Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72991 | Torrent dels Llacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-llacs | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí d'Oest a Est. Neix a la partida del Corral Nou, i discorre per la plana situada entre els dos turons de Bellver i de Vilobí, passant al peu del nucli de Vilobí, concretament an costat de l'església parroquial i l'Ajuntament, on es canalitza, per seguir per la partida dels Baus, i desgussa finalment a la riera de Vilobí a l'alçada de la partida de Vallformosa, just al costat de la carretera BV-2127, al punt ubicat entre l'antiga església de Vallfomosa i la masia de la Sala. Es tracta d'un torrent que només aporta cabdal en èpoques de plujes -primavera i tardor-. La vegetació que l'envolta a les zones no canalitzades, especialment el primer tram és el jonc, la vimetera i la canya. | 08304-5 | Des de la Rovira Roja, en direcció a Vilobí fins el Barri de la Font | 41.3914100,1.6548000 | 387537 | 4583082 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72991-foto-08304-5-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 72992 | Torrent de La Planota o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-planota-o-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs de caràcter irregular que travessa la meitat del terme de Vilobí per les partides de Corral Nou i els Baus, des del N-O en diracció a S-E. Aquest torrent neix a la partida de Corral Nou, i discorre per tota la plana fins desguassar a la riera de Vilobí a l'alçada del camí de Grabuac. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma ocasional l'alber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-6 | Des dels Tres Termes, travessant la partida de Corral Nou i el Barri de la Font fins Vallformosa | 41.3989000,1.6552400 | 387587 | 4583913 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També és anomenat torrent de la Planota per travessar molt a prop del bosc de la Planota. L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 72993 | Riera de Vilobí o de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilobi-o-de-llitra | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter regular que travessa el terme de Vilobí de Nord a Sud. La riera neix al terme de guardiola de Font-rubí, atravessant el bosc de les Graus i entrant ela terme a l'alçada de Cal Divino, discorre llavors en direcció a la partida de Vallformosa, travessant sota un pont la carretera B-2127 de Vilafranca a Guardiola, i passant al costat de l'antiga església de Vallformosa, per desguassar al riu Foix en terme de Pacs. És tracta del curs fluvial de més importància del terme, l'únic que aporta cabdal de forma contínua tot l'any. Rep a l'est el torrent de Cal Cotoliu o dels Pujols, i a l'oest el torrent de Bellver i el torrent dels Llacs que passa pel nucli de Vilobí. El seu interés natural bé donat per ser l'única àrea que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de migdia, a l'alçada de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, la riera de Vilobí, és especialment interessant pel poblament d'amfibis: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits. | 08304-7 | Des de Les Graus, travessa el Pla de Vallformosa fins a Pacs | L'any 1072, aquesta riera apareix anomenada en una venda feta per Miró Odonis al comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell d'un alou situat al terme d'Olèrdola, lloc de la Bleda, el qual diu que afronta a orient i migdia amb el riu 'Vitram'. Aquest topònim segurament indica lloc d'aigües clares. (LLORAC, 1991:32). | 41.3791100,1.6740500 | 389126 | 4581691 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És anomenada també riera de Llitrà o de Vallformosa. També era coneguda antigament com a riera Gran, de les Graus, o de la Maçana | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 72994 | Torrent de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-mayol | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | El torren ha estat convertit en rasa | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí de N-O a Sud. Neix al peu del Bosc de Ca l'Olivella, travessant la plana de les Clotes, prop de les casa de Can Fontanals, i el Pla de Can Mayol, en direcció a la casa de Cal Mayol, i fins al terme de Pacs. Es tracta d'un petit torrent que aporta cabdal només en èpoques de plujes abundants. Recentment a quest torrent ha estat acondicionat i convertit en rasa. La vegetació és escassa, predominant als voltants el jonc, la vimetera i la canya. El seu interès com a espai natural és escàs. | 08304-8 | Des de la partida de les Clotes fins als plans de Cal Mayol | 41.3727900,1.6659000 | 388433 | 4581000 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 72995 | Torrent dels Pujols o de Can Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-pujols-o-de-can-cotoliu | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el cantó Est del terme de Vilobí, discorrent de N-E a Sud. El torrent neix al terme de Guardiola de Font-Rubí, entrant al terme per la partida dels Pujols, al costat de la casa de Can Cotoliu, en direcció a la partida de les tres Puntes, travessant de forma canalitzada la carretera BV-2127, fins a desguassar a la Riera de Vilobí a la partida de L'albonar. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma esporàdica l'àlber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-9 | Partida dels Pujols fins a la riera de Vilobí | 41.3813800,1.6902800 | 390487 | 4581923 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent també rep el nom de torrent de Can Cotoliu, per discorrer al costat de la casa de dit nom. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73001 | Carrerada de Vilafranca a La Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-vilafranca-a-la-llacuna | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Alguns trams d'aquesta carrerada han estat asfaltats i són utilitzats com a camins secundaris pels veïns de la zona | Antic camí que conduïa de Vilafranca del Penedès a La Llacuna, passant per Guardiola de Font-Rubí, i travessant el terme de Vilobí del Penedès. La carrerada comença a la confluència de la carretera B-2127, a l'alçada de la Masia de la Sala, i recorre tot el terme de en direcció a ponent fins a la Fassina Vella. A partir d'aquesta casa, el marge dret pertany a Guardiola de Font-Rubí i el marge esquerre a Vilobí. Es tracta d'un camí en part de terra, i en part asfaltat, d'uns 2,5 m. d'amplada de mitjana. Actualment aquest camí és de terra fins al Barri de la Font a partir del qual queda asfaltat fins a la Fassina Vella. Travessa el bosc de la Planota. Al terme de Vilobí finalitza a l'alçada de Cal Farinas. | 08304-15 | Des del Pla de Vallformosa fins els Tres Termes | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència del 'camí reial que de la vila de la Llacuna va a parar a Vilafranca. Dit camí es deixa en arribar a la masia de la Saleta' (LLORAC, 1991:101) Aquest antic camí ramader és un dels més antics del Penedès. S'anomenava també Via Mercadera, ja que durant segles va servir als mercaders i als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. | 41.3872300,1.6749900 | 389218 | 4582592 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73001-foto-08304-15-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rovira i Miralles, al seu estudi sobre les carrerades al Penedès, confirmen l'existència d'un antic corral anomenat Corral Nou, l'any 1860, i que era utilitzat pels pastors que duien ramats per la carrerada de La Llacuna. Aquest corral es trobava a la partida anomanda Corral Nou de Vilobí del Penedès, a la qual segurament dóna nom. (ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F,1999:60) | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||
| 73002 | Carrerada de Guardiola a les Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-guardiola-a-les-cabanyes | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Branc de carrerada que feien servir els pastors que venien per la carretera de Vilanova i travessaven Vilafranca per anar a trobar la carrerada de la Llacuna, travessant part del terme de Vilobí del Penedès. Es tracta d'un camí d'uns quatre metres d'amplada, que s'inicia a la zona de la font de l'Albonar, en el límit entre Les Cabanyes i Vilobí del Penedès, i continua en direcció Nord, travessant la partida coneguda com les Tres Puntes, i continua a través de la dels Pujols en direcció a Guardiola de Font-Rubí. La llargada d'aquesta carrerada al terme de Vilobí és d'uns dos kilòmetres. Durant tot el traçat, el cantó esquerre pertany al terme de Vilobí, mentre que el cantó dret, pertany fins a la casa de les Tres Puntes al terme de les Cabanyes, i des d'aquí fins al final al terme de Guardiola de Font-Rubí. | 08304-16 | Des dels pujols de Can Cotoliu fins el Camp del Comte Moi | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència d'una zona que : 'entra al camí reial que de Sant Joan de Conilles va a Vilafranca. ' (LLORAC, 1991:101) | 41.3848500,1.6922600 | 390658 | 4582306 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73002-foto-08304-16-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||
| 73004 | Antiga casa del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-comu | AA.DD. (1986) Museu de Geologia i del Guix. Col·lecció Rovira Sendrós. Vilobí del Penedès. | s.XIX | Caldria una adeqüació i un pla de consolidació de l'edifici | Edifici de planta rectangular amb coberta plana, construït en parament irregular, arrebossat i pintat de color blanc. La part inferior de l'edifici, fins a l'alçada d'uns 40 cm. s'ha disposat un sòcol de ciment sense pintar. Consta de planta baixa, primer i segon pis. Sobre el segon pis es disposa un terrat, protegit amb una barana decorativa. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer on es troba ubicat. A la planta baixa es diposen dues portes rectangulars com a obertures. La situació de les portes és als laterals, quedant al centre de l'edifici una pinestra quadrangular, protegida per una reixa. La porta d'accés a l'edifici sembla ser la del cantó de llevant, que també es troba protegida per una reixa. Al primer pis s'obren dos balcons, amb la llosana o peanya, molt malmesa, pràcticament inexistent, i amb una barana de ferro també molt malmesa. Al segon pis es repeteix l'esquema d'obertures, igulament molt malmeses. La barana que protegeix l'espai del terrat es formada a base de petites columnetes de base quadrangular, on s'intercalen tres cossos en forma semicircular, dos a les cantonades i un al mig. Actualment manca d'edificis adossats. La façana posterior de l'edifici es troba encarada al Nord. S'obre amb tres balcons – tres al primer pis i tres al segon- que romanen unificats amb una sola peanys i reixa. Sent aquestes últimes de gran llargaria i extenent-se al llarg de tota la façana. Malgrat poder comptar també amb un terrat, la barana manca de qualsevol tipus de decoració. | 08304-18 | Nucli urbà de Vilobí. Carrer del Jardí, nº 1 (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construit a finals del segle XIX al solar antigament ocupat per la capella de la Mare de Déu dels Àngels. Aquesta capella fou enderrocada l'any 1859 i l'estat es va apropiar del terreny. En aquells moments hi hagúe una forta discussió entre el rector de la parròquia i el cosisitori per la possessió dels terrenys, segons consta en una carta del 1863, en la qual es diu que el poble s'apoderà de les claus i la campana que es conservava de l'antiga església. L'actual edifici es devia construir a finals del segle XIX, i funcionà com a Casa del Comú fins el 1990, anys en què es va construir el nou Ajuntament. . L'edifici ha partit nombroses modificacions. Aquests últims anys ha estast utilitzat com a oficina de correus. Actualment es troba en desús i en força mal estat de conservació. | 41.3894600,1.6620900 | 388143 | 4582856 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73004-foto-08304-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||
| 73019 | Pergamí de l'any 977 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-977 | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MIQUEL ROSELL F. Pbro. (1945). Liber Feudorum maior. Vol I. Barcelona. UDINA MARTORELL F. (1951) El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona.</p> | s.X | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, al fons de la Cancilleria Reial, es conserva un document datat l'any 997 on es testimonia un judici celebrat davant el comte Borrell de Barcelona, pel qual Bonfill hagué d'abandonar unes terres que deia posseir al lloc de Vallformosa. En aquest judici vàren testimoniar quaranta-nou persones, (caps de casa o focs) que habitaven a la zona, i que segons el document residien des de feia més de trenta anys, per tant podien ser considerades propietàries de les terres que cultivaven. Es tracta doncs d'un document singular mitjançant el qual es pot coneixer qui eren els habitants de Vilobí a finals del segle X. Per la importància del document s'han cregut necessari transcriure'l: ' En judici Borell, comte; i Guadall, vescomte; els jutges Guifré i Audesind; i en presència de Tatefred, Oliba, bonall, Guifré, Crispí sacerdot, Quintila levita, Radulf, Savaric, Todegill i altres prohoms que hi eren presents, a petició de Bonfill, que és procurador de l'anomenat príncep. Reconec, jo, bonfill, i a la vegada deixo al vostre judici el que vaig demanar als habitants de 'Vallefermonsa', quan vaig dir que tot el que tenen de terres, vinyes, edificis, garrigues, boscos ho tenien injustament perquè el dit lloc de Vallformosa, junt amb el seu terme, havia de ser del meu senyor, l'abans anomenat príncep, per drets del seu pare Sunyer, comte, que estigui a la glòria, quan els habitants de l'esmentada vall, amb les seves respostes, digueren que ells no posseïen la dita vall amb els seus termes injustament, ja que feia 30 anys i més que tenen dit lloc amb el seu terme com a cosa pròpia d'ells o dels seus predecessors, que ja han mort, i aquests són els noms dels habitants de l'esmentada vall: Tudilla, dona amb els seus hereus; Fruila; Eldovigi, sacerdot; Todaleg; Sunifred; Durable; Modari; Ferriol; Quintilla; Esteve; Eldrand amb els seus; Guidiscle; Recosind; Adrover; Immila; Plàcid; Asinari amb els seus hereus; Elies, Sendered; Gigila; Remese; Daniel; Desideri; Elperic; Argesinda amv els seus; Fedanci; Llandric amb els seus hereus; Agela amb els seus hereus; Ranovigia; Devota; Gontes dona amb els seus hereus; Ermesinda amb els seus hereus; Boso; Felmir; Daniel; Ansileu; Ferriol; Esteve; Todemon; Galliceni amb els seus hereus; excepte l'alou de Crispí sacerdot i de Quintila i de Novília, dona, i Bella, dona. Sobre el que vosaltres, els esmentats jutges, a mi bonfill, em pogueu interrogar si podia provar que la vall havia de ser del nostre senyor comte, per alguna raó o bé no, jo, Bonfill, en totes les coses en reconec i deixo sobre l'esmentada vall amb el seu terme, pel que fa als drets del meu senyor, perquè no puc provar ni ara ni mai d'on ha de ser la predita vall i el seu terme dels abans esmentats habitants o de qualsevol altra persona que hi tingui alguna cosa, que no pas del comte Borrell, el meu senyor, o de qualsevol altre home, que injustament o al marge de la llei els havia demanat; per això que dic, de veritat i amb justícia ho reconec i ho deixo al vostre judici. Feta la confessió i reconeixement el 17 de les calendes d'abril de l'any 23 del regnat del rei Lotari, fill del rei Lluís. Signatura de Bonfill, que sóc procurador de l'esmentat meu senyor. Aquest reconeixement i deixa e fet. Signa: Eizo. Signa: Tortosí, Gotmar, Folquer sacer, dd; Duran, prevere, ss.Signa:Teudoric.Signa: Recosind. Signa: Galí. Signa: Ratafred. Signa; Audesind,ss. Signa: Guifré,ss. Signa: Borrell, comte, que confirmo que aquest alou sigui franc. Eldovigi, sacer, que aquest reconeixmement i confessió vaig escriure i subscriure el dia i any abans esmentat. (LLORAC,1990:80-81)</p> | 08304-33 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/Almogàvers, 77 (08018 Barcelona) | <p>La importància del document radica en el fet de què són molt pocs els municipis que poden comptar amb un document de tal antiguitat i on es pugui conéixer amb tant detall qui era la població del terme en èpoques tan remotes. El context històric en el qual es produeix aquest pergamí està lligat als avatars socials i polítics propis de finals del segle X, i que han estat catalogats per historiadors com Gui Bois, Pierre Bonaissie o Josep Maria Salrach de Revolució Feudal. A finals del segle X, bona part de les terres de Catalunya han estat repoblades per pagesos lliures que han roturat terres verges i han fet aflorar nous masos i terres de conreu. Aquestes terres han estat en gran majoria captades pel sistema conegut com “aprissió”, mitjançant el qual els pagesos pasaven a ser propietaris de les terres que havien roturat si les havien conreuat un mínim de trenta anys. Es tractava doncs d'alous lliures. En aquest context els grans propietaris feudals tracten a finals del segle X d'apoderar-se d'aquests alous. Són nombrosos els judicis que es celebren en aquestes dates, en les quals, els pagesos apel·len a la justícia comtal defensant-se dels senyors locals que volen pendre'ls les terres. En aquests judicis tracten de demostrar mitjançant testimonis que resideixen en les seves terres des de fa més de trenta anys, a fi de poder demostrar que els pertanyen.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 977 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'original es troba localitzat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Carpeta 4. Cancilleria Borrell II, núms. 1 al 74. Extra inventario de Borrell II. 1. Pergamí núm.14. Mides 219x 544 mm. Ben conservat. Escriptura comtal del segle X amb reminiscències visigòtiques. La importància del document radica en el fet de què són molt pocs els municipis que poden comptar amb un document de tal antiguitat i on es pugui conéixer amb tant detall qui era la població del terme en èpoques tan remotes. El document ha estat publicat per: Miquel, F. L.F.M. I, doc. Núm.320. Udina, F/A.C. de B. Doc. Núm.181 Llorac S. 1989: Sant Martí Sarroca, pòsit del Temps. Pp.285-286. Catalunya Romànica. El Bages. Vol XI. Pàg. 24 (està col·locat en un indret que no li correspon) | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||
| 73021 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XVII-XXI | L'arxiu històric comarcal de Vilafranca del Penedès conté fons relacionats amb Vilobí del Penedès al fons gràfic, amb capbreus i altra documentació, i al fons gràfic, que inclou fotogràfies i pel·lícules. | 08304-35 | Arxiu Històric Comarcal de vilafranca del Penedès. Avda. Europa, 6 (08720 Vilafranca del Penedès) | El fons històric de l'Arxiu de Vilafranca, es troba recollit i organitzat com a arxiu històric des de principis del segle XX, i recull bàsicament fons de caire notarial i eclesiàstic. Actualment forma part de la xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. La col·lecció de fotografies que conformen el fons gràfic es tracta en realitat d'un conjunt de còpies dels originals. Les fotografies originals va ser recollides de forma conjunta a l'Ajuntament de Vilobí arran d'una exposició organitzada per una festa Major a mitjans dels anys noranta. Aprofitant aquesta concentració, des de l'Arxiu històric de Vilafranca es van fer còpies que van ser incorporades a l'àlbum de fotografies de la comarca, juntament amb les d'altres poblacions. El film sobre el treball del guix, va ser gravat l'any 1983 també a iniciativa de l'Arxiu Històric Comarcal. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més cal tenir present l'existència d'un Fons Registral a l'Arxiu de Vilafranca, que compta amb un apartat anomenat Ofici i comptadoria d'Hipoteques, que avarca els anys 1768-1862, on també podríem trobar referències documentals sobre Vilobí del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||
| 73024 | Fons documental de l'Ajuntament de Vilobí del Penedés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-vilobi-del-penedes | XIX-XX | <p>Fons documental format per un total de 485 caixes emplaçades als baixos de l'actual edifici de l'Ajuntament de Vilobí. La descripció del fons documental és com segueix: 1. Adminsitració General (1902-2000) Agrupa documentació del terme municipal general. Organs de govern, alcaldia, Secretaria, Serveis Jurídics, Personal, Correspondència. 2. Hisenda (1881-2000) Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitatm Juntes i Comissions, Fàbrica de moneda 3. Proveïments (1940-1999) Aigües, fonts i safeig, control de proveïments. Juntes i comissions municipals. Transport públic. 4. Beneficència i assistència social (1939-1999) Centres assistencials. Atenció als refugiats i orfes de guerra. Assitència social. Actuacions contra l'atur laboral. Juntes i comissions. 5. Sanitat (1902-1998) Cementiri i serveis fúnebres. Inspecció sanitària. Personal facultatiu. Centres sanitaris municipals. 6. Obra i urbanisme (1919-2000) Planejament i gestió urbanística. Obres municipals. Construcció i manteniment. Obres particulars. Activitats classificades i obertura d'establiments. Promoció de l'habitatge. Juntes i comissions municipals. 7. Seguretat Pública (1898-1994) Guardes jurats. Juntes i comissions municipals. Protecció civil. 8. Serveis militarsa (1909-2001) Quintes, allistaments, lleves forçoses. Bens subjextes a requisa militar. Prestació social substitutòria. 9. Pobalció (1880-1998) Estadístiques generals de població. Censos. Padró municipal d'habitatges. Junta local del cens de població 10. Eleccions (1945-2000) Eleccions municipals. Eleccions al parlament de Catalunya. Eleccions generals. Cort. Senat. Eleccions al Parlament Europeu. Referendums i plebiscits. Cens electoral. 11. Ensenyament (1902-2000) Ensenyament preescolar. Ensenyament primari. Juntes i comissions municipals. Ensenyament especial. 12. Cultura (1957-2000) Festa Major. Festes populars, Activitats i iniciatives culturals. Relacions amb entitats culturals. Servei municipal de català. Esports. Servei de juventut. Promoció Turística. 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (1962-1999) Censos agraris. Foment forestal. Juntes i comissions municiapls. Medi ambient. Representativitat agropecuària.</p> | 08304-38 | Ajuntament de Vilobí del Penedès. Pl. de la vila, 1 (08735 Vilobí del Penedes) | <p>Els origens del fons es remunten al 1902. El 2001 la Diputació de Barcelona va subvencionar l'ordenació i classificació actual.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73026 | Goigs de la Mare de Déu de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-vallformosa | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | XVIII-XX | Goigs cantants en alanbança a la Mare de Déu de Vallformosa. Existeixen diverses versions, de les quals actualment es manté una actualitzada i musicada l'any 1989 per Joan Maria Aragonès i Rebollar i que és tal com segueix: Vostra vida molt sortosa / cantarem amb alegria / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa / Aquella noble ambaixada / de l'arcàngel Gabriel / per ser de tots exalçada / fou tramesa des del cel / quina sort tan singular / per eixa vall tenebrosa / sigueu... / Els desterrats fills d'Eva / vostre auxili singular / esperaven a la terra / per tenir la llibertat / del pecat que els impedia // la posada més honrosa / sigueu... / La major felicitat / de les moltes que tinguéreu / fou aquella en què venguéreu / vostre fill molt estimat / Estols d'Àngels davallaren / en diada tan formosa / sigueu..../ Joia immensa bé us donaren / els tres Reis d'Orient / quan vau veure que adoraven / vostre Fill tan excel·lent/ presentant-vos moltes joies / amb voluntat fervorosa / sigueu..../ Fou la vostra Assumpció / singularíssima sort / doncs baixaren de l'alt port / els àngels en processó / per pujar-vos, oh Senyora, / amb corrandes molt gustosa / sigueu..../ Els malalts i atribolats / socorreu amb gran conhort / en totes necessitats/ sou auxili i segur port / a qui us reclama devot / socorreu ben amorosa / sigueu.../ Acabada la jornada / en eixa vall tenebrosa / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa. | 08304-40 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | La tradició de cantar els goigs a la Mare de Déu de Vallformosa es remunta amb seguretat al segle XVIII. La primera versió escrita que es conserva va ser impresa l'any 1800, i es conserven encara un bon nombre d'exemplars a l'Arxiu parroquial de Vilobí. Aquesta versió editada va ser vigent fins l'any 1989, en que amb motiu de les celebracions festives celebrades pel 55è aniversari de la inauguració de la nova església parroquial de Santa Maria de Vallformosa van ser actualitzats i musicats pel Sr. Joan M. Aragonès i Rebollar. Tradicionalment aquests goigs eren cantats en nombroses celebracions eucarístiques. Actualment només són cantats el dia de la Mare de Déu d'Agost. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||
| 73028 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa-0 | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XIX | Creu de terme de quatre braços monolítica, elaborada en pedra granítica i que reposa sobre una base formada per quatre graons superposats. L'inferior és una base circular d'un diàmetre de 110 cm. formada per un conjunt de 6 peces trapezoïdals unides al centre. Sobre aquest es col·loca una altra base octogonal de 70 cm. de diàmetre també formada per diverses peces. Sobre aquest es col·loca una altra base quadrangular de 50 x 50 x 30 cm d'alçada. Sobre aquesta s'aixeca l'últim graó també quadrangular de 40 x 40 x 20 cm. d'alçada, sobre el qual es col·loca directament la creu. Aquesta última és un sol bloc de pedra de 140 cm d'alçada x 60 cm d'amplada comptant com a única decoració afegida un petit rebaix que ressegueix el perímetre interior la creu. | 08304-42 | Nucli de Vilobí del Penedès. Crta. BV-2127 km. 5,5. | Malgrat que no es compta amb dades concretes sobre els seus orígens o la seva data de manufactura, cal pensar que es tracta d'una creu esculpida a finals dels segle XIX o principis del segle XX, potser en substitució d'alguna més antiga. També cal pensar en que la base de graons sobre la qual s'aixeca, especialment els dos inferiors (circular i octogonal) poden ser reaprofitats de la creu anterior. | 41.3888500,1.6683200 | 388663 | 4582780 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 73029 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-10 | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XV-XXI | La pedra del fust es troba molt erosionada | Creu de terme formada per la unió de dos elements dissociats (un fust i una base), corresponents a dues antigues creus de terme que han estat unificades modernament formant una sola creu, que ha estat col·locada en un dels extrems del terme, concretament al final del camí que va fins a Pacs, indicant per tant la partió amb aquest terme. Es tracta d'un fust circular de 28 cm d'ample x 110 cm d'alçada fet amb pedra granítica de color groguenc sense cap decoració. Compta amb diversos cops al fust que l'escapçalen, i la part superior ha estat completada amb ciment, a fi de crear una superfície plana. Sobre el fust s'ha col·locat una moderna creu de ferro de quatre braços molt senzilla. Aquest fust ha estat adossat i unificat mitjançant ciment amb un peu circular que reposa sobre una base quadrangular de 40 cm d'ample per 90 cm. d'alçada. Es tracta també d'una base monolítica, elaborada en pedra granítica grisosa i sense cap decoració afegida. | 08304-43 | Pla de Can Mayol (Camp d'aviació) | No es pot precisar amb exactitud l'origen d'aquesta creu, i més tenint en compte que és formada per dos elements de diferent procedència. Per la manufactura cal penar que el fust és més antic que la base. Podent ser el primer inclús d'origen baix medieval, mentre que la base seria més moderna, possiblement del segle XVIII o XIX. Tots dos elements que formen la creu han estat col·locats sobre un petit promontori a mà dreta de la carretera que va de Vilobí a Pacs. Just al final del terme de Vilobí. Malgrat tot, desconeixem la seva localització original, ni quan van ser fusionades. | 41.3718000,1.6723600 | 388972 | 4580882 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73029-foto-08304-43-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||
| 73051 | Pou comú de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-comu-de-bellver | s.XX | En desús | Antic pou ubicat sobre marge dret del camí que mena del Barri de Bellver al torrent dels Llacs, a uns 100 m. del Barri de Bellver. Es tracta d'una estructura formada per un espai circular excavat verticalment al terra, d'uns 150 cm de diàmetre, recobert exteriorment per un mur de paredat irregular fet amb carreus de pedra units amb morter. del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. A la superfície, l'estructura circular es converteix en una base quadrangular aixecada en maó. Les seves mides són 145 cm d'amplada x 145 cm de llargada x 56 cm d'alçada. A aquesta base s'adossen dos braços també quadrangualrs als laterals de 28 cm d'amplada x 28 cm de llargada x 220 cm d'alçada. Actualment el pou es troba en desús. | 08304-65 | Els Prats. A tocar del camí de Bellver, que surt del Barri de Bellver a Vilobí | Per la proximitat al barri de Bellver i per les indicacions obtingudes, cal pensar que es tractava del pou comunal que abastia d'aigua a la població de Bellver. Resulta molt dificil oferir una cronologia, però cal pensar que l'estructura del pou, que connecta directament amb la mina d'aigua es remunta possiblement als selge XVIII o XIX. D'altra banda, la base quadrangular de maó que el recobreix podria ser molt més moderna, possiblement del 1915-1920 com molts dels pous i sínies del terme. | 41.3936700,1.6518700 | 387296 | 4583336 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 73052 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2 | XVIII-XIX | Al no comptar amb cap protecció corre el perill de despareixer | Fita de límit de terme que indica la partió entre els termes de Guardiola de Font-Rubí i Vilobí del Penedés. Es tracta d'un carreu rectangular elaborat en pedra granítica de color groguenc de 60 cm d'alçada x 25 cm d'amplada i 25 cm llargada. La ubicació d'aquesta fita era a l'antiga carrerada de Guardiola de Font-Rubí a les Cabanyes. Manca de qualsevol tipus de decoració o senyalització que la individualitzi. | 08304-66 | Camí de Grabuac | 41.3905800,1.6765700 | 389356 | 4582962 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73052-foto-08304-66-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||
| 73053 | Festa Major de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilobi | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Celebrada el diumenge després de Sant Roc (16 d'Agost), copatró del poble, encara que actualment el dia principal de festa és el dilluns següent. L'estructura festiva ha variat poc al llarg del temps, i s'organitza en torn a una missa, que anteriorment es celebrava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, i ara es celebra a la nova parròquia, seguida d'un ball popular a la plaça Major de Vilobí. A la tarda, després del dinar es continuava amb el ball fins ben entrada la nit. Segons informació oral procedent del Sr. Josep Musons el primer ball de la festa major,(una espècie de pas doble) era ballat pels administradors de la festa de l'any anterior que acabaven el seu mandat i els adminsitradors de la festa d'aquell any que entraven. Com a premi pel seu treball, aquests últims entregaven una garlanda de pa als antics. Salvador Llorac també menciona l'existència d'un antic ball de garlandes actualment perdut (LLORAC, 1991:167) que ben bé podria tractar-se del mateix. | 08304-67 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès | Oralment la festa Major de Vilobí pot documentar-se des de principis del segle XX. La seva estructura i actes han variat molt poc al llarg del temps, girant en torn a una missa solemne i el ball popular. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73054 | Festa Major de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Segons informació oral facilitada per la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, de Bellver, la festa de Sant Pere sempre començava amb una missa a la capella de Sant Pere de Bellver. Aquest dia era l'únic que la família propietària de l'esglesiola, permetia l'entrada d'altres persones a la capella. El reduït espai d'aquesta capella, feia que bona part de la gent del Barri de Bellver que hi anava es quedessin fora, a l'espai de la plaça. Després de la missa es feia el ball, que ja des del 1927 (amb anterioritat no s'han pogut recollir testimonis orals) es feia dins l'edifici de la Cooperativa de Bellver. Després la gent tornava a dinar a casa seva, i a la tarda continuava el ball al mateix edifici. Actualment la missa es celebra a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa a Vilobí, i el ball de la tarda-nit es continua fet a l'edifici de la Cooperativa. La festivitat es celebra el dia de Sant Pere (29 de juny) | 08304-68 | Barri de Beller | Oralment la festivitat de Sant Pere com a festa major del barri de Bellver pot remuntar-se a principis del segle XX. Ni l'estructura de la festa ni els seus actes han variat considerablement, a excepció del lloc on antigament es celebrava el ball, que devia ser sens dubte la plaça de l'església. Amb la construcció de l'edifici de la cooperativa, aquest va passar a ser el lloc habitual on es celebraven els actes festius del barri. La participació actual es limita als veïns del barri de Sant Pere i alguns de Vilobí. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrque | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73055 | Festa de les Guixeres de Dalt i de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-guixeres-de-dalt-i-de-baix | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Festivitat celebrada la segona setmana de juny (Sant Antoni de Pàdua). Els actes festius són de caràcter purament lúdic i es limiten a un dinar popular, alguns actes festius a la tarde i ball. L'organització corre a càrrec de l'Associació de veïns del barri de les Guixeres. | 08304-69 | Barri de les Guixeres | L'origen d'aquesta festivitat es remunta a mitjans dels anys vuitanta, com a resultat de la iniciativa de l'associació de veïns del barri de les guixeres. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 73057 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-4 | Desapareguda | L'objectiu de la festa era la benedicció dels animals, malgrat que les protagonistes, almenys durant bona part del segle XX van ser les carrosses. El dia de celebració era el 17 de gener. Aquesta benedicció es realitzava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Segons informació oral procedent de la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, aquesta festivitat es celebrava ja a principis del segle XX, malgrat que el seu testimoni es remunta fins els anys 1925-1930. en aquestes dates, hi havia tres colles o bàndols (la de Bellver, la de Cal Valentí i la de Cal Donato). Tradicionalment, el grup de Bellver, era identificat amb els veïns de Bellver. El grup de Cal Valentí era identificat amb els veïns de Vilobí que participaven d'idees dretanes, i el grup de Cal Donato, s'identificava amb veïns de Vilobí que participaven d'idees d'esquerres. Cadascun dels grups feia una carrossa guarnida amb guirnaldes i orles i amb ella es dirigia a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Allà, després de la missa, les carrosses es passejaven i eren beneïdes. A continuació cadascuna de les carrosses es dirigia a la seva seu (la cooperativa de Bellver, la casa de Cal Valentí de Vilobí, i la casa de Cal Donato de Vilobí) i es bevia i es ballava. Amb posterioritat a la guerra aquesta tradició de diverses carrosses va ser abandonada, i només eren uns quants que es dirigien amb algun cavall i algun carruatge per ser beneïts després de la missa. La celebració també va canviar de lloc, passant a fer-se a la plaça que hi ha davant de la moderna església de Vallformosa. Poc a poc aquesta festivitat s'anà perdent, fins que a finals dels anys seixanta desaparegué per complert. | 08304-71 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat pot documentar-se de forma oral al terme de Vilobí des d'almenys principis del segle XX, la seva forma a anat variant progressivament, passant el protagonisme dels animals a les carrosses durant els anys trenta, i finalment de nou als animals durant els anys seixanta. A finals d'aquesta dècada, amb la desaparició del treball i la tracció animal, va desaparèixer definitivament. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73058 | Festa del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-4 | s.XX | Celebrada el dia 12 d'octubre. L'organitza l'associació de Veïns de la Plaça (nucli de Vilobí) i de la Font. La festa consisteix bàsicament en un dinar popular a base de productes a la brasa. L'objectiu de la festa és la celebració del final de la verema i alhora la conversió en un reclam turístic. | 08304-72 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat va començar a celebrar-se a finals dels anys vuitanta, i no guarda cap referència amb cap celebració anterior d'aquest tipus. Antigament, segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès, s'acostumava a realitzar un ball popular a l'acabar amb les feines de la verema. Però aquesta celebració no tenia data fixa, i es feia en funció de quan es consideraven acabades aquestes feines, variant considerablement d'un any a l'altre en funció de la climatologia. La festa actual té els seus origens en la voluntat de l'Associació de veïns del barri de la Plaça (Vilobí), iniciant-se la seva primera edició a finals dels anys vuitanta. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73059 | Cançó de les Llúcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | La recuperació de la festa ha estat efectada amb èxit i sembla arrelada en la població | El costum de cantar les Llúcies es du a terme el dia 13 de desembre per les nenes de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on les nenes, un cop reunides, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. La lletra de la cançó dels Nicolaus recollida per l'escola llebeig de Vilobí del Penedés és com segueix: Santa Llúcia, la bisbal tretze dies per Nadal. Baixeu, baixeu senyora, baixeu, baixeu de dalt. Baixeu panses i figues baixeu nous i olives per al dia de Nadal. Les campanes són enlaire el rellotge ja va fi, obriu bé les mans, senyores, que les llúcies són aquí. | 08304-73 | Vilobí del Penedés | Aquesta cantada popula es va fer de forma espontània fins a mitjans dels anys setanta. A partir d'aquesta data la tradició va anar caient poc a poc en desús. A mitjans dels anys vuitanta, la Sra.Montserrat Mata Gili, juntament amb una veïna, van proposar a les seves filles, que llavors tenien sis i set anys, de tornar-la a cantar. L'any següent es van anar afegint algunes nenes més, fins que poc a poc la tradició ha estat recuperada. A partir de l'any 1984 va ser l'escola llebeig de Vilobí del Penedès l'encarregada de la seva organització, la finalitat de recollir diners per les colònies de l'escola. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 73060 | Cançó dels Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-nicolaus | s.XX | El costum de cantar els Nicolaus es du a terme el dia 6 de desembre pels nens de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on els nens, un cop reunits, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. Al tractar-se d'un dia festiu (dia de la Constitució) els nens solen anar acompanyats dels pares. Malgrat tractar-se d'una tradició importada de Guardiola de Font-Rubí, la lletra ha estat adaptada de forma espontània pels nens de l'escola de Vilobí, introduïnt-se algunes variacions. El text original de Font-Rubí s'annexa entre parèntesis al costat: Sant Nicolau de la bandera, Tot allò de Jesucrist, la Fandingua i el porró (la padrina i el prió) tots covaven en el niu, ( tots cantaven en el niu) la Fandingua ja n'és morta, (la padrina) el porró encara es viu. (prió) Virolet Sant Pere Virolet Sant Pau la caputxeta al terra i el barret a dalt. Baixeu, baixeu, mestressa. Baixeu, baixeu de dalt que omplireu la cistelleta i us direm l'adeu-siau. Adéu-siau bona gent Proveïr-nos de cosetes, (Proveïr-nos de pessetes) de salut i pessetes (salut i cosetes) Fins l'any que ve (Fins l'altre any) si Déu ho vol. | 08304-74 | Vilobí del Penedés | Segons informació facilitada per la Sra. Neus Amat, directora de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès, aquesta cançó, juntament amb la tradició de cantar els Nicolaus, és originària de Guardiola de Font-Rubí. La implantació d'aquesta tradició a Vilobí, prové de la tradició similar de catar les Llúcies per les nenes el dia 13 de desembre. Aquesta tradició fou recuperada l'any 1984 i posteriorment adoptada i organitzada des de l'escola. Aquest fet compratiu va provocar que els nens també volguéssin tenir la seva cançó, per tant, cap al 1988, els mestres de l'escola van decidir adoptar la tradició dels Nicolaus, perquè els nens també tinguéssin la seva cançó. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73061 | Tradició remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-remeiera | Està desapareixent | La Sra. Rosa Marquès Vidal, veïna de Vilobí del Penedès, va fer memòria d'algun dels remeis tradicionals que la seva mare, la Sra. Rosa Vidal, aplicava per guarir algunes de les malalties dels seus veïns. Tots els seus remeis estaven basats en el coneixmenet profund i tradicional de les herbes i el medi en el qual vivia. El coneixement li havia trasmés de forma oral la seva mare, malgrat que era la seva padrina la que realment tenia fama de ser una gran remeiera i coneixer molts remeis tradicionals. Aquest tipus de servei ho aplicaven a tothom qui ho demanava de forma gratuïta. Els demandants no eren només veïns de Vilobí, sinó que sovint hi recorria gent d'altres municipis de l'entorn. Aquest tipus de coneixement s'havia trasmés entre les dones de la seva família, sent només elles les úniques de Vilobí que ho posseïen. A continuació es descriuen alguns dels remeis que la informant recordava. - Remei per treure l'aire (mal d'ossos, refredat i malestar general) En aquest cas la remeiera anava a casa del malalt i omplia un plat fondo amb aigua fins a la vora i la deixava reposar fins que estigués ben quieta (l'aigua). A continuació es presignava. Agafava aigua amb un setrill i roixava amb unes gotes al malalt tot resant. Durant aquest procés també era molt important dir explicitament el nom de la persona i el lloc on havia nascut. A cotinuació tirava tres gotes d'oli al plat amb aigua. Si les gotes d'aigua s'escampaven el pacient realment tenia el mal i s'havia de treure l'aire. El procés curatiu de treure l'aire consistia en tallar amb un ganivet les gotes d'oli escampades al plat d'aigua, i a continuació la remeiera sortia al carrer amb el plat i tot resant tirava l'aigua cap al darrera, expulsant el mal de casa. Al cap d'un parell de dies els malats notaven una millora. - Remei contra el Per guarir als nens afectats de s'agafa un grapat d'una planta. Es collien quatre o cinc branques i es deixaven sobre una pedra propera al lloc on s'havien collit. A continuació es collien quatre o cinc branques més i es col·locaven dins un saquet de roba que s'engaxava (normalment amb una agulla) a la roba del nen de tal manera que li fregava la pell. Al cap d'uns quants dies quan s'assecaven tant les herbes del saquet com les deixades sobre la pell, el mal es curava. - Remei contra els còlics dels nounats. Per aliviar els còlics infantils dels nounats es feia servir una planta anomenada (Cuombros), que antigament abundava en les zones rocalloses, normalment prop de les pedreres. Aquesta planta fa una flor semblant a un aglà. Aquesta mena d'aglà es xafava i es col·locava amb una cataplasma prop del melic del nen, aliviant els síntomes. - Guarir l'espatllat Normalment es deia que una persona tenia un 'espatllat' o estava 'espatllada' quan tenia mal de panxa, inapetència o sensació de basques. Per saber si s'estava o no 'espatllat', la nit de Sant Joan s'havien de collir dues canyes, o bé una canya que s'obria per la meitat. El malalt es col·locava les dues canyes en posició perpendicular al cos a l'alçada de la panxa. Un dels extrems havia de tocar la paret. Si s'estava 'Espatllat' es podia veure com aquestes dues canyes s'acostaven per l'extrem que quedava lliure i finalment es creuaven. Aquesta operació es repetia dos o tres dies fins que es tornava a tenir apetit. | 08304-75 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Marquès Vidal | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest tipus de tradició remeiera va ser aplicada per última vegada per la Sra. Rosa Vidal, la informant (Sra. Rosa Marquès Vidal) nomès ho havia vist aplicar o ho havia sentit explicar. (Cont. Descripció): - Remei contra el mal de collQuan es patia mal de coll es col·locava una 'pegat' o 'cataplasma' d'una herba anomenada rabanissa fins que es curava.- Remei contra el 'feel sobreexit' o inflamació de fetge.Aquest remei va ser explicat per la Sra. Pepita Marquès Guasch de Can Fontanals, a la qual la Sra. Rosa Vidal li havia aplicat de petita. Quan es diagnosticava en una criatura aquest tipus de mal calificat com a 'feel sobreixit', i que devia tractar-se d'algun tipus d'inflamació del fetge, es collia un tipus d'herba amb la cual es feia una infusió diària. Algunes de les fulles o branques d'aquesta herba es deixaven sense arrencar al lloc d'origen. Al pacient se li administrava aquesta infusió durant set dies seguits. Durant aquests set dies el pacient havia d'orinar a sobre del manoll d'herbes que havien quedat al lloc de recollida. Al cap de set dies de veure l'infusió i orinar, les herbes plantades s'havien assecat i el mal havia marxat. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 73062 | Costum per curar els herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-curar-els-herniats | Està desapareixent | Segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de la casa de Can Fontanals, fins als anys trenta al terme de Vilobí es mantenia -encara que molt malmesa- la tradició de guarir als nens herniats la nit de Sant Joan. Encara que ella personalment no ho va veure en persona, la seva mare i avia explicaven com per procedir a tal fi, la nit de Sant Joan portaven al nen al bosc, i a les dotze de la nit es procedia a obrir un roure amb una falca de ferro, un cop fet aixó, es procedia a pasar el nen d'una banda a l'altra pel mig del forat obert cantant la següent dita: : ' Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí te'l torno curat.' A continuació es feia una festa a la familia. La roba de la criatura amb la qual l'havien passat d'un costat a l'altra es deixava dins el forat. A continuació l'arbre es lligava amb una corda, i era condició imprescindible que l'arbre no es morís. En aquest cas la tradició explicava que el nen quedava guarit. | 08304-76 | Vilobí del Penedés | Informació facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73063 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-35 | MACARIO Romà (2003): Cent anys de Cant Coral a vilobí del Penedés. 1903-2003. Ed. Nexus. | La colla de Caramelles de Vilobí manté el costum de cantar cançons de caramelles la festivitat del Diumenge de Pasqua. Aquestes són cantades davant de la plaça de l'església parroquial a la sortida de missa i se segueix cantant per les cases dela població, davant d'algunes de les auls es fa una cantada, rebent a canvi, un obsequi, normalment un refrigeri. A continuació els caramellaires es tralladen per les masies i cases disperses del terme el furgonetes i cotxes. La colla sol portar una alta perxa i al capdemunt una cistella ben guarnida amb flors, flocs de cintes i picarols. Aquesta cistella, un cop feta la cantada, s'acosta a la finestra de la casa amb una ballesta per tal de què hi possin algun pressent. No existeix entre els caramellaires de Vilobí de vestir-se de cap manera especial, malgrat que tots intenten vestir-se amb una camisa o samarreta blanca. Tampoc es té tradició de cap ball que els acompanyi. | 08304-77 | Vilobí del Penedè | El cant de les caramelles té els seus origens en les cançons populars que amb motiu de les festes religioses- Nadal, Pasqua etc- cantava el jovent del poble pels carrers i cases, segurament acompanyant-se del so de flabiolers. Al terme de Vilobí, l'existència de caramellaires es troba estretament lligada als cors eclesiàstics que cantaven als oficis religiosos del diumenge, ja documentats a principis del selge XX, i als grups de Cant Coral, que a partir de l'any 1903 s'organitzaren entorn a la societat coral 'L'Agrícola' . A mitjans del segle XX, durant el temps de la República, es tenen testimoniades tres colles de carameillaires, que mantenien entre elles una gran rivalitat i competitivitat: la de Cal Valentí, la de Cal Donato, i la de la cooperativa de Bellver. Aquestes mateixes colles s'agrupaven per a altres actes festius com la festivitat de Sant Antoni Abat, quan cada colla organitzava una carrossa. La colla de Cal Valentí s'acostumava a identificar amb la gent de Vilobí d'ideologia dretana. La de Cal Donato amb gent de Vilobí d'ideologia esquerrana; i la de la Cooperativa agrupava la gent de Bellver. Com era costum en aquells temps només hi cantaven els homes. Passada la Guerra Civil, el grup de Caramelles es tornà a organitzar a l'empar de la Societat Cultural Recreativa. . A partir del 1993 el Cor de Caramelles de Vilobí s'anà escindint de la Societat . Actualment el Cor de Caramelles de Vilobí s'integra dins de la Federació de Cors de Clavé. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'Ajuntament de Vilobí del Penedès es conserva una petita caixa de cabdals amb dos claus, segurament de principis del segle XX, que pertany al grup de caramelles. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||
| 73064 | Dites populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars | No totes són conegudes | Salvador Llorac al seu llibre: Vilobí del Penedés. Passat i present (1991) va recollir alguna de les dites populars conegudes al terme de Vilobí. Són les que a continuació es detallen: -Vilobí, terra de bon pa i bon vi. -Vilobí, bona terra i bon vi. -Sant Roc passat, temps canviat. -Per gent franca, a Vilafranca. Per molt de luxe, Vilobí. Per drapaires, a Sant Pere. Per misèria, Sant Quintí. -Els de Vilobí i els de Font-Rubí, poques coses se solen dir. -Per Sant Roc, prepara el trepitjador i la bóta de most. -A Vilobí, bones dones i millor vi. -Sant Martí molt a prop de Vilobí, però no el volem com a padrí. -Quan a Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia. -Pel mes d'agost, després de Sant Roc, cada dia el gos. -Benaurat Sant Roc, guardeu-nos de la pesta i del foc. -Sant Roc, a Vilobí, va gaudir. -A Bellver, cant d'esparver, a Vilobí, de cotoliu, i a Vallformosa, d'alosa. -A Vallformosa, gent escampada i recelosa -Abans Vallformosa de Sant Martí, i ara de Vilobí -Si la Quaresma sol ser ventosa, la collita serà abundosa. Vallformosa. -Pluja de Sant Roc d'agost, el cistell ple de bolets. -Dia de pluja, a casa murga. -quan bufa el llebeig, no sortir a rentar el safareig. -Any de sequera, any de fredor -Pluja d'agost, vi a dojo i bon most. -Si plou per Sant Llorenç, la collita se salva a temps. LLORAC (1991:165-166) A més a més d'aquestes dites, la Sra. Pepita Marquès va recordar alguns refranys més relacionats amb la meteorologia: -Si plou el dia de Sant Pere Regalat (13 de maig), plu un més seguit. -Si la candelera riu el fred és viu. Si la candelera plora el fred és fora. -Per Nadal s'allarga un pas de pardal. Per Sant Esteve s'allarga un pas de llebre -Per Sant Vicenç el sol ja corre pels torrents | 08304-78 | Vilobí del Penedés | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73065 | Festa del vot per Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-per-sant-roc | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Festivitat recuperada | Celebrada el segon diumenge abans de Pasqua. Segons informació oral procedent de la Sra. Pepita Marquès, aquesta celebració es reduïa a una missa oferta en devoció del Sant. Actualment la festivitat s'ha recuperat i consisteix en una missa oficial i un vermut popular. | 08304-79 | Vilobí del Penedés | Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:164) aquesta festivitat es celebra almensy des del segle XVII. Els seus orígens els relaciona amb la tradició que relaciona el poble de Vilobí amb Sant Roc. La tradició oral, relaciona els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||
| 73066 | Ball de Sant Roc i el gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-sant-roc-i-el-gos | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Desaparegut | El ball de Sant Roc i el gos era representat tradicionalment el dimecres abans de Setmana Santa. Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:167) aquest ball era representat davant de la plaça de l'antiga església de Vallformosa. Aquest indret no s'ha pogut confirmar a través de la informació oral procedent dels informadors entrevistats, que ho recordaven segons uns a la plaça major i altres davant de l'actual parròquia de Santa Maria de Vallformosa. La interpretació del ball era la següent: El protagonista anava vestit de pelegrí amb un bordó i esclavina i duia un barret amb una petxina, i a la mà un bastó amb una carbassa penjada. Portava un camal dels pantalons arremangat, amb la cama nua, a la qual hi havia simulades unes nafres. El gos que l'acompanyava llepava les nafres (que normalment eren de sucre). Sortia un diable que intentava temptar en tota classe d'insinuacions a Sant Roc, el qual dansava frenèticament entorn del sant, fent tot tipus de gestos grotescos, però ell s'afanyava de voler gaudir els empestats i de demanar el bé per a tothom. Durant el curs de l'acte es feien diversos simulacres de miracles, els quals els parroquians congregats seguien amb molt d'entusiasme. Finalment l'actor que representava el Sant i el gos entraven a l'església i el personatge es posava a pregar davant la capella dedicada a Sant roc amb el gos al seu costat. Es diu que era l'únic dia de l'any que es permetia l'entrada d'un animal al temple. | 08304-80 | Vilobí del Penedés | No es pot precisar amb exactitud la data d'origen d'aquesta representació teatral ballada, que arrencaria potser la tradició pre-tridentina de representacions teatrals: misteris, passions etc.. a dins i al voltant de l'església, durant diverses dates senyalades del calendari litúrgic. Si que podem documentar millor, a través de la tradició oral, els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí, relacionada amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. És també degut a aquest motiu que els administradors del ball havien de ser sempre forasters. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 73074 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-3 | Desapareguda | La festivitat de Sant Cristòfol, celebrada el dia 10 de juliol, es trobava profundament arrelada en el calendari festiu del terme de Vilobí del Penedés. L'objectiu de la festa, religiosa i lúdica, era la benedicció dels carruatges i vehicles de tot el terme. La significació d'aquesta festa estava estretament relacionada amb el treball de les guixeres, ja que aquesta feina implicava un important volum de transport i tragí del guix i de fogots (troncs) que s'utilitzaven als forns. Fins els anys 1920-1930, el que es beneïa era bàsicament els carruatges utilitzats en questes tasques, a partir d'aquestes dates, el transport del guix es realitzava bàsicament en camions, que eren beneïts. La festa de caire religiós començava amb una missa que es realitzava a l'església de Santa Maria de Vallformosa. La juventut del terme pujava als camions que eren guarnits per l'ocasió, i acabada la missa el mossèn procedia a la benedicció. Un cop acabada aquesta els camions, amb la gent a sobre, es dirigien fins al nucli de Vilobí, on es continuava la festa a Cal Donato, que era el bar de la població, ubicat a la Plaça Major. A la tarda es procedia amb un ball popular. | 08304-88 | Vilobí del Penedés | Les informacions orals recollides sobre la festa de Sant Antoni es remunten a principis del segle XX, quan es procedia a la benedicció dels carruatges que es dedicaven al tragí de fogots (troncs) i guix. L'estructura i aspectes de la festa no va variar al llarg dels anys, només ho va fer el mitjà de transport, que a partir dels anys trenta els antics carruatges van anar sent substituïts poc a poc per vehicles motoritzats i sobretot camions. Actualment aquesta festa es troba en desús. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La informació oral ha estat facilitada per la Sra. Rosa Romeu, Pepita Marquès (de Can Fontanals) i Josep Musons (de cal Musons)Al Museu de Geologia de Vilobí es conserva una fotografia testimoni d'aquesta festivitat:-Obrers amb camió el dia de la benedicció de Sant Cristòfol (1950-1960) | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||||
| 73076 | Escallotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escallotada | Desapareguda | Aquest costum tenia lloc a Vilobí i a Bellver. Segons informació oral de la Sra. Pepita Marquès i Rosa Grau Romeu, quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a apareixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. . El nom d'escallotada prové de 'Escallot' encara que es feia soroll amb qualsevol objecte | 08304-90 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals i Rosa Grau Romeu. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||||
| 73077 | Aplec a les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-les-graus | Un dels dies més assenyalats del calendari festiu de Vilobí era el dia del Aplec al Bosc de les Graus que es celebrava el dilluns de Pasqua. Aquest bosc, amb una petita font al mig, és ubicat a uns tres quilòmetres del nucli de Vilobí, en terme de Guardiola de Font-Rubí. Aquell dia la gent (de Vilobí i Bellver) anava a peu generalment o en carruatge fins aquell bosc. Tothom hi anava des de mig matí amb la intenció d'agafar una bona ombra, portant el dinar que es cuinava allà mateix. Un cop fet es dinava en colla, i a la tarda es feia ball i jocs pel jovent. Es tractava d'una jornada totalment festiva, sense celebracions religioses. L'aplec era una festivitat celebrada també per la gent d'altres poblacions (Guardiola de Font-Rubí, Les Cabanyes, La Llacuna,etc..) que es reunien al bosc. Segons informació oral procedent de diversos informadors, la jornada era molt aprofitada pel jovent alhora de fer noves amistats i buscar parella. | 08304-91 | Bosc de les Graus (Guardiola de Font-Rubí) | L'origen d'aquests tipus d'aplecs cal buscar-los segurament al llarg de l'Edat Mitjana, on es barregen antigues tradicions d'arrels pre-crsitianes com és la trobada entre poblacions veïnes, festivitats de primavera etc.. camuflades amb el calendari litúrgic cristià. L'aplec als graus pot documentar-se oralment a través d'informats (Sra. Pepita Marquès, Sra. Rosa Romeu i Sr. Anton Martí) des de principis de segle. En tots els casos es coincideix amb el marcat caràcter lúdic de la festivitat, i l'absència total d'elements religiosos, malgrat fer-se en dilluns de Pasqua. Aquest aplec es va celebrar fins a principis dels anys setanta, quan poc a poc s'anà perdent. Entre d'altres causes s'assenyala la prohibició d'encendre foc al bosc, que limitava les possibilitats de l'àpat, i la manca d'interès de les noves generacions en aquest tipus de festivitats. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que aquest aplec es realitzava en un bosc ubicat en un altre terme municipal, aquest aplec era una de les festivitats més sentides i esperades pels veïns del terme de Vilobí. D'altra banda, cal assenyalar, que segurament degut a la celebració d'aquesta festivitat la zona ha pogut conservar part del que devia ser la vegetació autòctona de la zona en altres èpoques (alzina, roure i pi) | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||
| 73078 | Tradició del treball del guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-del-treball-del-guix | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Caldria fer un esforç de conservació d'aquesta tradició artesanal i industrial. | El procés d'extracció i elaboració del guix es va fer fins al segle XX de manera molt artesanal, sense canviar pràcticament res en la seva tècnica. Malgrat que a finals del segle XIX van apareixer un espais anomenats fàbriques que van substituir els antics forns i molins, el sistema i la tècnica era pràcticament la mateixa. Només a partir del 1966 amb l'aparició dels forns rotatoris el sistema es va modernitzar substancialment. Extracció: En principi el guix s'arrancava de la guixera de forma molt manual, amb pics, xapos i pales. La pedra era sempre arrancada en bancs, a fi de poder anar escal·lant pel pèlag. La única variació que es va incloure al segle XX en el procés d'extracció, va ser la utilització de dinamita que permetia arrancar el mineral mitjançant barrinades. Malgrat tot, sempre calia acabar d'arrancar-lo per mitjans manuals. El transport es va fer fins a mitjans del segle XX en carruatge, i després en camions. Cuita: Un cop arrancada la pedra es col·locava en sacs, i es duia al forn , on s'efectuava la cocció en forns. Dintre dels forns, es col·locava una capa de pedra de guix, i una capa de trocs (fogots) de llenya, una altra capa de pedra de guix, i una altra capa de trocs o fogots de llenya, fins que s'omplia el forn. La última capa era de pedra, a fi d'assegurar que la cocció quedava ben tapada. La cocció durava unes dotze hores aproximadament, fins que el guix es deshidratava. Fins al segle XIX la cocció s'efectuava en forns tradicionals, construïts a l'entorn de les guixeres, aprofitant el pendís del terreny. Consistia en una cavitat de forma circular anomenada caixa, dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec, que un cop s'aforava a arran de terra, seguien amb el mateix paredat ordinari però molt més guixut. Es cobria generalment amb volta, i es deixava una boca per on s'introduïa el guix i el combustible. A sota, i aprofitant el pendent de la muntanya, es deixava una petita cavitat coberta amb una volta rebaixada per guardar la llenya. Normalment al costat del forn s'ubicava un espai destinat a molí. A finals del segle XIX i amb la instal·lació de fàbriques, el guix es traslladava en carruatge o bé amb camions (al segle XX) a dites fàbriques, on es trobaven els forns. Malgrat l'aparició d'aquests edificis anomenats fàbriques, el sistema de cuita continuava sent el mateix. La única diferència era que els forns eren molt més grans, i en podia haver més d'un. Normalment a les fàbriques, cada dia es feia una formada, mentre que als forns tradicionals devia fer-se de forma ocasional. Els forns continuaven funcionant amb llenya. Eren els anomenats “fogots” o troncs que es cremaven. Per tant, paral·lelament a l'activitat guixera, hi havia una altra indústria derivada de la necessitat de combustible. Normalment eren els pagesos de les poblacions veïnes (Guardiola de Font-Rubí, La Llacuna etc.propietària de bosc, que quan feien la neteja dels seus boscos, tallaven el trocs a una mida assequible, i els venien per les guixeres. Hi havia per tant una serie de persones a Vilobí, que es dedicaven a “Traginar Fogots”, és a dir, a anar a buscar i comprar troncs a les poblacions veïnes, per traslladar-los en carruatge i vendre'ls a les fàbriques de guix”. El consum de fusta era considerable, ja que s'acostumaven a cremar uns 300 fogots en cada fornada, i s'ha de tenir en compte que s'acostumava a fer una fornada diària. A partir del 1966 i amb la fusió de les fàbriques, es van abandonar els forns de llenya per forns rotatoris. Moldre: Un cop el guix estava cuit s'havia de moldre. Fins a l'aparició de les fàbriques l'espai per moldre acostumava a trobar-se al costat del forn. Es tractava d'un espai cobert on es disposava un corró trapezoidal amb un eix, lligat a un pal fixe per una banda, i a un animal per l'altre, que al donar voltes movia el corró sota el qual s'havia col·locat el guix, i l'esmicol·lava. | 08304-92 | Terme de Vilobí del Penedès | L'explotació dels jaciments de guix al terme de Vilobí es remunta amb seguretat al període ibèric i romà. La proximitat d'aquestes canteres explicaria l'abundància de jaciments ibèrics i romans en en un entorn pròxim a les guixeres. El mateix topònim Vilobí, procedeix del llatí 'Villa albini', pel fet d'estada la població principal al pujolet de mineral de guix. Certament, l'explotació del mineral degué continuar fent-se durant els primers segles de l'Edat Mijana i al llarg de tota aquesta. És en aquest període que ja trobem les primeres referències documentals. En un document del 1013, Geribert i Eiga, permuten un alou situat al comtat de Barcelona, a la Marca Inferior, terme i accés d'Olèrdola, al lloc anomenat Llitrà, al comte de Barcelona. Aquest alou confronta a llevant amb l'alou de Geribert; a migdia amb la Via Calçada que va a Tarragona; a ponent amb l'alou que fou d'Erimany i amb la via i va fina a la riera de Llitrà; i a tramuntana amb la munya de la 'guissera', alou de Gondebau, al terme de Pacs. A canvi ells ofereixen al comte un alou a Avinyonet. (LLORAC, 1991:58). El 1066 en un contracte de venda fet entre Albert Berenguer i Ramon Berenguer I El Vell, en el lloc anomenat Torre Dela, al terme d'Olèrdola, es diu que limita a occident amb la 'Guixera' (LLORAC, 1991:58). Indubtablement aquests dos documents esmentats fan referència al lloc de Vilobí i a les seves guixeres, que sens dubte al segle XI ja eren explotades. Al fogatge del 1553, apareixen antropònims com Pere Carbó de les Guixeres i Pere Marroquí de la Guixera. En arribar al segle XVII la documentació ja és molt més abundant. Així el 1664, Jaume Olivella de Vilobí, ha llogat una guixera a Jaume Sogàs pel termini d'un any i dóna de lloguer 4 lliures i 10 sous. El 1682, dit Olivella també ha llogat una guixera a Toni Caldes pel termini d'un any, donant-li com a lloguer 2 lliures i 5 quarteres de guix picat. El 1683, també dit Olivella ha deixat mestall espeltós a Jaume Carbó de les Guixeres. També el 1684 Jaume Olivella ha llogat una guixera a Maria Masa (muller d'en mas) per un any i mig, pel preu d'una lliura i sis sous. (LLORAC, 1991:58). Malgrat tot segurament fins aquests moments l'explotació del guix es feia d'una manera molt artesanal i en petites proporcions. No és fins el segle XVIII que no apareixen testimonis d'una explotació més industrial. Així, el 1734, al cadastre del repartimenr personal dels habitants de la quadra de Vilobí, s'esmenta un tal Josep Sogas, el qual diu que té una fàbrica de guix. Aquesta proporció devia anar augmentant, de tal manera que Madoz, al seu 'diccionario', diu que la part muntanyosa és arbolada de pins i alzines i pedres de mineral de guix. La geografia General de Catalunya dirigida per Carreras Candi, diu que la seva única indústria són les explotacions de les guixeres, comentant l'existència de set forns de guix al terme (LLORAC, 1991:59). Durant el segle XX la indústria del guix anà prosperant molt degut a l'augment de la construcció. Fins al 1940 eren moltes les petites fabriquetes de guix que hi havia al terme. Aquestes, poc a poc van anar patint un procés de concentració fins que a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, es van fusionar en quatre grans fàbriques. Cadascuna d'elles tenia en exclusiva l'explotació d'una cantera. Així, el pèlag anomenat Torrello era explotat per l'empresa Mirabent S.L. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els treballadors no hi tenien cap advocació especial, ni mantenien costums particulars propis. Al ser un tipus de treball que no requeria cap eina especial, no s'ha conservat res relacionat amb el treball de els guixeres, a banda de les restes arquitectòniques. Només es conserva un antic corró de moldre al museu de geologia. A l'Arxiu històric Comarcal de Vilafranca del Penedès es conserva una pel·licula que documenta el treball del guix l'any 1983. (Cont. Descripció): Aquest guix esmicol·lat queia per un forat a un espai inferior o s'acumulava. Allà es garbellava amb un garbell per triar la part més fina, i esposava en sacas. Amb l'aparició de les fàbriques el guix es treia del forn, i allà mateix s'esmicol·lava amb un molí de martell. D'allà es col·locava en sacs, primer de yuta i després de paper.Una altra de les empreses subsidiàries del guix, va ser la de sacas de paper. Als anys vuitanta hi va arribar a haver tres fàbriques de sacs de paper, de les quals avui dia només en resta una. Magatzematge: Un cop s'havia molt i carregat en sacs, en època de les fàbriques el guix era transportat al magatzem. En aquests cas encara es conserva l'antic magatzem de guix dels anys vint i trenta compartit per diverses fàbriques. Més modernament, les fàbriques ja posseïen els magatzems dins les seves intal·lacions. El traball de guix també creà unes dinàmiques laborals i socials al terme de Vilobí. De fet, només un grup de persones treballaven de forma constant a les fàbriques de guix. La majoria d'elles ho feien de forma ocasional, combinant els treballs agrícoles amb el treball a les guixeres. Era un treball exclussivament masculí, i eren normalment un o dos homes de la família, que aprofitant el descans o les èpoques de poca feina agrícoles, s'empleaven a temporades, o bé alguns dies a la setmana, a les fàbriques per treure un sobresou. De tots era conegut, que les millors feines (el forn i el molí) era reservat a les persones habituals, deixant el treball més dur (degut a la climatologia exteriror) als eventuals. En èpoques de ple estiu o ple hivern, el treball als pèlags era molt dur per l'extrema calor o fred. (Cont. Història): El pèlag de la Coma era explotat per Yesera de Vilobí. El pèlag Montserrat, era explotat per l'empresa Roig i Moratal S.L. I el pèlag anomenat La Nueva, era explotat per l'empresa Ines Domènech. Algunes d'aquestes fàbriques tenien el pèlag arrendat, d'altres el tenien en propietat. Cap al 1960 es va produir una nova fusió, donant com a resultat dues empreses anomenades Yesos de Vilobí i Gyps S.A. Aquestes dues empreses es van tornar a fusionar l'any 1967 en una gran firma anomenada Vilovigyps, S.A. , propietat d'una empresa britànica, que agrupava altres explotacions guixeres de Catalunya i Espanya com la de Santa Maria de Montbuí (Anoia) i Sorbes (Almeria). Fins aquests moments el procés de fabricació del guix era encara molt artesanal a base de forns de llenys. Va ser en aquests moments (1966) quna es van introduir els forns rotatius. Aquesta empresa va funcionar fins els anys noranta, en què va ser tancada definitivament. Donava feina a unes 85 persones, i fabricava una variada gamma de productes destinats a paraments interiors, ornamentació, escultura, fabricació de motlles, guix de pintor, coles, adobs per l'agricultura etc..Actualment resten com a únic testimoni d'aqueta indústria, a més dels pèlags, un antic magatzem compartit per diverses fàbriques originari dels anys vint, les restes de l'antiga fàbrica de Mirabent S.L. camuflats dins el museu de Geologia, i el gran edifici industrial abandonat, que es destinava a fàbrica. | 85|94|98|80 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||
| 73093 | Sínia i pou del Gaspar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-pou-del-gaspar | s.XX | Conjunt format pel pou, la sínia i la bassa anomenades del Gaspar, que es troba ubicat al Nord del terme de Vilobí, a l'àrea del torrent de la Planota. El pou és una estructura circular excavada al terra de 137 cm de diàmetre, que un cop a la superfície es prolonga fins el 70 cm d'alçada. Es tracta d'una construcció senzilla feta en maó, que connecta directament amb la mina d'aigua del subsol i amb la sínia. La sínia ubicada al costat és una estructura formada per un pou d'uns 110 cm de diàmetre excavat al terra que connecta directament amb la mina d'aigua i amb el pou i es troba revestit amb rajoles. A la superfície, la boca del pou es protegeix amb una estructura rectangular feta amb maons de 146 cm de llargada x 103 d'amplada x 60 cm d'alçada. A ambdos costats d'adossen dos braços rectangulars que s'adossen a la base de 29 cm d'ample x 67 de llarg x 122 d'alçada, sobre els quals es recolzen els dos eixos, la roda central i la de pinyons, i el fust vertical que finalitzava en un arnés per l'animal. Es tracta d'una sínia de rosari. La basa és una estrcutura rectangular feta amb maons i ciment amb un dels cantons superior inclinat. Les seves mides són 210 cm de llarg x 160 d'ample x 49 d'alçada. El sistema d'utilització és senzill. Segons informació oral facilitada pel Sr. Joan Hil Rovira, en principi es comptava només amb el pou, del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les sínies construïdes a finals dels anys vint eren de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. | 08304-107 | Torrent de la Planota | La construcció de la sínia pot datar-se entorn als anys 1915-1920, quan el creixement del regadiu i les necessitats d'aigua van impulsar la construcció massiva de sínies al terme. El nom de la sínia 'del Gaspar' es troba sempre relacionat amb el nom de la partida on es troba ubicada, que normalment coincideix amb el nom del propietari que en aquells moments va impulsar la seva construcció. Una riuada durant la dècada dels anys noranta la va anegar, romanen en un estat de conservació molt dolent. | 41.4012800,1.6519900 | 387319 | 4584181 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73093-foto-08304-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73093-foto-08304-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||
| 73018 | Cap femení de marbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-femeni-de-marbre | <p>AA.DD. (1992) Catalunya Romànica. Vol XIX.El Penedés. p.23 MOLIST N (2001) Informe sobre el Cap de Divinitat d'època romana anomenada 'Venus del Penedés'.</p> | s.I d.C. | <p>Cap femení de marbre blanc d'uns 25 cm d'alçada, 15 cm d'amplada frontal, i 22 cm de costat. Es conserva part del coll (uns 2 cm) i el cap sencer, amb mostres d'erosió que desdibuixen les formes facials, i trencament de nas. El cap mira endavant, lleugerament inclinat cap a la dreta. Els cabells es desdibuixen a partir d'una ratlla que seguint la línia de nas els divideix per la meitat. Els blens que emmarquen el rostre s'enrotllen en forma de diadema a l'alçada de les orelles (deixant lliure el lòbul) i es recullen al clatell en un monyo ample. L'element més característic de la peça és el pentinat que per assemblances amb d'altres peces similars -com el Bust d'Afrodita d'Empúries, al Museu Arqueològic de Barcelona, estudiada per (LLECHA T, 1989:276-281)- i per l'assemblaça en el pentinat, podria datar-se al segle I. d.C. La funció d'aquestes escultures estaria a mig camí entre la funció ornamental i la religiosa, a més de constituir un element de prestigi social pels seus propietaris. Degut a la singularitat de la peça és coneguda com la 'Venús del Penedès' (CC.AA. 1990)</p> | 08304-32 | Museu de Sant Martí Sarroca. | <p>La peça va ser trobada pel Sr. Josep Torner al jaciment conegut com La Vinya del Taberner durant unes feines d'arranjament del terreny. Segons informació facilitada per la Sra. MªAngels Torné la peça hauria estat localitzada entre els dies 29 i 30 d'octubre de 1990. La peça fou dipostida a l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca, i actualment es troba exposada al museu de Sant Martí</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73018-foto-08304-32-3.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En línies generals es tracta d'una peça molt poc estudiada. Malgrat tot el valor històric de la peça és molt elevat degut a diverses raons: 1. Es tracta de l'únic exemple d'estatutària romana a la comarca de l'Alt Penedès 2. Malgrat l'alt nombre de vil·les romanes localitzades a la comarca del Penedès, cap d'elles ha estat excavada en extensió, i aquesta peça es converteix en un element de referència imprescindible. Del jaciment anomenat 'La Vinya del Taberner' procedeixen també elements arqueològics com la columna romana de Cal Jan Pau (fitxa nº60), i nombrosos materials arqueològics que es troben en aquesta casa. | 83|80 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||
| 73023 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-vallformosa | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.</p> | XVII-XX | <p>A la parròquia de Santa Maria de Vilobí es conserva el següent fons documental: -Confirmacions (1773-1866) -Llibre de l'obra de l'església (1676-1787) -Llibre de compres (1739-1787) -Llibre de l'obra (1787-1890) -Llibre de censos, testaments, òbits. Segle XVII -Padró 1916 -Consueta antiga del Roser (1852-1955) -Apostolat de l'oració (1918-1935) -Cementiri municipal (dos llibres de nínxols) -Defuncions, casaments i naixements (1650-1730) -Defuncions (1744-1791) -Defuncions (1792-1851) -Defuncions (1852-1887) -Defuncions (1887-1939) -Defuncions (1939-1983) -Defuncions (1983 fins ara) -Casaments (1709-1761) Junt amb baptisme -Casaments (1792-1851) -Casaments (1852-1887) -Casaments (1887-1939) -Casaments (1939-1983) -Casaments (1983 fins ara) -Naixements (1596-1625) -Naixements (1760-1804) -Naixements (1760-1766) -Naixements (1804-1845) -Naixements (1845-1853) -Naixements (1852-1874) -Naixements (1875-1900) -Naixements (1900-1939) -Naixements (1939-1982) -Naixements (1983 fins ara)</p> | 08304-37 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | <p>L'orígen dels arxiu parroquials de Catalunya, i el de la parròquia de Vallformosa, radica en l'interés que la institució eclesiàstica va ternir, arran del concili de Trento (1630) en tenir la vida de les parròquies controlada. Arran d'aquest Concili, totes les parròquies es van verue obligades a dur un control de la vida parroquial, registrant baptismes, casaments i defuncions, a més a més de la vida interna. L'arxiu parroquial va inciar-se en origen a l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilobí, sent traslladat als anys quaranta a la seu de l'actual parròquia, establint així una continuïtat entre l'una i l'altra.</p> | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73023-foto-08304-37-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||
| 73025 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-5 | <p>CAMPILLO, A: 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MAS, J (1913) Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Barcelona. MAS, mossèn: Notes històriques dels bisbat de Barcelona. Vol XXV, pp. 183 v. a 187. S/a. Servades a l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat.</p> | XIV-XX | <p>Bona part de la documentació que es conserva procedent de l'Arxiu Diocesà de Barcelona va ser buidada al seu dia a: CAMPILLO A. 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de barcelona. S/a., i a MAS J.(1913). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Malgrat tot, als fons de l'arxiu es possible trobar-hi documentació a les següents sèries: -COLACIONES: Iniciada a principis del segle XIV, i continuada fins el segle XX, està formada per registres de presentació ,renuncia, institució, permuta, creació de nous altars etc.. i altre documentació relacionada amb parròquies i capellanies. -REGISTRA COMUNIUM: Documentació expedida per la Cúria referent a l'erecció de noves aprròquies, nombrament de càrrecs parroquials, beneficis, albaceas, permisos per construir altars etc.. -VISITES PASTORALS. A partir del segle XVI, el delegat episcopal redactava informes sobre la situació de les parròquies. Es té constància de l'existència d'una visita pastoral a la parròquia de Vilobí al Tomo 54. P.90. -REGISTRA ORDINATORUM: Ordeonacions sacerdotals entre els segles XIV i XX. -REGISTROS GRATIANUM: Autirotzació per a construir i arreglar esglésies i altars. - TAXAE BENEFICIORUM. Inventari general dels rèdits de l'església que servia de base per a senyalar la tasa o contribució.</p> | 08304-39 | ADB. C/del Bisbe, nº5 (08002 Barcelona) | <p>La raó de l'existència d'un fons documental referent a Vilobí del Penedés en aquest arxiu, radica en el fet de què la parròquia de Santa Maria de Vallformosa està lligada des dels seus origens al bisbat de Barcelona, per tant , el nomenament de mossens, les possibles reformes i obres practicades dins l'església, així com la fundació de beneficis, capellanies etc.. va quedar lligada a la voluntat del Bisbat de Barceloa. Des del segle XIV el bisbat conserva bona part de la documentació lligada a temes adminsitratius i legals de les seves parròquies.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Salvador Llorac al seu llibre 'Vilobí del Penedés. Passat i present', dona notícia de l'existència d'un document del 1846 on queden establerts els límits territorials de la parròquia de Vallformosa. Afirma que aquest document és extret d'un lligall pentanyent a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa i que pressuposadament es troba en aquest arxiu. Al no donar la referència documental, no s'ha pogut esbrinar ni precissar a quina sèrie pertany aquest document. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||
| 73027 | Pica baptismal de Santa Maria de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-vallformosa | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. CRUANYES E. VIRELLA X. (1984) Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca del Penedès.pp.56-57</p> | ss.XIV-XVI | <p>Pica baptismal de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Es tracta d'una pica elabora en pedra calcària, de forma troncocònica i els costats còncaus, sobretot a la part més inferior. Les seves mides són :90 cm de diàmetre exterior i 81 cm de diàmetre interior. La seva alçada és de 65 cm, i la base és de 48 cm. No té cap ornamentació a banda d'una faixa al voltant de la boca de 9 cm d'amplada.</p> | 08304-41 | Museu de Vilafranca del Penedès. Plaça Jaume I, nº 5 (08720 Vilafranca del Penedès) | <p>Segurament es tracta d'una pica originària dels segles XIV i XV. Aquesta pica va restar abandonada durant dècades a l'interior de l'església de Santa Maria de Vallformosa. L'any 1945 va ser rescatada i col·locada al Museu de Vilafranca del Penedès, on actualment fa de brollador de la font l pati d'entrada al Museu.</p> | 41.3894877,1.6613488 | 388082 | 4582860 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73027-foto-08304-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73027-foto-08304-41-2.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-07-15 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta pica fa actualment de brollador al pati del Museu de Vilafranca, tenint com a peu de font, una roda de molí, també d'origen medieval, procdent del terme de Vilobí de Penedès. | 94|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||
| 72987 | Bosc de l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lolivella | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de l'Alic o de les Guixeres de Dalt, a tocar del nucli urbà de Vilobí del Penedès. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..Aquesta supefície boscosa es troba caracteritzada per la presència dels talls de les guixeres, que degut a l'aflorament d'aigua, han suposat un enriquiment en la varietat de la flora i la fauna d'aquest bosc. Així, a les vores dels pèlags s'hi desenvolupen comunitats vegetals caracteritzades per la dependència d'aigua superficial abundant. Es tracta de canyissars i bogars. De forma puntual s'hi pot trobar algun exemplar de tamariu o pollancre. El seu interés natural bé donat pel fet de ser una de les poques superfícies existents amb bosc dins el terme de Vilobí, i d'altra banda per ser el bosc que alberga les noves varietats biològiques derivades de l'afloració lacustre als pèlags. | 08304-1 | Barri de les Guixeres de Dalt | Tradicionalment aquest turó i el bosc que el cobreix han estat lligats a la casa de Can Olivella, ubicada a la falda Est del turó. Es tracta sens dubte d'una de les masies històriques més antigues del terme de Vilobí, i amb majors referències patrimonials de la zona. Cal pensar per tant que es tractava d'un turó i d'un bosc lligat al patrimoni de la masia, de la qual rebé el nom. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3840900,1.6579900 | 387791 | 4582265 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 72988 | Bosc de Cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-carbo | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de Can Carbó. Aquest turó, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, rep el nom de la veïna masia de Can Carbó, i compta amb dues puntes, la de Can Carbó amb una alçada de 303 m. i la de l'Alic, amb una alçada de 316 m. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-2 | Barri de les Guixeres de Baix, a la partida coneguda com Les Moreres. | El nom del Bosc de Can Carbó es troba estretament associat a l'existència de la Masia històrica de Can Carbó, ubicada al peu de la falda de ponent del turó. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3832800,1.6554800 | 387580 | 4582178 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72988-foto-08304-2-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A ponent del turó i del bosc, al costat de la masia de Can Carbó, cal destacar la presència de la font de Can Carbó. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||
| 72989 | Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-coma | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Coma, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, al Nord del Bosc de l'Olivella i les Guixeres, a ponent de la casa anomenada Cal Pacra, ocupant la muntanya de Cal Picolís. Es tracta d'un bosc on predomina el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria devia ser més variada antigament, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i inclús conreuat. El seu interés natural resideix en el fet d'haver-se convertit en una de les poques superfícies boscoses que s'han conservat al terme. | 08304-3 | Turó de la Coma | 41.3882700,1.6568400 | 387702 | 4582731 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||||
| 72990 | Bosc de la Planota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-planota | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Planota, i rep el nom de la veïna masia de la Planota. Aquest turó, ubicat al nord del terme de Vilobí, compta amb una alçada màxima de 307 metres. La part oriental d'aquesta superfície boscosa pertany al terme de Guardiola de Font-Rubí, doncs el bosc és atravessat per l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna, que indica el límits dels terme, sent el cantó de ponent de Vilobí, i el de llevant de Guardiola. A nivell d'espècies vegetals, l' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-4 | Turó de la Planota, a migdia de la partida de Corral Nou | 41.4011600,1.6550000 | 387571 | 4584164 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||||||
| 72996 | Font d'en Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-baro | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | s.XX | L'espai es troba en un estat de cert abandonament, podent convertir-se en un lloc d'esbarjo i adequació. | Font ubicada a escassos metres a llevant de l'antiga masia de Can Baró. Es tracta d'una antiga font de la qual no en queden restes. Actualment la construcció es redueix a un mur de pedra d'uns cinquanta centímetres d'alçada construït en parament irregular amb un cos central sobresortint pintat en blanc i rematat per un frontó triangular també pintat en blanc. El brollador resulta d'una canonada senzilla. No disposa tampoc d'una aiguera destacable. | 08304-10 | Bosc de Can Carbó | La tradició que esmenta l'existència d'aquesta font és antiga. Una referència documental que confirmi la seva existència la trobem l'any 1846, en el document que defineix els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, quan es diu que el camí 'continua un tros de dit camí fins al que de la masia Baró de la Font va a la de Lledó'. (LLORAC, 1991: 101). La referència és la de la masia de Can Baró associada a l'existència de la font, ja que sens dubte, per la descripció del tram, es tracta d'aquesta font. Tanmateix, precissar els orígens certers de la seva existència és impossible. Malgrat la seva antigor l'aparell que actualment la conforma és sens dubte recent, datant-se segurament de mitjans del segle XX. | 41.3822500,1.6527700 | 387352 | 4582067 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||||
| 72997 | Pèlag D | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-d | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | s.XX | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. El pèlag D es troba separat del casc urbà i no presenta cap infrastructura o equipament que afavoreixi el seu ús com a punt de lleure o educació. Alhora, que és el pèlag que capitalitza en el futur l'interès des del punt de vista de la conservació, i on l'activitat humana pot ocasionar danys de major importància si no es protegeix. | El pèlag gran, pèlag D o pèlag nou, es troba ubicat a migdia del terme de Vilobí del Penedès, a tocar del bosc i del turó de Can Carbó. Ocupa una superfície de 15.880 m2 i té una fondària màxima de 20 metres. Aquest pèlag va aparèixer al voltant del 1993, quan desprès d'anys explotació a cel obert dels dipòsits de guix, es va originar un aflorament del nivell piezomètric, de tal forma que es va produir l'entrada d'aigua en el forat generat. Cal destacar que durant el període d'extracció de material de la pedrera, l'explotació es va realitzar amb el mètode tradicional de voladures, extraient la roca i formant talls verticals que en alguns punts superen els vint-i-cinc metres de desnivell. Aquest ha estat l'orígen dels pèlags i dels penya-segats. La zona actualment ocupada pel pèlag D, va estar inicialment ocupada per dos pèlags diferenciats, que en anar pujant el nivell d'aigua, es van anar fusionant en un de sol l'any 1994. al mateix temps que això passava, les espècies helofítiques anaven colonitzant els marges del pèlag creant un ambient lacustre favorable a espècies vegetals i animals pròpies d'ambients humits. Per acabar d'enriquir l'ambient, els penya-segats originats com a conseqüència de les voladures han anat configurant un hàbitat idoni per se ocupats per espécies rupícoles. Cal senyalar per altra banda que al seu límit nord compta amb algunes zones de gran inestabilitat, en concret a la zona central, on hi ha un punt d'esllevissament apical. El procés d'esllevissament ha originat a la seva base cons de dejecció, molt evidents a la zona central del pèlag, que arriben fins l'aigua. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. . Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. | 08304-11 | Solana de Can Sogués | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Aquest pèlag va entrar en funcionament desprès del 1933, al aparèixer el nivell freàtic en els altres tres pèlags històrics. El pèlag va serexplotat per l'empresa d'Inès Domènech Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. No obstant, no va ser fins el 1933, moment en què es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació, que la modificació del paisatge no va ser crucial, fins a esdevenir un espai únic enmig de la plana agrícola penedesenca. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, ha potenciat els petits boscos que envoltaven la zona. Les tres canteres existents fins el 1933 eren les A,B i C, conegudes en aquells moments pel nom del propietari que l'explotava. El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova, que va ser explotada de forma industrial fins a mitjans dels anys noranta. L'empresa encarregada de la seva explotació era Vilovigyps S.A., que el 1993 es converteix en Iberplaco S.A. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. L'altra era propeitat del Senyor Salvador Suriol. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3854800,1.6506300 | 387178 | 4582429 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72997-foto-08304-11-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era fomat inicialment per dues canteres que posteriorment van quedar unificades. La més antiga era coneguda popularment com Montserrat, i la més recent com La Nova. Actualment es coneix com a Pèlag Nou o Pèlag Gran. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||
| 72998 | Pèlag A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-a | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | s.XIX | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. Cal assenyalar que aquest pèlag nomès compta amb una valla protectora, però caldria una adequació més consolidada de tot l'entorn. | Antiga cantera de guix actualment abandonada, degut a l'aparició de l'aigua del nivell freàtic, que ha convertit l'espai en una zona lacustre. El pèlag A és sens dubte el pèlag més proper a les cases del nucli urbà de Vilobí. Té uns setanta metres de longitud i una fondària màxima de vuit metres. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. | 08304-12 | Barri de les Guixeres de Dalt | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. L'origen d'aquest pèlag el podem situar a finals del selge XVIII i principis del segle XIX, obrint-se com a complement dels talls històrics ubicats a dalt del turó de l'Olivella. La propietat pertanyia a a la casa de Can Olivella, malgrat que els seus propietaris no l'explotaven mai directament, estimant-se més un arrendament indirecte. En base a aquest fet, la cantera acostumava a agafar el nom de la persona que en aquells moments l'esplotava. Aquest pèlag era conegut a principis del segle XX com el de Cal Sisquet, i a partir dels anys vint com el de l'Olivelló, ja que l'explotació l'exercien els propietaris de la casa de Ca l'Olivelló, que comptaven amb una de les fàbriques de guix. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació esdevenint un espai únic enmig de la plana agrícola. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. Fins el 1998 la propeitat pertanyia al Senyor Salvador Suriol. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea el dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3861900,1.6594600 | 387918 | 4582496 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72998-foto-08304-12-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut per diversos noms. Un d'ells era el de pèlag de l'Olivelló , ja que aquest era el nom de l'arrendatari que l'explotava. També era conegut com pèlag del Sisquet, un altre dels arrendataris. Malgrat tot la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||
| 72999 | Pèlag B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-b | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | Antiga cantera d'extracció de guix, ubicada a la falda de la muntanya del Bosc de l'Olivella, a ponent del terme de Vilobí del Penedès. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma de mitja lluna i unes dimensions reduïdes de vint metres de llargada per deu d'amplada. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. | 08304-13 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3876900,1.6578200 | 387783 | 4582665 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||
| 73000 | Pèlag C | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-c | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | El pèlag B, juntament amb el C, posseeix actualment un equipament d'educació ambiental, format per un aula de natura i els pertinents accessos i tanques de seguretat. La seva proximitat al casc urbà de Vilobí incrementa el seu valor com a zona de lleure i espai natural. | Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag del Torrelló o del Gori, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma cirucular. La seva fondària és escassa, sent de dos a tres metres en els seus punts màxims, podent restar secs en èpoques d'escassetat. Des del punt de vista biològic resulta el més interessant, ja que la seva escassa fondària ha permès créixer un espès canyís on niuen les polles d'aigua . A banda d'aquest ocell s'han localitzat granotes, serps d'aigua, carpes i carpins vermells. Malauradament en tota aquesta fauna també s'han introduït la perca americana, És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | 08304-14 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3874800,1.6568800 | 387704 | 4582643 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | ||||||||
| 73005 | Cooperativa de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-bellver | CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en parament irregular arrebossat exteriorment en ciment, i reforçades les obertures (portes i finestres) amb maó. Consta de Planta Baixa i Primer pis. La façana principal es troba orientada a l'Est i és on es concentra la decoració de l'edifici. Aquesta façana es prolonga lleugerament en alçada per sobre de la teulada a modus de frontó, i es corona a la part central amb un petit cos quadrangular. Es tracta d'una façana on l'arrebossat de ciment exterior ha estat decorat mitjançant incisions horitzontals paral·leles i continuades a la planta baixa i horitzontals i verticals al primer pis imitant grans carreus rectangulars. Manté una organització simètrica de l'espai, trobant-se la porta principal al mig de l'espai de la planta baixa i amb dues finestres laterals (una per banda- emmarcant la porta. La porta principal s'obre amb un arc rebaixat, i reomplerta la part superior) tarja- amb ciment. Les finestres laterals són rectangulars i s'emmarquen en un espai encimentat que destaca sota l'arrebossat principal de la façana, i que es remata a la part superior amb un arc molt rebaixat, similar al de la porta. Ambdues finestres es troben protegides exteriorment per una reixa. De manera similar es disposen les obertures al primer pis, obrint-se un gran finestral al mig de la façana del primer pis, que resulta una còpia del portal d'entrada. Aquest finestral té com a decoració una estructura esglaonada feta en ciment aprofitant l'intradós de l'arcada, foradada amb dos rosetons trifolis sota els quals sorgeixen dues columnetes de separació interiors. Darrera aquesta estructura es disposa una finestra balconera. Als dos laterals de la part inferior del finestral s'ha col·locat un mosaic de color groc disposat en trencadís, amb un rombe de color verd al centre. Les dues finestres laterals del primer pis són balconeres i s'exterioritzen en dos balcons fets amb ferro forjat. A l'igual que les finestres de la planta baixa s'han emmarcat en un espai arrebossat en ciment que es destaca de la façana principal, i que es remata a la part superior en un arc molt rebaixat. Sobre el finestral del mig es disposa un petit rosetó trilobulat emmarcat en ciment. La disposició d'aquest rosetó no es correspon amb unes golfes interiors, sinó que forma part de la il·luminació del primer pis. La façana Sud disposa de diverses obertures molt simples, algunes d'elles tapiades. La façana Oest es troba sense arrebossar i amb diverses finestres tapiades. Destaca l'existència d'una portella auxiliar. Portella i finestres es troben reforçades a la part superior amb fileres de maons disposats creant un arc molt rebaixat. La façana Nord no és exempta, sinó que es troba adossada a tota la filera de cases del carrer Cooperativa. Interiorment la subdivisió més gran és la que es fa entre la planta baixa i el primer pis, ja que els espais interiors són molt simples i unitaris. La planta baixa és formada per un gran espai sense separacions que ocupa pràcticament tota la planta. Trenca aquest gran espai l'existència d'un gran escenari que ocupa tota l'amplada de l'edifici aixecat sobre un graó d'un metre i mig d'alçada. El terra de la sala és cobert amb paviment hidràulic decorat amb motius vegetals i florals de color marronós i verd, creant entre diverses rajoles un conjunt decoratiu. El sostre és fet amb bigues de fusta. L'espai compta amb una subdivisió creada per un tabic que s'exten internament al llarg de la paret Nord de l'edifici, on es troben els sanitaris i algunes petites sales de reunions. A l'extrem Nord de la paret Est, es conserva un petit altell d'obra adossat a la paret, que servia per col·locar les antigues màquines de projeccions. | 08304-19 | Barri de Bellver. C/Cooperativa, 1, (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici de la Cooperativa de Bellver va ser aixecat l'any 1927 pels veïns del Barri de Bellver. Aprofitant la construcció de l'edifici, el mateix any van ser aixecada la línia de cases de adossades al cantó Nord, que conformen l'actual carrer Cooperativa. Originàriament es tractava d'una Cooperativa de caire agrari i rural. L'objectiu era posar a la venta dels socis de l'entitat, productes alimentaris bàsics: oli, patates, sucre, vi etc.. a preus reduïts, pràcticament de majorista. També es venien altres productes no destinats al consum humà com per exemple adobs, pinsos etc..La gestió de la botiga corresponia als membres de la Junta, que cada vespre obrien durant unes hores la botiga. El mobiliari era escàs, ja que tan sols es comptava amb una taula i una petita prestatgeria de fusta. L'objectiu de l'entitat de la Cooperativa i de l'edifici també era lúdic, ja que des de la seva creació va passar a ser l'entitat organitzadora de la Festa Major de Bellber, i l'edifici el local on es celebraven els balls i actes lúdics. Paral·lelament el pis superior es va disposar com a cafè públic, i era arrendat per alguns dels veïns del barri de Bellver. Durant els anys cinquanta i fins els setanta també va funcionar com a cinema. L'edifici es manté intacte des de la seva construcció, tan sols ha patit algunes reformes durant el transcurs de l'any 2000, destinades a consolidar la seva estructura, especialment la de la teulada, que va ser reforçada amb bigues de ferro. Actualment el sistema d'organització de l'entitat continua sent el mateix, estant en mans d'una junta gestora que es renova periòdicament. Malgrat no funcionar ja com a cafè, l'entitat –Associació de Veïns del Barri de Bellver- continua organitzant els actes de la Festa Major, i altres activitats de diversa mena, dins el local. | 41.3939800,1.6579500 | 387805 | 4583363 | 1927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No es conserven fotografies antigues de l'edifici. Com a fons documental només es conserven els moderns llibres d'actes de l'entitat i la documentació administrativa pertinent, i alguns llibres de comptes i compres dels anys vint i trenta.L'entitat conserva dins el local alguns cartells i programes de festes (No s'ha pogut precisar els anys) La casa es troba catalogada dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. (Cont. Descripció): S'accedeix al segon pis a través d'una escala de dos trams a escaire ubicada a la cantonada S-E de l'edifici.El primer pis compta amb un espai únic, totalment unificat directament sota la teulada. Aquesta última és feta amb una encavallada de fusta, reforçada últimament amb algunes bigues de ferro. El terra és fet amb rajola cuita disposada a la mescla. Aquest espai estava dedicat a cafeteria i bar, conservant com a únic mobiliari intern una barra i ubicada al mig de la paret Oest de l'edifici, i les antigues taules rectangulars de marbre i peus de forja. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||
| 73007 | Pèlag E | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-e | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres de Vilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag de la Coma, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. El pèlag es caracteritza per la seva forma semicirucular molt oberta. Aquest pèlag no es troba inundat i el seu interès des del punt de vista faunístic es troba en la seva utilització com a espai d'inundació. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, aquest pèlag conforma juntament amb els pèlags B i C un espai objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | 08304-21 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de la Coma, per ser el que més a prop es trobava del cim del turó de la Coma, El 1933, malgrat no apareixer el nivell freàtic encara es va abandonar l'explotació. L'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3874800,1.6566400 | 387684 | 4582643 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag no s'ha inclòs en l'estudi de diagnosi del medi natural dels pèlags fet per Herrando (HERRANDO (2000)), segurament perquè es tracta d'un tall que no es troba inundat. Malgrat tot, desprès d'haver consultat amb els veïns de la zona, coneixedors de la tradició de l'explotació del guix, s'ha optat per classificar-lo com a pèlag, doncs segons ells, era explotat a l'igual que els altres. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 | |||||||||
| 73008 | Vinyes de la Masia Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-la-masia-via | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº01.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. | Actualment la superfície del terreny es troba plantada de vinya. | Jaciment ubicat al mig d'un camp de conreu de vinya emplaçat al davant de la Masia Via. Es tracta d'una plana d'argiles quaternàries , al marge esquerre del torrent de Mayans, a l'extrem nord del terme de Vilobí, prop de la partió amb el municipi de Pacs. S'hi accedeix des de la carta. BV-2127 de Vilafranca del Penedès a Guardiola. A l'alçada de l'església de Vallformosa s'agafa el camí a l'esquerra en direcció a Pacs del Penedès, d'allà s'agafa el primer trencall a l'esquerra que condueix a la Masia Via. Les restes es dispersen superficialment sobre un substrat d'argiles quaternàries, a la banda esquerra del torrent de Mayans, sobre la plana. S'han documentat dos tipus d'indústries sobre sílex ben diferenciades: a) Elements patinats: 1 fragment de nucli unifacial centrípet, 1 ascla sense retocs, i una osca-perforadora. Adscripció aproximada: epipaleolític/Neolític. b)Sílex deshidratat amb alguns elements concrecionats (sòls argilosos desmantellats que han sofert processos de carbonatació càlcica); una rascadora sobre ascla amb retocs dextres i distals (cortical), dues ascles sense retocs i un fragment amb còrtex. De clara adscripció Paleolítica, probablement Mosterià (de tradició axeliana) (CC.AA., 1990) | 08304-22 | Camp de les Planes. Masia Via (08735 Vilobí del Penedès) | El jaciment manté una cronologia des del Paleolític mig (-90.000-50.000) al Neolític mig (-35.000). Aquest jaciment va ser descobert pel Sr. Josep Mestres i Mercadé l'any 1990 i va passar a ser documentat pel Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya a l'inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) efectuades el mateix any. | 41.3766500,1.6708900 | 388857 | 4581422 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-2.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El jaciment ha estat catalogat com a jaciment de sílex i té el núm.1 dins de la Carta Arqueològica del municipi de Vilobí del Penedès. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.