Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72987 | Bosc de l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lolivella | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de l'Alic o de les Guixeres de Dalt, a tocar del nucli urbà de Vilobí del Penedès. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..Aquesta supefície boscosa es troba caracteritzada per la presència dels talls de les guixeres, que degut a l'aflorament d'aigua, han suposat un enriquiment en la varietat de la flora i la fauna d'aquest bosc. Així, a les vores dels pèlags s'hi desenvolupen comunitats vegetals caracteritzades per la dependència d'aigua superficial abundant. Es tracta de canyissars i bogars. De forma puntual s'hi pot trobar algun exemplar de tamariu o pollancre. El seu interés natural bé donat pel fet de ser una de les poques superfícies existents amb bosc dins el terme de Vilobí, i d'altra banda per ser el bosc que alberga les noves varietats biològiques derivades de l'afloració lacustre als pèlags. | 08304-1 | Barri de les Guixeres de Dalt | Tradicionalment aquest turó i el bosc que el cobreix han estat lligats a la casa de Can Olivella, ubicada a la falda Est del turó. Es tracta sens dubte d'una de les masies històriques més antigues del terme de Vilobí, i amb majors referències patrimonials de la zona. Cal pensar per tant que es tractava d'un turó i d'un bosc lligat al patrimoni de la masia, de la qual rebé el nom. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3840900,1.6579900 | 387791 | 4582265 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||||||
| 72988 | Bosc de Cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-carbo | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de Can Carbó. Aquest turó, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, rep el nom de la veïna masia de Can Carbó, i compta amb dues puntes, la de Can Carbó amb una alçada de 303 m. i la de l'Alic, amb una alçada de 316 m. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-2 | Barri de les Guixeres de Baix, a la partida coneguda com Les Moreres. | El nom del Bosc de Can Carbó es troba estretament associat a l'existència de la Masia històrica de Can Carbó, ubicada al peu de la falda de ponent del turó. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3832800,1.6554800 | 387580 | 4582178 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72988-foto-08304-2-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A ponent del turó i del bosc, al costat de la masia de Can Carbó, cal destacar la presència de la font de Can Carbó. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||||
| 72989 | Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-coma | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Coma, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, al Nord del Bosc de l'Olivella i les Guixeres, a ponent de la casa anomenada Cal Pacra, ocupant la muntanya de Cal Picolís. Es tracta d'un bosc on predomina el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria devia ser més variada antigament, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i inclús conreuat. El seu interés natural resideix en el fet d'haver-se convertit en una de les poques superfícies boscoses que s'han conservat al terme. | 08304-3 | Turó de la Coma | 41.3882700,1.6568400 | 387702 | 4582731 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||||||||
| 72990 | Bosc de la Planota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-planota | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Planota, i rep el nom de la veïna masia de la Planota. Aquest turó, ubicat al nord del terme de Vilobí, compta amb una alçada màxima de 307 metres. La part oriental d'aquesta superfície boscosa pertany al terme de Guardiola de Font-Rubí, doncs el bosc és atravessat per l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna, que indica el límits dels terme, sent el cantó de ponent de Vilobí, i el de llevant de Guardiola. A nivell d'espècies vegetals, l' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-4 | Turó de la Planota, a migdia de la partida de Corral Nou | 41.4011600,1.6550000 | 387571 | 4584164 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||||||
| 72996 | Font d'en Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-baro | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | s.XX | L'espai es troba en un estat de cert abandonament, podent convertir-se en un lloc d'esbarjo i adequació. | Font ubicada a escassos metres a llevant de l'antiga masia de Can Baró. Es tracta d'una antiga font de la qual no en queden restes. Actualment la construcció es redueix a un mur de pedra d'uns cinquanta centímetres d'alçada construït en parament irregular amb un cos central sobresortint pintat en blanc i rematat per un frontó triangular també pintat en blanc. El brollador resulta d'una canonada senzilla. No disposa tampoc d'una aiguera destacable. | 08304-10 | Bosc de Can Carbó | La tradició que esmenta l'existència d'aquesta font és antiga. Una referència documental que confirmi la seva existència la trobem l'any 1846, en el document que defineix els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, quan es diu que el camí 'continua un tros de dit camí fins al que de la masia Baró de la Font va a la de Lledó'. (LLORAC, 1991: 101). La referència és la de la masia de Can Baró associada a l'existència de la font, ja que sens dubte, per la descripció del tram, es tracta d'aquesta font. Tanmateix, precissar els orígens certers de la seva existència és impossible. Malgrat la seva antigor l'aparell que actualment la conforma és sens dubte recent, datant-se segurament de mitjans del segle XX. | 41.3822500,1.6527700 | 387352 | 4582067 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||||
| 72997 | Pèlag D | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-d | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | s.XX | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. El pèlag D es troba separat del casc urbà i no presenta cap infrastructura o equipament que afavoreixi el seu ús com a punt de lleure o educació. Alhora, que és el pèlag que capitalitza en el futur l'interès des del punt de vista de la conservació, i on l'activitat humana pot ocasionar danys de major importància si no es protegeix. | El pèlag gran, pèlag D o pèlag nou, es troba ubicat a migdia del terme de Vilobí del Penedès, a tocar del bosc i del turó de Can Carbó. Ocupa una superfície de 15.880 m2 i té una fondària màxima de 20 metres. Aquest pèlag va aparèixer al voltant del 1993, quan desprès d'anys explotació a cel obert dels dipòsits de guix, es va originar un aflorament del nivell piezomètric, de tal forma que es va produir l'entrada d'aigua en el forat generat. Cal destacar que durant el període d'extracció de material de la pedrera, l'explotació es va realitzar amb el mètode tradicional de voladures, extraient la roca i formant talls verticals que en alguns punts superen els vint-i-cinc metres de desnivell. Aquest ha estat l'orígen dels pèlags i dels penya-segats. La zona actualment ocupada pel pèlag D, va estar inicialment ocupada per dos pèlags diferenciats, que en anar pujant el nivell d'aigua, es van anar fusionant en un de sol l'any 1994. al mateix temps que això passava, les espècies helofítiques anaven colonitzant els marges del pèlag creant un ambient lacustre favorable a espècies vegetals i animals pròpies d'ambients humits. Per acabar d'enriquir l'ambient, els penya-segats originats com a conseqüència de les voladures han anat configurant un hàbitat idoni per se ocupats per espécies rupícoles. Cal senyalar per altra banda que al seu límit nord compta amb algunes zones de gran inestabilitat, en concret a la zona central, on hi ha un punt d'esllevissament apical. El procés d'esllevissament ha originat a la seva base cons de dejecció, molt evidents a la zona central del pèlag, que arriben fins l'aigua. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. . Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. | 08304-11 | Solana de Can Sogués | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Aquest pèlag va entrar en funcionament desprès del 1933, al aparèixer el nivell freàtic en els altres tres pèlags històrics. El pèlag va serexplotat per l'empresa d'Inès Domènech Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. No obstant, no va ser fins el 1933, moment en què es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació, que la modificació del paisatge no va ser crucial, fins a esdevenir un espai únic enmig de la plana agrícola penedesenca. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, ha potenciat els petits boscos que envoltaven la zona. Les tres canteres existents fins el 1933 eren les A,B i C, conegudes en aquells moments pel nom del propietari que l'explotava. El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova, que va ser explotada de forma industrial fins a mitjans dels anys noranta. L'empresa encarregada de la seva explotació era Vilovigyps S.A., que el 1993 es converteix en Iberplaco S.A. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. L'altra era propeitat del Senyor Salvador Suriol. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3854800,1.6506300 | 387178 | 4582429 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72997-foto-08304-11-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era fomat inicialment per dues canteres que posteriorment van quedar unificades. La més antiga era coneguda popularment com Montserrat, i la més recent com La Nova. Actualment es coneix com a Pèlag Nou o Pèlag Gran. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 72998 | Pèlag A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-a | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | s.XIX | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. Cal assenyalar que aquest pèlag nomès compta amb una valla protectora, però caldria una adequació més consolidada de tot l'entorn. | Antiga cantera de guix actualment abandonada, degut a l'aparició de l'aigua del nivell freàtic, que ha convertit l'espai en una zona lacustre. El pèlag A és sens dubte el pèlag més proper a les cases del nucli urbà de Vilobí. Té uns setanta metres de longitud i una fondària màxima de vuit metres. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. | 08304-12 | Barri de les Guixeres de Dalt | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. L'origen d'aquest pèlag el podem situar a finals del selge XVIII i principis del segle XIX, obrint-se com a complement dels talls històrics ubicats a dalt del turó de l'Olivella. La propietat pertanyia a a la casa de Can Olivella, malgrat que els seus propietaris no l'explotaven mai directament, estimant-se més un arrendament indirecte. En base a aquest fet, la cantera acostumava a agafar el nom de la persona que en aquells moments l'esplotava. Aquest pèlag era conegut a principis del segle XX com el de Cal Sisquet, i a partir dels anys vint com el de l'Olivelló, ja que l'explotació l'exercien els propietaris de la casa de Ca l'Olivelló, que comptaven amb una de les fàbriques de guix. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació esdevenint un espai únic enmig de la plana agrícola. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. Fins el 1998 la propeitat pertanyia al Senyor Salvador Suriol. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea el dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3861900,1.6594600 | 387918 | 4582496 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72998-foto-08304-12-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut per diversos noms. Un d'ells era el de pèlag de l'Olivelló , ja que aquest era el nom de l'arrendatari que l'explotava. També era conegut com pèlag del Sisquet, un altre dels arrendataris. Malgrat tot la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 72999 | Pèlag B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-b | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | Antiga cantera d'extracció de guix, ubicada a la falda de la muntanya del Bosc de l'Olivella, a ponent del terme de Vilobí del Penedès. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma de mitja lluna i unes dimensions reduïdes de vint metres de llargada per deu d'amplada. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. | 08304-13 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3876900,1.6578200 | 387783 | 4582665 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73000 | Pèlag C | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-c | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | El pèlag B, juntament amb el C, posseeix actualment un equipament d'educació ambiental, format per un aula de natura i els pertinents accessos i tanques de seguretat. La seva proximitat al casc urbà de Vilobí incrementa el seu valor com a zona de lleure i espai natural. | Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag del Torrelló o del Gori, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma cirucular. La seva fondària és escassa, sent de dos a tres metres en els seus punts màxims, podent restar secs en èpoques d'escassetat. Des del punt de vista biològic resulta el més interessant, ja que la seva escassa fondària ha permès créixer un espès canyís on niuen les polles d'aigua . A banda d'aquest ocell s'han localitzat granotes, serps d'aigua, carpes i carpins vermells. Malauradament en tota aquesta fauna també s'han introduït la perca americana, És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | 08304-14 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3874800,1.6568800 | 387704 | 4582643 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73005 | Cooperativa de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-bellver | CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en parament irregular arrebossat exteriorment en ciment, i reforçades les obertures (portes i finestres) amb maó. Consta de Planta Baixa i Primer pis. La façana principal es troba orientada a l'Est i és on es concentra la decoració de l'edifici. Aquesta façana es prolonga lleugerament en alçada per sobre de la teulada a modus de frontó, i es corona a la part central amb un petit cos quadrangular. Es tracta d'una façana on l'arrebossat de ciment exterior ha estat decorat mitjançant incisions horitzontals paral·leles i continuades a la planta baixa i horitzontals i verticals al primer pis imitant grans carreus rectangulars. Manté una organització simètrica de l'espai, trobant-se la porta principal al mig de l'espai de la planta baixa i amb dues finestres laterals (una per banda- emmarcant la porta. La porta principal s'obre amb un arc rebaixat, i reomplerta la part superior) tarja- amb ciment. Les finestres laterals són rectangulars i s'emmarquen en un espai encimentat que destaca sota l'arrebossat principal de la façana, i que es remata a la part superior amb un arc molt rebaixat, similar al de la porta. Ambdues finestres es troben protegides exteriorment per una reixa. De manera similar es disposen les obertures al primer pis, obrint-se un gran finestral al mig de la façana del primer pis, que resulta una còpia del portal d'entrada. Aquest finestral té com a decoració una estructura esglaonada feta en ciment aprofitant l'intradós de l'arcada, foradada amb dos rosetons trifolis sota els quals sorgeixen dues columnetes de separació interiors. Darrera aquesta estructura es disposa una finestra balconera. Als dos laterals de la part inferior del finestral s'ha col·locat un mosaic de color groc disposat en trencadís, amb un rombe de color verd al centre. Les dues finestres laterals del primer pis són balconeres i s'exterioritzen en dos balcons fets amb ferro forjat. A l'igual que les finestres de la planta baixa s'han emmarcat en un espai arrebossat en ciment que es destaca de la façana principal, i que es remata a la part superior en un arc molt rebaixat. Sobre el finestral del mig es disposa un petit rosetó trilobulat emmarcat en ciment. La disposició d'aquest rosetó no es correspon amb unes golfes interiors, sinó que forma part de la il·luminació del primer pis. La façana Sud disposa de diverses obertures molt simples, algunes d'elles tapiades. La façana Oest es troba sense arrebossar i amb diverses finestres tapiades. Destaca l'existència d'una portella auxiliar. Portella i finestres es troben reforçades a la part superior amb fileres de maons disposats creant un arc molt rebaixat. La façana Nord no és exempta, sinó que es troba adossada a tota la filera de cases del carrer Cooperativa. Interiorment la subdivisió més gran és la que es fa entre la planta baixa i el primer pis, ja que els espais interiors són molt simples i unitaris. La planta baixa és formada per un gran espai sense separacions que ocupa pràcticament tota la planta. Trenca aquest gran espai l'existència d'un gran escenari que ocupa tota l'amplada de l'edifici aixecat sobre un graó d'un metre i mig d'alçada. El terra de la sala és cobert amb paviment hidràulic decorat amb motius vegetals i florals de color marronós i verd, creant entre diverses rajoles un conjunt decoratiu. El sostre és fet amb bigues de fusta. L'espai compta amb una subdivisió creada per un tabic que s'exten internament al llarg de la paret Nord de l'edifici, on es troben els sanitaris i algunes petites sales de reunions. A l'extrem Nord de la paret Est, es conserva un petit altell d'obra adossat a la paret, que servia per col·locar les antigues màquines de projeccions. | 08304-19 | Barri de Bellver. C/Cooperativa, 1, (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici de la Cooperativa de Bellver va ser aixecat l'any 1927 pels veïns del Barri de Bellver. Aprofitant la construcció de l'edifici, el mateix any van ser aixecada la línia de cases de adossades al cantó Nord, que conformen l'actual carrer Cooperativa. Originàriament es tractava d'una Cooperativa de caire agrari i rural. L'objectiu era posar a la venta dels socis de l'entitat, productes alimentaris bàsics: oli, patates, sucre, vi etc.. a preus reduïts, pràcticament de majorista. També es venien altres productes no destinats al consum humà com per exemple adobs, pinsos etc..La gestió de la botiga corresponia als membres de la Junta, que cada vespre obrien durant unes hores la botiga. El mobiliari era escàs, ja que tan sols es comptava amb una taula i una petita prestatgeria de fusta. L'objectiu de l'entitat de la Cooperativa i de l'edifici també era lúdic, ja que des de la seva creació va passar a ser l'entitat organitzadora de la Festa Major de Bellber, i l'edifici el local on es celebraven els balls i actes lúdics. Paral·lelament el pis superior es va disposar com a cafè públic, i era arrendat per alguns dels veïns del barri de Bellver. Durant els anys cinquanta i fins els setanta també va funcionar com a cinema. L'edifici es manté intacte des de la seva construcció, tan sols ha patit algunes reformes durant el transcurs de l'any 2000, destinades a consolidar la seva estructura, especialment la de la teulada, que va ser reforçada amb bigues de ferro. Actualment el sistema d'organització de l'entitat continua sent el mateix, estant en mans d'una junta gestora que es renova periòdicament. Malgrat no funcionar ja com a cafè, l'entitat –Associació de Veïns del Barri de Bellver- continua organitzant els actes de la Festa Major, i altres activitats de diversa mena, dins el local. | 41.3939800,1.6579500 | 387805 | 4583363 | 1927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No es conserven fotografies antigues de l'edifici. Com a fons documental només es conserven els moderns llibres d'actes de l'entitat i la documentació administrativa pertinent, i alguns llibres de comptes i compres dels anys vint i trenta.L'entitat conserva dins el local alguns cartells i programes de festes (No s'ha pogut precisar els anys) La casa es troba catalogada dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. (Cont. Descripció): S'accedeix al segon pis a través d'una escala de dos trams a escaire ubicada a la cantonada S-E de l'edifici.El primer pis compta amb un espai únic, totalment unificat directament sota la teulada. Aquesta última és feta amb una encavallada de fusta, reforçada últimament amb algunes bigues de ferro. El terra és fet amb rajola cuita disposada a la mescla. Aquest espai estava dedicat a cafeteria i bar, conservant com a únic mobiliari intern una barra i ubicada al mig de la paret Oest de l'edifici, i les antigues taules rectangulars de marbre i peus de forja. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73007 | Pèlag E | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-e | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres de Vilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag de la Coma, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. El pèlag es caracteritza per la seva forma semicirucular molt oberta. Aquest pèlag no es troba inundat i el seu interès des del punt de vista faunístic es troba en la seva utilització com a espai d'inundació. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, aquest pèlag conforma juntament amb els pèlags B i C un espai objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | 08304-21 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de la Coma, per ser el que més a prop es trobava del cim del turó de la Coma, El 1933, malgrat no apareixer el nivell freàtic encara es va abandonar l'explotació. L'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3874800,1.6566400 | 387684 | 4582643 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag no s'ha inclòs en l'estudi de diagnosi del medi natural dels pèlags fet per Herrando (HERRANDO (2000)), segurament perquè es tracta d'un tall que no es troba inundat. Malgrat tot, desprès d'haver consultat amb els veïns de la zona, coneixedors de la tradició de l'explotació del guix, s'ha optat per classificar-lo com a pèlag, doncs segons ells, era explotat a l'igual que els altres. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||
| 73008 | Vinyes de la Masia Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-la-masia-via | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº01.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. | Actualment la superfície del terreny es troba plantada de vinya. | Jaciment ubicat al mig d'un camp de conreu de vinya emplaçat al davant de la Masia Via. Es tracta d'una plana d'argiles quaternàries , al marge esquerre del torrent de Mayans, a l'extrem nord del terme de Vilobí, prop de la partió amb el municipi de Pacs. S'hi accedeix des de la carta. BV-2127 de Vilafranca del Penedès a Guardiola. A l'alçada de l'església de Vallformosa s'agafa el camí a l'esquerra en direcció a Pacs del Penedès, d'allà s'agafa el primer trencall a l'esquerra que condueix a la Masia Via. Les restes es dispersen superficialment sobre un substrat d'argiles quaternàries, a la banda esquerra del torrent de Mayans, sobre la plana. S'han documentat dos tipus d'indústries sobre sílex ben diferenciades: a) Elements patinats: 1 fragment de nucli unifacial centrípet, 1 ascla sense retocs, i una osca-perforadora. Adscripció aproximada: epipaleolític/Neolític. b)Sílex deshidratat amb alguns elements concrecionats (sòls argilosos desmantellats que han sofert processos de carbonatació càlcica); una rascadora sobre ascla amb retocs dextres i distals (cortical), dues ascles sense retocs i un fragment amb còrtex. De clara adscripció Paleolítica, probablement Mosterià (de tradició axeliana) (CC.AA., 1990) | 08304-22 | Camp de les Planes. Masia Via (08735 Vilobí del Penedès) | El jaciment manté una cronologia des del Paleolític mig (-90.000-50.000) al Neolític mig (-35.000). Aquest jaciment va ser descobert pel Sr. Josep Mestres i Mercadé l'any 1990 i va passar a ser documentat pel Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya a l'inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) efectuades el mateix any. | 41.3766500,1.6708900 | 388857 | 4581422 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-2.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El jaciment ha estat catalogat com a jaciment de sílex i té el núm.1 dins de la Carta Arqueològica del municipi de Vilobí del Penedès. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73009 | Vinya del Taberner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-taberner | CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº02Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. | s.III d.C. | Donada la importància del jaciment, caldria la realització d'estudis arqueològics | Jaciment ubicat en un relleu ondulat dins d'una explotació agropecuària ocupada actualment per la vinya, a uns 350 m. a l'oest del Barri de Bellver,dins de l'àrea anomenada 'Els Llacs' -que revela l'existència d' una antiga zona lacustre avui dessecada- amb un torrent homònim que davalla a 200 m. al sud del jaciment. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. A l'alçada del barri de Bellver, s'ha d'entrar al nucli antic, seguint el mateix carrer central fins agafar un camí terrer que cap a l'oest porta fins la propietat del Sr. Josep Torné i Ferré, conegut amb el nom de Vinya del Taberner. El mateix propietari dels terrenys apunta que a principis dels anys vuitanta, en els treballs d'explanació agrícola, sorgiren materials arqueològics. El sr. Magí Suriol (de la casa de la Rovira Roja) informà del jaciment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Es recollí un conjunt de peces arqueològiques format per: - Fragments d'amfora romana Baix Imperial - Un fragment de molí de mà en pecha granítia - La part passiva d'un molí rotatori de granit - Una peça de construcció d'argila cuita, de forma trapezoidal amb encaixos superiors i inferiors, de possible ús termal. - 1 bust femení de marbre blanc d'uns 25 cm d'alçada, 15 cm d'amplada frontal, i 22 cm de costat. Es conserva part del coll (uns 2 cm) i el cap sencer, amb mostres d'erosió que desdibuixen les formes facials, i trencament de nas. El cap mira endavant, lleugerament inclinat cap a la dreta. Els cabells es desdibuixen a partir d'una ratlla que seguint la línia de nas els divideix per la meitat. Els blens que emmarquen el rostre s'enrotllen en forma de diadema a l'alçada de les orelles (deixant lliure el lòbul) i es recullen al clatell en un monyo ample. Actualment en l'àrea del jaciment ocupada per la vinya es localitzen materials arqueològics: -Fragments de tègula romana i dolium, sobretot en els marges on s'emmagatzemen els blocs de despedregar els camps. - 1 maó de factura romana. - Ceràmica sigilada : 1 base de peu anul·lar -Àmfora itàlica -Ceràmica comuna romana de fons estriat -Ceràmica comuna romana africana -Àmfora baix imperial (1 vora) (CC.AA, 1990) | 08304-23 | Corral Nou. A les afores del barri de Bellver. | El jaciment ha estat documentat i catalogat com a romà, amb una cronologia que va del segle I d.C. al segle III d.C. Per la qualitat del bust femení, i la presència de peces de construcció, tot sembla indicar l'existència d'una vil·la romana, on trobaríem dependències pels treballs agrícoles (amb les dòlia a la 'Pars Rústica') i la zona de vivenda ('Pars Urbana'). També cal tenir en compte la peça de construcció trapezoidal que trobem en edificis de tipus termal, i que podria definir l'existència d'algun complex hidràulic, aprofitant l'existència d'un llac proper. Pel que fa a la cronologia, va del segle I a.C. al III d.C. però manca un estudi acurat de les peces més importants com el bust femení de marbre, que per assemblances amb d'altres peces similars -com el Bust d'Afrodita d'Empúries, al Museu Arqueològic de Barcelona, estudiada per (LLECHA T, 1989:276-281)- i per l'assemblança en el pentinat, podria datar-se al segle I. d.C. Tant el bust com la peça d'ús termal es troben actualment ubicats al museu de Sant Martí Sarroca. La documentació d'aquest jaciment es va produir als anys vuitanta, durant els treballs de preparació de la terra de la vinya actual. Es va informar al servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, que va incloure el jaciment dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA) l'any 1990. | 41.3946900,1.6537000 | 387451 | 4583447 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que el descobriment oficial del jaciment es va produir als anys vuitanta, es possible que amb anterioritat ja es tinguessin notícies de la seva existència. Els antics propietaris de la casa de Cal Jan Pau, compten a casa seva amb nombroses peces (teules, fragments de ceràmica, vores, etc.. ) que caldrien un estudi acurat per determinar la seva cronologia i la possible connexió amb aquest jaciment. També compten amb dues peces prou singulars: Una columna d'estil romà, ubicada actualment al mig del jardí de la casa de Cal Jan Pau, i un fragment d'inscripció romana, que segons tradició oral, pertany a la família des de fa algunes generacions. Podria tractar-se sens dubte de peces recollides en aquest jaciment i traslladades a la casa amb propòsits ornamentals. Cal tenir en compte que un avantpassat de la família – un metge de Vilafranca, casat amb la pubilla de la casa- era un home de cultura amb sensibilitat per la tradició històrica. Cap la possibilitat que tots aquests materials i la columna haguessin estat trobats a mitjans del segle XIX i traslladats a la casa.Cal tenir en compte també, la qualitat del bust femení localitzat al jaciment. Actualment es tracta de l'únic exemple existent al Penedès.El jaciment es troba catalogat dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, (CC.AA.) amb la referència de Jaciment núm.2 del terme de Vilobí del Penedès. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73010 | Can Cotoliu/La Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cotoliula-socarrada | GIRÓ ROMEU P. (1964-1969). Quaderns de camp. Vol 8. (24 de febrer 1968-3 d'abril 1968) GIRÓ ROMEU P. (1968) « Sección de Arqueologia. Resumen de actividades durante el año 1968'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca, caperta 'Informes'(24 febrer 1968) INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº03.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. GIRÓ ROMEU P. (1968). 'Actividades arqueológicas desde el mes de mayo de 1967 hasta abril de 1968'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca. Carpeta 'Informes' GIRÓ ROMEU P. (1968). 'Vestigios ibero-romanos de Cal Cotoliu, del término de Vilobí, parte baja de la finca de Els Pujols'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca. Carpeta 'Informes' MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. GIRÓ ROMEU P. (1978) “Notes d'Arqueologia de Catalunya”. a Informació Arqueològica. Núm 27-28. p.91-92. RAFEL FONTANALS N (1979). “Constibució a l'estudi de la circulació monetària a la comarca del Penedés” a Symposium Numismático de Barcelona. Asociación Numismática Española. P.15-20. | s.I a.C. | El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment | Jaciment ubicat en un àrea de planícies ocupada actualment pel conreu de la vinya, a 1 km a l'est del poble de Vilobí del Penedès, a tocar amb el límit Sud de l'àrea del torrent de Mayans. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. Al km. 4,2 trobem un trencall a la dreta, a uns 300 m. passat el torrent de Mayans, d'aquí segueix un camí que mena a la masia de Can Cotoliu. El jaciment ocupa la banda Oest de la Masia, a tocar amb aquesta, i delimitada, al Sud pel camí d'accés. La partida es coneix amb el nom dels Pujols. Durant el mes de febrer de 1968, en les vinyes a tocar de la masia de Can Cotoliu, es localitzaren restes arqueològiques que al donar-ne part al Museu de Vilafranca, foren descrites con 'enterramientos con cerámica ibérica de ámfora'. Tot seguit s'esplanà el terreny i foren localitzats. -Fragments de ceràmica ibèrica a torn. - A una profunditat de 30 m. es descobrí: ' una sepultura con ámfora ibérica aplastada encima de una losa, y debajo a un 'Inhumado'(Fitxa nº 78 del catálogo Arqueològico del Penedès) -Molins de fricció en granit i un de calcària rotatori. -Fragments de dòlium Poc desprès, el 3 d'abril de 1968, es porta a terme una excavació de sondeig per localitzar restes noves abans de la plantació de la vinya. Superficialment es detectaren desprès dels treballs agrícoles: -Ceràmica a torn ibèrica comuna (sense especificar) -Ceràmica romana (sense especificar) -“…piedra cuadrada rústica utilizada como contrapeso en las pensas de vino o aceite con un hoyo central donde se emplaza la parte inferior del husillo” - àmfores romanes (sense especificar) -Fragments de dòlim o tégules -2 monedes: 1 semis de bronze ibèric amb seca d'Iltrirca -1 as de bronze d'Adrià amb la inscripció 'Hispania' al revers. Ambdós estan referenciats a la publicació de Núria Rafels i Fontanals . RAFELS I FONTANALS N.(1979:15-20) Pel que fa a l'excavació (sota la direcció de Pere Giró i Romeu) no es coneix cap documentació ni descripció, només les seves anotacions de camp. El sondeig s'efectuà en col·laboració amb alguns membres de la Secció Arqueològica del Museu de Vilafranca. S'identificaren: -Ceràmica a tron ibèric -Ceràmica de vernís negre campaniana -1 ungüentari fragmentat a la part superior (sense coll), de cos allargat (12,3 cm d'alçada), part central (3,5 cm) La dispersió dels materials i el cultiu de la vinya dificulten l'excavació en extensió. Per altra banda tenim la descripció d'un enterrament amb un inhumat cobert per una llosa de pedra i una àmfora ibèrica esclafada damunt i la localització en altres sectors d'ossos humans i fragments d'àmfora. Tot plegat indicaria una ocupació en època ibèrica a partir del segle III. a.C. amb l'existència d'enterraments. També hi tenim la presència romana amb restes d'un assentament agrícola. L'existència d'una moneda d'Adrià ens documenta una ocupació fins almenys el segle II.a.C. | 08304-24 | Els Pujols. Casa de Can Cotoliu. (08735 Vilobí del Penedès) | Durant el mes de febrer de 1968, en les vinyes a tocar de la masia de Can Cotoliu, es localitzaren restes arqueològiques que al donar-ne part al Museu de Vilafranca, foren descrites con 'enterramientos con cerámica ibérica de ámfora'. Poc desprès, el 3 d'abril de 1968, es porta a terme una excavació de sondeig per localitzar restes noves abans de la plantació de la vinya. | 41.3816400,1.6887500 | 390359 | 4581954 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es conserven al Museu de Vilafranca. El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.03 del terme de Vilobí del PenedèsAquest jaciment apareix referenciat al llibre de Salvador Llorac: Vilobí del Penedès passat i present com a “Camp del Mort”.(LLORAC, 1991: 78)Catálogo Arqueológico del Penedés. Fitxa núm.76. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73011 | Vinya del Bartrolí/Els Llacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-bartroliels-llacs | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº04.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. | s.I a.C. | El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment | Jaciment ubicat sobre un promontori que domina una plana fèrtil, i que fins el segle XIX era cobert en part d'estanys que s'extenien en direcció al Sud. D'aquí que la partida es conegui com Els Llacs.Es tracta doncs d'un lloc privilegiat.L'accés es realitza partint del barri de la Rovira Roja, situat al N.E. de Sant Martí Sarroca, des d'on s'agafa la crta. BP-2122 (Vilafranca-La Llacuna), a l'alçada del km 7, just abans d'entrar al nucli abans esmentat, a mà dreta surt un camí en direcció a l'Est, i als 350 m. ens desviem per un camí esquerre i continuarem uns 300m, on ens desviem un altre vegada a la dreta, i a 150m més enllà tornem a trencar a l'esquerra. Recorreguts uns 400 m. arribarem als camps vitícoles on es localitzen restes en superfície. S'han localitzat fragments de ceràmica ibèrica comuna a torn, de cocció oxidant. Es tracta de fragments informes, nanses etc.. També s'han recollit fragments de ceràmica moderna. Tot indica un assentament de caràcter temporal en època ibèrica, en una zona on s'han documentat punts amb dades de la mateixa època, i amb cronologia romana (Camp del Pont, Bosc de les Guixeres, Can Sègol etc..) (CC.AA , 1990) | 08304-25 | Corral Nou | 41.4024100,1.6523700 | 387353 | 4584306 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73011-foto-08304-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73011-foto-08304-25-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es conserven al Museu de Vilafranca. El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.04 del terme de Vilobí del Penedès. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73012 | Salabret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salabret | GIRÓ ROMEU P. (1960). Quaderns de camp. Vol 6. (11 de juliol de 1959) Catálogo Arqueológico del Penedés. Fitxa núm.81. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca GIRÓ ROMEU P. (1960) « Sección de Arqueologia. Actividades desde junio 1959 y junio 1960'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca, caperta 'Informes' INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº05.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. ESTRADA J.(1969) Vias i poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo de Barcelona. P.68. Barcelona. | s.I aC-III | El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment | Jaciment ubicat en una planícia ubicada a uns 500 m. al N.E. de la població de Vilobí del Penedès. Es tracta de camps de cultiu ondulats a pocs metres al Sud del Barri de la Font, entre els Torrents del Pantans i la riera dels Graus. S'accedeix per la carretera BV-2127 (Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí). A l'alçada del poble de Vilobí, i passat el trencall amb l'indicador cap a la població, tot just abans d'arribar a l'església de Santa Maria trobem l'entrada d'un camí a la dreta que porta al barri de la Font, i al de Riera. Tot just passats uns 350 m. trobem l'àrea del jaciment al marge dret. Segons la descripció anotada pel seu descobridor Pere Giró: 'En esta finca se han identificado materiales romanos superficialmente, tégulas, dòlums etc. Procedentes de un grupo de sepulturas en teja halladas hace años' (GIRÓ, 1960) Es van identificar: -Fragments de tégula i d'imbrex -Fragments de dòlia -Ceràmica a torn, ibèrica comuna de cocció oxidant: informes i nansa de cinta de contenidor. -Ceràmica sigil·lada: 1 informe de Clara A i una base de Clara C -Ceràmica comuna romana -Ceràmica comuna africana Els materials documenten l'existència d'un assentament agrícola, segurament una vil·la, emmarcat en una cronologia que podria abarcar des del s.I d.C. al III d.C. També cal tenir en compte l'existència d'un enterrament, que podria documentar la ubicació d'una necròpolis. (CC.AA. 1990) | 08304-26 | Barri de la Font (Camp Salabret) | El jaciment fou localitzat per Pere Giró Romeu el 1959 a partir de troballes superficials que anotà als seus quaderns de camp. Els materials documenten l'existència d'un assentament agrícola, segurament una vil·la, emmarcat en una cronologia que podria abarcar des del s.I d.C. al III d.C. També cal tenir en compte l'existència d'un enterrament, que podria documentar la ubicació d'una necròpolis. La datació d'aquesta només es port fer a partir de la tipologia d'enterrament en tègula, des de l'època romana al segle XII. | 41.3905200,1.6699000 | 388798 | 4582963 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73012-foto-08304-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73012-foto-08304-26-2.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tampoc podem deixar de banda la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex localitzat al delimitar el jaciment per fer la Carta Arqueològica. Els materials, molt escadussers poden englobar-se des del paleolític mitjà al eneolìtic.Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.05 del terme de Vilobí del Penedès. | 77|78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73013 | Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-nou | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº06. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. | Està a nivell superficial | Jaciment consistent en un taller lític on es va recollir una mostra d'osca denticulada sobre un gran ascla (120 x 70 x 33 mm) i dos fragments de nuclis petits fets tots plegats sobre un sílex gris-blavós i translúcid, molt deshidratat amb molta costra calcària. També cal assenyalar un fragment de làmina o ascla amb retocs simples i quatre fragments més. Està datat del Paleolític Inferior- Mosterià, de tradició axeliana. Cal assenyalar la seva possible relació amb un antic estany dessecat al segle XVIII que es trobaria cap al barri de Bellver. Aquesta dinàmica de depressió vora el llac, el faria molt semblant al jaciment de 'Camp Gran' (Vilafranca del Penedès) datat en les mateixes èpoques (CC.AA. 1990) Al jaciment s'hi accedeix des de la cruïlla de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna), en el punt km.7 amb el desviament a la Rovira Roja. Recorreguts 2,4 km arribem al nucli abans mencionat amb un cartell indicador, just al cantó del cartell neix un camí que mena cap al barri de Bellver, a uns 400 m es passa per davant de la casa de Cal Pastor. Darrera d'allà a la banda esquerra del camí es troba el jaciment. Just enfront de la casa. | 08304-27 | Corral Nou . Torrent dels Llacs | El jaciment fou descobert per Josep Mestres i Mercadé a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, quan excavà el jaciment de les Guixeres de Vilobí. | 41.3930900,1.6454300 | 386757 | 4583280 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73013-foto-08304-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73013-foto-08304-27-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.06 del terme de Vilobí del Penedès. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73014 | Can Fontanals de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-de-vilobi | CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular amb coberta plana. Construït en maó i arrebossat en ciment, ha estat posteriorment pintat en color blanc. L'edifici es troba integrat dins la xarxa urbana del nucli antic de Vilobí, ubicant-se a la plaça major i fent cantonada amb un desl carrers que menen a la plaça. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal s'orienta a ponent. Es tracta d'una façana molt ordenada que s'obre de forme simètria a la planta baixa i al primer pis. El cos central de la casa, format pel portal principal i el balco del primer pis que es situa a sobre, sobresurten uns 10 cm. de la línia de la façana principal, creant un volum central que trenca la linialitat de la façana. A la planta baixa, s'obre amb un portal principal ubicat al centre de l'edifici. Es tracta d'un portal obert amb un arc molt rebaixat, amb la porta de vidre protegida per una reixa exterior. A ambós costats s'obren dues finestres rectangulats disposades verticalment, amb contrafinestres de fusta, i protegides exteriorment per una reixa. Com a decoració exterior, tant el portal com les finestres es troben emmarcades amb un ressortit exterior que les envolta seguint la línia del portal o les finestres, i que ha estat pintat en un color gris clar. Aquest ressortit es recolza sobre un zòcol exterior que s'aixeca fins uns 30 cm d'alçada. L'empit de les finestres també queda recolzat sobre aquest zòcol. Marca la diferència amb el primer pis un fris exterior que s'exten de forma horitzontal a les dues parts de la façana que resten enfonsades, entre les finestres del primer i segon pis. Es tracta d'un fris que discorren entre dues motllures i que és fet a base de rajoles de color verd. Al primer pis, i de forma paral·lela a la planta baixa, s'obre una finestra balconera al centre del cos sobresortit amb peanya i reixa, i dues finestes rectangulars, similars a les de la planta baixa a ambdós costats –una per banda-. ´Totes tres es troben protegides per contrafinestres de fusta. La decoració d'aquest conjunt és feta amb un ressortit de ciment pintat en color gris clar, formant un arc molt rebaixat que es col·loca sobre les finestres estenent-se pels laterals fins a mitja alçada. Aquest ressortit finalitza en un cul de llàntia format per una rajola de ceràmica vidrada en color verd. La part que es correspondria a l'intradós de l'arc es rebaixa de forma esgraonada, creant un espai interior sobre les finestres que es cobreix amb rajoles de colors verds i blaus. Sota les finestres laterals del primer pis, que s'han obert en el rebaix del mur, també es crea un espai rectangular que es cobreix amb rajoles de colors verds i blavosos. Sobre el primer pis destaca l'existència d'una doble cornisa entre la qual s'han col·locat tres rombs fets amb rajoles de color verd. Sobre la segona cornisa es col·loca una barana protectora del terrat ubicat a la teulada. Aquesta barana fa les funcions de frontó de la façana principal. Es tracta d'una barana contínua molt simple, que es corva amb un arc molt rebaixat a la part central sobresortida, creant l'efecte visual de frontó. La resta de façanes de la casa manquen d'interés arquitectònic, ja que han estat moelt reformades. | 08304-28 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Pl. Major s/n. (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construït entre el 1920 i el 1930. | 41.3889300,1.6619300 | 388129 | 4582797 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73014-foto-08304-28-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es troba inclòs dins el Catàleg de monuments i Conjunts històrico- artístics de Catalunya del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, en una fitxa de conjunt amb d'altres edificis del nucli anomenada arquitectura del nucli de Vilobí del Penedès. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73015 | Feixa Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixa-llarga | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. Fitxa núm.07.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. | Atravessat per una carretera | Jaciment ubicat vora el nucli de Vilobí. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, a l'alçada del km.5, passades les caves Vallformosa, i a uns 340 m al S.E. de la població de Vilobí. El sector del jaciment és a banda i banda de la carretera. L'excavació d'urgència es feu directament a una sola estructura, que resultà ser una sitja escapçada per la carretera i el conreu. Feia 110 cm de diàmetre màxim, tenint en compte que en faltava la meitat, i 36 m. d'alçada conservada. Es localitzaren un total de 201 materials arqueològics, bàsicament d'indústria lítica. Pel material es pot datar al neolític antic. El jaciment podria extendre's als camps del voltant conreuats de vinya. (CC.AA.1990) | 08304-29 | Barri de la Font. Al peu de la Crta. BV-2127. Km.5 | El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Mestres de manera fortuïta quan acabaven de netejar els marges de la carretera l'any 1991 | 41.3871200,1.6717900 | 388950 | 4582584 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73015-foto-08304-29-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.07 del terme de Vilobí del Penedès. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73030 | Santa Maria de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallformosa | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. BACH A.(1987) Col·lecció diplomàtica del monestir de Santa Maria de Solsona: El Penedès i altres llocs del comtat de Barcelona (segles X-XV). Barcelona CAMPILLO, A: 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. CARBONELL I VIRELLA V. (1993): 'Els voltants de Vilobí: Vallformosa, graubac i les guixeres' a Revista Gran Penedés, nº 34. Vilafranca del Penedès. pp.32-35. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. CRUANYES E. VIRELLA X. (1984) Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca. GAVIN J.M. (1981) Inventari d'esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Barcelona GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. MAS, J (1913) Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Barcelona. MAS, mossèn: Notes històriques dels bisbat de Barcelona. Vol XXV, pp. 183 v. a 187. S/a. Servades a l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca RIUS Y SERRA J.(1947) Cartulario de 'Sant Cugat del Vallès'. Vol III. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XVII | Malgrat l'estructura dels murs exteriors és bona. A l'interior caldria una restauració i recuperació dels guixos. | Conjunt arquitectònic format per l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa i el cementiri parròquia que l'envolta. El conjunt es troba envoltat parcialment per un mur que tanca parcialment en conjunt, i que arrenca de la cantonada N-O de l'església, envoltant el cementiri fins empalmar amb l'absis de l'església pel seu cantó S-E. Es tracta d'un més modern pintat en color blanc. L'accés al conjunt es fa per una porta oberta en aquest mur i orientada al Nord. Es tracta d'una porta oberta amb un arc molt rebaixat i coronoda amb un frontó triangular i una creu. Aquesta porta ha estat reaprofitada de l'antic mur de tancament del cementiri. Aquesta estranya disposició fa que l'entrada a l'església es faci a través del cementiri. L'església és un edifici de planta basilical de tres naus construint amb parament irregular molt ben treballat i polit i cobert exteriorment a dues aigües amb teula. Les cantonades de l'edifici s'han reforçat amb carreus quadrangulars ben treballats. L'edifici conserva restes d'un antic arrebossat en ciment en alguns trams, especialment de l'absis. Exteriorment no es percep diferència d'alçada que indiqui l'existència de tres naus, ja que les naus laterals, malgrat ser més petites, compten amb un segon pis a sobre que unifica l'alçada exterior. Sobresurt del conjunt, un absis semicircular. L'orientació de l'església és amb la capcelera a l'Est i la façana principal a l'Oest. Destaca l'existència d'una petita finestreta esbiaixada ubicada al cantó Nord de l'absis, realitzada amb carreus ben treballats i coronada amb un petit ressortit arquejat. També destaca la presència d'un gran campanar octogonal de setze metres d'alçada ubicat a la cantonada N-O de l'edifici, que descansa sobre quatre petxines rectes i inclinades i es cobreix amb coberta de pavelló. Les cantonades del campanar també s'han reforçat amb carreus ben treballats. Destaca a mitja alçada la presència d'una motllura semicircular exterior i adossada, que marca l'inici de les obertures del campanar. Es tracta de quatre grans obertures, que s'intercalen ordenadament en el mur –un si i un no- en forma d'arc de mig punt que deixen entreveure les campanes interiors. La façana principal de l'església es troba orientada a l'oest i s'obre amb una porta d' arc de mig punt format per dues petites arquivoltes. Aquesta porta recau sobre un seguit de maons disposats a sardinell. La porta es troba coronada per un frontó d'estil neoclàssic format per una cornisa triangular, enmig de la qual s'ubica un timpà sense decoració. Aquest frontó es recolza sobre un fris on s'alternen tríglifs i mètopes. Sota els tríglifs s'aprecien les règules i les gotes. Les mètopes s'han decorat amb motius geomètrics i espirals. Els laterals d'aquest fris sobresurten en volum de la resta del conjunt, i recauen sobre dos capitells i columnes adossades al mur, que emmarquen la porta d'entrada.La base de les columnes es recolza sobre un pedestal quadrangular i un sòcol. Tot aquest conjunt decoratiu es troba elaborat en pedra calcària ben treballada, i s'ha sobreafegit adossant-lo al mur de la façana. Sobre aquest conjunt de l'entrada s'obre un rosetó que es troba actualment tapiat. Interiorment la coberta-totalment restaurada- és a doble vessant en maó, i reforçada per cinc arc torals de mig punt molt rebaixats, que recauen en pilastres quadrangulars adossades al mur, i que serveixen de línia divisòria entre capelles. El paviment interior és en rajola cuita disposada a trencajunt. | 08304-44 | Pla de Vallformosa | Les primeres notícies de l'existència d'una església parroquial són del 1087,quan Bonfill fa donació d'una peça de terra que té, i que afronta al nord amb un altre alou dels donadors, situat a Santa Maria de Vallformosa (Sancte Marie de Valle fermosa). Devia tractar-se d'un edifici de pre-romànic, aixecat al mateix indret de l'actual església. El 1322, en la venda que el cavaller Berenguer de Castellbisbal fa a la Pia Almoina, diu que es troba la parròquia de Santa Maria de Vallformosa. El 1328, trobem una àpoca de 100 lliures feta per Berenguer Vendrell, prevere i beneficiat de Santa Maria de Vilobí, per raó d'un establiment de cases a Vilobí. Durant el segle XV hi ha unes col·lacions a Santa Maria de Vallformosa. El 1582 el bisbe de Barcelona dona permís per beneir les campanes de l'església. . El 1589, es fa la fundació d'un benefici per Josep Miret i Joan Pau Fonol, mercader de Vilafranca, per a la casa i heretat anomenada la Sala, situada dins la parròquia. El 1551 trobem una resolució feta per la Pia Almoina als jurats de Vallformosa per a l'obra de l'església. D'un imprès del segle XVII, sense data, sabem que Joan Cases, rector de Vallformosa, pledejà contra Maria Ana Vallesa, per un benefici de Santa Maria del lloc de Vilobí. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. El mateix any-1703-, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. El 1758, el vicari general dóna permís al rector, Josep Masaguer per beneir una campana de l'església. Pels inventaris consultats del segle XIX, es tractava d'una parròquia relativament pobra, i en quedar cada cop més aïllada dels nuclis principals (Vilobí i Bellver), s'opta per canviar l'emplaçament de l'església. La revolució del 1936, afectà tot el contingut del temple que fou destruït, destacant una creu processional gòtica d'argent del segle XV. En quedar sense culte, posteriorment s'anà deteriorant la fàbrica de l'església i va amenaçar ruïna, sobretot el sostre, fins que al 1989 es va decidir restaurar les parts més afectades de l'edifici. Sens dubte en origen l'església de Vallformosa fou d'estil romànic, i es degué enderrocar al segle XVI, que és quan es comença a construir l'actual, la qual quedà enllestida al segle XVII. És molt possible que la decoració d'estucs interior sigui també del segle XVII. La finestra esbiaixada de l'absis du la data del 1652 que es pot considerar com a bona. Al segle XVIII s'optà per dotar l'església amb un porta de més gran categoria, iniciant la construcció del frontó que emmarca la porta de la façana principal, i que du la data del 1778. Al segle XIX es degueren fer algunes reformes interiors, per exemple la d'adequació d'una de les capelles laterals al culte de la Puríssima Concepció, cosa que va fer que es cobrís de forma plana, i es pintés i decorés amb tons pastels. Durant el segle XX també s'han efectuat algunes transformacions, però en aquest cas exteriors, així en una fotografia conservada de l'església a principis del segle XX, s'observa que el cementiri no ocupa l'espai actual, sinó que es limita a ser un afegit al cantó de migdia de l'església, quedant de lliure accés la façana i la porta principal. La porta d'accés al cementiri és la mateixa que l'actual d'entrada al recinte. Cal pensar que en un moment posterior es produí una modernització i ampliació del cementiri que s'extengué cap a la zona de la façana principal, i al tancar-se englobà tota l'església (El 1888 hi ha una reconstrucció del cementiri, però cal pensar que no és l'actual). Aquesta església va ser la parroquial del terme de Vilobí fins el 1933, en que degut a qüestions pràctiques es construí la moderna església de Vallformosa traslladant el culte. A partir d'aquests moments entrà en un estat de degradació, que s'accentuà durant 1936 en que patí un saqueig. | 41.3821900,1.6764500 | 389332 | 4582030 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73030-foto-08304-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73030-foto-08304-44-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons el llibre de les adminsitracions de 1787, a l'església hi havia: el cos preciós de Crist, del Roser, del Remei, del nom de Jesús, de Sant Crist, de Sant Antoni Abat, de Sant Ramon, de Sant Antoni de Padua, del Remei, de Sant Isidre, de Sant Roc, del Bací dels pobres, de Sant Joan, de Sant Josep i de la Puríssima Concepció. (Cont. Descripció):L'absis es cobreix amb una volta radial feta també en maó i reforçada per quatre bigues. La divisió interior de l'espai es fa en tres naus de diferents dimensions, sent la central més ample que les laterals. Les naus laterals es divideixen en quatre capelles laterals –quatre per banda- separades per arcs de mig punt. Les tres primeres, començant per l'absis, presenten la particularitat de comptar amb un segon pis a modus de trifori que recorre tot l'espai superior de les capelles. La coberta d'aquestes tres capelles laterals es fa amb volta d'aresta nervada i tancada amb una clau de volta. Els nervis i la clau de volta han estat profusament decorats amb afegits de guix i decoració vegetal i floral. També s'han decorat els intradós dels arcs de separació entre la nau central i les laterals, amb orles formades per cassetons de guix reomplets amb decoració floral. Destaquen també uns culs de llàntia molt ben treballats. Les dues capelles finals – a tocar de la porta- presenten característiques diferents, obrint-se la del cantó nord amb un arc de mig punt decorat amb estucs de vegetació floral, i cobert per una cúpula semiesfèrica, que descansa sobre quatre petxines i un petit tambor. Tota la cúpula es troba enguixada i decorada amb gran detall. Destaca la presència d'uns rosetons molt ben treballats a l'espai de les petxines, d'un tambor decorat amb escaquejats i caps d'angelet, orles en forma de trena que recorren la cúpula a imitació de nervis, dues de les quals finalitzen en dues fornícules en forma d'arc de mig punt rebaixat, també molt decorades. L'altre capella posterior -la del mur de migdia-– no té tanta alçada, i s'ha cobert amb un sostre recte. La decoració interior és pictòrica a base de colors pastel: blau cel i marró, que dona a entendre que és de factura més nova, i que estaria dedicada a la Puríssima Concepció. Finalitza l'interior de l'església l'existència d'un cor a l'entrada de l'església, aixecat com si fos un primer pis sobre una teulada embigada i un arc molt rebaixat.Adossat al cantó de migdia de l'església hi havia l'antiga casa rectorial, que fou totalment enderrocada. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73031 | Santa Maria de Vallformosa de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallformosa-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CARBONELL I VIRELLA V. (1993): 'Els voltants de Vilobí: Vallformosa, graubac i les guixeres' a Revista Gran Penedés, nº 34. Vilafranca del Penedès. pp.32-35. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. GAVIN J.M. (1981) Inventari d'esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Barcelona GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Conjunt arquitectònic format per l'església de Santa Maria de Vallformosa, el campanar de l'església, la casa del campaner, la rectoria, i un espai destinat a dependències auxiliars. Tot el conjunt es troba edificat en parament irregular sense arrebossar, haven reforçat les cantonades i les obertures-portes i finestres- amb ressortits de ciment imitant carreus de pedra ben trebalalts. L'orientació de l'edifici és força irregular, no corresponent-se amb la orientació clàssica de les esglésies –l'absis al'est-. En aquest cas la façana principal del conjunt s'ha orientat a l'Est, i l'absis a l'Oest. L'edifici de la cantonada N-E és la rectoria. Es traacta d'un edifici format per planta baixa, primer pis i golfes, cobert a quatre aigües amb teula. La porta principal, com la de la resta del conjunt, es troba a la façana Est, i es tracta d'un portal de mig punt al qual s'accedeix després de dos graons. Tota l'arcada es troba reforçada i definida per un ressortit fet en ciment imitant carreus de pedra que alternen rectangulars i quadrangulars. Al cantó dret s'ha obert una gran finestra geminada amb arcades també de mig punt, que es ressalta amb el mateix sistema que la porta principal. Al cantó esquerre destaca una finestra simple de mig punt. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'han obert tres finestres quadrangulars també definides amb un ressortit de ciment imitant carreus de diferents i mides, i un empit a la part baixa. Al segon pis –espai ocupat per les golfes- s'obre una galeria formada per quatre arcs de mig punt que recauen sobre columnetes quadrangulars sense cap decoració, i també emmarcadesamb el mateix ressortit en ciment. A la façana Nord es repeteix el mateix esquema d'obertures, tan sols, que les finestres del pimer pis es redueixen a una. Interiorment la rectoria conserva l'estructura original, conformada per un corredor central i un seguit de estances adaptades a vivenda a ambdos costats. En direcció a migdia s'adossa a la rectoria un petit edifici de planta baixa, amb un portal d'entrada similar al de la rectoria però de menor tamany, i dues finestres de mig punt a tocar de la porta, a banda i banda. De l'edifici destaca el fet d'estar coronat per tres merlets esgraonats fets en maó i acabats en punta. Es tracta d'un espai auxiliar, destinat a magatzem. A migida d'aquest espai s'adossa l'església de Santa Maria de Vallformosa. Exteriorment presenta la fesomia d'un edifici romànic, amb un gran portal de mig punt, degradat amb arquivoltes formades per un seguit de faixes motllurades o esculpides a la cara exterior de les dovelles, que des del parament de la façana, van reduïnt progressivament l'obertura cap endins, i que descansen de columnetes adossades al mur, i que a la vegada reposen sobre un zòcal d'uns 40 cm d'alçada. Arquivoltes i columnetes es troben profusament decorades amb motius vegetals i florals. Els capitells ubicats entre les arquivoltes i les columnetes, tenen decoració vegetal i figurada, representant-se en dos d'ells –els interiors- escenes de lluita entre monstres imaginaris. L'espai ubicat entre la porta d'accés i les arquivoltes és ocupat per un timpà decorat amb l'escena de l'ascensió de la Mare de Déu. Sobre el portal s'ha obert una rossassa també degradada amb faixes motllurades i esculpides, decorades amb motius vegetals. | 08304-45 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Plaça de Mossèn Lluís Panyella (08735 Vilobí del Penedès) | La decisió de construir una nova església al terme de Vilobí pregué cos a principis del segle XX, quan a la majoria de la població, concentrada entre els nuclis de Vilobí i Bellver, li resultava massa lluny per assistir als oficis l'antiga església de Vallformosa. La concentració de la vida política i cultural al nucli de Vilobí, va inclinar definitivament la balança per la construcció d'una església més propera i accesible a la majoria de veïns. El terreny per a la seva construcció fou cedit per Fèlix Mestre Notó.L'edifici és obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), marquès de Sagnier, que traballà a l'obra gratuïtament. La primera pedra es col·locà el sis de febrer de 1927 pel bisbe de Barcelona Josep Miralles. La construcció es projectà pujar-la amb donatius en metàl·lic i jornals de prestació personal, i fou inaugurada i beneïda el vint-i-cinc de març de 1931 pel bisbe de Barcelona Manuel Irurita. Durant la revolució del 1936 sofrí diversos desperfectes,sobretot al seu interior. A la dècada dels 40 s'enllestí el pis de les campanes del cloquer (LLORAC, 1991: 134) L'edifici va ser constrït en estil neoromànic, a imitació de les antigues esglésies romàniques. Pràcticament no ha patit reformes des de la seva construcció, a banda dels elements refets després de la Guerra Civil. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 1933 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | (Cont. Descripció): Sota la coberta inclinada- ja que l'edifici es cobrexi exteriorment a dues aigües- s'ha col·locat com a element decoratiu un seguit de faixes verticals llises sobresortint del mur, unides a la part superior per arcuacions a l'estil de les bandes lombardes, i que segueixen la inclinació de la teulada. Aquestes faixes finalitzen en un cul de llantia decorat amb la forma d'un cap humà. Corona l'edifici una creu d'obra. Interiorment l'església és un edifici d'una sola nau amb planta basilical, a la qual s'accedeix després de travessar un petit espai rectagular adeqüat com a ante-sala. La coberta interior és amb volta de canó de mig punt aguantada per sis arcs torals. L'absis és de planta semicircular i es cobreix amb una volta de quart d'esfera. A banda i banda de la nau principal s'obren cinc capelles cobertes amb volta d'aresta que descansa sobre arcs formers. A migidia de l'església s'adossa el campanar de planta quadrangular de 22 m. d'alçada. L'edifici es troba dividit exteriorment en 4 pisos, amb l'afegit d'un tram superior. A imitació d'un campanar romànic, els pisos es marquen exteriorment mitjançant finestres. En aquest cas es tracta d'una finestra-una per pis- de mig punt geminada, a excepció de la planta baixa que és una finestra simple. A la part superior o cloquer, es troba oberta a les quatre cares amb dos finestrals geminats per cara, emmarcades per arqüacions lombardes a la part superior i inferior (aquestes últimes sota la cornisa). Sobre la línia d'arqüacions superior el campanar es remata amb merlets esgraonats fets amb maó. Espaialment l'interior és conformat per una nau única envoltada de capelles -quatre per banda-, dedicades a advocacions diferents: El roser, la Puríssima Concepció, El Remei, Sant Josep, Sant Isidre, Sant Antoni, el Sagrat Cor i el Sant Crist. L'interior es troba cobert per una volta única, subdividida en trams per uns arcs torals molt ressaltats, que recauen en les pilastres de separació de les capelles. Un fris horitzontal a l'alçada dels capitells de les pilastres recorre la nau principal. Tot el conjunt en colors clars, i amb decoració floral a les parets laterals. La il·luminació es realitza a través d'un seguit de rossetons -un per capella- protegits per vidres de color verdós. Pressideix l'altar la imatge d'una mare de Déu ubicada dins un baldaquí que recau sobre quatre columnes llises. Als peus de l'església s'ubica un cor, que recau sobre un espai destinat a rebedor. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73032 | Cal Teixidó o castell d'en Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixido-o-castell-den-baro | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XIV-XX | Caldria interiorment una recuperació de esestructures originals i de l'ornamentació de la sala principal del primer pis. | Edifici de planta quadrangular coberta a dues aigües amb teula i el carener perpendicular a la façana. Construït en parament irregular i arrebossat en ciment sense pintar. L'edifici es troba aixecat al punt més alt del turó on s'ubica el nucli urbà de Vilobí, i s'assenta directament sobre la roca, que és perfectament visible en alguns punts, com per exemple la façana nord de l'edifici, a tocar de la vorera del carrer. Format per planta baixa. Primer pis i golfes. Sobresurten del cos principal un seguit de cossos que han estat adossats amb posterioritat i que fan la funció de coberts i magatzems. Aquest cosos han estat adossats a la façana principal que està orientada a l'Est, i trenquen totalment la visió unitària d'aquesta façana. Un mur de tancament sobresurt de la façana creant un petit espai a modus de pati intern davant de la casa. D'altra banda, hi trobem un altre edifici d'un pis d'alçada que ha estat adossat a la façana Sud. L'accés a aquest edifici es realitza passant per davant de la façana principal de la casa de Cal Teixidor, donant com a resultat un mur de separació entre ambdos, i un arc que permet el pas. A resultes d'aquests cosos adossats a la façana principal –un d'ells d'un pis d'alçada, i d'altra col·locat al davant del primer de planta baixa- la façana principal queda reduïda pràcticament a la prota d'entrada i a la finestra del primer pis. La porta d'entrada és feta amb un portal adovellat de mig punt. Les finestres són quadrangulars sense decoracions afegides. A la façana Nord i Oest, amb visibilitat des del carrer no es destaca cap obertura execepcional a banda d'algunes finestres de petites dimensions obertes al primer pis. L'interior de la casa ha estat molt modificada amb el temps. Com a estructuras originals tant sols es conserva una gran arcada apuntada d'estil gòtic, que arrenca a la planta baixa i s'exten fins a l'alçada del primer pis. Aquesta gran arcada ha estat tapiada i aprofitada superposant diversos elements arquitectònics al llarg del temps. Finalment, arran d'algunes obres empreses a la casa va ser descoberta i recuperada parcialment els darrers anys. Al primer pis es conserva la sala principal amb elements propis segurament del segle XVI o XVII. Es tracta d'una gran sala que realitza les funcions de distribuïdor a les diverses habitacions del primer pis, i que compta com a decoració bàsica amb una capa de guix amb la qual ha estat arrebossada. El sostre s'ha recobert amb plaques de guix col·locades entre biga i biga, i decorades amb motius diversos. Entre alguns d'ells destaca l'existència d'algun escut familiar. Les portes d'accés a les habitacions ,tres en total, han estat decorades amb motllures afegides de guix, i d'altres excavades a la mateixa paret de guix, rematades a la part superior amb forma d'arc conopial. El pis destinat a golfes manca d'interès arquitectònic i ha estat destinat a traster. | 08304-46 | Nucli urbà de Vilobí . Plaça del jardí nº 1 (08735 Vilobí del Penedès) | La primera referència documental que tenim de l'existència d'un castell ubicat a la quadra de Vilobí, prové del document de venda de dita quadra pel cavaller Bereguer de Castellbisbal a la Pia Almoina, en dit document s'explica com es ven en franc alou totes les cases de la quadra de 'Vilalbí', la qual es troba dins la parròquia de Vallformosa, amb la seva fortalesa. (LLORAC, 1991: 87). Aquesta fortalesa que s'esmenta al document deuria ser situada on actualment es troba la casa de Cal Teixidor. Sens dubte es tracta del punt més alt del turó de Vilobí, visible des d'arreu. A favor d'aquesta teoria tenim també l'existència d'una antiga capella dedicada a la Mare de Déu dels Angels, que va ser dreta fins el segle XIX, i que podria tractar-se d'una capella castellera. Madoz, al seu 'Diccionario', comenta l'existència d'unes restes d'un castell. (LLORAC, 1991:87). La ubicació d'aquesta capella seria la de l'actual casa consistorial, al peu de l'antic castell. L'advocació primera seria la de Santa Maria i després la de la Mare de Déu dels Àngels. L'orígen de la construcció arquitectònica del castell es remunta amb seguretat als segle XII, i seria segurament la residència dels castlans de la quadra de Vilobí ,depenents del castell de Sant Martí Sarroca. Les primeres modificacions daten segurament del segle XIV i XV, als quals es correspondrien les arcades encara visibles a l'interior de la casa. Amb la venda de la quadra a la Pia Almoina, aquesta institució passaria a ser la propietària de l'edifici, conventint-se en la casa del representant de la Pia almoia, al territori de la quadra de Vilobí, i el lloc on es pagaven els delmes i els altres drets senyorials, aixó com la residència ocasional dels canonges o preveres del capítol catedralici de Barcelona que visitaven el terme. Durant el segle XVI van tenir lloc noves reformes, que segurament es van concentrar en la planta noble de l'edifici, amb la construcció de la sala principal, i l'afegit ornamental dels estucs i portes enguixades. Segons informació oral facilitada pel propietàri, el Sr. Martí, la casa era originalment a principis del selge XX molt més alta. Comptaba amb tres pisos i un afegit de merlets, però el seu estat era ruinós. El propietari era en aquells moments el sr. Santacana, veí de la Granada. L'avi de l'actual propietari , que era conegut com el Teixidor, la va arrendar al senyor Santacana a finals del segle XIX a canvi d'un cens de dues gallines i rals. La família es dedicava al teixit de bri 8lli aspre i gruixut). Dins de la casa va instal·lar l'obrador amb un teler i al portal una petita botiga de panys i roba. Cap al 1920-1925 la familia va anar abandonar l'ofici.Malgrat tot, el sobrenom de la casa a perdurat. En aquells moments es van fer algunes obres, enderrocant la part superior de la casa que es trobava en ruïnes, i dotant-la de la fesonomia actual. | 41.3894100,1.6617500 | 388115 | 4582851 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La familia conserva documentació antiga de caire familiar, com és el cas del contracta d'arrendament. No conserven fotografies antigues de la casa. Sí conserven una petita col·lecció d'estris antics: un celemí, una romana, algunes mesures de gra, algunes forques etc.. No guarden cap estri relacionat amb l'antic ofici de teixidors. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73033 | Can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Carbó i algunes dependències annexes que conformen un conjunt residencial de grans proporcions. Tot el conjunt estroba envoltat per un mur perimetral que crea tot un seguit de patis interiors i espais ajardinats. També cal considerat que l'edificació es troba ubicada aprofitant el pendent d'un turó – el de Can Carbó- i per tant alguns espais dins del conjunt s'han sobreelevat creant un espai aterrassat. Al voltant del conjunt es disposen un seguit de moderns coberts, garatxos i naus que disposen les modernes intal·lacions de “Vinyendos del Penedés” destinats a l'explotació agropecuària. L'accés al conjunt es realitza per dues portes obertes al mur i orientades a llevant. Del conjunt arquitectònic es distingueixen dues parts; per una banda les restes de l'antiga masia de Can Carbó orientades a migdia, a les quals s'ha adossat el moder casalot de Can Carbó. Interiorment els dos espais es troben totalment integrats sent pràcticament impossible distinguir on comença l'una i on acaba l'altra. De l'antiga masia només es pot distinguir un tram del que deuria ser la façana principal orientada a migdia, on s'aprecia un portal principal adovellat i rebaixat del qual s'han respectat algunes dovelles. Interiorment destaca l'existència d'una gran arcada de diagragma que dibideix internament una gran sala amb bigues de fusta i que fa de nexe d'unió entre ambues cases. La moderna casa de Can Carbó és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i una torre també quadrangular que sobresurt al centre de l'edifici. Consta de planta baixa primer pis, segon pis i golfes .L'edifici s'ha construït en pedra irregular i ciment granulat a l'exterior. La façana principal es troba orientada a llevant, creant així un espai en angle recte amb la façana de l'antiga masia. La porta principal s'ha obert amb una gran llinda, i es troba acompanyada de dues finestres – una a cada banda- Al primer pis destaca l'existència d'una gran galeria oberta per un seguit de cinc arcades de gran tamany unides amb un pilar quadrangular. Aquestes arcades donen lloc a una galeria interiror coberta amb viges de fusta. Al segon pis s'obren u n seguit de quatre finestres de petites proporcions. La façana de ponent comparteix el mateix tipus de distribució, però l'obertura de la galeria del primer pis ha estat substituïda perun seguit de tres balcons. En aquesta façana s'obre un ull de bou al tram de les golfes, en el qual s'ha pintat un rellotje de sol. La façana de ponent repeteix l'esquema de la de llevant, però a l'alçada del primer pis la galeria dona accés a una terrassa ajardinada. L'interior de la casa conserva l'aire d'una mansió senyorial de principis del segle XX. | 08304-47 | Bosc de Can Carbó. Casa de Can Carbó (08735 Vilobí del Penedès) | Sens dubte es tracta d'una de les masies més antigues del terme de Vilobí del Penedés. El nom tradicional amb el que apareix és el de Can Carbó de la Guixera, segurament degut a la proximitat als jaciments de guix i l'explotació que d'ells es fes. La primera referència documental la trobem l'any 1322, quan en la relació de cases del terme de Vilobí que apareix en el document de venda de la quadra de Vilobí a la Pia Almoina, apareix una dona anomenada Mancell Carbona, que és vídua d'en Carbó.(LLORAC, 1990: 87). Ja al fogatge del 1553 és té constància de l'existència de Pere Carbó de la Guixera. (LLORAC, 1990: 41). Al 1680 en una de les llibretes de notes de la casa Olivella, la del recompte del mill del delme apareix censada Can Carbó de la Guixera, que contribueix amb una quartera i 2 quartans. Sens dubte devia tractar-se ja d'una de les cases econòmicament més importants de la quadra de Vilobí. (LLORAC, 1990:50). També apareix en la llibreta de delmes que es pagaven a la Pía Almina al 1729 i que es conserva a la Casa Olivella, la menció a Jaume Carbó de la Guixera amb la quantitat de cereals i pagaments en espècie que es feien (LLORAC,1990: 52) . El 1754 a la relació de famílies que composaven el lloc del terme de la Quadra de Vilobí apareix Pau Carbó, llaurador de 39 anys i el seu fill Jaume (LLORAC, 1990: 174). Al cadastre de Vilobí del 1791 apareix Jaume Carbó, amb la relació de terres que té per sembrar, la categoria i l'import que paguen (LLORAC,1990:181) . També al rebut d'arbitris de l'Ajuntament de 1871 apareix Jaume Carbó que paga setanta pessetes i vuit cèntims. (LLORAC, 1990:190). Per l'import pagat, devia tractar-se d'una de les masies més importants del terme. És molt possible que el conjunt arquitectònic actual s'aixequés a finals del segle XIX sobre les restes de l'antiga masia de Can Carbó, inclús aprofitant algunes. De l'original masia de Can Carbó de les Guixeres només resten alguns trams de la façana principal, incorporada a l'edifici actual. No se sap a partirt de quin moment la veïna masia de Can Baró va passar a formar part de la propietat de Can Carbó, segurament a principis del segle XX, quan comencen a mancar notícies de Can Baró. Durant tot el segle XX ambdues propietats van restar unificades.L'any 1990 el conjunt, juntament amb la casa de Cal Baró va ser adquirida per la companyia “Vinyedos del Penedés S.A.” a la Sra. Francisca Carbó, l'últim membre de l'original nissaga de propietaris. | 41.3810200,1.6551900 | 387552 | 4581928 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'ha conservat bona part del mobiliari de l'època. Destaca l'existència d'una pintura a l'oli de grans dimensions que representa una visió idealitzada de les feines de la verema al paisatge a finals del segle XIX. La data de quadre és del 1886 i està signat per Ricarda S.C. També es conserven alguns estris antics relacionats amb les tasques agrícoles:-1 màquina d'aixafar raïm-1 romana-Mesures de graTambé compta amb:-1 pedra de molí-1 recipient cilíndric de pedra | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73034 | Portal adovellat de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-can-mayol | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVI | Portal adovellat formant una arcada de mig punt realitzat amb grans dovelles de diferents mides, alternant algunes rectangulars amb d'altres quadrangulars. No conserva cap data de referència. Aquest portal devia enquadrar la resta de la casa, i pertanyia a la façana principal que es troba orientada a l'Est. | 08304-48 | Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès) | Malgrat les poques restes conservades, la casa de Can Mayol és una de les més antigues del terme de Vilobí del Penedès. Un document de l'any 1117, parla de la donació d'un alou a Vallformosa, dins el terme de Sant Martí, i es diu que la donació és feta per Mayol i la seva muller Ermessenda, exceptuant un terreny que tenen sobre de Pacs. Aquest sembla ser l'origen del topònim i de la masia, d'on es desprèn que ja existia al segle XII. (LLORAC, 1991:150). Malgrat tot les restes conservades més antigues pertanyen al segle XVI, i es tenen notícies de modificacions posteriors (segles XVIII i XIX). La nissaga dels Mayol es va conservar fins a principis del segle XX, en què Carmen Benach va comprar la propietat. Aquesta família era originària de Banyeres del Penedès, metre que la família Mayol va optar per instal·lar-se a Barcelona.. En aquells moments la casa es trobava ja molt deteriorada, així que es va optar per la solució més pràctica: abandonar la vella casa i construir-ne una de nova al costat. Aquest fet va portar com a conseqüència un deteriorament absolut de la vella masia. Cap als anys vuitanta l'estat de l'edifici era ruïnós, i es va optar per enrunar el pis superior i la teulada i aixecar-la de nou. Només es va conservar el portal adovellat de l'entrada i alguns elements de la planta baixa com el terra, algun embigat de fusta i algunes parets. Actualment la família Mitjans - El portal sens dubte és l'element més antic, possiblement del segle XVI. La zona on es conserven més restes antigues a la sala d'entrada amb la rajola original en terra cuita i un arc de diafragma molt rebaixat al mig, que ajuda a aguantar el primer pis. Aquests espais són segurament dels segles XVIII i XIX. La masia comptava amb alguns espais annexos destinats a l'elaboració del vi. Avui dia només es conserva un d'aquests coberts originari dels anys vint i molt reformat. Actualment la família Benach, a causa del casament de les pubilles, du el cognom Mitjans. La casa es troba en procés de reconstrucció a partir dels pocs elements originals conservats. L'edifici actual poc té a veure amb la primitiva masia. | 41.3733800,1.6665900 | 388492 | 4581065 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdnebro Manrique | La família Mitjans conserva una fotografia de principis del segle XX de la casa que permet fer-nos una idea de com era la masia original i la forma de la façana principal. La façana actual, amb un cos sobreelevat al mig no es correspon amb l'antiga, que era coberta a dues aigües amb carener.També es conserven a l'estança de l'entrada de la casa, alguns cups originals de la casa, encara utilitzats.La família Benach va comprar la hisenda amb la clara intenció de fabricar vi i cava. Actualment continuen en aquesta activitat fabricant el cava 'Loxarel'. Degut a aquest interès per aquesta feina han fet esforços per conservar alguns estris antics relacionats amb el vi. Posseeixen una col·lecció de:-1 premsa-2 bombes- 1 bàscula antiga- 4 màquines de posar taps a les ampolles de cava (restaurades): 1 morrionadora i 3 tapadores de mall. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73035 | Refugi de la guerra de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-de-can-mayol | s.XX | A uns 10 m. sota terra, i ubicat sota la moderna nau de fabricació de vi, i al costat dels nous cellers, la família Mitjans ha conservat un espai que té el seu ús original en un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Es tracta d'un espai excavat d'uns 25 m de llargària per uns 4 m d'ample amb forma de túnel, i dividit internament en dos espais separats per un mur paral·lel a les parets laterals, obert amb arcades que permeten la visibilitat de l'un a l'altre. El refugi és construït en maó i arrebossat internament en ciment sense pintar. Sobre el refugi es va col·locar una capa de ciment de diversos metres d'alçada. Originalment comptava amb dues portes d'accés, i s'hi accedia a través d'unes escales que encara es conserven, encara que inutilitzades. Actualment aquest espai s'ha unificat a d'altres nous, formant una gran cava soterrada. | 08304-49 | Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès) | Durant la Guerra Civil Espanyola, l'exèrcit Republicà va expropiar la finca de Can Mayol, col·lectivitzant les terres. La família Benach, llavors propietària de la casa va ser obligada a marxar. Les vinyes del voltant van ser arrencades, i a pocs metres de la casa el terreny va ser aplanat per fer un petit camp d'aviació. És així com la finca ubicada al costat de la casa encara és coneguda popularment com el camp d'aviació-. La moderna casa de Can Mayol va ser convertida en un quartel militar, i es va construir un refugi protegir al soldats en cas de bombardeigs amb capacitat per unes 70 o 10 persones. Al camp d'aviació van ser construïts quatre refugis més de dimensions més petites. Passada la gerra, la família propietària va retornar a les seves terres, i va voler conservar el refugi transformant-lo en cava, i obrint-ne nous espais al voltant. | 41.3729900,1.6674000 | 388559 | 4581020 | 1937 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73035-foto-08304-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'aquest refugi es troba relacionada amb tres petits refugis més ubicats al camp llindant a la casa de Cal Mayol, anomenat 'Camp d'Aviació'. En principi aquest refugi era el del quartel, i per tant el de majors dimensions, i dins del camp s'havien instal·lat almenys 4 refugis més de dimensions més petites destinats a acollir les persones que en cas de bombardegi es trobaven al camp d'aviació, lluny de la casa. Juntament amb aquests quatre refugis més -tres dels quals encara existeixen- formaven un dispositiu de protecció anti-aèria molt estructurat. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73036 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-2 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Malgrat les últimes reformes, el fet de trobar-se actualment abandonada accelera ràpidament la seva ruïna. | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Construït en parament irregular i arrebossat posteriorment amb ciment i pintat en color grogenc. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a llevant. A ambdós costats -façanes Nord i Sud-, i s'han adossat coberts que actualment es troben en ruïnes. També trobem altres coberts als voltants de la masia, però en un estat igualment ruïnós. La façana principal s'obre amb un portal ubicat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de grans dovelles rectangulars. Actualment aquest portal es troba cobert per la capa de ciment i pintura, i les dovelles només s'intueixen a sota. Acompanya a aquest portal una finestra rectangular ubicada al cantó de migdia de la portal principal. Aquesta finestra es troba protegida per una reixa. Al cantó nord s'obre una petita finestrella quadrangular de reduïdes dimensions, oberta a una alçada molt elevada de la planta baixa, i també protegida per una reixa No es tracta ben bé d'una finestra, sinó més aviat d'un finestró de respiració, que deu donar a una part destinada a feines agràries o magatzem dins la casa. En el cas d'aquesta masia, la façana principal no resulta simètrica, no només pel diferent tamany i forma de les finestres, sinó perquè al cantó nord de la casa, però integrat dins l'edifici i sota la mateixa teulada, hi trobem un annex adossat al cos principal de la casa que segurament devia fer funcions de graner o magatzem. Aquest annex s'exten al llarg de tota la façana nord, format part de la casa. L'entrada a aquest cos es realitza de forma independent, per tant, compta amb una porta de petites dimensions, oberta amb un arc molt rebaixat. No hi ha finestres a la planta baixa. Al primer pis s'obren un total de quatre finestres rectangulars d'iguals dimensions i tamany, repartides equitativament. La finestra central ubicada sobre el portal principal, és tracta d'una finestra balconera amb una peanya de considerable tamany i reixa. La primera planta de l'espai annex deu formar part de la part residencial de la casa, ja que compta amb finestres del mateix estil i forma que la resta del conjunt. A la façana de migdia s'han obert dues finestres rectangulars a l'alçada del primer pis. Un cobert i una tanca impedeixen una visió general del conjunt d'aquesta façana. Al cantó nord s'obre una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. Interiorment Ha estat impossible accedir a l'edifici, que es troba en considerable mal estat. Al cantó de ponent de l'edifici es troba adossada l'antiga casa dels masovers, que actualment s'ha restaurat i es troba habilitada com a vivenda. | 08304-50 | Les Clotes. Casa Can Fontanals (08735 Viobí del Penedès) | L'origen de la masia de Can Fontanals es remunta segurament a la baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). Al segle XVII la trobem documentada el 1680, al compte del mill recollit pel delme de la quadra de Vilobí, conservat en una de les llibretes de la Casa Olivella (LLORAC, 1991:50). Allà apareix com Can Fontanals de les Clotes, que és el nom de la partida en la qual es troba ubicada. L'any 1729 apareix també en la relació del delme que es pagava a la Pia Almoina, sota el mateix nom (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, no apareix en el llistat de famílies que resideixen a la quadra de Vilobí el 1754, ni al cadastre del 1791, la qual cosa fa pensar, que ja en aquestes dades el gentilici de la família no coincideix amb el de la masia. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. Segons informació oral facilitada per la sra. Pepita Marquès, propietària de la casa dels masovers, la seva família eren masovers, ja des de principis del segle XX, i en aquests moments existia l'antiga tradició de que la casa, havia estat convertida a finals del segle XX en un quartel militar anomenat 'Cal Mediodia'. En aquells moments el propietari de la casa era el sr. Vicenç Llopart de Guardiola, i els massovers hi vivien a la planta baixa, mentre que el senyors ho feien al primer pis. Després va ser quan van construir la casa adossada a la part posterior. Des de mitjans dels anys noranta la casa ha canviat diverses vegades de propietari, i en un d'aquests canvis, va ser quan va ser arrebossada i pintada. Després va restar abandonada. Actualment es troba en un estat d'abandonament total. Arquitectònicament l'origen de la casa pot establir-se cap al segle XVI i XVII, patint amb seguretat algunes reformes posteriors. És molt possible que a finals del segle XVII o segle XVIII s'afegís un cos al nord de la casa, del qual es va destinar la planta baixa a feines agrícoles, i el primer pis a vivenda. Aquest annex va suposar segurament la reforma de la teulada de la casa , a fi d'incorporar tot el conjunt. | 41.3776400,1.6581500 | 387794 | 4581549 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73037 | Can Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olivella | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Olivella i un seguit d'edificis annexos a migidia de la casa principal amb funció de coberts. La masia pròpiament dita es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perperdicular a la façana. Sota la teulada s'observa una doble imbració. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, que actualment es troba arrebossat en ciment i pintada en color marronós. Un sòcol de ciment gris recorre la superfície inferior de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc rebaixat fet a base de dovelles amb la data indicativa del 1812. A banda i banda s'acompanya de dues finestres rectangulars protegides amb reixa. Al primer pis s'obre un balcó central ubicat sobre el portal d'accés, i dues finestres rectangulars a banda i banda. A les golfes s'obren tres finestres rectangulars de menor tamany que les del primer pis. La façana lateral de migdia s'obre amb diverses fienstres a la planta baixa. Un seguit de tres finestres rectangulars al primer pis, i dues fienstrons al pis de les golfes.La façana posterior manca d'obertures. A migdia i ponent de la casa s'annexen un seguit de coberts de planta baixa amb coberta inclinada amb funcions auxiliars. | 08304-51 | Barri de les Guixeres de Dal. Can Olivella (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Can Olivella es remunten amb seguretat als segles XV-XVI, consolidant-se com una important pairalia propietària de totes les terres del voltant, inclós el bosc i el turó de can Olivella, i els talls de les guixeres. La casa compta amb un important fons documental que es remunta al segle XVI, i que proporciona informació no tan sols de l'evolució històrica de la casa, sinó també de tota la resta de masies del terme. L'explicació d'aquest fenòmen bé donat pel fet de que alguns memebres de la família Olivella havient format part del consistori municipal al llarg dels segles XVIII-XIX, acumulant bona part de la informació corresponent al pagament de rendes i censals de les cases del poble. La importància de la família era tal que l' any 1703, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. Arquitectònicament la masia actual és la segona casa edificiada. La primera casa del segle XVI era un edifici senzill del qual encara es conserven algunes restes arquitectòniques integrades a la casa actual, especialment a la zona dels cellers i de la façana de ponent. La proximitat als jaciments de guix fa que el celler primitiu de la casa estigui excavat al guix. Sobre aquesta casa es va aixecar l'actual al segle XIX (una llinda amb la data del 1812 al portal d'entrada ho recorda) i que mostra la riquesa econòmica de la masia. Vora el 1950 els actuals propietaris van iniciar una sèrie de reformes interiors (paviments, i decoració interior) i exteriors (l'arrebossat de la façana i les finestres). La familia Olivella va seguir la línia paterna original fins a principis del segle XX, en que la mare de l'actual propietàri es va casar amb el Sr. Josep Suriol, perdent-se el cognom Olivella. | 41.3881600,1.6605300 | 388011 | 4582714 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa compta amb un fons documental important entre els segles XVII i XIX. Bona part de la història del municipi inclosa al llibre de Salvador Llorac es fonamenta en el fons documental d'aquesta casa.Propietat de la casa és el bosc de Can Olivella, i ho eren els talls de les antigues guixeres de Vilobi (A,B,C,E). Malgrat tot, segons informació oral facilitada per la família, ells no explotaven mai directament el guix, ja que existia la tradició immemorial de que qui es dedicava a l'explotació del guix acabava arruinant-se, per tant sempre van optar per l'arrendament dels tall. Eren uns ingressos nets sense problemes. L'economia de la casa es basava en l'explotació agrícola, que es feia directament i mitjançant arrendaments. L'explotació directa era molt important, arrivant a haver-hi fins a vint-i-cinc mossos vivint en la casa.La casa compta actualment amb una sínia de rosari al pati posterior de la casa i que es troba excavada sobre un pou de guix. Aquesta sínia regava els horts de la casa. El seu estat de conservació actual és molt dolent.A l'interior de la casa es conserven alguns bens mobles d'interès: botes de castanyer, vuit tines de rajola, màquines d'ensofatar. Una fassina del segle XVIII molt malmesa | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73038 | Cal Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Edifici de planta rectangular amb coberta inclinada en direcció a migdia. Construït en parament irregular, ha estat recentment arrebossat en ciment i pintat en color rosa. Consta de Planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a Llevant. Una fotografia dels anys noranta impresa al llibre de Salvador Llorac (LLORAC,1991:125) permet veure com fins aquestes dades encara es conservava un antic cobert de planta baixa adossat a la façana principal de la casa, impedint una visió àmplia i certera. A la façana Sud s'adossen una sèrie de coberts de planta baixa, que conformen, juntament amb un mur perimetral, un espai interior tancat en forma de terrassa. Cal esmentar el fet de què la casa es troba edificada en un pendent força acusat. Originalment aquesta casa seguia el pendent natural del turó de Bellver, i la roca original, que aflora en algunes parts. Aquest condicionament, feia que la planta original tingués forma de L, i la façana principal estigués tallada en forma d'escaire. Posteriorment, la propietat de la casa es va dividir en dos, dedicant la part superior a magatzem, i la part inferior de la casa (actual Cal Romeu ) a estables i bestiar. Quan la propietat es va fraccionar definitivament, la part superior – a partir de l'escaire- va ser reformada i convertida en un bloc de pisos, conservant només algunes parets originàries, i una petita finestra emmarca en carreus ben treballats, i que encara s'aprecia a la part baixa del bloc de pisos. La part inferior –actual Cal Romeu- va conservar la fesomia tradicional. En aquesta part es troba la porta original de la casa i dues finestres treballades. El portal d'entrada és un portal adovellat amb forma de mig punt, fet a partir de grans dovelles de diferents mides, i que es troba just abans de l'escaire de l'antic edifici. Al primer pis s'han conservat dues finestres rectangulars, decorades amb un ressortit fet de pedra en forma de motllura col·locat damunt la llinda superior i part de les laterals. Es tracta d'un ressortit fet en forma d'arc conopial i rematat a la part superior per un element floral en forma de pinya. Aquest arc es degrada en ambos casos en una sèrie de columnetes que finalitzen en un cul de llàntia també en forma de pinyes. Destaca el fet de la diferent dimensió de les dues finestres, sent la central- ubicada sobre el portal principal- de mides molt més grans, i inclinada a l'esquerra, no se sap si ja d'origen o degut a reformes posteriors. La finestra del cantó de migdia és més petita, i finalitza en culs de llàntia senzill. Interiorment la casa ha estat reformada conservant l'aire rústic original. S'ha conservat el paviment original fet amb rajoles cuites disposades a trencajunt. Destaca l'existència al primer pis d'uns sala principal amb funcions de distribuïdor. En aquesta sala s'han obert dues grans portes i una finestra profusament decorades. La decoració consisteix en un ressortit d'estuc que cobreix tot el marc de la porta, i que es degrada en columnes molt decorades amb motius vegetals i florals. Sobre les portes la decoració es complerta amb una gran petxina també d'estuc rematada a la part superior amb un gran floró. | 08304-52 | Barri de Bellver. Baixada Oreneta, nº10 (08735 Vilobí del Penedès) | Sens dubte es tracta d'una de les cases més antigues del barri de Bellver, ja que al fogatge del 1553, ja trobem un tal Pere Romeu, que segurament pot ser associat a aquesta casa. (LLORAC, 1991: 41). A la relació del Delme pagat a la Pia Almoina del 1729 apareix al llistat de famílies residents a la quadra de Vilobí, la de Can Romeu de Bellver (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, es desconeixen els canvis de propietat soferts per la casa durant els segles XIX i XX. Als anys noranta la casa va patir reformes internes i externes, eliminant coberts adossats i arrebossant i pintant la façana. Internament va ser adequada com a vivenda conservant molts dels elements originals com el paviment de terra cuita i l'embigat del sostre. | 41.3938400,1.6571200 | 387735 | 4583349 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva ni fotografies ni documentació antiga. La casa es troba catalogada en una fitxa de conjunt anomenada: Restes i elements d'arquitectura a Bellver dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73039 | La Pineda de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-de-vallformosa | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XV-XIX | Conjunt arquitectònic format per la masia coneguda com La Pineda de Vallformosa i construccions annexes adossades a l'Oest, i N-E de la casa. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que tanca l'espai creant un pati i jardí interior. La masia conserva una planta en forma de L, formada per un cos rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa,primer pis i golfes; i un altre cos quadrangular de proporcions més petites, adossat a la façana principal pel seu cantó N, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües i carener perpendicular, però resultant una mica més baix que el cos rectangular original, presentant una coberta totalment independent de la principal i que es situa uns centímetres per sota. Tots dos cossos són construïts en parament irregular i arrebossats en ciment. La façana principal està orientada a llevant, i ofereix una visió de façana tallada a escaire, fent un angle recte de 90º. Destaca a la façana principal l'existència d'una obertura principal formada per un gran portal adovellat, fet a partir de grans dovelles rectangulars, formant un arc de mig punt. Destaca també al primer pis, i com a única obertura, l'existència d'un gran finestral format per tres arcs trilobulats de factura gòtica, que es recolzen sobre dos capitells, que recauen sobre dues columnetes. Aquest finestral es troba reforçat als voltants amb carreus ben treballats, que romanen visibles lliures d'arrebossat. Tot el finestral es troba emmarcat per un trencaaigües i un empit a la part inferior. A la mateixa alçada del primer pis, però oberta al cos quadrangular adossat, i orientat a migdia s'obre un altre gran finestral rectangular que ha estat profusament decorat amb un arc d'estil conopial, que descansa sobre dos culs de llàntia en forma de caps humans. Tot els voltants han estat reforçats amb carreus rectangulars ben treballats que són visibles per no estar arrebossats. La façana de migdia i la façana de ponent de la casa destaquen exteriorment per la seva sobrietat i senzillessa, obrint-se amb un seguit de petites finestres sense decoració exterior, que a l'interior es prolonguen en lluernes fetes amb volta escarsera. Destaca també un gran contrafort atalussat a la façana de migdia. Al voltant de la casa, al llarg de les façanes Nord, S-O i E, s'han adossat coberts agrícoles i magatzems en diverses èpoques. Destaca també l'existència d'un pou quadrangular a l'entrada de la casa. Al costat de la casa s'adossa la masoveria, en la qual es troben dues finestres de pedra treballada. Una té a la llinda la data de 1703, i una reixa de ferro forjat. Entre la masoveria i la casa pairal hi ha un arc apuntat gòtic, avui tapiat. Interiorment, i a la planta baixa, destaca l'existència d'un gran arc rebaixat a l'entrada, i una sala coberta amb volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda Resta patent l'existència de dos festejadors a l'interior de la finestra gòtica, i dos festejadors més en una finestra del sector de ponent. A l'habitació de la gran finestra conopial hi ha un nínxol profusament treballat. Al primer pis destaca l'existència d'una gran sala, amb funcions de sala principal, que s'ha decorat molt esmeradament. Així, l'espai situat entre l'embigat de fusta del sostre s'ha cobert amb un seguit de plaques d'estuc decorades amb el signes del zodiac. També s'han obert un seguit de portes de diferents mides i tamanys, que s'han decorat amb un ressortit molt decorat amb motius vegetals i florals, i que es coronen de formes diferents. Cinc d'elles ho estan amb una petxina rematada a la part superior per un motiu floral. Altres dos ho estan per arcs conopials de gran tamany i entrecreuats, dues d'elles amb arcs de tot punt, i tres són allindades. Les dimensions de les portes són molt diferents, destacant algunes de molt petites. Algunes d'elles es troben pràcticament enganxades les unes amb les altres. | 08304-53 | La Pineda. Masia de la Pineda (08735 Vilobi del Penedès) | Els origens de la masia de la Pineda de Vallformosa es remunten a l'Edat Mitjana. La primera referència documental prové del fogatge del 1553, on apareix documentat : Joan Colomer de la Pineda (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit del delme a la quadra de Vilobí la casa es coneix com a Can Colomer de la Pineda. Cal pensar doncs que la casa era realment congeuda per Can Colomer, i l'afegit de la Pineda ve determinat per fet d'haver estat construïda en una zona de poblada antigament de pins. L'any 1729 la casa ja apareix anomeanda només com La Pineda (LLORAC,1991:52). Malgrat tot, i de forma sorprenent la familiar Colomer s'ha mantingut com a propietària de la casa de forma ininterrumpuda al llarg dels segles, arribant fins al segle XX, sent actualment la propietària la sra. Dolors Sabat Colomer. Arquitectònicament els orígens de la casa es remunten al segle XV, quan segurament es construeix el cos de planta rectangular, que s'obre amb el gran finestral gòtic. L'ornamentació tant acurada revela segurament una masia amb grans possibilitats econòmiques. Amb seguretat, al segle XVI es produeix una ampliació de la casa, afegint el cos quadrangular que s'adossa a la façana principal. En un intent de continuar amb la tònica estilística de la casa s'obre un altre gran finestral, però aquesta vegada en l'estil de l'època -arc conopial-. Les reformes de l'interior també afectaren a la sala principal del primer pis, que es cobreix en estuc, que s'acondiciona com a sala principal de la casa, i on s'obren un seguit de portes-deu en total- decorades amb un ressortit de guix molt treballat, i coronades amb motius diversos. Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, també ha patit nombroses reformes, com l'afegit de la masoveria, que du la data del 1703, i nombroses reformes interiors. D'aquesta forma., segons la tradició familiar, una de les sales interiors de la planta baixa, a tocar de la façana Sud, coberta amb una volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda. Actualment la propietària és la Sra. Dolors Sabat i Colomer. | 41.3861300,1.6828300 | 389872 | 4582460 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Compta amb alguns objectes propis dels treballs agrícoles:-2 premses-2 portadores-mesures de gra-1 bomba de viSegons informació oral de la propietària de la casa, fins fa pocs anys hi havia dugues tines i dos cups de gran tamany adossades a la casa, però van ser enderrocats degut al seu mal estat de conservació.La família no conserva documentació referent a la casa. Les fotografies més antigues són de caire familiar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73040 | La Saleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-saleta-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVI-XIX | Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada La Saleta, l'antiga casa dels masovers adossada al cantó S-O, i un conjunt de coberts, cellers, pahissa i quadres, adossades al N i N-O de la casa. L'edifici de la casa, pròpiament dita, és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. És construït en parament irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben treballats. Conserva restes d'un antic arrebossat, especialment a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre a la planta baixa amb un gran portal adovellat de mig punt, format per grans dovelles. L'acompanyen dues finestres rectangulars reforçades amb carreus, i dues llindes senceres a la part superior. La part inferior es troba treballada amb un empit també fet en pedra d'una sola peça. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'obren tres finestres també rectangulars sense reforços laterals ni empits, sent de factura molt més simple. L'espai ocupat per les golfes s'obre amb dues finestres quadrades de factura moderna. Destaca a la façana principal l'existència d'una rafa o contrafort atalussat al cantó N, a tocar de la porta principal. Al cantó Sud de la porta sobresurt un escaire que sembla marcar un primitiva cantonada de la casa. D'aquest ressortit fins a la cantonada S-E, la línia de la façana continua un pel més enfonçada. Tot sembla indicar l'existència d'una reforma que va fer que en un moment donat, a partir d'una estructura de casa més petita, que abarcava des del ressortit fins a la cantonada N-E., es va fer una ampliació important afegint un cos a migdia, que va ampliar la casa considerablement, i va significar una reestructuració de la teulada. En el moment d'aquesta reestructuració, del nucli original de la casa, es va conservar la façana i el portal, i possiblement es va pujar l'alçada de la casa, cosa que segurament va obligar a apuntalar la façana amb aquesta rafa o talús. Això explicaria també la diferència estilística existent entre les finestres de la planta baixa i les del primer pis. A la façana Sud s'obren, a l'alçada del primer pis, dues finestres similars a les de la façana principal, i una porta moderna que dona accés a la casa dels masovers del cantó S-O, i a la resta de dependències agràries de la cantonada N-O. Aquestes últimes han estat totalment reconstruïdes i modificades durant els anys noranta per convertir-les en vivenda. Només es conserva una part del celler antic. Interiorment la casa de la Saleta ha patit reformes molt greus que han eliminat tots els elements originals de l'estructura originària. | 08304-54 | Els Baus. Masia La Saleta (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de l'edifici actual conegut com la masia de la Saleta, es remunten segurament al segle XVI. Aquest fet es dedueix tant per la presència de finestres de tipus conopial a la part més antiga de la façana -avui desaparegudes- . La seva ubicació la col·locava al peu de l'antic camí de Vilafranca a La Llacuna, D'altra banda, per la seva proximitat, així com per la coincidència dels noms, és molt possible als seus orígens guardés algun tipus de relació amb la veïna masia de La Sala, d'arrels també molt antigues. Així, al fogatge del 1553 apareixen dues cases anomenades la Sala: La Sala dels Baus i la casa de Jaume de la Sala. (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit pel delme també apareix aquest duplicitat amb una casa anomenada La Sala dels Baus, i una altra anomenada La Roca de la Sala, Malgrat tot, l´únic nom que ha persistit ha estat el nom de la Sala dels Baus, que a partir del segle XVIII passa a ser la única referència, tractan-se segurament de l'actual masia de La Sala.. Aquesta diversitat de cases anomenades Sala, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una casa de gran importància econòmica i històrica anomenada Sala dels Baus, que mantenia entorn seu una sèrie de dependències i masoveries més petites. Hi cap la possibilitat docs, de què degut a la coincidència de noms, sent aquest en diminutiu, i degut a la proximitat geogràfica, la masia de 'La Saleta'es tractés als seus orígens d'alguna masoveria de La Sala. Malgrat tot, cap al segle XIX ja devia ser independent, i s'especula amb la possibilitat de què efectués funcions d'hostal de camí. Al document del 1846 en el qual es detallen els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, podem inclús conéixer el nom del propietari: 'dit camí es deixa en arribar a la masia anomenada la Saleta, pròpia de Pau Santacana' (LLORAC, 1991: 101) Amb seguretat la primera fase de la casa es remunta al segle XVI, però arquitectònicament consta l'existència d'una important reforma que va engrandir la casa en amplada i alçada, segurament al segle XVIII. La última reforma data dels anys noranta, en què la casa és restaurada, conservant d'originari només el seu aspecte exterior. Als anys vuitanta els propietaris de la masia eren encara la família Santacana de la Granada. A finals d'aquesta dècada la propietat es divideix en dos parts: Per una banda la casa pairal: casa, cellers, estables, pahisa; i per altra banda la casa dels masovers, que ja llavors tenia el sobre nom del masover: Cal Magí Ermità. Actualment el conjunt pertany a tres propietaris: El Sr. Pere Casanoves de Barcelona, propietari de la casa de la Saleta, el seu cosí Claudi Janer, propietari de la zona de coberts, i els propietaris de la casa dels masovers. | 41.3869600,1.6758200 | 389287 | 4582561 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. En aquesta fitxa s'ha introduït una fotografia dels anys vuitanta anterior a les reformes que li donen l'aspecte actual. Sorprèn veure-la en un estat molt malmès de conservació, amb bona part dels coberts del cantó N-E ensorrats. També destaca l'existència d'un petit arc conopial coronant les dues finestres de la planta baixa, que són de factura molt diferent, sent la de la banda N, molt estreta. Actualment aquests arcs no es conserven. Els propietaris de la casa ubicada a l'antiga zona de coberts-Sr. Claudi Janer- conserven alguna documentació del segle XIX i XX, de caire familiar molt imprecisa. També conserven un contracte d'aparceria del segle XVIII, on es paga una gallina i un cens en metàl·lic. Actualment encara mantenen aquest costum. També conserven algunes fotografies d'entre 1940 i 1960 de caire familiar.A nivell d'instruments agrícoles conserven:-3 Botes de fusta-1 pedra de molí (dorment)-1 abeurador per bestiar fet en pedra | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73041 | Cal Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miret | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Actualment es troba en obres d'adequació com a vivenda | Edifici de planta quadrangular cobert inicialment a dues aigües però molt modificat. Destaca el portal adovellat de la façana principal, que es troba oreintada al Nord. Construït en parametn irregular arrebossat en ciment i pintat de color blanc. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Aquestes últimes són un sobreafegit que s'ha aixacat al centre de l'edifici, sobresurtint de l'alçada de la teulada, obligant a modificar-la. No hi ha cap data a cap dovella que ajudi a datar-la. Actulament es troba en reformes. | 08304-55 | Barri de Bellver. Plaça de la capella nº1 (08735 Vilobí del Penedès) | Es tracta sens dubte d'una de les masies més antigues del barri del Bellver, edificada albell mig del cim del turó. Els seus orígens es remunten segurament al segle XIII o XIV, malgrat que no trobem la primerea referència documental fins el el fogatge del 1553, en que apareix anomenat un personatge anomenat joan Miret (LLORAC,1991:42) . Tornem a tenir notícies al segle XVIII, concretament a una de les llibretes de delmes del fons documental de la casa Olivella datada el 1729, en que s'anoten les cases i famílies que paguen le delme a la Pia Almoina (LLORAC, 1991:55). En aquest cas apareix referenciada la casa Miret de Dalt, sens dubte l'actual Cal Miret. També apareix l'any 1754, en la relació de famílies que composen la quadra de Vilobí, un tal Joan Miret, batlle del terme (LLORAC, 1991:174). La importància de la casa devia ser molta al barri de Bellver, ja que van ser els propietaris des dels seus orígens de l'església de Sant Pere de Bellver. Ja des dels seus orígens, l'església, segurament del segle XIII va ser construïda com una capella privada lligada a la casa. Per tant cal pensar que si el nom de Cal Miret no apareix fins el segle XVIII, és perquè fins almensy el segle XVII devia tenir un altre nom, i l'actual el devia pendre mitjançant el casametn d'alguna pubilla. Si l'església de Sant Pere era la capella privada de la casa, l'actual espai ocupat per la plaça de l'església al cim del turó era l'era particular de la casa. A mitjans del segle XIX, una pubilla de la casa anomenada Cinta, va contraure matrimoni en segones núpcies amb un metge de Vilafranca, i van construir una nova residència per la parella a tocar de l'antiga casa. Es tracta de l'actual casa de Cal Jan Pau. La vella casa familiar de Cal Miret va passar ha ser la casa dels masovers, traslladant-se el llinatge a Cal Jan Pau. A mitjans del segle XX, les successives particions fetes per les herències van fer que la casa passès a uns parets que finalment la van vendre. L'edifici actual segurament té els seus orígens en alguna nova reconstrucció que es deuria fer entre els segles XVI i XVII. La casa segurament devia conservar la seva fesomia original fins a l'actualitat en que està sent reformada molt produndament, interna i externament. No es tracta d'un edifici de gran categoria, ja que segurament va anar quedant desfasat fins el segle XIX en què va ser definitivament relegat a casa de masovers. El fet de trobar-se adossat a altres edificis del nucli urbà impideix una visió complerta del conjunt. | 41.3943500,1.6568400 | 387713 | 4583406 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73042 | Cal Viela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-viela | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | Nomès resten alguns fragments ara consolidats. | Restes de l'antiga casa anomendada Cal Viela. Actualment es conserva part del mur original i el portal d'entrada. El parament del mur és fet en mamposteria irregular. El portal d'entrada s'obre amb grans dovelles rectangulars molt ben treballades. A la dovella central es llegeix la data del 1635, i l'abreviatura IHS. Es tracta d'un portal aixecat a partir del mateix mur amb l'intradós fet amb carreus de diferents tamanys, i un seguit de dovelles formant una arcada de mig punt. Com a característica especial cal aseenyalar l'existència de dos gruixuts contraforts o rafas, al cantó esquerre del portal, que apuntalen el mur. Un d'ells es troba directament recolzat sobre el brancal del portal principal. L'existència d'aquests dos contrafors s'explica pel fet de trobar-se la casa construïda en el pendent d'un turó –el del barri de Bellver- resultant en aquest punt de gran inclinació. Al cantó de ponent del mateix mur es poden observar les restes d'un altre portal adovellat sencer, actualment tapiat amb ciment. Es tracta d'un portal de més categoria que l'anterior. Segurament aquestes restes de mur i aquests dos portals devien formar part d'un mur de tancament d'un pati interior que precedia a la casa de Cal Viela. | 08304-56 | Barri de Bellver. Carrer Can Picolis, s/n (08735 Vilobí del Penedès) | Malgrat tractar-se d'una construcció antiga, no es tenen referències documentals de la casa, cosa que fa pensar que el nom de Cal Viela és recent, i antigament devia tenir-ne un altre. En base a les restes conservades, segurament estem davant d'una casa amb orígens als selges XIV o XV, que al segle XVII va ser reformada dotant-la d'un mur que tancava un pati interior que precedia a la casa. Per la topografia del terreny, segurament es devia tractar d'un pati amb forma de terrassa. En fotografies recents de la casa, es pot observar un bon tram del mur. A mitjans dels anys noranta va caure bona part del mur, reduïnt les restes conservades a les que es poden apreciar actualment. | 41.3941300,1.6565700 | 387690 | 4583381 | 1635 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73042-foto-08304-56-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes han estat incloses dins el Catàleg de monuments històrico-artístics realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la generalitat de catalunya, en una fitxa de conjunt amb altres restes d'elements urbans.Desconeixem si queden restes de l'antiga casa de Cal Viela, ja que l'espai actual està ocupat per una casa moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||
| 73043 | Cal Temporal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-temporal | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Edifici de planta quadrangular cobert originàriament a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Construït en parament irregular i arrebossat en ciment sense pintar. Consta de planta baixa, primer pis, segon pis i terrat. Compta amb un seguit de coberts adossats. Un d'ells ho està a la façana de migdia, sent de planta baixa i coberta inclinada, i prolongant-se en un mur perimetral que crea un pati interior. L'altra ho està a la façana Nord, i es tracta d'un afegit al conjunt de la casa, de planta baixa, primer i terrat a l'alçada del segon pis de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i queda encaixonada en un petit carreró dins el nucli urbà del barri de Bellver. En aquesta façana és on es concentra l'ornamentació de la casa i el valor arquitectònic de l'edifici. Es tracta d'una façana d'inspiració modernista concebuda a modus de frontal. La porta principal de la casa s'obre al mig de la planta baixa, i entorn a ella es disposen de forma simètrica i ordenada la resta d'obertures de la casa. No es tracta del portal original de la casa, ja que es veu clarament que és una modificació feta amb posterioritat. Es tracta d'un portal arquitrabat, obert deforma molt sencilla, sense cap mena d'ornamentació, i que no es correspon amb la resta del conjunt d'obertures de la façana. Segurament al seu dia es degué obrir un portal del mateix estil ornamental que la resta de finestres. A banda i banda s'obren dues finestres rectangulars. A l'alçada del primer pis les obertures es corresponen amb balcons ubicats a sobre de les obertures de la planta baixa, i al segon pis les obertures són finestres quadrangulars geminades. Sobre les finestres trobem una cornisa, sobre la qual s'ha col·locat un frontó que prolonga la façana i serveix de mur protector d'un terrat ubicat a l'alçada de la teulada. Es tracta d'un frontó de línies ondulades, sobreelevat al centre de la façana, i que es remata a les cantonades amb dos acroteris fets amb maó sobre els quals s'ha col·locat una hídria decorativa. Aquest mateix motiu es repeteix al cap d'amunt del frontó.La decoració de la façana es complerta amb un conjunt de ressortits fets en pedra en forma de motllura col·locats damunt la llinda superior. Aquests ressortits s'han decorat amb orles d'elements florals i vegetals entrelligats, i es rematen a banda i banda, amb dos modillons decorats amb un cercle al mig i s'han cobert amb un teuladet a modus de trencaaigües, lleugerament inclinat i decorat amb una cornisa gravada amb cercles. Les finestres superiors del segon pis, compten amb una columneta central, amb funcions purament decoratives, ja que són arquitrabades, i coronades amb un capitell quadrat. Uns modillons rematats amb decoració floral s'intercalen sota la cornisa de la casa. | 08304-57 | Barri de Bellver. Carrer Noguer, nº2 (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Cal Temporal es troben lligats a l'actual casa de Cal Musons. Segons informació oral facilitada pel sr. Josep Musons, la casa actual de Cal Musons, era antigament la de Cal Temporal, i els propietaris vivien a Vilanova i la Geltrú. L'any 1852 els propietaris van vendre la casa als Srs.Bruguera i se'n van fer una de nova que és l'actual Cal Temporal. Aquesta informació coincideix amb la facilitada pel Sr. Josep Martí Colomer, propietari de Cal Temporal. Segons ell, la casa va ser feta l'any 1852. Es tractava d'una casa senzilla fet amb parament irregular, que encara es pot veure per la part de ponent. Es tractava d'una casa destinada a feines agrícoles, doncs conserva a l'interior dues tines fetes d'obra independents de la casa, i una premsa. Posteriorment, a principis del segle XX, la casa va ser ampliada afegint un segon pis, i es va fer la façana decorada. Aquesta façana seria obra del Sr. Joan Soler, paleta de Vilobí. | 41.3948500,1.6565600 | 387690 | 4583461 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73043-foto-08304-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73043-foto-08304-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, com a element urbà. Al cantó de ponent, i aïllades de la casa es conserven dues tines d'obra en molt mal estat de conservació. També es guarden alguns estris relacionats amb el cultiu de la vinya en molt mal estat. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73044 | Ca la Quitèria del carrer dels Talls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quiteria-del-carrer-dels-talls | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta quadrangular amb coberta plana. Construït en parament irregular i arrebossat amb ciment. Posteriorment l'edifici ha estat pintat en color blanc i decorat amb incisions imitant grans carreus rectangulars. Compta amb planta baixa i primer pis, rematat a la part superior amb un terrat sobre la coberta plana. L'edifici es troba aixecat a dalt d'un petit turó comptant amb un mur que l'envolta i que serveix a la banda Est de contenció del talús de la muntanya, i que crea alhora un espai aterrassat al voltant de la casa que és utilitzat com a jardí. L'accés a la casa es realitza per la zona més planera a peu de carrer que és la que es correspon amb la façana posterior de l'Oest.La façana principal s'ha orientat a l'Est. A la façana posterior orientada a l'Oest s'ha adossat un cos rectangular amb coberta inclinada completament modern, i que suposa una ampliació de la casa. A la façana Nord s'obren un seguit de sis finestres, tres a la planta baixa i tres al primer pis. Es tracta de finestres rectangulars verticals. Tipològicament es tracta de finestres balconeres, però no compten amb peanya i reixa, sinó que s'han obert rebaixant el mur. La part inferior d'aquestes finestres es decora amb una composició de rajoles. Es tracta d'una composició formada per 16 rajoles quadrangulars i 8 rectangulars, que conformen un dibuix format per dues orles verticals als laterals, i tres horitzontals al mig. Les laterals compten amb una decoració vegetal (una tija per banda) en colors lila, blanc i verd. Les horitzontals del mig també compten amb decoració floral, sent la superior i la inferior, una tija amb roses sobre un fons blanc, i la central una composició floral emmarcada en el·lipsis i cercles. Els colors són verds, roses i blaus sobre fons blanc. A la part superior de les finestres es crea com a element decoratiu un ressortit de sostre inclinat a modus de trencaigües que es va degradant esgraonadament als laterals. A la façana de migdia s'ha adossat un petit cos cobert a dos aigües de planta baixa. La façana principal orientada a l'Est queda emmarcada per l'existència d'una gran balconada exterior a l'alçada el primer pis, que ocupa tot l'espai de la façana, i que emmarquen de forma molt clara les dues plantes. La planta baixa s'obre amb un portal allindat ubicat al cantó de migdia de la façana. Al cantó Nord s'obre amb una finestra rectangular disposada verticalment. | 08304-58 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Carrer Talls,nº3 (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici conegut com la Quitèria va ser construït en la dècada de 1920-1930, i en aquells moments apareix escripturat com a Torre Via. Als seus orígens va ser construït com una torre de caire residencial. Malgrat tot, l'edifici va ser habitat a partir dels anys cinquanta per membres de la família de la casa Ca la Quitèria de Vilobí, d'aquí, que a la casa també se li hagi quedat el sobrenom de Ca la Quitèria. En aquest període la casa es va convertir en dues vivendes, una a la planta baixa, i l'altre al primer pis, que comptaven amb escales exteriors que permetien l'accés independent al primer pis. Als anys setanta la casa va ser adquirida per una família de Barcelona. El 1987 ho van adquirir els actuals propietaris. | 41.3885200,1.6614000 | 388084 | 4582752 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73044-foto-08304-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73044-foto-08304-58-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa no conserven fotografies antigues. L'edifici es troba inclós al Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya en una fitxa de conjunt d'elements urbans amb el nom d'arquitectura del nucli de Vilobí del Penedés. (Cont. Descripció): Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'obren dos grans finestrals que donen accés al balcó. La decoració de totes aquestes obertures es correspon amb les de la façana Nord. Es tracta d'un ressortit adossat al mur i col·locat a la part superior de les finestres en forma de teuladet inclinat, que es prolonga a la part superior laterals de la finestra i es va degradant de forma esgraonada. El balcó del primer pis és continuo, i es troba decorat amb brèndoles unides que creen una el·lipse vertical. Al centre de les brèndoles s'han esculpit una petita flor a modus de decoració. A les cantonades laterals i al mig es disposen un total de tres pilars més gruixuts. Sobre el primer pis destaca l'existència de d'una barana que protegeix el terrat, i crea una espècie de coronament d ela façana de la casa. Es tracta d'una barana similar a la de la balconada del primer pis, amb el mateix tipus de brèndoles unificades creant formes el·líptiques. A les cantonades N-E i S-E la barana finalitza en dos acroteris, sobre els quals s'ha col·locat una hídria. Al mig de la barana, i corresponent-se amb l'espai central de l'edifici es crea un espai pentagonal, el perímetre del qual s'ha decorat amb una línia rectangular de rajoles similars a les de la façana Nord, en colors verds i blaus sobre fons blanc.Destaca també l'existència d'un paviment d'uns 2,5 m elaborat en rajola cuita disposada a trencajunt, que s'exten davant de la façana principal de la casa, creant un espai previ a l'entrada principal. L'interior de la casa ha estat molt modificat. Es conserva part del paviment hidràulic original, i una decoració formada per un medalló estucat ubicat al centre d'una de les habitacions de la planta baixa. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73045 | Magatzem de guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-guix | HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | s.XX | Molt degradat. | Edifici de planta rectangular format per la unió de dos cossos: un quadrat de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües, i un altre cos quadrangular de planta baixa orientat a llevant i cobert a dues aigües amb teula. La construcció és feta en parament irregular, arrebossat en ciment i sense pintar. Tot l'edifici es troba assentat sobre un desnivell important, d'aquí la diferència d'alçada dels dos cossos, i el fet que un disposi d'un primer pis, a l'alçada de la planta baixa de l'altre. L'edifici es troba assentat directament sobre la roca, que aflora per sota de les seves façanes, especialment la façana Sud. La façana principal es troba orientada a llevant i s'ha intentat oferir una certa composició ordenada, en contraposició a la resta de l'edifici. Interiorment la coberta de l'edifici és feta amb una encavallada de fusta. Les finestres s'han tapiat, i es troben reforçades amb fileres de maó. L'edifici sembla haver sofert moltes modificacions posteriors. Al estar fet en un desnivell, l'edifici compta amb una porta superior ubicada a la façana de ponent, i una altra porta inferior ubicada a la façana de llevant. Sembla que aquests dos cossos es comunicaven internament mitjançant una rampa i una porta intermitja feta amb diverses fileres de maó, disposant un arc rebaixat. Avui dia el terra ha estat anivellat, desapareixent la rampa i l'arcada. La porta posterior de la façana Oest estava ubicada a l'alçada del primer pis, degut al desnivell, i semblava una porta feta amb fileres de maó ordenades disposant un arc rebaixat, similar al de la comunicació interna. Aquesta entrada ha estat modificada, l'arcada tapiada, i al mur s'ha obert amb posterioritat un gran portal arquitrabat, fet amb una filera de maons. La decoració de l'edifici sembla concentrar-se en la façana de llevant, que s'ha arrebossat amb ciment i s'ha fet pujar uns metres imitant una forma d'espadanya amb dos acroteris sobresortint a banda i banda . Els extrems de la façana es rematen a la part superior amb dos acroteris fets amb maó, arrebossats i coronats amb un petit cos triangular. Tota la façana es troba rematada per una petita cornisa feta en ciment i sota la quals s'hi ha col·locat algunes motllures decoratives. La porta principal semblava ser originalment feta amb un arc rebaixat, però posteriorment s'ha modificat obrint-se una gran porta arquitrabada. Sobre la porta es distingeix una gran finestral trilobulat cec. Es poden apreciar encara sobre aquest finestral les lletres esborrades de 'Fàbrica de guix' en majúscula. Sobre la llinda de la porta també sembla haver-hi més lletres que han quedat tapades pel ciment i que no es llegeixen, i que semblen indicar l'antic nom de la companyia propietària del magatzem. | 08304-59 | Nucli urbà de Vilobí. Carrer Diputació, s/n (08735 Vilobí del Penedès) | Es tracta sens dubte d'un edifici construït en les primeres dècades del segle XX -1920/1930- L'extracció i explotació del guix és un fet documentat al terme de Vilobí des d'antic. A la Geografia General de Catalunya dirigida per Carreres Candi es parla de l'existència de set grans forns de guix al terme. Malgrat tot durant els anys quaranta es coneix l'existència de quatre grans fàbriques de guix: Mirabent, .................. Es coneix que aquestes fàbriques compartien un magatzem general, que és el aquí documentem. Com es pot apreciar per l'estructura d el'edifici, aquest no comptava amb forns ni amb trituradores, sinó que era destinat només a espai de magatzem dels sacs provinents de les fàbriques. Les seves reduïdes dimensions parlen sens dubte d'una producció petita i artesanal. | 41.3878200,1.6619500 | 388129 | 4582674 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73045-foto-08304-59-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73046 | Cal Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-pau | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada de Cal Jan Pau, i una sèrie d'edificis que conformen el conjunt de dependències annexes als voltants de la casa. Tot el conjunt es troba assentat sobre la part superior del turó de Bellver, i es troba delimitat per una mur de tancament, que l'envolta i conforma la superfície de la finca, incloent edificis i terres de cultiu. En concret, el conjunt és format per la casa de cal Jan Pau, les cotxeres de la casa, el celler i la capella de Sant Pere de Bellver. En aquesta ocasió es procedeix a la descripció dels tres primers edificis, individualitzant la capella de Sant Pere i donant-li una fitxa diferent. La casa de Cal Jan Pau és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. És fet en mur de paredat comú, i es troba arrebossat sense pintar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant, precedida d'un espai ajardinat al voltant del qual es localitzen la resta d'edificis del conjunt. La façana principal s'obre a la planta baixa amb un portal d'accés ubicat al centre de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc escarser, format per una llinda monolítica. Les obertures es completen amb dues finestres rectangulars – una per banda- protegides exteriorment amb una reixa. Al primer pis s'obre tres balcons independents, també conformats per una reixa de ferro forjat molt treballada. El primer pis s'obre amb tres finestrons rectangulars protegits per contrafinestres de fusta. L'edifici de les cotxeres es troba ubicat a ponent de la casa principal. Es troben orientats amb la porta principal al Nord, precedida del espai ajardinat comú que serveix de distribuïdor. La part posterior orientada a ponent forma part del mur de tancament de la propietat. El conjunt de les cotxeres està format per dos edificis de planta rectangular adossats, coberts a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troben aixecats en mur de paredat comú molt barruer, que s'aprecia a trossos sota les restes d'arrebossat. Les cantonades s'han reforçat amb maons. Ambdues s'obren al nord amb un gran portal rebaixat elaborat amb maons. Com ha elements decoratius destaca l'existència d'un ull de bou ubicat sobre el portal d'entrada. Aquest ull de bou es troba reomplert per una creu, i vorejat per un fris fet a base de rajoles de color blau disposades en trencadís. Complerta la decoració un fris també de rajoles blaves que segueix la línia de l'aleró sota teulada. En aquest fris, i a fi de ressaltar el contrast, es deixen uns espais en forma de rombe buits que conformen una línia de rombes de color marró. El celler és format per un edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. És edificat en mur de paredat irregular i es troba sense arrebossar. Les cantonades s'han reforçat en maó. És format per planta baixa i primer pis. Actualment d'aquest edifici només resten les parents laterals, havent-se esfondrat la teulada i restant buit a l'interior. La façana principal es troba orientada a ponent, precedida de l'espai ajardinat que s'utilitza com a distribuïdor entre els edificis del conjunt. La façana de ponent forma part del mur que tanca perimetralment la propietat. La façana principal es troba oberta amb un portal format per un arc rebaixat. Com a element decoratiu destaca l'existència al primer pis d'un finestral triple fet amb maó, resultant més elevat l'arc central, que destaca sobre els dos laterals adossats. Tot el conjunt segueix la línia d'inclinació de la teulada. | 08304-60 | Barri de Bellver. Carrer Sant Pere, 16 (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Cal Jau Pau es troben estretament relacionats amb la veïna casa de Cal Miret. La família propietària té els seus orígens en aquesta casa que ocupa també el cim del nucli de Bellver. Es tracta d'una de les cases més antigues d'aquest barri documentada ja al fogatge del 1553, en el qual apareix un tal Joan Miret (LLORAC, 1991: 52). A la relació del delme entregat a la Pia almoina del 1729 també apareix referenciada la casa “Cal Miret de Dalt” , a la qual podem associar sens dubte (LLORAC,1991:54). Segons informació oral procedent dels propietaris actuals, fins al segle XIX, l'actual superfície de la plaça de Bellver era ocupat per la casa de Cal Miret, corresponent-se la plaça a l'era de la casa, i sent la capella de Sant Pere una esglesiola de caràcter privat i familiar. Amb aquest panorama, l'any 1860, una pubilla de la casa nomenada Cinta, va enviduar, i es va casar en segones núpcies amb un metge de Vilafranca. En aquells moments la casa de Cal Miret restava ha molt malmesa, i va prendre la decisió de construir una casa nova davant de l'anterior, a l'altre costat de l'era. Aquesta casa nova esdevindrà coneguda com Cal Jan Pau, per què bona part dels homes de la família duien el nom de Joan Pau. Aquesta casa nova es construïa amb pretensions de casa residència de gent benestant, d'aquí l'interès per tancar-la, per fer les cotxeres, i l'aire senyorial que guarda. A partir d'aquells moments la casa de Cal Miret va passar a ser la casa dels masovers. Fins el 1943 ambdues propietats van romandre unides, però aquell any el patrimoni es va dividir entre dues germanes hereves. Actualment és propietari de Joan Cols, hereu de la família. | 41.3945500,1.6575100 | 387769 | 4583427 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73046-foto-08304-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73046-foto-08304-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valenebro Manrique | La casa de Cal Jan Pau compta amb una col·lecció d'objectes històrics de diverses èpoques que cal tenir en compte:- Col·lecció de rajoles de la ditada- 2 morters de pedra de 28 i 22 cm. de diàmetre- 2 abeuradors de pedra , un d'ells quadrangular i altre rectangular- col·lecció de fragments (vores, nanses, teules i fragments diversos) de recipients de ceràmica de diferents mides- un fust de columna de pedra- restes d'una escultura de pedra (possible mare de Déu)- Restes de carreus de pedra- Col·lecció important de mobiliari antic (segle XIX i XX) entre els quals destaquen escriptoris, una taula de menjador, i un rellotge de paret.- A tots aquests objectes s'ha de sumar la columna romana, el fragment de llosa amb inscripció romana i la col·lecció d'objectes pertanyents a la capella de Sant Pere.La casa també compta amb una considerable biblioteca històrica:- Col·lecció de llibres del segle XIX i principis del segle XX.- Col·lecció de llibres de medicina del segle XIXDins dels objectes de la casa també es contempla:- Conjunt documental pertanyent a la família Cols, format per alguns contractes de compra- venda de terres i alguns contractes d'aparceria i rabassa morta.- Conjunt documental fotogràfic de la família Cols, format per algunes fotografies familiars de principis del segle XX.Cal assenyalar que aquesta acumulació d'objectes antics, molts d'ells de possible cronologia romana, tenen el seu origen en la recopilació de restes que alguns avantpassats de la família, amb possibles inquietuds científiques i col·leccionistes anaren fent. Cal tenir en compte, en l'existència d'un membre de la família que va viure a finals del segle XIX que era metge i home d'inquietuds culturals. A ell es deu la important biblioteca històrica que la casa acumula, així com la col·lecció de llibres de medicina. També es molt possible que a ell i algun descendent seu es degui la col·lecció de restes d'origen romà. Cal tenir present que la família és propietària de la finca coneguda com “ Vinya del Taberner”, catalogada oficialment com a jaciment arqueològic, i on s'especula amb la possibilitat de l'existència d'una important vil·la romana. D'aquest fet es dedueix que totes aquestes restes podrien haver estat recollides al llarg del temps en aquesta finca i transportades a la casa com a objectes decoratius. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73047 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-17 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. Format per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i precedida d'un espai ajardinat. Tot el conjunt es troba protegit per un mur que tanca l'espai. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben treballats. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Entre els diferents pisos, i amb la finalitat de marcar la diferència entre ells, sobresurt un ressortit horitzontal en forma de motllura. Al centre de la teulada destaca l'existència d'una petita torre quadrangular també coberta a quatre aigües, que sobresurt creant un pis exempt sobre teulada. La façana principal s'obre amb un portal principal d'accés al centre de la planta baixa. Es tracta d'un portal format per un arc rebaixat amb una llinda monolítica. A banda i banda del portal s'obren cinc finestres – tres al cantó Oest i dos al cantó Est - . Al primer pis s'obren dues finestres centrals i dos balcons a banda i banda – quatre en total-. Al segon pis s'obren dues finestres balconeres al centre i dues finestres rectangulars a banda i banda –quatre en total-. Sota teulada, i coincidint amb la cantonada, sobresurt una imposta de pedra decorativa. La façana de llevant s'obre amb una porta auxiliar allindada. Destaca al seu costat una porta de factura més antiga feta amb un arc rebaixat, actualment tapiada i convertida en font. Al primer pis s'obren dues portes d'accés a un balcó continu que ocupa tota la llargada de la façana, i una finestra. Al segon pis s'obren tres finestres quadrangulars. La façana posterior orientada a cerç compta a la planta baixa amb un cos adossat obert amb dues portes, una finestra quadrangular i dues finestretes. Al primer pis s'obre amb cinc finestres rectangulars. Al segon pis s'obren quatre finestres quadrangulars fetes amb un arc molt rebaixat. Seguint la línia de la façana de ponent i girant després en forma de L de forma paral·lela a la façana posterior de la casa, s'afegeix a la casa un cobert de planta baixa, que crea un pati interior. Es tracta d'un espai destinat a cellers, magatzems i annexos, on es troba ubicada part de la col·lecció d'estris agrícoles antics amb els que compta la casa. Al cantó de llevant de la casa, però sense formar part del mateix edifici, va ser construït als anys setanta els conjunt arquitectònic d'edificis que conformen les modernes Caves Vallformosa, lligades històrica i patrimonialment a la masia original de La Sala. La casa compta amb una interessant i àmplia col·lecció d'estris agrícoles antics, procedents alguns del terme de Vilobí, i altres de termes veïns. Aquest conjunt d'estris ha estat recollit durant anys de forma altruista pel Sr. Domènec, propietari de les caves, i sumat al conjunt d'estris de la casa. | 08304-61 | Pla de Vallformosa. Masia La Sala (08735 Vilobí del Penedès) | L'origen de la masia de la Sala es remunta amb seguretat a l'Edat Mitjana. La seva ubicació, ben bé al centre de la plana de Vilobí, al costat de l'església de Santa Maria de Vallformosa, donen fe de la seva antiguitat i el seu pes. El nom 'Sala', és concebut a l'edat mitjana com una casa de certa importància. La primera noticia documental apareix al fogatge del 1553, malgrat que en aquest fogatge són dues les referències esmentades, la de Jaume Sala de la Sala, i la de Mateu de la Sala dels Baus (LLORAC, 1991: 41). Sens dubte, la masia a la qual fent referència en aquesta fitxa és la Sala dels Baus, ja que és l'únic nom que perdura a través del temps. Al document del Compte del mill del delme de l'any 1680 tornen a aparèixer dues referències més, la de Can Roca de la Sala, i la de la Sala dels Baus (LLORAC, 1991:50). Aquesta diversitat de cases anomenades Sala – sent la Sala dels Baus la única amb continuïtat-, i la presència d'una casa molt propera anomenada la Saleta, podria indicar l'existència d'una gran casa anomenada La Sala, segurament la Sala dels Baus, ubicada en aquest indret, amb algunes dependències o masoveries properes dependents d'ella. És també possible que l'actual casa anomenada La Saleta fos una d'aquestes masoveries, que més endavant esdevindria independent. En tot cas, l'any 1729 en la relació del delme pagat per les cases de Vilobí a la Pia Almoina, l'única casa esmentada és la Sala dels Baus, cosa que podria indicar l'aglutinació de totes les cases sota la més gran. (LLORAC, 1991: 51), convertint la resta en masoveries. Podria ser que degut també a aquest fer, el nom compost originari de 'Sala dels Baus' no s'hagi conservat, reduint-se simplement a 'La Sala', ja que a partir d'aquestes dades ja no torna a aparèixer en la documentació conservada. D'altra banda, poca cosa pot esbrinar-se sobre el nom dels propietaris, ja que al tractar-se d'una casa important des dels seus inicis, el mot que la definia com a casa de certa solera 'La Sala' ha prevalgut sobre els cognoms dels propietaris que es deuen haver succeït als llarg dels segles. Malgrat tot podem identificat a Josep Marimon i Tomàs, que el 1846, al document on s'especifiquen els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, apareix com a propietari de la masia de la Sala (LLORAC, 1991: 101). Dit Marimon també el trobem al Cadastre de l'any 1791 (LLORAC, 1991: 180). Amb anterioritat a aquesta data la casa devia pertànyer a altra família, ja que no trobem referències sobre aquest cognom. Que es tractava d'una casa econòmicament molt important, dona fe la fotografia conservada del 1886, en que ja se la veu més que com una masia com una casa residencial envoltada d'un mur. Les dimensions de l'edifici principal i la seva estructura escassament modificada corroboren aquest fet. L'edifici actual data segurament de mitjans del segle XIX, i hauria substituït amb seguretat altres edificacions més antigues i més agràries. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, corroborada per l'observació de la fotografia del 1886, la casa només ha patit reformes internes. Exteriorment manté el mateix aspecte que al segle XIX. Segons el seu testimoni, fins als anys cinquanta encara es conserva un antic foc de rotllo al mig de la sala principal de la casa. La masia és propietat de la família Domènec des de l'any 1941. | 41.3840500,1.6779000 | 389456 | 4582235 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73047-foto-08304-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73047-foto-08304-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valenebro Manrique | La casa no conserva cap resta de documentació original de la masia ni cap col·lecció fotogràfica important. Sí es conserva una fotografia de la casa de l'any 1886 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73048 | Sínia i pou de Cal Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-pou-de-cal-cotoliu | s.XX | Conjunt format pel pou, la bassa i la sínia adjacents a la casa de Cal Cotoliu, a la partida dels Pujols. Aquest conjunt es troba ubicat a migdia de la casa, a escassa distància entre ells. Es tracta d'un pou construït en pedra i maó i arrebossat en ciment exteriorment. El conforma un espai circular soterrat fet en pedra que es transforma a la superfície en una estructura rectangular de 140 cm d'amplada x 140 cm de llargada x 130 cm d'alçada. Als laterals es prolonga amb dos braços rectangulars que s'aixequen a una alçada de 140 cm per sobre de la base, una amplada de 60 cm i 20 cm de gruix. Conserva el pal travesser i la politja. Al costat del pou es localitza la bassa rectangular, feta en mur de paredat irregular amb pedra i morter, amb les vores rematades a trossos en pedra i a trossos en morter. Les seves mides són 66 cm d'amplada x 220 de llargada x 96 cm d'alçada. La sínia s'ubica a pocs metres de distància. És feta en maó i arrebossada totalment en ciment. Consisteix en un pou circular d'uns 150 cm de diàmetre aproximadament, fet a base de rajoles. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular feta amb maons rectangulars. Les seves mides són 155 cm d'ample x 135 cm de llarg x 130 cm d'alçada. Als costats sobresurten dos braços que s'alcen fins a 180 cm. A la part superior conserva en bon estat tota l'estructura de ferro: eixos, rodes de pinyons, barra transversal i arnés per animal. El sistema d'utilització és senzill. Segons informació oral facilitada pel Sr. Joan Hil Rovira, en principi es comptava només amb el pou, del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, és a dir, acostumava a lligar-se una cadena al voltant de la roda, que s'enfonsava dins la boca del pou de la sínia. Aquesta cadena comptava amb un seguit catúfols ( peces de ceràmica en forma de gerra) amb una boca a la part superior que recollia aigua, i un forat a la part inferior que permetia que, un cop dins l'aigua, l'aire sortís del catúfol i pogués entrar l'aigua. L'aigua que recollien els catúfols anava a parar a la bassa mitjançant una canal. Aquest sistema permetia extreure aigua de forma ràpida, mecànica i en grans quantitats. Les sínies construïdes a finals dels anys vint ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. | 08304-62 | Els Pujols. Casa de Can Cotoliu (08735 Vilobí del Penedès) | Segons informació oral facilitada pel Sr. Josep Suriol, propietari de la casa de Can Cotoliu, el pou va ser fet amb la casa, segurament una construcció del segle XIX, mentre que la sínia va ser feta l'any 1920. Originalment el pou era propietat de la casa, i es feia servir per ús domèstic, malgrat que en èpoques de sequera, la gent del veí poble de Les Cabanyes anés a buscar aigua a aquest pou. També ho feia la gent de Vilobí, ja que en èpoques d'escassetat, l'aigua dels pous de Vilobí era molt guixosa i poc apta per veure. Amb aquestes perspectives, l'any 1920, els propietaris van optar per fer una sínia que els permetia treure aigua en majors quantitats i de forma mecànica, i així poder regar i vendre-la. Vora el 1940 el pou primitiu que era de pedra es va enfonsar, i va ser refet en maó i arrebossat. La sínia ha estat restaurada recentment pels propietaris de la casa, que encara l'utilitzen. | 41.3814500,1.6897900 | 390446 | 4581931 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73048-foto-08304-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||||
| 73049 | Sínia de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-pineda | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XIX | Cal destacar l'esforç de conservació fet per la Senyors Dolors Sabat Colomer, de la casa de la Pineda, que va obligar a fer una petita curva quan es va asfaltar el camí que hi passa al costat, a fi de poder salvar-la. Es tracta sens dubte de la sínia més complerta i millor conservada de tot el terme de Vilobí. | Antiga sínia ubicada a pocs metres de la casa coneguda com La Pineda de Vallformosa. S'hi accedeix des de la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. A l'alçada de les Caves Vallformosa cal agafar el trencall a la dreta, i a uns 250 m de la cruïlla just abans d'arribar a la casa de la Pineda, la sínia es troba ubicada al marge dret de la carretera. Es tracta d'una construcció agrícola consistent en una estructura semicircular construïda en pedra irregular i una estructura quadrangular adossada a llevant, amb funcions de bassa. Aquesta última està construïda en maó, amb el ressalt fet en ciment i rebaixat. La manca d'algun pou proper sembla indicar que la sínia connectava directament amb la mina d'aigua, fent a lhora la funció de pou. L'estructura semicircular del pou de la sínia es troba protegida a la part superior per un tramat de llistons de fusta que el protegeixen i impedeixen les caigudes. Sobre el pou s'aixeca una estrcutura circular també feta en pedra irregular sobre la qual recauen els aparells de ferro de la sínia. Aquests, consisteixen en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les seves mides són 290 cm de diàmetre x 72 cm d'alçada. La bassa té unes mides de 220 cm d'amplada x 220 cm de llargada x 36 cm d'alçada. Malgrat haver consultat deiverses fonts, no s'ha pogut determinar si es tractava d'una sínia de catúfols o de rosari; tot i que per ser la més antiga del terme és possible que fos de catúfols. | 08304-63 | La Pineda. Camí de la Crta. BV-2127 al camí de Grabuac | Malgrat que és molt difícil precisat la data de construcció, es tracta segurament de la sínia més antiga del terme de Vilobí, construïda segurament a finals del segle XIX , ja que de totes les conservades al terme es datan entre 1915 i 1920. És molt possible que la bassa que s'adossa al costat fos reconstruïda posteriorment sobre alguna més antiga. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, és a dir, acostumava a lligar-se una cadena al voltant de la roda, que s'enfonsava dins la boca del pou de la sínia. Aquesta cadena comptava amb un seguit catúfols ( peces de ceràmica en forma de gerra) amb una boca a la part superior que recollia aigua, i un forat a la part inferior que permetia que, un cop dins l'aigua, l'aire sortís del catúfol i pogués entrar l'aigua. L'aigua que recollien els catúfols anava a parar a la bassa mitjançant una canal. Aquest sistema permetia extreure aigua de forma ràpida, mecànica i en grans quantitats. Les sínies construïdes a finals dels anys vint ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. | 41.3855100,1.6821800 | 389816 | 4582392 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73049-foto-08304-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73049-foto-08304-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat robar-se al costat de la casa de la Pineda, no hi ha proves documentals que la relacionin amb ella. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73050 | Sínia de Pere Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-pere-romeu | s.XX | Sense ús i tapiada | Antiga sínia ubicada sobre marge dret del camí que mena del Barri de Bellver al torrent dels Llacs, a uns 300 m. del Barri de Bellver. Es tracta d'una estructura formada per un pou d'uns 140 cm de diàmetre excavat al terraque connecta directament amb la mina d'aigua i es troba revestit amb rajoles. A la superfície, la boca del pou es protegeix amb una estructura rectangular feta amb maons de 170 cm de llargada x 136 d'amplada x 70 cm d'alçada. A ambdos costats d'adossen dos braços rectangulars que s'adossen a la base de 44 cm d'ample x 103 de llarg x 177 d'alçada, sobre els quals es recolzen els dos eixos, la roda central i la de pinyons. Manca el fust vertical que finalitzava en un arnés per l'animal. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Per les dates i les característiques cal pensar que aquesta era una sínia de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub. Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. Actualment l'accés a la boca de la sínia es troba tapiada per motius de seguretat. | 08304-64 | Els Prats. A tocar del torrent dels Llacs, prop del Barri de Bellver. | La construcció de la sínia pot datar-se entorn als anys 1915-1920, quan el creixement del regadiu i les necessitats d'aigua van impulsar la construcció massiva de sínies al terme. El nom de la sínia 'Pere Romeu' es troba sempre relacionat amb el nom de la partida on es troba ubicada, que normalment coincideix amb el nom del propietari que en aquells moments va impulsar la seva construcció. En aquesta ocasió, degut a la proximitat física, cal pensar que es tractava d'una sínia relacionada amb la casa o masia de Cal Romeu, al barri de Bellver. | 41.3940300,1.6472900 | 386914 | 4583382 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73050-foto-08304-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, és a dir, acostumava a lligar-se una cadena al voltant de la roda, que s'enfonsava dins la boca del pou de la sínia. Aquesta cadena comptava amb un seguit catúfols ( peces de ceràmica en forma de gerra) amb una boca a la part superior que recollia aigua, i un forat a la part inferior que permetia que, un cop dins l'aigua, l'aire sortís del catúfol i pogués entrar l'aigua. L'aigua que recollien els catúfols anava a parar a la bassa mitjançant una canal. Aquest sistema permetia extreure aigua de forma ràpida, mecànica i en grans quantitats. Les sínies construïdes a finals dels anys vint ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | ||||||||
| 73056 | Cal Cana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cana | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Construït en mur de paredat irregular i maó, actualment es troba arrebossat en protlad i pintat íntegrament en color blanc. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis o golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i precedida d'un espai ajardinat delimitat per una tanca. A la planta baixa de la façana principal s'obre un portal allindat al centre, sent aquest de factura moderna. L'acompanyen tres finestres rectangulars que es recolzen sobre un sòcol de pedra. Dues al cantó de cerç i una al cantó de migdia. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó continu que ocupa tota la superfície de la façana. Per tal de tenir-hi accés s'obren quatre portes. Al segon pis o golfes s'obren quatre finestrons quadrangulars, coronats a la part superior per un capcer esgraonat. L'espai interior entre el capcer i la llinda superior de la finestra s'ha omplert amb un seguit de fragments de rajoles de colors disposades en trencadís. La resta de façanes manquen d'elements decoratius. La façana de migdia s'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra quadrangular i a l'alçada del segon pis o golfes amb una finestra balconera. A la façana de ponent trobem un cos de planta rectangular amb coberta inclinada adossat a la façana ocupant l'espai central. Aquest cos s'alça fins al primer pis. A l'alçada del segon pis o golfes s'obren dues finestres quadrangulars. Precedeix aquesta façana un espai obert delimitat per un mur. | 08304-70 | Barri de les Guixeres | La construcció d'aquest edifici pot datar-se entre els anys 1920 i 1930. | 41.3872700,1.6584600 | 387836 | 4582617 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73056-foto-08304-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73056-foto-08304-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||
| 73067 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-3 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVIII | El fet de romandre deshabitada, accelera de forma agravant la seva degradació. | Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en parament irregular, amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus ben treballats. L'edifici es troba arrebossat en ciment sense pintar, i resulta impossible apreciar els reforços de les cantonades, ni els carreus i dovelles de finestres i portes. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. L'edifici s'ha aixecat directament sobre la roca que aflora en algunes parts com la façana principal i part de l'espai que la precedeix. La casa es troba construïda aprofitant el pendent de la muntanya (Bosc i turó de Cal Baró) , la qual cosa fa que s'hagi hagut d'aterrassar la superfície, construint un marge atalussat reforçat amb contraforts exteriors just al davant de la façana principal, que fa les funcions de mur protector creant un pati interior davant de la casa, i alhora permet adequar el terreny amb una rampa per facilitat l'accés a la casa. | 08304-81 | Bosc de Can Carbó | A la façana nord es conserva una llosa amb la data de 1703. Aquesta data podria ser considerada com a data originària de la masia. Malgrat tot, la primera referència documental apareix l'any 1729 a la relació del delme que les cases de Vilobí pagaven a la Pia Almoina. La casa apareix anomenada com a Casa Baró de la Guixera. Sense dubte la proximitat als jaciments i la possible explotació que d'aquestes es feia, fa que des dels seus orígens quedi relacionada (LLORAC,1990: 53) . Segurament a finals del segle XIX la casa queda lligada a la del mas Carbó, de tal manera que les dues finques van ser unificades.El mas Baró va quedar convertit en una masoveria del mas Carbó. Aquest fet va fer que la casa s'anés degradant cada vegada més. És molt possible que la casa que actualment es conserva sigui la casa originària de can Baró, i per les característiques arquitectòniques visibles és possible que no hagi patit gaires reformes estructurals. Durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX, la casa es va convertir en residència dels parcers que cultivaven les finques de Can Carbó i Can Baró, per tant, la distribució interna es va modificar tendint a afegir envans a fi d'augmentar les habitacions i separacions internes. A mitjans dels anys setanta va ser abandonada. A principis dels anys noranta va ser adquirida juntament amb la finca de Can Carbó pels actuals propietaris de Vinyedos del Penedés. Malgrat tot la casa resta abandonada. | 41.3819400,1.6538700 | 387443 | 4582032 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73067-foto-08304-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73067-foto-08304-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73067-foto-08304-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Cont. Descripció): D'aquesta forma la porta d'accés a l'edifici es troba en aquest mur davanter de la casa. Es tracta d'una porta arquitrabada coberta amb un teuladet fet amb grans teules a doble vessant i que es troba oberta al cantó de llevant d'aquest mur davanter. La porta d'ona accés a una rampa que ascendeix fins a la porta principal de l'edifici. Aquest mur de tancament també crea un espai just davant de la façana principal que en altres èpoques es suposa devia estar aplanat i ben cuidat en forma de pati o terrassa interior. Actualment gran part de la terra ha marxat deixant un espai irregular ple de runes. Destaca la presència de dos grans contraforts a l'exterior que el consoliden. La construcció, a l'igual que la casa és feta amb parament irregular i arrebossada posteriorment amb ciment. La façana principal de l'edifici es troba orientada a migdia i s'obre amb un gran portal adovellat de mig punt, que resulta impossible apreciar degut a l'arrebossat que el cobreix. L'interior del portal ha estat omplert amb una porta de vidre enreixada que ha estat col·locada recentment. Dues finestres quadrangulars,una per banda, completen les obertures de la planta baixa. Al primer pis s'obren tres finestres també quadrangulars sense cap mena de decoració arquitectònica. De la façana principal destaca l'asimetria espacial, fruit segurament de posteriors reformes arquitectòniques, d'aquesta manera sembla que en un moment de reformes es va afegir un cos rectangular que es va al llarg de la façana de llevant de la casa i seguint la mateixa línia de la façana principal. Aquest cos és una mica més baix que la resta de l'edifici, la qual cosa va obligar a trencar la inclinació de la teulada i a fer un esglaó per poder continuar la teulada una mica més a baix. Aquesta característica fa que es tingui la impressió de què la façana no es del tot perpendicular al carener i es més gran d'una banda que de l'altra. Aquest cos afegit a la façana de llevant ha estat pintat a la seva façana exterior de llevant en color blanc. La façana de ponent es troba molt malmesa, amb l'arrebossat caigut. Destaca la manca d'obertures a la planta baixa, que segurament va ser tapiades, i l'existència de tres finestres molt irregulars al primer pis. La construcció d'una xemeneia en una de les habitacions va fer que es foradés la façana i restin mostres d'un possible tub que ascendia fent les funcions de tir. A la cantonada N-O s'han adossat alguns coberts que avui dia es troben molt malmesos i en ruïnes. Interiorment, malgrat haver patit moltes reformes i la construcció de molts envans que han subdividit l'espai original, la casa conserva alguns elements arquitectònics originals d'interès. És el cas del sostre de la planta baixa, decorat amb plaques de guix col·locades entre l'embigat original del pis que també ha estat enguixat. Aquestes plaques han estat decorades amb motius vegetals i figurats molt diversos. També destaca l'existència d'una porta de separació entre el rebedor i una de les habitacions a la planta baixa que ha estat decorada amb un arc conopial fet amb guix i rematat a la part superior amb un modilló de forma trapezoidal de gran tamany. Hi cap la possibilitat de que just al davant s'escaigués una altra porta de similars característiques que ara ja no es conservi degut al canvi de la distribució interna. L'ascensió de la planta baixa al primer pis es realitza a través d'una escala que resulta quasi bé de cargol i que s'adossa a la paret. Al primer pis, destaca l'existència d'un gerrer obert en una de les parets de la sala principal i que es troba coronat també per un arc de tipus conopial excavat dins el mur de la paret. Tot el conjunt s'ha arrebossat en guix. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73068 | Cal Musons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-musons | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Algunes parts molt degradades | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Construïda en parament irregular i arrebossada en ciment pintat de color blanc, actualment en mal estat. Consta de planta baixa i primer pis. Antigament la casa es trobava orientada a llevant, on tenia la façana principal. Aquesta façana donava a una petita placeta pública, que avui dia es troba tancada i convertida en un pati interior de cases. Degut a aquest motiu, la façana principal de la casa actualment es troba orientada a ponent. És a dir, s'accedeix a través del que era l'antic pati del darrera de la casa. Es tracta d'un espai envoltat per un mur perimetral que el tanca creant un pati de terra de grans proporcions, entorn al qual s'han afegit diversos coberts i planta baixa i planta baixa i primer pis, destinats a feines agrícoles i a coberts per maquinària i magatzems. L'accés es realitza a través d'un portal tancat amb una porta de fusta de dues fulles i cobert per un petit teuladet. L'actual façana principal es troba sense arrebossar i s'obre amb una porta rectangular arquitrabada de grans proporcions, a la qual s'accedeix després d'un seguit de graons. Al primer pis s'obren quatre finestres rectangulars. Interiorment la casa no ha patit reformes ,almenys des de principis del segle XX, conservant l'aspecte original d'una casa de finals del segle XIX i principis del segle XX. El paviment és fet en rajola cuita disposada a trencajunt, i es conserva l'embigat original de la casa. Fins fa pocs anys encara es conserva un antic foc de rotllo a la cuina. Encara es fa servir la comuna, no disposant de WC. | 08304-82 | Barri de Bellver, carrer Noguer, nº 3(08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Cal Musons es poden trobar segurament als segles XVII i XVIII. Es tracta d'una casa que ja va néixer com a casa urbana ubicada al nucli urbà del Barri de Bellver, i destinada a fins agrícoles. Segons informació oral facilitada pel Sr. Josep Musons, actual resident de la casa, aquesta era coneguda fins a mitjans del segle XIX com a Cal Temporal. En aquest període la casa ja era habitada per masovers, ja que els amos eren residents a Vilanova i la Geltrú. En aquests anys va ser venuda al Srs. Bruguera, passant els antics propietaris a viure en l'actual casa de Cal Temporal. LA casa va passar a ser anomenada Cal Bruguera, malgrat que no sabem si els originals propietaris van residir mai a la casa o no. Des de principis del segle XX hi resideix la família Musons com a masovers, sent el primer de tots l'avi de l'actual sr. Josep Musons. Actualment la casa continua sent propietat dels srs. Bruguera i el Sr. Josep Musons continua sent el masover. Malgrat tot, la casa ha perdut l'antic gentilici dels propietaris, i es coneguda per tothom com Cal Musons. Per l'estat d'abandonament de la casa, és molt possible que sigui cert que no s'han fet reformes des de principis del segle XX. Almenys l'actual masover no en recorda cap ni té la informació que des del temps del seu avi se'n hagin fet. No s'ha pogut accedir personalment per comprovar amb quins elements arquitectònics antics es compta, però sabem que l'antiga façana principal va caure fa uns anys i es troba derruïda. | 41.3940300,1.6560400 | 387645 | 4583371 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73068-foto-08304-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73068-foto-08304-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria comprovar si la casa conserva o no elements arquitectònics antics. Malgrat tot, el seu valor com a patrimoni cultural, prové més de la seva antiguitat històrica i de ser un exemple de casa del segle XIX que no ha patit modificacions, que de la seva categoria arquitectònica. Es conserven alguns estris relacionats amb feines agrícoles i el cultiu de la vinya:-tres botes de 1.200 litres cadascuna molt malmeses-1 premsa de vi-3 cups gransTotes les eines agrícoles antigues van ser venudes.La casa no conserva ni fotografies ni documentació antiga | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73069 | Cal Genet del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genet-del-rei | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta quadrangular, que sembla estar format per la unió de dos cossos rectangulars adossats, construïts segurament en èpoques diferents. El més antic sembla ser el disposat a migdia. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta plana amb funcions de terrat. Aquest terrat es troba protegit per una barana que l'envolta perimetralment. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés format per un arc rebaixat fet amb formigó. Com a element decoratiu, aquest portal es troba emmarcat per un seguit de tres petites faixes que es prologuen fins a mitja alçada dels muntants. L'acompanyen dues finestres rectangulars- una a cada banda-. Ambdues finestres es troben coronades per un ressortit també fet en formigó que finalitza a ambduos costats de la finestra de forma esgraonada. Aquest ressorit es troba coronat a la part superior per un conjunt de tres petites faixes similars a la de la porta principal. Una faixa contínua formada per petites impostes travessa la façana i marca la separació entre la planta baixa i el primer pis. El primer pis, s'obre amb un balcó al centre, ubicat sobre la porta principal, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Ambdues finestres es recolzen sobre un empit esgraonat. La decoració dels balcons i finestres es realitza amb una llinda superior de gran amplada rematada per tres petites faixes. Aquesta llinda es recolza de forma simulada sobre dos brancals laterals, que s'han estriat imitant una columna. Sobre el primer pis es situa una motllura ressaltada ubicada sota la cornisa. Sobre teulada, una barana treballada amb brèndoles intercalades protegeix el terrat. El segon cos es troba adossat a cerç. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta inclinada sense cap element decoratiu, que sembla haver estat plantejat com una ampliació de la casa. A diferència de l'anterior, aquest cos s'eleva un pis més a modus de golfes oferint una sortida al terrat de l'altre cos. | 08304-83 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. carrer dels Talls, nº 5 (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici sembla haver estat construït en dos moments diferents. Un primer moment en el qual es construeix el cos orientat a migdia, i que podria haver estat cap als anys 1900 i 1910, i un segon moment, possiblement cap als vint en el qual s'adossa un altre cos orientat al nord, que suposa una ampliació del segon. Els elements decoratius són molt similars als d'altres edificis veïns del nucli de Vilobí com Ca la Quitèria o Ca l'Olivella. En una fotografia localitzada a l'Arxiu Històric comarcal de Vilafranca , que pot datar-se entorn 1920-1930, pot observar-se ja aquesta casa construïda tal i com es actualment. | 41.3880100,1.6614100 | 388084 | 4582696 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73069-foto-08304-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||
| 73070 | Nucli antic de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XXI | El nucli municipal de Vilobí del Penedès es troba ubicat sobre el turó que ocupa el bell mig del terme municipal de Vilobí, a l'esquerra de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, damunt de la mateixa veta de mineral de les guixeres. El nucli antic ocupa la part superior del turó, al voltant de la casa anomenada el Castell o Cal Teixidor, als peus de la qual es va desenvolupar la traça de carrers que conformen el nucli històric. Malgrat que és aquest possible castell històric l'edifici que ocupa el punt més alt del turó, la xarxa urbana s'organitza entorn a una plaça (Plaça de la Vila), que ocupa una superfície planera a la part superior del turó, als peus de l'antic castell. En base a aquest epicentre, la disposició urbanística ha anat creixent de forma radial, adaptant-se sempre a la topografia accidentada del terreny. El nucli antic del poble compta per tant amb la Plaça de Major i els carrers Diputació, Major, Migdia i la petita Plaça del Jardí i el carrer del Jardí. Aquest nucli primitiu originari, degué mantenir-se des de els seus inicis al segle XII fins almenys el segle XVIII. Cal pensar que el creixement de la població implicà també l'eixample del nucli urbà, que s'extengué en direcció al N-E, cap als carrers dels Talls, de l'escapada, de les Figueretes, de la Fasina, Montserrat etc.. ocupant el pendent del turó segons la topografia originària. Arquitectònicament, en el grup d'edificis que conforma el nucli antic predomina la casa entre mitjeres, formada per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Les façanes es troben ben arranjades i no s'observa cap bloc de pisos de gaire alçada. Predominen les façanes arrebossades i pintades en colors blancs i clars, barrejant-se amb alguna casa de més moderna factura feta en obra vista. Destaquen al nucli antic les cases de Cal Teixidor, important per la seva importància històrica i per tractar-se possiblement de l'antic castell de Vilobí, malgrat que exteriorment manca d'elements arquitectònics singulars. També destaquen les cases de Cal Fontanal, Ca la Quitèria de la Plaça Major, l'Antiga casa Consistorial i Ca l'Olivella del carrer Diputació. Als voltants d'aquest nucli original, i fruit del creixement urbanístic de principis del segle XX, destaquen edificis com Cal Genet del Rei, Cal Cana, el magatzem de les Guixeres, i Ca la Quitèria. Totes elles destaquen per elements decoratius com coronaments de balustrada, faixes entre pisos, o elements decoratius d'obra i ceràmica. També algunes cases pairals antigues, que producte del creixement urbanístic, han quedat quasi bé englobades dins la xarxa urbana, com és el cas de la Casa Olivella. La construcció de la nova església parroquial l'any 1933 al peu del turó de Vilobí, va impulsar el creixement urbanístic al peu de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, amb l'anomenada Plaça de Lluís Panyella. Aquest conjunt eclesiàstic i el nou Ajuntament són els edificis més destacats. | 08304-84 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès (08735 Vilobí del Penedès) | L'origen del nucli antic de Vilobí es remunta amb seguretat al segle XII i es troba assentat damunt de possibles restes anteriors (ibèriques o romanes). Malgrat que segurament als inicis del poblament medieval el tipus d'hàbitat predominant devia ser eminentment dispers, distribuït en masos que es devien repartir les terres de conreu del terme, l'existència d'una fortalesa, ja documentada el 1322 (LLORAC,1991:87) degué afavorir la concentració de cases al seu voltant, aprofitant la seguretat que el castell oferia. Tanmateix, resulta difícil esbrinar la grandària d'aquest nucli, ni el nombre de cases que el formaven (segurament unes poques al voltant), ja que no queden mai especificades, només a través de les sèries documentals de censos i pagaments on apareixen anomenades cases o famílies, podem deduir que totes aquelles que no són considerades masos, devien pertanyer al nucli urbà. Així l'any 1680, en el compte del delme recollit com a pagament a la Pia Almoina, es pot fer el recompte d'un total de vint-i-nou cases que no poden ser identificades com a masos. D'aquestes vint-i-nou hauríem de descomptar algunes pertanyents al nucli de Bellver, que sempre ha estat una mica més petit. Cal pensar doncs, en un grup aproximat d'unes divuit o vint cases pertanyents al nucli de Vilobí. A mesura que el castell de Vilobí anà perdent importància estratègica i passà a convertir-se en una altra casa més, l'organització urbanística devia deixar de banda aquest edifici com a punt de referència, i el conjunt de cases devia anar organitzant-se entorn a una plaça –La Plaça Major- con a centre de la vida social del nucli. A mida que el nombre de cases augmentava, anirien creixent alguns carrers que tindrien com a punt de partença la mateixa plaça. Aquesta estructura segurament degué mantenir-se fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX, amb l'augment de població i segurament de riquesa, degut a l'explotació intensiva de la vinya i les guixeres, el nucli de Vilobí s'eixamplà, segurament en direcció al carrer dels Talls. En el tram d'aquesta via podem localitzar tres cases –incloses dins l'inventari- com són: Ca la Quitèria, Cal Cana i Cal Genet del Rei, que compten amb característiques similars, i que poden ser catalogades com a cases residencials a les afores, construïdes entorn als anys 1920 i 1930. Entorn a aquesta època també, es devien millorar bona part de les cases del nucli antic, de la qual cosa resulten cases amb façanes com Can Fontanal o Ca la Quitèria del carrer Major. També en aquesta època devien aparèixer barris propers al nucli com el de les Guixeres de Dalt i el de les Guixeres de Baix, possiblement amb cases poblades per gent molt vinculada al treball a les guixeres. La construcció de la nova parròquia de Vallformosa al pla ubicat sota el turó de Vilobí degué contribuir a potenciar el poblament del turó en direcció a aquesta banda. Malgrat tot, no ha estat fins a finals del segle XX, entre 1980 i 2000, en que el nucli urbanístic no ha patit un desenvolupament realment expansiu. La proximitat a la vila de Vilafranca del Penedès, la facilitat de transports i el més baix preu del sòl, ha explosionat el creixement urbanístic adjacent al nucli antic, i que s'exten per la vessant del turó de Vilobí en direcció a la parròquia de Vallformosa i en direcció a la carretera de Vilafranca, fent créixer considerablement el primitiu nucli habitat sobre el turó. La disposició d'aquest nou eixample es fa a base de carrers amples i estructurats quadrangularment sempre condicionats per la topografia del terreny. | 41.3890300,1.6616500 | 388106 | 4582809 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||
| 73071 | Nucli antic de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-bellver | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XXI | Nucli habitat situat al turó ubicat al Nord de Vilobí. El forma un llarg carrer anomenat el Pujolet, la plaça de la Cooperativa, la plaça de la capella, el carrer nou, el carrer Sant Pere, carrer del Carme, Carrer Nogué i carrer Can Picolis. La seva estructura rural és molt més pronunciada que la de Vilobí. El nucli antic es limita a la part superior del turó. Allà es conserven restes i elements d'arquitectura bastant interessants, que contribueixen a configurar la imatge característica del barri. Destaquen: Cal Romeu, Cal Viela, Cal Temporal, La Cooperativa de Bellver, Cal Musons, Cal Miret, La Capella de Sant Pere. L'organització urbanística es regula a través d'un seguit de carrers que uneixen les dues places, la de l'Església i la de la Cooperativa adaptant-se a la topografia del terreny, però sense massa ordre. Aquest nucli ha tingut un creixement desaforat durant les últimes dues dècades al llarg de la falda i peu del turó en direcció al N-E i a la carrertera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. Arquitectònicament les cases del nucli urbà han conservat en bona part l'aire rural del barri. Predomina la casa rural aïllada o adossada de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Les façanes són austeres i sense decoracions excepcionals. Excepcionalment trobem algunes cases com Cal Temporal amb la façana profusament decorada amb elements propis del segle XIX. | 08304-85 | Barri de Bellver | Els orígens històrics del nucli habitat de Bellver es remunten amb seguretat a l'Edat Mitjana. Malgrat que cal suposar que als inicis del poblament medieval del terme, el tipus d'hàbitat devia ser predominantment dispers, no es pot negar la tendència a la concentració d'hàbitat sobre dos dels turons veïns de Vilobí i Bellver. Salvador Llorac argumenta el topònim Bellver com a procedent del llatí 'pulcro videre' o 'bellum videre', és a dir, lloc de bona vista o bella vista (LLORAC, 1991:117-118). Si bé quan parlavem del nucli urbà de Vilobí es justificava la concentració d'aquell turó tenint com a punt de referència l'existència d'una fortalesa o castell que oferiria protecció; en el cas de Bellver cal pensar que en principi, en aquest turó tan sols devia existir una major concentració de masos i cases que a la resta del terme, aprofitant l'elevació del terreny. Com a cases històriques coneixem l'existència de la casa de Cal Miret, que ocupava la part superior del turó, i la de Cal Romeu. L'any 1729, a la relació del delme pagat a la Pia Almoina, comptem a més a més amb les cases de Jaume Rafeques de Bellver, la casa puiona de Bellver i la casa Claramunt de Bellver. Aquest grup de cases, devien agruparse entorn a la de Cal Miret, que ocupava la part superior del turó. Aquesta situació degué mantenir-se fins a finals del segle XIX, en què segurament degut a l'explotació intensiva de la vinya, i a l'explotació industrial de les guixeres, la població augmentà considerablement, convertint-se en un nucli semi-urbà. El nucli anà creixent en direcció a llevant, arrivant a l'actual Plaça de la Cooperativa. Aquest edifici, juntament amb el seguit de cases que composen el carrer cooperativa, es construïren durant la dècada de 1920. Malgrat tot, no va ser fins a la dècada dels anys vuitanta quan el nucli creixé considerablement en direcció a la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-rubí. La proximitat a la vila de Vilafranca, la facilitat de transports, així com el preu més barat del sòl, han fet del turó del barri de Bellver un lloc adient pel creixement urbanístic. | 41.3942500,1.6572400 | 387746 | 4583394 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||
| 73072 | Pou de Cal Musons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-musons | XVIII-XIX | Caldria fer un esforç de conservació, ja que es tracta de l'únic pou de pedra conservat al terme. | Antic pou ubicat al costat de la casa anomenada de Cal Mussons, dins el nucli urbà del barri de Bellver. Es tracta d'una estructura construïda en pedra, consistent en un un espai circular excavat verticalment al terra, d'uns 150 cm de diàmetre, recobert exteriorment per un mur de paredat irregular fet amb carreus de pedra units amb morter. del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. A la superfície l'estructura del pou consisteix en una prolongació de la part inferior, resultant un mur circular de pedra i morter que envolta la boca del pou, fins una alçada variable. El gruix d'aquesta paret és de 20 cm, sent l'alçada molt variable, ja que el pou es troba construït aprofitant el pendent d'el turó de Bellver, i d'altra banda, alguns trams han caigut, resultant imposible esbrinar fins a quina alçada pujava originalment. L'alçada màxima conservada és de 60 cm. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. | 08304-86 | Barri de Bellver, davant de Cal Musons. Carrer Noguer, nº3 (08735 Vilobí del Penedès) | Es tracta amb seguretat d'un dels pous més antics del terme, podent ubicar-lo cronològicament als segles XVIII o XIX. Cal pensar que aquest pou pertanyia als propietaris de la casa del Cal Musons, sent un pou d'ús privat. Va ser utilitzat fins la dècada de 1950, quan va ser abandonat, degradant-se i caient ràpidament. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73072-foto-08304-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||
| 73073 | Ca la Quitèria de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quiteria-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular construït entre mitjeres i cobert a dues aigües a la part central, deixant una superfície plana a la banda de l'entrada principal sobre la qual es disposa un petit terrat. Es troba construït en maó i arrebossat en ciment. La façana principal s'ha pintat en color groguenc i s'han practicat incisions horitzontals a la planta baixa, i horitzontals i verticals a la resta de l'edifici imitant carreus rectangulars. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada al Nord i integrada en la xarxa urbana de carrers del nucli antic de Vilobí. La façana principal s'obre a la planta baixa amb una porta ubicada a la banda de migdia, i un seguit de tres finestres quadrangulars sense cap decoració afegida. Es tracta d'una porta i unes finestres fruit d'una reforma posterior de la casa, ja que no segueixen la línia ni l'estil decoratiu general de la casa. Al primer pis s'obre una finestra balconera al mig de l'edifici, que sobresurt a l'exterior amb un balcó format per peanya i reixa. A Ambdós costat s'obren dues finestres quadrangulars. La decoració d'aquest conjunt consisteix en un ressortit en forma de teuladet inclinat, que finalitza als laterals de les finestres en un cul de llàntia. A la planta de les golfes s'obren tres sèries de dos, tres i dos finestretes quadrangulars, també cobertes amb aquest ressortit, que en aquest cas és pla, però finalitza igualment en dos culs de llàntia als laterals. Sobre les golfes es situa un petit terrat protegit per una barana. Es tracta d'una barana molt senzilla, amb les brèndoles unides creant un espai el·líptic entre brèndola i brèndola. Sota aquesta barana es situa una cornisa, sota la qual s'han col·locat un seguit de modillons, | 08304-87 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. c/Major, nº1 (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construït entre la dècada del 1920-1930 com a vivenda particular, aviat va ser conegut pel sobrenom de la seva propietària. Ha patit nombroses reformes interiors, i també reformes en les obertures de la planta baixa. | 41.3890300,1.6611100 | 388061 | 4582809 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es troba inclòs dins el Catàleg de monuments i Conjunts històrico- artístics de Catalunya del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, en una fitxa de conjunt d'elements urbans amb el nom de arquitectura del nucli de Vilobí del Penedés | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||||||
| 73075 | Capella de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | La família Cols s'ocupa actualment del seu manteniment. | Edifici de planta rectangular amb absis recte, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en mur de paredat comú, l'edifici es troba arrebossat amb morter, conservant-se en alguns trams en molt mal estat. L'orientació de l'edifici es fa amb l'absis al Nord, i la façana principal a Migidia. La façana principal forma part del mur que tanca perimetralment la finca de Cal Jan Pau. Aquesta façana s'ha obert amb un portal de mig punt sense cap decoració fet amb dovelles de pedra. Actualment aquesta façana dona a la plaça de Bellver, que possiblement ha estat rebaixada de nivell, doncs el portal d'accés a l'església queda elevat uns 25 cm. sobre el nivell de la vorera. Sobre el portal es conserva un ull de bou molt senzill sense cap decoració. Sobre el carener destaca un petit campanar d'espadanya molt senzill. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana Nord on també s'ha obert un portal d'entrada. Es tracta d'un portal de mig punt adovellat amb doble arquivolta, realitzat amb dovelles de gran tamany que recauen sobre dues impostes (possiblement carreus reutilitzats d'altre edifici més antic) i dues columnes possiblement també reutilitzades. A les dovelles hi consta la data de 1790 i un grafiti amb les paraules “Paulus Miret” i l'escut de Vilobí. Interiorment l'edifici va patir greus seqüeles durant la Guerra Civil (1936-1939) i ha estat restaurat recentment. Destaca l'embigat de fusta interior, i un cor ubicat a la banda nord amb barana de fusta i escala de cargol. El retaule que el presideix és dedicat a Sant Andreu. Es tracta d'un retaule policromat d'estil barroc, procedent d'una altra capella familiar ubicada a Vilafranca del Penedés. | 08304-89 | Barri de Bellver. Pl. de l'esglèsia (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici actual data possiblement del segle XVIII, podent ser considerada la data de 1790 com la data de construcció. Malgrat tot, les notícies sobre la capella de Sant Pere són més antigues i es remunten al 1421. Cal pensar que l'edifici actual, de factura molt senzilla, va ser construït sobre les restes d'una antiga capella del segle XIV o XV. Cal pensar que per la construcció del nou edifici es reaprofitaren alguns elements anteriors com és el cas del portal de la façana Nord. | 41.3945500,1.6573800 | 387758 | 4583427 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73075-foto-08304-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73075-foto-08304-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73075-foto-08304-89-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'interior de l'edifici es conserva una petita col·lecció de missals amb cobertes de nacar, i un banc de fusta que es va salvar de la crema del 1936 | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 | |||||||
| 73079 | Conjunt industrial Vilobigyps S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-industrial-vilobigyps-sa | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | s.XX | Caldria algun tipus d'actuació de consolidació, ja que l'abandonament dels edificis contribuirà a la seva ràpida degradació. | Conjunt industrial format per tres grans fàbriques destinades a la producció industrial de guix ubicades a migidia del terme de Vilobí, entre el turó del Bosc de la Coma i el de Cal Baró, pròxim al pèlag D o pèlag Nou. Es tracta de tres grans estructures arquitectòniques de formigó envoltades per una reixa que tenca perimetralment el conjunt, creant un espai destinat a usos industrials. | 08304-93 | Les Guixeres de Dalt (08735 Vilobí del Penedès) | Durant el segle XX la indústria del guix anà prosperant molt degut a l'augment de la construcció. Fins al 1940 eren moltes les petites fabriquetes de guix que hi havia al terme. Aquestes, poc a poc van anar patint un procés de concentració fins que a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, es van fusionar en quatre grans fàbriques. Cadascuna d'elles tenia en exclusiva l'explotació d'una cantera. Així, el pèlag anomenat Torrello era explotat per l'empresa Mirabent S.L. El pèlag de la Coma era explotat per Yesera de Vilobí. El pèlag Montserrat, era explotat per l'empresa Roig i Moratal S.L. I el pèlag anomenat La Nueva, era explotat per l'empresa Ines Domènech. Algunes d'aquestes fàbriques tenien el pèlag arrendat, d'altres el tenien en propietat. Cap al 1960 es va produir una nova fusió, donant com a resultat dues empreses anomenades Yesos de Vilobí i Gyps S.A. Aquestes dues empreses es van tornar a fusionar l'any 1967 en una gran firma anomenada Vilovigyps, S.A. , propietat d'una empresa britànica, que agrupava altres explotacions guixeres de Catalunya i Espanya com la de Santa Maria de Montbuí (Anoia) i Sorbes (Almeria). Fins aquests moments el procés de fabricació del guix era encara molt artesanal a base de forns de llenys. Va ser en aquests moments (1966) quna es van introduir els forns rotatius. Aquesta empresa va funcionar fins els anys noranta, en què va ser tancada definitivament. Donava feina a unes 85 persones, i fabricava una variada gamma de productes destinats a paraments interiors, ornamentació, escultura, fabricació de motlles, guix de pintor, coles, adobs per l'agricultura etc... L'empresa encarregada de la seva explotació era Vilovigyps S.A., que el 1993 es converteix en Iberplaco S.A. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres de guix. Aquest any, l'explotació del guix s'abandona i els edificis industrials es tenquen. | 41.3843800,1.6546200 | 387510 | 4582302 | 1967 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73079-foto-08304-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdeenbro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml