formada per una gran arcada de punt rodó adovellat i està alçada del nivell del carrer. En la clau de l'arc hi ha un escut amb una creu i amb la inscripció 'Ramon Riera / any 1752'. | 08297-93 | Montfalcó | Els primers documents que fan referència al castell de Montfalcó són de 1027 i 1031, quan Guillem Guifré de Balsareny i Sança, la seva esposa, manifesten que tenen el castell per herència paterna i per la seva aprisió. L'any 1045 Bernat Guifré de Balsareny, el llega a la seva esposa amb la condició que a la mort d'aquesta hauria de passar a mans de la seu de Vic. A mitjan segle XII ja apareix una família amb el cognom Montfalcó. El 1170 Guerau de Montfalcó, casat amb Guilleuma, cedeix uns horts al monestir de Santes Creus. L'any 1394, el rei Joan I manifesta que els llocs de Montfalcó, Copons, Biure, Rubiola i Amorós s'incorporen a la corona. Es coneix el nom del castlà del segle XV, Joan Eimeric, cambrer del rei Martí. L'any 1347, els procuradors reials venen el castell a Arnau ballester. A mitjans del segle XVI, el senyor del castell retorna a la sobirania reial i en foren els castlans els senyors de Calders, barons de Segur. Fins a la darreria del segle XVIII hi hagué la castlania del cavaller salvador March. | 41.6573000,1.4547600 | 371341 | 4612881 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72245-foto-08297-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72245-foto-08297-93-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72246 | Capella de Santa Llúcia de la Rubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-llucia-de-la-rubiola | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XVI | fa temps que no s'hi fa cap tasca de manteniment i l'entron està força degardat. | Petita capella d'una única nau, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Té una petita capella de planta quadrada adossada al mur de migdia. El campanar és de cadireta i corona la façana principal, tot i que no conserva la campana i es troba en mal estat de conservació. El portal d'entrada està fet amb pedra treballada de llinda recta amb un escut esculpit. Al presbiteri hi ha un altar adossat a un petit retaule de fusta, on hi ha la imatge de Santa Llúcia a l'espai central. Al terra s'observa una gran llosa sepulcral sense inscripcions. La decoració és d'estil gòtic, amb nerviacions que s'enllacen en una clau de volta on hi ha l'escut de la família Riera. | 08297-94 | La Rubiola | En aquesta capella eren enterrats els hereus del Mas Riera de Rubiola. Per Santa Llúcia s'hi fa un aplec i es canten els goigs. | 41.6593400,1.4309200 | 369360 | 4613143 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72246-foto-08297-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72246-foto-08297-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72246-foto-08297-94-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només es pot visitar per la festivitat de Santa Llúcia, el 13 de desembre quan es fa la Missa i es deixa oberta tot el dia. | 94|93 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72247 | Santuari de la Mare de Déu del Puig del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-del-puig-del-ram | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XVIII | Santuari situat dalt d'un puig a 200 metres al sud del nucli de Segur. La Mare de Déu del Puig del Ram és patrona de Segur. Es tracta d'un edifici d'una única nau, de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té un senzill campanar de cadireta i cimbori que a l'exterior té forma quadrada. Destaca la inscripció de l'any 1786 a la llinda d'entrada. Interiorment és d'una nau amb un cambril per a la imatge de la Mare de Déu. A sobre l'entrada hi ha un petit cor. | 08297-95 | Segur | Aquest santuari formava part de la baronia de Segur i era sufragània de Santa maria de Segur. L'any 1157 va ser cedit, junt amb d'altres sufragànies, al monestir de l'Estany. L'any 1786 va ser reedificada i dotada pels barons de Segur amb terres i alous. Tingué una capella de l'Esperit Sant amb un benefici fundat pel baró Ramon de Calders, l'any 1640. | 41.6812500,1.4689300 | 372568 | 4615519 | 1786 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72247-foto-08297-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72247-foto-08297-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72247-foto-08297-95-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72248 | Capella de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVIII-XIX | Capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat adossada a la masia de Viure. És d'una única nau amb la coberta a dues aigües, amb absis semicircular i un petit atri a l'entrada. El campanar és de cadireta i la campana és de l'any 1732 | 08297-96 | Montfalcó | És una de les masies amb referències documentals més antigues. L'any 1048 es produeix una venda d'un capellà de nom Raduls a favor del jutge Adalbert i a la seva dona de la quadra de Benviure. Més endavant Miró Martí i la seva esposa Ermeniarda venen als comtes de Barcelona unes propietats que tenien en el lloc anomenat Benviure. | 41.6669300,1.4334300 | 369584 | 4613982 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72248-foto-08297-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72248-foto-08297-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72248-foto-08297-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72249 | Capella de la Mare de Déu de la Concepció o de les Dolles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio-o-de-les-dolles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XVII | Petita capella d'una sola nau, situada a pocs metres del Molí de La Roda. És de planta rectangular, amb la capçalera recta i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, coronada amb un campanar de cadireta. La porta d'accés és de llinda recta d'una sola peça; els brancals també són de pedra ben escairada. La porta és de dos batents de fusta amb ornamentacions metàl·liques al·legòriques a la muntanya de Montserrat, en un, i al Molí de La Roda, en l'altre. Al damunt s'obre un ull de bou. A l'interior hi ha la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i unes pintures murals, en el presbiteri, que s'hi representa les muntanyes de Montserrat, a l'escena central, i el molí amb l'antiga roda en un costat i Sant Joan Baptista de la Salle en l'altre. | 08297-97 | Molí de La Roda | Està ubicada en un indret conegut com la Riera de la font Dolla, perquè l'aigua en surt a dolls. Per aquest motiu, antigament s'hi venerava una imatge de la Mare de Déu de les Dolles. Per error, en part de la documentació, les Dolles s'han convertit en Olles, dificultant la seva significació original. Després s'hi venerà la mare de Déu de la Concepció, fins a l'actualitat, que s'hi venera la Mare de Déu de Montserrat. Pertanyia a la baronia de Segur i era sufragània de Veciana. Fou construïda pel baró de Calders. S'hi canten els goigs. | 41.6820200,1.5007000 | 375214 | 4615558 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72249-foto-08297-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72249-foto-08297-97-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També és coneguda com a Mare de Déu dels Molins de Segur o del Mas Sobirà. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72250 | Capella de Sant Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-gabriel | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XVI-XVII | Coberta ensorrada i interior molt malmès. | Petita capella rural situada en una zona alta, sobre una carena. És de planta rectangular, d'una sola nau, amb la coberta ensorrada, però que era a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Paraments de pedra arremolinats. Destaca la portada d'entrada adovellada, d'arc rebaixat. Al davant hi ha petit recinte tancat, amb dos accessos, amb una paret de pedra seca de poc més d'un metre d'alçada conservada. En aquest recinte s'hi posaven les paradetes on venien el pa beneït. En èpoques de vaques magres hi havien moltes trifulgues per aconseguir el pa i, com era escàs, es va decidir fer un accés per l'entrada i l'altre per la sortida per tal de controlar els que ja n'habien rebut. A l'interior es veuen restes de la volta de canó, feta de maó i es conserven parts de l'enguixat. | 08297-98 | Veciana | L'arcàngel Sant Gabriel és el patró del poble de Veciana. El diumenge següent al dia de Sant Josep, que és el 19 de març, se celebra a l'església parroquial de Santa Maria de Veciana la missa en honor seu. La notícia més antiga que es coneix és de l'any 1666. L'any 1685 consta que la parròquia de Veciana hi anava en processó pels dies de Lledànies o per Sant Marc. Aquest recinte servia per delimitar la zona de mercat que es feia per l'aplec de Sant Gabriel, on es posaven les paradetes. | 41.6465600,1.4876900 | 374062 | 4611640 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72250-foto-08297-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72250-foto-08297-98-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La teulada sembla que va caure a conseqüència de les tempestes de l'any 1969 i el foc de l'any 1986 va malmetre'n l'interior. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72251 | Can Santdiumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santdiumenge | XV-XX | Can Santdiumenge és la casa del nucli de Segur més elevada i propera a les restes de l'antic castell de Segur. Està excavada a la roca i aprofita el desnivell del terreny per anar-se adaptant a les necessitats. Sota hi té una cisterna que recull les aigües de la pluja, i un pou permet abastir-se d'aigua des dels diferents pisos de la casa. A la part més baixa hi ha el que havien estat corts i magatzems amb volta de canó d pedra i arcades de mig punt. També conserva un cup de planta circular i dues botes de fusta del segle XVII. Les dependències es troben a les plantes superiors. Ha estat habilitada amb el màxim respecte per l'arquitectura pròpia. El pati de la part posterior està delimitat pels mateixos murs de contenció de l'antic castell. | 08297-99 | Segur | Al terme original de Segur s'uní el de Sant Salvador de Miralles (Miralles de Copons) i junts formaren la baronia de Segur. Els seus senyors residien al casal conegut per Molins de Segur (ara Molí de La Roda), prop de la capçalera de l'Anoia. L'any 1157 foren unides a l'església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban. | 41.6831500,1.4693100 | 372603 | 4615730 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72251-foto-08297-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72251-foto-08297-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72251-foto-08297-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72252 | Pica baptismal de la Mare de Déu del Puig del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-la-mare-de-deu-del-puig-del-ram | <p>ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit.</p> | XVII-XVIII | Restaurada l'any 1970 | <p>Pica de pedra de secció circular decorada externament amb relleus formant ondulacions, semblants a les petxines Cardium edule. Sostinguda per uns peus de forja fets expressament per aguantar-la després de la restauració que se li va fer.</p> | 08297-100 | Església de Sant Mus de Cànoves | <p>Tot i ser la pica del santuari de la Mare de Déu del Puig del Ram, es troba a l'església de Sant Mus de Cànoves. El motiu és que entre 1950 i 1960, es van fer obres al santuari i la pica es va llençar turó avall perquè estava trencada, i va ser substituïda per una més moderna, que és l'actual. L'any 1970 una antiga veïna de Segur, que hi va ser batejada las va recollir per donar-li un destí més digne. Després de restaurar-la i fer-li fer uns peus de forja, la va instal·lar a la nova ubicació i va poder batejar els seus tres nets.</p> | 41.6811500,1.4689300 | 372568 | 4615508 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.