Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 73463 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-41 | XIX-XXI | Documentació municipal, a partir de l'any 1845. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08305-252 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 1845 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està ubicat i es gestiona des del mateix edifici de l'Arxiu Comarcal. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73465 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-21 | XVI-XX | <p>A la casa rectoral de Vilafranca del Penedès s'hi conserven els arxius de la parròquia de Santa Maria i de la parròquia de la Trinitat. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis i òbits. Els llibres més antics són un de bateigs de l'any 1619, un d'Òbits de l'any 1562 i un de matrimonis de l'any 1601. Només hi ha ordernats des de l'any 1838. La resta està en procés d'ordenació. A part dels llibres sacramentals, també hi trobem expedients diversos, comptabilitat, llibres de fundacions, expedients matrimonials, tractats diversos.</p> | 08305-253 | Plaça de Santa Maria, 6 | 41.3468800,1.6975900 | 391040 | 4578083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 73467 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona-0 | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Vilafranca en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08305-254 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment hi ha hagut redistribució de bisbats, passant Vilafranca al bisbat de Sant Feliu, però, de moment no ha afectat als arxius. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73468 | Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal | JORDÀ, A. (1983) Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1. Fundació Noguera, Barcelona, pàg. 206. MASACHS, Josep Maria (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès', dins la Guia dels arxius històrics de Catalunya. Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya, 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 199-223. VALLÈS, J; VIDAL, J; COLL, C i BOSCH, J. (1992). El llibre verd de Vialfranca. Col·lecció Llibres de privilegis, 3 2 vol. Fundació Noguera, pàg. 997. | XIV-XX | Originalment aplegava la documentació de l'Ajuntament de Vilafranca i l'Arxiu de Protocols Notarials del Districte. Però aquest fons s'ha anat ampliant progressivament. Els fons més rellevants són els notarials, que formen sèries continuades des del 1342 fins al 1986. També compta amb els arxius de l'Ajuntament de Vilafranca, els de l'Institut Català de la Vinya i el Vi i els de l'Hospital Comarcal. Cal destacar el fons de l'Administració reial i senyorial, que es remunta a l'any 1354 fins l'aparició de l'estat modern. Està constituït per les Corts del veguer, corregidor, batlle i alcalde major de Vilafranca, i s'hi conserven els fons de 54 Corts del batlle de diferents poblacions de la vegueria i del corregiment. També apleguen la documentació de corts civils i eclesiàstiques amb possessions en aquest territori. El quadre de fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès és: - Fons de l'Administració de la Generalitat: Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI (1919-1990). - Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Vilafranca (1845-1992) i Ajuntament d'Olivella (1889-1995). - Fons de l'Administració reial i senyorial: Cort del Veguer de Vilafranca (1360-1728); Cort del Corregidor de Vilafranca (1728-1835); Cort del Batlle de Vilafranca (1354-1728); Cort de l'Alcalde Major de Vilafranca (1718-1835); Cort de la Diputació Local de Vilafranca (1654-1710); Cort de Capbrevació (1567-1737); Corts del batlle de senyorius eclesiàstics (1590-1783); Corts del batlle de l'Alt Penedès (1410-1783); Corts del batlle del Baix Penedès (1576-1783); Corts del batlle de l'Alt Camp (1576-1783); Corts del batlle del Tarragonès (1599-1723). - Fons notarials: Districte de Vilafranca del Penedès (1342-1986) i Forans (1353-1830). - Fons judicials: Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 1 de Vilafranca del Penedès (1835-1985); Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 2 de Vilafranca del Penedès (1985-1995); Jutjat de Districte de Vilafranca (1974-1985); Jutjat Comarcal de Vilafranca (1944-1974); Jutjat Municipal de Vilafranca (1870-1944); Jutjat de Pau d'Olivella (1870-1975) i Comissió Arbitral de Conflictes del Camp (1933-1934). - Fons d'institucions: Escola d'infermeria de Vilafranca (1975-1978); Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès (1454-1985); Montepius de patrons de Vilafranca (1959-1974). - Fons religiosos: Comunitat de preveres de Vilafranca (1482-1866). - Fons comercials i d'empreses: Mútua del Penedès (1929-1986). - Col·leccions: Documents en pergamí (1345-1787); Manuscrits (1564-1754); Fotografies (1889-1970). | 08305-255 | Avinguda d'Europa, 6-8 | Fou creat el 3 d'octubre de l'any 1982, a partir d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès (DOGC 234). Les instal·lacions es van inaugurar l'11 de setembre de l'any 1983. Es gestiona des del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Forma part de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat de Catalunya. Els seus objectius són la custòdia, el tractament tècnic i la difusió del patrimoni documental de la comarca, posant-lo a l'abast de les mateixes institucions que l'hi han dipositat i a la ciutadania. La seva primera seu fou a la plaça de l'Oli, on actualment hi ha la biblioteca Torras i Bages. | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-3.jpg | Física | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més disposa d'un fons bibliogràfic de 2500 volums amb obres d'abast comarcal i obres de referència i una sèrie de serveis de consulta i préstec per a investigadors. | 85|98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73470 | Arxiu fotogràfic de VINSEUM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-vinseum | XIX-XX | Fons format per unes 50.000 imatges entre paper, acetats, plaques de vidre, negatius etc. Està dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i representa el 75 % del fons d'imatge municipal. Les col·leccions que integren aquest fons són: - Fons Lara (1890-1935): Retrats d'estudi que destaquen els oficis, els vestits, les celebracions familiars -casaments, comunions- i imatges d'exteriors com les urbanístiques: palau Baltà, transports: estació de ferrocarril; la vinya i el vi: treballs de replantació del Centre Vitícola del Penedès. - Fons Giménez (1960-1990): Esports: hoquei, futbol, bàsquet; Festa Major; Activitats del Museu de Vilafranca i de l'Acadèmia de Tastavins; Fires de Maig i Firaví; Activitats culturals al carrer: musicals, teatrals, carnaval. - Fons Mestres Hero (1930-1980): Sortides per la comarca del Centre Excursionista del Penedès; ciclisme i hoquei a l'antic velòdrom; enderrocament d'edificis i cases emblemàtiques de la vila; Festa Major; Fires de Maig. - Fons Aragonès (1950-1980): Urbanisme: enderrocament de la caserna, construcció de la piscina municipal, detalls arquitectònics de cases modernistes de la vila; Activitats del Museu de Vilafranca: premis Sant Ramon de Penyafort, visites de personalitats, construcció de diverses sales. - Fons Paco (1920-1960): Exposició i fira oficial de la vinya i del vi dels anys 1943 i 1953; Festa de la verema de 1961; processons i manifestacions religioses; Festa Major; Inauguració de les noves dependències del Museu de Vilafranca l'any 1960; Esglésies i castells de la comarca. - Fons Tomàs Valls (1970-1980): Reportatge gràfic, publicat de forma periòdica al setmanari Tothom, dels esdeveniments més destacats succeïts a la vila, durant la dècada dels anys setanta, que culmina el període de la transició democràtica. - Fons Torruella (1940-1950): Visita de Franco a Vilafranca durant els anys quaranta; Monestir de Poblet; Balls de la Festa Major; Edifici del Museu: façana exterior i pati; Benedicció de les campanes de la Trinitat. - Fons Llimona (1980-1990): Organització de diferents activitats a les instal·lacions del Museu: Premis Sant Ramon de Penyafort; 2es. Jornades d'Economia de l'Alt Penedès; Exposicions a la capella de Sant Pelegrí; Reunions del Patronat; Acte de presa de possessió de la presidència d'honor del Patronat del Museu per Jordi Pujol. - Fons Alegret (1880-1910): Edificis i monuments: Església de Santa Maria, Capella de Sant Joan, Església de Sant Francesc, Església i muralla d'Olèrdola; Carrers i places: festa al carrer de la Cort, mercat a la plaça Milà i Fontanals, plaça Jaume I nevada; caserna i misses de campanya del regiment de cavalleria de Trevinyo. - Fons Biosca (1970-1980): Obres de reforma al centre urbà de la vila; detalls arquitectònics d'edificis emblemàtics; instal·lacions i activitats del Museu. - Fons Gabi (1970-1980): Actes que commemoren el Dia de la Província; Inauguració de la Setmana de la Vinya i del Vi; Inauguració del pas soterrani de la rambla de Sant Francesc; Premis Sant Ramon de Penyafort, sala d'ornitologia i inauguració de l'auditori del Museu. - Fons Aguilar (1980-1990): Activitats del Museu: visita de l'ambaixador dels Estats Units; Biennal de l'any 1989; Exposició de Mercader Miret de 1987; Quinzena de la ceràmica al Palau Baltà. - Fons Vilarrubias-Aguilera (1930-1940): Fires de Maig de l'any 1932: exposició agrícola amb els diversos estands que mostren maquinària agrícola, productes de les cases de cava i de vi de la comarca i d'altres sectors de l'alimentació. - Fons Roisin (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: estació de ferrocarril, ermita de Sant Pau, església de la Trinitat, estació enològica, claustre de Sant Francesc, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, carrer de la Font, carrer de la Parellada, plaça Milà i Fontanals, asil del Carme i balls de la Festa Major. | 08305-256 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)- Fons Thomas (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: plaça de Sant Joan, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, casa consistorial i carrer de la Cort, plaça de Milà i Fontanals i balls de la Festa Major. També inclou imatges de Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Vendrell.- Fons Elecson (1920-1950): Treballs al camp; col·locació de la primera pedra del Museu de Vilafranca; carrer de Graupere, Muralla de Sant Magí, plaça i capella de Sant Joan, claustre de la Trinitat, escolania de la basílica de Santa Maria, església de Sant Sebastià dels Gorgs, castell de Castellet i la Gornal.- Fons Electron (1940-1960): Enterrament d'Eugeni d'Ors; benedicció de l'edifici de Caixa Penedès; Exposició i Fira Oficial de la Vinya i del Vi de 1953.- Fons Mas (1920-1940): Castell de Sant Miquel d'Olèrdola; castell d'Altafulla; torre mora de Creixell; muralles del castell de Calafell; castell de Torredembarra; castell de la Geltrú a Vilanova.- Fons Mallol (1920-1940): Església de les Masuques; església de Castellví de la Marca; muralla del castell d'Olèrdola; Creu de l'Ordal; castell de Marmellar; castell de Castellet.- Fons Rosend Condis (1890-1910): Imatges de l'Arboç del tombant de segle, la Giralda de l'Arboç, paisatges urbans... Imatges del Foix abans que fos pantà, el castell de Castellet i la Gornal.- Fons Luís Melo (1960-1970): Fotografies de les diferents actuacions municipals a Vilafranca durant la legislatura de l'alcalde Lluís Melo.Informació facilitada per VINSEUM | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 73641 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona, pp. 161-171 i 225-232. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioterra Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 08305-384 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 73642 | Col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-torras-i-bages | XX | La biblioteca pública Torras i Bages disposa en el seu fons de la col·lecció local referent a Vilafranca del Penedès i la comarca. Conté tots els fons publicats relacionats amb el municipi: monografies, estudis, publicacions periòdiques, diaris i també produccions audiovisuals. Destaquen les publicacions de l'Institut d'Estudis Penedesencs i del Museu de Vilafranca, actual Fundació VINSEUM. | 08305-385 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73160 | Llegenda del ramat encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-ramat-encantat | MOYA, Bienve ( 2005). Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, pp. 20 i 21. SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 337. | XX | Aquesta llegenda es situa a la muntanya de Sant Pau, entre Pacs i Vilafranca del Penedès, damunt mateix l'ermita de Sant Pau. Hi vivia un terratinent que amb els seus ramats feia anar de corcoll tots els camperols de la contrada, ja que les seves ovelles pasturaven per prats, horts i conreus sense respectar les diferents propietats. Els pobres pagesos cada cop que s'hi havia adreçat en sortien amb la cua entre cames. Veient els resultats, decidiren anar a consultar a una bruixa que vivia en una cabana a la Serra del Bolet. La bruixa es va posar del costat dels pagesos i decidí convertir aquell terratinent amb tot el seu ramat i criats en roques. Diuen que aquest escampall de pedres i roques encara es veuria si no hagués estat per l'explotació d'una pedrera. | 08305-67 | Ermita de Sant Pau | 41.3590100,1.6825900 | 389806 | 4579449 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73160-foto-08305-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73160-foto-08305-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73210 | Costums dels funerals a Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-dels-funerals-a-vilafranca | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funeralst', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàgs. 230-231. | XVI-XX | Pere Sadurní (2000), recull alguns costums relacionats amb enterraments i funerals vinculats a Vilafranca. Un d'aquests costums ens diu que després dels funerals, a l'hora de besar l'estola del rector, aquest parava el bonet i els fidels hi tiraven unes monedes embolicades. També recull que en el segle XVI, les darreres voluntats dels preveres, cavallers i families nobles, ordenaven que el dia del seu enterrament els familiars donessin pa als pobres. Aquest pa, el repartien damunt mateix de la tomba del difunt. Es coneixia amb el nom de 'pa d'ànimes' o 'pa d'absoltes' | 08305-117 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 73218 | Llegenda del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-campanar | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 336. | XX | Llegenda recollida per Pere Sadurní (2000) sobre el campanar de la basílica de Santa Maria. Es diu que quan es van acabar les obres de construcció d'aquest campanar, en el segle XVI, i quan van retirar les bastides, comprobaren que seguia creixent, davant l'alarma dels veins pel perill de caure. En Jaumet era un sastre que va trobar la solució lligant una cinta dalt del campanar, deixant l'altra part tocant a terra. Però la humitat de la nit havia fet encongit la cinta un pam. El campanar de Vilafranca es va fer famós, tan aviat creixia com s'encongia. | 08305-125 | Campanar de la basílica de Santa Maria | 41.3470000,1.6977600 | 391055 | 4578096 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73397 | Els càntirs de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cantirs-de-vilafranca | PATRICI (1911). 'A trencar cantis. Costum vilafranquina estingida', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 15 de febrer de 1911, pp. 5 i 6. PATRICI (1912). 'Els cantis de Vilafranca', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 30 de novembre de 1912, pp. 5 i 6. | XVIII-XIX | no vigent | L'ofici de terrissaire que feia càntirs era molt arrelat a Vilafranca. Es coneixien amb el nom de càntirs de Vilafranca els càntirs negres que s'hi feien. El lloc on s'ajuntaven aquests terrissaires era al voltant de la plaça Jaume I. Un dels costums, avui perdut, relacionat amb aquesta indústria, és la trencadissa de càntirs que es feia a la sortida dels casaments. Quan els nuvis sortien de l'església, els convidats, companys o amics de la colla, es dedicaven a trencar càntirs als seus peus. Sovint els seguien amb un carro ple de càntirs i els anaven trencant fins al convit. Es tractava de càntirs que sortien del forn amb alguna deformació o defecte de cuita i, per tant, no es podien vendre com un càntir d'aigua. | 08305-219 | Vilafranca del Penedès | A principis de segle XX ja es parla com una tradició desapareguda. Alguns terrissers que recull la bibliografia són 'el Perlas', 'l'Hermità', 'el Pa i Figues' i 'el Trius'. | 41.3470100,1.6967500 | 390970 | 4578099 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73484 | Festes de Sant Raimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-raimon | AA.VV (2005). Protocol de les Festes d'hivern- festes de Sant Raimon de Penyafort de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVII - XXI | Les Festes d'hivern/Festes de Sant Raimon s'erigeixen dins el calendari festiu de Vilafranca com unes festes organitzades per les diferents entitats de ciutat, essent en aquest sentit una mostra de la capacitat i il·lusió del món associatiu local per difondre i dinamitzar les seves pròpies activitats així com la capacitat de generar i promoure'n d'altres. Com a element integrador de les festes s'inclouen, per una banda, la producció i difusió de la creació artística local (teatre, música, dansa, literatura...) i per l'altra, totes aquelles activitats que siguin proposades pel món associatiu de la ciutat, tant si són el resultat de les seves pròpies activitats com si són fruit de la col·laboració de les unes amb les altres. Tenen el seu inici el 7 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, copatró de la ciutat. En la mesura que sigui possible, les Festes de Sant Raimon inclouran tres caps de setmana com a màxim) per tal de poder comptar amb suficients dies festius que assegurin la participació ciutadana als actes que s'hi programen. Les Festes d'hivern són organitzades i coordinades per l'anomenada Coordinadora de les Festes de Sant Raimon que s'escull cada any mitjançant una assemblea d'entitats que es celebra entre els mesos de març i abril. La composició de la Coordinadora és d'un mínim de quatre membres i un màxim de sis. Els components de la Coordinadora pertanyen habitualment a entitats i associacions amb seu a la ciutat. La funció de la Coordinadora és la de confeccionar el programa de les festes conjuntament amb les entitats de les diferents activitats que aquestes proposin. La Coordinadora ha de gestionar els recursos tècnics i econòmics que disposa i és la Regidoria de Cultura la qui posa al seu abast, mitjançant un conveni anual, la dotació econòmica, la disponibilitat d'infraestructures i equipaments municipals per a fer possible les festes. Les festes tenen el seu inici amb un pregó el mateix dia 7 de gener i tot un calendari d'actes omple el programa durant les tres setmanes de la festa. Majoritàriament tots els actes tenen lloc a partir de les 20:00 per tal d'afavorir la concurrència de públic als actes. Especial rellevància té, durant les Festes d'hivern la programació musical alternativa durant els caps de setmana. El contingut de les Festes varia d'un any per altra però a grans trets és poden identificar com a actes consolidats durant aquestes festes: les conferències i xerrades organitzades per les entitats, els actes populars i gastronòmics, el concerts de petit format i el concert de gran format tant d'inici com de cloenda així com la festa dels Esplais adreçada als infants de la Vila i que té lloc sempre en un dels dissabtes a la tarda. | 08305-263 | Vilafranca del Penedès | Sant Raimon de Penyafort va néixer en el segle XIII en el sí d'una família de la noblesa vilafranquina, tot i que va viure lluny de la seva terra natal. No va ser canonitzat fins el segle XVII. Les festes en honor a Sant Raimon de Penyafort, es comencen a organitzar, a Vilafranca, durant els segles XVII i començaments del XVIII, arrel de la seva canonització. L'any 1602, autoritats de la vila, funden la Confraria de Sant Raimon de Penyafort amb la finalitat d'ajudar a noies que no es poguessin casar per manca de dot, per estudiar o per ajudar a vídues. També es crea un petit convent de dominics. En el segle XIX desapareix la confraria i els administradors de Sant Fèlix es fan càrrec del seu fons. Però a finals de segle es recupera la figura del sant i es crea un col·legi. Però la festa no acaba de quallar. Tampoc ho fa durant els anys 40 i 50 del segle XX. Fins que als anys 80 es crea una coordinadora a partir de les entitats socials i culturals de la població. L'any 2002 desapareix la coordinadora i des de l'any 2003 són les mateixes entitats de la ciutat que des d'una assemblea anomenen una coordinadora nova cada any que garanteixi la continuïtat de les festes, que a partir d'aquell any també es coneixeran amb el nom de festes d'hivern. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73486 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-1 | http://www.vilafranca.cat | XX | Organitzada per l'Associació Amants dels Cavalls Sant Antoni Penedès, cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. El diumenge següent a aquesta data uns dos-cents cavalls i una trentena de carruatges de tota la comarca surten fent un recorregut per la vila que passa sempre per davant de l'església de Sant Francesc on els animals són beneïts a la una del migdia un cop acabat l'ofici religiós. Un cop tot el seguici arriba a la Rambla de Sant Francesc aquests donen tres tombs a la rambla. En finalitzar els tres tombs es lliura a tots els participants un recordatori de la diada. | 08305-264 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest esdeveniment coincideix sempre amb la festa del xató. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 73489 | Diada del Graller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-del-graller | http://www.vilafranca.es | XX | Des de l'any 1994, la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el Dia del Graller. El Dia del Grallers és punt de trobada i punt de referència obligat de les principals agrupacions de grallers de Catalunya. Té lloc durant un cap de setmana del mes d'abril. Durant aquest cap de setmana Vilafranca es converteix en la capital de la gralla. S'hi organitzen diferents activitats: tallers, conferències, exposicions, mostres de folklore tradicional, homenatges a antics grallers, cercaviles, concerts, balls, etc. En motiu de la celebració del 15è dia del graller, aquest any 2008 la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el I Concurs de Composició per a gralla i orgue. | 08305-266 | Vilafranca del Penedès | La primera trobada de grallers es va fer l'any 1994. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73491 | Les coques del casament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coques-del-casament | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funerals', dins el Folklore del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg.. 367. | XIX | Pere Sadurní (2000), recull el costum dels casaments vilafranquins de repartir coques entre els convidats a la sortida d'aquest. Quan més coques es repartien de més categoria es considerava el casament. Segons altres fonts que l'autor no identifica, només es beneïen dues coques durant la cerimònia i que, a la sortida, els nuvis les repartien a talls. Un rodolí de la festa major en fa referència: 'Casaments dels distingits? Hi ha d'haver coca i confits'. | 08305-267 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 73493 | Diada castellera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-del-roser | http://www.xicotsdevilafranca.com | XX | És la festa de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca que es celebra per la diada del Roser (octubre). Enguany, la diada del seu 25è. Aniversari, l'actuació castellera dels Xicots ha estat la més reeixida de la seva història: torre de vuit amb folre, tres de vuit, quatre de vuit i, com a cirereta, pilar de sis carregat. Un espadat de sis que, si bé no és el primer de la colla, sí que té un regust de castell nou ja que feia 19 anys que els Xicots no coronaven a plaça aquest castell. Per la festa, es conviden altres colles castelleres de fora. També s'acostuma a fer una arrossada popular. | 08305-268 | Plaça de la Vila | Els Xicots de Vilafranca són la segona colla de la ciutat, porten la camisa vermella, i va ser creada l'any 1982. Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l'11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles (nens, minyons). El seu local social és a 'Cal Noi-Noi', a la plaça Milà i Fontanals, número 3. L'any 2000 un grup de persones crea l'entitat 'Amics dels Xicots de Vilafranca', per donar suport a la colla castellera. L'any 2007 han celebrat el seu 25è aniversari. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73495 | Festa del Xató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-xato | http://www.turismevilafranca.com http://www.rutadelxato.com/ | XX | Festa gastronòmica d'un dels plats més característics d'aquestes comarques. A la festa del Xató de Vilafranca es poden degustar quatre varietats de xató: de Sant Pere de Ribes, Sitges, Vendrell, Vilafranca i Vilanova. Es va integrar a la Ruta del Xató, que coordina les activitats relacionades amb aquest plat de la zona. S'aprofita la festa per fer-hi concerts de música tradicional, mercat d'artesans, mercat de plaques de cava i degustacions de vi de la D.O Penedès. A banda de les degustacions, també s'imparteixen tallers de fer Xató de Vilafranca. | 08305-269 | Rambla de Sant Francesc | Fa 11 anys que es celebra. Està organitzada pel Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca i el Gremi d'Hostaleria de l'Alt Penedès. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 73496 | Diada castellera de tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-de-tots-sants | www.castellersdevilafranca.cat | XX | La diada castellera de Tots Sants, que com el seu nom indica es celebra l'1 de novembre de cada any, és una festa castellera promoguda per la colla dels Castellers de Vilafranca. El punt neuràlgic és la Plaça de la Vila, on hi conviden a dues colles més. Es tracta de l'acte de cloenda de la temporada a les places. | 08305-270 | Plaça de la Vila | La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rosell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment. El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 són anys de castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir els primers castells de vuit: la torre de set, el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquest anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez(1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974). El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió de la colla. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb feines i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, i el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech. Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits. Durant aquests anys s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop i únic en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73498 | Ball de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XVII-XX | Segons Francesc de P. Bové, l'antiga àliga ja ballava al ritme de la seva tonada més característica, que donà peu a la cançó que es canta encara als menuts vilafranquins: '(...) i al donar la borrega la tonada pròpia, seguien tots plegats son ritme donant alternats a cada compàs, tres passos ben marcats a terra, l'un compàs enrere i l'altre endavant i així successivament. D'aquí ve unes lletres que aplicava la quitxalla a sa tonada i que deien l'una: Peret que en balla l'àliga Davant de l'hospital, Tres passos endarrere, Tres passos endavant Peret que en balles l'àliga Davant de l'hospital O bé l'altre: Son pare balla el Drag I ell ne balla l'àliga Son pare balla el Drag Davant de l'Hospital Tres passos endarrere, Tres passos endavant.' Si l'antiga àliga ballava al so de la manxa borrega, la que es va estrenar pel Corpus de 1926 ho fa al so del flabiol, segons explica el mateix autor al costat de la reproducció de les partitures, en les seves dues variants, de la tonada (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926). Actualment, l'àliga dansa al so de les gralles i els balls que executa són els tradicionals ball de l'àliga, ball de processó i el d'entrada a la plaça al so de la gralla i del tabal. Des que al 1988 es va començar a encarregar de l'àliga la colla actual, al repertori s'han incorporat balls més moguts, com ara la jota i el twist, que requereixen gran destresa de ball per part dels seus portadors i que fan les delícies dels qui en contemplen les evolucions. Els portadors actuals han dinamitzat el ball de l'àliga. A banda d'augmentar el repertori musical, han ampliat el nombre de membres de la colla actualment són una dotzena . El vestuari identificatiu: camisa ataronjada, armilla estampada a ratlles, color cru, mocador, faixa negra, pantalons marronosos i espardenyes. | 08305-271 | Casc antic | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es remunta a l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73500 | Festa Major de Sant Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-felix | AA.VV (2003). Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca (2006). Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | La Festa Major de Vilafranca es fa en honor a Sant Fèlix, el 30 d'agost; però els dies de festa són el 29, 30 i 31 d'agost. Els responsables de la gestió de la Festa Major, per delegació de l'Ajuntament, són els administradors. En són cinc i estan nomenats per l'Ajuntament. El primer acte de la Festa és la Capta, que és una aportació voluntària a les despeses que es tradueix en la taxació que els administradors fan del programa i del regal que es reparteix. El 22 d'agost surten de la plaça tres grups formats pels administradors, voluntaris, amics i canalla amb la missió de patejar-se la ciutat durant dos dies, matí i tarda, per vendre el programa. Aquesta sortida, ve precedida per l'esclat de tres coets i el toc de castells. Nou dies abans de Sant Fèlix, es fan les Novenes, celebració de pregària i on es canten els goigs. El dia 28 d'agost es fa el Pregó, davant del Palau Baltà.. Però l'anunci sonor d'inici de la festa, és la Tronada (29 d'agost a les 12'00 h. del migdia), que es fa a la Rambla de Sant Francesc. Un cop finalitzada comença una cercavila pels carrers de tots els balls (excepte la Moixiganga), Falcons, colles castelleres locals i banda. Els dies 30 i 31 d'agost es fan les matinades per anunciar que comença un nou dia de festa. Durant la festa es realitzen tres processons: el 29, el 30 i el 31. La primera surt de la casa de l'exadministrador on va entrar el sant l'any anterior i acaba a la basílica. La del 30 d'agost és la més solemne; i la darrera acaba a la casa d'un dels administradors de l'any on es guardarà la figura de Sant Fèlix. El dia 30 és el nucli de la celebració, quan es fa l'Ofici i la diada castellera com a actes més destacats. A les 7 del matí es fa el repicar de campanes, es treu la làpida de l'urna de les relíquies del sant i es deixen a la vista. Durant tot el dia es pot visitar la cripta. A Vilafranca, hi ha diversos castells de focs. El més espectacular és el del dia 29 d'agost i el de cloenda es fa el 2 de setembre. També es fan castells de foc el 30 i 31 d'agost durant l'entrada de sant Fèlix. | 08305-272 | Casc antic | Es tracta d'una de les festes majors més antigues de Catalunya. Els aspectes formals es mantenen força similars des del darrer terç del segle XVIII. L'any 1699 arriben de Roma les relíquies de Sant Fèlix. El 1700, el bisbat de Barcelona en reconeixia l'autenticitat i n'autoritzava la veneració pública. Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, va fer una llarga crònica de la Festa Major de Vilafranca, l'any 1771. Actualment, es regeix per un protocol aprovat pel Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès el dia 17 d'octubre de l'any 2006. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància dels balls és tal que els incorporem en fitxes individualitzades. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73502 | Aplec de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pau-0 | MASACHS, Josep Maria (1991). Aplec de Sant Pau. Notes i fotos històriques, dins Històries d'Abans d'ahir. La voz del Penedès. Recull d'articles publicats a la Voz del Penedès, 1980. | XIX | Aplec que es celebra el diumenge següent a la festivitat de Sant Pau (25 de gener). Abans, el mateix dia de Sant Pau, s'hi feia una Missa i un Rosari, i el diumenge es feia festa i ball per a tothom. Ara, el diumenge després de Sant Pau, s'hi celebra una Missa, seguida de festes populars (castells o gegants o Falcons, etc). També s'hi fa, des de fas 30 anys, un concurs de grimpaires, que consisteix en pujar d'un pal clavat a terra, a l'estil del pi de Matadepera. Aquest aplec està organitzat per uns administradors, que són proposats per l'església i acceptats per l'Ajuntament. Es tracta d'un càrrec gratuït, vitalici i, molt sovint, hereditari. En principi eren quatre, però en l'actualitat en són dos. Cada any es dóna un record, que sovint és un tríptic temàtic que pot estar dedicat a ermites del Penedès, torres de defensa, arbres monumentals, etc. | 08305-273 | Ermita de Sant Pau. Al nord del municipi, al costat dels límits de Pacs. | Es parla dels 600 anys d'història de l'Aplec, però el que realment té 600 anys és la primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau. Pel que fa a l'aplec, no hi ha notícies documentals molt antigues, però si que oralment ens podem remuntar a principis del segle XIX que ja es feia, potser d'abans i tot. Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar. | 41.3590500,1.6828100 | 389824 | 4579453 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73508 | Ball de Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-capgrossos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. www.vilafranca.com | XIX-XX | Els capgrossos tenen 2 tipus de ball, els de cercavila i els parats. Els de cercavila són: 'La Repescada', 'l'Agló' i un ball nou estrenat per la Festa Major d'enguany anomenat 'el festeig'. Els balls parats són:'Berga', 'Polca', 'El Ball del Ram' i 'l'Eixerida'. Cada ball està acompanyat per la seva pròpia melodia amb gralla. Actualment el ball està compost per 10 nois, els quals porten els quatre caps. El vestuari de cadascun d'ells depèn del cap que portin. Cadascun dels capgrossos té un vestuari propi, el qual l'identifica i diferencia respecte els altres. El 1968, l'Humbert i la Roseta van ser dissenyats i construïts per Manuel Baró i Sebastià Pérez, per encàrrec de l'Acadèmia de Tastavins de San Humbert. La Roseta simbolitza la fertilitat de la terra, i l'Humbert simbolitza el treball vitivinícola de les nostres comarques. | 08305-276 | Vilafranca del Penedès | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73510 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Aquest ball era interpretat només per homes; tots els ballarins vestien robes de tons blancs amb vies i sanefes, corbata i faixa vermelles, faldellí del mateix color, indumentària que s'assembla molt del tirat i de l'aire del vestit dels camperols hel·lènics. La posició inicial és a partir de dues files de parelles; cada parella aguanta un cercolet. Avancen les dues fileres i quan es troben una d'elles aixeca els cercolets per tal de que les parelles de l'altre filera passin per sota; quan es tornen a trobar a dalt ho fan al revés la filera que ha passat per sota alçarà els cercolets per tal de que els altres passin per sota. Un cop en la posició inicial es desplacen, lateralment, tots cap el centre i s'intercalen en una sola fila. Avancen cap endavant i quan les parelles van arribant a baix es separen cadascuna per la seva banda per tornar-se a trobar a dalt i tornar a baixar en una sola fila. Un cop tots rectes tornen a desplaçar-se de costat en dues files. Les parelles creuaran de dos en dos els seus cercolets i giraran tota una volta de molinet amb el cercolet creuat, canviaran la direcció i donaran una altra volta en sentit contrari. Desfaran la figura i tornaran a lloc. Repetirem el moviment anterior, però entrecreuant tres cercolets, (és important que el nombre de parelles sigui múltiple de tres); també podem repetir el moviment amb quatre cercolets. Les parelles es tornen a ajuntar al mig en una sola fila i alcen el cercolets per tal de fer un pont, la primera parella comença a passar per sota del pont i les altres es van desplaçant cap al davant; quan tots han passat pel pont es desplacen tots seguint a la primera parella per acabar la dansa. Generalment els ballaires del ball dels Cercolets solen ésser joves, i en alguns indrets el ballaven infants. Duen un cèrcol de bota gros, obert per un punt, tot cobert de flors, de manera que no es veu res del cèrcol. | 08305-277 | Vilafranca del Penedès | És un ball gairebé exclusiu de contrades vinícoles, el seu origen radica en festes i cerimònies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular la construcció d'una bota, que els dansaires feien amb l'entreteixit de llurs cèrcols tots adornats de flors i pàmpols, demostració ben significativa de que es ballava cap el mes d'octubre, en el curs de la verema, quan encara tenen pàmpols els ceps. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73512 | Ball de Cotonines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cotonines | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni i MIRALLES FIGUERES, Eloi (1987). Del ball de les Cotonines de Vilafranca. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). 'Ball de Cotonines', dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pàg. 54. | XVII-XX | Del Ball de Cotonines hi ha diverses descripcions conservades (veure observacions), una és de Josep Mª Masachs, de l'any 1975, basat en el 'Costumari Català' d'Amades. Explica que el cavall, com element principal, és d'una extrema simplicitat. Generalment de cartró, només tenen la part superior del cos, la testa i la cua. Enmig tenen un forat ample perquè el ballaire que simula ésser el genet, pugui passar-hi el cos. Per dissimular les cames de l'home que el porta, a la part de sota de la figura hi ha clavat un faldellí a tall de gualdrapa. Masachs menciona 'les figures del rotllo, la cadeneta o les esses' com a representatives de la coreografia del ball. Les cotonines estan construïdes amb una barreja de paper d'estrassa i una pasta que lliga (engrut de farina bullida). La part baixa de la cavitat està reforçada amb un bastidor de fusta de pi. L'acabat final és a base de diverses capes de pintura a la colamina. També porta elements de cuir i metall a les brides, estreps i tirants, així com al ribetejat de la vorera del forat del llom. La cua és un manat de cordes d'espart esfilagarsades. L'articulació de les fingides cames del genet és un cargol de cap rodó i una femella de fixació. Les faldilles, fixades per tatxetes, cobreixen tot el perímetre de la cotonina. Inicialment, dels nou cavalls, vuits cavalls eren negres, menys el del capità que era blanc, i tots duien un pomet de flors damunt del cap. Més tard, s'incorporaren quatre cavalls marrons, que ha persistit fins avui en dia. El que ha variat més al llarg del temps ha estat l'estampat de les faldilles. L'any 1959 els faldellins eren d'un blanc grisós amb ribet ample vermell, mentre que les del cavall del capità eren a més, decorades amb una dotzena de ratlles verticals del mateix color roig que el ribet. Posteriorment, les cotonines anaven amb faldons de colors blau i groc en dues franges longitudinals, la blava a dalt i la groga a baix; el cavall del capità tenia la part blava una mica més estreta i a la part groga hi havia una dotzena de franges verticals de color blau. Actualment la roba és amb estampats florals. La indumentària dels balladors també ha anat canviat. De vegades amb camals, d'altres sense; amb espardenyes de betes o amb calça poc adient, d'altra faixó, i amb uns banderins o altres. Els gorrets de la cantinera, a partir del 1959 deixaren de ser blancs a excepció del capità, per passar a quatre de color vermell i quatre de verds. A l'any 1984 tots eren verds, coincidint que ara només el ballen les noies. Actualment és vermell, com les faixes i els camals. Els pantalons i les camises blancs. Les espardenyes són de tres vetes vermelles amb sola de goma. Els complements són 8 llances de fusta amb la punta de llautó i 1 llança amb banderí amb l'escut del ball. Coreografia: Les figures característiques gairebé sempre s'han fet amb el capità al mig, essent les següents: a) 'El Quadre', quatre arestes de dos cavallets. B) 'La Rodona o Rotllet', disposats els vuit balladors en cercle. S'acaba quan els cavallets s'encaren al centre del cèrcol on hi ha el capità, cadascun li fa salutació d'acatament abaixant la testa. C) 'L'Estrella', des de la posició del cavall del capità parteixen quatre braços, amb dues cotonines cadascun, en forma d'aspa. D) 'La Creu', disposició en columna d'un, amb dos braços laterals. Al davant el capità, darrera un altre cavall, a tercera línia n'hi van quatre i finalment tres cavalls més, un darrere l'altre. E) 'La Serp o Pasacalle': col·locació apta per a poder avançar, tot ballant, mentre van en cercavila o a la processó. En columnes de dos, sempre amb el capità al davant, i des del darrere de cada columna el cavallet corresponent passa al davant de tot, fent, talment com una serp, un parell d'esses. F) 'El Creuat o Crusat'. En columna de dos, encarades unes amb les altres, passen amb compassades inclinacions de cap, fent-se reverències d'esquerra o dreta i al revés, sempre sota la vigilància del capità. | 08305-278 | Casc antic | La data més antiga del ball a Vilafranca estaria compresa entre el 1598 i el 1613. En l'inventari més antic dels tres que es tenen localitzats, de la confraria de Sant Antoni i Sant Llorenç, del 17 de gener de 1598 es fa menció de l'existència de 'quatre cavalls cotonés ab sos guarniments'. Les dades més antigues sobre actuacions del ball, corresponen als anys 1618, 1623 i 1629. Època en que la seva presència pels carrers era per festejar algun esdeveniment important i d'aspecte divers. L'any 1643 els Cavalls Cotoners es troben anomenats d'altres dues maneres: Cavallets o Cotonines (en el Llibre de l'Administració del Gloriós Sant Fèlix, Patró de Vilafranca del Penedès, de l'any 1840 en la forma 'Catuninas'). Amades diu que els cavallets de Vilafranca van prendre el nom de Cotonines degut al teixit que formava el faldellí que tapava les cames del fals genet. En un inventari de l'any 1727 es pot llegir que la vestimenta dels cavalls era de cotó estampat feta en lligat de plana i de no gaire bona qualitat. La presència de les Cotonines a Vilafranca era motivada per dos tipus d'actes. El primer, el de les sortides habituals o ordinàries, per Corpus i per la festivitat dels tres patrons de la Confraria a què pertanyien, Sant Antoni Abat el 17 de gener, Sant Llorenç el 10 d'agost i Sant Isidre, el 15 de maig, totes de caire religiós. El segon, el de sortides de caire extraordinari i que tenien lloc molt de tant en tant (per donar gràcies a Déu per favors rebuts, per celebrar esdeveniments relatius a la casa reial, per haver aconseguit la pau amb els francesos, etc.). La següent referència la trobem l'any 1727, en un inventari on s'esmenten quatre cavalls cotoners, amb vestimenta de cotó, i esperons de guadamassil (cuir adornat amb dibuixos estampats en pintura o relleu), quatre barrets de cartró guarnits de tela pintada, quatre escuts de fusta amb la insígnia de la Confraria, quatre llances de fusta amb les banderetes, i quatre gambetos de tela pintats (capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànegues reals o simulades que duien els homes a l'hivern en dies festius). No es parla de cascavells o camalls que porten els balladors i que s'hauria trobat en un text d'un procés de l'any 1681. Aquest inventari posa clar que els balladors eren homes. Segons Josep Maria Masachs, durant el segle XVIII el rei Carles III, pressionat per la Inquisició, va prohibir taxativament qualsevol dansa de cavallets en tot el territori nacional (degut a la degeneració d'algun ball). L'acompliment d'aquesta prohibició fou circumstancialment suspès l'any 1783 amb motiu de les festes que foren celebrades pel part doble de la princesa d'Astúries i l'acabament de la guerra amb Anglaterra. Acabades les festes, no es tornarà a parlar del ball de les cotonines fins el 1834 (llibre de Sessions de l'ajuntament). Pocs anys després es té coneixement de l'actuació dels cavallets per la Festa Major. De nou, aquest ball quedà aturat durant 20 anys, degut a que s'havien fet malbé. Queden en l'oblit fins que l'ajuntament en paga de nous. I arribem fins l'any 1876, el darrer del qual tenim referències documentals d'aquest ball i que quan aquest va desaparèixer només haurien existit cinc cavallets. Cal arribar a l'any 1942 per tornar a veure el ball de les Cotonines per la Festa Major on es parla en el setmanari 'Panedés' de '...la reaparición del baile de las Cotoninas, del que segurament sólo conservan recuerdo las personas maduras de nuestra generación'. Per tornar a reproduir els cavallets que s'havien utilitzat anteriorment, s'utilitzà un dibuix que acompanyava el text del llibre del mestre Bové, i foren realitzats per la casa Artigau. Serà l'any 1980 que es tornaran a estrenar Cotonines, diferint una mica de les anteriors pel que fa a la vestimenta, ja que foren confeccionats amb roba estampada a quadrets vermells i blancs (i negres i blancs pel capità) i que els balladors que havien estat fins ara, seran substituïts per noies. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les primeres descripcions són de Manuel Milà i Fontanals, que en el seu treball 'Orígenes del teatro catalán' i de manera molt breu féu la transcripció de varis documents relacionats amb els entremesos populars catalans. Transcriu un text de l'any 1446 on en la transcripció original després de la paraula gudoners figura una anotació, on es pot llegir: 'Este nombre más próximo al castellano (algodón) lo parece menos a la etimología árabe que el de cotoners en sus fiestas. Se ha conservado este uso (en el que se presenta la pare superior de un callo hecho de cartón con unas haldas (sic) de algodón y atravesada por el danzante que lo sostiene) con el mismo nombre de caballs cotoners, caballets, ó cotoninas'.Probablement, abans de l'any 1884 les cotonines ja haurien desaparegut del mapa folklòric de Vilafranca i això podria explicar que no se'n parlés durant anys.L'any 1935 Josep Planas, arxiver de la Comunitat de Preveres de Santa Maria, en les anotacions sobre les Confraries de la parròquia, escriu referent a Sant Antoni Abat 'Las Cotonines, de propietat de la Confraria que eren passejádas per la vila á las festes de la Confraria i de Vilafranca pels xicóts dels pagèsos i, que repartien cóses als badócs i transeúnts que's resistien amagarse per las entrades ó allargárse convenienmént, se refugiaren al canyét, quan la confraria no las pogué mantenir.'Antoni Insenser i Bertran, un altre folklorista vilafranquí, en el seu treball 'Ball, danses i comparses' descriu 'Eren cinc cavalls de cartró, molt ben emmotllats, de tamany quasi natural, amb guarniments i corretjam propis per a cavalcar a la sella, adornats de gualdrapes com en les festes mitjevals, però sense altres potes que les cames del respectiu cavaller, que apareixia muntat mercès a una obertura practicada al mig del cavall, per on aquell treia l cos tiesso. El cavall s'aguantava amb corretges que s'encreuaven per l'espatlla del genet, deixant aquest lliure per a fer les evolucions pròpies de l'art de la cavalleria tot jugant a la banderola que enarborava en sa destra. Tan bon punt s'ajupien com se saludaven, posats en filera o en rotlle, segons les ordres d'un d'ells que comandava i n'era distingit per la millor riquesa en els guarniments'. També parla de que eren acompanyats de música que la borrega executava, extreta d'algun joc de ball de bastons, i que pertanyien a la Confraria de Sant Antoni Abat.Francesc de Paula Bové més tard, parla d'aquest ball, ampliant dades sobre la indumentària i l'evolució del ball. Sobre la vestimenta dels genets, parla d'un capell de cantinera que duien al cap, una camisa blanca, amb un mocador de pita al coll de color vermell en forma de corbata; calçotets blancs amb vió blau; camals vermells amb cascavells i espardenyes blanques.Fèlix Sellarès, en la seva obra 'Resurgir. Estudio de los bailes populares del Panadés' (1942) parla de que 'las cotoninas eran unos caballos de cartón, que colgados de la espalda del caballer, quedaban a la mitad del cuerpo. A las órdenes del capità, formaban quadros y circumferencias y toda clase de movimientos. Vestía lucidos correajes i una indumentaria compuesta por sombrero y camisa blancos, además de una corbata negra al estilo de los carreteros'.En el cas de Vilafranca no es pot documentar la seva existència al segle XV. A Barcelona, es tenen referències (Corpus barceloní) de l'any 1424, on es parla dels cavalls cotoners. Amades dóna una segona versió sobre l'origen dels cavallets de Barcelona, ja que pensa que el qualificatiu 'cotoners' aplicat als cavalls, tindria el seu fonament en el fet d'haver estat l'animal que el gremi dels teixidors tingueren com a distintiu durant uns quants segles.El fet de que a Vilafranca els Cavalls Cotoners pertanyessin a la Confraria de Sant Antoni Abat, formada per llauradors i aventurers, professions relacionades amb bestiar, podria fer pensar que fos el motiu pel qual se'ls hagués escollit a l'hora de voler disposar d'un entremès per a les seves festes. | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73514 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-3 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). ' Ball de Diables', dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. | XVII-XX | Ball parlat de tradició religiosa que forma part del repertori d'entremesos de costum que simbolitza la lluita entre el Bé i el Mal. Els components del Ball de Diables estan encapçalats per Lucífer, acompanyat per la diablessa i una dotzena de diables més, de categories diferents i noms diversos: Alferes, Porrer, Borron, Llicenciat. Els timbalers són l'acompanyament musical; a més de la figura de l'Àngel, que és important en la representació del Quadre històric. El vestuari antic era de tela gruixuda d'amiant, en forma de vestits de granota. A partir de l'any 1968, són d'arpillera o sac, porten caputxa amb banyetes. A més de fer petar coets, carretons o sortidors i de representar el Quadre històric, conegut com Auto Sacramental, cada 31 d'agost, reciten els versos. Es tracta d'estrofes satíriques amb temes d'actualitat de la vida local i comarcal | 08305-279 | Casc antic | Existeixen uns versos, de l'apotecari Comelles, que recreen la processó commemorativa de la canonització de Sant Ramon de Penyafort, l'any 1601, i que parlen que cinc diablots acompanyaven el Drac. En els comptes de Festa Major de l'any 1755 se'ls anomena boribots o buribots. El llibre de l'Administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, dóna fe de la que podria ser la primera incorporació dels Diables, com a ball ja estructurat. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73516 | Ball de la Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-moixiganga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | Acte sacramental en el que es representen, bàsicament, escenes de la passió de Jesús, mitjançant passos i exercicis gimnàstics. Acostumen a escortar fins a l'altar sant Fèlix quan fa l'entrada a l'església i a les processons, va al davant. La moixiganga de Vilafranca era formada per una vintena d'homes, quatre nois i un nen. Normalment, l'encarregada de ballar-la era el gremi de paletes. En destaca el Cap de colla o Cristo. Vesteixen com antigament: barret blanc de copa baixa, amb cinta i escarapel·la vermella, camisa blanca, corbata negra, armilla blanca amb collet vermell, pantalons cenyits per sota el genoll, mitges i espardenyes blanques. Les gralles i el tabal acompanyen els balls. Es conserven fis a set versions de la melodia recollides per diferents investigadors locals. La música presenta diverses parts i comença amb la crida o introducció, quan els balladors es situen en dues fileres paral·leles, excepte el Cap de colla, que es posa al mig i al davant. Tot seguit van caminant en formació fins que les parelles es van creuant a una i altra banda, mentre aixequen el ciri si és de nit, o el dit assenyalant el cel si és de dia. A continuació els balladors prenen posició per fer el quadre. Els quadres habituals són els coneguts amb els noms: L'Oració a l'hort, l'Assotament, la Coronació, la Creu, la Figuereta, el Davallament de la Creu, la Palma del Martiri i el Pilar. | 08305-280 | Casc antic | Es documenta la Moixiganga al Penedès des de 1713. El 10 de novembre de l'any 1902, juntament amb el ball de pastorets i valencians, participà en el seguici de recepció del rei Carles IV. També participà en el jurament, l'any 1833, d'Isabel II. La darrera vegada que havia sortir a la Festa Major de Vilafranca fou a l'any 1916. Durant alguns anys posteriors van venir colles d'altres poblacions. La recuperació d'aquest ball, a Vilafranca, cal situar-la l'any 1985, gràcies a l'estudi de Xavier Bayer amb el respecte dels diversos aspectes del vestuari, la música i la coreografia tradicionals de cada un dels misteris, amb el complement del conegut amb el nom de Santa Maria, afegit l'any 1991. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73520 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-11 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Diversos autors consideren els Balls de les Gitanes balls amb parlaments; en el cas de Vilafranca, aquests adquireixen molta importància. Són balls parlats de tipus satíric. No es disposa d'un text-guió sobre l'estructura dramàtica que s'utilitzava a Vilafranca antigament. L'actual guió va ser creat per la restauració del 2001, és una adaptació feta per Raimon Casals. La part recitativa va intercalada en el desenvolupament de la dansa. S'han incorporat personatges que havien desaparegut o perdut importància i se n'han creat de nous. El grup queda compost del Capità, l'Estaquirot (que aguanta el pal), els Galerons (un home i una dona) i 6 parelles de Gitanos i Gitanes. La temàtica és la següent: el Capità fa els parlaments de presentació i clausura i els seus versos són d'exaltació al grup, d'agraïment al públic,... Els parlaments dels Galerons són una disputa d'enamorats; el de l'Estaquirot de disculpa per si algú s'ha alarmat en veure el ball; la Gitana Primera parla de política i si cal dels Administradors de la Festa; la Segona, que representa la branca més humil de la societat, comenta els greuges socials; la Tercera és un personatge còmic que utilitza les xafarderies com a eina per les seves intervencions; la Cordonera (o Gitana Quarta) defensa el petit comerç i la venta ambulant i aprofita per vendre qualsevol cosa; la Cinquena es relaciona amb la bruixeria i la Sisena és una venedora i a la vegada companya de xafarderies de la Gitana Tercera. Els versos dels Gitanos acostumen a ser una rèplica del que han dit les seves parelles. Pel que fa als versos, en la reinterpretació no es podia utilitzar el material recollit, però sí que es van establir uns blocs amb similituds temàtiques, que junt amb la guia dels versos rescrits per Mestres, van permetre plantejar i caracteritzar els personatges. Durant molt anys la presència de les dones no era habitual i els papers femenins eren interpretats per homes disfressats. En la creació de l'estil dels versos s'ha procurat definir una línia on les paraules gruixudes i els insults no hi tenen cabuda. Existeix un vers tradicional, recollit a principis del segle XX i molt utilitzat durant el mateix: és el 'Gitanilles!'. És un crit de guerra del grup, apareix al llarg de la representació del ball parlat per anunciar-nos la part coreogràfica a realitzar. La coreografia actual és una proposta de Raimon Casals, va recuperar puntejos com el punt de jota en el Ball de Galerons o la reincorporació de parts com la 'Passada' o la figura anomenada la 'trena'. L'esquema general ha quedat fixat en 3 parts. La primera figura és 'la Passada' (que serveix per entrar al lloc on es ballarà), la segona és el 'Ball' (ja sigui el 'Ball de Cintes' o el 'Ball de Galerons' o 'Rotllet'), i la tercera torna a ser 'la Passada' (marcant aquest cop la sortida del grup). Presideix el grup el Capità que porta un fuet i el fa petar abans de començar. Al seu darrera van els dos Galerons, seguits de dues parelles de Gitanos, cada un amb la seva cinta agafada per la mà. Segueix l'estaquirot que porta el Pal, i al seu darrera, les altres dues parelles. La Cinquena i Sisena parella i la Formació Musical es disposen al final del grup. Entra el grup fent 'passada', avançar saltant i tocant les castanyoles durant 16 compassos. Arribats a lloc es col·loquen per fer el 'ball de cintes': el Capità es manté al lloc on ha arribat, els gitanos i gitanes fan rotllana al voltant del Pal encarats amb les seves parelles, el Galeró es posa al cantó oposat d'on es troba, quedant en diagonal amb la seva parella. Comença el ball amb la 1a figura, el cordó (32 compassos), consisteix en fer una cadena els balladors, saltant rítmicament i entrecreuant-se i per tant, entrecreuant les cintes formant un cordó al Pal. La segona figura és la trena (32 compassos), consisteix en dividir el grup en dos i a entrecreuar-se només els balladors de cada grup, es formen dues trenes de quatre cintes cada una contínues al dibuix del cordó. | 08305-282 | Casc antic | L'actual Ball de les Gitanes es va crear l'any 2001 per cobrir el buit deixat per l'anterior grup l'any 2000. La comunitat gitana de Vilafranca va anunciar que no tenien gent dins la família per fer-se càrrec del ball com havien fet en els últims 100 anys. En aquest context neix el nou grup, que disposats a treballar perquè no es perdi aquest ball, es responsabilitzen a vetllar i dur a terme la tasca d'executar el Ball de les Gitanes de Vilafranca durant la Festa Major i arreu on es demani. Des del primer moment s' ha parlat d'una reinterpretació de la dansa enlloc d'una recuperació. Això és bàsicament per dos motius: d'una banda només passa un any de l'actuació del darrer grup i l'actual, cosa que no es pot considerar com si el ball s'hagi deixat de fer, sinó, simplement, que ha estat un any sense realitzar-se; i de l'altre, que el grup aprofita l'ocasió per fer un treball d'estudi i anàlisi per tal de replantejar aspectes d'aquest element folklòric. El fruit d'aquesta reinterpretació és el que actualment es pot veure i gaudir, essent ben rebut pels vilafranquins i penedesenc des del primer moment en que apareix aquest grup al carrer. El grup del Ball de Gitanes està format per 16 membres (9 homes i 7 dones). Si bé el primer any d'actuació en foren 12 els participants, en la primera revisió es va decidir incorporar al grup els 4 reserves o suplents dels quals es disposava. D'aquesta manera els membres del grup poden realitzar una rotació per tal de descansar. L'actual guió va ser creat per la restauració del 2001, és una adaptació feta per Raimon Casals a partir de les descripcions existents, dels reculls folklòrics de Ballets del Penedès i l'Esbart Català de Dansaires, de l'estudi del desenvolupament general dels balls parlats i també d'uns versos escrits per Apel·les Mestres a partir d'uns d'originals recollits per Aureli Capmany al Penedès. El treball final de definició i creació de nous personatges va ser dut a terme pels membres de la Comissió Artística del Ball (Blanca Ferré, Raimon Casals, Laura Cuyàs, Gemma Llop i Mei Montané) durant l'hivern posterior a la primera actuació, l'any 2001. Tots aquests personatges tenen el seu punt àlgid en la mostra folklòrica del dia 31 d'agost a la Plaça de la Vila, moment en que el grup alterna l'execució complerta del ball amb els parlaments. Per tal de mantenir el caràcter viu d'aquest ball, a banda dels versos ja tradicionals, els altres es renoven cada any mitjançant la guia d'uns esquemes fixats com a reiteratius dels distints personatges, creant així una simbiosis entre la tradició i la modernitat. El vers tradicional de les Gitanilles és el següent: ' Gitanilles!! Eh!!! Aquestes sí que són gitanes. Gitanes de condició, i per nostres culpes i errades anem a desfer el cordó'. Aquest vers, conegut àmpliament per la gent de la població, és el que s'utilitza amb alguna variant durant el transcurs de les cercaviles i processons. El crit Gitanilles!! Implica una resposta (Eh!!) sense la qual no es pot acabar el vers i que es demana que sigui dita pels espectadors. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73520-foto-08305-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73520-foto-08305-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció) La 3a figura torna a ser un cordó fet d'igual manera al primer; a l'acabar tots fan salutació al públic. Acabada aquesta part, s'inicia una altra molt diferent i molt airosa de moviments: és el ball de galerons.El Ball de Galerons (32 compassos) és una jota de festeig, de provocació entre els dansaires, l'inicien els Galerons ballant entre sí per continuar fent-ho amb els gitanos i gitanes. Ballen dues vegades amb els membres del grup i acaben ballant junt altra vegada. La primera part és una jota clàssica, la segona part són uns desplaçament endavant i enrere, i la tercera part és una reverència que fa el noi per demanar alguna cosa a la parella, o enganyar-la i aixecar-li les faldilles... Aquesta última part és lliure i improvisada. Després s'inicia la desfeta de les tres figures del pal, que es fa a l'inversa. Els membres es posen d'esquena a la seva parella i d'aquesta manera desfan les cintes. En aquesta desfeta de cintes, es para entre part i part per dir el versos. Quan s'acaba, i per cloure el ball, el grup salta 8 compassos al voltant del pal enrotllant les cintes, i al compàs 7 les llancen enlaire per saludar al públic.Durant les figures que es fan al Pal, els Galerons ballen al voltant dels membres del grup fent el mateix pas, a part de giravolts, dobles salts i altres modificacions que improvisen. Els membres del grup, menys el Capità i l'Estaquirot, toquen també les castanyoles al ritme de la música.La indumentària dels nois consta d'una camisa i pantalons color cru, faldellí, camalls amb grans cascavells, faixa morada, mocador al cap -nuat davant o darrera- i espardenyes de veta negra. El color dels faldellins i els camalls és blau fosc o grana per als que ballen amb les cintes, negre és del Capità i l'Estaquirot i el blau clar pel Galeró.La indumentària de les noies consta de pantalonets i enagos crus, faldilla de color marró o verd, brusa, cosset blau o rosat, mantó -només el fan servir els vespres, són llisos, sense serrells i de color negre, gris, granat i blau- i espardenyes. Porten arracades i es pentinen al seu gust. Les faldilles de les noies i les camises dels nois, estan totes ornamentades amb flors de vetes. Els Galerons utilitzen una tonalitat més clara; perquè representen la parella més jove del grup (els nuvis) i el blanc és color de puresa. La faldilla és de color beige amb un vió blau a la part inferior, el mateix blau que el cosset i el mantó de la noia i en els camalls del noi.Tots els gitanos i gitanes, excepte el Capità i l'Estaquirot, porten castanyoles a les mans. El Capità porta un fuet; l'Estaquirot és qui aguanta el pal. Aquests dos a les espatlles porten un farcell. El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta i envernissat, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, són vetes (dues de color blanc, dues de verdes, dues de vermelles i dues de grogues). El disseny d'aquest vestuari és de Blanca Ferré.Pel que fa a la música hi ha documentades vàries versions de les diferents parts del ball. La 'Passada' és una música alegre, d'introducció, que serveix per obrir-se pas, col·locar-se i preparar-se per començar a ballar. També crida la gent per anar a veure el ball. Aquesta part que s'ha recuperat. En el 'Ball de Cintes', els balladors teixeixen entorn del pal. Es pot anar repetint depenent de les parts que s'executin (per tal d'enllaçar el 'cordó' amb la 'trena' i aquesta altra vegada amb un 'cordó'). La part més engrescadora és el 'Rotllet' o 'Ball de Galerons'. El ritme d'aquesta peça és el d'una jota; a la seva part final hi ha una salutació, en la que s'arrelenteix el ritme de la peça (com el principi de la salutació) i es va accelerant fins arribar al final (el mateix ritme en que s'ha començat la jota). Els instruments que els acompanyen, a més de les castanyoles, hi ha les gralles i el timbal. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73522 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Hi ha poques diferències des del vessant folklòric entre nans i capgrossos. Els Nans serien els més tradicionals i els Capgrossos els que s'incorporen més modernament. La introducció del Ball de Nans al seguici vilafranquí data de l'any 1859. Des de 1989 s'hi han anat afegint gradualment al conjunt, nous elements que recreen la imatge d'un seguit de personatges locals: el Quique, el Tiburon, la Cutxi-cutxi, el Cabra, el Peti, el Jànio, el Mariano, el Mènec, el Batlle, el Graller, la Pipera i el Sol. | 08305-283 | Casc Antic | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73524 | Ball de Pandereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pandereta | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Ball format únicament per dones que fan anar una pandereta de fusta, pell i platerets metàl·lics. El vestuari consisteix en camisa blanca amb cintes de color vermell i grog i un corpinyo negre amb picarols, faldilles blaves amb tres cintes blanques. El calçat són espardenyes de veta blava. | 08305-284 | Casc antic | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73524-foto-08305-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73524-foto-08305-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73526 | Ball de Panderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-panderos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Ball parat del que existeix una versió llarga i una versió curta; hi participen 10 balladors, cinc homes i cinc dones. Porten un pandero a la mà, que fa 25 cm de diàmetre. La seva indumentària és camisa blanca de màniga llarga sense coll, pantalon llarg de color blanc amb vetes verticals al lateral exterior de cada cama: les dones de color blau i els homes de color vermell. Calcen espardenyes de veta amb sola de goma; les dones de veta blava i els homes de veta vermella. Els complements són: 2 camals de roba blava per a les dones i vermella pels homes, 12 picarols a cada camal, 1 faixa blava per a les dones i vermella pels homes, 1 mocador vermell llis per a tots els components i 1 mocador estampat per a tots els components. | 08305-285 | Casc antic | Antigament conegut com 'Ball de Panderets'. Es creu que pot ser d'origen aragonès o del sud de Catalunya o del País Valencià. És present a la Festa Major de Vilafranca des de l'any 1868, encara que altres autors la situen el 1853. El número de balladors ha variat amb el temps i durant molts anys, els homes feien el paper de dones, amb perruques i disfresses. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73526-foto-08305-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73526-foto-08305-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73528 | Ball de Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | Ball format per set parelles d'homes i dones. El vestuari es composa de pantalons blancs amb floretes de roba al lateral (vermella, groga i verda) i camisa blanca, tant per a homes com per a dones. Porten una samarra i un bastó, de fusta de magraner i d'uns 70 cm, una carbassa, un fuet i un sarró. Calcen espardenyes de set vetes vermelles. També es cobreixen el cap amb un barret de palla, amb flors de roba, camals amb tres tires de cascavells i corbatí vermell. | 08305-286 | Casc antic | Les primeres referències són del segle XVIII. El 10 de novembre de 1802, va participar en el seguici de recepció al rei Carles IV. El 1920 van desaparèixer del seguici de sant Fèlix, fins la represa, l'any 1980. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73528-foto-08305-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73528-foto-08305-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73530 | Ball de Figuetaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-figuetaires | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Divertit ball que interpreten set homes i set dones. El vestuari dels homes consisteix en pantalons blancs amb una veta vermella/blava, un color a cada costat i camisa blanca amb una veta vermella, tapant els botons de la camisa i una veta blava al coll. Per les dones, una faldilla blanca amb dues vetes a l'extrem inferior (una mica separades); una de color vermell i l'altra blava; brusa blanca de mànigues curtes, amb un llaç a les mànigues. El coll de la brusa és coll barca. El calçat és d'espardenyes de vetes vermelles i blaves. Els complements masculins són: faixa blava, camals vermells amb picarols petits i barret blau (a l'estil 'gorro frigi' francès) amb un picarol a la punta. A la base del barret hi ha una veta blanca. Els complements femenins són: un barret blanc amb una veta vermella a la base del barret; faixa blava, cordada per darrera amb forma romboïdal. Al centre de la faixa, hi ha un rombo petit i enagos per a la noia que fa el puntal. | 08305-287 | Casc antic | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73530-foto-08305-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73530-foto-08305-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73532 | Ball dels Malcasats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-malcasats | AA.VV (2003). Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX | Es tracta d'un exemple de ball parlat i es pot considerar una variant de l'antic ball de Dames i Vells. En aquest ball, sis parelles que representen tota l'escala social, pagès, cavaller, notari, mariner o americà, sabater i gitano amb les seves respectives mullers, passen per davant del Jutge o batlle, el Rector o Vicari i l'Agutzil per 'cantar-se les veritats'. Les danses que conformen el Ball dels malcasats s'anomenen: Ball del flirteig ( ball parat ), Ball del batlle i el festeig. La indumentària dels balladors és la següent: el cavaller porta pitet de camisa blanca, pantalon i armilla negre i americana; la Dama, porta vestit complet; el Gitano va amb pantalon i camisa negres; la gitana amb vestit complet; la pagesa porta una camisa, faldilla i xal, i el pagès, porta pantalon negre de pana escurçat, armilla de pana i camisa blanca; l'Americà, porta pantalon i americana clars i camisa blanca; la dama, un vestit complet; el Notari, va amb armilla, pantalon i americana negres i camisa blanca i la seva muller, porta un vestit complet; el Sabater, amb pantalon de pana i camisa de quadres; la seva muller, amb faldilla i camisa de quadres; el Batlle, porta una americana, armilla i pantalon negres i camisa blanca; l'Agutzil, porta pantalon i americana de guàrdia urbà i camisa blanca i el Vicari, sotana negre i camisa blanca de coll rodó. Per complements porten: el Cavaller, barret de copa i corbatí; el Gitano, mocadors (castanyoles); els Pagesos, barretina vermella, faixa vermella, xal i mitenes; els Americans, barret de panamà; els Notaris, bombi i corbatí; els Sabaters, davantals de pell i mocador (bota de vi); el Batlle, barret de copa, bastó i corbatí; l'Agutzil, gorra de Guàrdia i porra; i el Vicari, birret i rosari. Pel que fa al calçat, es tracta d'espardenyes de 7 vetes negres, excepte l'Agutzil que porta espardenyes blaves. | 08305-288 | Casc antic | Els anys 1857 i 1876 es va prohibir l'actuació d'aquest ball a la vila; segurament pel to dels parlaments. Després d'un període sense ser representat, es va recuperar l'any 1999 i s'hi va incorporar un ball de cercavila per tal de figurar a la processó. La recuperació de la coreografia correspon a Raimon Casals i Roser Blanch. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73532-foto-08305-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73532-foto-08305-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73534 | Ball de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-serrallonga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://www.festamajor.info/balldenserrallonga | XIX-XX | El Ball d'en Serrallonga és un ball que participa en cercaviles, processons i festes populars. Es caracteritza per les diverses danses i coreografies que s'interpreten al so de la gralla. També és un ball parlat, en que amb un sainet s'escenifiquen les correries del bandoler de les Guilleries Joan de Serrallonga, la seva esposa, na Joana, i el seu fill, en Joanet i tota la quadrilla de bandolers. Aquest sainet es representa cada 31 d'agost al migdia, dins dels actes de la festa Major de Vilafranca del Penedès. Tots els personatges del ball van vestits d'època, de bandolers catalans del s. XVII. Com a ball parlat, el Ball d'en Serrallonga és el més conegut dels balls de bandolers i és el més antic. A diferència de molts altres entremesos folklòrics, el Ball d'en Serrallonga no té les seves arrels en el substrat cultural anterior a la cristianització, sinó que representa les correries del bandoler Joan Sala 'Serrallonga', de les Guilleries. El segle XIX i el Romanticisme li van donar una gran popularitat a gran part de Catalunya inclòs el Rosselló. L'element essencial d'aquest ball és el trabuc, arma d'avantcàrrega del s.XVII. Tots són imitació de l'època, estan degudament legalitzats i es disparen al llarg de les diferents danses i sempre amb trets a l'aire. El Ball d'en Serrallonga pertany a la classe dels 'Balls' amb rudiment d'acció dramàtica. L'element dramàtic és el predominant, inversament al que passa amb la majoria d'obres d'aquesta naturalesa, en les quals els 'parlaments', o sigui els recitats corresponents als principals personatges del ball, són un element secundari comparat amb moviments de comparseries que en constitueixen la part principal. Inicialment el ball l'integraven trenta-tres persones entre bandolers i mossos d'esquadra, però actualment el sainet s'escenifica amb tretze persones; en Joan de Serrallonga, la seva esposa Joana, llur fill Joanet, i un quadrilla de deu bandolers: Fadrí de Sau, Xafarroques , Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Marxant, Tallaferro i Xocopanarra. | 08305-289 | Casc antic | Abans de la seva recuperació a l'any 1980, la primera constància de l'existència d'un Ball d'en Serrallonga a Vilafranca del Penedès és en un manuscrit que data de l'any 1826, encara que es diu que és una còpia d'un altre de l'any 1820. Antigament, el ball es representava al so de gralles a la Rambla de Sant Francesc amb una escenificació que incloïa una cova i alguns arbres. L'integraven inicialment trenta-tres persones entre bandolers i mossos d'esquadra, però es va quedar amb tretze persones -en Serrallonga, la Joana i llur fill, i deu bandolers armats amb trabucs-. A finals de segle XIX es va deixar de representar pel perill que comportaven les armes, i no fou fins al 1980 que es va recuperar, de la manera més fidel possible segons els documents de l'època i els estudis dels folkloristes. D'aquesta manera es va convertir en el primer Ball d'en Serrallonga recuperat a Catalunya des de la seva desaparició. Aquest 'ball' havia arribat ha ésser conegudíssim en quasi tot el Penedès, havia ballat a Castellví de la Marca, la Bisbal del Penedès, els Monjos, el Vendrell, Marmellar, Sant Martí Sarroca, Guardiola, Viloví, les Cabanyes i Capellades. El passat any 2005, el Ball d'en Serrallonga de Vilafranca celebrava el 25è aniversari de la recuperació d'aquest ball. Així doncs, els membres actuals del ball van voler celebrar el seu aniversari amb un seguit d'actes. Un dels actes principals va ser la recuperació del Ball Parlat originari, un sainet on s'escenifiquen les correries del bandoler de les Guilleries Joan de Serrallonga. Es té constància que la darrera vegada que es representà fou l'any 1843. El text forma part del Quadern d'Ensenyança de la Venjança de Don Joan de Serrallonga i Donya Joana de Torrelles i els seus bandolers amb escenes succeïdes a les muntanyes de les Guilleries. El text és de Martí Figueras Gili 'Vell Saquetes' i va ser copiat el mes d'octubre de 1886. Aquest text, d'un hora aproximada de duració, fou el que serví com a base per a la recuperació del Ball d'en Serrallonga actual, emprant-ne diversos fragments textuals. Consta aproximadament d'uns 1500 versos, en general mal amidats, i està escrit en un català bastant dolent, és d'una vulgaritat extremada, com tot aquest llinatge d'obres, i procura treure sempre que pot efecte còmic d'algunes situacions, motiu pel qual devia agradar més al públic. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73534-foto-08305-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73534-foto-08305-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73536 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. CUSCÓ i CLARASÓ, Joan (1989). El ball pla. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Els homes seleccionaven la parella per ballar tot oferint un cistellet de flors amb un petit tortell o coca rodona al mig. El ballador fa un quart de volta a dreta i esquerra dirigint-se a la balladora i aquesta respon amb els mateixos moviments, però menys marcats, acceptant la cortesia del ballador. A continuació fan una volta sencera per sota els arcs que formen els braços. D'això se'n diu fer rístol. A continuació amb un moviment més mogut s'ajuntaven totes les parelles per fer la ruda o rodona. Els primers en obrir el ball eren les autoritats, els prohoms de les confraries o els administradors. A la tarda es feia la subhasta, a fi que ballés el públic. 'L'encantador', nom que se li posava a uns dels organitzadors de la festa, amb el braç enlairat i sostenint una coca amb un mocador anava donant voltes per la plaça cridava: ''Deu rals, catorze rals, catorze i mig ... a la una, a les dues, ....' . El que guanyava el ball començava a ballar i tot seguit per les altres persones del públic. A mig ball, es feia 'cama', els balladors paraven una estona per fer recompte de la col·lecta i repartir-se-la. L'import del ball subhastat quedava a favor de les confraries organitzadores de la festa. | 08305-290 | Casc antic | El ball pla era un ball molt generalitzat a Catalunya i un dels més típics. Una de les referències més antigues es troba en un romanço popular imprès l'any 1616. Es tractava d'un ball molt popular que tothom sabia ballar. Es manté força viu fins a finals del segle XIX. L'acompanyament musical variava segons el lloc. De vegades, a manca d'orquestra, es cantava servint-se de corrandes. En alguns llocs, una estrofa la cantaven els balladors i la següent les balladores. Així, mentre uns cantaven, els altres dansaven. Al Penedès, l'acompanyament més freqüent eren el flabiol, el tamborí i la manxa borrega. A Vilafranca del Penedès, el ball pla es ballava totes les diades importants a la sortida dels oficis religiosos. Es ballava davant de l'església o l'actual plaça de la Constitució, que abans es deia plaça del blat. També es ballava en diades especials, com la visita del rei Carles IV (l'any 1802) o la convocatòria de corts i sanció de l'estatut reial (l'any 1834). També es ballava en diferents aplecs: el de Sant Pau o el de Penyafel. La recuperació del ball, a Vilafranca, es produeix l'any 1973, per un primer grup format integrament per noies de l'Institut Eugeni d'Ors i assessorades per Claudi Badell. El vestuari fou dissenyat per Manel Baró. Les que feien de nois portaven una camisa blanca, uns pantalons negres per sobre el genoll, una armilla, mitgetes i espardenyes de pagès. Les noies portaven faldilles de color lila amb motius formats per raïms de diversos colors, una camiseta de color negre, un davantal i un mocador verd i una cinta al final de les faldilles, també verda; i un ret al cap i espardenyes. Aquest grup va funcionar fins l'any 1975. L'any 1977 es va tornar a ballar amb nois i noies. L'any 1986 va haver canvis de balladors. Entre aquests dos anys es va canviar el vestuari (1983). Els nois portaran mitges blanques, espardenyes de betes, pantalons de vellut marró fins a mitja cama, una armilla de vellut marró, una camisa blanca sense coll i una faixa de color negre. Les noies portaven uns bombatxos, enagos i la faldilla, un davantalet brodat, 'manguitos', cosset, una ret al cap, espardenyes de betes i un collaret arrapat al coll amb un medalló. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73536-foto-08305-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73536-foto-08305-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73573 | Diada de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-corpus-0 | XVII-XXI | Des de l'any 1981 la colla Geganters de Vilafranca participa i organitza la Diada de la vigília de Corpus. Aquesta festa te un sentit molt especial per la vila ja que suposa recuperar any rere any un acte històric que es remunta als inicis del segle XVII. Cada mes de juny la vigília de Corpus, en Ferragut i l'Elisenda, els Gegants de Vilafranca, surten en cercavila des de la Casa de la Festa Major acompanyats dels balls de Nans i Capgrossos amb els seus corresponents acompanyaments musicals. L'acte s'inicia a voltant de les 6 de la tarda i te com a punt i final una ballada i plantada del Gegants a la plaça de la vila, una xocolatada popular a la plaça de Sant Joan i el lliurament d'un obsequi de record per a tots els assistents. | 08305-316 | Casc antic | El papa Joan XXII, instaura l'any 1316 el Corpus com a festa cristiana. Les notícies documentals de Vilafranca ens remeten al segle XVII, però és molt possible que es pugui allargar la cronologia d'aquestes festes. També sabem que a l'any 1968, com a conseqüència del darrer Concili (Vaticà II), els capellans de les parròquies vilafranquines modifiquen la normativa de les processons de Corpus, a través d'una nota de premsa. Fins llavors hi havia dues processons: la de la Trinitat i la de Santa Maria. A partir d'aquell moment s'unifiquen en una única processó que sortia de Santa Maria i acabava en el claustre de la Trinitat. També suprimeixen les fileres de feligresos i la obligatorietat d'anar-hi amb atxes i qualsevol indumentària o distintius específics. A la nota de premsa es feia saber que es podia continuar amb les catifes de flors, però que no calia posar altars en el trajecte de la processó perquè aquesta no s'hi aturaria i també es pregava que s'abstinguessin de tirar serpentines i paperets. L'any següent els gegants van sortir la vigília i el dijous i a l'any 1970 ja no hi va haver processó, ni gegants. L'any 1981 és l'any de la recuperació per iniciativa de la Comissió de la Festa Major. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73573-foto-08305-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73573-foto-08305-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73574 | Fet casteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fet-casteller | www.castellersdevilafranca.cat www.xicotsdevilafranca.org www.vilafranca.net/castells | XX | Vilafranca del Penedès és una de les places fortes del fet casteller a Catalunya. Disposa de dues colles, els Castellers de Vilafranca amb camisa verda, creada l'any 1948, i els Xicots de Vilafranca, de camisa vermella, creada l'any 1982. A més, celebra diverses diades castelleres: la del Roser, la de Sant Miquel, la de tots Sants, a més de la Festa Major, diada de Sant Fèlix. Els Castellers de Vilafranca són 400 membres i tenen 500 socis protectors. A part de castells realitzen altres activitats com un certamen poètic o l'escola de castells. La Generalitat els concedí la Creu de Sant Jordi. A més, també hi ha la colla dels Falcons, creada l'any 1959 a redós de l'Acció Catòlica i que es dediquen a fer figures humanes i castells de petit format. | 08305-317 | Vilafranca del Penedès | Cal situar els antecedents dels castells en els segles XVII i XVIII en els balls de Valencians i les Moixigangues, balls representats que al final aixecaven petites piràmides humanes. L'any 1805, es documenten les dues primeres colles castelleres, a Valls, la dels pagesos i la dels menestrals. Durant la segona meitat del segle XIX hi ha l'època d'or dels castells: s'assoleixen els tres i quatre de nou amb folre, el pilar de set amb folre i el cinc de vuit, i apareixen noves colles en altres poblacions. Hi ha dues fites importants en aquest període: la diada de Santa Tecla de l'any 1881 i la diada de Santa Úrsula de 1883. En la primera es descarregaren el tres i el quatre de nou sense folre, i en la segona, un cinc de nou. A partir de la darrera dècada del segle XIX desapareixen totes les colles no vallenques i la paulatina davallada de l'alçada dels castells. Aquesta decadència s'acaba els anys vint del segle XX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73633 | Catànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catanies | SOLER, Josep M.(2007) Cudié és l'única firma que pot fabricar bombons sota la denominació de catànies. www.rtvvilafranca.com. | XX | Una catània és un dolç típic de Vilafranca del Penedès, elaborat amb ametlles torrades (tipus marcona) caramel·litzades, recobert de pasta d'ametlla, avellana i llet, i després recobert de nou amb pols de cacau i sucre refinat. | 08305-376 | Vilafranca del Penedès | La família Cudié inicia la producció de bombons sota la denominació de catànies l'any 1946, però no és fins l'any 1989 que enregistra aquest nom. Al principi, Cudié, va batejar el producte com a 'ametlles cro-cream' i després la família Trens va registrar el nom de Catania. Als anys 80, però, aquesta marca va quedar lliure i Cudié va comprar-la per reconvertir-la més tard en 'Catànies'. L'empresa vilafranquina Cudié elabora 80 tipus de bombons, exporta el 15% de la seva producció principalment a Europa i Amèrica. L'any 2003 comença una lluita judicial per l'apropiació d'aquesta marca per part de l'empresa cat.vilafranca. Bombons Cudié S.A i l'agència de patents i marques J. Isern, presenten una demanda contra aquesta empresa. Després de més de dos anys de litigis, finalment la resolució judicial sentencia que bombons Cudié és l'única empresa que pot fabricar bombons sota la denominació 'Catànies', al desestimar una demanda en la que es sol·licitava la nul·litat o bé caducitat d'aquesta marca pel seu caràcter genèric. Bombons Cudié, SA és una empresa familiar i artesanal que es dedica a l'elaboració de diverses varietats de bombons de xocolata. Va ser fundada per Josep Cudié a mitjan anys quaranta en un petit obrador del qual van sortir els primers bombons de licor sense sucre afegit, tal com es coneixen avui, farcits de diferents sabors. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1946 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73633-foto-08305-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73633-foto-08305-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Família Cudié | 98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 73643 | Fira del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-gall | http://www.vilafranca.org/firagall/ | XX | Antic mercat d'aviram que se celebra el cap de setmana abans de Nadal i que ofereix la possibilitat de poder admirar i comprar els exemplars més vistosos d'animal de ploma criats de la manera tradicional. Hi ha un servei gratuït d'escorxador i plomatge pels que compren l'animal viu. També hi ha una Mostra Gastronòmica i tast de vins negres de la DO Penedès. A més a més s'hi pot trobar venda de productes naturals del Penedès, una fira d'artesania, una mostra de Bestiari Festiu, una fira de dibuix i pintura. | 08305-386 | Rambla de Sant Francesc | La Fira del Gall de Vilafranca és de tradició molt antiga. Abans hi havia dues fires d'aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que es segueix celebrant i una altra el mes d'agost, quan s'havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals i com a pòrtic de les festes de la celebració de la collita. Sense tenir en compte que la pagesia de la comarca participava en altres fires d'aviram, com la de Barcelona, amb les seves aus autòctones i els ous rossos vilafranquins. A partir de la dècada dels anys 60 del segle XX, es produeix un moment de decadència que s'allarga fins els anys 80, on cada cop tenen menys importància les aus en qüestió i la seva qualitat gastronòmica. Les races autòctones, el Gall del Penedès i l'Ànec Mut del Penedès, gairebé queden extingides. El punt d'inflexió d'aquesta situació és quan el Patronat Municipal de Comerç i Turisme agafa la responsabilitat de revitalitzar la Fira. La resposta és gairebé immediata i constant. Any rera any, la Fira del Gall no para de créixer en parades, activitats i visitants. Les places de Santa Maria i de Jaume I, on es feien les fires queden petites i es desplaça a la Rambla de Sant Francesc, on actualment pateix del mateix mal. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 73094 | Magatzems Berger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-berger | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | en procés de reforma i restauració. S'han enderrocat algunes naus annexes. | Conjunt de naus aïllades destinades a magatzem de vi. Compost per un conjunt de naus de planta, en origen, en forma de 'T'. Actualment, només es conserva una doble nau de planta rectangular, de 10 trams, amb planta baixa i soterrani i cobertes a dues aigües. Façana principal amb coronaments esglaonats i merlets simulats, ulls de bou i obertures apuntades, partides interiorment. Les parets són de paredat mixte de pedra i maons. | 08305-1 | Carrer de Pere Alegret, 90-92 | L'any 1919 es presenta una sol·licitud d'obres per a construir uns magatzems destinats a la producció vinícola a càrrec de Josep Maria Juvé i Arnabat, segons projecte arquitectònic d'Antoni Pons i Domínguez. L'any 1927 es fa una ampliació. El darrer propietari fou J. B. Berger S.A. Actualment, s'estan realitzant unes obres promogudes per CT ORBIS, S.L amb número d'expedient 1117/06. | 41.3491700,1.7062900 | 391772 | 4578327 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | En el Pla Especial i catàleg del patrimoni històric figura amb el nom de magatzems Jové. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||
| 73095 | Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-amalia-soler-43-45-47-i-49 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Grup de cases homogeni, de planta rectangular que consten de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La del número 43, fa cantonada i ha estat restaurada; a la planta baixa hi ha una fleca, l'escaire és arrodonit amb carreus de pedra i la resta dels paraments són llisos. Les portes d'accés són d'arc rebaixat, excepte el número 47. En el primer pis hi ha balcons d'obertura única adintellada. A les golfes hi trobem finestres quadrades. | 08305-2 | Carrer d'Amàlia Soler, 45, 47 i 49 | La casa del número 45 es coneix amb el nom de Casa Morera, la del número 47 és la Casa Vinyals i la del número 49, la casa Torrents. | 41.3427100,1.6997400 | 391213 | 4577618 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 47 ha sofert modificacions a la porta i la del número 49 a la teulada. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73096 | Can Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sole-0 | BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, en part descomposta en semisoterrani i entresòl, dos pisos i golfes. Coberta de teula àrab a dues aigües i terrat posterior. Façana principal composada asimètricament en dos paraments desiguals. Destaquen dos portals a la planta baixa d'arc carpanell i de mig punt. La façana dels dos pisos es distribueix en un balcó d'una obertura i un balcó corregut de tres obertures per planta, dels que en destaquen les baranes bombades de ferro forjat. A les golfes tenim tres finestres seguides al parament estret i cinc a l'ample. Coronament de la façana amb barbacana. | 08305-3 | Avinguda de Barcelona, 8 | 41.3457900,1.7020700 | 391413 | 4577957 | 1904 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73096-foto-08305-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73096-foto-08305-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73096-foto-08305-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 73097 | Can Martí i Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-i-catasus | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües. Façana principal composada simètricament amb tres eixos verticals. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc rebaixat; a la primera planta hi ha tres balcons d'una obertura adintellada; i a la segona planta trobem balcons ampitadors adintellats, cinc a la crugia central i 2 a les laterals. Hi ha separació de crugies per pilastres amb capitell que arrenquen de la planta pis. El coronament de la façana és amb cornisa sobre sanefa grega i boles amb garlandes marcant crugies. | 08305-4 | Avinguda de Barcelona, 35-39 | L'any 1910 es presenta el projecte de Santiago Güell i Grau, per fer una casa per Pere Martí Catasús. | 41.3461400,1.7023200 | 391435 | 4577995 | 1910 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73097-foto-08305-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73097-foto-08305-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73097-foto-08305-4-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 73098 | Casa Rigual Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rigual-artigas | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular; consta de planta baixa, dos plantes pis i terrat en part. Composició de la façana simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha dues obertures simètriques d'arc rebaixat. Actualment, una dóna accés a un comerç i l'altra està dividida interiorment amb una porta d'accés a l'escala i una persiana a l'altra meitat. En el primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures amb arc de fantasia que consisteix en dos quadrants esglaonats a banda i banda i una llinda recta escairada en negatiu. En el pis superior, hi ha dos balcons amb les obertures amb els mateixos arcs. Al seu damunt, trobem sengles ulls de bou amb peça de ceràmica amb motrius decoratius florals. El coronament de la façana és amb merlets simulats. Totes les finestres tenen trencaaigües amb el coronament circular i decoracions florals entre aquestes i l'arcada de la finestra. També hi ha decoració floral a cada extrem del trencaaigües. | 08305-5 | Carrer Sant Bernat, 17 | 41.3462700,1.6966800 | 390963 | 4578017 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73098-foto-08305-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73098-foto-08305-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73098-foto-08305-5-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 73099 | Casa Berch i Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-berch-i-galtes | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici aïllat amb jardí i fent cantonada, és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües. Hi ha un cos de galeria en planta baixa amb terrassa superior, amb obertures adintellades sobre columnes de pedra. També disposa d'un porxo posterior al pati de planta baixa, amb l'accés adintellat i dues columnes. La barana superior és de balustrades de formigó. Façanes composades simètricament sobre dos i tres eixos verticals. El portal d'accés està al carrer Bisbe Morgades, està centrat i és d'arc rebaixat. Hi ha dues obertures a la planta baixa, una a cada costat del portal, i tres obertures a la planta pis. Totes aquestes obertures i les quatre de la façana del carrer Parlament, són d'arc rebaixat i formen balcons ampitadors amb baranes de ferro i trencaaigües massís, esglaonats a la planta superior, i amb culs de llàntia ornamentats. Les diferents plantes estan separades amb cornises. Coronament amb barbacana de fusta amb entaulament de ceràmica interromput per petites finestres geminades d'arc assimilable a un arc conopial. | 08305-6 | Carrer del Bisbe Morgades, 15 | L'any 1897 es presenta la sol·licitud d'obres per la construcció d'una casa per a Josep Berch i Galtés, segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. | 41.3429500,1.6980300 | 391071 | 4577647 | 1897 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73099-foto-08305-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73099-foto-08305-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73099-foto-08305-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | Casa Suriol és el nom que li dona Rosselló (1986:228). | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||
| 73100 | Cases del carrer del Cid números 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-cid-numeros-10-i-12 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Conjunt de dues cases de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa només hi ha el portal d'accés, d'arc rebaixat i al seu damunt un balcó d'obertura única adintellada amb els muntants de pedra granítica treballada. Les dues conserven les portes de fusta originals. | 08305-7 | Carrer Cid, 10 i 12 | 41.3471300,1.7030400 | 391497 | 4578104 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 12 es coneix amb el nom de Maria Ferret i correspon amb la fitxa de l'IPA que referenciem, tot i que allí l'adreça que hi apareix no es correspon. | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 73101 | Centre Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-agricola | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres fent cantonada amb el passatge d'Alcover per la planta baixa. És de planta rectangular i consta de planta baixa sobreaixecada, planta pis i sotacoberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la Rambla. Façana composada simètricament sobre tres eixos verticals. A la planta baixa, trobem obertures adintellades amb barana de gelosia; en el primer pis hi ha un balcó corregut amb tres obertures d'arc de mig punt amb trencaaigües, barana de gelosia i permòdols sota llosana. El capcer és triangular i el coronament amb màstil i ràfec de volada considerable, sustentat per carteles de fusta i un ull de bou simulat en el capcer. Disposa d'ornamentació arquitectònica a base d'estucats de bandes simulant maons i aplacats de ceràmica vidrada, un d'ells amb el rètol 'CENTRO AGRÍCOLA PANADÉS'. La façana que dóna al passatge d'Alcover disposa de la porta principal d'arc rebaixat. A la façana posterior amb tres obertures de mig punt a la primera planta. | 08305-8 | Passatge d'Alcover, 6 | L'any 1892 es presenta la sol·licitud d'obres per construir el Centre Agrícola a través del President de la Junta, en Joan Alcover, segons projecte de l'arquitecte August Font i Carreras. La direcció facultativa de l'obra la va portar Eugeni Campllonch i Parés, per delegació de l'arquitecte. Era la societat dels propietaris rurals. En els anys de la guerra civil fou la seu del comitè revolucionari. | 41.3448300,1.6999500 | 391234 | 4577853 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73101-foto-08305-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73101-foto-08305-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73101-foto-08305-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 73102 | Celler Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-mascaro | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, al cos central, amb dos cossos laterals de planta baixa adossats a cada mitgera. Façana principal composada d'un cos central asimètric i de dos cossos laterals. Obertures adintellades a la planta baixa: porta d'accés i balcó lateral d'una obertura. A la planta pis, hi ha una balconada amb barana de ferro forjat amb quatre obertures. El cos lateral dret té una obertura adintellada i una pèrgola superior de tres arcades rebaixades. El cos lateral esquerre té una obertura cega i tres finestres superiors d'arc rebaixat. Les obertures tenen trencaaigües i motllures senzilles. Destaquen els motius ornamentals florals al coronament, en els capitells de la pèrgola, garlandes i d'altres. A la planta baixa hi ha dependències comercials i de magatzem. | 08305-9 | Carrer del Casal, 5-9 | L'any 1912 es va presentar el projecte de Santiago Güell i Grau, per reformar la façana de la casa d'Antoni Galtés i Mainé. | 41.3441000,1.7009500 | 391317 | 4577771 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com casa Galtés i Mainé | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||
| 73103 | Magatzem Mory | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-mory | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de magatzem de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana és de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, el central més ample que els laterals, delimitats per pilars de maons vistos. El capcer és esglaonat acabat en pla. Eix central realçat pel portal d'accés i una obertura al seu damunt partida per pilars de maons vistos. Als eixos laterals hi ha obertures geminades. Totes les obertures estan emmarcades per maons vistos. El parament és arrebossat amb les bandes, pilars i cornises fetes de maons vistos i un petit sòcol de paredat antic. | 08305-10 | Carrer Sol, 26 | 41.3458200,1.7035700 | 391539 | 4577958 | 1917 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.