Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72602 | Vil·la romana del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-del-molinot | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -II/IV | <p>A l'antic camí del Molinot, a la zona coneguda com Les Planes, es van localitzar murs i fragments de paviment d'opus signinum, així com una rajola amb part d'una inscripció: 'MIL'. Al voltant de la vil·la es van trobar dolium, imbrices, tegulae, testae, peses de teler, etc.</p> | 08300-18 | Les Planes | <p>Va ser excavat cap als anys 70 per un grup de voluntaris, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, durant vàries campanyes d'estiu. El professor Miquel Tarradell va visitar l'indret el 1974 i va animar l'equip en seguir desenvolupant la seva tasca. Posteriorment, la troballa fou esmentada a la tesi doctoral de S.J. Kaey.</p> | 41.5667600,1.9597000 | 413262 | 4602198 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72604 | Vinya de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-salut | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | Desaparegut | <p>Algunes fonts revelaven l'existència d'enterraments en aquest indret, que no s'han pogut localitzar. Sí que s'hi ha trobat ceràmica romana i ibèrica, a la zona sota la vinya. Prop de la riera de Gaià també s'hi va trobar ceràmica Sigil·lata i rajoles i teules ibèriques i romanes.</p> | 08300-20 | Camí de Can Mitjans | <p>Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5528400,1.9652000 | 413702 | 4600647 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72604-foto-08300-20-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72606 | Viaducte del torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-torrent-del-llor | XIX | <p>Pont ferroviari que travessa el Torrent del Llor. Es troba construït amb formigó i consta d'un total de cinc ulls d'arc de mig punt. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-22 | Torres Verdes | <p>Tot i que no s'han trobat notícies històriques d'aquest pont, probablement la seva construcció es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de l'obertura de la línia ferroviària que connectava Barcelona i Lleida. Durant la segona meitat del segle XX es devia restaurar amb formigó. Les seves característiques constructives són similars al proper viaducte de la Riera de Gaià.</p> | 41.5680300,1.9658900 | 413780 | 4602333 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72606-foto-08300-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72607 | Viaducte de la riera de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-gaia | <p>LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | <p>Pont de ferrocarril que permet salvar el desnivell format per la riera de Gaià. Es troba construït amb formigó i consta de cinc ulls en arc de mig punt, tots ells de diferents dimensions. L'ull central és el de majors dimensions. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-23 | Urbanització de Sant Miquel de Gonteres | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el del Buxadell, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5702300,1.9701700 | 414140 | 4602573 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72607-foto-08300-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72608 | Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XI-XIX | <p>Església parroquial que es troba situada al nucli de Viladecavalls. El volum que contemplem en l'actualitat és fruit de nombroses ampliacions realitzades sobre una capella romànica. És de planta basilical amb la nau central coberta amb volta de canó, arcs de diafragma i llunetes. Les dues petites naus laterals estan cobertes amb voltes d'aresta. La part més antiga la situem a l'alçada del cor, a la part que comunica amb la rectoria, on es conserva parcialment l'estructura romànica. A la façana de ponent també es conserven la porta i una finestra d'arc de mig punt adovellada que es troben tapiades. A partir d'aquesta estructura, es va formular l'església barroca, amb absis poligonal a la capçalera. A l'altar major hi trobem el retaule de Sant Martí. La volta de la nau central arrenca d'una cornisa motllurada, sobre la qual hi ha els òculs que il·luminen la nau, amb vitralls amb motius evangelistes. Les naus laterals queden determinades per pilars amb capitell motllurat, sobre els quals es recolzen els arcs de mig punt. En aquestes naus s'hi situen les capelles, amb la corresponent fornícula amb la imatge del sant. A l'ala esquerra del temple hi ha la Capella del Santíssim, afegida durant el període pre-modernista. D'aquesta en destaquen especialment els vitralls. La portalada de l'església és d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha la rosassa. A la part superior del coronament hi ha una creu de pedra. A l'extrem de sol ixent trobem adossat el campanar de planta quadrangular, de tres nivells d'alçat i un rellotge a la cara sud. El nivell superior està obert a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt. El campanar es troba rematat amb merlets esglaonats i les façanes estan decorades amb arcuacions cegues a nivell de forjat. Orientada a garbí trobem la rectoria. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal, amb el parament vist de pedra i argamassa a la resta.</p> | 08300-24 | Plaça de l'Església | <p>Tal i com consta a la seva Acta de Consagració, l'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A finals del segle XIX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil neogòtic. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5577200,1.9549800 | 412857 | 4601199 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72608-foto-08300-24-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La façana de ponent no s'ha pogut veure ni fotografiar perquè l'espai es troba tancat amb candau. | 92|94|96|98|116|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72609 | Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA, 1983. VIGUÉ, J., dir. Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.</p> | XII | La part de l'absis i el sostre presenten una esquerda. L'empostissat del campanar es troba força deteriorat, pel que no és segur ascendir-hi. | <p>La capella de Santa Maria forma part del mas Can Trias, trobant-se aquest a escassos metres de la seva façana de migdia. És d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis semicircular, i es troba coberta de teula àrab a dues vessants. S'hi accedeix des de la façana de ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra esqueixada que es repeteix a la part de l'absis. La factura d'aquest portal indica que fou incorporat en època moderna, pel que tot sembla apuntar a que l'accés original es feia per la façana de migdia, com és habitual en aquest tipus de construccions. En aquesta façana és visible un portal tapiat d'arc de mig punt adovellat, de menors dimensions, que semblaria confirmar aquesta hipòtesi. A poca distància d'aquest i orientat a xaloc hi ha adossat un campanar de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat que es troba cobert a quatre vessants. Aquest només està obert en els dos nivells superiors amb finestres; al pis inferior són biforades i es troben tapiades, excepte la de tramuntana que és d'arc de mig punt i va ser oberta fa pocs anys en un intent de robatori. Al pis superior, les orientades a migdia i tramuntana són també biforades, mentre les de ponent i sol ixent són de factura moderna i majors dimensions. El campanar també té un portal adovellat tapiat a la façana de ponent, que podria correspondre's amb un accés primitiu des de l'exterior o bé amb les dovelles superiors del portal que des de la capella condueix a un pas subterrani que l'uneix amb la masia. El parament dels murs és de carreus de petites dimensions disposats en filades més o menys regulars, essent de majors dimensions i més ben escairats a les cantonades. Tot i que de forma molt residual, encara són visibles les restes de l'arrebossat original. L'interior del temple està cobert amb volta de canó i es troba enguixat en la seva totalitat. Cal afegir que a la part de l'absis es conserven restes de pintura de color ocre que probablement foren incorporades en època contemporània. A l'inici de la nau s'hi localitza el cor, al qual s'hi accedeix a través d'una escala de cargol. L'altar consta d'una llosa de pedra que ha estat partida en el mateix intent de robatori que hem esmentat anteriorment. El paviment es conserva de tova. Al costat de l'absis s'entreveu un portal adovellat que condueix al campanar i al pas subterrani. Unes escales de mà de fusta permeten ascendir al campanar, els nivells del qual queden salvats per empostissats que es troben en mal estat de conservació. A l'exterior, a la façana de tramuntana, hi ha adossat un petit cementiri amb cinc nínxols de la família Trias, i en la resta del mur trobem un cobert agrícola.</p> | 08300-25 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria de Toudell es remunta al segle XI, quan depenia del Monestir de Sant Cugat. No serà fins al segle XII que Ermessenda de Berumina l'inclourà al seu testament donant-li part dels seus béns. Al segle XV, el temple ja disposava de tres parroquians, i la servia un beneficiat de Santa Maria del Monestir de Sant Ruf de Terrassa. Des de temps remots, la parròquia de Santa Maria era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, quan perdrà la categoria de parròquia i passarà a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Des de molt antic, forma part de la mateixa propietat que el mas que s'alça al seu costat, conegut avui com a Can Trias, amb el qual es troba comunicat per una galeria subterrània. L'església tenia un retaule a l'altar datat del segle XV, construït per albergar una talla romànica de la Mare de Déu. L'any 1925 la família Trias va cedir la imatge al Museu Diocesà. Durant la guerra Civil va poder salvar-se de la destrucció indiscriminada a què es va sotmetre el patrimoni religiós. Per la poca seguretat que oferia l'ermita, la família Trias va desmuntar i guardar el retaule.</p> | 41.5629500,1.9801000 | 414958 | 4601755 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72609-foto-08300-25-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72615 | Viaducte del Buxadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-buxadell | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX | En el moment de fer l'inventari es troba en procés de restauració. | <p>Pont ferroviari de notables dimensions que es troba situat entre els termes de Viladecavalls i d'Olesa de Montserrat. Salva el desnivell format per la riera de la Torre, abans que aquesta conflueixi a la riera de Sant Jaume. Està construït amb murs de maçoneria i consta de divuit ulls en arc de mig punt ceràmic. Els pilars presenten impostes i angles cantoners de carreus i ceràmica. A cada extrem del tauler hi ha una barana metàl·lica, així com hi ha fixada la catenària.</p> | 08300-31 | Riera de la Torre | <p>La construcció d'aquest viaducte, juntament amb el de la riera de Gaià, es remunta a la segona meitat del segle XIX, en motiu de la construcció del carril ferroviari que connectava Barcelona i Lleida. L'obra va ser projectada per l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers, i va tenir un termini d'execució de dos anys (1857-1859).</p> | 41.5669700,1.9227400 | 410181 | 4602259 | 1859 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72615-foto-08300-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72615-foto-08300-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pedro de Andrés Puigdollers | Popularment es coneix com el Pont Gran. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||
| 72616 | Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-toudell | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Presenta una esquerda estructural important entre el campanar i el portal. Ha estat víctima de nombrosos actes vandàlics. | <p>Petita església d'una sola nau de planta rectangular coberta a dues vessants. L'absis és semicircular i es troba decorat exteriorment amb quatre registres d'arcuacions cegues de tipus llombard, agrupades en parelles i separades per lesenes verticals. El portal d'accés d'arc de mig punt adovellat es troba orientat a ponent. Com a coronament d'aquesta façana trobem un campanar d'espadanya de dos ulls, que es troba descentrat respecte el portal, com també ho està l'òcul que hi ha entre ells. Sembla que en una reforma posterior es va prolongar el frontis fins a l'alçada de mig campanar. Cal destacar el mur de tramuntana que comença perpendicular a la façana de la capella, on hi ha un portal d'arc de mig punt de pedra. A l'interior, la capella està coberta amb volta de canó i es troba enguixada en la seva totalitat. El ràfec de les façanes laterals i posterior està decorat amb una imbricació composta de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. El parament és de petits carreus irregulars disposats en filades, excepte en alguns trams com el mur afegit al costat del campanar, que són de paredat comú. Els angles estan acabats amb carreus escairats de majors dimensions. En alguns trams es conserven les restes de l'arrebossat original. Al costat del mur de tramuntana hi ha dipositada una antiga mola.</p> | 08300-32 | Carrer de Sant Miquel de Toudell | <p>Les primeres notícies que es tenen de l'església de Sant Miquel de Toudell es remunten a la segona meitat del segle XII. En aquest moment, apareix citada en motiu de la donació que en fa Alegret de Toudell a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa, al prior Gerald i als canonges de Sant Ruf (FERRAN 1991). És possible que l'ermita fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Constituïa una de les parròquies que formaven part de l'actual territori de Viladecavalls, juntament amb la de Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet, totes elles sufragànies de Sant Pere de Terrassa. El campanar de cadireta va ser afegit a principi del segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XIX, va perdre la categoria de parròquia, junt amb Santa Maria de Toudell, i van passar a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Això va suposar el trasllat del seu cementiri el 1874.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72616-foto-08300-32-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72639 | Trull de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-trullas | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Ruïnes del que havia estat el trull de Can Trullas. Únicament són visibles els murs de maçoneria de poca alçada, ja que es troba completament cobert de vegetació.</p> | 08300-55 | Masia de Can Trullas | <p>La pairalia de Can Trullas és des d'antic una propietat agrícola i forestal molt important. Tant és així, que a més de la denominació de la casa, disposava d'un edifici destinat a la premsada de l'oli i/o el vi. Aquest es trobava situat a mig camí entre el mas i l'olivar, per facilitar les tasques de producció.</p> | 41.5568100,1.9431800 | 411871 | 4601110 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 72640 | Sínia dels Horts de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-dels-horts-de-sant-marti | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> | XIX | <p>Sínia formada per una roda vertical metàl·lica que està situada dins una bassa en una zona d'horta. La roda està fixada sobre un eix horitzontal que acaba en una roda horitzontal, situada dins d'una barraca. Aquesta segona roda fa d'engranatge i es movia amb força animal, generalment d'un ase o una mula. Quan l'animal donava voltes lligat al mecanisme, es posaven en funcionament les rodes, aconseguint així que la roda vertical s'accionés. Aquesta està proveïda d'una cadena amb uns recipients fixats anomenats catúfols, que pujaven l'aigua del pou sobre el qual es troba fixada la roda. L'aigua que es dipositava a la bassa servia per al rec.</p> | 08300-56 | Horts de Sant Martí | 41.5580400,1.9525600 | 412655 | 4601237 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72641 | Torrent del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-frare | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. HERNÁNDEZ, A.M. “Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I Tram Abrera-Terrassa” [en línia]. Mataró: L'Atzavara. http://www.viladecavalls.org</p> | S'està urbanitzant la zona entorn el naixement del torrent, així com és molt propera la construcció de l'autovia orbital de Barcelona. | <p>Torrent que neix sota de la Urbanització de Can Turu, passa entre Ca n'Oleguer, Cal Frare i Cal Tarumbot, i desemboca més avall a la riera de Gaià, recorrent uns 2400 metres. Fa un recorregut de pendent suau, amb un cabal petit però continu, excepte en episodis puntuals de sequera. Transcorre entre boscos de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), amb alguna alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus humilis) residual. A peu del torrent hi ha una font coneguda com a Font del Frare, prop de la qual en destaca un exemplar d'avellaner (Corylus avellana). Entre la vegetació que trobem entorn el torrent destaca l'aladern (Rhamnus alaternus), l'Àlber (Populus alba), l'arboç (Arbutus unedo), la canabassa (Eupatonum cannabinum), el càrex pendula (Carex pendula), l'enciamet (Samolus valerandi), l'espígol comú (Lavandula latifolia), la falguera comuna (Ptendium aquilinum), la falguereta capil·lera (Adiantum capillus-veneris), el Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el frare de l'heura (Orobanche hederae), el gatell (salix atrocinerea), el llorer (Laurus nobilis), el malrubí d'aigua (Lycopus europaeus) i l'orella de llebre (Bupleurum rigidum), entre d'altres. Entre la fauna que s'hi pot veure, en destaca una gran diversitat d'ocells, com són la cuareta, el pit-roig, la merla, el rossinyol, els tallerols, la tórtora, la puput, etc.</p> | 08300-57 | Sud del terme municipal | <p>Fins a finals del segle XVIII era conegut com a Torrent Gran.</p> | 41.5415200,1.9478200 | 412238 | 4599408 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72641-foto-08300-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72643 | Torrent del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-llor | Està contaminat per la proximitat de l'abocador de Vacarisses. | <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, segueix proper a la carena del Molinot, i desemboca a la riera de Gaià. En terme de Viladecavalls, té un recorregut d'un quilòmetre i mig, aproximadament. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, sota el qual hi ha una font. Tot i que en alguns trams transcorre entre boscos mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), el seu entorn s'ha vist alterat per la construcció d'una urbanització i diverses infraestructures. Prop de la seva desembocadura a la riera de Gaià, s'hi va construir un viaducte per al carril ferroviari.</p> | 08300-59 | El Molinot | 41.5703500,1.9647600 | 413689 | 4602592 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72658 | Safareig de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-boada | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE. DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | Deteriorat i cobert de vegetació | <p>Safareig situat en un camp al nord de la masia de Can Boada de les Parentes, on antigament hi havia una font que suposem que l'omplia. És quadrangular i conserva les pedres verticals que s'utilitzaven per picar i rentar la bugada. A l'interior i al voltant hi creix vegetació. Uns quants metres més amunt, hi ha un molí eòlic antic, que presumiblement extreia aigua d'un pou. Desconeixem si aquesta es trobava canalitzada per proveir la casa o bé si omplia les basses. Davant del safareig hi ha una bassa de majors dimensions, coberta de bardisses.</p> | 08300-74 | Serra de Collcardús | <p>En aquest indret sembla ser que hi havia una bonica font, una taula i uns bancs DEL CAMPO (2005:36), dels quals no s'ha trobat cap rastre.</p> | 41.5733900,1.9377600 | 411442 | 4602957 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72658-foto-08300-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72658-foto-08300-74-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al Pla Especial de la Serra de Coll Cardús hi ha un llistat de patrimoni que inclou la Font de Can Boada. Com no se n'ha localitzat l'estructura, s'ha fet una fitxa del safareig. | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72678 | Salt d'aigua del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, només visible en èpoques de pluja. En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l'acció de l'aigua, accentuant la bellesa de l'espai. Al costat hi ha les ruïnes del Molinot.</p> | 08300-94 | Al Torrent del Llor | 41.5741100,1.9642100 | 413648 | 4603010 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72678-foto-08300-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari no era visible el salt d'aigua perquè no baixava aigua pel torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72697 | Torrent de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-buxeres | <p>Torrent que neix entre el turó de les Guixeres i el coll de Can Margarit, passa per sota l'autopista i voreja la Planassa, fins que s'ajunta amb altres torrents formant el Torrent de Can Trullas. Té un curs d'aigua estacional, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, especialment la part que transcorre per la serra de Coll Cardús, format per boscos de ribera amb exemplars d'oms (Ulmus minor), pollancres ( Populus nigra), àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea), sargues ( Salix elaeagnos), etc. De manera residual però molt destacada, hi trobem fragments de laurisilva formats per lloredes (Lauretum nobilis), així com indrets amb trèmols (Populus tremula).</p> | 08300-113 | Serra de Collcardús | 41.5724900,1.9482100 | 412312 | 4602846 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els llorers estan considerats un Hàbitat d'Interès Prioritari per la Directiva d'Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 72730 | Ungüent de cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unguent-de-cal-magi | XX | Ja no es prepara. | <p>Algunes persones de Viladecavalls encara guarden la recepta de l'ungüent de Cal Magí, que servia per curar infeccions. S'ha de fer amb una cassoleta nova de terrissa, on hi posarem 2 onces de llard, 1 onça de trementina, 1 onça de pega grega, 1 onça de cera nova, una mica de sucre morè, una mica de pell de serp blanca i un rovell d'ou post el mateix dia. S'escalfa a foc baix, remenant sense parar fins que tingui textura de pomada.</p> | 08300-146 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació i la recepta ha estat facilitada per la sra. Salut Turu. | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72739 | Vitralls de la capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>L'absis de la capella del santíssim està obert amb cinc finestrals d'arc apuntat amb traceria, on destaquen els vitralls d'estil pre-rafaelita. Tots els finestrals són geminats, pel que els vitralls formen parelles, excepte el central. Al primer vitrall començant per la dreta hi ha representats Sant Pau amb una espasa i i Sant Josep amb el nen Jesús als braços. El segon vitrall representa la Combregació, on l'àngel dóna l'eucaristia a una santa. A sota hi ha gravada la inscripció 'ACCIPITE HOC EST CORPUS MEUS'. El tercer vitrall representa l'Ascenció de la Mare de Déu, que presenta els braços estesos i és transportada per tres angelets. El quart està representat amb les figures de Santa Margarita màrtir i de Sant Miquel Arcàngel, amb escut i espasa. El darrer vitrall està representat per Sant Joaquim i Sant Pere que sosté una clau. Els quatre vitralls que formen parelles tenen sota el sant el seu nom, i tots ells es troben representats sobre un fons florals i de figures geomètriques, amb motius diferents en cadascun d'ells.</p> | 08300-155 | Església parroquial de Sant Martí de Sorbet | <p>La capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró. Va ser beneïda pel cardenal Casañas a finals de 1901. Els vitralls s'han atribuït al popular taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48). Durant la Gerra Civil van quedar malmesos, pel que han estan restaurats en diverses ocasions.</p> | 41.5577700,1.9548300 | 412844 | 4601205 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 72742 | Serra de Coll Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-coll-cardus | <p>Pla Especial de la Serra de Collcardús al municipi de Viladecavalls. 2006</p> | L'abandonament de l'activitat agrícola i de l'explotació forestal fa que algunes parts estiguin molt brutes i suposin un risc d'incendi forestal notable. | <p>Serra que es troba situada al nord del terme municipal, limitada per la riera de Sant Jaume i la línia de ferrocarril a l'oest, el municipi de Vacarisses al nord (on hi ha la masia de Can Cardús, que dóna nom a la serra), la carretera C-58 a l'est i la urbanització de Can Corbera al sud. El cim més alt és el Cap del Ros, situat a 639 metres d'alçada. Els torrents que hi discorren són de tipus estacional, com són el del Trull, de Can Baiona, de Can Buxeres i de Can Corbera. Hi són presents dos hàbitats d'interès comunitari (Directiva 92/43/CEE), representats per alzinars i carrascars, i per pinedes mediterrànies de pi blanc i pi pinyer. També hi ha un hàbitat d'interès prioritari, la lloreda, que es localitza als torrents, especialment al de Can Buxeres, i al Fondal dels llorers, prop de Can Margarit. De manera residual però molt destacada, trobem exemplars de trèmols (Populus tremula), prop del camí de l'alzinar. Les zones properes als torrents presenten un bosc de ribera residual. Entre la fauna que hi trobem destaca la geneta (Genetta genetta), el porc senglar (Sus escrofa), la guineu (Vulpes vulpes), el toixó (Meles meles), la merla (Turdus merula), el rossinyol (Luscinia Megarynchos), l'àguila marcerenca (Circaetus gallicus), l'àguila cuabarrada ( Hieraaetus fasciatus), l'astor (Accipiter gentilis), el vidriol (Anguis fragilis), la serp verda (Malpolon monspessulanus), etc. Cal destacar que aquest espai és un connector ecològic entre el Parc Natural de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A la serra de Coll Cardús també hi ha un nombre important d'elements patrimonials, entre els que destaquen la masia de Can Boada de les Parentes, la casa de Can Buxeres, els forns de calç, la Pedra Degollada, la Cova de les Pedres, el Forat del Vent i la Font de Can Margarit, entre molts d'altres.</p> | 08300-158 | Nord del terme municipal | <p>La zona va ser protegida mitjançant el Pla Especial de la Serra de Collcardús, fet l'any 2006 per l'empresa Minuartia.</p> | 41.5758400,1.9430300 | 411885 | 4603223 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72753 | Sardana entre Sant Llorenç i Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-entre-sant-llorenc-i-montserrat | XXI | <p>La sardana Entre Sant Llorenç i Montserrat està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Joan Làzaro i Costa. Va ser estrenada durant el 15è Aplec de la Sardana el dia 1 de juliol del 2000, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> | 08300-169 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 2000 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Joan Làzaro i Costa | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72754 | Sardana Festa a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-festa-a-viladecavalls | XX | <p>La sardana Festa a Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Josep Freixas. Va ser estrenada el dia 3 de juliol del 1999, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> | 08300-170 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1999 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Freixas i Vivó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72755 | Sardana Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-sant-miquel-de-toudell | XX | <p>La sardana Sant Miquel de Toudell està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Carles Rovira. Va ser estrenada el dia 17 de juliol del 1994, amb motiu del 25è aniversari del Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 08300-171 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Carles Rovira i Reixach | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72756 | Sardana Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-viladecavalls | XX | <p>La sardana Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Tomàs Gil i Membrado. Va ser estrenada l'any 1986.</p> | 08300-172 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1986 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tomàs Gil i Membrado | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72585 | Castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-toudell | <p>AAVV. (1969). Els Castells Catalans. Vol. 2. Barcelona: Rafel Dalmau, editor. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Les ruïnes del Castell de Toudell es troben situades sobre un cingle, dominant el Camí Ral de Terrassa a Viladecavalls, la riera de Gaià i el Torrent de Sant Miquel. Es conserva part d'una cantonada de la construcció, fet de pedra sense escairar lligada amb morter de calç i disposada en filades regulars. Les pedres que conformen els angles són de majors dimensions. Al seu voltant trobem fragments de murs, així com les pedres que s'han amuntegat amb l'enderroc.</p> | 08300-1 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a 'Toldell'. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell ja és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, entorn el segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després va vendre a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5499500,1.9659100 | 413758 | 4600326 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es corrresponen amb les de Sant Miquel de Toudell. | 85|92 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||
| 72586 | Mas Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueres | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba situat en una zona boscosa. Es conserven part dels fonaments i un mur de poca alçada, de pedra i morter de calç, del qual destaca un tram en 'opus spicatum'.</p> | 08300-2 | Torres Verdes | <p>El Mas Figueres està documentat de la primera meitat del segle XIII, quan era conegut com a Torreverda. En aquest moment, pertanyia al Monestir de Sant Llorenç de Munt. Sembla que fou aleshores que adquirí el nom amb què el coneixem, de la mà de Berenguer de Figueres, a qui l'abat de Sant Llorenç va donar terres i cases, entre les quals trobem el lloc de les Arenes, situat a la quadra de la Brumina. El Mas Figueres pròpiament dit no s'anomena fins el segle XV, quan l'abat de Sant Llorenç estableix a Francesc Mitjans, del Mas Guardiola, el mas de Figueres, situat a la Baromina de Sant Martí de Sorbet. En aquest mateix document es parla del seu mal estat, trobant-se ja derruït. Al segle XVI serà el fill de Francesc, Joan, qui es farà càrrec dels censos del Mas Figueres de la Barromina. (BALLBÈ I BOADA: 1995). Al llarg dels segles, aquest mas apareix associat a la Barromina, pel que algunes fonts han assimilat aquesta casa amb el conegut com a Castell de la Barromina. El parament del mur en 'opus spicatum' podria apuntar a aquesta teoria, però no s'ha pogut contrastar aquesta informació documentalment. Tanmateix, sí que queda clar que el Mas Figueres havia estat una casa forta.</p> | 41.5707500,1.9668400 | 413863 | 4602634 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72587 | Jaciment del castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | IX-XVIII | Es troba parcialment destruït. | <p>L'excavació arqueològica es va fer entorn el castell de Toudell amb l'objectiu d'aportar nova informació de la seva construcció. Com consta a les Cartes Arqueològiques, s'hi va fer una neteja superficial del sector A, on es va constatar un important enderroc de la torre del castell, i es van delimitar els seus murs. Aquesta part no va ser excavada, com tampoc no s'hi va trobar material en superfície. El mur conservat és fet de pedra irregular lligada amb morter de calç, i correspon a la cantonada nord de la torre. Les pedres que formen l'angle són de majors dimensions i es troben escairades. En una d'elles es van observar perforacions que podrien correspondre a un carreu romà, que s'hauria estat aprofitat per la construcció del castell. El sector B, corresponent a l'excavació dels seus voltants, també va consistir en la neteja i delimitació de murs. S'hi van localitzar tres murs perimetrals, dels quals el que es troba orientat al nord presenta una obertura i un pendent que comunica aquest sector amb el C. També es va localitzar un mur inèdit que és paral·lel al mur perimetral. En aquesta part, el material va trobar-se a nivell superficial molt barrejat, pel que no va ser significatiu per datar-ne les estructures. La intervenció arqueològica va permetre plantejar la possibilitat que el castell de Toudell s'hagués construït com una torre de defensa, que al llarg dels segles va evolucionar fins a una estructura defensiva complexa.</p> | 08300-3 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers.Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a Toldell. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, ja al segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després el vendrà a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5508300,1.9681400 | 413945 | 4600421 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72587-foto-08300-3-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 1754 | 1.4 | 1782 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||
| 72588 | Camí de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | Desaparegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta al marge de la carretera de Terrassa a Viladecavalls, consistent en paviment d'època romana. No aportava més informació ni s'ha localitzat la troballa.</p> | 08300-4 | Carretera de Terrassa BP-1212 | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. No es van trobar indicis que la confirmessin ni durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de l'any 1989 ni en una prospecció feta l'any 2004. Es tracta d'una zona altament edificada per on transcorren diverses estructures viàries, pel que probablement el jaciment ha estat destruït.</p> | 41.5576700,1.9829100 | 415186 | 4601166 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72589 | Jaciment de can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabassa | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XVII | Es desconeix el seu estat. Molt a prop s'està construint una autovia. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta a la serra de Can Cabassa, consistent en 'pondera' (peces de teler). En una prospecció posterior a la zona es va trobar en superfície ceràmica comuna romana i ceràmica blava catalana del segle XVII.</p> | 08300-5 | Masia de Can Cabassa | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, on es va trobar material en superfície.</p> | 41.5378800,1.9558900 | 412906 | 4598996 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72589-foto-08300-5-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A la Carta Arqueològica consta que es desconeix la ubicació actual dels 'pondera' localitzats per Salvador Cardús. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72590 | Jaciment de can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-coromines | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XVIII | Es desconeix el seu estat, tot i que sembla estar destruït, ja que coincideix amb part del traçat de l'autovia que s'està construint. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de l'existència d'un assentament romà prop de Can Coromines, sense aportar més informació. En una prospecció posterior es va trobar en superfície ceràmica romana i ceràmica blava catalana d'època moderna, així com material constructiu no especificat.</p> | 08300-6 | Masia de Can Coromines | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, on es va trobar material en superfície.</p> | 41.5412200,1.9565000 | 412961 | 4599366 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72590-foto-08300-6-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També rep la denominació de Jaciment de Can Colomines. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72591 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-1 | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>En un primer sondeig arqueològic practicat a la zona no es va detectar cap troballa arqueològica. En una prospecció posterior es van trobar en superfície restes de 'tegulae' i ceràmica comuna, properes a la Sant Miquel de Toudell. Tot i que en aquesta zona també s'hi van localitzar restes arqueològiques, sembla que es tractaria de dos jaciments diferenciats força propers.</p> | 08300-7 | Polígon industrial Can Mir | <p>El jaciment apareix referenciat per J. Estrada l'any 1969, qui situa l'assentament romà a Can Mir de forma propera a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. El sondeig efectuat el 1985 no va tenir cap resultat, però sí que en va tenir la prospecció feta el 1989 durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, trobant-se material en superfície. En la prospecció feta el 2004 en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona no es van documentar més restes.</p> | 41.5554200,1.9732400 | 414376 | 4600926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72592 | Jaciment de can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sanahuja | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Sanahuja, sense aportar més informació,</p> | 08300-8 | Masia de Can Sanahuja | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5328700,1.9399100 | 411566 | 4598456 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72593 | Jaciment de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trias | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XV | Desaparegut. | <p>Pablo Gorina va documentar la troballa en superfície d'un petit dipòsit de material ceràmic. Dins la masia s'hi va localitzar restes de paviment d''opus testaceum'. També hi ha constància de la troballa de fragments de 'terra sigil·lada' sudgàl·lica. Al llibre d'Història de Viladecavalls, esmenta l'existència del següent material relacionat amb aquest jaciment: sepulcre de Fossa, enterraments ibèrics (destruïts), ceràmica ibèrica, ossos d'animals, dents i queixals de cérvol, cavall, cànids, etc; cendra d'ordi i ceràmica romana.</p> | 08300-9 | Masia de Can Trias | <p>La troballa apareix documentada per Pablo Gorina en una publicació del 1956. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús recull la informació de l'anterior. L'any 1968 el Sr. Masdeu va publicar al Diari de Terrassa la destrucció d'aquest jaciment per part de les màquines que treballaven fent la urbanització de la zona. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una excavació arqueològica a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es documentés cap més resta.</p> | 41.5626000,1.9804400 | 414986 | 4601716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72593-foto-08300-9-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El dipòsit de material ceràmic es troba al Museu Cartoixà de Vallparadís a Terrassa. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72594 | Jaciment de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trullas | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat de conservació és desconegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Trullas, sense aportar més informació,</p> | 08300-10 | Masia de Can Trullas | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment.</p> | 41.5547700,1.9450400 | 412024 | 4600882 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72595 | Cova de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pedres | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar molta quantitat d'indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l'aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d'una punta de sageta d'os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d'una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).</p> | 08300-11 | Serra de Collcardús | <p>La cova va ser descoberta per la delegació d'Olesa de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, quan van retirar-se les pedres que cobrien la superfície de la cavitat.</p> | 41.5757200,1.9346000 | 411182 | 4603219 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72597 | Jaciment de Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -VIII/XV | L'espai es troba brut i ple de vegetació. Part del jaciment podria haver estat destruït, com també espoliat. | <p>Jaciment situat en un tall de terreny entre la carretera i l'ermita romànica de Sant Miquel. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, Salvador Cardús va escriure sobre la troballa d'ossos, una amforeta i fragments de terra sigil·lada en aquest punt. Per la descripció que fa el mateix autor, sembla que s'hauria trobat una tomba amb túmul d''opus signinum', força comú a les necròpolis tardoantigues cristianes de la zona. Aquesta tomba podria datar dels segles IV a VII d.C., pel que apuntaria que l'origen de l'ermita de Sant Miquel és anterior al que està documentat. En aquesta prospecció, també es va trobar ceràmica ibèrica pintada i un pes de teler, que són les úniques peces que es té constància que s'hagin conservat del jaciment. En l'actualitat, l'espai és ple de deixalles i vegetació i, de manera esporàdica, s'ha localitzat algun fragment de tegulae, que també s'hauria aprofitat per als paraments medievals de l'ermita.</p> | 08300-13 | Ermita de Sant Miquel de Toudell | <p>La troballa va ser difosa per primer cop l'any 1956 per Pablo Gorina. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús aportà més informació de les característiques del jaciment. Alguns autors han apuntat que l'ermita de Sant Miquel hauria estat la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Després de les prospeccions arqueològiques practicades, hi ha indicis que Sant Miquel té uns orígens més remots, però no s'ha pogut confirmar aquesta teoria. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5526500,1.9701600 | 414116 | 4600621 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72597-foto-08300-13-1.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72598 | La Tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tarumba | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat al paratge de la Tarumba, entre el barri de Can Turu i la carretera B-120. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'ha documentat la següent fauna: Insectívors (Lantanotherium sanmiqueli, Postpalerinaceus vireti i Talpa vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Stenofiberjaegeri, Hispanomys thaleri, Democricetodon sp., Rotundomys montisrotundi i Megacricetodon ibericus), Carnívors (? Felis vireti, Felis antediluviana i Machairodus sp), Proboscidis (Tetralophodon longirostris Dinotherium babacarium), Perissodàctils (Hipparion catalaunicum, Macrotherium grande i Aceratherium incisivum), Ariodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Parachleuastochoerus crusafonti, Schizochoerus vallesiensi i Miotragocerus). A la Tarumba- 1, s'ha documentat: Schizochoerus vallesiense, Felis antidiluviana, Boselaphini indret., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium goldfussi, Aceratherium incisivum, Dinotherium laevis i Dryopithecus laietanus.</p> | 08300-14 | La Tarumba | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21).</p> | 41.5496600,1.9554100 | 412882 | 4600304 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es tracta de dos jaciments que s'han unificat en una sola fitxa, ja que no es disposa de prou informació per ubicar exactament el que s'anomena Tarumba-1. | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72599 | Ceràmiques de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-de-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | En aquesta zona s'ha construït un polígon industrial. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una explotació de lutites vermelles. Es van documentar un cavall Hipparion sp. i diversos micromamífers.</p> | 08300-15 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5531700,1.9470400 | 412188 | 4600702 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72601 | La Planassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-planassa | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | Destruït en urbanitzar-se la zona | <p>S'hi van localitzar terrissa comú ibèrica i romana, així com restes de materials de construcció.</p> | 08300-17 | Urbanització de la Planassa | <p>Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5621000,1.9515200 | 412574 | 4601689 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72601-foto-08300-17-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72603 | Camí del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-molinot | <p>NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -III/V | <p>A banda i banda de l'antic camí del Molinot s'hi va localitzar una quantitat important de ceràmica, sense presència de murs ni de paviments. Entre el material ibèric recuperat, destaca la ceràmica d'engalba blanca, la ceràmica pintada, la oxidada, Kalathos pintat i àmfores de boca plana, entre d'altres. Entre el material romà destaquem ceràmiques emporitanes tardanes, terra sigil·lata itàlica i sud-gàl·lica, ceràmica comuna oxidada, morters, àmfores i tègules, entre d'altres; així com de ceràmica Africana D i àmfores d'època més tardana.</p> | 08300-19 | Les Planes | <p>El material es va posar al descobert durant les obres d'eixamplament del camí. Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5691900,1.9615300 | 413418 | 4602466 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72603-foto-08300-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72605 | Jaciment paleontològic de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-trullas | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera. Es van documentar Insectívors (Postpalerinaceus vireti), Lagomorfs (Cfr. Spermophilinus, Progonomys cathalai, Hispanomys thaleri i Megacricetodon ibericus), Carnívors (Plesiomeles cajali) i Perissodàctils (Hipparion catalaunicum), Aceratherium incisivum i Dicerorhinus incisivum).</p> | 08300-21 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5499300,1.9401300 | 411608 | 4600350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72610 | Can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Des de fa anys es troba en procés de restauració. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta rectangular que queda tancat frontalment per diversos coberts i dependències agrícoles. Molt propera a la façana posterior s'alça la capella romànica de Santa Maria de Toudell. S'accedeix al mas per una lliça amb brancals de pedra carejada i llinda ceràmica, que dóna pas al pati frontal de la casa. Aquesta consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Les vessants de la coberta són desiguals, de manera que la de la façana de ponent té més llargada, i la de sol ixent consta de dos trams de diferent alçada. S'hi accedeix per un portal d 'arc de mig punt adovellat, al qual s'han reforçat les dovelles dels brancals amb pòrtland a causa del desgast que patien. Les finestres són ceràmiques i es troben disposades de forma aleatòria per la façana. Les golfes estan obertes amb una galeria de sis pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, sobre les quals encara hi ha la corriola. En un extrem de la façana hi ha un rellotge de sol que consisteix en una capa de calç i l'agulla. A la façana de sol ixent hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat obert a migdia amb un portal ceràmic i a tramuntana amb un portal d'arc de mig punt adovellat de considerable antiguitat, que es troba tapiat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color rosat. Al lateral trobem adossat l'antic pou que proveïa la casa d'aigua. L'interior de la casa es troba distribuït al voltant de la sala principal. La planta baixa constava de tres crugies separades en estances independents, però en la restauració que s'hi ha practicat s'ha obert l'espai recuperant els arcs de mig punt de pedra originals. A la crugia esquerra s'hi localitza el menjador amb els armaris encastats característics. Aquest comunica amb el celler, on encara són visibles les tines i les bótes. Aquest espai es perllonga exteriorment amb un cos que sobresurt per la façana de ponent i que també ocupa el trull d'oli i la premsa de vi. A ponent té un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba tapiat. Seguint amb la descripció de l'interior, la crugia esquerra està ocupada per la cuina amb una gran pica de pedra, que comunica amb la zona de la llar de foc que consta d'una magnífica xemeneia. Des d'aquesta estança s'arriba a una altra on s'hi conserva una boca de tina amb forma de cara humana (que recorda a les màscares romanes), i des d'on comença un túnel subterrani que comunica la casa amb la capella. A la part central de l'edifici hi ha una gran escala que condueix als pisos superiors, on es poden observar alguns dels mobles originals. En tots els nivells es conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova.</p> | 08300-26 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>A mitjans del segle XIII apareix documentat el llinatge Esglésies dins la parròquia de Santa Maria de Toudell, que més endavant es podria correspondre amb els Trias CANYAMERES (2000: 11). Tot i així, per la seva tipologia constructiva, l'edifici actual podem datar-lo entorn el segle XVI. Durant el segle XX s'han anat parcel·lant les seves terres, quedant així envoltada de naus industrials.</p> | 41.5627900,1.9800300 | 414952 | 4601737 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72611 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-1 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Presenta danys estructurals i es troba força deteriorada a causa del seu estat d'abandó. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta quadrangular i diverses dependències agrícoles. La casa queda frontalment tancada per les corts i té accés per una lliça en arc de mig punt adovellat coberta a dues vessants. Està constituïda per dos cossos, essent el principal de planta baixa, pis i golfes i la coberta a una sola vessant. L'altre cos s'hi troba adossat per mestral de forma perpendicular, té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants. El primer consta d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral de pedra carejada i llinda inscrita amb l'any 1612 i el monograma IHS (Iesus Hominum Salvator) intercalat. A l'interior s'hi conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova, així com diversos objectes d'interès etnològic com són les premses de vi. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original, que es troba força deteriorat en alguns trams i permet veure el parament de tàpia i les cantonades de pedra escairada. La façana de mestral presenta obertures ceràmiques i acabat de pedra vista. Els annexes que estaven adossats a aquesta façana es troben en estat ruïnós. Una bona part de la façana de xaloc ha quedat tapada després que s'hi adossés una vivenda moderna, tot i que encara és visible un finestral amb relleu a la llinda d'arc conopial. Davant la façana principal s'hi pot veure el safareig i una mola que ha quedat inserida en el paviment. A pocs metres del mas en direcció sol ixent hi ha un magnífic exemplar de pi.</p> | 08300-27 | Camí de Can Corbera | <p>El nom dels Corbera està documentat dins la parròquia de Sant Martí de Sorbet des del segle XIII. Es tracta d'una de les cases més antigues de la zona, si bé la construcció que contemplem en l'actualitat està datada entorn el segle XVI. Durant el segle XVII s'hi va fer una ampliació consistent en la construcció d'un nou cos. Més endavant, entorn la segona meitat del segle XX, s'hi ha adossat una vivenda i annexes moderns. El seu entorn més immediat no està urbanitzat, però sí que ho estan les seves proximitats, trobant-se així amenaçada pel creixement urbanístic.</p> | 41.5625300,1.9589200 | 413192 | 4601730 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La masia està afectada per un Pla Especial urbanístic en què està previst enderrocar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72612 | Can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turu | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>El volum principal de la masia de Can Turu va ser enderrocat a principi del segle XXI, si bé es van mantenir els edificis annexes. Actualment, l'espai que ocupava s'ha habilitat com a plaça i els edificis alberguen la biblioteca municipal. En un extrem de la plaça hi ha el portal d'accés a la finca, format per dos grans pilars quadrangulars de pedra i ceràmica i coberts a quatre vessants. Des d'aquí començava un mur de pedra rematat amb ceràmica, que ha quedat interromput per obrir l'espai. Aquest mur paral·lel al carrer sosté una rampa que condueix al primer pis del que avui és l'edifici principal. Sota d'aquesta hi ha un pontet en forma d'arc rebaixat acabat amb ceràmica, que permet accedir al que havia estat el recinte del mas. La rampa acaba davant el gran portal ceràmic de l'edifici principal. Aquest cos té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants amb certa volada a la façana principal. La totalitat de les obertures i els angles cantoners són també ceràmics, i l'acabat exterior és la pedra vista. A mestral hi ha una nau de planta rectangular i notables dimensions que presenta les mateixes característiques constructives que la resta de la construcció. Ambdós edificis es troben units per un cos modern, que coincideix aproximadament amb una part de l'espai que ocupava la masia.</p> | 08300-28 | Masia Can Turu, s/n | <p>La masia de Can Turu va ser una de les principals propietats agrícoles de l'actual municipi de Viladecavalls. El nom Turu o Turo està documentat a la Quadra de Viladecavalls Inferior des de l'any 1322, de la mà de Bernat des Turo. Pocs anys més tard, el 1333, s'esmenta el mas Turo al testament de Guillem de Viladecavalls. La casa va seguir habitada després que la pesta negra del segle XIV deixés una gran mortalitat arreu del país. En aquell moment, l'habitava Pere Marcet, succeït per Pere Turo. El mas era un alou del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Al llarg dels segles, va anar ampliant el seu patrimoni, disposant d'una gran propietat agrícola i forestal que incloïa diversos masos, com són el mas Santa Coloma i el mas Vilardell, entre d'altres. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Trullas i Ca n'Oleguer. La crisi de la fil·loxera va afectar plenament l'economia del mas Turu, que es trobava en situació precària des de feia anys. A finals del segle XIX, la vídua Turu, Maria Casajoana, va vendre el mas a Pere Armengol, industrial de Terrassa. En morir ell, el seu fill Agustí es va fer càrrec de la finca, promovent una important reforma. Alhora, s'hi va crear l'empresa 'Vinos Armengol', que donava feina a molts veïns de Viladecavalls. Després de la Guerra Civil, la difícil situació en què es trobava al país va suposar el fi de l'empresa, pel que es va intentar vendre la propietat. En no poder-ho fer, es va parcel·lar la finca, donant lloc als inicis de l'urbanització de Can Turu. L'any 1955 va morir Agustí Armengol, i va deixar la casa en herència a l'entitat 'El Amigo Enfermo', que va mantenir la vídua com a usufructuària. Al cap d'uns anys, el 1985, quan ella ja havia mort, el mas va passar a mans de l'Ajuntament (CANYAMERES, 2000). L'octubre de l'any 2000 la masia va ser enderrocada, quedant com a únics testimonis les dependències agrícoles que s'havien construït entre la darreria del segle XIX i principis del XX.</p> | 41.5533300,1.9510900 | 412526 | 4600716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 72613 | Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En el moment de la visita no hi brollava aigua. A més, l'aigua de la zona ha quedat contaminada per l'abocador de Coll Cardús, en terme de Vacarisses. | <p>Font situada dins del torrent del Llor, just sota les ruïnes del Molinot. Consisteix en un brollador en forma de tub metàl·lic inserit a la roca. L'aigua que en brolla es perd aigües avall.</p> | 08300-29 | Torrent del Llor | 41.5740100,1.9642200 | 413649 | 4602999 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És difícil d'accedir-hi perquè es situa sota el salt d'aigua que es forma en aquest punt del torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72614 | Can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guanteras | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Guanteras ha estat molt reformada en època contemporània. L'estructura original de la casa s'ha envoltat de volums i torres que li han volgut donar aparença de castell. Entre aquestes encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08300-30 | Carretera de Sant Llorenç, 50 | <p>El mas Guanteras es documenta des del segle XII, quan es situa prop de la Barromina. El nom es repeteix en diversos documents de compravenda durant els segles posteriors. Aquest mas tan antic va ser completament reformat durant la segona meitat del segle XX, perdent així la seva aparença original.</p> | 41.5681100,1.9761300 | 414634 | 4602332 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment també es coneix com a Can Guanteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72617 | Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Gran casal que es troba constituït per diversos cossos coberts amb una teulada composta a quatre vessants. Aquesta està ricament decorada amb ceràmica vidriada de color blau i blanc. De la façana principal en sobresurt un cos a mode de tribuna, amb un balcó transitable a la part superior. Destaca especialment una torre quadrangular coberta a quatre vessants, que està adossada en un extrem de la façana. Aquesta consta de sis nivells d'alçat, el superior dels quals consta d'un balcó amb balustrada que fa de mirador. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista.</p> | 08300-33 | Serra de Collcardús | <p>Va ser construïda durant el primer terç del segle XX, per encàrrec de Lluís Maria Buxeres, qui havia fet fortuna amb el comerç colonial. Consta d'una capella moderna dedicada a Sant Lluís.</p> | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No hem pogut concertar una cita per visitar la casa. Actualment s'hi celebren banquets de noces. També conegut com a Sant Lluís de Rístol. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72618 | Can Boada de les Parentes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-de-les-parentes | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia de planta irregular que es composa de tres cossos diferenciats. El cos central té dues crugies i consta de soterrani, planta baixa i pis. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està oberta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra de pedra carejada. A tramuntana hi ha adossat el segon cos, de planta baixa i pis amb la coberta a una sola vessant. Hem de destacar d'aquest un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba alçat respecte el nivell actual del sol. Sobre seu hi ha un finestral de pedra carejada amb tronera a la part inferior. També cal destacar de la façana posterior d'aquest cos una claustra circular estrellada amb roseta central. Una filera de rajola ceràmica vidriada afegida amb posterioritat ressegueix aquest cos a l'alçada del forjat del primer pis. El tercer cos està construït en una cota inferior, consta de planta baixa i pis i també té la coberta a una sola vessant. Al primer pis de la façana posterior trobem un finestral d'arc pla amb guardapols recolzat en mènsules decorades amb cares humanes. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques pintades amb dents de llop. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter i de carreus escairats de mitjanes dimensions a les cantonades. Conserva les restes de l'arrebossat original de calç. En el mur de contenció del pati frontal hi ha una llinda amb la inscripció '1706 JOSEP BVAUDAS', que respon a la data d'una ampliació i que originalment devia trobar-se sobre una obertura de la casa. Al voltant de la façana posterior hi ha diverses corts i coberts agrícoles, entre els quals destaca el que presenta un arc de pedra tapiat.</p> | 08300-34 | Serra de Collcardús | <p>El nom de Parent està documentat a la zona des del segle XIII. Poc després, aquest mateix segle, es documenta el mas Boada, propietat de Marquesa de Boada. Per la data que es conserva, va ser reformada o ampliada a principi del segle XVIII. En època contemporània va rebre temporalment el nom de Masia Castany, tal i com consta en una fita de l'entrada de la finca.</p> | 41.5714200,1.9394600 | 411581 | 4602736 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 72619 | Can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trullas | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XX | <p>Masia de planta rectangular al voltant de la qual hi ha diverses edificacions que formen un pati central. Antigament, algunes d'aquestes edificacions constituïen les dependències agrícoles de la casa. El volum principal ha estat molt reformat durant el segle XX, pel que la seva fesomia està força alterada. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. En destaquen especialment els tres grans pòrtics de pedra de l'actual façana principal, dos d'arc de mig punt i un d'arc apuntat. Els dos darrers es troben oberts formant un porxo, i suporten una terrassa transitable de notables dimensions a l'alçada del primer pis. Dins el porxo trobem la porta d'entrada, d'arc de mig punt de pedra, i al seu costat es reprodueix un arc apuntat que es troba alineat amb el primer. La resta d'obertures són de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte la planta baixa que presenta la pedra vista. Prop de la façana posterior hi ha la lliça per on s'accedia antigament.</p> | 08300-35 | Camí de Can Trullas | <p>En nom de Trullas apareix documentat a la zona des de la primera meitat del segle XIII, de la mà de Berenguer de Trullas. Molt més endavant, en un capbreu de finals del segle XVIII, es detallen les considerables dimensions de la seva propietat. Tenint en compte la seva denominació i la terra que dominava, i pel fet de disposar d'almenys un trull propi, podem afirmar que Can Trullas ha estat una propietat agrícola molt forta. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Turu i Ca n'Oleguer.</p> | 41.5546300,1.9450500 | 412024 | 4600867 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'ha pogut observar la façana posterior per trobar-se el pati tancat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72620 | Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabassa | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Presenta cert grau de deteriorament per trobar-se deshabitada des de fa anys. | <p>Masia de planta quadrangular davant la qual s'hi distribueixen les dependències agrícoles, formant un pati tancat. Aquest té accés a través d'una lliça d'arc ceràmic rebaixat amb un escut molt desdibuixat de pedra a la clau. La casa consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants desiguals, que fan el desaiguat a les façanes laterals. Al centre del frontis hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, amb una mà marcada a l'escut. Sobre d'aquest hi ha un finestral d'arc pla de pedra amb llinda inscrita de l'any '1575' i una creu intercalada. Les golfes es troben obertes amb dos pòrtics d'arc de mig punt de notables dimensions. En un extrem de la façana de ponent hi ha un petit portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, actualment tapiat, que denota certa antiguitat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, que deixa entreveure a les parts deteriorades el parament dels murs de tàpia. També cal afegir que la coberta ha estat alçada en època moderna, ja que és visible la part corresponent de maó. A l'interior es conserven els paviments de tova i els sostres amb cairats de fusta originals. A pocs metres de la façana de ponent hi ha l'era encaironada, on antigament es batia el blat.</p> | 08300-36 | Camí de Can Cabassa | <p>Les característiques constructives i la llinda datada apunten a que a masia de Can Cabassa va ser construïda durant la segona meitat del segle XVI. Es trobava dins la parròquia de Sant Miquel de Toudell. Disposava de molí propi i una part significativa de terres en territori de Viladecavalls i d'Ullastrell, pel que hem de pensar que gaudia de certa prosperitat.</p> | 41.5378700,1.9555200 | 412875 | 4598995 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc