Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73625 | Magatzem Isidre Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-isidre-figueras | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de magatzem amb façana al carrer del Comerç, al carrer de Sarriera (actual accés principal) i carrer de la Mare Ràfols, fent forma de 'T'. Façana del carrer del Comerç sense obertures. El capcer és esglaonat amb un frontó central decorat i emmarcat a cada costat per gerros. La façana del carrer de la Mare Ràfols, és idèntica, però hi ha una porta d'accés de grans dimensions adintellada que no trenca la simetria del conjunt. La façana posterior és simètrica a la del carrer del Comerç, però s'hi afegeix una gran porta d'accés i una obertura cega al damunt. | 08305-368 | Carrer del Comerç, 39 | 41.3425800,1.7024300 | 391438 | 4577600 | 1919 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73626 | Magatzem Devisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-devisa | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana del carrer del Comerç. Façana caracteritzada pel coronament amb frontó circular amb el timpà sense decorar, i per la seva composició simètrica a partir de tres eixos verticals. L'eix central és el més ample i principal, encapçalat pel frontó i emmarcat per dues bandes verticals. Portal d'arc carpanell amb motllura llisa des de la meitat superior. Damunt de l'arc, hi ha un emmarcament esglaonat del que s'alcen dos pilars amb capitell que escapcen una gran obertura rectangular. Entre aquesta obertura i el frontó es dibuixa un arc cec tan ample com permet les bandes verticals que delimiten l'eix central. Els eixos laterals són més estrets i només tenen dues obertures rectangulars a diferent alçada. | 08305-369 | Carrer del Comerç, 41 | 41.3424300,1.7024200 | 391437 | 4577583 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 105|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73627 | Magatzem Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-montserrat | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Magatzem d'una nau de planta quadrangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que destaca pel capcer de pinyó (frontó punxegut que segueix la inclinació dels dos vessants de la teulada). La composició de la façana és simètrica. Porta principal centrada, d'arc escapçat amb emmarcament de maons amb motllura arrodonida. Hi ha dues obertures cegues als costats i una triple obertura en galeria, separada per pilastres de maons. Totes les obertures tenen emmarcament de maons vistos. | 08305-370 | Carrer del Comerç, 30 | 41.3435700,1.7031900 | 391503 | 4577709 | 1895 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santoago Güell i Grau | També coneguts com Magatzems Cortina y Compañía | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 73628 | La Torreta dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-dels-bous | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia amb diverses dependències annexes, totes tancades per una closa que té l'entrada principal per migdia i la secundària per llevant. Està disposada esglaonadament, formant terrasses i aprofitant i adaptant-se al desnivell del sòl. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures de la façana principal són adintellades i no tenen cap element remarcable, excepte algun trencaaigües. A l'alçada del primer pis forma una terrassa ja que la planta baixa és més gran que la planta pis. Hi ha un pòrtic amb arcades en el centre d'aquesta terrassa que té les baranes de balustrades. Les façanes laterals, la de llevant i la de ponent, tenen el capcer esglaonat. Des de l'entrada de la closa a la porta d'entrada, hi ha una escalinata que salva el desnivell. | 08305-371 | Al nord del municipi | 41.3679100,1.6968900 | 391017 | 4580419 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73628-foto-08305-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73628-foto-08305-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73628-foto-08305-371-3.jpg | Legal | Modern|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73631 | Casa Orduña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-orduna | ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa aïllada amb jardí al seu voltant ubicada a la cantonada del carrer Menéndez y Pelayo amb el carrer Ramon Freixes. L'estructura bàsica de la casa està formada per dos cossos, en forma de 'T', consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a tres aigües el cos longitudinal i a quatre aigües el cos transversal; acabades amb ràfec. De la coberta del cos longitudinal, sobresurt una llucana. Porta d'entrada principal protegida per una marquesina d'obra feta amb dos pilars i coberta de teules àrabs a tres aigües. A la façana del carrer de Ramon Freixes, hi ha una caseta que fa les funcions de garatge. Tota la finca està voltada per una tanca d'obra de la que sobresurten intercalant-se pilars de secció quadrada amb coronament piramidal. | 08305-374 | Carrer Menéndez y Pelayo, 16 | 41.3408700,1.6987000 | 391123 | 4577415 | 1925 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep M. Miró i Guibernau | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73637 | Molí de Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-1 | XIX | alguns elements deteriorats | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis; la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Està orientada a ponent. La façana principal té un portal d'entrada d'arc escarser amb els muntants de pedra. Al seu damunt, destaca un balcó d'obertura única. Destaca la façana de llevant per la galeria porticada del primer pis de sis arcs el·líptics; suportada per pilars i amb reixes de ferro entre pilar i pilar. | 08305-380 | A prop de La Granada | 41.3683400,1.7220900 | 393125 | 4580435 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La línea C4 de rodalies passa pel costat de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73095 | Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-amalia-soler-43-45-47-i-49 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Grup de cases homogeni, de planta rectangular que consten de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La del número 43, fa cantonada i ha estat restaurada; a la planta baixa hi ha una fleca, l'escaire és arrodonit amb carreus de pedra i la resta dels paraments són llisos. Les portes d'accés són d'arc rebaixat, excepte el número 47. En el primer pis hi ha balcons d'obertura única adintellada. A les golfes hi trobem finestres quadrades. | 08305-2 | Carrer d'Amàlia Soler, 45, 47 i 49 | La casa del número 45 es coneix amb el nom de Casa Morera, la del número 47 és la Casa Vinyals i la del número 49, la casa Torrents. | 41.3427100,1.6997400 | 391213 | 4577618 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 47 ha sofert modificacions a la porta i la del número 49 a la teulada. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73100 | Cases del carrer del Cid números 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-cid-numeros-10-i-12 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Conjunt de dues cases de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa només hi ha el portal d'accés, d'arc rebaixat i al seu damunt un balcó d'obertura única adintellada amb els muntants de pedra granítica treballada. Les dues conserven les portes de fusta originals. | 08305-7 | Carrer Cid, 10 i 12 | 41.3471300,1.7030400 | 391497 | 4578104 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 12 es coneix amb el nom de Maria Ferret i correspon amb la fitxa de l'IPA que referenciem, tot i que allí l'adreça que hi apareix no es correspon. | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73116 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-11 | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades en cinc recintes a través d'una trama de passeigs ortogonals. El primer recinte és el del sud, on més tard s'hi construí la capella pública, a l'altre extrem, però alineada amb l'entrada primitiva. És de planta quadrada, amb un passeig perimetral i dos centrals que formen creu: un comunica l'entrada amb la capella i l'altre uneix el primer recinte amb el segon. En el perímetre, trobem les fileres de nínxols, d'entre els que destaca, a la filera de l'esquerra, la capella dels devots de la Mare de Déu del Roser i la capella de la confraria de Sant Antoni Abat i la sala mortuòria. Disposa de quatre parterres centrals amb sepultures i panteons. Per la banda nord, s'hi afegí el segon recinte,a l'any 1976. És de planta rectangular, amb un passeig perimetral i dos passeigs centrals, que formen creu i que comuniquen amb els altres recintes. També té fileres de nínxols al seu voltant d'entre els que destaquen, a la filera de la dreta, la capella - panteó de la família de Dª Maria Torres d'Almirall i la dels famílies Milà i Sallent. També disposa de parterres centrals. El tercer recinte és de planta rectangular de les mateixes dimensions i estructura que el segon recinte. Darrera aquest recintes, hi ha el cementiri neutre i el recinte modern, sense cap interès especial. Tot el cementiri té una tanca perimetral de separació, que en la seva part est, on s'uneix amb la trama urbana de la ciutat, està formada per una paret a mitja alçada i una tanca de ferro que s'intercala amb pilars d'obra. Des d'aquesta façana s'accedeix al cementiri a través de dues entrades. Paral·lelament a la consolidació del cementiri amb els nínxols perimetrals que van delimitant el recinte, les famílies adinerades veieren en el desenllaç de la capella del cementiri la possibilitat de disposar d'un espai propi destinat al culte familiar de la mort, un rosari de capelles privades. La necessitat de demostrar la diferència o buscar la diferència social o econòmica impulsarà la construcció dels panteons familiars, destinats a l'enterrament dels membres successius d'una família. Destaquen tot un seguit de panteons, escultures i construccions funeràries que monumentalitzen el caràcter general del cementiri. Alguns d'aquests elements i que hem individualitzat en una fitxa són: la Capella panteó de la família Via Oliveras (301), el Panteó de Miquel Torres i família (302), la Capella panteó de la família Miret - Abad (304), el Panteó de la família de Josep Balaguer i Martí (305), el Panteó de Ramon Marimon i família (306), la Capella panteó d'Antoni Jané i família (307), el Panteó de la família Messalles (308), i el Panteó de la família Massanet (309). | 08305-23 | Carretera de Vilafranca a Guardiola (B-2127) | Una Real Cèdula del 3 d'abril de 1787 prohibia els enterraments intra murs. Això fa, tot i que en retard, el municipi es plantegi la construcció d'un cementiri allunyat de la trama urbana. L'any 1808 es fa la benedicció del solar, on hi havia l'antic convent dels Caputxins. En la documentació de l'ajuntament de Vilafranca es té constància d'uns terrenys apropiats per la construcció del nou cementiri (18 d'abril de 1816). El 3 de juliol es formalitza l'expedient per la realització del cementiri. La cosa s'atura i es canvia l'emplaçament, a principis de gener de 1829 sembla que està a punt de començar la construcció, però el 6 de febrer des de Capitania General s'obliga a l'ajuntament a aturar les obres i buscar un nou emplaçament. El 23 d'abril de 1839 es va beneir el nou cementiri (L'actual, que s'ha ampliat amb vàries fases). L'any 1837, el Govern cedeix el solar a l'Ajuntament per a la construcció del cementiri, que s'inaugurarà l'any 1839. Pau Milà i Fontanals encarrega, a l'any 1864, el projecte de la Capella pública a Joan Torras i Guardiola, que no s'acaba fins l'any 1878 | 41.3523600,1.7004000 | 391285 | 4578688 | 1839 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Torras i Guardiola | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 73120 | El Parquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parquet | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. SARSANEDAS, O i CIRUGEDA, J. (1975). 'El Parquet, l'obra d'en Rafael Bolet, artista autodidacte i arquitecte vilafranquí. Museu de Vilafranca. | XX | Construccions atípiques de diferent entitat que inclou habitatge, annexes, pati, tanca i ornaments, que es caracteritzen per l'ús del trencadís de rajoles de varietats múltiples. L'edifici principal és de planta rectangular i té l'aspecte de capella amb una nau central i capelles laterals, de volta volada. També hi ha un pou de secció circular amb coberta piramidal, també de rajola valenciana, sustentada amb quatre columnes. Rosselló (1992:186) el defineix com 'monument a l'evasió de l'època i com un aïllament voluntari, crític i rebel de la societat, reflectit en una autoconstrucció individualista i de caràcter místic, que utilitza un llenguatge expressiu i colorista d'arrels eminentment populars'. | 08305-27 | Avinguda de Lluís Companys, 50 | Construcció de postguerra per iniciativa del mateix propietari, el senyor Bolet. | 41.3388200,1.7003500 | 391258 | 4577185 | 1940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Bolet | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 73127 | Carrer de la Cort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-cort | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Carrer situat en el centre històric que comunica la Rambla de Sant Francesc amb la plaça de la Constitució, passant per l'Ajuntament i la plaça de Sant Joan. Està porticada en un dels seus costats, amb cases de planta baixa més reduïda i dos o tres pisos que carreguen sobre pilastres. A l'altre costat, hi ha edificis de gran interès (Casa Macià, Ajuntament, Cal Jané i Alegret, casa Mullol o casa Fèlix Via). Hi conviuen elements d'arquitectura gòtica, eclèctica, modernista i noucentista, amb d'altres d'arquitectura popular. | 08305-34 | Carrer de la Cort | 41.3467000,1.6981700 | 391089 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Modernisme|Eclecticisme|Popular|Contemporani|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|105|102|119|98|85|93 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73153 | Plaça Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-jaume-i | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La plaça de Jaume I de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). CASANOVA, J. (1976). La plaça de Jaume I. El Correo Catalán el 5 de setembre de 1976. ESTEVE, J. i BOADA, P. (1934). La plaça de Jaume I de Vilafranca. Ed. Impremta Esteve, Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIV-XIX | Plaça principal de la Vilafranca medieval que enllaça la plaça de l'Oli, a l'oest, amb la basílica de Santa Maria, a l'est. Aquest és el sector més monumental de la vila amb edificis, a part de la mateixa basílica, com el Palau Reial, el Palau Baltà, la capella de Sant Pelegrí o la capella dels Dolors. Està pavimentada amb lloses rectangulars de pedra. El sector oest, s'estructura com una rambla, amb una zona peatonal al mig, delimitada per til·lers alineats amb uns fanals de ferro de forja i bancs de pedra. A l'inici hi trobem el monument als castellers i a tocar amb la plaça de l'Oli hi trobem Cal Gomà, actual biblioteca pública. Les cases a banda i banda de la rambla són de formació antiga però força reformades. Les remodelacions més antigues són del segle XIX: casa del número 13-15 i casa del número 25. D'entre totes, destaca Cal Claramunt, construïda l'any 1905 per l'arquitecte Santiago Güell i Grau, d'estil modernista. Unes portes en direcció est, trobem dependències municipals, fruit d'una reforma moderna i que no s'integra amb el paisatge urbanístic del conjunt. | 08305-60 | Plaça de Jaume I | Fins a l'any 1455 s'hi feia el mercat de fruites i d'aviram. En aquesta data, el rei Joan II el va prohibir. Fins l'any 1893 es deia plaça de l'oli. | 41.3472000,1.6962500 | 390929 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern|Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|98|94|105 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73159 | Cases de comparet del carrer de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-de-sant-julia | XIX | Conjunt de dues cases de comparet, entre mitgeres i de planta rectangular. La número 10 consta de planta baixa in dos pisos, i la del número 12 consta de planta baixa i pis. Les dues amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana de la casa número 10 té una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. A l'eix central hi tenim la porta d'entrada a la planta baixa, adintellada, un balcó d'obertura única en el primer nivell, i una obertura en el segon nivell, també adintellada. L'eix dret està delimitat per una porta moderna de garatge a la planta baixa, una finestra al seu damunt i un balcó d'obertura única adintellada en el segon pis. A l'eix de l'esquerra, hi ha una finestra reixada a la planta baixa, un balcó ampitador en el primer pis i un balcó en el segon pis. Disposa de sostre mort amb tres petites obertures de ventilació. La façana de la casa del núm. 12 també té una simetria de tres eixos verticals, tot i que les obertures semblen bastant retocades. D'entrada a la planta baixa ens trobem dos portes grans als laterals; una de garatge i l'altra d'entrada a un comerç; al mig una finestra-aparador. En el primer pis hi trobem tres obertures. | 08305-66 | Carrer de Sant Julià, 10 i 12 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3453500,1.6957900 | 390887 | 4577916 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73159-foto-08305-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73159-foto-08305-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73159-foto-08305-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73161 | Carrer Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-magdalena | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Continuació del carrer dels Ferrers i de la Cort, que se sobreposen a l'antiga Via Augusta, en el tram que enllaçava Barcino amb Tarraco. Per tant, es tracta d'una de les principals vies d'accés a la ciutat al llarg de la seva història; tot i que la configuració actual sigui d'èpoques moderna i contemporània, el seu origen és d'època romana i, sobretot, medieval. En el punt on el carrer es bifurca, a l'alçada de la plaça del Padró, trobem precisament el Padró de Santa Magdalena (69), que agafa el nom de l'antiga capella, avui desapareguda, de Santa Magdalena. | 08305-68 | Carrer Santa Magdalena | La parcel·lació d'aquest carrer, com d'altres casos de la ciutat, es deu a la iniciativa privada; i en el cas que ens ocupa, el seu perllongament data de l'any 1888. | 41.3502700,1.7006400 | 391301 | 4578456 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73161-foto-08305-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73161-foto-08305-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73161-foto-08305-68-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80|85|98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73174 | Rambla de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla-de-nostra-senyora | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XIX | La Rambla de Nostra Senyora és l'espai urbà on conflueixen l'avinguda de Tarragona, per ponent, i l'avinguda de Barcelona i el carrer de Santa Clara, per llevant. Està dividida en cinc parts: les dues laterals i la central que coincideix amb el traçat de la carretera N-340 i les dues que les separen, per a ús dels vianants, amb dues fieleres de platans cadascuna. Tradicionalment, els edificis que es troben a banda i banda eren de planta baixa i dos pisos. Hi ha nombroses representacions de l'arquitectura del segle XIX i XX, predominat l'eclecticisme i el modernisme. Destaquen la casa Hill Ferret (82), la casa Elies Valero (83), la casa Girona (84), la casa Cañas i Mañé (85), la casa Artur Inglada (96), la casa Torres i Casals (97), la casa Parés (244), la casa Aixelà (355), el teatre La Principal (16) o la Caixa Penedès (41). | 08305-81 | Rambla de Nostra Senyora | L'any 1802 es va inaugurar la carretera de Barcelona a Tarragona i a partir de l'any 1850 es va començar a edificar. En aquell moment es coneixia amb el nom de Raval de Nostra Senyora del Portal, per la proximitat amb la portalada fortificada amb l'encreuament del carrer de La Perellada, on hi havia la capella de Nostra Senyora del Portal. | 41.3452700,1.7000600 | 391244 | 4577902 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73174-foto-08305-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73174-foto-08305-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73174-foto-08305-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94|102|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73179 | Plaça de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-loli | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI-XIX | Plaça que forma part de l'urbanisme antic de Vilafranca, annexa a la plaça de Jaume I, però formant angle amb aquesta. Es divideix en tres parts, una rambla al mig amb dues fileres d'arbres i vials per vehicles a banda i banda. A la banda meridional, destaca l'antic Mercat de la Carn (28) i a la part septentrional Cal Gomà (87) i Cal Posas (243). | 08305-86 | Plaça de l'Oli | 41.3476200,1.6960300 | 390911 | 4578167 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73179-foto-08305-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73179-foto-08305-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73179-foto-08305-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73195 | Rambla de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla-de-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XIX | Rambla delimitada pel carrer de Nostra Senyora i l'avinguda Tarragona, al sud; pel carrer Sant pere i el carrer de la Cort, al nord. Està dividida en tres parts: dos laterals per al trànsit rodat i la central, peatonal, amb quatre fileres de platans. A l'extrem nord, hi trobem la Font del Alls (101) i a l'extrem sud, el monument a Milà i Fontanals (100). Els edificis que limiten la rambla de sant Francesc són entre mitgeres, generalment de planta baixa i dos o tres pisos. En destaquen el Col·legi de Sant Josep (47), el Casino (51), La Fonda (320), Casa Serdà (48) o Casa Torner i Güell (52). | 08305-102 | Rambla de Sant Francesc | Es va construir arran de l'antiga muralla medieval, en ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar la urbanització del passeig, a partir de l'any 1823. Aquesta zona d'eixample vuitcentista inicialment va ser ocupada per cases de pisos de lloguer. | 41.3451800,1.6980400 | 391075 | 4577894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73196 | Plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-constitucio | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga plaça del blat, d'origen gòtic però formada en el segle XIX en el seu aspecte vigent. Està porticada per dos costats i és la continuació del carrer de La Parellada que connecta amb la plaça de l'Oli a l'altre extrem. Les cases són, generalment, de planta baixa i tres pisos. Algunes cases, tenen els pòrtic més alts. Això permet entresols amb obertures exteriors. En general, però, els baixos són reduïts. Les plantes pis, carreguen sobre les pilastres que formen els porxos. | 08305-103 | Plaça de la Constitució | L'any 1878 es va procedir a l'alineació de les façanes de la casa, número 2 del carrer de la Cort i les números 1,3,5 i 7 de la plaça de la Constitució. El projecte, datat l'any 1878, va ser realitzat per Josep Inglada. | 41.3473500,1.6977400 | 391054 | 4578135 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix popularment com 'Les voltes'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73197 | Plaça de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-joan | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Plaça rectangular que comunica el carrer Sant Joan, al sud-est, amb la plaça de la Vila, al nord. S'organitza en forma de rambla, amb una zona pavimentada al bell mig, delimitada per plataners i un vial a cada banda. Al mig hi ha una font. A la banda nord hi ha la façana meridional de l'església de Sant Joan i a la banda sud i est està delimitada per construccions i un porxo columnat en forma de 'L' que va des del carrer Sant Joan fins el carrer dels Consellers. Les cases consten de planta baixa, actualment dedicada a comerços i serveis, entresolat i dues plantes. La façana està composada per un porxo amb arcades de mig punt sobre pilars de secció quadrada que correspon a planta baixa i entresolat i de dues plantes pis ordenades amb balcons i finestres que s'alternen. S'hi fa un mercat diari de fruita i verdura. | 08305-104 | Plaça de Sant Joan | Aquest espai es forma l'any 1845 per les lleis desamortitzadores que permeten l'enderroc de l'edifici de la Comanda de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan. L'església de Sant Joan es va salvar per la defensa que en va fer Pau Milà i Fontanals. Primer es construeix l'ala major i l'any 1866, l'ala menor. | 41.3461200,1.6984900 | 391114 | 4577998 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com Plaça de la Verdura o de les Cols. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 73199 | Cases de comparet del carrer del Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-del-casal | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Conjunt de cases entremitjeres realitzades a partir d'un mateix model constructiu que li dóna unitat al conjunt. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi trobem el portal d'accés amb arc rebaixat. És més ample i alt que un simple portal d'entrada ja que hi entraria el carro. Les portes que es conserven originals (núm. 12), tenen una porteta més petita retallada a la porta gran. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única adintellada. Les obertures estan emmarcades amb pedra treballada i els paraments són llisos. En l'actualitat, les cases corresponents als números 8 i 10 són elrestaurant Can Ton. El número 6 és doble i ha sofert transformacions en els portals, mantenint l'estructura original. Les cases dels números 14 i 16, són més amples i han patit transformacions posteruiors, en especial la del número 16. | 08305-106 | Carrer del Casal, 6, 8, 10, 12, 14 i 16 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3441500,1.7006300 | 391290 | 4577776 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73205 | La Fassina Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-just | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Tres naus de planta rectangular i paral·leles amb la coberta de voltes bufades de maó pla amb lluernes superiors coronades amb el mateix tipus de volta. A les façanes es remarquen els pòrtics, que suporten la coberta. Ha estat adaptada a les necessitats actuals i les naus s'han dividit en planta baixa i planta pis. En tot el perímetre hi ha una tanca d'obra que encercla les naus, deixant espais entre nau i nau. | 08305-112 | Avinguda de Catalunya, s/n | Antiga fàbrica d'alcohol de Josep Just. | 41.3492400,1.6889600 | 390322 | 4578356 | 1941 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Miró i Guibernau | 98|102 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 73214 | Convent de les Germanes de la Vetlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-germanes-de-la-vetlla | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Conjunt de capella i edifici de l'antic convent, destinat actualment a equipament escolar. La capella és de planta rectangular de tres trams, separats per arcs torals adintellats i coberts amb sostre pla. L'absis és de cinc panys cobert amb nervadures rebaixades. La coberta és a dues aigües, a l'absis a tres aigües. La façana principal té una porta d'arc de mig punt, al seu damunt un ull de bou i un coronament amb campanar d'espadanya d'arcada apuntada. La façana lateral està dividida en bandes d'arcs ojivals cecs i ulls de bou. S'utilitza el maó vist. L'edifici de l'antic convent és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal està composada simètricament respecte a la porta d'arc de mig punt, a la planta baixa, i al balcó superior d'arc conopial. A cada costat de l'entrada principal hi ha dos grups de tres finestres adintellades que es repeteixen en la planta pis trencant la simetria amb arcs d'aproximació. Separant les plantes, hi ha una banda decorativa de cercles cecs. Coronament amb ràfec trencat de fusta i rajola interromput per coronament esglaonat. Hi ha un cos de planta baixa que uneix l'edifici del convent amb la capella. | 08305-121 | Carrer de Ponent, 56-58 | 41.3477400,1.6945400 | 390787 | 4578183 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73214-foto-08305-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73214-foto-08305-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73214-foto-08305-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | Hi ha dues palmeres (phoenix canariensis) en el pati davanter. | 98|101 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 73215 | Cases de comparet del carrer Pere Alegret, número 4 a 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-pere-alegret-numero-4-a-12 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | algunes semblen no habitades | Conjunt de cases entre mitjeres construïdes a partir d'un mateix model una al costat de l'altre, segurament en un mateix moment, donant una unitat a tot el conjunt característica d'una època determinada. Són cases de planta rectangular i consten de planta baixa, entresòl i dues plantes pis; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, i amb terrat i davanter. Coronen la façana amb una barana de balustrada. A la planta baixa hi havia les dependències (magatzem, cups, celler, cotxera pel carro, etc. ), a l'entresòl, la cuina i el menjador, i en els pisos superiors, els dormitoris. A la façana, trobem una entrada petita en un costat i un gran portal més alt i ample del què és habitual, potser per fer-hi passar els carros amb les vares aixecades. Un balcó d'obertura única adintellada i algunes obertures afegides que han modificat el portal deixen entrveure un pis intermig entre la planta baixa i el pis principal. En aquest, destaca una balconada d'obertura única, també adintellada. | 08305-122 | Carrer de Pere Alegret, 4, 6, 8, 10 i 12 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3472900,1.7037000 | 391552 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73215-foto-08305-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73215-foto-08305-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73215-foto-08305-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 4 és coneguda com a Can Monfort, la del número 6 com Can Baget, la del número 8 és la casa Mitjans i Rosich, la del número 10 és la casa Grau i la del número 12 és a Can Ferret. | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 73217 | Cases de comparet del carrer de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-de-sant-pere | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Conjunt de cases entremitjeres realitzades a partir d'un mateix model constructiu que li dóna unitat al conjunt. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Algunes són més altes i tenen un entresòl. Damunt l'entrada petita hi ha un balcó d'obertura única. La planta pis és més alta en les que hi ha entresòl, però manté el balcó d'obertura única. A la planta baixa hi trobem el portal d'accés amb arc rebaixat. És més ample i alt que un simple portal d'entrada ja que hi entraria el carro. Al costat hi ha una petita porta d'accés a l'escala que accedeix al pis o pisos superiors. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única adintellada. Les obertures estan emmarcades amb pedra treballada i els paraments són llisos. | 08305-124 | Carrer de Sant Pere, 92 a 128 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3426700,1.6951100 | 390826 | 4577619 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73226 | Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comerc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX-XX | La creació de la línea de ferrocarril entre Martorell i Tarragona, l'any 1865, comporta una reestructuració de la zona i facilita la creació del carrer del Comerç, sobretot a partir de l'any 1972. L'increment de la producció vitvinicola n'és l'altre factor concluyent. En aquest any, s'aprova una parcel·lació signada pel mestre d'obres Miquel Elies, que no es va arribar a realitzar, però que és l'embrió del carrer Comerç amb un establiment de magatzems destinats bàsicament a l'expenedoria de vi per mità del ferrocarril. Alguns dels magatzems més destacats són : el magatzem Isidre Figueras (368), el magatzem Devisa (369), el magatzem Montserrat (370), el magatzem Torras i Vendrell (90) i el magatzem Cortina i Companyia (91). | 08305-133 | Carrer del Comerç | 41.3436800,1.7029800 | 391486 | 4577721 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73226-foto-08305-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73226-foto-08305-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73557 | Casc antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIV-XIX | El casc antic de Vilafranca del Penedès, és el nucli originari de la població format en època medieval. Es pot delimitar seguint el perímetre de la muralla, que recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó, carrer de Sant Cristòfol i carrer de Sant Sebastià. Dins aquest perímetre ja s'han individualitzat els principals edificis com la Basílica de Santa Maria (145), el Palau Reial (135), el Palau Baltà (134), l'Ajuntament (17), Can Gomà (87) o l'església de Sant Joan (19) entre d'altres. També cal destacar alguns espais públics, com ara carrers i places públiques que pertanyen a aquest espai urbà. Hem destacat la plaça de l'Oli (86), la plaça Jaume I (60), la plaça de la Constitució (103) o la plaça de Sant Joan (104) i els carrer de la Cort (34), del Comerç (133). Tot i aquestes individualitzacions, el caràcter històric i urbanístic del casc antic és prou important com per fer-ne menció a part, realçant-lo com a conjunt propi. | 08305-300 | Casc Antic | 41.3465700,1.6973000 | 391016 | 4578049 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73557-foto-08305-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73557-foto-08305-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73557-foto-08305-300-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73597 | Cases del carrer Pere Alegret números 30, 32 i 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-pere-alegret-numeros-30-32-i-34 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | alguna façana necessita una restauració. | Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi trobem el portal d'accés amb arc rebaixat. És més ample i alt que un simple portal d'entrada ja que hi entraria el carro. Les portes que es conserven originals (núm. 30 i 32), tenen una porteta més petita retallada a la porta gran. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única adintellada. Les obertures estan emmarcades amb pedra treballada i els paraments són llisos amb un sòcol sobresortint. Les cases corresponents als números 32 i 32 són més altes, tenen unes golfes amb obertures quadrades a la façana. El balcó de la casa del número 34 ha estat substituït per una finestra amb persiana. | 08305-340 | Carrer de Pere Alegret 30, 32 i 34 | 41.3478000,1.7041200 | 391588 | 4578177 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73597-foto-08305-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73597-foto-08305-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73597-foto-08305-340-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa corresponent al número 32 es coneix com a Can Riba. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73638 | Casa Pladellorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pladellorens | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | alguns sectors semblen bastant deixats | Finca que conté diversos elements d'interès: la casa senyorial (Villa Mercedes), una capella, una torre d'aigua, font, jardins i masoveria. Tota la finca està encerclada per un mur de pedra amb dues entrades: una a llevant i una altra septentrional. L'edifici més destacat és el residencial, de planta rectangular; consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada en un ràfec i el carener perpendicular a la façana principal. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. Per accedir al a porta principal cal pujar per una àmplia escalinata de quatre esglaons. Es tracta d'una entrada porxada emmarcada per dos pilars. Al seu damunt hi ha un balcó corregut que s'eixample a la part central i fa de coberta al pòrtic d'entrada. La barana de la balconada és de pedra amb ornaments calats. La capella és d'una sola nau, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües. El campanar està ala part davantera esquerra i les parets són de maons vistos. És d'estil historicista amb elements neogòtics i pràctiques modernisytes, com l'ús del maó vist. La torre d'aigua també és de maons vistos. Del jardí, destaquen els cedres, els cupresos i el pi blanc; sobretot per l'alçada d'alguns exemplars. També hi ha palmeres. | 08305-381 | Al costat de l'estació de tren de La Granada | 41.3705600,1.7231400 | 393217 | 4580681 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73638-foto-08305-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73638-foto-08305-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73638-foto-08305-381-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|102 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73111 | Pintures de la Sala Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-sala-sant-ramon | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura esgrafiada policroma, amb la representació de temes locals. En primer lloc, el mercat de Vilafranca amb parades d'aviram, robes, terrissa, pastisseries, bodegues, etc. En segon lloc, amb temes relacionats amb la verema. També trobem, la representació de la vila, amb les muralles, voltada d'elements simbòlics de poblacions properes. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. | 08305-18 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Mercader | 103|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||
| 73129 | Escut del Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-palau-balta | XIX | <p>Escut d'armes esculpit en pedra i ubicat damunt la tribuna - llotja del Palau Baltà. Camper espanyol d'influència gala, partit i semitruncat. Partició dreta amb torre; quarter superior de la partició esquerra amb quatre faixes verticals i quarter inferior de la partició esquerra amb torre amb un ginebró o olivera a banda i banda.</p> | 08305-36 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>L' edifici fou construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer que hi va fer fer algunes reformes. Probablement l'escut és de la seva família.</p> | 41.3471400,1.6968800 | 390981 | 4578113 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-3.jpg | Legal | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 101|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||
| 73162 | Padró de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-santa-magdalena | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVI | Pedró format d'una columna prismàtica de secció octogonal dividida en dos trams de radi decreixent sobre una base de planta quadrada amb les arestes tallades. El coronament és troncopiramidal amb una creu metàl·lica. Està col·locat sobre una plataforma quadrada amb dos esglaons. Té una capella refosa en una cara amb coronament treballat i escut. A l'interior hi ha un plafó de rajoles de ceràmica amb la representació de Santa Magdalena. | 08305-69 | Carrer de Santa Magdalena, s/n | La primera documentació coneguda que en fa referència data del segle XVI. Ha estat en diferents indrets abans de l'actual ubicació i va prendre el nom per la proximitat de la desapareguda capella consagrada a Santa Magdalena. Les rajoles de ceràmica afegides es van col·locar recordant aquesta antiga capella. | 41.3505200,1.7007300 | 391309 | 4578484 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73162-foto-08305-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73162-foto-08305-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant un temps havia estat al patí del Vinseum. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73186 | Creu de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-salvador | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIV | erosionada | <p>Creu de terme ubicada a l'entrada sud-oest del municipi, entre l'avinguda de Tarragona i el carrer de Sant Pere. Està formada per una base octogonal amb quatre esglaons, un pedestal, un plint, un fust llis i un capitell, tots octogonals. Al damunt, la creu que ho corona. El capitell està decorat amb motius florals i escuts a cada cara. Els braços de la creu són decorats amb elements trilobulats. En una cara s'esculpeix el Crist crucificat i a l'altre queda poc clar per l'erosió.</p> | 08305-93 | Cruïlla del carrer Sant Pere amb l'Avinguda Tarragona | 41.3414600,1.6943800 | 390763 | 4577486 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||
| 73192 | Finestra de la Pia Almoina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-la-pia-almoina | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XV | Finestra d'època gòtica amb guardapols o trencaaigües acabat amb mènsules esculpides amb cares antropomorfes i arc conopial lobulat, i entre els lòbuls hi ha uns relleus amb representacions d'una cara grotesca amb una boca d'on surten branques i fullatges i que Rosselló (1992) assimila a la iconografia de l'home verd, tema romà pagà incorporat a l'art medieval gòtic i romànic. Està ubicada a la façana de la casa de la Pia Almoina, al carrer de la Font. | 08305-99 | Carrer de la Font, 4-6 | Fou casa del Cabildo de Barcelona i després d'una subhasta pública ordenada pel rei, va passar a la família Dorda. | 41.3469200,1.6990300 | 391161 | 4578086 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73192-foto-08305-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73192-foto-08305-99-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Pia Almoina també es coneix com Casa Mestre, Cal Dorda o Casa Pelegrí | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73239 | Vitralls de la Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-basilica-de-santa-maria | MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de set vitralls: el central onbra de Pau Boada i la resta de Pau Macià. El vitrall central, s'adapta a la forma ametllada de la finestra que està disposada en el pany central de la capçalera i entre contraforts. L'espai es divideix en tres parts: la superior, on s'hi representa el cel amb el sol, la lluna, els planetes i les estrelles; la central, on es representa el naixement de Jesús, amb el nen rentat per les llevadores en un primer terme, i la mare ajaguda en el llit en un segon pla; i la part inferior, amb la representació d'un cep i de l'escut de la vila entre dos personatges. Els vitralls laterals de l'absis, també s'adapten a la forma de les finestres. El primer és la representació de la creació amb Adam i Eva; el segon, tracta l'expulsió del Paradís; el tercer, l'arbre genealògic de Jesús, amb Abraham, els profetes i els reis fins a David; el quart és l'Anunciació; en el cinquè, l'episodi de l'Apocaplisi on un drac vermellós arrossega la humanitat fins a l'infern, els àngels lluiten per aixefar el drac dels set caps; i el sisè la representació de l'església i la Trinitat a la part superior. | 08305-146 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Els vitralls van ser costejats per Ramon Pujol Güell, que les encarregà a Pau Boada i Pau Macià. Es van començar a col·locar l'any 1959. L'assessor litúrgic de la iconografia fou Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat. Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). Pau Macià era pintor, muralista, il·lustrador i cartellista i professor de l'Escola Massana des de 1946. Fou el guanyador del concurs de cartells organitzat pel Congrés Eucarístic de Barcelona de l'any 1952. | 41.3471300,1.6977200 | 391052 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Pau Macià | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73240 | Reixes de Sta. Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-de-sta-maria | MALLART i RAVENTÓS, Lurdes (1983). Santiago Güell i Grau. Arquitecte vilafranquí. La seva obra 1892-1920. Museu de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de reixes ubicades a les entrades a la basílica i a les capelles laterals. Les reixes exteriors segueixen, en planta, l'esqueixada de la porta. A la porta principal de la plaça Jaume I presente una línia de trèvols quadrilobulats i nun coronament d'espirals de punxes i fulles caigudes, que a les cantonades són més grosses. A la porta de Santa Maria, les reixes formen arcs apuntats lobulats i el coronament és de magranes i de fulles i flors. Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, superposats o no o polilobulats. Acaben formant arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats. Per damunt, s'aixeca un coronament de punxes que alternen atzavara, atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i flors i espirals de punxa. | 08305-147 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469100,1.6969800 | 390989 | 4578087 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73241 | Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura mural policroma situada a la capella del santíssim de la Basílica de santa Maria. S'hi representen diverses escenes de temàtica religiosa, separades entre elles per marcs geomètrics d'inspiració arquitectònica. Les escenes són: Sant Francesc pregant agenollat al claustre de l'església homònima; Sant Pau escrivint les epístoles acompanyat d'altres personatges, en una estança d'on penja un gran mantell vermell: al costat d'una creu de terme de Vilafranca amb dues figures; Santa Eulàlia davant les muralles de Barcelona, abans de la seva crucifixió; preparació de la crucifixió de Sant pere, amb el Vaticà al fons i Sant Fèlix dient Missa a Santa Maria amb la volta del temple enrunada | 08305-148 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Lluís Maria Güell i Cortina, va néixer a Vilafranca del Penedès l'any 1909. És pintor. Els seus inicis s'adscriuen a l'avantguarda superrealista amb el grup que editava la revista 'Hèlix', on efectuà la seva primera exposició (1929). Fou deixeble de Joaquim Mir. Es va passar al paisatgisme, primer en un estil puntillista i després corotiana. Ha treballat el tema religiós en diverses decoracions murals. També fou director de l'escola Massana, des de l'any 1956. | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Maria Güell i Cortina | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 73243 | Mina dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-pujols | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XVIII-XIX | l'estructura està força malmesa | Antiga mina dels Pujols, actualment canalitzada. Té l'entrada orientada a migdia mitjançant una porta metràl·lica adintellada, que està tancada amb cadenat. La façana té el coronament curvilini i s'eixample de la part inferior. L'interior sembla fet amb volta de pedres petites. | 08305-150 | Camí de La Pelegrina | 41.3619200,1.6975200 | 391060 | 4579753 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 73251 | Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-felix-de-la-cripta-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Altar de marbre blanc compost per la figura de Sant Fèlix, vestit de sacerdot, amb les mans en actitud de pregària i disposat sobre un pedestal. A cada costat del pedestal, hi trobem sengles figures d'àngels mig agenollats amb el cap recolzat en el pedestal i les ales esteses. Porten una túnica. El pedestal està ornamentat amb una corona de roses al seu voltant i uns relleus amb la palma del martiri, una destral i una corona de roses. | 08305-154 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el nu femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona. | 41.3471300,1.6974400 | 391028 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73427 | Capelleta a la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-a-la-mare-de-deu | XVIII | Capelleta de pedra a la cantonada de la plaça de Santa Maria i el carrer homònim. Està ubicada a l'alçada del primer pis. Dedicada a la Mare de Déu amb el fill damunt dels dos genolls. Imatge situada en una fornícula amb la volta de petxina, coberta per un frontó triangular i partit, suportat per dues columnes amb capitell. Centrat al frontó i per damunt s'observa un element vegetal. Tot el conjunt està suportat per una cornisa doble que ressegueix l'escaire de les façanes dels habitatges. Porta una inscripció gravada a la pedra que posa: 'F. PS. 1731'. | 08305-234 | Plaça de Santa Maria cantonada carrer Santa Maria | 41.3468400,1.6974200 | 391026 | 4578079 | 1731 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73427-foto-08305-234-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|96 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73433 | Creu de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pelegrina | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme, composta d'una base circular amb un esglaó superior i un pedestal de secció octogonal decreixent. El fust és llis, també de secció octogonal, i el capitell de secció quadrada. Tot coronat per una creu de pedra amb la imatge d'un Crist crucificat en una banda i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors per l'altra. Els braços de la creu estan decorats amb motius florals pel costat del Crist i amb tres creus pel costat de la Mare de Déu dels Dolors.</p> | 08305-237 | Carretera de Guardiola amb Avinguda de la Pelegrina | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1428 com a Creu de la Granada; l'any 1443 com a creu de la Fembra Morta; l'any 1542 com creu escapçada; l'any 1561 com creu de Sant Jaume per la proximitat amb la capella del mateix nom; l'any 1849 com creu de la Pelegrina fent referència a la masia del mateix nom. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 restablerta al seu lloc.</p> | 41.3573600,1.7006000 | 391310 | 4579243 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||
| 73435 | Creu de Santa Digna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-digna | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | desmuntada i emmagatzemada. | <p>Creu de terme de 4'75 m. d'alçada, composta per una base octogonal de tres esglaons, un pedestal de secció octogonal decreixent i un fust llis, també de secció octogonal, un capitell cúbic i la creu. La creu és de braços trevolats amb relleu del Crist crucificat a una banda i relleu de la Mare de Déu amb el nen en braços a l'altre.</p> | 08305-238 | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1422 com de n'Espitlles i estava situada al camí que portava al Molí d'en Rovira; l'any 1542 com a creu d'en Bossagoll; l'any 1662 com creu de Miser Bernat Llaurador. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1945 restablerta en un altre lloc diferent a l'original.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per causa de les obres del tren d'alta velocitat, durant el mes de març de 2005, es va fer una intervenció preventiva de desmuntatge de la creu per part de l'empresa Codex, sota la direcció de Josep Francesc Roig Pèrez. Per aquest motiu està inclosa dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||
| 73437 | La creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-8 | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme composta d'una basament de secció circular, de dos esglaons, plint i fust llis, també de secció circular, un capitell motllurat de secció octogonal i una creu de coronament amb els braços trevolats i relleu central de creu a cada banda. Al capitell s'hi pot veure la data de 1982, data de restauració.</p> | 08305-239 | Avinguda de Catalunya, s/n | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1459 com creu d'en Calandraix. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1947 restablerta en el seu lloc. Finalment, l'any 1982 es restaura i consolida.</p> | 41.3491500,1.6876400 | 390212 | 4578348 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||
| 73439 | Creu dels Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-cirerers | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Basament format per una base octogonal i dos esglaons, també octogonals i un plint. Fust octogonal i capitell de secció quadrada. Creu de tipus grec sense decoració central i flors en els braços.</p> | 08305-240 | Rotonda Av. Barcelona amb el carrer Manuel Barba | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. Hi ha documentació de l'any 1472 amb la denominació de Creu de Vallmoll. Segons Massanell (1983), aquesta denominació es correspon a aquesta creu i no a la de la Creueta, ja que el topònim de Vallmoll es trobava a prop del camí vell de Barcelona. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 es restableix al seu lloc. L'any 1951 una ventada la va tirar a terra. Quan es va fer el catàleg (Rosselló: 1986) només restava el basament.</p> | 41.3481200,1.7107800 | 392146 | 4578205 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||
| 73504 | Xemeneia de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-jane | XIX | Xemeneia o fumeral vertical, d'una trentena de metres, d'una antiga bòbila, feta de maons massissos d'obra vista, amb quatre anelles de ferro de subjecció, a la meitat inferior. Conserva la cambra de combustió, tot i que amb l'entrada mig tapiada i usada com abocador. | 08305-274 | Bòbila Jané | 41.3547100,1.7078400 | 391911 | 4578940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||
| 73559 | Panteó de la família de Miquel Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-miquel-torres | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Construcció funerària formada per un obelisc amb fust de sanefes repujades i una creu. Té un basament de secció quadrada, al damunt del qual hi ha l'escultura d'un àngel sedent amb una espasa a la mà; tot tancat per una barana de ferro forjat. | 08305-302 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3519400,1.7005200 | 391294 | 4578641 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73559-foto-08305-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73559-foto-08305-302-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73562 | Panteó de la família de D. Josep Balaguer i Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-d-josep-balaguer-i-marti | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Monument funerari compost d'una base de planta rectangular i d'un cos superior acabat amb coronament de cornisa amb antefixes als escaires. Al seu damunt hi ha un àngel sedent amb una trompeta a les mans que reposa sobre la falda. Una petita reixa de ferro forjat envolta la composició. | 08305-305 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3518400,1.7004200 | 391285 | 4578630 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73562-foto-08305-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73562-foto-08305-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73562-foto-08305-305-3.jpg | Legal | Contemporani|Realisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|103 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 73563 | Panteó de la família de Ramon Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-ramon-marimon | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Monument funerari, amb la planta en forma de creu amb tres braços formats per tres sepultures, que descansen sobre un basament i unes petites columnes. Les cares dels sepulcres estan ornamentades amb arqueries i columnes cegues. El braç posterior de la creu és de llargada més petita i dóna accés a l'interior del panteó a través d'una porta adintellada. Aquests tres braços estan coronats en el centre per un àngel sedent en un tron que s'alça amb una arquivolta ornamentada acabada en creu. A les mans porta una corona de roses. | 08305-306 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3523100,1.7005400 | 391296 | 4578683 | 1913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73563-foto-08305-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73563-foto-08305-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73563-foto-08305-306-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Domènech i Estepà | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73564 | Panteó d'Antoni Jané i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantoni-jane-i-familia | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Panteó de planta quadrada amb contraforts als angles i un absis posterior de cinc trams. Hi ha un sarcòfag a l'exterior dels dos laterals. El cimbori és octogonal amb finestres ogivals, acabat interiorment en cúpula i externament amb pinacles i creu. A la façana principal, hi trobem la porta d'accés adintellada, al damunt hi ha una arquivolta apuntada amb timpà on s'hi representa, en relleu, el tema de l'ascensió de Crist. Al seu damunt s'hi observa una rosassa esculpida amb la imatge del Pare etern. A l'interior hi ha un altar, un sant Crist i àngels i un arc triomfal apuntat i esgrafiats. | 08305-307 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3524700,1.7003900 | 391284 | 4578700 | 1922 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 73565 | Panteó de la família Massanell - Messalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-massanell-messalles | VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XXI | Panteó de planta quadrangular format per una tomba al terra de l'Antoni i la Juliana. A la cantonada inferior dreta del parterre hi ha una pedra treballada amb la inscripció 'Sempre vius / sempre et mors / sempre'. A la cantonada oposada es llegeix en una planxa de bronze 'Família Massanell Messalles'. Al costat de la inscripció, s'aixeca un monòlit de pedra sobre el que s'hi recolza l'escultura en bronze d'una dona amb una rosa a la mà dreta. Està dreta, recolzada sobre el monòlit amb la mà dreta i el cap recolzat sobre el braç. Porta un vestit llarg de tela vaporosa i mostra l'espatlla esquerra i els peus descalços. Porta el cabell recollit en un monyo. | 08305-308 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3524400,1.7005500 | 391297 | 4578697 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc