Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||
| 72380 | Sant Miquel de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-les-canals | AADD (1994: 184). BARAUT (1979). SOCA (1995: s. p). SOCA (2000: 35). VIGUÉ (1978: 200). VILADÉS (1985: 499-500). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | XII | L'estat de conservació és bo. El propietari ha fet fer, recentment, una revisió preventiva a la teulada. | Es tracta d'una capella rectangular, coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular a llevant. L'absis, però, té una amplada poc usual i no és coberta per un quart d'esfera, sinó que s'obre directament a la nau. Al centre de l'absis s'hi nota l'existència d'una antiga espitllera, que ha estat tapiada. No obstant això, se n'obrí un altre a la banda de migjorn, gairebé entre l'absis i la nau. També és al mur de migdia on trobem la porta d'entrada primitiva, actualment tapiada. Podríem dir que aquesta porta és l'element més destacable de l'edifici i, possiblement, el més pròpiament romànic. Es tracta d'una porta coberta amb unes curioses i estretes dovelles i és recolzada damunt d'uns bancals, amb pedres col·locades verticals i horitzontals alternativament. La porta actual va ser oberta al mur de ponent. És una porta força senzilla, encara que és coberta amb una gran llinda de pedra. Damunt de la porta s'hi obrí també una espitllera en forma de creu llatina. El mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura, que sembla més modern que la resta de l'edifici. L'aparell de tots els murs és gros i poc polit, però mostra molt bona disposició. L'interior de l'edifici és completament enguixat amb alguns fragments de policromia moderna als murs i a la volta. Queden testimonis d'un cor de fusta. Uns bancs raconers moderns, de fusta, envolten la nau. L'altar també és força recent. | 08299-4 | A la serra de Picancel | L'oratori o capella de Sant Miquel va ser consagrada el 20 de març de 1168. La consagració la va fer el bisbe de la Seu d'Urgell Arnau de Preixens. El prelat hi assistí cridat pel seu fundador Bertran d'Avià, que havia construït de nou l'edifici ('qui oratorium illud de novo edificaverat'). La resta del document mostra que es tracta d'una capella aixecada per un particular i que tan sols era un lloc de culte, sense cap circumscripció adscrita i sense cap tipus de dret parroquial ('habeat... perpetuo iure, integre et libere, sine vinculo tocius secularis persone'). Bertran d'Avià també es va comprometre a donar la cinquena part dels fruits d'un cap contigu a l'església, pel seu manteniment, i una candela cada any. La donació la feia en remissió dels reus pecats. També donà la tasca i la primícia del seu treball, però pel remei de l'ànima dels seus pares. El seu fundador també s'obligà a donar cada any pel sínode de quaresma, una lliura de cera als bisbes d'Urgell, sota l'autoritat i govern dels quals és constituït. L'oratori es deixà sota la doble advocació de Sant Miquel i Sant Víctor, però aquesta darrera sembla que va caure en desús poc temps després. En una permuta de 1346 també hi trobem esmentades com a afrontació 'les Canals de Sancto Michele'. Fins al segle XVIII ja no tornem a trobar notícies que facin referència d'una manera directa a la capella, amb motiu d'una capbrevació que la menciona com a afrontació. Hem de creure, però, que degué servir majoritàriament com a capella particular, segurament de la mateixa casa de Sant Miquel de les Canals, situada a una desena de metres. En aquesta casa va néixer, al primer terç del segle XVI, Antoni Viladomar i Sant Miquel, que més tard fou abat de la Portella i de Breda. Viladomar és conegut a l'àmbit eclesiàstic català per l'impuls que donà al monaquisme de la contrareforma. El 1937 l'església va ser incendiada i es varen perdre el cor i els elements litúrgics. Se sap també que s'havia celebrat un petit aplec el dia 8 de maig i es donava un panet als feligresos. Actualment s'ha tornat a recuperar, però varen passar uns anys durant els quals la festivitat es deixà de celebrar. Hom dóna un panet que és costejat pels propietaris de la casa de Sant Miquel, però ara ja no se celebra a l'oratori, sinó a l'església parroquial. | 42.1107300,1.9210400 | 410798 | 4662634 | 1168 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Tot i que popularment és denominada església, no passa de ser una capella o oratori, tant en la seva estructura com en les seves funcions. | 92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72401 | Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-picancel | <p>GENERALITAT (1996: 152). SANTAMARIA (1935: passim). SOCA (en curs: s. p).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>És una serralada prepirinenca típica, formada per relleus conglomeràtics alternants, amb freqüència variable, amb gresos. Esdevé un flanc de divisió entre l'Alt i el Baix Berguedà, en contacte amb les conques i altiplans de la Depressió Central catalana. Aquest fet es reflecteix en els paisatges que formen aquest espai natural, fet que el diferencia de la resta d'espais de la seva subunitat. La serra és formada per relleus conglomeràtics molt trencats i valls molt tancades i profundes que han permès un excel·lent grau de conservació d'alguna de les seves raconades. La part septentrional queda força protegida de les intrusions humanes gràcies al pantà de la Baells. El paisatge és essencialment forestal i hi predominen les coníferes. Hi són especialment representats la major part de paisatges mediterranis del país de les rouredes seques (Quericion pubescentis-petraeae), sovint transformats en pinedes de pinassa (Pinus nigra) i/o pi roig (Pinus sylvestris). En alguns indrets, però, es conserven interessants bosquines mixtes de caducifolis refugiats en algunes barrancades o fondals poc alterats. De fet, el conjunt de l'espai es troba enmig dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada. D'aquest darrer n'ocupa unes 532 ha, de les 22445 que té en total. Dintre d'aquest espai s'hi poden comptar nombroses masies i també el monestir de Sant Pere de la Portella.</p> | 08299-25 | Part medirional del terme de Vilada | <p>La serra de Picancel ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. Malgrat tot, enlloc no apareix el topònim Picancel, que sembla ser creat artificiosament i introduït al segle XIX. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació.</p> | 42.1148300,1.9342600 | 411896 | 4663075 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La pràctica totalitat de l'espai és privada i de propietaris diversos. Cal esmentar també que a Vilada hi ha delimitació del sòl urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||
| 72575 | La Taleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-taleia | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Completament enrunada. | Masia desapareguda la qual es trobava en un replà del terreny, conegut pròpiament com la Taleia, ubicada en ple vessant nord del Picancel, a l'extrem sud-oest del terme de Vilada. Actualment ha quedat molt aïllada per la construcció de l'embassament. L'entorn de la casa encara preserva part de les feixes graonades del vessant. La casa està ensorrada. El material dels murs, com es pot veure a la fotografia de Joan Serra de finals dels 1980, era l'habitual de pedra i cantoneres desbastades visible a la majoria de construccions del territori. | 08299-199 | Sector oest. Picancel | El mas havia estat tradicionalment una masoveria de la gran casa de la Sala. Documentada ja a mitjans del s. XVIII, tot i que possiblement anterior, era un mas típicament agrícola possiblement desenvolupat en un període de bonança econòmica del terme. Documentalment, trobem citada la casa al 1er cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Taleia, juntament amb el molí de la Sala, com a propietats de la masia de la Sala de Josep Masana. En documentació més recent i directament relacionat amb la casa, de mitjans del s. XIX (1852) relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, se cita en un testament de Martí Masana de la Baells, se citen les masies de la Sala i la masoveria de la Taleia, com afrontacions de les seves propietats. | 42.1226200,1.8944000 | 408612 | 4663982 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72575-foto-08299-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72575-foto-08299-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72575-foto-08299-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El camí d'accés tradicional va quedar tallat amb l'embassament de La Baells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72541 | Canal Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-foradada | <p>La canal foradada és una curiositat geològica ubicada a la cara nord del Picancel, concretament, a mig camí d'ascens de la canal homònima. Aquesta cavitat natural es desenvolupa en forma de cova travessant subhoritzontalment la massa de conglomerats. Forma una galeria, aproximadament, d'11 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m d'alçada fins a la boca inferior situada a -6 m de desnivell des de la superior. Al sortir per la boca inferior s'ha d'anar amb compte, perquè encara que està 'protegit' per la vegetació, a pocs metres hi ha el salt del cap del cingle.</p> | 08299-165 | Cara nord del Picancel | 42.1256400,1.9330700 | 411813 | 4664277 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72541-foto-08299-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72541-foto-08299-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 72407 | Pont del Doro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-doro | XX | L'aigua de l'embassament erosiona progressivament tots els seus elements, sobretot en les continues pujades i baixades de nivell. | El Pont del Doro, tal com es denomina, no és format solament per un pont, sinó per diverses infraestructures. Òbviament l'element central és el pont, però també cal fer esment de la presa contigua i de les seves canalitzacions. El pont va ser construït utilitzant una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. Es constitueix per un gran arc, assentat a la roca pels seus dos extrems. No té ampit, sinó que comptava amb unes senzilles baranes metàl·liques, ara desaparegudes. La presa té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs, un en direcció nord-sud i un altre d'est a oest. En la seva època de funcionament podia embassar una quantitat molt gran d'aigua, però ara la sedimentació de terres ha cobert totalment la bassa. Des de la bassa, cap a la banda de ponent, marxa un llarg canal, durant almenys dos quilòmetres, superant l'orografia del terreny per mitjà d'aqüeductes i foradades. En alguns indrets s'hi poden observar encara les comportes de desguàs i els sobreeixidors. L'aigua era utilitzada per accionar la central hidroelèctrica ubicada sota de Bertrana. | 08299-31 | Sector sud-oest | La infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, heus aquí la denominació de Pont del Doro. Possiblement, va ser ell mateix qui va projectar-lo, atès que havia adquirit molta experiència anys abans treballant al Canal d'Urgell. Inicialment el que es va projectar va ser la presa, per tal de poder embassar i canalitzar aigua cap a la central hidroelèctrica de sota Bertrana, també construïda aleshores. Però això plantejava un problema, ja que d'aquesta forma s'eliminava el pas cap a les Canals de Sant Miquel, que originàriament es feia per la llera del riu. Per aquest motiu va construir-se el pont. Com hem dit suara, la nova infraestructura permetia generar energia elèctrica, que es va fer arribar a Vilada el 1927. L'empresa subministradora era la Central Elèctrica del Margançol, propietat de Teodor Miralles, que suplia en bona part la que fins llavors es feia arribar des de la turbina del Molí del Camp del Bosc, propietat de Ferrer i Soler. Amb la construcció de l'embassament de la Baells es suscitaren alguns conflictes, car si l'aigua negava el Pont, també es dificultava el pas cap a les Canals de Sant Miquel. Hom va plantejar la possibilitat de fer un nou pont o passarel·la per superar l'aigua del pantà, però a la llarga quedà en un simple projecte. | 42.1273300,1.9260400 | 411234 | 4664472 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | El Pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua. És una de les úniques mostres d'arqueologia industrial del municipi. Convindria documentar l'indret, si més no a partir d'un reportatge fotogràfic. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72393 | Serradora de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-la-baells | SOCA (en curs: s. p). | XVII | Es tracta d'un edifici força simple, que actualment resta cobert per les aigües del pantà de la Baells. Solament és visible en èpoques de força sequera, quan l'aigua de l'embassament arriba a cotes molt baixes. L'edifici és de planta quadrada i probablement tenia més d'un pis d'alçada. Actualment la teulada ja ha desaparegut. S'hi poden veure obertures per les quatre façanes: a migdia hi ha només una finestra, però a la resta de panys de paret hi ha portes. L'element més característic és la porta principal, ubicada a la part nord. Té unes grans dimensions i és rematada amb una gran arcada. Tot fa pensar que aquesta gran portalada es deu més a les necessitats que imposen les activitats que s'hi portaven a terme, més que no pas el simple gust arquitectònic. Al costat de l'edifici s'hi poden veure encara les restes d'un antic porxo, segurament on hom emmagatzemava la fusta ja tallada. A l'interior ja no hi queda res, però té la peculiaritat que funcionava a partir de la força hidràulica que li proporcionava l'aigua provinent de la font de Martins, després de passar pel molí de la Sala. La bassa on s'acumulava l'aigua tampoc es conserva, però al voltant de l'edifici encara poden veure's les restes de canals i altres conduccions d'aigua, totes, però, molt derruïdes. | 08299-17 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | Són molt poques les referències que hem trobat d'aquest edifici, però considerem que són força reculades. Un document de mitjan segle XVII, que fa una descripció de les terres posseïdes pels Canal de la Sala, fa referència a una 'molina serradora' sota de l'actual molí de la Sala. No hi ha dubte que es tracta de l'edifici ressenyat en aquest fitxa. Inicialment aquesta infraestructura només devia serrar fusta de la mateixa finca de la Sala, però probablement cap a mitjan segle XVIII va començar a serrar i a treballar fusta per altres propietaris. De fet, l'existència d'aquestes indústries no era molt freqüent a la zona. L'actual edifici sembla ser del segle XIX, quan més s'hi devia treballar. A començaments del segle XX deixà de funcionar com a serradora, però la força de l'aigua i l'edifici s'aprofitaren per a altres usos, sobretot per la producció d'energia elèctrica. | 42.1273700,1.8976900 | 408891 | 4664506 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72393-foto-08299-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquesta fitxa s'ha elaborat amb la finalitat de documentar un edifici que probablement no trigarà a desaparèixer, atès que l'erosió de l'aigua del pantà és molt forta i s'esfondra progressivament. L'edifici en si no té elements remarcables, l'interès rau, sobretot, en l'activitat que s'hi portava a terme. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72395 | Resclosa i Molí del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-moli-del-camp-del-bosc | GUIXÉ (1906: 154). SOCA (en curs: s. p). | XVIII-XIX | Tot i el bon estat de conservació, cal fer esment de l'acumulació de brutícia i deixalles sota la resclosa i entorn del molí. | Actualment entorn del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la resclosa i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta. La planta és quadrada, però molt petita i l'alçada és de tres pisos, per la qual cosa la sensació que provoca és d'una alçada superior a la real. La teulada del molí és encarada d'est a oest. A la planta baixa s'hi troba l'obrador i els aparells per efectuar la mòlta, alguns encara en perfecte estat. La primera i la segona planta havien servit d'habitatge. La tercera planta es caracteritza per tenir una gran balconada de fusta i es devia utilitzar com a graner o magatzem. Al costat del molí es poden endevinar encara les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que actualment encara utilitza la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. | 08299-19 | Sector sud-oest | La denominació de Molí del Camp del Bosc o també dels Emprius es deu a la seva proximitat als antics terrenys comunals, encara que aquest mai en formà part. L'actual edifici del molí és de finals del segle XVIII, però segurament es va establir sobre un molí més antic i més simple. Això és el que semblen demostrat els forats i les incisions a la roca, corresponents a les antigues rescloses i canalitzacions. El molí devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. | 42.1288200,1.9303000 | 411588 | 4664633 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72395-foto-08299-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72395-foto-08299-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Seria interessant obtenir una planimetria de l'antic molí i de les seves primitives rescloses, en bona part excavades a la roca. El salt es manté actiu. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72495 | Antiga fàbrica germans Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-germans-ferrer | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | Malgrat que la fàbrica es troba en bon estat estructuralment, el desús, la manca de manteniment d'algunes parts de les instal·lacions i accions de vandalisme n'han començat a afectar i malmetre l'estructura. | Actualment al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer i les ampliacions contemporànies. La nau antiga de la fàbrica té l'estructura característica de les instal·lacions fabrils més rudimentàries. És destacable les parets de pedra robustes amb grans finestrals vidrats per proporcionar molta llum a l'interior. La planta de la nau és rectangular i llarga, amb una teulada a doble vessant (est-oest). L'interès de l'indret, a part dels elements que el configuren, pren rellevància com a testimoni de les fàbriques tèxtils que s'establiren damunt d'antics molins, aprofitant-ne les instal·lacions, total o parcialment. Una de les parts més interessant de la fàbrica original que s'ha preservat amb el pas dels anys és a la zona de tallers, on encara es poden veure algunes de les instal·lacions originals. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta i està pràcticament adossat a les naus de la fàbrica. Encara és visible les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que utilitzava la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. La moderna resclosa permet aconseguir un gran salt d'aigua, d'una vintena de metres, que proporcionava electricitat i força motriu a la fàbrica. La turbina actual s'instal·là a dins de l'obrador del casal moliner. | 08299-119 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer | L'antic Molí del Camp del Bosc devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. Inicialment la força de l'aigua hi feia funcionar telers i unes quatre o cinc màquines Jaquard. Aquesta indústria assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. Després la fàbrica continuà ampliant-se cap al sector de ponent, amb la construcció de grans naus. A inicis de la dècada de 1990, a causa de la crisi del tèxtil, va haver de tancar portes, però va reprendre la seva activitat tot i que d'una manera intermitent i amb pocs treballadors. El tancament definitiu es produí a mitjans dels anys 10 del segle XXI. En el treball de Botella MR ens descriu que els inicis fabrils de la família Ferrer els trobem amb Josep Ferrer (àlies Bep), que ja tenia una fàbrica manufacturera força arrencada (al costat de la Farinera). Va canviar els telers de mà per telers mecànics, considerant que tenia al darrera una gran descendència de fills barons que li assegurarien la continuïtat de l'empresa; (...) I així van anar les coses, es veu que quan hi havia molta aigua inclús podien donar/vendre llum al poble (gràcies al salt d'aigua), no endebades els Ferrer encara conservaven la fàbrica de dalt, la nau de l'antiga farinera. Per fer moure aquesta fàbrica, que no disposava de la força de l'aigua, van optar per comprar un motor de vaixell. Més tard els hereus de Josep Ferrer es van partir el negoci i les fàbriques es van convertit en la de dalt i la de baix, sent dues empreses independents. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72496 | Casa del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-camp-del-bosc | XVIII-XX | Estructuralment l'edifici està ben conservat però l'interior està obert i amb molt mal estat. | Al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de Baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per: la resclosa i el molí del Camp del Bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la fàbrica dels germans Ferrer. Abans de la construcció de la primera nau de la fàbrica hi havia, també al costat de l'antic molí del Camp del Bosc, la casa pròpiament dita del Camp del Bosc. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, malgrat que per la seva posició al terreny, la façana de tramuntana només sobresurt dos pisos. La teulada és a doble vessant, amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la de migdia. Actualment, l'edifici està completament modificat després de transformar-se en habitatges per la fàbrica. La casa disposa d'una ampliació adossada a llevant. L'element més destacable és l'escala exterior feta amb volta catalana que dóna accés a les golfes, que foren transformades també en habitatge. | 08299-120 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica germans Ferrer. | La casa del Camp del Bosc va tenir una vida paral·lela a la del molí i fàbrica. Possiblement d'origen modern, quan es privatitzaren els emprius, la casa s'integrà a l'explotació de la fàbrica a partir de la seva construcció. A mitjans de segle XX, es va transformar en habitatges al servei de la fàbrica. L'antic Molí del Camp del Bosc va moldre fins a finals del segle XIX, moment en què s'instal·là la fàbrica dels germans Ferrer, de la mateixa manera que la casa va mantenir la seva activitat agrícola fins a l'aparició de la fàbrica. La fàbrica tèxtil assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72406 | Pont del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-climent | ELIZONDO (1996: s. p). SALMERÓN (1990: 259-260). | XX | Serien convenients revisions periòdiques, especialment en els desguassos d'aigua. | És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Margançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. Està situat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat, format per formigó vist on poden observar-se perfectament les empremtes de l'encofrat. L'arc i la fàbrica del pont són de carreus de pedra calcària collats amb morter de calç. Els ampits que delimiten la caixa del pont queden diferenciats exteriorment de la fàbrica d'aquest; formats per dues capes, una en contacte amb la fàbrica del pont, amb carreus irregulars de forma i mides, i una altra que constitueix la part superior de l'ampit, amb presència de còdols i coronada amb pedres de major mida i forma irregular. Els ampits estan arrebossats amb morter en tota la cara interior i només per la part superior de la banda exterior. | 08299-30 | Antiga parròquia de Gardilans | La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'extracció d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1294500,1.9414800 | 412513 | 4664691 | 1930 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Climent Simón Aguilar | Recentment, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'ha pogut realitzar una actuació sobre el pont, que ha consistit en la seva millora i condicionament global. S'han intentat evitar, sobretot, els punts d'erosió i deteriorament progressiu i el consegüent perill que suposava per als vianants. Malgrat tot, s'hi ha col·locat unes baranes metàl·liques que n'han desvirtuat el seu aspecte originari. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||
| 72494 | Marca del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marca-del-cami-ral | XVII-XVIII | La marca, o fita, es troba ubicada en un aflorament de roca situat al costat del camí ral. Es tracta d'una fita picada a la roca, constituïda de tres ratlles gravades a la pedra. Les tres línies estan orientades d'est a oest, paral·leles al camí ral. La línia central d'uns 40 cm aproximadament de llargada i entre 3 i 5 cm de profunditat. Les dues ratlles laterals són d'uns 25 cm aproximadament i una profunditat similar. | 08299-118 | Camí ral de Vilada. Entre Bertrana i el molí del Cavaller. | Els termenats antics són sovint representats per marques o gravats fets a la roca. També podem trobar els termes o fites enteses com a senyals de pedra que originàriament tenien una forma lleugerament regular i allargada, que indicarien els límits d'una propietat, o la direcció del termenat (variable per la qual ens decantem referent a la present marca). | 42.1295400,1.9135400 | 410204 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A poca distancia una estaca vermella marca el mateix punt. Desconeixem exactament quines propietats o límits està dividint i la vigència. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72513 | Pont de la font de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-lhostal | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un pont de pedra d'un sol ull que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa de la font de l'Hostal i que recull al voltant dels plans Pradell, Boix i Masgraner. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. | 08299-137 | Carretera C-26. PK 161,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1299600,1.9590200 | 413964 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72513-foto-08299-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom de la font. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72476 | Desguàs de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122. L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. 2014. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Força tapat de vegetació. | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec de la pista que puja a la casa i dels vorals de la carretera. El desguàs està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La particularitat és la boca sud, a la qual s'hi afegeix a la boca de desguàs, també fet amb pedra repicada, un sortint rebaixat a la part central per canalitzar millor l'aigua i allunyar-se del peu de la paret amb un acabat estètic similar a una motllura. | 08299-100 | Carretera C-26. PK 155,250 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1296100,1.9110300 | 409997 | 4664741 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72391 | Molí de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sala | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s.p). | XIV | Es tracta d'un massís casal de planta quadrada i de dos pisos d'alçada més golfes. Era un molí fariner. L'aparell de l'edifici és molt regular i la major part és format per pedres tosques, molt abundants a la zona. Molts d'aquests carreus possiblement són aprofitats de l'antiga casa forta que s'endevina al costat del molí i que fou abandonada després de la pesta del segle XIV. La casa forta devia constar almenys d'uns tres pisos d'alçada. Encara s'hi pot veure part de la teulada encastada a la roca, un tros del forn de pa, els forats de l'embigat, un colomar, etc. L'edifici del molí no presenta elements gaire interessants, sobretot per les modificacions que s'hi ha realitzat modernament i que han alterat l'estructura original. És el cas de les terrasses que s'han bastit, a planta alçada, per les parts est i oest, que desvirtuen l'edifici primitiu. L'edifici, per la banda nord, gairebé es troba a tocar d'un petit cingle de pedra. Fins fa pocs anys, damunt de l'esmentat cingle hi havia la bassa i la resclosa del molí, d'aquesta forma s'aconseguia un salt d'aigua d'uns 15 metres que proporcionava molta força motriu al molí. L'aigua procedia de la font de Martins. Actualment l'estructura del molí resta desmantellada i les moles són en un descampat, a un centenar de metres; i l'aigua s'ha reconduït amb finalitats decoratives i d'esbarjo. Tot i la bellesa de l'indret, els entorns de la casa s'han modificat de forma molt artificiosa i s'han convertit en jardins. Això es va fer a partir de continuats moviments de terres, que segurament van destruir importants estrats arqueològics, sobretot a redós d'on hi havia l'antiga casa forta. | 08299-15 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | La casa forta contigua al molí presenta la mateixa estructura que les cases fortes dels segles XII-XIII. No obstant això, no podem documentar-la fins al segle XIV. Sembla que es tracta del mas la Tosca ('za Toscha') que apareix en un document de 1338, per mitjà del qual Pere Trapi de l'Espunya donava el mas en sots-emfitèusi a Arnau de Miralles per temps de cinc anys. Ambdós contractants eren de la parròquia de la Baells. Fa la impressió que el mas quedà abandonat després de la pesta de 1348, ja que posteriorment no apareix més a la documentació. Possiblement els carreus i altres materials constructius van ser aprofitats cap al segle XVI quan es bastí pròpiament el molí de la Sala. El 1674 apareix entre la documentació de la Batllia General de Catalunya. Com indica el mateix topònim el molí fou sempre propietat de la masia la Sala, situada a uns centenars de metres. Els Canal de la Sala va tenir sempre molta cura del molí i el van anar modernitzant segons les exigències dels temps, sobretot cap a mitjan segle XVIII. El 1766 era en mans de la vídua Victòria Canal i pagava 140 rals de talla cadastral. Sembla que l'estructura bàsica de l'edifici actual es correspondria amb aquesta època. Quan el molí deixà de funcionar, a mitjan segle XX, encara s'hi van quedar la família Badia com a masovers. Però cap a finals de la dècada dels anys 1980 aquests van haver de deixar la casa i aquesta canvià la seva fesomia i es convertí en una segona residència. | 42.1296100,1.8967100 | 408813 | 4664756 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Caldria fer un estudi aprofundit en aquest indret, si no fós possible una prospecció arqueològica, almenys seria necessari obtenir una bona planimetria de l'antiga casa forta. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72482 | Pont PK161 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-pk161 | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-106 | Carretera C-26. PK 161,000 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1301200,1.9484000 | 413086 | 4664759 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72483 | Pont de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ros | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol entre les cases de Pradell i de les Eres de Gardilans. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-107 | Carretera C-26, PK 161,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. No es té constància de la voladura del pont durant la retirada republicana de l'any 1939, no obstant això, la lectura dels paraments del pont fa pensar que també va ser enderrocat. El pont es troba a escassos metres d'un tram del camí ral just abans de l'arribada a l'hostal de cal Ros venint de Vilada. En el punt on el camí ral travessava el rec encara es veuen dos forats de pal d'algun tipus de passarel·la. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1302900,1.9565600 | 413761 | 4664769 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72458 | Hostal de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-cal-ros | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 al PK 121,8 aproximadament. La casa és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i sota teulada. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; A la façana principal hi ha distribuïdes, flanquejant la porta, dues finestres amb llinda de fusta. La porta és de fusta (doble batent) reforçada amb un clavetejat amb tres bandes horitzontals i una anella. La llinda és de fusta i hi podem veure gravat la data 1829 sota un anagrama de la casa de Pradell. La façana de llevant consta de tres obertures obertes o ampliades, aparentment, amb posterioritat a l'edifici original. A més a més, al pis n'hi ha dues de major dimensions i força similars a les presents a la façana de ponent, que creiem originals. La façana nord està parcialment excavada al terreny i en sobresurt el pis i golfes. Consta d'una finestra central de llinda de fusta i una xemeneia de maó adossada a la façana. Adossat a la façana nord també hi ha el que possiblement es tractaria d'un forn per les característiques de planta quadrada i dimensions. Disposa d'una coberta amb vessant descendent de sud a nord. A posteriori s'hi ha obert un parell de finestres i sembla que hauria estat transformat en bany de la casa. La boca del forn estaria a la planta-pis on possiblement es disposaria la cuina original. Finalment, dir que a la façana de ponent a part de les dues finestres esmentades al pis, n'hi hauria dues més a la planta baixa obertes a ontemporàniament. | 08299-82 | Sector de Gardilans. Sobre la C-26 (PK 121,8) | L'hostal de cal Ros pertany a la finca del Pradell. Originalment es tractava d'un hostal de camí ral, com bé indica el seu nom. Construït segons sembla l'any 1823 (confirmant la data de la llinda) es construí per donar sortida a un dels fills cabalers del mas. Està ubicat al bell mig del camí ral de Vilada a Borredà, del qual, a pocs metres de la casa, encara se'n pot seguir el rastre. El nom de 'Ros' segons la tradició oral de la família es deu al fet que el fill era de cabell ros. Tot i que actualment és un habitatge, originalment les cavallerisses eren a l'interior de la casa (a mà dreta de la porta d'entrada), al costat d'una gran sala per descarregar i guardar els paquets (esquerra). | 42.1304000,1.9574300 | 413833 | 4664780 | 1823 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'anagrama gravat a la llinda de la casa és la marca de la casa Pradell. Es caracteritza per una creu disposada sobre una cornamenta de boc. S'utilitzava per marcar el gra, el bestiar o la fusta del bosc. La podem observar també a la llinda de la porta principal de la casa de Pradell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72515 | El Porxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porxo-0 | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. | Es tracta d'una masia situada al sud-oest del barri de La Ribera, a tocar de la Fàbrica dels Germans Ferrer. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït com a cobert-pallissa el qual està tancat per un mur amb funcions de corral. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada a l'est. El cobert es troba adossat a la façana de migdia. La casa està recolzada per la seva façana de ponent sobre el terreny natural, fet que situa la planta baixa, parcialment excavada en el terreny. Aquest factor aprofita per obrir com a façana principal de la casa el pis situat a la cara de llevant, el qual disposa d'un accés a peu pla. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. No obstant això, a la façana sud, s'intueix una volta, que hauria pogut formar part de l'accés als corrals de la casa. Actualment està tapiada. | 08299-139 | Sector de la Ribera | Petita masoveria, possiblement d'inicis del s. XIX, de la casa del Prat. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. Documentalment, trobem citada la partida del Porxo al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Pel nom de la casa, pensem que es tractava inicialment d'un cobert o construcció similar que amb el temps acaba prenent les dimensions de mas. | 42.1302700,1.9308800 | 411638 | 4664793 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El mur del corral és de pedra seca i l'última filada està capçada amb lloses disposades en plec de llibre. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72463 | Pontarró del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-climent | ELIZONDO A, LÓPEZ A.: Informe tècnic sobre el Pont del Climent de Vilada (Diputació de Barcelona), informe inèdit, 6 pàgs. 1996 SALMERÓN I BOSCH, C.: Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona. 1990 | XX | L'arc del mur nord s'està separant. Ha estat formigonat recentment. | Pont situat per superar la canal dels Lladres. Es tracta d'un pont construït al pas del barranc a 130 metres del Pont del Climent. Forma part del traçat de la pista que es va obrir, des de la carretera de Berga a Montesquiu (actual C-26) fins al pont del Climent, per tal de poder extreure fusta. Es tracta d'un pont estret que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull i murs de maçoneria. L'ull és de mig punt i està fet amb volta de maó pla, a diferència dels arcs dels murs que estan disposats a plec de llibre. La base és de grans blocs de pedra. Tenia baranes de maçoneria a banda i banda, per bé que estaven molt degradades i amb la recent reforma i formigonat del pont s'han retirat. | 08299-87 | Entre el Pont del Climent i la C-26 | La construcció d'aquest pontarró és paral·lela a la construcció del pont del Climent. La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'enretirament d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1304000,1.9417000 | 412533 | 4664796 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El denominem així per la proximitat al pont del Climent. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72511 | Desguàs de la canal dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-la-canal-dels-lladres | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa per la canal dels Lladres. El desguàs està construït completament amb carreus de pedra repicada i les dues boques també en disposen a tall de brancals i dovelles. El sostre del desguàs està fet amb grans lloses de pedra picada que descansen sobre els estreps. A l'interior hi ha un graó que salva part del desnivell del terreny. La particularitat és a la boca sud, a la sortida de la qual s'afegeix dues grans pedres rebaixades a la base per facilitar la sortida canalitzada de l'aigua. També s'ha repicat parcialment una mica de canal a la base de la roca per conduir-la millor i evitar el descalçament del desguàs. | 08299-135 | Carretera C-26. PK 160,400 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1305800,1.9416200 | 412526 | 4664817 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72511-foto-08299-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72511-foto-08299-135-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom del barranc. Arquitectònicament sembla força similar al que podem trobar a Bertrana. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72512 | Pont de la Cantarilla del Janet Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-cantarilla-del-janet-xic | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont de pedra que travessa tota la carretera N-S i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa per la Cantarilla del Janet Xic. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. | 08299-136 | Carretera C-26. PK 160,550 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1308800,1.9444200 | 412758 | 4664847 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72512-foto-08299-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72512-foto-08299-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem a partir del nom del barranc. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72569 | Placa homenatge Bertobillo, Puertas i Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-bertobillo-puertas-i-vilella | VVAA. Seguint els passos de la Guerrilla. Ed. Unió de Grups Excursionistes Llibertaris i Centre d'Estudis Josep Ester Borrà. 2017. VVAA. Lluites secretes: testimonis de la clandestinitat antifranquista / Grup d'Etnografia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia ; Barcelona. Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, DL 2012 | XX | La vegetació està ocupant tot l'espai. | Placa d'homenatge en el punt on foren trobats els cadàvers de Joan Vilella, José Puertas i José Bertobillo. A la plaça s'hi pot llegir: en record dels companys: 'José Bertobillo i José Puertas, miners de Fígols. I Joan Vilella, pagès de Sta. Eugínia. Capturats i torturats durant tres dies per la Guàrdia Civil i finalment assassinats. A l'empara de la Llei de Fugues. El 14 de novembre de 1949. Ni oblidem, ni perdonem. Marxa-homenatge als maquis. Moviment llibertari. Vilada 23-VIII-2004.' | 08299-193 | Sector oest. Antiga carretera de Vilada-Berga. Barranc entre Bertrana i Puigmorer | El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d'una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, qui els va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l'assassinat era haver col·laborat amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, l'única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. A Bertobillo i Puertas els van aplicar la llei de fugues i els van executar amb un tret al cap de matinada. Al costat d'ells dos possiblement ja hi havia el cos mort de Vilella, víctima de les tortures policials. Contemporàniament s'ha fet alguns actes singulars per recuperar la memòria dels tres assassinats. Des de l'any 1997 s'ha celebrat la Marxa-Homenatge als Maquis (Berga-Pedret- Les Canals de Sant Miquel- Santa Eugínia- Pedret- Berga) i en el context d'aquest itinerari entorn a alguns dels punts d'interès vinculats a l'activitat dels maquis de finals dels anys 1940, l'any 2002 es va col·locar dita placa. Posteriorment, l'any 2014, en commemoració del 65 aniversari de l'assassinat, Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs, organitzà un acte d'homenatge a la Plaça de les Fonts, espai on havia estat ubicada l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Berga i on van ser torturats Puertas, Vilella i Bertobillo. | 42.1307600,1.9093100 | 409856 | 4664870 | 2002 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72514 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-4 | XVIII-XX | Reformada completament. | Es tracta d'una masia situada al sector més meridional dels Camps de Vila-rasa, a tocar de l'engorjat del Mergançol en aquest sector. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït posteriorment. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes originalment. Actualment, la coberta és quatre vessants, encara que possiblement hagués estat a vessant doble, i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers est-oest. Els materials són fusta i teula. La casa està situada en el punt més alt entorn dels plans de Vila-rasa. El cobert es troba adossat a la façana de tramuntana, distribuint-se els edificis en una planta en forma de L i que estableixen un espai semi tancat amb característiques d'era. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. Els paraments originals de la casa, sembla que podrien ser similars als utilitzats al del cobert més antic, en el qual encara s'observa un parament de pedra irregular, sense escairar i amb algunes cantoneres, també sense escairar, als angles. Existeix un segon cobert contemporani sense elements a destacar. | 08299-138 | Sector de Vila-rasa | Mas de mitjans-finals del s. XVIII o inicis del s. XIX possiblement. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Manel, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca I., el trobem documentat des del segle XIV. | 42.1309300,1.9213500 | 410852 | 4664876 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. L'entorn està molt ben cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72477 | Pont de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890 | XIX | L'estructura és l'original. | Es tracta d'un pont d'un sol ull, orientat de nord a sud, i que dóna pas a l'aigua del rec de Bertrana que baixa pel barranc a l'est de la casa de Bertrana. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta es fa a partir d'una cornisa de pedra situada a uns 2 metres d'altura. El pont està ubicat al mig d'un rec i genera en superfície un revolt a la carretera. A la seva cara nord, disposa de 4 contraforts estructurals. | 08299-101 | Carretera C-26. PK 155,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels de la Coromina, el Sofre i el de cal Pei, no va ser volat durant la retirada republicana. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1310000,1.9134200 | 410196 | 4664892 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72516 | Cal Bep de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-de-la-ribera | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | L'estructura general de la casa està envellida. | Es tracta d'una masia situada al sud del barri de la Ribera, situat sobre un graó important de la Ribera de Vilada, al peu dels camps i feixes de la casa del Prat. La casa està conformada per l'habitatge i un cobert annex amb usos de pallissa. La disposició en forma de L entre la casa i el cobert generen un espai semi clos destinat a era de la casa, la qual està parcialment enllosada. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada al sud. La casa està recolzada per la seva façana de tramuntana sobre el terreny natural, fet que situa la planta baixa, parcialment excavada en el terreny. Motiu pel qual trobem el forn de pa, construït adossat a la façana de llevant, al 1r pis. La façana de la casa és arrebossada (alguns trams contemporàniament amb morter de ciment) amb morter de calç i malgrat que és de pedra, només s'observen algunes cantoneres als angles. La distribució de finestres es manté, creiem que l'original, per ser petites i de distribució irregular. La façana de migdia és la més destacada. Disposa d'una porta doble de fusta amb llinda recta de fusta flanquejada per dos finestrons. Al 1r pis, tres finestres quadrangulars. El segon es caracteritza per tres balcons d'ampit, que són fruit d'una segona fase d'ampliació de la casa que es pot llegir al parament mitjançant l'arrebossat. Possiblement, es va enlairar un pis per sobre dels nivells originals de planta pis i golfes, a finals del s. XIX o inicis del XX. Es completa amb un finestró obert a les golfes. | 08299-140 | Sector de la Ribera | El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint el vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. La casa de cal Bep és un dels masos de dimensions notables de la part sud del poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita una casa amb el nom de cal Bep Mitger el qual creiem que fa referència per la seva proximitat a cal Mitger, a l'actual cal Bep de la Ribera, propietat en aquells moments de Josep Prat i Roset. Possiblement doncs el seu origen és anterior. L'any 1847 adquireix la propietat del mas de Cal Boixader, que posteriorment vendria l'any 1909. | 42.1317000,1.9327900 | 411798 | 4664950 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt de casa, cobert i era parcialment tancada, així com la seva posició elevada sobre la riera, fan un edifici força singular dins la diversitat de petits masos i masoveries del poble. La pallissa, que és de dimensions i solidesa notable, està feta de pedra amb coberta de teula a un vessant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72568 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-1 | XIX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat a l'entorn dels camps de Vilarasa es troba entremig de les cases pròximes de cal Felip i cal Riera, i la casa de cal Pere. L'edifici és de planta quadrada i està adaptat al terreny en vessant, motiu pel qual part de la planta baixa està retallant el terreny pel costat nord. Ha estat completament reformada i s'ha afegit algunes ampliacions adossades a les façanes de ponent i tramuntana i llevant. L'exterior està completament arrebossat i no s'observen els materials constructius, per bé que creiem que són els habituals del país vists en moltes altres construccions. L'edifici original sembla que hauria estat constituït per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener de nord a sud, perpendicular a la façana principal de migdia. No s'aprecia cap element destacable a les façanes. La casa està isolada. | 08299-192 | Camí dels Camps de Vilarrasa | Mas de mitjans-finals del s. XVIII, segons documentació oficial dataria de l'any 1881. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Pere, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca, el trobem documentat des del segle XIV. En documentació més recent i directament relacionat amb la casa, que no es pot datar amb precisió de mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, se cita la casa de cal Manel en una compravenda de terra de l'any 1861 per part de Manel Casòliva al costat de la seva casa, a la zona de Vilarrasa del Prat Gros. Documentalment, trobem citat a Manel Casòliva amb propietat d'una casa al poble al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 però altres referències de cal Tuníc com a masos exteriors al poble (més a prop del nucli antic) ens fa pensar que no fa referència a cal Manel tal i on la coneixem avui. | 42.1318300,1.9243800 | 411103 | 4664973 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Completament reformada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72518 | Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrana | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | La casa ha estat venuda recentment i s'estan arranjant alguns espais. | Bertrana és una gran masia. La planta és rectangular, amb una coberta de teula àrab a dues aigües i amb la biga carenera encarada de nord a sud. Es compon d'uns baixos, dues plantes superiors i unes golfes. Com la major part de masies de la zona, té els baixos destinats a l'estabulació de bestiar i els pisos superiors es fan servir d'habitatge. La portalada principal es troba a l'interior d'un petit barri tancat amb un mur perimetral. Des del mateix barri es dóna accés a alguns corrals i la pallissa. Les obertures del pis són principalment fetes de balcons amb ampit i finestres rectangulars a la planta superior. A les golfes i trobem un finestró. Els elements més destacats d'aquesta façana són les dues eixides obertes amb doble arc per cada un dels pisos, i el rellotge de sol entre el 1r i 2n pis. L'interior conserva el seu caràcter tradicional per bé que s'ha adaptat a la modernitat dels nous temps. Un dels elements destacats són els corrals interiors on es pot observar un bon exemple de volta de quatre punts feta amb maó pla. La casa, disposa alguns elements que s'emmarquen dins els espais habituals de treball tradicional de la masia catalana que són destacables per la qualitat i l'harmonia del conjunt. Així doncs al voltant de la façana sud, trobem el barri caracteritzat per un terra enllosat, però sobretot, amb un empedrat de còdols de gairell. El barri, tancat, està envoltat pel sector de ponent per un conjunt d'estables i coberts. A la part de tramuntana de la casa també destaca una gran bassa que podia tenir funcions de safareig. A migdia, en una feixa inferior, també és destacable la parcel·la de l'hort. L'espai destinat com a era, el podríem ubicar al sector del nord-oest de la casa. | 08299-142 | Sector oest. C-26 PK155,400 | Masia d'origen possiblement medieval, ja la trobem documentada al s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de Bertrana com a propietat de Ramon Torner veí de Sant Agustí del Grau. Posteriorment, la casa la també se cita a mitjans del s. XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1842 es fa referència a la casa de Bertrana per la venda de Josefa Viladomat a Andreu Coma de l'heretat de Bertrana. L'edifici principal, actual segona residència dels propietaris, comparteix habitatge amb els masovers, fills de la casa. | 42.1317700,1.9113300 | 410025 | 4664980 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Disposa d'un bonic rellotge de sol de mitjans/ finals del s. XIX, repintat contemporàniament, a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72519 | Rellotge de sol de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bertrana | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Es troba força desdibuixat i sembla que la darrera restauració en va afectar la precisió. | Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment i restes de pintura. Està representat en un quadrant. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga, entorn del qual es disposa una sanefa pintada simulant fulles. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores. Hi figura la data de 1889. | 08299-143 | Casa Bertrana | Segons la data és de 1889. Ignorem si anteriorment havia existit. La restauració de finals del s. XX sembla que n'ha afectat la precisió. | 42.1317700,1.9113300 | 410025 | 4664980 | 1889 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72519-foto-08299-143-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sembla que fou repintat a finals del s. XX. Actualment les hores solars marcades no acaben de coincidir amb l'hora solar real. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72493 | Canal de la central nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-nova | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica de la Sala. Es diferencia de la central més antiga, pròxima al molí del Cavaller i que va quedar sota les aigües de la Baells. Es tracta d'una obra d'enginyeria particular. La resclosa és aproximadament a uns 400 metre de la masia de la Sala. El salt fa funcionar una petita turbina elèctrica de manera discontínua. L'aigua que es recull de la font de Martins es canalitza amb un petit canal que segueix les corbes de nivell fins a una gran bassa allargada. Dita bassa es va omplint progressivament, té la capacitat suficient per fer funcionar el salt. El canal té un recorregut de 0,5 km aproximadament per un terreny boscós i amable. Les parets són revestides amb morter. | 08299-117 | Sector Oest. Entre Martins i la masia de la Sala | 42.1316800,1.8979900 | 408922 | 4664984 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En un punt intermedi es desvia part de l'aigua al torrent natural. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 72580 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-les-eres-de-gardilans | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 /Barcelona 1941 / ... la naturalesa ha fet prodigis, roquissars infernals, engorjats i precipicis .... amb obacs de pinss, tous de falgueres i maduixeres.' AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En aquesta casa hi va trobar la comprensió i l'afecte d'una autèntica família, els Anglerill-Espelt. 'Les Eres de Guardiolans és el lloc on penso i escric les meves obres, el refugi d'una vida laboriós a i difícil, la pau, el repòs i l'amor'. | 08299-204 | Casa de les Eres de Gardilans | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1323000,1.9551600 | 413648 | 4664994 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Identificat recentment des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el dibuix de la masia que es veu a la placa és de Prudenci Bertrana i és una versió de la masia de les Eres de Gardilans. Aquest dibuix fou utilitzat com a revers dels bitllets de 50 cms. emesos per l'Ajuntament de Vilada durant la Guerra Civil l'any 1937. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 72392 | Martins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martins | AYMAMÍ (2000: 17). SERRA (1990: 130-131). SOCA (en curs: s. p). | XIV | L'estat de conservació com a jaciment és bo, encara que cal pensar que es tracta d'un mas derruït. | Es tracta de les restes d'un mas d'època baixmedieval. Actualment només es conserven unes poques parts de la casa, que no superen el metre d'alçada. Presenta una estructura senzilla, de planta rectangular. Segurament només constava d'una planta, la qual es devia dividir en dos estatges: en la llar o habitatge i en les corts i estables. Les parets són molt robustes, però la teulada segurament era construïda amb matèries orgàniques i fang. Al costat del mas poden observar-se murs de pedra i altres signes, com murs molt irregulars, fruit de l'activitat humana. El conjunt queda força amagat entre la vegetació. A una desena de metres del mas, en direcció sud, poden observar-se també les restes d'un antic molinet. S'hi pot veure encara part del mur de contenció de la bassa i el pou o salt d'aigua, que en bona part és cobert per la mateixa runa. Tot fa pensar que el molinet era molt senzill. Devia constar d'un petit obrador, possiblement cobert amb fusta, que en cap cas s'utilitzà com a habitatge. El molí aprofitava l'aigua de la font de Martins. Rec avall, aquesta aigua també feia moure el molí de la Sala i la molina serradora de la Baells. | 08299-16 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | Són ben poques les notícies que tenim sobre aquest indret. Els primers documents escrits que hem trobat són del segle XIV, del 1397 concretament, quan ens apareix com a batlle de Roset un tal Pere de Martins, juntament amb Pere de la Serra. També tenim documents del segle XV, però aleshores el mas ja es trobava deshabitat i rònec. El 1443 era sota domini directe de l'abat de Ripoll. Aquest féu diverses crides per què aquell que tingués títols acreditatius de drets sobre el mas es presentés la documentació a la cort abacial, si no hi establiria qui voldria. S'hi presentà Jaume de Vilanova, de Sant Esteve de Valloriola, i Bernat Erola, de Vilada. A mitjan segle XVI es van fer noves crides, però aleshores el mas ja es trobava dintre de les possessions de la Sala i es trobava deshabitat i derruït. La documentació posterior al segle XVI, sobretot els capbreus, sempre hi fan referència, però sobretot per posar en relleu que es tractava d'un mas abandonat que havia estat adquirit pels tinents de Sala i, lògicament, interessava cobrar-los els censos. Durant l'època moderna i contemporània va córrer la mateixa sort que aquesta darrera finca. | 42.1318600,1.8951000 | 408683 | 4665007 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72392-foto-08299-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72392-foto-08299-16-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'interès de l'indret rau en què fou abandonat molt primitivament, per la qual cosa una prospecció arqueològica de l'indret i una excavació segurament aportaria resultats interessants en relació al modus vivendi de l'època. Actualment existeix un litigi per la propietat entre els propietaris de La Sala i del Molí de La Sala. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72544 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-0 | XIX-XX | L'edifici estructuralment es troba en bon estat. | Es tracta d'una masia situada al final del camí que porta a cal Marquès. L'edifici original estava conformat per un habitatge de planta quadrada, organitzat en planta baixa, pis i golfes. La coberta de teules és a doble vessant i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal. La casa està completament arrebossada i no s'observa els materials dels murs. Les obertures de la casa són petites, de mides diferents i no sembla que hagin estat modificades. La principal és el balcó amb barana forjada situada sobre la porta d'entrada de la façana de migdia. La façana de llevant disposa de dues petites finestres quadrades i cap a la nord. La façana de ponent és la més transformada per la construcció d'una terrassa. L'element arquitectònic més destacat visible, és la llinda recta de fusta a la qual hi ha incís la data 1852 i un cristograma al centre. L'edifici descansa sobre un aflorament rocós elevat que sobresurt uns quants metres per sobre de la llera de la riera de Vilada. L'estructura està migexcavada al vessant pel seu sector nord, tot i que el fonament pràcticament és un llit de roca. | 08299-168 | Sector Ribera | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen a finals del s. XVIII o inicis del XIX. No obstant això, a la llinda de la casa hi trobem la data de 1852, moment que també podria correspondre com a data probables de construcció, o en tot cas, de reforma de la casa. Curiosament, el mateix any, apareix documentat en el volum núm. 2 de resum d'anotacions i registre de finques rústiques de Vilada (ACBR) la casa de cal Conill com un dels límits del lloguer d'una feixa de cal Marquès. | 42.1322800,1.9336600 | 411871 | 4665013 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72544-foto-08299-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72382 | Les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-eres-de-gardilans | AADD (1994: 185). BERNADICH (1991: 194). CAMPS (1959: 122). CAMPS (1965: 70-72). SOCA (1995: s. p). SOCA (en en curs: s. p). WEB (http//:www.leseres.com). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | XIV | Es tracta d'una gran masia, amb l'arquitectura típica de les cases pairals de muntanya. És formada per un conjunt d'edificis, destinats a diverses activitats: vivendes dels amos i dels treballadors de la finca, espai destinat a residència d'agroturisme, estables, magatzems, pallers, etc. L'edifici principal, segurament el més antic, té tres plantes d'alçada, d'uns 400 metres quadrats cada una. A la planta baixa hom pot veure-hi elements interessants, especialment alguns espais coberts amb volta de canó. La major part d'obertures es troben a migdia i a llevant. A migdia s'hi pot veure una eixida, constituïda per tres grans arcades, encara que sembla força moderna. L'edifici principal presenta una planta rectangular quadrada, encarada de nord a sud, però és fruit de diverses ampliacions, sobretot dels segles XVIII i XIX. Així ho mostren les llindes de la major part de finestres i balconades. L'interior de la casa presenta espais molt interessants, com el menjador. El mobiliari i els objectes ornamentals són d'una gran qualitat, però alguns no es corresponen amb la cronologia i les característiques de la resta del conjunt. A unes desenes de metres de l'edifici central hi ha altres construccions, com les pallisses i una gran era enrajolada. A l'exterior, algunes parts han estat recentment modificades, com un mur a la part nord, que s'ha coronat amb merlets i que, òbviament, no es corresponen amb una construcció d'aquestes característiques. | 08299-6 | Antiga parròquia de Gardilans | El fet de trobar el topònim de les Eres a la parròquia de Vilada i, de la mateixa manera, les Eres a la parròquia de Gardilans ens fa pensar que pugui tractar-se d'antics espais comunals de les respectives vil·les o parròquies, on es devia anar conjuntament a batre i a garbellar. L'actual casa de les Eres possiblement es correspon amb les cases citades a l'acta de consagració de Santa Magdalena de Gardilans o a les que apareixen en documentació del segle XI en aquesta parròquia. No obstant, fins al segle XIV no tenim notícies de l'existència d'aquesta masia. El 1357 trobem a Pere de les Eres, juntament amb Pere de Casa Sant Pere i Pere Ferrer, en una confirmació dels dominis del monestir de la Portella. Les Eres de Gardilans també es trobava sota del domini directe del monestir de la Portella. A partir del segle XV els Eres de Gardilans varen anar adquirint masoveries i roturant noves terres, que van eixamplar paulatinament el seu patrimoni. No poques vegades es varen veure implicats en bandositats i altres relacions conflictives de l'època. A mitjan segle XVI els Eres entroncaran amb els Comelles de Castell de l'Areny. Durant els segles XVII i XVIII la finca s'havia convertit en una gran explotació agropecuària, cosa que va obligar a ampliar notablement la casa. També al segle XIX es van fer noves construccions, però no es modificà l'estructura bàsica de l'edifici principal. Al segle XIX els Comelles varen emparentar amb els Anglerill d'Olvan, que encara hi resideixen. De la masia és fill l'erudit Dr. Ramon Anglerill, autor de mitja dotzena de llibres dedicats a santuaris marians del berguedà i excompany de seminari de Jacint Verdaguer. A la casa també hi va fer llargues estades l'historiador i jurista Joaquim de Camps i Arboix i l'escriptora Aurora Bertrana. Actualment els Anglerill intenten compaginar l'activitat tradicional de l'explotació amb un negoci d'agroturisme. | 42.1327400,1.9554200 | 413670 | 4665042 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72382-foto-08299-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72382-foto-08299-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Disposa d'una capella familiar advocada al Santíssim Nom de Jesús. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72457 | Capella de les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-les-eres-de-gardilans | XVII | Sembla que l'interior està pendent de restauració. | Es tracta d'una capella de planta quadrada adossada a la façana nord de la casa de les Eres de Gardilans. Orientada a llevant, la portalada d'entrada és a la façana oest. Es tracta d'una gran porta a doble batent feta de fusta amb grans panells rectangulars, tota clavetejada amb claus forjats de grans dimensions de cap rodó. La portalada està feta amb grans brancals de pedra repicada i una gran llinda rectangular, decorats amb una motllura incisa. A la llinda hi veiem inscrit l'any 1637 flanquejant una filigrana ovalada esculpida a l'interior del qual s'observa un cristograma sobre 3 creus. Finalment, la gran llinda està flanquejada per la seva part superior i laterals d'una cornisa. La façana es complementa amb un òcul i un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc de mig punt de lloses a plec de llibre. El campanar es corona a doble vessant amb lloses planes. Actualment només hi ha una campana de bronze. No hem pogut observar si hi ha inscripcions. La façana nord disposa de dues obertures. Una d'espitllera pròxima a l'altar feta de pedra sorrenca repicada, creiem que original, i una segona d'obertura posterior, completament rectangular sense cap element característic. La coberta de teula àrab i fusta és a una sola vessant, descendent de S-N. Es decora, sota teulada amb un ràfec esglaonat fet de maons. La façana de llevant (absis) tanca recte adossada a un cobert de la casa. Finalment dir que consta d'un banc corregut davant la porta d'entrada adossat també a l'espai que queda de la façana de la casa. | 08299-81 | Casa les Eres de Gardilans | La capella familiar és d'estil barroc i segons la data hauríem de situar la seva consagració l'any 1637. La decoració és molt austera, i està advocada al Santíssim Nom de Jesús. Abans de la guerra civil de 1936-1939 conservava un retaule barroc i quadres d'Antoni Viladomat. Sembla que la talla original fou venuda. | 42.1329100,1.9554100 | 413669 | 4665061 | 1636 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | No es pot observar amb detall la campana, la qual sembla decorada en el seu procés de fabricació. Per dimensions es podria considerar igual a la que es troba a Santa Magdalena de Gardilans. | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72536 | Cal Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixader | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XVIII-XX | La conservació de la casa és deficient pel càstig que el riu ha infligit a la casa. No obstant això, estructuralment l'edifici s'ha anat mantenint per part dels propietaris. | Es tracta d'una masia situada al costat del molí del Boixader, al peu de la ribera de Vilada. Ubicada en uns plans a peu de ribera, pateix sovint inundacions quan es produeixen crescudes sobtades de la riera. L'actual edifici és només la meitat de l'edifici original. Interiorment és un edifici de planta baixa, pis i golfes però les crescudes i aportacions de sediment del riu han cobert completament la planta baixa. Per tal de reforçar l'edifici, s'ha consolidat l'estructura amb la construcció d'un mur de formigó adossat a les façanes sud, est i oest. L'edifici és de planta rectangular, orientat a migdia, amb una gran coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els materials principals són pedra del país sense desbastar, grans pedres cantoneres escairades i morter de calç. La coberta és de fusta i teula ceràmica. Actualment la porta principal és a la façana nord. No mostra cap element destacable a la façana. S'ha construït contemporàniament un cobert adossat a la façana oest sense interès. | 08299-160 | Sector de la Ribera | Recuperant la informació sobre el molí del Boixader, podem situar el nom de Boixader (compartit amb la casa) a mitjans del s. XVIII quan el molí es troba en mans de Francesc Boixader. Segons la documentació cadastral feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. Aquesta infraestructura podria contemplar la presència del mas inclòs en el conjunt del molí. Segons la propietat actual de la casa, sembla que la divisió entre casa i molí es produí per una separació de béns d'herència (hereu i cabaler). A mitjans del s. XIX, 1847, era propietat dels amos de cal Bep de la Ribera. La venda a la propietat actual es produí l'any 1909 i des de llavors s'ha anat llegant als hereus. Comparteix entorn, amb altres masos del barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. En darrera instància cal mencionar la particularitat que fou pintat dues vegades per Prudenci Bertrana, juntament amb el molí, l'any 1935. | 42.1327900,1.9357300 | 412043 | 4665068 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72536-foto-08299-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sota la capa de gairebé 2 metres de grava i sediments de riu queda enterrada la planta baixa de la casa, l'era i bona part de la pallissa de la casa, la qual també ha desaparegut. Hi ha un segon cobert a la part nord de la casa, de construcció contemporània. Sembla que l'última ampliació de la resclosa de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer va propiciar un augment del cabal de la bassa que ha desencadenat amb les destrosses patides al molí i cal Boixader. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72386 | Molí de Baix (o de Boixader) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-boixader | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s. p). | XIII-XVIII | Es tracta d'un tradicional casal moliner de planta rectangular, encara que modernament s'hi afegí un altre cos. Aquest afegit sembla ser fet amb motiu d'un engrandiment de l'obrador. El cos principal també sembla ser una ampliació del primitiu molí medieval. Es tracta d'un edifici de dues plantes, amb una estructura clàssica i una coberta a doble vessant. No presenta elements massa interessants, tret d'una doble balconada, entre el primer i el segon pis, separats per una gran biga de fusta, i les arcades acabades en volta a la planta baixa. Conserva encara baranes de fusta. No es conserva, però, la bassa i la resclosa del molí. Aquestes es trobaven darrere del molí i varen ser cobertes amb terra a finals del segle XX. Ara s'ha convertit en una feixa cultivada. A l'interior, però, resten encara alguns aparells del molí. Algunes riuades sofertes recentment van desviar una mica el curs normal de la ribera i l'aigua es filtrava a l'interior de l'edifici. Això va obligar a aixecar un mur de formigó per tal de contenir futures pujades d'aigua, però el fet és que desvirtua bastant l'edifici. | 08299-10 | Sector sud-est | El molí el trobem esmentat per primera vegada el 1295, cosa que fa suposar una existència més antiga. El trobem mencionat, juntament amb el rec o canal, quan Pere Baró el va vendre a Bernat Ferrer, amb dues peces de terra més. Des del segle XIV les referències al molí cada vegada són més habituals, sobretot en capbreus del monestir de Sant Pere de la Portella, que en ostentava el domini directe. El 1358 l'abat Berenguer de la Portella demanava a Beatriu Ferrer i al seu marit Berenguer 40 sous barcelonesos per tal de poder-se redimir de la remença. El 1364 demanava ja 50 sous als fills dels anteriors possessors. Des d'aleshores els Ferrer apareixen ininterrompudament a la documentació com a tinents del molí, però les referències directes al molí són poques. Els Ferrer es van mantenir al mas fins a finals del segle XVII, quan el molí va ser venut als Boixader de la Nou. Des de llavors va començar a ser denominat com a molí de Boixader, encara que en algunes ocasions hom s'hi referia com a molí de Baix o Molinot. El 1766 es trobava en mans de Francesc Boixader i segons la documentació cadastral feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. S'hi va moldre fins ben entrat el segle XX. Després d'aturar la seva activitat, tornà a moldre alguns anys després de la guerra civil de 1936-1939. Actualment hi ha l'obrador i forn de pa ecològic de Cal Pitus. | 42.1328400,1.9359800 | 412063 | 4665073 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72390 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-15 | RIU (1992: 89-95). SOCA (en curs: s. p). | XIV | Es tracta d'una gran cas pairal amb una estructura molt tradicional, situada en un petit coll de muntanya encarat cap a migdia. L'edifici és format per un cos central, de planta rectangular, possilement es tracta de la primitiva 'sala', atès que les parets són molt robustes i presenta una alçada considerable. Aquest edifici principal, destinat bàsicament a vivenda, ha estat complementat amb altres edificis adjecents, que s'utilitzen per les activitats propies de la finca (agraries i ramaderes). La teulada de l'edifici principal és a dues vessants i s'encara d'est a oest. La casa presenta una estructura molt clàssica i sòbria, amb unes obertures molt petites, excepte al cantó nord on s'han arribat a tapiar les poques que hi havia. En general, a l'exterior, no hi ha elements molt rellevants, tret d'alguns objectes i altres elements mobiliaris típics de les feines del camp. A l'interior hi ha una petita capella familiar, actualment molt deixada. Darrera de la casa, per la banda de tramuntana, hi ha una gran era enrajolada i, a l'altra banda de l'era, una gran pallíssa, semblant a les que es poden trobar a la resta del terme. De la pallíssa són especialment interessants els acabats en fusta. La casa és envoltada per bosc d'alzina i roureda i, també, per múltiples camps i feixes que encara conserven els marges empedrats. La zona és força humida, cosa que s'ha aprofitat per idear un sistema de petits canals que fan arribar aigua a la casa. | 08299-14 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | La masia de la Sala la trobem mencionada el 1341 en un llevador de censos de la sagristia del monestir de la Portella, com a la Sala de l'Espunya. De fet els complement 'de l'Espunya' el trobem al llarg de l'època medieval i moderna, cap a finals del segle XVIII caurà en desús. Si bé, com diem la casa no és documentada fins al segle XIV l'indret de l'Espunya ja apareix en documents del 995 i de 1001: 'ipsa Spungia'. Per aquest motiu podem pensar que l'origen de la casa és anterior, possiblement es una de tantes 'sala' o 'palacium' que es documenten a Catalunya als segles XI i XII, com a casa forta i residència del 'baiulus'.Del segle XIV en endavant els esments de la casa i dels seus posseïdors cada vegada acostumen a ser més freqüents, especialment entre la documentació del monestir de la Portella. Els tinents del mas són aleshores cognominats Sala. La crisi dels segles XIV i XV va permetre als Sala establir-se i adquirir gran nombre de masos rònecs o abandonats (Martins, Torrent, Ricolp, Campedragar, el Pujol...), amb la qual cosa eixamplaren notablement les seves possessions, moltes en terme de la Baells i de la Nou. Juridicament la masia de la Sala es trobava en una situació complexa. Formava part de la parròquia de Santa Maria de la Baells, però es trobava dins de la batllia de Vilada i de la baronia de la Portella. Al segle XVI el mas passà a mans dels Canal de Berga. Durant els segles XVII els enfrontaments dels Canal amb el Comú de Berga pels emprius de Puigherbessos varen ser molt tensos i arribaren a provocar situacions molt violentes, fins que a començaments del segle XVIII s'establí una concòrdia. Durant el set-cents era, amb 2000 jornals de terra, una de les finques més grans de la baronia de la Portella i, per extensió, de tota la comarca. A començaments del segle XX el mas fou adquirit pels Orriols, que són els actuals propietaris. | 42.1325500,1.9029200 | 409331 | 4665076 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72390-foto-08299-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72390-foto-08299-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | No s'ha pogut realitzar una visita general a l'interior, pel poc interès que hi han tingut els propietaris actuals. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72464 | La Serra Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-jussana | <p>SÁINZ DE LA MAZA. Notícies documentals sobre l'abadia de Sant Pere de la Portella, Urgellia, vol. XIII, pàgs. 400- 401. 1996 SANTAMARIA I ROVIRA, Joan: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abadiat i baronia, Solsona. 1935 VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017</p> | XVIII-XX | L'edifici està completament reformat des de l'any 2013. | <p>Es tracta actualment d'una pallissa situada al costat de la casa de la Serra. Ambdues cases estan separades per l'era enrajolada. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i actualment s'organitza amb dos nivells. El pis superior és a nivell del pla de l'era i l'inferior és parcialment excavat al terreny al qual s'hi accedeix per la seva façana oest. La coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal està orientada vers l'oest està suportada per bigues de fusta només desbastades i llates. Els murs estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les façanes est i oest són completament obertes corresponents a la seva funció tradicional de pallissa, la qual estava dividida i reforçada per una sèrie de 3 pilars de pedra al centre. Actualment està completament reformada pel nou ús de turisme rural. Abans de la reforma consta que a la part baixa s'utilitzava d'estables i el pis de pallissa. A les dues cantoneres de la façana de llevant és on podem trobar els segments de mur més antic i que podria correspondre a la casa documentada de la Serra Jussana. La plomada del mur està parcialment desplaçat de la resta de l'edifici i s'observa com es va fer una reconstrucció del mur. Aquest fet passa també a la cantonada nord-est. La particularitat de la cantonada sud-est és que hi trobem una finestra feta amb llinda de pedra i brancals a la qual per la part interior s'incorpora un festejador i el qual no tindria sentit en una construcció destinada a pallissa. El nivell inferior també disposa d'un segon finestró per donar llum als estables. Pel que fa a la façana nord, s'observa alguna obertura tapiada a posteriori, però sense obertures. Adossat a aquesta façana hi ha evidències d'una ampliació de la qual només queda una base enrajolada. Un segon element que podria correspondre a l'edifici original és una escala de pedra per accedir dels antics estables al pis i que amb la reforma de l'edifici ha quedat tancada i només visible des del pis inferior.</p> | 08299-88 | Sector est. Casa la Serra | <p>La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a les Eres de Vilada a mitjans dels anys 1990 i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El dibuix actualment es troba al fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona.</p> | 42.1329100,1.9381600 | 412244 | 4665079 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||
| 72383 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-6 | SÁINZ (1996: 400-401). SANTAMARIA (1935: 23). SOCA (en curs: s. p). VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 | XVIII-XX | Completament reformada | És una masia de dimensions mitjanes i d'una planta rectangular. Consta de dos pisos d'alçada, més les golfes. La teulada és de teula a dos vessants. La part més característica de l'edifici és la façana de ponent. A la planta baixa d'aquesta façana s'hi obren dues arcades, que donaven entrada a les corts i als estables. Tapiades durant molts anys, amb la reforma efectuada l'any 2013 s'han recuperat per bé, que ara són l'entrada principal a la casa, ja que s'ha transformat els estables en espai residencial de la casa. Tant al primer pis com al segon hi trobem diverses finestres, ampliades i modificades modernament, però que es deuen correspondre amb les originals. L'edifici presenta un cos central quadrat molt robust, amb l'aparell més aviat gran i ben disposat. Sembla tractar-se de l'edifici primitiu. A aquesta part s'encavalca una altra, que actua com a ampliació de la casa. Els carreus d'aquesta part són més petits i no presenten una disposició massa acurada. A la façana nord s'ha conservat un forn de pedra domèstic de la casa que només tenia sortida de fums per la xemeneia interior de la cuina. Davant de la casa, hi ha una gran era enrajolada possiblement a mitjans del XVIII o principis del s. XIX que separa del que havia sigut possiblement l'antiga casa de la Serra Jussana i que en els darrers temps ja només tenia funció de pallissa de la casa. Amb la reforma de l'any 2013 es van retirar unes porqueres situades a pocs metres de la façana sud. | 08299-7 | Sector sud-est | La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a Les Eres de Vilada a mitjans dels 90's i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de Les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El Dibuix actualment es troba al Fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona. | 42.1329500,1.9384100 | 412264 | 4665083 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa ha estat transformada a masia de turisme rural l'any 2013. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72547 | Cal Felip i cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-i-cal-riera | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Es tracta d'un conjunt de dos habitatges situat a la part alta de les feixes ubicades al sector de Vilarrassa per sota el bosc dels Pins del metge Soler. Cal Felip i cal Riera constitueixen un edifici rectangular establert en una feixa paral·lela a l'edifici situat en un punt on el desnivell és força pronunciat. Ambdós habitatges disposen d'un cobert annex a ponent i llevant respectivament, i també paral·lels a la feixa. Els edificis presenten una distribució de baixos i pis amb la coberta a doble vessant, i el carener orientat paral·lel a les façanes principals de migdia. La casa de cal Felip ha estat completament reformada, fins al punt que es va realinear, a la segona meitat del s. XX, deixant una marca molt evident a la façana. La verticalitat del punt on es troben les cases ha fet que a poc a poc el terreny vagi movent i inclinant-se els edificis. Motiu pel qual la casa de cal Riera presenta un contrafort a migdia. La reforma de la façana de cal Felip, a la qual s'observa un parell d'ampliacions, no permet visualitzar el parament original dels murs. No obstant això, a cal Riera se'ns mostra el material constructiu. Possiblement ambdues eren fetes de pedra amb un parament irregular i sense escairar i grans carreus cantoners només desbastats. Coberta de teula i senzilles obertures amb llinda de fusta. Un dels elements destacats del conjunt el trobem a la façana de cal Riera en el qual s'observen dos arcs de pedra parcialment tapiats als baixos. També s'observa una ampliació a llevant amb un arc de maó pel costat com a porta d'entrada. La façana principal de les dues cases és encarada al sud, per bé que les portes d'entrada principals actuals són a ponent i llevant respectivament. Dels diferents coberts annexos el més destacable és el primer tram del cobert de cal Riera. Fet amb pilars de pedra és obert a la seva meitat superior i descansa sobre un mur de contenció del marge. Es troba en mal estat. Els de cal Felip han estat reformats contemporàniament. | 08299-171 | Sector Vilarrassa | Per característiques arquitectòniques i materials de les cases de cal Felip i cal Riera podrien tractar-se d'un petit edifici original al qual posteriorment alguna divisió reconvertir en dos habitatges. Les reformes de cal Felip han estat sobretot a partir de la segona meitat del s. XX. Documentalment, trobem citada dues cases propietat de Ramon Prat i Denot al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 les quals s'anomenen Casanova i Casabella, a la partida de can Vilarassa, les quals creiem que es poden identificar amb la casa de cal Felip i cal Riera. Posteriorment també són citades les cases de cal Felip i Riera a mitjans del s. XIX, per bé que la primera documentada és cal Felip. En el registre de finques rústiques dipositat a l'ACBR se cita l'any 1858 una compra per part de Felip Prat, d'una peça de terra dividia en diferents faixes o bancals, a Vilada, situada al terme de l'heretat de Vilarrassa, que limita a orient amb Josep Prat i Canal que ens fa pensar que podria tractar-se d'una referència al mas. | 42.1328000,1.9220400 | 410911 | 4665083 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72547-foto-08299-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72499 | Alzina dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-enamorats | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba en un dels punts més elevats de la carena que travessa pel mig del Bosc del metge Soler. Es troba en una zona de bosc mixt humit en el qual la carena orientada d'est a oest, separa clarament el bac de tramuntana amb un bosc més clarejat al solei. Es troba envoltada sobretot de pi roig, els quals han crescut amb rapidesa i tapen una mica la presència de la seva copa. La capçada és una mica esclarissada pel que és habitual en aquesta espècie. L'arbre està molt estilitzat, possiblement per la competència amb els pins de l'entorn. La seva escorça és fosca i clivellada. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Mesura 15 m d'alçada aproximada. 1,65 m de perímetre de volt de canó i 12m. de capçada. | 08299-123 | Parc dels Pins del Metge | A mitjans de segle XX es tractava d'una alzina força ufanosa que destacava per trobar-se enmig d'una zona de feixes conreades que li donaven un caràcter solemne encara que les dimensions eren menors, pel fet de tractar-se isolada. L'arbre va agafar popularitat entre els veïns i veïnes del poble per la seva posició privilegiada paisatgísticament sobre la vall de la Baells. Era un lloc de passeig per moltes parelles del poble i per aquest motiu rep el nom de l'Alzina dels enamorats. Val a dir, que malgrat trobar-se enmig del bosquet que feu arranjar el Metge Soler per adaptar-lo a zona de passeig pels malalts residents al seu sanatori, aquesta alzina no fou plantada. | 42.1330600,1.9228600 | 410979 | 4665111 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 72500 | Trinxeres del Bosc del metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-bosc-del-metge-soler | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a la part sud de la carena per sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. La línia, que estpa orientada N-E, aconsegueix bona visibilitat de l'entrada oest del poble. Aquesta entrada va ser fortificada tant pel sector sud, com pel nord, al voltant de cal Bars i la Coromina. En aquest punt hem pogut identificar una única línia de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa d'una profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc tot mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. A la punta oest, s'identifica un eixamplament, fet que ens faria pensar en algun tipus de pou de tirador o la instal·lació d'una metralladora. | 08299-124 | Sector Clotassos. Parc del Bosc del metge Soler. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1330900,1.9220600 | 410913 | 4665115 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72402 | Font de Martins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-martins | AYMAMÍ (2000: 17). SOCA (en curs: s. p). | La Font de Martins brolla de l'interior d'un espai rocós, prop de la masia la Sala. La seva aigua és conduïda per un petit canal, al llarg d'uns centenars de metres, fins a una arribar a una bassa. Tant el canal com la bassa tenen el terra i les parets aïllades amb ciment, per evitar fuites i filtracions. El canal disposa d'alguns sobreïxidors i punts reguladors del cabal. La bassa té una gran cabuda i presenta més profunditat a la banda de llevant. També alberga algunes especies de peixos, però és envoltada per una tanca per tal d'evitar l'accés del bestiar, sobretot de les vaques. Des de la bassa, l'aigua desguassa, per una tuberia coberta, al pantà de la Baells. No obstant, abans d'arribar a l'embassament, l'aigua surt a l'exterior en arribar al molí de la Sala, on és reconduïda amb finalitats ornamentals. L'aigua d'aquesta font és potable i força gent s'hi arriba per proveir-se'n. L'indret és tranquil i constantment netejat, cosa que el converteix en un espai molt atractiu. | 08299-26 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | L'aprofitament de l'aigua de Martins de ben segur és d'època medieval. La seva aigua permetia fer funcionar el petit molinet de Martins, el Molí de la Sala i Serradora de la Baells respectivament, però en èpoques diverses. Tanmateix, la canalització i embassament de l'aigua en sentit transversal, que desvia el seu curs vertical, més o menys natural, és força recent. L'actual infrastructura data de 1934, quan Teodor Miralles va construïr una central hidroelèctica que n'aprofitava l'aigua. La central es trobava prop del curs del riu Merdançol i actualment resta negada per les aigües del pantà de la Baells. La central ja deixà de funcionar abans de la construcció de l'embassament i, des de llavors, la canalització i la bassa es varen mantenir amb altres finalitats, sobretot pel proveïment d'aigua a les cases properes. Davant de les secades dels darrers anys, l'Ajuntament de Vilada també va plantejar fer arribar l'aigua fins al nucli urbà, però el projecte va ser posteriorment desestimat. | 42.1329900,1.8944300 | 408630 | 4665134 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72402-foto-08299-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72402-foto-08299-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment existeix un litigi per la propietat entre els propietaris de La Sala (Ramon Orriols Puigcasas) i del Molí de La Sala (Ramon Rotllan Olivella). | 85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72408 | Bosc del Metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-metge-soler | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | L'estat de conservació dels espècimens naturals és bo. A Mitjans dels anys 2000 s'havien degradat moltíssim els camins, els bancs i els marges empedrats. No obstant això, l'Ajuntament va arribar a un conveni amb la propietat i s'han efectuat algunes actuacions d'arranjament dels espais. S'ha instal·lat alguns travessers de fusta als camins que n'eviten l'erosió i l'aparició de reguerons. També s'han arranjat alguns dels bancs que es trobaven en mal estat, per bé que hi ha esllavissades que continuen sense arranjar-se, sí que s'ha retirat les que cobrien el camí principal. | El Bosc del Metge es troba en un turó allargassat, prop del nucli urbà de Vilada. En ell s'hi poden observar un bon nombre d'arbres, sobretot de fulla perenne, que no són propis de la zona, sinó que hi van ser introduïts artificiosament, la majoria damunt d'antics camps de conreu i pastures. En algun indret poden encara observar-s'hi les típiques barraques utilitzades pels pagesos per guardar-hi eines i altres utensilis. Un ample camí de ronda permet vorejar tot el turó, que al seu torn queda intercomunicat per camins secundaris. Alguns corriols també permeten arribar a algunes cases disseminades, com a cal Manel, cal Riera o Cal Teixidor. Successivament hom hi va trobant bancs de pedra i altres espais conscientment adaptats per al repòs i el lleure. Els vorals de molts camins són flanquejats per marges curosament empedrats. Es tracta d'un important punt de trobada i de passeig per a la gent del poble i també de fora. | 08299-32 | Sector nord-oest | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que en terrenys de cal Tuníc i adjuntant-n'hi de comprats i bescanviats, en un turonet farcit de feixes i feixons, on la gent del poble que no tenia terra hi menava els seus hortets, el nostre home hi va plantar un bosquet amb diferents espècies de pins i d'altres arbres. Volia que fos un indret accessible perquè els malalts hi poguessin anar a fer salut i la gent del poble el va començar a anomenar el Passeig del Metge. Aquest és el llegat que ens ha quedat a Vilada del metge Soler, el passeig, els pins, el bosc, el bosquet, sempre del metge al darrera, o bé la muntanyeta com en deia ell, és l'indret ideal per anar a caminar o córrer sense haver de bregar amb els desnivells que envolten el poble. | 42.1333100,1.9258300 | 411225 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Àngel Soler i Daniel | A mitjans dels 2000 es van tallar uns grans xiprers a l'indret que donava entrada en aquest espai. La tala es va efectuar no arran, sinó a mitja alçada, cosa que ofereix molt mal aspecte. També es va arreglar part dels camins interiors i s'hi va col·locar una font ornamental de pedra a la plaça central. Posteriorment, també s'ha millorat els bancs del punt panoràmic situat sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. Les vistes de l'embassament de la Baells, el Picancel i la serra de Queralt són immillorables. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72535 | Cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques-0 | XVIII-XX | La façana està una mica deteriorada. Estructuralment sembla que està en bon estat. | Es tracta d'una masia situada pròpiament a l'entorn conegut com la Ribera. La casa és a prop de cal Sastre, sobre les cases del molí del Boixader i cal Boixader. Ubicada en un entorn força planer ja molt a prop del curs de l'aigua, està envoltada d'una extensió de camps de dimensions considerables per la mitjana del voltant. L'edifici és de planta rectangular, orientat al migdia, amb una gran coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els materials principals són pedra del país sense desbastar, grans pedres cantoneres escairades i morter de calç. La coberta de fusta i teula ceràmica. La lectura dels paraments ens mostra que la casa ha viscut diverses ampliacions del nucli original. La porta originial principal, la central, és a migdia. Actualment la casa disposa de planta baixa i dos pisos. El nucli original s'ha anat ampliant, possiblement, primer cap a l'oest, ampliant un cos, posteriorment, alçant la coberta, i en darrera instància una tercera ampliació també al sector de ponent. Contemporàniament s'ha habilitat una escala exterior al 1r pis que trenca una mica la imatge de conjunt de la façana. Les obertures gairebé totes semblen originals a excepció de les ubicades al últim cos ampliat a l'oest i la central de la façana nord. Les originals són quadrangulars, de diferents dimensions, amb senzilla llinda de fusta recta, igual que la porta principal. L'edifici està parcialment excavat al terreny, i per la façana nord només sobresurt el 1r i 2n pis. | 08299-159 | Sector de la Ribera | Mas característic dels que podem trobar disseminat a l'entorn immediat del poble. Les dimensions de la casa són notables i les ampliacions diverses, fet que fa pensar en una evolució força activa de la casa. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Marquès com a propietat de Ramon Casellas. No obstant això, sembla que hauria pogut ser una edificació anterior. Existeix documentació del primer terç del segle XIX en el qual apareix una casa del terme de Vilada amb el nom de ca la Marquesa, fet que ens fa pensar que podria tractar-se de cal Marquès. Concretament, és present a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. A l'any 1824, Josep Casellas fa un lloguer a Ramon Comellas d'un terreny de 6 mesures de terra anomenades de la Marquesa. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. | 42.1333900,1.9348300 | 411969 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72535-foto-08299-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Les diferents ampliacions de la casa han anat deixant una visible factura a la casa a la qual s'observa diversitat d'obertures tapiades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 72459 | Teuleria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-pradell | XIX-XX | Actualment està completament cobert per la vegetació. Malgrat tot, els forns es poden veure bé. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret entre la pista que va a la casa de Pradell i els camps de la zona sud de la casa. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de les dues cambres de cocció i les boques d'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra. Els arcs d'accés a la cambra són de maons. A 20 metres dels forns s'observen restes d'una petita edificació que servia de nau de treball de la teuleria. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua (malmès per unes obres a la carretera), munts de terra argilosa vermella entre la vegetació i restes de materials tipus teula i maons. | 08299-83 | Casa de Pradell | Els forns d'obra permetien la fabricació de materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració, que era manual, consistia a disposar d'argiles i un torrent proper. Un cop garbellada la terra i neta d'impureses, es mullava per obtenir fang a partir del qual es desenvolupava el material volgut i es posava a coure. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La teuleria del Pradell va iniciar la seva activitat a mitjans del s. XIX segons sembla de la tradició oral de la família, i va estar activa gairebé fins a mitjans del segle XX venent producte entre Vilada i Borredà sobretot. Aquesta activitat és un molt bon exemple de la capacitat de diversificació que tenien els masos per tal d'ampliar la rendibilitat de les seves terres explotant els seus propis recursos a l'entorn rural. | 42.1340400,1.9633400 | 414326 | 4665179 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72412 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-8 | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | L'estructura bàsica no perilla en absolut, però l'entorn presenta un estat de degradació i deixadesa força gran. | És una de les cases pairals més grans del municipi. L'edifici central és un bloc compacte de planta rectangular, amb la teulada a dues aigües i encarada d'est a oest. Té una alçada de dues plantes, on cal sumar els baixos i les golfes. Als baixos hom hi troba els estables, als quals només es pot entrar per la part sud. Davant dels baixos hi ha un petit cortal, al que els amos es refereixen com a barri, al qual s'accedeix a través d'un portal semicobert. L'estructura murària del cortal està molt ensorrada. A la primera i a la segona planta, que s'utilitzen com a habitatge, s'hi entra per l'era. La segona planta és fruit d'una ampliació molt recent. L'era es troba al nord, entre la casa i una gran pallissa. La casa no presenta elements rellevants. Les obertures són molt petites, la majoria són finestres, i les llindes són de fusta i molt simples. A redós de la casa s'hi aixequen altres edificacions, sobretot coberts destinats a les activitats agràries i ramaderes de la finca, però tots ells semblen molt moderns. Actualment la casa està dividida en dos habitatges. La façana nord delimita aquesta separació la posició del pou artesià, al qual només s'hi pot accedir des de l'interior de la casa. | 08299-36 | Sector sud-est | La primera menció del mas el Prat és de l'any 1346. En el document on és consignada la notícia, Maria de Prat Jussà i el seu marit Arnau bescanviaven unes terres amb Ròmia de Prat Sobirà i el seu marit Pere. L'operació es va fer per tal de racionalitzar millor ambdós patrimonis. De retop això ens fa pensar que el mas Prat, que en aquest document correspon al mas Prat Jussà, és molt anterior, possiblement d'abans del desdoblament dels masos dels segles XII i XIII, però malauradament no en tenim notícies certes. El document de 1346 fa una veritable descripció del paisatge de la zona: basses d'aigua, canalitzacions, camins, camps... Cosa que ens mostra l'arrelament de moltes activitats humanes. L'inicial domini directe que els Prat Jussà tenien sobre el seu mas va passar més tard a l'abat de Sant Pere de la Potella. A partir del segle XV hem d'anar a cercar la major part de referències del mas entre la documentació portellesa. El 1437 trobem a Bartomeu del Prat de Vilada en una confessió col·lectiva de terres del monestir. Durant els segles XVI i XVII trobem els Prat en molts documents, sobretot de caràcter notarial, però les mencions explícites de la casa són molt esporàdiques. Més aviat apareixen arrendant les seves terres meridionals, en direcció a les Canals de Sant Miquel, per la pastura de bestiar, ja que aquestes no són aptes pel conreu. Les terres de la part més septentrional del mas si que eren conreades. La recanació cadastral de mitjan segle XVIII hi esmenta una gran extensió de cultius i moltes espècies conreades, però aleshores el mas ja no es trobava en mans dels Prat, sinó del terratinent Antoni Bergafeta de Berga. Durant el segle XIX també varen tenir lloc alguns canvis en la titularitat de la propietat. Els actuals propietaris són la família Vilalta, que en treballen les terres i practiquen activitats ramaderes. | 42.1337800,1.9318600 | 411724 | 4665182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Una inspecció acurada als baixos, segurament permetria endevinar vestigis de les estructures primitives, d'època medieval. És interessant una creu gravada en una llosa que fa funcions de graó a les escales per accedir al barri. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 72497 | Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-terrers | VVAA., Itineraris geològics del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Centre d'estudis Geològics Valentí Massachs. 1981. Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Jaciment fossilífer de l'Eocè prepirinenc esdevingut clàssic. Els fòssils que conté permet considerar-lo del Biarritzià inferior o el Lutecià superior. El jaciment dels Terrers de Vilada es troba poc abans d'arribar a la població des de Berga, en forma d'una clapa grisa entre el boscam en un vessant que mira a la dreta de la carretera. Des de cal Tunic hi ha una pista que ens deixa pràcticament al jaciment, si bé l'accés a peu és un passeig curt i agradable. Al llarg de tot el recorregut des del viaducte de Vilada sobre l'embassament de la Baells resta a la nostra dreta el curs de la riera del Merdançol. La construcció de la nova carretera per esquivar les aigües de l'embassament de La Baells, va portat a excavar profundes trinxeres, que exhibeixen abundància de dipòsits de sedimentació de prou interès per a reconstruir les circumstàncies del dipòsit de tot el gran gruix de material marins i continentals correlatius a l'erosió dels relleus del Prepirineu. La presència és abundant de nummulits, assilina, bivalves, gasteròpodes, equínids, i crustacis junt amb el material denominat argilenc. | 08299-121 | Sector dels Clotassos. Davant de cal Jordi. | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. Els típics de Vilada són: Eupagatus cossmanni (Lambert) (1), Pyrazus angulatus (Solander) (2), Shizaster spado (Lambert) (3), Colneptunus hungaricus (Lorenthey) (4), Meretrix cfr incrassata (Sowerby) (5), Eufistulana chiai (Vidal) (6), Cardita cfr. Dufrenoyi (D'Archiac) (7). | 42.1338700,1.9235900 | 411041 | 4665200 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Associació faunísitca: -Eupatagus cossmanni -Schizaster spado -Callinassa edwarsi -C. Fraasi -Ctenocheles burlesonensis -C. Cultellus -Eocalcinus eocenicus -Retropluma -cenica -Stendromia calasanctii -Micromaia margarita -Colneptunus hungaricus -Pericanthus dalloni -Pilumnoplax urpiana -Hepatiscus poverelli. | 123 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 72534 | Cal Sastre Xic / cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xic-cal-fusteret | XVIII-XX | Es tracta d'un mas situat entre el conjunt de masos de cal Bover i el molí de Boixader i cal Marquès. L'edifici manté un nucli original al qual s'ha afegit algunes ampliacions. La façana ha estat completament restaurada i arrebossada contemporàniament. La planta, de base quadrada, té la façana principal orientada al sud-oest, al peu del camí. Actualment no es pot fer una lectura de paraments i veure possibles ampliacions del mas, però semblaria que com a mínim n'hi va haver tres, totes elles ampliant-se a llevant. No s'observa elements d'interès especial a la façana. La casa esta assentada al vessant de la muntanya, per bé que el nucli original es trobava en un entorn pla, les següents ampliacions van anar creixen sobre el desnivell. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal de migdia. | 08299-158 | Sector Ribera. Pista al Molí del Boixader | Actualment coneguda com a cal Fusteret, el nom propi de la casa és cal Sastre Xic. No descartem que l'origen del nom estigui vinculat a l'activitat per part d'algun dels membres de la família al llarg del s. XVIII o XIX. Segons documentació familiar, la casa es documenta per la propietat ja des de l'any 1777 i sempre ha estat propietat de la família. La reforma última es féu l'any 2001. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. Per altra banda, documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Sastre com a propietat de Joan Ferrer. | 42.1341000,1.9350300 | 411987 | 4665214 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72534-foto-08299-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa disposava de dues fonts. Una ha quedat coberta per la riera, i la segona no era de molt bona qualitat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/