Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72777 | El Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una de planta rectangular, malgrat la quantitat de cossos annexes, afegits amb les successives reformes. La superfície total és de 501 m2, i la superfície coberta de 240 m2. Aquest edifici força irregular té, a la part de l'esquerra la coberta amb una teulada a una única vessant. Per altre banda, a la part dreta, que és més enlairada, té la teulada a dues vessants. Formant angle recte amb la façana hi ha un cos de galeries amb la part baixa destinada al bestiar i la part superior sostinguda per pilars de pedra on s'obren unes galeries. Al davant del cos esquerre hi ha un cobert, el mur del qual continua per tancar la lliça, a la qual s'accedeix mitjançant un portal rectangular. El portal o porta d'accés principal es troba a la façana de llevant. El parament esta format per blocs de pedra de color rogenc, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. A l'exterior es pot observar un conjunt 'edificacions, antics corrals de grans dimensions. | 08303-19 | El Bruguer s/n | 1428, és la dada més antiga trobada al recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Als fogatge de la parròquia de 1553 apareix un home anomenat Gabriel Bruguer com a resident del mas parròquia de Sau. Segueixen referències als segles posteriors, al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la descriu com 'Alqueria (casa de labor), situada a 8 km, de la capital de l'ajuntament. Habitat constantment, en total dos edificis, un d'una planta i l'altre de dues. | 41.9796900,2.4226100 | 452167 | 4647682 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que l'Herbera del Bruguer | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72816 | El Casalís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalis | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Casa que consta d'una planta baixa, primer pis i golfes. La seva planta és rectangular, les seves dimensions són de 9 x 13,80m, la seva superfície total és de 248m2 i la superfície coberta de 124m2. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'obre la porta d'accés centrada a la paret, és adovellada i coronada amb un arc rebaixat. A banda i banda també s'obren dues finestres emmarcades amb pedra. A l'alçada del primer pis trobem tres finestres més alineades a les obertures del pis inferior i seguint la mateixa tipologia. Finalment a les golfes centrada a la façana s'hi troba una darrera finestra de dimensions reduïes. A un dels costats s'hi troba adossat a l'estructura principal de l'edifici un segon cos d'una sola planta amb una obertura de cara a la façana principal. L'aparell constructiu és de blocs de pedra units amb argamassa. | 08303-58 | El Casalís s/n | La seva construcció sembla molt moderna tot i el seu aspecte d'antiga masia. Sembla que fou construïda ja en ple segle XX tot i que en desconeixem el moment precís. | 41.9635000,2.4044400 | 450649 | 4645895 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72816-foto-08303-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72816-foto-08303-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72816-foto-08303-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Edifici que malgrat el seu aspecte d'antiga masia, ja que segueix la seva tipologia constructiva, és de construcció moderna datada del segle XX | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72878 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-5 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És una petita casa d'una sola planta amb la coberta a doble vessant. A un dels laterals presenta una teulada en voladís. A la part posterior hi ha un porxo que és utilitzat per l'aixopluc dels vehicles. La casa està pintada de color rosat | 08303-120 | El Castell s/n | No es tenen notícies històriques d'aquesta casa. Tot i el seu nom, és una construcció molt moderna. | 41.9788500,2.4072000 | 450889 | 4647598 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72878-foto-08303-120-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72894 | El Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-company | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Masia de gran dimensions, situada en un lleuger desnivell de terreny que fa que a la part on el desnivell és mes elevant s'observin dues plantes exteriors i a la part on el terreny és mes baix, la casa té tres plantes. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta disposa d'una entrada amb una porta coronada amb un arc de milpunts adovellat. A la dovella a central s'hi troba l'escut de la casa i la data de construcció '1575'. A banda i banda de la porta s'obren dues finestres emmarcades en pedra. A l'alçada del primer pis, just sobre la porta hi ha un petit balcó que no sobresurt de la façana i que disposa d'una llinda de pedra decorada en un escalat rebaixat. Igualment a banda i banda dues finestres mes també presenten la llinda igualment decorada. Davant de la casa hi ha un a era actualment d'herba. A la resta de façanes s'obren un conjunt de finestres totes elles acabades amb llinda de pedra. L'aparell constructiu queda amagat sota la capa d'arrebossat que cobreix tota l'estructura de l'edifici. | 08303-136 | El Company s/n | Figura ja documentat des del segle XV entre la documentació conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic. Al segle XVIII a part dels propietaris a la casa també hi havia uns masovers. El Nomenclàtor del 1860 la descriu com 'Alqueria' 'casa de labor' que es troba situada a 0,3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9484900,2.3881700 | 449289 | 4644238 | 1575 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72894-foto-08303-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72894-foto-08303-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment és utilitzada com a casa de colònies | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72822 | El Crous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crous | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Situada sobre la Riera major al punt on es troba la presa de Vilanova. És una masia de planta rectangular amb unes dimensions de 17,20x15 metres, la seva superfície total és de 516m2 i la superfície coberta de 258m2. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, la qual es troba orientada a migdia. Aquesta construcció s'assenta sobre un desnivell del terreny, de manera que a la part est, a l'exterior s'observen dos pisos, mentre que a l'oest se'n veuen tres. A la façana principal s'obre un portal adovellat amb diverses finestres a banda i banda. A l'extrem dret s'hi troba un segon cos adossat a l'estructura original en forma de porxos, els quals es troben coberts per una teulada a dues vessants i protegits per una barana de fusta a nivell del primer pis. A la part occidental, s'obren dos portals a la planta baixa i un conjunt de finestres. Sota el carener a l'alçada de les golfes s'observa una petita finestra. Per la part esquerra d'aquesta façana occidental s'hi adossa un nou cos mes baix, que fa que el ràfec en aquesta part sigui mes allargat que el que es troba a la part sud. Aquest edifici presenta un parament format per blocs de pedra del país, principalment granit vermell, unit amb morter de calç i formant filades irregulars. A la part superior s'observen restes d'arrebossat. Els porxos i cossos adossats són també de pedra vista. Just davant s'hi troba una nova construcció anomenada la Cabana dels Crous. | 08303-64 | El Crous s/n | Masia situada dins la parròquia de Vilanova de Sau, prop del modern poblat de Sant Romà. Entre la documentació de l'Arxiu Episcopal de Vic, apareix sota el nom de Crous/Croses de Vall ja al segle XV. Posteriorment als Fogatges de 1553, documenta a la Parròquia de Santa Maria de Vilanova un tal Gabriel Orous que bé podria correspondre a un Crous. Finalment al Nomenclàtor de 1860 es descriu com a 'Alqueria (casa de labor)'. Situada a 2,6 km de la capital de l'Ajuntament, un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9463900,2.4148000 | 451494 | 4643990 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72822-foto-08303-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72822-foto-08303-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72823 | Cabana de Crous de Casa Nova de Crous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-crous-de-casa-nova-de-crous | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Edifici situat davant de l'era del mas. Presenta una planta coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana la qual s'orienta a migdia. Disposa d'una planta baixa i un primer pis. A la façana principal s'obre una porta d'accés de forma rectangular i que es troba desplaçat lleugerament a l'esquerra. La part més dreta és oberta, així com els murs del primer pis que tan sols es troben protegits per unes llates de fusta que permeten el pas de l'aire. A l'est, al primer pis, s'observen el mateix tipus d'obertures. La resta de murs són cecs. L'aparell constructiu és de blocs de pedra de granit vermell unit amb fang i morter de calç. Els portals i els pilars del primer pis són de maons i els escaires de les parets de pedra | 08303-65 | El Crous s/n | El nom 'Cruells' es troba documentat ja des de períodes força antics al terme de Vilanova de Sau. Tan mateix la referència a la Casa Nova d'en Crous no apareix fins al segle XVIII en la documentació que es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic, on es parla d'aquest edifici com una masoveria. Per altre banda, al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de l'any 1860 la descriu com una masia (casa de labor) situada a 3km de la capital de l'ajuntament, és un edifici de dues plantes habitat constantment. La construcció d'aquesta cabana cal associar-lo als usos agrícoles del mas de la Casa Nova d'en Crous. | 41.9512800,2.4149100 | 451507 | 4644532 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72823-foto-08303-65-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24898 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan la cabana de la Casa Nova d'en Crous com el mateix mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas de que la Casa Nova d'en Crous | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72824 | Cabana Crous de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-crous-de-sant-andreu | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Construcció de planta regular coberta a una sola vessant amb les aigües sud-oest. Es troba construïda sobre un gran desnivell que el terreny realitza per la part nord-est. El mur sud-est presenta un portal rectangular al costat. Al nord-est s'obre un nou portal amb la llinda de fusta i un correu datat. Els materials constructius són de granit vermell formant filades irregulars i units amb morter de calç i fang. Els escaires d'algunes obertures són de pedra picada. | 08303-66 | El Crous s/n | Aquesta cabana fou construïda molt probablement en un moment no molt posterior al mas de Crous. Els seus usos segurament foren agrícoles. | 41.9464900,2.4149300 | 451505 | 4644001 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24894 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan la cabana d'en Crous com el mateix mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas d'en Crous | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72829 | El Farigolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-farigolar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Entre 2001 i 2002 la masia fou reconstruïda de nou | El 2002 aquesta masia fou objecte d'una important remodelació. L'antiga masia que era un edifici de petites dimensions, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, el portal d'entrada es trobava orientat al sud, i descentrat de la façana, la llinda era de fusta. A la part posterior sobresortia un cobert destinat a magatzem de palla. Actualment, és un edifici completament nou, s'ha utilitzat les mateixes pedres de l'antiga construcció. Ara és un edifici de planta quadrada, amb un porxo davant l'entrada principal. Presenta una finestra a l'esquerra de la façana. La coberta és de teula a doble vessant. | 08303-71 | El Farigolar | Antic mas del terme de Sau, avui es troba englobat a Vilanova de Sau, sobre la Riba. Aquesta masia destacava per la seva simplicitat estructural i per les seves reduïdes dimensions. Fou masoveria de l'Albareda. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Casa situada a 9km de la capital de l'ajuntament, una casa de dues plantes habitada constantment. | 41.9768300,2.4218000 | 452097 | 4647365 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72829-foto-08303-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72829-foto-08303-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici és de nova construcció malgrat s'han utilitzat els materials procedents de l'antiga masia.La forma i tipologia de l'antic mas s'ha perdut completament, per saber amb més exactitud com era l'antic edifici, cal consultar la fitxa 24842 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya corresponent a Municipi de Vilanova de Sau. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72835 | El Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jover | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | L'abandó en que es troba, l'ha portat a perdre part de la coberta i de la façana principal. La vegetació cobreix bona part de l'edifici. Sense una actuació immediata és probable que aquesta construcció acabi desapareixent sota la seva pròpia runa. | Aquesta construcció es troba situada prop de la Riera de Can Faire al barri de Castanyadell, les seves propietats llinden amb el Mas Monà, el Mas Miralpeix i el Mas Riber i amb el Mas ja al municipi de Sant Sadurní d'Osormort. Aquesta construcció es troba al costat d'un camí. Actualment està pràcticament en ruïnes però te l'aspecte d'haver estat una gran masia. Malgrat tot es pot apreciar com l'estructura era de planta quadrada i encara conserva algunes parets que permeten constatar que hauria tingut tres pisos: planta baixa, primer pis i golfes. La coberta, avui pràcticament caiguda, era de doble vessant. La façana principal s'ha perdut pràcticament en tota la seva totalitat i la vegetació ha envaït el seu interior. Les restes de la porta que s'observen permeten entreveure que fora rectangular. Les finestres que encara es conserven eren emmarcades en pedres polides de grans dimensions. A prop de la casa hi ha també les restes de la cabana que es troba en el mateix estat ruïnós que l'edifici principal | 08303-77 | El Jover s/n | Aquest mas es troba documentat ja des del segle XV quan el 1434 Francesc Jover de Castanyadell fou padrí d'una nena de l'Arboç. Posteriorment als fogatges de 1553, n'era estadant en Salvi Jover. Entre els segles XVI i XVII les referències a la casa se succeeixen fins a l'any 1676 que es coneix un acte de concòrdia entre Gabriel Jover i el masover de Fogueres per la revenda del Pont de Malafogassa. El Nomenclàtor de 1860 descriu El Jover com una 'casa de labor' que es situa a 8km de la capital de l'Ajuntament, és una casa de dues planes habitada constantment. | 41.9112000,2.4175200 | 451693 | 4640081 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72835-foto-08303-77-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72848 | El Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-monar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | Edifici en runes que tan sols conserva fragments de parets i es troba totalment recobert per la vegetació. Amenaça en desaparèixer completament | Construcció o antic mas en ruïnes. Es troba totalment cobert per la vegetació i ha perdut gran part de la seva antiga fisonomia. La coberta es troba totalment enrunada, i tan sols es conserven alguns fragments de paret en el que es pot observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra de diverses dimensions i units amb morter de calç. | 08303-90 | El Monar s/n | És una de les masies mes antigues del terme de Castanyadell. Hi ha referències escrites des del segle XV fins el segle XVIII quan funcionava com a masoveria. Els fogatges de 1553 el resident del mas era Gaspar Monar. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com 'Casa de Labor' situada a 8,4km de la capital de l'ajuntament i eren dos edificis un d'una planta i un altre de dues. | 41.9068900,2.4247500 | 452290 | 4639598 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici en runes per les dates en que es troba documentat i pel seu estat podria considerar-se com una resta arqueològica. Tan mateix l'hem fitxat dins la tipologia de 'Edifici' ja que així consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72850 | El Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Aquest mas es troba prop del límit del terme municipal en un pla situat sobre la Riera de Torrents. Aquest mas està format per dues construccions diferenciades però unides posteriorment. La unió d'ambdues fa que ocupin una superfície total de 270m2 i superfície coberta de 135m2. Aquests dos cossos eren coneguts anteriorment com el Pagès Petit i el Pagès Gran. El Pagès Petit era la casa més avançada que s'encara a la del Pagès Gran. Es troba orientada vers el nord. A la part de migdia hi trobem un desnivell sobre el qual s'assenta l'edifici. Aquesta construcció disposa de tres plantes. Tan mateix a la part superior del desnivell, exteriorment, tan sols s'observen dues alçades. A la façana de llevant sobresurt una estructura semicircular corresponent al forn de la casa, ja en desús. La coberta és de teula a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior es de forma rectangular i coronada per una llinda de fusta. Pel què fa a la segona construcció que antigament era coneguda com el Mas Pagès Gran és de planta baixa i un primer pis, amb la coberta de teula aràbiga a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. Per accedir a l'interior s'han obert dues portes, ambdues amb la llinda de pedra. La façana presenta dues finestres adovellades, sobre la més gran s'observa la inscripció de la data que es pot llegir parcialment '163..'. La unió entre ambdós cossos s'ha realitzat a partir d'una teulada a una vessant utilitzada com a estable i paller a la part superior per on s'accedeix a través d'una escala de fusta. | 08303-92 | El Pagès s/n | Segons la data que apareix en una de les finestres del Pagès Gran (163..) es pot situar la construcció d'aquesta casa entorn el segle XVII. Tan mateix no en trobem documentació escrita. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 considera les dues cases com a independents. Apareix el Pagès Groa, la defineix com una casa situada a 12km de la capital de l'ajuntament amb dues plantes i habitada constantment. El pagès petit situat a la mateixa distància és una 'casa de labor' de dues plantes i habitada constantment. | 41.9124800,2.4609700 | 455298 | 4640200 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72850-foto-08303-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72851 | Cabana del Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pages | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Alguns fragments dels carreus que formaven els angles entre façanes han caigut. L'estabilitat de l'edifici no perilla però precisaria d'un manteniment. | És un petita construcció situada al marge del camí en un punt de pendent. És una construcció de forma rectangular de reduïdes dimensions, i amb una coberta de teula a doble vessant. L'aparell constructiu és irregular, format per blocs de pedra de diverses dimensions units amb argamassa de fang i morter de calç. Als angles que formen les façanes s'observen carreu mes ben escairats. La porta d'accés és una petita obertura centrada en relació al carener i amb un marxapeu de pedra. | 08303-93 | El Pagès s/n | La construcció d'aquest edifici està estretament relacionada amb l'activitat agrícola-ramadera desenvolupada pel mas del Pagès al llarg dels anys. | 41.9123800,2.4606700 | 455273 | 4640189 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72851-foto-08303-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72767 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Xalet de planta baixa, pis i golfes, edificat en alt en relació al solar on s'ubica. Unes escales de fusta ens adrecen a les portes. La planta baixa està construïda amb pedres ben escairades, mentre que el pis, està pintat de blanc i en ell destaquen les finestres que fetes de fusta recorden un xalet suís. La teulada és de forma desigual, presentant unes elevacions a dues vessants a les diferents cares de l'edifici. La superfície total és de 216 m2 . | 08303-9 | El Parcet | 41.9792200,2.4232300 | 452218 | 4647630 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72767-foto-08303-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El valor patrimonial o cultural d'aquest element és discutible, malgrat tot, s'ha fitxat ja que es troba a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Sau' | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72922 | Bassa de Can Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-joan | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | Caldria millorar el seu entorn | Es troba molt a prop del camí de Biaix. És una bassa d'uns 60m2 i amb vegetació important al seu redós formada principalment per pi roig, bruc i pastures. L'aigua és poc eutrofitzda i a les vores hi creixen joncs alhora que s'hi desenvolupa una massa de boga. L'objectiu de la seva construcció és abeurar els remats d'ovelles | 08303-164 | El Pont | 41.9492200,2.4016800 | 450409 | 4644311 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72922-foto-08303-164-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||
| 72799 | El Regater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-regater | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.. | XVIII | Masia de planta rectangular amb unes dimensions de 12,25 x 9,10 m. La superfície total és de 222 m2 i la superfície coberta de 111 m2. Aquest edifici consta d'una planta baixa, pis i golfes, amb el la coberta de teula aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està orientada a migdia. A la planta baixa, s'hi obre la porta que és rectangular i descentrada del cos principal de l'edifici. A banda i banda també hi ha dues finestres. Al pis superior s'hi troben tres finestres i una a les golfes, sota el carener. En aquest primer pis també s'hi obre una galeria o terrat cobert i amb barana de fusta. A ponent hi ha només una finestra, la paret de tramuntana està adossada a la roca i és cega. Les parets mitgeres són molt gruixudes i a cada planta s'hi distribueixen quatre habitacions comunicades. Construïda amb pedra vermellosa, principalment granit, propi de Les Guilleries, és de pedra basta amb argamassa de fang. La casa ha estat objecte d'una acurada restauració, i tan ella com els jardins que l'envolten, presenten molt bon aspecte. | 08303-41 | El Regater s/n | Situada al terme de l'antiga parròquia de Sant Pere de Castanyadell que junt amb les parròquies de Santa Maria de Vilanova, Sant Romà de Sau, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós formaven part del terme de Sau. Al segle XVI aquesta parròquia comptava amb 6 o 7 famílies, entre les quals Can Regater no apareix als Fogatges de 1553. la seva construcció com la de moltes altres deu ésser de la gran època de desenvolupament del s. XVIII. El Nomenclàtor de 1860, la descriu com Casa situada a 6 km de la capital de l'Ajuntament, un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9277700,2.4314800 | 452863 | 4641913 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72799-foto-08303-41-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72854 | El Riber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riber | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la dreta del Torren de Castanyadell, just al punt d'unió entre el Sot de les Basses i el de Llardons. Aquest edifici és de planta quadrada amb unes mides de 13,50 metres per banda aproximadament. La superfície total és de 546m2 i la superfície coberta de 182m2. Es troba construïda en un desnivell de terreny que provoca que a la part sud consti de planta baixa i dos pisos, mentre que a la part nord s'accedeix directament al primer pis a través d'un portal regular. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta el ràfec molt ben treballat. A la façana principal es troba orientada al nord. La porta és rectangular amb dovelles i dues finestres al primer pis també adovellades amb pedra o carreus blanquinosos molt ben treballats. La casa disposa de tres cossos en total, amb unes dependències laterals afegides posteriorment. Es troben més avançades a la façana. A la banda de migdia hi trobem també uns porxos de tres plantes. Els porxos de llevant es mostren com una part característica de l'edifici. La part central i més gran es troba formada per dues galeries superposades i sostingudes al centre i a l'esquerra per dos grans pilars. El pilar central s'hi troben les restes d'un rellotge de sol. Es troba acabat amb baranes de fusta. La part dreta és un cos tancat que també sobresurt lateralment i presenta un conjunt de finestres emmarcades en carreus de pedra. | 08303-96 | El Riber s/n | A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva documentació que fa referència al Mas Riber des del segle XVI fins el XVIII. Es troba sempre habitat per la família Riber que li dóna el nom. Malgrat la documentació del mas és tan primerenca l'estructura de l'edifici és mes pròpia del segle XVIII tan mateix no es descarta que alguns elements puguin tenir un origen més antic. També es menciona a una família Riber que foren moliners. Als fogatges de 1553 el mas es trobava habitat per Francesc Riber. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com una alqueria o 'casa de labor' situada a 4km de la capital de l'ajuntament. | 41.9264400,2.4249000 | 452317 | 4641769 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72854-foto-08303-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72854-foto-08303-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72854-foto-08303-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72855 | Cabana i Cambria del Riber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-cambria-del-riber | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Situat a la vessant de la muntanya, just davant de la casa del Riber. És un edifici de grans dimensions i amb dues plantes. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana oriental mostra dues parts clarament diferenciades. Primer un cos situat mes a la dreta i tapiat al qual s'hi accedeix a partir d'una porta rectangular amb la llinda de pedra, amb la data de '1767' inscrita A l'altre banda, dos cossos mes estan coberts i sostinguts per un pilar que arriba just a la coberta. La planta baixa es troba oberta, mentre que el pis superior està tancat per un finestral de fusta reticulat. L'aparell constructiu és de pedra formant filades regulars i unides amb morter de calç. | 08303-97 | El Riber s/n | La construcció d'aquesta cabana està estretament relacionada amb l'activitat agrícola desenvolupada pel mas el Riber al llar de la seva història. Tot i que el mas el trobem documentat al segle XVI aquesta cabana respon a una construcció posterior segurament ja al segle XVIII tal i com es documenta a la data del inscrita a la llinda de la porta '1767' | 41.9266800,2.4250300 | 452328 | 4641795 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72855-foto-08303-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72920 | Sequoia de Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-tortades | Es coneix amb el nom científic de 'Sequoiadendron giganteum'. Té una alçada de 48 metres, un volt de canó a 1, 3 m de 6, 40 m, i una capçada de 16 m de diàmetre. | 08303-162 | El Tortadès s/n | 41.8991100,2.4382200 | 453401 | 4638727 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El numero d'identificació de l'arbre a la fitxa de Patrimoni Natural del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya és: 24.303.01 (24.50.01) | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||||||
| 72871 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-10 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVII | Masia planta quadrada amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Disposa d'una planta baixa i un primer pis. Per la part de llevant s'adossa a la casa un edifici de nova construcció. L'accés a l'interior es troba a la paret nord, lleugerament descentrat respecte al carener. És una porta amb un arc de mig punt adovellat. Just a la part superior s'obre una petit finestra i a una segon a gairebé al bell mig de la façana. Observem inscrita la data de '1576' Al sud hi ha un porxo construït sota el ràfec de la teulada, que fou restaurada a finals del segell XX. L'aparell constructiu és perfectament visible, i és format per blocs de pedra de mides regulars, algunes repicades i unides amb morter de calç. Es poden observar alguns elements de ressalt en pedra picada. Just a l'altre banda del camí hi trobem una cabana de pedra relacionada amb els usos agrícoles que hauria tingut el mas antigament. | 08303-113 | El Vila s/n | Masia situada dins l'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells apareix documentada als Fogatges de 1553 quan hi habitava en Miquel Vilar. Segons les dates constructives sabem que a finals del segle XVI (1576) fou ampliat i reformat. Al Nomenclàtor de 1860 el descriu com un Caseriu situat a 12km de la capital de l'ajuntament, era un conjunt de 5 edificis, un de tres pisos habitat i tres d'una planta deshabitats. | 41.9161200,2.4627500 | 455448 | 4640603 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72871-foto-08303-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72871-foto-08303-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72871-foto-08303-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72883 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona-0 | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | Aquest jaciment es troba a la part meridional del grup del Cingle Vermell. És un abric situat al peu de la cinglera a una àrea de bosc de pins i alzines. Segons informacions del director de la intervenció Jordi Estévez hi havia una bancada de sediment adossada a la paret de l'abric de no massa potència ni extensió. El sediment tal i com passa en altres jaciments de la zona, estava format per sorres acumulades gràcies a la descomposició de la cinglera i per aportació eòlica. El jaciment va posar al descobert restes òssies de fauna i indústria lítica semblant a la recuperada al Cingle Vermell amb utillatge fabricat en suport de quars. Aquest jaciment es considera exhaurit. La cronologia del jaciment es situa al Paleolític Inferior (15000-9000 aC) | 08303-125 | Els Munts | El 1980 un equip dirigit per Jordi Estévez realitzà la campanya arqueològica que va permetre recuperar-ne el material i els resultats descrits | 41.9344100,2.3704300 | 447807 | 4642686 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72934 | Embassament de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-sau | XX | L'embasament de Sau es troba al peu de la cinglera de Tavertet, tot aprofitant les aigües del curs fluvial del riu Ter. Es construí aprofitant el desnivell de la Vall que formen les cingles i el massís de les Guilleries. Aquest embassament és considerat com un dels més peculiars del territori català i disposa d'una llargada de 17 km i una amplada de 3 km. Sota les aigües del pantà s'hi troba submergit l'antic poble de Sant Romà. Actualment encara, sobresurt la coberta del campanar de l'església, que sol ser indicador del nivell de l'aigua. En períodes de sequera es pot arribar a veure la totalitat de l'església i algunes parts de l'antic nucli. La construcció del pantà ha contribuït a canviar la fesomia de la vall de Sau, i s'ha convertit en un atractiu turístic. Al seu voltant s'han estructurat un conjunt d'activitats lúdiques, esportives i turístiques. | 08303-176 | Embassament de Sau | El 1962 s'inaugurà el pantà de Sau. La política de construcció de pantans endegada durant la dictadura franquista féu que a mitjans de la dècada del 50 es programés la construcció d'aquest embassament. Durant el període de construcció sorgiren diversos nuclis com 'les cases dels ingerires' i 'Sant Romà Nou' on hi habitaven tan els treballadors que construïen el pantà com els tècnics encarregats d'executar el projecte. Finalment el 1962 amb la seva inauguració l'antic poble de Sant Romà quedà sota les aigües i la població es traslladar en altres punts sobretot l'actual nucli de Vilanova de Sau. | 41.9732700,2.3866200 | 449180 | 4646990 | 1962 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72934-foto-08303-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72934-foto-08303-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72979 | Placa Commemorativa a los Caidos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-los-caidos | XX | Queda parcialment amagada sota l'heura que cobreix part de la façana de l'església de Santa Maria | Aquesta placa es troba a la façana oest de l'església de Santa Maria de Vilanova de Sau. Just al costat de l'entrada principal a l'església. És una placa de pedra amb inscripcions commemoratives que fan referència als caiguts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. La lectura que es pot fer de la placa és dificultosa ja que es troba amagada en part per l'heura que cobreix la façana de l'església. Tan mateix a les línies inferiors es pot llegir '..Caidos..' DIOS I PATR.' I 'ESPAÑA'. | 08303-221 | Església de Santa Maria de Vilanova de Sau | Entre 1936 i 1939 tenia lloc a l'Estat Espanyol la anomenada Guerra Civil Espanyola. L'enfrontament entre les forces que defensaven la República vigent i els Nacionals amb Francisco Franco al capdavant va acabar amb la victòria d'aquest darrer instaurant un règim dictatorial a l'estat. Amb la seva mort es van aixecar nombrosos monuments a la seva figura, així com nombrosos monuments també als soldats caiguts per part del règim franquista, quedant els del bàndol contrari oblidats. Aquesta placa és una mostra d'aquests reconeixements duts a terme als caiguts durant aquesta guerra. | 41.9483700,2.3873400 | 449220 | 4644225 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72917 | Espai Natural Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-savassona | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Espai de forma allargada que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió Central en una zona de transició entre el sistema Transversal (muntanyes del Cabrerès) i les serres Prelitorals septentrionals (Guilleries). Els sistemes naturals comparteixen molts dels caràcters propis de les unitats fisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai de Savassona és singular si el comparem amb altres espais propers i de relleu molt semblant, com per exemple: els turons ausetans. L'espai comprèn petites elevacions -el cim més alt de Savassona té 863 m d'altitud- que tanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic. Els materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars, com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacar els valors paisatgístics que presenta el relleu d'aquest espai. El paisatge vegetal predominant és el mateix que el de la plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet l'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini de l'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat per diverses comunitats secundàries, com les garrigues, brolles calcícoles, joncedes (jonceda amb plantatge, Plantagini-Aphyllanthetum, i en els sòls més denudats jonceda amb lluqueta, Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Les pinedes secundàries de pi roig i pi blanc també ocupen una part important del territori. L'alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale viburnetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) només apareixen fragmentàriament en alguns indrets. El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'una plana eminentment agrícola amb els relleus muntanyencs del Collsacabra i les Guilleries. Per la seva ubicació, aquest espai presenta l'interès de gaudir d'abundosos elements de la fauna pirinenca i prepirinenca. Per exemple, entre aquest hom troba el liró gris (Glis glis) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus).</p> | 08303-159 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 7 de Juny de 2000 es va aprovar inicialment el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9484400,2.3690400 | 447703 | 4644244 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||
| 72918 | Espai Natural Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-collsacabra | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>La superfície d'aquesta part de l'Espai Natural que ocupa el municipi és de 795,37 hectàrees. La seva constitució geològica és la mateixa que a Savassona, es caracteritza pels grans espadats al límit nord de l'espai coronats per l'extens altiplà de Tavertet. La zona sota els cingles té unes característiques molt similars a la Vall de Vilanova, a l'altra riba del Pantà. La vegetació també es semblant a Savassona, amb una major presència de prats. L'hàbitat més interessant son les cingleres de Tavertet. Gran part de les basses naturals o naturalitzades que s'hi troben tenen un integrés ecològic i biològic per ser punts estratègics d'assentament de poblacions de fauna desaparegudes en altres llocs, així com també, d'abeurament d'altres espècies, principalment aus.</p> | 08303-160 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9841900,2.4122900 | 451315 | 4648188 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||
| 72919 | Espai Natural Guilleries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Superfície a Vilanova de Sau és 2978 hectàrees. Es troba a la zona més septentrional del límit sud-est de l'espai. Té un paisatge accidentat, amb pendents d'entre 30 i 50%. Presenta formes arrodonides de base granítica i carenes i fondalades, sovint molt tancades. Els substrat és edàfic, el clima mediterrani és molt humit a les parts baixes i temperat semblant a l'atlàntic a les parts més altes. Disposa d'una gran riquesa aqüífera, pel què fa als recursos hídrics, aquests queden vertebrats a partir de la Riera Major i els seus afluents, els quals condicionen la variada i frondosa vegetació que destaca sobretot per castanyedes, fagedes i boscos de ribera. Les zones boscoses donen lloc a hàbitats de gran integrés, especialment la Riera Major i la de Castanyadell que són únics dins l'espai</p> | 08303-161 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9776100,2.4328400 | 453013 | 4647446 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||
| 72832 | Font d'en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-marti | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Aquest mas es troba ubicat a la vessant del Puig Rodó, entre la confluència de la Riera major i el Torrent de la Font d'en Martí, prop del pont de Malafogassa. És un edifici de planta rectangular amb unes dimensions de 10x9,60 metres i una superfície total de 192m2 i una superfície coberta de 96m2. El mas és cobert amb una teula aràbiga a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de llevant. L'accés principal es troba en aquesta paret de oriental i es troba coronat amb un arc de mig punt adovellat. A banda i banda s'obren dues finestres emmarcades en pedra i amb la llinda i l'ampit també d'aquest material. A la dreta de la porta hi ha un petit pedrís per descansar. La casa es troba envoltada també per un empedrat d'un metre d'amplada aproximadament. S'observa l'afegitó d'un segon cos a l'estructura originaria que es troba cobert per la mateixa teulada a la banda de nord. Al sud, s'hi troba un porxo que no té l'aspecte de pertànyer a la primerenca construcció, sinó d'haver estat construït en una renovació recent. Aquest porxo obert és de dos pisos i sostingut per pilars de pedra amb la planta quadrada. Al primer pis hi ha una barana de fusta. A la paret que on es sosté el porxo s'obren diverses finestres més amb l'ampit de pedra i acabat amb forma arrodonida. A l'oest s'observen finestres amb les mateixes característiques que les anteriors, emmarcades en pedra i ampit també d'aquest material. A l'angle que formen les façanes nord i oest s'obre un porxo a nivell de primer pis amb un cos semi circular on s'hi troba un forn. A davant la casa s'ho troba la font que dóna nom a la casa. Aquest edifici no es troba arrebossat, podent-se observar clarament el parament constructiu format per blocs de pedra de granit vermell unit amb morter de calç i argamassa de fang. A mode decoratiu presenta diversos carreus ben escairats als angles de les parets així com a les portes i finestres. | 08303-74 | Font d'en Martí s/n | Masia situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sau. Aquest terme experimentà un creixement notable de població a partir del segle XVI assolint la màxima densitat entre els segles XVIII i XIX. En el període comprés entre aquests dos segles passà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. Les primeres dades que fan referència a aquest mas daten del segle XVIII, la seva construcció doncs, s'emmarca dins aquest període de creixement de població. Al Nomenclàtor de la descriu com a 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9325900,2.4018300 | 450409 | 4642465 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72832-foto-08303-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72832-foto-08303-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72833 | Cabana de la Font d'en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-font-den-marti | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Cabana de planta quadrada amb unes dimensions de 4x4 metres. La coberta és de teula a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana que es troba orientada cap a migdia. La part nord es troba adossada a la roca i presenta un escaire arrodonit. El mur occidental és atalussat. El sector nord-est correspon al primer pis i presenta una porta petita. S'hi accedeix per unes escales de pedra que es troben a la façana que és oberta. És una construcció de dues plantes. El terra del primer pis és empostissat amb bigues de roure. L'aparell constructiu és de blocs de pedra rogenca, formant filades irregulars i units amb morter de calç i argamassa de fang. | 08303-75 | Font d'en Martí s/n | Aquesta construcció amb usos agrícoles està directament relacionada amb la construcció del mas de la Font d'en Martí i hauria d'haver esta construïda al mateix moment o en un període no gaire posterior | 41.9327400,2.4018500 | 450410 | 4642481 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72833-foto-08303-75-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24860 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan la cabana d'en de la Font d'en Martí com el mateix mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el de la Font d'en Martí. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72759 | L'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbareda-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Masia de planta rectangular però amb dos cossos sobresortint a banda i banda de la façana principal. Ocupa una superfície aproximada de 452 m2. Fou construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana principal és on es troben els dos cossos sobresortint de manera que la porta d'accés queda a un pla secundari. La porta de l'entrada principal adovellada amb un arc de mig punt. A la part superior s'hi troba una finestra de petites dimensions amb un ampit de pedra. L'edifici consta de dues plantes (Planta baixa i primer pis). El parament i sistema constructiu es de pedra, unida amb morter de calç i formant filades irregulars. La teulada de sistema aràbic és de dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. La teulada de ponent, que forma un petit esglaó és d'una sola vessant. La casa presenta un segona façana que mira a migdia. Consta de la planta baixa i dos pisos superiors amb el portal rectangular i un conjunt de finestres als pisos superiors. | 08303-1 | L'Albareda | Aquesta antiga masia es troba dins de la demarcació del primitiu terme e Sau, que a l'actualitat conforme el municipi de Vilanova de Sau. El 1553 apareix documentada als fogatges de la parròquia entre els quals s'hi compten fins a 15 masies més. En aquells moments era habitada per Antoni Albareda. | 41.9744600,2.4209800 | 452028 | 4647103 | 1553 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72783 | L'Arboç Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larboc-xic | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Malgrat algunes reformes no respecten la tipologia originaria | Masia de planta rectangular, quasi quadrada, les mides són 10,20 x 11,30 metres. La superfície edificada és de 230 m2 i la coberta de 115 m2. La casa està assentada en un desnivell del terreny per això la porta d'entrada dona directament al primer pis de l'edifici. A la façana i centrada s'hi troba la porta que és rectangular tenint a cada banda una finestra. Destaca a l'angle nord-oest contrafort de forma arrodonida. A la paret posterior, al pis superior, s'observen dues finestres i les restes d'un mur de tàpia. Es pot observar la diferència existent entre dues finestres de nova construcció i un de més antiga la qual presenta una llinda de pedra i ampits motllurats. A la paret sud s'hi troba adossat un altre cos de planta quadrada, en el qual s'hi ha construït una barbacoa. | 08303-25 | L'Arboç Xic s/n | Aquesta petita casa està situada molt a prop del mas conegut com Arboç o Arboç Gros. La similitud de noms fa pensar en que estiguessin ambdues cases relacionades. Mentre que l'Arboç es troba documentat ja des del segle XVI, aquesta només en tenim constància gràcies a la data que conserva esculpida a una finestra i que ens situa al segle XVIII (1781). El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com a Masia (casa de labor), que situada a 2,6 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment d'una planta. | 41.9582300,2.4085800 | 450988 | 4645308 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72784 | Cabana de l'Arboç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-larboc | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Cabana de planta rectangular amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a migdia. També aquesta cara sud s'hi obre un gran portal d'arc molt rebaixat i a cada costat finestres allargassades i un òcul al damunt. Aquestes obertures tenen decoracions fetes amb totxos disposats graonadament. A ponent hi ha una finestra que està dividida verticalment en tres parts. El parament està format per blocs de pedra disposats de forma irregular i units amb morter de calç. Per les seva forma i dimensions sembla una capella romànica rural, molt transformada, malgrat tot és simplement un cobert annexa al mas l'Arboç, que degué tenir funcions de paller. | 08303-26 | L'Arboç Xic s/n | La història de la cabana va lligada al mas. Possiblement fou construïda a principis del segle XX, amb les reformes del mas, destinar-lo a activitats agrícoles com guardar la maquinària o bé de paller. | 41.9583200,2.4089400 | 451018 | 4645317 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | J. Riera Pallàs | A la fitxa 24853 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan la cabana de l'Arboç com el mateix mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas de l'Arboç | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72930 | Bassa de la Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-bofia | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | És una bassa excavada d'uns 10 m2 envoltada parcialment per un mur de gresos i situada al bell mig de les pastures. És utilitzada pel bestiar i la presència de granota comuna és important. A l'estiu s'asseca i és reomplerta artificialment amb aigua de cuba. | 08303-172 | La Bòfia | 41.9541200,2.4129800 | 451349 | 4644849 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72930-foto-08303-172-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||||
| 72778 | La Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bofia-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Edifici de planta rectangular amb cossos afegits. La superfície total és de 244 m2, i la coberta de 122 m2. Presenta una coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està orientada a migdia. Té una xemeneia de planta quadrada i coberta a dues vessants. L'edifici està format per una planta baixa i un pis. A la part dreta té un cos d'una planta adossat a la façana amb la coberta a una vessant; un altre al costat de la casa, que a la part posterior té dues plantes i la teulada a dues vessants, mentre que pel davant forma una gran terrassa. A més al lateral un altre cos adossat d'una planta i la teulada a una vessant. A la part de darrera aquesta teulada és prolonga formant un porxo sostingut per pilars. Els murs sense arrebossar, mostren les pedres de construcció. A la façana la porta adovellada d'arc de mig punt que no està centrada en relació al carener. Hi ha varies finestres. A una de les finestres de la part de migdia es pot llegir a la llinda la data de 1777 Totes les obertures estan voltades de pedres més clares que donen un toc decoratiu a les obertures. Els materials constructius utilitzats són: gres i granit vermellós units amb morter de calç. | 08303-20 | La Bòfia s/n | La masia està situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau. Dins del terme civil de Sau. Aquest terme a partir del XVI comença a experimentar un creixement demogràfic que culminarà al segles XVIII i XIX. Al període comprés entre aquests quatre segles passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible que la Bòfia fos construïda durant aquest període. Tan mateix segons el Registre Episcopal de Vic, l'any 1581, Gallec Oleruja, nom d'una casa avui anegada per el pantà, fou pubill d'aquesta casa. Sabem també que l'any 1622 en Joan Bosc, n'era masover. L'any 1770, en Bonaventura Serra fou masover de la Bòfia Petita, no sabem a quina casa es refereix. El 1777 és la data que troben a una de les finestres. Podria ser el moment de construcció o bé el moment d'alguna ampliació. . El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una Masia (casa de labor), que situada a 3 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment de dues plantes. | 41.9539000,2.4133300 | 451378 | 4644824 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i que trobem en una llinda la inscripció de 1777 aquesta no ha de ser necessàriament la data de construcció del mas, ja que també podria fer referència a una reforma o ampliació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72812 | La Casa Nova (de Sant Pare) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-sant-pare | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Situada molt a prop del pantà, és una masia que presenta una superfície de 184m2 i la superfície coberta de 92m2. Presenta una planta en forma d' 'L'. Consta d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada a migdia i presenta un portal d'accés de forma rectangular i un segon al primer pis que forma una mena de balcó. El cos dret que li fa espona també presenta un portal que mira vers ponent. En front i adossat al mur de migdia hi ha un petit cos cobert a una sola vessant i de menys alçada. A la part de llevant s'obre una finestra amb l'ampit motllurat i una espiera. Per altre banda a ponent, les reformes de l'edifici són més evidents però encara conserva alguna antiga finestra. L'aparell constructiu és de blocs de pedra granítica i conglomerats vermells units tan amb fang com en morter de calç i formant filades irregulars. La major part de les obertures es troben emmarcades en pedra picada o grans carreus del país de color vermellós. | 08303-54 | La Casa Nova s/n | Aquest mas pertany al patrimoni de la Riba i es troba dins l'antiga demarcació de la parròquia de Sant Romà de Sau, dins del terme civil de Sau. Aquest terme experimentà un augment demogràfic des del segle XVII al XIX. Mentre que al segle XVI comptava amb 16 famílies, al XIX ja ascendia a 50. La Casanova no consta al fogatges del segle XVI però si que es troba registrada al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 amb el nom de Casa Nova de Sau, el qual la descriu com una casa situada a 8,4 km de la capital de l'ajuntament i habitat constantment. Degué ser una de les nombroses construccions que es realitzaren durant aquest període de creixement demogràfic situat entre els segles XVII al XIX. | 41.9773400,2.4139300 | 451446 | 4647426 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72812-foto-08303-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72812-foto-08303-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72817 | La Casica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Casa que consta d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Adossat a una de les façana s'hi troba porxo sostingut per pilars amb la teulada, també de teula i a una vessant. L'accés a l'interior s'obre centrat a la façana i es troba coronat per un arc escarser amb dovelles de pedra, sostingut per pilars de les mateixes característiques. A banda i banda s'obren dues finestres també emmarcades amb pedra. A la part superior, centrat la primer pis s'hi troba una gran obertura a mode de balcó, endinsat i rematat a ran de façana per una barana de fusta. Aquest característic balcó té l'accés per l'interior a partir d'una porta amb una farola a banda i banda. Davant de la casa a la zona de l'era o jardí s'hi troba un petit paller amb funcions decoratives. | 08303-59 | La Casica s/n | No tenim notícies històriques del moment de construcció d'aquest edifici tot i que segurament cal situar-lo entorn al segle XIX-XX ja que pel seu aspecte sembla una construcció més moderna. | 41.9658600,2.3990600 | 450205 | 4646160 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72817-foto-08303-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72817-foto-08303-59-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72818 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Les reformes realitzades tot i que han permès un bona conservació de l'edifici, desmereixen la construcció primitiva. | Aquesta casa es troba situada al nord del pantà de Sau, sota els cingles de Moltorer que es troben entre la Canal Gran i la Xica. Es troba adossada a una gran pedra, segurament caiguda de la cinglera, i orientada a llevant. La masia és de planta quadrada amb unes dimensions de 8,10 x 8 metres. La superfície total és de 192m2 i la superfície coberta de 64m2. La coberta és a doble vessant amb la part nord recolzada a una gran pedra calcària despresa del cingle. El carener és perpendicular a la façana. Inicialment comptava amb una planta baixa i un sol pis, posteriorment s'observa com es produí un realçat, convertint-se en un edifici de tres pisos. La façana es troba orientada a migdia, i presenta un portal rectangular, a la llinda de pedra s'hi observa la inscripció amb la data '1767'. La casa ha estat reformada i s'observa com diverses finestres han estat obertes de nou, tan mateix encara conserva l'antic ampit motllurat de gran part d'elles. A la part de llevant s'obre una segona porta d'accés i una finestra, aquesta, antiga. A la part occidental troben un conjunt de noves obertures a mode de finestres. L'aparell constructiu és de blocs de pedra formant filades irregulars i units amb morter de calç. El material és format principalment per gresos vermells i blancs. En alguns punts encara s'observa l'arrebossat. Tot i la gran quantitat de reformes que presenta l'edifici, encara es poden observar algunes de les parts que corresponien a l'antic mas. | 08303-60 | La Casota s/n | Es troba dins la demarcació de la parròquia de Sant Romà de Sau. Segons consta a una de les llindes de la casa amb la data '1767' podem situar la seva construcció vers la segona meitat del segle XVIII emmarcada en el procés de creixement demogràfic que sofrí el municipi entre els segles XVII a XIX. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu una casa situada a 9,4km de la capital de l'ajuntament, habitada constantment i de dues plantes. La casa fou abandonada entre els anys 1973 a 1975, més tard però, ja cap els anys 80 fou ocupada de nou i reformada. | 41.9887500,2.4228700 | 452195 | 4648688 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72818-foto-08303-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72818-foto-08303-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72818-foto-08303-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72821 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-3 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XX | Aquesta masia es de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Al seu redós hi ha tot un conjunt d'establiments dedicats a la ramaderia i a la producció de vedells i també lletera. A la part baixa de l'edifici que és la zona més antiga de la casa esta destinada quadres i pallers. | 08303-63 | La Coromina s/n | Casa que data del segle XVIII, quan Josep Fagedes era el propietari i Joan Albareda el masover. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona la descriu com Masia (casa de labor), que es troba situada a 1 km de la capital de l'ajuntament, sembla que era un conjunt format per dos edificis, un d'un pis i l'altre de dos. El primer era habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9521800,2.3936900 | 449749 | 4644645 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72821-foto-08303-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72821-foto-08303-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72821-foto-08303-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72831 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | El seu estat d'abandó ha fet créixer nombrosa vegetació al seu voltant amenaçant de malmetre l'estructura i que en un futur hi hagi perill d'enrunament | Masia de grans dimensions que presenta una planta rectangular amb unes dimensions aproximades de 12,20x17,40 metres. La superfície de l'edifici és de 702m2 i la superfície coberta de 234m2. Al cos principal s'hi adossen altres estructures que haurien tingut funcions agrícoles o de emmagatzematge. L'edifici principal està format per una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta és de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada cap el sud. L'accés a l'interior es troba centrat a la façana principal i està coronat per un arc de mig punt adovellat. S'hi pot llegir una inscripció amb la data el nom del pubill de la Font i el seu hereu: 'Joan Reguer i Font i Josep Font i Reguer me 1736 feset) A banda i banda s'obren dues finestres emmarcades en pedra. L'ampit és del mateix material. Al costat de la porta s'hi troba un pujador de cavalls. Tan a l'alçada del primer pis com de les golfes s'obren tres finestres mes respectivament amb l'ampit de pedra. També es pot observar un rellotge de sol adossat a la paret. A la paret de occidental, a la llinda d'una finestra s'hi pot llegir la data inscrita: '1786' Els cossos adossats estan formats per un conjunt de galeries sostingudes en pilars de pedra i amb baranes de fusta. Consta de dos pisos, el superior és obert. Davant la casa, s'hi troba l'era que encara conserva les rajoles i l'empedrat. Per l'exterior la casa es troba tancada per dos portals que formen un pati interior o era. Al portal de la lliça s'hi pot llegir la inscripció 1799. En aquest espai també s'hi troben altres edificacions associades a la casa com són les antigues quadres i un segon habitatge de dimensions molt més reduïdes. | 08303-73 | La Font s/n | A la documentació conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic es conserven nombrosos documents que fan referència a aquest mas. Les primeres referències daten del segle XV i arriben fins ben entrat el segle XVIII moment en que fou fortament renovada, segons es dedueix de les inscripcions que es llegeixen a les diverses llindes de la casa, fins a obtenir l'aspecte actual. Als fogatges de 1553 citen a Joan Font a la parròquia de Santa Maria de Vilanova. A cites posteriors, el cognom 'Font' es refereix tan als pagesos propietaris, hereus i pubills de la casa, com a molts altres que foren menestrals: pastors, sastres, teixidors de lli i de llana, etc. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona apareix sota el nom de Lafont, i la descriu com un 'caseriu' situat a 1km de la capital de l'ajuntament i està format per tres edificis,un habitat constantment i els altres dos deshabitats. Així doncs, tot i que la documentació és antiga i segurament podem situar la construcció del mas entorn al segle XV, la tipologia del mas que es pot observar actualment respon a un edifici del segle XVIII i així ho mostres les dates de les llindes. | 41.9520300,2.3825400 | 448825 | 4644635 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72831-foto-08303-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72831-foto-08303-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72901 | La Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Explotació agrícola-ramadera formada per un conjunt d'estructures construïdes en formigó o prefabricades amb la coberta a doble vessant. Es troba en un espai que compren els camps situats al sud-oest del municipi. | 08303-143 | La Granja s/n | No tenim notícies històriques que facin referència al moment de construcció d'aquest edifici. És una construcció molt moderna. | 41.9467400,2.3871300 | 449201 | 4644044 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest espai o construccions no tenen un integrés cultural o arquitectònic, tan mateix s'ha fitxat ja que consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau | 119 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72853 | La Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pujada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Petita masia de planta rectangular i amb unes dimensions de 10,60x10 metres i la superfície total de 212 m2. La superfície coberta és de 106m2. És un edifici de planta baixa i un primer pis. Amb la coberta a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. Al cos principal de l'edifici se li ha afegit posteriorment un segon cos segurament inicialment amb funcions de paller a la part superior i agrícola o ramader a la inferior. Tan mateix actualment ha estat integrat completament a l'habitatge formant un balcó amb dos pilars de planta quadrada que subjecte la coberta. A la banda de la façana principal s'observa un tapiat amb maons d'un espai anteriorment obert. La porta d'accés s'obre a la façana principal. És adovellada i amb un arc escarser. A l'esquerra s'obre una petita finestra emmarcada en pedra. Al primer pis, trobem dues finestres mes amb ampit de pedra. A l'esquerra de l'edifici s'hi adossa un petit porxo. La casa es troba rodejada per un paviment d'un metre d'amplada. Aquesta masia no es troba arrebossada, fet que permet observar plenament l'aparell constructiu format per blocs de pedra de mides diferents, formant filades irregulars i unides amb morter de calç. | 08303-95 | La Pujada s/n | Al segle XVIII es documenta la propietat a mans de Baptista Company i Josep Font n'era el masover. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de l'any 1860 la descriu com 'casa de labor' situada a 2,3km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici habitat de dues plantes | 41.9433300,2.4056500 | 450734 | 4643655 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72853-foto-08303-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72908 | Casal de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sant-roma | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) 'Castell de Cornil (o Puig de la Força)' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Casal de Sant-Romà'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Edifici enrunat i amagat sota la vegetació i el seu propi enderroc | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba pràcticament tot ell enderrocat. Tan sols es poden veure alguns fragments de la base dels fonaments que estan formats per carreus ben escairats i disposats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquests segurament corresponent a l'estructura primerenca d'origen romànic. A sobre es poden observar restes de murs mes tardans</p> | 08303-150 | La Riba | <p>Aquesta Domus es trobava dins del terme del Castell de Cornil i quan aquest perdé les funcions termenals quedà dins el terme de Sau o de la Vall de Sau. Aquest Casal fou utilitzat com a residència de la família de cavallers anomenada Sant-Romà. La domus no sembla vinculada a l'estructura defensiva del terme. No apareix documentada fins el 1326, tan mateix podria tractar-se d'un castell que apareix a la documentació com a Castell Sassota.</p> | 41.9763100,2.3958600 | 449948 | 4647322 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici també podria considerar-se com una resta arqueològica. Ja que per la seva cronologia i topologia caldria tenir en compte la possibilitat de la presència de restes arqueològiques al subsòl. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||
| 72895 | Hotel La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-la-riba | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Edifici de grans dimensions, de planta rectangular. Presenta diverses alçades, tan mateix el cos central consta d'una planta baixa i tres pisos. Actualment desenvolupa funcions d'hotel i restaurant. A la façana principal s'obren un conjunt de finestres a cada pis que corresponen a les diverses habitacions de l'hotel. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que queda amagat sota l'arrebossat pintat de color blanc. Tan mateix al tractar-se d'una construcció moderna segurament ha estat edificada en totxo. A la part nord s'hi troben les construccions dedicades a les explotacions agrícola ramaderes de les quals disposa la família propietària. | 08303-137 | La Riba s/n | Tot i que aquest hotel és de nova construcció així com les explotacions agrícoles, es possible que existís un mas originari que avui resta desaparegut. | 41.9757400,2.4131400 | 451379 | 4647249 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72895-foto-08303-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici no disposa d'un interès cultural i arquitectònic destacable, s'ha fitxat ja que es troba a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau. El seu integrés pot raure en la gastronomia que ofereix el restaurant amb productes que provenen de la pròpia explotació agrícola-ramadera | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72857 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-16 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | A principis del segle XXI es va remodelar i restaurar la casa | Masia que presenta una planta rectangular amb un cos adossat a la banda esquerra, que sobresurt de la façana fent un angle de 90º amb la construcció originaria. Les dimensions de la casa són de 15 x 11,60m. La seva superfície total és de 160m2. La casa fou objecte d'una restauració a principis del segle XXI de manera que actualment presenta molt bon aspecte. És un mas de planta baixa i un primer pis. Amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. A la paret principal s'hi obre l'entrada que és un portal adovellat amb arc de mig punt a l'esquerra s'hi troben dues finestres amb l'ampit de cairons i la llinda de fusta. A l'alçada del primer pis, també sobre dues finestres més de la mateixes característiques que les inferiors. Per altre banda a sobre la porta d'entrada hi ha una tercera finestra, de reduïdes dimensions i emmarcada en carreus de pedra. Al cos adossat hi trobem encara una nova obertura, amb ampit de cairons i llinda de fusta. L'aparell constructiu està format per blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. Es pot observar una lleugera diferència entre l'aparell que on s'obre el portal i la part on es troben les quatre finestres de la planta baixa i el primer pis. Segurament aquesta part és fruit d'una ampliació de l'edifici. | 08303-99 | La Sala s/n | Les referències escrites més antigues daten del 1435 en motiu del padrinatge de Joana Sala de Castanyadell d'una nena de la casa de Crous d'Amunt. Posteriorment apareix als fogatges de 1553, quan al barri de Sant Pere de Castanyadell hi vivia en Bartomeu Sala. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com una alqueria 'casa de labor' situada a 8km de la capital de l'ajuntament i consta com un edifici d'una planta habitat constantment. | 41.9184300,2.4336900 | 453040 | 4640875 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72857-foto-08303-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72857-foto-08303-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72857-foto-08303-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72861 | La Serra de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-vilanova | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia de grans dimensions, assentada sobre el desnivell del terreny. Presenta una planta quadrada que ocupa una superfície total de 226m2 i una superfície de 133m2. La coberta és de teula aràbiga amb doble vessant, de llargades diferents. El carener és perpendicular a la façana que es troba orientada a migdia. Just davant i ha l'era que encara conserva alguna llosa de pedra. La façana de migdia dóna accés al primer pis de la casa. A la part nord hi a un segon cos adossat que no permet el desenvolupament de la teulada per aquesta banda, tal i com passa a la part contrària. Aquest cos, doncs, disposa d'una coberta a una vessant. A la façana principal les la porta disposa d'una llinda de fusta, un marxapeu de pedra i es troba emmarcada amb pedres a banda i banda. La finestra del pis superior té la llinda de pedra. La irregularitat de l'edifici permet observar la presència de diferents etapes constructives. La més antiga sembla ser la part central que conserva finestres protegides amb reixes de llangardaix. La casa tot i presentar restes d'un arrebossat permet observar el seu aparell constructiu en la seva totalitat. És una construcció formada per blocs de pedra disposades en filades irregulars i unides amb morter de calç. | 08303-103 | La Serra de Vilanova s/n | Aquesta casa no apareix als Fogatges de 1553 però si que es tenen referències documentals del segle XVI conservades entre la documentació de l'Arxiu Episcopal de Vic. La casa passar a ser una masoveria duran t la segona meitat del segle XVIII. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com una masia 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9616100,2.4120900 | 451281 | 4645681 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72861-foto-08303-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72861-foto-08303-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72861-foto-08303-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72872 | La Vileta Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-grossa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Situada sobre un pla, és una construcció de planta rectangular amb unes dimensions d'11,40x12,80 metres. La seva superfície total és de 273m2 i la superfície coberta és de 136m2. És una casa de planta baixa, un primer pis i golfes. Amb la coberta de teula aràbiga a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés a l'interior centrada respecte el carener, és una porta quadrada emmarcada en pedra. A la part superior hi ha un arc rebaixat de maons a sardinell que descarrega el pes de l'estructura. Al bell mig del qual hi ha un escut repicat on s'observa un arbre i uns números romans. A banda i banda s'obren dues finestres també emmarcades en pedra i protegides per una reixa. A l'alçada del primer pis hi trobem tres noves finestres que segueixen la mateixa tipologia. S'observa la presencia d'antigues finestres tapiades i disposaven d'una llinda de fusta. A la part superior just sota el carener una darrera de molt reduïdes dimensions. L'aparell constructiu és format per blocs de pedra de diverses dimensions, disposats enfilades irregulars i units amb morter de calç. Als angles entre façanes estan acabats amb carreus ben escairats. | 08303-114 | La Vileta Grossa | Tenim notícies documentals del topònim que daten del segle XVII. Al Cadastre de Vilanova de Sau apareix documentada aquesta casa com a masoveria del Mas Morgades. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com a masia, 'casa de labor' situada a 1km de la capital de l'ajuntament. Constava de dos edificis, un habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9538900,2.3825300 | 448826 | 4644841 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72873 | La Vileta Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Mas de reduïes dimensions. La seva llargada és de 12,70 metres per 9 metres d'amplada. Disposa d'una superfície total de 196m2 i la superfície coberta és de 98m2. Té una planta baixa i un primer pis amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana que es troba orientada a migdia. A ponent se li adossa un cos de mes petites dimensions que presenta un forats de ventilació quadrats distribuïts al llarg de la part alta de la paret. Aquest cos estava destinat a la presència d'animals. El portal d'accés és quadrat i emmarcat en pedra. Dues finestres s'obren al mis superior i a l'esquerra hi troben adossat un contrafort. No es pot observar l'aparell constructiu ja que és una masia arrebossada. | 08303-115 | La Vileta Xica, s/n | Masoveria del segle XVIII. Al Cadastre de la propietat rústica la descriu com una masia situada a 1km de la capital de l'ajuntament. | 41.9535900,2.3832700 | 448887 | 4644807 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72921 | Bassa de les finques Rústiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-finques-rustiques | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Cal millorar la qualitat de l'aigua | Bassa de forma circular d'uns 60 m2 excavada i construïda per abeurador de xais. Situada a tocar de la carretera que va de Vilanova de Sau a Can Puig. L'aigua és poc eutrofitzada i a les vores hi creixen joncs. La vegetació a l'entorn és gairebé exclusivament de pi roig i bruc. A l'estiu sovint s'asseca durant un parell de setmanes. Per la seva situació és utilitzada també pels ocells forestals i per la granota comuna. | 08303-163 | Les Fagedes | 41.9415600,2.3918100 | 449585 | 4643467 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72921-foto-08303-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72921-foto-08303-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||||
| 72828 | Les Fagedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fagedes | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | Masia situada al sud del nucli de Vilanova de Sau. Aquesta casa es troba voltada per uns torrents que formen el Torrent de les Fagedes, els qual pren el nom de la masia. En aquest context es troba aquesta construcció de planta rectangular de 22,60 x 13 metres. La seva superfície total es de 879m2 i la superfície coberta de 293m2. L'edifici disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta està formada per teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Per la banda esquerra de l'edifici s'observa com la teulada és més allargada. A la part posterior trobem un conjunt d'edificis auxiliars adossats a posteriorment a la construcció originaria. L'accés a l'interior sobre a la façana principal i està format per un portal coronat amb un arc escarser i descentrat en relació al carener, a banda i banda s'obren dues finestres emmarcades en pedra. Just sobre la porta s'hi llegeix la data 1766, que segurament correspon a una de les moltes reformes que ha sofert l'edifici. Aquesta entrada dóna accés a un ampli vestíbul. A la façana principia-li, l'alçada del primer pis, hi troben n conjunt de quatre finestres, també emmarcades en pedra. La que es situa just sobre la porta és la que té majors dimensions. A la part de les golfes, just sota la barbacana, hi trobem quatre finestres més, de mides reduïdes. S'observa, també, com la façana ha estat objecte d'una reforma que ha permès arrebossar-la de nou i pintar-la amb un color de to salmonat. Sobre l'arc escarser s'hi ha pintat una corona a mode d'ornamentació i que es desconeix si existia anteriorment. | 08303-70 | Les Fagedes s/n | És un dels edificis que es troba documentat de més antic, ja que la data més antiga documentada és de 1430. Posteriorment la trobem documentada als fogatges de 1553 on apareix el nom del propietari, 'Joan Fatgedes'. Sobre la porta es llegeix la inscripció amb la data 1766, que segurament assenyala alguna gran reforma o bé la construcció de gran part de l'edifici actual ja que per la seva tipologia sembla més un mas d'entre els segles XVII i XVIII que no pas anterior. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com un Caseriu situat a 1 km de la capital de l'ajuntament. Un conjunt de dos edificis habitats constantment, un de dos pisos i l'altre de tres. | 41.9414200,2.3882400 | 449289 | 4643453 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72828-foto-08303-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72828-foto-08303-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72828-foto-08303-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72834 | Les Goteres o Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-goteres-o-can-puig | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Mas situat en un pla sota els Cingles de Tavertet, a la part posterior de la casa s'uneixen dos torrents procedents de la cinglera que s'anomenen el Canal de la Font Pedrosa i el Canal de Can Puig. Aquest edifici és de planta quadrada amb unes dimensions de 8 x 8,60 metres. La seva superfície total és 136m2 i la superfície coberta de 68m2. És una construcció que disposa d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada cap el sud. La porta d'accés a l'interior s'obre lleugerament descentrada cap a l'esquerra de la façana de migdia. És rectangular i amb una llinda de pedra o es llegeix la inscripció amb la data '1689'. A la seva dreta s'obre una finestra reixada. A l'alçada del primer pis sobre dues finestres, també protegides amb reixa i entre elles s'hi troba un rellotge de sol. A la façana de llevant hi ha dues finestres, una a cada pis. A la de ponent s'obre una nova finestra. Cal destacar que totes les finestres es troben emmarcades en pedra picada, amb la llinda també d'aquest material. L'aparell constructiu és de gresos vermells i conglomerats units amb morter de calç. | 08303-76 | Les Goteres s/n | A partir del segle XVI el municipi experimentà un augment demogràfic important que arribar el màxim exponent entre els segles XVIII i XIX. Durant aquest període el municipi passà de disposar d'11 masos a tenir-ne 101. D'aquest edifici no hi ha notícies històriques als fogatges i per aquest motiu és fàcil pensar que fou construïda durant aquest període de creixement demogràfic del terme. Al Nomenclàtor de 1860 a la distància que pot coincidir amb el d'aquesta casa es documenta Can Pau Puig, Es troba a 7,3 km de la capital de l'ajuntament i és un edifici de dues plantes. | 41.9817100,2.4128800 | 451362 | 4647912 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72834-foto-08303-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72834-foto-08303-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72923 | Bassa de les Tallades 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-tallades-1 | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | L'aigua és tèrbola i la seva qualitat és millorable | És una bassa naturalitzada i situada a la finca de les Tallades. Ocupa una superfície d'uns 300m2 i disposa d'una profunditat aproximada d'1,2m. És una bassa allunyada de la xarxa de camins i per accedir-hi cal seguir un corriol ple de vegetació. Es nodreix de les aigües que arriben del Torrent de Munner. La vegetació al seu entorn està formada per roures, alzines, pi roig, castanyer bord, plàtans, heura i falgueres. | 08303-165 | Les Tallades | Fou construïda per a un ús hidroelèctric tot i que actualment no té un ús concret | 41.9593200,2.3935800 | 449746 | 4645437 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||
| 72924 | Bassa de les Tallades 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-tallades-2 | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | L'aigua és tèrbola i la seva qualitat és millorable | Situada dins la finca de les Tallades, és una bassa d'uns 250m2 que es troba connectada amb la Bassa de les Tallades 1 a uns 50 metres en direcció al nord-oest. En un dels extrems hi ha un mur de contenció que embassa l'aigua que antigament s'aprofitava per a fer llum. Actualment ja no desenvolupa aquestes funcions i la bassa s'ha anat naturalitzant. Rep l'aigua del torrent de Moner. A les vores s'observa la presència de joncs i així com roures, pi roig , alzina, ginestell, etc. | 08303-166 | Les Tallades | Antigament havia estat utilitzada per a la producció d'electricitat | 41.9591700,2.3924000 | 449648 | 4645421 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.