Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73325 | Camí Vell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-bleda | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | seccionada | Sitja que fou seccionada pel camí, tot i que s'havia documentat molt recentment per part de J. Mestres, el desembre de l'any 1989. Es conservava una alçada de 60 cm aprox i 1,10 m d'amplada (en la part més inferior). Estava excavada en un substracte argilós de matriu llimosa. Només s'ha identificat un petit bocí de ceràmica a torn que nom permet precisar la cronologia. Davant de l'estructura, al marge contrari, també s'hi localitzà una llosa rectangular (63 x 44 x 11 cm) que probablement tingui relació. | 08305-198 | Camí de la Bleda | Localització fortuïta de Josep Mestres i Mercadé, el desembre de l'any 1989. L'any 2001 amb motiu de les obres d'instal·lació del sistema de clavegueram i la preparació del paviment del carrer es va fer una prospecció arqueològica, sota la direcció de Josep Maria Roca, de l'empresa Tríade SCPE. Es va obrir una cala de 8 x 27 m, baixant uns 95 cm, però els resultats van ser negatius. | 41.3460600,1.6902400 | 390424 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||
| 73404 | Ametller de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-la-malanit | Espècimen d'ametller dolç (prunus dulcis) de 2'60 m de perímetre a un metre d'alçada perquè ben aviat es divideix en quatre troncs. Fa uns 10 metres d'alçada i una vintena de capçada. Es tracta d'un arbre perenne de la família de les rosàcies. Tiges erectes d'escorça fosca i clivellada. Fulles punxegudes ovalo -lanceolades de fins a 12cm. de llargada, de contorn dentat. Floreix a l'hivern, i les seves flors apareixen abans que les fulles, agrupant-se normalment en parelles, i poden tenir tonalitats de colors blanc rosat, rosat, o més rarament blanc. Els fruits són en drupa amb el mesocarp inicialment tou i que es va endurint amb la maduració. | 08305-223 | Les Clotes | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3540300,1.6844100 | 389950 | 4578894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73470 | Arxiu fotogràfic de VINSEUM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-vinseum | XIX-XX | Fons format per unes 50.000 imatges entre paper, acetats, plaques de vidre, negatius etc. Està dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i representa el 75 % del fons d'imatge municipal. Les col·leccions que integren aquest fons són: - Fons Lara (1890-1935): Retrats d'estudi que destaquen els oficis, els vestits, les celebracions familiars -casaments, comunions- i imatges d'exteriors com les urbanístiques: palau Baltà, transports: estació de ferrocarril; la vinya i el vi: treballs de replantació del Centre Vitícola del Penedès. - Fons Giménez (1960-1990): Esports: hoquei, futbol, bàsquet; Festa Major; Activitats del Museu de Vilafranca i de l'Acadèmia de Tastavins; Fires de Maig i Firaví; Activitats culturals al carrer: musicals, teatrals, carnaval. - Fons Mestres Hero (1930-1980): Sortides per la comarca del Centre Excursionista del Penedès; ciclisme i hoquei a l'antic velòdrom; enderrocament d'edificis i cases emblemàtiques de la vila; Festa Major; Fires de Maig. - Fons Aragonès (1950-1980): Urbanisme: enderrocament de la caserna, construcció de la piscina municipal, detalls arquitectònics de cases modernistes de la vila; Activitats del Museu de Vilafranca: premis Sant Ramon de Penyafort, visites de personalitats, construcció de diverses sales. - Fons Paco (1920-1960): Exposició i fira oficial de la vinya i del vi dels anys 1943 i 1953; Festa de la verema de 1961; processons i manifestacions religioses; Festa Major; Inauguració de les noves dependències del Museu de Vilafranca l'any 1960; Esglésies i castells de la comarca. - Fons Tomàs Valls (1970-1980): Reportatge gràfic, publicat de forma periòdica al setmanari Tothom, dels esdeveniments més destacats succeïts a la vila, durant la dècada dels anys setanta, que culmina el període de la transició democràtica. - Fons Torruella (1940-1950): Visita de Franco a Vilafranca durant els anys quaranta; Monestir de Poblet; Balls de la Festa Major; Edifici del Museu: façana exterior i pati; Benedicció de les campanes de la Trinitat. - Fons Llimona (1980-1990): Organització de diferents activitats a les instal·lacions del Museu: Premis Sant Ramon de Penyafort; 2es. Jornades d'Economia de l'Alt Penedès; Exposicions a la capella de Sant Pelegrí; Reunions del Patronat; Acte de presa de possessió de la presidència d'honor del Patronat del Museu per Jordi Pujol. - Fons Alegret (1880-1910): Edificis i monuments: Església de Santa Maria, Capella de Sant Joan, Església de Sant Francesc, Església i muralla d'Olèrdola; Carrers i places: festa al carrer de la Cort, mercat a la plaça Milà i Fontanals, plaça Jaume I nevada; caserna i misses de campanya del regiment de cavalleria de Trevinyo. - Fons Biosca (1970-1980): Obres de reforma al centre urbà de la vila; detalls arquitectònics d'edificis emblemàtics; instal·lacions i activitats del Museu. - Fons Gabi (1970-1980): Actes que commemoren el Dia de la Província; Inauguració de la Setmana de la Vinya i del Vi; Inauguració del pas soterrani de la rambla de Sant Francesc; Premis Sant Ramon de Penyafort, sala d'ornitologia i inauguració de l'auditori del Museu. - Fons Aguilar (1980-1990): Activitats del Museu: visita de l'ambaixador dels Estats Units; Biennal de l'any 1989; Exposició de Mercader Miret de 1987; Quinzena de la ceràmica al Palau Baltà. - Fons Vilarrubias-Aguilera (1930-1940): Fires de Maig de l'any 1932: exposició agrícola amb els diversos estands que mostren maquinària agrícola, productes de les cases de cava i de vi de la comarca i d'altres sectors de l'alimentació. - Fons Roisin (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: estació de ferrocarril, ermita de Sant Pau, església de la Trinitat, estació enològica, claustre de Sant Francesc, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, carrer de la Font, carrer de la Parellada, plaça Milà i Fontanals, asil del Carme i balls de la Festa Major. | 08305-256 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)- Fons Thomas (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: plaça de Sant Joan, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, casa consistorial i carrer de la Cort, plaça de Milà i Fontanals i balls de la Festa Major. També inclou imatges de Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Vendrell.- Fons Elecson (1920-1950): Treballs al camp; col·locació de la primera pedra del Museu de Vilafranca; carrer de Graupere, Muralla de Sant Magí, plaça i capella de Sant Joan, claustre de la Trinitat, escolania de la basílica de Santa Maria, església de Sant Sebastià dels Gorgs, castell de Castellet i la Gornal.- Fons Electron (1940-1960): Enterrament d'Eugeni d'Ors; benedicció de l'edifici de Caixa Penedès; Exposició i Fira Oficial de la Vinya i del Vi de 1953.- Fons Mas (1920-1940): Castell de Sant Miquel d'Olèrdola; castell d'Altafulla; torre mora de Creixell; muralles del castell de Calafell; castell de Torredembarra; castell de la Geltrú a Vilanova.- Fons Mallol (1920-1940): Església de les Masuques; església de Castellví de la Marca; muralla del castell d'Olèrdola; Creu de l'Ordal; castell de Marmellar; castell de Castellet.- Fons Rosend Condis (1890-1910): Imatges de l'Arboç del tombant de segle, la Giralda de l'Arboç, paisatges urbans... Imatges del Foix abans que fos pantà, el castell de Castellet i la Gornal.- Fons Luís Melo (1960-1970): Fotografies de les diferents actuacions municipals a Vilafranca durant la legislatura de l'alcalde Lluís Melo.Informació facilitada per VINSEUM | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73486 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-1 | http://www.vilafranca.cat | XX | Organitzada per l'Associació Amants dels Cavalls Sant Antoni Penedès, cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. El diumenge següent a aquesta data uns dos-cents cavalls i una trentena de carruatges de tota la comarca surten fent un recorregut per la vila que passa sempre per davant de l'església de Sant Francesc on els animals són beneïts a la una del migdia un cop acabat l'ofici religiós. Un cop tot el seguici arriba a la Rambla de Sant Francesc aquests donen tres tombs a la rambla. En finalitzar els tres tombs es lliura a tots els participants un recordatori de la diada. | 08305-264 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest esdeveniment coincideix sempre amb la festa del xató. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||||
| 73491 | Les coques del casament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coques-del-casament | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funerals', dins el Folklore del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg.. 367. | XIX | Pere Sadurní (2000), recull el costum dels casaments vilafranquins de repartir coques entre els convidats a la sortida d'aquest. Quan més coques es repartien de més categoria es considerava el casament. Segons altres fonts que l'autor no identifica, només es beneïen dues coques durant la cerimònia i que, a la sortida, els nuvis les repartien a talls. Un rodolí de la festa major en fa referència: 'Casaments dels distingits? Hi ha d'haver coca i confits'. | 08305-267 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73495 | Festa del Xató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-xato | http://www.turismevilafranca.com http://www.rutadelxato.com/ | XX | Festa gastronòmica d'un dels plats més característics d'aquestes comarques. A la festa del Xató de Vilafranca es poden degustar quatre varietats de xató: de Sant Pere de Ribes, Sitges, Vendrell, Vilafranca i Vilanova. Es va integrar a la Ruta del Xató, que coordina les activitats relacionades amb aquest plat de la zona. S'aprofita la festa per fer-hi concerts de música tradicional, mercat d'artesans, mercat de plaques de cava i degustacions de vi de la D.O Penedès. A banda de les degustacions, també s'imparteixen tallers de fer Xató de Vilafranca. | 08305-269 | Rambla de Sant Francesc | Fa 11 anys que es celebra. Està organitzada pel Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca i el Gremi d'Hostaleria de l'Alt Penedès. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||||
| 73639 | Olivera de Serveis Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-serveis-penedes | Es tracta d'un arbre d'uns tres a quatre metres d'alçada, dels quasi bé vuit que pot fer plantat a terra, en un camp. Si bé es un arbre cultivat per obtenir-ne el seu fruit, l'oliva o el seu principal derivat, l'oli, també és molt apreciat plantat en solitari, en rocalles i jardins. Així, aquest exemplar, fa uns anys fou trasplantat i col·locat en una jardinera feta de pedra al costat de la premsa d'oli, amb una funció bàsicament decorativa. És un faneròfit. Pot viure i produir durant centenars d'anys. Aquesta olivera, podria tenir uns cinc-cents anys, tot i que el seu propietari manifesta que en té vuit-cents. El seu tronc és doncs gruixut i tortuós amb un diàmetre de .... tres metres i mig ?. La seva escorça s'ha anat enfosquint amb el pas dels anys. La capçada és arrodonida i atapeïda Les tiges són de tipus llenyós. Les fulles són rígides, enters, lanceolades i verdes tot l'any. El seu anvers és d'un color verd grisenc, i el revers d'un color esblanquït. | 08305-382 | Carrer d'Igualada, cantonada amb el carrer de Sant Sadurní d'Anoia. | L'olivera es considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana . Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera . A Europa l'olivera simbolitzava la pau i la victòria .A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d'olivera. Dins de la tradició màgica medieval és suposava que el fum de la combustió dels ossos de l'oliva apropava els homes a les dones. Entre els cristians l'olivera és un arbre molt important, Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències a aquests arbre a la Bíblia . De l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres. També tenen aquestes propietats hipotensores i febrífugues. Per altra banda, l'oli és un laxant natural quan es pren en dejuni i també s'utilitza per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. En dermatologia s'utilitza en el tractament d'èczemes, psoriasi, cremades. Les olives es consideren aperitives i tòniques. La fusta d'olivera és menys densa que el boix , de color més bru i extraordinàriament vetada. El dibuix tant marcat de les vetes és una de les característiques que la fan tan apreciada. | 41.3506800,1.7054200 | 391702 | 4578495 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73641 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona, pp. 161-171 i 225-232. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioterra Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 08305-384 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||||
| 73643 | Fira del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-gall | http://www.vilafranca.org/firagall/ | XX | Antic mercat d'aviram que se celebra el cap de setmana abans de Nadal i que ofereix la possibilitat de poder admirar i comprar els exemplars més vistosos d'animal de ploma criats de la manera tradicional. Hi ha un servei gratuït d'escorxador i plomatge pels que compren l'animal viu. També hi ha una Mostra Gastronòmica i tast de vins negres de la DO Penedès. A més a més s'hi pot trobar venda de productes naturals del Penedès, una fira d'artesania, una mostra de Bestiari Festiu, una fira de dibuix i pintura. | 08305-386 | Rambla de Sant Francesc | La Fira del Gall de Vilafranca és de tradició molt antiga. Abans hi havia dues fires d'aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que es segueix celebrant i una altra el mes d'agost, quan s'havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals i com a pòrtic de les festes de la celebració de la collita. Sense tenir en compte que la pagesia de la comarca participava en altres fires d'aviram, com la de Barcelona, amb les seves aus autòctones i els ous rossos vilafranquins. A partir de la dècada dels anys 60 del segle XX, es produeix un moment de decadència que s'allarga fins els anys 80, on cada cop tenen menys importància les aus en qüestió i la seva qualitat gastronòmica. Les races autòctones, el Gall del Penedès i l'Ànec Mut del Penedès, gairebé queden extingides. El punt d'inflexió d'aquesta situació és quan el Patronat Municipal de Comerç i Turisme agafa la responsabilitat de revitalitzar la Fira. La resposta és gairebé immediata i constant. Any rera any, la Fira del Gall no para de créixer en parades, activitats i visitants. Les places de Santa Maria i de Jaume I, on es feien les fires queden petites i es desplaça a la Rambla de Sant Francesc, on actualment pateix del mateix mal. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||||
| 73644 | Muntanya de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-pau | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. El turó de Sant Pau s'alça al nord-oest de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Al cim i a el vessant nord, (ja dins del terme municipal de Pacs), hi trobem una brolla calcícola arbrada. En l'estrat arbori hi domina el pi blanc, amb algunes alzines i ullastres. Al vessant sud, en canvi, hi trobem una comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. Al sotabosc, hi podem trobar romaní, farigola, marfull, arítjol, bruc d'hivern, galzeran i gatosa, entre d'altres. A Sant Pau podem trobar-hi ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-387 | Al nord-oest del terme municipal | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73645 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | La zona de les Clotes és una àrea compresa entre la muntanya de Sant Pau i la carretera a Pacs emprada pel cultiu de la vinya. Es tracta de l'activitat agrària més representativa de Vilafranca del Penedès. La bona conservació de les vinyes i l'alta ocupació dels sòls agrícoles constitueixen el principal element de conservació paisatgística i d'identitat de les àrees rurals i de la relació entre la vila i el seu territori. Els conreus també són sistemes naturals. Les vinyes són poblacions monoespecífiques d'arbusts millorades amb els anys per treure'n el màxim rendiment i benefici. A més dels ceps, però, altres plantes espontànies aprofiten aquest hàbitat. Són les anomenades 'males herbes', com la ravenissa, la canyota, la corretjola o el gram. També hi ha animals que viuen o s'alimenten a les vinyes. Dels ocells, cal destacar el pinsà comú, l'estornell, el pardal, el passerell, l'alosa o la perdiu. També hi trobem alguns mamífers (ratolins, mussaranyes, conills, talpons, etc.) i rèptils (dragó comú, sargantana cendrosa o escurçó ibèric, entre d'altres). | 08305-388 | Al nord del municipi | 41.3551200,1.6880300 | 390254 | 4579010 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73646 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. La Serreta es troba al sud-est de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el d'Olèrdola. Es troba a la serralada litoral, a les estriballes del massís del Garraf. Des de la Serreta, també podem gaudir de la vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. La vegetació i la fauna és molt similar a la que podem trobar en el turó de Sant Pau. Cal destacar les nombroses alzines que creixen sota els pins, així com el pi de la serreta, un pi blanc (Pinus halepensis), d'importants dimensions. Pel que fa a fauna, hi podem trobar ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-389 | Al sud-est del municipi | 41.3335200,1.7158600 | 392547 | 4576577 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73647 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Necessita netejar-se | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia. La riera de Llitrà discorre al llarg de 3,4 km pel terme municipal de Vilafranca del Penedès, on manté encara un important valor natural i paisatgístic. Forma part de la conca del riu Foix i hi desemboca en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, s'hi incorporen les aigües residuals de l'EDAR de Vilafranca, que doblen en magnitud el cabal que baixa per la riera. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-390 | A l'oest del municipi | 41.3445700,1.6791100 | 389490 | 4577850 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||||
| 73648 | Riera de l'Adoberia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ladoberia | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia.La riera de l'Adoberia travessa el terme municipal en un recorregut d'uns 3,5 km. El bosc de ribera és força discontinu, però hi trobem alguns punts d'especial interès natural. A la riera de l'Adoberia, hi desemboquen altres rieres de menor cabal com la riera de Santa Maria dels Horts o la riera de Porroig. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-391 | A l'est del municipi | 41.3526000,1.7131700 | 392353 | 4578699 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73650 | Camí de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-pau-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | El camí de Sant Pau té una llarga tradició ja que comunica el casc urbà amb la muntanya de Sant Pau i Sant Jaume, per tant amb l'antic eremitori. Creua de manera rectilínia les vinyes de la zona de Les Clotes, per donar primer accés al Celler cooperatiu i altres instal·lacions properes i després a un recorregut al peu de Sant Pau. Un cop s'arriba a Sant Pau, s'obtenen les millors panoràmiques de la ciutat. | 08305-393 | Al nord oest del municipi | 41.3528300,1.6869800 | 390163 | 4578757 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73650-foto-08305-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73650-foto-08305-393-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73651 | Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-les-cabanyes-i-de-la-pelegrina | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | En realitat es tracta de dos camins: el que va de Vilafranca a Les Cabanyes i el camí de la Pelegrina, que és la prolongació de l'anterior, partint de la carretera de Les Cabanyes. El camí de Les Cabanyes parteix de molt aprop del camí de Sant Pau. El primer tram el comparteix amb el camí a Pacs, que després va paral·lel amb el de Sant Pau. A partir del Camp Gran es desvia en direcció nord-est i travessa la vinya de Les Clotes i de La Sort. A partir d'aquest punt la pendent és més pronunciada fins arribar a la carretera de Les Cabanyes, on s'enllaça amb el camí de La Pelegrina travessant perpendicularment la vall del torrent de la Torreta, en un recorregut força pla, fins arribar a la carretera d'Igualada. | 08305-394 | al nord del municipi | 41.3573800,1.6944800 | 390798 | 4579253 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73652 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-22 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Camí que dóna accés a les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume des de la carretera de Vilafranca del Penedès a Les Cabanyes. És un camí de mitja vessant que s'enfila per la muntanya fins arribar al coll, on pren direcció a Pacs, ja dins el seu terme municipal. | 08305-395 | al nord del municipi | 41.3628800,1.6917200 | 390576 | 4579867 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73652-foto-08305-395-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73129 | Escut del Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-palau-balta | XIX | <p>Escut d'armes esculpit en pedra i ubicat damunt la tribuna - llotja del Palau Baltà. Camper espanyol d'influència gala, partit i semitruncat. Partició dreta amb torre; quarter superior de la partició esquerra amb quatre faixes verticals i quarter inferior de la partició esquerra amb torre amb un ginebró o olivera a banda i banda.</p> | 08305-36 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>L' edifici fou construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer que hi va fer fer algunes reformes. Probablement l'escut és de la seva família.</p> | 41.3471400,1.6968800 | 390981 | 4578113 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-3.jpg | Legal | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 101|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||
| 73603 | Casa Mullol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mullol | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa que fa cantonada amb el carrer de la Cort i el carrer del Campanar; és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana és de composició geomètrica. La planta baixa ha estat transformada amb un comerç sense respectar les línies arquitectòniques originals. Pel que fa a la planta pis, trobem un balcó corregut de la mateixa amplada que la façana, amb dues obertures adintellades, amb trencaaigües. Entre les dues obertures hi ha un motiu ornamental de pedra en forma de cercle del que surt una creu floral. A la planta de les golfes, trobem tres obertures amb arc conopial. El coronament és amb cornisa. | 08305-346 | Carrer de la Cort, 6 | 41.3468400,1.6982200 | 391093 | 4578078 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73603-foto-08305-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73603-foto-08305-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73603-foto-08305-346-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73195 | Rambla de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla-de-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XIX | Rambla delimitada pel carrer de Nostra Senyora i l'avinguda Tarragona, al sud; pel carrer Sant pere i el carrer de la Cort, al nord. Està dividida en tres parts: dos laterals per al trànsit rodat i la central, peatonal, amb quatre fileres de platans. A l'extrem nord, hi trobem la Font del Alls (101) i a l'extrem sud, el monument a Milà i Fontanals (100). Els edificis que limiten la rambla de sant Francesc són entre mitgeres, generalment de planta baixa i dos o tres pisos. En destaquen el Col·legi de Sant Josep (47), el Casino (51), La Fonda (320), Casa Serdà (48) o Casa Torner i Güell (52). | 08305-102 | Rambla de Sant Francesc | Es va construir arran de l'antiga muralla medieval, en ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar la urbanització del passeig, a partir de l'any 1823. Aquesta zona d'eixample vuitcentista inicialment va ser ocupada per cases de pisos de lloguer. | 41.3451800,1.6980400 | 391075 | 4577894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73199 | Cases de comparet del carrer del Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-del-casal | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Conjunt de cases entremitjeres realitzades a partir d'un mateix model constructiu que li dóna unitat al conjunt. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi trobem el portal d'accés amb arc rebaixat. És més ample i alt que un simple portal d'entrada ja que hi entraria el carro. Les portes que es conserven originals (núm. 12), tenen una porteta més petita retallada a la porta gran. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única adintellada. Les obertures estan emmarcades amb pedra treballada i els paraments són llisos. En l'actualitat, les cases corresponents als números 8 i 10 són elrestaurant Can Ton. El número 6 és doble i ha sofert transformacions en els portals, mantenint l'estructura original. Les cases dels números 14 i 16, són més amples i han patit transformacions posteruiors, en especial la del número 16. | 08305-106 | Carrer del Casal, 6, 8, 10, 12, 14 i 16 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3441500,1.7006300 | 391290 | 4577776 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73106 | Casa Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, està composta per dos cossos; el principal que consta de planta baixa i dos pisos i un cos lateral de planta baixa i pis. El primer cos té una coberta de teules àrabs a dues aigües i el cos lateral té la coberta plana. El cos principal té un portal d'accés d'arc rebaixat amb falsa clau sense decoració. A les plantes superiors, trobem un balcó d'obertura única adintellada amb barana de ferro. El cos del costat té dues obertures adintellades a la planta baixa, una cega, i dos balcons d'obertura única d'arc rebaixat. El coronament del cos principal és amb cornisa i el del cos lateral amb barana d'obra intercalada amb barana de ferro forjat. | 08305-13 | Carrer d'Amàlia Soler, 26-28 | Obra encarregada per Àngela Canals, vídua de Jaume Esteve. | 41.3431900,1.7001800 | 391251 | 4577670 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73109 | Teatre de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-societat-la-principal | MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1982). 'Pere Mas i Parera i la Vilafranca del seu temps, l'aprenentatge', dins Quaderns d'aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura. SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres destinat a teatre i dependències d'ús social; compost per un cos situat a la façana i un cos destinat a teatre. El cos de la façana és de planta baixa, dos pisos i sotacoberta. La coberta és a dues vessants i terrats posteriors. Hi ha un vestíbul a la planta baixa des de la façana fins el teatre. Façana composada simètricament sobre tres eixos verticals, amb el cos superior reculat de l'alineació de la façana. Platea envoltada d'una planta baixa més dues plantes de llotges, amb un escenari de grans dimensions que ha estat reformat per satisfer les necessitats actuals. A més les butaques són mòbils, permetent la realització d'altres activitats com ara el ball o sopars. | 08305-16 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | L'any 1904 es funda la societat La Principal. Abans de tenir teatre llogaven el teatre anomenat Principal, propietat del senyor Bolet, i per aquest motiu porten aquest nom. Les obres del nou teatre comencen l'any 1920 | 41.3447900,1.7006400 | 391292 | 4577848 | 1921 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73109-foto-08305-16-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Andreu Audet i Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73119 | Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-mare-rafols | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici estructurat a partir d'un cos central de vestíbul i capella interior. Consta de semisoterrani, la planta baixa és sobreaixecada amb cos davanter de galeria i un pis amb una ala perllongada de planta semicircular. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. Façana principal de composició simètrica amb les ales modulades verticalment a través d'una arqueria rebaixada i d'un parament refós de maó vist que inclou les obertures de cada planta. Presideix la planta principal un porxo sobreaixecat amb intercolumnis adintellats i pilars estriats de secció quadrada i capitells, coronat per una barana de balustrades. El coronament de la cornisa està ritmada amb modillons, els capcers són escalonats amb cantoneres simulades. | 08305-26 | Al sud del municipi | L'any 1931 es col·loca la primera pedra del Hospital i a l'any 1932 es sol·licita fer unes obres per la construcció de la residència-hospital. L'any 1936 es demana una nova sol·licitud d'obres, en aquest cas per legalitzar les obres de construcció de dues cases, les tanques d'entrada i de la finca del Molí d'en Rovira, a més, aquell mateix any s'habilita la residència per a hospital de sang. Finalment, l'any 1949 s'inaugura l'Hospital de Sant Josep. | 41.3373900,1.7103000 | 392088 | 4577014 | 1936 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73119-foto-08305-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73119-foto-08305-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73119-foto-08305-26-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Jordi Petit Gil | Josep Alemany i Juvé | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73132 | Teatre Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-bolet | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Teatre que fa cantonada, de planta rectangular sobreaixecada respecte al nivell del carrer, format per un cos de vestíbul, un cos de platea i un cos d'escenari amb sota escenari. La platea és rectangular amb dos pisos de llotges perimetrals formant 'U', amb amfiteatre posterior i dues escales d'un tram als laterals de l'escenari. Coberta a dues aigües. Les façanes són de parament llis sense decoració composades sobre eixos verticals. La façana al carrer Duc de la Victòria formada per nou trams separats per baixants d'aigües pluvials vistos, amb portals d'arc rebaixat a la planta baixa, emmarcats amb pedra, però alguns cecs. A la planta pis, les obertures són balcons ampitadors d'arc de mig punt i també emmarcats amb pedra. La façana té un sòcol, separació de pisos i cantoneres, i està coronada amb cornisa. La façana del carrer de Migdia es composa simètricament sobre tres eixos amb obertura central i obertures laterals menors, totes de mig punt i algunes cegues. Coronament amb cornisa i capcer esglaonat amb ull de bou. | 08305-39 | Carrer Bolet, 3 | L'any 1886 es va construir, en set setmanes, damunt la sala anomenada 'Gran Salón de la Rambla' que s'havia edificat l'any 1864. El projecte fou encarregat a l'escenògraf Joan F. Chia i Alba. El propietari era Pau Aixelà. L'any 1920 es fan obres de reforma per transformar-lo en un cinema. Finalment, l'any 1982 es condiciona com a Teatre Municipal, segons projecte dels Serveis Tècnics del nou propietari. | 41.3443500,1.6999100 | 391230 | 4577800 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73132-foto-08305-39-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan F. Chia i Alba | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73146 | Font del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carme-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1979). Calendaris monogràfics editats pel setmanari Tothom. | XX | Font dedicada a la Mare de Déu del Carme, adossada a dos paraments ortogonals. El parament és simètric i està compost de pilastres sobre una base, amb fust i una cornisa superior. La pica està centrada i és de cinc costats. Destaca un plafó central de rajoles amb la imatge de la Mare de Déu del Carme. L'encapçala l'antic escut de la vila amb torres i muralles i inscripció desfigurada al peu. Uns lleons suporten l'escut comtal, amb ornamentació lateral i corona superior. En un fris, hi ha la data 'MCM', i en l'altre 'XLIV'. | 08305-53 | Carrer de la Font cantonada carrer de Galceran | Es construeix l'any 1944 per rememorar l'antic convent del Carme o de les Carmelites, enderrocat el juliol de 1936. Les rajoles les va fer el ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans. | 41.3474700,1.6993500 | 391189 | 4578147 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Baptista Guivernau | 102|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73183 | Magatzem Torras i Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-torras-i-vendrell | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Dues naus de planta rectangular, de planta única i amb les cobertes de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana del carrer del Comerç. Façanes caracteritzades per l'acabament en forma de pinyó (frontó punxegut que segueix la inclinació dels dos vertents de la teulada). A la façana, destaca una gran entrada amb l'arc de mig punt i dues obertures cegues laterals. En un nivell superior hi ha tres grups de finestres: el central triple i els laterals dobles. En el capcer hi ha l'escut de la marca TORRES, amb el nom. El parament de totes les façanes és amb bandes horitzontals, amb les dovelles del portal posades a saltacavall i els escaires remarcats. | 08305-90 | Carrer del Comerç, 21 i 22 | Construïts arrel de l'arribada del ferrocarril i destinats a l'expenedoria de vi aprofitant la situació estratègica. | 41.3447800,1.7042800 | 391597 | 4577842 | 1881 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73183-foto-08305-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73183-foto-08305-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73183-foto-08305-90-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73194 | Font dels alls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-alls | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Font central de quatre costats que consta de pedestal de secció quadrada amb petits contraforts esglaonats que surten de cada aresta. D'un costat, sobresurt una pica semicircular amb peu de radi diferent i amb una carassa amb aixeta. A la part posterior hi ha una carassa sola. Per damunt del pedestal, s'aixeca una columna prismàtica de secció quadrada amb estries a les cares i cornisa de permòduls. Un fanal de ferro forjat corona el conjunt. Adossat a tres cares del pedestal hi ha un abeurador semicircular. | 08305-101 | Rambla de Sant Francesc / Carrer de la Cort | Segons Rosselló (1986), la font es va construir en la mateixa època que la Font de Sant Joan (65)., l'any 1866. Inicialment es situa davant les antigues Casernes (avui desaparegudes). Però a l'any 1890, per novembre, s'instal·la a la Rambla Sant Francesc. A la part posterior de la font se l'hi afegeix un abeurador, que substituïa al que hi havia hagut a la cantonada del carrer de les Mosques (avui Consellers) amb la Rambla de Sant Francesc. | 41.3456200,1.6973500 | 391018 | 4577944 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73201 | Estació de ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Edifici a quatre vents destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta allargada, formada per un cos central de planta baixa i dos pisos i dos cossos laterals que consten de planta baixa i pis. Coberta plana formant terrat. Destaca una marquesina al llarg de la façana que dóna a la via, sustentada per carteles metàl·liques de gelosia. Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals, amb el cos central i els testers sobresortint d el'alineació. Totes les obertures estan adintellades emmarcades amb un regruix que forma un arc rebaixat, a excepció de les obertures del cos central i dels extrems de la planta baixa, que són d'arc de mig punt. Estucat simulant maons i bandes cantoneres remarcades. El coronament és amb cornisa i barana de terrat massissa, A la part central hi ha un motiu ornamental. | 08305-108 | Plaça de l'Estació, s/n | L'any 1865 s'inaugura el ferrocarril amb una estació provisional. L'any 1892 es fan obres de restauració de les dependències de l'antiga estació; fins que s'inaugura l'actual estació a l'any 1911. | 41.3447800,1.7031700 | 391504 | 4577843 | 1911 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73201-foto-08305-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73201-foto-08305-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73201-foto-08305-108-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73216 | Casa Olivella i Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-olivella-i-rafols | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | només s'ha conservat la façana | Edifici entre mitgeres que tenia planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i sotacoberta. Només conserva la façana que està apuntalada. La seva composició és simètrica a partir de tres eixos verticals. El parament inferior de la façana, que correspon a la planta baixa està fet de bandes horitzonatsl; i a la part superior és llis. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, centrat i d'arc de mig punt, acada costat trobem finestres, també amb arc de mig punt i totes les obertures tenen trencaaigües. A la planta pis, destaquen tres balcons d'obertura únics adintellada amb trencaaigües d'arc rebaixat amb decoracions geomètriques entre l'arc i la llinda. Coronament amb cornisa sostinguda per mènsules i barana de gelosia i boles ornamentals | 08305-123 | Carrer de Sant Pere, 134 | Probablement, la data de construcció de la planta baixa es va fer l'any 1885, segons figura en una de les reixes d'una finestra. L'any 1899 es presenta la sol·licitud d'obres per afegir una planta a la casa de Josep Olivella, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3424300,1.6949000 | 390808 | 4577593 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||
| 73220 | Casa Soler i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soler-i-oliver | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa que fa cantonada amb el carrer Sant Antoni, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i coberta mixta (en part terrat pla i la resta de teules). La façana del carrer Sant Pere te una composició simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa, trobem dos portals simètrics amb arc de mig punt; en el primer pis, hi ha un balcó corregut amb dues obertures i en el segon pis, hi ha dos balcons d'obertura úica. Totes les obertures són d'arc de mig punt. La façana del carrer Sant Antoni, també te una composició simètrica sobre tres eixos verticals, només trencada a la planta baixa. En aquesta, hi trobem dos portals iguals que els de la façana de Sant Pere i una petita entrada, a l'esquerra, adintellada amb un balcó ampitador al damunt mateix, aprofitant l'alçada de la planta baixa. Aquesta estructura està duplicada, just al costat, però l'obertura de l'entrada és cega. El primer i el segon pis tenen una distribució idèntica a la façana, cadascun d'ells te dos balcons d'obertura única i barana de ferro. | 08305-127 | Carrer de Sant Pere, 28 | 41.3447600,1.6967300 | 390965 | 4577849 | 1870 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73222 | Antic Hospital Comarcal i Claustre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-comarcal-i-claustre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada amb claustre en el seu interior, formant una 'U' al voltant del claustre. Es compon de planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis amb trams d'alçada desiguals. Cobertes a diferents vessants i parts planes. El claustre és de planta sensiblement quadrada compost de dues plantes de galeries i terrat superior en tres ales, i d'una planta en una ala, amb arqueries de mig punt i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal. La façana principal fa cantonada i està composta sobre eixos verticals amb finestres geminades a la planta baixa i a la planta pis formant una peça en creu. La segona planta és afegida i les obertures són més petites. La portalada és de mig punt sobre pedestal i coronament escalonat. A la divisòria de la planta baixa i la planta pis, trobem quadrifolis ornamentals. El sòcol és de pedra. L'escaire de la cantonada és axamfranat i hi ha una font (233). Façana lateral amb tribuna i finestres adintellades. El parament és de pedra, de paredat comú i maó vist. En alguns trams està arrebossat i en d'altres el paredat és vist. | 08305-129 | Carrer de Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix l'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3447100,1.6969700 | 390985 | 4577843 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73224 | Casa Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-roig-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha dos portals d'arc rebaixat: un és l'entrada pels n ivells superiors i l'altre és l'entrada a un comerç. Damunt les falses claus d'aquests portals hi ha inscripcions: en una, les inicials J i R i a l'altra, l'any 1886. En el primer pis, destaca el balcó corregut amb dues obertures adintellades. En el segon pis, trobem dos balcons d'obertura única, també adintellades. A la planta de les golfes, hi ha dues obertures geminades o bessones adintellades. Els balcons estan suportats per ménsules i les baranes són de ferro. Les obertures estan emmarcades per pilastres amb capitells decorats amb tres estriacions verticals; la llinda està decorada amb una grecva en relleu. El coronament de la façana es fa amb un ràfec. Elparament de la planta baixa és de bandes horitzontals amb un sòcol. La resta del parament és llis. | 08305-131 | Carrer de la Parellada, 32 | 41.3462600,1.6999300 | 391235 | 4578012 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros i Tort | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73447 | Casa Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pares | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de semisoterrani, planta baixa sobreaixecada, dos pisos i golfes. Coberta de teules àrabs a dues aigües, de la que sobresurt una torratxa mirador adossada a la mitgera. Façana principal simètrica composada de tres eixos verticals. A la planta baixa, el portal d'accés és d'arc carpanell i finestres als costats adintellades. Presideix la planta principal un balcó corregut amb tres obertures adintellades. A la segona planta, les obertures s'organitzen en tres balcons d'obertura única adintellada. Coronament amb ulls de bou de ventilació i barana de balustrada ceràmica. Totes les obertures tenen un trencaaigües i sotarelleus florals. | 08305-244 | Rambla de Nostra Senyora, 21 | 41.3453700,1.7009500 | 391319 | 4577912 | 1871 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73447-foto-08305-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73447-foto-08305-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73447-foto-08305-244-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Felicià Sallent i Pujador | Edifici bessó de la Casa Girona (84) i que fan pensar que es tracten del mateix autor i època | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73453 | Casa Trabal i Tauler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-trabal-i-tauler | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres amb pati posterior de planta rectangular. Consta de semisoterrani, entresol, dues plantes i golfes. La sotacoberta és a dues aigües i plana al cos posterior de galeria. Façana principal de composició simètrica a partir de quatre eixos verticals. La planta baixa té quatre portals d'arc rebaixat, un d'ells descompost amb balcó d'entresòl i obertura de semisoterrani. La primera planta té dos balcons correguts de dues obertures adintellades cada una coronada amb trencaaigües, la segona planta té quatre balcons d'una obertura coronada amb cornisa. Coronament amb cornisa i barana de balustrades planes. | 08305-247 | Plaça de Jaume I, 13-15 | L'any 1893 es sol·licita el permís d'obra per la construcció de la casa de Lluís Trabal i Tauler, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3470000,1.6962400 | 390928 | 4578098 | 1893 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73453-foto-08305-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73453-foto-08305-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73453-foto-08305-247-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73455 | Casa Carbonell i Diví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carbonell-i-divi | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres fent cantonada, de planta trapezoïdal. Consta de soterrani (ocupant en part el sota-porxo), planta porxo, descomposta en planta baixa i entresol, i dues plantes pis. La coberta és plana. Les façanes fan cantonada i estan composades unitàriament. El porxo és d'alçada singular i de dos intercolumnis, amb suports de secció quadrada formats per base, fust i capitell. La façana interior té obertures adintellades. Balcó corregut cantoner amb una obertura al carrer de la Cort i tres a la plaça de la Constitució i finestres al carrer de la Cort. | 08305-248 | Plaça de la Constitució, 1 | L'any 1887 es va sol·licitar el permís d'obres per a la construcció de la casa de Joan Carbonell i Diví, en 1893 en va sol·licitar un nou permís per a la rectificació de la façana del carrer Campanar. | 41.3469800,1.6983000 | 391100 | 4578094 | 1887 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73455-foto-08305-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73455-foto-08305-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73455-foto-08305-248-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada i Josep Domenech i Estapà. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73593 | Casa Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-romeu | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Està format per dos cossos: un cos principal i un cos lateral del que en destaca una tribuna amb porticons de llibret, amb vidriera de motius florals a la part superior. La façana del cos principal té la planta baixa reformada recentment; els dos pisos i les golfes tenen una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. La primera i la segona planta es distribueixen sis balcons d'obertura única adintellada. A les golfes, hi ha tres petites obertures rectangulars. El parament de la planta baixa és modern, però el dels pisos superiors està esgrafiat amb motius geomètrics en tota l'amplada del parament, exceptuant l'emmarcat de les obertures. La part alta del parament, just a sota del ràfec, l'esgrafiat és de color verd i es tracta d'una successió de gerros amb flors a modus de sanefa. | 08305-336 | Carrer de la Palma, 6-8 | 41.3460100,1.6999500 | 391236 | 4577984 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73593-foto-08305-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73593-foto-08305-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73593-foto-08305-336-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73604 | Casa Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-figueres | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La composició de la façana és simètrica a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa, la porta d'accés està centrada, a banda i banda s'obren entrades a comerços. En el primer pis ens trobem un balcó corregut, que sobresurt en la seva part central, amb tres obertures d'arc escarser. Els dos pisos superiors tenen idèntica distribució de les obertures: tres balcons d'obertura única, seguint els eixos de simetria i suportats per carteles. A la falsa clau hi ha la data de 1875 i per sota les quatre barres. | 08305-347 | Carrer de la Indústria, 3 | 41.3466000,1.6986900 | 391132 | 4578051 | 1875 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73604-foto-08305-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73604-foto-08305-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73604-foto-08305-347-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73606 | Casa Figueras i Galofré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-figueras-i-galofre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que constava en origen de planta baixa, dos pisos i golfes, però que li han afegit un pis i un terrat. Originàriament tenia una coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa hi ha tres portals idèntics, d'alçada superior al normal, que actualment s'han adaptat a les necessitats dels comerços, mantenint la seva estructura. El nivell del primer pis està presidit per un balcó corregut suportat per mènsules amb tres obertures adintellades. En la segona planta ens trobem tres balcons d'obertura única adintellada i a les golfes tres grups d'obertures quadrades i dobles. El coronament està fet amb una cornisa suportada amb permòdols. | 08305-349 | Carrer del Coll, 13 | 41.3461300,1.6970700 | 390996 | 4578001 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73606-foto-08305-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73606-foto-08305-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73606-foto-08305-349-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73608 | Casa Hill i Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-hill-i-boada | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La distribució de la façana és simètrica a partir de tres eixos verticals exceptuant la planta baixa, on hi ha una porta d'entrada i tres obertures asimètricament ubicades. A la primera planta hi ha un balcó corregut amb tres obertures adintellades i a la segona planta hi ha tres obertures quadrades. Les sis obertures de les plantes superiors tenen un resseguiment decoratiu amb esgrafiat en verd, reproduint motius vegetals. | 08305-351 | Carrer de Sant Joan, 10 | 41.3455400,1.6992700 | 391179 | 4577933 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73608-foto-08305-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73608-foto-08305-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73608-foto-08305-351-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73613 | Casa fundació Mas Llorenç-Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-fundacio-mas-llorenc-pascual | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, tres pisos i amb la coberta de terrat pla amb torratxa. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa, trobem tres portals d'arc carpanell: el central és l'accés principal, els dos restants són entrades comercials. A la falsa clau de l'entrada principal hi ha la inscripció 'ANY 1855'. En el primer pis destaca la balconada suportada amb carteles, de tres obertures adintellades. El segon i el tercer pis, tenen una distribució de les obertures idèntica. Seguint els tres eixos de verticalitat, trobem tres balcons cada pis, sostinguts pel mateix tipus de cartela, i d'obertura única, també adintellada. El parament és de bandes horitzontals amb els carreus marcats a trencajunt. El coronament de la façana és amb cornisa i balustrada i acroteri central. | 08305-356 | Rambla de Nostra Senyora, 39 | 41.3449900,1.7001800 | 391254 | 4577870 | 1855 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73613-foto-08305-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73613-foto-08305-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73613-foto-08305-356-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73614 | Casa Estalella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estalella | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, entresòl, dos pisos i amb la coberta de terrat pla. La façana principal té una composició simètrica a partir de dos eixos verticals, pel que fa als pisos superiors i golfes. La façana de la planta baixa ha estat reestructurada pels nous usos comercials. Així, el que era el gran portal d'accés ha estat subdividit en dues obertures. Es conserva el balcó lateral de l'entresòl amb l'obertura adintellada. En el primer pis, trobem una balconada de dues obertures, també adintellades, i amb els porticons de llibret. A la segona planta, hi ha dos balcons d'obertura única amb les mateixes característiques. Les obertures de les golfes són quadrades. Totes les obertures tenen un resseguiment pintat de blanc que les ressalta. El parament és de bandes horitzontals amb les dovelles a saltacavall, a la planta baixa i entresolat i llis a la resta. Al costat del balcó de l'entresòl hi ha una placa de marbre commemorativa dedicada a Antoni Estalella que diu: 'AÇÍ NASQUÉ EN LO DIA XII DE SETEMBRE DE MDCCCXLIV / LO DOCTOR EN DRETS / ANTONI ESTALELLA Y SIVILLÁ / GLORIÓS BISBE DE TERUEL AHONT MORÍ LO DIA XXII D' / ABRIL DE MDCCCXCVI, HAVENT AB SON SABER Y VIRTUTS/ HONRAT A SA PATRIA Y AFAVORIT SEMPRE AB CONSELLS / Y ALMOYNAS A SOS CONCIUTADANS EN NOM D'AQUESTS / LO MUNICIPI DE LA VILA LI DECRETA AQUEST PUBLICH/ TESTIMONI D'ESTIMACIÓ.' | 08305-357 | Carrer de la Parellada, 43 | Casa on va néixer, el 12 de setembre de 1844, el que fou bisbe de Terol, doctor Antoni Estalella i Sivillà. | 41.3463000,1.7002000 | 391258 | 4578016 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73614-foto-08305-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73614-foto-08305-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73614-foto-08305-357-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73615 | Casa Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorens | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa que fa cantonada amb el carrer de Puigmoltó, de planta rectangular i que consta de planta baixa, tres pisos i amb la coberta de terrat pla. La planta baixa ha patit modificacions per adaptar-ho als usos comercials presents. Pel que fa la primer pis, destaca una balconada que ressegueix les dues façanes de l'edifici amb tres obertures a la façana del carrer de la Parellada i una al carrer de Puigmoltó, adintellades i amb porticons de llibret. En el segon i en el tercer nivell trobem una distribució idèntiques: tres balcons d'obertura única a la façana del carrer de la Parellada i un en el carrer de Puigmoltó. El coronament de la façana és amb una cornisa i barana del terrat. A la cantonada hi ha una cadena d'angle, espècie de pilastra fetes de peces de pedra quadrejades i posades una damunt de l'altra, alternant una de llarga i una de curta, formant una encaixada o lligada. | 08305-358 | Carrer de la Parellada, 25 | 41.3465100,1.6994300 | 391194 | 4578040 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73615-foto-08305-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73615-foto-08305-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73615-foto-08305-358-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73114 | Església de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-trinitat | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). 'L'hospital del Sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca', dins Quaderns Il·lustrats del Penedès, núm. 3. impremta Esteve. Vilafranca del Penedès. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVII-XIX | Església d'una nau que fa cantonada, capelles laterals i campanar octogonal. La nau és de planta rectangular de set trams separats per arcs torals apuntats que suporten voltes apuntades amb llunetes. Hi ha cinc capelles per banda entre els contraforts, comunicades amb la nau amb arcades de mig punt i cobertes de voltes per aresta. L'absis és sobreaixecat de planta en creu amb volta per aresta al cos central i capelles laterals i frontal cobertes amb volta de quatre punts. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. La capella de Nostra Senyora del Remei, annexa, és de planta rectangular, de quatre trams separats per arcs torals de mig punt suportant voltes d'aresta. Campanar lateral, de planta octogonal, sobre el cor de la capella, amb finestrals apuntats i coronament amb barana de gelosia, gàrgoles i cornisa. Façana principal amb portal apuntat amb arquivoltes, timpà, cresteria i crucifix esculturat. Al seu damunt, hi ha un ull de bou central amb traceries de calat circulars i a cada costat del portal, trobem ulls de bou senzills. El coronament de la façana és amb cornisa. La capella del Remei té un portal d'arc de mig punt amb frontó triangular, suportat per dues columnes i petit entaulament, en el que hi ha gravat la data de 1654. | 08305-21 | Carrer de la Font, 47 | L'any 1271 es crea la Fundació de l'Hospital pel vilafranquí Bernat Llovet. L'any 1331, el bisbe de Barcelona cedeix l'hospital als frares de la Trinitat. L'any 1582, es comencen les obres de l'església i entre 1598 i 1669, el claustre. En els segles XVII i XVIII s'hi van fent reformes, però a l'any 1835 és incendiat. L'any 1868 es fa una reforma de la façana per part del mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. A finals del segle XIX, les reformes són constants, però destaca el projecte d'August Font i Carreras, que a l'any 1906 construeix el campanar. | 41.3482000,1.7000300 | 391247 | 4578227 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73114-foto-08305-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73114-foto-08305-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73114-foto-08305-21-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani|Modern|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98|94|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73560 | Capella pública del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-publica-del-cementiri | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals. | 08305-303 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | La capella del cementiri, prevista en els expedients de 1816 i 1829 fou projectada finalment per l'arquitecte Joan Torras i Guardiola el 8 d'abril de 1864, el 2 de setembre de 1868 es van començar les obres, aturades mesos més tard no es van seguir fins a 1876 per falta de diners. Finalment la capella fou beneïda el 11 de juny de 1878. | 41.3519700,1.6999300 | 391245 | 4578646 | 1878 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-3.jpg | Legal | Realisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Torras i Guardiola | 103|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73478 | Col·lecció d'art del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-vilafranca | CARABASSA, Lluïsa; GONZÀLEZ , Teresa; LÓPEZ, Dídac i VIVANCOS, Maria Antònia. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Fons d'art romànic del Museu de Vilafranca', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217-220. http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XII-XXI | Important fons artístic des d'època romànica fins a l'actualitat. Dins del fons, destaquen les aportacions de la col·lecció Plallorens i la col·lecció del Dr. Trens. També formen part d'aquest conjunt tos els objectes del que es coneix com museu lapidari (capitells, làpides, columnes i pedres vàries). Com a elements importants, trobem diverses talles romàniques, d'un Sant Joan i Marededéu d'un calvari, una Marededéu, o un Sant Joan evangelista; o una Marededéu gòtica policromada (Mare de Déu del Portal). Una de les peces més importants és el retaule gòtic de la Mare de Déu, que procedeix del panteó familiar de Milà i Fontanals. També hi ha una col·lecció aportada per mossèn Bonet de rajoles, plafons, frontals d'altar, beneiteries; des del segle XIII. La pintura del segle XIX i XX és present amb obres d'autors locals i algun autor més important, com Llimona, Juan Gris, un Picasso, Mas Riera, Batlle Amell. Dins d'aquest fons, s'hi poden incloure les pintures murals de Pau Boada en algunes de les sales del palau Reial. | 08305-260 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-3.jpg | Física | Realisme|Romànic|Modernisme|Modern|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 103|92|105|94|93|85|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73111 | Pintures de la Sala Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-sala-sant-ramon | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura esgrafiada policroma, amb la representació de temes locals. En primer lloc, el mercat de Vilafranca amb parades d'aviram, robes, terrissa, pastisseries, bodegues, etc. En segon lloc, amb temes relacionats amb la verema. També trobem, la representació de la vila, amb les muralles, voltada d'elements simbòlics de poblacions properes. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. | 08305-18 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Mercader | 103|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73135 | Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-de-penyafort | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Escultura exempta feta en marbre blanc que representa a Sant Ramon de Penyafort. Està dreta i vesteix hàbit i porta un llibre agafat amb les dues mans a l'alçada de la cintura. | 08305-42 | Plaça de Sant Joan | 41.3461100,1.6987400 | 391135 | 4577996 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Rebull i Torroja | 103|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73249 | Esmalt del Sant Sopar de l'altar major de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esmalt-del-sant-sopar-de-laltar-major-de-santa-maria | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Frontal de l'altar major compost per un esmalt sobre metall policromat, amb la representació del Sant Sopar, amb Crist com a figura central com a eix de la siometria que formen la resta de figures, els apòstols. Totes les figures vesteixen túniques i estan dretes, exceptuant les dues més properes a Cristi l'altar que presideix, que estan agenollades i l'apòstol més a la dreta que està assegut i que és l'única figura que trenca la simetria. Damunt l'altar hi ha el pa i el calze amb el vi</p> | 08305-153 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3470800,1.6974500 | 391029 | 4578106 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Moretó | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 195,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/