Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43651 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-6 | <p>Es desconeix les característiques i contingut de l'arxiu parroquial degut a la reiterada i infructuosa tasca per accedir-hi. A l'Arxiu Episcopal de Vic hi consta la probable existència de documentació de la parròquia de Sant Hilari de Vilanova del Camí en el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, de la qual Sant Hilari de Vilanova n'era sufragaria fins el 1851. En els llistats del fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona no hi consta cap referència a la parròquia de de Sant Hilari de Vilanova del Camí, que d'existir probablement estan incloses en la de la Pobla de Claramunt.</p> | 08302-67 | Carrer Major, 97 | 41.5714400,1.6394500 | 386568 | 4603089 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Segons Francesc Closa, autor de l'apartat dedicat a la història contemporània al llibre d'història de Vilanova del Camí dirigit per Flocell Sabaté , SABATÉ (2003:458), tot i les destrosses patides per l'església de Sant Hilari durant la Guerra Civil, se salvaren els llibres de baptismes des de 1832, els de defuncions des de 1813 i els de matrimonis des de 1859, si bé no hem pogut esbrinar si aquests llibres es troben a l'arxiu parroquial de l'església en l'actualitat o bé són custodiats en un altre emplaçament. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||||
| 43592 | Ajuntament de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilanova-del-cami | XX | Edifici d'estil noucentista inaugurat l'any 1926. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos rematat amb una coberta de teula de quatre aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta a llevant. Consta d'un cos central de forma quadrangular, amb dos annexos a banda i banda de planta rectangular. La distribució de totes les obertures és simètrica i ordenada en totes les façanes. Les de la planta baixa es caracteritzen per tenir totes arc de mig punt, a excepció de les dues que flanquegen la porta principal, mentre que les de la planta primera són totes amb llinda. La façana principal s'articula en cinc eixos verticals per al cos central que esdevenen tres a la planta baixa per la presència de la porta principal a l'edifici, de dimensions considerables. Els cossos laterals s'articulen en dos eixos verticals cadascun i segueixen la mateixa dinàmica que el cos central amb les finestres de la planta baixa amb arcs de mig punt i les de la primera planta amb llinda. El cos central compta a la planta baixa amb l'accés amb porta amb arc de mig punt flanquejada, tal com apuntàvem, per dues finestres amb mainell rematades amb llinda plana. La planta primera d'aquest cos central compta amb tres balconades que permeten l'accés a un balcó corregut que, originalment, comptava amb barana de ferro forjat però que en l'actualitat ha estat substituïda per una de nova factura que combina ferro i vidre. La planta primera dels annexos laterals presenta finestres amb llinda i encara conserva, en els dos casos, els respiralls de la cambra higiènica que originalment se situava sota els respectius terrats i la cornisa sobre la que, en origen, se situava una barana de balustres de terracota, segons hem pogut observar en una fotografia antiga de l'edifici. La planta segona compta, al cos central, amb cinc finestres rematades amb arc de mig punt, més altes que amples, disposades de forma simètrica essent la central una mica més gran que les laterals. Finalment, aquesta façana està rematada amb un coronament ondulat que compta amb una cornisa que el ressegueix per la seva part superior. Pel que fa als cossos laterals, tal com hem apuntat, en un moment que no hem pogut precisar s'eliminà el terrat original per afegir-hi un segon pis, igualant, per tant, els cossos laterals amb el cos central. Queda palès que en afegir una planta més als annexos laterals s'intentà preservar l'estil arquitectònic de l'edifici, perllongant la cornisa que remata el coronament del cos central per sobre dels cossos laterals. | 08302-8 | Plaça del Castell, 1 | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 1926 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | En origen l'edifici era de maó vist però en una remodelació efectuada vers l'any 1995 s'arrebossaren totes les façanes de l'edifici atorgant-li l'aspecte que presenta actualment. A finals de la dècada de 1970 i primers anys de la dècada de 1980, l'edifici va acollir les escoles municipals i el consultori mèdic del municipi. | 83|81 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 43593 | Església parroquial de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-hilari | XIX | Edifici d'estil neoclàssic que consta d'una nau única amb vuit capelles laterals, sis de les quals són d'iguals dimensions i les dues restants més petites, una d'elles dedicada a baptisteri. Compta amb absis poligonal a la testera. Té coberta de teules de dos aiguavessos. La nau principal compta amb volta de canó emblanquinada amb cinc arcs torals pintats de color gris. Compta amb un atri. Exteriorment hi destaca el campanar, situat al costat SW, de planta quadrangular a la base per esdevenir en la part superior octogonal. La façana principal és llisa i hi destaca l'accés al temple format per una portalada amb rosassa situada al damunt emmarcada entre dues columnes. Els murs són de maçoneria amb acabat arrebossat. | 08302-9 | Carrer Major, 97 | L'actual església de Vilanova del Camí fou erigida l'any 1803 i beneïda l'any 1805. Ocupa el mateix indret que una capella anterior ja documentada l'any 1300 i que el 1779 deixà de ser sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt per esdevenir parròquia independent. Fins el 1937 pertangué al Bisbat de Barcelona d'on fou segregada per incardinar-se al Bisbat de Vic. Durant la Guerra Civil patí destrosses diverses, com la destrucció del retaule major i imatges de les capelles laterals. Durant aquest conflicte bèl·lic sembla que l'edifici fou utilitzat com a fàbrica de munició. L'any 1994 fou objecte d'una restauració la façana i el campanar de l'església. Aquesta restauració posà a la vista les pedres treballades que formen els angles del campanar, pedres que en aquell moment restaven amagades per l'arrebossat. | 41.5714400,1.6394500 | 386568 | 4603089 | 1803 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43593-foto-08302-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43593-foto-08302-9-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 81 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 43596 | Can Muscons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muscons | Vilanova Informació, núm. 230, desembre de 2009, pàg. 4 (notícia declaració com a BCIL). | XIX | L'Ajuntament ha rehabilitat l'edifici recentment. | La casa anomenada Can Muscons es troba situada a prop de la riera de la Vall aprofitant la diferència de nivell existent entre dues feixes. L'edifici està format per planta semisoterrani, planta baixa i planta primera. La coberta és de terrat pla, accessible i transitable amb vistes sobre el poble de Vilanova del Camí, la conca de l'Òdena i la serralada de Collbàs. Es tracta d'un immoble de planta quadrada (10,60 x 10,60m). En el seu centre geomètric hi ha un cilindre que acull l'escala de forma helicoïdal que serveix per comunicar les diferents plantes fins al terrat. La caixa d'escala queda coberta per una cúpula cega al nivell del terrat. Aquesta casa va ser construïda en diferents fases. La part més antiga segueix el sistema constructiu tradicional a Catalunya a base de crugies de parets de càrrega cobertes amb bigam i en altres zones amb volta. Els forjats de la planta baixa i pis se suporten mitjançant un embigat de fusta radial recolzat al mur extern i a la caixa d'escala. Entre les bigues hi ha revoltons ceràmics. A la planta pis, sobre l'embigat de fusta radial, hi ha llates de fusta que suporten una solera d'obra massissa manual i damunt l'enrajolat ceràmic pres amb morter sec presenta els pendents cap a les quatre façanes per possibilitar l'evacuació de l'aigua de la pluja. Un encanyissat clavat directament sota les bigues i enguixat posteriorment feia de fals sostre. En canvi el cobriment de la planta semisoterrani es realitza mitjançant voltes de canó recolzades sobre els murs de càrrega. | 08302-12 | Camí del Cementiri | La planta semisoterrani de l'edifici és d'origen antic, podent-se remuntar la seva construcció als segles XIV o XV. L'aspecte actual bàsicament és producte de la reforma efectuada l'any 1863 per convertir l'edifici en residència d'estiueig. Posteriorment, en un moment indeterminat, s'aixecà una nova planta aprofitant el terrat de la finca. L'any 1979 s'efectuà una rehabilitació que desmuntà el pis afegit al terrat, tornant així a recuperar l'aspecte 'original' de l'edifici bastit el 1863. | 41.5688300,1.6341300 | 386120 | 4602806 | 1863 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43596-foto-08302-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43596-foto-08302-12-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | La data de la reforma del segle XIX està indicada al penell que corona l'edifici: 1863. La construcció primigènia sembla que tenia com a utilitat principal fer de celler. A la planta baixa es dipositava el raïm per trepitjar-lo i es llençava el most resultant als dos cubs de la planta semisoterrani. La resta de l'espai era l'habitatge del pagès i les bèsties. L'estructura correspondria a la tipologia del mas de dos cossos, pròpia dels segles XIV o XV. Per a la construcció es va emprar pedra de gres, sorra, calç, guix i fusta. L'any 1863 fou quan Miquel Castelltort i Mateu va emprendre la reforma per convertir el mas en segona residència. Es va aixecar un pis, es va construir l'escala i es van fer les façanes de manera simètrica. En aquesta segona fase constructiva es va emprar materials elaborats i treballats com la ceràmica i la pedra, entre d'altres. L'edifici fou coronat amb un terrat amb balustrada ceràmica.El conreu de la vinya va patir una important davallada cap al 1887, moment d'arribada de la fil·loxera a l'Anoia, i es van haver de diversificar els sistemes de producció. Van prendre força el bestiar de corral i el conreu de l'horta.Davant la necessitat d'espai com a magatzem de productes del camp i la poca utilitat que tenia el terrat es va prendre la decisió de cobrir-lo. Es van pujar els murs perimetrals i es va construir una teulada a dues vessants.Per tal de no carregar excessivament l'estructura existent es van construir aquests murs de tancament amb uns arcs que feien més lleugeres les parets.L'any 1978 es va rehabilitar la casa. La teulada estava malmesa i es decidí desmuntar-la, juntament amb els murs de tancament de les golfes. D'aquesta manera la caixa d'escala quedava novament a la vista al nivell del terrat. Les peces de balustre estaven deteriorades i es van malmetre encara més amb l'enderroc de les arcades. Van ser substituïdes per mur massís.La casa va recuperar novament les funcions de residència d'estiueig fins a la seva compra definitiva per part de l'Ajuntament de Vilanova del Camí.Després de la compra per part de l'Ajuntament la casa ha estat reformada en profunditat per tal d'adaptar-la com a equipament municipal. Poc desrpés d'inaugurar l'espai municipal una riuada del torrent de la Vall va inundar la planta semisoterrani de l'edifici deixant-la impracticable. En el moment de la nostra visita s'estaven ultimant les reformes per tal d'adequar novament l'espai a usos municipals. Està previst que, després d'aquesta segona rehabilitació, Can Muscons acollirà el futur centre d'interpretació del riu Anoia, una aula de natura i altres activitats de dinamització del Parc Fluvial i del territori. L'accés principal es farà per la planta baixa on s'hi ubicarà un Punt d'Informació i una sala d'exposicions que es podrà utilitzar de manera polivalent. La primera planta serà un espai d'usos múltiples, i a la planta semisoterrani està previst ubicar-hi els serveis, una zona d'activitats de l'escola de natura i una sala d'audiovisuals.La declaració de BCIL es va incoar el dia 10 de març de 2008 (BOPB núm. 183, del 31/07/2008) i fou aprovada definitivament pel Ple municipal el dia 9/11/2009 (no publicat al BOPB). | 99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||
| 43598 | Hort del Masset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-masset | XIX | Edifici que esdevé un fantàstic exemple de la construcció tradicional amb tàpia pròpia d'aquestes contrades. L'edifici principal del casal conegut com a Hort del Masset és de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes. El sostre és de teula amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre aproximadament a migdia (de fet, en direcció SO). La construcció és totalment unitària i està realitzada mitjançant mòduls de tàpia que són visibles en els nivells corresponents al primer pis i a les golfes. Les finestres són totes amb llinda i la porta d'entrada està rematada per un arc escarser on hi figura, en forma de rajola cuita, la data de construcció de l'edifici: 1878, juntament amb les incials del seu propietari: J.B.B. Les cantonades de l'edifici estan construïdes amb cadenes cantoneres de carreus de travertí. Els mòduls de tàpia contenen maons disposats de forma que segueixen línies horitzontals dins del mòdul, fet habitual en les construccions de tàpia d'aquest període. | 08302-14 | A l'extrem SW del nucli urbà | 41.5692800,1.6371200 | 386370 | 4602852 | 1878 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43598-foto-08302-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43598-foto-08302-14-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Existia fins fa pocs anys un altre edifici conegut com a l'Hort del Masset situat a només uns 80m en direcció NW. Actualment d'aquest edifici només en resten algunes parets. Probablement es tracti de l'assentament original del mas. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 43599 | Can Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tito-0 | XVIII-XIX | Mas format per diverses edificacions. La principal és resultat de la juxtaposició de dos cossos d'igual amplada. De la suma en resulta un edifici força allargat. Està format per planta baixa i planta pis. El sostre és de teula amb dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a llevant. Les obertures són, en general, amb llinda. La factura del que avui sembla el cos principal és pròpia del segle XIX. Cal destacar, en aquest sentit, el cobert que hi ha uns metres al sud del cos principal. La factura constructiva d'aquest cos (que sembla també la juxtaposició de diversos cossos en fasses successives) ens remet més a una arquitectura que pensem es podria remuntar al segle XVIII. Cal destacar, en aquest sentit, una porta tapiada a l'extrem nord d'aquest cobert que presenta muntants de pedra i arc escarser de pedra amb dovelles de molt bona factura. Existeixen al voltant de l'edifici principal d'altres coberts que no presenten cap interès arquitectònic. | 08302-15 | Camí de Can Bernades | 41.5628700,1.6326900 | 385990 | 4602147 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43599-foto-08302-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43599-foto-08302-15-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43604 | Cal Baldufes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldufes | XX | Senzill edifici isolat de planta rectangular d'una sola planta i coberta de teula de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Per tal d'adaptar-se al pendent del terreny l'accés principal queda sobreelevat respecte el nivell del terra en aquell costat, fet que obligà a construir una senzilla escala massissa per tal d'accedir a l'habitatge. La disposició de les obertures a la façana principal és totalment simètrica, amb la porta principal centrada amb llinda i dues finestres a banda i banda també amb llinda recta. La part de les llindes de les tres obertures presenta una decoració senzilla en forma de regruix de morter acabat pel costat superior en forma ondulada. Per sobre la porta i les finestres d'aquesta façana principal se situen, també de forma simètrica, tres respiralls de la cambra higiènica obrats directament amb peces ceràmiques quadrades disposades en forma de romb, la central més gran que les dels laterals. A la façana de llevant se situen dues finestres amb el mateix tipus de decoració a la seva part superior, si bé no estan disposades de forma gaire ordenada. A la façana de migdia hi ha una única finestra, també decorada i no centrada i, finalment, a la façana de ponent, s'obren dues finestres més petites sense decoració ni posició ordenada. | 08302-20 | Als peus de la serra de Can Bernades, a uns 650 m al sud de can Titó | 41.5571400,1.6320000 | 385922 | 4601511 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43604-foto-08302-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43604-foto-08302-20-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Si bé les dades del cadastre indiquen l'any 1975 com a data de construcció, la tipologia de l'edifici i el fet que aparegui a les fotografies aèries de l'any 1946 de l'Institut Geogràfic i Geològic de Catalunya fan que el situem cronològicament d'algun moment de la primera meitat del segle XX, esdevenint un bon exemple del tipus de construcció popular d'aquell moment. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 43607 | Edifici del carrer d'Igualada, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-digualada-7 | XIX | Gran edifici de forma aproximadament quadrangular amb coberta de teula de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana de tramuntana. La façana principal s'obre a migdia i està articulada en base a tres eixos verticals amb obertures de llinda excepte pel que fa a una porta que actualment sembla funcionar com a local comercial, situada a l'extrem de ponent de la façana. Aquesta porta compta amb un arc escarser construït amb pedra treballada de bona factura. A la dovella central hi trobem, emmarcda per una el·lipse, el que molt probablement és l'any de construcció de la finca: 1824. De fet, alguns elements com les baranes simples de ferro forjat dels balcons, la solana de pedra d'aquests o d'altres elements com un 'estripagats' en una petita finestra de la façana de llevant, fan pensar que l'edifici és íntegrament d'aquell moment. No obstant aixó, l'edifici presenta reformes evidents a la seva part exterior, com és un arrebossat amb morter de color, relativament recent. Desconeixem si interiorment conserva l'estructura original o bé està totalment reformat. | 08302-23 | Carrer Igualada, 7 | 41.5724000,1.6346500 | 386170 | 4603202 | 1824 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43607-foto-08302-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43607-foto-08302-23-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 43608 | Casa al carrer de Montserrat, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-montserrat-14 | XX | Edifici entre mitgeres que compta amb planta baixa i dues plantes pis. La coberta, si bé no s'aprecia amb claredat, sembla que està formada per un terrat pla. La façana principal s'ordena en base a dos eixos verticals. A la planta baixa se situa l'accés a l'immoble, a la dreta, i un gran finestral, a l'esquerra. A la planta primera s'obre un balcó corregut que compta amb dues balconeres que hi tenen accés. Finalment, a la planta segona se situen dues finestres rectangulars de mida més petita que la resta d'obertures. Totes les obertures són amb llinda, si bé els angles es troben lleugerament arrodonits. Per sobre les llindes de les obertures de les plantes primera i segona trobem una decoració de morter en relleu que finalitza a la part inferior en forma esgraonada a cada costat de l'obertura. Les obertures de la planta baixa presenten decoració de maons als muntants que simulen una mena d'impostes. Atenent la tipologia constructiva i decorativa de l'habitatge ens inclinàvem a atorgar una data propera als anys 20 del segle XX. En aquest sentit, les dades del cadastre esmenten com a data de construcció l'any 1932, data que també ens sembla força versemblant per a l'edifici que tractem. És un bon exemple de l'arquitectura tradicional de la primera meitat del segle XX. | 08302-24 | Carrer Montserrat, 14 | 41.5723200,1.6368000 | 386349 | 4603190 | 1932 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43608-foto-08302-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43608-foto-08302-24-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43609 | Edifici al Carrer Major, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-major-30 | XIX-XX | Edifici entre mitgeres al costat de migdia del carrer Major. La façana, malgrat modificacions posteriors importants, presenta una composició que ens remet a les edificacions populars del segle XIX o inicis del segle XX. La composició de la façana s'articula en dos eixos verticals. A la planta baixa se situa l'accés a l'habitatge, emmarcat amb muntants i arc escarser de pedra ben treballada, i una finestra que pràcticament esdevé un petit balcó ampitador (desconeixem la distribució interior de l'habitatge però sembla que doni a una estança a mitja alçada entre la planta baixa i el primer pis). A la planta primera se situa un balcó amb barana de ferro simple i una finestra rectangular de petites dimensions. Pel que fa a la planta segona, s'obren dues finestres molt similars a l'anteriorment descrita per a la planta primera. La coberta és de teula a dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. | 08302-25 | Carrer Major, 30 | 41.5719200,1.6363700 | 386312 | 4603147 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||||
| 43610 | Serra de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-collbas | Zona d'interès natural constituïda per la serralada muntanyosa denominada en general Serra de Collbàs i que es subdivideix tres parts amb les denominacions següents: Serra de Collbàs al tram occidental, Serra de Can Bernades al tram central i Serra de la Guàrdia al tram oriental. Tota la serralada està protegida com a bé natural pel POUM de Vilanova del Camí, tret d'una franja a l'extrem sud de la part central, que comprèn part de l'anomenada plana de Ca l'Aromir, i d'una franja a l'extrem occidental, seguint el Torrent de la Vall, limítrof amb el terme de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una serralada aproximadament de 7,6 quilòmetres de llargada i d'una amplada entre els 700 i 950 m, aproximadament, situada en la seva major part al límit sud del terme municipal de Vilanova del Camí. La vessant sud es situa en part en el terme municipal de Carme i en part en el de la Pobla de Claramunt i també comprenent. L'extrem oriental de la serra correspon íntegrament al terme de la Pobla de Claramunt. Per l'oest la serra neix d'una partió amb la Serra de la Portella (TM de Santa Margarida de Montbui, Orpí), a través del Torrent de la Vall; per l'est el límit l'estableix el turó on s'assenta el castell de Claramunt (TM de la Torre de Claramunt). La serra comprèn de forma general altituds entre els 350 i 500 m, on el cim dominant és el Turó de l'Aromir (528 m), seguit per altres cims com el Pujol de la Guàrdia (488 m) o el Turó d'en Sabater (362 m). Es caracteritza per una gran massa de bosc dens de pineda de pi blanc, amb algunes llacunes de bosc clar i matollars, pràcticament sense cap zona de conreu. La serra és solcada per múltiples torrents que de sud a nord des de la carena es dirigeixen cap al Torrent de la Vall – Torrent de Can Bernades i de la Costa dels Ratons. Les característiques confereixen un gran espai natural escassament antropitzat en un municipi dominant per les zones urbanes i conreus, essent la zona més extensa amb valors naturals de Vilanova del camí | 08302-26 | Serra de Collbàs, sector sud del terme municipal. | 41.5497500,1.6244600 | 385280 | 4600701 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43610-foto-08302-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43610-foto-08302-26-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font Piqueras | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||||
| 43611 | Casa al carrer Major, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-major-46 | XX | Edifici d'estil popular entre mitgeres que compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana s'articula en dos eixos verticals i les obertures estan distribuïdes de forma aproximadament simètrica, essent totes amb llinda a excepció de la porta d'accés a l'immoble, que compta amb arc escarser. A la planta primera se situa un balcó volat i a la segona un balcó ampitador. A les tres plantes una finestra acompanya respectivament a la porta d'entrada i als dos balcons esmentats. Sobre una senzilla cornisa se situa un mur que actua de barana del terrat i que compta amb quatre pilastres verticals i, a la part central, un nínxol ovalat on hi figura la data de construcció i les inicials del propietari en aquell moment: 1932, D.D. | 08302-27 | Carrer Major, 46 | 41.5717700,1.6370900 | 386372 | 4603129 | 1932 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43611-foto-08302-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43611-foto-08302-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43612 | Casa al carrer Major, 75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-major-75 | XIX-XX | Edifici d'estil popular entre mitgeres que compta amb planta baixa, planta primera i golfes. La composició de les obertures de la façana no és simètrica situant-se a nivell de planta baixa la porta d'accés, amb arc escarser, i una finestra. A la planta primera trobem una altra petita finestra i un balcó amb barana de ferro forjat que, probablement, es remunta al primer quart del segle XX, si bé l'edifici podria ser anterior. A la planta corresponent a les golfes se situen dues petites finestres. A excepció de la porta d'accés a l'habitatge, totes les obertures són de llinda. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. | 08302-28 | Carrer Major, 75 | 41.5718200,1.6372400 | 386385 | 4603134 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43612-foto-08302-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43612-foto-08302-28-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43613 | Carrer Major, 86 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-86 | XVIII | Edifici cantoner de planta irregular, aproximadament trapezoïdal, amb planta baixa, planta pis i golfes amb carener aproximadament paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Hi destaca, per damunt de tot, la porta d'entrada a l'habitatge pel carrer Major, que compta amb un arc dovellat de molt bona factura recolzat sobre muntants també de pedra treballada. A la dovella central hi podem llegir gravat (i actualment resseguit amb pintura negre): '20 fabre 1778' i entre el nom del mes i l'any hi apareix una bota gravada que a l'esquerra té el que podria ser un 'refilador' i a la dreta un 'martell' de boter. Queda clar, doncs, que l'ofici del propietari en encetar l'últim quart del segle XVIII era el de boter. A la planta primera, una mica descentrat a l'esquerra de la porta que acabem de descriure, se situa l'únic balcó de l'edifici. Compta amb llosana de pedra molt ben treballada que ha sofert un important desgast amb el pas del temps. Del mateix balcó és molt destacable la barana de ferro forjat, que alterna barres helicoïdals amb barres rectes disposades diagonalment respecte la línia que marca el carrer. | 08302-29 | Carrer Major, 86 | Atenent a la data mostrada a la porta de l'edifici, tot apunta que enfront l'església parroquial de Sant Hilari s'hi formà un petit nucli habitat separat alguns metres del nucli original de Vilanova del Camí. Si més no, les fotografies aèries de 1945 i 1956 disponibles a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) posen clarament de manifest aquesta separació pel que fa a aquestes dates. | 41.5712300,1.6392600 | 386552 | 4603066 | 1778 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43613-foto-08302-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43613-foto-08302-29-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | L'edifici ha sofert diverses actualitzacions que, segons el nostre parer, resten armonia al conjunt (fusteria metàl·lica a les obertures i arrebossats de les façanes, especialment el de la planta baixa). | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 43614 | Portal dovellat de Cal Majores amb escut nobiliari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dovellat-de-cal-majores-amb-escut-nobiliari | SABATÉ, Flocel [et al.], (2003). 'Història de Vilanova del Camí'. Ajuntament de Vilanova del Camí. Pàg. 314. | XVI-XVIII | Arc dovellat esculpit en pedra, de molt bona factura. Presenta a la clau de volta un relleu esculpit d'un element vegetal, un card amb tres flors, representant el domini dels Cardona sobre la vila. A la dreta de la clau de volta esculpida trobem dos gravats que recorden vagament una mena de rossetes gòtiques. Si bé no consta cap data a l'arc la seva factura sembla que podria ser original del segle XVI-XVII, atenent a les grans dovelles que són visibles, si bé hauria estat retallat ja d'antic atorgant-li la forma actual d'arc escarser que no és pròpia dels arcs de cronologies com la que apuntem com a probablement incial. La modificació (el retallat de l'arc original), si realment es produí, probablement sigui obra que ens acostaria al segle XVIII. Actualment del casalot que allotjava l'arc no en queda res. Es construí no fa gaires anys un nou bloc de pisos i es deixà l'arc objecte d'aquesta fitxa com a element ornamental. | 08302-30 | Carrer Major, 8 | L'edifici al que originalment pertangué l'escut dovellat era conegut com 'Casa Majores' i és té constància que fou saquejat per les tropes borbòniques l'any 1707. L'any 1991 l'arc encara formava part de l'edifici original que, atenent a la descripció que consta a la fitxa de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, encara conservava algunes parets d'empeus. En l'actualitat l'arc és l'únic element que resta de l'edifici original, atès que a sobre s'hi bastí un bloc de pisos contemporani. | 41.5718700,1.6348200 | 386183 | 4603143 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43614-foto-08302-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43614-foto-08302-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | L'edifici correspon a la casa coneguda com Cal Majores. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 43615 | Edifici al carrer Major, 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-major-77 | XVIII | Edifici d'obra popular, de planta baixa i dos pisos, possiblement també amb planta soterrada o semi-soterrada, segons es desprèn de la ubicació del conjunt de finestres de la planta baixa. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, de dos cóssos, molt reformat cap a finals del segle XX, amb la pràctica totalitat de la façana renovada i amb les obertures noves. En destaca especialment el portal arquejat, que constitueix l'accés principal a la planta baixa, amb muntants i arc dovellat de pedra. L'arc és escarser i a la part superior de les dues dovelles més centrals s'observa la data de 1747 gravada en un afegit, probablement de ciment.. | 08302-31 | Carrer Major, 77 | 41.5718300,1.6372300 | 386384 | 4603135 | 1747 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43615-foto-08302-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43615-foto-08302-31-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Si bé sembla obvi que la data està afegida, probablement es va voler preservar la informació que seria coneguda per ser-hi originalment la data gravada o bé per conèixer la data a través de documentació conservada pels propietaris. Desconeixem en quin moment es va realitzar l'afegitó de ciment actual amb la data gravada.La resta de l'edifici presenta reformes importants a nivell de façana principal, si més no pel que fa a les obertures. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43616 | Edifici a la Plaça Major, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-a-la-placa-major-12 | XVII | Edifici reformat recentment , de planta baixa i tres pisos, del qual en destaquen les restes de l'antic portal a la façana principal (nord-est). Es tracta d'un arc dovellat de molt bona factura que s'ha conservat integrat en el mur de façana d'aquest habitatge de la plaça Major de Vilanova. És de mig punt i està confeccionat amb dovelles de pedra molt ben treballades. A la dovella central hi consta la data de 1679, que arran del desgast costa de llegir. | 08302-32 | Plaça Major, 12 | 41.5717100,1.6354000 | 386231 | 4603125 | 1679 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43616-foto-08302-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43616-foto-08302-32-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Tot apunta que l'arc se situa en el seu emplaçament original, fet que posa de manifest que el nivell de circulació de la plaça Major en aquest punt ha estat rebaixat molt ostensiblement en aquests quasi 350 anys, atès que actualment l'arc queda a una alçada desmesurada.Desconeixem si la resta de l'edifici conserva algun element original. Exteriorment es pot apreciar que ha patit reformes en profunditat especialment a la planta baixa. La mida petita de les finestres de la planta primera (segons el nostre parer aquesta seria la planta baixa original), planta segona, planta tercera i planta quarta o golfes pensem que ens estan indicant que aquestes obertures són, sinó originals de la finca, sí força antigues.Pel que nosaltres hem pogut esbrinar, és l'edifici amb una datació més antiga de Vilanova del Camí (pel que fa al nucli urbà). | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||
| 43617 | Balcó del segle XVIII al carrer Major, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balco-del-segle-xviii-al-carrer-major-35 | XVIII | Balcó amb barana de ferro forjat que barreja barres helicoïdals amb barres rectes disposades en planta de forma diagonal, si bé aquestes barres 'rectes' també presenten tres trams helicoïdals (abaix, al centre i a dalt). La llosana de pedra treballada del balcó presenta un fort desgast provocat per l'erosió, signe que corrobora l'antiguitat de l'estructura. | 08302-33 | Carrer Major, 35 | 41.5720200,1.6353700 | 386229 | 4603159 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43617-foto-08302-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43617-foto-08302-33-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | El podem equiparar al balcó de la casa de finals del segle XVIII que se situa al número 86 del mateix carrer. Únicament es fitxa el balcó per estar la resta de la casa molt transformada. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 43618 | Feixa de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixa-de-pedra-seca | Feixa de pedra seca construïda amb pedres força regulars i de mida bastant gran falcades en sec amb pedruscall més petit. | 08302-34 | Camps a l'oest del cementiri | 41.5678000,1.6289000 | 385682 | 4602699 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43618-foto-08302-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43618-foto-08302-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Es tracta d'un dels marges de pedra seca del municipi. Fitxem aquesta feixa com a exponent al municipi de l'arquitectura tradicional en pedra seca atès que és un patrimoni que sovint es va perdent i que usualment no es refà amb la mateixa tècnica constructiva. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 43622 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public | XX | Antic safareig tradicional proper al riu Anoia. Ocupa un espai que mesura uns 12 x 6 m i que es troba a una cota més baixa que el carrer de la Font. La rentadora del safareig està construïda mitjançant pedres escairades ben treballades disposades amb la inclinació habitual que permetia retornar l'aigua esbandida a la bassa del safareig. La base del safareig no s'aprecia de quin material està construïda atès que està arrebossada. La diferència entre el nivell del carrer i el del safareig s'arranja mitjançant unes escales a l'entrada de l'espai. La bassa està dividida en dos sectors, un de més gran, on pròpiament es rentava la roba, i l'altre més petit, on únicament s'esbandia. L'aigua que alimenta el safareig encara avui en dia prové d'una mina que, en origen, també alimentava la desapareguda Font de les Escales. Es conserva una inscripció a la paret que tanca l'espai del safareig pel costat de llevant que fou efectuada l'any 1932, quan s'efectuà un arranjament important del safareig. La inscripció hi diu: 'Safareig d'l cumú any 1932', sobta la formació de la paraula 'del' mitjançant una 'D' un apòstrof i una 'L', l'escriptura de la paraula 'comú' com a 'cumú' i la 'N' girada de la paraula 'Any'. | 08302-38 | Carrer de la Font, s/n | Safareig públic proper al riu Anoia. La data de construcció del safareig és desconeguda. La que figura pintada a la paret que tanca l'espai (1932) correspon a un arranjament important promogut per l'Ajuntament de Vilanova del Camí aquell any. Concretament , a les actes de l'Ajuntament de l'any 1931 es parla d'una 'assignació dins del pressupost ordinari de 2.367,35 pessetes per a l'ampliació i restauració de les piques per a rentar'. | 41.5697800,1.6361700 | 386292 | 4602909 | 1932 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43622-foto-08302-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43622-foto-08302-38-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43627 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-3 | Vives Tort, Miquel. L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobretgat i el Foix. Des de l'època r omana fins al tercer decenni del segle XX. [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2008. <http://hdl.handle.net/10803/2604> [Consulta: 2 de març de 2016] | El camí ral que menava des de Barcelona a Saragossa travessava Vilanova del Camí per l'actual carrer Major. A menor escala, aquest tram de camí menava des de Martorell fins a Igualada passant per Piera, Capellades i Vilanova del Camí, on entrava per la zona dels Moletons. | 08302-43 | Carrer Major | El camí ral sembla que entrava al terme de Vilanova del Camí pel lloc on se situa actualment el molí de Rigat. En aquell paratge era conegut d'antic la deu coneguda com les aigües de Rigat. D'allà el camí es dirigia cap el nucli dels Moletons, on se situa el molí homònim documentat des d'època medieval i, des dels Moletons, ja menava directament cap a Vilanova on esdevenia el carrer Major al voltant del qual s'urbanitzà la vila. Una altra possibilitat és que el camí ral menés des de la Pobla de Claramunt cap a Vilanova per la riba dreta del riu Anoia fins travessar un gual a l'alçada del molí dels Moletons. Aquesta ruta, però, faria el camí molt més complicat per la presència en aquest tram del turó conegut com el turó de la Boixera, per la qual cosa sembla molt més plausible que el camí, venint des de la Pobla, travessés l'Anoia pel pas de la Boixera i continués cap al lloc de Rigat seguint la riba esquerra del riu. Tot apunta que, centrant-nos exclusivament en el tram entre Martorell i Igualada, el camí ral d'Aragó fou el resultat de la suma de tres trams de tres camins anteriors diferenciats. Així, la part inicial aprofitava una antiga via romana que menava des de Martorell fins a Lleida passant per Prats de Rei, el 'Municipium Segarrensis' d'època romana. El segon tram aprofitat menava des de l'hostal d'en Bonastre, prop del castell de Piera, fins a Capellades. És un tram que, des d'antic, plantejà molts problemes de manteniment pel fet que el riu Anoia en aquesta àrea ha modelat un paisatge on es barregen una sèrie de torrenteres, carenes i costes en situació transversal al camí. Actualment encara no queda clar el traçat de l'antic camí ral en alguns punts d'aquest tram, que tindria el seu origen a finals de l'edat mitjana, quan les viles com Piera, Capellades o Igualada van anar prenent importància. La necessitat de comunicar aquestes poblacions donaria lloc al que posteriorment es conegué com a camí ral d'Aragó que travessava, entre d'altres, les viles de Martorell, Piera, Capellades, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Igualada , la Panadella, Cervera i Lleida Finalment, el tercer tram, entre entre Capellades i Igualada aprofitava també un camí anterior que resseguia els costats de la llera del riu Anoia i que avui és resseguit, a grans trets, per la carreterea C-15. El camí ral entre Martorell i Igualada entrà en decadència quan començà la industrialització incipient del territori, a partir del segle XVIII, que feu insuficient un camí que era apte per cavalleries però molt dificultós pel pas de carruatges. Fou així com, a principis del segle XIX, s'impulsà la construcció d'una alternativa a aquest tram del camí que passava pel coll del Bruc i que feu caure en l'oblit el tram entre Martorell i Igualada que passava per Piera, Capellades i Vilanova del Camí. No obstant això, sembla que el tram d'aquest camí que resseguia la llera de l'Anoia, entre Igualada i Capellades, mantingué certa vigència pel fet que permetia transportar el producte dels nombrosos molins paperers de la conca fins a Igualada per, des d'allà, distribuir-los mitjançant el nou tram del camí ral que, passant pel coll del Bruc, menava fins a Barcelona. Pel que fa al tram del camí ral que passava estrictament pel terme de Vilanova del Camí, entrava a l'alçada del molí de Rigat, passava pel nucli dels dels Moletons, travessava la vila pel carrer Major i en sortia cap a Igualada travessant el pont de la riera d'Òdena. A l'alçada d'on se situava l'antiga fortalesa de Vilanova, al lloc que ocupa actualment la casa consistorial, se situava una cruïlla entre el camí ral i el camí que menava fins a Carme. El camí ral també fou conegut com el 'camí públic o general' i com a 'carrera pregona'. | 41.5711700,1.6399800 | 386612 | 4603059 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 43628 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-3 | Conjuntament amb la plaça Major aquest carrer formà part del nucli original de Vilanova del Camí que nasqué a redós de la casa forta o castell que se situava a l'indret ocupat actualment per l'edifici de l'Ajuntament. Vilanova al llarg dels anys creixé allargant aquest carrer pel seu costat de llevant, resseguint d'aquesta manera l'antic camí ral que menava de Barcelona a Saragossa i que travessava la població. Al llarg d'aquest carrer, tot i les grans transformacions que ha sofert la vila des de la segona meitat del segle passat, podem trobar alguns dels edificis més interessants del nucli urbà de Vilanova del Camí. Entre aquests hi destaquen per exemple els edificis situats en els números 12, 30, 77, inclosos en fitxes individualitzades, i altres edificis menys rellevants però també amb un marcat caràcter històric. Entre aquests, per exemple l'edifici situat en el núm. 45, de la primera meitat del segle XX, en el que hi destaca la façana principal, que presenta dues portes per a vianants als eixos laterals, rematades amb arc escarser, un acabat en la planta baixa amb incisions horitzontals a imitació de l'efecte visual de carreus o d'encoixinat, i un ràfec tradicional de tres nivells adornat per unes mènsules de ceràmica que representa que el sustenten | 08302-44 | Carrer Major | El carrer Major de Vilanova del Camí nasqué a banda i banda de l'antiga carrerada reial que menava des de Barcelona a Igualada, també coneguda com 'carrera pregona'. | 41.5720200,1.6355600 | 386245 | 4603159 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||||
| 43629 | Antiga pedrera prop de Can Tudó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera-prop-de-can-tudo | CARRERAS CANDI, Francesc (Dir) (1918). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Província de Barcelona. | Antiga pedrera abandonada on encara es poden observar algunes marques d'extracció dels blocs de pedra així com el front resultant de la seva explotació. Pel que podem observar actualment, es tractaria d'una petita explotació. | 08302-45 | Serra de Can Bernades | 41.5593100,1.6393600 | 386540 | 4601743 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43629-foto-08302-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43629-foto-08302-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | No sabem a què anava destinada la pedra extreta. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi s'esmenta una pedrera a Vilanova del Camí però dedicada a l'extracció de marbre, per la qual cosa no pot ser la que ens ocupa. Sembla que també s'extreia pedra calcària per fabricar ciment, utilitat que sí seria compatible amb aquesta explotació, si bé no tenim dades suficients per assegurar-ho. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43630 | Antiga pedrera a el Cosconar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera-a-el-cosconar | CARRERAS CANDI, Francesc (Dir) (1918). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Província de Barcelona. | Com en el cas de l'antiga pedrera prop de Can Tudó, aquesta antiga pedrera resta actualment abandonada, si bé també són visibles encara algunes marques d'extracció dels blocs de pedra així com el front resultant de la seva explotació. Com en el cas anterior sembla que es tractava d'una petita explotació. . | 08302-46 | Serra de Can Bernades | 41.5577200,1.6405500 | 386636 | 4601565 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43630-foto-08302-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43630-foto-08302-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | No sabem a què anava destinada la pedra extreta. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi s'esmenta una pedrera a Vilanova del Camí però dedicada a l'extracció de marbre, per la qual cosa no pot ser la que ens ocupa. Sembla que també s'extreia pedra calcària per fabricar ciment, utilitat que sí seria compatible amb aquesta explotació, si bé no tenim dades suficients per assegurar-ho. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43631 | Font de la Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-noia | Desconeixem com era aquesta font abans de l'any 2010. Actualment, després que aquell any es construís un tram de la Ronda Sud d'Igualada aquesta font quedà, com a mínim, una mica desplaçada de la seva ubicació o bé, si és al mateix lloc, fou molt modificada. La ubicació actual coincideix amb la cuneta del nou eix viari i, per tant, està formada per un tub de polietilè que surt d'entremig del formigó. En el moment de la nostra visita la font no brollava. | 08302-47 | Al marge dret del Torrent de Can Bernades, just abans de passar per sota la Ronda Sud d'Igualada | 41.5642600,1.6309700 | 385849 | 4602303 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43631-foto-08302-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43631-foto-08302-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||||
| 43634 | Font del Zuzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-zuzet | Font de clot, que en el moment de la visita es trobava totalment seca. La font s'obre en un mur de pedra seca que, actualment, es troba molt amagat per la vegetació exhuberant de la zona. | 08302-50 | 41.5570100,1.6314900 | 385879 | 4601498 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43634-foto-08302-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43634-foto-08302-50-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Aquesta font només ens era coneguda pel fet que apareixia mencionada al plànol a escala 1:5000 de l'Insitut Cartogràfic de Catalunya. No obstant això, la precisióde la seva localització era molt relativa. Això, sumat al fet que cap persona del municipi a les que hem preguntat sobre la font la recordés, feia difícil la seva localització. Sortosament, durant la visita a la zona aproximada on pensàvem que es podia ubicar la font vam topar amb una mena d'estructura on semblava veure's la intervenció de la mà de l'home. Pensem que es tracta de la font del Zuzet. Si és així, es tractaria d'una font de clot, que en el moment de la visita es trobava totalment seca. L'hem volgut identificar amb la font del Zuzet, atès que, per la zona on l'hem trobat, pensem que és perfectament plausible. De forma posterior a la troballa vam observar que al plànol de l'Institut Cartogràfic de Catalunya 1:50000 apareix justament a la zona una 'Font del clot'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43635 | Font de l'Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-labracada | La font de l'Abraçada se situa a només uns 3 m de la font de l'Aguilereta (vegeu fitxa). És una font de clot. Està formada per una rajola delimitada a banda i banda per pedres posades a l'efecte. A la rajola de terra cuita d'on arrenca el tub metàl·lic de la font hi trobem gravat el nom. En el moment de la nostra visita no rajava. Aquesta font se situa a només uns 3 m de distància de la font de l'Aguilereta que, òbviament, es deu abastir de la mateixa surgència. | 08302-51 | Marge dret del torrent del Cairó | Segons informació oral facilitada pel senyor Francisco Viera, la font de l'Abraçada fou feta fa només uns 10 anys per iniciativa del senyor Jordi Mateu i membres de la Colla Excursionista de Vilanova del Camí. El nom ve donat per dos pins que sembla que s'estiguin abraçant i que estan situats al costat de la font. | 41.5610500,1.6323500 | 385958 | 4601945 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43635-foto-08302-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43635-foto-08302-51-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43636 | Font del Cargol o de la Gitana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-o-de-la-gitana | La font del Cargol, també coneguda com a font de la Gitana, se situa en el torrent de Garrigosa, a pocs metres d'uns pilars de formigó que es van construir per a un projecte de conducció d'aigües que mai es va dur a terme. La font està molt propera a la llera de la riera. Hi ha un muret de pedres pràcticament a nivell del terra, cobert amb una llosa més gran. Del mur surt un tub metàl·lic doblegat en el seu extrem cap abaix. En el moment de la nostra visita la font no rajava. | 08302-52 | Marge dret del torrent de Garrigosa | 41.5698200,1.6239100 | 385270 | 4602930 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43636-foto-08302-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43636-foto-08302-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | La font se situa a la partió entre els termes de Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. Finalment, però, hem optat per considerar-la de Vilanova pel fet que es troba en el costat del torrent que dóna a aquest municipi. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 43638 | Font del molí dels Moletons o de Can Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-dels-moletons-o-de-can-solsona | Font que brolla directament des d'una de les parets de llevant de la casa coneguda com 'Can Solsona', adossada a finals del segle XIX al molí dels Moletons, documentat ja al segle XVI. L'aigua emplena un clot quadrangular ben construït amb maons amb l'interior arrebossat que se situa immediatament sota l'orifici a través del qual brolla la font. A l'orifici és visible un petit fragment de galet, probablement una canonada retallada. Desconeixem si la font és anterior a la casa i, per tant, fou integrada a l'edifici quan aquest es va construir, o bé es construí la font de forma paral·lela a l'edifici decimonònic. En el moment d'efectuar la visita a la font aquesta brollava. | 08302-54 | Camí dels Moletons s/n | 41.5665300,1.6490200 | 387358 | 4602532 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43638-foto-08302-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43638-foto-08302-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||||
| 43639 | Font de la Pregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pregona | Font pública formada per una construcció de forma cilíndrica revestida amb plaques de pedra irregulars que en un extrem té adossada una pica de pedra treballada. El cos cilíndric està rematat de forma plana i presenta una mena de cornisa de maó a tot el seu perímetre. La pica està muntada sobre una estructura que presenta el mateix acabat que el cos cilíndric de la font. L'aixeta és l'usual per a les fonts públiques de moltes ciutats catalanes i està emmarcada per una línia de maons. | 08302-55 | Carrer de Monistrol / Carrer de Mossèn Borràs | Diu la tradició que la font de la Pregona és una de les més antigues de Vilanova del Camí. Originàriament comptava amb una pica per tal que els cavalls es poguessin abeurar. A la dècada dels anys 80 del segle XX es va arranjar deixant-la en l'estat que avui dia podem observar. | 41.5724700,1.6369400 | 386361 | 4603207 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43639-foto-08302-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43639-foto-08302-55-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | El topònim d'aquesta font està relacionat directament amb el camí reial que hi passava a tocar, atès que aquest camí també fou conegut amb el nom de 'carrera pregona'. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43641 | Font de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rigat | SABATÉ, Flocel [et al.], (2003). 'Història de Vilanova del Camí'. Ajuntament de Vilanova del Camí. | Es tracta d'una font encastada en una paret que actua, alhora, de mur de contenció del camí que duu cap a l'entrada del molí de Rigat. L'aigua brolla a través d'un tub situat a la 'boca' d'un relleu esculpit en marbre, de molt bona factura, que representat un home amb barba. L'aigua cau en un receptacle construït amb lloses ben treballades i pavimentat amb rajola, si bé, en el moment de la nostra visita no rajava. | 08302-57 | Confluència de la riera de Castellolí amb el riu Anoia | Al llarg de la història de Vilanova del Camí l'abastiment d'aigua fou un problema recurrent. Els punts d'abastiment més importants eren la font de Can Bernades, els pous de la Rectoria i de la Pregona i aquest, la font de Rigat. Per esmenar el problema, l'any 1923 es creà la societat anònima Aigua de Rigat per tal de repartir l'aigua que sorgia d'aquest important punt de surgència natural per la conca d'Òdena. L'aigua de Rigat fou canalitzada fins al turó del Puigdendela, escollit gràcies a la seva ubicació estratègica sobre les carreteres de Castellolí i de la Pobla de Claramunt. Ben aviat l'expansió de la indústria va fer insuficient el cabal extret a Rigat. El problema s'esmenà construint un pou de 12 metres de fondària foradant una gruixuda capa de roca. | 41.5645400,1.6602300 | 388289 | 4602296 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43641-foto-08302-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43641-foto-08302-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43642 | Escultura 'Espai de la bona acollida' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-espai-de-la-bona-acollida | XXI | Monument erigit per commemorar l'agermanament entre Vilanova del Camí i les ciutats d'Amilly, a França, i Calcinaia, a Itàlia. Fou inaugurat el dia 15 de gener de l'any 2011 i és obra de l'arquitecte Casimir Torrents. El monument està format per una base construïda de planta rectangular amb la seva superfície inclinada. La base està folrada de plaques de granit polimentat de color gris fosc. A la superfície inclinada del monument se situa la placa commemorativa que resa 'Espace du bon accueil d'Amilly. Ciutat europea agermanada amb Calcinaia i Vilanova del Camí. Fira Camí Ral 2011'. La part aèria del monument està constituïda per dues estructures metàl·liques paral·leles de forma triangular que recorden vagament a una lletra 'A', una més alta que l'altra. Una de les estructures triangulars es recolza a la base construïda ja descrita mentre que l'altra ho fa directament al terra. Entre elles se situen dos fragments de ferro en forma d'escala situats a diferent altura. | 08302-58 | Carrer Major, 97 | 41.5714100,1.6398400 | 386601 | 4603085 | 2011 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43642-foto-08302-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43642-foto-08302-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Casimir Torrents | L'escultura, tal com indica el seu nom, vol posar de relleu la ciutat de Vilanova com a espai d'acollida i de interrelació amb les dues ciutats amb les que la vila està agermanada. Al voltant de l'escultura, a partir d'una idea de Jordi Mateu, es plantaren plantes autòctones de la ciutat francesa d'Amilly que es barregen amb plantes autòctones locals.A banda de l'agermanament amb les ciutats de Calcinaia i Amilly, Vilanova del camí té signats protocols d'amistat amb el poble d'Anzaldo, a Bolívia, des de 1995 i amb el campament sahrauí de Mahbej, des del 1997. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 43643 | Escultura d'agermanament 'L'Amistat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dagermanament-lamistat | XXI | Monument obra de l'escultora igualadina Teresa Riba que fou erigit per commemorar el 10è aniversari, l'any 2002, de l'agermanament entre la població italiana de Calcinaia i Vilanova del Camí. Està format per un semicercle de ciment amb perfil metàl·lic que està disposat verticalment. A la base, troquel·lat en una planxa de ferro hi ha una inscripció que resa 'Calcinaia - Vilanova del Camí. 10 Anys d'amistat. Setembre 1992-2002. A la part superior del semicercle, de forma centrada, hi ha una escultura de bronze que representa dos nens, un una mica més gran que l'altre, abraçats. | 08302-59 | Plaça Catalunya | 41.5670600,1.6432800 | 386880 | 4602598 | 2002 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43643-foto-08302-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43643-foto-08302-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Teresa Riba | A la ciutat italiana agermanada, Calcinaia, s'instal·là una escultura bessona, de la mateixa autora, 'L'Amistat II' | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 43644 | Monument a la Unitat Europea a la plaça Calcinaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-unitat-europea-a-la-placa-calcinaia | XXI | El monument s'erigí el mes de setembre de l'any 2002 com a commemoració dels 10 anys d'agermanament amb la vila italiana de Calcinaia. Sobre una base quadrada folrada de granit polimentat, on se situa la placa commemorativa, es combinen dues planxes d'acer, una disposada verticalment mentre que l'altre està disposada de forma inclinada. Entre les dues plantes, a mitja alçada, hi ha un cub folrat de diversos tipus de marbre que, a cada una de les seves cares visibles té gravada la frase 'Unitat Europea'. | 08302-60 | Plaça Calcinaia | 41.5705000,1.6438700 | 386935 | 4602979 | 2002 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43644-foto-08302-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43644-foto-08302-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | No consta cap informació sobre l'autoria de l'escultura. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43645 | Gegants de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilanova-del-cami | XX | <p>Parella de gegants coneguts com 'Odín' i 'Fultiva'. Estan construïts amb fibra de vidre i la seva estructura portant és de ferro. La Colla de Gegants i Grallers també compta amb un gegantó, el 'Paquillo' que fou estrenat l'any 1995. Representa un persona molt coneguda del poble. En aquest cas està construït amb cartró pedra.</p> | 08302-61 | Plaça dels Horts, 1 (Edifici d'Entitats) | <p>La història dels gegants de Vilanova del Camí començà l'any 1987 per iniciativa del llavors regidor de Joventut, senyor Sebastián Vergara i el regidor de Cultura, senyor Josep Minguet, els quals van promoure la idea de construir uns gegants per tal de donar a conèixer la vila de Vilanova del Camí arreu. La construcció dels gegants es va dur a terme durant l'any 1988 i el seu bateig tingué lloc el mes de juny d'aquell mateix any tenint com a padrins la Colla de Gegants d'Olesa de Montserrat. Els noms dels gegants, Odin i Fultiva, varen ser triats entre tots els que van proposar els alumnes de l'escola Joan Maragall. Paradoxalment es van crear primer els gegants i després la Colla, atès que calia gent per dur-los i fer-los ballar. El primer cap de colla fou el senyor Jaume Alonso. Durant els primers anys es van fer palesos els problemes que comportava fer sortides amb els gegants: el transport i la música necessària per fer-los ballar. Poc a poc, però, la Colla de Geganters de Vilanova es va anar consolidant i es va promoure la creació d'un grup de grallers. Finalment, el dia 9 de febrer de l'any 1993 es van reunir els senyors Josep Minguet, Josep Vicenç González, Andreu Pedregosa i Joan Vicenç Bernal per tal de signar l'acta de constitució de l'entitat, els estatuts de la qual van quedar registrats a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a la seva constitució i amb el suport de l'Ajuntament de Vilanova del Camí la Colla de Geganters i Grallers va anar fent sortides regulars per tot Catalunya. L'any 1995, durant els actes de celebració de la vuitena edició de la Trobada de Gegants de Vilanova del Camí es presentà un gegantó anomenat 'Paquillo', construït, entre d'altres persones, per l'Andreu Pedregosa. Aquest personatge representa un personatge conegut de la vila que li ha donat el nom i part de la seva fesomia. Pel que fa als dos gegants, inicialment es construiren amb cartró pedra però foren renovats l'any 2013 per uns construïts amb fibra de vidre que, si bé mantenen els trets originals, han estat construïts de forma més acurada.</p> | 41.5690100,1.6386500 | 386497 | 4602820 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43645-foto-08302-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43645-foto-08302-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Pel seu pes i dimensions els dos gegants més grans, l'Odin i la Fultiva, són duts normalment per geganters adults. El gegantó, més petit i maniobrable, és dut quasi sempre per les dones i els més joves de la colla. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43646 | Antics gegants de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-gegants-de-vilanova-del-cami | XX | Gegants que s'havien utilitzat durant els anys 70 del segle XX a Vilanova del Camí. Es tracta, com és habitual, d'una parella de gegants que ens remeten als 'moros' habituals a les tradicions populars. El gegant, anomenat 'Trespins' té pell negre, duu turbant i una arracada al nas. La geganta, anomenada 'Puig-andela' és de pell més clara, amb trets físics que ens remeten geogràficament també al nord d'Àfrica. El cap del gegant ha estat recentment restaurat. Estan construïts en cartró pedra i la seva alçada, conjuntament amb l'estructura, és de 3,20 metres. | 08302-62 | Carrer Santa Llúcia, s/n | Segons informacions orals del senyor Pau Duran, membre de l'Agrupació Cultural Recreativa de Vilanova del Camí, aquests gegants foren comprats l'any 1971 a Múrcia. S'utilitzaren bàsicament durant els anys 70. L'estrena 'oficial' s'efectuà durant la Festa Major de l'any 1972 segons podem observar a la notícia publicada el dimecres 6 de setembre d'aquell any al diari 'IGUALADA'. Actualment els gegants es troben emmagatzemats al 'Rovy', antic cinema que actualment és de propietat municipal i serveix com a magatzem o local d'assajos a diversos grups del municipi. Segons sembla, durant el temps que varen ballar ho van fer acompanyats d'una banda de música al ritme d'un 'Pas doble', o bé acompanyats d'alguns tambors, ja que no hi havia grup de grallers a la vila. Una peça força utilitzada durant el ball fou el pasdoble 'En el Mundo'. Originalment eren més alts que en l'actualitat, però es varen retallar les estructures portants per tal de fer-los més lleugers i fàcils de dur. El cap del gegant ha estat totalment restaurat recentment. | 41.5738400,1.6395200 | 386578 | 4603356 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43646-foto-08302-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43648 | Fons de materials arqueològics de Vilanova del Camí dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-materials-arqueologics-de-vilanova-del-cami-dipositats-al-museu-de-la-pell | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodia un important fons de material arqueològic i paleontològic recuperat a diversos jaciments ubicats dins el terme municipal de Vilanova del Camí. Una part important del material dipositat prové del jaciment conegut com a 'El Vilar del Met'. D'aquest jaciment es conserva un important fons que conté objectes de ferro, restes humanes, restes de fauna, elements de pedra treballada i ceràmica d'època ibèrica i romana. La resta de material arqueològic, en molta menor mesura, prové del jaciment conegut com 'Les Perellades', del jaciment 'Prop de Can Bernades' i d'un únic fragment de material provinent dels voltants de 'Can Titó', jaciment del qual hi ha material conservat però se'n desconeix la seva ubicació, si bé pel topònim és obvi que s'ha de situar aprop de la masia homònima. A nivell paleontològic hi ha un nombre important d'elements entrats, especialment fragments de corall colonial brancós (Rhabdophyllia granulosa), recuperats en un punt de la via del ferrocarril que travessa Vilanova del Camí. | 08302-64 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n. 08700. Igualada | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||||
| 43650 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-7 | L'arxiu conté documentació generada pel municipi des de, com a mínim, l'any 1823 amb un volum total de 339 metres linials. Cal afegir que encara hi ha una part del fons no catalogat i, per tant, la data de la documentació més antiga conservada pot variar en el futur. La classificació actual de la documentació custodiada contempla les seccions següents: - Administració general. - Hisenda. - Proveïments. - Serveis Socials. - Sanitat. - Obres i Urbanisme. - Seguretat Pública. - Serveis Militars. - Població. - Eleccions. - Ensenyament. - Cultura i Esport. - Serveis Agropecuaris i Medi Ambient. El document més antic del què actualment es té constància està inclòs dins el subgrup 'Correspondència', dins la secció 'Administració General', i està datat, tal com apuntàvem més amunt, l'any 1823. | 08302-66 | Plaça del Castell, 1 | 41.5722700,1.6341600 | 386129 | 4603188 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bulilch | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||||
| 43652 | Fira del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-cami-ral | XX | La Fira del Camí Ral de Vilanova del Camí se celebra cada any pels volts de la festivitat de Sant Hilari, cap al segon cap de setmana de gener. La fira rememora l'antic camí ral que unia Barcelona amb Saragossa i que travessava la localitat per l'actual carrer Major. Físicament la Fira ocupa un tram del carrer Major, la plaça de l'Església, el carrer de Santa Llúcia i el carrer Onze de Setembre. En els darrers anys s'han aplegat fins a 200 expositors que s'agrupen en les següents temàtiques: - Mostra de productes alimentaris i artesans dels Països Catalans - Mostra Nacional d'Arts i Oficis - Mostra Ramadera - Firaires - Comerços del municipi i associats de l'ACI (Associació del Comerç i la Indústria de Vilanova del Camí) La Fira, en les darreres edicions, ha aplegat fins a 20.000 visitants. L'any 2016 la Fira celebrà la seva XVIIIà edició. | 08302-68 | Nucli urbà, pels volts del carrer Major | 41.5712300,1.6393900 | 386563 | 4603066 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43652-foto-08302-68-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 43653 | Festa Major de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilanova-del-cami | La Festa Major de Vilanova del Camí se celebra la primera setmana de setembre. Si bé oficialment la festa comença el divendres al vespre amb la lectura del pregó, últimament els dijous ja es programen activitats com exposicions fotogràfiques, cinema a la fresca o concurs de contes a la ràdio de Vilanova. El divendres, després de la lectura del pregó hi ha ball de diables per part de la colla de diables del poble 'Els Cabrons de Vilanova', correfoc infantil, sardinada popular, ball de nit i un concert per als més joves. El dissabte a primera hora es dóna la benvinguda a les delegacions dels pobles agermanats amb Vilanova, Calcinaia a Itàlia i Amilly a França. La resta del dia està amenitzada per diversitat de concursos i exhibicions i els comerços de la vila munten paradetes al carrer. La tarda de dissabte no hi pot faltar la tradicional ballada de sardanes, repics de tambors i, cap al vespre, la cercavila. A la nit s'acostuma a combinar un sopar popular amb el ball de nit i un concert pel jovent. El diumenge al matí té lloc la cercavila dels Geganters i Grallers de Vilanova del Camí que, habitualment, compta amb colles convidades. També durant el matí té lloc la tradicional missa de Festa Major i, al migdia, una diada castellera que usualment compta amb la colla Moixiganguers d'Igualada i d'altres colles convidades. En les darreres edicions, abans de dinar l'Esbart Dansaire de la Vila efectua una demostració i, ja a l'hora de dinar, té lloc un vermut popular i un dinar de germanor amb els convidats de les viles agermanades. La tarda de diumenge està amenitzada per un 'Ball de Tarda' seguit d'un correfoc amb la colla de diables local. Els darrers 10 anys també s'ha fet una concentració de cotxes personalitzats. La nit de diumenge es tanca amb el 'Castell de focs' i amb el 'Comiat' dels convidats de les viles agermanades amb Vilanova: Calcinaia i Amilly. Durant els dies que dura la Festa Major es realitzen també multitud de tornejos esportius de futbol, handbol, bàsquet, tennis, tennis taula, petanca així com excursions pel terme de Vilanova. Darrerament el dilluns següent a la Festa Major també s'omple d'activitats adreçades al públic infantil que es tanca a la nit amb una 'Cantada d'Havaneres'. Durant la setmana següent als dies de Festa Major estrictes encara es duen a terme activitats com concerts de música tradicional, balls de sardanes o concursos. | 08302-69 | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43653-foto-08302-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43653-foto-08302-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 43654 | Festa Major de Camp del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-camp-del-rei | La Festa Major del barri del Camp del Rei se celebra cada estiu pels volts de mitjans de juliol. Entre els actes periòdics d'aquesta festa hi ha una sardinada popular, actuacions de grups de percussió, diables, cercavila, matinal infantil, correfoc o una arrossada popular. | 08302-70 | El barri de Camp del Rei se situa a l'extrem de ponent del nucli urbà de Vilanova del Camí. La seva Festa Major ha esdenvigut una de les manifestacions festives importants de la vila amb una trajectòria més que consolidada després de més de 30 edicions. | 41.5750800,1.6371400 | 386382 | 4603496 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43654-foto-08302-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43654-foto-08302-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||||
| 43655 | Dansa de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-vilanova | La dansa de Vilanova és un tipus de ball pla però més alegre pensat per a que el balli el poble. S'acostuma a ballar per Festa Major a la sortida de l'Església. Cal recordar que el Ball Pla és un tipus de ball per parelles que esdevingué un dels més populars a Catalunya. Si bé es feu molt popular a partir del segle XIX hi ha alguns testimonis que es remunten al segle XVII. Generalment va acompanyat d'un compàs ternari amb un punteig suau i amb un moviment dels peus fent-los lliscar per sobre del terra sense saltar. | 08302-71 | Durant els anys 40 i 50 del segle XX hi havia a Vilanova dos esbarts dansaires però poc a poc es va anar perdent aquesta tradició i es deixà de ballar. No fou fins fa poc més de deu anys que, mitjançant la filla d'una persona que fou directora d'un d'aquests esbarts dansaires, es recuperà aquest ball. Aquesta persona es posà en contacte amb la llavors regidora de cultura Núria Oliva, qui transmeté l'interès a l'esbart dansaire local. La col·laboració conjunta de les parts implicades permeté la recuperació d'aquesta dansa tradicional, que s'ha tornat a ballar per Festa Major des de fa, aproximadament, uns 10 anys. | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||||
| 43656 | Els Esgavellats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esgavellats | Amb el nom de 'Els Esgavellats' es coneix una àrea de la serra de Collbàs on el paisatge es caracteritza per la presència de grans escletxes al sól rocós i per grans blocs de pedra caiguts que han provocat formes estranyes, petites coves i passos estrets. És una zona de gran bellesa que val la pena visitar. L'indret exacte que s'indica en aquesta fitxa es correspon amb l'inici (anant de baixada) d'un dels trams que, segons el nostre parer, és més espectacular. Si el comenceu aquí passareu entre dues parets de pedra que us deixaran en alguns punts poc més de 50 cm d'amplada per seguir entre roques durant uns quants metres. En un parell de punts una mica més complicats comptareu amb l'ajuda d'unes bones escales de fusta col·locades a fi efecte de facilitar el trànsit per aquest recorregut. | 08302-72 | Serra de Collbàs | 41.5537400,1.6177700 | 384729 | 4601153 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43656-foto-08302-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43656-foto-08302-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||||
| 43657 | Cova del Mossèn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mossen | Petita cavitat relativament propera a Can Bernades i a la zona dels Esgavellats. A l'exterior està protegida per una balma. La cavitat pròpiament mesura, a la boca, uns 2 m d'amplada per només entre 45 i 80 cm d'alçada. La profunditat des de la boca més evident és d'uns 4,8 m. | 08302-73 | Serra de Can Bernades | Sembla que el nom li ven donat pel fet que, durant la guerra civil, el mossèn de Vilanova utilitzà la cova per amagar-hi gent que podia ser objectiu de grups extremistes. | 41.5529500,1.6222400 | 385101 | 4601059 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43657-foto-08302-73-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43658 | Parc Fluvial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial | El Parc Fluvial de Vilanova del Camí és un tram del riu Anoia que ha estat condicionat artificialment per tal d'afavorir la creació d'un ecosistema de riu on s'instal·lin estacionalment animals salvatges que tenen aquest tipus d'ecosistema com a hàbitat natural. La construcció d'una resclosa artificial va permetre crear un embassament d'uns 750 m de longitud amb una amplada que, a tocar de la resclosa, assoleix aproximadament uns 78 m. La profunditat màxima arriba a uns 3,5 m. Des de la seva construcció ha anat desenvolupant-se un petit ecosistema propi format per animals i plantes que tenen el riu com a hàbitat principal. Entre les aus que podem trobar tot l'any al Parc Fluvial hi ha l'ànec coll verd, la polla d'aigua, el blauet, la merla, la mallarenga cua llarga, el bernat pescaire, la mallarenga blava o el mosquiter comú. Entre les aus migratòries que habiten al Parc Fluvial durant la primavera i l'estiu hi podem trobar l'agró roig, el martinet blanc, l'oreneta comuna o la boscarla de canyar. Pel que fa a l'hivern, hi podem trobar el corb marí, la cuereta torrentera, la cuereta blanca, el pit roig o el tallarol de casquet. A banda de les aus al Parc Fluvial hi poden viure alguns petits mamífers com la mussaranya comuna, la mussaranya menuda o el talpó comú. Pel que fa pròpiament al riu, hi podem trobar tortugues de rierol, la serp d'aigua o petits amfibis com la granota verda i fins i tot el gripau. Cal parar especial atenció a les espècies invassores com el bisó americà, el cranc americà o la tortuga de Florida, que malmeten l'ecosistema propi del territori. | 08302-74 | A finals dels anys 90 es va arribar al compromís de construir una depuradora pels adobers a Igualada. Això obria la porta a una recuperació per a l'ús de la ciutadania dels marges del riu Anoia al seu pas per Vilanova del Camí. El projecte per a crear un Parc Fluvial va néixer l'any 1998. Les obres s'iniciaren el mes de febrer del 1999. L'obra es va executar en dues fases: la primera va consistir en la construcció dels talussos del riu i obres accessòries, com els conductes de la depuradora. La segona es centrà en la construcció d'una resclosa artificial per tal d'emmagatzemar l'aigua en forma d'embassament per, d'aquesta manera, atraure diverses espècies faunístiques cap a un ecosistema de nova construcció. Aproximadament a la part central de l'embassament es va construir una illa artificial que permetia el creuament del riu als vianants mitjançant dos petits ponts de metall i fusta. A l'illa trobem dos grans màstils que simbolitzen un vaixell a punt de desplegar les veles. Les obres van finalitzar el 2005 deixant un embassament artificial amb una amplada màxima propera als 80 metres i una longitud d'uns 750 m, amb una profunditat màxima de 3,5 m. | 41.5651600,1.6395800 | 386568 | 4602392 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43658-foto-08302-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43658-foto-08302-74-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | La creació del parc fou possible arran de la depuració de les aigües del riu, atès que, fins als anys 90 del segle XX, aquest tram de l'Anoia presentava elevats nivells de contaminació i escasses característiques ecològiques. La construcció de l'esmentada depuradora i, posteriorment, del Parc Fluvial, encetà un canvi de dinàmica molt important a la zona, intengrant-la plenament al municipi de Vilanova del Camí com a espai de lleure on anar a caminar o fer activitats a l'aire lliure molt diverses. No obstant això, ocasionalment succeeixen episodis d'increment de la contaminació | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43586 | Les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parellades | El jaciment ocupa una àrea entre el límit d 'uns camps de conreu i una zona de xaragalls formats per l'erosió de l'aigua en uns terrenys poc consistents, en el marge esquerre del Torrent de Can Bernades. L'indret està definit per la troballa de diversos fragments de ceràmica, metalls i un fragment de molí de pedra volcànica, tots ells pertanyents al període del Bronze Final. Probablement es tracta d'un nucli d'habitat d'aquest període del qual no s'ha localitzat cap estructura visible. | 08302-2 | Les Parellades, a l'esquerra del torrent de Can Bernades | 41.5622200,1.6251900 | 385363 | 4602084 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43586-foto-08302-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43586-foto-08302-2-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43591 | Masroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masroig | VI a I aC | Un cop excavades i documentades les sitges foren destruïdes per tal de construïr una rotonda de la Ronda Sud d'Igualada. No obstant, podrien existir més restes a les immediacions del punt on s'efectuà la intervenció arqueològica, més enllà dels límits de la variant. | Jaciment arqueològic identificat en el marc del seguiment arqueològic dels treballs de construcció de la Ronda Sud d'Igualada, l'any 2007. Durant el control dels rebaixos efectuats es varen localitzar i excavar set sitges en aquest indret agrupades en dos grups de tres més una que se situava de forma més isolada. | 08302-7 | Quilòmetre 67,4 de la carretera C37 | Jaciment descobert durant el seguiment arqueològic de les obres de la Ronda Sud d'Igualada, l'any 2007. | 41.5729900,1.6535400 | 387746 | 4603243 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43591-foto-08302-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43591-foto-08302-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43591-foto-08302-7-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Durant la intervenció arqueològica efectuada l'any 2007 es va constatar que l'estat de conservació de les estructures negatives era molt desigual, estant algunes sitges pràcticament senceres mentre que d'altres conservaven únicament uns pocs centímetres del seu fons. Tots els materials recuperats a l'interior de les sitges eren d'època ibèrica, si més no en sis de les set sitges, atès que una no proporcionà cap material que permetès la seva datació. No obstant això, per una simple qüestió de posició, relativament propera a la resta, es considerà pertanyent a la mateixa cronologia. Dels materials recuperats s'estrapolaren fins a tres fases d'ocupació: una de les sitges, ubicada més al sud, oferia un conjunt de ceràmiques que, a grans trets, es podia situar vers el segle VI aC. Una altra de les sitges contenia materials ubicables cronològicament dins del segle III aC. Finalment, quatre de les set sitges oferiren materials que es poden situar entre la 2a 1/2 del segle II aC i el primer 1/4 del segle I aC. L'equip d'arqueòlegs que excavà aquest conjunt de sitges les considera directament relacionades amb el 'proper' jaciment del Vilar del Met, que es troba a una distància d'uns '1,5 quilòmetres. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||
| 43595 | Molí del Perdut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-perdut | PALAU I RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 15. Pàgs. 591-619. | Antic molí del que actualment només són visibles algunes parets dempeus que han estat aprofitades pels hortolans de la zona per tal de bastir els seus coberts per als horts. Seguint el camí que avui va paral·lel al torrent de Garrigosa, just abans d'arribar a un pontet per accedir a alguns d'aquests horts, podem veure una mena d'esperó fet amb pedra ben treballada que podria estar relacionat amb el molí. | 08302-11 | A l'extrem meridional del Pla de la Fassina | Les restes d'aquest molí foren molt més visibles fins, com a mínim, finals dels anys 80 del passat segle XX. L'àrea fou comprada per un grup d'hortolans. Un d'ells assegurà que hagueren de tirar a terra alguna de les parets més altes perquè amenaçaven ruïna i eren molt perilloses. Actualment s'utilitzen les restes d'alguna de les seves parets com a part dels coberts dels horts. Molt probablement sota el nivell de circulació actual es conserven les estructures del molí que estarien parcialment soterrades, com ara el carcabà o cacau. | 41.5705700,1.6324800 | 385986 | 4603002 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43595-foto-08302-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43595-foto-08302-11-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | A la foto aèria de l'any 1946 consultable des de la pàgina de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el molí és perfectament identificable. Les coordenades exactes de la seva localització han estat extretes mitjançant aquesta font atès que només hem vist les restes des de l'exterior dels horts.També cal destacar que, si bé aparentment avui dia podríem dir que el molí se situava al marge dret del torrent de Garrigosa, la foto aèria citada més amunt, de l'any 1946, sembla posar de manifest que el torrent passava a migdia del molí i que, per tant, aquest se situava al marge esquerre del torrent de Garrigosa. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||
| 43600 | Cal Balengues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balengues | Petit mas format per un cos principal de forma quadrangular allargat envoltat per diversos annexos contemporanis. L'edifici està totalment abandonat des de fa pocs anys. Es va construir la carretera C37 a pocs metres del seu costat de llevant. Actualment gran part dels sostres han cedit. Podem destacar, únicament, la cantonada de ponent del cos principal, atès que està construïda amb grans carreus ben escairats que res tenen a veure amb la resta de la construcció. Aquest fet pensem que possiblement posa de manifest l'aprofitament d'una construcció anterior de certa entitat. | 08302-16 | A pocs metres al NW del punt on es troben les carreteres C-37 i C-15 | 41.5797800,1.6678000 | 388946 | 4603978 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43600-foto-08302-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43600-foto-08302-16-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 43601 | Hostal del Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-porc | XX | Edifici a quatre vents amb dos nivells, planta baixa i planta pis, i amb el cos principal format per dos cossos juxtaposats de planta rectangular, una amb el costat llarg mirant a ponent i l'altra a migdia. La façana principal s'obre en direcció ponent i dóna accés directe al cos més estret. Aquest cos conté l'accés principal a l'habitatge i exteriorment es troba força diferenciat de la resta de la casa. El cos que es juxtaposa per darrera el cos on s'obre la façana és molt més gran i presenta també forma rectangular. A la part de tramuntana d'aquest segon cos s'hi adossen diversos annexos menors. Al cos més petit, que conté la façana, la planta baixa presenta una fàbrica de maçoneria on es barregen pedres i fragments de material constructiu, tot lligat amb morter de calç. La planta primera, en canvi, està íntegrament realitzada amb maó massís lligat amb morter de calç. Aquesta façana presenta una composició simètrica de tipus neoclàssic amb relleus de morter que imiten cadenes cantoneres de carreus a les cantonades i pilastres a la part central. La part superior de la façana està rematada per un frontó triangular que ocupa la part central. En aquest frontó s'obre una finestra doble. A banda i banda del frontó hi trobem una barana de balustres de pedra artificial directament relacionada amb un terrat que només trobem en aquest estret (quan a profunditat) cos inicial, mentre que el cos que es juxtaposa per la part posterior al primer està cobert per una teulada de dos aiguavessos. A la façana principal hi destaca, per sobre de tot, una escala exterior doble que puja des dels extrems fins a una tribuna situada a la part central. Tant les escales com la tribuna compten amb balustres també de pedra artificial. Tant els pilarets que sustenten la tribuna com la seva estructura inferior i la de les escales estan fetes amb ferro que en alguns trams presenta ornamentacions del mateix material. Els accessos principals a la planta baixa i a la planta pis es troben en aquesta façana principal, tant el de la planta baixa com el de la planta pis es troben centrats, en perfecta simetria amb la façana. L'accés al de la planta superior es fa a través de la tribuna esmentada i les escales. Pel que fa al cos que trobem darrera el que allotja la façana principal, compta igualment amb planta baixa i planta pis. La façana visible, la del costat de migdia,compta amb quatre obertures en cadascun dels nivells, disposades de forma ordenada i simètrica. Les corresponents a la planta baixa són portes i les de la planta superior també que, en aquest cas, donen accés a sengles balcons construïts amb ciment i que tenen baranes de balustres del mateix material. La fàbrica dels murs de càrrega d'aquest cos està formada per tàpia al pis superior i, probablement, maó a la planta baixa (l'arrebossat no deixa veure-ho de forma clara). Els annexos del costat de tramuntana compten només amb planta baixa i estan obrats amb maçoneria amb les obertures emmarcades en maó. A banda dels dos cossos principals i els annexos adossats pel costat de tramuntana hi ha un cobert de dues plantes aïllat situat a uns pocs metres en direcció llevant. L'estat del conjunt arquitectònic és, en el moment de la nostra visita, lamentable. L'edifici es presenta totalment obert, si bé endinsar-s'hi seria un acte temerari per la perillositat que implica. Els annexos del costat de tramuntana han perdut, de fa temps, la coberta. | 08302-17 | Carretera Vella de Madrid a França, s/n | 41.5775300,1.6645000 | 388667 | 4603733 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43601-foto-08302-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43601-foto-08302-17-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Continuació Descripció: Sobre la data de construcció de la finca, si bé al cadastre hi figura l'any 1900, sabem que molt habitualment les dades que hi figuren en aquest registre sobre la cronologia tenen poc a veure amb la realitat. Atenent exclusivament a les característiques d'estil i constructives de l'edifici, ens inclinem a pensar en un moment avançat de la primera meitat del segle XX, probablement cap a finals dels anys 20 o 30 d'aquell segle, atenent, per exemple, a l'ús intensiu del formigó en alguns trespols del cos principal i en elements com baranes i balustres. No descartem la possible existència d'una construcció anterior, de la que els murs obrats en maçoneria en podrien ser una pervivència. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml