API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
72987	Bosc de l'Olivella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lolivella	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.			Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de l'Alic o de les Guixeres de Dalt, a tocar del nucli urbà de Vilobí del Penedès. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..Aquesta supefície boscosa es troba caracteritzada per la presència dels talls de les guixeres, que degut a l'aflorament d'aigua, han suposat un enriquiment en la varietat de la flora i la fauna d'aquest bosc. Així, a les vores dels pèlags s'hi desenvolupen comunitats vegetals caracteritzades per la dependència d'aigua superficial abundant. Es tracta de canyissars i bogars. De forma puntual s'hi pot trobar algun exemplar de tamariu o pollancre. El seu interés natural bé donat pel fet de ser una de les poques superfícies existents amb bosc dins el terme de Vilobí, i d'altra banda per ser el bosc que alberga les noves varietats biològiques derivades de l'afloració lacustre als pèlags.	08304-1	Barri de les Guixeres de Dalt	Tradicionalment aquest turó i el bosc que el cobreix han estat lligats a la casa de Can Olivella, ubicada a la falda Est del turó. Es tracta sens dubte d'una de les masies històriques més antigues del terme de Vilobí, i amb majors referències patrimonials de la zona. Cal pensar per tant que es tractava d'un turó i d'un bosc lligat al patrimoni de la masia, de la qual rebé el nom. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal.	41.3840900,1.6579900	387791	4582265		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72988	Bosc de Cal Carbó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-carbo	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.			Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de Can Carbó. Aquest turó, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, rep el nom de la veïna masia de Can Carbó, i compta amb dues puntes, la de Can Carbó amb una alçada de 303 m. i la de l'Alic, amb una alçada de 316 m. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..	08304-2	Barri de les Guixeres de Baix, a la partida coneguda com Les Moreres.	El nom del Bosc de Can Carbó es troba estretament associat a l'existència de la Masia històrica de Can Carbó, ubicada al peu de la falda de ponent del turó. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal.	41.3832800,1.6554800	387580	4582178		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72988-foto-08304-2-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	A ponent del turó i del bosc, al costat de la masia de Can Carbó, cal destacar la presència de la font de Can Carbó.		2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72989	Bosc de la Coma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-coma	GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.			Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Coma, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, al Nord del Bosc de l'Olivella i les Guixeres, a ponent de la casa anomenada Cal Pacra, ocupant la muntanya de Cal Picolís. Es tracta d'un bosc on predomina el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria devia ser més variada antigament, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i inclús conreuat. El seu interés natural resideix en el fet d'haver-se convertit en una de les poques superfícies boscoses que s'han conservat al terme.	08304-3	Turó de la Coma		41.3882700,1.6568400	387702	4582731		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72990	Bosc de la Planota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-planota	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.			Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Planota, i rep el nom de la veïna masia de la Planota. Aquest turó, ubicat al nord del terme de Vilobí, compta amb una alçada màxima de 307 metres. La part oriental d'aquesta superfície boscosa pertany al terme de Guardiola de Font-Rubí, doncs el bosc és atravessat per l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna, que indica el límits dels terme, sent el cantó de ponent de Vilobí, i el de llevant de Guardiola. A nivell d'espècies vegetals, l' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..	08304-4	Turó de la Planota, a migdia de la partida de Corral Nou		41.4011600,1.6550000	387571	4584164		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna		2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72991	Torrent dels Llacs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-llacs	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.			Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí d'Oest a Est. Neix a la partida del Corral Nou, i discorre per la plana situada entre els dos turons de Bellver i de Vilobí, passant al peu del nucli de Vilobí, concretament an costat de l'església parroquial i l'Ajuntament, on es canalitza, per seguir per la partida dels Baus, i desgussa finalment a la riera de Vilobí a l'alçada de la partida de Vallformosa, just al costat de la carretera BV-2127, al punt ubicat entre l'antiga església de Vallfomosa i la masia de la Sala. Es tracta d'un torrent que només aporta cabdal en èpoques de plujes -primavera i tardor-. La vegetació que l'envolta a les zones no canalitzades, especialment el primer tram és el jonc, la vimetera i la canya.	08304-5	Des de la Rovira Roja, en direcció a Vilobí fins el Barri de la Font		41.3914100,1.6548000	387537	4583082		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72991-foto-08304-5-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72992	Torrent de La Planota o de Bellver	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-planota-o-de-bellver	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.			Curs de caràcter irregular que travessa la meitat del terme de Vilobí per les partides de Corral Nou i els Baus, des del N-O en diracció a S-E. Aquest torrent neix a la partida de Corral Nou, i discorre per tota la plana fins desguassar a la riera de Vilobí a l'alçada del camí de Grabuac. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma ocasional l'alber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils.	08304-6	Des dels Tres Termes, travessant la partida de Corral Nou i el Barri de la Font fins Vallformosa		41.3989000,1.6552400	387587	4583913		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	També és anomenat torrent de la Planota per travessar molt a prop del bosc de la Planota. L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a		2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72993	Riera de Vilobí o de Llitrà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilobi-o-de-llitra	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.			Curs fluvial de caràcter regular que travessa el terme de Vilobí de Nord a Sud. La riera neix al terme de guardiola de Font-rubí, atravessant el bosc de les Graus i entrant ela terme a l'alçada de Cal Divino, discorre llavors en direcció a la partida de Vallformosa, travessant sota un pont la carretera B-2127 de Vilafranca a Guardiola, i passant al costat de l'antiga església de Vallformosa, per desguassar al riu Foix en terme de Pacs. És tracta del curs fluvial de més importància del terme, l'únic que aporta cabdal de forma contínua tot l'any. Rep a l'est el torrent de Cal Cotoliu o dels Pujols, i a l'oest el torrent de Bellver i el torrent dels Llacs que passa pel nucli de Vilobí. El seu interés natural bé donat per ser l'única àrea que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de migdia, a l'alçada de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, la riera de Vilobí, és especialment interessant pel poblament d'amfibis: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.	08304-7	Des de Les Graus, travessa el Pla de Vallformosa fins a Pacs	L'any 1072, aquesta riera apareix anomenada en una venda feta per Miró Odonis al comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell d'un alou situat al terme d'Olèrdola, lloc de la Bleda, el qual diu que afronta a orient i migdia amb el riu 'Vitram'. Aquest topònim segurament indica lloc d'aigües clares. (LLORAC, 1991:32).	41.3791100,1.6740500	389126	4581691		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	És anomenada també riera de Llitrà o de Vallformosa. També era coneguda antigament com a riera Gran, de les Graus, o de la Maçana		2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72994	Torrent de Can Mayol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-mayol	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.		El torren ha estat convertit en rasa	Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí de N-O a Sud. Neix al peu del Bosc de Ca l'Olivella, travessant la plana de les Clotes, prop de les casa de Can Fontanals, i el Pla de Can Mayol, en direcció a la casa de Cal Mayol, i fins al terme de Pacs. Es tracta d'un petit torrent que aporta cabdal només en èpoques de plujes abundants. Recentment a quest torrent ha estat acondicionat i convertit en rasa. La vegetació és escassa, predominant als voltants el jonc, la vimetera i la canya. El seu interès com a espai natural és escàs.	08304-8	Des de la partida de les Clotes fins als plans de Cal Mayol		41.3727900,1.6659000	388433	4581000		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72995	Torrent dels Pujols o de Can Cotoliu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-pujols-o-de-can-cotoliu	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.			Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el cantó Est del terme de Vilobí, discorrent de N-E a Sud. El torrent neix al terme de Guardiola de Font-Rubí, entrant al terme per la partida dels Pujols, al costat de la casa de Can Cotoliu, en direcció a la partida de les tres Puntes, travessant de forma canalitzada la carretera BV-2127, fins a desguassar a la Riera de Vilobí a la partida de L'albonar. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma esporàdica l'àlber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils.	08304-9	Partida dels Pujols fins a la riera de Vilobí		41.3813800,1.6902800	390487	4581923		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	El torrent també rep el nom de torrent de Can Cotoliu, per discorrer al costat de la casa de dit nom.		2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72996	Font d'en Baró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-baro	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.	s.XX	L'espai es troba en un estat de cert abandonament, podent convertir-se en un lloc d'esbarjo i adequació.	Font ubicada a escassos metres a llevant de l'antiga masia de Can Baró. Es tracta d'una antiga font de la qual no en queden restes. Actualment la construcció es redueix a un mur de pedra d'uns cinquanta centímetres d'alçada construït en parament irregular amb un cos central sobresortint pintat en blanc i rematat per un frontó triangular també pintat en blanc. El brollador resulta d'una canonada senzilla. No disposa tampoc d'una aiguera destacable.	08304-10	Bosc de Can Carbó	La tradició que esmenta l'existència d'aquesta font és antiga. Una referència documental que confirmi la seva existència la trobem l'any 1846, en el document que defineix els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, quan es diu que el camí 'continua un tros de dit camí fins al que de la masia Baró de la Font va a la de Lledó'. (LLORAC, 1991: 101). La referència és la de la masia de Can Baró associada a l'existència de la font, ja que sens dubte, per la descripció del tram, es tracta d'aquesta font. Tanmateix, precissar els orígens certers de la seva existència és impossible. Malgrat la seva antigor l'aparell que actualment la conforma és sens dubte recent, datant-se segurament de mitjans del segle XX.	41.3822500,1.6527700	387352	4582067		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Lúdic	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			49	1.5	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72997	Pèlag D	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-d	'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès.	s.XX	Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. El pèlag D es troba separat del casc urbà i no presenta cap infrastructura o equipament que afavoreixi el seu ús com a punt de lleure o educació. Alhora, que és el pèlag que capitalitza en el futur l'interès des del punt de vista de la conservació, i on l'activitat humana pot ocasionar danys de major importància si no es protegeix.	El pèlag gran, pèlag D o pèlag nou, es troba ubicat a migdia del terme de Vilobí del Penedès, a tocar del bosc i del turó de Can Carbó. Ocupa una superfície de 15.880 m2 i té una fondària màxima de 20 metres. Aquest pèlag va aparèixer al voltant del 1993, quan desprès d'anys explotació a cel obert dels dipòsits de guix, es va originar un aflorament del nivell piezomètric, de tal forma que es va produir l'entrada d'aigua en el forat generat. Cal destacar que durant el període d'extracció de material de la pedrera, l'explotació es va realitzar amb el mètode tradicional de voladures, extraient la roca i formant talls verticals que en alguns punts superen els vint-i-cinc metres de desnivell. Aquest ha estat l'orígen dels pèlags i dels penya-segats. La zona actualment ocupada pel pèlag D, va estar inicialment ocupada per dos pèlags diferenciats, que en anar pujant el nivell d'aigua, es van anar fusionant en un de sol l'any 1994. al mateix temps que això passava, les espècies helofítiques anaven colonitzant els marges del pèlag creant un ambient lacustre favorable a espècies vegetals i animals pròpies d'ambients humits. Per acabar d'enriquir l'ambient, els penya-segats originats com a conseqüència de les voladures han anat configurant un hàbitat idoni per se ocupats per espécies rupícoles. Cal senyalar per altra banda que al seu límit nord compta amb algunes zones de gran inestabilitat, en concret a la zona central, on hi ha un punt d'esllevissament apical. El procés d'esllevissament ha originat a la seva base cons de dejecció, molt evidents a la zona central del pèlag, que arriben fins l'aigua. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. . Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida.	08304-11	Solana de Can Sogués	L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Aquest pèlag va entrar en funcionament desprès del 1933, al aparèixer el nivell freàtic en els altres tres pèlags històrics. El pèlag va serexplotat per l'empresa d'Inès Domènech Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. No obstant, no va ser fins el 1933, moment en què es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació, que la modificació del paisatge no va ser crucial, fins a esdevenir un espai únic enmig de la plana agrícola penedesenca. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, ha potenciat els petits boscos que envoltaven la zona. Les tres canteres existents fins el 1933 eren les A,B i C, conegudes en aquells moments pel nom del propietari que l'explotava. El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova, que va ser explotada de forma industrial fins a mitjans dels anys noranta. L'empresa encarregada de la seva explotació era Vilovigyps S.A., que el 1993 es converteix en Iberplaco S.A. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. L'altra era propeitat del Senyor Salvador Suriol. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració.	41.3854800,1.6506300	387178	4582429		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72997-foto-08304-11-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Aquest pèlag era fomat inicialment per dues canteres que posteriorment van quedar unificades. La més antiga era coneguda popularment com Montserrat, i la més recent com La Nova. Actualment es coneix com a Pèlag Nou o Pèlag Gran.	98	2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72998	Pèlag A	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-a	'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès.	s.XIX	Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. Cal assenyalar que aquest pèlag nomès compta amb una valla protectora, però caldria una adequació més consolidada de tot l'entorn.	Antiga cantera de guix actualment abandonada, degut a l'aparició de l'aigua del nivell freàtic, que ha convertit l'espai en una zona lacustre. El pèlag A és sens dubte el pèlag més proper a les cases del nucli urbà de Vilobí. Té uns setanta metres de longitud i una fondària màxima de vuit metres. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida.	08304-12	Barri de les Guixeres de Dalt	L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. L'origen d'aquest pèlag el podem situar a finals del selge XVIII i principis del segle XIX, obrint-se com a complement dels talls històrics ubicats a dalt del turó de l'Olivella. La propietat pertanyia a a la casa de Can Olivella, malgrat que els seus propietaris no l'explotaven mai directament, estimant-se més un arrendament indirecte. En base a aquest fet, la cantera acostumava a agafar el nom de la persona que en aquells moments l'esplotava. Aquest pèlag era conegut a principis del segle XX com el de Cal Sisquet, i a partir dels anys vint com el de l'Olivelló, ja que l'explotació l'exercien els propietaris de la casa de Ca l'Olivelló, que comptaven amb una de les fàbriques de guix. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació esdevenint un espai únic enmig de la plana agrícola. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. Fins el 1998 la propeitat pertanyia al Senyor Salvador Suriol. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea el dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració.	41.3861900,1.6594600	387918	4582496		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72998-foto-08304-12-2.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Aquest pèlag era conegut per diversos noms. Un d'ells era el de pèlag de l'Olivelló , ja que aquest era el nom de l'arrendatari que l'explotava. També era conegut com pèlag del Sisquet, un altre dels arrendataris. Malgrat tot la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella.	98	2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
72999	Pèlag B	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-b	'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès.		Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental.	Antiga cantera d'extracció de guix, ubicada a la falda de la muntanya del Bosc de l'Olivella, a ponent del terme de Vilobí del Penedès. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma de mitja lluna i unes dimensions reduïdes de vint metres de llargada per deu d'amplada. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa.	08304-13	Bosc de la Coma	L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració.	41.3876900,1.6578200	387783	4582665		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-3.jpg	Legal i física	Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava.	85\|94\|98\|80	2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73000	Pèlag C	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-c	'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès.		El pèlag B, juntament amb el C, posseeix actualment un equipament d'educació ambiental, format per un aula de natura i els pertinents accessos i tanques de seguretat. La seva proximitat al casc urbà de Vilobí incrementa el seu valor com a zona de lleure i espai natural.	Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag del Torrelló o del Gori, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma cirucular. La seva fondària és escassa, sent de dos a tres metres en els seus punts màxims, podent restar secs en èpoques d'escassetat. Des del punt de vista biològic resulta el més interessant, ja que la seva escassa fondària ha permès créixer un espès canyís on niuen les polles d'aigua . A banda d'aquest ocell s'han localitzat granotes, serps d'aigua, carpes i carpins vermells. Malauradament en tota aquesta fauna també s'han introduït la perca americana, És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental.	08304-14	Bosc de la Coma	L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració.	41.3874800,1.6568800	387704	4582643		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-3.jpg	Legal i física	Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava.	85\|94\|98\|80	2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73001	Carrerada de Vilafranca a La Llacuna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-vilafranca-a-la-llacuna	ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.	XIV-XXI	Alguns trams d'aquesta carrerada han estat asfaltats i són utilitzats com a camins secundaris pels veïns de la zona	Antic camí que conduïa de Vilafranca del Penedès a La Llacuna, passant per Guardiola de Font-Rubí, i travessant el terme de Vilobí del Penedès. La carrerada comença a la confluència de la carretera B-2127, a l'alçada de la Masia de la Sala, i recorre tot el terme de en direcció a ponent fins a la Fassina Vella. A partir d'aquesta casa, el marge dret pertany a Guardiola de Font-Rubí i el marge esquerre a Vilobí. Es tracta d'un camí en part de terra, i en part asfaltat, d'uns 2,5 m. d'amplada de mitjana. Actualment aquest camí és de terra fins al Barri de la Font a partir del qual queda asfaltat fins a la Fassina Vella. Travessa el bosc de la Planota. Al terme de Vilobí finalitza a l'alçada de Cal Farinas.	08304-15	Des del Pla de Vallformosa fins els Tres Termes	L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència del 'camí reial que de la vila de la Llacuna va a parar a Vilafranca. Dit camí es deixa en arribar a la masia de la Saleta' (LLORAC, 1991:101) Aquest antic camí ramader és un dels més antics del Penedès. S'anomenava també Via Mercadera, ja que durant segles va servir als mercaders i als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia.	41.3872300,1.6749900	389218	4582592		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73001-foto-08304-15-1.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Rovira i Miralles, al seu estudi sobre les carrerades al Penedès, confirmen l'existència d'un antic corral anomenat Corral Nou, l'any 1860, i que era utilitzat pels pastors que duien ramats per la carrerada de La Llacuna. Aquest corral es trobava a la partida anomanda Corral Nou de Vilobí del Penedès, a la qual segurament dóna nom. (ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F,1999:60)	94\|98	49	1.5	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73002	Carrerada de Guardiola a les Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-guardiola-a-les-cabanyes	ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.	XIV-XXI		Branc de carrerada que feien servir els pastors que venien per la carretera de Vilanova i travessaven Vilafranca per anar a trobar la carrerada de la Llacuna, travessant part del terme de Vilobí del Penedès. Es tracta d'un camí d'uns quatre metres d'amplada, que s'inicia a la zona de la font de l'Albonar, en el límit entre Les Cabanyes i Vilobí del Penedès, i continua en direcció Nord, travessant la partida coneguda com les Tres Puntes, i continua a través de la dels Pujols en direcció a Guardiola de Font-Rubí. La llargada d'aquesta carrerada al terme de Vilobí és d'uns dos kilòmetres. Durant tot el traçat, el cantó esquerre pertany al terme de Vilobí, mentre que el cantó dret, pertany fins a la casa de les Tres Puntes al terme de les Cabanyes, i des d'aquí fins al final al terme de Guardiola de Font-Rubí.	08304-16	Des dels pujols de Can Cotoliu fins el Camp del Comte Moi	L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència d'una zona que : 'entra al camí reial que de Sant Joan de Conilles va a Vilafranca. ' (LLORAC, 1991:101)	41.3848500,1.6922600	390658	4582306		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73002-foto-08304-16-1.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		94\|98	49	1.5	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73004	Antiga casa del Comú	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-comu	AA.DD. (1986) Museu de Geologia i del Guix. Col·lecció Rovira Sendrós. Vilobí del Penedès.	s.XIX	Caldria una adeqüació i un pla de consolidació de l'edifici	Edifici de planta rectangular amb coberta plana, construït en parament irregular, arrebossat i pintat de color blanc. La part inferior de l'edifici, fins a l'alçada d'uns 40 cm. s'ha disposat un sòcol de ciment sense pintar. Consta de planta baixa, primer i segon pis. Sobre el segon pis es disposa un terrat, protegit amb una barana decorativa. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer on es troba ubicat. A la planta baixa es diposen dues portes rectangulars com a obertures. La situació de les portes és als laterals, quedant al centre de l'edifici una pinestra quadrangular, protegida per una reixa. La porta d'accés a l'edifici sembla ser la del cantó de llevant, que també es troba protegida per una reixa. Al primer pis s'obren dos balcons, amb la llosana o peanya, molt malmesa, pràcticament inexistent, i amb una barana de ferro també molt malmesa. Al segon pis es repeteix l'esquema d'obertures, igulament molt malmeses. La barana que protegeix l'espai del terrat es formada a base de petites columnetes de base quadrangular, on s'intercalen tres cossos en forma semicircular, dos a les cantonades i un al mig. Actualment manca d'edificis adossats. La façana posterior de l'edifici es troba encarada al Nord. S'obre amb tres balcons – tres al primer pis i tres al segon- que romanen unificats amb una sola peanys i reixa. Sent aquestes últimes de gran llargaria i extenent-se al llarg de tota la façana. Malgrat poder comptar també amb un terrat, la barana manca de qualsevol tipus de decoració.	08304-18	Nucli urbà de Vilobí. Carrer del Jardí, nº 1 (08735 Vilobí del Penedès)	Edifici construit a finals del segle XIX al solar antigament ocupat per la capella de la Mare de Déu dels Àngels. Aquesta capella fou enderrocada l'any 1859 i l'estat es va apropiar del terreny. En aquells moments hi hagúe una forta discussió entre el rector de la parròquia i el cosisitori per la possessió dels terrenys, segons consta en una carta del 1863, en la qual es diu que el poble s'apoderà de les claus i la campana que es conservava de l'antiga església. L'actual edifici es devia construir a finals del segle XIX, i funcionà com a Casa del Comú fins el 1990, anys en què es va construir el nou Ajuntament. . L'edifici ha partit nombroses modificacions. Aquests últims anys ha estast utilitzat com a oficina de correus. Actualment es troba en desús i en força mal estat de conservació.	41.3894600,1.6620900	388143	4582856		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73004-foto-08304-18-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73005	Cooperativa de Bellver	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-bellver	CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	s.XX		Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en parament irregular arrebossat exteriorment en ciment, i reforçades les obertures (portes i finestres) amb maó. Consta de Planta Baixa i Primer pis. La façana principal es troba orientada a l'Est i és on es concentra la decoració de l'edifici. Aquesta façana es prolonga lleugerament en alçada per sobre de la teulada a modus de frontó, i es corona a la part central amb un petit cos quadrangular. Es tracta d'una façana on l'arrebossat de ciment exterior ha estat decorat mitjançant incisions horitzontals paral·leles i continuades a la planta baixa i horitzontals i verticals al primer pis imitant grans carreus rectangulars. Manté una organització simètrica de l'espai, trobant-se la porta principal al mig de l'espai de la planta baixa i amb dues finestres laterals (una per banda- emmarcant la porta. La porta principal s'obre amb un arc rebaixat, i reomplerta la part superior) tarja- amb ciment. Les finestres laterals són rectangulars i s'emmarquen en un espai encimentat que destaca sota l'arrebossat principal de la façana, i que es remata a la part superior amb un arc molt rebaixat, similar al de la porta. Ambdues finestres es troben protegides exteriorment per una reixa. De manera similar es disposen les obertures al primer pis, obrint-se un gran finestral al mig de la façana del primer pis, que resulta una còpia del portal d'entrada. Aquest finestral té com a decoració una estructura esglaonada feta en ciment aprofitant l'intradós de l'arcada, foradada amb dos rosetons trifolis sota els quals sorgeixen dues columnetes de separació interiors. Darrera aquesta estructura es disposa una finestra balconera. Als dos laterals de la part inferior del finestral s'ha col·locat un mosaic de color groc disposat en trencadís, amb un rombe de color verd al centre. Les dues finestres laterals del primer pis són balconeres i s'exterioritzen en dos balcons fets amb ferro forjat. A l'igual que les finestres de la planta baixa s'han emmarcat en un espai arrebossat en ciment que es destaca de la façana principal, i que es remata a la part superior en un arc molt rebaixat. Sobre el finestral del mig es disposa un petit rosetó trilobulat emmarcat en ciment. La disposició d'aquest rosetó no es correspon amb unes golfes interiors, sinó que forma part de la il·luminació del primer pis. La façana Sud disposa de diverses obertures molt simples, algunes d'elles tapiades. La façana Oest es troba sense arrebossar i amb diverses finestres tapiades. Destaca l'existència d'una portella auxiliar. Portella i finestres es troben reforçades a la part superior amb fileres de maons disposats creant un arc molt rebaixat. La façana Nord no és exempta, sinó que es troba adossada a tota la filera de cases del carrer Cooperativa. Interiorment la subdivisió més gran és la que es fa entre la planta baixa i el primer pis, ja que els espais interiors són molt simples i unitaris. La planta baixa és formada per un gran espai sense separacions que ocupa pràcticament tota la planta. Trenca aquest gran espai l'existència d'un gran escenari que ocupa tota l'amplada de l'edifici aixecat sobre un graó d'un metre i mig d'alçada. El terra de la sala és cobert amb paviment hidràulic decorat amb motius vegetals i florals de color marronós i verd, creant entre diverses rajoles un conjunt decoratiu. El sostre és fet amb bigues de fusta. L'espai compta amb una subdivisió creada per un tabic que s'exten internament al llarg de la paret Nord de l'edifici, on es troben els sanitaris i algunes petites sales de reunions. A l'extrem Nord de la paret Est, es conserva un petit altell d'obra adossat a la paret, que servia per col·locar les antigues màquines de projeccions.	08304-19	Barri de Bellver. C/Cooperativa, 1, (08735 Vilobí del Penedès)	L'edifici de la Cooperativa de Bellver va ser aixecat l'any 1927 pels veïns del Barri de Bellver. Aprofitant la construcció de l'edifici, el mateix any van ser aixecada la línia de cases de adossades al cantó Nord, que conformen l'actual carrer Cooperativa. Originàriament es tractava d'una Cooperativa de caire agrari i rural. L'objectiu era posar a la venta dels socis de l'entitat, productes alimentaris bàsics: oli, patates, sucre, vi etc.. a preus reduïts, pràcticament de majorista. També es venien altres productes no destinats al consum humà com per exemple adobs, pinsos etc..La gestió de la botiga corresponia als membres de la Junta, que cada vespre obrien durant unes hores la botiga. El mobiliari era escàs, ja que tan sols es comptava amb una taula i una petita prestatgeria de fusta. L'objectiu de l'entitat de la Cooperativa i de l'edifici també era lúdic, ja que des de la seva creació va passar a ser l'entitat organitzadora de la Festa Major de Bellber, i l'edifici el local on es celebraven els balls i actes lúdics. Paral·lelament el pis superior es va disposar com a cafè públic, i era arrendat per alguns dels veïns del barri de Bellver. Durant els anys cinquanta i fins els setanta també va funcionar com a cinema. L'edifici es manté intacte des de la seva construcció, tan sols ha patit algunes reformes durant el transcurs de l'any 2000, destinades a consolidar la seva estructura, especialment la de la teulada, que va ser reforçada amb bigues de ferro. Actualment el sistema d'organització de l'entitat continua sent el mateix, estant en mans d'una junta gestora que es renova periòdicament. Malgrat no funcionar ja com a cafè, l'entitat –Associació de Veïns del Barri de Bellver- continua organitzant els actes de la Festa Major, i altres activitats de diversa mena, dins el local.	41.3939800,1.6579500	387805	4583363	1927	08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	No es conserven fotografies antigues de l'edifici. Com a fons documental només es conserven els moderns llibres d'actes de l'entitat i la documentació administrativa pertinent, i alguns llibres de comptes i compres dels anys vint i trenta.L'entitat conserva dins el local alguns cartells i programes de festes (No s'ha pogut precisar els anys) La casa es troba catalogada dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. (Cont. Descripció): S'accedeix al segon pis a través d'una escala de dos trams a escaire ubicada a la cantonada S-E de l'edifici.El primer pis compta amb un espai únic, totalment unificat directament sota la teulada. Aquesta última és feta amb una encavallada de fusta, reforçada últimament amb algunes bigues de ferro. El terra és fet amb rajola cuita disposada a la mescla. Aquest espai estava dedicat a cafeteria i bar, conservant com a únic mobiliari intern una barra i ubicada al mig de la paret Oest de l'edifici, i les antigues taules rectangulars de marbre i peus de forja.	98	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73007	Pèlag E	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-e	'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres de Vilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès.			Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag de la Coma, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. El pèlag es caracteritza per la seva forma semicirucular molt oberta. Aquest pèlag no es troba inundat i el seu interès des del punt de vista faunístic es troba en la seva utilització com a espai d'inundació. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, aquest pèlag conforma juntament amb els pèlags B i C un espai objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental.	08304-21	Bosc de la Coma	L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de la Coma, per ser el que més a prop es trobava del cim del turó de la Coma, El 1933, malgrat no apareixer el nivell freàtic encara es va abandonar l'explotació. L'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració.	41.3874800,1.6566400	387684	4582643		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-2.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Aquest pèlag no s'ha inclòs en l'estudi de diagnosi del medi natural dels pèlags fet per Herrando (HERRANDO (2000)), segurament perquè es tracta d'un tall que no es troba inundat. Malgrat tot, desprès d'haver consultat amb els veïns de la zona, coneixedors de la tradició de l'explotació del guix, s'ha optat per classificar-lo com a pèlag, doncs segons ells, era explotat a l'igual que els altres.	85\|94\|98\|80	2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73008	Vinyes de la Masia Via	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-la-masia-via	INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº01.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre.		Actualment la superfície del terreny es troba plantada de vinya.	Jaciment ubicat al mig d'un camp de conreu de vinya emplaçat al davant de la Masia Via. Es tracta d'una plana d'argiles quaternàries , al marge esquerre del torrent de Mayans, a l'extrem nord del terme de Vilobí, prop de la partió amb el municipi de Pacs. S'hi accedeix des de la carta. BV-2127 de Vilafranca del Penedès a Guardiola. A l'alçada de l'església de Vallformosa s'agafa el camí a l'esquerra en direcció a Pacs del Penedès, d'allà s'agafa el primer trencall a l'esquerra que condueix a la Masia Via. Les restes es dispersen superficialment sobre un substrat d'argiles quaternàries, a la banda esquerra del torrent de Mayans, sobre la plana. S'han documentat dos tipus d'indústries sobre sílex ben diferenciades: a) Elements patinats: 1 fragment de nucli unifacial centrípet, 1 ascla sense retocs, i una osca-perforadora. Adscripció aproximada: epipaleolític/Neolític. b)Sílex deshidratat amb alguns elements concrecionats (sòls argilosos desmantellats que han sofert processos de carbonatació càlcica); una rascadora sobre ascla amb retocs dextres i distals (cortical), dues ascles sense retocs i un fragment amb còrtex. De clara adscripció Paleolítica, probablement Mosterià (de tradició axeliana) (CC.AA., 1990)	08304-22	Camp de les Planes. Masia Via (08735 Vilobí del Penedès)	El jaciment manté una cronologia des del Paleolític mig (-90.000-50.000) al Neolític mig (-35.000). Aquest jaciment va ser descobert pel Sr. Josep Mestres i Mercadé l'any 1990 i va passar a ser documentat pel Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya a l'inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) efectuades el mateix any.	41.3766500,1.6708900	388857	4581422		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-2.jpg	Legal	Paleolític\|Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	El jaciment ha estat catalogat com a jaciment de sílex i té el núm.1 dins de la Carta Arqueològica del municipi de Vilobí del Penedès.	77\|78\|76	1754	1.4	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73009	Vinya del Taberner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-taberner	CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº02Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona.	s.III d.C.	Donada la importància del jaciment, caldria la realització d'estudis arqueològics	Jaciment ubicat en un relleu ondulat dins d'una explotació agropecuària ocupada actualment per la vinya, a uns 350 m. a l'oest del Barri de Bellver,dins de l'àrea anomenada 'Els Llacs' -que revela l'existència d' una antiga zona lacustre avui dessecada- amb un torrent homònim que davalla a 200 m. al sud del jaciment. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. A l'alçada del barri de Bellver, s'ha d'entrar al nucli antic, seguint el mateix carrer central fins agafar un camí terrer que cap a l'oest porta fins la propietat del Sr. Josep Torné i Ferré, conegut amb el nom de Vinya del Taberner. El mateix propietari dels terrenys apunta que a principis dels anys vuitanta, en els treballs d'explanació agrícola, sorgiren materials arqueològics. El sr. Magí Suriol (de la casa de la Rovira Roja) informà del jaciment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Es recollí un conjunt de peces arqueològiques format per: - Fragments d'amfora romana Baix Imperial - Un fragment de molí de mà en pecha granítia - La part passiva d'un molí rotatori de granit - Una peça de construcció d'argila cuita, de forma trapezoidal amb encaixos superiors i inferiors, de possible ús termal. - 1 bust femení de marbre blanc d'uns 25 cm d'alçada, 15 cm d'amplada frontal, i 22 cm de costat. Es conserva part del coll (uns 2 cm) i el cap sencer, amb mostres d'erosió que desdibuixen les formes facials, i trencament de nas. El cap mira endavant, lleugerament inclinat cap a la dreta. Els cabells es desdibuixen a partir d'una ratlla que seguint la línia de nas els divideix per la meitat. Els blens que emmarquen el rostre s'enrotllen en forma de diadema a l'alçada de les orelles (deixant lliure el lòbul) i es recullen al clatell en un monyo ample. Actualment en l'àrea del jaciment ocupada per la vinya es localitzen materials arqueològics: -Fragments de tègula romana i dolium, sobretot en els marges on s'emmagatzemen els blocs de despedregar els camps. - 1 maó de factura romana. - Ceràmica sigilada : 1 base de peu anul·lar -Àmfora itàlica -Ceràmica comuna romana de fons estriat -Ceràmica comuna romana africana -Àmfora baix imperial (1 vora) (CC.AA, 1990)	08304-23	Corral Nou. A les afores del barri de Bellver.	El jaciment ha estat documentat i catalogat com a romà, amb una cronologia que va del segle I d.C. al segle III d.C. Per la qualitat del bust femení, i la presència de peces de construcció, tot sembla indicar l'existència d'una vil·la romana, on trobaríem dependències pels treballs agrícoles (amb les dòlia a la 'Pars Rústica') i la zona de vivenda ('Pars Urbana'). També cal tenir en compte la peça de construcció trapezoidal que trobem en edificis de tipus termal, i que podria definir l'existència d'algun complex hidràulic, aprofitant l'existència d'un llac proper. Pel que fa a la cronologia, va del segle I a.C. al III d.C. però manca un estudi acurat de les peces més importants com el bust femení de marbre, que per assemblances amb d'altres peces similars -com el Bust d'Afrodita d'Empúries, al Museu Arqueològic de Barcelona, estudiada per (LLECHA T, 1989:276-281)- i per l'assemblança en el pentinat, podria datar-se al segle I. d.C. Tant el bust com la peça d'ús termal es troben actualment ubicats al museu de Sant Martí Sarroca. La documentació d'aquest jaciment es va produir als anys vuitanta, durant els treballs de preparació de la terra de la vinya actual. Es va informar al servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, que va incloure el jaciment dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA) l'any 1990.	41.3946900,1.6537000	387451	4583447		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Malgrat que el descobriment oficial del jaciment es va produir als anys vuitanta, es possible que amb anterioritat ja es tinguessin notícies de la seva existència. Els antics propietaris de la casa de Cal Jan Pau, compten a casa seva amb nombroses peces (teules, fragments de ceràmica, vores, etc.. ) que caldrien un estudi acurat per determinar la seva cronologia i la possible connexió amb aquest jaciment. També compten amb dues peces prou singulars: Una columna d'estil romà, ubicada actualment al mig del jardí de la casa de Cal Jan Pau, i un fragment d'inscripció romana, que segons tradició oral, pertany a la família des de fa algunes generacions. Podria tractar-se sens dubte de peces recollides en aquest jaciment i traslladades a la casa amb propòsits ornamentals. Cal tenir en compte que un avantpassat de la família – un metge de Vilafranca, casat amb la pubilla de la casa- era un home de cultura amb sensibilitat per la tradició històrica. Cap la possibilitat que tots aquests materials i la columna haguessin estat trobats a mitjans del segle XIX i traslladats a la casa.Cal tenir en compte també, la qualitat del bust femení localitzat al jaciment. Actualment es tracta de l'únic exemple existent al Penedès.El jaciment es troba catalogat dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, (CC.AA.) amb la referència de Jaciment núm.2 del terme de Vilobí del Penedès.	83\|80	1754	1.4	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73010	Can Cotoliu/La Socarrada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cotoliula-socarrada	GIRÓ ROMEU P. (1964-1969). Quaderns de camp. Vol 8. (24 de febrer 1968-3 d'abril 1968) GIRÓ ROMEU P. (1968) « Sección de Arqueologia. Resumen de actividades durante el año 1968'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca, caperta 'Informes'(24 febrer 1968) INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº03.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. GIRÓ ROMEU P. (1968). 'Actividades arqueológicas desde el mes de mayo de 1967 hasta abril de 1968'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca. Carpeta 'Informes' GIRÓ ROMEU P. (1968). 'Vestigios ibero-romanos de Cal Cotoliu, del término de Vilobí, parte baja de la finca de Els Pujols'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca. Carpeta 'Informes' MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. GIRÓ ROMEU P. (1978) “Notes d'Arqueologia de Catalunya”. a Informació Arqueològica. Núm 27-28. p.91-92. RAFEL FONTANALS N (1979). “Constibució a l'estudi de la circulació monetària a la comarca del Penedés” a Symposium Numismático de Barcelona. Asociación Numismática Española. P.15-20.	s.I a.C.	El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment	Jaciment ubicat en un àrea de planícies ocupada actualment pel conreu de la vinya, a 1 km a l'est del poble de Vilobí del Penedès, a tocar amb el límit Sud de l'àrea del torrent de Mayans. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. Al km. 4,2 trobem un trencall a la dreta, a uns 300 m. passat el torrent de Mayans, d'aquí segueix un camí que mena a la masia de Can Cotoliu. El jaciment ocupa la banda Oest de la Masia, a tocar amb aquesta, i delimitada, al Sud pel camí d'accés. La partida es coneix amb el nom dels Pujols. Durant el mes de febrer de 1968, en les vinyes a tocar de la masia de Can Cotoliu, es localitzaren restes arqueològiques que al donar-ne part al Museu de Vilafranca, foren descrites con 'enterramientos con cerámica ibérica de ámfora'. Tot seguit s'esplanà el terreny i foren localitzats. -Fragments de ceràmica ibèrica a torn. - A una profunditat de 30 m. es descobrí: ' una sepultura con ámfora ibérica aplastada encima de una losa, y debajo a un 'Inhumado'(Fitxa nº 78 del catálogo Arqueològico del Penedès) -Molins de fricció en granit i un de calcària rotatori. -Fragments de dòlium Poc desprès, el 3 d'abril de 1968, es porta a terme una excavació de sondeig per localitzar restes noves abans de la plantació de la vinya. Superficialment es detectaren desprès dels treballs agrícoles: -Ceràmica a torn ibèrica comuna (sense especificar) -Ceràmica romana (sense especificar) -“…piedra cuadrada rústica utilizada como contrapeso en las pensas de vino o aceite con un hoyo central donde se emplaza la parte inferior del husillo” - àmfores romanes (sense especificar) -Fragments de dòlim o tégules -2 monedes: 1 semis de bronze ibèric amb seca d'Iltrirca -1 as de bronze d'Adrià amb la inscripció 'Hispania' al revers. Ambdós estan referenciats a la publicació de Núria Rafels i Fontanals . RAFELS I FONTANALS N.(1979:15-20) Pel que fa a l'excavació (sota la direcció de Pere Giró i Romeu) no es coneix cap documentació ni descripció, només les seves anotacions de camp. El sondeig s'efectuà en col·laboració amb alguns membres de la Secció Arqueològica del Museu de Vilafranca. S'identificaren: -Ceràmica a tron ibèric -Ceràmica de vernís negre campaniana -1 ungüentari fragmentat a la part superior (sense coll), de cos allargat (12,3 cm d'alçada), part central (3,5 cm) La dispersió dels materials i el cultiu de la vinya dificulten l'excavació en extensió. Per altra banda tenim la descripció d'un enterrament amb un inhumat cobert per una llosa de pedra i una àmfora ibèrica esclafada damunt i la localització en altres sectors d'ossos humans i fragments d'àmfora. Tot plegat indicaria una ocupació en època ibèrica a partir del segle III. a.C. amb l'existència d'enterraments. També hi tenim la presència romana amb restes d'un assentament agrícola. L'existència d'una moneda d'Adrià ens documenta una ocupació fins almenys el segle II.a.C.	08304-24	Els Pujols. Casa de Can Cotoliu. (08735 Vilobí del Penedès)	Durant el mes de febrer de 1968, en les vinyes a tocar de la masia de Can Cotoliu, es localitzaren restes arqueològiques que al donar-ne part al Museu de Vilafranca, foren descrites con 'enterramientos con cerámica ibérica de ámfora'. Poc desprès, el 3 d'abril de 1968, es porta a terme una excavació de sondeig per localitzar restes noves abans de la plantació de la vinya.	41.3816400,1.6887500	390359	4581954		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-3.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Les restes es conserven al Museu de Vilafranca. El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.03 del terme de Vilobí del PenedèsAquest jaciment apareix referenciat al llibre de Salvador Llorac: Vilobí del Penedès passat i present com a “Camp del Mort”.(LLORAC, 1991: 78)Catálogo Arqueológico del Penedés. Fitxa núm.76. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca	81\|80	1754	1.4	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73011	Vinya del Bartrolí/Els Llacs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-bartroliels-llacs	INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº04.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona.	s.I a.C.	El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment	Jaciment ubicat sobre un promontori que domina una plana fèrtil, i que fins el segle XIX era cobert en part d'estanys que s'extenien en direcció al Sud. D'aquí que la partida es conegui com Els Llacs.Es tracta doncs d'un lloc privilegiat.L'accés es realitza partint del barri de la Rovira Roja, situat al N.E. de Sant Martí Sarroca, des d'on s'agafa la crta. BP-2122 (Vilafranca-La Llacuna), a l'alçada del km 7, just abans d'entrar al nucli abans esmentat, a mà dreta surt un camí en direcció a l'Est, i als 350 m. ens desviem per un camí esquerre i continuarem uns 300m, on ens desviem un altre vegada a la dreta, i a 150m més enllà tornem a trencar a l'esquerra. Recorreguts uns 400 m. arribarem als camps vitícoles on es localitzen restes en superfície. S'han localitzat fragments de ceràmica ibèrica comuna a torn, de cocció oxidant. Es tracta de fragments informes, nanses etc.. També s'han recollit fragments de ceràmica moderna. Tot indica un assentament de caràcter temporal en època ibèrica, en una zona on s'han documentat punts amb dades de la mateixa època, i amb cronologia romana (Camp del Pont, Bosc de les Guixeres, Can Sègol etc..) (CC.AA , 1990)	08304-25	Corral Nou		41.4024100,1.6523700	387353	4584306		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73011-foto-08304-25-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73011-foto-08304-25-2.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Les restes es conserven al Museu de Vilafranca. El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.04 del terme de Vilobí del Penedès.	81\|80	1754	1.4	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73012	Salabret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/salabret	GIRÓ ROMEU P. (1960). Quaderns de camp. Vol 6. (11 de juliol de 1959) Catálogo Arqueológico del Penedés. Fitxa núm.81. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca GIRÓ ROMEU P. (1960) « Sección de Arqueologia. Actividades desde junio 1959 y junio 1960'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca, caperta 'Informes' INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº05.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. ESTRADA J.(1969) Vias i poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo de Barcelona. P.68. Barcelona.	s.I aC-III	El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment	Jaciment ubicat en una planícia ubicada a uns 500 m. al N.E. de la població de Vilobí del Penedès. Es tracta de camps de cultiu ondulats a pocs metres al Sud del Barri de la Font, entre els Torrents del Pantans i la riera dels Graus. S'accedeix per la carretera BV-2127 (Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí). A l'alçada del poble de Vilobí, i passat el trencall amb l'indicador cap a la població, tot just abans d'arribar a l'església de Santa Maria trobem l'entrada d'un camí a la dreta que porta al barri de la Font, i al de Riera. Tot just passats uns 350 m. trobem l'àrea del jaciment al marge dret. Segons la descripció anotada pel seu descobridor Pere Giró: 'En esta finca se han identificado materiales romanos superficialmente, tégulas, dòlums etc. Procedentes de un grupo de sepulturas en teja halladas hace años' (GIRÓ, 1960) Es van identificar: -Fragments de tégula i d'imbrex -Fragments de dòlia -Ceràmica a torn, ibèrica comuna de cocció oxidant: informes i nansa de cinta de contenidor. -Ceràmica sigil·lada: 1 informe de Clara A i una base de Clara C -Ceràmica comuna romana -Ceràmica comuna africana Els materials documenten l'existència d'un assentament agrícola, segurament una vil·la, emmarcat en una cronologia que podria abarcar des del s.I d.C. al III d.C. També cal tenir en compte l'existència d'un enterrament, que podria documentar la ubicació d'una necròpolis. (CC.AA. 1990)	08304-26	Barri de la Font (Camp Salabret)	El jaciment fou localitzat per Pere Giró Romeu el 1959 a partir de troballes superficials que anotà als seus quaderns de camp. Els materials documenten l'existència d'un assentament agrícola, segurament una vil·la, emmarcat en una cronologia que podria abarcar des del s.I d.C. al III d.C. També cal tenir en compte l'existència d'un enterrament, que podria documentar la ubicació d'una necròpolis. La datació d'aquesta només es port fer a partir de la tipologia d'enterrament en tègula, des de l'època romana al segle XII.	41.3905200,1.6699000	388798	4582963		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73012-foto-08304-26-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73012-foto-08304-26-2.jpg	Legal	Paleolític\|Neolític\|Antic\|Ibèric\|Romà\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Tampoc podem deixar de banda la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex localitzat al delimitar el jaciment per fer la Carta Arqueològica. Els materials, molt escadussers poden englobar-se des del paleolític mitjà al eneolìtic.Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.05 del terme de Vilobí del Penedès.	77\|78\|80\|81\|83\|76	1754	1.4	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73013	Corral Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-nou	INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº06. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4.		Està a nivell superficial	Jaciment consistent en un taller lític on es va recollir una mostra d'osca denticulada sobre un gran ascla (120 x 70 x 33 mm) i dos fragments de nuclis petits fets tots plegats sobre un sílex gris-blavós i translúcid, molt deshidratat amb molta costra calcària. També cal assenyalar un fragment de làmina o ascla amb retocs simples i quatre fragments més. Està datat del Paleolític Inferior- Mosterià, de tradició axeliana. Cal assenyalar la seva possible relació amb un antic estany dessecat al segle XVIII que es trobaria cap al barri de Bellver. Aquesta dinàmica de depressió vora el llac, el faria molt semblant al jaciment de 'Camp Gran' (Vilafranca del Penedès) datat en les mateixes èpoques (CC.AA. 1990) Al jaciment s'hi accedeix des de la cruïlla de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna), en el punt km.7 amb el desviament a la Rovira Roja. Recorreguts 2,4 km arribem al nucli abans mencionat amb un cartell indicador, just al cantó del cartell neix un camí que mena cap al barri de Bellver, a uns 400 m es passa per davant de la casa de Cal Pastor. Darrera d'allà a la banda esquerra del camí es troba el jaciment. Just enfront de la casa.	08304-27	Corral Nou . Torrent dels Llacs	El jaciment fou descobert per Josep Mestres i Mercadé a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, quan excavà el jaciment de les Guixeres de Vilobí.	41.3930900,1.6454300	386757	4583280		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73013-foto-08304-27-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73013-foto-08304-27-2.jpg	Legal	Paleolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.06 del terme de Vilobí del Penedès.	77\|76	1754	1.4	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73014	Can Fontanals de Vilobí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-de-vilobi	CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	s.XX		Edifici de planta rectangular amb coberta plana. Construït en maó i arrebossat en ciment, ha estat posteriorment pintat en color blanc. L'edifici es troba integrat dins la xarxa urbana del nucli antic de Vilobí, ubicant-se a la plaça major i fent cantonada amb un desl carrers que menen a la plaça. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal s'orienta a ponent. Es tracta d'una façana molt ordenada que s'obre de forme simètria a la planta baixa i al primer pis. El cos central de la casa, format pel portal principal i el balco del primer pis que es situa a sobre, sobresurten uns 10 cm. de la línia de la façana principal, creant un volum central que trenca la linialitat de la façana. A la planta baixa, s'obre amb un portal principal ubicat al centre de l'edifici. Es tracta d'un portal obert amb un arc molt rebaixat, amb la porta de vidre protegida per una reixa exterior. A ambós costats s'obren dues finestres rectangulats disposades verticalment, amb contrafinestres de fusta, i protegides exteriorment per una reixa. Com a decoració exterior, tant el portal com les finestres es troben emmarcades amb un ressortit exterior que les envolta seguint la línia del portal o les finestres, i que ha estat pintat en un color gris clar. Aquest ressortit es recolza sobre un zòcol exterior que s'aixeca fins uns 30 cm d'alçada. L'empit de les finestres també queda recolzat sobre aquest zòcol. Marca la diferència amb el primer pis un fris exterior que s'exten de forma horitzontal a les dues parts de la façana que resten enfonsades, entre les finestres del primer i segon pis. Es tracta d'un fris que discorren entre dues motllures i que és fet a base de rajoles de color verd. Al primer pis, i de forma paral·lela a la planta baixa, s'obre una finestra balconera al centre del cos sobresortit amb peanya i reixa, i dues finestes rectangulars, similars a les de la planta baixa a ambdós costats –una per banda-. ´Totes tres es troben protegides per contrafinestres de fusta. La decoració d'aquest conjunt és feta amb un ressortit de ciment pintat en color gris clar, formant un arc molt rebaixat que es col·loca sobre les finestres estenent-se pels laterals fins a mitja alçada. Aquest ressortit finalitza en un cul de llàntia format per una rajola de ceràmica vidrada en color verd. La part que es correspondria a l'intradós de l'arc es rebaixa de forma esgraonada, creant un espai interior sobre les finestres que es cobreix amb rajoles de colors verds i blaus. Sota les finestres laterals del primer pis, que s'han obert en el rebaix del mur, també es crea un espai rectangular que es cobreix amb rajoles de colors verds i blavosos. Sobre el primer pis destaca l'existència d'una doble cornisa entre la qual s'han col·locat tres rombs fets amb rajoles de color verd. Sobre la segona cornisa es col·loca una barana protectora del terrat ubicat a la teulada. Aquesta barana fa les funcions de frontó de la façana principal. Es tracta d'una barana contínua molt simple, que es corva amb un arc molt rebaixat a la part central sobresortida, creant l'efecte visual de frontó. La resta de façanes de la casa manquen d'interés arquitectònic, ja que han estat moelt reformades.	08304-28	Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Pl. Major s/n. (08735 Vilobí del Penedès)	Edifici construït entre el 1920 i el 1930.	41.3889300,1.6619300	388129	4582797		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73014-foto-08304-28-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	L'edifici es troba inclòs dins el Catàleg de monuments i Conjunts històrico- artístics de Catalunya del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, en una fitxa de conjunt amb d'altres edificis del nucli anomenada arquitectura del nucli de Vilobí del Penedès.	98	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73015	Feixa Llarga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixa-llarga	INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. Fitxa núm.07.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre.		Atravessat per una carretera	Jaciment ubicat vora el nucli de Vilobí. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, a l'alçada del km.5, passades les caves Vallformosa, i a uns 340 m al S.E. de la població de Vilobí. El sector del jaciment és a banda i banda de la carretera. L'excavació d'urgència es feu directament a una sola estructura, que resultà ser una sitja escapçada per la carretera i el conreu. Feia 110 cm de diàmetre màxim, tenint en compte que en faltava la meitat, i 36 m. d'alçada conservada. Es localitzaren un total de 201 materials arqueològics, bàsicament d'indústria lítica. Pel material es pot datar al neolític antic. El jaciment podria extendre's als camps del voltant conreuats de vinya. (CC.AA.1990)	08304-29	Barri de la Font. Al peu de la Crta. BV-2127. Km.5	El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Mestres de manera fortuïta quan acabaven de netejar els marges de la carretera l'any 1991	41.3871200,1.6717900	388950	4582584		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73015-foto-08304-29-1.jpg	Legal	Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.07 del terme de Vilobí del Penedès.	78	1754	1.4	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73018	Cap femení de marbre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-femeni-de-marbre	<p>AA.DD. (1992) Catalunya Romànica. Vol XIX.El Penedés. p.23 MOLIST N (2001) Informe sobre el Cap de Divinitat d'època romana anomenada 'Venus del Penedés'.</p>	s.I d.C.		<p>Cap femení de marbre blanc d'uns 25 cm d'alçada, 15 cm d'amplada frontal, i 22 cm de costat. Es conserva part del coll (uns 2 cm) i el cap sencer, amb mostres d'erosió que desdibuixen les formes facials, i trencament de nas. El cap mira endavant, lleugerament inclinat cap a la dreta. Els cabells es desdibuixen a partir d'una ratlla que seguint la línia de nas els divideix per la meitat. Els blens que emmarquen el rostre s'enrotllen en forma de diadema a l'alçada de les orelles (deixant lliure el lòbul) i es recullen al clatell en un monyo ample. L'element més característic de la peça és el pentinat que per assemblances amb d'altres peces similars -com el Bust d'Afrodita d'Empúries, al Museu Arqueològic de Barcelona, estudiada per (LLECHA T, 1989:276-281)- i per l'assemblaça en el pentinat, podria datar-se al segle I. d.C. La funció d'aquestes escultures estaria a mig camí entre la funció ornamental i la religiosa, a més de constituir un element de prestigi social pels seus propietaris. Degut a la singularitat de la peça és coneguda com la 'Venús del Penedès' (CC.AA. 1990)</p>	08304-32	Museu de Sant Martí Sarroca.	<p>La peça va ser trobada pel Sr. Josep Torner al jaciment conegut com La Vinya del Taberner durant unes feines d'arranjament del terreny. Segons informació facilitada per la Sra. MªAngels Torné la peça hauria estat localitzada entre els dies 29 i 30 d'octubre de 1990. La peça fou dipostida a l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca, i actualment es troba exposada al museu de Sant Martí</p>	41.3901200,1.6635800	388269	4582927		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-3.jpg	Legal i física	Romà\|Antic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Científic	2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	En línies generals es tracta d'una peça molt poc estudiada. Malgrat tot el valor històric de la peça és molt elevat degut a diverses raons: 1. Es tracta de l'únic exemple d'estatutària romana a la comarca de l'Alt Penedès 2. Malgrat l'alt nombre de vil·les romanes localitzades a la comarca del Penedès, cap d'elles ha estat excavada en extensió, i aquesta peça es converteix en un element de referència imprescindible. Del jaciment anomenat 'La Vinya del Taberner' procedeixen també elements arqueològics com la columna romana de Cal Jan Pau (fitxa nº60), i nombrosos materials arqueològics que es troben en aquesta casa.	83\|80	52	2.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73019	Pergamí de l'any 977	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-977	<p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MIQUEL ROSELL F. Pbro. (1945). Liber Feudorum maior. Vol I. Barcelona. UDINA MARTORELL F. (1951) El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona.</p>	s.X		<p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, al fons de la Cancilleria Reial, es conserva un document datat l'any 997 on es testimonia un judici celebrat davant el comte Borrell de Barcelona, pel qual Bonfill hagué d'abandonar unes terres que deia posseir al lloc de Vallformosa. En aquest judici vàren testimoniar quaranta-nou persones, (caps de casa o focs) que habitaven a la zona, i que segons el document residien des de feia més de trenta anys, per tant podien ser considerades propietàries de les terres que cultivaven. Es tracta doncs d'un document singular mitjançant el qual es pot coneixer qui eren els habitants de Vilobí a finals del segle X. Per la importància del document s'han cregut necessari transcriure'l: ' En judici Borell, comte; i Guadall, vescomte; els jutges Guifré i Audesind; i en presència de Tatefred, Oliba, bonall, Guifré, Crispí sacerdot, Quintila levita, Radulf, Savaric, Todegill i altres prohoms que hi eren presents, a petició de Bonfill, que és procurador de l'anomenat príncep. Reconec, jo, bonfill, i a la vegada deixo al vostre judici el que vaig demanar als habitants de 'Vallefermonsa', quan vaig dir que tot el que tenen de terres, vinyes, edificis, garrigues, boscos ho tenien injustament perquè el dit lloc de Vallformosa, junt amb el seu terme, havia de ser del meu senyor, l'abans anomenat príncep, per drets del seu pare Sunyer, comte, que estigui a la glòria, quan els habitants de l'esmentada vall, amb les seves respostes, digueren que ells no posseïen la dita vall amb els seus termes injustament, ja que feia 30 anys i més que tenen dit lloc amb el seu terme com a cosa pròpia d'ells o dels seus predecessors, que ja han mort, i aquests són els noms dels habitants de l'esmentada vall: Tudilla, dona amb els seus hereus; Fruila; Eldovigi, sacerdot; Todaleg; Sunifred; Durable; Modari; Ferriol; Quintilla; Esteve; Eldrand amb els seus; Guidiscle; Recosind; Adrover; Immila; Plàcid; Asinari amb els seus hereus; Elies, Sendered; Gigila; Remese; Daniel; Desideri; Elperic; Argesinda amv els seus; Fedanci; Llandric amb els seus hereus; Agela amb els seus hereus; Ranovigia; Devota; Gontes dona amb els seus hereus; Ermesinda amb els seus hereus; Boso; Felmir; Daniel; Ansileu; Ferriol; Esteve; Todemon; Galliceni amb els seus hereus; excepte l'alou de Crispí sacerdot i de Quintila i de Novília, dona, i Bella, dona. Sobre el que vosaltres, els esmentats jutges, a mi bonfill, em pogueu interrogar si podia provar que la vall havia de ser del nostre senyor comte, per alguna raó o bé no, jo, Bonfill, en totes les coses en reconec i deixo sobre l'esmentada vall amb el seu terme, pel que fa als drets del meu senyor, perquè no puc provar ni ara ni mai d'on ha de ser la predita vall i el seu terme dels abans esmentats habitants o de qualsevol altra persona que hi tingui alguna cosa, que no pas del comte Borrell, el meu senyor, o de qualsevol altre home, que injustament o al marge de la llei els havia demanat; per això que dic, de veritat i amb justícia ho reconec i ho deixo al vostre judici. Feta la confessió i reconeixement el 17 de les calendes d'abril de l'any 23 del regnat del rei Lotari, fill del rei Lluís. Signatura de Bonfill, que sóc procurador de l'esmentat meu senyor. Aquest reconeixement i deixa e fet. Signa: Eizo. Signa: Tortosí, Gotmar, Folquer sacer, dd; Duran, prevere, ss.Signa:Teudoric.Signa: Recosind. Signa: Galí. Signa: Ratafred. Signa; Audesind,ss. Signa: Guifré,ss. Signa: Borrell, comte, que confirmo que aquest alou sigui franc. Eldovigi, sacer, que aquest reconeixmement i confessió vaig escriure i subscriure el dia i any abans esmentat. (LLORAC,1990:80-81)</p>	08304-33	Arxiu de la Corona d'Aragó. C/Almogàvers, 77 (08018 Barcelona)	<p>La importància del document radica en el fet de què són molt pocs els municipis que poden comptar amb un document de tal antiguitat i on es pugui conéixer amb tant detall qui era la població del terme en èpoques tan remotes. El context històric en el qual es produeix aquest pergamí està lligat als avatars socials i polítics propis de finals del segle X, i que han estat catalogats per historiadors com Gui Bois, Pierre Bonaissie o Josep Maria Salrach de Revolució Feudal. A finals del segle X, bona part de les terres de Catalunya han estat repoblades per pagesos lliures que han roturat terres verges i han fet aflorar nous masos i terres de conreu. Aquestes terres han estat en gran majoria captades pel sistema conegut com “aprissió”, mitjançant el qual els pagesos pasaven a ser propietaris de les terres que havien roturat si les havien conreuat un mínim de trenta anys. Es tractava doncs d'alous lliures. En aquest context els grans propietaris feudals tracten a finals del segle X d'apoderar-se d'aquests alous. Són nombrosos els judicis que es celebren en aquestes dates, en les quals, els pagesos apel·len a la justícia comtal defensant-se dels senyors locals que volen pendre'ls les terres. En aquests judicis tracten de demostrar mitjançant testimonis que resideixen en les seves terres des de fa més de trenta anys, a fi de poder demostrar que els pertanyen.</p>	41.3901200,1.6635800	388269	4582927	977	08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic	2021-04-12 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	L'original es troba localitzat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Carpeta 4. Cancilleria Borrell II, núms. 1 al 74. Extra inventario de Borrell II. 1. Pergamí núm.14. Mides 219x 544 mm. Ben conservat. Escriptura comtal del segle X amb reminiscències visigòtiques. La importància del document radica en el fet de què són molt pocs els municipis que poden comptar amb un document de tal antiguitat i on es pugui conéixer amb tant detall qui era la població del terme en èpoques tan remotes. El document ha estat publicat per: Miquel, F. L.F.M. I, doc. Núm.320. Udina, F/A.C. de B. Doc. Núm.181 Llorac S. 1989: Sant Martí Sarroca, pòsit del Temps. Pp.285-286. Catalunya Romànica. El Bages. Vol XI. Pàg. 24 (està col·locat en un indret que no li correspon)		56	3.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73021	Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca-del-penedes	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.	XVII-XXI		L'arxiu històric comarcal de Vilafranca del Penedès conté fons relacionats amb Vilobí del Penedès al fons gràfic, amb capbreus i altra documentació, i al fons gràfic, que inclou fotogràfies i pel·lícules.	08304-35	Arxiu Històric Comarcal de vilafranca del Penedès. Avda. Europa, 6 (08720 Vilafranca del Penedès)	El fons històric de l'Arxiu de Vilafranca, es troba recollit i organitzat com a arxiu històric des de principis del segle XX, i recull bàsicament fons de caire notarial i eclesiàstic. Actualment forma part de la xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. La col·lecció de fotografies que conformen el fons gràfic es tracta en realitat d'un conjunt de còpies dels originals. Les fotografies originals va ser recollides de forma conjunta a l'Ajuntament de Vilobí arran d'una exposició organitzada per una festa Major a mitjans dels anys noranta. Aprofitant aquesta concentració, des de l'Arxiu històric de Vilafranca es van fer còpies que van ser incorporades a l'àlbum de fotografies de la comarca, juntament amb les d'altres poblacions. El film sobre el treball del guix, va ser gravat l'any 1983 també a iniciativa de l'Arxiu Històric Comarcal.	41.3901200,1.6635800	388269	4582927		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	A més cal tenir present l'existència d'un Fons Registral a l'Arxiu de Vilafranca, que compta amb un apartat anomenat Ofici i comptadoria d'Hipoteques, que avarca els anys 1768-1862, on també podríem trobar referències documentals sobre Vilobí del Penedès.	98	56	3.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73023	Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-vallformosa	<p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.</p>	XVII-XX		<p>A la parròquia de Santa Maria de Vilobí es conserva el següent fons documental: -Confirmacions (1773-1866) -Llibre de l'obra de l'església (1676-1787) -Llibre de compres (1739-1787) -Llibre de l'obra (1787-1890) -Llibre de censos, testaments, òbits. Segle XVII -Padró 1916 -Consueta antiga del Roser (1852-1955) -Apostolat de l'oració (1918-1935) -Cementiri municipal (dos llibres de nínxols) -Defuncions, casaments i naixements (1650-1730) -Defuncions (1744-1791) -Defuncions (1792-1851) -Defuncions (1852-1887) -Defuncions (1887-1939) -Defuncions (1939-1983) -Defuncions (1983 fins ara) -Casaments (1709-1761) Junt amb baptisme -Casaments (1792-1851) -Casaments (1852-1887) -Casaments (1887-1939) -Casaments (1939-1983) -Casaments (1983 fins ara) -Naixements (1596-1625) -Naixements (1760-1804) -Naixements (1760-1766) -Naixements (1804-1845) -Naixements (1845-1853) -Naixements (1852-1874) -Naixements (1875-1900) -Naixements (1900-1939) -Naixements (1939-1982) -Naixements (1983 fins ara)</p>	08304-37	Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes)	<p>L'orígen dels arxiu parroquials de Catalunya, i el de la parròquia de Vallformosa, radica en l'interés que la institució eclesiàstica va ternir, arran del concili de Trento (1630) en tenir la vida de les parròquies controlada. Arran d'aquest Concili, totes les parròquies es van verue obligades a dur un control de la vida parroquial, registrant baptismes, casaments i defuncions, a més a més de la vida interna. L'arxiu parroquial va inciar-se en origen a l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilobí, sent traslladat als anys quaranta a la seu de l'actual parròquia, establint així una continuïtat entre l'una i l'altra.</p>	41.3911300,1.6634300	388258	4583040		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73023-foto-08304-37-1.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic	2020-01-22 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	56	3.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73024	Fons documental de l'Ajuntament de Vilobí del Penedés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-vilobi-del-penedes		XIX-XX		<p>Fons documental format per un total de 485 caixes emplaçades als baixos de l'actual edifici de l'Ajuntament de Vilobí. La descripció del fons documental és com segueix: 1. Adminsitració General (1902-2000) Agrupa documentació del terme municipal general. Organs de govern, alcaldia, Secretaria, Serveis Jurídics, Personal, Correspondència. 2. Hisenda (1881-2000) Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitatm Juntes i Comissions, Fàbrica de moneda 3. Proveïments (1940-1999) Aigües, fonts i safeig, control de proveïments. Juntes i comissions municipals. Transport públic. 4. Beneficència i assistència social (1939-1999) Centres assistencials. Atenció als refugiats i orfes de guerra. Assitència social. Actuacions contra l'atur laboral. Juntes i comissions. 5. Sanitat (1902-1998) Cementiri i serveis fúnebres. Inspecció sanitària. Personal facultatiu. Centres sanitaris municipals. 6. Obra i urbanisme (1919-2000) Planejament i gestió urbanística. Obres municipals. Construcció i manteniment. Obres particulars. Activitats classificades i obertura d'establiments. Promoció de l'habitatge. Juntes i comissions municipals. 7. Seguretat Pública (1898-1994) Guardes jurats. Juntes i comissions municipals. Protecció civil. 8. Serveis militarsa (1909-2001) Quintes, allistaments, lleves forçoses. Bens subjextes a requisa militar. Prestació social substitutòria. 9. Pobalció (1880-1998) Estadístiques generals de població. Censos. Padró municipal d'habitatges. Junta local del cens de població 10. Eleccions (1945-2000) Eleccions municipals. Eleccions al parlament de Catalunya. Eleccions generals. Cort. Senat. Eleccions al Parlament Europeu. Referendums i plebiscits. Cens electoral. 11. Ensenyament (1902-2000) Ensenyament preescolar. Ensenyament primari. Juntes i comissions municipals. Ensenyament especial. 12. Cultura (1957-2000) Festa Major. Festes populars, Activitats i iniciatives culturals. Relacions amb entitats culturals. Servei municipal de català. Esports. Servei de juventut. Promoció Turística. 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (1962-1999) Censos agraris. Foment forestal. Juntes i comissions municiapls. Medi ambient. Representativitat agropecuària.</p>	08304-38	Ajuntament de Vilobí del Penedès. Pl. de la vila, 1 (08735 Vilobí del Penedes)	<p>Els origens del fons es remunten al 1902. El 2001 la Diputació de Barcelona va subvencionar l'ordenació i classificació actual.</p>	41.3901200,1.6635800	388269	4582927		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic	2021-04-12 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			56	3.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73025	Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-5	<p>CAMPILLO, A: 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MAS, J (1913) Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Barcelona. MAS, mossèn: Notes històriques dels bisbat de Barcelona. Vol XXV, pp. 183 v. a 187. S/a. Servades a l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat.</p>	XIV-XX		<p>Bona part de la documentació que es conserva procedent de l'Arxiu Diocesà de Barcelona va ser buidada al seu dia a: CAMPILLO A. 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de barcelona. S/a., i a MAS J.(1913). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Malgrat tot, als fons de l'arxiu es possible trobar-hi documentació a les següents sèries: -COLACIONES: Iniciada a principis del segle XIV, i continuada fins el segle XX, està formada per registres de presentació ,renuncia, institució, permuta, creació de nous altars etc.. i altre documentació relacionada amb parròquies i capellanies. -REGISTRA COMUNIUM: Documentació expedida per la Cúria referent a l'erecció de noves aprròquies, nombrament de càrrecs parroquials, beneficis, albaceas, permisos per construir altars etc.. -VISITES PASTORALS. A partir del segle XVI, el delegat episcopal redactava informes sobre la situació de les parròquies. Es té constància de l'existència d'una visita pastoral a la parròquia de Vilobí al Tomo 54. P.90. -REGISTRA ORDINATORUM: Ordeonacions sacerdotals entre els segles XIV i XX. -REGISTROS GRATIANUM: Autirotzació per a construir i arreglar esglésies i altars. - TAXAE BENEFICIORUM. Inventari general dels rèdits de l'església que servia de base per a senyalar la tasa o contribució.</p>	08304-39	ADB. C/del Bisbe, nº5 (08002 Barcelona)	<p>La raó de l'existència d'un fons documental referent a Vilobí del Penedés en aquest arxiu, radica en el fet de què la parròquia de Santa Maria de Vallformosa està lligada des dels seus origens al bisbat de Barcelona, per tant , el nomenament de mossens, les possibles reformes i obres practicades dins l'església, així com la fundació de beneficis, capellanies etc.. va quedar lligada a la voluntat del Bisbat de Barceloa. Des del segle XIV el bisbat conserva bona part de la documentació lligada a temes adminsitratius i legals de les seves parròquies.</p>	41.3901200,1.6635800	388269	4582927		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic	2020-01-24 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Salvador Llorac al seu llibre 'Vilobí del Penedés. Passat i present', dona notícia de l'existència d'un document del 1846 on queden establerts els límits territorials de la parròquia de Vallformosa. Afirma que aquest document és extret d'un lligall pentanyent a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa i que pressuposadament es troba en aquest arxiu. Al no donar la referència documental, no s'ha pogut esbrinar ni precissar a quina sèrie pertany aquest document.	94\|98	56	3.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73026	Goigs de la Mare de Déu de Vallformosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-vallformosa	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca.	XVIII-XX		Goigs cantants en alanbança a la Mare de Déu de Vallformosa. Existeixen diverses versions, de les quals actualment es manté una actualitzada i musicada l'any 1989 per Joan Maria Aragonès i Rebollar i que és tal com segueix: Vostra vida molt sortosa / cantarem amb alegria / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa / Aquella noble ambaixada / de l'arcàngel Gabriel / per ser de tots exalçada / fou tramesa des del cel / quina sort tan singular / per eixa vall tenebrosa / sigueu... / Els desterrats fills d'Eva / vostre auxili singular / esperaven a la terra / per tenir la llibertat / del pecat que els impedia // la posada més honrosa / sigueu... / La major felicitat / de les moltes que tinguéreu / fou aquella en què venguéreu / vostre fill molt estimat / Estols d'Àngels davallaren / en diada tan formosa / sigueu..../ Joia immensa bé us donaren / els tres Reis d'Orient / quan vau veure que adoraven / vostre Fill tan excel·lent/ presentant-vos moltes joies / amb voluntat fervorosa / sigueu..../ Fou la vostra Assumpció / singularíssima sort / doncs baixaren de l'alt port / els àngels en processó / per pujar-vos, oh Senyora, / amb corrandes molt gustosa / sigueu..../ Els malalts i atribolats / socorreu amb gran conhort / en totes necessitats/ sou auxili i segur port / a qui us reclama devot / socorreu ben amorosa / sigueu.../ Acabada la jornada / en eixa vall tenebrosa / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa.	08304-40	Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes)	La tradició de cantar els goigs a la Mare de Déu de Vallformosa es remunta amb seguretat al segle XVIII. La primera versió escrita que es conserva va ser impresa l'any 1800, i es conserven encara un bon nombre d'exemplars a l'Arxiu parroquial de Vilobí. Aquesta versió editada va ser vigent fins l'any 1989, en que amb motiu de les celebracions festives celebrades pel 55è aniversari de la inauguració de la nova església parroquial de Santa Maria de Vallformosa van ser actualitzats i musicats pel Sr. Joan M. Aragonès i Rebollar. Tradicionalment aquests goigs eren cantats en nombroses celebracions eucarístiques. Actualment només són cantats el dia de la Mare de Déu d'Agost.	41.3911300,1.6634300	388258	4583040		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	56	3.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73027	Pica baptismal de Santa Maria de Vallformosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-vallformosa	<p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. CRUANYES E. VIRELLA X. (1984) Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca del Penedès.pp.56-57</p>	ss.XIV-XVI		<p>Pica baptismal de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Es tracta d'una pica elabora en pedra calcària, de forma troncocònica i els costats còncaus, sobretot a la part més inferior. Les seves mides són :90 cm de diàmetre exterior i 81 cm de diàmetre interior. La seva alçada és de 65 cm, i la base és de 48 cm. No té cap ornamentació a banda d'una faixa al voltant de la boca de 9 cm d'amplada.</p>	08304-41	Museu de Vilafranca del Penedès. Plaça Jaume I, nº 5 (08720 Vilafranca del Penedès)	<p>Segurament es tracta d'una pica originària dels segles XIV i XV. Aquesta pica va restar abandonada durant dècades a l'interior de l'església de Santa Maria de Vallformosa. L'any 1945 va ser rescatada i col·locada al Museu de Vilafranca del Penedès, on actualment fa de brollador de la font l pati d'entrada al Museu.</p>	41.3894877,1.6613488	388082	4582860		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73027-foto-08304-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73027-foto-08304-41-2.jpg	Legal i física	Modern\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Ornamental	2020-07-15 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Aquesta pica fa actualment de brollador al pati del Museu de Vilafranca, tenint com a peu de font, una roda de molí, també d'origen medieval, procdent del terme de Vilobí de Penedès.	94\|85	52	2.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73028	Creu Grossa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa-0	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.	s.XIX		Creu de terme de quatre braços monolítica, elaborada en pedra granítica i que reposa sobre una base formada per quatre graons superposats. L'inferior és una base circular d'un diàmetre de 110 cm. formada per un conjunt de 6 peces trapezoïdals unides al centre. Sobre aquest es col·loca una altra base octogonal de 70 cm. de diàmetre també formada per diverses peces. Sobre aquest es col·loca una altra base quadrangular de 50 x 50 x 30 cm d'alçada. Sobre aquesta s'aixeca l'últim graó també quadrangular de 40 x 40 x 20 cm. d'alçada, sobre el qual es col·loca directament la creu. Aquesta última és un sol bloc de pedra de 140 cm d'alçada x 60 cm d'amplada comptant com a única decoració afegida un petit rebaix que ressegueix el perímetre interior la creu.	08304-42	Nucli de Vilobí del Penedès. Crta. BV-2127 km. 5,5.	Malgrat que no es compta amb dades concretes sobre els seus orígens o la seva data de manufactura, cal pensar que es tracta d'una creu esculpida a finals dels segle XIX o principis del segle XX, potser en substitució d'alguna més antiga. També cal pensar en que la base de graons sobre la qual s'aixeca, especialment els dos inferiors (circular i octogonal) poden ser reaprofitats de la creu anterior.	41.3888500,1.6683200	388663	4582780		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			47	1.3	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73029	Creu de terme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-10	LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.	XV-XXI	La pedra del fust es troba molt erosionada	Creu de terme formada per la unió de dos elements dissociats (un fust i una base), corresponents a dues antigues creus de terme que han estat unificades modernament formant una sola creu, que ha estat col·locada en un dels extrems del terme, concretament al final del camí que va fins a Pacs, indicant per tant la partió amb aquest terme. Es tracta d'un fust circular de 28 cm d'ample x 110 cm d'alçada fet amb pedra granítica de color groguenc sense cap decoració. Compta amb diversos cops al fust que l'escapçalen, i la part superior ha estat completada amb ciment, a fi de crear una superfície plana. Sobre el fust s'ha col·locat una moderna creu de ferro de quatre braços molt senzilla. Aquest fust ha estat adossat i unificat mitjançant ciment amb un peu circular que reposa sobre una base quadrangular de 40 cm d'ample per 90 cm. d'alçada. Es tracta també d'una base monolítica, elaborada en pedra granítica grisosa i sense cap decoració afegida.	08304-43	Pla de Can Mayol (Camp d'aviació)	No es pot precisar amb exactitud l'origen d'aquesta creu, i més tenint en compte que és formada per dos elements de diferent procedència. Per la manufactura cal penar que el fust és més antic que la base. Podent ser el primer inclús d'origen baix medieval, mentre que la base seria més moderna, possiblement del segle XVIII o XIX. Tots dos elements que formen la creu han estat col·locats sobre un petit promontori a mà dreta de la carretera que va de Vilobí a Pacs. Just al final del terme de Vilobí. Malgrat tot, desconeixem la seva localització original, ni quan van ser fusionades.	41.3718000,1.6723600	388972	4580882		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73029-foto-08304-43-1.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		94\|98	47	1.3	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73030	Santa Maria de Vallformosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallformosa	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. BACH A.(1987) Col·lecció diplomàtica del monestir de Santa Maria de Solsona: El Penedès i altres llocs del comtat de Barcelona (segles X-XV). Barcelona CAMPILLO, A: 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. CARBONELL I VIRELLA V. (1993): 'Els voltants de Vilobí: Vallformosa, graubac i les guixeres' a Revista Gran Penedés, nº 34. Vilafranca del Penedès. pp.32-35. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. CRUANYES E. VIRELLA X. (1984) Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca. GAVIN J.M. (1981) Inventari d'esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Barcelona GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. MAS, J (1913) Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Barcelona. MAS, mossèn: Notes històriques dels bisbat de Barcelona. Vol XXV, pp. 183 v. a 187. S/a. Servades a l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca RIUS Y SERRA J.(1947) Cartulario de 'Sant Cugat del Vallès'. Vol III. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.	s.XVII	Malgrat l'estructura dels murs exteriors és bona. A l'interior caldria una restauració i recuperació dels guixos.	Conjunt arquitectònic format per l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa i el cementiri parròquia que l'envolta. El conjunt es troba envoltat parcialment per un mur que tanca parcialment en conjunt, i que arrenca de la cantonada N-O de l'església, envoltant el cementiri fins empalmar amb l'absis de l'església pel seu cantó S-E. Es tracta d'un més modern pintat en color blanc. L'accés al conjunt es fa per una porta oberta en aquest mur i orientada al Nord. Es tracta d'una porta oberta amb un arc molt rebaixat i coronoda amb un frontó triangular i una creu. Aquesta porta ha estat reaprofitada de l'antic mur de tancament del cementiri. Aquesta estranya disposició fa que l'entrada a l'església es faci a través del cementiri. L'església és un edifici de planta basilical de tres naus construint amb parament irregular molt ben treballat i polit i cobert exteriorment a dues aigües amb teula. Les cantonades de l'edifici s'han reforçat amb carreus quadrangulars ben treballats. L'edifici conserva restes d'un antic arrebossat en ciment en alguns trams, especialment de l'absis. Exteriorment no es percep diferència d'alçada que indiqui l'existència de tres naus, ja que les naus laterals, malgrat ser més petites, compten amb un segon pis a sobre que unifica l'alçada exterior. Sobresurt del conjunt, un absis semicircular. L'orientació de l'església és amb la capcelera a l'Est i la façana principal a l'Oest. Destaca l'existència d'una petita finestreta esbiaixada ubicada al cantó Nord de l'absis, realitzada amb carreus ben treballats i coronada amb un petit ressortit arquejat. També destaca la presència d'un gran campanar octogonal de setze metres d'alçada ubicat a la cantonada N-O de l'edifici, que descansa sobre quatre petxines rectes i inclinades i es cobreix amb coberta de pavelló. Les cantonades del campanar també s'han reforçat amb carreus ben treballats. Destaca a mitja alçada la presència d'una motllura semicircular exterior i adossada, que marca l'inici de les obertures del campanar. Es tracta de quatre grans obertures, que s'intercalen ordenadament en el mur –un si i un no- en forma d'arc de mig punt que deixen entreveure les campanes interiors. La façana principal de l'església es troba orientada a l'oest i s'obre amb una porta d' arc de mig punt format per dues petites arquivoltes. Aquesta porta recau sobre un seguit de maons disposats a sardinell. La porta es troba coronada per un frontó d'estil neoclàssic format per una cornisa triangular, enmig de la qual s'ubica un timpà sense decoració. Aquest frontó es recolza sobre un fris on s'alternen tríglifs i mètopes. Sota els tríglifs s'aprecien les règules i les gotes. Les mètopes s'han decorat amb motius geomètrics i espirals. Els laterals d'aquest fris sobresurten en volum de la resta del conjunt, i recauen sobre dos capitells i columnes adossades al mur, que emmarquen la porta d'entrada.La base de les columnes es recolza sobre un pedestal quadrangular i un sòcol. Tot aquest conjunt decoratiu es troba elaborat en pedra calcària ben treballada, i s'ha sobreafegit adossant-lo al mur de la façana. Sobre aquest conjunt de l'entrada s'obre un rosetó que es troba actualment tapiat. Interiorment la coberta-totalment restaurada- és a doble vessant en maó, i reforçada per cinc arc torals de mig punt molt rebaixats, que recauen en pilastres quadrangulars adossades al mur, i que serveixen de línia divisòria entre capelles. El paviment interior és en rajola cuita disposada a trencajunt.	08304-44	Pla de Vallformosa	Les primeres notícies de l'existència d'una església parroquial són del 1087,quan Bonfill fa donació d'una peça de terra que té, i que afronta al nord amb un altre alou dels donadors, situat a Santa Maria de Vallformosa (Sancte Marie de Valle fermosa). Devia tractar-se d'un edifici de pre-romànic, aixecat al mateix indret de l'actual església. El 1322, en la venda que el cavaller Berenguer de Castellbisbal fa a la Pia Almoina, diu que es troba la parròquia de Santa Maria de Vallformosa. El 1328, trobem una àpoca de 100 lliures feta per Berenguer Vendrell, prevere i beneficiat de Santa Maria de Vilobí, per raó d'un establiment de cases a Vilobí. Durant el segle XV hi ha unes col·lacions a Santa Maria de Vallformosa. El 1582 el bisbe de Barcelona dona permís per beneir les campanes de l'església. . El 1589, es fa la fundació d'un benefici per Josep Miret i Joan Pau Fonol, mercader de Vilafranca, per a la casa i heretat anomenada la Sala, situada dins la parròquia. El 1551 trobem una resolució feta per la Pia Almoina als jurats de Vallformosa per a l'obra de l'església. D'un imprès del segle XVII, sense data, sabem que Joan Cases, rector de Vallformosa, pledejà contra Maria Ana Vallesa, per un benefici de Santa Maria del lloc de Vilobí. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. El mateix any-1703-, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. El 1758, el vicari general dóna permís al rector, Josep Masaguer per beneir una campana de l'església. Pels inventaris consultats del segle XIX, es tractava d'una parròquia relativament pobra, i en quedar cada cop més aïllada dels nuclis principals (Vilobí i Bellver), s'opta per canviar l'emplaçament de l'església. La revolució del 1936, afectà tot el contingut del temple que fou destruït, destacant una creu processional gòtica d'argent del segle XV. En quedar sense culte, posteriorment s'anà deteriorant la fàbrica de l'església i va amenaçar ruïna, sobretot el sostre, fins que al 1989 es va decidir restaurar les parts més afectades de l'edifici. Sens dubte en origen l'església de Vallformosa fou d'estil romànic, i es degué enderrocar al segle XVI, que és quan es comença a construir l'actual, la qual quedà enllestida al segle XVII. És molt possible que la decoració d'estucs interior sigui també del segle XVII. La finestra esbiaixada de l'absis du la data del 1652 que es pot considerar com a bona. Al segle XVIII s'optà per dotar l'església amb un porta de més gran categoria, iniciant la construcció del frontó que emmarca la porta de la façana principal, i que du la data del 1778. Al segle XIX es degueren fer algunes reformes interiors, per exemple la d'adequació d'una de les capelles laterals al culte de la Puríssima Concepció, cosa que va fer que es cobrís de forma plana, i es pintés i decorés amb tons pastels. Durant el segle XX també s'han efectuat algunes transformacions, però en aquest cas exteriors, així en una fotografia conservada de l'església a principis del segle XX, s'observa que el cementiri no ocupa l'espai actual, sinó que es limita a ser un afegit al cantó de migdia de l'església, quedant de lliure accés la façana i la porta principal. La porta d'accés al cementiri és la mateixa que l'actual d'entrada al recinte. Cal pensar que en un moment posterior es produí una modernització i ampliació del cementiri que s'extengué cap a la zona de la façana principal, i al tancar-se englobà tota l'església (El 1888 hi ha una reconstrucció del cementiri, però cal pensar que no és l'actual). Aquesta església va ser la parroquial del terme de Vilobí fins el 1933, en que degut a qüestions pràctiques es construí la moderna església de Vallformosa traslladant el culte. A partir d'aquests moments entrà en un estat de degradació, que s'accentuà durant 1936 en que patí un saqueig.	41.3821900,1.6764500	389332	4582030		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73030-foto-08304-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73030-foto-08304-44-3.jpg	Legal i física	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Segons el llibre de les adminsitracions de 1787, a l'església hi havia: el cos preciós de Crist, del Roser, del Remei, del nom de Jesús, de Sant Crist, de Sant Antoni Abat, de Sant Ramon, de Sant Antoni de Padua, del Remei, de Sant Isidre, de Sant Roc, del Bací dels pobres, de Sant Joan, de Sant Josep i de la Puríssima Concepció. (Cont. Descripció):L'absis es cobreix amb una volta radial feta també en maó i reforçada per quatre bigues. La divisió interior de l'espai es fa en tres naus de diferents dimensions, sent la central més ample que les laterals. Les naus laterals es divideixen en quatre capelles laterals –quatre per banda- separades per arcs de mig punt. Les tres primeres, començant per l'absis, presenten la particularitat de comptar amb un segon pis a modus de trifori que recorre tot l'espai superior de les capelles. La coberta d'aquestes tres capelles laterals es fa amb volta d'aresta nervada i tancada amb una clau de volta. Els nervis i la clau de volta han estat profusament decorats amb afegits de guix i decoració vegetal i floral. També s'han decorat els intradós dels arcs de separació entre la nau central i les laterals, amb orles formades per cassetons de guix reomplets amb decoració floral. Destaquen també uns culs de llàntia molt ben treballats. Les dues capelles finals – a tocar de la porta- presenten característiques diferents, obrint-se la del cantó nord amb un arc de mig punt decorat amb estucs de vegetació floral, i cobert per una cúpula semiesfèrica, que descansa sobre quatre petxines i un petit tambor. Tota la cúpula es troba enguixada i decorada amb gran detall. Destaca la presència d'uns rosetons molt ben treballats a l'espai de les petxines, d'un tambor decorat amb escaquejats i caps d'angelet, orles en forma de trena que recorren la cúpula a imitació de nervis, dues de les quals finalitzen en dues fornícules en forma d'arc de mig punt rebaixat, també molt decorades. L'altre capella posterior -la del mur de migdia-– no té tanta alçada, i s'ha cobert amb un sostre recte. La decoració interior és pictòrica a base de colors pastel: blau cel i marró, que dona a entendre que és de factura més nova, i que estaria dedicada a la Puríssima Concepció. Finalitza l'interior de l'església l'existència d'un cor a l'entrada de l'església, aixecat com si fos un primer pis sobre una teulada embigada i un arc molt rebaixat.Adossat al cantó de migdia de l'església hi havia l'antiga casa rectorial, que fou totalment enderrocada.	94	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73031	Santa Maria de Vallformosa de Vilobí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallformosa-de-vilobi	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CARBONELL I VIRELLA V. (1993): 'Els voltants de Vilobí: Vallformosa, graubac i les guixeres' a Revista Gran Penedés, nº 34. Vilafranca del Penedès. pp.32-35. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. GAVIN J.M. (1981) Inventari d'esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Barcelona GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.	s.XX		Conjunt arquitectònic format per l'església de Santa Maria de Vallformosa, el campanar de l'església, la casa del campaner, la rectoria, i un espai destinat a dependències auxiliars. Tot el conjunt es troba edificat en parament irregular sense arrebossar, haven reforçat les cantonades i les obertures-portes i finestres- amb ressortits de ciment imitant carreus de pedra ben trebalalts. L'orientació de l'edifici és força irregular, no corresponent-se amb la orientació clàssica de les esglésies –l'absis al'est-. En aquest cas la façana principal del conjunt s'ha orientat a l'Est, i l'absis a l'Oest. L'edifici de la cantonada N-E és la rectoria. Es traacta d'un edifici format per planta baixa, primer pis i golfes, cobert a quatre aigües amb teula. La porta principal, com la de la resta del conjunt, es troba a la façana Est, i es tracta d'un portal de mig punt al qual s'accedeix després de dos graons. Tota l'arcada es troba reforçada i definida per un ressortit fet en ciment imitant carreus de pedra que alternen rectangulars i quadrangulars. Al cantó dret s'ha obert una gran finestra geminada amb arcades també de mig punt, que es ressalta amb el mateix sistema que la porta principal. Al cantó esquerre destaca una finestra simple de mig punt. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'han obert tres finestres quadrangulars també definides amb un ressortit de ciment imitant carreus de diferents i mides, i un empit a la part baixa. Al segon pis –espai ocupat per les golfes- s'obre una galeria formada per quatre arcs de mig punt que recauen sobre columnetes quadrangulars sense cap decoració, i també emmarcadesamb el mateix ressortit en ciment. A la façana Nord es repeteix el mateix esquema d'obertures, tan sols, que les finestres del pimer pis es redueixen a una. Interiorment la rectoria conserva l'estructura original, conformada per un corredor central i un seguit de estances adaptades a vivenda a ambdos costats. En direcció a migdia s'adossa a la rectoria un petit edifici de planta baixa, amb un portal d'entrada similar al de la rectoria però de menor tamany, i dues finestres de mig punt a tocar de la porta, a banda i banda. De l'edifici destaca el fet d'estar coronat per tres merlets esgraonats fets en maó i acabats en punta. Es tracta d'un espai auxiliar, destinat a magatzem. A migida d'aquest espai s'adossa l'església de Santa Maria de Vallformosa. Exteriorment presenta la fesomia d'un edifici romànic, amb un gran portal de mig punt, degradat amb arquivoltes formades per un seguit de faixes motllurades o esculpides a la cara exterior de les dovelles, que des del parament de la façana, van reduïnt progressivament l'obertura cap endins, i que descansen de columnetes adossades al mur, i que a la vegada reposen sobre un zòcal d'uns 40 cm d'alçada. Arquivoltes i columnetes es troben profusament decorades amb motius vegetals i florals. Els capitells ubicats entre les arquivoltes i les columnetes, tenen decoració vegetal i figurada, representant-se en dos d'ells –els interiors- escenes de lluita entre monstres imaginaris. L'espai ubicat entre la porta d'accés i les arquivoltes és ocupat per un timpà decorat amb l'escena de l'ascensió de la Mare de Déu. Sobre el portal s'ha obert una rossassa també degradada amb faixes motllurades i esculpides, decorades amb motius vegetals.	08304-45	Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Plaça de Mossèn Lluís Panyella (08735 Vilobí del Penedès)	La decisió de construir una nova església al terme de Vilobí pregué cos a principis del segle XX, quan a la majoria de la població, concentrada entre els nuclis de Vilobí i Bellver, li resultava massa lluny per assistir als oficis l'antiga església de Vallformosa. La concentració de la vida política i cultural al nucli de Vilobí, va inclinar definitivament la balança per la construcció d'una església més propera i accesible a la majoria de veïns. El terreny per a la seva construcció fou cedit per Fèlix Mestre Notó.L'edifici és obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), marquès de Sagnier, que traballà a l'obra gratuïtament. La primera pedra es col·locà el sis de febrer de 1927 pel bisbe de Barcelona Josep Miralles. La construcció es projectà pujar-la amb donatius en metàl·lic i jornals de prestació personal, i fou inaugurada i beneïda el vint-i-cinc de març de 1931 pel bisbe de Barcelona Manuel Irurita. Durant la revolució del 1936 sofrí diversos desperfectes,sobretot al seu interior. A la dècada dels 40 s'enllestí el pis de les campanes del cloquer (LLORAC, 1991: 134) L'edifici va ser constrït en estil neoromànic, a imitació de les antigues esglésies romàniques. Pràcticament no ha patit reformes des de la seva construcció, a banda dels elements refets després de la Guerra Civil.	41.3911300,1.6634300	388258	4583040	1933	08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-3.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00		(Cont. Descripció): Sota la coberta inclinada- ja que l'edifici es cobrexi exteriorment a dues aigües- s'ha col·locat com a element decoratiu un seguit de faixes verticals llises sobresortint del mur, unides a la part superior per arcuacions a l'estil de les bandes lombardes, i que segueixen la inclinació de la teulada. Aquestes faixes finalitzen en un cul de llantia decorat amb la forma d'un cap humà. Corona l'edifici una creu d'obra. Interiorment l'església és un edifici d'una sola nau amb planta basilical, a la qual s'accedeix després de travessar un petit espai rectagular adeqüat com a ante-sala. La coberta interior és amb volta de canó de mig punt aguantada per sis arcs torals. L'absis és de planta semicircular i es cobreix amb una volta de quart d'esfera. A banda i banda de la nau principal s'obren cinc capelles cobertes amb volta d'aresta que descansa sobre arcs formers. A migidia de l'església s'adossa el campanar de planta quadrangular de 22 m. d'alçada. L'edifici es troba dividit exteriorment en 4 pisos, amb l'afegit d'un tram superior. A imitació d'un campanar romànic, els pisos es marquen exteriorment mitjançant finestres. En aquest cas es tracta d'una finestra-una per pis- de mig punt geminada, a excepció de la planta baixa que és una finestra simple. A la part superior o cloquer, es troba oberta a les quatre cares amb dos finestrals geminats per cara, emmarcades per arqüacions lombardes a la part superior i inferior (aquestes últimes sota la cornisa). Sobre la línia d'arqüacions superior el campanar es remata amb merlets esgraonats fets amb maó. Espaialment l'interior és conformat per una nau única envoltada de capelles -quatre per banda-, dedicades a advocacions diferents: El roser, la Puríssima Concepció, El Remei, Sant Josep, Sant Isidre, Sant Antoni, el Sagrat Cor i el Sant Crist. L'interior es troba cobert per una volta única, subdividida en trams per uns arcs torals molt ressaltats, que recauen en les pilastres de separació de les capelles. Un fris horitzontal a l'alçada dels capitells de les pilastres recorre la nau principal. Tot el conjunt en colors clars, i amb decoració floral a les parets laterals. La il·luminació es realitza a través d'un seguit de rossetons -un per capella- protegits per vidres de color verdós. Pressideix l'altar la imatge d'una mare de Déu ubicada dins un baldaquí que recau sobre quatre columnes llises. Als peus de l'església s'ubica un cor, que recau sobre un espai destinat a rebedor.	98	46	1.2	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73032	Cal Teixidó o castell d'en Baró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixido-o-castell-den-baro	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	XIV-XX	Caldria interiorment una recuperació de esestructures originals i de l'ornamentació de la sala principal del primer pis.	Edifici de planta quadrangular coberta a dues aigües amb teula i el carener perpendicular a la façana. Construït en parament irregular i arrebossat en ciment sense pintar. L'edifici es troba aixecat al punt més alt del turó on s'ubica el nucli urbà de Vilobí, i s'assenta directament sobre la roca, que és perfectament visible en alguns punts, com per exemple la façana nord de l'edifici, a tocar de la vorera del carrer. Format per planta baixa. Primer pis i golfes. Sobresurten del cos principal un seguit de cossos que han estat adossats amb posterioritat i que fan la funció de coberts i magatzems. Aquest cosos han estat adossats a la façana principal que està orientada a l'Est, i trenquen totalment la visió unitària d'aquesta façana. Un mur de tancament sobresurt de la façana creant un petit espai a modus de pati intern davant de la casa. D'altra banda, hi trobem un altre edifici d'un pis d'alçada que ha estat adossat a la façana Sud. L'accés a aquest edifici es realitza passant per davant de la façana principal de la casa de Cal Teixidor, donant com a resultat un mur de separació entre ambdos, i un arc que permet el pas. A resultes d'aquests cosos adossats a la façana principal –un d'ells d'un pis d'alçada, i d'altra col·locat al davant del primer de planta baixa- la façana principal queda reduïda pràcticament a la prota d'entrada i a la finestra del primer pis. La porta d'entrada és feta amb un portal adovellat de mig punt. Les finestres són quadrangulars sense decoracions afegides. A la façana Nord i Oest, amb visibilitat des del carrer no es destaca cap obertura execepcional a banda d'algunes finestres de petites dimensions obertes al primer pis. L'interior de la casa ha estat molt modificada amb el temps. Com a estructuras originals tant sols es conserva una gran arcada apuntada d'estil gòtic, que arrenca a la planta baixa i s'exten fins a l'alçada del primer pis. Aquesta gran arcada ha estat tapiada i aprofitada superposant diversos elements arquitectònics al llarg del temps. Finalment, arran d'algunes obres empreses a la casa va ser descoberta i recuperada parcialment els darrers anys. Al primer pis es conserva la sala principal amb elements propis segurament del segle XVI o XVII. Es tracta d'una gran sala que realitza les funcions de distribuïdor a les diverses habitacions del primer pis, i que compta com a decoració bàsica amb una capa de guix amb la qual ha estat arrebossada. El sostre s'ha recobert amb plaques de guix col·locades entre biga i biga, i decorades amb motius diversos. Entre alguns d'ells destaca l'existència d'algun escut familiar. Les portes d'accés a les habitacions ,tres en total, han estat decorades amb motllures afegides de guix, i d'altres excavades a la mateixa paret de guix, rematades a la part superior amb forma d'arc conopial. El pis destinat a golfes manca d'interès arquitectònic i ha estat destinat a traster.	08304-46	Nucli urbà de Vilobí . Plaça del jardí nº 1 (08735 Vilobí del Penedès)	La primera referència documental que tenim de l'existència d'un castell ubicat a la quadra de Vilobí, prové del document de venda de dita quadra pel cavaller Bereguer de Castellbisbal a la Pia Almoina, en dit document s'explica com es ven en franc alou totes les cases de la quadra de 'Vilalbí', la qual es troba dins la parròquia de Vallformosa, amb la seva fortalesa. (LLORAC, 1991: 87). Aquesta fortalesa que s'esmenta al document deuria ser situada on actualment es troba la casa de Cal Teixidor. Sens dubte es tracta del punt més alt del turó de Vilobí, visible des d'arreu. A favor d'aquesta teoria tenim també l'existència d'una antiga capella dedicada a la Mare de Déu dels Angels, que va ser dreta fins el segle XIX, i que podria tractar-se d'una capella castellera. Madoz, al seu 'Diccionario', comenta l'existència d'unes restes d'un castell. (LLORAC, 1991:87). La ubicació d'aquesta capella seria la de l'actual casa consistorial, al peu de l'antic castell. L'advocació primera seria la de Santa Maria i després la de la Mare de Déu dels Àngels. L'orígen de la construcció arquitectònica del castell es remunta amb seguretat als segle XII, i seria segurament la residència dels castlans de la quadra de Vilobí ,depenents del castell de Sant Martí Sarroca. Les primeres modificacions daten segurament del segle XIV i XV, als quals es correspondrien les arcades encara visibles a l'interior de la casa. Amb la venda de la quadra a la Pia Almoina, aquesta institució passaria a ser la propietària de l'edifici, conventint-se en la casa del representant de la Pia almoia, al territori de la quadra de Vilobí, i el lloc on es pagaven els delmes i els altres drets senyorials, aixó com la residència ocasional dels canonges o preveres del capítol catedralici de Barcelona que visitaven el terme. Durant el segle XVI van tenir lloc noves reformes, que segurament es van concentrar en la planta noble de l'edifici, amb la construcció de la sala principal, i l'afegit ornamental dels estucs i portes enguixades. Segons informació oral facilitada pel propietàri, el Sr. Martí, la casa era originalment a principis del selge XX molt més alta. Comptaba amb tres pisos i un afegit de merlets, però el seu estat era ruinós. El propietari era en aquells moments el sr. Santacana, veí de la Granada. L'avi de l'actual propietari , que era conegut com el Teixidor, la va arrendar al senyor Santacana a finals del segle XIX a canvi d'un cens de dues gallines i rals. La família es dedicava al teixit de bri 8lli aspre i gruixut). Dins de la casa va instal·lar l'obrador amb un teler i al portal una petita botiga de panys i roba. Cap al 1920-1925 la familia va anar abandonar l'ofici.Malgrat tot, el sobrenom de la casa a perdurat. En aquells moments es van fer algunes obres, enderrocant la part superior de la casa que es trobava en ruïnes, i dotant-la de la fesonomia actual.	41.3894100,1.6617500	388115	4582851		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	La familia conserva documentació antiga de caire familiar, com és el cas del contracta d'arrendament. No conserven fotografies antigues de la casa. Sí conserven una petita col·lecció d'estris antics: un celemí, una romana, algunes mesures de gra, algunes forques etc.. No guarden cap estri relacionat amb l'antic ofici de teixidors.	94\|98\|85	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73033	Can Carbó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo-0	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	s.XIX		Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Carbó i algunes dependències annexes que conformen un conjunt residencial de grans proporcions. Tot el conjunt estroba envoltat per un mur perimetral que crea tot un seguit de patis interiors i espais ajardinats. També cal considerat que l'edificació es troba ubicada aprofitant el pendent d'un turó – el de Can Carbó- i per tant alguns espais dins del conjunt s'han sobreelevat creant un espai aterrassat. Al voltant del conjunt es disposen un seguit de moderns coberts, garatxos i naus que disposen les modernes intal·lacions de “Vinyendos del Penedés” destinats a l'explotació agropecuària. L'accés al conjunt es realitza per dues portes obertes al mur i orientades a llevant. Del conjunt arquitectònic es distingueixen dues parts; per una banda les restes de l'antiga masia de Can Carbó orientades a migdia, a les quals s'ha adossat el moder casalot de Can Carbó. Interiorment els dos espais es troben totalment integrats sent pràcticament impossible distinguir on comença l'una i on acaba l'altra. De l'antiga masia només es pot distinguir un tram del que deuria ser la façana principal orientada a migdia, on s'aprecia un portal principal adovellat i rebaixat del qual s'han respectat algunes dovelles. Interiorment destaca l'existència d'una gran arcada de diagragma que dibideix internament una gran sala amb bigues de fusta i que fa de nexe d'unió entre ambues cases. La moderna casa de Can Carbó és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i una torre també quadrangular que sobresurt al centre de l'edifici. Consta de planta baixa primer pis, segon pis i golfes .L'edifici s'ha construït en pedra irregular i ciment granulat a l'exterior. La façana principal es troba orientada a llevant, creant així un espai en angle recte amb la façana de l'antiga masia. La porta principal s'ha obert amb una gran llinda, i es troba acompanyada de dues finestres – una a cada banda- Al primer pis destaca l'existència d'una gran galeria oberta per un seguit de cinc arcades de gran tamany unides amb un pilar quadrangular. Aquestes arcades donen lloc a una galeria interiror coberta amb viges de fusta. Al segon pis s'obren u n seguit de quatre finestres de petites proporcions. La façana de ponent comparteix el mateix tipus de distribució, però l'obertura de la galeria del primer pis ha estat substituïda perun seguit de tres balcons. En aquesta façana s'obre un ull de bou al tram de les golfes, en el qual s'ha pintat un rellotje de sol. La façana de ponent repeteix l'esquema de la de llevant, però a l'alçada del primer pis la galeria dona accés a una terrassa ajardinada. L'interior de la casa conserva l'aire d'una mansió senyorial de principis del segle XX.	08304-47	Bosc de Can Carbó. Casa de Can Carbó (08735 Vilobí del Penedès)	Sens dubte es tracta d'una de les masies més antigues del terme de Vilobí del Penedés. El nom tradicional amb el que apareix és el de Can Carbó de la Guixera, segurament degut a la proximitat als jaciments de guix i l'explotació que d'ells es fes. La primera referència documental la trobem l'any 1322, quan en la relació de cases del terme de Vilobí que apareix en el document de venda de la quadra de Vilobí a la Pia Almoina, apareix una dona anomenada Mancell Carbona, que és vídua d'en Carbó.(LLORAC, 1990: 87). Ja al fogatge del 1553 és té constància de l'existència de Pere Carbó de la Guixera. (LLORAC, 1990: 41). Al 1680 en una de les llibretes de notes de la casa Olivella, la del recompte del mill del delme apareix censada Can Carbó de la Guixera, que contribueix amb una quartera i 2 quartans. Sens dubte devia tractar-se ja d'una de les cases econòmicament més importants de la quadra de Vilobí. (LLORAC, 1990:50). També apareix en la llibreta de delmes que es pagaven a la Pía Almina al 1729 i que es conserva a la Casa Olivella, la menció a Jaume Carbó de la Guixera amb la quantitat de cereals i pagaments en espècie que es feien (LLORAC,1990: 52) . El 1754 a la relació de famílies que composaven el lloc del terme de la Quadra de Vilobí apareix Pau Carbó, llaurador de 39 anys i el seu fill Jaume (LLORAC, 1990: 174). Al cadastre de Vilobí del 1791 apareix Jaume Carbó, amb la relació de terres que té per sembrar, la categoria i l'import que paguen (LLORAC,1990:181) . També al rebut d'arbitris de l'Ajuntament de 1871 apareix Jaume Carbó que paga setanta pessetes i vuit cèntims. (LLORAC, 1990:190). Per l'import pagat, devia tractar-se d'una de les masies més importants del terme. És molt possible que el conjunt arquitectònic actual s'aixequés a finals del segle XIX sobre les restes de l'antiga masia de Can Carbó, inclús aprofitant algunes. De l'original masia de Can Carbó de les Guixeres només resten alguns trams de la façana principal, incorporada a l'edifici actual. No se sap a partirt de quin moment la veïna masia de Can Baró va passar a formar part de la propietat de Can Carbó, segurament a principis del segle XX, quan comencen a mancar notícies de Can Baró. Durant tot el segle XX ambdues propietats van restar unificades.L'any 1990 el conjunt, juntament amb la casa de Cal Baró va ser adquirida per la companyia “Vinyedos del Penedés S.A.” a la Sra. Francisca Carbó, l'últim membre de l'original nissaga de propietaris.	41.3810200,1.6551900	387552	4581928		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	S'ha conservat bona part del mobiliari de l'època. Destaca l'existència d'una pintura a l'oli de grans dimensions que representa una visió idealitzada de les feines de la verema al paisatge a finals del segle XIX. La data de quadre és del 1886 i està signat per Ricarda S.C. També es conserven alguns estris antics relacionats amb les tasques agrícoles:-1 màquina d'aixafar raïm-1 romana-Mesures de graTambé compta amb:-1 pedra de molí-1 recipient cilíndric de pedra	98	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73034	Portal adovellat de Can Mayol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-can-mayol	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	s.XVI		Portal adovellat formant una arcada de mig punt realitzat amb grans dovelles de diferents mides, alternant algunes rectangulars amb d'altres quadrangulars. No conserva cap data de referència. Aquest portal devia enquadrar la resta de la casa, i pertanyia a la façana principal que es troba orientada a l'Est.	08304-48	Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès)	Malgrat les poques restes conservades, la casa de Can Mayol és una de les més antigues del terme de Vilobí del Penedès. Un document de l'any 1117, parla de la donació d'un alou a Vallformosa, dins el terme de Sant Martí, i es diu que la donació és feta per Mayol i la seva muller Ermessenda, exceptuant un terreny que tenen sobre de Pacs. Aquest sembla ser l'origen del topònim i de la masia, d'on es desprèn que ja existia al segle XII. (LLORAC, 1991:150). Malgrat tot les restes conservades més antigues pertanyen al segle XVI, i es tenen notícies de modificacions posteriors (segles XVIII i XIX). La nissaga dels Mayol es va conservar fins a principis del segle XX, en què Carmen Benach va comprar la propietat. Aquesta família era originària de Banyeres del Penedès, metre que la família Mayol va optar per instal·lar-se a Barcelona.. En aquells moments la casa es trobava ja molt deteriorada, així que es va optar per la solució més pràctica: abandonar la vella casa i construir-ne una de nova al costat. Aquest fet va portar com a conseqüència un deteriorament absolut de la vella masia. Cap als anys vuitanta l'estat de l'edifici era ruïnós, i es va optar per enrunar el pis superior i la teulada i aixecar-la de nou. Només es va conservar el portal adovellat de l'entrada i alguns elements de la planta baixa com el terra, algun embigat de fusta i algunes parets. Actualment la família Mitjans - El portal sens dubte és l'element més antic, possiblement del segle XVI. La zona on es conserven més restes antigues a la sala d'entrada amb la rajola original en terra cuita i un arc de diafragma molt rebaixat al mig, que ajuda a aguantar el primer pis. Aquests espais són segurament dels segles XVIII i XIX. La masia comptava amb alguns espais annexos destinats a l'elaboració del vi. Avui dia només es conserva un d'aquests coberts originari dels anys vint i molt reformat. Actualment la família Benach, a causa del casament de les pubilles, du el cognom Mitjans. La casa es troba en procés de reconstrucció a partir dels pocs elements originals conservats. L'edifici actual poc té a veure amb la primitiva masia.	41.3733800,1.6665900	388492	4581065		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdnebro Manrique	La família Mitjans conserva una fotografia de principis del segle XX de la casa que permet fer-nos una idea de com era la masia original i la forma de la façana principal. La façana actual, amb un cos sobreelevat al mig no es correspon amb l'antiga, que era coberta a dues aigües amb carener.També es conserven a l'estança de l'entrada de la casa, alguns cups originals de la casa, encara utilitzats.La família Benach va comprar la hisenda amb la clara intenció de fabricar vi i cava. Actualment continuen en aquesta activitat fabricant el cava 'Loxarel'. Degut a aquest interès per aquesta feina han fet esforços per conservar alguns estris antics relacionats amb el vi. Posseeixen una col·lecció de:-1 premsa-2 bombes- 1 bàscula antiga- 4 màquines de posar taps a les ampolles de cava (restaurades): 1 morrionadora i 3 tapadores de mall.	94	47	1.3	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73035	Refugi de la guerra de Can Mayol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-de-can-mayol		s.XX		A uns 10 m. sota terra, i ubicat sota la moderna nau de fabricació de vi, i al costat dels nous cellers, la família Mitjans ha conservat un espai que té el seu ús original en un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Es tracta d'un espai excavat d'uns 25 m de llargària per uns 4 m d'ample amb forma de túnel, i dividit internament en dos espais separats per un mur paral·lel a les parets laterals, obert amb arcades que permeten la visibilitat de l'un a l'altre. El refugi és construït en maó i arrebossat internament en ciment sense pintar. Sobre el refugi es va col·locar una capa de ciment de diversos metres d'alçada. Originalment comptava amb dues portes d'accés, i s'hi accedia a través d'unes escales que encara es conserven, encara que inutilitzades. Actualment aquest espai s'ha unificat a d'altres nous, formant una gran cava soterrada.	08304-49	Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès)	Durant la Guerra Civil Espanyola, l'exèrcit Republicà va expropiar la finca de Can Mayol, col·lectivitzant les terres. La família Benach, llavors propietària de la casa va ser obligada a marxar. Les vinyes del voltant van ser arrencades, i a pocs metres de la casa el terreny va ser aplanat per fer un petit camp d'aviació. És així com la finca ubicada al costat de la casa encara és coneguda popularment com el camp d'aviació-. La moderna casa de Can Mayol va ser convertida en un quartel militar, i es va construir un refugi protegir al soldats en cas de bombardeigs amb capacitat per unes 70 o 10 persones. Al camp d'aviació van ser construïts quatre refugis més de dimensions més petites. Passada la gerra, la família propietària va retornar a les seves terres, i va voler conservar el refugi transformant-lo en cava, i obrint-ne nous espais al voltant.	41.3729900,1.6674000	388559	4581020	1937	08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73035-foto-08304-49-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	L'existència d'aquest refugi es troba relacionada amb tres petits refugis més ubicats al camp llindant a la casa de Cal Mayol, anomenat 'Camp d'Aviació'. En principi aquest refugi era el del quartel, i per tant el de majors dimensions, i dins del camp s'havien instal·lat almenys 4 refugis més de dimensions més petites destinats a acollir les persones que en cas de bombardegi es trobaven al camp d'aviació, lluny de la casa. Juntament amb aquests quatre refugis més -tres dels quals encara existeixen- formaven un dispositiu de protecció anti-aèria molt estructurat.	98	47	1.3	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73036	Can Fontanals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-2	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	XVI-XVIII	Malgrat les últimes reformes, el fet de trobar-se actualment abandonada accelera ràpidament la seva ruïna.	Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Construït en parament irregular i arrebossat posteriorment amb ciment i pintat en color grogenc. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a llevant. A ambdós costats -façanes Nord i Sud-, i s'han adossat coberts que actualment es troben en ruïnes. També trobem altres coberts als voltants de la masia, però en un estat igualment ruïnós. La façana principal s'obre amb un portal ubicat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de grans dovelles rectangulars. Actualment aquest portal es troba cobert per la capa de ciment i pintura, i les dovelles només s'intueixen a sota. Acompanya a aquest portal una finestra rectangular ubicada al cantó de migdia de la portal principal. Aquesta finestra es troba protegida per una reixa. Al cantó nord s'obre una petita finestrella quadrangular de reduïdes dimensions, oberta a una alçada molt elevada de la planta baixa, i també protegida per una reixa No es tracta ben bé d'una finestra, sinó més aviat d'un finestró de respiració, que deu donar a una part destinada a feines agràries o magatzem dins la casa. En el cas d'aquesta masia, la façana principal no resulta simètrica, no només pel diferent tamany i forma de les finestres, sinó perquè al cantó nord de la casa, però integrat dins l'edifici i sota la mateixa teulada, hi trobem un annex adossat al cos principal de la casa que segurament devia fer funcions de graner o magatzem. Aquest annex s'exten al llarg de tota la façana nord, format part de la casa. L'entrada a aquest cos es realitza de forma independent, per tant, compta amb una porta de petites dimensions, oberta amb un arc molt rebaixat. No hi ha finestres a la planta baixa. Al primer pis s'obren un total de quatre finestres rectangulars d'iguals dimensions i tamany, repartides equitativament. La finestra central ubicada sobre el portal principal, és tracta d'una finestra balconera amb una peanya de considerable tamany i reixa. La primera planta de l'espai annex deu formar part de la part residencial de la casa, ja que compta amb finestres del mateix estil i forma que la resta del conjunt. A la façana de migdia s'han obert dues finestres rectangulars a l'alçada del primer pis. Un cobert i una tanca impedeixen una visió general del conjunt d'aquesta façana. Al cantó nord s'obre una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. Interiorment Ha estat impossible accedir a l'edifici, que es troba en considerable mal estat. Al cantó de ponent de l'edifici es troba adossada l'antiga casa dels masovers, que actualment s'ha restaurat i es troba habilitada com a vivenda.	08304-50	Les Clotes. Casa Can Fontanals (08735 Viobí del Penedès)	L'origen de la masia de Can Fontanals es remunta segurament a la baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). Al segle XVII la trobem documentada el 1680, al compte del mill recollit pel delme de la quadra de Vilobí, conservat en una de les llibretes de la Casa Olivella (LLORAC, 1991:50). Allà apareix com Can Fontanals de les Clotes, que és el nom de la partida en la qual es troba ubicada. L'any 1729 apareix també en la relació del delme que es pagava a la Pia Almoina, sota el mateix nom (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, no apareix en el llistat de famílies que resideixen a la quadra de Vilobí el 1754, ni al cadastre del 1791, la qual cosa fa pensar, que ja en aquestes dades el gentilici de la família no coincideix amb el de la masia. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. Segons informació oral facilitada per la sra. Pepita Marquès, propietària de la casa dels masovers, la seva família eren masovers, ja des de principis del segle XX, i en aquests moments existia l'antiga tradició de que la casa, havia estat convertida a finals del segle XX en un quartel militar anomenat 'Cal Mediodia'. En aquells moments el propietari de la casa era el sr. Vicenç Llopart de Guardiola, i els massovers hi vivien a la planta baixa, mentre que el senyors ho feien al primer pis. Després va ser quan van construir la casa adossada a la part posterior. Des de mitjans dels anys noranta la casa ha canviat diverses vegades de propietari, i en un d'aquests canvis, va ser quan va ser arrebossada i pintada. Després va restar abandonada. Actualment es troba en un estat d'abandonament total. Arquitectònicament l'origen de la casa pot establir-se cap al segle XVI i XVII, patint amb seguretat algunes reformes posteriors. És molt possible que a finals del segle XVII o segle XVIII s'afegís un cos al nord de la casa, del qual es va destinar la planta baixa a feines agrícoles, i el primer pis a vivenda. Aquest annex va suposar segurament la reforma de la teulada de la casa , a fi d'incorporar tot el conjunt.	41.3776400,1.6581500	387794	4581549		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98\|94	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73037	Can Olivella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olivella	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	XVII-XVIII		Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Olivella i un seguit d'edificis annexos a migidia de la casa principal amb funció de coberts. La masia pròpiament dita es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perperdicular a la façana. Sota la teulada s'observa una doble imbració. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, que actualment es troba arrebossat en ciment i pintada en color marronós. Un sòcol de ciment gris recorre la superfície inferior de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc rebaixat fet a base de dovelles amb la data indicativa del 1812. A banda i banda s'acompanya de dues finestres rectangulars protegides amb reixa. Al primer pis s'obre un balcó central ubicat sobre el portal d'accés, i dues finestres rectangulars a banda i banda. A les golfes s'obren tres finestres rectangulars de menor tamany que les del primer pis. La façana lateral de migdia s'obre amb diverses fienstres a la planta baixa. Un seguit de tres finestres rectangulars al primer pis, i dues fienstrons al pis de les golfes.La façana posterior manca d'obertures. A migdia i ponent de la casa s'annexen un seguit de coberts de planta baixa amb coberta inclinada amb funcions auxiliars.	08304-51	Barri de les Guixeres de Dal. Can Olivella (08735 Vilobí del Penedès)	Els orígens de la casa de Can Olivella es remunten amb seguretat als segles XV-XVI, consolidant-se com una important pairalia propietària de totes les terres del voltant, inclós el bosc i el turó de can Olivella, i els talls de les guixeres. La casa compta amb un important fons documental que es remunta al segle XVI, i que proporciona informació no tan sols de l'evolució històrica de la casa, sinó també de tota la resta de masies del terme. L'explicació d'aquest fenòmen bé donat pel fet de que alguns memebres de la família Olivella havient format part del consistori municipal al llarg dels segles XVIII-XIX, acumulant bona part de la informació corresponent al pagament de rendes i censals de les cases del poble. La importància de la família era tal que l' any 1703, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. Arquitectònicament la masia actual és la segona casa edificiada. La primera casa del segle XVI era un edifici senzill del qual encara es conserven algunes restes arquitectòniques integrades a la casa actual, especialment a la zona dels cellers i de la façana de ponent. La proximitat als jaciments de guix fa que el celler primitiu de la casa estigui excavat al guix. Sobre aquesta casa es va aixecar l'actual al segle XIX (una llinda amb la data del 1812 al portal d'entrada ho recorda) i que mostra la riquesa econòmica de la masia. Vora el 1950 els actuals propietaris van iniciar una sèrie de reformes interiors (paviments, i decoració interior) i exteriors (l'arrebossat de la façana i les finestres). La familia Olivella va seguir la línia paterna original fins a principis del segle XX, en que la mare de l'actual propietàri es va casar amb el Sr. Josep Suriol, perdent-se el cognom Olivella.	41.3881600,1.6605300	388011	4582714		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	La casa compta amb un fons documental important entre els segles XVII i XIX. Bona part de la història del municipi inclosa al llibre de Salvador Llorac es fonamenta en el fons documental d'aquesta casa.Propietat de la casa és el bosc de Can Olivella, i ho eren els talls de les antigues guixeres de Vilobi (A,B,C,E). Malgrat tot, segons informació oral facilitada per la família, ells no explotaven mai directament el guix, ja que existia la tradició immemorial de que qui es dedicava a l'explotació del guix acabava arruinant-se, per tant sempre van optar per l'arrendament dels tall. Eren uns ingressos nets sense problemes. L'economia de la casa es basava en l'explotació agrícola, que es feia directament i mitjançant arrendaments. L'explotació directa era molt important, arrivant a haver-hi fins a vint-i-cinc mossos vivint en la casa.La casa compta actualment amb una sínia de rosari al pati posterior de la casa i que es troba excavada sobre un pou de guix. Aquesta sínia regava els horts de la casa. El seu estat de conservació actual és molt dolent.A l'interior de la casa es conserven alguns bens mobles d'interès: botes de castanyer, vuit tines de rajola, màquines d'ensofatar. Una fassina del segle XVIII molt malmesa	98\|94	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73038	Cal Romeu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	XVI-XVIII		Edifici de planta rectangular amb coberta inclinada en direcció a migdia. Construït en parament irregular, ha estat recentment arrebossat en ciment i pintat en color rosa. Consta de Planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a Llevant. Una fotografia dels anys noranta impresa al llibre de Salvador Llorac (LLORAC,1991:125) permet veure com fins aquestes dades encara es conservava un antic cobert de planta baixa adossat a la façana principal de la casa, impedint una visió àmplia i certera. A la façana Sud s'adossen una sèrie de coberts de planta baixa, que conformen, juntament amb un mur perimetral, un espai interior tancat en forma de terrassa. Cal esmentar el fet de què la casa es troba edificada en un pendent força acusat. Originalment aquesta casa seguia el pendent natural del turó de Bellver, i la roca original, que aflora en algunes parts. Aquest condicionament, feia que la planta original tingués forma de L, i la façana principal estigués tallada en forma d'escaire. Posteriorment, la propietat de la casa es va dividir en dos, dedicant la part superior a magatzem, i la part inferior de la casa (actual Cal Romeu ) a estables i bestiar. Quan la propietat es va fraccionar definitivament, la part superior – a partir de l'escaire- va ser reformada i convertida en un bloc de pisos, conservant només algunes parets originàries, i una petita finestra emmarca en carreus ben treballats, i que encara s'aprecia a la part baixa del bloc de pisos. La part inferior –actual Cal Romeu- va conservar la fesomia tradicional. En aquesta part es troba la porta original de la casa i dues finestres treballades. El portal d'entrada és un portal adovellat amb forma de mig punt, fet a partir de grans dovelles de diferents mides, i que es troba just abans de l'escaire de l'antic edifici. Al primer pis s'han conservat dues finestres rectangulars, decorades amb un ressortit fet de pedra en forma de motllura col·locat damunt la llinda superior i part de les laterals. Es tracta d'un ressortit fet en forma d'arc conopial i rematat a la part superior per un element floral en forma de pinya. Aquest arc es degrada en ambos casos en una sèrie de columnetes que finalitzen en un cul de llàntia també en forma de pinyes. Destaca el fet de la diferent dimensió de les dues finestres, sent la central- ubicada sobre el portal principal- de mides molt més grans, i inclinada a l'esquerra, no se sap si ja d'origen o degut a reformes posteriors. La finestra del cantó de migdia és més petita, i finalitza en culs de llàntia senzill. Interiorment la casa ha estat reformada conservant l'aire rústic original. S'ha conservat el paviment original fet amb rajoles cuites disposades a trencajunt. Destaca l'existència al primer pis d'uns sala principal amb funcions de distribuïdor. En aquesta sala s'han obert dues grans portes i una finestra profusament decorades. La decoració consisteix en un ressortit d'estuc que cobreix tot el marc de la porta, i que es degrada en columnes molt decorades amb motius vegetals i florals. Sobre les portes la decoració es complerta amb una gran petxina també d'estuc rematada a la part superior amb un gran floró.	08304-52	Barri de Bellver. Baixada Oreneta, nº10 (08735 Vilobí del Penedès)	Sens dubte es tracta d'una de les cases més antigues del barri de Bellver, ja que al fogatge del 1553, ja trobem un tal Pere Romeu, que segurament pot ser associat a aquesta casa. (LLORAC, 1991: 41). A la relació del Delme pagat a la Pia Almoina del 1729 apareix al llistat de famílies residents a la quadra de Vilobí, la de Can Romeu de Bellver (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, es desconeixen els canvis de propietat soferts per la casa durant els segles XIX i XX. Als anys noranta la casa va patir reformes internes i externes, eliminant coberts adossats i arrebossant i pintant la façana. Internament va ser adequada com a vivenda conservant molts dels elements originals com el paviment de terra cuita i l'embigat del sostre.	41.3938400,1.6571200	387735	4583349		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	La casa no conserva ni fotografies ni documentació antiga. La casa es troba catalogada en una fitxa de conjunt anomenada: Restes i elements d'arquitectura a Bellver dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.	98\|94	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73039	La Pineda de Vallformosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-de-vallformosa	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	XV-XIX		Conjunt arquitectònic format per la masia coneguda com La Pineda de Vallformosa i construccions annexes adossades a l'Oest, i N-E de la casa. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que tanca l'espai creant un pati i jardí interior. La masia conserva una planta en forma de L, formada per un cos rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa,primer pis i golfes; i un altre cos quadrangular de proporcions més petites, adossat a la façana principal pel seu cantó N, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües i carener perpendicular, però resultant una mica més baix que el cos rectangular original, presentant una coberta totalment independent de la principal i que es situa uns centímetres per sota. Tots dos cossos són construïts en parament irregular i arrebossats en ciment. La façana principal està orientada a llevant, i ofereix una visió de façana tallada a escaire, fent un angle recte de 90º. Destaca a la façana principal l'existència d'una obertura principal formada per un gran portal adovellat, fet a partir de grans dovelles rectangulars, formant un arc de mig punt. Destaca també al primer pis, i com a única obertura, l'existència d'un gran finestral format per tres arcs trilobulats de factura gòtica, que es recolzen sobre dos capitells, que recauen sobre dues columnetes. Aquest finestral es troba reforçat als voltants amb carreus ben treballats, que romanen visibles lliures d'arrebossat. Tot el finestral es troba emmarcat per un trencaaigües i un empit a la part inferior. A la mateixa alçada del primer pis, però oberta al cos quadrangular adossat, i orientat a migdia s'obre un altre gran finestral rectangular que ha estat profusament decorat amb un arc d'estil conopial, que descansa sobre dos culs de llàntia en forma de caps humans. Tot els voltants han estat reforçats amb carreus rectangulars ben treballats que són visibles per no estar arrebossats. La façana de migdia i la façana de ponent de la casa destaquen exteriorment per la seva sobrietat i senzillessa, obrint-se amb un seguit de petites finestres sense decoració exterior, que a l'interior es prolonguen en lluernes fetes amb volta escarsera. Destaca també un gran contrafort atalussat a la façana de migdia. Al voltant de la casa, al llarg de les façanes Nord, S-O i E, s'han adossat coberts agrícoles i magatzems en diverses èpoques. Destaca també l'existència d'un pou quadrangular a l'entrada de la casa. Al costat de la casa s'adossa la masoveria, en la qual es troben dues finestres de pedra treballada. Una té a la llinda la data de 1703, i una reixa de ferro forjat. Entre la masoveria i la casa pairal hi ha un arc apuntat gòtic, avui tapiat. Interiorment, i a la planta baixa, destaca l'existència d'un gran arc rebaixat a l'entrada, i una sala coberta amb volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda Resta patent l'existència de dos festejadors a l'interior de la finestra gòtica, i dos festejadors més en una finestra del sector de ponent. A l'habitació de la gran finestra conopial hi ha un nínxol profusament treballat. Al primer pis destaca l'existència d'una gran sala, amb funcions de sala principal, que s'ha decorat molt esmeradament. Així, l'espai situat entre l'embigat de fusta del sostre s'ha cobert amb un seguit de plaques d'estuc decorades amb el signes del zodiac. També s'han obert un seguit de portes de diferents mides i tamanys, que s'han decorat amb un ressortit molt decorat amb motius vegetals i florals, i que es coronen de formes diferents. Cinc d'elles ho estan amb una petxina rematada a la part superior per un motiu floral. Altres dos ho estan per arcs conopials de gran tamany i entrecreuats, dues d'elles amb arcs de tot punt, i tres són allindades. Les dimensions de les portes són molt diferents, destacant algunes de molt petites. Algunes d'elles es troben pràcticament enganxades les unes amb les altres.	08304-53	La Pineda. Masia de la Pineda (08735 Vilobi del Penedès)	Els origens de la masia de la Pineda de Vallformosa es remunten a l'Edat Mitjana. La primera referència documental prové del fogatge del 1553, on apareix documentat : Joan Colomer de la Pineda (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit del delme a la quadra de Vilobí la casa es coneix com a Can Colomer de la Pineda. Cal pensar doncs que la casa era realment congeuda per Can Colomer, i l'afegit de la Pineda ve determinat per fet d'haver estat construïda en una zona de poblada antigament de pins. L'any 1729 la casa ja apareix anomeanda només com La Pineda (LLORAC,1991:52). Malgrat tot, i de forma sorprenent la familiar Colomer s'ha mantingut com a propietària de la casa de forma ininterrumpuda al llarg dels segles, arribant fins al segle XX, sent actualment la propietària la sra. Dolors Sabat Colomer. Arquitectònicament els orígens de la casa es remunten al segle XV, quan segurament es construeix el cos de planta rectangular, que s'obre amb el gran finestral gòtic. L'ornamentació tant acurada revela segurament una masia amb grans possibilitats econòmiques. Amb seguretat, al segle XVI es produeix una ampliació de la casa, afegint el cos quadrangular que s'adossa a la façana principal. En un intent de continuar amb la tònica estilística de la casa s'obre un altre gran finestral, però aquesta vegada en l'estil de l'època -arc conopial-. Les reformes de l'interior també afectaren a la sala principal del primer pis, que es cobreix en estuc, que s'acondiciona com a sala principal de la casa, i on s'obren un seguit de portes-deu en total- decorades amb un ressortit de guix molt treballat, i coronades amb motius diversos. Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, també ha patit nombroses reformes, com l'afegit de la masoveria, que du la data del 1703, i nombroses reformes interiors. D'aquesta forma., segons la tradició familiar, una de les sales interiors de la planta baixa, a tocar de la façana Sud, coberta amb una volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda. Actualment la propietària és la Sra. Dolors Sabat i Colomer.	41.3861300,1.6828300	389872	4582460		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Compta amb alguns objectes propis dels treballs agrícoles:-2 premses-2 portadores-mesures de gra-1 bomba de viSegons informació oral de la propietària de la casa, fins fa pocs anys hi havia dugues tines i dos cups de gran tamany adossades a la casa, però van ser enderrocats degut al seu mal estat de conservació.La família no conserva documentació referent a la casa. Les fotografies més antigues són de caire familiar.	94\|98\|85	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73040	La Saleta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-saleta-0	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	s.XVI-XIX		Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada La Saleta, l'antiga casa dels masovers adossada al cantó S-O, i un conjunt de coberts, cellers, pahissa i quadres, adossades al N i N-O de la casa. L'edifici de la casa, pròpiament dita, és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. És construït en parament irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben treballats. Conserva restes d'un antic arrebossat, especialment a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre a la planta baixa amb un gran portal adovellat de mig punt, format per grans dovelles. L'acompanyen dues finestres rectangulars reforçades amb carreus, i dues llindes senceres a la part superior. La part inferior es troba treballada amb un empit també fet en pedra d'una sola peça. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'obren tres finestres també rectangulars sense reforços laterals ni empits, sent de factura molt més simple. L'espai ocupat per les golfes s'obre amb dues finestres quadrades de factura moderna. Destaca a la façana principal l'existència d'una rafa o contrafort atalussat al cantó N, a tocar de la porta principal. Al cantó Sud de la porta sobresurt un escaire que sembla marcar un primitiva cantonada de la casa. D'aquest ressortit fins a la cantonada S-E, la línia de la façana continua un pel més enfonçada. Tot sembla indicar l'existència d'una reforma que va fer que en un moment donat, a partir d'una estructura de casa més petita, que abarcava des del ressortit fins a la cantonada N-E., es va fer una ampliació important afegint un cos a migdia, que va ampliar la casa considerablement, i va significar una reestructuració de la teulada. En el moment d'aquesta reestructuració, del nucli original de la casa, es va conservar la façana i el portal, i possiblement es va pujar l'alçada de la casa, cosa que segurament va obligar a apuntalar la façana amb aquesta rafa o talús. Això explicaria també la diferència estilística existent entre les finestres de la planta baixa i les del primer pis. A la façana Sud s'obren, a l'alçada del primer pis, dues finestres similars a les de la façana principal, i una porta moderna que dona accés a la casa dels masovers del cantó S-O, i a la resta de dependències agràries de la cantonada N-O. Aquestes últimes han estat totalment reconstruïdes i modificades durant els anys noranta per convertir-les en vivenda. Només es conserva una part del celler antic. Interiorment la casa de la Saleta ha patit reformes molt greus que han eliminat tots els elements originals de l'estructura originària.	08304-54	Els Baus. Masia La Saleta (08735 Vilobí del Penedès)	Els orígens de l'edifici actual conegut com la masia de la Saleta, es remunten segurament al segle XVI. Aquest fet es dedueix tant per la presència de finestres de tipus conopial a la part més antiga de la façana -avui desaparegudes- . La seva ubicació la col·locava al peu de l'antic camí de Vilafranca a La Llacuna, D'altra banda, per la seva proximitat, així com per la coincidència dels noms, és molt possible als seus orígens guardés algun tipus de relació amb la veïna masia de La Sala, d'arrels també molt antigues. Així, al fogatge del 1553 apareixen dues cases anomenades la Sala: La Sala dels Baus i la casa de Jaume de la Sala. (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit pel delme també apareix aquest duplicitat amb una casa anomenada La Sala dels Baus, i una altra anomenada La Roca de la Sala, Malgrat tot, l´únic nom que ha persistit ha estat el nom de la Sala dels Baus, que a partir del segle XVIII passa a ser la única referència, tractan-se segurament de l'actual masia de La Sala.. Aquesta diversitat de cases anomenades Sala, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una casa de gran importància econòmica i històrica anomenada Sala dels Baus, que mantenia entorn seu una sèrie de dependències i masoveries més petites. Hi cap la possibilitat docs, de què degut a la coincidència de noms, sent aquest en diminutiu, i degut a la proximitat geogràfica, la masia de 'La Saleta'es tractés als seus orígens d'alguna masoveria de La Sala. Malgrat tot, cap al segle XIX ja devia ser independent, i s'especula amb la possibilitat de què efectués funcions d'hostal de camí. Al document del 1846 en el qual es detallen els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, podem inclús conéixer el nom del propietari: 'dit camí es deixa en arribar a la masia anomenada la Saleta, pròpia de Pau Santacana' (LLORAC, 1991: 101) Amb seguretat la primera fase de la casa es remunta al segle XVI, però arquitectònicament consta l'existència d'una important reforma que va engrandir la casa en amplada i alçada, segurament al segle XVIII. La última reforma data dels anys noranta, en què la casa és restaurada, conservant d'originari només el seu aspecte exterior. Als anys vuitanta els propietaris de la masia eren encara la família Santacana de la Granada. A finals d'aquesta dècada la propietat es divideix en dos parts: Per una banda la casa pairal: casa, cellers, estables, pahisa; i per altra banda la casa dels masovers, que ja llavors tenia el sobre nom del masover: Cal Magí Ermità. Actualment el conjunt pertany a tres propietaris: El Sr. Pere Casanoves de Barcelona, propietari de la casa de la Saleta, el seu cosí Claudi Janer, propietari de la zona de coberts, i els propietaris de la casa dels masovers.	41.3869600,1.6758200	389287	4582561		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. En aquesta fitxa s'ha introduït una fotografia dels anys vuitanta anterior a les reformes que li donen l'aspecte actual. Sorprèn veure-la en un estat molt malmès de conservació, amb bona part dels coberts del cantó N-E ensorrats. També destaca l'existència d'un petit arc conopial coronant les dues finestres de la planta baixa, que són de factura molt diferent, sent la de la banda N, molt estreta. Actualment aquests arcs no es conserven. Els propietaris de la casa ubicada a l'antiga zona de coberts-Sr. Claudi Janer- conserven alguna documentació del segle XIX i XX, de caire familiar molt imprecisa. També conserven un contracte d'aparceria del segle XVIII, on es paga una gallina i un cens en metàl·lic. Actualment encara mantenen aquest costum. També conserven algunes fotografies d'entre 1940 i 1960 de caire familiar.A nivell d'instruments agrícoles conserven:-3 Botes de fusta-1 pedra de molí (dorment)-1 abeurador per bestiar fet en pedra	98\|94	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73041	Cal Miret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miret	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	XVI-XVIII	Actualment es troba en obres d'adequació com a vivenda	Edifici de planta quadrangular cobert inicialment a dues aigües però molt modificat. Destaca el portal adovellat de la façana principal, que es troba oreintada al Nord. Construït en parametn irregular arrebossat en ciment i pintat de color blanc. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Aquestes últimes són un sobreafegit que s'ha aixacat al centre de l'edifici, sobresurtint de l'alçada de la teulada, obligant a modificar-la. No hi ha cap data a cap dovella que ajudi a datar-la. Actulament es troba en reformes.	08304-55	Barri de Bellver. Plaça de la capella nº1 (08735 Vilobí del Penedès)	Es tracta sens dubte d'una de les masies més antigues del barri del Bellver, edificada albell mig del cim del turó. Els seus orígens es remunten segurament al segle XIII o XIV, malgrat que no trobem la primerea referència documental fins el el fogatge del 1553, en que apareix anomenat un personatge anomenat joan Miret (LLORAC,1991:42) . Tornem a tenir notícies al segle XVIII, concretament a una de les llibretes de delmes del fons documental de la casa Olivella datada el 1729, en que s'anoten les cases i famílies que paguen le delme a la Pia Almoina (LLORAC, 1991:55). En aquest cas apareix referenciada la casa Miret de Dalt, sens dubte l'actual Cal Miret. També apareix l'any 1754, en la relació de famílies que composen la quadra de Vilobí, un tal Joan Miret, batlle del terme (LLORAC, 1991:174). La importància de la casa devia ser molta al barri de Bellver, ja que van ser els propietaris des dels seus orígens de l'església de Sant Pere de Bellver. Ja des dels seus orígens, l'església, segurament del segle XIII va ser construïda com una capella privada lligada a la casa. Per tant cal pensar que si el nom de Cal Miret no apareix fins el segle XVIII, és perquè fins almensy el segle XVII devia tenir un altre nom, i l'actual el devia pendre mitjançant el casametn d'alguna pubilla. Si l'església de Sant Pere era la capella privada de la casa, l'actual espai ocupat per la plaça de l'església al cim del turó era l'era particular de la casa. A mitjans del segle XIX, una pubilla de la casa anomenada Cinta, va contraure matrimoni en segones núpcies amb un metge de Vilafranca, i van construir una nova residència per la parella a tocar de l'antiga casa. Es tracta de l'actual casa de Cal Jan Pau. La vella casa familiar de Cal Miret va passar ha ser la casa dels masovers, traslladant-se el llinatge a Cal Jan Pau. A mitjans del segle XX, les successives particions fetes per les herències van fer que la casa passès a uns parets que finalment la van vendre. L'edifici actual segurament té els seus orígens en alguna nova reconstrucció que es deuria fer entre els segles XVI i XVII. La casa segurament devia conservar la seva fesomia original fins a l'actualitat en que està sent reformada molt produndament, interna i externament. No es tracta d'un edifici de gran categoria, ja que segurament va anar quedant desfasat fins el segle XIX en què va ser definitivament relegat a casa de masovers. El fet de trobar-se adossat a altres edificis del nucli urbà impideix una visió complerta del conjunt.	41.3943500,1.6568400	387713	4583406		08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98\|94	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48
73042	Cal Viela	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-viela	AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca	XVII-XVIII	Nomès resten alguns fragments ara consolidats.	Restes de l'antiga casa anomendada Cal Viela. Actualment es conserva part del mur original i el portal d'entrada. El parament del mur és fet en mamposteria irregular. El portal d'entrada s'obre amb grans dovelles rectangulars molt ben treballades. A la dovella central es llegeix la data del 1635, i l'abreviatura IHS. Es tracta d'un portal aixecat a partir del mateix mur amb l'intradós fet amb carreus de diferents tamanys, i un seguit de dovelles formant una arcada de mig punt. Com a característica especial cal aseenyalar l'existència de dos gruixuts contraforts o rafas, al cantó esquerre del portal, que apuntalen el mur. Un d'ells es troba directament recolzat sobre el brancal del portal principal. L'existència d'aquests dos contrafors s'explica pel fet de trobar-se la casa construïda en el pendent d'un turó –el del barri de Bellver- resultant en aquest punt de gran inclinació. Al cantó de ponent del mateix mur es poden observar les restes d'un altre portal adovellat sencer, actualment tapiat amb ciment. Es tracta d'un portal de més categoria que l'anterior. Segurament aquestes restes de mur i aquests dos portals devien formar part d'un mur de tancament d'un pati interior que precedia a la casa de Cal Viela.	08304-56	Barri de Bellver. Carrer Can Picolis, s/n (08735 Vilobí del Penedès)	Malgrat tractar-se d'una construcció antiga, no es tenen referències documentals de la casa, cosa que fa pensar que el nom de Cal Viela és recent, i antigament devia tenir-ne un altre. En base a les restes conservades, segurament estem davant d'una casa amb orígens als selges XIV o XV, que al segle XVII va ser reformada dotant-la d'un mur que tancava un pati interior que precedia a la casa. Per la topografia del terreny, segurament es devia tractar d'un pati amb forma de terrassa. En fotografies recents de la casa, es pot observar un bon tram del mur. A mitjans dels anys noranta va caure bona part del mur, reduïnt les restes conservades a les que es poden apreciar actualment.	41.3941300,1.6565700	387690	4583381	1635	08304	Vilobí del Penedès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73042-foto-08304-56-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Les restes han estat incloses dins el Catàleg de monuments històrico-artístics realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la generalitat de catalunya, en una fitxa de conjunt amb altres restes d'elements urbans.Desconeixem si queden restes de l'antiga casa de Cal Viela, ja que l'espai actual està ocupat per una casa moderna.	98	45	1.1	3	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:48

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús