Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72987 | Bosc de l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lolivella | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de l'Alic o de les Guixeres de Dalt, a tocar del nucli urbà de Vilobí del Penedès. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..Aquesta supefície boscosa es troba caracteritzada per la presència dels talls de les guixeres, que degut a l'aflorament d'aigua, han suposat un enriquiment en la varietat de la flora i la fauna d'aquest bosc. Així, a les vores dels pèlags s'hi desenvolupen comunitats vegetals caracteritzades per la dependència d'aigua superficial abundant. Es tracta de canyissars i bogars. De forma puntual s'hi pot trobar algun exemplar de tamariu o pollancre. El seu interés natural bé donat pel fet de ser una de les poques superfícies existents amb bosc dins el terme de Vilobí, i d'altra banda per ser el bosc que alberga les noves varietats biològiques derivades de l'afloració lacustre als pèlags. | 08304-1 | Barri de les Guixeres de Dalt | Tradicionalment aquest turó i el bosc que el cobreix han estat lligats a la casa de Can Olivella, ubicada a la falda Est del turó. Es tracta sens dubte d'una de les masies històriques més antigues del terme de Vilobí, i amb majors referències patrimonials de la zona. Cal pensar per tant que es tractava d'un turó i d'un bosc lligat al patrimoni de la masia, de la qual rebé el nom. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3840900,1.6579900 | 387791 | 4582265 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72988 | Bosc de Cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-carbo | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de Can Carbó. Aquest turó, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, rep el nom de la veïna masia de Can Carbó, i compta amb dues puntes, la de Can Carbó amb una alçada de 303 m. i la de l'Alic, amb una alçada de 316 m. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-2 | Barri de les Guixeres de Baix, a la partida coneguda com Les Moreres. | El nom del Bosc de Can Carbó es troba estretament associat a l'existència de la Masia històrica de Can Carbó, ubicada al peu de la falda de ponent del turó. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3832800,1.6554800 | 387580 | 4582178 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72988-foto-08304-2-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A ponent del turó i del bosc, al costat de la masia de Can Carbó, cal destacar la presència de la font de Can Carbó. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72989 | Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-coma | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Coma, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, al Nord del Bosc de l'Olivella i les Guixeres, a ponent de la casa anomenada Cal Pacra, ocupant la muntanya de Cal Picolís. Es tracta d'un bosc on predomina el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria devia ser més variada antigament, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i inclús conreuat. El seu interés natural resideix en el fet d'haver-se convertit en una de les poques superfícies boscoses que s'han conservat al terme. | 08304-3 | Turó de la Coma | 41.3882700,1.6568400 | 387702 | 4582731 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 72990 | Bosc de la Planota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-planota | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Planota, i rep el nom de la veïna masia de la Planota. Aquest turó, ubicat al nord del terme de Vilobí, compta amb una alçada màxima de 307 metres. La part oriental d'aquesta superfície boscosa pertany al terme de Guardiola de Font-Rubí, doncs el bosc és atravessat per l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna, que indica el límits dels terme, sent el cantó de ponent de Vilobí, i el de llevant de Guardiola. A nivell d'espècies vegetals, l' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-4 | Turó de la Planota, a migdia de la partida de Corral Nou | 41.4011600,1.6550000 | 387571 | 4584164 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72991 | Torrent dels Llacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-llacs | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí d'Oest a Est. Neix a la partida del Corral Nou, i discorre per la plana situada entre els dos turons de Bellver i de Vilobí, passant al peu del nucli de Vilobí, concretament an costat de l'església parroquial i l'Ajuntament, on es canalitza, per seguir per la partida dels Baus, i desgussa finalment a la riera de Vilobí a l'alçada de la partida de Vallformosa, just al costat de la carretera BV-2127, al punt ubicat entre l'antiga església de Vallfomosa i la masia de la Sala. Es tracta d'un torrent que només aporta cabdal en èpoques de plujes -primavera i tardor-. La vegetació que l'envolta a les zones no canalitzades, especialment el primer tram és el jonc, la vimetera i la canya. | 08304-5 | Des de la Rovira Roja, en direcció a Vilobí fins el Barri de la Font | 41.3914100,1.6548000 | 387537 | 4583082 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72991-foto-08304-5-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72992 | Torrent de La Planota o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-planota-o-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs de caràcter irregular que travessa la meitat del terme de Vilobí per les partides de Corral Nou i els Baus, des del N-O en diracció a S-E. Aquest torrent neix a la partida de Corral Nou, i discorre per tota la plana fins desguassar a la riera de Vilobí a l'alçada del camí de Grabuac. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma ocasional l'alber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-6 | Des dels Tres Termes, travessant la partida de Corral Nou i el Barri de la Font fins Vallformosa | 41.3989000,1.6552400 | 387587 | 4583913 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També és anomenat torrent de la Planota per travessar molt a prop del bosc de la Planota. L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72993 | Riera de Vilobí o de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilobi-o-de-llitra | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter regular que travessa el terme de Vilobí de Nord a Sud. La riera neix al terme de guardiola de Font-rubí, atravessant el bosc de les Graus i entrant ela terme a l'alçada de Cal Divino, discorre llavors en direcció a la partida de Vallformosa, travessant sota un pont la carretera B-2127 de Vilafranca a Guardiola, i passant al costat de l'antiga església de Vallformosa, per desguassar al riu Foix en terme de Pacs. És tracta del curs fluvial de més importància del terme, l'únic que aporta cabdal de forma contínua tot l'any. Rep a l'est el torrent de Cal Cotoliu o dels Pujols, i a l'oest el torrent de Bellver i el torrent dels Llacs que passa pel nucli de Vilobí. El seu interés natural bé donat per ser l'única àrea que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de migdia, a l'alçada de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, la riera de Vilobí, és especialment interessant pel poblament d'amfibis: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits. | 08304-7 | Des de Les Graus, travessa el Pla de Vallformosa fins a Pacs | L'any 1072, aquesta riera apareix anomenada en una venda feta per Miró Odonis al comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell d'un alou situat al terme d'Olèrdola, lloc de la Bleda, el qual diu que afronta a orient i migdia amb el riu 'Vitram'. Aquest topònim segurament indica lloc d'aigües clares. (LLORAC, 1991:32). | 41.3791100,1.6740500 | 389126 | 4581691 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És anomenada també riera de Llitrà o de Vallformosa. També era coneguda antigament com a riera Gran, de les Graus, o de la Maçana | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72995 | Torrent dels Pujols o de Can Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-pujols-o-de-can-cotoliu | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el cantó Est del terme de Vilobí, discorrent de N-E a Sud. El torrent neix al terme de Guardiola de Font-Rubí, entrant al terme per la partida dels Pujols, al costat de la casa de Can Cotoliu, en direcció a la partida de les tres Puntes, travessant de forma canalitzada la carretera BV-2127, fins a desguassar a la Riera de Vilobí a la partida de L'albonar. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma esporàdica l'àlber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-9 | Partida dels Pujols fins a la riera de Vilobí | 41.3813800,1.6902800 | 390487 | 4581923 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent també rep el nom de torrent de Can Cotoliu, per discorrer al costat de la casa de dit nom. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72998 | Pèlag A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-a | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | s.XIX | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. Cal assenyalar que aquest pèlag nomès compta amb una valla protectora, però caldria una adequació més consolidada de tot l'entorn. | Antiga cantera de guix actualment abandonada, degut a l'aparició de l'aigua del nivell freàtic, que ha convertit l'espai en una zona lacustre. El pèlag A és sens dubte el pèlag més proper a les cases del nucli urbà de Vilobí. Té uns setanta metres de longitud i una fondària màxima de vuit metres. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. | 08304-12 | Barri de les Guixeres de Dalt | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. L'origen d'aquest pèlag el podem situar a finals del selge XVIII i principis del segle XIX, obrint-se com a complement dels talls històrics ubicats a dalt del turó de l'Olivella. La propietat pertanyia a a la casa de Can Olivella, malgrat que els seus propietaris no l'explotaven mai directament, estimant-se més un arrendament indirecte. En base a aquest fet, la cantera acostumava a agafar el nom de la persona que en aquells moments l'esplotava. Aquest pèlag era conegut a principis del segle XX com el de Cal Sisquet, i a partir dels anys vint com el de l'Olivelló, ja que l'explotació l'exercien els propietaris de la casa de Ca l'Olivelló, que comptaven amb una de les fàbriques de guix. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació esdevenint un espai únic enmig de la plana agrícola. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. Fins el 1998 la propeitat pertanyia al Senyor Salvador Suriol. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea el dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3861900,1.6594600 | 387918 | 4582496 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72998-foto-08304-12-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut per diversos noms. Un d'ells era el de pèlag de l'Olivelló , ja que aquest era el nom de l'arrendatari que l'explotava. També era conegut com pèlag del Sisquet, un altre dels arrendataris. Malgrat tot la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72999 | Pèlag B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-b | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | Antiga cantera d'extracció de guix, ubicada a la falda de la muntanya del Bosc de l'Olivella, a ponent del terme de Vilobí del Penedès. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma de mitja lluna i unes dimensions reduïdes de vint metres de llargada per deu d'amplada. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. | 08304-13 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3876900,1.6578200 | 387783 | 4582665 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73000 | Pèlag C | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-c | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | El pèlag B, juntament amb el C, posseeix actualment un equipament d'educació ambiental, format per un aula de natura i els pertinents accessos i tanques de seguretat. La seva proximitat al casc urbà de Vilobí incrementa el seu valor com a zona de lleure i espai natural. | Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag del Torrelló o del Gori, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma cirucular. La seva fondària és escassa, sent de dos a tres metres en els seus punts màxims, podent restar secs en èpoques d'escassetat. Des del punt de vista biològic resulta el més interessant, ja que la seva escassa fondària ha permès créixer un espès canyís on niuen les polles d'aigua . A banda d'aquest ocell s'han localitzat granotes, serps d'aigua, carpes i carpins vermells. Malauradament en tota aquesta fauna també s'han introduït la perca americana, És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | 08304-14 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3874800,1.6568800 | 387704 | 4582643 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73001 | Carrerada de Vilafranca a La Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-vilafranca-a-la-llacuna | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Alguns trams d'aquesta carrerada han estat asfaltats i són utilitzats com a camins secundaris pels veïns de la zona | Antic camí que conduïa de Vilafranca del Penedès a La Llacuna, passant per Guardiola de Font-Rubí, i travessant el terme de Vilobí del Penedès. La carrerada comença a la confluència de la carretera B-2127, a l'alçada de la Masia de la Sala, i recorre tot el terme de en direcció a ponent fins a la Fassina Vella. A partir d'aquesta casa, el marge dret pertany a Guardiola de Font-Rubí i el marge esquerre a Vilobí. Es tracta d'un camí en part de terra, i en part asfaltat, d'uns 2,5 m. d'amplada de mitjana. Actualment aquest camí és de terra fins al Barri de la Font a partir del qual queda asfaltat fins a la Fassina Vella. Travessa el bosc de la Planota. Al terme de Vilobí finalitza a l'alçada de Cal Farinas. | 08304-15 | Des del Pla de Vallformosa fins els Tres Termes | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència del 'camí reial que de la vila de la Llacuna va a parar a Vilafranca. Dit camí es deixa en arribar a la masia de la Saleta' (LLORAC, 1991:101) Aquest antic camí ramader és un dels més antics del Penedès. S'anomenava també Via Mercadera, ja que durant segles va servir als mercaders i als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. | 41.3872300,1.6749900 | 389218 | 4582592 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73001-foto-08304-15-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rovira i Miralles, al seu estudi sobre les carrerades al Penedès, confirmen l'existència d'un antic corral anomenat Corral Nou, l'any 1860, i que era utilitzat pels pastors que duien ramats per la carrerada de La Llacuna. Aquest corral es trobava a la partida anomanda Corral Nou de Vilobí del Penedès, a la qual segurament dóna nom. (ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F,1999:60) | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 73002 | Carrerada de Guardiola a les Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-guardiola-a-les-cabanyes | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Branc de carrerada que feien servir els pastors que venien per la carretera de Vilanova i travessaven Vilafranca per anar a trobar la carrerada de la Llacuna, travessant part del terme de Vilobí del Penedès. Es tracta d'un camí d'uns quatre metres d'amplada, que s'inicia a la zona de la font de l'Albonar, en el límit entre Les Cabanyes i Vilobí del Penedès, i continua en direcció Nord, travessant la partida coneguda com les Tres Puntes, i continua a través de la dels Pujols en direcció a Guardiola de Font-Rubí. La llargada d'aquesta carrerada al terme de Vilobí és d'uns dos kilòmetres. Durant tot el traçat, el cantó esquerre pertany al terme de Vilobí, mentre que el cantó dret, pertany fins a la casa de les Tres Puntes al terme de les Cabanyes, i des d'aquí fins al final al terme de Guardiola de Font-Rubí. | 08304-16 | Des dels pujols de Can Cotoliu fins el Camp del Comte Moi | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència d'una zona que : 'entra al camí reial que de Sant Joan de Conilles va a Vilafranca. ' (LLORAC, 1991:101) | 41.3848500,1.6922600 | 390658 | 4582306 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73002-foto-08304-16-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73005 | Cooperativa de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-bellver | CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en parament irregular arrebossat exteriorment en ciment, i reforçades les obertures (portes i finestres) amb maó. Consta de Planta Baixa i Primer pis. La façana principal es troba orientada a l'Est i és on es concentra la decoració de l'edifici. Aquesta façana es prolonga lleugerament en alçada per sobre de la teulada a modus de frontó, i es corona a la part central amb un petit cos quadrangular. Es tracta d'una façana on l'arrebossat de ciment exterior ha estat decorat mitjançant incisions horitzontals paral·leles i continuades a la planta baixa i horitzontals i verticals al primer pis imitant grans carreus rectangulars. Manté una organització simètrica de l'espai, trobant-se la porta principal al mig de l'espai de la planta baixa i amb dues finestres laterals (una per banda- emmarcant la porta. La porta principal s'obre amb un arc rebaixat, i reomplerta la part superior) tarja- amb ciment. Les finestres laterals són rectangulars i s'emmarquen en un espai encimentat que destaca sota l'arrebossat principal de la façana, i que es remata a la part superior amb un arc molt rebaixat, similar al de la porta. Ambdues finestres es troben protegides exteriorment per una reixa. De manera similar es disposen les obertures al primer pis, obrint-se un gran finestral al mig de la façana del primer pis, que resulta una còpia del portal d'entrada. Aquest finestral té com a decoració una estructura esglaonada feta en ciment aprofitant l'intradós de l'arcada, foradada amb dos rosetons trifolis sota els quals sorgeixen dues columnetes de separació interiors. Darrera aquesta estructura es disposa una finestra balconera. Als dos laterals de la part inferior del finestral s'ha col·locat un mosaic de color groc disposat en trencadís, amb un rombe de color verd al centre. Les dues finestres laterals del primer pis són balconeres i s'exterioritzen en dos balcons fets amb ferro forjat. A l'igual que les finestres de la planta baixa s'han emmarcat en un espai arrebossat en ciment que es destaca de la façana principal, i que es remata a la part superior en un arc molt rebaixat. Sobre el finestral del mig es disposa un petit rosetó trilobulat emmarcat en ciment. La disposició d'aquest rosetó no es correspon amb unes golfes interiors, sinó que forma part de la il·luminació del primer pis. La façana Sud disposa de diverses obertures molt simples, algunes d'elles tapiades. La façana Oest es troba sense arrebossar i amb diverses finestres tapiades. Destaca l'existència d'una portella auxiliar. Portella i finestres es troben reforçades a la part superior amb fileres de maons disposats creant un arc molt rebaixat. La façana Nord no és exempta, sinó que es troba adossada a tota la filera de cases del carrer Cooperativa. Interiorment la subdivisió més gran és la que es fa entre la planta baixa i el primer pis, ja que els espais interiors són molt simples i unitaris. La planta baixa és formada per un gran espai sense separacions que ocupa pràcticament tota la planta. Trenca aquest gran espai l'existència d'un gran escenari que ocupa tota l'amplada de l'edifici aixecat sobre un graó d'un metre i mig d'alçada. El terra de la sala és cobert amb paviment hidràulic decorat amb motius vegetals i florals de color marronós i verd, creant entre diverses rajoles un conjunt decoratiu. El sostre és fet amb bigues de fusta. L'espai compta amb una subdivisió creada per un tabic que s'exten internament al llarg de la paret Nord de l'edifici, on es troben els sanitaris i algunes petites sales de reunions. A l'extrem Nord de la paret Est, es conserva un petit altell d'obra adossat a la paret, que servia per col·locar les antigues màquines de projeccions. | 08304-19 | Barri de Bellver. C/Cooperativa, 1, (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici de la Cooperativa de Bellver va ser aixecat l'any 1927 pels veïns del Barri de Bellver. Aprofitant la construcció de l'edifici, el mateix any van ser aixecada la línia de cases de adossades al cantó Nord, que conformen l'actual carrer Cooperativa. Originàriament es tractava d'una Cooperativa de caire agrari i rural. L'objectiu era posar a la venta dels socis de l'entitat, productes alimentaris bàsics: oli, patates, sucre, vi etc.. a preus reduïts, pràcticament de majorista. També es venien altres productes no destinats al consum humà com per exemple adobs, pinsos etc..La gestió de la botiga corresponia als membres de la Junta, que cada vespre obrien durant unes hores la botiga. El mobiliari era escàs, ja que tan sols es comptava amb una taula i una petita prestatgeria de fusta. L'objectiu de l'entitat de la Cooperativa i de l'edifici també era lúdic, ja que des de la seva creació va passar a ser l'entitat organitzadora de la Festa Major de Bellber, i l'edifici el local on es celebraven els balls i actes lúdics. Paral·lelament el pis superior es va disposar com a cafè públic, i era arrendat per alguns dels veïns del barri de Bellver. Durant els anys cinquanta i fins els setanta també va funcionar com a cinema. L'edifici es manté intacte des de la seva construcció, tan sols ha patit algunes reformes durant el transcurs de l'any 2000, destinades a consolidar la seva estructura, especialment la de la teulada, que va ser reforçada amb bigues de ferro. Actualment el sistema d'organització de l'entitat continua sent el mateix, estant en mans d'una junta gestora que es renova periòdicament. Malgrat no funcionar ja com a cafè, l'entitat –Associació de Veïns del Barri de Bellver- continua organitzant els actes de la Festa Major, i altres activitats de diversa mena, dins el local. | 41.3939800,1.6579500 | 387805 | 4583363 | 1927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No es conserven fotografies antigues de l'edifici. Com a fons documental només es conserven els moderns llibres d'actes de l'entitat i la documentació administrativa pertinent, i alguns llibres de comptes i compres dels anys vint i trenta.L'entitat conserva dins el local alguns cartells i programes de festes (No s'ha pogut precisar els anys) La casa es troba catalogada dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. (Cont. Descripció): S'accedeix al segon pis a través d'una escala de dos trams a escaire ubicada a la cantonada S-E de l'edifici.El primer pis compta amb un espai únic, totalment unificat directament sota la teulada. Aquesta última és feta amb una encavallada de fusta, reforçada últimament amb algunes bigues de ferro. El terra és fet amb rajola cuita disposada a la mescla. Aquest espai estava dedicat a cafeteria i bar, conservant com a únic mobiliari intern una barra i ubicada al mig de la paret Oest de l'edifici, i les antigues taules rectangulars de marbre i peus de forja. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 73007 | Pèlag E | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-e | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres de Vilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag de la Coma, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. El pèlag es caracteritza per la seva forma semicirucular molt oberta. Aquest pèlag no es troba inundat i el seu interès des del punt de vista faunístic es troba en la seva utilització com a espai d'inundació. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, aquest pèlag conforma juntament amb els pèlags B i C un espai objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | 08304-21 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de la Coma, per ser el que més a prop es trobava del cim del turó de la Coma, El 1933, malgrat no apareixer el nivell freàtic encara es va abandonar l'explotació. L'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3874800,1.6566400 | 387684 | 4582643 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag no s'ha inclòs en l'estudi de diagnosi del medi natural dels pèlags fet per Herrando (HERRANDO (2000)), segurament perquè es tracta d'un tall que no es troba inundat. Malgrat tot, desprès d'haver consultat amb els veïns de la zona, coneixedors de la tradició de l'explotació del guix, s'ha optat per classificar-lo com a pèlag, doncs segons ells, era explotat a l'igual que els altres. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73014 | Can Fontanals de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-de-vilobi | CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular amb coberta plana. Construït en maó i arrebossat en ciment, ha estat posteriorment pintat en color blanc. L'edifici es troba integrat dins la xarxa urbana del nucli antic de Vilobí, ubicant-se a la plaça major i fent cantonada amb un desl carrers que menen a la plaça. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal s'orienta a ponent. Es tracta d'una façana molt ordenada que s'obre de forme simètria a la planta baixa i al primer pis. El cos central de la casa, format pel portal principal i el balco del primer pis que es situa a sobre, sobresurten uns 10 cm. de la línia de la façana principal, creant un volum central que trenca la linialitat de la façana. A la planta baixa, s'obre amb un portal principal ubicat al centre de l'edifici. Es tracta d'un portal obert amb un arc molt rebaixat, amb la porta de vidre protegida per una reixa exterior. A ambós costats s'obren dues finestres rectangulats disposades verticalment, amb contrafinestres de fusta, i protegides exteriorment per una reixa. Com a decoració exterior, tant el portal com les finestres es troben emmarcades amb un ressortit exterior que les envolta seguint la línia del portal o les finestres, i que ha estat pintat en un color gris clar. Aquest ressortit es recolza sobre un zòcol exterior que s'aixeca fins uns 30 cm d'alçada. L'empit de les finestres també queda recolzat sobre aquest zòcol. Marca la diferència amb el primer pis un fris exterior que s'exten de forma horitzontal a les dues parts de la façana que resten enfonsades, entre les finestres del primer i segon pis. Es tracta d'un fris que discorren entre dues motllures i que és fet a base de rajoles de color verd. Al primer pis, i de forma paral·lela a la planta baixa, s'obre una finestra balconera al centre del cos sobresortit amb peanya i reixa, i dues finestes rectangulars, similars a les de la planta baixa a ambdós costats –una per banda-. ´Totes tres es troben protegides per contrafinestres de fusta. La decoració d'aquest conjunt és feta amb un ressortit de ciment pintat en color gris clar, formant un arc molt rebaixat que es col·loca sobre les finestres estenent-se pels laterals fins a mitja alçada. Aquest ressortit finalitza en un cul de llàntia format per una rajola de ceràmica vidrada en color verd. La part que es correspondria a l'intradós de l'arc es rebaixa de forma esgraonada, creant un espai interior sobre les finestres que es cobreix amb rajoles de colors verds i blaus. Sota les finestres laterals del primer pis, que s'han obert en el rebaix del mur, també es crea un espai rectangular que es cobreix amb rajoles de colors verds i blavosos. Sobre el primer pis destaca l'existència d'una doble cornisa entre la qual s'han col·locat tres rombs fets amb rajoles de color verd. Sobre la segona cornisa es col·loca una barana protectora del terrat ubicat a la teulada. Aquesta barana fa les funcions de frontó de la façana principal. Es tracta d'una barana contínua molt simple, que es corva amb un arc molt rebaixat a la part central sobresortida, creant l'efecte visual de frontó. La resta de façanes de la casa manquen d'interés arquitectònic, ja que han estat moelt reformades. | 08304-28 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Pl. Major s/n. (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construït entre el 1920 i el 1930. | 41.3889300,1.6619300 | 388129 | 4582797 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73014-foto-08304-28-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es troba inclòs dins el Catàleg de monuments i Conjunts històrico- artístics de Catalunya del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, en una fitxa de conjunt amb d'altres edificis del nucli anomenada arquitectura del nucli de Vilobí del Penedès. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73018 | Cap femení de marbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-femeni-de-marbre | <p>AA.DD. (1992) Catalunya Romànica. Vol XIX.El Penedés. p.23 MOLIST N (2001) Informe sobre el Cap de Divinitat d'època romana anomenada 'Venus del Penedés'.</p> | s.I d.C. | <p>Cap femení de marbre blanc d'uns 25 cm d'alçada, 15 cm d'amplada frontal, i 22 cm de costat. Es conserva part del coll (uns 2 cm) i el cap sencer, amb mostres d'erosió que desdibuixen les formes facials, i trencament de nas. El cap mira endavant, lleugerament inclinat cap a la dreta. Els cabells es desdibuixen a partir d'una ratlla que seguint la línia de nas els divideix per la meitat. Els blens que emmarquen el rostre s'enrotllen en forma de diadema a l'alçada de les orelles (deixant lliure el lòbul) i es recullen al clatell en un monyo ample. L'element més característic de la peça és el pentinat que per assemblances amb d'altres peces similars -com el Bust d'Afrodita d'Empúries, al Museu Arqueològic de Barcelona, estudiada per (LLECHA T, 1989:276-281)- i per l'assemblaça en el pentinat, podria datar-se al segle I. d.C. La funció d'aquestes escultures estaria a mig camí entre la funció ornamental i la religiosa, a més de constituir un element de prestigi social pels seus propietaris. Degut a la singularitat de la peça és coneguda com la 'Venús del Penedès' (CC.AA. 1990)</p> | 08304-32 | Museu de Sant Martí Sarroca. | <p>La peça va ser trobada pel Sr. Josep Torner al jaciment conegut com La Vinya del Taberner durant unes feines d'arranjament del terreny. Segons informació facilitada per la Sra. MªAngels Torné la peça hauria estat localitzada entre els dies 29 i 30 d'octubre de 1990. La peça fou dipostida a l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca, i actualment es troba exposada al museu de Sant Martí</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-3.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En línies generals es tracta d'una peça molt poc estudiada. Malgrat tot el valor històric de la peça és molt elevat degut a diverses raons: 1. Es tracta de l'únic exemple d'estatutària romana a la comarca de l'Alt Penedès 2. Malgrat l'alt nombre de vil·les romanes localitzades a la comarca del Penedès, cap d'elles ha estat excavada en extensió, i aquesta peça es converteix en un element de referència imprescindible. Del jaciment anomenat 'La Vinya del Taberner' procedeixen també elements arqueològics com la columna romana de Cal Jan Pau (fitxa nº60), i nombrosos materials arqueològics que es troben en aquesta casa. | 83|80 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73019 | Pergamí de l'any 977 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-977 | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MIQUEL ROSELL F. Pbro. (1945). Liber Feudorum maior. Vol I. Barcelona. UDINA MARTORELL F. (1951) El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona.</p> | s.X | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, al fons de la Cancilleria Reial, es conserva un document datat l'any 997 on es testimonia un judici celebrat davant el comte Borrell de Barcelona, pel qual Bonfill hagué d'abandonar unes terres que deia posseir al lloc de Vallformosa. En aquest judici vàren testimoniar quaranta-nou persones, (caps de casa o focs) que habitaven a la zona, i que segons el document residien des de feia més de trenta anys, per tant podien ser considerades propietàries de les terres que cultivaven. Es tracta doncs d'un document singular mitjançant el qual es pot coneixer qui eren els habitants de Vilobí a finals del segle X. Per la importància del document s'han cregut necessari transcriure'l: ' En judici Borell, comte; i Guadall, vescomte; els jutges Guifré i Audesind; i en presència de Tatefred, Oliba, bonall, Guifré, Crispí sacerdot, Quintila levita, Radulf, Savaric, Todegill i altres prohoms que hi eren presents, a petició de Bonfill, que és procurador de l'anomenat príncep. Reconec, jo, bonfill, i a la vegada deixo al vostre judici el que vaig demanar als habitants de 'Vallefermonsa', quan vaig dir que tot el que tenen de terres, vinyes, edificis, garrigues, boscos ho tenien injustament perquè el dit lloc de Vallformosa, junt amb el seu terme, havia de ser del meu senyor, l'abans anomenat príncep, per drets del seu pare Sunyer, comte, que estigui a la glòria, quan els habitants de l'esmentada vall, amb les seves respostes, digueren que ells no posseïen la dita vall amb els seus termes injustament, ja que feia 30 anys i més que tenen dit lloc amb el seu terme com a cosa pròpia d'ells o dels seus predecessors, que ja han mort, i aquests són els noms dels habitants de l'esmentada vall: Tudilla, dona amb els seus hereus; Fruila; Eldovigi, sacerdot; Todaleg; Sunifred; Durable; Modari; Ferriol; Quintilla; Esteve; Eldrand amb els seus; Guidiscle; Recosind; Adrover; Immila; Plàcid; Asinari amb els seus hereus; Elies, Sendered; Gigila; Remese; Daniel; Desideri; Elperic; Argesinda amv els seus; Fedanci; Llandric amb els seus hereus; Agela amb els seus hereus; Ranovigia; Devota; Gontes dona amb els seus hereus; Ermesinda amb els seus hereus; Boso; Felmir; Daniel; Ansileu; Ferriol; Esteve; Todemon; Galliceni amb els seus hereus; excepte l'alou de Crispí sacerdot i de Quintila i de Novília, dona, i Bella, dona. Sobre el que vosaltres, els esmentats jutges, a mi bonfill, em pogueu interrogar si podia provar que la vall havia de ser del nostre senyor comte, per alguna raó o bé no, jo, Bonfill, en totes les coses en reconec i deixo sobre l'esmentada vall amb el seu terme, pel que fa als drets del meu senyor, perquè no puc provar ni ara ni mai d'on ha de ser la predita vall i el seu terme dels abans esmentats habitants o de qualsevol altra persona que hi tingui alguna cosa, que no pas del comte Borrell, el meu senyor, o de qualsevol altre home, que injustament o al marge de la llei els havia demanat; per això que dic, de veritat i amb justícia ho reconec i ho deixo al vostre judici. Feta la confessió i reconeixement el 17 de les calendes d'abril de l'any 23 del regnat del rei Lotari, fill del rei Lluís. Signatura de Bonfill, que sóc procurador de l'esmentat meu senyor. Aquest reconeixement i deixa e fet. Signa: Eizo. Signa: Tortosí, Gotmar, Folquer sacer, dd; Duran, prevere, ss.Signa:Teudoric.Signa: Recosind. Signa: Galí. Signa: Ratafred. Signa; Audesind,ss. Signa: Guifré,ss. Signa: Borrell, comte, que confirmo que aquest alou sigui franc. Eldovigi, sacer, que aquest reconeixmement i confessió vaig escriure i subscriure el dia i any abans esmentat. (LLORAC,1990:80-81)</p> | 08304-33 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/Almogàvers, 77 (08018 Barcelona) | <p>La importància del document radica en el fet de què són molt pocs els municipis que poden comptar amb un document de tal antiguitat i on es pugui conéixer amb tant detall qui era la població del terme en èpoques tan remotes. El context històric en el qual es produeix aquest pergamí està lligat als avatars socials i polítics propis de finals del segle X, i que han estat catalogats per historiadors com Gui Bois, Pierre Bonaissie o Josep Maria Salrach de Revolució Feudal. A finals del segle X, bona part de les terres de Catalunya han estat repoblades per pagesos lliures que han roturat terres verges i han fet aflorar nous masos i terres de conreu. Aquestes terres han estat en gran majoria captades pel sistema conegut com “aprissió”, mitjançant el qual els pagesos pasaven a ser propietaris de les terres que havien roturat si les havien conreuat un mínim de trenta anys. Es tractava doncs d'alous lliures. En aquest context els grans propietaris feudals tracten a finals del segle X d'apoderar-se d'aquests alous. Són nombrosos els judicis que es celebren en aquestes dates, en les quals, els pagesos apel·len a la justícia comtal defensant-se dels senyors locals que volen pendre'ls les terres. En aquests judicis tracten de demostrar mitjançant testimonis que resideixen en les seves terres des de fa més de trenta anys, a fi de poder demostrar que els pertanyen.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 977 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'original es troba localitzat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Carpeta 4. Cancilleria Borrell II, núms. 1 al 74. Extra inventario de Borrell II. 1. Pergamí núm.14. Mides 219x 544 mm. Ben conservat. Escriptura comtal del segle X amb reminiscències visigòtiques. La importància del document radica en el fet de què són molt pocs els municipis que poden comptar amb un document de tal antiguitat i on es pugui conéixer amb tant detall qui era la població del terme en èpoques tan remotes. El document ha estat publicat per: Miquel, F. L.F.M. I, doc. Núm.320. Udina, F/A.C. de B. Doc. Núm.181 Llorac S. 1989: Sant Martí Sarroca, pòsit del Temps. Pp.285-286. Catalunya Romànica. El Bages. Vol XI. Pàg. 24 (està col·locat en un indret que no li correspon) | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73021 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XVII-XXI | L'arxiu històric comarcal de Vilafranca del Penedès conté fons relacionats amb Vilobí del Penedès al fons gràfic, amb capbreus i altra documentació, i al fons gràfic, que inclou fotogràfies i pel·lícules. | 08304-35 | Arxiu Històric Comarcal de vilafranca del Penedès. Avda. Europa, 6 (08720 Vilafranca del Penedès) | El fons històric de l'Arxiu de Vilafranca, es troba recollit i organitzat com a arxiu històric des de principis del segle XX, i recull bàsicament fons de caire notarial i eclesiàstic. Actualment forma part de la xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. La col·lecció de fotografies que conformen el fons gràfic es tracta en realitat d'un conjunt de còpies dels originals. Les fotografies originals va ser recollides de forma conjunta a l'Ajuntament de Vilobí arran d'una exposició organitzada per una festa Major a mitjans dels anys noranta. Aprofitant aquesta concentració, des de l'Arxiu històric de Vilafranca es van fer còpies que van ser incorporades a l'àlbum de fotografies de la comarca, juntament amb les d'altres poblacions. El film sobre el treball del guix, va ser gravat l'any 1983 també a iniciativa de l'Arxiu Històric Comarcal. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més cal tenir present l'existència d'un Fons Registral a l'Arxiu de Vilafranca, que compta amb un apartat anomenat Ofici i comptadoria d'Hipoteques, que avarca els anys 1768-1862, on també podríem trobar referències documentals sobre Vilobí del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73023 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-vallformosa | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.</p> | XVII-XX | <p>A la parròquia de Santa Maria de Vilobí es conserva el següent fons documental: -Confirmacions (1773-1866) -Llibre de l'obra de l'església (1676-1787) -Llibre de compres (1739-1787) -Llibre de l'obra (1787-1890) -Llibre de censos, testaments, òbits. Segle XVII -Padró 1916 -Consueta antiga del Roser (1852-1955) -Apostolat de l'oració (1918-1935) -Cementiri municipal (dos llibres de nínxols) -Defuncions, casaments i naixements (1650-1730) -Defuncions (1744-1791) -Defuncions (1792-1851) -Defuncions (1852-1887) -Defuncions (1887-1939) -Defuncions (1939-1983) -Defuncions (1983 fins ara) -Casaments (1709-1761) Junt amb baptisme -Casaments (1792-1851) -Casaments (1852-1887) -Casaments (1887-1939) -Casaments (1939-1983) -Casaments (1983 fins ara) -Naixements (1596-1625) -Naixements (1760-1804) -Naixements (1760-1766) -Naixements (1804-1845) -Naixements (1845-1853) -Naixements (1852-1874) -Naixements (1875-1900) -Naixements (1900-1939) -Naixements (1939-1982) -Naixements (1983 fins ara)</p> | 08304-37 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | <p>L'orígen dels arxiu parroquials de Catalunya, i el de la parròquia de Vallformosa, radica en l'interés que la institució eclesiàstica va ternir, arran del concili de Trento (1630) en tenir la vida de les parròquies controlada. Arran d'aquest Concili, totes les parròquies es van verue obligades a dur un control de la vida parroquial, registrant baptismes, casaments i defuncions, a més a més de la vida interna. L'arxiu parroquial va inciar-se en origen a l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilobí, sent traslladat als anys quaranta a la seu de l'actual parròquia, establint així una continuïtat entre l'una i l'altra.</p> | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73023-foto-08304-37-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73024 | Fons documental de l'Ajuntament de Vilobí del Penedés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-vilobi-del-penedes | XIX-XX | <p>Fons documental format per un total de 485 caixes emplaçades als baixos de l'actual edifici de l'Ajuntament de Vilobí. La descripció del fons documental és com segueix: 1. Adminsitració General (1902-2000) Agrupa documentació del terme municipal general. Organs de govern, alcaldia, Secretaria, Serveis Jurídics, Personal, Correspondència. 2. Hisenda (1881-2000) Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitatm Juntes i Comissions, Fàbrica de moneda 3. Proveïments (1940-1999) Aigües, fonts i safeig, control de proveïments. Juntes i comissions municipals. Transport públic. 4. Beneficència i assistència social (1939-1999) Centres assistencials. Atenció als refugiats i orfes de guerra. Assitència social. Actuacions contra l'atur laboral. Juntes i comissions. 5. Sanitat (1902-1998) Cementiri i serveis fúnebres. Inspecció sanitària. Personal facultatiu. Centres sanitaris municipals. 6. Obra i urbanisme (1919-2000) Planejament i gestió urbanística. Obres municipals. Construcció i manteniment. Obres particulars. Activitats classificades i obertura d'establiments. Promoció de l'habitatge. Juntes i comissions municipals. 7. Seguretat Pública (1898-1994) Guardes jurats. Juntes i comissions municipals. Protecció civil. 8. Serveis militarsa (1909-2001) Quintes, allistaments, lleves forçoses. Bens subjextes a requisa militar. Prestació social substitutòria. 9. Pobalció (1880-1998) Estadístiques generals de població. Censos. Padró municipal d'habitatges. Junta local del cens de població 10. Eleccions (1945-2000) Eleccions municipals. Eleccions al parlament de Catalunya. Eleccions generals. Cort. Senat. Eleccions al Parlament Europeu. Referendums i plebiscits. Cens electoral. 11. Ensenyament (1902-2000) Ensenyament preescolar. Ensenyament primari. Juntes i comissions municipals. Ensenyament especial. 12. Cultura (1957-2000) Festa Major. Festes populars, Activitats i iniciatives culturals. Relacions amb entitats culturals. Servei municipal de català. Esports. Servei de juventut. Promoció Turística. 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (1962-1999) Censos agraris. Foment forestal. Juntes i comissions municiapls. Medi ambient. Representativitat agropecuària.</p> | 08304-38 | Ajuntament de Vilobí del Penedès. Pl. de la vila, 1 (08735 Vilobí del Penedes) | <p>Els origens del fons es remunten al 1902. El 2001 la Diputació de Barcelona va subvencionar l'ordenació i classificació actual.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 73025 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-5 | <p>CAMPILLO, A: 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MAS, J (1913) Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Barcelona. MAS, mossèn: Notes històriques dels bisbat de Barcelona. Vol XXV, pp. 183 v. a 187. S/a. Servades a l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat.</p> | XIV-XX | <p>Bona part de la documentació que es conserva procedent de l'Arxiu Diocesà de Barcelona va ser buidada al seu dia a: CAMPILLO A. 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de barcelona. S/a., i a MAS J.(1913). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Malgrat tot, als fons de l'arxiu es possible trobar-hi documentació a les següents sèries: -COLACIONES: Iniciada a principis del segle XIV, i continuada fins el segle XX, està formada per registres de presentació ,renuncia, institució, permuta, creació de nous altars etc.. i altre documentació relacionada amb parròquies i capellanies. -REGISTRA COMUNIUM: Documentació expedida per la Cúria referent a l'erecció de noves aprròquies, nombrament de càrrecs parroquials, beneficis, albaceas, permisos per construir altars etc.. -VISITES PASTORALS. A partir del segle XVI, el delegat episcopal redactava informes sobre la situació de les parròquies. Es té constància de l'existència d'una visita pastoral a la parròquia de Vilobí al Tomo 54. P.90. -REGISTRA ORDINATORUM: Ordeonacions sacerdotals entre els segles XIV i XX. -REGISTROS GRATIANUM: Autirotzació per a construir i arreglar esglésies i altars. - TAXAE BENEFICIORUM. Inventari general dels rèdits de l'església que servia de base per a senyalar la tasa o contribució.</p> | 08304-39 | ADB. C/del Bisbe, nº5 (08002 Barcelona) | <p>La raó de l'existència d'un fons documental referent a Vilobí del Penedés en aquest arxiu, radica en el fet de què la parròquia de Santa Maria de Vallformosa està lligada des dels seus origens al bisbat de Barcelona, per tant , el nomenament de mossens, les possibles reformes i obres practicades dins l'església, així com la fundació de beneficis, capellanies etc.. va quedar lligada a la voluntat del Bisbat de Barceloa. Des del segle XIV el bisbat conserva bona part de la documentació lligada a temes adminsitratius i legals de les seves parròquies.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Salvador Llorac al seu llibre 'Vilobí del Penedés. Passat i present', dona notícia de l'existència d'un document del 1846 on queden establerts els límits territorials de la parròquia de Vallformosa. Afirma que aquest document és extret d'un lligall pentanyent a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa i que pressuposadament es troba en aquest arxiu. Al no donar la referència documental, no s'ha pogut esbrinar ni precissar a quina sèrie pertany aquest document. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73026 | Goigs de la Mare de Déu de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-vallformosa | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | XVIII-XX | Goigs cantants en alanbança a la Mare de Déu de Vallformosa. Existeixen diverses versions, de les quals actualment es manté una actualitzada i musicada l'any 1989 per Joan Maria Aragonès i Rebollar i que és tal com segueix: Vostra vida molt sortosa / cantarem amb alegria / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa / Aquella noble ambaixada / de l'arcàngel Gabriel / per ser de tots exalçada / fou tramesa des del cel / quina sort tan singular / per eixa vall tenebrosa / sigueu... / Els desterrats fills d'Eva / vostre auxili singular / esperaven a la terra / per tenir la llibertat / del pecat que els impedia // la posada més honrosa / sigueu... / La major felicitat / de les moltes que tinguéreu / fou aquella en què venguéreu / vostre fill molt estimat / Estols d'Àngels davallaren / en diada tan formosa / sigueu..../ Joia immensa bé us donaren / els tres Reis d'Orient / quan vau veure que adoraven / vostre Fill tan excel·lent/ presentant-vos moltes joies / amb voluntat fervorosa / sigueu..../ Fou la vostra Assumpció / singularíssima sort / doncs baixaren de l'alt port / els àngels en processó / per pujar-vos, oh Senyora, / amb corrandes molt gustosa / sigueu..../ Els malalts i atribolats / socorreu amb gran conhort / en totes necessitats/ sou auxili i segur port / a qui us reclama devot / socorreu ben amorosa / sigueu.../ Acabada la jornada / en eixa vall tenebrosa / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa. | 08304-40 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | La tradició de cantar els goigs a la Mare de Déu de Vallformosa es remunta amb seguretat al segle XVIII. La primera versió escrita que es conserva va ser impresa l'any 1800, i es conserven encara un bon nombre d'exemplars a l'Arxiu parroquial de Vilobí. Aquesta versió editada va ser vigent fins l'any 1989, en que amb motiu de les celebracions festives celebrades pel 55è aniversari de la inauguració de la nova església parroquial de Santa Maria de Vallformosa van ser actualitzats i musicats pel Sr. Joan M. Aragonès i Rebollar. Tradicionalment aquests goigs eren cantats en nombroses celebracions eucarístiques. Actualment només són cantats el dia de la Mare de Déu d'Agost. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73027 | Pica baptismal de Santa Maria de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-vallformosa | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. CRUANYES E. VIRELLA X. (1984) Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca del Penedès.pp.56-57</p> | ss.XIV-XVI | <p>Pica baptismal de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Es tracta d'una pica elabora en pedra calcària, de forma troncocònica i els costats còncaus, sobretot a la part més inferior. Les seves mides són :90 cm de diàmetre exterior i 81 cm de diàmetre interior. La seva alçada és de 65 cm, i la base és de 48 cm. No té cap ornamentació a banda d'una faixa al voltant de la boca de 9 cm d'amplada.</p> | 08304-41 | Museu de Vilafranca del Penedès. Plaça Jaume I, nº 5 (08720 Vilafranca del Penedès) | <p>Segurament es tracta d'una pica originària dels segles XIV i XV. Aquesta pica va restar abandonada durant dècades a l'interior de l'església de Santa Maria de Vallformosa. L'any 1945 va ser rescatada i col·locada al Museu de Vilafranca del Penedès, on actualment fa de brollador de la font l pati d'entrada al Museu.</p> | 41.3894877,1.6613488 | 388082 | 4582860 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73027-foto-08304-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73027-foto-08304-41-2.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-07-15 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta pica fa actualment de brollador al pati del Museu de Vilafranca, tenint com a peu de font, una roda de molí, també d'origen medieval, procdent del terme de Vilobí de Penedès. | 94|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73028 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa-0 | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XIX | Creu de terme de quatre braços monolítica, elaborada en pedra granítica i que reposa sobre una base formada per quatre graons superposats. L'inferior és una base circular d'un diàmetre de 110 cm. formada per un conjunt de 6 peces trapezoïdals unides al centre. Sobre aquest es col·loca una altra base octogonal de 70 cm. de diàmetre també formada per diverses peces. Sobre aquest es col·loca una altra base quadrangular de 50 x 50 x 30 cm d'alçada. Sobre aquesta s'aixeca l'últim graó també quadrangular de 40 x 40 x 20 cm. d'alçada, sobre el qual es col·loca directament la creu. Aquesta última és un sol bloc de pedra de 140 cm d'alçada x 60 cm d'amplada comptant com a única decoració afegida un petit rebaix que ressegueix el perímetre interior la creu. | 08304-42 | Nucli de Vilobí del Penedès. Crta. BV-2127 km. 5,5. | Malgrat que no es compta amb dades concretes sobre els seus orígens o la seva data de manufactura, cal pensar que es tracta d'una creu esculpida a finals dels segle XIX o principis del segle XX, potser en substitució d'alguna més antiga. També cal pensar en que la base de graons sobre la qual s'aixeca, especialment els dos inferiors (circular i octogonal) poden ser reaprofitats de la creu anterior. | 41.3888500,1.6683200 | 388663 | 4582780 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 73031 | Santa Maria de Vallformosa de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallformosa-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CARBONELL I VIRELLA V. (1993): 'Els voltants de Vilobí: Vallformosa, graubac i les guixeres' a Revista Gran Penedés, nº 34. Vilafranca del Penedès. pp.32-35. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. GAVIN J.M. (1981) Inventari d'esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Barcelona GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Conjunt arquitectònic format per l'església de Santa Maria de Vallformosa, el campanar de l'església, la casa del campaner, la rectoria, i un espai destinat a dependències auxiliars. Tot el conjunt es troba edificat en parament irregular sense arrebossar, haven reforçat les cantonades i les obertures-portes i finestres- amb ressortits de ciment imitant carreus de pedra ben trebalalts. L'orientació de l'edifici és força irregular, no corresponent-se amb la orientació clàssica de les esglésies –l'absis al'est-. En aquest cas la façana principal del conjunt s'ha orientat a l'Est, i l'absis a l'Oest. L'edifici de la cantonada N-E és la rectoria. Es traacta d'un edifici format per planta baixa, primer pis i golfes, cobert a quatre aigües amb teula. La porta principal, com la de la resta del conjunt, es troba a la façana Est, i es tracta d'un portal de mig punt al qual s'accedeix després de dos graons. Tota l'arcada es troba reforçada i definida per un ressortit fet en ciment imitant carreus de pedra que alternen rectangulars i quadrangulars. Al cantó dret s'ha obert una gran finestra geminada amb arcades també de mig punt, que es ressalta amb el mateix sistema que la porta principal. Al cantó esquerre destaca una finestra simple de mig punt. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'han obert tres finestres quadrangulars també definides amb un ressortit de ciment imitant carreus de diferents i mides, i un empit a la part baixa. Al segon pis –espai ocupat per les golfes- s'obre una galeria formada per quatre arcs de mig punt que recauen sobre columnetes quadrangulars sense cap decoració, i també emmarcadesamb el mateix ressortit en ciment. A la façana Nord es repeteix el mateix esquema d'obertures, tan sols, que les finestres del pimer pis es redueixen a una. Interiorment la rectoria conserva l'estructura original, conformada per un corredor central i un seguit de estances adaptades a vivenda a ambdos costats. En direcció a migdia s'adossa a la rectoria un petit edifici de planta baixa, amb un portal d'entrada similar al de la rectoria però de menor tamany, i dues finestres de mig punt a tocar de la porta, a banda i banda. De l'edifici destaca el fet d'estar coronat per tres merlets esgraonats fets en maó i acabats en punta. Es tracta d'un espai auxiliar, destinat a magatzem. A migida d'aquest espai s'adossa l'església de Santa Maria de Vallformosa. Exteriorment presenta la fesomia d'un edifici romànic, amb un gran portal de mig punt, degradat amb arquivoltes formades per un seguit de faixes motllurades o esculpides a la cara exterior de les dovelles, que des del parament de la façana, van reduïnt progressivament l'obertura cap endins, i que descansen de columnetes adossades al mur, i que a la vegada reposen sobre un zòcal d'uns 40 cm d'alçada. Arquivoltes i columnetes es troben profusament decorades amb motius vegetals i florals. Els capitells ubicats entre les arquivoltes i les columnetes, tenen decoració vegetal i figurada, representant-se en dos d'ells –els interiors- escenes de lluita entre monstres imaginaris. L'espai ubicat entre la porta d'accés i les arquivoltes és ocupat per un timpà decorat amb l'escena de l'ascensió de la Mare de Déu. Sobre el portal s'ha obert una rossassa també degradada amb faixes motllurades i esculpides, decorades amb motius vegetals. | 08304-45 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Plaça de Mossèn Lluís Panyella (08735 Vilobí del Penedès) | La decisió de construir una nova església al terme de Vilobí pregué cos a principis del segle XX, quan a la majoria de la població, concentrada entre els nuclis de Vilobí i Bellver, li resultava massa lluny per assistir als oficis l'antiga església de Vallformosa. La concentració de la vida política i cultural al nucli de Vilobí, va inclinar definitivament la balança per la construcció d'una església més propera i accesible a la majoria de veïns. El terreny per a la seva construcció fou cedit per Fèlix Mestre Notó.L'edifici és obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), marquès de Sagnier, que traballà a l'obra gratuïtament. La primera pedra es col·locà el sis de febrer de 1927 pel bisbe de Barcelona Josep Miralles. La construcció es projectà pujar-la amb donatius en metàl·lic i jornals de prestació personal, i fou inaugurada i beneïda el vint-i-cinc de març de 1931 pel bisbe de Barcelona Manuel Irurita. Durant la revolució del 1936 sofrí diversos desperfectes,sobretot al seu interior. A la dècada dels 40 s'enllestí el pis de les campanes del cloquer (LLORAC, 1991: 134) L'edifici va ser constrït en estil neoromànic, a imitació de les antigues esglésies romàniques. Pràcticament no ha patit reformes des de la seva construcció, a banda dels elements refets després de la Guerra Civil. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 1933 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | (Cont. Descripció): Sota la coberta inclinada- ja que l'edifici es cobrexi exteriorment a dues aigües- s'ha col·locat com a element decoratiu un seguit de faixes verticals llises sobresortint del mur, unides a la part superior per arcuacions a l'estil de les bandes lombardes, i que segueixen la inclinació de la teulada. Aquestes faixes finalitzen en un cul de llantia decorat amb la forma d'un cap humà. Corona l'edifici una creu d'obra. Interiorment l'església és un edifici d'una sola nau amb planta basilical, a la qual s'accedeix després de travessar un petit espai rectagular adeqüat com a ante-sala. La coberta interior és amb volta de canó de mig punt aguantada per sis arcs torals. L'absis és de planta semicircular i es cobreix amb una volta de quart d'esfera. A banda i banda de la nau principal s'obren cinc capelles cobertes amb volta d'aresta que descansa sobre arcs formers. A migidia de l'església s'adossa el campanar de planta quadrangular de 22 m. d'alçada. L'edifici es troba dividit exteriorment en 4 pisos, amb l'afegit d'un tram superior. A imitació d'un campanar romànic, els pisos es marquen exteriorment mitjançant finestres. En aquest cas es tracta d'una finestra-una per pis- de mig punt geminada, a excepció de la planta baixa que és una finestra simple. A la part superior o cloquer, es troba oberta a les quatre cares amb dos finestrals geminats per cara, emmarcades per arqüacions lombardes a la part superior i inferior (aquestes últimes sota la cornisa). Sobre la línia d'arqüacions superior el campanar es remata amb merlets esgraonats fets amb maó. Espaialment l'interior és conformat per una nau única envoltada de capelles -quatre per banda-, dedicades a advocacions diferents: El roser, la Puríssima Concepció, El Remei, Sant Josep, Sant Isidre, Sant Antoni, el Sagrat Cor i el Sant Crist. L'interior es troba cobert per una volta única, subdividida en trams per uns arcs torals molt ressaltats, que recauen en les pilastres de separació de les capelles. Un fris horitzontal a l'alçada dels capitells de les pilastres recorre la nau principal. Tot el conjunt en colors clars, i amb decoració floral a les parets laterals. La il·luminació es realitza a través d'un seguit de rossetons -un per capella- protegits per vidres de color verdós. Pressideix l'altar la imatge d'una mare de Déu ubicada dins un baldaquí que recau sobre quatre columnes llises. Als peus de l'església s'ubica un cor, que recau sobre un espai destinat a rebedor. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73033 | Can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Carbó i algunes dependències annexes que conformen un conjunt residencial de grans proporcions. Tot el conjunt estroba envoltat per un mur perimetral que crea tot un seguit de patis interiors i espais ajardinats. També cal considerat que l'edificació es troba ubicada aprofitant el pendent d'un turó – el de Can Carbó- i per tant alguns espais dins del conjunt s'han sobreelevat creant un espai aterrassat. Al voltant del conjunt es disposen un seguit de moderns coberts, garatxos i naus que disposen les modernes intal·lacions de “Vinyendos del Penedés” destinats a l'explotació agropecuària. L'accés al conjunt es realitza per dues portes obertes al mur i orientades a llevant. Del conjunt arquitectònic es distingueixen dues parts; per una banda les restes de l'antiga masia de Can Carbó orientades a migdia, a les quals s'ha adossat el moder casalot de Can Carbó. Interiorment els dos espais es troben totalment integrats sent pràcticament impossible distinguir on comença l'una i on acaba l'altra. De l'antiga masia només es pot distinguir un tram del que deuria ser la façana principal orientada a migdia, on s'aprecia un portal principal adovellat i rebaixat del qual s'han respectat algunes dovelles. Interiorment destaca l'existència d'una gran arcada de diagragma que dibideix internament una gran sala amb bigues de fusta i que fa de nexe d'unió entre ambues cases. La moderna casa de Can Carbó és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i una torre també quadrangular que sobresurt al centre de l'edifici. Consta de planta baixa primer pis, segon pis i golfes .L'edifici s'ha construït en pedra irregular i ciment granulat a l'exterior. La façana principal es troba orientada a llevant, creant així un espai en angle recte amb la façana de l'antiga masia. La porta principal s'ha obert amb una gran llinda, i es troba acompanyada de dues finestres – una a cada banda- Al primer pis destaca l'existència d'una gran galeria oberta per un seguit de cinc arcades de gran tamany unides amb un pilar quadrangular. Aquestes arcades donen lloc a una galeria interiror coberta amb viges de fusta. Al segon pis s'obren u n seguit de quatre finestres de petites proporcions. La façana de ponent comparteix el mateix tipus de distribució, però l'obertura de la galeria del primer pis ha estat substituïda perun seguit de tres balcons. En aquesta façana s'obre un ull de bou al tram de les golfes, en el qual s'ha pintat un rellotje de sol. La façana de ponent repeteix l'esquema de la de llevant, però a l'alçada del primer pis la galeria dona accés a una terrassa ajardinada. L'interior de la casa conserva l'aire d'una mansió senyorial de principis del segle XX. | 08304-47 | Bosc de Can Carbó. Casa de Can Carbó (08735 Vilobí del Penedès) | Sens dubte es tracta d'una de les masies més antigues del terme de Vilobí del Penedés. El nom tradicional amb el que apareix és el de Can Carbó de la Guixera, segurament degut a la proximitat als jaciments de guix i l'explotació que d'ells es fes. La primera referència documental la trobem l'any 1322, quan en la relació de cases del terme de Vilobí que apareix en el document de venda de la quadra de Vilobí a la Pia Almoina, apareix una dona anomenada Mancell Carbona, que és vídua d'en Carbó.(LLORAC, 1990: 87). Ja al fogatge del 1553 és té constància de l'existència de Pere Carbó de la Guixera. (LLORAC, 1990: 41). Al 1680 en una de les llibretes de notes de la casa Olivella, la del recompte del mill del delme apareix censada Can Carbó de la Guixera, que contribueix amb una quartera i 2 quartans. Sens dubte devia tractar-se ja d'una de les cases econòmicament més importants de la quadra de Vilobí. (LLORAC, 1990:50). També apareix en la llibreta de delmes que es pagaven a la Pía Almina al 1729 i que es conserva a la Casa Olivella, la menció a Jaume Carbó de la Guixera amb la quantitat de cereals i pagaments en espècie que es feien (LLORAC,1990: 52) . El 1754 a la relació de famílies que composaven el lloc del terme de la Quadra de Vilobí apareix Pau Carbó, llaurador de 39 anys i el seu fill Jaume (LLORAC, 1990: 174). Al cadastre de Vilobí del 1791 apareix Jaume Carbó, amb la relació de terres que té per sembrar, la categoria i l'import que paguen (LLORAC,1990:181) . També al rebut d'arbitris de l'Ajuntament de 1871 apareix Jaume Carbó que paga setanta pessetes i vuit cèntims. (LLORAC, 1990:190). Per l'import pagat, devia tractar-se d'una de les masies més importants del terme. És molt possible que el conjunt arquitectònic actual s'aixequés a finals del segle XIX sobre les restes de l'antiga masia de Can Carbó, inclús aprofitant algunes. De l'original masia de Can Carbó de les Guixeres només resten alguns trams de la façana principal, incorporada a l'edifici actual. No se sap a partirt de quin moment la veïna masia de Can Baró va passar a formar part de la propietat de Can Carbó, segurament a principis del segle XX, quan comencen a mancar notícies de Can Baró. Durant tot el segle XX ambdues propietats van restar unificades.L'any 1990 el conjunt, juntament amb la casa de Cal Baró va ser adquirida per la companyia “Vinyedos del Penedés S.A.” a la Sra. Francisca Carbó, l'últim membre de l'original nissaga de propietaris. | 41.3810200,1.6551900 | 387552 | 4581928 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'ha conservat bona part del mobiliari de l'època. Destaca l'existència d'una pintura a l'oli de grans dimensions que representa una visió idealitzada de les feines de la verema al paisatge a finals del segle XIX. La data de quadre és del 1886 i està signat per Ricarda S.C. També es conserven alguns estris antics relacionats amb les tasques agrícoles:-1 màquina d'aixafar raïm-1 romana-Mesures de graTambé compta amb:-1 pedra de molí-1 recipient cilíndric de pedra | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73034 | Portal adovellat de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-can-mayol | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVI | Portal adovellat formant una arcada de mig punt realitzat amb grans dovelles de diferents mides, alternant algunes rectangulars amb d'altres quadrangulars. No conserva cap data de referència. Aquest portal devia enquadrar la resta de la casa, i pertanyia a la façana principal que es troba orientada a l'Est. | 08304-48 | Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès) | Malgrat les poques restes conservades, la casa de Can Mayol és una de les més antigues del terme de Vilobí del Penedès. Un document de l'any 1117, parla de la donació d'un alou a Vallformosa, dins el terme de Sant Martí, i es diu que la donació és feta per Mayol i la seva muller Ermessenda, exceptuant un terreny que tenen sobre de Pacs. Aquest sembla ser l'origen del topònim i de la masia, d'on es desprèn que ja existia al segle XII. (LLORAC, 1991:150). Malgrat tot les restes conservades més antigues pertanyen al segle XVI, i es tenen notícies de modificacions posteriors (segles XVIII i XIX). La nissaga dels Mayol es va conservar fins a principis del segle XX, en què Carmen Benach va comprar la propietat. Aquesta família era originària de Banyeres del Penedès, metre que la família Mayol va optar per instal·lar-se a Barcelona.. En aquells moments la casa es trobava ja molt deteriorada, així que es va optar per la solució més pràctica: abandonar la vella casa i construir-ne una de nova al costat. Aquest fet va portar com a conseqüència un deteriorament absolut de la vella masia. Cap als anys vuitanta l'estat de l'edifici era ruïnós, i es va optar per enrunar el pis superior i la teulada i aixecar-la de nou. Només es va conservar el portal adovellat de l'entrada i alguns elements de la planta baixa com el terra, algun embigat de fusta i algunes parets. Actualment la família Mitjans - El portal sens dubte és l'element més antic, possiblement del segle XVI. La zona on es conserven més restes antigues a la sala d'entrada amb la rajola original en terra cuita i un arc de diafragma molt rebaixat al mig, que ajuda a aguantar el primer pis. Aquests espais són segurament dels segles XVIII i XIX. La masia comptava amb alguns espais annexos destinats a l'elaboració del vi. Avui dia només es conserva un d'aquests coberts originari dels anys vint i molt reformat. Actualment la família Benach, a causa del casament de les pubilles, du el cognom Mitjans. La casa es troba en procés de reconstrucció a partir dels pocs elements originals conservats. L'edifici actual poc té a veure amb la primitiva masia. | 41.3733800,1.6665900 | 388492 | 4581065 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdnebro Manrique | La família Mitjans conserva una fotografia de principis del segle XX de la casa que permet fer-nos una idea de com era la masia original i la forma de la façana principal. La façana actual, amb un cos sobreelevat al mig no es correspon amb l'antiga, que era coberta a dues aigües amb carener.També es conserven a l'estança de l'entrada de la casa, alguns cups originals de la casa, encara utilitzats.La família Benach va comprar la hisenda amb la clara intenció de fabricar vi i cava. Actualment continuen en aquesta activitat fabricant el cava 'Loxarel'. Degut a aquest interès per aquesta feina han fet esforços per conservar alguns estris antics relacionats amb el vi. Posseeixen una col·lecció de:-1 premsa-2 bombes- 1 bàscula antiga- 4 màquines de posar taps a les ampolles de cava (restaurades): 1 morrionadora i 3 tapadores de mall. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73035 | Refugi de la guerra de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-de-can-mayol | s.XX | A uns 10 m. sota terra, i ubicat sota la moderna nau de fabricació de vi, i al costat dels nous cellers, la família Mitjans ha conservat un espai que té el seu ús original en un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Es tracta d'un espai excavat d'uns 25 m de llargària per uns 4 m d'ample amb forma de túnel, i dividit internament en dos espais separats per un mur paral·lel a les parets laterals, obert amb arcades que permeten la visibilitat de l'un a l'altre. El refugi és construït en maó i arrebossat internament en ciment sense pintar. Sobre el refugi es va col·locar una capa de ciment de diversos metres d'alçada. Originalment comptava amb dues portes d'accés, i s'hi accedia a través d'unes escales que encara es conserven, encara que inutilitzades. Actualment aquest espai s'ha unificat a d'altres nous, formant una gran cava soterrada. | 08304-49 | Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès) | Durant la Guerra Civil Espanyola, l'exèrcit Republicà va expropiar la finca de Can Mayol, col·lectivitzant les terres. La família Benach, llavors propietària de la casa va ser obligada a marxar. Les vinyes del voltant van ser arrencades, i a pocs metres de la casa el terreny va ser aplanat per fer un petit camp d'aviació. És així com la finca ubicada al costat de la casa encara és coneguda popularment com el camp d'aviació-. La moderna casa de Can Mayol va ser convertida en un quartel militar, i es va construir un refugi protegir al soldats en cas de bombardeigs amb capacitat per unes 70 o 10 persones. Al camp d'aviació van ser construïts quatre refugis més de dimensions més petites. Passada la gerra, la família propietària va retornar a les seves terres, i va voler conservar el refugi transformant-lo en cava, i obrint-ne nous espais al voltant. | 41.3729900,1.6674000 | 388559 | 4581020 | 1937 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73035-foto-08304-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'aquest refugi es troba relacionada amb tres petits refugis més ubicats al camp llindant a la casa de Cal Mayol, anomenat 'Camp d'Aviació'. En principi aquest refugi era el del quartel, i per tant el de majors dimensions, i dins del camp s'havien instal·lat almenys 4 refugis més de dimensions més petites destinats a acollir les persones que en cas de bombardegi es trobaven al camp d'aviació, lluny de la casa. Juntament amb aquests quatre refugis més -tres dels quals encara existeixen- formaven un dispositiu de protecció anti-aèria molt estructurat. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73037 | Can Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olivella | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Olivella i un seguit d'edificis annexos a migidia de la casa principal amb funció de coberts. La masia pròpiament dita es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perperdicular a la façana. Sota la teulada s'observa una doble imbració. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, que actualment es troba arrebossat en ciment i pintada en color marronós. Un sòcol de ciment gris recorre la superfície inferior de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc rebaixat fet a base de dovelles amb la data indicativa del 1812. A banda i banda s'acompanya de dues finestres rectangulars protegides amb reixa. Al primer pis s'obre un balcó central ubicat sobre el portal d'accés, i dues finestres rectangulars a banda i banda. A les golfes s'obren tres finestres rectangulars de menor tamany que les del primer pis. La façana lateral de migdia s'obre amb diverses fienstres a la planta baixa. Un seguit de tres finestres rectangulars al primer pis, i dues fienstrons al pis de les golfes.La façana posterior manca d'obertures. A migdia i ponent de la casa s'annexen un seguit de coberts de planta baixa amb coberta inclinada amb funcions auxiliars. | 08304-51 | Barri de les Guixeres de Dal. Can Olivella (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Can Olivella es remunten amb seguretat als segles XV-XVI, consolidant-se com una important pairalia propietària de totes les terres del voltant, inclós el bosc i el turó de can Olivella, i els talls de les guixeres. La casa compta amb un important fons documental que es remunta al segle XVI, i que proporciona informació no tan sols de l'evolució històrica de la casa, sinó també de tota la resta de masies del terme. L'explicació d'aquest fenòmen bé donat pel fet de que alguns memebres de la família Olivella havient format part del consistori municipal al llarg dels segles XVIII-XIX, acumulant bona part de la informació corresponent al pagament de rendes i censals de les cases del poble. La importància de la família era tal que l' any 1703, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. Arquitectònicament la masia actual és la segona casa edificiada. La primera casa del segle XVI era un edifici senzill del qual encara es conserven algunes restes arquitectòniques integrades a la casa actual, especialment a la zona dels cellers i de la façana de ponent. La proximitat als jaciments de guix fa que el celler primitiu de la casa estigui excavat al guix. Sobre aquesta casa es va aixecar l'actual al segle XIX (una llinda amb la data del 1812 al portal d'entrada ho recorda) i que mostra la riquesa econòmica de la masia. Vora el 1950 els actuals propietaris van iniciar una sèrie de reformes interiors (paviments, i decoració interior) i exteriors (l'arrebossat de la façana i les finestres). La familia Olivella va seguir la línia paterna original fins a principis del segle XX, en que la mare de l'actual propietàri es va casar amb el Sr. Josep Suriol, perdent-se el cognom Olivella. | 41.3881600,1.6605300 | 388011 | 4582714 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa compta amb un fons documental important entre els segles XVII i XIX. Bona part de la història del municipi inclosa al llibre de Salvador Llorac es fonamenta en el fons documental d'aquesta casa.Propietat de la casa és el bosc de Can Olivella, i ho eren els talls de les antigues guixeres de Vilobi (A,B,C,E). Malgrat tot, segons informació oral facilitada per la família, ells no explotaven mai directament el guix, ja que existia la tradició immemorial de que qui es dedicava a l'explotació del guix acabava arruinant-se, per tant sempre van optar per l'arrendament dels tall. Eren uns ingressos nets sense problemes. L'economia de la casa es basava en l'explotació agrícola, que es feia directament i mitjançant arrendaments. L'explotació directa era molt important, arrivant a haver-hi fins a vint-i-cinc mossos vivint en la casa.La casa compta actualment amb una sínia de rosari al pati posterior de la casa i que es troba excavada sobre un pou de guix. Aquesta sínia regava els horts de la casa. El seu estat de conservació actual és molt dolent.A l'interior de la casa es conserven alguns bens mobles d'interès: botes de castanyer, vuit tines de rajola, màquines d'ensofatar. Una fassina del segle XVIII molt malmesa | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73038 | Cal Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Edifici de planta rectangular amb coberta inclinada en direcció a migdia. Construït en parament irregular, ha estat recentment arrebossat en ciment i pintat en color rosa. Consta de Planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a Llevant. Una fotografia dels anys noranta impresa al llibre de Salvador Llorac (LLORAC,1991:125) permet veure com fins aquestes dades encara es conservava un antic cobert de planta baixa adossat a la façana principal de la casa, impedint una visió àmplia i certera. A la façana Sud s'adossen una sèrie de coberts de planta baixa, que conformen, juntament amb un mur perimetral, un espai interior tancat en forma de terrassa. Cal esmentar el fet de què la casa es troba edificada en un pendent força acusat. Originalment aquesta casa seguia el pendent natural del turó de Bellver, i la roca original, que aflora en algunes parts. Aquest condicionament, feia que la planta original tingués forma de L, i la façana principal estigués tallada en forma d'escaire. Posteriorment, la propietat de la casa es va dividir en dos, dedicant la part superior a magatzem, i la part inferior de la casa (actual Cal Romeu ) a estables i bestiar. Quan la propietat es va fraccionar definitivament, la part superior – a partir de l'escaire- va ser reformada i convertida en un bloc de pisos, conservant només algunes parets originàries, i una petita finestra emmarca en carreus ben treballats, i que encara s'aprecia a la part baixa del bloc de pisos. La part inferior –actual Cal Romeu- va conservar la fesomia tradicional. En aquesta part es troba la porta original de la casa i dues finestres treballades. El portal d'entrada és un portal adovellat amb forma de mig punt, fet a partir de grans dovelles de diferents mides, i que es troba just abans de l'escaire de l'antic edifici. Al primer pis s'han conservat dues finestres rectangulars, decorades amb un ressortit fet de pedra en forma de motllura col·locat damunt la llinda superior i part de les laterals. Es tracta d'un ressortit fet en forma d'arc conopial i rematat a la part superior per un element floral en forma de pinya. Aquest arc es degrada en ambos casos en una sèrie de columnetes que finalitzen en un cul de llàntia també en forma de pinyes. Destaca el fet de la diferent dimensió de les dues finestres, sent la central- ubicada sobre el portal principal- de mides molt més grans, i inclinada a l'esquerra, no se sap si ja d'origen o degut a reformes posteriors. La finestra del cantó de migdia és més petita, i finalitza en culs de llàntia senzill. Interiorment la casa ha estat reformada conservant l'aire rústic original. S'ha conservat el paviment original fet amb rajoles cuites disposades a trencajunt. Destaca l'existència al primer pis d'uns sala principal amb funcions de distribuïdor. En aquesta sala s'han obert dues grans portes i una finestra profusament decorades. La decoració consisteix en un ressortit d'estuc que cobreix tot el marc de la porta, i que es degrada en columnes molt decorades amb motius vegetals i florals. Sobre les portes la decoració es complerta amb una gran petxina també d'estuc rematada a la part superior amb un gran floró. | 08304-52 | Barri de Bellver. Baixada Oreneta, nº10 (08735 Vilobí del Penedès) | Sens dubte es tracta d'una de les cases més antigues del barri de Bellver, ja que al fogatge del 1553, ja trobem un tal Pere Romeu, que segurament pot ser associat a aquesta casa. (LLORAC, 1991: 41). A la relació del Delme pagat a la Pia Almoina del 1729 apareix al llistat de famílies residents a la quadra de Vilobí, la de Can Romeu de Bellver (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, es desconeixen els canvis de propietat soferts per la casa durant els segles XIX i XX. Als anys noranta la casa va patir reformes internes i externes, eliminant coberts adossats i arrebossant i pintant la façana. Internament va ser adequada com a vivenda conservant molts dels elements originals com el paviment de terra cuita i l'embigat del sostre. | 41.3938400,1.6571200 | 387735 | 4583349 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva ni fotografies ni documentació antiga. La casa es troba catalogada en una fitxa de conjunt anomenada: Restes i elements d'arquitectura a Bellver dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73039 | La Pineda de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-de-vallformosa | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XV-XIX | Conjunt arquitectònic format per la masia coneguda com La Pineda de Vallformosa i construccions annexes adossades a l'Oest, i N-E de la casa. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que tanca l'espai creant un pati i jardí interior. La masia conserva una planta en forma de L, formada per un cos rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa,primer pis i golfes; i un altre cos quadrangular de proporcions més petites, adossat a la façana principal pel seu cantó N, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües i carener perpendicular, però resultant una mica més baix que el cos rectangular original, presentant una coberta totalment independent de la principal i que es situa uns centímetres per sota. Tots dos cossos són construïts en parament irregular i arrebossats en ciment. La façana principal està orientada a llevant, i ofereix una visió de façana tallada a escaire, fent un angle recte de 90º. Destaca a la façana principal l'existència d'una obertura principal formada per un gran portal adovellat, fet a partir de grans dovelles rectangulars, formant un arc de mig punt. Destaca també al primer pis, i com a única obertura, l'existència d'un gran finestral format per tres arcs trilobulats de factura gòtica, que es recolzen sobre dos capitells, que recauen sobre dues columnetes. Aquest finestral es troba reforçat als voltants amb carreus ben treballats, que romanen visibles lliures d'arrebossat. Tot el finestral es troba emmarcat per un trencaaigües i un empit a la part inferior. A la mateixa alçada del primer pis, però oberta al cos quadrangular adossat, i orientat a migdia s'obre un altre gran finestral rectangular que ha estat profusament decorat amb un arc d'estil conopial, que descansa sobre dos culs de llàntia en forma de caps humans. Tot els voltants han estat reforçats amb carreus rectangulars ben treballats que són visibles per no estar arrebossats. La façana de migdia i la façana de ponent de la casa destaquen exteriorment per la seva sobrietat i senzillessa, obrint-se amb un seguit de petites finestres sense decoració exterior, que a l'interior es prolonguen en lluernes fetes amb volta escarsera. Destaca també un gran contrafort atalussat a la façana de migdia. Al voltant de la casa, al llarg de les façanes Nord, S-O i E, s'han adossat coberts agrícoles i magatzems en diverses èpoques. Destaca també l'existència d'un pou quadrangular a l'entrada de la casa. Al costat de la casa s'adossa la masoveria, en la qual es troben dues finestres de pedra treballada. Una té a la llinda la data de 1703, i una reixa de ferro forjat. Entre la masoveria i la casa pairal hi ha un arc apuntat gòtic, avui tapiat. Interiorment, i a la planta baixa, destaca l'existència d'un gran arc rebaixat a l'entrada, i una sala coberta amb volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda Resta patent l'existència de dos festejadors a l'interior de la finestra gòtica, i dos festejadors més en una finestra del sector de ponent. A l'habitació de la gran finestra conopial hi ha un nínxol profusament treballat. Al primer pis destaca l'existència d'una gran sala, amb funcions de sala principal, que s'ha decorat molt esmeradament. Així, l'espai situat entre l'embigat de fusta del sostre s'ha cobert amb un seguit de plaques d'estuc decorades amb el signes del zodiac. També s'han obert un seguit de portes de diferents mides i tamanys, que s'han decorat amb un ressortit molt decorat amb motius vegetals i florals, i que es coronen de formes diferents. Cinc d'elles ho estan amb una petxina rematada a la part superior per un motiu floral. Altres dos ho estan per arcs conopials de gran tamany i entrecreuats, dues d'elles amb arcs de tot punt, i tres són allindades. Les dimensions de les portes són molt diferents, destacant algunes de molt petites. Algunes d'elles es troben pràcticament enganxades les unes amb les altres. | 08304-53 | La Pineda. Masia de la Pineda (08735 Vilobi del Penedès) | Els origens de la masia de la Pineda de Vallformosa es remunten a l'Edat Mitjana. La primera referència documental prové del fogatge del 1553, on apareix documentat : Joan Colomer de la Pineda (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit del delme a la quadra de Vilobí la casa es coneix com a Can Colomer de la Pineda. Cal pensar doncs que la casa era realment congeuda per Can Colomer, i l'afegit de la Pineda ve determinat per fet d'haver estat construïda en una zona de poblada antigament de pins. L'any 1729 la casa ja apareix anomeanda només com La Pineda (LLORAC,1991:52). Malgrat tot, i de forma sorprenent la familiar Colomer s'ha mantingut com a propietària de la casa de forma ininterrumpuda al llarg dels segles, arribant fins al segle XX, sent actualment la propietària la sra. Dolors Sabat Colomer. Arquitectònicament els orígens de la casa es remunten al segle XV, quan segurament es construeix el cos de planta rectangular, que s'obre amb el gran finestral gòtic. L'ornamentació tant acurada revela segurament una masia amb grans possibilitats econòmiques. Amb seguretat, al segle XVI es produeix una ampliació de la casa, afegint el cos quadrangular que s'adossa a la façana principal. En un intent de continuar amb la tònica estilística de la casa s'obre un altre gran finestral, però aquesta vegada en l'estil de l'època -arc conopial-. Les reformes de l'interior també afectaren a la sala principal del primer pis, que es cobreix en estuc, que s'acondiciona com a sala principal de la casa, i on s'obren un seguit de portes-deu en total- decorades amb un ressortit de guix molt treballat, i coronades amb motius diversos. Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, també ha patit nombroses reformes, com l'afegit de la masoveria, que du la data del 1703, i nombroses reformes interiors. D'aquesta forma., segons la tradició familiar, una de les sales interiors de la planta baixa, a tocar de la façana Sud, coberta amb una volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda. Actualment la propietària és la Sra. Dolors Sabat i Colomer. | 41.3861300,1.6828300 | 389872 | 4582460 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Compta amb alguns objectes propis dels treballs agrícoles:-2 premses-2 portadores-mesures de gra-1 bomba de viSegons informació oral de la propietària de la casa, fins fa pocs anys hi havia dugues tines i dos cups de gran tamany adossades a la casa, però van ser enderrocats degut al seu mal estat de conservació.La família no conserva documentació referent a la casa. Les fotografies més antigues són de caire familiar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73040 | La Saleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-saleta-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVI-XIX | Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada La Saleta, l'antiga casa dels masovers adossada al cantó S-O, i un conjunt de coberts, cellers, pahissa i quadres, adossades al N i N-O de la casa. L'edifici de la casa, pròpiament dita, és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. És construït en parament irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben treballats. Conserva restes d'un antic arrebossat, especialment a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre a la planta baixa amb un gran portal adovellat de mig punt, format per grans dovelles. L'acompanyen dues finestres rectangulars reforçades amb carreus, i dues llindes senceres a la part superior. La part inferior es troba treballada amb un empit també fet en pedra d'una sola peça. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'obren tres finestres també rectangulars sense reforços laterals ni empits, sent de factura molt més simple. L'espai ocupat per les golfes s'obre amb dues finestres quadrades de factura moderna. Destaca a la façana principal l'existència d'una rafa o contrafort atalussat al cantó N, a tocar de la porta principal. Al cantó Sud de la porta sobresurt un escaire que sembla marcar un primitiva cantonada de la casa. D'aquest ressortit fins a la cantonada S-E, la línia de la façana continua un pel més enfonçada. Tot sembla indicar l'existència d'una reforma que va fer que en un moment donat, a partir d'una estructura de casa més petita, que abarcava des del ressortit fins a la cantonada N-E., es va fer una ampliació important afegint un cos a migdia, que va ampliar la casa considerablement, i va significar una reestructuració de la teulada. En el moment d'aquesta reestructuració, del nucli original de la casa, es va conservar la façana i el portal, i possiblement es va pujar l'alçada de la casa, cosa que segurament va obligar a apuntalar la façana amb aquesta rafa o talús. Això explicaria també la diferència estilística existent entre les finestres de la planta baixa i les del primer pis. A la façana Sud s'obren, a l'alçada del primer pis, dues finestres similars a les de la façana principal, i una porta moderna que dona accés a la casa dels masovers del cantó S-O, i a la resta de dependències agràries de la cantonada N-O. Aquestes últimes han estat totalment reconstruïdes i modificades durant els anys noranta per convertir-les en vivenda. Només es conserva una part del celler antic. Interiorment la casa de la Saleta ha patit reformes molt greus que han eliminat tots els elements originals de l'estructura originària. | 08304-54 | Els Baus. Masia La Saleta (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de l'edifici actual conegut com la masia de la Saleta, es remunten segurament al segle XVI. Aquest fet es dedueix tant per la presència de finestres de tipus conopial a la part més antiga de la façana -avui desaparegudes- . La seva ubicació la col·locava al peu de l'antic camí de Vilafranca a La Llacuna, D'altra banda, per la seva proximitat, així com per la coincidència dels noms, és molt possible als seus orígens guardés algun tipus de relació amb la veïna masia de La Sala, d'arrels també molt antigues. Així, al fogatge del 1553 apareixen dues cases anomenades la Sala: La Sala dels Baus i la casa de Jaume de la Sala. (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit pel delme també apareix aquest duplicitat amb una casa anomenada La Sala dels Baus, i una altra anomenada La Roca de la Sala, Malgrat tot, l´únic nom que ha persistit ha estat el nom de la Sala dels Baus, que a partir del segle XVIII passa a ser la única referència, tractan-se segurament de l'actual masia de La Sala.. Aquesta diversitat de cases anomenades Sala, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una casa de gran importància econòmica i històrica anomenada Sala dels Baus, que mantenia entorn seu una sèrie de dependències i masoveries més petites. Hi cap la possibilitat docs, de què degut a la coincidència de noms, sent aquest en diminutiu, i degut a la proximitat geogràfica, la masia de 'La Saleta'es tractés als seus orígens d'alguna masoveria de La Sala. Malgrat tot, cap al segle XIX ja devia ser independent, i s'especula amb la possibilitat de què efectués funcions d'hostal de camí. Al document del 1846 en el qual es detallen els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, podem inclús conéixer el nom del propietari: 'dit camí es deixa en arribar a la masia anomenada la Saleta, pròpia de Pau Santacana' (LLORAC, 1991: 101) Amb seguretat la primera fase de la casa es remunta al segle XVI, però arquitectònicament consta l'existència d'una important reforma que va engrandir la casa en amplada i alçada, segurament al segle XVIII. La última reforma data dels anys noranta, en què la casa és restaurada, conservant d'originari només el seu aspecte exterior. Als anys vuitanta els propietaris de la masia eren encara la família Santacana de la Granada. A finals d'aquesta dècada la propietat es divideix en dos parts: Per una banda la casa pairal: casa, cellers, estables, pahisa; i per altra banda la casa dels masovers, que ja llavors tenia el sobre nom del masover: Cal Magí Ermità. Actualment el conjunt pertany a tres propietaris: El Sr. Pere Casanoves de Barcelona, propietari de la casa de la Saleta, el seu cosí Claudi Janer, propietari de la zona de coberts, i els propietaris de la casa dels masovers. | 41.3869600,1.6758200 | 389287 | 4582561 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. En aquesta fitxa s'ha introduït una fotografia dels anys vuitanta anterior a les reformes que li donen l'aspecte actual. Sorprèn veure-la en un estat molt malmès de conservació, amb bona part dels coberts del cantó N-E ensorrats. També destaca l'existència d'un petit arc conopial coronant les dues finestres de la planta baixa, que són de factura molt diferent, sent la de la banda N, molt estreta. Actualment aquests arcs no es conserven. Els propietaris de la casa ubicada a l'antiga zona de coberts-Sr. Claudi Janer- conserven alguna documentació del segle XIX i XX, de caire familiar molt imprecisa. També conserven un contracte d'aparceria del segle XVIII, on es paga una gallina i un cens en metàl·lic. Actualment encara mantenen aquest costum. També conserven algunes fotografies d'entre 1940 i 1960 de caire familiar.A nivell d'instruments agrícoles conserven:-3 Botes de fusta-1 pedra de molí (dorment)-1 abeurador per bestiar fet en pedra | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73043 | Cal Temporal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-temporal | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Edifici de planta quadrangular cobert originàriament a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Construït en parament irregular i arrebossat en ciment sense pintar. Consta de planta baixa, primer pis, segon pis i terrat. Compta amb un seguit de coberts adossats. Un d'ells ho està a la façana de migdia, sent de planta baixa i coberta inclinada, i prolongant-se en un mur perimetral que crea un pati interior. L'altra ho està a la façana Nord, i es tracta d'un afegit al conjunt de la casa, de planta baixa, primer i terrat a l'alçada del segon pis de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i queda encaixonada en un petit carreró dins el nucli urbà del barri de Bellver. En aquesta façana és on es concentra l'ornamentació de la casa i el valor arquitectònic de l'edifici. Es tracta d'una façana d'inspiració modernista concebuda a modus de frontal. La porta principal de la casa s'obre al mig de la planta baixa, i entorn a ella es disposen de forma simètrica i ordenada la resta d'obertures de la casa. No es tracta del portal original de la casa, ja que es veu clarament que és una modificació feta amb posterioritat. Es tracta d'un portal arquitrabat, obert deforma molt sencilla, sense cap mena d'ornamentació, i que no es correspon amb la resta del conjunt d'obertures de la façana. Segurament al seu dia es degué obrir un portal del mateix estil ornamental que la resta de finestres. A banda i banda s'obren dues finestres rectangulars. A l'alçada del primer pis les obertures es corresponen amb balcons ubicats a sobre de les obertures de la planta baixa, i al segon pis les obertures són finestres quadrangulars geminades. Sobre les finestres trobem una cornisa, sobre la qual s'ha col·locat un frontó que prolonga la façana i serveix de mur protector d'un terrat ubicat a l'alçada de la teulada. Es tracta d'un frontó de línies ondulades, sobreelevat al centre de la façana, i que es remata a les cantonades amb dos acroteris fets amb maó sobre els quals s'ha col·locat una hídria decorativa. Aquest mateix motiu es repeteix al cap d'amunt del frontó.La decoració de la façana es complerta amb un conjunt de ressortits fets en pedra en forma de motllura col·locats damunt la llinda superior. Aquests ressortits s'han decorat amb orles d'elements florals i vegetals entrelligats, i es rematen a banda i banda, amb dos modillons decorats amb un cercle al mig i s'han cobert amb un teuladet a modus de trencaaigües, lleugerament inclinat i decorat amb una cornisa gravada amb cercles. Les finestres superiors del segon pis, compten amb una columneta central, amb funcions purament decoratives, ja que són arquitrabades, i coronades amb un capitell quadrat. Uns modillons rematats amb decoració floral s'intercalen sota la cornisa de la casa. | 08304-57 | Barri de Bellver. Carrer Noguer, nº2 (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Cal Temporal es troben lligats a l'actual casa de Cal Musons. Segons informació oral facilitada pel sr. Josep Musons, la casa actual de Cal Musons, era antigament la de Cal Temporal, i els propietaris vivien a Vilanova i la Geltrú. L'any 1852 els propietaris van vendre la casa als Srs.Bruguera i se'n van fer una de nova que és l'actual Cal Temporal. Aquesta informació coincideix amb la facilitada pel Sr. Josep Martí Colomer, propietari de Cal Temporal. Segons ell, la casa va ser feta l'any 1852. Es tractava d'una casa senzilla fet amb parament irregular, que encara es pot veure per la part de ponent. Es tractava d'una casa destinada a feines agrícoles, doncs conserva a l'interior dues tines fetes d'obra independents de la casa, i una premsa. Posteriorment, a principis del segle XX, la casa va ser ampliada afegint un segon pis, i es va fer la façana decorada. Aquesta façana seria obra del Sr. Joan Soler, paleta de Vilobí. | 41.3948500,1.6565600 | 387690 | 4583461 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73043-foto-08304-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73043-foto-08304-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, com a element urbà. Al cantó de ponent, i aïllades de la casa es conserven dues tines d'obra en molt mal estat de conservació. També es guarden alguns estris relacionats amb el cultiu de la vinya en molt mal estat. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73044 | Ca la Quitèria del carrer dels Talls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quiteria-del-carrer-dels-talls | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta quadrangular amb coberta plana. Construït en parament irregular i arrebossat amb ciment. Posteriorment l'edifici ha estat pintat en color blanc i decorat amb incisions imitant grans carreus rectangulars. Compta amb planta baixa i primer pis, rematat a la part superior amb un terrat sobre la coberta plana. L'edifici es troba aixecat a dalt d'un petit turó comptant amb un mur que l'envolta i que serveix a la banda Est de contenció del talús de la muntanya, i que crea alhora un espai aterrassat al voltant de la casa que és utilitzat com a jardí. L'accés a la casa es realitza per la zona més planera a peu de carrer que és la que es correspon amb la façana posterior de l'Oest.La façana principal s'ha orientat a l'Est. A la façana posterior orientada a l'Oest s'ha adossat un cos rectangular amb coberta inclinada completament modern, i que suposa una ampliació de la casa. A la façana Nord s'obren un seguit de sis finestres, tres a la planta baixa i tres al primer pis. Es tracta de finestres rectangulars verticals. Tipològicament es tracta de finestres balconeres, però no compten amb peanya i reixa, sinó que s'han obert rebaixant el mur. La part inferior d'aquestes finestres es decora amb una composició de rajoles. Es tracta d'una composició formada per 16 rajoles quadrangulars i 8 rectangulars, que conformen un dibuix format per dues orles verticals als laterals, i tres horitzontals al mig. Les laterals compten amb una decoració vegetal (una tija per banda) en colors lila, blanc i verd. Les horitzontals del mig també compten amb decoració floral, sent la superior i la inferior, una tija amb roses sobre un fons blanc, i la central una composició floral emmarcada en el·lipsis i cercles. Els colors són verds, roses i blaus sobre fons blanc. A la part superior de les finestres es crea com a element decoratiu un ressortit de sostre inclinat a modus de trencaigües que es va degradant esgraonadament als laterals. A la façana de migdia s'ha adossat un petit cos cobert a dos aigües de planta baixa. La façana principal orientada a l'Est queda emmarcada per l'existència d'una gran balconada exterior a l'alçada el primer pis, que ocupa tot l'espai de la façana, i que emmarquen de forma molt clara les dues plantes. La planta baixa s'obre amb un portal allindat ubicat al cantó de migdia de la façana. Al cantó Nord s'obre amb una finestra rectangular disposada verticalment. | 08304-58 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Carrer Talls,nº3 (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici conegut com la Quitèria va ser construït en la dècada de 1920-1930, i en aquells moments apareix escripturat com a Torre Via. Als seus orígens va ser construït com una torre de caire residencial. Malgrat tot, l'edifici va ser habitat a partir dels anys cinquanta per membres de la família de la casa Ca la Quitèria de Vilobí, d'aquí, que a la casa també se li hagi quedat el sobrenom de Ca la Quitèria. En aquest període la casa es va convertir en dues vivendes, una a la planta baixa, i l'altre al primer pis, que comptaven amb escales exteriors que permetien l'accés independent al primer pis. Als anys setanta la casa va ser adquirida per una família de Barcelona. El 1987 ho van adquirir els actuals propietaris. | 41.3885200,1.6614000 | 388084 | 4582752 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73044-foto-08304-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73044-foto-08304-58-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa no conserven fotografies antigues. L'edifici es troba inclós al Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya en una fitxa de conjunt d'elements urbans amb el nom d'arquitectura del nucli de Vilobí del Penedés. (Cont. Descripció): Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'obren dos grans finestrals que donen accés al balcó. La decoració de totes aquestes obertures es correspon amb les de la façana Nord. Es tracta d'un ressortit adossat al mur i col·locat a la part superior de les finestres en forma de teuladet inclinat, que es prolonga a la part superior laterals de la finestra i es va degradant de forma esgraonada. El balcó del primer pis és continuo, i es troba decorat amb brèndoles unides que creen una el·lipse vertical. Al centre de les brèndoles s'han esculpit una petita flor a modus de decoració. A les cantonades laterals i al mig es disposen un total de tres pilars més gruixuts. Sobre el primer pis destaca l'existència de d'una barana que protegeix el terrat, i crea una espècie de coronament d ela façana de la casa. Es tracta d'una barana similar a la de la balconada del primer pis, amb el mateix tipus de brèndoles unificades creant formes el·líptiques. A les cantonades N-E i S-E la barana finalitza en dos acroteris, sobre els quals s'ha col·locat una hídria. Al mig de la barana, i corresponent-se amb l'espai central de l'edifici es crea un espai pentagonal, el perímetre del qual s'ha decorat amb una línia rectangular de rajoles similars a les de la façana Nord, en colors verds i blaus sobre fons blanc.Destaca també l'existència d'un paviment d'uns 2,5 m elaborat en rajola cuita disposada a trencajunt, que s'exten davant de la façana principal de la casa, creant un espai previ a l'entrada principal. L'interior de la casa ha estat molt modificat. Es conserva part del paviment hidràulic original, i una decoració formada per un medalló estucat ubicat al centre d'una de les habitacions de la planta baixa. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73046 | Cal Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-pau | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada de Cal Jan Pau, i una sèrie d'edificis que conformen el conjunt de dependències annexes als voltants de la casa. Tot el conjunt es troba assentat sobre la part superior del turó de Bellver, i es troba delimitat per una mur de tancament, que l'envolta i conforma la superfície de la finca, incloent edificis i terres de cultiu. En concret, el conjunt és format per la casa de cal Jan Pau, les cotxeres de la casa, el celler i la capella de Sant Pere de Bellver. En aquesta ocasió es procedeix a la descripció dels tres primers edificis, individualitzant la capella de Sant Pere i donant-li una fitxa diferent. La casa de Cal Jan Pau és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. És fet en mur de paredat comú, i es troba arrebossat sense pintar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant, precedida d'un espai ajardinat al voltant del qual es localitzen la resta d'edificis del conjunt. La façana principal s'obre a la planta baixa amb un portal d'accés ubicat al centre de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc escarser, format per una llinda monolítica. Les obertures es completen amb dues finestres rectangulars – una per banda- protegides exteriorment amb una reixa. Al primer pis s'obre tres balcons independents, també conformats per una reixa de ferro forjat molt treballada. El primer pis s'obre amb tres finestrons rectangulars protegits per contrafinestres de fusta. L'edifici de les cotxeres es troba ubicat a ponent de la casa principal. Es troben orientats amb la porta principal al Nord, precedida del espai ajardinat comú que serveix de distribuïdor. La part posterior orientada a ponent forma part del mur de tancament de la propietat. El conjunt de les cotxeres està format per dos edificis de planta rectangular adossats, coberts a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troben aixecats en mur de paredat comú molt barruer, que s'aprecia a trossos sota les restes d'arrebossat. Les cantonades s'han reforçat amb maons. Ambdues s'obren al nord amb un gran portal rebaixat elaborat amb maons. Com ha elements decoratius destaca l'existència d'un ull de bou ubicat sobre el portal d'entrada. Aquest ull de bou es troba reomplert per una creu, i vorejat per un fris fet a base de rajoles de color blau disposades en trencadís. Complerta la decoració un fris també de rajoles blaves que segueix la línia de l'aleró sota teulada. En aquest fris, i a fi de ressaltar el contrast, es deixen uns espais en forma de rombe buits que conformen una línia de rombes de color marró. El celler és format per un edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. És edificat en mur de paredat irregular i es troba sense arrebossar. Les cantonades s'han reforçat en maó. És format per planta baixa i primer pis. Actualment d'aquest edifici només resten les parents laterals, havent-se esfondrat la teulada i restant buit a l'interior. La façana principal es troba orientada a ponent, precedida de l'espai ajardinat que s'utilitza com a distribuïdor entre els edificis del conjunt. La façana de ponent forma part del mur que tanca perimetralment la propietat. La façana principal es troba oberta amb un portal format per un arc rebaixat. Com a element decoratiu destaca l'existència al primer pis d'un finestral triple fet amb maó, resultant més elevat l'arc central, que destaca sobre els dos laterals adossats. Tot el conjunt segueix la línia d'inclinació de la teulada. | 08304-60 | Barri de Bellver. Carrer Sant Pere, 16 (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Cal Jau Pau es troben estretament relacionats amb la veïna casa de Cal Miret. La família propietària té els seus orígens en aquesta casa que ocupa també el cim del nucli de Bellver. Es tracta d'una de les cases més antigues d'aquest barri documentada ja al fogatge del 1553, en el qual apareix un tal Joan Miret (LLORAC, 1991: 52). A la relació del delme entregat a la Pia almoina del 1729 també apareix referenciada la casa “Cal Miret de Dalt” , a la qual podem associar sens dubte (LLORAC,1991:54). Segons informació oral procedent dels propietaris actuals, fins al segle XIX, l'actual superfície de la plaça de Bellver era ocupat per la casa de Cal Miret, corresponent-se la plaça a l'era de la casa, i sent la capella de Sant Pere una esglesiola de caràcter privat i familiar. Amb aquest panorama, l'any 1860, una pubilla de la casa nomenada Cinta, va enviduar, i es va casar en segones núpcies amb un metge de Vilafranca. En aquells moments la casa de Cal Miret restava ha molt malmesa, i va prendre la decisió de construir una casa nova davant de l'anterior, a l'altre costat de l'era. Aquesta casa nova esdevindrà coneguda com Cal Jan Pau, per què bona part dels homes de la família duien el nom de Joan Pau. Aquesta casa nova es construïa amb pretensions de casa residència de gent benestant, d'aquí l'interès per tancar-la, per fer les cotxeres, i l'aire senyorial que guarda. A partir d'aquells moments la casa de Cal Miret va passar a ser la casa dels masovers. Fins el 1943 ambdues propietats van romandre unides, però aquell any el patrimoni es va dividir entre dues germanes hereves. Actualment és propietari de Joan Cols, hereu de la família. | 41.3945500,1.6575100 | 387769 | 4583427 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73046-foto-08304-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73046-foto-08304-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valenebro Manrique | La casa de Cal Jan Pau compta amb una col·lecció d'objectes històrics de diverses èpoques que cal tenir en compte:- Col·lecció de rajoles de la ditada- 2 morters de pedra de 28 i 22 cm. de diàmetre- 2 abeuradors de pedra , un d'ells quadrangular i altre rectangular- col·lecció de fragments (vores, nanses, teules i fragments diversos) de recipients de ceràmica de diferents mides- un fust de columna de pedra- restes d'una escultura de pedra (possible mare de Déu)- Restes de carreus de pedra- Col·lecció important de mobiliari antic (segle XIX i XX) entre els quals destaquen escriptoris, una taula de menjador, i un rellotge de paret.- A tots aquests objectes s'ha de sumar la columna romana, el fragment de llosa amb inscripció romana i la col·lecció d'objectes pertanyents a la capella de Sant Pere.La casa també compta amb una considerable biblioteca històrica:- Col·lecció de llibres del segle XIX i principis del segle XX.- Col·lecció de llibres de medicina del segle XIXDins dels objectes de la casa també es contempla:- Conjunt documental pertanyent a la família Cols, format per alguns contractes de compra- venda de terres i alguns contractes d'aparceria i rabassa morta.- Conjunt documental fotogràfic de la família Cols, format per algunes fotografies familiars de principis del segle XX.Cal assenyalar que aquesta acumulació d'objectes antics, molts d'ells de possible cronologia romana, tenen el seu origen en la recopilació de restes que alguns avantpassats de la família, amb possibles inquietuds científiques i col·leccionistes anaren fent. Cal tenir en compte, en l'existència d'un membre de la família que va viure a finals del segle XIX que era metge i home d'inquietuds culturals. A ell es deu la important biblioteca històrica que la casa acumula, així com la col·lecció de llibres de medicina. També es molt possible que a ell i algun descendent seu es degui la col·lecció de restes d'origen romà. Cal tenir present que la família és propietària de la finca coneguda com “ Vinya del Taberner”, catalogada oficialment com a jaciment arqueològic, i on s'especula amb la possibilitat de l'existència d'una important vil·la romana. D'aquest fet es dedueix que totes aquestes restes podrien haver estat recollides al llarg del temps en aquesta finca i transportades a la casa com a objectes decoratius. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73047 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-17 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. Format per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i precedida d'un espai ajardinat. Tot el conjunt es troba protegit per un mur que tanca l'espai. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben treballats. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Entre els diferents pisos, i amb la finalitat de marcar la diferència entre ells, sobresurt un ressortit horitzontal en forma de motllura. Al centre de la teulada destaca l'existència d'una petita torre quadrangular també coberta a quatre aigües, que sobresurt creant un pis exempt sobre teulada. La façana principal s'obre amb un portal principal d'accés al centre de la planta baixa. Es tracta d'un portal format per un arc rebaixat amb una llinda monolítica. A banda i banda del portal s'obren cinc finestres – tres al cantó Oest i dos al cantó Est - . Al primer pis s'obren dues finestres centrals i dos balcons a banda i banda – quatre en total-. Al segon pis s'obren dues finestres balconeres al centre i dues finestres rectangulars a banda i banda –quatre en total-. Sota teulada, i coincidint amb la cantonada, sobresurt una imposta de pedra decorativa. La façana de llevant s'obre amb una porta auxiliar allindada. Destaca al seu costat una porta de factura més antiga feta amb un arc rebaixat, actualment tapiada i convertida en font. Al primer pis s'obren dues portes d'accés a un balcó continu que ocupa tota la llargada de la façana, i una finestra. Al segon pis s'obren tres finestres quadrangulars. La façana posterior orientada a cerç compta a la planta baixa amb un cos adossat obert amb dues portes, una finestra quadrangular i dues finestretes. Al primer pis s'obre amb cinc finestres rectangulars. Al segon pis s'obren quatre finestres quadrangulars fetes amb un arc molt rebaixat. Seguint la línia de la façana de ponent i girant després en forma de L de forma paral·lela a la façana posterior de la casa, s'afegeix a la casa un cobert de planta baixa, que crea un pati interior. Es tracta d'un espai destinat a cellers, magatzems i annexos, on es troba ubicada part de la col·lecció d'estris agrícoles antics amb els que compta la casa. Al cantó de llevant de la casa, però sense formar part del mateix edifici, va ser construït als anys setanta els conjunt arquitectònic d'edificis que conformen les modernes Caves Vallformosa, lligades històrica i patrimonialment a la masia original de La Sala. La casa compta amb una interessant i àmplia col·lecció d'estris agrícoles antics, procedents alguns del terme de Vilobí, i altres de termes veïns. Aquest conjunt d'estris ha estat recollit durant anys de forma altruista pel Sr. Domènec, propietari de les caves, i sumat al conjunt d'estris de la casa. | 08304-61 | Pla de Vallformosa. Masia La Sala (08735 Vilobí del Penedès) | L'origen de la masia de la Sala es remunta amb seguretat a l'Edat Mitjana. La seva ubicació, ben bé al centre de la plana de Vilobí, al costat de l'església de Santa Maria de Vallformosa, donen fe de la seva antiguitat i el seu pes. El nom 'Sala', és concebut a l'edat mitjana com una casa de certa importància. La primera noticia documental apareix al fogatge del 1553, malgrat que en aquest fogatge són dues les referències esmentades, la de Jaume Sala de la Sala, i la de Mateu de la Sala dels Baus (LLORAC, 1991: 41). Sens dubte, la masia a la qual fent referència en aquesta fitxa és la Sala dels Baus, ja que és l'únic nom que perdura a través del temps. Al document del Compte del mill del delme de l'any 1680 tornen a aparèixer dues referències més, la de Can Roca de la Sala, i la de la Sala dels Baus (LLORAC, 1991:50). Aquesta diversitat de cases anomenades Sala – sent la Sala dels Baus la única amb continuïtat-, i la presència d'una casa molt propera anomenada la Saleta, podria indicar l'existència d'una gran casa anomenada La Sala, segurament la Sala dels Baus, ubicada en aquest indret, amb algunes dependències o masoveries properes dependents d'ella. És també possible que l'actual casa anomenada La Saleta fos una d'aquestes masoveries, que més endavant esdevindria independent. En tot cas, l'any 1729 en la relació del delme pagat per les cases de Vilobí a la Pia Almoina, l'única casa esmentada és la Sala dels Baus, cosa que podria indicar l'aglutinació de totes les cases sota la més gran. (LLORAC, 1991: 51), convertint la resta en masoveries. Podria ser que degut també a aquest fer, el nom compost originari de 'Sala dels Baus' no s'hagi conservat, reduint-se simplement a 'La Sala', ja que a partir d'aquestes dades ja no torna a aparèixer en la documentació conservada. D'altra banda, poca cosa pot esbrinar-se sobre el nom dels propietaris, ja que al tractar-se d'una casa important des dels seus inicis, el mot que la definia com a casa de certa solera 'La Sala' ha prevalgut sobre els cognoms dels propietaris que es deuen haver succeït als llarg dels segles. Malgrat tot podem identificat a Josep Marimon i Tomàs, que el 1846, al document on s'especifiquen els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, apareix com a propietari de la masia de la Sala (LLORAC, 1991: 101). Dit Marimon també el trobem al Cadastre de l'any 1791 (LLORAC, 1991: 180). Amb anterioritat a aquesta data la casa devia pertànyer a altra família, ja que no trobem referències sobre aquest cognom. Que es tractava d'una casa econòmicament molt important, dona fe la fotografia conservada del 1886, en que ja se la veu més que com una masia com una casa residencial envoltada d'un mur. Les dimensions de l'edifici principal i la seva estructura escassament modificada corroboren aquest fet. L'edifici actual data segurament de mitjans del segle XIX, i hauria substituït amb seguretat altres edificacions més antigues i més agràries. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, corroborada per l'observació de la fotografia del 1886, la casa només ha patit reformes internes. Exteriorment manté el mateix aspecte que al segle XIX. Segons el seu testimoni, fins als anys cinquanta encara es conserva un antic foc de rotllo al mig de la sala principal de la casa. La masia és propietat de la família Domènec des de l'any 1941. | 41.3840500,1.6779000 | 389456 | 4582235 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73047-foto-08304-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73047-foto-08304-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valenebro Manrique | La casa no conserva cap resta de documentació original de la masia ni cap col·lecció fotogràfica important. Sí es conserva una fotografia de la casa de l'any 1886 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73048 | Sínia i pou de Cal Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-pou-de-cal-cotoliu | s.XX | Conjunt format pel pou, la bassa i la sínia adjacents a la casa de Cal Cotoliu, a la partida dels Pujols. Aquest conjunt es troba ubicat a migdia de la casa, a escassa distància entre ells. Es tracta d'un pou construït en pedra i maó i arrebossat en ciment exteriorment. El conforma un espai circular soterrat fet en pedra que es transforma a la superfície en una estructura rectangular de 140 cm d'amplada x 140 cm de llargada x 130 cm d'alçada. Als laterals es prolonga amb dos braços rectangulars que s'aixequen a una alçada de 140 cm per sobre de la base, una amplada de 60 cm i 20 cm de gruix. Conserva el pal travesser i la politja. Al costat del pou es localitza la bassa rectangular, feta en mur de paredat irregular amb pedra i morter, amb les vores rematades a trossos en pedra i a trossos en morter. Les seves mides són 66 cm d'amplada x 220 de llargada x 96 cm d'alçada. La sínia s'ubica a pocs metres de distància. És feta en maó i arrebossada totalment en ciment. Consisteix en un pou circular d'uns 150 cm de diàmetre aproximadament, fet a base de rajoles. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular feta amb maons rectangulars. Les seves mides són 155 cm d'ample x 135 cm de llarg x 130 cm d'alçada. Als costats sobresurten dos braços que s'alcen fins a 180 cm. A la part superior conserva en bon estat tota l'estructura de ferro: eixos, rodes de pinyons, barra transversal i arnés per animal. El sistema d'utilització és senzill. Segons informació oral facilitada pel Sr. Joan Hil Rovira, en principi es comptava només amb el pou, del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, és a dir, acostumava a lligar-se una cadena al voltant de la roda, que s'enfonsava dins la boca del pou de la sínia. Aquesta cadena comptava amb un seguit catúfols ( peces de ceràmica en forma de gerra) amb una boca a la part superior que recollia aigua, i un forat a la part inferior que permetia que, un cop dins l'aigua, l'aire sortís del catúfol i pogués entrar l'aigua. L'aigua que recollien els catúfols anava a parar a la bassa mitjançant una canal. Aquest sistema permetia extreure aigua de forma ràpida, mecànica i en grans quantitats. Les sínies construïdes a finals dels anys vint ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. | 08304-62 | Els Pujols. Casa de Can Cotoliu (08735 Vilobí del Penedès) | Segons informació oral facilitada pel Sr. Josep Suriol, propietari de la casa de Can Cotoliu, el pou va ser fet amb la casa, segurament una construcció del segle XIX, mentre que la sínia va ser feta l'any 1920. Originalment el pou era propietat de la casa, i es feia servir per ús domèstic, malgrat que en èpoques de sequera, la gent del veí poble de Les Cabanyes anés a buscar aigua a aquest pou. També ho feia la gent de Vilobí, ja que en èpoques d'escassetat, l'aigua dels pous de Vilobí era molt guixosa i poc apta per veure. Amb aquestes perspectives, l'any 1920, els propietaris van optar per fer una sínia que els permetia treure aigua en majors quantitats i de forma mecànica, i així poder regar i vendre-la. Vora el 1940 el pou primitiu que era de pedra es va enfonsar, i va ser refet en maó i arrebossat. La sínia ha estat restaurada recentment pels propietaris de la casa, que encara l'utilitzen. | 41.3814500,1.6897900 | 390446 | 4581931 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73048-foto-08304-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73053 | Festa Major de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilobi | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Celebrada el diumenge després de Sant Roc (16 d'Agost), copatró del poble, encara que actualment el dia principal de festa és el dilluns següent. L'estructura festiva ha variat poc al llarg del temps, i s'organitza en torn a una missa, que anteriorment es celebrava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, i ara es celebra a la nova parròquia, seguida d'un ball popular a la plaça Major de Vilobí. A la tarda, després del dinar es continuava amb el ball fins ben entrada la nit. Segons informació oral procedent del Sr. Josep Musons el primer ball de la festa major,(una espècie de pas doble) era ballat pels administradors de la festa de l'any anterior que acabaven el seu mandat i els adminsitradors de la festa d'aquell any que entraven. Com a premi pel seu treball, aquests últims entregaven una garlanda de pa als antics. Salvador Llorac també menciona l'existència d'un antic ball de garlandes actualment perdut (LLORAC, 1991:167) que ben bé podria tractar-se del mateix. | 08304-67 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès | Oralment la festa Major de Vilobí pot documentar-se des de principis del segle XX. La seva estructura i actes han variat molt poc al llarg del temps, girant en torn a una missa solemne i el ball popular. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 73054 | Festa Major de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Segons informació oral facilitada per la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, de Bellver, la festa de Sant Pere sempre començava amb una missa a la capella de Sant Pere de Bellver. Aquest dia era l'únic que la família propietària de l'esglesiola, permetia l'entrada d'altres persones a la capella. El reduït espai d'aquesta capella, feia que bona part de la gent del Barri de Bellver que hi anava es quedessin fora, a l'espai de la plaça. Després de la missa es feia el ball, que ja des del 1927 (amb anterioritat no s'han pogut recollir testimonis orals) es feia dins l'edifici de la Cooperativa de Bellver. Després la gent tornava a dinar a casa seva, i a la tarda continuava el ball al mateix edifici. Actualment la missa es celebra a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa a Vilobí, i el ball de la tarda-nit es continua fet a l'edifici de la Cooperativa. La festivitat es celebra el dia de Sant Pere (29 de juny) | 08304-68 | Barri de Beller | Oralment la festivitat de Sant Pere com a festa major del barri de Bellver pot remuntar-se a principis del segle XX. Ni l'estructura de la festa ni els seus actes han variat considerablement, a excepció del lloc on antigament es celebrava el ball, que devia ser sens dubte la plaça de l'església. Amb la construcció de l'edifici de la cooperativa, aquest va passar a ser el lloc habitual on es celebraven els actes festius del barri. La participació actual es limita als veïns del barri de Sant Pere i alguns de Vilobí. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrque | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 73055 | Festa de les Guixeres de Dalt i de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-guixeres-de-dalt-i-de-baix | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Festivitat celebrada la segona setmana de juny (Sant Antoni de Pàdua). Els actes festius són de caràcter purament lúdic i es limiten a un dinar popular, alguns actes festius a la tarde i ball. L'organització corre a càrrec de l'Associació de veïns del barri de les Guixeres. | 08304-69 | Barri de les Guixeres | L'origen d'aquesta festivitat es remunta a mitjans dels anys vuitanta, com a resultat de la iniciativa de l'associació de veïns del barri de les guixeres. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 73056 | Cal Cana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cana | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Construït en mur de paredat irregular i maó, actualment es troba arrebossat en protlad i pintat íntegrament en color blanc. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis o golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i precedida d'un espai ajardinat delimitat per una tanca. A la planta baixa de la façana principal s'obre un portal allindat al centre, sent aquest de factura moderna. L'acompanyen tres finestres rectangulars que es recolzen sobre un sòcol de pedra. Dues al cantó de cerç i una al cantó de migdia. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó continu que ocupa tota la superfície de la façana. Per tal de tenir-hi accés s'obren quatre portes. Al segon pis o golfes s'obren quatre finestrons quadrangulars, coronats a la part superior per un capcer esgraonat. L'espai interior entre el capcer i la llinda superior de la finestra s'ha omplert amb un seguit de fragments de rajoles de colors disposades en trencadís. La resta de façanes manquen d'elements decoratius. La façana de migdia s'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra quadrangular i a l'alçada del segon pis o golfes amb una finestra balconera. A la façana de ponent trobem un cos de planta rectangular amb coberta inclinada adossat a la façana ocupant l'espai central. Aquest cos s'alça fins al primer pis. A l'alçada del segon pis o golfes s'obren dues finestres quadrangulars. Precedeix aquesta façana un espai obert delimitat per un mur. | 08304-70 | Barri de les Guixeres | La construcció d'aquest edifici pot datar-se entre els anys 1920 i 1930. | 41.3872700,1.6584600 | 387836 | 4582617 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73056-foto-08304-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73056-foto-08304-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73058 | Festa del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-4 | s.XX | Celebrada el dia 12 d'octubre. L'organitza l'associació de Veïns de la Plaça (nucli de Vilobí) i de la Font. La festa consisteix bàsicament en un dinar popular a base de productes a la brasa. L'objectiu de la festa és la celebració del final de la verema i alhora la conversió en un reclam turístic. | 08304-72 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat va començar a celebrar-se a finals dels anys vuitanta, i no guarda cap referència amb cap celebració anterior d'aquest tipus. Antigament, segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès, s'acostumava a realitzar un ball popular a l'acabar amb les feines de la verema. Però aquesta celebració no tenia data fixa, i es feia en funció de quan es consideraven acabades aquestes feines, variant considerablement d'un any a l'altre en funció de la climatologia. La festa actual té els seus origens en la voluntat de l'Associació de veïns del barri de la Plaça (Vilobí), iniciant-se la seva primera edició a finals dels anys vuitanta. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 73059 | Cançó de les Llúcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | La recuperació de la festa ha estat efectada amb èxit i sembla arrelada en la població | El costum de cantar les Llúcies es du a terme el dia 13 de desembre per les nenes de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on les nenes, un cop reunides, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. La lletra de la cançó dels Nicolaus recollida per l'escola llebeig de Vilobí del Penedés és com segueix: Santa Llúcia, la bisbal tretze dies per Nadal. Baixeu, baixeu senyora, baixeu, baixeu de dalt. Baixeu panses i figues baixeu nous i olives per al dia de Nadal. Les campanes són enlaire el rellotge ja va fi, obriu bé les mans, senyores, que les llúcies són aquí. | 08304-73 | Vilobí del Penedés | Aquesta cantada popula es va fer de forma espontània fins a mitjans dels anys setanta. A partir d'aquesta data la tradició va anar caient poc a poc en desús. A mitjans dels anys vuitanta, la Sra.Montserrat Mata Gili, juntament amb una veïna, van proposar a les seves filles, que llavors tenien sis i set anys, de tornar-la a cantar. L'any següent es van anar afegint algunes nenes més, fins que poc a poc la tradició ha estat recuperada. A partir de l'any 1984 va ser l'escola llebeig de Vilobí del Penedès l'encarregada de la seva organització, la finalitat de recollir diners per les colònies de l'escola. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 73060 | Cançó dels Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-nicolaus | s.XX | El costum de cantar els Nicolaus es du a terme el dia 6 de desembre pels nens de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on els nens, un cop reunits, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. Al tractar-se d'un dia festiu (dia de la Constitució) els nens solen anar acompanyats dels pares. Malgrat tractar-se d'una tradició importada de Guardiola de Font-Rubí, la lletra ha estat adaptada de forma espontània pels nens de l'escola de Vilobí, introduïnt-se algunes variacions. El text original de Font-Rubí s'annexa entre parèntesis al costat: Sant Nicolau de la bandera, Tot allò de Jesucrist, la Fandingua i el porró (la padrina i el prió) tots covaven en el niu, ( tots cantaven en el niu) la Fandingua ja n'és morta, (la padrina) el porró encara es viu. (prió) Virolet Sant Pere Virolet Sant Pau la caputxeta al terra i el barret a dalt. Baixeu, baixeu, mestressa. Baixeu, baixeu de dalt que omplireu la cistelleta i us direm l'adeu-siau. Adéu-siau bona gent Proveïr-nos de cosetes, (Proveïr-nos de pessetes) de salut i pessetes (salut i cosetes) Fins l'any que ve (Fins l'altre any) si Déu ho vol. | 08304-74 | Vilobí del Penedés | Segons informació facilitada per la Sra. Neus Amat, directora de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès, aquesta cançó, juntament amb la tradició de cantar els Nicolaus, és originària de Guardiola de Font-Rubí. La implantació d'aquesta tradició a Vilobí, prové de la tradició similar de catar les Llúcies per les nenes el dia 13 de desembre. Aquesta tradició fou recuperada l'any 1984 i posteriorment adoptada i organitzada des de l'escola. Aquest fet compratiu va provocar que els nens també volguéssin tenir la seva cançó, per tant, cap al 1988, els mestres de l'escola van decidir adoptar la tradició dels Nicolaus, perquè els nens també tinguéssin la seva cançó. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 73063 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-35 | MACARIO Romà (2003): Cent anys de Cant Coral a vilobí del Penedés. 1903-2003. Ed. Nexus. | La colla de Caramelles de Vilobí manté el costum de cantar cançons de caramelles la festivitat del Diumenge de Pasqua. Aquestes són cantades davant de la plaça de l'església parroquial a la sortida de missa i se segueix cantant per les cases dela població, davant d'algunes de les auls es fa una cantada, rebent a canvi, un obsequi, normalment un refrigeri. A continuació els caramellaires es tralladen per les masies i cases disperses del terme el furgonetes i cotxes. La colla sol portar una alta perxa i al capdemunt una cistella ben guarnida amb flors, flocs de cintes i picarols. Aquesta cistella, un cop feta la cantada, s'acosta a la finestra de la casa amb una ballesta per tal de què hi possin algun pressent. No existeix entre els caramellaires de Vilobí de vestir-se de cap manera especial, malgrat que tots intenten vestir-se amb una camisa o samarreta blanca. Tampoc es té tradició de cap ball que els acompanyi. | 08304-77 | Vilobí del Penedè | El cant de les caramelles té els seus origens en les cançons populars que amb motiu de les festes religioses- Nadal, Pasqua etc- cantava el jovent del poble pels carrers i cases, segurament acompanyant-se del so de flabiolers. Al terme de Vilobí, l'existència de caramellaires es troba estretament lligada als cors eclesiàstics que cantaven als oficis religiosos del diumenge, ja documentats a principis del selge XX, i als grups de Cant Coral, que a partir de l'any 1903 s'organitzaren entorn a la societat coral 'L'Agrícola' . A mitjans del segle XX, durant el temps de la República, es tenen testimoniades tres colles de carameillaires, que mantenien entre elles una gran rivalitat i competitivitat: la de Cal Valentí, la de Cal Donato, i la de la cooperativa de Bellver. Aquestes mateixes colles s'agrupaven per a altres actes festius com la festivitat de Sant Antoni Abat, quan cada colla organitzava una carrossa. La colla de Cal Valentí s'acostumava a identificar amb la gent de Vilobí d'ideologia dretana. La de Cal Donato amb gent de Vilobí d'ideologia esquerrana; i la de la Cooperativa agrupava la gent de Bellver. Com era costum en aquells temps només hi cantaven els homes. Passada la Guerra Civil, el grup de Caramelles es tornà a organitzar a l'empar de la Societat Cultural Recreativa. . A partir del 1993 el Cor de Caramelles de Vilobí s'anà escindint de la Societat . Actualment el Cor de Caramelles de Vilobí s'integra dins de la Federació de Cors de Clavé. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'Ajuntament de Vilobí del Penedès es conserva una petita caixa de cabdals amb dos claus, segurament de principis del segle XX, que pertany al grup de caramelles. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73065 | Festa del vot per Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-per-sant-roc | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Festivitat recuperada | Celebrada el segon diumenge abans de Pasqua. Segons informació oral procedent de la Sra. Pepita Marquès, aquesta celebració es reduïa a una missa oferta en devoció del Sant. Actualment la festivitat s'ha recuperat i consisteix en una missa oficial i un vermut popular. | 08304-79 | Vilobí del Penedés | Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:164) aquesta festivitat es celebra almensy des del segle XVII. Els seus orígens els relaciona amb la tradició que relaciona el poble de Vilobí amb Sant Roc. La tradició oral, relaciona els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73069 | Cal Genet del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genet-del-rei | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta quadrangular, que sembla estar format per la unió de dos cossos rectangulars adossats, construïts segurament en èpoques diferents. El més antic sembla ser el disposat a migdia. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta plana amb funcions de terrat. Aquest terrat es troba protegit per una barana que l'envolta perimetralment. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés format per un arc rebaixat fet amb formigó. Com a element decoratiu, aquest portal es troba emmarcat per un seguit de tres petites faixes que es prologuen fins a mitja alçada dels muntants. L'acompanyen dues finestres rectangulars- una a cada banda-. Ambdues finestres es troben coronades per un ressortit també fet en formigó que finalitza a ambduos costats de la finestra de forma esgraonada. Aquest ressorit es troba coronat a la part superior per un conjunt de tres petites faixes similars a la de la porta principal. Una faixa contínua formada per petites impostes travessa la façana i marca la separació entre la planta baixa i el primer pis. El primer pis, s'obre amb un balcó al centre, ubicat sobre la porta principal, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Ambdues finestres es recolzen sobre un empit esgraonat. La decoració dels balcons i finestres es realitza amb una llinda superior de gran amplada rematada per tres petites faixes. Aquesta llinda es recolza de forma simulada sobre dos brancals laterals, que s'han estriat imitant una columna. Sobre el primer pis es situa una motllura ressaltada ubicada sota la cornisa. Sobre teulada, una barana treballada amb brèndoles intercalades protegeix el terrat. El segon cos es troba adossat a cerç. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta inclinada sense cap element decoratiu, que sembla haver estat plantejat com una ampliació de la casa. A diferència de l'anterior, aquest cos s'eleva un pis més a modus de golfes oferint una sortida al terrat de l'altre cos. | 08304-83 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. carrer dels Talls, nº 5 (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici sembla haver estat construït en dos moments diferents. Un primer moment en el qual es construeix el cos orientat a migdia, i que podria haver estat cap als anys 1900 i 1910, i un segon moment, possiblement cap als vint en el qual s'adossa un altre cos orientat al nord, que suposa una ampliació del segon. Els elements decoratius són molt similars als d'altres edificis veïns del nucli de Vilobí com Ca la Quitèria o Ca l'Olivella. En una fotografia localitzada a l'Arxiu Històric comarcal de Vilafranca , que pot datar-se entorn 1920-1930, pot observar-se ja aquesta casa construïda tal i com es actualment. | 41.3880100,1.6614100 | 388084 | 4582696 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73069-foto-08304-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73070 | Nucli antic de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XXI | El nucli municipal de Vilobí del Penedès es troba ubicat sobre el turó que ocupa el bell mig del terme municipal de Vilobí, a l'esquerra de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, damunt de la mateixa veta de mineral de les guixeres. El nucli antic ocupa la part superior del turó, al voltant de la casa anomenada el Castell o Cal Teixidor, als peus de la qual es va desenvolupar la traça de carrers que conformen el nucli històric. Malgrat que és aquest possible castell històric l'edifici que ocupa el punt més alt del turó, la xarxa urbana s'organitza entorn a una plaça (Plaça de la Vila), que ocupa una superfície planera a la part superior del turó, als peus de l'antic castell. En base a aquest epicentre, la disposició urbanística ha anat creixent de forma radial, adaptant-se sempre a la topografia accidentada del terreny. El nucli antic del poble compta per tant amb la Plaça de Major i els carrers Diputació, Major, Migdia i la petita Plaça del Jardí i el carrer del Jardí. Aquest nucli primitiu originari, degué mantenir-se des de els seus inicis al segle XII fins almenys el segle XVIII. Cal pensar que el creixement de la població implicà també l'eixample del nucli urbà, que s'extengué en direcció al N-E, cap als carrers dels Talls, de l'escapada, de les Figueretes, de la Fasina, Montserrat etc.. ocupant el pendent del turó segons la topografia originària. Arquitectònicament, en el grup d'edificis que conforma el nucli antic predomina la casa entre mitjeres, formada per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Les façanes es troben ben arranjades i no s'observa cap bloc de pisos de gaire alçada. Predominen les façanes arrebossades i pintades en colors blancs i clars, barrejant-se amb alguna casa de més moderna factura feta en obra vista. Destaquen al nucli antic les cases de Cal Teixidor, important per la seva importància històrica i per tractar-se possiblement de l'antic castell de Vilobí, malgrat que exteriorment manca d'elements arquitectònics singulars. També destaquen les cases de Cal Fontanal, Ca la Quitèria de la Plaça Major, l'Antiga casa Consistorial i Ca l'Olivella del carrer Diputació. Als voltants d'aquest nucli original, i fruit del creixement urbanístic de principis del segle XX, destaquen edificis com Cal Genet del Rei, Cal Cana, el magatzem de les Guixeres, i Ca la Quitèria. Totes elles destaquen per elements decoratius com coronaments de balustrada, faixes entre pisos, o elements decoratius d'obra i ceràmica. També algunes cases pairals antigues, que producte del creixement urbanístic, han quedat quasi bé englobades dins la xarxa urbana, com és el cas de la Casa Olivella. La construcció de la nova església parroquial l'any 1933 al peu del turó de Vilobí, va impulsar el creixement urbanístic al peu de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, amb l'anomenada Plaça de Lluís Panyella. Aquest conjunt eclesiàstic i el nou Ajuntament són els edificis més destacats. | 08304-84 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès (08735 Vilobí del Penedès) | L'origen del nucli antic de Vilobí es remunta amb seguretat al segle XII i es troba assentat damunt de possibles restes anteriors (ibèriques o romanes). Malgrat que segurament als inicis del poblament medieval el tipus d'hàbitat predominant devia ser eminentment dispers, distribuït en masos que es devien repartir les terres de conreu del terme, l'existència d'una fortalesa, ja documentada el 1322 (LLORAC,1991:87) degué afavorir la concentració de cases al seu voltant, aprofitant la seguretat que el castell oferia. Tanmateix, resulta difícil esbrinar la grandària d'aquest nucli, ni el nombre de cases que el formaven (segurament unes poques al voltant), ja que no queden mai especificades, només a través de les sèries documentals de censos i pagaments on apareixen anomenades cases o famílies, podem deduir que totes aquelles que no són considerades masos, devien pertanyer al nucli urbà. Així l'any 1680, en el compte del delme recollit com a pagament a la Pia Almoina, es pot fer el recompte d'un total de vint-i-nou cases que no poden ser identificades com a masos. D'aquestes vint-i-nou hauríem de descomptar algunes pertanyents al nucli de Bellver, que sempre ha estat una mica més petit. Cal pensar doncs, en un grup aproximat d'unes divuit o vint cases pertanyents al nucli de Vilobí. A mesura que el castell de Vilobí anà perdent importància estratègica i passà a convertir-se en una altra casa més, l'organització urbanística devia deixar de banda aquest edifici com a punt de referència, i el conjunt de cases devia anar organitzant-se entorn a una plaça –La Plaça Major- con a centre de la vida social del nucli. A mida que el nombre de cases augmentava, anirien creixent alguns carrers que tindrien com a punt de partença la mateixa plaça. Aquesta estructura segurament degué mantenir-se fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX, amb l'augment de població i segurament de riquesa, degut a l'explotació intensiva de la vinya i les guixeres, el nucli de Vilobí s'eixamplà, segurament en direcció al carrer dels Talls. En el tram d'aquesta via podem localitzar tres cases –incloses dins l'inventari- com són: Ca la Quitèria, Cal Cana i Cal Genet del Rei, que compten amb característiques similars, i que poden ser catalogades com a cases residencials a les afores, construïdes entorn als anys 1920 i 1930. Entorn a aquesta època també, es devien millorar bona part de les cases del nucli antic, de la qual cosa resulten cases amb façanes com Can Fontanal o Ca la Quitèria del carrer Major. També en aquesta època devien aparèixer barris propers al nucli com el de les Guixeres de Dalt i el de les Guixeres de Baix, possiblement amb cases poblades per gent molt vinculada al treball a les guixeres. La construcció de la nova parròquia de Vallformosa al pla ubicat sota el turó de Vilobí degué contribuir a potenciar el poblament del turó en direcció a aquesta banda. Malgrat tot, no ha estat fins a finals del segle XX, entre 1980 i 2000, en que el nucli urbanístic no ha patit un desenvolupament realment expansiu. La proximitat a la vila de Vilafranca del Penedès, la facilitat de transports i el més baix preu del sòl, ha explosionat el creixement urbanístic adjacent al nucli antic, i que s'exten per la vessant del turó de Vilobí en direcció a la parròquia de Vallformosa i en direcció a la carretera de Vilafranca, fent créixer considerablement el primitiu nucli habitat sobre el turó. La disposició d'aquest nou eixample es fa a base de carrers amples i estructurats quadrangularment sempre condicionats per la topografia del terreny. | 41.3890300,1.6616500 | 388106 | 4582809 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73071 | Nucli antic de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-bellver | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XXI | Nucli habitat situat al turó ubicat al Nord de Vilobí. El forma un llarg carrer anomenat el Pujolet, la plaça de la Cooperativa, la plaça de la capella, el carrer nou, el carrer Sant Pere, carrer del Carme, Carrer Nogué i carrer Can Picolis. La seva estructura rural és molt més pronunciada que la de Vilobí. El nucli antic es limita a la part superior del turó. Allà es conserven restes i elements d'arquitectura bastant interessants, que contribueixen a configurar la imatge característica del barri. Destaquen: Cal Romeu, Cal Viela, Cal Temporal, La Cooperativa de Bellver, Cal Musons, Cal Miret, La Capella de Sant Pere. L'organització urbanística es regula a través d'un seguit de carrers que uneixen les dues places, la de l'Església i la de la Cooperativa adaptant-se a la topografia del terreny, però sense massa ordre. Aquest nucli ha tingut un creixement desaforat durant les últimes dues dècades al llarg de la falda i peu del turó en direcció al N-E i a la carrertera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. Arquitectònicament les cases del nucli urbà han conservat en bona part l'aire rural del barri. Predomina la casa rural aïllada o adossada de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Les façanes són austeres i sense decoracions excepcionals. Excepcionalment trobem algunes cases com Cal Temporal amb la façana profusament decorada amb elements propis del segle XIX. | 08304-85 | Barri de Bellver | Els orígens històrics del nucli habitat de Bellver es remunten amb seguretat a l'Edat Mitjana. Malgrat que cal suposar que als inicis del poblament medieval del terme, el tipus d'hàbitat devia ser predominantment dispers, no es pot negar la tendència a la concentració d'hàbitat sobre dos dels turons veïns de Vilobí i Bellver. Salvador Llorac argumenta el topònim Bellver com a procedent del llatí 'pulcro videre' o 'bellum videre', és a dir, lloc de bona vista o bella vista (LLORAC, 1991:117-118). Si bé quan parlavem del nucli urbà de Vilobí es justificava la concentració d'aquell turó tenint com a punt de referència l'existència d'una fortalesa o castell que oferiria protecció; en el cas de Bellver cal pensar que en principi, en aquest turó tan sols devia existir una major concentració de masos i cases que a la resta del terme, aprofitant l'elevació del terreny. Com a cases històriques coneixem l'existència de la casa de Cal Miret, que ocupava la part superior del turó, i la de Cal Romeu. L'any 1729, a la relació del delme pagat a la Pia Almoina, comptem a més a més amb les cases de Jaume Rafeques de Bellver, la casa puiona de Bellver i la casa Claramunt de Bellver. Aquest grup de cases, devien agruparse entorn a la de Cal Miret, que ocupava la part superior del turó. Aquesta situació degué mantenir-se fins a finals del segle XIX, en què segurament degut a l'explotació intensiva de la vinya, i a l'explotació industrial de les guixeres, la població augmentà considerablement, convertint-se en un nucli semi-urbà. El nucli anà creixent en direcció a llevant, arrivant a l'actual Plaça de la Cooperativa. Aquest edifici, juntament amb el seguit de cases que composen el carrer cooperativa, es construïren durant la dècada de 1920. Malgrat tot, no va ser fins a la dècada dels anys vuitanta quan el nucli creixé considerablement en direcció a la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-rubí. La proximitat a la vila de Vilafranca, la facilitat de transports, així com el preu més barat del sòl, han fet del turó del barri de Bellver un lloc adient pel creixement urbanístic. | 41.3942500,1.6572400 | 387746 | 4583394 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml