Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72481 | Pont de cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-pei | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta del pont més gran que es va fer amb la construcció de la carretera de Montesquiu. Les mides aproximades són d'uns 15 m d'alçada i llum de 55 m. Consta de 3 ulls i està orientat d'est a oest. Permet el pas de la riera de Castell de l'Areny, que el creua de nord a sud. El pont rep el nom per la proximitat a la casa homònima de cal Pei ubicada al sector sud-oest del pont. La construcció original era de pedra i volta de canó de maons, que actualment està encofrada amb formigó. L'estructura està bastida amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La pedra interior està organitzada per filades a les quals se li ha marcat el junt de morter amb una estètica forma hexagonal. Els enginyers van afegir algunes cornises com a elements decoratius que les podem trobar a les transicions entre la volta i els estreps i pilastres, o a la base dels tallamars. Estructuralment el pont és esvelt i de molt bona fàbrica. Els tres ulls són de grans dimensions, per bé que l'aigua només travessa pel central i el de la llera est. La plataforma superior es completa amb una sèrie de baranes de pedra rectangulars fetes amb grans carreus de pedra que es van alternant amb uns pilars també fets amb grans carreus rectangulars. | 08299-105 | Carretera C-26. PK 158,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i la Coromina, durant la retirada republicana l'any 1939. Fruit d'això als anys 1940 es va haver de refer altre cop les voltes del pont. En documentació de la Diputació de Barcelona també consta unes obres de reparació estructurals del pont fetes a finals del s. XIX. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1380700,1.9393400 | 412348 | 4665651 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. Part dels grans blocs de les baranes de la plataforma s'han perdut i han estat substituïts per lloses de formigó. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72482 | Pont PK161 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-pk161 | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-106 | Carretera C-26. PK 161,000 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1301200,1.9484000 | 413086 | 4664759 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72483 | Pont de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ros | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol entre les cases de Pradell i de les Eres de Gardilans. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-107 | Carretera C-26, PK 161,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. No es té constància de la voladura del pont durant la retirada republicana de l'any 1939, no obstant això, la lectura dels paraments del pont fa pensar que també va ser enderrocat. El pont es troba a escassos metres d'un tram del camí ral just abans de l'arribada a l'hostal de cal Ros venint de Vilada. En el punt on el camí ral travessava el rec encara es veuen dos forats de pal d'algun tipus de passarel·la. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1302900,1.9565600 | 413761 | 4664769 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72484 | Barraca de les carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres | XX | Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. | Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. | 08299-108 | Sector del castell de Roset | Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. | 42.1491300,1.9157100 | 410411 | 4666903 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72485 | Cal Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toi | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada al capdamunt del carrer Església, a tocar del cementiri, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). La casa està situada en un desnivell O-E i el cobert adossat a la façana de ponent aprofita el desnivell per tenir una entrada a peu pla al 1r pis. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. La porta principal de la façana sud disposa de llinda de fusta recta. | 08299-109 | C/ Església | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, no trobem citada la casa de cal Toi al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. No obstant això, es pot datar a mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, un parell de cites que fan referència a la casa. Per una banda, s'anota la presència de la font de cal Toi (Toy en el document) la qual afronta amb terres de Raimunda Cirera i Ramon Prat. I en segon lloc, es documenta que la casa del Cap de la Vinya afronta amb les terres de la rectoria i cal Toi. Sense disposar de més informació, creiem que es tractaria d'una construcció d'inicis del s. XIX. | 42.1387000,1.9286400 | 411465 | 4665732 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la porta es conserva la numeració d'inicis de segle (29) quan el poble estava distribuït en barris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72486 | Fàbrica de Cal Meia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-meia | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XX | Per bé que estructuralment la nau aguanta bé, en conjunt l'estat, sobretot de la coberta, és dolent. | La fàbrica de cal Meia és un edifici de planta rectangular, orientat de nord a sud i coberta a doble vessant. Només disposa de planta baixa amb alguns altells a l'interior. És una sola nau, ara tapiada. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle XX. Els materials constructius emprats són pedra i maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar i acabar els marcs de portals i finestres. Els finestrals són vidriats i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. Les façanes est i oest amb grans finestrals rectangulars i arc rebaixat són iguals, malgrat que l'oest disposa d'una porta d'entrada. També s'ha adossat a aquest costat, posteriorment, un cobert sense interès. La façana de migdia disposa d'una gran porta de garatge i un finestral igual que els anteriors. La façana nord no té elements a destacar. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. A llevant hi ha una plaça, cobert per la vegetació, que possiblement tenia funcions per a magatzem d'estoc. | 08299-110 | C/ Teodor Miralles núm.2. | És una mostra més del patrimoni industrial del municipi. Els amos de la fàbrica i habitatge de cal Meia eren originaris de la Cerdanya (Das). Tal com recullen Soca i Rumbo, sembla ser que l'edifici es construí durant els primers anys del segle XX, car als anys 1930 ja hi havia una indústria tèxtil en funcionament. La guerra civil de 1936-1939 suposà un parèntesi en l'activitat de la fàbrica, però poc més tard tornà a funcionar. Després d'això, són diversos els usos que s'han fet de l'edifici: com a fàbrica de teixits, com a fàbrica de filatura, com a magatzem, com a taller de reparació d'automòbils... Darrerament es fa servir de garatge. Als anys 1980 va esdevenir un taller mecànic. A finals dels anys 1990 es va tapiar l'edifici. | 42.1357600,1.9302500 | 411594 | 4665403 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al c/ Teodor Miralles 36-38 hi trobem els pisos de cal Meia. Un habitatge d'inicis de segle XX el qual fou construït pels amos de la fàbrica, i que disposa com a element d'estacat la façana d'aire noucentista caracteritzat pel frontó arrodonit i el petit pati rectangular davant la façana. L'edifici està dividit en dos habitatges. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72487 | Villa-Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-0 | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc. La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati. | 08299-111 | C/ Teodor Miralles 1 N2-3 | A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia 'autoadjudicat' incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols. | 42.1355700,1.9279300 | 411402 | 4665385 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72488 | Camí empedrat al castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-al-castell-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XII-XVIII | Força degradat. Es conserva pocs metres lineals. | El camí que surt des dels plans de la casa del castell de Roset fins al cim rocós on es troba el castell, conserva encara diversos trams de camí empedrat. El corriol que puja al castell i que salva els dos colls previs a la terrassa del castell mostra diferents trams empedrats en els quals es pot observar la distribució de graonades més o menys regulars que salven el desnivell progressivament. Entre les graonades hi ha alguns replans empedrats amb pedres falcades de gairell que donen solidesa a un camí d'1 metre d'amplada aproximadament. Si bé no es pot apuntar una cronologia, la presència del castell indica un origen medieval amb molta seguretat, malgrat reparacions modernes. | 08299-112 | Camí del castell de Roset | Tradicionalment, s'ha considerat com a primera data on es menciona el Castell de Roset l'any 1026, ja que una donació feta al monestir de la Portella esmenta un alou 'in apendicio de Rosed', és a dir, en terme de Roset. Després d'això hom va pensar que aquest terme corresponia al terme casteller de Roset. Estudis més recents sobre la formació i estructura territorial del comtat de Berga veuen en aquesta termenació una identificació coetània amb la parròquia de Vilada (també dita de Roset), però mai amb el castell. De fet, el més usual és que els castells prenguin el nom de la vall o de la parròquia i no pas a la inversa. Per tant, hauríem d'ubicar cronològicament el castell cap a mitjan segle XII i no a principi del segle XI. Els castlans varen ser gairebé sempre la família cognominada Roset. Des de finals del segle XVII i fins al seu abandó definitiu, possiblement a mitjans del segle XVIII, el castell esdevingué propietat dels Boatella. Aquests, ciutadans honrats de Barcelona, ja només van aprofitar el castell com a explotació agropecuària i per cobrar-ne les rendes derivades de la jurisdicció, però no hi van residir mai. Sigui doncs possiblement aquest període principalment en el qual el camí hagués pogut funcionar i ser reparat de manera regular. | 42.1485900,1.9127500 | 410166 | 4666846 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A part dels trams empedrats, també s'observen alguns retalls a la roca per tal de millorar-ne el pas o l'aprofitament de graons. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72489 | Casa vella del castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-castell-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Enrunada | El camí que surt des dels plans de la casa del castell de Roset fins al cim rocós on es troba el castell. Situat en un replà, enmig dels dos colls, es localitza les restes de la casa vella del castell de Roset. La casa està ubicada en una raconada al capdamunt d'un vessant de feixes terrassades. La casa estava orientada al sud, i descansava la seva paret nord sobre la roca del coll. En una feixa inferior del vessant est, es pot observar un parell de filades d'alguna altra estructura del petit mas. Per les evidències de materials, tot sembla indicar que la casa hauria estat bastida amb pedra sense desbastar i coberta de fusta i teula ceràmica. No es pot precisar l'alçat, ja que es troba completament enrunada. | 08299-113 | Camí del castell de Roset | Per l'emplaçament a tocar del castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament, no obstant això, és impossible precisar una cronologia original. I ens inclinem a pensar en una cronologia moderna de l'habitatge vinculat a l'expansió agrària del s. XVIII. | 42.1486800,1.9129600 | 410183 | 4666856 | XVIII | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Just sobre la carena on es recolza la casa, es pot identificar uns grans retalls esgraonats de la roca que podria fer pensar en alguna mena de línia defensiva inicial del castell aprofitant l'orografia del terreny. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72490 | Estructures medievals de La Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-medievals-de-la-maso | Enrunat | Conjunt d'estructures arquitectòniques ubicades al capdamunt del primer pujador des de la pista que surt dels plans de la Masó direcció al castell de Roset. Situat en uns replans enmig del bosc, apareixen distribuïdes diferents estructures més o menys rectangulars que hom pensa que podrien correspondre a un petit nucli de població situat i vinculat al castell de Roset. Aquestes estructures 'habitacionals' són similars a les que es podrien observar al voltant de Martins o, amb alguns paral·lelismes, als masos de Vilosiu de Cercs. Dites estructures estarien orientades a migdia. És observable encara les bases d'alguns murs d'aproximadament entre 50 i 60 cm d'amplada i amb una alçada de 3 i 4 filades, deixant un espai similar a passadissos entre les diferents estructures. | 08299-114 | Pista del Castell de Roset | Per l'emplaçament a tocar del Castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament. No obstant això, és impossible precisar una cronologia original. Testimonis orals citen que a mitjans del s. XX amb el moviment d'algunes feixes del sector van aparèixer alguns ossos que es vinculen a la possible església de Santa Maria de Roset. En documentació medieval es parla de Santa Maria de Roset, la qual no està ubicada amb exactitud, i també se la situa a la zona. Actualment, no en tenim evidències. | 42.1464700,1.9168300 | 410500 | 4666607 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72491 | La Palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta | XVIII-XX | Actualment no disposa de bigues per travessar el riu. | La palanqueta era un antic pas elevat per travessar la riera de Vilada a l'alçada de la casa de La Peçola. Les restes conservades s'evidencien sobretot en els dos estreps del pas, els quals encara es conserven sencers malgrat les avingudes habituals de la riera. Els dos estreps estan recolzats sobre sortints de la roca natural que se situen just a peu de riera. Ambdós estreps, de pedra seca, estan fets amb pedra mitjana sense desbastar. Al centre de la riera, sobre el llit nu de roca, s'observa l'encaix quadrat d'un forat de pal en el qual encara es conserva part del pilar sobre el qual es recolzaven els travessers de la palanqueta. | 08299-115 | Sector Nord-est. El pla de la Segla | Les palanques era un dels sistemes que s'utilitzaven antigament per travessar el riu. Com en el cas de les passeres, fetes amb pedres, els taulons de les palanques només permetien el pas a peu. Sembla segons testimonis orals, que aquest punt havia estat utilitzat per picadors i gent del ròssec de fusta per creuar la riera. També aprofitat per veïns de la zona que volien creuar. Les palanques com les hortes, marges, quadres de bestiar i altres estructures civils són testimoni d'arquitectura popular del terme, que potser no rep la visibilització que poden tenir en zones més de secà o vinya, però que també són meritòries. | 42.1443700,1.9388800 | 412319 | 4666351 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Els estreps estan en molt bon estat de conservació però coberts de vegetació. El camí per arribar-hi està pràcticament perdut. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72492 | Monument homenatge al grup La Teia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-homenatge-al-grup-la-teia | XX | El petit monument es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'una combinació al·legòrica que combina tres idees marc. En primer lloc, les dues cares del teatre (riallera i trista). En segon, una flama simbòlica de l'activitat teatral viva i referència al nom del grup. I en darrer terme, dos espermatozoides que il·lustren la creació d'un grup nou en homenatge al 25 aniversari de la constitució del grup teatral, del qual el mateix J. Roca en formava part. L'element central del monument, les cares, està esculpit a partir d'un sol bloc de pedra al qual l'artesà ha sabut aplicar, a la roca dura, l'aparença d'unes cares toves que rellisquen de la peanya (efecte inspirat en els rellotges tous de Dalí). Les cares es troben recolzades sobre una gran peanya circular de pedra en la qual hi ha col·locada la inscripció amb lletres de bronze: 'COMMEMORACIÓ XXV ANIVERSARI GRUP LA TEIA 1973-1978'. La peanya està sobre un peu en forma de creu que divideix una gran jardinera feta amb blocs de pedra rectangulars clavats a diferent alçada. La jardinera està plantada d'herbes aromàtiques del país. El monument disposa d'alguns elements de bronze, fets de fosa, pel ferrer del poble R. Martínez, com la flama que corona el monument o les lletres. El monument està col·locat en un espai enjardinat al costat de migdia del Local Cultural, local polivalent i sala de teatre del poble. L'espai es complementa amb dos bancs i un arbre. | 08299-116 | Plaça del Local Cultural | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1998. El motiu fou la commemoració del 25 aniversari del grup, però també, en record a la pèrdua d'un dels membres més importants al llarg de la seva trajectòria, Ramon Espelt. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9333500 | 411853 | 4665609 | 1998 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | El monument compta amb una petita placa commemorativa: 'El grup cultural La Teia, en memòria de Ramon Espelt i Perarnau, per la seva dedicació i esforç en la continuïtat del grup. Vilada 1973-1978.' | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72493 | Canal de la central nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-nova | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica de la Sala. Es diferencia de la central més antiga, pròxima al molí del Cavaller i que va quedar sota les aigües de la Baells. Es tracta d'una obra d'enginyeria particular. La resclosa és aproximadament a uns 400 metre de la masia de la Sala. El salt fa funcionar una petita turbina elèctrica de manera discontínua. L'aigua que es recull de la font de Martins es canalitza amb un petit canal que segueix les corbes de nivell fins a una gran bassa allargada. Dita bassa es va omplint progressivament, té la capacitat suficient per fer funcionar el salt. El canal té un recorregut de 0,5 km aproximadament per un terreny boscós i amable. Les parets són revestides amb morter. | 08299-117 | Sector Oest. Entre Martins i la masia de la Sala | 42.1316800,1.8979900 | 408922 | 4664984 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En un punt intermedi es desvia part de l'aigua al torrent natural. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72494 | Marca del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marca-del-cami-ral | XVII-XVIII | La marca, o fita, es troba ubicada en un aflorament de roca situat al costat del camí ral. Es tracta d'una fita picada a la roca, constituïda de tres ratlles gravades a la pedra. Les tres línies estan orientades d'est a oest, paral·leles al camí ral. La línia central d'uns 40 cm aproximadament de llargada i entre 3 i 5 cm de profunditat. Les dues ratlles laterals són d'uns 25 cm aproximadament i una profunditat similar. | 08299-118 | Camí ral de Vilada. Entre Bertrana i el molí del Cavaller. | Els termenats antics són sovint representats per marques o gravats fets a la roca. També podem trobar els termes o fites enteses com a senyals de pedra que originàriament tenien una forma lleugerament regular i allargada, que indicarien els límits d'una propietat, o la direcció del termenat (variable per la qual ens decantem referent a la present marca). | 42.1295400,1.9135400 | 410204 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A poca distancia una estaca vermella marca el mateix punt. Desconeixem exactament quines propietats o límits està dividint i la vigència. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72495 | Antiga fàbrica germans Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-germans-ferrer | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | Malgrat que la fàbrica es troba en bon estat estructuralment, el desús, la manca de manteniment d'algunes parts de les instal·lacions i accions de vandalisme n'han començat a afectar i malmetre l'estructura. | Actualment al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer i les ampliacions contemporànies. La nau antiga de la fàbrica té l'estructura característica de les instal·lacions fabrils més rudimentàries. És destacable les parets de pedra robustes amb grans finestrals vidrats per proporcionar molta llum a l'interior. La planta de la nau és rectangular i llarga, amb una teulada a doble vessant (est-oest). L'interès de l'indret, a part dels elements que el configuren, pren rellevància com a testimoni de les fàbriques tèxtils que s'establiren damunt d'antics molins, aprofitant-ne les instal·lacions, total o parcialment. Una de les parts més interessant de la fàbrica original que s'ha preservat amb el pas dels anys és a la zona de tallers, on encara es poden veure algunes de les instal·lacions originals. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta i està pràcticament adossat a les naus de la fàbrica. Encara és visible les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que utilitzava la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. La moderna resclosa permet aconseguir un gran salt d'aigua, d'una vintena de metres, que proporcionava electricitat i força motriu a la fàbrica. La turbina actual s'instal·là a dins de l'obrador del casal moliner. | 08299-119 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer | L'antic Molí del Camp del Bosc devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. Inicialment la força de l'aigua hi feia funcionar telers i unes quatre o cinc màquines Jaquard. Aquesta indústria assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. Després la fàbrica continuà ampliant-se cap al sector de ponent, amb la construcció de grans naus. A inicis de la dècada de 1990, a causa de la crisi del tèxtil, va haver de tancar portes, però va reprendre la seva activitat tot i que d'una manera intermitent i amb pocs treballadors. El tancament definitiu es produí a mitjans dels anys 10 del segle XXI. En el treball de Botella MR ens descriu que els inicis fabrils de la família Ferrer els trobem amb Josep Ferrer (àlies Bep), que ja tenia una fàbrica manufacturera força arrencada (al costat de la Farinera). Va canviar els telers de mà per telers mecànics, considerant que tenia al darrera una gran descendència de fills barons que li assegurarien la continuïtat de l'empresa; (...) I així van anar les coses, es veu que quan hi havia molta aigua inclús podien donar/vendre llum al poble (gràcies al salt d'aigua), no endebades els Ferrer encara conservaven la fàbrica de dalt, la nau de l'antiga farinera. Per fer moure aquesta fàbrica, que no disposava de la força de l'aigua, van optar per comprar un motor de vaixell. Més tard els hereus de Josep Ferrer es van partir el negoci i les fàbriques es van convertit en la de dalt i la de baix, sent dues empreses independents. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72496 | Casa del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-camp-del-bosc | XVIII-XX | Estructuralment l'edifici està ben conservat però l'interior està obert i amb molt mal estat. | Al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de Baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per: la resclosa i el molí del Camp del Bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la fàbrica dels germans Ferrer. Abans de la construcció de la primera nau de la fàbrica hi havia, també al costat de l'antic molí del Camp del Bosc, la casa pròpiament dita del Camp del Bosc. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, malgrat que per la seva posició al terreny, la façana de tramuntana només sobresurt dos pisos. La teulada és a doble vessant, amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la de migdia. Actualment, l'edifici està completament modificat després de transformar-se en habitatges per la fàbrica. La casa disposa d'una ampliació adossada a llevant. L'element més destacable és l'escala exterior feta amb volta catalana que dóna accés a les golfes, que foren transformades també en habitatge. | 08299-120 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica germans Ferrer. | La casa del Camp del Bosc va tenir una vida paral·lela a la del molí i fàbrica. Possiblement d'origen modern, quan es privatitzaren els emprius, la casa s'integrà a l'explotació de la fàbrica a partir de la seva construcció. A mitjans de segle XX, es va transformar en habitatges al servei de la fàbrica. L'antic Molí del Camp del Bosc va moldre fins a finals del segle XIX, moment en què s'instal·là la fàbrica dels germans Ferrer, de la mateixa manera que la casa va mantenir la seva activitat agrícola fins a l'aparició de la fàbrica. La fàbrica tèxtil assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72497 | Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-terrers | VVAA., Itineraris geològics del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Centre d'estudis Geològics Valentí Massachs. 1981. Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Jaciment fossilífer de l'Eocè prepirinenc esdevingut clàssic. Els fòssils que conté permet considerar-lo del Biarritzià inferior o el Lutecià superior. El jaciment dels Terrers de Vilada es troba poc abans d'arribar a la població des de Berga, en forma d'una clapa grisa entre el boscam en un vessant que mira a la dreta de la carretera. Des de cal Tunic hi ha una pista que ens deixa pràcticament al jaciment, si bé l'accés a peu és un passeig curt i agradable. Al llarg de tot el recorregut des del viaducte de Vilada sobre l'embassament de la Baells resta a la nostra dreta el curs de la riera del Merdançol. La construcció de la nova carretera per esquivar les aigües de l'embassament de La Baells, va portat a excavar profundes trinxeres, que exhibeixen abundància de dipòsits de sedimentació de prou interès per a reconstruir les circumstàncies del dipòsit de tot el gran gruix de material marins i continentals correlatius a l'erosió dels relleus del Prepirineu. La presència és abundant de nummulits, assilina, bivalves, gasteròpodes, equínids, i crustacis junt amb el material denominat argilenc. | 08299-121 | Sector dels Clotassos. Davant de cal Jordi. | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. Els típics de Vilada són: Eupagatus cossmanni (Lambert) (1), Pyrazus angulatus (Solander) (2), Shizaster spado (Lambert) (3), Colneptunus hungaricus (Lorenthey) (4), Meretrix cfr incrassata (Sowerby) (5), Eufistulana chiai (Vidal) (6), Cardita cfr. Dufrenoyi (D'Archiac) (7). | 42.1338700,1.9235900 | 411041 | 4665200 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Associació faunísitca: -Eupatagus cossmanni -Schizaster spado -Callinassa edwarsi -C. Fraasi -Ctenocheles burlesonensis -C. Cultellus -Eocalcinus eocenicus -Retropluma -cenica -Stendromia calasanctii -Micromaia margarita -Colneptunus hungaricus -Pericanthus dalloni -Pilumnoplax urpiana -Hepatiscus poverelli. | 123 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72498 | Jaciment de la Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-ribera-de-vilada | Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Peix fòssil en el terme municipal de Castell de l'Areny. Presenta un bon estat de preservació. El punt de la troballa és d'edat Lutecià (Eocè mitjà, 40 a 48 MA), pertanyent la roca a la Formació Vallfogona, i tectònicament situat en el Mantell del Cadí. Aquesta formació és la mateixa del jaciment de Borredà, a on en els anys 80 paleontòlegs aficionats i estudiosos van recuperar una vintena de peixos fòssils al nord de Borredà, en la Formació Vallfogona. Dos d'aquests peixos estan exposats en l'Espai d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga, estan la resta dipositats en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, a on foren cedits pel seu estudi. La Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona (Carrillo, E., 2012). Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) interpreten els nivells de turbidites com sedimentació marina de poca fondària (>;100 m) propera la costa, i destaquen l'absència de restes de vida bentònica, mentre que hi ha presència de microfauna de procedència continental, fulles d'arbre i s'ha trobat una formiga: la fossilització dels peixos ha succeït en un solc turbidític de fons anòxic sense registre bentònic, i la presència de restes microfòssils continentals haurien estat aportades per les esllavissades. Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) van determinar dos holotipus en el jaciment de Borredà: - Spratelloides eocaenicus nov. Sp. (Ordre Clupeïformes, Família Dussumieriidae, Gènere Spratelloides Bleeker) holotipus 25684 MGSB. - Gobius? Praecursor nov. Sp. (Ordre Gobioidei, Família Gobidae, Gènere Gobius Linné) holotipus 25678 MGSB. També troben peixos de l'Ordre Percifomes i Subordre Percoidei, però no poden progressar més en la seva classificació taxonòmica. La troballes a Borredà de peixos gòbids constitueixen les més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. | 08299-122 | Ribera de Vilada. Al límit del terme municipal amb cal Xiu | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. El maig de 2016 es rep en el SAP comunicació i consulta per e-mail de la Oficina del Patrimoni Cultural, Àrea de Presidència, de la Diputació de Barcelona (OPC-DIBA), sobre la descoberta d'un peix fòssil. | 42.1519200,1.9456000 | 412885 | 4667182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||||
| 72499 | Alzina dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-enamorats | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba en un dels punts més elevats de la carena que travessa pel mig del Bosc del metge Soler. Es troba en una zona de bosc mixt humit en el qual la carena orientada d'est a oest, separa clarament el bac de tramuntana amb un bosc més clarejat al solei. Es troba envoltada sobretot de pi roig, els quals han crescut amb rapidesa i tapen una mica la presència de la seva copa. La capçada és una mica esclarissada pel que és habitual en aquesta espècie. L'arbre està molt estilitzat, possiblement per la competència amb els pins de l'entorn. La seva escorça és fosca i clivellada. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Mesura 15 m d'alçada aproximada. 1,65 m de perímetre de volt de canó i 12m. de capçada. | 08299-123 | Parc dels Pins del Metge | A mitjans de segle XX es tractava d'una alzina força ufanosa que destacava per trobar-se enmig d'una zona de feixes conreades que li donaven un caràcter solemne encara que les dimensions eren menors, pel fet de tractar-se isolada. L'arbre va agafar popularitat entre els veïns i veïnes del poble per la seva posició privilegiada paisatgísticament sobre la vall de la Baells. Era un lloc de passeig per moltes parelles del poble i per aquest motiu rep el nom de l'Alzina dels enamorats. Val a dir, que malgrat trobar-se enmig del bosquet que feu arranjar el Metge Soler per adaptar-lo a zona de passeig pels malalts residents al seu sanatori, aquesta alzina no fou plantada. | 42.1330600,1.9228600 | 410979 | 4665111 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||
| 72500 | Trinxeres del Bosc del metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-bosc-del-metge-soler | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a la part sud de la carena per sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. La línia, que estpa orientada N-E, aconsegueix bona visibilitat de l'entrada oest del poble. Aquesta entrada va ser fortificada tant pel sector sud, com pel nord, al voltant de cal Bars i la Coromina. En aquest punt hem pogut identificar una única línia de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa d'una profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc tot mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. A la punta oest, s'identifica un eixamplament, fet que ens faria pensar en algun tipus de pou de tirador o la instal·lació d'una metralladora. | 08299-124 | Sector Clotassos. Parc del Bosc del metge Soler. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1330900,1.9220600 | 410913 | 4665115 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72501 | Trinxeres de cal Bars. Sector Nord. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-cal-bars-sector-nord | XX | parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-125 | Extrem oest de la carena de la Solana. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1368800,1.9227200 | 410973 | 4665536 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72502 | Font dels Clotassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-clotassos | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002 | XX | Restaurada l'any 2010. | Font ornamental construïda a l'entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d'una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l'arrebossat) i es va substituir l'estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l'alçada de l'aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l'entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l'espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s'observa una petita cisterna d'aigua parcialment enterrada al talús. El principal element d'interès de la font rau en l'escut de pedra esculpit i col·locat sobre l'aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d'escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L'escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera. | 08299-126 | Sector Clotassos.Al peu de la C-26 / C/Teodor Miralles | Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l'any 1932, en ple fervor Republicà. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d'un estil molt semblant. | 42.1357300,1.9267800 | 411307 | 4665404 | 1932 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72502-foto-08299-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La pintura de l'escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l'atractiu de la pedra treballada. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||
| 72503 | Cal Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubill-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XIX | Cal Pubill és un edifici residencial de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia just al peu del c/ Teodor Miralles (tram urbà de la C-26. Antigament carretera de Berga a Montesquiu). La teulada està dividida a quatre vessants iguals. Compta de planta baixa, dos pisos i golfes. L'edifici correspon a una casa senyorial d'inicis del s. XX. Un dels elements característics de l'edifici són els arcs de les golfes, tal com les eixides d'una masia. A la planta baixa de la façana principal hi trobem tres grans portalades. Les portes dels extrems donen accés a dos locals comercials, i la central és l'escala principal de l'edifici. Els establiments comercials havien estat botigues de queviures i una merceria. Actualment hi ha una farmàcia i l'altre està buit. L'edifici és molt equilibrat arquitectònicament, i les façanes sud i oest són les de major interès. Especialment la façana principal de migdia. Les tres plantes estan distribuïdes en funció de la seva importància. La planta principal (1r) disposa d'un balcó continu que cobreix les tres sortides. La barana del balcó és de ferro forjat decorat amb motius florals. El pis (2n) disposa de tres balcons individuals amb barana de ferro forjat. I l'eixida són tres grans arcades amb barana de ferro forjat simple amb barrots quadrats. A la façana oest, la distribució és diferent. D'entrada no hi ha cap balcó amb sortida, sinó que trobem balcons d'ampit. A la planta baixa, el local de la farmàcia, s'obren 4 finestres iguals amb reixa metàl·lica. A la planta principal i pis trobem una distribució igual de dues finestres centrals i dos balcons d'ampit als laterals. I a les golfes, altre cop, 3 grans arcades iguals que a migdia. La façana de tramuntana està pensada com a façana de serveis. Concentra tots els baixants de la casa i disposa d'uns adossats que podrien ser de construcció posterior. L'element més destacat és el pati de la planta baixa, que resta encaixat entre el talús de la muntanya i la mateixa casa a nivell del 1r pis. A l'interior del pati hi ha un petit cobert. La façana de llevant no disposa de cap obertura perquè, possiblement, es preveia l'adossat de l'edifici veí. Tota la façana està arrebossada i pintada amb una combinació d'ocres molt desgastats. Disposa ornamentalment d'unes cornises separadores de pisos, i un realçat al voltant dels marcs de finestres, balcons i cantonades. El punt més decorat és al voltant de les arcades de l'eixida on els realçats es complementen amb unes mènsules que aguanten el voladís de la coberta. També és interessant el manteniment de les tradicionals persianes de fusta enrotllables de color verd. Un darrer element de qualitat de l'edifici són les portes dels establiments comercials. La qualitat de la fusta i el treball de les seves decoracions és notable. Sobre les portes es poden llegir les lletres inicials de la família i la data 1896. | 08299-127 | C/ Teodor Miralles 19 | La casa fou construïda l'any 1891. La casa va ser construïda per un militar carlí a finals del s. XIX, Salvador Dachs, el qual estava casat amb Carolina Mas Sastre. Un dels primers edificis a aixecar-se després de l'embranzida local que va significar la construcció de la carretera de Berga a Montesquiu. Sembla que abans de la guerra la casa gaudia d'un mobiliari interessant (quadres, armes d'època, mobles) que foren saquejats durant la Guerra Civil. Una de les particularitats històriques de la casa és que durant la Guerra Civil, l'Ajuntament republicà va col·lectivitzar l'edifici i s'hi va instal·lar. La família es va traslladar al local situat darrere el pati. Acabada la guerra la família va retornar a la casa. Els establiments comercials, a mitjans de s. XX, havien estat una barberia (de Ton Cutal) per una banda. Per l'altra, durant més de 40 anys, va ser la botiga familiar que va tancar a mitjans dels 90 del s. XX. | 42.1370700,1.9303300 | 411602 | 4665549 | 1891 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72503-foto-08299-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72503-foto-08299-127-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Dues de les arcades de l'eixida de la façana de ponent han estat tapiades posteriorment, deslluint part de l'estètica distribució equilibrada de la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||||
| 72505 | Trespins de can Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trespins-de-can-llebre | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | El Trespins de can Llebre és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del qual són entre 18 i 20 m d'alçada, i 4 de perímetre a la soca. El volt de canó de les branques (1,76 / 1,68 / 1,85) i un diàmetre de capçada de uns 14 metres de mitjana. El pi està situat als plans del voltant de la casa de can Llebre, enmig de la zona boscosa per bé que abans era tot superfície de camps de la casa. Actualment es troba a l'extrem nord d'uns planells, just al peu de la pista de can Llebre a Roset. Segons l'Enciclopèdia Catalana el pi roig (dit també alaga o melis, o rojal, o rojalet o sebó) (P. sylvestris), pot arribar fins a 40 m d'altura, té l'escorça rogenca, les fulles aparellades, de 3 a 7 cm de llarg, glauques i torçades, i les pinyes de 3 a 6 cm de llargària. | 08299-129 | Sector nord. Can Llebre | 42.1530300,1.9251300 | 411195 | 4667326 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||||
| 72506 | La mina del camí de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-cami-de-laigua | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La mina es troba al mig del camí que es coneix com el camí de l'aigua, en un sortint de roca a tocar del barranc de la font de l'Arç. La mina es troba al vessant bac i la vegetació dels entorns es compon de pinassa, pi roig, alguns roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i entre elles trobem la mina. La mina és un pas foradat, d'uns 6 - 7 metres, que per l'accés sud es complementa amb una palanca alçada respecte del sòl natural. L'accés nord és peu pla, i segueix planejant fins a la font. Al llarg del camí també s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. El pas de la mina disposa d'un petit desnivell i aprofita una fina esquerda enmig de la roca, el qual es va anar obrint fins a deixar un pas de més dos metres d'alçada al costat nord, i poc més de metre i mig al sud. L'amplada, malgrat que és variable, és aproximadament d'un metre. | 08299-130 | Sector castell de Roset. Camí de l'aigua | El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la mina de l'aigua. Des de llavors l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. La font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. | 42.1506700,1.9160800 | 410444 | 4667074 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tot i que la roca no està assegurada, no s'observa possibilitat d'esfondrament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||
| 72507 | Fonda Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-bellavista | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada a tramuntana, al c/ Teodor Miralles, que és la carretera C-26 al seu pas per l'interior del poble. La planta baixa disposa d'un portal central flanquejats per 2 establiments comercials/ magatzems. Ubicat sobre la porta d'entrada a l'edifici hi podem observar un forjat amb motius geomètrics. L'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, per bé que durant molts anys havia estat blanquinós. Un gran balcó de forja i motius geomètrics, el qual dona sortida a les sis portes de la planta, destaca al 1r pis. El segon disposa de sis finestres rectangulars obertes al carrer, de les qual s'observa un realçat a l'arrebossat que les emmarca. Totes elles tenen una reixa de forja, similar a la del 1r, amb funcions d'ampit. Per sobre del pis hi ha la coberta, la qual disposa d'un petit ràfec sense canaló. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. Una de les particularitats de l'edifici és que el sector de llevant és corbat, seguint paral·lel al revolt de la carretera. La façana de llevant, que no disposa d'elements d'interès, té un pas per baixar a un pati posterior (orientat a migdia) situat a un nivell inferior al de la carretera. La façana de migdia és particular pels grans finestrals que podem observar a la planta baixa. Els finestrals estan rematats amb un gran arc apuntat. Per la disposició del terreny, la planta baixa, disposa d'un nivell inferior utilitzat com a magatzems. El 1er i 2n pis, trobem la mateixa distribució a partir d'un balcó central i dues finestres laterals. Finalment, destacar una petita torre que sobresurt per sobre el carener al vessant sud de la coberta que, possiblement, tenia funcions de dipòsit d'aigua. | 08299-131 | C/ Teodor Miralles 12. | Sembla que l'edifici hauria estat construït a principis de segle XX. La fonda Bellavista va estar activa la primera meitat del s. XX, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Actualment, podem trobar la carnisseria de cal Barri als baixos. A l'edifici també hi havia hagut la perruqueria Mª Ramona, el cartell de la qual encara és a la façana. El treball de Botella MR explica que a causa de l'afluència de gent que venia a fer salut, Vilada es va convertir en un poble 'turístic' a principis de segle. L'hotel Picancel es va obrir per la gent de més categoria. També es va obrir la fonda Bella Vista (pisos de cal Barri) que no era de tanta categoria però estava bé. Finalment, per la gent més humil hi havia la fonda de cal Gep, o la possibilitat de llogar habitacions a algunes cases particulars. | 42.1368400,1.9310000 | 411657 | 4665523 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72507-foto-08299-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72507-foto-08299-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda Bellavista sembla que només hauria ocupat la planta baixa i el primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72508 | Fonda Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-adjutori | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del carrer Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, al c/ Teodor Miralles, el qual és la carretera C-26 al seu pas per l'interior del poble. La planta no ha estat modificada i hi podem observar una porta d'entrada als pisos, així com dos establiments comercials als laterals de la porta. Ubicat sobre la porta d'entrada a l'edifici hi podem observar un forjat amb motius geomètrics i la data 1894. L'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, per bé que durant molts anys havia estat blanquinós. La distribució d'obertures a la façana és equilibrada alternant-se tres sortides amb balcó i 3 tres finestres quadrangulars per cada pis. Les golfes es diferencien perquè dos trams de balcó i finestra han estat substituïts per sis voltes amb funció d'eixida. Totes les baranes són rectes de ferro forjat. El marc de finestres i balcons són fets amb maons, els qual fan un petit arc rebaixat disposat a plec de llibre. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular E-O. Disposa d'un bon voladís. Les façanes de llevant i ponent estan adossades als edificis del costat i no són visibles. La façana nord, a causa del desnivell del terreny, està parcialment excavada i sobresurt a partir del 2n pis, però sense elements d'interès. | 08299-132 | C/ Teodor Miralles 27 | En un dels quals, tradicionalment hi havia hagut una botiga de queviures. Primer de la família i amos de la Fonda Adjutori, i posteriorment de lloguer. Fonda que inicia l'activitat al primer terç del segle XX fins als anys 80 del segle XX moment en el qual es tanca el servei de fonda però es manté encara alguns anys més la botiga de queviures. | 42.1370000,1.9308400 | 411644 | 4665540 | 1894 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72508-foto-08299-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72508-foto-08299-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | S'ha retirat totes les persianes de fusta enrotllables originals. Malgrat tot, els tancaments de fusta i vidre de portes i finestres es mantenen iguals, fet que manté l'harmonia del conjunt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72509 | Font del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sofre-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 MADOZ P., Diccionario geográfco-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol XVI. Madrid. 1850. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XVIII-XIX | L'entorn dels bancs actualment ha estat força engolit per la vegetació, per bé que una endreça general no seria complicada. | La font del Sofre queda arraconada en una petita vall que recull les torrenteres del rec de la font de l'Arç i dels petits torrents al voltant del castell de Roset, prenent el nom de rec de la font del Sofre en el seu tram final. L'aigua de la font probablement resulta de l'acumulació en aquest torrent d'altres petits afluents i té un característic regust sulfurós. El brollador és en un petit recinte enjardinat uns pocs metres més avall d'un brollador en desús, just el punt on el rec fa un saltant. En aquest petit espai es va bastir una petita cisterna i s'obrí una petita esplanada amb uns bancs per seure. Per accedir al brollador superior des d'aquest punt hi ha 3 o 4 graons de pedra. S'arriba a la font baixant uns graons de pedra ubicats en un corriol més o menys arreglat. El corriol surt al costat del pont del Sofre i s'enfila primer fins al costat del camp gran de la Coromina. El corriol i font només es pot seguir a peu. L'entorn és molt agraït. | 08299-133 | Sector oest. La Coromina | Per bé que el coneixement i recurs d'aquesta aigua segur que prové d'antic, als segles XVIII i XIX ja era coneguda la contrada de Vilada per les característiques sulfuroses i medicinals de les seves aigües, de les que ben segur, la font del Sofre n'era una de les principals. A principis de segle XX una coneguda fonda del poble, 'La Suïssa Catalana' es fa destacar a la seva publicitat el fet que el poble està dotat 'de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas.' A tots els clients se'ls ofereix la possibilitatde llogar 'carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' A mitjans del s. XVIII, Pascual Madoz, per citar-ne algun dels més destacats, ja havia referenciat les propietats sulfuroses de les aigües de Vilada. És una de les fonts més singulars del conjunt de fonts citades d'antic al terme municipal. | 42.1359100,1.9165300 | 410460 | 4665434 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72509-foto-08299-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72509-foto-08299-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72510 | Barraca del Cap de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cap-de-la-solana | XVIII-XIX | Enrunada. | Barraca de pagès situada a la carena aprofitant el marge d'una feixa i el sortint de la roca natural i envoltada de feixes de pastura cim del cap de la Solana. El cap de la solana fa una carena força ampla amb feixes esgraonades fins al peu del barranc del Margançol entorn de les cases del barri de Guardiolans. La barraca es troba just al cim de la carena, a un centenar de metres de la casa de l'Envista. És de planta quadrada (al voltant dels 2 m de costat) i està feta amb pedres de dimensions mitjanes irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana. | 08299-134 | Sector nord est. Cap de la Solana | Un repàs general del poble així com una visita a les diferents contrades del terme ens demostra com bona part de la superfície del terme havia estat regularitzat i antropitzat per millorar-ne el rendiment de pastures i vinyes sobretot. Moltes d'aquestes terres, com s'observen en el llibre d'amillaraments que encara es conserva a Vilada de l'any 1876, disposaven de petites barraques. Algunes de més o menys elaborades. Sigui aquesta una mostra de l'arquitectura popular i la pedra seca del terme vinculada a aquesta tipologia constructiva. No obstant això, hi ha altres sectors on l'arquitectura popular llueix més. Especialment, al voltant de Santa Magdalena de Gardilans i casa Sant Pere, on alguns murs sobresurten per sobre de la mitjana per qualitat i dimensions. | 42.1468800,1.9569700 | 413817 | 4666611 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72510-foto-08299-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Prenem aquesta com un dels testimonis de barraques que hi havia hagut pel terme les quals gairebé totes han estat engolides per la vegetació i el creixement del bosc. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72511 | Desguàs de la canal dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-la-canal-dels-lladres | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa per la canal dels Lladres. El desguàs està construït completament amb carreus de pedra repicada i les dues boques també en disposen a tall de brancals i dovelles. El sostre del desguàs està fet amb grans lloses de pedra picada que descansen sobre els estreps. A l'interior hi ha un graó que salva part del desnivell del terreny. La particularitat és a la boca sud, a la sortida de la qual s'afegeix dues grans pedres rebaixades a la base per facilitar la sortida canalitzada de l'aigua. També s'ha repicat parcialment una mica de canal a la base de la roca per conduir-la millor i evitar el descalçament del desguàs. | 08299-135 | Carretera C-26. PK 160,400 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1305800,1.9416200 | 412526 | 4664817 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72511-foto-08299-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72511-foto-08299-135-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom del barranc. Arquitectònicament sembla força similar al que podem trobar a Bertrana. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72512 | Pont de la Cantarilla del Janet Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-cantarilla-del-janet-xic | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont de pedra que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa per la Cantarilla del Janet Xic. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. | 08299-136 | Carretera C-26. PK 160,550 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1308800,1.9444200 | 412758 | 4664847 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72512-foto-08299-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72512-foto-08299-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom del barranc. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72513 | Pont de la font de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-lhostal | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un pont de pedra d'un sol ull que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa de la font de l'Hostal i que recull al voltant dels plans Pradell, Boix i Masgraner. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. | 08299-137 | Carretera C-26. PK 161,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1299600,1.9590200 | 413964 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72513-foto-08299-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom de la font. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72514 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-4 | XVIII-XX | Reformada completament. | Es tracta d'una masia situada al sector més meridional dels Camps de Vila-rasa, a tocar de l'engorjat del Mergançol en aquest sector. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït posteriorment. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes originalment. Actualment, la coberta és quatre vessants, encara que possiblement hagués estat a vessant doble, i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers est-oest. Els materials són fusta i teula. La casa està situada en el punt més alt entorn dels plans de Vila-rasa. El cobert es troba adossat a la façana de tramuntana, distribuint-se els edificis en una planta en forma de L i que estableixen un espai semi tancat amb característiques d'era. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. Els paraments originals de la casa, sembla que podrien ser similars als utilitzats al del cobert més antic, en el qual encara s'observa un parament de pedra irregular, sense escairar i amb algunes cantoneres, també sense escairar, als angles. Existeix un segon cobert contemporani sense elements a destacar. | 08299-138 | Sector de Vila-rasa | Mas de mitjans-finals del s. XVIII o inicis del s. XIX possiblement. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Manel, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca I., el trobem documentat des del segle XIV. | 42.1309300,1.9213500 | 410852 | 4664876 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. L'entorn està molt ben cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72515 | El Porxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porxo-0 | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. | Es tracta d'una masia situada al sud-oest del barri de La Ribera, a tocar de la Fàbrica dels Germans Ferrer. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït com a cobert-pallissa el qual està tancat per un mur amb funcions de corral. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada a l'est. El cobert es troba adossat a la façana de migdia. La casa està recolzada per la seva façana de ponent sobre el terreny natural, fet que situa la planta baixa, parcialment excavada en el terreny. Aquest factor aprofita per obrir com a façana principal de la casa el pis situat a la cara de llevant, el qual disposa d'un accés a peu pla. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. No obstant això, a la façana sud, s'intueix una volta, que hauria pogut formar part de l'accés als corrals de la casa. Actualment està tapiada. | 08299-139 | Sector de la Ribera | Petita masoveria, possiblement d'inicis del s. XIX, de la casa del Prat. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. Documentalment, trobem citada la partida del Porxo al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Pel nom de la casa, pensem que es tractava inicialment d'un cobert o construcció similar que amb el temps acaba prenent les dimensions de mas. | 42.1302700,1.9308800 | 411638 | 4664793 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El mur del corral és de pedra seca i l'última filada està capçada amb lloses disposades en plec de llibre. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72516 | Cal Bep de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-de-la-ribera | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | L'estructura general de la casa està envellida. | Es tracta d'una masia situada al sud del barri de la Ribera, situat sobre un graó important de la Ribera de Vilada, al peu dels camps i feixes de la casa del Prat. La casa està conformada per l'habitatge i un cobert annex amb usos de pallissa. La disposició en forma de L entre la casa i el cobert generen un espai semi clos destinat a era de la casa, la qual està parcialment enllosada. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada al sud. La casa està recolzada per la seva façana de tramuntana sobre el terreny natural, fet que situa la planta baixa, parcialment excavada en el terreny. Motiu pel qual trobem el forn de pa, construït adossat a la façana de llevant, al 1r pis. La façana de la casa és arrebossada (alguns trams contemporàniament amb morter de ciment) amb morter de calç i malgrat que és de pedra, només s'observen algunes cantoneres als angles. La distribució de finestres es manté, creiem que l'original, per ser petites i de distribució irregular. La façana de migdia és la més destacada. Disposa d'una porta doble de fusta amb llinda recta de fusta flanquejada per dos finestrons. Al 1r pis, tres finestres quadrangulars. El segon es caracteritza per tres balcons d'ampit, que són fruit d'una segona fase d'ampliació de la casa que es pot llegir al parament mitjançant l'arrebossat. Possiblement, es va enlairar un pis per sobre dels nivells originals de planta pis i golfes, a finals del s. XIX o inicis del XX. Es completa amb un finestró obert a les golfes. | 08299-140 | Sector de la Ribera | El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint el vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. La casa de cal Bep és un dels masos de dimensions notables de la part sud del poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita una casa amb el nom de cal Bep Mitger el qual creiem que fa referència per la seva proximitat a cal Mitger, a l'actual cal Bep de la Ribera, propietat en aquells moments de Josep Prat i Roset. Possiblement doncs el seu origen és anterior. L'any 1847 adquireix la propietat del mas de Cal Boixader, que posteriorment vendria l'any 1909. | 42.1317000,1.9327900 | 411798 | 4664950 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt de casa, cobert i era parcialment tancada, així com la seva posició elevada sobre la riera, fan un edifici força singular dins la diversitat de petits masos i masoveries del poble. La pallissa, que és de dimensions i solidesa notable, està feta de pedra amb coberta de teula a un vessant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72517 | Cal Bars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bars | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 a l'entrada oest del poble, conformada per l'habitatge, algun cobert menor i la pallissa. La masia és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les cantoneres són grans blocs de pedra lleugerament escairats que donen solidesa a la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; La planta baixa consta d'un portal d'entrada, situat al centre i flanquejat per dos finestrons. Per sobre, dues finestres per planta que disposen d'una petita llinda de fusta recta, i un balcó d'ampit al centre del 1r. I a les golfes només una finestra rectangular sota el carener. La façana de llevant hi ha adossat un conjunt de coberts, construïts en diferents fases, èpoques i materials. Només destacaríem el primer, adossat pròpiament a l'edifici fet de pedra i amb coberta a un vessant. Els usos més possibles haurien estat el de cort, galliners o estables. Al pis s'observen dos finestrons, un dels quals forma part d'un petit cobert adossat a la façana nord de la casa. La façana nord està parcialment excavada a causa del desnivell del terreny. L'adossat de petites dimensions es troba a peu pla aprofitant aquesta situació, malgrat això, interiorment té un accés des del pis. En aquesta mateixa façana nord, hi trobem una porta d'entrada directa al pis, amb llinda recte de fusta. La casa es completa amb la pallissa ubicada al sud-est de la casa. Una senzilla construcció, de planta rectangular, els murs perimetrals del qual estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats i de mesures i formes irregulars. La coberta és de teula i vessant simple muntada damunt de llates i bigues de fusta. La particularitat d'aquesta pallissa és que no està orientada al sud, sinó que els calaixos estan orientats al nord als quals s'accedeix des de l'espai planer (era) situat entre la casa i la pallissa. | 08299-141 | Entrada oest de Vilada. Sobre la C-26. | El nom de la casa és cal Pere Bars, malgrat tot, popularment és coneguda com a cal Bars. La casa, possiblement un edifici bastit a mitjans del s. XVIII originalment no es trobava en l'actual emplaçament, sinó que es trobava a l'altre costat de les feixes ubicades a l'oest de la casa, i pròximes al rec de la Coromina. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de can Bars com a propietat a Ramon Bars. A principis del segle XX, la casa fou traslladada i construïda a l'emplaçament actual. La pallissa està orientada al nord perquè el terreny i la manca d'espai pla en van condicionar el nou emplaçament. | 42.1358500,1.9231500 | 411007 | 4665421 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al sector nord de la casa s'hi pot observar un exemplar d'eucaliptus de grans dimensions, molt poc habitual a la zona, i possiblement, l'únic exemplar d'aquesta espècia al terme. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72518 | Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrana | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | La casa ha estat venuda recentment i s'estan arranjant alguns espais. | Bertrana és una gran masia. La planta és rectangular, amb una coberta de teula àrab a dues aigües i amb la biga carenera encarada de nord a sud. Es compon d'uns baixos, dues plantes superiors i unes golfes. Com la major part de masies de la zona, té els baixos destinats a l'estabulació de bestiar i els pisos superiors es fan servir d'habitatge. La portalada principal es troba a l'interior d'un petit barri tancat amb un mur perimetral. Des del mateix barri es dóna accés a alguns corrals i la pallissa. Les obertures del pis són principalment fetes de balcons amb ampit i finestres rectangulars a la planta superior. A les golfes i trobem un finestró. Els elements més destacats d'aquesta façana són les dues eixides obertes amb doble arc per cada un dels pisos, i el rellotge de sol entre el 1r i 2n pis. L'interior conserva el seu caràcter tradicional per bé que s'ha adaptat a la modernitat dels nous temps. Un dels elements destacats són els corrals interiors on es pot observar un bon exemple de volta de quatre punts feta amb maó pla. La casa, disposa alguns elements que s'emmarquen dins els espais habituals de treball tradicional de la masia catalana que són destacables per la qualitat i l'harmonia del conjunt. Així doncs al voltant de la façana sud, trobem el barri caracteritzat per un terra enllosat, però sobretot, amb un empedrat de còdols de gairell. El barri, tancat, està envoltat pel sector de ponent per un conjunt d'estables i coberts. A la part de tramuntana de la casa també destaca una gran bassa que podia tenir funcions de safareig. A migdia, en una feixa inferior, també és destacable la parcel·la de l'hort. L'espai destinat com a era, el podríem ubicar al sector del nord-oest de la casa. | 08299-142 | Sector oest. C-26 PK155,400 | Masia d'origen possiblement medieval, ja la trobem documentada al s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de Bertrana com a propietat de Ramon Torner veí de Sant Agustí del Grau. Posteriorment, la casa la també se cita a mitjans del s. XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1842 es fa referència a la casa de Bertrana per la venda de Josefa Viladomat a Andreu Coma de l'heretat de Bertrana. L'edifici principal, actual segona residència dels propietaris, comparteix habitatge amb els masovers, fills de la casa. | 42.1317700,1.9113300 | 410025 | 4664980 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Disposa d'un bonic rellotge de sol de mitjans/ finals del s. XIX, repintat contemporàniament, a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72519 | Rellotge de sol de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bertrana | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Es troba força desdibuixat i sembla que la darrera restauració en va afectar la precisió. | Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment i restes de pintura. Està representat en un quadrant. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga, entorn del qual es disposa una sanefa pintada simulant fulles. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores. Hi figura la data de 1889. | 08299-143 | Casa Bertrana | Segons la data és de 1889. Ignorem si anteriorment havia existit. La restauració de finals del s. XX sembla que n'ha afectat la precisió. | 42.1317700,1.9113300 | 410025 | 4664980 | 1889 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72519-foto-08299-143-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sembla que fou repintat a finals del s. XX. Actualment les hores solars marcades no acaben de coincidir amb l'hora solar real. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72520 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-3 | XIX-XX | La casa ha estat restaurada completament. | Es tracta d'una masia situada per sobre de la casa de la Ferrera i de les cases dels Clotassos. La casa es composa d'habitatge i un cobert annex. El mas, que és de planta rectangular, té adossada la pallissa, fent una planta de L en conjunt. S'organitza actualment en alçat en planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica a doble vessant, i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per blocs irregulars de pedra, lleugerament desbastat. A les cantonades es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. La casa ha estat completament restaurada, motiu pel qual, les obertures de portes i finestres semblen regularitzades, per bé que n'hauria mantingut el número. La pallissa s'ha adaptat a garatge al nivell inferior i es completa amb una balconada la part superior. Hi ha adossat a la pallissa un petit cobert també fet de pedra. A les façanes de ponent i tramuntana podem observar 3 i 2 finestres respectivament. | 08299-144 | Sector Clotassos. Sector nord del nucli | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment trobem la casa citada al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 com a propietat de Jaume Solà. Posteriorment, es documenta a l'índex de finques rústiques de Vilada dipositat a l'ACBR (1843) una casa dels Clotassos que afronta a ponent amb cal Canal i a orient amb la Solana. | 42.1371300,1.9253600 | 411192 | 4665561 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la lectura de paraments, a la façana de ponent s'observa, clarament, l'ampliació sobresurt del pla de la pallissa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72521 | Cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pei-0 | XVII-XX | Completament restaurada. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, molt pròxima al pont de 3 ulls de cal Pei per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís en un brancal la data 1765 i les inicials RM. El 2n pis segurament va ser bastit posteriorment. Una restauració contemporània de la casa ha incorporat llindes rectes de pedra a les finestres superiors, i una balconada que tapa parcialment la finestra a l'esquerra de la porta d'entrada. Aquesta façana sud, també disposa d'un contrafort de reforç de la casa contra el pendent natural del terreny. La coberta (nova) és de teules a doble vessant i el carener està orientat paral·lelament a la façana principal (est). Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. La meitat d'aquesta façana ha estat arrebossada amb ciment. La façana de ponent està parcialment excavada i només sobresurt el 2n pis per sobre del nivell del terreny. Ponent i migdia també han estat arrebossades i no presenten elements d'interès. | 08299-145 | Entrada est de Vilada. Sota la C-26 | Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que agrupa les cases de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. | 42.1374800,1.9386000 | 412286 | 4665586 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La proximitat del pont de Vilada a la casa, va fer que prengués el nom d'aquesta. Al costat hi podem trobar la casa de cal Mestrico i la font de la barraqueta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72522 | Cal Mestrico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestrico | XVII-XX | Resturada completament. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, entre cal Pei i la font de la Barraqueta, per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i dos pisos i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant, tot i que es disposa d'una segona entrada a peu pla del 2n pis per la façana de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis i una ampliació frontal. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís a la llinda la data 1765 flanquejant un cristograma. Flanquejant la porta hi trobem dues finestres i l'entrada a un petit cobert adossat a la casa. Al 1r pis s'hi ubiquen 3 finestres centrals, també amb brancals i llindes de pedra. Al segon pis les finestres són amb llinda de fusta recta. A la façana sud hi ha una finestra més per pis però sense elements a destacar. No obstant això, hi ressalta al pis superior, una eixida oberta amb doble arc. És en aquest parament on es pot fer una millor lectura de l'ampliació de la casa. La façana de ponent, que només sobresurt en el darrer pis per sobre del terreny, disposa d'una segona porta oberta a posteriori feta amb marca de maó ceràmic. La coberta de teula ceràmica a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers a l'est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. Bona part de la façana presenta restes d'un arrebossat amb morter de calç i alguns trams de morter de ciment. | 08299-146 | Entrada est de Vilada. Sota la C-26 | Masia del s. XVII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. | 42.1373000,1.9384300 | 412272 | 4665566 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72522-foto-08299-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La proximitat amb la font de la barraqueta fa que s'hagi mantingut i consolidat una graonada que ressegueix la façana oest i sud de la casa fins a la font. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72523 | Escut Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-ajuntament | XX | L'escut de l'Ajuntament es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble Josep Roca Serra. Es tracta d'un escut de grans dimensions esculpit en dos grans blocs de pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental de la façana principal de l'Ajuntament de Vilada, i substitueix estèticament el rellotge de sol que hi havia a la façana de l'antic consistori. L'escut està situat al 2n pis de l'edifici, enmig d'una balconada amb dues sortides que el flanquegen. L'escut està dividit en dues parts, la corona i l'escut caironat. La corona és un alt relleu que es caracteritza per ser un gran bloc al qual se li ha donat la corba pròpia d'una corona, fet que fa que el bloc sobresurti pròpiament del pla de la paret. Per altra banda, l'escut caironat és un baix relleu, en el qual s'observen tallats i rebaixats al bloc, els quatre elements principals. A la meitat superior les muntanyes del Picancel amb el poble davant. I a la meitat inferior, els emblemes de la casa Pinós i Saportella (pinya i barjoleta). | 08299-147 | Plaça de la Vila núm.1 | La instal·lació de l'escut es produeix l'any 1992-4 quan amb motiu de la reforma de l'edifici de l'Ajuntament es va arranjar tota la façana i, posteriorment, les oficines interiors. Josep Roca va ser el responsable de l'obra de la façana i va regalar l'escultura al poble. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que aquest procés implica. Tant per la complexitat de treballar amb pedra de grans dimensions i el coneixement que es requereix per identificar-ne la qualitat i evitar les falles i vetes en el bloc, com per la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra. La descripció acceptada que es fa de l'escut de Vilada és d'un escut caironat d'argent amb un mont de 3 cims, amb el central més alt que els laterals, terrassat de sinople (verd) i carregat d'una vila d'or; Al peu d'or una portella de gules sobremuntada d'una pinya de sinople. Per timbre una corona mural de poble. Aquesta descripció va ser aprovada el 6 d'octubre de 1983 i publicada al DOGC 388 de l'11 de novembre del mateix any. Posteriorment, el 25 de gener de 1989, publicat en el DOGC 1102 del 3 de febrer, es va aprovar una modificació que deia: s'hi veu representat el poble, al voltant de l'església de Sant Joan, amb les muntanyes de Picancel al fons. Vilada va pertànyer, des del segle XIV, a la baronia de la Portella, simbolitzada per les armes del Saportella, els primers barons (una barjoleta de gules (vermell) en camp d'or), i dels Pinós (representats per la pinya de sinople), que en foren els barons posteriors. | 42.1372200,1.9311000 | 411666 | 4665565 | 1991-98 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72523-foto-08299-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72523-foto-08299-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. A part de l'escut, Roca també va afegir uns esgrafiats a la façana de ponent (imatges de l'ermita de Santa Magdalena de Gardilans i de Sant Joan de Vilada). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72524 | Font de la Barraqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barraqueta | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Aquesta font està localitzada a tocar de la casa de cal Mestrico. Per arribar a la font cal agafar un senzill corriol planer que surt des de la pista vella de tenis del poble, en direcció a cal Mestrico. El camí, empedrat, arriba fins a la casa on una graonada ben feta de pedra voreja la casa per la seva façana de ponent. Un cop arribat al nivell inferior de l'edifici, a mà dreta, en una petita raconada hi trobem la font de la barraqueta. Es troba orientada al sud. El nom el pren de la petita barraca feta de pedra en la qual es troba inserida la font. Feta de pedra i coberta de llosa, disposa d'un petit banquet de pedra on descansar mentre es veu o s'omplen les garrafes d'aigua. La font està inserida dins el marge de pedra, i disposa d'una llosa plana amb funcions de llinda. | 08299-148 | Cal Mestrico | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, n'hem localitzat una referència documental que ens podria situar a la segona meitat del s. XVIII. Documentalment trobem una font citada a l'índex de finques rústiques de Vilada dipositat a l'ACBR (1774) que podria tractar-se de la font de la Barraqueta. En la dita nota es parla que Francesc Freixa fa una venda temporal a Joan Rabat de part de la casa i hort a prop de la font de casa Freixa. Malgrat tot no podem acabar de confirmar dita font per la proximitat d'altres a la zona. La font pertany a la finca de cal Freixa. Més enllà de la tradició local de les fontades, és diversa la documentació de principis del s. XX en la que el poble és recomanat per fer salut, pels aires i per les aigües sulfuroses. Una de les festes promocionada era el dia de les Fonts, dia en què fins i tot es van organitzar transports públics especials des de Barcelona, per arribar al poble. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien a les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està perduda. | 42.1372400,1.9382900 | 412260 | 4665559 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72524-foto-08299-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72524-foto-08299-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72525 | Col·lecció de fòssils de Vilada al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vilada-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>VÍA, L.: Boletín IGME, 70:331-402. Madrid MASSACHS V., La figuració i descripció a Masachs (1975) (Estudios Geológicos 31: 753-759) p. 754, lám. 1, fig. 1. Madrid</p> | <p>Des de l'any 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu compta amb un registre de prop de 80.000 entrades de mostres de fòssils de tots els períodes geològics. Cada mostra pot contenir des d'un exemplar fins a desenes i cada any s'amplia les entrades. La documentació per a desenvolupar la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que arriba fins als 13.000 títols. També disposa d'un laboratori amb capacitat per a la preparació dels fòssils que s'integren al Museu. A més a més, el Museu emmagatzema un arxiu històric amb diverses col·leccions paleontològiques i documentals particulars d'importants El contingut d'aquestes col·leccions privades gairebé arriba als 20.000 exemplars. En el registre del museu hi podem localitzar 6 mostres provinents del terme de Vilada. Les 5 primeres identificades pel Dr. Luís Via, l'any 1959, pertanyents a l'Eocè (Lutecià). I la darrera per Massachs, l'any 1979, pertanyents a l'Eocè (Bartonià). Codi / Classe / Espècie / Origen 15922 / Crustacea / Periacanthus dalloni / Vilada 15942 / Crustacea / Hepatiscus poverelli / Vilada 15988 / Crustacea / Callianassa edwardsi / Vilada 20101/ Crustacea / Retropluma eocenica / Vilada 20741 / Crustacea / Micromaia batalleri / Vilada 2915 / Foraminiferida / Nummulites striatus praecursor / Vilada</p> | 08299-149 | C/ Diputació 231, Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona té com la seva activitat principal l'estudi de la Paleontologia, especialment dels fòssils d'invertebrats. Aquest museu forma part de l'Església de Barcelona i es va fundar l'any 1874, precedit per l'antic Gabinet d'Història Natural de l'any 1817 i que posteriorment s'agregà a la Biblioteca Episcopal. El primer director del Museu va ser el Dr. Jaume Almera (1845-1919). L'any 1885 es va dedicar a la confecció del Mapa Geològic de la Província de Barcelona, mapa que encara ara s'utilitza i que ha estat molt elogiat per científics tan nacionals com a estrangers. Al llarg del s. XX han estat diversos científics de prestigi al capdavant del Museu (Josep Ramon Bataller, Luís Via, Sebastià Calzada). L'any 2009 el Museu va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement per la valuosa labor científica.</p> | 42.1372100,1.9311100 | 411667 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72525-foto-08299-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72525-foto-08299-149-3.jpg | Legal i física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Base de dades online www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Bases-de-dades-i-catalegs/Base-de-dades-d-holotips. | 124 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72526 | Cal Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-freixa-0 | XVII-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de l'antiga pista de tenis de Vilada per l'entrada est al poble, entre les cases de cal Mestrico i Cal Bover, per sobre de la riera de Vilada. Consta de baixos, pis i golfes. Als baixos s'hi accedeix per la part de ponent. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és encarada al sud-oest, en la qual es pot observar una ampliació a la façana sud, d'un cobert adossat. La façana està completament arrebossada, pintada i restaurada, per bé que no sembla que s'hagi modificat la distribució de les obertures. A la porta, es pot veure incís en una gran llinda de pedra recta, una data que no s'acaba d'identificar flanquejant un cristograma. Al pis, un petit balcó amb barana de forja sense decoracions ocupa la part central. La sortida del balcó està feta amb llinda i brancals de pedra. A la llinda hi ha incís la inscripció franc (esc) Freixa, la data 1664 i un cristograma al centre. Al costat del balcó hi trobem una finestra i a sobre d'aquest un finestró. Un darrer element interessant de l'edifici és una gran barbacana situada en aquesta mateixa façana i reforçada per travessers de fusta que donen solidesa al voladís. La façana nord-est està parcialment excavada en el terreny, sobresortint l'edifici a partir del pis. Les restants no disposen d'elements a destacar. La coberta és de teula ceràmica a doble vessant, i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers al sud-oest. | 08299-150 | Sector Ribera. Sota l'antic camp de futbol. | Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint el vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Freixa com a propietat de Josep Dachs. | 42.1365400,1.9375600 | 412199 | 4665482 | 1664 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72526-foto-08299-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A l'extrem nord-est de la parcel·la de la casa, hi podem trobar la font de la Barraqueta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72527 | Cal Vilardaga i cal Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardaga-i-cal-quim | XVIII-XX | Es tracta d'un conjunt de dos habitatges situat a les feixes ubicades al sector de la Ribera de sota el nucli de Vilada al qual s'accedeix des de l'est al poble des de la C-26. Cal Vilardaga i cal Quim està format per un edifici principal amb un cobert adossat al qual l'evolució posterior ha convertit en dos habitatges adossats. Consten de baixos i dos pisos a cal Vilardaga i de baixos, pis i golfes a cal Quim. La façana principal de les dues cases és encarada al sud, a on trobem les portes principals d'entrada dels dos habitatges fets amb llinda recta de fusta. Les façanes no disposen de cap element destacat, i mostren un parament de pedra irregular amb cantoneres lleugerament escairades. Segons una lectura de paraments, considerem que cal Vilardaga és l'edifici principal del conjunt. L'edifici presenta una unitat en els paraments. El marc de la porta és de maons i llinda recta de fusta. Al 1r pis hi observem una doble balconada d'ampit amb barana de ferro forjada decorada amb motius geomètrics. Al segon pis, observem dues finestres rectangulars. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest, i disposat perpendicular a la façana sud. Per altra banda, l'actual habitatge de cal Quim, mostra una construcció en diferents fases. Inicialment, pensem que hauria estat un cobert adossat a l'edifici principal de cal Vilardaga amb coberta de vessant simple orientada a l'est. La planta baixa hauria estat (tradicionalment) cort/quadra/magatzem o similar i pallissa al pis superior. Posteriorment s'amplia aquest adossat amb una fase que duplica la superfície inicial. I finalment, en una etapa contemporània s'aixeca la coberta i s'amplia la superfície altre cop. A la façana principal, s'observa un balcó d'ampit amb barana de forja i motius geomètrics com a cal Vilardaga. | 08299-151 | Sector de la Ribera | Per característiques arquitectòniques i materials de les cases de cal Vilardaga i cal Quim partirien d'una unitat original de cal Vilardaga construïda a finals del s. XVIII o mitjans del XIX. A partir de l'ampliació del cobert adossat s'acabaria produint un nou habitatge, cal Quim. La propietat de la família Solsona ja compra només l'habitatge de cal Vilardaga als anys 40 del s. XX. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Vilardaga com a propietat de Josep de Vilardaga. Existeix documentació de finals del segle XVIII a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR en el que es descriu la compra de Mateu Picas a Josep Vilardaga d'una casa i terres. Creiem que podria tractar-se de la mateixa casa. | 42.1363200,1.9362400 | 412090 | 4665459 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72527-foto-08299-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La transformació en doble habitatge sembla que s'hauria produït a mitjans del s. XX. A l'extrem oest de la feixa de cal Vilardaga i trobem la font de la casa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72528 | Font de Cal Vilardaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-vilardaga | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Conjunt en excel·lents condicions. | Aquesta font està localitzada a tocar de la casa de cal Vilardaga. Per arribar a la font es pot agafar un corriol que segueix paral·lel cal Marçal, cal Nicolau i cal Vilardaga, des de l'extrem nord-est de la zona esportiva del poble. El corriol, passa paral·lel a les cases, i a l'alçada dels horts de cal Vilardaga té un petit desviament vers al sud. El corriol porta fins a un petit espai enllosat i empedrat recentment, arranjat pels amos de cal Vilardaga. Per accedir a la font cal baixar tres graons de pedra. A la plataforma inferior hi ha un broc d'on brolla l'aigua a recer d'un antic mur de feixa. L'aigua sobrant ha estat canalitzada a una bassa de rec, situada a una feixa inferior, i el sobreeixidor la retorna al petit barranc direcció sud. Els dos murets de contenció (nord i sud) bastits per consolidar l'espai han estat adaptats com a petit banc, al sud, i com a jardinera, al nord. S'ha inclòs una pedra clavada decorativa al mur com si d'una fita es tractés. | 08299-152 | Pati de cal Vilardaga | Per bé que el coneixement i recurs d'aquesta aigua segur que prové d'antic, als segles XVIII i XIX ja era coneguda la contrada de Vilada per les seves aigües. Des d'inicis del segle XX, el poble de Vilada ha estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels anys 1960 ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record. Bona part de les masies del sector de la Ribera estan vinculades a alguna font. | 42.1361400,1.9357900 | 412052 | 4665440 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72528-foto-08299-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72528-foto-08299-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72528-foto-08299-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Diuen els veïns que la font afluixa a l'estiu, però que no s'ha vist seca. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72529 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-3 | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada oest al poble, al costat de cal Teuler/ cal Sabata/ cal Tuixent i davant la font dels Clotassos o dels Bolets. Consta de baixos i dos pisos. La planta de l'edifici és quadrada i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal (ponent). L'edifici ha estat restaurat i modificat contemporàniament, aixecant-se la coberta i incorporant noves obertures. La façana ha estat arrebossada parcialment i encara s'intueix el parament de pedra irregular i les cantoneres sense desbastar. La data d'origen de la casa sembla que la podem localitzar a la llinda de la porta on es pot llegir 'any 1810' (pintat contemporàniament). Si fem una lectura de paraments, sobretot a la façana principal, es pot llegir una primera fase original en què la casa era molt més petita amb planta baixa i pis. Comprendria el sector nord-oest de l'actual edifici caracteritzat per una segona finestra al costat de la porta i dues finestres rectangulars (també modificades a posteriori) al pis. No s'identifiquen altres elements d'interès a l'edifici, força transformat. Disposa d'un cobert adossat al costat de llevant. | 08299-153 | Sector Clotassos. Entrada oest Vilada | Masia del s. XIX, la qual va viure un període d'expansió si fem cas de l'ampliació del mas. Ha estat restaurada contemporàniament. Forma part d'un dels barris disseminats del poble, conegut com els Clotassos. Si prenem el nom de la casa, cal Paraire, com a element definidor de l'activitat original del mas o dels seus propietaris, podríem explicar l'ampliació a partir de l'auge d'aquest sector la primera meitat del segle XIX. | 42.1354600,1.9264900 | 411283 | 4665374 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72529-foto-08299-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'entorn és atractiu, especialment les feixes situades al voltant del rec dels Clotassos, on es pot observar una bona distribució de petites feixes de conreu, horta i murs de contenció de pedra ben cuidats. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72530 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-3 | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada al límit nord-est de l'actual zona esportiva del poble. La casa actualment ha estat transformada i ampliada completament. No obstant això, si fem una lectura dels paraments, sembla que la part més antiga la trobaríem al sector de llevant de la casa. Per les característiques dels murs, s'observa una planta original quadrada, possiblement de planta baixa, pis i golfes. El parament dels murs, parcialment visible encara per l'arrebossat de morter de calç d'aquest tram de la casa, és de pedra irregular amb les cantoneres escairades. La casa disposava d'una petita pallissa situada a una feixa inferior, al davant del qual hi trobem un espai pla, ara enllosat, que hauria tingut les funcions d'era. La coberta a doble vessant seria perpendicular a la façana principal (ponent). | 08299-154 | Sector Ribera. Zona esportiva | Petit mas característic dels que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. Per característiques arquitectòniques l'hauríem de situar a finals del s. XVIII o mitjans del XIX. Ha estat restaurat contemporàniament. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de 'cal Japet' com a propietat de Josep Marginet. | 42.1365700,1.9352600 | 412009 | 4665488 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72530-foto-08299-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa ha estat molt ampliada contemporàniament vers a l'oest, desdibuixant molt les característiques originals de l'edifici. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.