Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72835 | El Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jover | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | L'abandó en que es troba, l'ha portat a perdre part de la coberta i de la façana principal. La vegetació cobreix bona part de l'edifici. Sense una actuació immediata és probable que aquesta construcció acabi desapareixent sota la seva pròpia runa. | Aquesta construcció es troba situada prop de la Riera de Can Faire al barri de Castanyadell, les seves propietats llinden amb el Mas Monà, el Mas Miralpeix i el Mas Riber i amb el Mas ja al municipi de Sant Sadurní d'Osormort. Aquesta construcció es troba al costat d'un camí. Actualment està pràcticament en ruïnes però te l'aspecte d'haver estat una gran masia. Malgrat tot es pot apreciar com l'estructura era de planta quadrada i encara conserva algunes parets que permeten constatar que hauria tingut tres pisos: planta baixa, primer pis i golfes. La coberta, avui pràcticament caiguda, era de doble vessant. La façana principal s'ha perdut pràcticament en tota la seva totalitat i la vegetació ha envaït el seu interior. Les restes de la porta que s'observen permeten entreveure que fora rectangular. Les finestres que encara es conserven eren emmarcades en pedres polides de grans dimensions. A prop de la casa hi ha també les restes de la cabana que es troba en el mateix estat ruïnós que l'edifici principal | 08303-77 | El Jover s/n | Aquest mas es troba documentat ja des del segle XV quan el 1434 Francesc Jover de Castanyadell fou padrí d'una nena de l'Arboç. Posteriorment als fogatges de 1553, n'era estadant en Salvi Jover. Entre els segles XVI i XVII les referències a la casa se succeeixen fins a l'any 1676 que es coneix un acte de concòrdia entre Gabriel Jover i el masover de Fogueres per la revenda del Pont de Malafogassa. El Nomenclàtor de 1860 descriu El Jover com una 'casa de labor' que es situa a 8km de la capital de l'Ajuntament, és una casa de dues planes habitada constantment. | 41.9112000,2.4175200 | 451693 | 4640081 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72835-foto-08303-77-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72836 | Casa de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Aquest edifici es troba al costat de la Riera Major, molt a prop del pont romànic de Malafogassa. Es una masia que disposa d'una planta rectangular amb unes dimensions de 13,40x12,50 metres. La seva superfície total és de 334m2 i la superfície coberta de 167m2. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que es troba orientada a ponent. A la construcció originaria s'observen diverses etapes constructives o afegitons realitzats en els successius anys, com per exemple una ampliació a la part nord que provocà un aixecament de la teulada. En aquesta part existeixen poques obertures, tan sols un petit portó, unes espieres i finestres de reduïdes dimensions. L'era de la casa dóna accés al primer pis, lloc on es conserva l'antic forn que sobresurt lleugerament de la façana. Actualment la casa es troba modificada fruit de les recents reformes sofertes. On anteriorment s'hi trobava la porta d'accés a l'interior, actualment serveix d'entrada al garatge. S'han obert dues petites portes més a la dreta de la paret principal. Les tres finestres de pis superior presenta un ampit de pedra. Es pot apreciar tot l'aparell constructiu del mas que és de pedra granítica i còdols formant filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-78 | Pont de Malafogassa | Aquest mas es troba situat en un punt emblemàtic, just davant del Pont de Malafogassa. Fins no fa massa encara estava destinada a usos agrícoles però actualment serveix de segona residència. Als fogatges de 1553 no se'n troben referències, tot i que entre la documentació de l'Arxiu Episcopal de Vic es parla dels masovers del Pont de Malafogassa. Segons un document de revenda del segle XVII de Bernat Bujos a Pau Roure i el seu pare. De l'edifici en sí no se'n té més constància però si que sovint es fa referència al Molí de Malafogassa, construcció situada a uns 500 metres i del mateix Pont. El Nomenclàtor de 1860 parla d'una casa dita El Pont, una 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9354600,2.4128200 | 451322 | 4642777 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72836-foto-08303-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72836-foto-08303-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72836-foto-08303-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72837 | Cobert de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Construcció situada justa davant del Mas de Malafogassa. Antigament el seu ús estava relacionat amb les activitats agrícoles de la casa, actualment s'ha reformat i adaptat com a segona residència. Aquesta construcció és un edifici de planta rectangular amb una sola planta i amb la coberta a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana principal que es troba orientada a migdia. Agusta construcció disposa de dues parts diferenciades, la primera correspon a l'habitatge reformat i la segona a la pallissa. L'habitatge presenta una porta d'accés a l'interior de forma rectangular emmarcada amb pedra i una finestra al primer pis. La pallissa és un estructura oberta sostinguda per pilars de pedra de base quadrada, té dos pisos, l'inferior es troba protegit per portes de fusta i el de sobre per baranes també de fusta. | 08303-79 | Pont de Malafogassa s/n | La construcció d'aquest edifici està estretament relacionat amb la casa de Malafogassa. Aquest edifici originàriament hauria estat dedicat a usos agrícoles de la casa, tot i que actualment ha estat reformat i adaptat com a segona residència. | 41.9357700,2.4123200 | 451281 | 4642812 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72837-foto-08303-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72837-foto-08303-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72837-foto-08303-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72838 | Molí de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Edifici pràcticament enrunat i amb la vegetació que l'envaeix. | Construcció pràcticament enrunada. No conserva la teulada i gran part de les parets es troben molt derruïdes. Tan mateix conserva encara alguna paret alçada que permet observar la seva alçada original, de tres pisos. Les finestres que s'obren es troben emmarcades en maons cuits i coronades amb una llinda de fusta. El parament constructiu és de pedra del país, format filades irregulars i unida amb morter de calç. Entre mig de les pedres s'observa alguna fragment de teula a mode de tascó. A l'interior ple de bardisses i de vegetació no s'observen cap element que indiqui la seva funció de molí. Tan mateix la seva situació, al marge dret de la riera de Castanyadell, a uns metres abans d'unir-se amb la Riera Major, és ideal per desenvolupar les funcions de molí. | 08303-80 | Pont de Malafogassa | Al Nomenclàtor de 1860 apareix documentat un molí fariner. A la fitxa 24890 de l'Inventari del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya corresponent al municipi de Sau, es relaciona aquest edifici amb la casa de Malafogassa, tan mateix és evident que són dues construccions diferents. | 41.9345300,2.4098500 | 451075 | 4642676 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72838-foto-08303-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72838-foto-08303-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72838-foto-08303-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72840 | Mas Abell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-abell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX | Edifici que disposa d'una planta baixa, i dos pisos superiors. La coberta és a doble vessant, la part esquerra és lleugerament més prolongada que la dreta. El carener és perpendicular a façana principal. Aquesta es troba orientada a ponent. La porta d'accés principal s'obre aquesta paret occidental i és rectangular amb una llinda formada per una gran biga de fusta. A la part superior s'hi obren dues galeries a mode de balcó, acabades amb una barana de fusta i coronades per bigues de fusta. A la paret de migdia s'obren tres portes, la central a la llinda s'hi llegeix la inscripció de la data '1802'. A la part superior hi ha tres finestres a cada un dels pisos coronades amb dovelles i amb un ampit de pedra. La casa és d'obra vista i es pot observar l'aparell constructiu tot i que gran part de les façanes estan cobertes per heura. La construcció és de blocs de pedra del país formant filades irregulars i unides amb morter de calç. A l'esquerra del cos principal s'hi troba un segon cos adossat posteriorment, amb una portella i una finestra coronades amb una llinda de fusta, és arrebossat i pintat de color salmó | 08303-82 | Mas Abell s/n | Aquest mas també ha estat conegut amb altres noms com Can Cuní o Can Girapells, fou reformat a principis del segle XIX (1804). | 41.9515500,2.3904500 | 449480 | 4644577 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72840-foto-08303-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72840-foto-08303-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72841 | Mas Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-francesc | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XX | És una masia situada molt a prop del modern Sant Romà, a la zona coneguda com la pineda de Vilanova on també es troben diverses masies més com l'Arboç, Arboç Xic, la Serra de Vilanova i Sant Francesc. L'edifici ocupa un pla amb una superfície de 226m2. i una superfície coberta de 113m2. Aquesta construcció està formada per dos cossos clarament diferenciats però adossats entre si. El primer té l'accés pel sud i el segon al nord. El primer edifici de migdia és de construcció senzilla i austera. Disposa d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. La coberta es prolonga cobrint a altre cos adossat amb funcions agrícoles. La porta principal no es troba centrada respecte la paret. És de forma rectangular amb llinda de fusta. Es poden observar un conjunt de cinc finestres, dues a la part inferior i tres al primer pis. Totes elles són molt senzilles amb llinda de fusta. El segon edifici que s'adossa al primer per tramuntana respon a una construcció posterior. Disposa de tres alçades, planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és també a doble vessant. La porta principal s'obre a la façana nord. A banda i banda té dues finestres amb ampit i motllures d'estuc. Ambdues construccions presenten un aparell constructiu format per blocs de pedra, formant filades irregulars i units amb morter de calç. Just a la part de davant, s'ha troba una cabana amb usos agrícoles. És una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant. Presenta dues obertures a la façana principal, una correspon al l'accés a l'interior coronat amb un arc rebaixat de maons a sardinell i un òcul emmarcat en maons i en forma de rombe, just sobre la porta. | 08303-83 | Mas Francesc | La parròquia de Sau experimentà un creixement notable, sobretot entre els segles XVIII i XIX. Al segle XVI comptava amb 11 masos tan mateix a les darreries del XIX havia augmentat a 101. Entre la documentació existent a l'Arxiu Episcopal de Vic s'ha documentat una notícia històrica datada el 1428 referent al naixement d'Angela Francesc, filla de Bernat Francesc i de Constança que podria tractar-se dels habitants d'aquest mas. La posterior notícia ja no és fins el 1833 amb un contracte d'arrendament. El Nomenclàtor de 1860 el descriu com a 'Casa de Labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9622000,2.4090200 | 451027 | 4645748 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72841-foto-08303-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72841-foto-08303-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72841-foto-08303-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72842 | Mas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-nou-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Situat en un pla sota els Cingles de Tavertet, molt a prop de les Goteres i de l'Hostal la Riba. És un edifici de planta rectangular amb unes dimensions de 12,10 x 14,85 metres. La superfície total és de 358m2 i la superfície coberta de 179m2. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Disposa de dues plantes, planta baixa i primer pis. A la part inferior s'obren dues portes una de mes gran que l'altre. La de majors dimensions és a la façana principal i presenta una llinda de pedra. A la seva dreta s'obre dues finestres emmarcades en pedra. El pis superior s'obren dues finestres més que segueixen la mateixa tipologia. A la part del darrera només s'obra la portella d'accés a l'interior. Tan mateix adossat a la paret, a l'alçada del primer pis, també hi ha un porxo obert sostingut amb columnes d'obra i protegit per baranes de fusta. L'aparell constructiu és de pedra, formant filades regulars i units amb morter de calç. A uns dels angles de la façana principal aquest aparell queda amagat sota una heura. | 08303-84 | Mas Nou, s/n | Aquest mas es construí en el moment d'expansió demogràfica que visqué el municipi entre els segles XVIII i XIX quan passà d'11 masos al segle XVI a 101 ja al XIX. No apareix documentat als fogatges de 1553 i a les dades que es recullen procedents de la documentació de l'Arxiu Episcopal de Vic daten del segle XVIII. Es tractava d'una masoveria. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona del 1860 la descriu com a 'casa de labor' situada a 7km de la capital de l'ajuntament. | 41.9797100,2.4121500 | 451300 | 4647691 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72842-foto-08303-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72842-foto-08303-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72842-foto-08303-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72843 | Mas Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-novell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Aquesta masia es troba al nord del pantà de Sau, és una de les darreres cases del municipi i s'assenta sobre un pla ocupat per camps de conreu que descendeixen fins a la riera de Surroca. L'edifici és de planta irregular amb diversos cossos adossats entre si. La superfície total és de 204m2 i la coberta de 102m2. Disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. S'observa la presència de nombroses reformes i afegits al llarg del temps que han modificat notablement l'estructura originaria del mas. La planta de l'estructura primitiva és rectangular però, les construccions posteriors, n'han modificat l'aspecte. A partir del cos principal s'han adossat construccions tan a la part nord com la sud i que estan destinades a usos ramaders i agrícoles. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'actual accés a l'interior s'obrí posteriorment a l'edificació del cos principal i presenta un llinda format per rajoles. Les obertures són de reduïdes dimensions i s'obren al llarg de les diferents façanes. La masia no es troba arrebossada de manera que es pot apreciar perfectament el seu aparell constructiu format per grans carreus pedra del país, (gres vermell) situats als angles que formen les façanes de l'edifici. La resta són blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-85 | Mas Novell s/n | Aquesta construcció s'edificà entre el segles XVII i XVIII segurament en el moment de creixement demogràfic que experimentà el municipi. A l'interior de l'edifici, sobre la llar de foc s'hi troba la data 1779 que bé podria respondre a una modificació o remodelació de la casa. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a 'casa de labor' situada a 10 km de la capital de l'ajuntament. Al llarg dels anys 70 fou abandonada i deixar d'estar habitada fins que ja en l'actualitat ha estat ocupada com a residència temporal | 41.9849500,2.4336000 | 453081 | 4648260 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72843-foto-08303-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72843-foto-08303-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72843-foto-08303-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72844 | Cabana de Mas Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-mas-novell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Presenta una aspecte de deixadesa degut al seu desús, tan mateix estructuralment no sembla que hagi d'amenaçar a enrunar-se | Petita cabana de planta rectangular amb coberta a doble vessant i perpendicular a la façana. És un edifici de dues plantes construïda en pedra a excepció d'algunes parts reformades de la part superior. La unió entre façanes és amb grans carreus de pedra del país de color vermellosa. La façana principal s'hi troba la porta d'accés a l'interior coronada amb una llinda de fusta i tancada per una porta, també, de fusta. Al pis superior hi ha una obertura oberta. | 08303-86 | Mas Novell s/n | Aquesta construcció està estretament vinculada a la construcció del mas Novell i als seus usos agrícoles | 41.9852100,2.4339100 | 453107 | 4648289 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72844-foto-08303-86-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta fitxa disposa del mateix número d'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya que la fitxa corresponent al Mas Novell ja que també s'hi troba descrita, tot i que per aquest mapa s'ha individualitzat ja que així es troba en l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72845 | Mas Novell Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-novell-xic | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Mas de reduïdes dimensions de planta rectangular i coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. Es tracta d'un edifici de planta baixa i un primer pis. Un segon cos destinat a herbera s'adossa a l'estructura originaria. Aquesta afegit és cobert per una prolongació de la mateixa teulada. A ponent s'hi troba un segon cos adossat amb una porta de forma quadrada i coronada amb una llinda de fusta. L'obertura d'accés a l'interior es troba lleugerament descentrada de la façana principal. Es troba emmarcada en pedra i amb una llinda, també, de pedra a la part superior. Just al damunt s'obra finestra també emmarcada en el mateix tipus de pedra que la porta. L'aparell constructiu és de blocs de pedra disposats en filades de pedra irregular i unides amb morter de calç. | 08303-87 | Mas Novell Xic s/n | El mas Novell Petit es troba situat dins l'antiga demarcació de la parròquia de Sant Romà de Sau. Aquesta parròquia experimentà un increment demogràfic entre els segles XVI al XIX. Segurament la seva construcció va lligada a la del mas Novell. Al nomenclàtor de la Província de Barcelona de l'any 1860 la descriu com una casa situada a 10 km de la capital de l'ajuntament. | 41.9858500,2.4338300 | 453101 | 4648360 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72845-foto-08303-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72845-foto-08303-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72845-foto-08303-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72846 | Mas Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romeu | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Es troba a la zona anomenada la Pineda, sota el Puig Cornador prop d'un conjunt d'altres masies. La casa es de planta rectangular amb unes dimensions de 8,40 x 5 metres. La superfície total és de 84m2 i la superfície coberta de 42m2. És doncs un masia de reduïdes dimensions amb que disposa de dues alçades, planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada a migdia. La porta d'accés a l'interior s'obre a la façana principal. Es troba lleugerament desplaçada cap a la dreta, respecte el carener. Presenta una llinda de fusta així com la finestra que es troba a la seva esquerra. Un terra empedrat amb lloses governa l'entrada i un pedrís s'adossa a la paret per la banda esquerra. A la banda contraria una gran porta dóna accés a un segon cos adossat amb usos agrícoles. A la façana de llevant troba una obertura que té la peculiaritat de ser una finestra doble, partida per una llosa de pedra disposada de manera vertical al bell mig. És una finestra emmarcada en carreus de pedra i protegida per feixes de llangardaix. Al darrera s'ha construït un porxo obert i reconvertit en una gran balconada protegida per la mateixa coberta que l'edifici principal. La casa no es troba arrebossada de manera que s'observa perfectament tot el parament constructiu, format per blocs de gres i granit vermell formant filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-88 | Mas Romeu s/n | Entre la documentació existent a l'Arxiu Episcopal de Vic aquesta masia es troba documentada al segle XVIII com a una masoveria. El 1833 era habitada per Enric Crous que fou convocat com a soldat en motiu de la Guerra Carlina. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 es descriu com a 'casa de labor'situada a 2km de la capital de l'ajuntament. | 41.9473500,2.4071500 | 450861 | 4644101 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72846-foto-08303-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72846-foto-08303-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72846-foto-08303-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72847 | Mas Romeu del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romeu-del-pont | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Aquest petit mas és de planta quadrada amb unes dimensions de 7,30 x 7,20 metres. La seva superfície total és de 104m2 i la superfície coberta de 52m2. La casa disposa de dues alçades, una planta baixa i un primer pis. Es troba situada en una zona amb pendent i això fa que l'accés es faci directament pel primer pis. La porta presenta una forma rectangular coronada per una llinda de fusta. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al pis superior és dedicat a l'habitatge i s'hi obren diverses finestres, dues a la façana situada al sud-oest i una de dimensions molt més reduïdes a la façana oriental. La planta baixa originàriament era dedicada a usos agrícoles. L'entrada a aquesta part de la casa es realitza per mitjà de la façana de llevant i a partir de dues portes de forma rectangular i que presenten una llinda de fusta a la part superior. A aquesta part de la casa sobresurt de la paret un cos semicircular que pertany a l'antic forn. Aquesta construcció no es troba arrebossada de manera que es pot observar el parament constructiu format per blocs de pedra del país, és a dir pedra granítica de color vermellós, que formen filades irregulars i s'uneixen amb morter de calç. | 08303-89 | Mas Romeu s/n | Situada dins del terme antic de Vilanova de Sau, no es troba registrada als Fogatges de 1553, però si que apareix documentada a finals del segle XVI tot i que el nom documentat és del pubill de la casa i no el de la propietat. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com a masia o 'casa de labor' situada a 3,3km de la capital de l'ajuntament, constantment habitada. | 41.9342100,2.4165600 | 451631 | 4642636 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72847-foto-08303-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72848 | El Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-monar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | Edifici en runes que tan sols conserva fragments de parets i es troba totalment recobert per la vegetació. Amenaça en desaparèixer completament | Construcció o antic mas en ruïnes. Es troba totalment cobert per la vegetació i ha perdut gran part de la seva antiga fisonomia. La coberta es troba totalment enrunada, i tan sols es conserven alguns fragments de paret en el que es pot observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra de diverses dimensions i units amb morter de calç. | 08303-90 | El Monar s/n | És una de les masies mes antigues del terme de Castanyadell. Hi ha referències escrites des del segle XV fins el segle XVIII quan funcionava com a masoveria. Els fogatges de 1553 el resident del mas era Gaspar Monar. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com 'Casa de Labor' situada a 8,4km de la capital de l'ajuntament i eren dos edificis un d'una planta i un altre de dues. | 41.9068900,2.4247500 | 452290 | 4639598 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici en runes per les dates en que es troba documentat i pel seu estat podria considerar-se com una resta arqueològica. Tan mateix l'hem fitxat dins la tipologia de 'Edifici' ja que així consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72849 | Morgaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morgaders | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIV-XVIII | Mas de planta rectangular que es troba a peu de la carretera que porta fins a Vilanova de Sau. La superfície total és de 572m2 i la superfície coberta de 273m2. La casa té dos cossos clarament diferenciats. El primer pertany a l'estructura pròpia del mas i el segon a una torre de planta quadrada adossada a l'estructura. És doncs un mas fortificat. La casa disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'obre una porta dovellada. A la part dreta de la façana sobresurt un cos de galeries sostingudes per pilars de pedra als angles. S'hi troben grans cavalls de fusta que sostenen la teulada. Trobem la presència d'un mur que junt amb les diferents dependències de la casa tanca la lliça, a la qual s'hi accedeix per dos portals, un primer al costat de la torre i un segon prop dels porxos. A la façana que s'observa des de la carretera s'hi obren un conjunt de quatre finestres, dues a cada un dels pisos. Una de les finestres presenta trets gotitzants. La façana conserva parcialment l'arrebossat de color salmó, tot i que es pot apreciar part del parament format per blocs de pedra rogenca disposats en filades irregulars. La torre que s'alça a peu de carretera és de coberta a doble vessant. A la façana de carretera s'obre una petita finestra a la part superior emmarcada en pedra. La resta de finestres que s'obren a les façanes ja són de majors dimensions i també emmarcades en pedra. Es llegeix la inscripció de la data de 1588, segurament fruit d'una reforma posterior, ja que es troba documentada de més antic. L'aparell constructiu també és de pedra rogenca, disposada en filades irregulars. Tan mateix als angles que formen les façanes es troben acabats amb grans carreus ben escairats disposats regularment. | 08303-91 | Morgaders s/n | Aquest edifici fou l'origen del llinatge dels Morgadès, ciutadans honrats de Barcelona. Al segle XIX, el seu patrimoni s'uní al del Mas Torrents ja al municipi de Tavèrnoles. Al terme de Folgueroles el conegut com Torre de Morgaders pertany encara als successors d'aquest llinatge. Tan mateix el mas Mogaders de Vilanova de Sau ha estat venut en diverses ocasions. La torre data de 1377 quan era una possessió de Sant Llorenç de Munt. A partir del segle XV les notícies documentals conservades a l'Arxiu Episcopal de Vic se succeeixen. I posteriorment als Fogatges de 1553 anomenen a Pere Morgaders a la parròquia de Vilanova. El 1615 es documenta la presència de masovers a la casa. Al 1739 segons el cadastre de Vilanova la propietat seguia a mans dels Morgaders tot i que era habitada per masovers. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Caseriu situat a 1,3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9372000,2.3759000 | 448263 | 4642992 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72850 | El Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Aquest mas es troba prop del límit del terme municipal en un pla situat sobre la Riera de Torrents. Aquest mas està format per dues construccions diferenciades però unides posteriorment. La unió d'ambdues fa que ocupin una superfície total de 270m2 i superfície coberta de 135m2. Aquests dos cossos eren coneguts anteriorment com el Pagès Petit i el Pagès Gran. El Pagès Petit era la casa més avançada que s'encara a la del Pagès Gran. Es troba orientada vers el nord. A la part de migdia hi trobem un desnivell sobre el qual s'assenta l'edifici. Aquesta construcció disposa de tres plantes. Tan mateix a la part superior del desnivell, exteriorment, tan sols s'observen dues alçades. A la façana de llevant sobresurt una estructura semicircular corresponent al forn de la casa, ja en desús. La coberta és de teula a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior es de forma rectangular i coronada per una llinda de fusta. Pel què fa a la segona construcció que antigament era coneguda com el Mas Pagès Gran és de planta baixa i un primer pis, amb la coberta de teula aràbiga a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. Per accedir a l'interior s'han obert dues portes, ambdues amb la llinda de pedra. La façana presenta dues finestres adovellades, sobre la més gran s'observa la inscripció de la data que es pot llegir parcialment '163..'. La unió entre ambdós cossos s'ha realitzat a partir d'una teulada a una vessant utilitzada com a estable i paller a la part superior per on s'accedeix a través d'una escala de fusta. | 08303-92 | El Pagès s/n | Segons la data que apareix en una de les finestres del Pagès Gran (163..) es pot situar la construcció d'aquesta casa entorn el segle XVII. Tan mateix no en trobem documentació escrita. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 considera les dues cases com a independents. Apareix el Pagès Groa, la defineix com una casa situada a 12km de la capital de l'ajuntament amb dues plantes i habitada constantment. El pagès petit situat a la mateixa distància és una 'casa de labor' de dues plantes i habitada constantment. | 41.9124800,2.4609700 | 455298 | 4640200 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72850-foto-08303-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72851 | Cabana del Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pages | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Alguns fragments dels carreus que formaven els angles entre façanes han caigut. L'estabilitat de l'edifici no perilla però precisaria d'un manteniment. | És un petita construcció situada al marge del camí en un punt de pendent. És una construcció de forma rectangular de reduïdes dimensions, i amb una coberta de teula a doble vessant. L'aparell constructiu és irregular, format per blocs de pedra de diverses dimensions units amb argamassa de fang i morter de calç. Als angles que formen les façanes s'observen carreu mes ben escairats. La porta d'accés és una petita obertura centrada en relació al carener i amb un marxapeu de pedra. | 08303-93 | El Pagès s/n | La construcció d'aquest edifici està estretament relacionada amb l'activitat agrícola-ramadera desenvolupada pel mas del Pagès al llarg dels anys. | 41.9123800,2.4606700 | 455273 | 4640189 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72851-foto-08303-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72852 | El Poblat o Cases dels Obrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poblat-o-cases-dels-obrers | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edificis pràcticament enrunats | Construccions en runes de les cases que foren utilitzades pels treballadors que construïen l'embassament de Sau. Aquestes edificis són construccions modernes de totxo i formigó. | 08303-94 | Ctra. BV-5209. Km 18 | Aquests edificis foren construïts per a viure-hi mentre es construïa l'embassament de Sau. | 41.9643400,2.4043600 | 450643 | 4645989 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72852-foto-08303-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72852-foto-08303-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquests construccions si bé no presenten una importància a nivell monumental, artístic si que tenen una important significació a nivell històric pel moment en que foren construïdes i el seu motiu | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72853 | La Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pujada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Petita masia de planta rectangular i amb unes dimensions de 10,60x10 metres i la superfície total de 212 m2. La superfície coberta és de 106m2. És un edifici de planta baixa i un primer pis. Amb la coberta a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. Al cos principal de l'edifici se li ha afegit posteriorment un segon cos segurament inicialment amb funcions de paller a la part superior i agrícola o ramader a la inferior. Tan mateix actualment ha estat integrat completament a l'habitatge formant un balcó amb dos pilars de planta quadrada que subjecte la coberta. A la banda de la façana principal s'observa un tapiat amb maons d'un espai anteriorment obert. La porta d'accés s'obre a la façana principal. És adovellada i amb un arc escarser. A l'esquerra s'obre una petita finestra emmarcada en pedra. Al primer pis, trobem dues finestres mes amb ampit de pedra. A l'esquerra de l'edifici s'hi adossa un petit porxo. La casa es troba rodejada per un paviment d'un metre d'amplada. Aquesta masia no es troba arrebossada, fet que permet observar plenament l'aparell constructiu format per blocs de pedra de mides diferents, formant filades irregulars i unides amb morter de calç. | 08303-95 | La Pujada s/n | Al segle XVIII es documenta la propietat a mans de Baptista Company i Josep Font n'era el masover. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de l'any 1860 la descriu com 'casa de labor' situada a 2,3km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici habitat de dues plantes | 41.9433300,2.4056500 | 450734 | 4643655 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72853-foto-08303-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72854 | El Riber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riber | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la dreta del Torren de Castanyadell, just al punt d'unió entre el Sot de les Basses i el de Llardons. Aquest edifici és de planta quadrada amb unes mides de 13,50 metres per banda aproximadament. La superfície total és de 546m2 i la superfície coberta de 182m2. Es troba construïda en un desnivell de terreny que provoca que a la part sud consti de planta baixa i dos pisos, mentre que a la part nord s'accedeix directament al primer pis a través d'un portal regular. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta el ràfec molt ben treballat. A la façana principal es troba orientada al nord. La porta és rectangular amb dovelles i dues finestres al primer pis també adovellades amb pedra o carreus blanquinosos molt ben treballats. La casa disposa de tres cossos en total, amb unes dependències laterals afegides posteriorment. Es troben més avançades a la façana. A la banda de migdia hi trobem també uns porxos de tres plantes. Els porxos de llevant es mostren com una part característica de l'edifici. La part central i més gran es troba formada per dues galeries superposades i sostingudes al centre i a l'esquerra per dos grans pilars. El pilar central s'hi troben les restes d'un rellotge de sol. Es troba acabat amb baranes de fusta. La part dreta és un cos tancat que també sobresurt lateralment i presenta un conjunt de finestres emmarcades en carreus de pedra. | 08303-96 | El Riber s/n | A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva documentació que fa referència al Mas Riber des del segle XVI fins el XVIII. Es troba sempre habitat per la família Riber que li dóna el nom. Malgrat la documentació del mas és tan primerenca l'estructura de l'edifici és mes pròpia del segle XVIII tan mateix no es descarta que alguns elements puguin tenir un origen més antic. També es menciona a una família Riber que foren moliners. Als fogatges de 1553 el mas es trobava habitat per Francesc Riber. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com una alqueria o 'casa de labor' situada a 4km de la capital de l'ajuntament. | 41.9264400,2.4249000 | 452317 | 4641769 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72854-foto-08303-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72854-foto-08303-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72854-foto-08303-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72855 | Cabana i Cambria del Riber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-cambria-del-riber | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Situat a la vessant de la muntanya, just davant de la casa del Riber. És un edifici de grans dimensions i amb dues plantes. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana oriental mostra dues parts clarament diferenciades. Primer un cos situat mes a la dreta i tapiat al qual s'hi accedeix a partir d'una porta rectangular amb la llinda de pedra, amb la data de '1767' inscrita A l'altre banda, dos cossos mes estan coberts i sostinguts per un pilar que arriba just a la coberta. La planta baixa es troba oberta, mentre que el pis superior està tancat per un finestral de fusta reticulat. L'aparell constructiu és de pedra formant filades regulars i unides amb morter de calç. | 08303-97 | El Riber s/n | La construcció d'aquesta cabana està estretament relacionada amb l'activitat agrícola desenvolupada pel mas el Riber al llar de la seva història. Tot i que el mas el trobem documentat al segle XVI aquesta cabana respon a una construcció posterior segurament ja al segle XVIII tal i com es documenta a la data del inscrita a la llinda de la porta '1767' | 41.9266800,2.4250300 | 452328 | 4641795 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72855-foto-08303-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72856 | Molí d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-damunt | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Edifici en ruïnes, cobert per la vegetació i amenaça a desaparèixer. | Restes d'una construcció situada a prop de la llera de Catanyadell. Situat mes amunt que el molí de Molí de Malafogassa. És un edifici pràcticament en runes encara es conserven algunes obertures i l'alçada de les parets en alguns punts arriba als dos pisos que devia tenir originàriament. Tan mateix ha perdut completament la coberta. La vegetació ha anat cobrint gran part de l'estructura. La seva situació és idònia per a la instal·lació d'un molí, prop de la llera del riu des d'on recollir les aigües. No es pot distingir la presència d'elements del molí conservat degut a l'espessa vegetació a l'interior i exterior. | 08303-98 | Pont de Malafogassa | Segons la documentació escrita conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic existeixen notícies històriques del molí ja al segle XVII | 41.9339200,2.4107000 | 451145 | 4642607 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72856-foto-08303-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72856-foto-08303-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72856-foto-08303-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72857 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-16 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | A principis del segle XXI es va remodelar i restaurar la casa | Masia que presenta una planta rectangular amb un cos adossat a la banda esquerra, que sobresurt de la façana fent un angle de 90º amb la construcció originaria. Les dimensions de la casa són de 15 x 11,60m. La seva superfície total és de 160m2. La casa fou objecte d'una restauració a principis del segle XXI de manera que actualment presenta molt bon aspecte. És un mas de planta baixa i un primer pis. Amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. A la paret principal s'hi obre l'entrada que és un portal adovellat amb arc de mig punt a l'esquerra s'hi troben dues finestres amb l'ampit de cairons i la llinda de fusta. A l'alçada del primer pis, també sobre dues finestres més de la mateixes característiques que les inferiors. Per altre banda a sobre la porta d'entrada hi ha una tercera finestra, de reduïdes dimensions i emmarcada en carreus de pedra. Al cos adossat hi trobem encara una nova obertura, amb ampit de cairons i llinda de fusta. L'aparell constructiu està format per blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. Es pot observar una lleugera diferència entre l'aparell que on s'obre el portal i la part on es troben les quatre finestres de la planta baixa i el primer pis. Segurament aquesta part és fruit d'una ampliació de l'edifici. | 08303-99 | La Sala s/n | Les referències escrites més antigues daten del 1435 en motiu del padrinatge de Joana Sala de Castanyadell d'una nena de la casa de Crous d'Amunt. Posteriorment apareix als fogatges de 1553, quan al barri de Sant Pere de Castanyadell hi vivia en Bartomeu Sala. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com una alqueria 'casa de labor' situada a 8km de la capital de l'ajuntament i consta com un edifici d'una planta habitat constantment. | 41.9184300,2.4336900 | 453040 | 4640875 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72857-foto-08303-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72857-foto-08303-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72857-foto-08303-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72858 | Rectoria de Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | La rectoria fou objecte d'una restauració a finals del segle XX | La rectoria és un edifici que disposa d'una planta en forma de 'L'. Es troba construït aprofitant un fort desnivell del terreny que provoca que exteriorment es pugui observar una planta baixa i un pis en una de les façanes i una planta baixa i dos pisos a la paret situada a la part baixa del pendent del terreny. La coberta és a doble vessant amb bel carener paral·lel a la façana. Davant l'església s'hi observa un cos sobresortint recolzat per dos contraforts de pedra. Els dos portals d'entrada estan situats a la part més llarga del tram orientat a llevant. Ambdós són adovellats amb arc de mig punt. Es pot llegir la data de '1717' en una de les dovelles. Un dels portals presenta les dovelles de major dimensions que l'altre. Les finestres de la planta baixa estan protegides per antigues reixes, la finestra situada sobre el portal d'accés es troba emmarcada en carreus de pedra. La resta han estat reformades | 08303-100 | Sant Andreu de Bancells | La història d'aquesta rectoria va estretament lligada a la parròquia de Sant Andreu de Bancells, que data del segle XII. Tot i que l'estructura de l'edifici no permet observar elements situats en un període de l'alta i la baixa edat mitjana. Aquesta rectoria segurament fou ampliada i reformada al llarg del segell XVIII tal i com consta en la inscripció del portal on es llegeix la data '1717'. Als fogatges de 1553 consta que Mossèn Joan Guillem era vicari. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a casa rectoral situada a 9km de la capital de l'ajuntament. | 41.9347300,2.4468100 | 454139 | 4642677 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72858-foto-08303-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72858-foto-08303-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72858-foto-08303-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'edifici tot i ésser la rectoria d'una església datada del segle XII, exteriorment no presenta elements que puguin situar-se en un horitzó cronològic més antic del segles XVII-XVIII. Tan mateix no es descarta que un bon estudi de paraments o bé un estudi arqueològic permeti constatar la presència d'elements més antic, actualment no visibles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72859 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-21 | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. BOLÒS, J. Hurtado, V. (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau, Barcelona. ORDEIG, Ramon (1982). 'Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. AUSA X, pp 102-104. Patronat d'Estudis Ausonencs. | X-XV | Sabem que passava pel pont de Malafogassa però el recorregut sencer és imprecís. Molts trams ara estan asfaltats | Gran part de l'antic camí ral es troba actualment asfaltat i és part d'una pista forestal. El seu recorregut sencer és força imprecís ja que la documentació existent és pràcticament nul·la. El recorregut passa pel pont de Malafogassa i segueix cap a Vilanova. Antigament arribava fins a Sant Romà actualment sota les aigües. El pantà també va inundar el notable pont de Sau, un dels més singulars i espectaculars que hi havia sobre el Ter, per aquest segon pont també hi passava el camí ral procedent de Vilanova. | 08303-101 | Pont de Malafogassa | El terme camí ral segurament prové de la derivació del mot 'real'. Significa que eren camins sota la jurisdicció del rei, tan mateix el mot ral, té un altre significat (partida agrícola o terreny agrícola). Aquest fet permetria pensar que el alguns d'ells facin referència a l'accés del poble als camps. La documentació existent sobre el camí ral que passa pel municipi de Sau és molt escassa, en alguna guia turística es confon un tram de la 'strata francisca' via d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona pel sud mentre que cap al nord es dirigia cap a França. Aquesta via, en tot cas, correspondria a l'actual camí ral de Vic a Olot, tan mateix el seu recorregut és encara discutit pels historiadors i no sembla que circulés pel terme de Sau. Al segle X es documenta un camí que es troba al terme del castell de Cornil a la vila de Sau 'Saue' 'strada' o 'via qui perguit ubique'. El seu recorregut però és imprecís, ja que no indica la direcció que prenia. És possible però que aquest passes pel pont de Sant Romà que es troba sota les aigües del pantà i que d'aquí es dirigís al castell de Cornil, cap al nord i al pont de Malafogassa cap al sud. | 41.9360300,2.4120700 | 451260 | 4642841 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72859-foto-08303-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72860 | Sellabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sellabona | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Edifici pràcticament enrunat, la vegetació ha ocupat bona part de l'espai. Amenaça en desaparèixer si no es produeix una actuació immediata. | Edifici en pràcticament enrunat. El seu aspecte denota que antigament fou un gran mas. Tan mateix actualment ha perdut completament la seva coberta, la vegetació ocupa gran part de les parets i l'interior. També s'observen gran acumulacions de runa. Encara s'observa la porta d'accés a l'interior que conserva la llinda de fusta i algunes de les finestres emmarcades en pedra. Les parets, però amenacen en caure. L'aparell constructiu és de blocs de pedra units amb morter de calç. Presenta alguns fragments de paret arrebossats. | 08303-102 | Sellabona s/n | Existeixen referències documentals datades del segle XVII conservades a l'Arxiu Episcopal de Vic. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona la descriu com a masia 'casa de labor' situada a 10,3km de la capital de l'ajuntament, era formada per dos edificis, un habitat i l'altre no, un d'una planta i l'altre de dues. Abandonat en els darrers anys temps ja que no es pot existir un camí accessible als vehicles. | 41.9735600,2.4376700 | 453410 | 4646994 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72860-foto-08303-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72860-foto-08303-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72861 | La Serra de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-vilanova | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia de grans dimensions, assentada sobre el desnivell del terreny. Presenta una planta quadrada que ocupa una superfície total de 226m2 i una superfície de 133m2. La coberta és de teula aràbiga amb doble vessant, de llargades diferents. El carener és perpendicular a la façana que es troba orientada a migdia. Just davant i ha l'era que encara conserva alguna llosa de pedra. La façana de migdia dóna accés al primer pis de la casa. A la part nord hi a un segon cos adossat que no permet el desenvolupament de la teulada per aquesta banda, tal i com passa a la part contrària. Aquest cos, doncs, disposa d'una coberta a una vessant. A la façana principal les la porta disposa d'una llinda de fusta, un marxapeu de pedra i es troba emmarcada amb pedres a banda i banda. La finestra del pis superior té la llinda de pedra. La irregularitat de l'edifici permet observar la presència de diferents etapes constructives. La més antiga sembla ser la part central que conserva finestres protegides amb reixes de llangardaix. La casa tot i presentar restes d'un arrebossat permet observar el seu aparell constructiu en la seva totalitat. És una construcció formada per blocs de pedra disposades en filades irregulars i unides amb morter de calç. | 08303-103 | La Serra de Vilanova s/n | Aquesta casa no apareix als Fogatges de 1553 però si que es tenen referències documentals del segle XVI conservades entre la documentació de l'Arxiu Episcopal de Vic. La casa passar a ser una masoveria duran t la segona meitat del segle XVIII. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com una masia 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9616100,2.4120900 | 451281 | 4645681 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72861-foto-08303-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72861-foto-08303-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72861-foto-08303-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72862 | Cabana de la Serra de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-serra-de-vilanova | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici amb usos agrícoles, de planta rectangular i coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana que es troba orientada a ponent. Es troba assentada sobre un petit desnivell del terreny. És una petita construcció en pedra que disposa de dues plantes. El portal d'accés disposa d'un arc rebaixat de pedra. A la part superior s'obre un òcul de forma romboïdal emmarcat en cairons, A la part de llevant hi trobem dues finestres a la planta baixa i una al primer pis. Al nord i sud, s'hi reparteixen les mateix obertures. | 08303-104 | Serra de Vilanova s/n | Aquesta estructura segueix les mateixes pautes constructives que les cabanes del mas Francesc i de l'Arboç. La seva construcció està estretament lligada a l'activitat agrícola que els mas de les Serra de Vilanova ha desenvolupat al llarg dels anys | 41.9614700,2.4123200 | 451300 | 4645665 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72862-foto-08303-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta cabana a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya corresponent al municipi de Vilanova de Sau es troba fitxada junt amb la casa de la Serra de Vilanova. Tan mateix en el present mapa s'ha individualitzat ja que així consta també a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Guilleries - Savassona' del municipi de Vilanova de Sau. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72863 | Serrabaixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrabaixa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | La construcció es troba totalment enrunada i amenaça en desaparèixer sota la vegetació i la runa | Edifici totalment enrunat. Tan sols es conserven alguns fragments de parets on s'observa l'aparell constructiu format per blocs de pedra vermella i units amb morter de calç. No es pot apreciar les obertures i la coberta ha desaparegut completament. Pràcticament tot l'edifici es troba sota la vegetació que ha crescut i les restes d'enderroc de la mateixa casa | 08303-105 | Serrabaixa s/n | Casa i masoveria que es documenta ja al segle XVIII. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com una masia 'casa de labor' situada a 0,8 km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici de dues plantes habitat constantment. Actualment pertany a Can Valentí | 41.9442700,2.3906400 | 449490 | 4643768 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72863-foto-08303-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72863-foto-08303-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72864 | Serres de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-sant-andreu | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia, situada al cap de munt d'un petit turó, és de planta rectangular amb unes dimensions de 23,50 x 10 metres. La seva superfície total és de 357m2 i la superfície coberta de 189m2. Disposa d'una planta baixa i dos pisos amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. La façana que es troba orientada al sud-est presenta la porta d'accés a l'interior amb llinda de fusta a la part superior. A sobre hi ha unes galeries amb pilars quadrats de pedra i protegits per barana de fusta. A la part superior s'ha edificat un tercer pis obert que sobresurt en alçada del conjunt de la casa i que també es troba protegit per baranes de fusta. A llevant de l'edifici s'hi troben les quadres i corts junt amb altres estructures agrícoles que ara estan cobertes per les bardisses. Alguns fragments de paret encara conserven part d'arrebossat però majoritàriament es d'obra vista que permet observar com la construcció originaria ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. Diversos cossos s'han anant adossat a l'estructura donant-li l'aspecte actual. L'aparell constructiu és de blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-106 | Serres de Sant Andreu s/n | El Nomenclàtor de 1860 la descriu com a 'Alqueria' 'casa de labor' que es troba a 7km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9610200,2.4296700 | 452738 | 4645606 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72864-foto-08303-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72864-foto-08303-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72864-foto-08303-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72865 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-5 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVIII | L'abandó en que és troba l'edifici fa que es trobi en un estat de ruïna que sense una actuació immediata tendirà a l'augment amb el risc que aquest mas acabi desapareixent | Antic mas enrunat, és de planta quadrada amb unes dimensions de 15x15,30 metres. La superfície total és de 275m2. Actualment presenta part la coberta caiguda i així com algunes parts de les parets. Tan mateix, gran part d'elles encara conserven la seva alçada originaria de manera que es pot observar plenament la seva alçada. Era un edifici de planta baixa i dos pisos superiors, la coberta era a doble vessant i el carener era perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. La casa es troba construïda en un petit desnivell que fa el terreny d'est a oest. En aquest punt la façana principal presenta dues portes d'accés a l'interior. La primera i principal a l'esquerra de la façana permetia accedir al cos principal de la casa. Es troba coronada per una llinda de fusta. La segona més a la dreta i a la part alta del pendent dóna accés a un primer pis. Al llarg de la paret hi trobem diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta. La casa antigament hauria estat arrebossada ja que encara se'n conserva algunes restes a les parets. Tan mateix actualment es pot observar l'aparell constrictiu format per blocs de pedra de diverses mides, disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-107 | Torrents s/n | Masia que pertanyia a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, l'any 1553 era ocupada per Miquel Torrent. A l'Arxiu Episcopal de Vic hi ha notícies freqüents d'aquesta casa des de 1596. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com a 'Alqueria' 'casa de labor' situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, era un conjunt format per dos edificis, un habitat constantment i l'altre no. | 41.9169500,2.4552500 | 454826 | 4640699 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72865-foto-08303-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona, a la descripció d'aquest mas es diu que a les imatges antigues que es conserven es pot observar una amplia galeria sostinguda per un pilar. Actualment aquesta galeria ha desaparegut tot i que es conserva part del pilar | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72866 | Cabana de Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-torrents | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | La coberta està molt deteriorada tot i que les parets encara es troben senceres. El seu desús pot accentuar el deteriorament si no s'actua | Cabana de pedra de planta rectangular assentada en un pendent o vessant del turó. És una construcció de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. A la planta baixa s'hi accedeix a partir d'una porta situada a l'oest. A llevant s'hi obre una segon porta a la que s'accedeix per una rampa de pedra que permet entrar al primer pis. A mig dia s'hi troba la façana principal on a la part superior hi ha dues grans obertures separades per un pilar de pedra que subjecte la coberta. Dóna accés on es guardava el blat. L'aparell constructiu és de blocs de pedra format filades irregulars amb algun fragment de teula entre mig a mode de cairons. | 08303-108 | Torrents s/n | La construcció d'aquesta cabana està estretament lligada a l'activitat agrícola que el mas Torrents ha desenvolupat al llarg dels anys | 41.9169400,2.4554600 | 454844 | 4640698 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72866-foto-08303-108-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta cabana a la fitxa de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' corresponent al municipi de Vilanova de Sau aquesta cabana es descriu dins la fitxa del Mas Torrents. Tan mateix en el present mapa l'hem individualitzat ja que això consta a l' 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Guilleries - Savassona' | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72867 | Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tortades | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Edifici que presenta un marcat caràcter senyorial. És de planta rectangular i disposa de quatre alçades, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La situació de les obertures es troba perfectament ordenada de manera simètrica cada un d'ells. Al la façana principal la porta es troba centrada a la part inferior i acabada amb arc de mig punt adovellat. A l'alçada del primer pis s'obre un balcó amb barana de ferro que s'hi accedeix per dues portes i una finestra emmarcades en pedra. Al tercer pis s'obren tres finestres més també emmarcades en pedra. A la part de les golfes s'observen dos arcs campaners. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color blanc amb carreus ben escairats als angles que formen les façanes. A l'exterior s'observen algunes construccions més que presenten la mateixa tipologia però de dimensions mes reduïdes. També hi ha un jardí molt ben condicionat amb murs de pedra que en divideixen els espais. | 08303-109 | Tortadès s/n | Aquesta casa es troba situada la Barri de Castanyadell documentat ja des del segell XII. A l'Arxiu Episcopal de Vic, es troben referències del topònim Tortadès des del segle XV. Als fogatges de 1553 es té constància de la presència d'un tal Joan Tortadès. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona la descriu com una 'Alqueria' 'casa de labor' situada a 11,3 km de la capital de l'ajuntament. | 41.8994300,2.4367800 | 453282 | 4638763 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i l'existència de documentació escrita que permet situar una primera construcció en aquest indret, l'estructura que s'observa respon a una construcció més moderna. Tan mateix es possible que un bon estudi de parament o bé del subsòl pugui posar al descobert elements més antics dels observables. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72868 | Font del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Aquesta font construïda en pedra, es troba molt a prop de Sant Andreu de Bancells. Al lloc conegut com la Plaça del Bisbe. És una font construïda amb bancs de pedra i un pedrís per reposar. | 08303-110 | Plaça del Bisbe | 41.9360400,2.4516200 | 454539 | 4642820 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72868-foto-08303-110-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||||
| 72869 | Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallclara | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XIX | Edifici de planta rectangular amb unes dimensions de 15x19,80 metres. La superfície total és de 594m2 i la superfície coberta de 297m2. La casa disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes, que s'eleven de l'estructura principal seguint la tipologia de masia 'basilical'. Al pis inferior s'hi obre la porta, centrada respecte al carener. La porta es troba coronada amb un arc esquerres, a banda i banda hi ha una finestra emmarcada en pedra. Al pis superior s'obren tres finestres col·locades sobre les obertures del pis inferior. També es troben emmarcades en pedra. No es pot apreciar l'aparell constructiu ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color blanc. | 08303-111 | Vallclara s/n | Aquesta casa era també coneguda com Casa Puig Torrat. Existeixen referències documentals des del segle XVII. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com 'Alqueria' 'casa de labor'. Situada a 12km de la capital de l'ajuntament. Era un conjunt de dues cases una d'una planta i l'altre dues. | 41.9272400,2.4710400 | 456143 | 4641833 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72869-foto-08303-111-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72870 | Les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Restaurada entre finals del segle XX i principis del XXI | Masia assentada sobre un desnivell del terreny, presenta una planta rectangular que ocupa una extensió de 57m2. La coberta és de teula a doble vessant. El cos on es troba la porta és un xic més elevant fent la teulada sobresurti en aquesta part de la coberta. La casa té una planta baixa i un primer pis. A la façana principal situada a ponent s'hi obre la porta coronada per una arc de mig punt a una banda hi ha una finestra. A la paret de migdia hi trobem un gran finestral a mode de porxo, coronat per un arc rebaixat i protegit per una barana de fusta. Als peus d'aquesta façana s'hi troben tres contraforts que sostenen la casa. És la part situada on el pendent és més fort de manera que la funció del contrafort és sens dubte suportar el pes provocat per aquest desnivell. També en aquesta part hi trobem un conjunt de finestres que es reparteixen entre el primer i el segon pis. A l'est hi ha un cos endinsat que fa que la coberta sigui mes curta. A aquest cos s'hi obre una galeria de grans dimensions protegida per una barana de fusta. A ponent la paret no presenta finestra tot i que si hi veiem una petita porta a la part inferior. L'aparell constructiu queda amagat per un arrebossat pintat de color blanc. | 08303-112 | Les Valls s/n | Masia situada al barri de Castanyadell. El mas no es troba registrat als fogatges de segle XVI. Es tenen referències del topònim des del segle XVII. Aquest mas segurament fou construït en el moment de creixement demogràfic que experimentà el municipi al llarg dels segles XVI al XVIII i XIX. Al Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 apareix situada a 10 km de la capital de l'ajuntament | 41.9026300,2.4498000 | 454364 | 4639112 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72870-foto-08303-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72870-foto-08303-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72870-foto-08303-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72871 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-10 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVII | Masia planta quadrada amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Disposa d'una planta baixa i un primer pis. Per la part de llevant s'adossa a la casa un edifici de nova construcció. L'accés a l'interior es troba a la paret nord, lleugerament descentrat respecte al carener. És una porta amb un arc de mig punt adovellat. Just a la part superior s'obre una petit finestra i a una segon a gairebé al bell mig de la façana. Observem inscrita la data de '1576' Al sud hi ha un porxo construït sota el ràfec de la teulada, que fou restaurada a finals del segell XX. L'aparell constructiu és perfectament visible, i és format per blocs de pedra de mides regulars, algunes repicades i unides amb morter de calç. Es poden observar alguns elements de ressalt en pedra picada. Just a l'altre banda del camí hi trobem una cabana de pedra relacionada amb els usos agrícoles que hauria tingut el mas antigament. | 08303-113 | El Vila s/n | Masia situada dins l'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells apareix documentada als Fogatges de 1553 quan hi habitava en Miquel Vilar. Segons les dates constructives sabem que a finals del segle XVI (1576) fou ampliat i reformat. Al Nomenclàtor de 1860 el descriu com un Caseriu situat a 12km de la capital de l'ajuntament, era un conjunt de 5 edificis, un de tres pisos habitat i tres d'una planta deshabitats. | 41.9161200,2.4627500 | 455448 | 4640603 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72871-foto-08303-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72871-foto-08303-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72871-foto-08303-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72872 | La Vileta Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-grossa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Situada sobre un pla, és una construcció de planta rectangular amb unes dimensions d'11,40x12,80 metres. La seva superfície total és de 273m2 i la superfície coberta és de 136m2. És una casa de planta baixa, un primer pis i golfes. Amb la coberta de teula aràbiga a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés a l'interior centrada respecte el carener, és una porta quadrada emmarcada en pedra. A la part superior hi ha un arc rebaixat de maons a sardinell que descarrega el pes de l'estructura. Al bell mig del qual hi ha un escut repicat on s'observa un arbre i uns números romans. A banda i banda s'obren dues finestres també emmarcades en pedra i protegides per una reixa. A l'alçada del primer pis hi trobem tres noves finestres que segueixen la mateixa tipologia. S'observa la presencia d'antigues finestres tapiades i disposaven d'una llinda de fusta. A la part superior just sota el carener una darrera de molt reduïdes dimensions. L'aparell constructiu és format per blocs de pedra de diverses dimensions, disposats enfilades irregulars i units amb morter de calç. Als angles entre façanes estan acabats amb carreus ben escairats. | 08303-114 | La Vileta Grossa | Tenim notícies documentals del topònim que daten del segle XVII. Al Cadastre de Vilanova de Sau apareix documentada aquesta casa com a masoveria del Mas Morgades. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com a masia, 'casa de labor' situada a 1km de la capital de l'ajuntament. Constava de dos edificis, un habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9538900,2.3825300 | 448826 | 4644841 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72873 | La Vileta Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Mas de reduïes dimensions. La seva llargada és de 12,70 metres per 9 metres d'amplada. Disposa d'una superfície total de 196m2 i la superfície coberta és de 98m2. Té una planta baixa i un primer pis amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana que es troba orientada a migdia. A ponent se li adossa un cos de mes petites dimensions que presenta un forats de ventilació quadrats distribuïts al llarg de la part alta de la paret. Aquest cos estava destinat a la presència d'animals. El portal d'accés és quadrat i emmarcat en pedra. Dues finestres s'obren al mis superior i a l'esquerra hi troben adossat un contrafort. No es pot observar l'aparell constructiu ja que és una masia arrebossada. | 08303-115 | La Vileta Xica, s/n | Masoveria del segle XVIII. Al Cadastre de la propietat rústica la descriu com una masia situada a 1km de la capital de l'ajuntament. | 41.9535900,2.3832700 | 448887 | 4644807 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72874 | Can Barloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barloca | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici completament enrunat i sota la vegetació. Amenaça en desaparèixer | Edifici en ruïnes situat entre camps i sota una clapa de vegetació. S'observen blocs de pedra acumulats en diversos punts i coberts per mates i arbust. | 08303-116 | Can Barloca | Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, parla de Can Barloca i la descriu com una masia 'casa de labor' situada a 2,5km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9460400,2.4046600 | 450654 | 4643957 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72875 | Can Basunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basunya | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Masia completament desapareguda sota la runa i la vegetació | Construcció completament enrunada, amagada sota la vegetació. Tan sols en queden els blocs de pedra enrunats. | 08303-117 | Puig Cornador | No es tenen notícies històriques d'aquesta casa. | 41.9442800,2.4093900 | 451044 | 4643758 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72875-foto-08303-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72875-foto-08303-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72875-foto-08303-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta estructura podria considerar-se un jaciment arqueològic ja que no s'observa cap element constructiu en superfície. Tan mateix s'ha considerat com un edifici ja que així consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72876 | Can Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masso | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Masia completament desapareguda sota la runa i la vegetació | Construcció completament enrunada, amagada sota la vegetació. Tan sols en queden els blocs de pedra enrunats. | 08303-118 | Can Massó s/n | Al nomenclàtor de la Província de Barcelona descriu Can Masó com una masia 'casa de labor' situada a 2,3km de la capital de l'ajuntament, era un edifici de dues plantes habitada constantment. | 41.9397300,2.4046300 | 450646 | 4643256 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72876-foto-08303-118-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta estructura podria considerar-se un jaciment arqueològic ja que no s'observa cap element constructiu en superfície. Tan mateix s'ha considerat com un edifici ja que així consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona | 119 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72877 | Puig Esforces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-esforces | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia completament desapareguda sota la runa i la vegetació | Construcció completament enrunada, amagada sota la vegetació. Tan sols en queden els blocs de pedra enrunats. | 08303-119 | Puig Esforces | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 descriu aquesta masia com a 'casa de labor' situada a 2km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici d'una planta habitat constantment. | 41.9485300,2.4035100 | 450560 | 4644234 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta estructura podria considerar-se un jaciment arqueològic ja que no s'observa cap element constructiu en superfície. Tan mateix s'ha considerat com un edifici ja que així consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72878 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-5 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És una petita casa d'una sola planta amb la coberta a doble vessant. A un dels laterals presenta una teulada en voladís. A la part posterior hi ha un porxo que és utilitzat per l'aixopluc dels vehicles. La casa està pintada de color rosat | 08303-120 | El Castell s/n | No es tenen notícies històriques d'aquesta casa. Tot i el seu nom, és una construcció molt moderna. | 41.9788500,2.4072000 | 450889 | 4647598 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72878-foto-08303-120-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||||
| 72880 | Cingle Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-vermell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció. (1985). El Cingle Vermell. Assentament de caçadors recol·lectors del Xè mil·leni. B.P. Dpt. De Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Cingle Vermell es troba situat a l'extrem inferior del massís del Collsacabra, al sud del riu Ter. Es caracteritza pels cingles de roques calcàries de base paleozoica amb la vegetació pròpia d'un clima temperat i humit. Aquest jaciment és de tipus abric, situat a una zona de contacte entre el cingle i la vegetació a uns 150 metres del jaciment del Castell Sa Sala. Té una superfície de 10 x 10 metres i al fons de la cavitat continua uns 2 o 3 metres més. El sediment ha estat format per gravetat i procedent dels sostres i parets o bé aportat per acció eòlica. Aquest consisteix en sorres homogènies de l'holocè inferior, producte de la descomposició del cingle. Entre les estructures descoberts destaca la presència de sòls d'habitació, i de diversos fogars, a uns 57cm de profunditat. Un d'aquests estava format per una base d'enllosat, una sèrie de 8 grans plaques sorrenca-calcària i una gran quantitat de cendres. Aquest fogar estava associat a un terra d'habitació i també a altres estructures com petits apilotaments de pedres amb un forat al mig utilitzats per a falcar algun pal de suport a una coberta. També es van descobrir altres estructures semblants en altres punts de la zona excavada. Pel què fa al fogar, a partir de l'anàlisi dels carbons recuperats, es dedueix que el fogar era més per a la formació de fum que de combustió neta. També afirmen que dins l'abric i àpat del gran fogar, els espais de d'habitació, producció i consum eren comunals i diferenciats. La indústria lítica, era treballada a partir de suports de sílex, cristall de roca, quars i jaspi. Es composa principalment de rascadors denticulars, abruptes, trucaments, puntes amb dors, làmines, burins i escatats. Amb aquestes peces es realitzaven les tasques de tallar, serra, gratar, raspar, perforar i ranurar. Segons aquest material el nivell de desenvolupament tecnològic de la indústria s'orientava cap a l'estalvi de treball i a la racionalització de la producció tot adaptant les eines als requeriments i funcions. També s'ha descobert indústria sobre os i fusta. L'anàlisi de la fauna ha permès posar de manifesta la presència de mamífers com conills i aus, també rèptils i peixos sobretot brema i truita. Les anàlisis de pol·len indiquen una vegetació d'espècies caducifòlies, i d'un clima temperat i humit. El grup humà que habitava als cingles es dedicava a la caça i també a la recol·lecció de fruits, aglans, pinyons, prunes, etc. També practicaven la pesca com a complement a la seva activitat principal. A la par més endinsada de l'abric destaca la presència de restes òssies humanes. La cronologia del jaciment oscil·la entorn el Paleolític Superior i l'Èpipaleolític Antic (11000 al 7000 aC). Cal esmentar també els Sondeigs T-1 i G-1 que forment part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. En el moment de l'excavació tan sols hi havia un parell de bancades de jaciment adossades al fons de l'abric. Del sondeig T-1 se n'extragueren un conjunt de restes òssies corresponents a mamífers, entre els que destacava la presència de conill i també aus i cargols. Pel què fa a la indústria lítica aparegueren 3 ascles de calcària i 3 de sílex. Al sondegi G-1 es van recuperar restes de conill i cabra així com 4 ascles de calcària i 8 de sílex. La cronologia d'aquest jaciment es situa al Paleolític Superior, entre el 15000 i el 9000 aC D'aquest conjunt del Cingle Vermell cal fer esment d'un nou sondeig, el V-1. Realitzat en un abric molt afectat per l'erosió. De l'excavació realitzada es van recuperar un conjunt de fragments de ceràmica rodada i que corresponien a un màxim de 4 vasos. La cronologia d'aquest sondeig es situa entorn al Neolític Final (2500 a 2200 aC) | 08303-122 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques. A inicis dels anys 70 una afeccionats (J.Valls i F.Farrers) realitzaren una primera intervenció. Posteriorment, ja a finals de la dècada, entre 1978 i 1979 un equip dirigit per l'arqueòleg Jordi Estèvez inicià els treballs de recerca arqueològica amb metodologia científica. Entre el 1980 i 1985 els directors de les intervencions foren l'Assumpta Vila i l'Errikarta-Imanol Yll. Les campanyes de 1986 i 1987 l'equip director estava format per E. Yll, G. Wunsch i T.Argalés. Pel què fa al sondeig V-1 la intervenció fou dirigida per Jordi Estevez, al 1978 i el Sondeigs T-1 i G-1 es realitzaren el 1980 | 41.9584600,2.3816200 | 448754 | 4645349 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l' 'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya' corresponent al municipi de Sau, els sondeig 'T-1 i G-1' i el 'V-1' es troben documentats en dues fitxes separades del jaciment del 'Cingle Vermell' tan mateix en aquest mapa s'ha considerat que al tractar-se d'un mateix jaciment valia la pena realitzar una fitxa única. A l'apartat de Número de l'Inventari de la Generalitat, apareixen els tres números de fitxa corresponents. Tan mateix també s'han realitzat les fitxes de manera individualitzada. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72881 | Grioteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grioteres | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. CASTANY, Josep.(1995) Les Coves prehistòriques de les Grioteres. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | XXX-I aC | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. | El jaciment de les Grioteres és un conjunt d'onze petites coves obertes i penjades sobre la vall del Ter. Les cavitats formen una xarxa de galeries comunicades entre elles que van perdent amplitud a mesura que s'entra a l'interior. Els resultats de les diverses campanyes arqueològiques realitzades han constatat la presència de 8 estrats ben diferenciats que marquen la següent seqüència cronològica que es porta des del neolític mig, al final on en els nivells corresponents s'han pogut documentar dos fogars, calcolític, bronze inicial, mig, final i per últim l'edat del ferro. El material arqueològic del conjunt de cavitats és significatiu tan quantitativament com qualitativament. Pel què fa a la ceràmica destaquen recipients d'estil Montboló amb nanses tubulars i verticals del tipus Chassey. Elements decorats amb grafiats geomètrics, i ceràmiques llises i brunyides, etc. Les restes òssies també han estat treballades i s'han recuperat punxons, agulles, cisell, espàtules, rodells i una pinta. La indústria lítica respon a instruments agrícoles i diferents tipus de fulles de sílex retocades. Dels estrats que pertanyent a les èpoques més recents s'han recuperat peces metàl·liques com anells i un punyal de forma triangular. Aquest jaciment es pot considerar pràcticament exhaurit degut a les llargues campanyes de recerca arqueològica realitzades, també per a l'acció de clandestins. A la cova coneguda com Tia disposa d'un testimoni de sediment conservat que pot ser interessant de cara a la recerca científica futura sempre i quan es pugui garantir la seva integritat. | 08303-123 | Carretera B-5213. km 9. | Segons M Cassany els anys en que durà la Guerra Civil Espanyola la cova fou ocupada per desertors. Posteriorment entre els anys 1959 i 1960 estudiosos del Museu Episcopal de Vic realitzaren un primer conjunt de campanyes arqueològiques. Ja a finals de la dècada dels 70 i fins el 1983 Josep Castanya continuà la recerca | 41.9739600,2.3668000 | 447538 | 4647079 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72881-foto-08303-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72881-foto-08303-123-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2019-12-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 78|79|80|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72884 | Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XI - XVII | Aquest conjunt està format per tres elements, en primer lloc l'església, el cementiri a la part posterior i finalment un cos adossat que correspon a la sagristia. Edifici d'una sola nau amb el creuer marcat. L'edifici primitiu d'estil romànic presenta nombroses modificacions posteriors sobretot al llarg del segell XVII amb la construcció de dues capelles laterals. L'absis es troba orientat a llevant i presenta una decoració d'arcs llombards i arcuacions cegues. Amb una petita finestra que s'obre al vell mig. A la part alta, sota la coberta hi una decoració de serra o dentada. A la façana principal situada a l'oest es pot observar la porta amb un arc de mig punt adovellat. A la part superior s'hi obre un petit òcul. A sobre hi ha el campanar de planta quadrada i amb la teulada d'agulla a quatre vessants. L'aparell constructiu és molt regular, sobretot a les parets originaries d'estil romànic ja que es pot observar la presència de carreus disposats en filades força regulars i units amb morter de calç. Els afegits posterior presenten una aparell més irregular i també s'observen teules entre mig dels blocs a mode de tascons. A la part posterior s'hi troba el cementiri. És un espai antigament ocupat per les sagrera que té originen al segle XI i que presenta continuat. Trobem dos punts amb nínxols i un conjunt de lloses al terra. Finalment, trobem afegit a la paret de migdia un tercer cos que correspon a la sagristia. És una construcció on a la façana est es pot apreciar l'aparell constructiu de pedra irregular i la part sud, es troba arrebossada i s'observa un rellotge de sol i una petita finestra a la part més oriental. | 08303-126 | Sant Andreu de Bancells s/n | La primera notícies històrica data del 1101 quan formava part de la demarcació de Sau al voltant del Castell de Cornei o Cornell. La seva construcció cal situar-la en el moment de màxim apogeu de l'art romànic, coincidint amb el procés de feudalització i parroquialització del territori. Als fogatges de 1553 diuen que hi a la parròquia hi vivien 9 famílies, 1 capellà i 8 laics. Dels noms citats encara en resten les actuals cases de El Crous de Sant Andreu, el Vilar, Torrents, Fogueres i Bancells. Al segle XVII fou reformada i ampliada, en concret el 1624 es té constància que es construí el portal principal. El 1687 el Bisbe de Vic, Antoni Pasqual realitzà una visita pastoral fet que ens permet saber que la propietat l'ostentava el Marquès d'Aitona, hi la parròquia disposava de 12 cases entre les que cita com a Benefici la Capella de Vallclara. Al 1724 es té constància que el rector n'era Mateu Codina i que hi vivia l'Hilaria Rovira. El 1776 es construí la torre del campanar. Al 1782 hi havia 14 cases i 148 persones. Al nomenclàtor de 1860 descriu l'església parroquial situada a 9 km de l'ajuntament. | 41.9348400,2.4469400 | 454150 | 4642690 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha inventariat aquest edifici com a conjunt arquitectònic, tan mateix caldria tenir en compte que degut al seu origen medieval i del fet que es tracti d'una parròquia, caldria considerar el subsòl d'aquest edifici com a jaciment arqueològic. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | ||||||||
| 72887 | Rectoria de Sant Pere de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-de-castanyadell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | La part que ha estat restaurada per a turisme rural disposa d'un molt bon aspecte, tan mateix les parts que no han estat objecte d'aquests treballs de remodelació es troben en un estat ruïnós | Edifici de planta rectangular amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana orientada a llevant- Aquesta construcció presenta una planta baixa i dos pisos, té annexada una segona casa de planta baixa i un primer pis però que es troba pràcticament en ruïnes. La casa i l'era o pati està protegida per una tanca i a l'interior del recinte s'hi entre per un portal cobert amb una petita teulada a doble vessant. Les portes i tot el conjunt d'obertures de la casa es troben coronades per una llinda de fusta i inscrites en pedra picada. A la part de tramuntana s'hi adossa l'església. Algunes de les parts de la construcció que no han estat restaurades i arrebossades de nou es pot apreciar afegitons i reparacions modernes amb maons i totxo. | 08303-129 | Sant Pere de Castanyadell s/n | La història d'aquest edifici es troba estretament lligat a la de l'església de Sant Pere de Castanyadell. El terme de Sau estava format per les parròquies de Santa Maria de Vilanova, Sant Romà de Sau, Sant Andreu de Bancells, Sant Martí de Querós i Sant Pere de Castanyadell. Els censos de Sant Pere de Castanyadell denoten un creixement progressiu de població al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, fet que provocar la reforma o reedificació de l'església, moment en què es degué, també, ampliar o construir la rectoria. | 41.9255300,2.4290700 | 452662 | 4641666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72887-foto-08303-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72887-foto-08303-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72887-foto-08303-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment funciona com a casa de turisme rural | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72888 | Sant Romà de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-sau | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Sant Romà de Sau'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana. | XI | Tot i que el campanar ha estat consolidat amb formigó a l'interior la resta d'estructures es mostren molt febles. Una actuació es complicada ja que la major part de l'any es troba sota les aigües del pantà. Tan mateix en moments de sequera seria convenient actuar-hi per tal d'evitar la seva degradació | Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament. L'església de Sant Romà quan és visible es pot observar el seu estat ruïnós, a accepció del campanar que fou consolidat i a l'interior protegit amb formigó. L'edifici religiós fou l'antiga església parroquial. La seva orientació tal i com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic està orientada d'est a oest. És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que es conserva i que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards. A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó. A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants. | 08303-130 | Pantà de Sau | Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917. L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada. Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament. Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües. | 41.9728500,2.3930500 | 449712 | 4646940 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Als voltants de l'església, en moments de sequera s'observen les restes de l'antic poble i del cementiri. Cal fer esment també que durant la sequera del 2004 afloraren a la superfície les restes d'un forn medieval i d'unes sepultures de lloses. L'excavació que es dugué a terme va permetre comprovar que aquest lloc fou ocupat ja des del segle X. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72889 | Santa Maria de Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallclara | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XII | L'església ha estat objecte d'una forta i dubtosa restauració, de la qual no en té constància l'ajuntament. | Aquesta capella rural es troba a prop d'un camí a una zona alçada amb un lleuger pendent d'est a oest. Les seves dimensions són de 8,50x16,50 metres amb l'absis de factura senzilla situat a llevant. La seva superfície total és de 106m2. És una església d'una sola nau allargada, amb la porta a l'extrem oest de la façana sud. Aquesta fou oberta posteriorment ja que a la façana de ponent entre el parament s'intueix una obertura anterior, ara tapiada, que hauria esta la porta primitiva. L'accés actual presenta un arc de mig punt i es troba emmarcat en motllures i trencaaigües al damunt junt amb pilastres a banda i banda. S'hi accedeix a partir d'un conjunt d'escales. L'edifici sembla esta format per tres cossos amb una coberta diferenciada. Però amb el carener paral·lel a la façana de migdia. A ponent s'hi obre una finestra adovellada i a la part superior un campanar d'espadanya molt característic de les construccions del segle XII. De les dues obertures preparades per a les campanes, una encara la conserva. | 08303-131 | Santa Maria de Vallclara | Aquesta petita capella es troba documentada ja des de l'any 1166. Al 1285 era regida per un clergue. Segurament hauria estat un petit monestir ocupat per monges clarisses. Al segle XVIII estava a cura d'un sacerdot beneficiat i algunes Deodonades. Entre els segles XIV i XV en tenia cura un monjo del monestir de Sant Pere de Casserres. Al 1433 i després d'un plet els hi fou reconeguda la propietat al rector de Sant Andreu de Bancells, el qual en tingué cura junt amb dos obrers de la parròquia. La capella fou renovada i ampliada amb posterioritat el 1510 i el 1729. El Nomenclàtor la qualifica com a capella situada a 13km de la capital de l'ajuntament. Al 1936 durant la Guerra Civil Espanyola aquest temple fou profanat. | 41.9260300,2.4749500 | 456466 | 4641697 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' Es diu que a l'interior es conserva una imatge del segell XIV. Concretament d'una verge esculpida en alabastre. Tan mateix no s'ha pogut comprovar degut a què no s'hi ha pogut entrar.També cal fer esment que és possible que al subsòl de l'església així com al seu entorn immediat pugui haver-hi restes arqueològiques ja que es tracta d'un edifici d'origen medieval, que segons consta en la documentació escrita podria haver estat un petit convent de clarisses. Actualment no en resten estructures visibles. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 | |||||||
| 72890 | Domus del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-del-pi | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) Castell de Cornil (o Puig de la Força) a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816. Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'La Domus del Pi'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Actualment s'està treballant en la recuperació del lloc tan a nivell arquitectònic com arqueològic | <p>És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular i amb unes mides d'11,40 x 3,30 metres. Actualment conserva una sola alçada amb la coberta de pedra i volta de canó. Tan mateix s'observa un realçat dels murs que indica que segurament hi hauria un segon pis. La porta s'obre a migdia i es troba espoliada, es molt probable que originàriament hi hagués un arc de mig punt amb dovelles de pedra. L'aparell constructiu es de carreus de pedra ben treballats, de mides regulars, disposats en filades regulars i units amb morter de calç. És una construcció que segueix els canons de l'art romànic. En aquest cas però es tracta d'un romànic civil. Al seu entorn s'observen diversos paraments de pedra a mode de tancat o muralla, ja que es tracta d'una construcció civil-militar. Des de l'any 2006 ha estat objecte de diverses campanyes d'intervenció arqueològica que han posat han permès recuperar part de la muralla defensiva que envolta la construcció i diversos elements i dependències del pati interior.</p> | 08303-132 | Domus del Pi | <p>Aquest casal o 'Domus' com apareix a la documentació antiga, era antigament anomenant de Cascabous. Es trobava dins l'antic terme del Castell de Cornil. El Casal fou lloc de residència de la família de cavallers anomenada de Sau. Apareix documentat el lloc ja a l'any 917 quan Guidiscle vengué a Odevacre i a la seva muller Saruïlda terres i boscos situats dins del terme del castell de Cornil i a la vall de Sau, al lloc anomenat Pi (...ubi dicitur Pinos...). La primera notícia de la Domus apareix cap a l'any 1181, quan Guerau de Sau d'acord amb la seva mare Ermessenda i la seva germana Ramona va posar sota la protecció de l'ordre de l'Hospital tot el seu estatge de Sau on habitaven (...totum nostrum estai de Sau in quo habitamus...). Aquesta data primerenca de finals del segle XII coincideix amb la tipologia romànica de l'edifici fet que evidencia que la construcció d'aquest edifici es dugués a terme al llarg d'aquest període. La família de Sau ostentà la titularitat de la 'domus' fins el segle XV quan es va refondre amb la de Vilafreser. El 1435 el donzell Bernat Guillem e Vilafreser era senuor e la domus de Vilafreser i de la del Pi de la parròquia de Sant Romà de Sau. Al cap de poc, el 1443, el domini de la 'domus' del Pi es trobava a mans de Marc de Vilanova, senyor de Savassona. De d'aleshores queda a mans de la baronia de Savassona. Es desconeixen les vicissituds que afectaren la construcció en els segles posteriors fins al segle XXI quan s'iniciaren els treballs de recerca arqueològica.</p> | 41.9779300,2.3949400 | 449873 | 4647503 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc