Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72786 | Els Apaiadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-apaiadors | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | Edifici totalment enrunat, caldria dur una actuació o estudi més complert per tal de poder-lo recuperar. | L'antiga casa es troba totalment enrunada. Es pot resseguir a partir d'algun tram de mur que encara s'observa, tan mateix la major part és enderroc. Tan la casa pròpiament dita i els coberts annexes consta que era d'uns 270 m2. A més hi ha constància d'una segona casa dins la pròpia finca, situada en la cota més alta d'aquesta, a menys de 100 m de l'anterior. Es tracta de L'Apaidor Xic, d'una superfície de 140 m2. Així doncs es pot constatar que la superfície de les dues edificacions del lloc conegut com l'Apaiador és de 270 m2 + 140 m2 = 410 m2. | 08303-28 | Al Puig Rodó | Al Nomenclàtor de 1860, es descriu com 'Caserio', que situat a 2 km de la capital de l'ajuntament, està format per dos cases habitades constantment, una d'una planta i l'altre de dues. | 41.9354400,2.4021000 | 450433 | 4642781 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha documentat aquest indret com a 'tipologia: Edifici' ja que així consta a la fitxa de l'Inventari de 'Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassolna. Municipi de Vilanova de Sau'. Tan mateix per la seva tipologia podria considerar-se un jaciment arqueològic. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72806 | Can Tià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tia-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Edifici completament enrunat i amagat sota la mateixa runa de i de la vegetació | Restes situades a la part posterior de Can Valentí, forma part de la seva propietat. Solament en queden algunes parets enrunades del que fou una masia. Actualment tan sols es poden observar les restes d'algunes de les parets que formaven el mas sota la runa i la vegetació. En un dels costats encara es pot observar les restes d'un forn de cuina que formava part de l'habitatge. | 08303-48 | Can Tià s/n | De Serramitjana n'hi ha dades a l'Arxiu Episcopal de Vic a partir del segle XVIII. Al Nomenclàtor de 1860, parla de Vilageliu i diu que és una casa situada a 0,8 km de la capital de l'ajuntament, de dues plantes i habitada constantment. | 41.9359200,2.3910100 | 449514 | 4642841 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72806-foto-08303-48-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta construcció s'ha fitxat dins la tipologia d'edifici ja que així consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. Tanmateix per les seves característiques podria, també, considerar-se un jaciment arqueològic tan per la seva antiguitat com pel fet que no en queden gaires restes visibles. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72813 | Casa nova d'en Crous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-den-crous | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Tot i que estructuralment sembla gaudir d'un bon estat, a nivell exterior podem dir que presenta un estat de deixadesa. | Masia de planta rectangular amb unes dimensions de 10m x 11,20m. La superfície total és de 224m2 i la superfície coberta de 112m2. La casa es troba coberta amb teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i aquesta orientada al sud. Està formada per una planta baixa i un pis. A la façana principal, situada lleugerament a la dreta, s'hi obre un portal rectangular amb la llinda de fusta. A l'esquerra s'hi troben dues construccions adossades destinades als corrals. A nivell del primer pis s'obren dues finestres, el mur de llevant és pràcticament cec, només s'observa una finestra per cada pis. Al nord, hi trobem adossats dos nous cossos, cada un d'ells cobert amb teula a una sola vessant. Una d'aquestes construccions corresponen a un antic forn. Al primer pis s'hi obre una finestreta. També s'hi adossa un contrafort de grans dimensions Pel que fa la part més occidental el cos que s'hi adossa s'observa una finestra actualment tapiada. L'aparell constructiu del mas es de pedra de granit vermell unida amb fang i morter de calç. Les obertures soles estar emmarcades amb maons. | 08303-55 | Casa nova d'en Crous s/n | El nom 'Cruells' es troba documentat ja des de períodes força antics al terme de Vilanova de Sau. Tan mateix la referència a la Casa Nova d'en Crous no apareix fins al segle XVIII en la documentació que es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic, on es parla d'aquest edifici com una masoveria. Per altre banda, al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de l'any 1860 la descriu com una masia (casa de labor) situada a 3km de la capital de l'ajuntament, és un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9510100,2.4146900 | 451489 | 4644503 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72813-foto-08303-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72813-foto-08303-55-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72814 | La casa nova de la Peça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-la-peca | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | L'estat d'abandó en que es troba l'edifici ha permès l'enrunament d'algunes de les parets així com part de la teulada. La vegetació ha crescut per sobre l'estructura malmetent-la de manera considerable. | Situada en un punt elevat, no hi ha un camí que hi condueixi fàcilment. La visió és dificultosa degut a l'espessa vegetació. Masia abandonada de la qual s'observa encara la presència d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. La part de la teulada conservada era de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures, tan finestres com portes d'accés son rectangulars i emmarcades amb maons cuits, alhora es troben coronats per una llinda de fusta. S'observa la presència de diverses construccions annexes adossades a l'estructura principal que es trobaven cobertes per la prolongació de la mateixa teulada de l'edifici principal. Encara conserva alguns dels arrebossats que cobrien les parets del mas, tot i que es tan molt deteriorats. Al redós es pot observar la presència de diversos coberts que demostren l'activitat agrícola que hauria tingut l'edifici en moments anteriors. | 08303-56 | Casa nova de la Peça s/n | Segons l'actual propietari l'abandó del mas es produí fa uns 40 anys aproximadament. Sota el nom de Peça o Pesa no es conserven dades ni referències documentals. Tampoc apareix documentada la cadastre de Rústica. | 41.9146500,2.4223900 | 452100 | 4640461 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72814-foto-08303-56-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72815 | Vilaespinosa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaespinosa-de-dalt | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Casa construïda sobre les restes, o a partir de l'estructura de l'antiga Cabana de Vallespinosa. Antigament aquest edifici era de plana quadrada (6x6metres) amb coberta a doble vessant. A la part esquerra s'hi adossaven dos cossos de construcció més moderna que eren coberts per la mateixa teulada que l'edifici principal. Al centre de l'edificació s'hi obria un portal amb la llinda de fusta, segons consta a la fitxa número 24892 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya corresponent al terme de Vilanova de Sau. L'edifici actual, sorgit de les reformes dutes a terme a aquesta construcció primerenca, consta d'unes mides de 17,50x6,10 metres. La seva superfície total és de 182m2 i la superfície coberta de 106m2. La construcció consta d'una planta baixa amb un pis i amb la coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. Adossat a l'esquerra de la façana principal, s'hi troba un cos de dues plantes que recorda la figura d'una cabana, presenta la coberta a una vessant, amb una finestra a la part inferior i una gran obertura al pis superior protegida amb barana catalana. A porta d'accés és troba centrada a la paret principal i a sobre s'hi situa un balcó amb barana de fusta. | 08303-57 | Vilaespnosa de Dalt s/n | 41.9871900,2.4331100 | 453042 | 4648509 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72815-foto-08303-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72815-foto-08303-57-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya corresponent al municipi de Vilanova de Sau, a la fitxa 24892 corresponent a Villaespinosa es troba descrita la cabana que es trobava a la seva propietat i que segons l'autor de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Guilleries-Savassona. Municipi de Sau, fou substituïda per la construcció actual. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72822 | El Crous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crous | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Situada sobre la Riera major al punt on es troba la presa de Vilanova. És una masia de planta rectangular amb unes dimensions de 17,20x15 metres, la seva superfície total és de 516m2 i la superfície coberta de 258m2. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, la qual es troba orientada a migdia. Aquesta construcció s'assenta sobre un desnivell del terreny, de manera que a la part est, a l'exterior s'observen dos pisos, mentre que a l'oest se'n veuen tres. A la façana principal s'obre un portal adovellat amb diverses finestres a banda i banda. A l'extrem dret s'hi troba un segon cos adossat a l'estructura original en forma de porxos, els quals es troben coberts per una teulada a dues vessants i protegits per una barana de fusta a nivell del primer pis. A la part occidental, s'obren dos portals a la planta baixa i un conjunt de finestres. Sota el carener a l'alçada de les golfes s'observa una petita finestra. Per la part esquerra d'aquesta façana occidental s'hi adossa un nou cos mes baix, que fa que el ràfec en aquesta part sigui mes allargat que el que es troba a la part sud. Aquest edifici presenta un parament format per blocs de pedra del país, principalment granit vermell, unit amb morter de calç i formant filades irregulars. A la part superior s'observen restes d'arrebossat. Els porxos i cossos adossats són també de pedra vista. Just davant s'hi troba una nova construcció anomenada la Cabana dels Crous. | 08303-64 | El Crous s/n | Masia situada dins la parròquia de Vilanova de Sau, prop del modern poblat de Sant Romà. Entre la documentació de l'Arxiu Episcopal de Vic, apareix sota el nom de Crous/Croses de Vall ja al segle XV. Posteriorment als Fogatges de 1553, documenta a la Parròquia de Santa Maria de Vilanova un tal Gabriel Orous que bé podria correspondre a un Crous. Finalment al Nomenclàtor de 1860 es descriu com a 'Alqueria (casa de labor)'. Situada a 2,6 km de la capital de l'Ajuntament, un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9463900,2.4148000 | 451494 | 4643990 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72822-foto-08303-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72822-foto-08303-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72830 | Can Fogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fogueres | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | El seu abandó ha fet que es trobi en un greu estat de deteriorament. La teulada ha iniciat el procés d'enrunament, tot i que la major part de parets es conserven. | Aquest mas es troba en un pla entre els Sot dels Llerons i el Torrent de Fogueres i disposa d'una magnífica vista dels camps aterrassats que sobre davant seu. Conjunt format per dos edificis que corresponen: el primer a la masia i el segon a la masoveria. La masia esta formada per un edifici principal i un conjunt de construccions annexes que se li adossen. La planta és irregular i disposa d'una superfície total de 612 m2 i la superfície coberta de 204m2. Consta d'una planta baixa, un primer pis i les golfes formades per tres cossos. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior es troba a la façana principal, lleugerament descentrat en relació al carener. El portal es troba coronat amb un arc escarser amb les dovelles de pedra. A la planta baixa, al fons s'hi troba una cuina i també els corrals pel bestiar, amb els respectius abeuradors. Els pisos als quals s'hi accedeix per una escala de fusta que s'inicia a l'entrada es troben molt deteriorats. A l'exterior de la façana principal s'obren quatre finestres, dues a l'alçada de primer pis amb la llinda de fusta i l'ampit de pedra. A la part superior, corresponent a les golfes, s'hi troben la resta, amb la llinda també de fusta. A diferents punts del mas s'observen diverses inscripcions amb dates, segurament de successives reformes i reparacions, així doncs, al portal del segon pis hi ha la data '1775', a l'interior, sobre la llar de foc situada a la cuina la data '1855' i a l'entrada de la mina, ja a uns metres de distància la data '1856' Per altre banda, també trobem un segon edifici que correspon a la masoveria. Es troba situat davant la casa i també disposa d'un conjunt de dependències auxiliars adossades, dedicades a l'ús agrícola. L'edifici és de planta rectangular amb unes dimensions d'11,30 x 9,40 metres. La superfície total és de 212m2 i la superfície coberta de 106m2. A uns metres de la casa s'hi troba una mina d'aigua. L'aparell constructiu de ambdós edificis està format per blocs de pedra del país formant filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-72 | Can Fogueres s/n | La primera referència documental data de 1432 quan el mas ja estava habitat. Posteriorment també es té constància del mas el 1436, 1437 en motiu de padrinatge amb vàries cases dels voltants. El Crous d'Amunt, el Tortadès i Can Sanglas. Al segle XVI apareix als Fogatges de 1553 on l'habitava Pere Folgueres. A partir del segle XVII existeix documentació que permet constatar com la família Fogueres continuava essent resident a Sant Andreu de Bancells, la darrera data recollida és de 1715. | 41.9287400,2.4550600 | 454819 | 4642008 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72830-foto-08303-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72830-foto-08303-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72834 | Les Goteres o Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-goteres-o-can-puig | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Mas situat en un pla sota els Cingles de Tavertet, a la part posterior de la casa s'uneixen dos torrents procedents de la cinglera que s'anomenen el Canal de la Font Pedrosa i el Canal de Can Puig. Aquest edifici és de planta quadrada amb unes dimensions de 8 x 8,60 metres. La seva superfície total és 136m2 i la superfície coberta de 68m2. És una construcció que disposa d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada cap el sud. La porta d'accés a l'interior s'obre lleugerament descentrada cap a l'esquerra de la façana de migdia. És rectangular i amb una llinda de pedra o es llegeix la inscripció amb la data '1689'. A la seva dreta s'obre una finestra reixada. A l'alçada del primer pis sobre dues finestres, també protegides amb reixa i entre elles s'hi troba un rellotge de sol. A la façana de llevant hi ha dues finestres, una a cada pis. A la de ponent s'obre una nova finestra. Cal destacar que totes les finestres es troben emmarcades en pedra picada, amb la llinda també d'aquest material. L'aparell constructiu és de gresos vermells i conglomerats units amb morter de calç. | 08303-76 | Les Goteres s/n | A partir del segle XVI el municipi experimentà un augment demogràfic important que arribar el màxim exponent entre els segles XVIII i XIX. Durant aquest període el municipi passà de disposar d'11 masos a tenir-ne 101. D'aquest edifici no hi ha notícies històriques als fogatges i per aquest motiu és fàcil pensar que fou construïda durant aquest període de creixement demogràfic del terme. Al Nomenclàtor de 1860 a la distància que pot coincidir amb el d'aquesta casa es documenta Can Pau Puig, Es troba a 7,3 km de la capital de l'ajuntament i és un edifici de dues plantes. | 41.9817100,2.4128800 | 451362 | 4647912 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72834-foto-08303-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72834-foto-08303-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72835 | El Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jover | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | L'abandó en que es troba, l'ha portat a perdre part de la coberta i de la façana principal. La vegetació cobreix bona part de l'edifici. Sense una actuació immediata és probable que aquesta construcció acabi desapareixent sota la seva pròpia runa. | Aquesta construcció es troba situada prop de la Riera de Can Faire al barri de Castanyadell, les seves propietats llinden amb el Mas Monà, el Mas Miralpeix i el Mas Riber i amb el Mas ja al municipi de Sant Sadurní d'Osormort. Aquesta construcció es troba al costat d'un camí. Actualment està pràcticament en ruïnes però te l'aspecte d'haver estat una gran masia. Malgrat tot es pot apreciar com l'estructura era de planta quadrada i encara conserva algunes parets que permeten constatar que hauria tingut tres pisos: planta baixa, primer pis i golfes. La coberta, avui pràcticament caiguda, era de doble vessant. La façana principal s'ha perdut pràcticament en tota la seva totalitat i la vegetació ha envaït el seu interior. Les restes de la porta que s'observen permeten entreveure que fora rectangular. Les finestres que encara es conserven eren emmarcades en pedres polides de grans dimensions. A prop de la casa hi ha també les restes de la cabana que es troba en el mateix estat ruïnós que l'edifici principal | 08303-77 | El Jover s/n | Aquest mas es troba documentat ja des del segle XV quan el 1434 Francesc Jover de Castanyadell fou padrí d'una nena de l'Arboç. Posteriorment als fogatges de 1553, n'era estadant en Salvi Jover. Entre els segles XVI i XVII les referències a la casa se succeeixen fins a l'any 1676 que es coneix un acte de concòrdia entre Gabriel Jover i el masover de Fogueres per la revenda del Pont de Malafogassa. El Nomenclàtor de 1860 descriu El Jover com una 'casa de labor' que es situa a 8km de la capital de l'Ajuntament, és una casa de dues planes habitada constantment. | 41.9112000,2.4175200 | 451693 | 4640081 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72835-foto-08303-77-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72838 | Molí de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Edifici pràcticament enrunat i amb la vegetació que l'envaeix. | Construcció pràcticament enrunada. No conserva la teulada i gran part de les parets es troben molt derruïdes. Tan mateix conserva encara alguna paret alçada que permet observar la seva alçada original, de tres pisos. Les finestres que s'obren es troben emmarcades en maons cuits i coronades amb una llinda de fusta. El parament constructiu és de pedra del país, format filades irregulars i unida amb morter de calç. Entre mig de les pedres s'observa alguna fragment de teula a mode de tascó. A l'interior ple de bardisses i de vegetació no s'observen cap element que indiqui la seva funció de molí. Tan mateix la seva situació, al marge dret de la riera de Castanyadell, a uns metres abans d'unir-se amb la Riera Major, és ideal per desenvolupar les funcions de molí. | 08303-80 | Pont de Malafogassa | Al Nomenclàtor de 1860 apareix documentat un molí fariner. A la fitxa 24890 de l'Inventari del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya corresponent al municipi de Sau, es relaciona aquest edifici amb la casa de Malafogassa, tan mateix és evident que són dues construccions diferents. | 41.9345300,2.4098500 | 451075 | 4642676 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72838-foto-08303-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72838-foto-08303-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72838-foto-08303-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72845 | Mas Novell Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-novell-xic | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Mas de reduïdes dimensions de planta rectangular i coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. Es tracta d'un edifici de planta baixa i un primer pis. Un segon cos destinat a herbera s'adossa a l'estructura originaria. Aquesta afegit és cobert per una prolongació de la mateixa teulada. A ponent s'hi troba un segon cos adossat amb una porta de forma quadrada i coronada amb una llinda de fusta. L'obertura d'accés a l'interior es troba lleugerament descentrada de la façana principal. Es troba emmarcada en pedra i amb una llinda, també, de pedra a la part superior. Just al damunt s'obra finestra també emmarcada en el mateix tipus de pedra que la porta. L'aparell constructiu és de blocs de pedra disposats en filades de pedra irregular i unides amb morter de calç. | 08303-87 | Mas Novell Xic s/n | El mas Novell Petit es troba situat dins l'antiga demarcació de la parròquia de Sant Romà de Sau. Aquesta parròquia experimentà un increment demogràfic entre els segles XVI al XIX. Segurament la seva construcció va lligada a la del mas Novell. Al nomenclàtor de la Província de Barcelona de l'any 1860 la descriu com una casa situada a 10 km de la capital de l'ajuntament. | 41.9858500,2.4338300 | 453101 | 4648360 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72845-foto-08303-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72845-foto-08303-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72845-foto-08303-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72848 | El Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-monar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | Edifici en runes que tan sols conserva fragments de parets i es troba totalment recobert per la vegetació. Amenaça en desaparèixer completament | Construcció o antic mas en ruïnes. Es troba totalment cobert per la vegetació i ha perdut gran part de la seva antiga fisonomia. La coberta es troba totalment enrunada, i tan sols es conserven alguns fragments de paret en el que es pot observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra de diverses dimensions i units amb morter de calç. | 08303-90 | El Monar s/n | És una de les masies mes antigues del terme de Castanyadell. Hi ha referències escrites des del segle XV fins el segle XVIII quan funcionava com a masoveria. Els fogatges de 1553 el resident del mas era Gaspar Monar. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com 'Casa de Labor' situada a 8,4km de la capital de l'ajuntament i eren dos edificis un d'una planta i un altre de dues. | 41.9068900,2.4247500 | 452290 | 4639598 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici en runes per les dates en que es troba documentat i pel seu estat podria considerar-se com una resta arqueològica. Tan mateix l'hem fitxat dins la tipologia de 'Edifici' ja que així consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72853 | La Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pujada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Petita masia de planta rectangular i amb unes dimensions de 10,60x10 metres i la superfície total de 212 m2. La superfície coberta és de 106m2. És un edifici de planta baixa i un primer pis. Amb la coberta a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. Al cos principal de l'edifici se li ha afegit posteriorment un segon cos segurament inicialment amb funcions de paller a la part superior i agrícola o ramader a la inferior. Tan mateix actualment ha estat integrat completament a l'habitatge formant un balcó amb dos pilars de planta quadrada que subjecte la coberta. A la banda de la façana principal s'observa un tapiat amb maons d'un espai anteriorment obert. La porta d'accés s'obre a la façana principal. És adovellada i amb un arc escarser. A l'esquerra s'obre una petita finestra emmarcada en pedra. Al primer pis, trobem dues finestres mes amb ampit de pedra. A l'esquerra de l'edifici s'hi adossa un petit porxo. La casa es troba rodejada per un paviment d'un metre d'amplada. Aquesta masia no es troba arrebossada, fet que permet observar plenament l'aparell constructiu format per blocs de pedra de mides diferents, formant filades irregulars i unides amb morter de calç. | 08303-95 | La Pujada s/n | Al segle XVIII es documenta la propietat a mans de Baptista Company i Josep Font n'era el masover. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de l'any 1860 la descriu com 'casa de labor' situada a 2,3km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici habitat de dues plantes | 41.9433300,2.4056500 | 450734 | 4643655 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72853-foto-08303-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72856 | Molí d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-damunt | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Edifici en ruïnes, cobert per la vegetació i amenaça a desaparèixer. | Restes d'una construcció situada a prop de la llera de Catanyadell. Situat mes amunt que el molí de Molí de Malafogassa. És un edifici pràcticament en runes encara es conserven algunes obertures i l'alçada de les parets en alguns punts arriba als dos pisos que devia tenir originàriament. Tan mateix ha perdut completament la coberta. La vegetació ha anat cobrint gran part de l'estructura. La seva situació és idònia per a la instal·lació d'un molí, prop de la llera del riu des d'on recollir les aigües. No es pot distingir la presència d'elements del molí conservat degut a l'espessa vegetació a l'interior i exterior. | 08303-98 | Pont de Malafogassa | Segons la documentació escrita conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic existeixen notícies històriques del molí ja al segle XVII | 41.9339200,2.4107000 | 451145 | 4642607 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72856-foto-08303-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72856-foto-08303-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72856-foto-08303-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72860 | Sellabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sellabona | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Edifici pràcticament enrunat, la vegetació ha ocupat bona part de l'espai. Amenaça en desaparèixer si no es produeix una actuació immediata. | Edifici en pràcticament enrunat. El seu aspecte denota que antigament fou un gran mas. Tan mateix actualment ha perdut completament la seva coberta, la vegetació ocupa gran part de les parets i l'interior. També s'observen gran acumulacions de runa. Encara s'observa la porta d'accés a l'interior que conserva la llinda de fusta i algunes de les finestres emmarcades en pedra. Les parets, però amenacen en caure. L'aparell constructiu és de blocs de pedra units amb morter de calç. Presenta alguns fragments de paret arrebossats. | 08303-102 | Sellabona s/n | Existeixen referències documentals datades del segle XVII conservades a l'Arxiu Episcopal de Vic. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona la descriu com a masia 'casa de labor' situada a 10,3km de la capital de l'ajuntament, era formada per dos edificis, un habitat i l'altre no, un d'una planta i l'altre de dues. Abandonat en els darrers anys temps ja que no es pot existir un camí accessible als vehicles. | 41.9735600,2.4376700 | 453410 | 4646994 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72860-foto-08303-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72860-foto-08303-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72863 | Serrabaixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrabaixa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | La construcció es troba totalment enrunada i amenaça en desaparèixer sota la vegetació i la runa | Edifici totalment enrunat. Tan sols es conserven alguns fragments de parets on s'observa l'aparell constructiu format per blocs de pedra vermella i units amb morter de calç. No es pot apreciar les obertures i la coberta ha desaparegut completament. Pràcticament tot l'edifici es troba sota la vegetació que ha crescut i les restes d'enderroc de la mateixa casa | 08303-105 | Serrabaixa s/n | Casa i masoveria que es documenta ja al segle XVIII. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com una masia 'casa de labor' situada a 0,8 km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici de dues plantes habitat constantment. Actualment pertany a Can Valentí | 41.9442700,2.3906400 | 449490 | 4643768 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72863-foto-08303-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72863-foto-08303-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72865 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-5 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVIII | L'abandó en que és troba l'edifici fa que es trobi en un estat de ruïna que sense una actuació immediata tendirà a l'augment amb el risc que aquest mas acabi desapareixent | Antic mas enrunat, és de planta quadrada amb unes dimensions de 15x15,30 metres. La superfície total és de 275m2. Actualment presenta part la coberta caiguda i així com algunes parts de les parets. Tan mateix, gran part d'elles encara conserven la seva alçada originaria de manera que es pot observar plenament la seva alçada. Era un edifici de planta baixa i dos pisos superiors, la coberta era a doble vessant i el carener era perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. La casa es troba construïda en un petit desnivell que fa el terreny d'est a oest. En aquest punt la façana principal presenta dues portes d'accés a l'interior. La primera i principal a l'esquerra de la façana permetia accedir al cos principal de la casa. Es troba coronada per una llinda de fusta. La segona més a la dreta i a la part alta del pendent dóna accés a un primer pis. Al llarg de la paret hi trobem diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta. La casa antigament hauria estat arrebossada ja que encara se'n conserva algunes restes a les parets. Tan mateix actualment es pot observar l'aparell constrictiu format per blocs de pedra de diverses mides, disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-107 | Torrents s/n | Masia que pertanyia a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, l'any 1553 era ocupada per Miquel Torrent. A l'Arxiu Episcopal de Vic hi ha notícies freqüents d'aquesta casa des de 1596. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com a 'Alqueria' 'casa de labor' situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, era un conjunt format per dos edificis, un habitat constantment i l'altre no. | 41.9169500,2.4552500 | 454826 | 4640699 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72865-foto-08303-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona, a la descripció d'aquest mas es diu que a les imatges antigues que es conserven es pot observar una amplia galeria sostinguda per un pilar. Actualment aquesta galeria ha desaparegut tot i que es conserva part del pilar | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72870 | Les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Restaurada entre finals del segle XX i principis del XXI | Masia assentada sobre un desnivell del terreny, presenta una planta rectangular que ocupa una extensió de 57m2. La coberta és de teula a doble vessant. El cos on es troba la porta és un xic més elevant fent la teulada sobresurti en aquesta part de la coberta. La casa té una planta baixa i un primer pis. A la façana principal situada a ponent s'hi obre la porta coronada per una arc de mig punt a una banda hi ha una finestra. A la paret de migdia hi trobem un gran finestral a mode de porxo, coronat per un arc rebaixat i protegit per una barana de fusta. Als peus d'aquesta façana s'hi troben tres contraforts que sostenen la casa. És la part situada on el pendent és més fort de manera que la funció del contrafort és sens dubte suportar el pes provocat per aquest desnivell. També en aquesta part hi trobem un conjunt de finestres que es reparteixen entre el primer i el segon pis. A l'est hi ha un cos endinsat que fa que la coberta sigui mes curta. A aquest cos s'hi obre una galeria de grans dimensions protegida per una barana de fusta. A ponent la paret no presenta finestra tot i que si hi veiem una petita porta a la part inferior. L'aparell constructiu queda amagat per un arrebossat pintat de color blanc. | 08303-112 | Les Valls s/n | Masia situada al barri de Castanyadell. El mas no es troba registrat als fogatges de segle XVI. Es tenen referències del topònim des del segle XVII. Aquest mas segurament fou construït en el moment de creixement demogràfic que experimentà el municipi al llarg dels segles XVI al XVIII i XIX. Al Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 apareix situada a 10 km de la capital de l'ajuntament | 41.9026300,2.4498000 | 454364 | 4639112 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72870-foto-08303-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72870-foto-08303-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72870-foto-08303-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72874 | Can Barloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barloca | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici completament enrunat i sota la vegetació. Amenaça en desaparèixer | Edifici en ruïnes situat entre camps i sota una clapa de vegetació. S'observen blocs de pedra acumulats en diversos punts i coberts per mates i arbust. | 08303-116 | Can Barloca | Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, parla de Can Barloca i la descriu com una masia 'casa de labor' situada a 2,5km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9460400,2.4046600 | 450654 | 4643957 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72875 | Can Basunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basunya | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Masia completament desapareguda sota la runa i la vegetació | Construcció completament enrunada, amagada sota la vegetació. Tan sols en queden els blocs de pedra enrunats. | 08303-117 | Puig Cornador | No es tenen notícies històriques d'aquesta casa. | 41.9442800,2.4093900 | 451044 | 4643758 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72875-foto-08303-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72875-foto-08303-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72875-foto-08303-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta estructura podria considerar-se un jaciment arqueològic ja que no s'observa cap element constructiu en superfície. Tan mateix s'ha considerat com un edifici ja que així consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72876 | Can Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masso | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Masia completament desapareguda sota la runa i la vegetació | Construcció completament enrunada, amagada sota la vegetació. Tan sols en queden els blocs de pedra enrunats. | 08303-118 | Can Massó s/n | Al nomenclàtor de la Província de Barcelona descriu Can Masó com una masia 'casa de labor' situada a 2,3km de la capital de l'ajuntament, era un edifici de dues plantes habitada constantment. | 41.9397300,2.4046300 | 450646 | 4643256 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72876-foto-08303-118-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta estructura podria considerar-se un jaciment arqueològic ja que no s'observa cap element constructiu en superfície. Tan mateix s'ha considerat com un edifici ja que així consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona | 119 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72877 | Puig Esforces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-esforces | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia completament desapareguda sota la runa i la vegetació | Construcció completament enrunada, amagada sota la vegetació. Tan sols en queden els blocs de pedra enrunats. | 08303-119 | Puig Esforces | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 descriu aquesta masia com a 'casa de labor' situada a 2km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici d'una planta habitat constantment. | 41.9485300,2.4035100 | 450560 | 4644234 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta estructura podria considerar-se un jaciment arqueològic ja que no s'observa cap element constructiu en superfície. Tan mateix s'ha considerat com un edifici ja que així consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72878 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-5 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És una petita casa d'una sola planta amb la coberta a doble vessant. A un dels laterals presenta una teulada en voladís. A la part posterior hi ha un porxo que és utilitzat per l'aixopluc dels vehicles. La casa està pintada de color rosat | 08303-120 | El Castell s/n | No es tenen notícies històriques d'aquesta casa. Tot i el seu nom, és una construcció molt moderna. | 41.9788500,2.4072000 | 450889 | 4647598 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72878-foto-08303-120-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72879 | Castell Sa Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-sa-sala | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció (1987). 'L'assentament paleolític del Castell (Vilanova de Sau)” Cypsela, núm. 6. Barcelona. | El jaciment es troba situat en un terreny erm, en una zona rural, és un jaciment arqueològic tipus abric que es troba situat a la zona de contacte entre el bosc d'alzines i pins i els cingles calcaris vermellosos. El tipus de jaciment és un abric o lloc d'habitació sense estructures. El jaciment, doncs es troba a l'extrem inferior de massís del Collsacabra que és caracteritza per les cingleres calcàries amb base paleozoica. A la seva part baixa s'hi troben un conjunt d'abrics d'entre els quals hi ha el del Castell Sa Sala. Aquest abric té una longitud de 37m amb una profunditat que varia entre els 5 i els 7m. La seva potència varia dependent de la zona, arribant a un màxim de 5,4m. Durant les primeres actuacions arqueològiques es comprovà com el sediment era format per sorres en descomposició del cingle i d'aportació eòlica, fortament cimentades. Les primeres actuacions realitzades per afeccionats afectà una superfície de 9,60 x 6 metres quadrats al final de la qual hi deixaren un petit testimoni, en el que es practicà una petita cala però no permeté recuperar material arqueològic. Es conservava un segon testimoni mes gran, molt pobre en restes arqueològiques que no ha estat excavat. Pel què fa a les restes recuperades, s'ha trobat sobretot indústria lítica, fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com sílex, calcedonia i jaspi. En menor quantitat hi ha peces treballades amb suport de quarsites, cristall de roca i quars. El tipus de troballes, de més a menys comú en aquest jaciment són rascadors, gravadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Gràcies a l'anàlisi funcional es va poder determinar que aquest utillatge fou serví per tallar, serrar, ranurar, perforar, gratar, raspar, percutir, etc. Pel què fa a la fauna cal destacar la presència de cavall, cérvol, cabra isard, toro salvatge, conill i eriçó. S'hi troben també restes de fauna corresponent a perdiu tipus africà, aguila reial i voltor. L'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima era semblant a l'actual, pot ser més fred. Segons els autors de l'estudi del material, l'índex de rendibilitat, segons la fauna, indica la possibilitat que s'alimentessin vint persones duran un període d'entre 37 i 60 dies. | 08303-121 | Cingles de Tavertet | Els anys 70 el jaciment fou excavat per afeccionats (Francesc Farres i Joan Valls) que foren els descobridors del jaciment. Quan s'iniciaren els treballs d'excavació per part de la UAB a través de l'arqueòleg Jordi Estevez aquests afeccionats posaren a la seva disposició els materials recuperats d'aquella primera intervenció. | 41.9614700,2.3835700 | 448918 | 4645682 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72879-foto-08303-121-1.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest jaciment forma part del conjunt de El Cingle Vermell a l'àrea de Vilanova de Sau (Roc del Migdia-Sal de la Minyona-Cales V-1, T-1 i G-1).Aquest jaciment pertanyia al paleolític superior (-15000 / -9000) | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72880 | Cingle Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-vermell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció. (1985). El Cingle Vermell. Assentament de caçadors recol·lectors del Xè mil·leni. B.P. Dpt. De Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Cingle Vermell es troba situat a l'extrem inferior del massís del Collsacabra, al sud del riu Ter. Es caracteritza pels cingles de roques calcàries de base paleozoica amb la vegetació pròpia d'un clima temperat i humit. Aquest jaciment és de tipus abric, situat a una zona de contacte entre el cingle i la vegetació a uns 150 metres del jaciment del Castell Sa Sala. Té una superfície de 10 x 10 metres i al fons de la cavitat continua uns 2 o 3 metres més. El sediment ha estat format per gravetat i procedent dels sostres i parets o bé aportat per acció eòlica. Aquest consisteix en sorres homogènies de l'holocè inferior, producte de la descomposició del cingle. Entre les estructures descoberts destaca la presència de sòls d'habitació, i de diversos fogars, a uns 57cm de profunditat. Un d'aquests estava format per una base d'enllosat, una sèrie de 8 grans plaques sorrenca-calcària i una gran quantitat de cendres. Aquest fogar estava associat a un terra d'habitació i també a altres estructures com petits apilotaments de pedres amb un forat al mig utilitzats per a falcar algun pal de suport a una coberta. També es van descobrir altres estructures semblants en altres punts de la zona excavada. Pel què fa al fogar, a partir de l'anàlisi dels carbons recuperats, es dedueix que el fogar era més per a la formació de fum que de combustió neta. També afirmen que dins l'abric i àpat del gran fogar, els espais de d'habitació, producció i consum eren comunals i diferenciats. La indústria lítica, era treballada a partir de suports de sílex, cristall de roca, quars i jaspi. Es composa principalment de rascadors denticulars, abruptes, trucaments, puntes amb dors, làmines, burins i escatats. Amb aquestes peces es realitzaven les tasques de tallar, serra, gratar, raspar, perforar i ranurar. Segons aquest material el nivell de desenvolupament tecnològic de la indústria s'orientava cap a l'estalvi de treball i a la racionalització de la producció tot adaptant les eines als requeriments i funcions. També s'ha descobert indústria sobre os i fusta. L'anàlisi de la fauna ha permès posar de manifesta la presència de mamífers com conills i aus, també rèptils i peixos sobretot brema i truita. Les anàlisis de pol·len indiquen una vegetació d'espècies caducifòlies, i d'un clima temperat i humit. El grup humà que habitava als cingles es dedicava a la caça i també a la recol·lecció de fruits, aglans, pinyons, prunes, etc. També practicaven la pesca com a complement a la seva activitat principal. A la par més endinsada de l'abric destaca la presència de restes òssies humanes. La cronologia del jaciment oscil·la entorn el Paleolític Superior i l'Èpipaleolític Antic (11000 al 7000 aC). Cal esmentar també els Sondeigs T-1 i G-1 que forment part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. En el moment de l'excavació tan sols hi havia un parell de bancades de jaciment adossades al fons de l'abric. Del sondeig T-1 se n'extragueren un conjunt de restes òssies corresponents a mamífers, entre els que destacava la presència de conill i també aus i cargols. Pel què fa a la indústria lítica aparegueren 3 ascles de calcària i 3 de sílex. Al sondegi G-1 es van recuperar restes de conill i cabra així com 4 ascles de calcària i 8 de sílex. La cronologia d'aquest jaciment es situa al Paleolític Superior, entre el 15000 i el 9000 aC D'aquest conjunt del Cingle Vermell cal fer esment d'un nou sondeig, el V-1. Realitzat en un abric molt afectat per l'erosió. De l'excavació realitzada es van recuperar un conjunt de fragments de ceràmica rodada i que corresponien a un màxim de 4 vasos. La cronologia d'aquest sondeig es situa entorn al Neolític Final (2500 a 2200 aC) | 08303-122 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques. A inicis dels anys 70 una afeccionats (J.Valls i F.Farrers) realitzaren una primera intervenció. Posteriorment, ja a finals de la dècada, entre 1978 i 1979 un equip dirigit per l'arqueòleg Jordi Estèvez inicià els treballs de recerca arqueològica amb metodologia científica. Entre el 1980 i 1985 els directors de les intervencions foren l'Assumpta Vila i l'Errikarta-Imanol Yll. Les campanyes de 1986 i 1987 l'equip director estava format per E. Yll, G. Wunsch i T.Argalés. Pel què fa al sondeig V-1 la intervenció fou dirigida per Jordi Estevez, al 1978 i el Sondeigs T-1 i G-1 es realitzaren el 1980 | 41.9584600,2.3816200 | 448754 | 4645349 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l' 'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya' corresponent al municipi de Sau, els sondeig 'T-1 i G-1' i el 'V-1' es troben documentats en dues fitxes separades del jaciment del 'Cingle Vermell' tan mateix en aquest mapa s'ha considerat que al tractar-se d'un mateix jaciment valia la pena realitzar una fitxa única. A l'apartat de Número de l'Inventari de la Generalitat, apareixen els tres números de fitxa corresponents. Tan mateix també s'han realitzat les fitxes de manera individualitzada. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72881 | Grioteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grioteres | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. CASTANY, Josep.(1995) Les Coves prehistòriques de les Grioteres. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | XXX-I aC | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. | El jaciment de les Grioteres és un conjunt d'onze petites coves obertes i penjades sobre la vall del Ter. Les cavitats formen una xarxa de galeries comunicades entre elles que van perdent amplitud a mesura que s'entra a l'interior. Els resultats de les diverses campanyes arqueològiques realitzades han constatat la presència de 8 estrats ben diferenciats que marquen la següent seqüència cronològica que es porta des del neolític mig, al final on en els nivells corresponents s'han pogut documentar dos fogars, calcolític, bronze inicial, mig, final i per últim l'edat del ferro. El material arqueològic del conjunt de cavitats és significatiu tan quantitativament com qualitativament. Pel què fa a la ceràmica destaquen recipients d'estil Montboló amb nanses tubulars i verticals del tipus Chassey. Elements decorats amb grafiats geomètrics, i ceràmiques llises i brunyides, etc. Les restes òssies també han estat treballades i s'han recuperat punxons, agulles, cisell, espàtules, rodells i una pinta. La indústria lítica respon a instruments agrícoles i diferents tipus de fulles de sílex retocades. Dels estrats que pertanyent a les èpoques més recents s'han recuperat peces metàl·liques com anells i un punyal de forma triangular. Aquest jaciment es pot considerar pràcticament exhaurit degut a les llargues campanyes de recerca arqueològica realitzades, també per a l'acció de clandestins. A la cova coneguda com Tia disposa d'un testimoni de sediment conservat que pot ser interessant de cara a la recerca científica futura sempre i quan es pugui garantir la seva integritat. | 08303-123 | Carretera B-5213. km 9. | Segons M Cassany els anys en que durà la Guerra Civil Espanyola la cova fou ocupada per desertors. Posteriorment entre els anys 1959 i 1960 estudiosos del Museu Episcopal de Vic realitzaren un primer conjunt de campanyes arqueològiques. Ja a finals de la dècada dels 70 i fins el 1983 Josep Castanya continuà la recerca | 41.9739600,2.3668000 | 447538 | 4647079 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72881-foto-08303-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72881-foto-08303-123-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2019-12-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 78|79|80|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72882 | Roc del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-migdia | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Roc del Migdia es troba situat a peu de la cinglera de la qual pren el nom. Es troba orientada a l'est i a l'extrem inferior del massís del Collsacabra. El sediment del jaciment és format per sorres en descomposició que provenen de la cinglera i també per aportació eòlica. Són sorres ben sedimentades i barrejades amb algun bloc de calcària que s'ha després de la paret. El jaciment té una llargada de 200 metres de llargada i entre 5 i 15 metres d'amplada segons la zona i depenent de l'activitat erosiva que hagi sofert cada un dels punts. La mitjana de gruix de la potència estratigràfica s'estima entorn als 4 metres. Duran el transcurs dels treballs arqueològics s'han pogut documentar fins a 6 nivells diferents. En els dos primers hi apareixen nivells d'us i terres d'habitació amb els respectius fogars. També s'han recuperat fragments de materials lítics, sobretot denticulats i rascadors de quars. Les restes òssies de fauna són entre altres de cérvol, senglar, cabra i conill. Dels sectors excavats s'han pogut diferenciar zones segons el seu ús. Així doncs, la part més occidental estava destinada a vivenda estacional, fet que es constata sobretot per la presència de fogars. A llevant s'hi localitzà un enterrament la datació del qual és poc precisa però que caldria situar entorn l'època romana i medieval, tot i inicialment semblava que caldria situar-se entorn al 11500 BF. | 08303-124 | Costa de la Rovira | L'inici de les excavacions científiques en aquest jaciment fou el 1980 amb un equip dirigit per Jordi Estévez. Fins el 1985 el mateix equip dugué campanyes de recerca manera continuada. A partir del 1986 i durant dos anys els treballs foren dirigits per A.Vila, C,Guillamon, T.Argelés i G.Wunsch | 41.9610100,2.3836200 | 448922 | 4645631 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72883 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona-0 | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | Aquest jaciment es troba a la part meridional del grup del Cingle Vermell. És un abric situat al peu de la cinglera a una àrea de bosc de pins i alzines. Segons informacions del director de la intervenció Jordi Estévez hi havia una bancada de sediment adossada a la paret de l'abric de no massa potència ni extensió. El sediment tal i com passa en altres jaciments de la zona, estava format per sorres acumulades gràcies a la descomposició de la cinglera i per aportació eòlica. El jaciment va posar al descobert restes òssies de fauna i indústria lítica semblant a la recuperada al Cingle Vermell amb utillatge fabricat en suport de quars. Aquest jaciment es considera exhaurit. La cronologia del jaciment es situa al Paleolític Inferior (15000-9000 aC) | 08303-125 | Els Munts | El 1980 un equip dirigit per Jordi Estévez realitzà la campanya arqueològica que va permetre recuperar-ne el material i els resultats descrits | 41.9344100,2.3704300 | 447807 | 4642686 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72890 | Domus del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-del-pi | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) Castell de Cornil (o Puig de la Força) a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816. Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'La Domus del Pi'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | Actualment s'està treballant en la recuperació del lloc tan a nivell arquitectònic com arqueològic | <p>És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular i amb unes mides d'11,40 x 3,30 metres. Actualment conserva una sola alçada amb la coberta de pedra i volta de canó. Tan mateix s'observa un realçat dels murs que indica que segurament hi hauria un segon pis. La porta s'obre a migdia i es troba espoliada, es molt probable que originàriament hi hagués un arc de mig punt amb dovelles de pedra. L'aparell constructiu es de carreus de pedra ben treballats, de mides regulars, disposats en filades regulars i units amb morter de calç. És una construcció que segueix els canons de l'art romànic. En aquest cas però es tracta d'un romànic civil. Al seu entorn s'observen diversos paraments de pedra a mode de tancat o muralla, ja que es tracta d'una construcció civil-militar. Des de l'any 2006 ha estat objecte de diverses campanyes d'intervenció arqueològica que han posat han permès recuperar part de la muralla defensiva que envolta la construcció i diversos elements i dependències del pati interior.</p> | 08303-132 | Domus del Pi | <p>Aquest casal o 'Domus' com apareix a la documentació antiga, era antigament anomenant de Cascabous. Es trobava dins l'antic terme del Castell de Cornil. El Casal fou lloc de residència de la família de cavallers anomenada de Sau. Apareix documentat el lloc ja a l'any 917 quan Guidiscle vengué a Odevacre i a la seva muller Saruïlda terres i boscos situats dins del terme del castell de Cornil i a la vall de Sau, al lloc anomenat Pi (...ubi dicitur Pinos...). La primera notícia de la Domus apareix cap a l'any 1181, quan Guerau de Sau d'acord amb la seva mare Ermessenda i la seva germana Ramona va posar sota la protecció de l'ordre de l'Hospital tot el seu estatge de Sau on habitaven (...totum nostrum estai de Sau in quo habitamus...). Aquesta data primerenca de finals del segle XII coincideix amb la tipologia romànica de l'edifici fet que evidencia que la construcció d'aquest edifici es dugués a terme al llarg d'aquest període. La família de Sau ostentà la titularitat de la 'domus' fins el segle XV quan es va refondre amb la de Vilafreser. El 1435 el donzell Bernat Guillem e Vilafreser era senuor e la domus de Vilafreser i de la del Pi de la parròquia de Sant Romà de Sau. Al cap de poc, el 1443, el domini de la 'domus' del Pi es trobava a mans de Marc de Vilanova, senyor de Savassona. De d'aleshores queda a mans de la baronia de Savassona. Es desconeixen les vicissituds que afectaren la construcció en els segles posteriors fins al segle XXI quan s'iniciaren els treballs de recerca arqueològica.</p> | 41.9779300,2.3949400 | 449873 | 4647503 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72890-foto-08303-132-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||
| 72898 | Plaça Carbonera 1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-1 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. A una de les vessants de la muntanya s'hi observes restes de cendres i algun i terra rubefactada fruit de l'acció del foc a l'hora de cremar la llenya. Actualment no hi ha cap més evidència de l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. | 08303-140 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 carregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendres. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9807200,2.3999700 | 450292 | 4647810 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72898-foto-08303-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72899 | Plaça Carbonera, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-2 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No hi ha evidències de terra rubefectada ni de cendres que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça carbonera es troba seguin un segon corriol més al sud del principal. | 08303-141 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9797800,2.3966000 | 450012 | 4647707 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72900 | Plaça Carbonera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-3 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-142 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9794200,2.3975500 | 450090 | 4647667 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72902 | Plaça Carbonera, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-4 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. Fa un lleuger pendent, i es troba plena d'herbes que han anat creixent. | 08303-144 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9795800,2.3978000 | 450111 | 4647684 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72902-foto-08303-144-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest punt ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72903 | Plaça Carbonera, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-5 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-145 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9800500,2.3987000 | 450186 | 4647736 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72903-foto-08303-145-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72904 | Plaça Carbonera 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-6 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-146 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9799900,2.3987600 | 450191 | 4647729 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72906 | Plaça Carbonera 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-7 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. En aquesta plaça a la vessant del turó hi ha restes de terra rubefectada i algunes mostres de cendres, però cap més evidència que permeti documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. No hi ha cap mur de contenció. | 08303-148 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9801200,2.3990600 | 450216 | 4647744 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72907 | Castell de Cornil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cornil | <p>PLADEVALL Antoni. (1973). 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. Els Castells Catalans.Vol IV Barcelona. PLAEVALL Antoni. (1998). 'El castell de Cornil'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana. ORDEIG I MATA, RAMON. 1999. Catalunya Carolíngia. Vol. IV. Els comptats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 1999. A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | IX-XI | El castell es troba en estat de ruïna i amagat sota la vegetació. | <p>Es troba situat en una zona de terra erma, en una península que sobresurt del cingles de Tavertet. El lloc on es troba també es conegut com el Puig de la Força. S'hi accedeix amb dificultat i només des del sud-oest del Pla del Castell, a partir d'un corriol que ja està senyalitzat. Les restes de l'antic castell són poc visibles sota la vegetació i runa que s'ha acumulat. S'observa part d'un mur possiblement corresponent a la muralla a la vessant nord-est. També es poden observar la presència d'altres estructures associades així com la torre que és de planta rectangular. Al migdia s'observa la presència d'una cisterna excavada a la roca amb un unes dimensions de 9 x 3 metres i recoberta amb una volta de carreus. S'observa com a les vessants del puig hi ha restes d'altres estructures sota les vaumes que segurament foren habitatges com a masos-bauma, que continuaren essent utilitzades un cop abandonat el castell. Les construccions que s'observen són de carreuons de pedra calcària de la zona i col·locats en disposició horitzontal.</p> | 08303-149 | Puig de la Força | <p>Aquest castell era termenat. El seu terme ocupava la major part del municipi de Vilanova de Sau. Tan mateix sembla que les seves funcions termenals no sobrepassaren el segle XI, fet però que no es pot confirmar plenament. Les primeres notícies històriques daten el 971 quan Adal i la seva muller Gisclavara vengueren a Esclua una peça de terra que tenien situada al terme del castell de Cornil. A partir d'aquesta data les compravendes que fan esment del Castell es succeeixen fins que al segle XI es substitueix el nom pel de Cornil pel de Vall de Sau. El domini eminent del Castell i del terme era a mans dels comtes de Barcelona, el principal feudatari fou la familiar de castlans de Cabrera. Apareixen documentats per primera vegada el 1247 quan Berenguer de Cabrera féu testament i llegà al seu fill Arnau tot el que tenia a Sau per herència de la seva mare. Entre aquests bens hi figurava la roca e Sau. El 1356 la Roca de Sau fou unida al comptat d'Osona que rei Pere el Cerimoniós creà pel Vescomte Bernat III de Cabrera. A principi del segle XV la família canvià el nom originari pel de Vilafreser arran un enllaç matrimonial i ja cap al 1443 foren els Vilanova els que eren castlans del Castell. També eren feudataris de Savassona. El 1472 el Castell encara estava dempeus després e la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. Tot i que a la documentació en un moment determinat no es faci esment del mot Cornil, es pot identificar el castell amb el topònim de la 'roca', 'força' que si que apareix.</p> | 41.9801400,2.3893100 | 449408 | 4647752 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||
| 72908 | Casal de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sant-roma | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) 'Castell de Cornil (o Puig de la Força)' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Casal de Sant-Romà'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Edifici enrunat i amagat sota la vegetació i el seu propi enderroc | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba pràcticament tot ell enderrocat. Tan sols es poden veure alguns fragments de la base dels fonaments que estan formats per carreus ben escairats i disposats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquests segurament corresponent a l'estructura primerenca d'origen romànic. A sobre es poden observar restes de murs mes tardans</p> | 08303-150 | La Riba | <p>Aquesta Domus es trobava dins del terme del Castell de Cornil i quan aquest perdé les funcions termenals quedà dins el terme de Sau o de la Vall de Sau. Aquest Casal fou utilitzat com a residència de la família de cavallers anomenada Sant-Romà. La domus no sembla vinculada a l'estructura defensiva del terme. No apareix documentada fins el 1326, tan mateix podria tractar-se d'un castell que apareix a la documentació com a Castell Sassota.</p> | 41.9763100,2.3958600 | 449948 | 4647322 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici també podria considerar-se com una resta arqueològica. Ja que per la seva cronologia i topologia caldria tenir en compte la possibilitat de la presència de restes arqueològiques al subsòl. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||
| 72910 | Sondeig T-1 i G-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-t-1-i-g-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | Situat en una zona de terreny erm al peu de la cinglera, en un lloc de conglomerats vermellosos en contacte amb una zona de bosc humit on predominen pins i alzines. El jaciment T-1 i G-1 format part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. És un conjunt d'abrics força destruïts per l'erosió. El sediment estava format per arenes en descomposició provinents de les parets del cingle fruit de l'erosió del vent. La intervenció arqueològica realitzada al jaciment T-1 va permetre recuperar algunes restes òssies de mamífers, entre ells conills, aus i cargols. Durant la intervenció es van trobar restes de indústria lítica, entre les quals destaca la presència d esclats calcaris i sílex. Pel què fa a l'abric G-1 s'hi localitzaren restes de mamífers (conill i cabra) i algunes restes òssies cremades. Altres materials destacables que foren recuperats durant el procés d'excavació van ser restes d'indústria lítica com quatre esclats de pedra calcària, vuit de sílex de les quals un parell presentaven signes d'haver estat retocades. | 08303-152 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment fou objecte d'una intervenció arqueològica als anys 80 per part d'un equip dirigit per J. Estévez. El jaciment quedà pràcticament exhaurit. Els materials recuperats permeten situar el jaciment en un horitzó cronològic del Paleolític Superior. Aquest període cronològic es caracteritza entre altres aspectes per la presència de la cultura de l'home anatòmicament modern. Apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. | 41.9590600,2.3826300 | 448838 | 4645415 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Les intervencions arqueològiques realitzades a T-1 i G-1 són uns sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72911 | Sondeig V-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-v-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | -XXV | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | El jaciment es troba situat en un terreny erm, al peu de les cingleres del Far, a prop de la masia de la Vileta, en una àrea de bosc amb alzines i pins. Molt a prop s'hi troba el jaciment del Castell Sa Sala. És un abric format per grans blocs calcaris paleozoics i de conglomerats vermellosos molt característics de la zona. L'erosió del vent ha afectat de manera molt significativa l'estat del lloc. El lloc és un indret de baumes amb una presència humana documentada des del Paleolític. S'hi ha realitzat un sondegi arqueològic durant les campanyes d'intervenció al Cingle Vermell, que van permetre recuperar diversos fragments de ceràmica, cal dir que força rodada, que podrien correspondre a n conjunt de quatre vasos. Un d'aquests vasos és de forma troncocònica amb un doble mamelló, un segon vas de forma cilíndrica de pasta mal cuita, el tercer és un fons convex que també presenta la pasta mal cuita i finalment la resta són fragments de ceràmica que ofereixen un perfil corbat i que podrien correspondre a l'estil de Veraza que es situa cap al Neolític Final. | 08303-153 | Cingles de Tavertet | El lloc va ser objecte d'una intervenció arqueològica per part de l'equip d'arqueòlegs encapçalat per Jordi Estévez l'any 1978. El jaciment es considerà exhaurit i no s'hi ha tornat a actuar. Els materials recuperats permeten l'ocupació humana d'aquest indret durant el Neolític, tot i que en altres punts propers existeixen evidències de presència humana molt anteriors (Paleolític). El neolític és un període de grans canvis a nivell d'organització humana ja que comencen a aparèixer els primers signes d'agricultura i ramaderia, així mateix es produeixen diversos innovacions que afecten a la producció lítica i també a la de ceràmica, amb importants innovacions tècniques. Algunes de les peces recuperades en aquest jaciment podrien pertànyer a la cultura de Veraza, que es situa ja cap al neolític final i que mostra el contacte que s'estableix entre diversos grups humans així com la presència de grans migracions que fan entrar en contacte diverses cultures. | 41.9596800,2.3837500 | 448931 | 4645483 | -2500 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La intervenció arqueològica realitzada a V-1 és un sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72923 | Bassa de les Tallades 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-tallades-1 | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | L'aigua és tèrbola i la seva qualitat és millorable | És una bassa naturalitzada i situada a la finca de les Tallades. Ocupa una superfície d'uns 300m2 i disposa d'una profunditat aproximada d'1,2m. És una bassa allunyada de la xarxa de camins i per accedir-hi cal seguir un corriol ple de vegetació. Es nodreix de les aigües que arriben del Torrent de Munner. La vegetació al seu entorn està formada per roures, alzines, pi roig, castanyer bord, plàtans, heura i falgueres. | 08303-165 | Les Tallades | Fou construïda per a un ús hidroelèctric tot i que actualment no té un ús concret | 41.9593200,2.3935800 | 449746 | 4645437 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||
| 72924 | Bassa de les Tallades 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-tallades-2 | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | L'aigua és tèrbola i la seva qualitat és millorable | Situada dins la finca de les Tallades, és una bassa d'uns 250m2 que es troba connectada amb la Bassa de les Tallades 1 a uns 50 metres en direcció al nord-oest. En un dels extrems hi ha un mur de contenció que embassa l'aigua que antigament s'aprofitava per a fer llum. Actualment ja no desenvolupa aquestes funcions i la bassa s'ha anat naturalitzant. Rep l'aigua del torrent de Moner. A les vores s'observa la presència de joncs i així com roures, pi roig , alzina, ginestell, etc. | 08303-166 | Les Tallades | Antigament havia estat utilitzada per a la producció d'electricitat | 41.9591700,2.3924000 | 449648 | 4645421 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||
| 72931 | Bassa de Sellabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sellabona | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Es troba situada a la zona de les Guilleries, aquesta bassa és d'uns 250m2 aproximadament. Recull les aigües del Riu Pregon que queden recloses per un petit mur de pedra. La seva situació i les aigües corrents clares i gens eutrofitzades fan que sigui un bon refugi per a la fauna. S'hi observen peixos com truites de riu i un gran nombre de capgrossos. Al camí per accedir-hi hi ha vegetació de ribera, amb pollancres, verns i també boix, esbarzers i falgueres. | 08303-173 | Riu Pregon | 41.9769100,2.4375200 | 453400 | 4647366 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||||
| 72935 | Plaça Carbonera 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-8 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 4x4 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-177 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9803100,2.3993800 | 450243 | 4647765 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72935-foto-08303-177-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72939 | Mina de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ferro | XX | L'accés és molt dificultós degut a la vegetació que ha crescut al seu voltant. Aquesta mateixa vegetació ha amagat i malmès gran part de les estructures | Es troben a la cara nord de la vessant de la muntanya que mira al pantà. Al llarg de la muntanya s'hi poden observar diverses galeries o mines secundàries obertes a la paret. La mina principal presenta una obertura de majors dimensions. Es troba situada en una zona emboscada amb matolls que han crescut al seu voltant. S'observa encara part de la galeria principal, a la qual no es pot accedir per motius de seguretat però des de l'entrada s'observa con s'endinsa dins la muntanya. Al seu voltant s'observen diverses estructures que haurien formant part de l'explotació de la mina, així com alguna eina dispersa abandonada. Encara s'observen restes de les vies per on circulaven les vagonetes. | 08303-181 | Serra de Vilanova | L'explotació d'aquestes mines segurament s'inicià a la primera meitat del segle XX, moment d'expansió d'aquest sector industrial. Segurament foren abandonades ja a finals del mateix segle, degut a la poc rendiment. | 41.9635200,2.4154500 | 451561 | 4645891 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72939-foto-08303-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72939-foto-08303-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72940 | Mina de Barita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-barita | XX | Presenta un greu estat d'abandó, amb matolls que han crescut al seu voltant. Cal protegir les entrades a les mines per perill que això pugui suposar. | Es troben a la cara nord de la vessant de la muntanya que mira al pantà, just sota de la casa de les Serres de Sant Andreu. Al llarg de la muntanya s'hi poden observar diverses galeries o mines secundàries obertes a la paret. La mina principal és troba lleugerament més amunt, en una zona emboscada amb matolls que han crescut al seu voltant. La porta principal hi ha una porta de fusta malmesa amb els barracons o l'armari principal on es guardaven els explosius. S'observa encara part de la galeria principal, a la qual no es pot accedir per motius de seguretat però des de l'entrada s'observa con s'endinsa dins la muntanya. Al carregador de sota la mina, i just arran de cingle s'observen les restes de les vies de les vagonetes per on es traslladava el material. La bardissa i els matolls que han anat creixent han malmès i amagat gran part de les estructures que corresponen a la mina | 08303-182 | Serres de Sant Andreu | L'explotació d'aquestes mines segurament s'inicià a la primera meitat del segle XX, moment d'expansió d'aquest sector industrial. Segurament foren abandonades ja a finals del mateix segle, degut a la poc rendiment. | 41.9615900,2.4250300 | 452354 | 4645671 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72940-foto-08303-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72942 | Cingles de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Els cingles de Tavertet configuren un espai particular del paisatge que envolta el pantà de Sau. La vegetació continua essent la mateixa que caracteritza tot el conjunt de cingleres, tan mateix assoleixen una major alçada marcada per tres nivells de sedimentació. La visió que provoca aquest espai és realment espectacular, creen un conjunt d'espadats de gran alçada i verticalitat que donen a aquest espai un marcat perfil. Aquest fet ha afavorit una implantació important de tota mena de fauna rupícola. També aquest espai compren algunes baumes i coves que han afavorit la supervivència de rates pinyades.</p> | 08303-184 | Cingles de Tavertet | 41.9830000,2.4091900 | 451057 | 4648058 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72942-foto-08303-184-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72945 | Cinglera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-de-vilanova | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Aquest espai compren el tram de cinglera és proper al poble de Vilanova de Sau. Tot i la seva relativa proximitat als habitatges és un indret de nidificació d'algunes aus rapinyaires. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, principalment alzinars mixtos amb pins. La zona que es considera estrictament d'interès faunístic l'espai vertical format per conglomerat petri. Cal destacar també la important colònia de quiròpters de la cova de les Guilloteres.</p> | 08303-187 | Cingles de Vilanova | 41.9455900,2.3695500 | 447743 | 4643927 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72945-foto-08303-187-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72951 | Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavall-bernat | Gran bloc de pedra separat de la cinglera en posició vertical. El seu color terròs-rojenc és molt típic de la pedra de la zona. És una imatge molt característica de les Cingles de Tavertet. Separat degut a l'erosió s'aixeca imponent verç el cingle | 08303-193 | Cingles de Tavertet | 41.9556000,2.3760000 | 448286 | 4645035 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72951-foto-08303-193-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||
| 72760 | Can Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilla-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Caseta de planta rectangular amb la teulada a dues vessants, tota ella feta amb pedra del país i amb poques obertures. Porta rectangular descentrada que té al costat una finestra allargassada i una altra de grans dimensions i amb reixa a la façana lateral. | 08303-2 | Can Guilla s/n | No hi ha constància de l'existència de referències documentals d'aquesta masia. Tan mat | 41.9141100,2.4736100 | 456347 | 4640374 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/