Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72811 | Villaespinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villaespinosa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular amb unes dimensions de 15,70m x 10,20m. La seva superfície total és de 320m2 i la superfície coberta de 160m2. La casa disposa d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada a migdia. S'hi obra la porta principal que presenta un arc rebaixat amb la fàbrica d'obra. Aquesta obertura es troba descentrada respecte el carener. A un dels costats s'obra una finestres amb l'ampit de pedra així com també la llinda. A la part superior, corresponent al primer pis, s'hi troben dues finestres amb l'aspecte de ser d'antiga construcció. També disposen d'ampits de pedra i les espieres, conserven un conjunt de lloses que permeten posar-hi flors. A les façanes laterals s'hi troben cossos annexos de petites dimensions. A ponent la construcció adossada presenta dues plantes i es troba cobert per la mateixa teulada que l'edifici principal, la qual s'allarga fins a cobrir-lo. Davant d'aquest cos se n'hi troba un segon de dimensions més reduïdes amb una petita porta d'accés i amb la teulada a doble vessant. La part oriental mostra l'aspecte d'haver estat renovada. S'hi obre un balcó al costat de diverses finestres. L'aparell constructiu és de blocs de pedra, essencialment granit i gresos calcaris units amb morter de calç i formant filades irregulars. Els escaires i obertures són de carreus o pedra picada. A la cara nord, també hi trobem un conjunt de diverses obertures. | 08303-53 | Villaespinosa s/n | A cap de les llindes es conserva una data que permeti intuir el moment de construcció, tan mateix apareix documentada al Fogatge de la parròquia de Sau de l'any 1553. En aquell moment hi habitava un tal 'MARCH VILLAESPINOS' batlle de la població. Tan mateix amb aquest nom no torna a documentar-se fina al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de l'any 1860 on es para de 'La Vilaespionsa' i es descriu com a masia (casa de labor) situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, és un conjunt de dos edificis, un habitat constantment i l'altre no. | 41.9875400,2.4333700 | 453064 | 4648548 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72811-foto-08303-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72811-foto-08303-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72811-foto-08303-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72815 | Vilaespinosa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaespinosa-de-dalt | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Casa construïda sobre les restes, o a partir de l'estructura de l'antiga Cabana de Vallespinosa. Antigament aquest edifici era de plana quadrada (6x6metres) amb coberta a doble vessant. A la part esquerra s'hi adossaven dos cossos de construcció més moderna que eren coberts per la mateixa teulada que l'edifici principal. Al centre de l'edificació s'hi obria un portal amb la llinda de fusta, segons consta a la fitxa número 24892 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya corresponent al terme de Vilanova de Sau. L'edifici actual, sorgit de les reformes dutes a terme a aquesta construcció primerenca, consta d'unes mides de 17,50x6,10 metres. La seva superfície total és de 182m2 i la superfície coberta de 106m2. La construcció consta d'una planta baixa amb un pis i amb la coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. Adossat a l'esquerra de la façana principal, s'hi troba un cos de dues plantes que recorda la figura d'una cabana, presenta la coberta a una vessant, amb una finestra a la part inferior i una gran obertura al pis superior protegida amb barana catalana. A porta d'accés és troba centrada a la paret principal i a sobre s'hi situa un balcó amb barana de fusta. | 08303-57 | Vilaespnosa de Dalt s/n | 41.9871900,2.4331100 | 453042 | 4648509 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72815-foto-08303-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72815-foto-08303-57-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya corresponent al municipi de Vilanova de Sau, a la fitxa 24892 corresponent a Villaespinosa es troba descrita la cabana que es trobava a la seva propietat i que segons l'autor de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Guilleries-Savassona. Municipi de Sau, fou substituïda per la construcció actual. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72869 | Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallclara | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XIX | Edifici de planta rectangular amb unes dimensions de 15x19,80 metres. La superfície total és de 594m2 i la superfície coberta de 297m2. La casa disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes, que s'eleven de l'estructura principal seguint la tipologia de masia 'basilical'. Al pis inferior s'hi obre la porta, centrada respecte al carener. La porta es troba coronada amb un arc esquerres, a banda i banda hi ha una finestra emmarcada en pedra. Al pis superior s'obren tres finestres col·locades sobre les obertures del pis inferior. També es troben emmarcades en pedra. No es pot apreciar l'aparell constructiu ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color blanc. | 08303-111 | Vallclara s/n | Aquesta casa era també coneguda com Casa Puig Torrat. Existeixen referències documentals des del segle XVII. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com 'Alqueria' 'casa de labor'. Situada a 12km de la capital de l'ajuntament. Era un conjunt de dues cases una d'una planta i l'altre dues. | 41.9272400,2.4710400 | 456143 | 4641833 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72869-foto-08303-111-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72867 | Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tortades | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Edifici que presenta un marcat caràcter senyorial. És de planta rectangular i disposa de quatre alçades, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La situació de les obertures es troba perfectament ordenada de manera simètrica cada un d'ells. Al la façana principal la porta es troba centrada a la part inferior i acabada amb arc de mig punt adovellat. A l'alçada del primer pis s'obre un balcó amb barana de ferro que s'hi accedeix per dues portes i una finestra emmarcades en pedra. Al tercer pis s'obren tres finestres més també emmarcades en pedra. A la part de les golfes s'observen dos arcs campaners. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color blanc amb carreus ben escairats als angles que formen les façanes. A l'exterior s'observen algunes construccions més que presenten la mateixa tipologia però de dimensions mes reduïdes. També hi ha un jardí molt ben condicionat amb murs de pedra que en divideixen els espais. | 08303-109 | Tortadès s/n | Aquesta casa es troba situada la Barri de Castanyadell documentat ja des del segell XII. A l'Arxiu Episcopal de Vic, es troben referències del topònim Tortadès des del segle XV. Als fogatges de 1553 es té constància de la presència d'un tal Joan Tortadès. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona la descriu com una 'Alqueria' 'casa de labor' situada a 11,3 km de la capital de l'ajuntament. | 41.8994300,2.4367800 | 453282 | 4638763 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72867-foto-08303-109-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i l'existència de documentació escrita que permet situar una primera construcció en aquest indret, l'estructura que s'observa respon a una construcció més moderna. Tan mateix es possible que un bon estudi de parament o bé del subsòl pugui posar al descobert elements més antics dels observables. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72865 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-5 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVIII | L'abandó en que és troba l'edifici fa que es trobi en un estat de ruïna que sense una actuació immediata tendirà a l'augment amb el risc que aquest mas acabi desapareixent | Antic mas enrunat, és de planta quadrada amb unes dimensions de 15x15,30 metres. La superfície total és de 275m2. Actualment presenta part la coberta caiguda i així com algunes parts de les parets. Tan mateix, gran part d'elles encara conserven la seva alçada originaria de manera que es pot observar plenament la seva alçada. Era un edifici de planta baixa i dos pisos superiors, la coberta era a doble vessant i el carener era perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. La casa es troba construïda en un petit desnivell que fa el terreny d'est a oest. En aquest punt la façana principal presenta dues portes d'accés a l'interior. La primera i principal a l'esquerra de la façana permetia accedir al cos principal de la casa. Es troba coronada per una llinda de fusta. La segona més a la dreta i a la part alta del pendent dóna accés a un primer pis. Al llarg de la paret hi trobem diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta. La casa antigament hauria estat arrebossada ja que encara se'n conserva algunes restes a les parets. Tan mateix actualment es pot observar l'aparell constrictiu format per blocs de pedra de diverses mides, disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-107 | Torrents s/n | Masia que pertanyia a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, l'any 1553 era ocupada per Miquel Torrent. A l'Arxiu Episcopal de Vic hi ha notícies freqüents d'aquesta casa des de 1596. El Nomenclàtor de 1860 la descriu com a 'Alqueria' 'casa de labor' situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, era un conjunt format per dos edificis, un habitat constantment i l'altre no. | 41.9169500,2.4552500 | 454826 | 4640699 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72865-foto-08303-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona, a la descripció d'aquest mas es diu que a les imatges antigues que es conserven es pot observar una amplia galeria sostinguda per un pilar. Actualment aquesta galeria ha desaparegut tot i que es conserva part del pilar | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72950 | Sot de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-moles | Grans blocs de pedra granítica situats en un pla envoltat d'alzines. En alguns trams la vegetació és espessa. Aquests blocs prenen formes curioses i en alguns d'ells hi ha marques que indiquen que s'hi ha extret pedra, segurament per a moles de molins. El nombre de blocs és gran fet que fa difícil dir-ne exactament el nombre però supera la desena. | 08303-192 | Carretera del Club Nàutic | Segons fonts orals aquest lloc pren aquest nom perquè dels grans blocs que hi ha s'hi extreien moles de molí. | 41.9773700,2.4007900 | 450357 | 4647437 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72950-foto-08303-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72950-foto-08303-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||||
| 72911 | Sondeig V-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-v-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | -XXV | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | El jaciment es troba situat en un terreny erm, al peu de les cingleres del Far, a prop de la masia de la Vileta, en una àrea de bosc amb alzines i pins. Molt a prop s'hi troba el jaciment del Castell Sa Sala. És un abric format per grans blocs calcaris paleozoics i de conglomerats vermellosos molt característics de la zona. L'erosió del vent ha afectat de manera molt significativa l'estat del lloc. El lloc és un indret de baumes amb una presència humana documentada des del Paleolític. S'hi ha realitzat un sondegi arqueològic durant les campanyes d'intervenció al Cingle Vermell, que van permetre recuperar diversos fragments de ceràmica, cal dir que força rodada, que podrien correspondre a n conjunt de quatre vasos. Un d'aquests vasos és de forma troncocònica amb un doble mamelló, un segon vas de forma cilíndrica de pasta mal cuita, el tercer és un fons convex que també presenta la pasta mal cuita i finalment la resta són fragments de ceràmica que ofereixen un perfil corbat i que podrien correspondre a l'estil de Veraza que es situa cap al Neolític Final. | 08303-153 | Cingles de Tavertet | El lloc va ser objecte d'una intervenció arqueològica per part de l'equip d'arqueòlegs encapçalat per Jordi Estévez l'any 1978. El jaciment es considerà exhaurit i no s'hi ha tornat a actuar. Els materials recuperats permeten l'ocupació humana d'aquest indret durant el Neolític, tot i que en altres punts propers existeixen evidències de presència humana molt anteriors (Paleolític). El neolític és un període de grans canvis a nivell d'organització humana ja que comencen a aparèixer els primers signes d'agricultura i ramaderia, així mateix es produeixen diversos innovacions que afecten a la producció lítica i també a la de ceràmica, amb importants innovacions tècniques. Algunes de les peces recuperades en aquest jaciment podrien pertànyer a la cultura de Veraza, que es situa ja cap al neolític final i que mostra el contacte que s'estableix entre diversos grups humans així com la presència de grans migracions que fan entrar en contacte diverses cultures. | 41.9596800,2.3837500 | 448931 | 4645483 | -2500 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La intervenció arqueològica realitzada a V-1 és un sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72910 | Sondeig T-1 i G-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-t-1-i-g-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | Situat en una zona de terreny erm al peu de la cinglera, en un lloc de conglomerats vermellosos en contacte amb una zona de bosc humit on predominen pins i alzines. El jaciment T-1 i G-1 format part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. És un conjunt d'abrics força destruïts per l'erosió. El sediment estava format per arenes en descomposició provinents de les parets del cingle fruit de l'erosió del vent. La intervenció arqueològica realitzada al jaciment T-1 va permetre recuperar algunes restes òssies de mamífers, entre ells conills, aus i cargols. Durant la intervenció es van trobar restes de indústria lítica, entre les quals destaca la presència d esclats calcaris i sílex. Pel què fa a l'abric G-1 s'hi localitzaren restes de mamífers (conill i cabra) i algunes restes òssies cremades. Altres materials destacables que foren recuperats durant el procés d'excavació van ser restes d'indústria lítica com quatre esclats de pedra calcària, vuit de sílex de les quals un parell presentaven signes d'haver estat retocades. | 08303-152 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment fou objecte d'una intervenció arqueològica als anys 80 per part d'un equip dirigit per J. Estévez. El jaciment quedà pràcticament exhaurit. Els materials recuperats permeten situar el jaciment en un horitzó cronològic del Paleolític Superior. Aquest període cronològic es caracteritza entre altres aspectes per la presència de la cultura de l'home anatòmicament modern. Apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. | 41.9590600,2.3826300 | 448838 | 4645415 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Les intervencions arqueològiques realitzades a T-1 i G-1 són uns sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72864 | Serres de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-sant-andreu | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia, situada al cap de munt d'un petit turó, és de planta rectangular amb unes dimensions de 23,50 x 10 metres. La seva superfície total és de 357m2 i la superfície coberta de 189m2. Disposa d'una planta baixa i dos pisos amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. La façana que es troba orientada al sud-est presenta la porta d'accés a l'interior amb llinda de fusta a la part superior. A sobre hi ha unes galeries amb pilars quadrats de pedra i protegits per barana de fusta. A la part superior s'ha edificat un tercer pis obert que sobresurt en alçada del conjunt de la casa i que també es troba protegit per baranes de fusta. A llevant de l'edifici s'hi troben les quadres i corts junt amb altres estructures agrícoles que ara estan cobertes per les bardisses. Alguns fragments de paret encara conserven part d'arrebossat però majoritàriament es d'obra vista que permet observar com la construcció originaria ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. Diversos cossos s'han anant adossat a l'estructura donant-li l'aspecte actual. L'aparell constructiu és de blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-106 | Serres de Sant Andreu s/n | El Nomenclàtor de 1860 la descriu com a 'Alqueria' 'casa de labor' que es troba a 7km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9610200,2.4296700 | 452738 | 4645606 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72864-foto-08303-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72864-foto-08303-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72864-foto-08303-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72863 | Serrabaixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrabaixa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | La construcció es troba totalment enrunada i amenaça en desaparèixer sota la vegetació i la runa | Edifici totalment enrunat. Tan sols es conserven alguns fragments de parets on s'observa l'aparell constructiu format per blocs de pedra vermella i units amb morter de calç. No es pot apreciar les obertures i la coberta ha desaparegut completament. Pràcticament tot l'edifici es troba sota la vegetació que ha crescut i les restes d'enderroc de la mateixa casa | 08303-105 | Serrabaixa s/n | Casa i masoveria que es documenta ja al segle XVIII. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com una masia 'casa de labor' situada a 0,8 km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici de dues plantes habitat constantment. Actualment pertany a Can Valentí | 41.9442700,2.3906400 | 449490 | 4643768 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72863-foto-08303-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72863-foto-08303-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72920 | Sequoia de Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-tortades | Es coneix amb el nom científic de 'Sequoiadendron giganteum'. Té una alçada de 48 metres, un volt de canó a 1, 3 m de 6, 40 m, i una capçada de 16 m de diàmetre. | 08303-162 | El Tortadès s/n | 41.8991100,2.4382200 | 453401 | 4638727 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El numero d'identificació de l'arbre a la fitxa de Patrimoni Natural del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya és: 24.303.01 (24.50.01) | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||||||
| 72860 | Sellabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sellabona | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Edifici pràcticament enrunat, la vegetació ha ocupat bona part de l'espai. Amenaça en desaparèixer si no es produeix una actuació immediata. | Edifici en pràcticament enrunat. El seu aspecte denota que antigament fou un gran mas. Tan mateix actualment ha perdut completament la seva coberta, la vegetació ocupa gran part de les parets i l'interior. També s'observen gran acumulacions de runa. Encara s'observa la porta d'accés a l'interior que conserva la llinda de fusta i algunes de les finestres emmarcades en pedra. Les parets, però amenacen en caure. L'aparell constructiu és de blocs de pedra units amb morter de calç. Presenta alguns fragments de paret arrebossats. | 08303-102 | Sellabona s/n | Existeixen referències documentals datades del segle XVII conservades a l'Arxiu Episcopal de Vic. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona la descriu com a masia 'casa de labor' situada a 10,3km de la capital de l'ajuntament, era formada per dos edificis, un habitat i l'altre no, un d'una planta i l'altre de dues. Abandonat en els darrers anys temps ja que no es pot existir un camí accessible als vehicles. | 41.9735600,2.4376700 | 453410 | 4646994 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72860-foto-08303-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72860-foto-08303-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72933 | Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilanova | PLADEVALL, Antoni. (1986)' 'Santa Maria de Vilanova' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. | XI | Aquesta església es troba a l'extrem sud-est del nucli habitat, i desenvolupa les funcions de parròquia. El temple tot i conservar alguns elements o trets propis del romànic, ha sofert nombroses modificacions que li han canviat notablement el seu aspecte originari. Del primer període romànic conserva l'absis semicircular amb carreus ben escairats i disposats en filades regulars. També presenta decoracions en arcuacions cegues separats per jésenes. A la part superior un fris de dents de serra. Aquesta decoració s'estén per un tram de les façanes laterals. La finestra que es conserva a la part central del tambor de l'absis és l'única originaria que es conserva. Amb posterioritat es documenta 'afegitó de cinc capelles laterals, a banda i banda de les quals una fou enderrocada al 1970 per construir noves capelles que li donen una aparença d'una segona nau. La façana també presenta nombroses reformes. La portalada no és l'originaria medieval sinó que és d'estil neoclàssic amb un arc de migpunt i dues arquivoltes decorades. A la part superior s'hi obre una petita finestra emmarcada en pedra. La part superior de la façana es troba coronada per un campanar de torre amb dues obertures acabades amb arc de mig punt. Es troba cobert per una teulada d'agulla. A les façanes s'observa un canvi de parament a mitja alçada. Això significa que durant l'ampliació de l'església es realitzà un realçat per fer l'església més alta. A la façana de migdia se li adossa la rectoria. | 08303-175 | Plaça Major s/n | El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Cornil, que ja apareix documentat a l'any 917. Aquesta església ja apareix documentada el 1025 amb funcions parroquials i amb una església sufragània com és Sant Andreu de Bancells. Ja el 1154 en un llistat posterior d'esglésies parroquials, se li uneix coma sufragània el temple de Sant Pere de Catanyadell i Sant Romà de Sau. Entre els segles XVI i XVII es produïren un conjunt de reformes estructurals a l'edifici com ara l'afegitó de cinc capelles laterals. Ja al 1870 es produí una nova reforma per construir tres noves capelles mes i reformar la façana oest. | 41.9483900,2.3874600 | 449230 | 4644227 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72889 | Santa Maria de Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallclara | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XII | L'església ha estat objecte d'una forta i dubtosa restauració, de la qual no en té constància l'ajuntament. | Aquesta capella rural es troba a prop d'un camí a una zona alçada amb un lleuger pendent d'est a oest. Les seves dimensions són de 8,50x16,50 metres amb l'absis de factura senzilla situat a llevant. La seva superfície total és de 106m2. És una església d'una sola nau allargada, amb la porta a l'extrem oest de la façana sud. Aquesta fou oberta posteriorment ja que a la façana de ponent entre el parament s'intueix una obertura anterior, ara tapiada, que hauria esta la porta primitiva. L'accés actual presenta un arc de mig punt i es troba emmarcat en motllures i trencaaigües al damunt junt amb pilastres a banda i banda. S'hi accedeix a partir d'un conjunt d'escales. L'edifici sembla esta format per tres cossos amb una coberta diferenciada. Però amb el carener paral·lel a la façana de migdia. A ponent s'hi obre una finestra adovellada i a la part superior un campanar d'espadanya molt característic de les construccions del segle XII. De les dues obertures preparades per a les campanes, una encara la conserva. | 08303-131 | Santa Maria de Vallclara | Aquesta petita capella es troba documentada ja des de l'any 1166. Al 1285 era regida per un clergue. Segurament hauria estat un petit monestir ocupat per monges clarisses. Al segle XVIII estava a cura d'un sacerdot beneficiat i algunes Deodonades. Entre els segles XIV i XV en tenia cura un monjo del monestir de Sant Pere de Casserres. Al 1433 i després d'un plet els hi fou reconeguda la propietat al rector de Sant Andreu de Bancells, el qual en tingué cura junt amb dos obrers de la parròquia. La capella fou renovada i ampliada amb posterioritat el 1510 i el 1729. El Nomenclàtor la qualifica com a capella situada a 13km de la capital de l'ajuntament. Al 1936 durant la Guerra Civil Espanyola aquest temple fou profanat. | 41.9260300,2.4749500 | 456466 | 4641697 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72889-foto-08303-131-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' Es diu que a l'interior es conserva una imatge del segell XIV. Concretament d'una verge esculpida en alabastre. Tan mateix no s'ha pogut comprovar degut a què no s'hi ha pogut entrar.També cal fer esment que és possible que al subsòl de l'església així com al seu entorn immediat pugui haver-hi restes arqueològiques ja que es tracta d'un edifici d'origen medieval, que segons consta en la documentació escrita podria haver estat un petit convent de clarisses. Actualment no en resten estructures visibles. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 93910 | Sant Vicenç de Verders o Sarriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera | <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> | XI | <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> | 08303-229 | <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> | 41.9771034,2.3805985 | 448684 | 4647419 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72909 | Sant Romà de Sau Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-sau-nou | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Església situada a d'alt d'un turó, prop de les cases conegudes com a Sant Romà avui abandonades. És una església d'una sola nau, però que marca el creuer tan a la planta com a l'alçat. L'absis és de planta semicircular peraltada amb finestres rectangulars que divideixen els espais a en columnes de pedra amb els capitells decorats. A ponent s'hi adossa una capella lateral mentre a la part contraria s'hi afegeix un altre cos que havia estat utilitzada com a vivenda per part del rector. Ambdós cossos es comuniquen amb la nau principal per l'interior. Als peus del temple s'hi troba el cor i a l'interior s'hi troba una taula d'altar de marbre amb un retaule, ambdós dissenyats per l'arquitecte Pericas. La façana es troba orientada cap al sud-oest i disposa del capcer triangular amb una finestra de pedra decorada amb vitralls. Just a la part de davant forma un atri. A la part esquerra del portal s'alça un campanar a mode de torre circular. L'aparell constructiu és de pedra vista i amb un color gris. | 08303-151 | Sant Romà | Prop de la resclosa del pantà de Sau, a la dreta del riu es bastí a partir de 1951 la nova església de Sant Romà, obra de l'arquitecte Josep Maria Periques. En aquest punt és on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases dels dirigents de les obres per a construir el pantà de Sau. El lloc formà un petit nucli residencial. També s'hi construí una caserna de la Guàrdia Civil, avui tots aquests espais es troben abandonats. | 41.9667100,2.4095000 | 451071 | 4646249 | 1951 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Josep Maria Pèricas | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72888 | Sant Romà de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-sau | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Sant Romà de Sau'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana. | XI | Tot i que el campanar ha estat consolidat amb formigó a l'interior la resta d'estructures es mostren molt febles. Una actuació es complicada ja que la major part de l'any es troba sota les aigües del pantà. Tan mateix en moments de sequera seria convenient actuar-hi per tal d'evitar la seva degradació | Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament. L'església de Sant Romà quan és visible es pot observar el seu estat ruïnós, a accepció del campanar que fou consolidat i a l'interior protegit amb formigó. L'edifici religiós fou l'antiga església parroquial. La seva orientació tal i com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic està orientada d'est a oest. És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que es conserva i que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards. A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó. A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants. | 08303-130 | Pantà de Sau | Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917. L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada. Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament. Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües. | 41.9728500,2.3930500 | 449712 | 4646940 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72888-foto-08303-130-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Als voltants de l'església, en moments de sequera s'observen les restes de l'antic poble i del cementiri. Cal fer esment també que durant la sequera del 2004 afloraren a la superfície les restes d'un forn medieval i d'unes sepultures de lloses. L'excavació que es dugué a terme va permetre comprovar que aquest lloc fou ocupat ja des del segle X. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72886 | Sant Pere de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-castanyadell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | És una església que ha sofert nombroses modificacions al llarg dels anys. Actualment és una església de planta rectangular amb unes dimensions de 20x9 metres i orientada de Nord a Sud. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La porta es troba situada a llevant . Es troba coronada per un arc còncau rebaixat, Inscrita dins d'una decoració pentagonal, a la part superior del gablet es troba motllurat i acabat amb unes peces de pedra en forma de peons que decoren els angles. És una portalada pròpia de l'estil barroc. La capçalera es troba a la banda de tramuntana, on es situa l'antic fossar. Per la banda de migdia s'adossa a l'edifici la rectoria i a llevant un parell de capelles laterals. Damunt del portal hi trobem una torre campanar també d'estil barroc, amb finestres a cada una de les bandes acabades amb arc de mig punt. La coberta és de teula a doble vessant. Pel què fa al parament es troba recobert per un arrebossat pintat de color blanc en alguns trams i salmonat en altres. Als angles de les façanes així com les obertures estan acabades amb grans carreus ben treballats. | 08303-128 | Sant Pere de Castanyadell s/n | De Sant Pere de Castanyadell es tenen notícies històriques des del 1099. Tan mateix l'església actual data de 1717 coincidint amb l'augment demogràfic de la zona. Al fogatge de 1553 es declaren 6 cases pertanyents a la parròquia de les quals encara es conserven el Riber, La Sala, Panissers i el Tortadès. El Jover, es troba en estat de ruïna així com també el Monnar. El cens realitzat a Catalunya l'any 1626 apareixen també 6 cases i 52 persones, una de les vivendes estava valorada amb 1000 escuts i les altres 5 en 500. El 1687 la zona era propietat del Marquès d'Aitona i hi vivien un total de 10 famílies. El 1782 hi havia 12 famílies i 104 persones. El Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 la descriu com un edifici religiós situat a 6km de la capital de l'ajuntament | 41.9255700,2.4292700 | 452678 | 4641670 | 1717 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i ésser una església documentada a l'edat mitjana, no en resten parts visibles d'aquesta primitiva església. Tan mateix un bon estudi de paraments o bé la recerca arqueològica del subsòl podria posar de manifest la presència d'elements arquitectònics de la primera construcció. | 96|98|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72884 | Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XI - XVII | Aquest conjunt està format per tres elements, en primer lloc l'església, el cementiri a la part posterior i finalment un cos adossat que correspon a la sagristia. Edifici d'una sola nau amb el creuer marcat. L'edifici primitiu d'estil romànic presenta nombroses modificacions posteriors sobretot al llarg del segell XVII amb la construcció de dues capelles laterals. L'absis es troba orientat a llevant i presenta una decoració d'arcs llombards i arcuacions cegues. Amb una petita finestra que s'obre al vell mig. A la part alta, sota la coberta hi una decoració de serra o dentada. A la façana principal situada a l'oest es pot observar la porta amb un arc de mig punt adovellat. A la part superior s'hi obre un petit òcul. A sobre hi ha el campanar de planta quadrada i amb la teulada d'agulla a quatre vessants. L'aparell constructiu és molt regular, sobretot a les parets originaries d'estil romànic ja que es pot observar la presència de carreus disposats en filades força regulars i units amb morter de calç. Els afegits posterior presenten una aparell més irregular i també s'observen teules entre mig dels blocs a mode de tascons. A la part posterior s'hi troba el cementiri. És un espai antigament ocupat per les sagrera que té originen al segle XI i que presenta continuat. Trobem dos punts amb nínxols i un conjunt de lloses al terra. Finalment, trobem afegit a la paret de migdia un tercer cos que correspon a la sagristia. És una construcció on a la façana est es pot apreciar l'aparell constructiu de pedra irregular i la part sud, es troba arrebossada i s'observa un rellotge de sol i una petita finestra a la part més oriental. | 08303-126 | Sant Andreu de Bancells s/n | La primera notícies històrica data del 1101 quan formava part de la demarcació de Sau al voltant del Castell de Cornei o Cornell. La seva construcció cal situar-la en el moment de màxim apogeu de l'art romànic, coincidint amb el procés de feudalització i parroquialització del territori. Als fogatges de 1553 diuen que hi a la parròquia hi vivien 9 famílies, 1 capellà i 8 laics. Dels noms citats encara en resten les actuals cases de El Crous de Sant Andreu, el Vilar, Torrents, Fogueres i Bancells. Al segle XVII fou reformada i ampliada, en concret el 1624 es té constància que es construí el portal principal. El 1687 el Bisbe de Vic, Antoni Pasqual realitzà una visita pastoral fet que ens permet saber que la propietat l'ostentava el Marquès d'Aitona, hi la parròquia disposava de 12 cases entre les que cita com a Benefici la Capella de Vallclara. Al 1724 es té constància que el rector n'era Mateu Codina i que hi vivia l'Hilaria Rovira. El 1776 es construí la torre del campanar. Al 1782 hi havia 14 cases i 148 persones. Al nomenclàtor de 1860 descriu l'església parroquial situada a 9 km de l'ajuntament. | 41.9348400,2.4469400 | 454150 | 4642690 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72884-foto-08303-126-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha inventariat aquest edifici com a conjunt arquitectònic, tan mateix caldria tenir en compte que degut al seu origen medieval i del fet que es tracti d'una parròquia, caldria considerar el subsòl d'aquest edifici com a jaciment arqueològic. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72883 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona-0 | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | Aquest jaciment es troba a la part meridional del grup del Cingle Vermell. És un abric situat al peu de la cinglera a una àrea de bosc de pins i alzines. Segons informacions del director de la intervenció Jordi Estévez hi havia una bancada de sediment adossada a la paret de l'abric de no massa potència ni extensió. El sediment tal i com passa en altres jaciments de la zona, estava format per sorres acumulades gràcies a la descomposició de la cinglera i per aportació eòlica. El jaciment va posar al descobert restes òssies de fauna i indústria lítica semblant a la recuperada al Cingle Vermell amb utillatge fabricat en suport de quars. Aquest jaciment es considera exhaurit. La cronologia del jaciment es situa al Paleolític Inferior (15000-9000 aC) | 08303-125 | Els Munts | El 1980 un equip dirigit per Jordi Estévez realitzà la campanya arqueològica que va permetre recuperar-ne el material i els resultats descrits | 41.9344100,2.3704300 | 447807 | 4642686 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72938 | Sala del Mirador de la Presa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-del-mirador-de-la-presa | XX | Estructuralment es troba en bon estat però en desús i lleugerament degradat | Es un edifici situat a l'extrem sud de la presa de Sau. Just on surten les aigües de pantà i a l'altre banda de la riba on es troba la Central Hidroelèctrica. És un edifici de dos cossos, els primer de planta rectangular on s'hi troben lavabos i el segon de planta semicircular. És un edifici amb les parets que miren cap a al presa i la seva sortida d'aigües amb vidres ja que la seva funcionalitat era de mirador. | 08303-180 | Presa de Sau | L'edificació d'aquest espai cal posar-lo en relació amb la construcció de la presa, a principis de la segona meitat del segle XX (1960). Fou construït per a ésser un mirador cap a la presa però no ha estat mai utilitzat i actualment encara resta en desús. | 41.9669900,2.4122700 | 451300 | 4646278 | 1960 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72938-foto-08303-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72938-foto-08303-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72963 | Safareig de les basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-basses | XIX-XX | Safareig situat a prop de la llera del torrent de les Fagedes. Es un safareig construït en pedra. De planta rectangular d'uns 3 x 2 metres. L'alçada és d'1,20 aproximadament. A la part superior la es troba acabat amb les lloses de pedra lleugerament inclinades cap a la part interior per facilitar el rentat de la roba. Es pot observar algunes regateres esculpides per on s'escolava l'aigua. Actualment ja no s'usa pel rentat perquè aquest tipus d'estructures han perdut completament la seva funcionalitat. Actualment és un element ornamental i cultural | 08303-205 | Camí de les fagedes | Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està remorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d'utilitzar-se per l'existència de la rentadora, encara que generalment s'han conservat pel seu caràcter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d'animals. | 41.9468800,2.3865200 | 449151 | 4644060 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72963-foto-08303-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72972 | Ruta de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-les-carboneres | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XX | Encara no han estat restaurades. | Al llarg del corriol que sortint de la Riba es dirigeix cap a sota els cingles de Tavertet i arriba fins a la domus del Pi, s'hi troba un conjunt de 12 carboneres, distribuïdes a banda i banda del camí. Es tracta d'antigues places carboneres, algunes es projecte restaurar-les. Les carboneres són munts de fusta apilonats en forma de con. Els llistons o les branques de fusta es troben disposats de forma vertical, aquesta capa de la carbonera s'anomena la pila. A la part exterior la pila es recobria amb capes vegetals d'herba, fulles seques, branques mes petites i tot seguit es recobria amb terra que és la que permet que la fusta cremi en somort i es creï el carbó. D'aquestes piles no en resta cap evidència tan sols les places o llocs on es dipositaven. Al llarg del camí se'n poden observar algunes. | 08303-214 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9786400,2.4039400 | 450619 | 4647576 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72972-foto-08303-214-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Existeix una proposta per tal que aquestes carboneres siguin restaurades pel Departament de Parcs de la Diputació de Barcelona per fer-les visitables, tan mateix encara no s'ha obert la ruta que hi passa al públic per motius de seguretat. Aquesta ruta però està publicada en una guia de l'Espai Natural | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72882 | Roc del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-migdia | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Roc del Migdia es troba situat a peu de la cinglera de la qual pren el nom. Es troba orientada a l'est i a l'extrem inferior del massís del Collsacabra. El sediment del jaciment és format per sorres en descomposició que provenen de la cinglera i també per aportació eòlica. Són sorres ben sedimentades i barrejades amb algun bloc de calcària que s'ha després de la paret. El jaciment té una llargada de 200 metres de llargada i entre 5 i 15 metres d'amplada segons la zona i depenent de l'activitat erosiva que hagi sofert cada un dels punts. La mitjana de gruix de la potència estratigràfica s'estima entorn als 4 metres. Duran el transcurs dels treballs arqueològics s'han pogut documentar fins a 6 nivells diferents. En els dos primers hi apareixen nivells d'us i terres d'habitació amb els respectius fogars. També s'han recuperat fragments de materials lítics, sobretot denticulats i rascadors de quars. Les restes òssies de fauna són entre altres de cérvol, senglar, cabra i conill. Dels sectors excavats s'han pogut diferenciar zones segons el seu ús. Així doncs, la part més occidental estava destinada a vivenda estacional, fet que es constata sobretot per la presència de fogars. A llevant s'hi localitzà un enterrament la datació del qual és poc precisa però que caldria situar entorn l'època romana i medieval, tot i inicialment semblava que caldria situar-se entorn al 11500 BF. | 08303-124 | Costa de la Rovira | L'inici de les excavacions científiques en aquest jaciment fou el 1980 amb un equip dirigit per Jordi Estévez. Fins el 1985 el mateix equip dugué campanyes de recerca manera continuada. A partir del 1986 i durant dos anys els treballs foren dirigits per A.Vila, C,Guillamon, T.Argelés i G.Wunsch | 41.9610100,2.3836200 | 448922 | 4645631 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72946 | Riera Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-major | BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona | Aquesta riera és un dels principals recursos que vertebren l'hidrologia de l'àmbit de les Guilleries. Procedeix dels estreps del Montseny i concretament de Viladrau, on neix. La Riera travessa de sud a nord els termes de Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau. Va a desembocar a la cua del Pantà de Susqueda. La riera major disposa d'uns 127 km2 de conca i constitueix l'eix fluvial mes potent després del riu Ter. Al llarg de la riera major, més avall del pont de Malafogassa s'hi troba una petita presa de 200m construïda l'any 1967, que subministra l'aigua potable al municipi de Vilanova de Sau. La Riera en el seu últim tram als darrers anys ha vist disminuir considerablement el seu cabal, fen perillar la conservació i la seva riquesa piscícola i ecològica. Cal esmentar que al llarg de la riera hi ha diversos gorgs que són aprofitats al llarg de l'estiu per al bany. | 08303-188 | Riera Major | Aquesta riera ja es troba documentada des de l'alta edat mitjana. Ha estat un eix fluvial estructurador del territori i al llarg del seu curs s'hi ha construït diversos elements de gran interès com són el Pont de Malafogassa així com molins fariners. | 41.9410000,2.4130700 | 451347 | 4643392 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||||
| 72947 | Riera de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-castanyadell | BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona | La Riera de Castanyadell neix al Guiam i desboca a la Riera Major a l'alçada del Pont de Malafogassa. Constitueix una important xarxa hidrològica en la que destaca entre altres, el Sot de les Basses que neix a Sant Andreu de Bancells i el Sot de Puig d'Ases que neix al Collet de la Fusta. És un espai de gran interès degut a la viabilitat i a la riquesa aquàtica perquè permet desenvolupar poblacions pròpies d'indrets amb poc corrent d'aigua. A l'hora esdevé un indret de refugi per espècies poc corrents. Entre la fauna que s'hi troba destaquen els mustèlids, el blauet, la merla d'aigua i la mallerenga d'aigua, també s'observa la presència de visó americà etc. | 08303-189 | Riera de Castanyadell | El topònim que dona nom a aquesta riera ja és documenta des de l'alta edat mitjana. El barri de Castanyadell o la Parròquia del Castanyadell fou un dels primers nuclis habitats que conformaven el municipi de Vilanova de Sau | 41.9242100,2.4260100 | 452407 | 4641521 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72947-foto-08303-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72947-foto-08303-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||||
| 72981 | Rellotge de Sol del Mas la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-la-font | XIX | Situat a la façana principal del mas. És un rellotge de sòl meridional agafat amb grapes a la paret. Presenta les línies horàries fletxades i les mitges hores més curtes. Els números són àrabs, el gnòmon de 15 cm. Acabat en bola i datat. El material constructiu és pedra És llegeix la inscripció de '1877'. | 08303-223 | Mas la Font, s/n | Segons la inscripció que es pot llegir a l'interior del rellotge la data de construcció fou el 1877. | 41.9520500,2.3825000 | 448822 | 4644637 | 1877 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72981-foto-08303-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72978 | Rellotge de sol de la Rectoria de Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-de-santa-maria-de-vilanova | http://www.gnomonica.cat http://www.rellotgedesol.org | XX | Situat a la part del darrera de la rectoria de l'església de Santa Maria. Es troba mig tapat per un conjunt d'arbres que es troben davant de l'edifici. És un rellotge vertical quasi meridional, amb les línies horàries pintades i els números àrabs dins d'un marc. Presenta un gnòmon d'uns 15 cm i una vareta. | 08303-220 | Rectoria de Santa Maria de Vilanova | Segons la data que hi ha pintada al mateix rellotge, aquest fou construït el 1909 | 41.9482100,2.3871600 | 449205 | 4644208 | 1909 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72982 | Rellotge de Sol de la Font d'en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-font-den-marti | XX | Rellotge de sol de doble quadrant que fa cantonada, és vertical de tarda, amb línies horàries i números àrabs de 7 a 12. El gnom de 25 cm i presenta una vareta. Es pintat al fresc sobre la pedra amb unes dimensions d'uns 30 x 30 centímetres. S'hi llegeix el lema: 'Homo qua / su umbra' | 08303-224 | Mas la Font d'en Martí | 41.9330800,2.4018700 | 450412 | 4642519 | 1995 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||||||
| 72984 | Rellotge de sol de Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mon | XX | Rellotge de sol format per una composició de rajoles de ceràmica d'unes dimensions de 5x7 centímetres. És vertical amb les línies horàries y números romans del VI a VI. Si veu dibuixat un gran sol al pol. El gnòmon és d'uns 80 centímetres amb vareta i signat i datat '1970'. També s'hi llegeix el lema 'Ni tu ni jo, tindrem corda, si no és Déu, qui se'n recorda' | 08303-226 | Mas Can Mon | Segons consta en el dibuix del rellotge de sol, la data de construcció fou el 1970 | 41.9343000,2.4478400 | 454224 | 4642629 | 1970 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72984-foto-08303-226-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segui | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72985 | Rellotge de Sol de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bancells | XIX-XX | Les lletres i signes de l'interior del rellotge són pràcticament il·legibles | Rellotges vertical de matí, amb les línies horàries i les mitges hores. S'endevinen les restes de la numeració i es llegeix el lema 'cada dia que passa t'atansa a la vida' El gnòmon és d'uns 80 centímetres i conserva la vareta. És un rellotge de sol pintat sobre guix al fresc. | 08303-227 | Mas Bancells s/n | 41.9450000,2.4304900 | 452794 | 4643826 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72985-foto-08303-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72985-foto-08303-227-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||||
| 72983 | Rellotge de sol al carrer de les escoles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-carrer-de-les-escoles-13 | XXI | Rellotge de sol en pedra. És vertical de matí amb les línies horàries, les mitges hores són més curtes. Els números són romans de VI a V. El gnòmon és d'uns 20 cm. Disposa d'una vareta i és signat i datat '2008'. A la part superior es pot apreciar la decoració esculpida d'un gall, un sòl i la lluna amb estrelles. Les seves dimensions són d'uns 40 per 60 centímetres aproximadament. | 08303-225 | Carrer de les escoles, 13 | Segons la inscripció que es llegeix al peu del rellotge, aquest fou esculpit el 2008 | 41.9463200,2.3839400 | 448936 | 4644000 | 2008 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72983-foto-08303-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72974 | Rectoria de Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-de-vilanova | PLADEVALL, Antoni. (1986). 'Santa Maria de Vilanova de Sau' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. | XVIII | La façana es troba força deteriorada en alguns punts l'arrebossat ha caigut | És un edifici que es troba al final del carrer de Santa Maria, adossat a l'església per migdia. Es tracta d'un gran edifici amb la façana principal mirant al sud. És on s'hi troba la porta d'accés que és rectangular i emmarcada en pedra, la llinda i el marxapeu també són del mateix material. A l'alçada del primer pis, just sobre la porta hi ha un petit balcó amb la barana de ferro. A banda i banda s'obren dues finestres amb la coberta emmarcades en carreus de pedra i ampit del mateix material. També, just al costat del balcó hi ha un rellotge de sol. A l'extrem oriental de la façana hi ha un gran finestral. Al tercer i darrer pis. Just sota la coberta s'hi troben tres petites finestres. A la façana occidental, visible des del carrer Santa Maria i la plaça Major, A la planta baixa hi ha una porta rectangular, senzilla segurament per a l'accés de vehicles. Al primer hi ha dues finestres emmarcades en pedra i un ampit del mateix material. Entre mig una petita obertura. Al darrer pis hi ha una nova finestra de factura més simple. A la part davantera hi ha una zona enjardinada amb un banc de pedra i arbres amb la copa degudament retallada i decorada. | 08303-216 | Plaça Major, s/n | El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Cornil, que ja apareix documentat a l'any 917. Aquesta església ja apareix documentada el 1025 amb funcions parroquials i amb una església sufragània com és Sant Andreu de Bancells. Ja el 1154 en un llistat posterior d'esglésies parroquials, se li uneix coma sufragània el temple de Sant Pere de Catanyadell i Sant Romà de Sau. Entre els segles XVI i XVII es produïren un conjunt de reformes estructurals a l'edifici com ara l'afegitó de cinc capelles laterals. Ja al 1870 es produí una nova reforma per construir tres noves capelles més i reformar la façana oest. La construcció de la rectoria segurament cal situar-la en aquest període de reformes que sofrí l'església al llarg dels segles XVIII i XIX. | 41.9482600,2.3872100 | 449209 | 4644213 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72887 | Rectoria de Sant Pere de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-de-castanyadell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | La part que ha estat restaurada per a turisme rural disposa d'un molt bon aspecte, tan mateix les parts que no han estat objecte d'aquests treballs de remodelació es troben en un estat ruïnós | Edifici de planta rectangular amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana orientada a llevant- Aquesta construcció presenta una planta baixa i dos pisos, té annexada una segona casa de planta baixa i un primer pis però que es troba pràcticament en ruïnes. La casa i l'era o pati està protegida per una tanca i a l'interior del recinte s'hi entre per un portal cobert amb una petita teulada a doble vessant. Les portes i tot el conjunt d'obertures de la casa es troben coronades per una llinda de fusta i inscrites en pedra picada. A la part de tramuntana s'hi adossa l'església. Algunes de les parts de la construcció que no han estat restaurades i arrebossades de nou es pot apreciar afegitons i reparacions modernes amb maons i totxo. | 08303-129 | Sant Pere de Castanyadell s/n | La història d'aquest edifici es troba estretament lligat a la de l'església de Sant Pere de Castanyadell. El terme de Sau estava format per les parròquies de Santa Maria de Vilanova, Sant Romà de Sau, Sant Andreu de Bancells, Sant Martí de Querós i Sant Pere de Castanyadell. Els censos de Sant Pere de Castanyadell denoten un creixement progressiu de població al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, fet que provocar la reforma o reedificació de l'església, moment en què es degué, també, ampliar o construir la rectoria. | 41.9255300,2.4290700 | 452662 | 4641666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72887-foto-08303-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72887-foto-08303-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72887-foto-08303-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment funciona com a casa de turisme rural | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72858 | Rectoria de Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | La rectoria fou objecte d'una restauració a finals del segle XX | La rectoria és un edifici que disposa d'una planta en forma de 'L'. Es troba construït aprofitant un fort desnivell del terreny que provoca que exteriorment es pugui observar una planta baixa i un pis en una de les façanes i una planta baixa i dos pisos a la paret situada a la part baixa del pendent del terreny. La coberta és a doble vessant amb bel carener paral·lel a la façana. Davant l'església s'hi observa un cos sobresortint recolzat per dos contraforts de pedra. Els dos portals d'entrada estan situats a la part més llarga del tram orientat a llevant. Ambdós són adovellats amb arc de mig punt. Es pot llegir la data de '1717' en una de les dovelles. Un dels portals presenta les dovelles de major dimensions que l'altre. Les finestres de la planta baixa estan protegides per antigues reixes, la finestra situada sobre el portal d'accés es troba emmarcada en carreus de pedra. La resta han estat reformades | 08303-100 | Sant Andreu de Bancells | La història d'aquesta rectoria va estretament lligada a la parròquia de Sant Andreu de Bancells, que data del segle XII. Tot i que l'estructura de l'edifici no permet observar elements situats en un període de l'alta i la baixa edat mitjana. Aquesta rectoria segurament fou ampliada i reformada al llarg del segell XVIII tal i com consta en la inscripció del portal on es llegeix la data '1717'. Als fogatges de 1553 consta que Mossèn Joan Guillem era vicari. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a casa rectoral situada a 9km de la capital de l'ajuntament. | 41.9347300,2.4468100 | 454139 | 4642677 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72858-foto-08303-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72858-foto-08303-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72858-foto-08303-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'edifici tot i ésser la rectoria d'una església datada del segle XII, exteriorment no presenta elements que puguin situar-se en un horitzó cronològic més antic del segles XVII-XVIII. Tan mateix no es descarta que un bon estudi de paraments o bé un estudi arqueològic permeti constatar la presència d'elements més antic, actualment no visibles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72877 | Puig Esforces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-esforces | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia completament desapareguda sota la runa i la vegetació | Construcció completament enrunada, amagada sota la vegetació. Tan sols en queden els blocs de pedra enrunats. | 08303-119 | Puig Esforces | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 descriu aquesta masia com a 'casa de labor' situada a 2km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici d'una planta habitat constantment. | 41.9485300,2.4035100 | 450560 | 4644234 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72877-foto-08303-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta estructura podria considerar-se un jaciment arqueològic ja que no s'observa cap element constructiu en superfície. Tan mateix s'ha considerat com un edifici ja que així consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72839 | Pont de Malafogassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-malafogassa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | Pont situat sobre la Riera Major, forma part de l'antic camí Ral de Vic a Girona. És un pont construït en pedra. Forma dues arcades desiguals, la primera és per on passa la riera, i és més elevat. El segon és sense finestres o arquets i d'esvelta figura. Els arcs es troben acabats amb carreus de pedra ben escairats. També presenta una barana de pedra i la zona de pas es troba acabada amb grans lloses i blocs de pedra. Fins no fa massa encara circulaven vehicles, tan mateix des de que es prohibí el seu pas, la riera es creua per una passarel·la de formigó. | 08303-81 | Pont de Malafogassa | El pont de Malafogassa fou construït pels vols del 1498 essent-ne el seu mestre constructor Pere Folgueres de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau de Sant Andreu de Bancells, de Catanyadell i de Querós. Així consta per una talla o contribució als feligresos de dites parròquies del 25 de gener de 1498. | 41.9360300,2.4120700 | 451260 | 4642841 | 1498 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72839-foto-08303-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72839-foto-08303-81-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pere Falgueres | 93|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72825 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-9 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XX | La Plaça Major és un conjunt arquitectònic força homogeni format per diverses cases, algunes d'elles antigues amb aspecte de mas que han quedat integrades en l'estructura urbana. Al fons s'hi troba l'Església de Santa Maria, d'origen romànic molt modificada i a partir de la qual s'ha estructurat el creixement d'aquesta zona. La plaça disposa d'una font al vell mig. Ha estat reformada recentment, i disposa d'un enllosat de pedra. Aquest espai obert és on es duen a terme algunes activitats lúdiques i culturals com per exemple la Fira d'Herbes Remaires | 08303-67 | Plaça Major | L'església de Santa Maria es troba documentada des del segle XI. Les esglésies parroquials d'època medieval disposaven d'un espai sagrat al seu redós anomenat la 'Sagrera'. Amb el temps aquests espais foren progressivament ocupats per construccions i en moltes ocasions donen lloc al sorgiment dels nuclis habitats que conformaran els nuclis antics del pobles i ciutats. A Vilanova de Sau trobem algunes construccions properes a aquest l'església que progressivament acabaran formant la plaça actual. | 41.9478600,2.3863000 | 449133 | 4644169 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72825-foto-08303-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72825-foto-08303-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Alguns dels edificis que formen part d'aquesta plaça ja s'han individualitzat en una fitxa apart degut al seu interès cultural i arquitectònic. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72979 | Placa Commemorativa a los Caidos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-los-caidos | XX | Queda parcialment amagada sota l'heura que cobreix part de la façana de l'església de Santa Maria | Aquesta placa es troba a la façana oest de l'església de Santa Maria de Vilanova de Sau. Just al costat de l'entrada principal a l'església. És una placa de pedra amb inscripcions commemoratives que fan referència als caiguts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. La lectura que es pot fer de la placa és dificultosa ja que es troba amagada en part per l'heura que cobreix la façana de l'església. Tan mateix a les línies inferiors es pot llegir '..Caidos..' DIOS I PATR.' I 'ESPAÑA'. | 08303-221 | Església de Santa Maria de Vilanova de Sau | Entre 1936 i 1939 tenia lloc a l'Estat Espanyol la anomenada Guerra Civil Espanyola. L'enfrontament entre les forces que defensaven la República vigent i els Nacionals amb Francisco Franco al capdavant va acabar amb la victòria d'aquest darrer instaurant un règim dictatorial a l'estat. Amb la seva mort es van aixecar nombrosos monuments a la seva figura, així com nombrosos monuments també als soldats caiguts per part del règim franquista, quedant els del bàndol contrari oblidats. Aquesta placa és una mostra d'aquests reconeixements duts a terme als caiguts durant aquesta guerra. | 41.9483700,2.3873400 | 449220 | 4644225 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72935 | Plaça Carbonera 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-8 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 4x4 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-177 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9803100,2.3993800 | 450243 | 4647765 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72935-foto-08303-177-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72906 | Plaça Carbonera 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-7 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. En aquesta plaça a la vessant del turó hi ha restes de terra rubefectada i algunes mostres de cendres, però cap més evidència que permeti documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. No hi ha cap mur de contenció. | 08303-148 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9801200,2.3990600 | 450216 | 4647744 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72904 | Plaça Carbonera 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-6 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-146 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9799900,2.3987600 | 450191 | 4647729 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72903 | Plaça Carbonera, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-5 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-145 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9800500,2.3987000 | 450186 | 4647736 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72903-foto-08303-145-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72902 | Plaça Carbonera, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-4 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. Fa un lleuger pendent, i es troba plena d'herbes que han anat creixent. | 08303-144 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9795800,2.3978000 | 450111 | 4647684 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72902-foto-08303-144-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest punt ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72900 | Plaça Carbonera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-3 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-142 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9794200,2.3975500 | 450090 | 4647667 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72899 | Plaça Carbonera, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-2 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No hi ha evidències de terra rubefectada ni de cendres que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça carbonera es troba seguin un segon corriol més al sud del principal. | 08303-141 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9797800,2.3966000 | 450012 | 4647707 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72898 | Plaça Carbonera 1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-1 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. A una de les vessants de la muntanya s'hi observes restes de cendres i algun i terra rubefactada fruit de l'acció del foc a l'hora de cremar la llenya. Actualment no hi ha cap més evidència de l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. | 08303-140 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 carregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendres. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9807200,2.3999700 | 450292 | 4647810 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72898-foto-08303-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||
| 72932 | Ofici de Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-carboner | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | l'ofici de carboner ha desaparegut, tot i que es conserva en la memòria d'alguns vilatans i s'ha pogut gravar un document visual d'aquesta activitat | La producció de carbó vegetal i de llenya és una tècnica que té uns orígens ben remots. Tan mateix des de mitjans del segle XIX i fins a la primera meitat del XX fou una de les indústries que es realitzaven al bosc més importants. L'ofici de carboner consistia en crear una pila, amuntegant llenya fina que agafava forma de paller, tot seguit es cobria amb branques i terra. Un cop realitzat aquest procés es prenia foc i es deixava cremar en somort la fusta. Tot seguit es retirava la capa de terra i en quedaven les restes de carbó vegetal. Aquest carbó es recollia i es venia per a ser utilitzat per a escalfar les llars, per a les cuines de carbó o també realitzar alguna activitat industrial. | 08303-174 | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'aquest ofici se n'ha gravat un video-documental on es reprodueixen aquestes tècniques antigues. Les carboneres sorgides de la gravació d'aquest document visual resten com a mostra a la zona de la 'Bassassa' | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | ||||||||
| 72780 | Morilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morilla | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici de planta quadrada amb el cos, que actualment està destinat la botiga bar, que avança en relació ala resta. Ocupa una superfície total de 451 m2, i la superfície coberta és de 250 m2. La part posterior és de dues plantes. La coberta és irregular, degut a la forma bàsica de l'edifici, a quatre vessants amb decoracions de terrissa als angles d'unió. La façana, situada a la part que sobresurt, té una porta central que està coberta amb una petita teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A cada banda hi ha una finestra enreixada. Aquesta porta dóna accés a la zona destinada al bar o botiga de queviures. Aquest cos és d'una planta i el posterior de dues. Tot l'edifici està arrebossada d'un rosat intens amb sòcol gris. | 08303-22 | Ctra. Vic-Sau, Km. 18 | Aquest edifici fou construït al pla on s'ubicaven els serveis de personal destinats als obrers que construïen la Presa de l'Embassament de Sau. | 41.9626900,2.4036400 | 450582 | 4645806 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72780-foto-08303-22-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 | |||||||||
| 72849 | Morgaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morgaders | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIV-XVIII | Mas de planta rectangular que es troba a peu de la carretera que porta fins a Vilanova de Sau. La superfície total és de 572m2 i la superfície coberta de 273m2. La casa té dos cossos clarament diferenciats. El primer pertany a l'estructura pròpia del mas i el segon a una torre de planta quadrada adossada a l'estructura. És doncs un mas fortificat. La casa disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'obre una porta dovellada. A la part dreta de la façana sobresurt un cos de galeries sostingudes per pilars de pedra als angles. S'hi troben grans cavalls de fusta que sostenen la teulada. Trobem la presència d'un mur que junt amb les diferents dependències de la casa tanca la lliça, a la qual s'hi accedeix per dos portals, un primer al costat de la torre i un segon prop dels porxos. A la façana que s'observa des de la carretera s'hi obren un conjunt de quatre finestres, dues a cada un dels pisos. Una de les finestres presenta trets gotitzants. La façana conserva parcialment l'arrebossat de color salmó, tot i que es pot apreciar part del parament format per blocs de pedra rogenca disposats en filades irregulars. La torre que s'alça a peu de carretera és de coberta a doble vessant. A la façana de carretera s'obre una petita finestra a la part superior emmarcada en pedra. La resta de finestres que s'obren a les façanes ja són de majors dimensions i també emmarcades en pedra. Es llegeix la inscripció de la data de 1588, segurament fruit d'una reforma posterior, ja que es troba documentada de més antic. L'aparell constructiu també és de pedra rogenca, disposada en filades irregulars. Tan mateix als angles que formen les façanes es troben acabats amb grans carreus ben escairats disposats regularment. | 08303-91 | Morgaders s/n | Aquest edifici fou l'origen del llinatge dels Morgadès, ciutadans honrats de Barcelona. Al segle XIX, el seu patrimoni s'uní al del Mas Torrents ja al municipi de Tavèrnoles. Al terme de Folgueroles el conegut com Torre de Morgaders pertany encara als successors d'aquest llinatge. Tan mateix el mas Mogaders de Vilanova de Sau ha estat venut en diverses ocasions. La torre data de 1377 quan era una possessió de Sant Llorenç de Munt. A partir del segle XV les notícies documentals conservades a l'Arxiu Episcopal de Vic se succeeixen. I posteriorment als Fogatges de 1553 anomenen a Pere Morgaders a la parròquia de Vilanova. El 1615 es documenta la presència de masovers a la casa. Al 1739 segons el cadastre de Vilanova la propietat seguia a mans dels Morgaders tot i que era habitada per masovers. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Caseriu situat a 1,3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9372000,2.3759000 | 448263 | 4642992 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc