Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72912 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-castanyadell | XIV-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Castanyadell es troba a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic. És un fons amb documentació força abundant que conserva documentació des del 1391 al 1960. La documentació s'organitza entorn a blocs: els llibres sagramentals, els d'administració i els notarials. La documentació que s'hi conserva correspon el genera pel funcionament propi d'una administració parroquial. La informació que es troba en aquest arxiu correspon a: Baptismes (1522-1873) respon a 9 unitats documentals; Confirmacions (1687-1868); Matrimonis (1576-1914); Defuncions (1578-1915); Vària Sagramental (1520-1908); Aniversaris i celebracions (1740-1878); Administració de l'obra (1594-1855); Visites Pastorals (1591-1752); Consueta (1701-1950); Confraries (1665); Vària d'administració (1829-1869); Manuals Notarials, consta de 28 unitats; Capítols Notarials (1620-1825); Testaments (1741-1873); Actes Notarials (1528-1860); Processos (1652-1867); Registres de documents (1701-1800); Comptes i factures (1594-1960); Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials (1586-1900); Correspondència (1749-1876); Censos parroquials (1939-1959); Confraries (1665-1882).</p> | 08303-154 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració dels béns i de l'activitat notarial. Forma part de l'Arxiu Episcopal de Vic el qual en té cura. La parròquia de Sant Pere de Castanyadell es documenta ja des de l'alta edat mitjana, tan mateix la documentació conservada del seu fons no va tan enllà a nivell cronològic sinó que s'inicia al segle XIV. L'arxiu on es troba guardat és un dels més importants tan per la riquesa de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...), com el valor històric i la diversitat d'altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72912-foto-08303-154-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Cal dir que a la parròquia de Folgueroles conserven 'in situ' alguns volums recollits de Sant Pere de Castanyadell com el: volum 9 'Libro de Bautismos de Castanyadell, 1902-1966', el volum 10 'Libro de matrimonis, 1939, Castanyadell' que arriba fins al 1962. El volum 11 'Libro de defunciones, 1939, Castanyandell' i el volum 12 'Libro d'Actas de Visita Patoral' que s'inicia l'any 1940 | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72913 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-roma | XVI-XX | <p>Aquest font que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic correspon a 22 unitats físiques entre volums i lligalls en format paper. L'arxiu conserva documentació que s'inicia el 1588 i arriba fins el 1958. Es troba dividit en els següents apartats: Baptismes (1588-1856), Confirmacions (1638-1958); Matrimonis (1588-1894); Defuncions (1588-1909); Vària Sacramental (1918-1958); Aniversaris i Celebracions (1854-1857); Visites Pastorals (1818-1975), Llevadors de rendes (1749-1892); Fundacions i Causes Pies (1721-1723); Confraries (1827-1958); Documentació Esparsa d'Administració (1800-1945); Capítols Matrimonials (1732); Testaments (1765-1947).</p> | 08303-155 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Tot i que degué existir ja des del segle X, la parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062 que fou consagrada l'església que actualment es troba quasi totalment coberta per les aigües del pantà de Sau. L'any 1951 es començà a bastir un nou edifici prop de la resclosa del pantà, que substituí l'edifici romànic. El fons es custodià a la parròquia fins que a finals de setembre de 1998 ingressà a l'ABEV junt amb fons de Folgueroles. El fons estava afectat per una invasió de tèrmits i calgué una acurada desinfecció i neteja. Posteriorment a principis de 2002 s'incorporà als fons parroquials de l'ABEV. Se n'efectuà una primera classificació, a la qual a diferència dels altres fons, s'atribuí una numeració correlativa. A principis de novembre de 2004 es detectaren imprecisions significatives en la classificació i s'optà per a portar a terme el tractament del fons, renumerant les unitats d'acord amb el sistema emprat al centre. Se n'extragué un volum de confirmacions 1928-1951, que no era de Sant Romà sinó de Vilanova de Sau. El 7 de gener de 2005 ingressaren, conjuntament amb fons de Folgueroles i de Vilanova de Sau, dos lligalls de testaments i uns capítols matrimonials. El 7 d'agost de 2006 han ingressat els volums B/2, D/2, L/0 i L-M/1</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||
| 72914 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-vilanova-de-sau | XV-XX | <p>Fons que es troba guardat a l'Arxiu Episcopal de Vic. La documentació que conserva respon a 56 UD en format pergamí i paper. Les primeres referències són de 1401 i arriben fins a l'any 2000. L'Arxiu es troba dividit en diferents apartats: Baptismes (1427-1880); Confirmacions (1578-1880); Matrimonis (1578-1856); Defuncions (1706-1856); Vària Sacramental (1909-1910); Aniversaris i celebracions (1582-1935); Administració d'Obra (1582-1957); Visites pastorals (1578-1720); Consuetes (1647-1666); Comptes i factures (1710-1900); Llevadors (1582-1900); Confraries (1594-1945); Vària Administració (1701-1900); Manuals Notarials (1406-1700); Capítols Matrimonials (1623-1729); Testaments (1602-1851); Processos (1401-1834); Vària Notarial (1401-2000); Pergamins (1347-1584).</p> | 08303-156 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Aquest fons respon a la documentació generada per la Parròquia de Santa Maria de Sau, de la qual ja se'n tenen referències des de l'alta edat mitjana. Part d'aquest fons fou dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el març de 2002. El registre fou elaborat a partir de les descripcions del catàleg del fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats realitzats per Miquel S. Gros, Josep M. Masnou i Ramon Ordeig.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72914-foto-08303-156-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72915 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-13 | XIX | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Vilanova de Sau ocupa unitats d'instal·lació. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern; 2. Administració general; 3. Serveis Econòmics; 4. Serveis públics; 5. Beneficència i assistència social; 6. Sanitat; 7. Obres i urbanisme; 8. Seguretat pública; 9. Serveis a l'Estat ;10. Població; 11. Eleccions; 12. Instrucció pública; 13. Cultura; 14. Serveis agropecuaris i medi natural; | 08303-157 | Passeig Verdaguer, s/n. 08519. Vilanova de Sau | La documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Vilanova de Sau respon a la documentació generada pel municipi des del segle XIX fins a l'actualitat. Aquest arxiu es va acollir a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona que fou constituïda el 2003 per tal de garantir la correcta gestió del patrimoni documental local. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 72800 | Auca de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-serrallonga | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. | XX | Aquesta auca formada per 20 vinyetes descriu de manera dibuixada la llegenda de Joan Sala bandoler llegendari conegut amb el nom de Serrallonga. | 08303-42 | Ajuntament de Vilanova de Sau | El 1994 el CEA Santa Marta i el CEIP els Castanyers de Viladrau varen editar aquesta auca en commemoració del 400è aniversari del naixement de Serrallonga | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 1994 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | CEA Santa Marta i CEIP els Castanyers | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72898 | Plaça Carbonera 1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-1 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. A una de les vessants de la muntanya s'hi observes restes de cendres i algun i terra rubefactada fruit de l'acció del foc a l'hora de cremar la llenya. Actualment no hi ha cap més evidència de l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. | 08303-140 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 carregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendres. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9807200,2.3999700 | 450292 | 4647810 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72898-foto-08303-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72899 | Plaça Carbonera, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-2 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No hi ha evidències de terra rubefectada ni de cendres que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça carbonera es troba seguin un segon corriol més al sud del principal. | 08303-141 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9797800,2.3966000 | 450012 | 4647707 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72900 | Plaça Carbonera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-3 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-142 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9794200,2.3975500 | 450090 | 4647667 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72902 | Plaça Carbonera, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-4 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. Fa un lleuger pendent, i es troba plena d'herbes que han anat creixent. | 08303-144 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9795800,2.3978000 | 450111 | 4647684 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72902-foto-08303-144-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest punt ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72903 | Plaça Carbonera, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-5 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-145 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9800500,2.3987000 | 450186 | 4647736 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72903-foto-08303-145-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72904 | Plaça Carbonera 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-6 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-146 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9799900,2.3987600 | 450191 | 4647729 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72906 | Plaça Carbonera 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-7 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. En aquesta plaça a la vessant del turó hi ha restes de terra rubefectada i algunes mostres de cendres, però cap més evidència que permeti documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. No hi ha cap mur de contenció. | 08303-148 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9801200,2.3990600 | 450216 | 4647744 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72916 | Fira d'herbes remeieres i productes artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dherbes-remeieres-i-productes-artesans | XX-XXI | Es celebra regularment cada any | La fira es realitza finals de la primavera, normalment el mes de juny. Enguany s'ha realitzat la XIXa. Edició. Aquesta fira ofereix un mercat tradicional d'herbolaris i artesans amb demostracions d'oficis antics, a més d'un programa d'activitats paral·leles com per exemple rutes botàniques, conferències, balls de gegants, tallers de remeis casolans, etc. La fira és una proposta per recuperar l'activitat comercial del municipi entorn les plantes medicinals i les seves aplicacions tan en la salut, com en la cosmètica, gastronomia, jardineria, etc. | 08303-158 | Plaça Major, s/n | Aquesta fira fa ja uns vint anys que es celebra. Enguany s'ha realitzat la XIXa edició. Fou una iniciativa municipal per recuperar l'activitat comercial entorn a les plantes medicinals i com atractiu turístic. | 41.9478500,2.3863000 | 449133 | 4644168 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72916-foto-08303-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72916-foto-08303-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Ajuntament de Vilanova de Sau | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72932 | Ofici de Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-carboner | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | l'ofici de carboner ha desaparegut, tot i que es conserva en la memòria d'alguns vilatans i s'ha pogut gravar un document visual d'aquesta activitat | La producció de carbó vegetal i de llenya és una tècnica que té uns orígens ben remots. Tan mateix des de mitjans del segle XIX i fins a la primera meitat del XX fou una de les indústries que es realitzaven al bosc més importants. L'ofici de carboner consistia en crear una pila, amuntegant llenya fina que agafava forma de paller, tot seguit es cobria amb branques i terra. Un cop realitzat aquest procés es prenia foc i es deixava cremar en somort la fusta. Tot seguit es retirava la capa de terra i en quedaven les restes de carbó vegetal. Aquest carbó es recollia i es venia per a ser utilitzat per a escalfar les llars, per a les cuines de carbó o també realitzar alguna activitat industrial. | 08303-174 | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'aquest ofici se n'ha gravat un video-documental on es reprodueixen aquestes tècniques antigues. Les carboneres sorgides de la gravació d'aquest document visual resten com a mostra a la zona de la 'Bassassa' | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72935 | Plaça Carbonera 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-8 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 4x4 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-177 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9803100,2.3993800 | 450243 | 4647765 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72935-foto-08303-177-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72943 | Llegenda d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-serrallonga | CAPDEVILA, Llorenç. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, Joan (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | La llegenda es comença a cultivar degut a la fama popular acumulada durant anys. Aquest bandoler despertava moltes simpaties entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del Corpus de Sang i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. La seva creixen popularitat va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que van fer créixer i escampar la seva llegenda. Aquest bandoler actuava principalment entre les terres que conformen les Guilleries i part del Montseny, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se, les dificultats per atrapar-lo feren créixer encara més la seva fama. La seva llegenda ha estat recollida per la literatura i fins i tot per la gran pantalla, la qual ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor. | 08303-185 | Joan Sala i Ferrer, nasqué l´ any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven. Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país. Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència. Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV. Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta. | 41.9473800,2.3842500 | 448963 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 72944 | Ball del Fanalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-fanalet | XIX-XX | El ball del fanalet fa el dia 15 d'agost moment en què té lloc la Festa Major. Aquest ball consisteix en formar parelles que ballen al compàs de la música amb un fanalet o espelma encesa. En cas que durant el ball el fanalet o espelma s'apagui els dansaires hauran de parar el ball. Aquells que aconsegueixin finalitzar el ball amb el fanalet encès i intacte tindran llarga vida com a parella. | 08303-186 | Nucli urbà | 41.9478700,2.3863000 | 449133 | 4644170 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||||
| 72959 | Aplec de Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-bancells | http://www.saucollsacabra.cat http://www.vilanovadesau.cat/ | XIX | Aplec que es dur a terme a l'església de Sant Andreu de Bancells i al seu entorn. Es dur a terme a finals de novembre de cada any. Aquest aplec consta d'un programa lúdic i religiós, s'inicia amb una missa en honor al patró de la parròquia Sant Andreu, i tot seguit tenen lloc diverses activitats com un esmorzar-dinar, cants etc. Cada any s'edita un petit fulletó amb el programa | 08303-201 | Sant Andreu de Bancells | Es desconeix amb exactitud quin és l'origen d'aquesta trobada, tan mateix cal pensar que es tracta d'una celebració centenària per commemorar o celebrar la diada de Sant Andreu patró de la parròquia que sempre té lloc a finals de novembre. | 41.9348400,2.4470500 | 454159 | 4642689 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72959-foto-08303-201-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72970 | Ball del Gavatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gavatxot | XIX | Aquest ball ja no es practica al municipi de Vilanova, i tan sols en resta la documentació d'aquest arxiu | Aquesta dansa es troba documentada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, procedent de l'Arxiu Bial el qual es troba conservat a la seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana a la Caixa 125 i sobre 546 amb el numero d'inventari 1.2.546. La informació que en consta és molt reduïda ja no es conserva la partitura. | 08303-212 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Passatge de la Banca1-3. 08002. BCN | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||
| 72986 | El Fadrí de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fadri-de-sau | ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. TORRES, Xavier (1993) 'Bandolerisme honorable i bandolerisme reprovable a la Catalunya dels segles XVI i XVII (Els senyors nyerros i cadells). Revista d'Història Moderna TORRES, Xavier (1998). 'Les bandositats de 'nyerros' i 'cadells': bandolerisme català o feudalisme bastard'. Revista d'Història Moderna. | XVII | Es conserva en la memòria popular del poble i fins i tot se li ha dedicat un carrer | Jaume Meliante, era conegut com el Fadrí de Sau. Natural de Vilanova acompanyava a Joan Sala 'Serrallonga'. Era un dels seus companys més fidels i el seu lloctinent. Nyerro reconegut i convençut Melianta va romandre al costat del seu company més famós fins que l'any 1632 fou capturat i condemnat a galeres | 08303-228 | Vilanova de Sau | Aquest personatge visqué en ple segle XVIII moment de màxim apogeu del bandolerisme. Aquesta activitat tingué molta importància i fou molt característica de la costa mediterrània. Tan des del Catalunya fins a Andalusia. Durant els segles XVI i XVII en especial des del 1540 fins al 1640 aconseguí la seva màxima virulència. Durant aquest període és quan actuaren els bandolers catalans més coneguts com Perot de Rocaguinarda o Joan Sala conegut com Serrallonga. El bandolerisme cal emmarcar-lo en la lluita de bàndols polítics existents en aquell moment, i coneguts com a Nyerros i Cadells. Posteriorment, durant el Romanticisme es començaren a mitificar aquests noms i a veure en els bandolers actes heroics enfront el poder i a la monarquia castellana, a favor de les classes més pobres | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72986-foto-08303-228-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72759 | L'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbareda-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Masia de planta rectangular però amb dos cossos sobresortint a banda i banda de la façana principal. Ocupa una superfície aproximada de 452 m2. Fou construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana principal és on es troben els dos cossos sobresortint de manera que la porta d'accés queda a un pla secundari. La porta de l'entrada principal adovellada amb un arc de mig punt. A la part superior s'hi troba una finestra de petites dimensions amb un ampit de pedra. L'edifici consta de dues plantes (Planta baixa i primer pis). El parament i sistema constructiu es de pedra, unida amb morter de calç i formant filades irregulars. La teulada de sistema aràbic és de dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. La teulada de ponent, que forma un petit esglaó és d'una sola vessant. La casa presenta un segona façana que mira a migdia. Consta de la planta baixa i dos pisos superiors amb el portal rectangular i un conjunt de finestres als pisos superiors. | 08303-1 | L'Albareda | Aquesta antiga masia es troba dins de la demarcació del primitiu terme e Sau, que a l'actualitat conforme el municipi de Vilanova de Sau. El 1553 apareix documentada als fogatges de la parròquia entre els quals s'hi compten fins a 15 masies més. En aquells moments era habitada per Antoni Albareda. | 41.9744600,2.4209800 | 452028 | 4647103 | 1553 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72760 | Can Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilla-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Caseta de planta rectangular amb la teulada a dues vessants, tota ella feta amb pedra del país i amb poques obertures. Porta rectangular descentrada que té al costat una finestra allargassada i una altra de grans dimensions i amb reixa a la façana lateral. | 08303-2 | Can Guilla s/n | No hi ha constància de l'existència de referències documentals d'aquesta masia. Tan mat | 41.9141100,2.4736100 | 456347 | 4640374 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72761 | Can Gaspar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaspar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici relativament modern, de planta rectangular. Presenta la façana arrebossada i pintada de color blanc. A la part baixa s'observa un sòcol de pedra. La façana principal s'hi accedeix a partir d'unes escales en forma de 'V' invertida que es troben cobertes per una teulada subjectada per columnes amb arcs. La coberta és a doble vessant i a la part superior s' observen tres xemeneies. És un edifici de dues plantes. A les façanes laterals del pis superior s'hi obren un conjunt de finestres. | 08303-3 | Can Gaspar s/n | És una construcció relativament moderna ja que data del segle XX | 41.9428800,2.3827700 | 448837 | 4643618 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72761-foto-08303-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72762 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-0 | A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Superfície total 92 m2, superfície coberta 46 m2. Edifici de planta baixa i pis que presenta la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La seva construcció és curiosa ja que es troba descentrada en relació al carener. Pel què fa a la porta principal que és de grans dimensions, està feta de metall. A la resta de façanes així com també a la principal, destaquen les petites finestres que s'hi reparteixen. El parament és de maons. Tota la casa està arrebossada i pintada de color gris. | 08303-4 | Can Gallart s/n | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com Masia (casa de labor), que està situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, formant un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9416000,2.4511900 | 454507 | 4643438 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72762-foto-08303-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72763 | Camí Ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vilanova-de-sau-a-sant-feliu-de-pallerols | A.A.D.D. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació Món Rural. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya. TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància: costums, normes, oficis i llegendes de la transhumància”. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. LLOBET, Salvador (1951). 'La Transhumància en Catalunya'. Lisboa. NADAL, E; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2001). 'Transhumància del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça'. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Col. Temes d'Etnologia de Catalunya, 20 | XII-XX | Aquest camí surt del municipi de Sau i passa per diversos municipis més entre ells Tavertet i Rupit-Pruit per arribar a Sant Feliu de Pallerols. El tram que circula pel municipi de Sau té una distància d'uns 5km aproximadament. És l'antic camí que va de Sau a Rupit. Es pot seguir sortint des de la Riba en direcció nord-oest i passa per la zona de la Devesa, segueix fins arribar a Can Roca, i tot seguit es dirigeix cap al Mas Novell i Mas Novell Xic, continua en direcció nord cap al Pla del Camp de l'Antic, ja al municipi de Tavèrnoles. D'aquí es dirigeix cap a Rupit on entronca amb el camí Ral de Vic a Olot. | 08303-5 | Vilanova de Sau-Rupit | La transhumància té el seu origen en època preromana i romana i es pot afirmar que no serà fins al segle XII que comença a organitzar-se la seva pràctica i com a conseqüència a estructurar-se una xarxa de camins. Durant l'Edat Mitjana diversos dels monestirs catalans més potents, com Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, etc, van crear necessària la creació d'una xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del Ramat entre la plana i la muntanya. D'aquesta manera es consolidarà una xarxa catalana de camins ramaders. Des d'aquest període i fins al segle XIX l'activitat de transhumància es va sofrint diversos canvis fins a centrar-se en la seva totalitat al trànsit ramader d'hivern. Entre els segles XIX i inicis del XX la transhumància fa un pas enrere i comença a entra en desús. El tipus d'explotacions ramaderes actuals i l'expansió urbana fan que poc a poc aquesta activitat hagi anat perden la seva funció fins a pràcticament desaparèixer. | 41.9850200,2.4292500 | 452721 | 4648271 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest camí està classificat pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya., però només el tram que discorre pel municipi de Rupit-Pruit. En el DOGC de data de 28/09/1994. Té el codi INE 089019. El tram que passa pel municipi de Vilanova de Sau no té cap tipus de classificació del Departament de Mediambient. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72764 | Can Carrasquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carrasquet | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII/XIX | Ha estat molt restaurada i ha perdut part de l'encant de l'antiga masia | És una masia de planta rectangular amb unes dimensions de 12 x 8,50 metres. La seva superfície total és de 204m2. Tan mateix la superfície coberta és de 102 m2. Presenta un planta rectangular coberta amb la coberta aràbiga a dues vessants. El carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada al SE. El portar principal es de forma rectangular i centrat amb relació al carener. La llinda és de pedra sorrenca de color vermellós. El marc de la porta també es de pedres de treballades. És un edifici de tres plantes, amb la planta baixa per on s'accedeix, un primer pis i les golfes. A la façana principal del pis superior si obre un conjunt de tres finestres amb ampit de pedra. A les altres parets hi ha petites obertures. Totes tenen les llindes de fusta. Materials constructius són pedra del país arrebossada en alguns trams. | 08303-6 | Can Carrasquet s/n | No apareix als Fogatges de 1553, i si al segle XIX, això fa pensar en que deu d'ésser una de les moltes construïdes durant el creixement demogràfic de la zona que va culminar als segles XVIII i XIX. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), que situada a 9 km de la capital de l'Ajuntament, habitada constantment, és una casa d'una planta. | 41.9873000,2.4217600 | 452102 | 4648528 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72765 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És un edifici format per la planta baixa i pis. La planta baixa està ocupada per el pàrking, i a l'habitatge que està al pis s'accedeix per una escala exterior. La planta baixa està feta de pedra natural de diferents colors, i el pis pintat de blanc i voltat d'una terrassa amb una barana de fusta. La superfície total és de 92 m2. | 08303-7 | Can Carol s/n | 41.9743000,2.4172100 | 451715 | 4647087 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una construcció molt moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72766 | Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici que disposa d'una superfície total de 130 m2, i una superfície coberta de 101 m2. Aquesta casa de pagès ha estat objecte d'un procés de millora i actualització que li ha donat l'aspecte actual i que en alguns casos contrasta força amb l'aspecte d'un mas tradicional. Així doncs malgrat els nombrosos canvis que ha sofert, deixa veure el que fora la primitiva construcció. L'edifici consta d'una de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El parament és de pedra del país unida amb morter de calç a les parts antigues i amb el ciment actual a les parts mes noves i restaurades. Els pedres es disposen en filades irregulars. Es pot observar com existeixen diferents nivells així com un porxo a la part principal. Les portes i finestres també han estat restaurades i són de fusta. Està voltada d'un jardí amb barbacoa. | 08303-8 | Can Cardona s/n | El Nomenclàtor de 1860, la descriu com caseta, situada a 9,6 km de la capital de l'ajuntament, eren dos edificis d'una planta, un habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9384700,2.4491000 | 454332 | 4643091 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72766-foto-08303-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La restauració soferta fa que la construcció original pugui quedar amagada sota els nombrosos canvis realitzats | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72767 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Xalet de planta baixa, pis i golfes, edificat en alt en relació al solar on s'ubica. Unes escales de fusta ens adrecen a les portes. La planta baixa està construïda amb pedres ben escairades, mentre que el pis, està pintat de blanc i en ell destaquen les finestres que fetes de fusta recorden un xalet suís. La teulada és de forma desigual, presentant unes elevacions a dues vessants a les diferents cares de l'edifici. La superfície total és de 216 m2 . | 08303-9 | El Parcet | 41.9792200,2.4232300 | 452218 | 4647630 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72767-foto-08303-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El valor patrimonial o cultural d'aquest element és discutible, malgrat tot, s'ha fitxat ja que es troba a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Sau' | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72768 | Cabana de Can Burjada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-burjada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | L'estructura es troba en bon estat tot i que a nivell exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte per no agreujar el seu estat en un futur. | Edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener és perpendicular a la façana. Té la façana oberta i al pis s'accedeix per una escala exterior. Els materials constructius són: Pedra i maçoneria a la planta baixa i maons al pis. Tots aquesta materials estan a la vista, sense arrebossar. | 08303-10 | Can Burjada s/n | La cabana fou construïda pel pare de l'actual propietari i fou feta amb pedres procedents d'una casa propera: Puig Esforces. | 41.9441200,2.4041300 | 450608 | 4643744 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72768-foto-08303-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pare de Joan Puig Pagèspetit | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72769 | Can Burjada o Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjada-o-burgada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb cossos afegits. La superfície total és de 552 m2, i la superfície coberta de 184 m2. Aquest edifici presenta una coberta aràbiga a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Disposa d'una de planta baixa, pis i golfes. A la façana, s'hi pot observar les marques d'una ampliació feta ala part de la dreta de l'edifici. La porta principal és rectangular i amb un arc escarser que no està centrat amb relació al carener. Es reparteixen diverses finestres a la façana, fetes a diferents èpoques. Un cos per a servei de magatzem està adossat perpendicularment a la façana i un lateral d'una planta i amb teulada a una vessant està al lateral de l'edifici. A la façana principal, just a l'alçada del primer pis hi destaca la presència d'un rellotge de sol. | 08303-11 | Can Burjada s/n | Segons les referències, trobades a l'Arxiu Episcopal de Vic, les primeres notícies d'aquesta casa corresponen al segle XVII, on els habitants eren fills d'Antoni Burgada, mestre de cases provinent de França. Al segle XVIII, la casa comptava amb masovers. . El Nomenclàtor de l Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'Ajuntament, és un edifici habitat constantment de dos plantes. | 41.9439600,2.4034700 | 450553 | 4643726 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72770 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Aquest edifici és una petita masia de forma rectangular amb unes dimensions de 9,50 x 6,90 metres. La seva superfície total i la coberta és de 130 m2. Presenta una coberta amb teula aràbiga a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana que està orientada a migdia. Actualment es pot observar el parament que està format per pedra del país unida amb morter de calç i formada per filades irregulars. L'arrebossat que deuria haver-hi ha desaparegut quasi completament de manera que es poden observar les successives ampliacions realitzades al llarg dels anys. Al centre la part més antiga, ara de color més clar, al costat un cos de les mateixes dimensions, posterior; sobre la finestra està la data constructiva del s.XVIII. A cada banda dos cossos afegits amb funcions agrícoles. La porta principal és rectangular amb arc escarser, i dues finestres. Una a la planta i l'altre al pis, aquesta amb llinda i dovelles de pedra. La qual conformen la imatge del primitiu mas. Al cos posterior trobem dues finestres una a cada planta. La del pis superior amb mides de balcó. Ambdues amb grans i polides pedres. Els cossos laterals, tenen dues plantes i la superior queda oberta i sostinguda al cantó per pilars. Sota les plantes que ens amaguen la façana posterior, veiem que en aquesta hi ha alguna finestra. | 08303-12 | Can Borrell s/n | Sobre aquesta la casa denominada, Can Borrell, hi ha dades a partir del s. XVIII. A la finestra 1763, data que pot ser de l'any de l'ampliació. | 41.9434200,2.3922100 | 449620 | 4643673 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72771 | Can Bellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellot | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta la planta rectangular, de 16,20 x 9 metres. La seva superfície total és de 292 m2 i la superfície coberta de 146 m2. L'edifici està format de planta baixa i pis. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la part superior de la teulada s'hi troba una xemeneia de grans dimensions acabada amb unes totxanes col·locades de forma horitzontal que donen un aire decoratiu a aquest element. A la façana s'hi observa també un robust contrafort. A la planta baixa i centrada s'hi troba la porta amb la llinda de fusta i pedres de gran format a les bandes i a l'entrada; a cada banda hi ha una finestra. A la dreta i sobresortint a l'exterior s'hi troba un forn. Al pis superior s'ho observen dues finestres. | 08303-13 | Can Bellot s/n | 1797 data a una finestra. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, descriu a 'El Ballot' com una masia (casa de labor), situada a 9,6 km de la capital de l'Ajuntament i habitada constantment de dues plantes. | 41.9329200,2.4519600 | 454565 | 4642474 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72772 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-9 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una planta rectangular amb les dimensions de 12,30 x 8,20 metres. La superfície total és de 196 m2 i la superfície coberta de 98 m2. Es troba construïda en un desnivell del terreny a la part nord. Per la part del darrera, només compte amb una planta. L'edifici està orientat al SE, a la banda de ponent hi ha un cos adossat, cosa que fa que la teulada per aquesta banda sigui més prolongada. Té planta baixa i pis. Teulada amb coberta aràbiga a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'hi poden observar dos portals. El primer i principal de l'habitatge, que és rectangular, es troba descentrat en relació amb el carener. A la part superior s'hi observar una gran llinda de pedra. El portal que hi ha a l'esquerra, és a un petit cos adossat posteriorment. Aquest portal és de menors dimensions. A la part superior, a l'alçada del primer pis s'obren varies finestres que es reparteixen per la façana i estan acabades amb ampits motllurats. Els murs són fets amb pedres de diverses mides unides amb morter de calç. Els carreus dels escaires són de gres vermell i ben treballat. Les obertures de la façana de gres blanquinós. | 08303-14 | Cal Sastre s/n | 41.9873300,2.4242400 | 452307 | 4648530 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72773 | Cal Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Casa que ha estat objecte d'una forta remodelació als darrers anys. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La casa té un aspecte força original. La planta baixa feta amb pedra natural sense arrebossar, entres el pis tot de color blanc, deixa a la vista d'una manera irregular unes pedres, com petites taques. La porta, centrada amb relació al carener, i les finestres dues a la planta baixa i tres al pis, tenen el llinda i finestrons de fusta fosca. | 08303-15 | Cal Joan s/n | El Nomenclàtor la defineix com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'ajuntament, és un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9477800,2.4050300 | 450686 | 4644149 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72774 | Cabana de Ca La Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Antic paller que corresponia a Ca la Pendisa. És una construcció de dues plantes, cobert per una teulada de teula aràbiga a dues vessants. Presenta el carener és perpendicular a la façana. Com a una de les característiques principals podem dir que està completament adossada a la vessant de la muntanya. Al pis superior s'hi accedeix a partir d'una escala exterior feta d'obra. Aquest pis està molt diferenciat, la meitat és cobert, amb obra vista de maó. Mentre que l'altre meitat és obert i podem veure des de l'exterior els materials que s'hi guarden. La planta baixa, útil només la meitat fa es servei de garatge. | 08303-16 | Ca la Pendisa s/n | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal del mas la Pendisa, daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. La construcció de la cabana ha d'ésser posterior tot i que no hi ha dades concretes. | 41.9523400,2.3876900 | 449252 | 4644666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72775 | Ca la Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de petites dimensions, la superfície és de 92 m2. Situada en un desnivell que fa el propi terreny. La façana principal sobre directament al pis superior, tot i que l'edifici disposa de dues plantes. La coberta a dues vessants presenta el carener perpendicular a la façana. A aquesta hi només una obertura que és la porta, que és rectangular i voltada amb dovelles de pedra. Adossat a la façana hi ha un banc de pedra. Enfront la casa està el pati empedrat i construccions auxiliar com la cabana paller de dues plantes. Materials constructius, són pedres amb maçoneria i teulades àrabs. | 08303-17 | Ca la Pendisa | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. Al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la qualifica com Masia (casa de labor), un edifici situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, habitat constantment i de dues plantes | 41.9525300,2.3882300 | 449297 | 4644687 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72776 | Herbera o Cabana del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-o-cabana-del-bruguer | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | És un petit edifici de planta rectangular, que havia estat l'antic paller del Mas Bruguer. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que es troba orientada a migdia. La vessant oriental és mes curta. El parament és de pedra unit amb morter de calç, formant filades irregulars i amb els angles en forma de pilars formats per maons. Dividida horitzontalment en dos pisos, la separació es visible des de l'exterior, la façana. Està feta la divisió amb una llinda de fusta i un terra empostissat. A llevant hi ha dues finestres tapiades i un portal al primer pis. A ponent hi ha una obertura també tapiada i la part de tramuntana és cega. | 08303-18 | El Bruguer s/n | 1773, és la data que apareix gravat en una part de la llinda. Aquest edifici forma part del Bruguer, el qual trobem registrat al fogatge 1553 quan hi habitava Gabriel Bruguer. | 41.9796800,2.4226900 | 452173 | 4647681 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72776-foto-08303-18-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas Bruguer. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72777 | El Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una de planta rectangular, malgrat la quantitat de cossos annexes, afegits amb les successives reformes. La superfície total és de 501 m2, i la superfície coberta de 240 m2. Aquest edifici força irregular té, a la part de l'esquerra la coberta amb una teulada a una única vessant. Per altre banda, a la part dreta, que és més enlairada, té la teulada a dues vessants. Formant angle recte amb la façana hi ha un cos de galeries amb la part baixa destinada al bestiar i la part superior sostinguda per pilars de pedra on s'obren unes galeries. Al davant del cos esquerre hi ha un cobert, el mur del qual continua per tancar la lliça, a la qual s'accedeix mitjançant un portal rectangular. El portal o porta d'accés principal es troba a la façana de llevant. El parament esta format per blocs de pedra de color rogenc, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. A l'exterior es pot observar un conjunt 'edificacions, antics corrals de grans dimensions. | 08303-19 | El Bruguer s/n | 1428, és la dada més antiga trobada al recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Als fogatge de la parròquia de 1553 apareix un home anomenat Gabriel Bruguer com a resident del mas parròquia de Sau. Segueixen referències als segles posteriors, al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la descriu com 'Alqueria (casa de labor), situada a 8 km, de la capital de l'ajuntament. Habitat constantment, en total dos edificis, un d'una planta i l'altre de dues. | 41.9796900,2.4226100 | 452167 | 4647682 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que l'Herbera del Bruguer | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72778 | La Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bofia-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Edifici de planta rectangular amb cossos afegits. La superfície total és de 244 m2, i la coberta de 122 m2. Presenta una coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està orientada a migdia. Té una xemeneia de planta quadrada i coberta a dues vessants. L'edifici està format per una planta baixa i un pis. A la part dreta té un cos d'una planta adossat a la façana amb la coberta a una vessant; un altre al costat de la casa, que a la part posterior té dues plantes i la teulada a dues vessants, mentre que pel davant forma una gran terrassa. A més al lateral un altre cos adossat d'una planta i la teulada a una vessant. A la part de darrera aquesta teulada és prolonga formant un porxo sostingut per pilars. Els murs sense arrebossar, mostren les pedres de construcció. A la façana la porta adovellada d'arc de mig punt que no està centrada en relació al carener. Hi ha varies finestres. A una de les finestres de la part de migdia es pot llegir a la llinda la data de 1777 Totes les obertures estan voltades de pedres més clares que donen un toc decoratiu a les obertures. Els materials constructius utilitzats són: gres i granit vermellós units amb morter de calç. | 08303-20 | La Bòfia s/n | La masia està situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau. Dins del terme civil de Sau. Aquest terme a partir del XVI comença a experimentar un creixement demogràfic que culminarà al segles XVIII i XIX. Al període comprés entre aquests quatre segles passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible que la Bòfia fos construïda durant aquest període. Tan mateix segons el Registre Episcopal de Vic, l'any 1581, Gallec Oleruja, nom d'una casa avui anegada per el pantà, fou pubill d'aquesta casa. Sabem també que l'any 1622 en Joan Bosc, n'era masover. L'any 1770, en Bonaventura Serra fou masover de la Bòfia Petita, no sabem a quina casa es refereix. El 1777 és la data que troben a una de les finestres. Podria ser el moment de construcció o bé el moment d'alguna ampliació. . El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una Masia (casa de labor), que situada a 3 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment de dues plantes. | 41.9539000,2.4133300 | 451378 | 4644824 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i que trobem en una llinda la inscripció de 1777 aquesta no ha de ser necessàriament la data de construcció del mas, ja que també podria fer referència a una reforma o ampliació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72779 | El Biaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-biaix | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII/XVIII | Masia de planta rectangular, les mides són 10,20 x 8,10. La seva superfície total és de 164 m2 i la coberta de 82 m2. Té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada al sud. Les teules són àrabs i presenta una xemeneia de construcció senzilla. Els ràfecs, renovats, presenten un aspecte molt cuidat. Edifici de planta baixa i pis. La façana orientada al SW, té la porta rectangular descentrat amb la llinda de fusta i ara pintada de blau. Quatre finestres de diverses dimensions es distribueixen de manera asimètrica al llarg de la façana. La paret oriental, és cega i presenta i té tres grans contraforts rodons. A la façana nord-oest s'hi ha afegit un porxo de nova construcció. Diversos contraforts rodons sostenen la casa en diferents part, són aquests un tret remarcable de l'edifici. Els materials de construcció són bàsicament el granit vermell unit amb calç i fang. Els escaires estan fets amb pedra picada de color gris. | 08303-21 | El Biaix s/n | La masia es troba dins de la demarcació de la parròquia de Sau, dins del terme civil de Sau. Aquest terme a patir del segle XVI comença a experimentar un fort augment demogràfic que culminà al segles XVIII i XIX. Entre aquest períodes passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible doncs, que aquesta construcció tingui origen aquest període. Cal remarcar que a l'A l'Arxiu Episcopal de la Catedral de Vic la primera menció és de l'any 1615. Per altre banda, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km, de la capital de l'Ajuntament, edifici habitat constantment i de dues plantes. | 41.9533900,2.4039400 | 450600 | 4644773 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72779-foto-08303-21-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72780 | Morilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morilla | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici de planta quadrada amb el cos, que actualment està destinat la botiga bar, que avança en relació ala resta. Ocupa una superfície total de 451 m2, i la superfície coberta és de 250 m2. La part posterior és de dues plantes. La coberta és irregular, degut a la forma bàsica de l'edifici, a quatre vessants amb decoracions de terrissa als angles d'unió. La façana, situada a la part que sobresurt, té una porta central que està coberta amb una petita teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A cada banda hi ha una finestra enreixada. Aquesta porta dóna accés a la zona destinada al bar o botiga de queviures. Aquest cos és d'una planta i el posterior de dues. Tot l'edifici està arrebossada d'un rosat intens amb sòcol gris. | 08303-22 | Ctra. Vic-Sau, Km. 18 | Aquest edifici fou construït al pla on s'ubicaven els serveis de personal destinats als obrers que construïen la Presa de l'Embassament de Sau. | 41.9626900,2.4036400 | 450582 | 4645806 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72780-foto-08303-22-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72781 | Cabana de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | És una casa de reduïdes dimensions feta de pedra de diferents mides unides amb fang. Aquest edifici és una construcció annexa del mas de Bancells, i segurament tenia la funció de graner. La seva planta és rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana s'hi obre la porta rectangular amb llinda de fusta, de la mateixa manera que la petita finestra que es troba a la part superior i centrada a la façana principal. Cal dir que la porta està voltada de pedres de mida gran. | 08303-23 | Ctra. Vic-Sau, Km. 8 | La construcció d'aquest edifici, cal relacionar-lo directament amb el mas Bancells, ja que és un edifici annexa al mas principal. El seu ús segurament fora agrícola, ja sigui com a graner o per a guardar-hi eines. | 41.9450100,2.4305000 | 452795 | 4643828 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72781-foto-08303-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72781-foto-08303-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72782 | Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | Mas imponent format per diferents construccions. L'edifici principal està format per la pagesia i la masoveries ambdues adossades. La masia s'obre a un pati tancat per una tàpia a la que s'accedeix per un portal quadrangular cobert per una petita teulada, ara força deteriorat. La casa principal té planta baixa, pis i golfes. La coberta les una teulada aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La porta presenta un arc de mig punt i adovellada. Al pis superior, sobre la porta s'hi troba un balcó i al costat una finestra. Per altre banda a la part de les golfes s'observen dues finestres. S'hi annexiona un cos de galeries de planta rectangular, la planta baixa destinada al bestiar i damunt s'obren unes galeries, dues plantes, orientades a l'oest. A l'exterior, junt al camí, s'observa la façana del que fou la masoveria. És un edifici de planta baixa i pis cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior és rectangular i al damunt s'hi troba un sobrearc. Al costat es poden apreciar les restes d'un banc adossat a la paret. A la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. La superfície total de l'edifici és de 563 m2 i la superfície coberta de 269 m2. Es poden observar dues dates esgrafiades. La primera a un de les cantonades on es pot llegir '1723' i la segona a la porta principal '1739'. | 08303-24 | Ctra. Vic-Sau, Km. 8 | La història del mas va lligada a la de Sant Andreu de Bancells. Segons l'Arxiu Episcopal de Vic, hi ha notícies d'aquesta casa des del segle XV, als fogatges de 1553 hi residia Antoni Bancells. Al segle XVIII, el mas fou ampliat i reformat. Si tenim en compte les inscripcions segurament al 1723 i 1798. Per altre banda cal dir que surt citada al Nomenclàtor de 1860, el descriu com 'Caserio”, que situat 8 km de la capital de l'ajuntament, està format per 3 edificis; un habitat constantment i dos deshabitats. Dos d'una planta i un de tres. | 41.9449700,2.4305800 | 452801 | 4643823 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72783 | L'Arboç Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larboc-xic | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Malgrat algunes reformes no respecten la tipologia originaria | Masia de planta rectangular, quasi quadrada, les mides són 10,20 x 11,30 metres. La superfície edificada és de 230 m2 i la coberta de 115 m2. La casa està assentada en un desnivell del terreny per això la porta d'entrada dona directament al primer pis de l'edifici. A la façana i centrada s'hi troba la porta que és rectangular tenint a cada banda una finestra. Destaca a l'angle nord-oest contrafort de forma arrodonida. A la paret posterior, al pis superior, s'observen dues finestres i les restes d'un mur de tàpia. Es pot observar la diferència existent entre dues finestres de nova construcció i un de més antiga la qual presenta una llinda de pedra i ampits motllurats. A la paret sud s'hi troba adossat un altre cos de planta quadrada, en el qual s'hi ha construït una barbacoa. | 08303-25 | L'Arboç Xic s/n | Aquesta petita casa està situada molt a prop del mas conegut com Arboç o Arboç Gros. La similitud de noms fa pensar en que estiguessin ambdues cases relacionades. Mentre que l'Arboç es troba documentat ja des del segle XVI, aquesta només en tenim constància gràcies a la data que conserva esculpida a una finestra i que ens situa al segle XVIII (1781). El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com a Masia (casa de labor), que situada a 2,6 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment d'una planta. | 41.9582300,2.4085800 | 450988 | 4645308 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72784 | Cabana de l'Arboç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-larboc | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Cabana de planta rectangular amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a migdia. També aquesta cara sud s'hi obre un gran portal d'arc molt rebaixat i a cada costat finestres allargassades i un òcul al damunt. Aquestes obertures tenen decoracions fetes amb totxos disposats graonadament. A ponent hi ha una finestra que està dividida verticalment en tres parts. El parament està format per blocs de pedra disposats de forma irregular i units amb morter de calç. Per les seva forma i dimensions sembla una capella romànica rural, molt transformada, malgrat tot és simplement un cobert annexa al mas l'Arboç, que degué tenir funcions de paller. | 08303-26 | L'Arboç Xic s/n | La història de la cabana va lligada al mas. Possiblement fou construïda a principis del segle XX, amb les reformes del mas, destinar-lo a activitats agrícoles com guardar la maquinària o bé de paller. | 41.9583200,2.4089400 | 451018 | 4645317 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | J. Riera Pallàs | A la fitxa 24853 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan la cabana de l'Arboç com el mateix mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas de l'Arboç | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72785 | L'Arboç Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larboc-gros | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Casa de planta rectangular, les mides són 18,50 x 11 metres. La superfície total és de 609 m2 i la coberta de 203 m2. Edifici de planta baixa, pis i golfes, que a la façana nord presenta una quarta planta, fruit de la ubicació en un terreny en un pendent pronunciat. A la façana de migdia, s'hi troben diversos elements de gran interès com per exemple el portal d'entrada el qual no es troba centrat relació amb el carener. Endinsat de la façana i formant un porxo cobert molt suau, l'adorna una placa que parla de la darrera reforma de l'edifici. Al costat hi ha una gran finestra i una més petita a la paret lateral. A la part avançada de la façana s'hi veu un altre porta i una finestra. Totes les obertures estan limitades amb pedres ben polides. Al pis superior destaquen unes arcades d'arc rebaixat amb unes decoracions a l'entremig. A la façana lateral, la de l'est, hi ha una porta a l'alçada del primer pis, a aquesta s'hi accedeix per una escala exterior. La façana nord, amb planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren tres portes a la planta baixa i als pisos de forma molt regular, tres finestres a cada planta i a les golfes dues més petites, situades a cada cantó d'una fornícula decorada amb trencadís. La façana Oest, presenta un seguit de finestres. Cal destacar l'ornamentació de les finestres i de la porta lateral, que presenten uns emmarcats d'estuc amb elements florals. La resta de finestres estan emmarcades amb maons. Pel què fa al parament cal assenyalar que els materials constructius són la pedra sense polir, les rajoles i la pedra treballada | 08303-27 | Poblat de Sant Romà | Aquest antic mas es troba documentat al fogatge de la parròquia de Sau de l'any 1553. Aleshores hi habitava Gabriell Arbós. Tan mateix per l'Arxiu Episcopal de Vic, tenim notícies d'aquesta casa un xic més primerenques ja que consta ja l'any 1430, en que Constança, muller de Toni Arboç, fou padrina d'una filla de la casa coneguda com Les Tallades. També cal dir que al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una 'Alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 30 quilòmetres de la Capital de l'Ajuntament i és un edifici habitat constantment de dues plantes. Les dependències del mas degueren anar creixent al llarg del temps i segons indiquen les dades constructives fou reformat entre els segles XIX i XX, reformes que li canviaren la fesomia per donar-li l'aspecte actual de casa senyorial. Les darreres reformes foren realitzades per J. Riera Pallàs Als Fogatges de 1553 apareix com estadant Gabriel Arbos. El cognom Arboç / Arbos, va seguint al llarg dels anys relacionant-se per via de matrimoni o de bateig amb les diferents cases del municipi. Al segle XVIII, la casa degué engrandir-se, doncs, comencen a aparèixer a més dels Arboç, unes altres famílies que són masovers d'aquesta casa. Pot ser que el ara conegut com Arboç Xic, fora una masoveria de l'Arboç. | 41.9603600,2.4110700 | 451196 | 4645543 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72786 | Els Apaiadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-apaiadors | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | Edifici totalment enrunat, caldria dur una actuació o estudi més complert per tal de poder-lo recuperar. | L'antiga casa es troba totalment enrunada. Es pot resseguir a partir d'algun tram de mur que encara s'observa, tan mateix la major part és enderroc. Tan la casa pròpiament dita i els coberts annexes consta que era d'uns 270 m2. A més hi ha constància d'una segona casa dins la pròpia finca, situada en la cota més alta d'aquesta, a menys de 100 m de l'anterior. Es tracta de L'Apaidor Xic, d'una superfície de 140 m2. Així doncs es pot constatar que la superfície de les dues edificacions del lloc conegut com l'Apaiador és de 270 m2 + 140 m2 = 410 m2. | 08303-28 | Al Puig Rodó | Al Nomenclàtor de 1860, es descriu com 'Caserio', que situat a 2 km de la capital de l'ajuntament, està format per dos cases habitades constantment, una d'una planta i l'altre de dues. | 41.9354400,2.4021000 | 450433 | 4642781 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha documentat aquest indret com a 'tipologia: Edifici' ja que així consta a la fitxa de l'Inventari de 'Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassolna. Municipi de Vilanova de Sau'. Tan mateix per la seva tipologia podria considerar-se un jaciment arqueològic. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72787 | Albareda Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albareda-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Conegut sota aquest nom un grup de tres habitatges, el primer del qual inicialment fou un bar. Situada al costat del camí, el que fora bar, és un habitatge d'una planta amb un pati cimentat davant, que deuria ésser la terrassa del mateix. A la part posterior i a un nivell més baix s'adossa l'altre construcció, aquesta de planta baixa, on està l'entrada del garatge i dues plantes. Ambdues edificacions tenen la teulada a dues vessants. | 08303-29 | Albareda Xica s/n | 41.9746900,2.4211500 | 452042 | 4647128 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquestes construccions tenen un valor patrimonial i cultural discutible, tan mateix s'han realitzat aquesta fitxa ja que consten a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72788 | Can Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janet-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Les reformes realitzades impedeixen que s'observi la construcció originaria | Edifici de planta rectangular, de 8,70 x 5 metre. La superfície total és de 86 m2, i la coberta de 43 m2. La masia es troba molt reformada, antigament eren dos habitatges diferenciats. Presenta una planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està situada a migdia. El portal principal és rectangular i coronat amb una llinda de fusta que es prolonga emmarcant una finestra. A ponent hi ha construït un gran porxo i a llevant sobresurt un balcó. Antigament era conegut com l'Estebanell de Dalt. El segon edifici és de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana nord. S'accedeix directament al primer pis a partir del portal rectangular amb llinda de fusta i una finestra. A ponen hi ha tres contraforts i a llevant una finestra. Antigament era conegut com Estabanell de Baix | 08303-30 | Can Janet s/n | Mas situat dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau, dins el terme civil de Sau. Inicialment foren conegudes amb el nom dels seus primers propietària, els Estebanell, que hi vivien al segle XVIII. Joan i Josep Estebanell, amb els noms d'Estebanell de Dalt i Estebanell d'Abaix. També foren conegudes com Can Janet i Can Patel Apareixen documentades al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 diu: Can Janet de baix. Masia (casa de labor) a 2 km de distància de la capital de l'ajuntament, 1 edifici habitada constantment de 2 plantes. Total un edifici. Can Janet de dalt. Masia (casa de labor) a 2 km de distància de la capital de l'ajuntament, 1 edifici habitat constantment de 2 plantes. Total 1 edifici. | 41.9459300,2.4061000 | 450773 | 4643943 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/