Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72983 | Rellotge de sol al carrer de les escoles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-carrer-de-les-escoles-13 | XXI | Rellotge de sol en pedra. És vertical de matí amb les línies horàries, les mitges hores són més curtes. Els números són romans de VI a V. El gnòmon és d'uns 20 cm. Disposa d'una vareta i és signat i datat '2008'. A la part superior es pot apreciar la decoració esculpida d'un gall, un sòl i la lluna amb estrelles. Les seves dimensions són d'uns 40 per 60 centímetres aproximadament. | 08303-225 | Carrer de les escoles, 13 | Segons la inscripció que es llegeix al peu del rellotge, aquest fou esculpit el 2008 | 41.9463200,2.3839400 | 448936 | 4644000 | 2008 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72983-foto-08303-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72885 | Eines del camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eines-del-camp | XX | Totes les peces han estat restaurades | En una rotonda o placeta enjardinada a l'entrada del municipi s'hi troba un conjunt d'eines antigues del camp. Aquest conjunt es format per un tractor ja antic, i 6 arades de ferro. El tractor de la segona meitat del segle XX es troba en primer lloc i és divisible des de la carretera d'accés. És de color verd, descobert i amb les llantes de les rodes verdes, remolca una premsa. A la resta de la rotonda s'hi distribueixen de manera desigual el conjunt d'arades, ara ja sense cap utilitat i que es troben disposades de manera decorativa. | 08303-127 | Carrer Vun | Les eines del camp que es troben a la rotonda s'hi posaren el 2006 moment en que es va urbanitzar aquest espai | 41.9468000,2.3813600 | 448723 | 4644055 | 2006 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l'apartat de cronologia s'ha descrit el moment d'urbanització de la placeta que és quan es dipositaren allí les peces. Desconeixem amb exactitud la cronologia d'aquests elements que segurament daten d'entre la primera i la segona meitat del segle XX | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72982 | Rellotge de Sol de la Font d'en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-font-den-marti | XX | Rellotge de sol de doble quadrant que fa cantonada, és vertical de tarda, amb línies horàries i números àrabs de 7 a 12. El gnom de 25 cm i presenta una vareta. Es pintat al fresc sobre la pedra amb unes dimensions d'uns 30 x 30 centímetres. S'hi llegeix el lema: 'Homo qua / su umbra' | 08303-224 | Mas la Font d'en Martí | 41.9330800,2.4018700 | 450412 | 4642519 | 1995 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||||
| 72800 | Auca de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-serrallonga | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. | XX | Aquesta auca formada per 20 vinyetes descriu de manera dibuixada la llegenda de Joan Sala bandoler llegendari conegut amb el nom de Serrallonga. | 08303-42 | Ajuntament de Vilanova de Sau | El 1994 el CEA Santa Marta i el CEIP els Castanyers de Viladrau varen editar aquesta auca en commemoració del 400è aniversari del naixement de Serrallonga | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 1994 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | CEA Santa Marta i CEIP els Castanyers | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72897 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-8 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Casa que presenta una planta baixa i un primer pis amb la coberta de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'entrada a la casa per una petita porta de fusta i l'accés al garatge. També hi ha una petita finestra. Al pis superior hi ha un balcó amb barana de ferro i diverses obertures que hi donen accés. A la façana també hi ha incrustada un mola de molí amb el nom de la casa inscrita 'Can Riera' i l'any de construcció '1985' | 08303-139 | Can Riera s/n | Segons es veu a la inscripció a la roda de molí incrustada a la façana fou construïda al 1985 | 41.9436800,2.3883500 | 449300 | 4643704 | 1985 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72897-foto-08303-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta casa no disposa d'un gran integrés cultural o arquitectònic, tan mateix s'ha fitxat ja que consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent de al municipi de Vilanova de Sau. Tan sols la mola de molí pot tenir un integrés tot i que és difícil creure que procedeixi d'una construcció anterior que i havia en aquest indret sinó que segurament prové d'un lloc indeterminat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72984 | Rellotge de sol de Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mon | XX | Rellotge de sol format per una composició de rajoles de ceràmica d'unes dimensions de 5x7 centímetres. És vertical amb les línies horàries y números romans del VI a VI. Si veu dibuixat un gran sol al pol. El gnòmon és d'uns 80 centímetres amb vareta i signat i datat '1970'. També s'hi llegeix el lema 'Ni tu ni jo, tindrem corda, si no és Déu, qui se'n recorda' | 08303-226 | Mas Can Mon | Segons consta en el dibuix del rellotge de sol, la data de construcció fou el 1970 | 41.9343000,2.4478400 | 454224 | 4642629 | 1970 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72984-foto-08303-226-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segui | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72937 | Central Hidroelèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-0 | XX | La central que es troba a peus de la llera del Ter fou construïda per aprofitar l'energia de l'aigua i transformar-la en elèctrica a partir de les turbines que es troben a l'interior És una gran construcció de planta rectangular. Es troba la vessant sud de la muntanya just al punt on la presa conté l'aigua que acumula el pantà. Exteriorment és un gran edifici de formigó i amb grans finestrals de vidre. S'hi accedeix a partir d'un camí que surt de la presa i baixa per un pendent. | 08303-179 | Carretera N-141d. Km 21 | Aquesta central fou construïda un cop feta la presa del pantà de Sau per tal de poder aprofitar l'energia de l'aigua i transformar-la en energia elèctrica | 41.9675900,2.4147800 | 451509 | 4646343 | 1963 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72937-foto-08303-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72937-foto-08303-179-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72934 | Embassament de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-sau | XX | L'embasament de Sau es troba al peu de la cinglera de Tavertet, tot aprofitant les aigües del curs fluvial del riu Ter. Es construí aprofitant el desnivell de la Vall que formen les cingles i el massís de les Guilleries. Aquest embassament és considerat com un dels més peculiars del territori català i disposa d'una llargada de 17 km i una amplada de 3 km. Sota les aigües del pantà s'hi troba submergit l'antic poble de Sant Romà. Actualment encara, sobresurt la coberta del campanar de l'església, que sol ser indicador del nivell de l'aigua. En períodes de sequera es pot arribar a veure la totalitat de l'església i algunes parts de l'antic nucli. La construcció del pantà ha contribuït a canviar la fesomia de la vall de Sau, i s'ha convertit en un atractiu turístic. Al seu voltant s'han estructurat un conjunt d'activitats lúdiques, esportives i turístiques. | 08303-176 | Embassament de Sau | El 1962 s'inaugurà el pantà de Sau. La política de construcció de pantans endegada durant la dictadura franquista féu que a mitjans de la dècada del 50 es programés la construcció d'aquest embassament. Durant el període de construcció sorgiren diversos nuclis com 'les cases dels ingerires' i 'Sant Romà Nou' on hi habitaven tan els treballadors que construïen el pantà com els tècnics encarregats d'executar el projecte. Finalment el 1962 amb la seva inauguració l'antic poble de Sant Romà quedà sota les aigües i la població es traslladar en altres punts sobretot l'actual nucli de Vilanova de Sau. | 41.9732700,2.3866200 | 449180 | 4646990 | 1962 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72934-foto-08303-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72934-foto-08303-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72938 | Sala del Mirador de la Presa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-del-mirador-de-la-presa | XX | Estructuralment es troba en bon estat però en desús i lleugerament degradat | Es un edifici situat a l'extrem sud de la presa de Sau. Just on surten les aigües de pantà i a l'altre banda de la riba on es troba la Central Hidroelèctrica. És un edifici de dos cossos, els primer de planta rectangular on s'hi troben lavabos i el segon de planta semicircular. És un edifici amb les parets que miren cap a al presa i la seva sortida d'aigües amb vidres ja que la seva funcionalitat era de mirador. | 08303-180 | Presa de Sau | L'edificació d'aquest espai cal posar-lo en relació amb la construcció de la presa, a principis de la segona meitat del segle XX (1960). Fou construït per a ésser un mirador cap a la presa però no ha estat mai utilitzat i actualment encara resta en desús. | 41.9669900,2.4122700 | 451300 | 4646278 | 1960 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72938-foto-08303-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72938-foto-08303-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72909 | Sant Romà de Sau Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-sau-nou | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Església situada a d'alt d'un turó, prop de les cases conegudes com a Sant Romà avui abandonades. És una església d'una sola nau, però que marca el creuer tan a la planta com a l'alçat. L'absis és de planta semicircular peraltada amb finestres rectangulars que divideixen els espais a en columnes de pedra amb els capitells decorats. A ponent s'hi adossa una capella lateral mentre a la part contraria s'hi afegeix un altre cos que havia estat utilitzada com a vivenda per part del rector. Ambdós cossos es comuniquen amb la nau principal per l'interior. Als peus del temple s'hi troba el cor i a l'interior s'hi troba una taula d'altar de marbre amb un retaule, ambdós dissenyats per l'arquitecte Pericas. La façana es troba orientada cap al sud-oest i disposa del capcer triangular amb una finestra de pedra decorada amb vitralls. Just a la part de davant forma un atri. A la part esquerra del portal s'alça un campanar a mode de torre circular. L'aparell constructiu és de pedra vista i amb un color gris. | 08303-151 | Sant Romà | Prop de la resclosa del pantà de Sau, a la dreta del riu es bastí a partir de 1951 la nova església de Sant Romà, obra de l'arquitecte Josep Maria Periques. En aquest punt és on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases dels dirigents de les obres per a construir el pantà de Sau. El lloc formà un petit nucli residencial. També s'hi construí una caserna de la Guàrdia Civil, avui tots aquests espais es troben abandonats. | 41.9667100,2.4095000 | 451071 | 4646249 | 1951 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Josep Maria Pèricas | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72936 | Les cases dels enginyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-dels-enginyers | XX | El seu estat d'abandó fa que hagi crescut vegetació en algunes parts i els finestres i portes estiguin deteriorades | Conjunt de construccions o xalets situats al capdamunt d'un turó que mira al Pantà. Està format per un conjunt de més de 6 cases amb la coberta a doble vessant i construïdes a la vora del camí. Són construccions relativament modernes que foren utilitzades pels enginyers que treballaren a la construcció del pantà. Al seu voltant s'hi troben altres equipaments com la nova església de Sant Romà i una caserna de la guàrdia civil abandonada | 08303-178 | Sant Romà Nou | Aquestes cases formaven foren construïdes i habitades pels enginyers que formaven part de la construcció del Pantà de Sau a mitjans del segle XX | 41.9648500,2.4106400 | 451164 | 4646042 | 1951 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72936-foto-08303-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72936-foto-08303-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72978 | Rellotge de sol de la Rectoria de Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-de-santa-maria-de-vilanova | http://www.gnomonica.cat http://www.rellotgedesol.org | XX | Situat a la part del darrera de la rectoria de l'església de Santa Maria. Es troba mig tapat per un conjunt d'arbres que es troben davant de l'edifici. És un rellotge vertical quasi meridional, amb les línies horàries pintades i els números àrabs dins d'un marc. Presenta un gnòmon d'uns 15 cm i una vareta. | 08303-220 | Rectoria de Santa Maria de Vilanova | Segons la data que hi ha pintada al mateix rellotge, aquest fou construït el 1909 | 41.9482100,2.3871600 | 449205 | 4644208 | 1909 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72981 | Rellotge de Sol del Mas la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-la-font | XIX | Situat a la façana principal del mas. És un rellotge de sòl meridional agafat amb grapes a la paret. Presenta les línies horàries fletxades i les mitges hores més curtes. Els números són àrabs, el gnòmon de 15 cm. Acabat en bola i datat. El material constructiu és pedra És llegeix la inscripció de '1877'. | 08303-223 | Mas la Font, s/n | Segons la inscripció que es pot llegir a l'interior del rellotge la data de construcció fou el 1877. | 41.9520500,2.3825000 | 448822 | 4644637 | 1877 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72981-foto-08303-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72948 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-1 | XVIII | És una casa de planta baixa i un primer pis, que fa cantonera. Amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'accés principal centrat i amb un arc de migpunt adovellat. La clau o dovella central és de majors dimensions que la resta i sobresurt per la part de dalt. El marxapeu és de pedra i es troba força gastat per l'ús que se'n fa. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres emmarcades en pedra. A la llinda de la finestra apareix la inscripció amb la data de 1789. Al pis superior hi ha dues finestres a cada un dels extrems, amb les llindes de pedra de color vermellós i un balcó centrat just sobre la porta principal. La barana és de ferro. No es pot observar l'aparell constructiu de l'edifici ja que es troba arrebossat i pintat de color blanc. A la part que fa cantonera s'hi annexa un segon cos de construcció més moderna | 08303-190 | Carrer Santa Maria, 1 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1789), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9472500,2.3849500 | 449021 | 4644102 | 1789 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72948-foto-08303-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72948-foto-08303-190-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72826 | Capella de Crous de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-crous-de-sant-andreu | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Presenta un estat d'abandó quedant gairebé coberta per bardisses | Edifici religiós, format per una capella d'una sola nau. No disposa ni de transsepte, ni tampoc d'un absis i campanar. La portalada es troba orientada a migdia i presenta un arc de mig punt adovellat, amb la inscripció i una data 'AVE 17 76 MARIA' L'aparell constructiu és de blocs de pedra units amb morter de calç, tan mateix es pot observar com algunes parts dels murs exteriors eren arrebossats i pintats de color blanc. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó, amb una finestra emmarcada en pedra amb reixa a la façana oriental. A sota el ràfec de teulada s'observen, a mode de decoració, rajoles de ceràmica. | 08303-68 | Sant Andreu | Aquesta capella que es troba a pocs metres del mas Crous, pertany a l'antiga demarcació de la parròquia de Sant Andreu de Bancells. Tot i que el mas es troba citat als fogatges de 1553, la capella no fou construïda fins anys després, segurament el 1776, tal i com indica la inscripció sobre la portalada. Aquest moment de construcció coincideix amb el període d'esplendor del mas. La capella servia per a la celebracions de la família. No es tenen notícies d'ús públic de l'edifici. | 41.9464100,2.4152200 | 451529 | 4643992 | 1776 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72826-foto-08303-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72953 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-9 | XVIII | Aquest edifici disposa tres plantes. Planta baixa i dos pisos superiors. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'accés principal és per la planta baixa amb una porta rectangular emmarcada en pedra. A la llinda de pedra hi ha inscrita la data '1742' separada per una creu de Crist al bell mig. La porta és de fusta amb un picador de ferro i una estampeta clavada. A banda i banda hi trobem dues finestres també en pedra així com l'ampit. A nivell de primer pis hi ha dues finestres més emmarcades en pedra i un balcó ala part de la façana que mira cap al tram alt del carrer. La barana és de ferro i s'hi accedeix per una porta emmarcada en pedra. Al tercer pis s'hi troba una galeria amb 5 obertures coronades per arcs rebaixats arrebossats i pintats de color teula. Es troben protegides per unes baranes de ferro. | 08303-195 | Carrer Santa Maria, 9 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1749), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473900,2.3852800 | 449048 | 4644118 | 1749 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72953-foto-08303-195-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72957 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-15 | XVIII | Edifici que sembla estar format per dos cossos. El primer s'hi troba l'accés principal a patir d'una porta rectangular emmarcada en pedra. A la llinda s'hi troba esculpit una creu dins de cercle i la data de construcció '1749'. A la dreta s'hi obre una finestra de factura senzilla. A la part superior, just sobre la porta principal hi ha una finestra també emmarcada en pedra. Al segon cos a la planta baixa hi ha la porta d'un garatge i al pis superior un balcó o galeria protegit per una barana de fusta. La coberta és la mateixa per ambdós cossos. És de teula i a doble vessant. El carener paral·lel a la façana. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que queda amagat sota el arrebossat pintat amb un to rogenc. Per aquest motiu no es pot apreciar clarament si els dos cossos formen part de dues construccions diferents que posteriorment s'uniren o bé de la mateixa estructura. | 08303-199 | Carrer Santa Maria, 13 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1749), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9475700,2.3855800 | 449073 | 4644138 | 1749 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72957-foto-08303-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72957-foto-08303-199-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72886 | Sant Pere de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-castanyadell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | És una església que ha sofert nombroses modificacions al llarg dels anys. Actualment és una església de planta rectangular amb unes dimensions de 20x9 metres i orientada de Nord a Sud. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La porta es troba situada a llevant . Es troba coronada per un arc còncau rebaixat, Inscrita dins d'una decoració pentagonal, a la part superior del gablet es troba motllurat i acabat amb unes peces de pedra en forma de peons que decoren els angles. És una portalada pròpia de l'estil barroc. La capçalera es troba a la banda de tramuntana, on es situa l'antic fossar. Per la banda de migdia s'adossa a l'edifici la rectoria i a llevant un parell de capelles laterals. Damunt del portal hi trobem una torre campanar també d'estil barroc, amb finestres a cada una de les bandes acabades amb arc de mig punt. La coberta és de teula a doble vessant. Pel què fa al parament es troba recobert per un arrebossat pintat de color blanc en alguns trams i salmonat en altres. Als angles de les façanes així com les obertures estan acabades amb grans carreus ben treballats. | 08303-128 | Sant Pere de Castanyadell s/n | De Sant Pere de Castanyadell es tenen notícies històriques des del 1099. Tan mateix l'església actual data de 1717 coincidint amb l'augment demogràfic de la zona. Al fogatge de 1553 es declaren 6 cases pertanyents a la parròquia de les quals encara es conserven el Riber, La Sala, Panissers i el Tortadès. El Jover, es troba en estat de ruïna així com també el Monnar. El cens realitzat a Catalunya l'any 1626 apareixen també 6 cases i 52 persones, una de les vivendes estava valorada amb 1000 escuts i les altres 5 en 500. El 1687 la zona era propietat del Marquès d'Aitona i hi vivien un total de 10 famílies. El 1782 hi havia 12 famílies i 104 persones. El Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 la descriu com un edifici religiós situat a 6km de la capital de l'ajuntament | 41.9255700,2.4292700 | 452678 | 4641670 | 1717 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i ésser una església documentada a l'edat mitjana, no en resten parts visibles d'aquesta primitiva església. Tan mateix un bon estudi de paraments o bé la recerca arqueològica del subsòl podria posar de manifest la presència d'elements arquitectònics de la primera construcció. | 96|98|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72969 | Habitatge de la Plaça Major, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-major-8 | XVII | Edifici que te l'aspecte d'haver estat una antiga masia que amb el desenvolupament del nucli urbà hi ha quedat integrada. És un edifici de tres plantes: Una planta baixa, un primer pis i golfes. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal disposa de dos petits graons. És rectangular i amb la llinda de pedra on s'hi llegeix la data '1690'. A banda i banda s'hi obren diverses finestres també amb la llinda de pedra. En una d'elles hi ha inscrita també la mateixa data que a la porta. Al primer pis hi trobem tres finestres més, amb ampit motllurat i emmarcades en pedra. A la part superior a les golfes hi ha una darrera obertura de dimensions mes reduïdes, just sota el carener. A l'extrem esquerra de la casa s'hi adossa un segon cos de dues obertures i cobert amb teula a una vessant. Que presenta una galeria tan a la part inferior com a la part superior. | 08303-211 | Plaça Major, 8 | 41.9477400,2.3863500 | 449137 | 4644156 | 1690 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72894 | El Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-company | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Masia de gran dimensions, situada en un lleuger desnivell de terreny que fa que a la part on el desnivell és mes elevant s'observin dues plantes exteriors i a la part on el terreny és mes baix, la casa té tres plantes. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta disposa d'una entrada amb una porta coronada amb un arc de milpunts adovellat. A la dovella a central s'hi troba l'escut de la casa i la data de construcció '1575'. A banda i banda de la porta s'obren dues finestres emmarcades en pedra. A l'alçada del primer pis, just sobre la porta hi ha un petit balcó que no sobresurt de la façana i que disposa d'una llinda de pedra decorada en un escalat rebaixat. Igualment a banda i banda dues finestres mes també presenten la llinda igualment decorada. Davant de la casa hi ha un a era actualment d'herba. A la resta de façanes s'obren un conjunt de finestres totes elles acabades amb llinda de pedra. L'aparell constructiu queda amagat sota la capa d'arrebossat que cobreix tota l'estructura de l'edifici. | 08303-136 | El Company s/n | Figura ja documentat des del segle XV entre la documentació conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic. Al segle XVIII a part dels propietaris a la casa també hi havia uns masovers. El Nomenclàtor del 1860 la descriu com 'Alqueria' 'casa de labor' que es troba situada a 0,3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9484900,2.3881700 | 449289 | 4644238 | 1575 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72894-foto-08303-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72894-foto-08303-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment és utilitzada com a casa de colònies | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72759 | L'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbareda-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Masia de planta rectangular però amb dos cossos sobresortint a banda i banda de la façana principal. Ocupa una superfície aproximada de 452 m2. Fou construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana principal és on es troben els dos cossos sobresortint de manera que la porta d'accés queda a un pla secundari. La porta de l'entrada principal adovellada amb un arc de mig punt. A la part superior s'hi troba una finestra de petites dimensions amb un ampit de pedra. L'edifici consta de dues plantes (Planta baixa i primer pis). El parament i sistema constructiu es de pedra, unida amb morter de calç i formant filades irregulars. La teulada de sistema aràbic és de dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. La teulada de ponent, que forma un petit esglaó és d'una sola vessant. La casa presenta un segona façana que mira a migdia. Consta de la planta baixa i dos pisos superiors amb el portal rectangular i un conjunt de finestres als pisos superiors. | 08303-1 | L'Albareda | Aquesta antiga masia es troba dins de la demarcació del primitiu terme e Sau, que a l'actualitat conforme el municipi de Vilanova de Sau. El 1553 apareix documentada als fogatges de la parròquia entre els quals s'hi compten fins a 15 masies més. En aquells moments era habitada per Antoni Albareda. | 41.9744600,2.4209800 | 452028 | 4647103 | 1553 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72839 | Pont de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | Pont situat sobre la Riera Major, forma part de l'antic camí Ral de Vic a Girona. És un pont construït en pedra. Forma dues arcades desiguals, la primera és per on passa la riera, i és més elevat. El segon és sense finestres o arquets i d'esvelta figura. Els arcs es troben acabats amb carreus de pedra ben escairats. També presenta una barana de pedra i la zona de pas es troba acabada amb grans lloses i blocs de pedra. Fins no fa massa encara circulaven vehicles, tan mateix des de que es prohibí el seu pas, la riera es creua per una passarel·la de formigó. | 08303-81 | Pont de Malafogassa | El pont de Malafogassa fou construït pels vols del 1498 essent-ne el seu mestre constructor Pere Folgueres de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau de Sant Andreu de Bancells, de Catanyadell i de Querós. Així consta per una talla o contribució als feligresos de dites parròquies del 25 de gener de 1498. | 41.9360300,2.4120700 | 451260 | 4642841 | 1498 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72839-foto-08303-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72839-foto-08303-81-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pere Falgueres | 93|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72911 | Sondeig V-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-v-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | -XXV | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | El jaciment es troba situat en un terreny erm, al peu de les cingleres del Far, a prop de la masia de la Vileta, en una àrea de bosc amb alzines i pins. Molt a prop s'hi troba el jaciment del Castell Sa Sala. És un abric format per grans blocs calcaris paleozoics i de conglomerats vermellosos molt característics de la zona. L'erosió del vent ha afectat de manera molt significativa l'estat del lloc. El lloc és un indret de baumes amb una presència humana documentada des del Paleolític. S'hi ha realitzat un sondegi arqueològic durant les campanyes d'intervenció al Cingle Vermell, que van permetre recuperar diversos fragments de ceràmica, cal dir que força rodada, que podrien correspondre a n conjunt de quatre vasos. Un d'aquests vasos és de forma troncocònica amb un doble mamelló, un segon vas de forma cilíndrica de pasta mal cuita, el tercer és un fons convex que també presenta la pasta mal cuita i finalment la resta són fragments de ceràmica que ofereixen un perfil corbat i que podrien correspondre a l'estil de Veraza que es situa cap al Neolític Final. | 08303-153 | Cingles de Tavertet | El lloc va ser objecte d'una intervenció arqueològica per part de l'equip d'arqueòlegs encapçalat per Jordi Estévez l'any 1978. El jaciment es considerà exhaurit i no s'hi ha tornat a actuar. Els materials recuperats permeten l'ocupació humana d'aquest indret durant el Neolític, tot i que en altres punts propers existeixen evidències de presència humana molt anteriors (Paleolític). El neolític és un període de grans canvis a nivell d'organització humana ja que comencen a aparèixer els primers signes d'agricultura i ramaderia, així mateix es produeixen diversos innovacions que afecten a la producció lítica i també a la de ceràmica, amb importants innovacions tècniques. Algunes de les peces recuperades en aquest jaciment podrien pertànyer a la cultura de Veraza, que es situa ja cap al neolític final i que mostra el contacte que s'estableix entre diversos grups humans així com la presència de grans migracions que fan entrar en contacte diverses cultures. | 41.9596800,2.3837500 | 448931 | 4645483 | -2500 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La intervenció arqueològica realitzada a V-1 és un sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72879 | Castell Sa Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-sa-sala | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció (1987). 'L'assentament paleolític del Castell (Vilanova de Sau)” Cypsela, núm. 6. Barcelona. | El jaciment es troba situat en un terreny erm, en una zona rural, és un jaciment arqueològic tipus abric que es troba situat a la zona de contacte entre el bosc d'alzines i pins i els cingles calcaris vermellosos. El tipus de jaciment és un abric o lloc d'habitació sense estructures. El jaciment, doncs es troba a l'extrem inferior de massís del Collsacabra que és caracteritza per les cingleres calcàries amb base paleozoica. A la seva part baixa s'hi troben un conjunt d'abrics d'entre els quals hi ha el del Castell Sa Sala. Aquest abric té una longitud de 37m amb una profunditat que varia entre els 5 i els 7m. La seva potència varia dependent de la zona, arribant a un màxim de 5,4m. Durant les primeres actuacions arqueològiques es comprovà com el sediment era format per sorres en descomposició del cingle i d'aportació eòlica, fortament cimentades. Les primeres actuacions realitzades per afeccionats afectà una superfície de 9,60 x 6 metres quadrats al final de la qual hi deixaren un petit testimoni, en el que es practicà una petita cala però no permeté recuperar material arqueològic. Es conservava un segon testimoni mes gran, molt pobre en restes arqueològiques que no ha estat excavat. Pel què fa a les restes recuperades, s'ha trobat sobretot indústria lítica, fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com sílex, calcedonia i jaspi. En menor quantitat hi ha peces treballades amb suport de quarsites, cristall de roca i quars. El tipus de troballes, de més a menys comú en aquest jaciment són rascadors, gravadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Gràcies a l'anàlisi funcional es va poder determinar que aquest utillatge fou serví per tallar, serrar, ranurar, perforar, gratar, raspar, percutir, etc. Pel què fa a la fauna cal destacar la presència de cavall, cérvol, cabra isard, toro salvatge, conill i eriçó. S'hi troben també restes de fauna corresponent a perdiu tipus africà, aguila reial i voltor. L'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima era semblant a l'actual, pot ser més fred. Segons els autors de l'estudi del material, l'índex de rendibilitat, segons la fauna, indica la possibilitat que s'alimentessin vint persones duran un període d'entre 37 i 60 dies. | 08303-121 | Cingles de Tavertet | Els anys 70 el jaciment fou excavat per afeccionats (Francesc Farres i Joan Valls) que foren els descobridors del jaciment. Quan s'iniciaren els treballs d'excavació per part de la UAB a través de l'arqueòleg Jordi Estevez aquests afeccionats posaren a la seva disposició els materials recuperats d'aquella primera intervenció. | 41.9614700,2.3835700 | 448918 | 4645682 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72879-foto-08303-121-1.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest jaciment forma part del conjunt de El Cingle Vermell a l'àrea de Vilanova de Sau (Roc del Migdia-Sal de la Minyona-Cales V-1, T-1 i G-1).Aquest jaciment pertanyia al paleolític superior (-15000 / -9000) | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72882 | Roc del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-migdia | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Roc del Migdia es troba situat a peu de la cinglera de la qual pren el nom. Es troba orientada a l'est i a l'extrem inferior del massís del Collsacabra. El sediment del jaciment és format per sorres en descomposició que provenen de la cinglera i també per aportació eòlica. Són sorres ben sedimentades i barrejades amb algun bloc de calcària que s'ha després de la paret. El jaciment té una llargada de 200 metres de llargada i entre 5 i 15 metres d'amplada segons la zona i depenent de l'activitat erosiva que hagi sofert cada un dels punts. La mitjana de gruix de la potència estratigràfica s'estima entorn als 4 metres. Duran el transcurs dels treballs arqueològics s'han pogut documentar fins a 6 nivells diferents. En els dos primers hi apareixen nivells d'us i terres d'habitació amb els respectius fogars. També s'han recuperat fragments de materials lítics, sobretot denticulats i rascadors de quars. Les restes òssies de fauna són entre altres de cérvol, senglar, cabra i conill. Dels sectors excavats s'han pogut diferenciar zones segons el seu ús. Així doncs, la part més occidental estava destinada a vivenda estacional, fet que es constata sobretot per la presència de fogars. A llevant s'hi localitzà un enterrament la datació del qual és poc precisa però que caldria situar entorn l'època romana i medieval, tot i inicialment semblava que caldria situar-se entorn al 11500 BF. | 08303-124 | Costa de la Rovira | L'inici de les excavacions científiques en aquest jaciment fou el 1980 amb un equip dirigit per Jordi Estévez. Fins el 1985 el mateix equip dugué campanyes de recerca manera continuada. A partir del 1986 i durant dos anys els treballs foren dirigits per A.Vila, C,Guillamon, T.Argelés i G.Wunsch | 41.9610100,2.3836200 | 448922 | 4645631 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72883 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona-0 | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | Aquest jaciment es troba a la part meridional del grup del Cingle Vermell. És un abric situat al peu de la cinglera a una àrea de bosc de pins i alzines. Segons informacions del director de la intervenció Jordi Estévez hi havia una bancada de sediment adossada a la paret de l'abric de no massa potència ni extensió. El sediment tal i com passa en altres jaciments de la zona, estava format per sorres acumulades gràcies a la descomposició de la cinglera i per aportació eòlica. El jaciment va posar al descobert restes òssies de fauna i indústria lítica semblant a la recuperada al Cingle Vermell amb utillatge fabricat en suport de quars. Aquest jaciment es considera exhaurit. La cronologia del jaciment es situa al Paleolític Inferior (15000-9000 aC) | 08303-125 | Els Munts | El 1980 un equip dirigit per Jordi Estévez realitzà la campanya arqueològica que va permetre recuperar-ne el material i els resultats descrits | 41.9344100,2.3704300 | 447807 | 4642686 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72910 | Sondeig T-1 i G-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-t-1-i-g-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | Situat en una zona de terreny erm al peu de la cinglera, en un lloc de conglomerats vermellosos en contacte amb una zona de bosc humit on predominen pins i alzines. El jaciment T-1 i G-1 format part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. És un conjunt d'abrics força destruïts per l'erosió. El sediment estava format per arenes en descomposició provinents de les parets del cingle fruit de l'erosió del vent. La intervenció arqueològica realitzada al jaciment T-1 va permetre recuperar algunes restes òssies de mamífers, entre ells conills, aus i cargols. Durant la intervenció es van trobar restes de indústria lítica, entre les quals destaca la presència d esclats calcaris i sílex. Pel què fa a l'abric G-1 s'hi localitzaren restes de mamífers (conill i cabra) i algunes restes òssies cremades. Altres materials destacables que foren recuperats durant el procés d'excavació van ser restes d'indústria lítica com quatre esclats de pedra calcària, vuit de sílex de les quals un parell presentaven signes d'haver estat retocades. | 08303-152 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment fou objecte d'una intervenció arqueològica als anys 80 per part d'un equip dirigit per J. Estévez. El jaciment quedà pràcticament exhaurit. Els materials recuperats permeten situar el jaciment en un horitzó cronològic del Paleolític Superior. Aquest període cronològic es caracteritza entre altres aspectes per la presència de la cultura de l'home anatòmicament modern. Apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. | 41.9590600,2.3826300 | 448838 | 4645415 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Les intervencions arqueològiques realitzades a T-1 i G-1 són uns sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72760 | Can Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilla-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Caseta de planta rectangular amb la teulada a dues vessants, tota ella feta amb pedra del país i amb poques obertures. Porta rectangular descentrada que té al costat una finestra allargassada i una altra de grans dimensions i amb reixa a la façana lateral. | 08303-2 | Can Guilla s/n | No hi ha constància de l'existència de referències documentals d'aquesta masia. Tan mat | 41.9141100,2.4736100 | 456347 | 4640374 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72761 | Can Gaspar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaspar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici relativament modern, de planta rectangular. Presenta la façana arrebossada i pintada de color blanc. A la part baixa s'observa un sòcol de pedra. La façana principal s'hi accedeix a partir d'unes escales en forma de 'V' invertida que es troben cobertes per una teulada subjectada per columnes amb arcs. La coberta és a doble vessant i a la part superior s' observen tres xemeneies. És un edifici de dues plantes. A les façanes laterals del pis superior s'hi obren un conjunt de finestres. | 08303-3 | Can Gaspar s/n | És una construcció relativament moderna ja que data del segle XX | 41.9428800,2.3827700 | 448837 | 4643618 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72761-foto-08303-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72762 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-0 | A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Superfície total 92 m2, superfície coberta 46 m2. Edifici de planta baixa i pis que presenta la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La seva construcció és curiosa ja que es troba descentrada en relació al carener. Pel què fa a la porta principal que és de grans dimensions, està feta de metall. A la resta de façanes així com també a la principal, destaquen les petites finestres que s'hi reparteixen. El parament és de maons. Tota la casa està arrebossada i pintada de color gris. | 08303-4 | Can Gallart s/n | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com Masia (casa de labor), que està situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, formant un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9416000,2.4511900 | 454507 | 4643438 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72762-foto-08303-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72763 | Camí Ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vilanova-de-sau-a-sant-feliu-de-pallerols | A.A.D.D. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació Món Rural. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya. TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància: costums, normes, oficis i llegendes de la transhumància”. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. LLOBET, Salvador (1951). 'La Transhumància en Catalunya'. Lisboa. NADAL, E; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2001). 'Transhumància del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça'. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Col. Temes d'Etnologia de Catalunya, 20 | XII-XX | Aquest camí surt del municipi de Sau i passa per diversos municipis més entre ells Tavertet i Rupit-Pruit per arribar a Sant Feliu de Pallerols. El tram que circula pel municipi de Sau té una distància d'uns 5km aproximadament. És l'antic camí que va de Sau a Rupit. Es pot seguir sortint des de la Riba en direcció nord-oest i passa per la zona de la Devesa, segueix fins arribar a Can Roca, i tot seguit es dirigeix cap al Mas Novell i Mas Novell Xic, continua en direcció nord cap al Pla del Camp de l'Antic, ja al municipi de Tavèrnoles. D'aquí es dirigeix cap a Rupit on entronca amb el camí Ral de Vic a Olot. | 08303-5 | Vilanova de Sau-Rupit | La transhumància té el seu origen en època preromana i romana i es pot afirmar que no serà fins al segle XII que comença a organitzar-se la seva pràctica i com a conseqüència a estructurar-se una xarxa de camins. Durant l'Edat Mitjana diversos dels monestirs catalans més potents, com Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, etc, van crear necessària la creació d'una xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del Ramat entre la plana i la muntanya. D'aquesta manera es consolidarà una xarxa catalana de camins ramaders. Des d'aquest període i fins al segle XIX l'activitat de transhumància es va sofrint diversos canvis fins a centrar-se en la seva totalitat al trànsit ramader d'hivern. Entre els segles XIX i inicis del XX la transhumància fa un pas enrere i comença a entra en desús. El tipus d'explotacions ramaderes actuals i l'expansió urbana fan que poc a poc aquesta activitat hagi anat perden la seva funció fins a pràcticament desaparèixer. | 41.9850200,2.4292500 | 452721 | 4648271 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest camí està classificat pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya., però només el tram que discorre pel municipi de Rupit-Pruit. En el DOGC de data de 28/09/1994. Té el codi INE 089019. El tram que passa pel municipi de Vilanova de Sau no té cap tipus de classificació del Departament de Mediambient. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72764 | Can Carrasquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carrasquet | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII/XIX | Ha estat molt restaurada i ha perdut part de l'encant de l'antiga masia | És una masia de planta rectangular amb unes dimensions de 12 x 8,50 metres. La seva superfície total és de 204m2. Tan mateix la superfície coberta és de 102 m2. Presenta un planta rectangular coberta amb la coberta aràbiga a dues vessants. El carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada al SE. El portar principal es de forma rectangular i centrat amb relació al carener. La llinda és de pedra sorrenca de color vermellós. El marc de la porta també es de pedres de treballades. És un edifici de tres plantes, amb la planta baixa per on s'accedeix, un primer pis i les golfes. A la façana principal del pis superior si obre un conjunt de tres finestres amb ampit de pedra. A les altres parets hi ha petites obertures. Totes tenen les llindes de fusta. Materials constructius són pedra del país arrebossada en alguns trams. | 08303-6 | Can Carrasquet s/n | No apareix als Fogatges de 1553, i si al segle XIX, això fa pensar en que deu d'ésser una de les moltes construïdes durant el creixement demogràfic de la zona que va culminar als segles XVIII i XIX. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), que situada a 9 km de la capital de l'Ajuntament, habitada constantment, és una casa d'una planta. | 41.9873000,2.4217600 | 452102 | 4648528 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72765 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És un edifici format per la planta baixa i pis. La planta baixa està ocupada per el pàrking, i a l'habitatge que està al pis s'accedeix per una escala exterior. La planta baixa està feta de pedra natural de diferents colors, i el pis pintat de blanc i voltat d'una terrassa amb una barana de fusta. La superfície total és de 92 m2. | 08303-7 | Can Carol s/n | 41.9743000,2.4172100 | 451715 | 4647087 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una construcció molt moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72766 | Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici que disposa d'una superfície total de 130 m2, i una superfície coberta de 101 m2. Aquesta casa de pagès ha estat objecte d'un procés de millora i actualització que li ha donat l'aspecte actual i que en alguns casos contrasta força amb l'aspecte d'un mas tradicional. Així doncs malgrat els nombrosos canvis que ha sofert, deixa veure el que fora la primitiva construcció. L'edifici consta d'una de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El parament és de pedra del país unida amb morter de calç a les parts antigues i amb el ciment actual a les parts mes noves i restaurades. Els pedres es disposen en filades irregulars. Es pot observar com existeixen diferents nivells així com un porxo a la part principal. Les portes i finestres també han estat restaurades i són de fusta. Està voltada d'un jardí amb barbacoa. | 08303-8 | Can Cardona s/n | El Nomenclàtor de 1860, la descriu com caseta, situada a 9,6 km de la capital de l'ajuntament, eren dos edificis d'una planta, un habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9384700,2.4491000 | 454332 | 4643091 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72766-foto-08303-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La restauració soferta fa que la construcció original pugui quedar amagada sota els nombrosos canvis realitzats | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72767 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Xalet de planta baixa, pis i golfes, edificat en alt en relació al solar on s'ubica. Unes escales de fusta ens adrecen a les portes. La planta baixa està construïda amb pedres ben escairades, mentre que el pis, està pintat de blanc i en ell destaquen les finestres que fetes de fusta recorden un xalet suís. La teulada és de forma desigual, presentant unes elevacions a dues vessants a les diferents cares de l'edifici. La superfície total és de 216 m2 . | 08303-9 | El Parcet | 41.9792200,2.4232300 | 452218 | 4647630 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72767-foto-08303-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El valor patrimonial o cultural d'aquest element és discutible, malgrat tot, s'ha fitxat ja que es troba a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Sau' | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72768 | Cabana de Can Burjada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-burjada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | L'estructura es troba en bon estat tot i que a nivell exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte per no agreujar el seu estat en un futur. | Edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener és perpendicular a la façana. Té la façana oberta i al pis s'accedeix per una escala exterior. Els materials constructius són: Pedra i maçoneria a la planta baixa i maons al pis. Tots aquesta materials estan a la vista, sense arrebossar. | 08303-10 | Can Burjada s/n | La cabana fou construïda pel pare de l'actual propietari i fou feta amb pedres procedents d'una casa propera: Puig Esforces. | 41.9441200,2.4041300 | 450608 | 4643744 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72768-foto-08303-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pare de Joan Puig Pagèspetit | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72769 | Can Burjada o Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjada-o-burgada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb cossos afegits. La superfície total és de 552 m2, i la superfície coberta de 184 m2. Aquest edifici presenta una coberta aràbiga a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Disposa d'una de planta baixa, pis i golfes. A la façana, s'hi pot observar les marques d'una ampliació feta ala part de la dreta de l'edifici. La porta principal és rectangular i amb un arc escarser que no està centrat amb relació al carener. Es reparteixen diverses finestres a la façana, fetes a diferents èpoques. Un cos per a servei de magatzem està adossat perpendicularment a la façana i un lateral d'una planta i amb teulada a una vessant està al lateral de l'edifici. A la façana principal, just a l'alçada del primer pis hi destaca la presència d'un rellotge de sol. | 08303-11 | Can Burjada s/n | Segons les referències, trobades a l'Arxiu Episcopal de Vic, les primeres notícies d'aquesta casa corresponen al segle XVII, on els habitants eren fills d'Antoni Burgada, mestre de cases provinent de França. Al segle XVIII, la casa comptava amb masovers. . El Nomenclàtor de l Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'Ajuntament, és un edifici habitat constantment de dos plantes. | 41.9439600,2.4034700 | 450553 | 4643726 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72770 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Aquest edifici és una petita masia de forma rectangular amb unes dimensions de 9,50 x 6,90 metres. La seva superfície total i la coberta és de 130 m2. Presenta una coberta amb teula aràbiga a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana que està orientada a migdia. Actualment es pot observar el parament que està format per pedra del país unida amb morter de calç i formada per filades irregulars. L'arrebossat que deuria haver-hi ha desaparegut quasi completament de manera que es poden observar les successives ampliacions realitzades al llarg dels anys. Al centre la part més antiga, ara de color més clar, al costat un cos de les mateixes dimensions, posterior; sobre la finestra està la data constructiva del s.XVIII. A cada banda dos cossos afegits amb funcions agrícoles. La porta principal és rectangular amb arc escarser, i dues finestres. Una a la planta i l'altre al pis, aquesta amb llinda i dovelles de pedra. La qual conformen la imatge del primitiu mas. Al cos posterior trobem dues finestres una a cada planta. La del pis superior amb mides de balcó. Ambdues amb grans i polides pedres. Els cossos laterals, tenen dues plantes i la superior queda oberta i sostinguda al cantó per pilars. Sota les plantes que ens amaguen la façana posterior, veiem que en aquesta hi ha alguna finestra. | 08303-12 | Can Borrell s/n | Sobre aquesta la casa denominada, Can Borrell, hi ha dades a partir del s. XVIII. A la finestra 1763, data que pot ser de l'any de l'ampliació. | 41.9434200,2.3922100 | 449620 | 4643673 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72771 | Can Bellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellot | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta la planta rectangular, de 16,20 x 9 metres. La seva superfície total és de 292 m2 i la superfície coberta de 146 m2. L'edifici està format de planta baixa i pis. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la part superior de la teulada s'hi troba una xemeneia de grans dimensions acabada amb unes totxanes col·locades de forma horitzontal que donen un aire decoratiu a aquest element. A la façana s'hi observa també un robust contrafort. A la planta baixa i centrada s'hi troba la porta amb la llinda de fusta i pedres de gran format a les bandes i a l'entrada; a cada banda hi ha una finestra. A la dreta i sobresortint a l'exterior s'hi troba un forn. Al pis superior s'ho observen dues finestres. | 08303-13 | Can Bellot s/n | 1797 data a una finestra. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, descriu a 'El Ballot' com una masia (casa de labor), situada a 9,6 km de la capital de l'Ajuntament i habitada constantment de dues plantes. | 41.9329200,2.4519600 | 454565 | 4642474 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72772 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-9 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una planta rectangular amb les dimensions de 12,30 x 8,20 metres. La superfície total és de 196 m2 i la superfície coberta de 98 m2. Es troba construïda en un desnivell del terreny a la part nord. Per la part del darrera, només compte amb una planta. L'edifici està orientat al SE, a la banda de ponent hi ha un cos adossat, cosa que fa que la teulada per aquesta banda sigui més prolongada. Té planta baixa i pis. Teulada amb coberta aràbiga a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'hi poden observar dos portals. El primer i principal de l'habitatge, que és rectangular, es troba descentrat en relació amb el carener. A la part superior s'hi observar una gran llinda de pedra. El portal que hi ha a l'esquerra, és a un petit cos adossat posteriorment. Aquest portal és de menors dimensions. A la part superior, a l'alçada del primer pis s'obren varies finestres que es reparteixen per la façana i estan acabades amb ampits motllurats. Els murs són fets amb pedres de diverses mides unides amb morter de calç. Els carreus dels escaires són de gres vermell i ben treballat. Les obertures de la façana de gres blanquinós. | 08303-14 | Cal Sastre s/n | 41.9873300,2.4242400 | 452307 | 4648530 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72773 | Cal Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Casa que ha estat objecte d'una forta remodelació als darrers anys. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La casa té un aspecte força original. La planta baixa feta amb pedra natural sense arrebossar, entres el pis tot de color blanc, deixa a la vista d'una manera irregular unes pedres, com petites taques. La porta, centrada amb relació al carener, i les finestres dues a la planta baixa i tres al pis, tenen el llinda i finestrons de fusta fosca. | 08303-15 | Cal Joan s/n | El Nomenclàtor la defineix com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'ajuntament, és un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9477800,2.4050300 | 450686 | 4644149 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72774 | Cabana de Ca La Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Antic paller que corresponia a Ca la Pendisa. És una construcció de dues plantes, cobert per una teulada de teula aràbiga a dues vessants. Presenta el carener és perpendicular a la façana. Com a una de les característiques principals podem dir que està completament adossada a la vessant de la muntanya. Al pis superior s'hi accedeix a partir d'una escala exterior feta d'obra. Aquest pis està molt diferenciat, la meitat és cobert, amb obra vista de maó. Mentre que l'altre meitat és obert i podem veure des de l'exterior els materials que s'hi guarden. La planta baixa, útil només la meitat fa es servei de garatge. | 08303-16 | Ca la Pendisa s/n | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal del mas la Pendisa, daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. La construcció de la cabana ha d'ésser posterior tot i que no hi ha dades concretes. | 41.9523400,2.3876900 | 449252 | 4644666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72775 | Ca la Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de petites dimensions, la superfície és de 92 m2. Situada en un desnivell que fa el propi terreny. La façana principal sobre directament al pis superior, tot i que l'edifici disposa de dues plantes. La coberta a dues vessants presenta el carener perpendicular a la façana. A aquesta hi només una obertura que és la porta, que és rectangular i voltada amb dovelles de pedra. Adossat a la façana hi ha un banc de pedra. Enfront la casa està el pati empedrat i construccions auxiliar com la cabana paller de dues plantes. Materials constructius, són pedres amb maçoneria i teulades àrabs. | 08303-17 | Ca la Pendisa | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. Al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la qualifica com Masia (casa de labor), un edifici situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, habitat constantment i de dues plantes | 41.9525300,2.3882300 | 449297 | 4644687 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72776 | Herbera o Cabana del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-o-cabana-del-bruguer | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | És un petit edifici de planta rectangular, que havia estat l'antic paller del Mas Bruguer. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que es troba orientada a migdia. La vessant oriental és mes curta. El parament és de pedra unit amb morter de calç, formant filades irregulars i amb els angles en forma de pilars formats per maons. Dividida horitzontalment en dos pisos, la separació es visible des de l'exterior, la façana. Està feta la divisió amb una llinda de fusta i un terra empostissat. A llevant hi ha dues finestres tapiades i un portal al primer pis. A ponent hi ha una obertura també tapiada i la part de tramuntana és cega. | 08303-18 | El Bruguer s/n | 1773, és la data que apareix gravat en una part de la llinda. Aquest edifici forma part del Bruguer, el qual trobem registrat al fogatge 1553 quan hi habitava Gabriel Bruguer. | 41.9796800,2.4226900 | 452173 | 4647681 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72776-foto-08303-18-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas Bruguer. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72777 | El Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una de planta rectangular, malgrat la quantitat de cossos annexes, afegits amb les successives reformes. La superfície total és de 501 m2, i la superfície coberta de 240 m2. Aquest edifici força irregular té, a la part de l'esquerra la coberta amb una teulada a una única vessant. Per altre banda, a la part dreta, que és més enlairada, té la teulada a dues vessants. Formant angle recte amb la façana hi ha un cos de galeries amb la part baixa destinada al bestiar i la part superior sostinguda per pilars de pedra on s'obren unes galeries. Al davant del cos esquerre hi ha un cobert, el mur del qual continua per tancar la lliça, a la qual s'accedeix mitjançant un portal rectangular. El portal o porta d'accés principal es troba a la façana de llevant. El parament esta format per blocs de pedra de color rogenc, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. A l'exterior es pot observar un conjunt 'edificacions, antics corrals de grans dimensions. | 08303-19 | El Bruguer s/n | 1428, és la dada més antiga trobada al recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Als fogatge de la parròquia de 1553 apareix un home anomenat Gabriel Bruguer com a resident del mas parròquia de Sau. Segueixen referències als segles posteriors, al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la descriu com 'Alqueria (casa de labor), situada a 8 km, de la capital de l'ajuntament. Habitat constantment, en total dos edificis, un d'una planta i l'altre de dues. | 41.9796900,2.4226100 | 452167 | 4647682 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que l'Herbera del Bruguer | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72778 | La Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bofia-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Edifici de planta rectangular amb cossos afegits. La superfície total és de 244 m2, i la coberta de 122 m2. Presenta una coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està orientada a migdia. Té una xemeneia de planta quadrada i coberta a dues vessants. L'edifici està format per una planta baixa i un pis. A la part dreta té un cos d'una planta adossat a la façana amb la coberta a una vessant; un altre al costat de la casa, que a la part posterior té dues plantes i la teulada a dues vessants, mentre que pel davant forma una gran terrassa. A més al lateral un altre cos adossat d'una planta i la teulada a una vessant. A la part de darrera aquesta teulada és prolonga formant un porxo sostingut per pilars. Els murs sense arrebossar, mostren les pedres de construcció. A la façana la porta adovellada d'arc de mig punt que no està centrada en relació al carener. Hi ha varies finestres. A una de les finestres de la part de migdia es pot llegir a la llinda la data de 1777 Totes les obertures estan voltades de pedres més clares que donen un toc decoratiu a les obertures. Els materials constructius utilitzats són: gres i granit vermellós units amb morter de calç. | 08303-20 | La Bòfia s/n | La masia està situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau. Dins del terme civil de Sau. Aquest terme a partir del XVI comença a experimentar un creixement demogràfic que culminarà al segles XVIII i XIX. Al període comprés entre aquests quatre segles passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible que la Bòfia fos construïda durant aquest període. Tan mateix segons el Registre Episcopal de Vic, l'any 1581, Gallec Oleruja, nom d'una casa avui anegada per el pantà, fou pubill d'aquesta casa. Sabem també que l'any 1622 en Joan Bosc, n'era masover. L'any 1770, en Bonaventura Serra fou masover de la Bòfia Petita, no sabem a quina casa es refereix. El 1777 és la data que troben a una de les finestres. Podria ser el moment de construcció o bé el moment d'alguna ampliació. . El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una Masia (casa de labor), que situada a 3 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment de dues plantes. | 41.9539000,2.4133300 | 451378 | 4644824 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i que trobem en una llinda la inscripció de 1777 aquesta no ha de ser necessàriament la data de construcció del mas, ja que també podria fer referència a una reforma o ampliació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72779 | El Biaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-biaix | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII/XVIII | Masia de planta rectangular, les mides són 10,20 x 8,10. La seva superfície total és de 164 m2 i la coberta de 82 m2. Té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada al sud. Les teules són àrabs i presenta una xemeneia de construcció senzilla. Els ràfecs, renovats, presenten un aspecte molt cuidat. Edifici de planta baixa i pis. La façana orientada al SW, té la porta rectangular descentrat amb la llinda de fusta i ara pintada de blau. Quatre finestres de diverses dimensions es distribueixen de manera asimètrica al llarg de la façana. La paret oriental, és cega i presenta i té tres grans contraforts rodons. A la façana nord-oest s'hi ha afegit un porxo de nova construcció. Diversos contraforts rodons sostenen la casa en diferents part, són aquests un tret remarcable de l'edifici. Els materials de construcció són bàsicament el granit vermell unit amb calç i fang. Els escaires estan fets amb pedra picada de color gris. | 08303-21 | El Biaix s/n | La masia es troba dins de la demarcació de la parròquia de Sau, dins del terme civil de Sau. Aquest terme a patir del segle XVI comença a experimentar un fort augment demogràfic que culminà al segles XVIII i XIX. Entre aquest períodes passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible doncs, que aquesta construcció tingui origen aquest període. Cal remarcar que a l'A l'Arxiu Episcopal de la Catedral de Vic la primera menció és de l'any 1615. Per altre banda, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km, de la capital de l'Ajuntament, edifici habitat constantment i de dues plantes. | 41.9533900,2.4039400 | 450600 | 4644773 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72779-foto-08303-21-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72780 | Morilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morilla | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici de planta quadrada amb el cos, que actualment està destinat la botiga bar, que avança en relació ala resta. Ocupa una superfície total de 451 m2, i la superfície coberta és de 250 m2. La part posterior és de dues plantes. La coberta és irregular, degut a la forma bàsica de l'edifici, a quatre vessants amb decoracions de terrissa als angles d'unió. La façana, situada a la part que sobresurt, té una porta central que està coberta amb una petita teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A cada banda hi ha una finestra enreixada. Aquesta porta dóna accés a la zona destinada al bar o botiga de queviures. Aquest cos és d'una planta i el posterior de dues. Tot l'edifici està arrebossada d'un rosat intens amb sòcol gris. | 08303-22 | Ctra. Vic-Sau, Km. 18 | Aquest edifici fou construït al pla on s'ubicaven els serveis de personal destinats als obrers que construïen la Presa de l'Embassament de Sau. | 41.9626900,2.4036400 | 450582 | 4645806 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72780-foto-08303-22-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72781 | Cabana de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | És una casa de reduïdes dimensions feta de pedra de diferents mides unides amb fang. Aquest edifici és una construcció annexa del mas de Bancells, i segurament tenia la funció de graner. La seva planta és rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana s'hi obre la porta rectangular amb llinda de fusta, de la mateixa manera que la petita finestra que es troba a la part superior i centrada a la façana principal. Cal dir que la porta està voltada de pedres de mida gran. | 08303-23 | Ctra. Vic-Sau, Km. 8 | La construcció d'aquest edifici, cal relacionar-lo directament amb el mas Bancells, ja que és un edifici annexa al mas principal. El seu ús segurament fora agrícola, ja sigui com a graner o per a guardar-hi eines. | 41.9450100,2.4305000 | 452795 | 4643828 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72781-foto-08303-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72781-foto-08303-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72782 | Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | Mas imponent format per diferents construccions. L'edifici principal està format per la pagesia i la masoveries ambdues adossades. La masia s'obre a un pati tancat per una tàpia a la que s'accedeix per un portal quadrangular cobert per una petita teulada, ara força deteriorat. La casa principal té planta baixa, pis i golfes. La coberta les una teulada aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La porta presenta un arc de mig punt i adovellada. Al pis superior, sobre la porta s'hi troba un balcó i al costat una finestra. Per altre banda a la part de les golfes s'observen dues finestres. S'hi annexiona un cos de galeries de planta rectangular, la planta baixa destinada al bestiar i damunt s'obren unes galeries, dues plantes, orientades a l'oest. A l'exterior, junt al camí, s'observa la façana del que fou la masoveria. És un edifici de planta baixa i pis cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior és rectangular i al damunt s'hi troba un sobrearc. Al costat es poden apreciar les restes d'un banc adossat a la paret. A la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. La superfície total de l'edifici és de 563 m2 i la superfície coberta de 269 m2. Es poden observar dues dates esgrafiades. La primera a un de les cantonades on es pot llegir '1723' i la segona a la porta principal '1739'. | 08303-24 | Ctra. Vic-Sau, Km. 8 | La història del mas va lligada a la de Sant Andreu de Bancells. Segons l'Arxiu Episcopal de Vic, hi ha notícies d'aquesta casa des del segle XV, als fogatges de 1553 hi residia Antoni Bancells. Al segle XVIII, el mas fou ampliat i reformat. Si tenim en compte les inscripcions segurament al 1723 i 1798. Per altre banda cal dir que surt citada al Nomenclàtor de 1860, el descriu com 'Caserio”, que situat 8 km de la capital de l'ajuntament, està format per 3 edificis; un habitat constantment i dos deshabitats. Dos d'una planta i un de tres. | 41.9449700,2.4305800 | 452801 | 4643823 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.