Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73094 | Magatzems Berger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-berger | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | en procés de reforma i restauració. S'han enderrocat algunes naus annexes. | Conjunt de naus aïllades destinades a magatzem de vi. Compost per un conjunt de naus de planta, en origen, en forma de 'T'. Actualment, només es conserva una doble nau de planta rectangular, de 10 trams, amb planta baixa i soterrani i cobertes a dues aigües. Façana principal amb coronaments esglaonats i merlets simulats, ulls de bou i obertures apuntades, partides interiorment. Les parets són de paredat mixte de pedra i maons. | 08305-1 | Carrer de Pere Alegret, 90-92 | L'any 1919 es presenta una sol·licitud d'obres per a construir uns magatzems destinats a la producció vinícola a càrrec de Josep Maria Juvé i Arnabat, segons projecte arquitectònic d'Antoni Pons i Domínguez. L'any 1927 es fa una ampliació. El darrer propietari fou J. B. Berger S.A. Actualment, s'estan realitzant unes obres promogudes per CT ORBIS, S.L amb número d'expedient 1117/06. | 41.3491700,1.7062900 | 391772 | 4578327 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | En el Pla Especial i catàleg del patrimoni històric figura amb el nom de magatzems Jové. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||
| 73095 | Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-amalia-soler-43-45-47-i-49 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Grup de cases homogeni, de planta rectangular que consten de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La del número 43, fa cantonada i ha estat restaurada; a la planta baixa hi ha una fleca, l'escaire és arrodonit amb carreus de pedra i la resta dels paraments són llisos. Les portes d'accés són d'arc rebaixat, excepte el número 47. En el primer pis hi ha balcons d'obertura única adintellada. A les golfes hi trobem finestres quadrades. | 08305-2 | Carrer d'Amàlia Soler, 45, 47 i 49 | La casa del número 45 es coneix amb el nom de Casa Morera, la del número 47 és la Casa Vinyals i la del número 49, la casa Torrents. | 41.3427100,1.6997400 | 391213 | 4577618 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 47 ha sofert modificacions a la porta i la del número 49 a la teulada. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73096 | Can Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sole-0 | BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, en part descomposta en semisoterrani i entresòl, dos pisos i golfes. Coberta de teula àrab a dues aigües i terrat posterior. Façana principal composada asimètricament en dos paraments desiguals. Destaquen dos portals a la planta baixa d'arc carpanell i de mig punt. La façana dels dos pisos es distribueix en un balcó d'una obertura i un balcó corregut de tres obertures per planta, dels que en destaquen les baranes bombades de ferro forjat. A les golfes tenim tres finestres seguides al parament estret i cinc a l'ample. Coronament de la façana amb barbacana. | 08305-3 | Avinguda de Barcelona, 8 | 41.3457900,1.7020700 | 391413 | 4577957 | 1904 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73096-foto-08305-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73096-foto-08305-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73096-foto-08305-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73097 | Can Martí i Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-i-catasus | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües. Façana principal composada simètricament amb tres eixos verticals. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc rebaixat; a la primera planta hi ha tres balcons d'una obertura adintellada; i a la segona planta trobem balcons ampitadors adintellats, cinc a la crugia central i 2 a les laterals. Hi ha separació de crugies per pilastres amb capitell que arrenquen de la planta pis. El coronament de la façana és amb cornisa sobre sanefa grega i boles amb garlandes marcant crugies. | 08305-4 | Avinguda de Barcelona, 35-39 | L'any 1910 es presenta el projecte de Santiago Güell i Grau, per fer una casa per Pere Martí Catasús. | 41.3461400,1.7023200 | 391435 | 4577995 | 1910 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73097-foto-08305-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73097-foto-08305-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73097-foto-08305-4-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73100 | Cases del carrer del Cid números 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-cid-numeros-10-i-12 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Conjunt de dues cases de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa només hi ha el portal d'accés, d'arc rebaixat i al seu damunt un balcó d'obertura única adintellada amb els muntants de pedra granítica treballada. Les dues conserven les portes de fusta originals. | 08305-7 | Carrer Cid, 10 i 12 | 41.3471300,1.7030400 | 391497 | 4578104 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 12 es coneix amb el nom de Maria Ferret i correspon amb la fitxa de l'IPA que referenciem, tot i que allí l'adreça que hi apareix no es correspon. | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||||
| 73102 | Celler Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-mascaro | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, al cos central, amb dos cossos laterals de planta baixa adossats a cada mitgera. Façana principal composada d'un cos central asimètric i de dos cossos laterals. Obertures adintellades a la planta baixa: porta d'accés i balcó lateral d'una obertura. A la planta pis, hi ha una balconada amb barana de ferro forjat amb quatre obertures. El cos lateral dret té una obertura adintellada i una pèrgola superior de tres arcades rebaixades. El cos lateral esquerre té una obertura cega i tres finestres superiors d'arc rebaixat. Les obertures tenen trencaaigües i motllures senzilles. Destaquen els motius ornamentals florals al coronament, en els capitells de la pèrgola, garlandes i d'altres. A la planta baixa hi ha dependències comercials i de magatzem. | 08305-9 | Carrer del Casal, 5-9 | L'any 1912 es va presentar el projecte de Santiago Güell i Grau, per reformar la façana de la casa d'Antoni Galtés i Mainé. | 41.3441000,1.7009500 | 391317 | 4577771 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73102-foto-08305-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com casa Galtés i Mainé | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||
| 73103 | Magatzem Mory | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-mory | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de magatzem de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana és de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, el central més ample que els laterals, delimitats per pilars de maons vistos. El capcer és esglaonat acabat en pla. Eix central realçat pel portal d'accés i una obertura al seu damunt partida per pilars de maons vistos. Als eixos laterals hi ha obertures geminades. Totes les obertures estan emmarcades per maons vistos. El parament és arrebossat amb les bandes, pilars i cornises fetes de maons vistos i un petit sòcol de paredat antic. | 08305-10 | Carrer Sol, 26 | 41.3458200,1.7035700 | 391539 | 4577958 | 1917 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73104 | Casa Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-valles | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada de planta quadrangular, que consta de planta baixa i pis. Les façanes estan composades simètricament sobre tres i dos eixos. La façana del carrer Bisbe Morgades té el portal d'accés, centrat i d'arc de mig punt; a cada costat hi ha una obertura d'arc rebaixat. Les tres obertures de la planta baixa tenen una falsa clau ornamentada. A la planta pis, hi ha tres balcons d'obertura única adintellada amb trencaaigües. El coronament és amb cornisa dentada i parament llis interromput en el primer i en el tercer eix per una curvatura amb un ull de bou circular cec. A la façana del carrer Ramon Freixes, destaquen les dues finestres de la planta baixa d'arc rebaixat i les dues obertures de la planta pis, adintellades, amb trencaaigües i ampit suportat per mènsules. | 08305-11 | Carrer del Bisbe Morgades, 43 | 41.3415100,1.6994400 | 391186 | 4577485 | 1929 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73104-foto-08305-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73104-foto-08305-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73104-foto-08305-11-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73105 | Casa Fontrodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-fontrodona | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres fent cantonada, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Planta baixa amb tres portals, dos d'ells amb arcs trilobulats i dues finestres adintellades Planta pis cinc balcons d'obertura única adintellades amb trencaaigües d'arc conopial coronat per un floró i un ull de bou, excepte el balcó de l'extrem dret que és més gran i és d'arc rebaixat. Coronament amb gran barbacana. Destaca el treball del ferro de les baranes dels balcons. | 08305-12 | Carrer d'Hermenegild Clascar, 1-3 | 41.3459400,1.6961300 | 390917 | 4577981 | 1903 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73105-foto-08305-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Serrallach | També coneguda com Cal Freixedes. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73106 | Casa Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, està composta per dos cossos; el principal que consta de planta baixa i dos pisos i un cos lateral de planta baixa i pis. El primer cos té una coberta de teules àrabs a dues aigües i el cos lateral té la coberta plana. El cos principal té un portal d'accés d'arc rebaixat amb falsa clau sense decoració. A les plantes superiors, trobem un balcó d'obertura única adintellada amb barana de ferro. El cos del costat té dues obertures adintellades a la planta baixa, una cega, i dos balcons d'obertura única d'arc rebaixat. El coronament del cos principal és amb cornisa i el del cos lateral amb barana d'obra intercalada amb barana de ferro forjat. | 08305-13 | Carrer d'Amàlia Soler, 26-28 | Obra encarregada per Àngela Canals, vídua de Jaume Esteve. | 41.3431900,1.7001800 | 391251 | 4577670 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73107 | Capella de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-dels-horts | CRUANYES i RÀFOLS, Joan; CLAVER i SALVAT, Llibert i LLORACH i SANTIS, Salvador (1992). 'Vilafranca del Penedès. Santa Maria dels Horts', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg.. 216 i 217. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1983). El Penedès durant el període romànic . Caixa de Barcelona, Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, Sant Sadurní d'Anoia. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIII | li falta part del campanar | Capella d'una única nau, de planta rectangular amb absis a la capçalera i absidiol lateral de planta semicircular amb volta de canó seguit i coberta de teules àrabs a dues aigües i absis i absidiol amb coberta de quart d'esfera amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya de dues obertures, mig enderrocades. Façana amb portal adovellat de mig punt, amb motllura, i ull de bou superior i paraments de carreus petits i irregulars. A les dovelles centrals es pot veure una inscripció que posa: ' R · T · A Y 1764'. | 08305-14 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, al costat de la casa de Sta. Mª dels Horts | Segons Mossèn Josep Planas (1948), l'origen de la seva fundació s'ha de buscar en el segle X. Però, el primer document on es fa referència a la capella, és el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, de l'any 1285, segons el qual deixa tres sous per les obres que es feien a l'església. En aquesta època és quan es basteix l'edifici que es pot veure actualment. Un altre document, de l'any 1300, el testament de Guilleume de Galceràn de Carcelles, en testimonia la seva existència llegant 12 diners a l'obra de la capella. L'any 1395 estava sota l'advocació de les santes Apolònia i Bàrbara. Va pertànyer a la propietat de Marabassa, confrontant amb els horts de l'Almirall. Posteriorment, fou comprada per Jaume Torres. L'any 1944 es va descobrir, molt a prop, una tomba neolítica. L'any 1986 figurava com a titular la Sra. Josefina Batlle, vda de Torres. | 41.3424000,1.7215900 | 393041 | 4577556 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El portal és del segle XVIII segons consta per la marca de l'any que té. | 99|85|94|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73111 | Pintures de la Sala Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-sala-sant-ramon | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura esgrafiada policroma, amb la representació de temes locals. En primer lloc, el mercat de Vilafranca amb parades d'aviram, robes, terrissa, pastisseries, bodegues, etc. En segon lloc, amb temes relacionats amb la verema. També trobem, la representació de la vila, amb les muralles, voltada d'elements simbòlics de poblacions properes. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. | 08305-18 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Mercader | 103|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73112 | Església de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista | COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIV | Església d'una única nau de planta rectangular amb clos davanter i campanar octogonal al costat esquerre. Coberta de teules a dues aigües. Interior de la nau en quatre trams separats per arcs de diafragma apuntats, sobre els que descansa un embigat de fusta. Absis poligonal de cinc trams. El campanar és octogonal amb finestrals apuntats a cada pany i amb la coberta de pavelló. El seu accés es fa des de la nau a través d'una escala de cargol de pedra. Façana principal amb portalada de mig punt amb arquivoltes amb columnes i capitells. Al damunt hi ha un rosetó amb traceria de calats ornamentals. El coronament de la façana és esglaonat. La façana que dóna ala plaça és de parament llis amb finestrals apuntats i de mig punt repartides irregularment i amb una porta d'arc ogival amb columnes i capitells. Trobem finestrals apuntats als panys i contraforts de cantonada amb gàrgoles. Hi ha una portalada a la façana nord amb arquivoltes de mig punt, columnes i capitells. Cor a l'interior, en el primer tram, amb estructura de fusta formant artesanat. El paviment de l'absis és de pedra i a la nau de rajola. El clos davanter està format per un sòcol de pedra i una reixa de ferro forjat | 08305-19 | Plaça de Sant Joan, 2 | Es construeix a principis de segle XIV per a la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. L'any 1583 es construeix un campanar amb la cúpula semi esfèrica de maó. L'any 1867 es col·loquen les vidrieres i quinze anys més tard la reixa del clos d'entrada segons el projecte d'August Font Carreras. A mitjans del segle XIX, Pau Milà i Fontanals, la va defensar de l'amenaça d'enderroc com a conseqüència de les lleis de desamortització. Entre els anys 1927 i 1929 es fa una restauració per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats. | 41.3462400,1.6986100 | 391125 | 4578011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73112-foto-08305-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73112-foto-08305-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73112-foto-08305-19-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està cedida a l'Ajuntament per a usos culturals, exceptuant la diada de Sant Joan en que s'hi celebra una missa. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73113 | Convent dels Trinitaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-dels-trinitaris | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). 'L'hospital del Sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca', dins Quaderns Il·lustrats del Penedès, núm. 3. impremta Esteve. Vilafranca del Penedès. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVI-XIX | Antic convent amb claustre situat dins una trama d'edificis entre mitgeres, consta de planta baixa i dos pisos, organitzat al voltant d'un claustre de planta quadrada compost d'una galeria baixa oberta, de 5 x 5 arcades de mig punt sobre columnes, una galeria alta tancada de doble nombre d'arcades que la baixa i un cos superior amb finestres adintellades. Les cobertes són de teules àrabs a 1 i 2 vessants al carrer i al claustre. La façana principal està formada per dos trams diferenciats; el més proper a l'església està compost simètricament sobre tres eixos verticals, amb la porta principal coronada amb un frontó triangular i dues finestres laterals a la planta baixa. Presideix la planta primera i segona, un balcó d'obertura única i finestres laterals, amb els arcs rebaixats. El tram de façana més llarg té un portal adintellat emmarcat amb carreus i dovelles a saltacavall i obertures adintellades i rebaixades a la planta baixa. Trobem balcons i finestres adintellats de pedra amb escut dels Trinitaris a la planta primera i finestres i balcons alternats a la planta segona. | 08305-20 | Carrer de la Font, 45 | L'any 1271 es crea la Fundació de l'Hospital pel vilafranquí Bernat Llovet. L'any 1331, el bisbe de Barcelona cedeix l'hospital als frares de la Trinitat. L'any 1582, es comencen les obres de l'església i entre 1598 i 1669, el claustre. En els segles XVII i XVIII s'hi van fent reformes, però a l'any 1835 és incendiat. L'any 1868 es fa una reforma de la façana per part del mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. A finals del segle XIX, les reformes són constants, però destaca el projecte d'August Font i Carreras, que a l'any 1906 construeix un nou campanar. | 41.3479600,1.6997600 | 391224 | 4578201 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73113-foto-08305-20-3.jpg | Legal | Barroc|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||||
| 73114 | Església de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-trinitat | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). 'L'hospital del Sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca', dins Quaderns Il·lustrats del Penedès, núm. 3. impremta Esteve. Vilafranca del Penedès. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVII-XIX | Església d'una nau que fa cantonada, capelles laterals i campanar octogonal. La nau és de planta rectangular de set trams separats per arcs torals apuntats que suporten voltes apuntades amb llunetes. Hi ha cinc capelles per banda entre els contraforts, comunicades amb la nau amb arcades de mig punt i cobertes de voltes per aresta. L'absis és sobreaixecat de planta en creu amb volta per aresta al cos central i capelles laterals i frontal cobertes amb volta de quatre punts. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. La capella de Nostra Senyora del Remei, annexa, és de planta rectangular, de quatre trams separats per arcs torals de mig punt suportant voltes d'aresta. Campanar lateral, de planta octogonal, sobre el cor de la capella, amb finestrals apuntats i coronament amb barana de gelosia, gàrgoles i cornisa. Façana principal amb portal apuntat amb arquivoltes, timpà, cresteria i crucifix esculturat. Al seu damunt, hi ha un ull de bou central amb traceries de calat circulars i a cada costat del portal, trobem ulls de bou senzills. El coronament de la façana és amb cornisa. La capella del Remei té un portal d'arc de mig punt amb frontó triangular, suportat per dues columnes i petit entaulament, en el que hi ha gravat la data de 1654. | 08305-21 | Carrer de la Font, 47 | L'any 1271 es crea la Fundació de l'Hospital pel vilafranquí Bernat Llovet. L'any 1331, el bisbe de Barcelona cedeix l'hospital als frares de la Trinitat. L'any 1582, es comencen les obres de l'església i entre 1598 i 1669, el claustre. En els segles XVII i XVIII s'hi van fent reformes, però a l'any 1835 és incendiat. L'any 1868 es fa una reforma de la façana per part del mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. A finals del segle XIX, les reformes són constants, però destaca el projecte d'August Font i Carreras, que a l'any 1906 construeix el campanar. | 41.3482000,1.7000300 | 391247 | 4578227 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73114-foto-08305-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73114-foto-08305-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73114-foto-08305-21-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani|Modern|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98|94|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||
| 73116 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-11 | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades en cinc recintes a través d'una trama de passeigs ortogonals. El primer recinte és el del sud, on més tard s'hi construí la capella pública, a l'altre extrem, però alineada amb l'entrada primitiva. És de planta quadrada, amb un passeig perimetral i dos centrals que formen creu: un comunica l'entrada amb la capella i l'altre uneix el primer recinte amb el segon. En el perímetre, trobem les fileres de nínxols, d'entre els que destaca, a la filera de l'esquerra, la capella dels devots de la Mare de Déu del Roser i la capella de la confraria de Sant Antoni Abat i la sala mortuòria. Disposa de quatre parterres centrals amb sepultures i panteons. Per la banda nord, s'hi afegí el segon recinte,a l'any 1976. És de planta rectangular, amb un passeig perimetral i dos passeigs centrals, que formen creu i que comuniquen amb els altres recintes. També té fileres de nínxols al seu voltant d'entre els que destaquen, a la filera de la dreta, la capella - panteó de la família de Dª Maria Torres d'Almirall i la dels famílies Milà i Sallent. També disposa de parterres centrals. El tercer recinte és de planta rectangular de les mateixes dimensions i estructura que el segon recinte. Darrera aquest recintes, hi ha el cementiri neutre i el recinte modern, sense cap interès especial. Tot el cementiri té una tanca perimetral de separació, que en la seva part est, on s'uneix amb la trama urbana de la ciutat, està formada per una paret a mitja alçada i una tanca de ferro que s'intercala amb pilars d'obra. Des d'aquesta façana s'accedeix al cementiri a través de dues entrades. Paral·lelament a la consolidació del cementiri amb els nínxols perimetrals que van delimitant el recinte, les famílies adinerades veieren en el desenllaç de la capella del cementiri la possibilitat de disposar d'un espai propi destinat al culte familiar de la mort, un rosari de capelles privades. La necessitat de demostrar la diferència o buscar la diferència social o econòmica impulsarà la construcció dels panteons familiars, destinats a l'enterrament dels membres successius d'una família. Destaquen tot un seguit de panteons, escultures i construccions funeràries que monumentalitzen el caràcter general del cementiri. Alguns d'aquests elements i que hem individualitzat en una fitxa són: la Capella panteó de la família Via Oliveras (301), el Panteó de Miquel Torres i família (302), la Capella panteó de la família Miret - Abad (304), el Panteó de la família de Josep Balaguer i Martí (305), el Panteó de Ramon Marimon i família (306), la Capella panteó d'Antoni Jané i família (307), el Panteó de la família Messalles (308), i el Panteó de la família Massanet (309). | 08305-23 | Carretera de Vilafranca a Guardiola (B-2127) | Una Real Cèdula del 3 d'abril de 1787 prohibia els enterraments intra murs. Això fa, tot i que en retard, el municipi es plantegi la construcció d'un cementiri allunyat de la trama urbana. L'any 1808 es fa la benedicció del solar, on hi havia l'antic convent dels Caputxins. En la documentació de l'ajuntament de Vilafranca es té constància d'uns terrenys apropiats per la construcció del nou cementiri (18 d'abril de 1816). El 3 de juliol es formalitza l'expedient per la realització del cementiri. La cosa s'atura i es canvia l'emplaçament, a principis de gener de 1829 sembla que està a punt de començar la construcció, però el 6 de febrer des de Capitania General s'obliga a l'ajuntament a aturar les obres i buscar un nou emplaçament. El 23 d'abril de 1839 es va beneir el nou cementiri (L'actual, que s'ha ampliat amb vàries fases). L'any 1837, el Govern cedeix el solar a l'Ajuntament per a la construcció del cementiri, que s'inaugurarà l'any 1839. Pau Milà i Fontanals encarrega, a l'any 1864, el projecte de la Capella pública a Joan Torras i Guardiola, que no s'acaba fins l'any 1878 | 41.3523600,1.7004000 | 391285 | 4578688 | 1839 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Torras i Guardiola | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73117 | Magatzem de Magí Figueres i Galofré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-magi-figueres-i-galofre | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici de planta quadrada de planta baixa. Façana principal composada sobre tres eixos verticals. Els portals són d'arc carpanell de dos punts, amb sòcol i amb emmarcats curvilinis i clau de pedra. El coronament és amb cornisa de pedra de formes curvilínies i acabaments florals, format per baranes de ferro coincidents amb els portals i matxons massissos. | 08305-24 | Carrer General Prim, 12-14 | L'any 1904 es va presentar la sol·licitud d'obres per la construcció d'uns magatzems per en Magí Figueras i Galofré segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. Fou construïda en el jardí de la casa del carrer del Ball del mateix propietari. Aquesta casa és una obra de l'any 1884 del mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. | 41.3459300,1.6969100 | 390982 | 4577979 | 1904 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73117-foto-08305-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73117-foto-08305-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73117-foto-08305-24-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | El que en origen era terrat, s'ha convertit en una ampliació de l'habitatge posterior. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||
| 73118 | Residència del Convent de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-del-convent-de-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII-XIX | Edifici entre mitgeres formant una 'U' amb un cos de façana i dues ales interiors unides entre elles. El cos de la façana és de planta trapezoïdal compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Les ales laterals són de planta rectangular compostes de planta baixa i planta pis i la coberta a una vessant. Una de les ales està adossada a les capelles laterals de l'església, unides per un cos de planta baixa i pis i a l'extrem per un porxo amb terrassa. La façana principal està feta de carreus i coronament amb cornisa superior. Hi trobem diverses finestres adintellades, algunes amb motllura a l'ampit i perímetre, altres amb trencaaigües i amb culs de llàntia. També hi ha una finestra que sembla el resultat d'haver tapiat un portal rodó de mig punt amb escut damunt la clau. També hi ha una fornícula amb una imatge decapitada i gàrgoles. | 08305-25 | Carrer Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix d'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3451800,1.6972800 | 391012 | 4577895 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73118-foto-08305-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73118-foto-08305-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73118-foto-08305-25-3.jpg | Legal | Medieval|Barroc|Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|96|94|98|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||||
| 73120 | El Parquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parquet | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. SARSANEDAS, O i CIRUGEDA, J. (1975). 'El Parquet, l'obra d'en Rafael Bolet, artista autodidacte i arquitecte vilafranquí. Museu de Vilafranca. | XX | Construccions atípiques de diferent entitat que inclou habitatge, annexes, pati, tanca i ornaments, que es caracteritzen per l'ús del trencadís de rajoles de varietats múltiples. L'edifici principal és de planta rectangular i té l'aspecte de capella amb una nau central i capelles laterals, de volta volada. També hi ha un pou de secció circular amb coberta piramidal, també de rajola valenciana, sustentada amb quatre columnes. Rosselló (1992:186) el defineix com 'monument a l'evasió de l'època i com un aïllament voluntari, crític i rebel de la societat, reflectit en una autoconstrucció individualista i de caràcter místic, que utilitza un llenguatge expressiu i colorista d'arrels eminentment populars'. | 08305-27 | Avinguda de Lluís Companys, 50 | Construcció de postguerra per iniciativa del mateix propietari, el senyor Bolet. | 41.3388200,1.7003500 | 391258 | 4577185 | 1940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Bolet | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73123 | Asil Inglada Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/asil-inglada-via | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres estructurat en tres ales formant una 'U', adossades a les mitgeres i a la façana principal i un cos entre aquestes. Consten de planta baixa, entresolat en part a les ales laterals i dues plantes pis a cada ala. Cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a cada ala. El cos central està format per semisoterrani, en part, planta baixa i planta pis i terrat superior. La façana principal està composada simètricament sobre eixos verticals, amb una lleugera asimetria ala planta baixa. Un finestral d'arc de mig punt a mitja alçada centra la composició, les finestres són adintellades amb motllurats esglaonats. Per sota aquest finestral, a la planta baixa, tenim dues portes d'arc apuntat amb un ull de bou al mig, a l'esquerra, lleugerament, descentrat, hi ha el portal principal. A la darrera planta, trobem una galeria d'obertures seguides d'arc de mig punt. El coronament de la façana es fa amb un ràfec amb imbricacions. Parament de maó vist i sòcol de paredat irregular. | 08305-30 | Carrer d'Hermenegild Clascar, 15-19 | L'any 1914 es presenta la sol·licitud d'obres per la construcció d'un asil de desvalguts pels propietaris Joaquim Inglada i Via, Pvre i Alberta Inglada i Via, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. L'any 1917 s'inaugurà l'asil i l'any 1940 passa a mans de la Caixa d'Estalvis del Penedès. | 41.3462900,1.6954600 | 390861 | 4578021 | 1914 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73123-foto-08305-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73123-foto-08305-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73123-foto-08305-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73124 | Casa Vicenç Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vicenc-mestres | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs i a dues aigües. Façana principal composada simètricament sobre quatre eixos verticals. A la planta baixa destaquen els quatre portals d'arcs lobulats amb arquivoltes de maó. A la planta pis i centrat, destaca una balconada amb dues obertures i dos balcons als costats d'arcs rebaixats i amb clau simulada. Les baranes són balustrades de ciment. Parament de maó vist amb sòcol i dues bandes horitzontals, una a cada planta, ornamentades amb motius florals esgrafiats. El coronament és esglaonat amb motllures en esqueixada amb ulls de bou cecs. | 08305-31 | Carrer d'Hermenegild Clascar, 21-23 | L'any 1904 es presenta la sol·licitud d'obres per fer una casa per a Vicenç Mestres i Tauler segons projecte de Santiago Güell i Grau. Aquest projecte es va realitzar fidelment, però a l'any 1929, el mateix Güell fa una reforma que la deixa com es veu actualment. | 41.3463300,1.6954300 | 390859 | 4578025 | 1904 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73124-foto-08305-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73124-foto-08305-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73124-foto-08305-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73125 | Casa Santacana i Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santacana-i-rovira | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa, trobem dues entrades, una de factura més recent; l'antiga te una fusta com a llinda. A la planta pis hi ha un balcó d'obertura única adintellada i una finestra amb ampit de pedra. A les golfes hi ha un parell de petites obertures quadrangulars. El coronament de la façana és amb un ràfec i el parament és llis i arrebossat. | 08305-32 | Carrer Coll, 15 | 41.3461900,1.6969800 | 390988 | 4578008 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73125-foto-08305-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73125-foto-08305-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73125-foto-08305-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||||
| 73126 | Casa de Ramona Quer i Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-ramona-quer-i-via | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de semisoterrani, planta baixa sobreaixecada, dos plantes de pis amb la coberta de terrat. A la planta baixa, a la dreta, trobem el portal d'accés amb una finestra aparador al costat. La planta semisoterrada te dues petites obertures quadrades a la façana, per sota la finestra aparador. En el primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures amb una mena d'arcs deprimits de fantasia. En el pis superior, hi trobem dos balcons d'obertura única amb el mateix tipus d'arc, sostinguts per dos grans carteles que fan alhora de falsa clau de les obertures inferiors. També destaca l'ornamentació de bandes verticals en els laterals de la façana, que en la part superior s'acaba amb una 'R' i una 'Q' de Ramona Quer, i a baix amb el número 6 que correspon al número de carrer. | 08305-33 | Carrer dels Consellers, 6 | 41.3460600,1.6980700 | 391079 | 4577992 | 1906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73126-foto-08305-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73126-foto-08305-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73126-foto-08305-33-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73127 | Carrer de la Cort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-cort | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Carrer situat en el centre històric que comunica la Rambla de Sant Francesc amb la plaça de la Constitució, passant per l'Ajuntament i la plaça de Sant Joan. Està porticada en un dels seus costats, amb cases de planta baixa més reduïda i dos o tres pisos que carreguen sobre pilastres. A l'altre costat, hi ha edificis de gran interès (Casa Macià, Ajuntament, Cal Jané i Alegret, casa Mullol o casa Fèlix Via). Hi conviuen elements d'arquitectura gòtica, eclèctica, modernista i noucentista, amb d'altres d'arquitectura popular. | 08305-34 | Carrer de la Cort | 41.3467000,1.6981700 | 391089 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Modernisme|Eclecticisme|Popular|Contemporani|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|105|102|119|98|85|93 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||||
| 73128 | Casa Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-macia | CATALÀ i ROCA, Francesc i CAMPS i ARVOIX, Joaquim de (1965). Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XV-XX | Casa entre mitgeres d'origen gòtic. És de planta irregular, consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta inclinada a vàries aigües amb els careners paral·lels a la façana. Pati central cobert amb escala i galeria d'arcades a mig punt a la primera planta i finestres adintellades a les golfes. Hi ha una escala lateral de dos trams d'accés a les golfes. Façana principal de pedra amb portalada adovellada per un arc de mig punt i dues obertures laterals amb arcs rebaixats i espitlleres a la planta baixa. A la planta pis, hi ha dos balcons i una finestra adintellada. A les golfes, hi ha una galeria d'obertures adintellades formades per columnes i capitells de pedra i jàsseres de fusta. El coronament és amb barbacana. Les obres consistien en la destrucció de dues estructures del segle XX (una llenyera i un safareig) per adequar la planta baixa a un aparcament i un nou accés. La intervenció ha permès documentar part de la història d'aquesta casa i les seves transformacions al llarg del temps; al pati de la casa Macià és testimoni de diverses accions constructives. Dels elements estudiats, el més antic és un arc ogival de tipologia gòtica, datat en el segle XIV, la visió del qual des de la casa Macià és parcial, ja que continua cap a la casa següent, ocupada per l'Ajuntament de Vilafranca. | 08305-35 | Carrer de la Cort, 16 | L'origen de la casa es remunta al segle XV i el seu primer propietari fou el notari Vidal Bartomeu. Més tard passa a la família Macià. L'any 1965 es fan obres de restauració. | 41.3463800,1.6978600 | 391062 | 4578028 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73128-foto-08305-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73128-foto-08305-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73128-foto-08305-35-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|98|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||||
| 73131 | Col·lecció de la Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-festa-major | XX | Col·lecció que aplega una mostra del ric patrimoni festiu de Vilafranca del Penedès, centrat en la seva festa major i disposats a partir d'un discurs museogràfic que permet gaudir de la festa a través de l'àliga, el drac, els gegants, els balls, les músiques. El discurs es reforça mitjançant un audiovisual en el que es reviu la Tronada, les cercaviles, les processons, l'ambient de la diada castellera, l'exaltació del foc a l'entrada de Sant Fèlix i els altres elements festius. Hi ha un espai reservat a la festa major infantil, amb els elements propis: gegants petits, drac petit, etc. | 08305-38 | Plaça del Vall del Castell, s/n | La Festa Major de Vilafranca ha estat declarada d'interès nacional. Comença el 29 d'agost fins el 2 de setembre. El dia principal és el de Sant Fèlix, el 30 d'agost. Des del segle XVII ha mantingut una estructura molt semblant. La casa de la festa Major es va inaugurar | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot visitar individualment seguint l'horari establert o en grups prèvia concertació. Informació i reserves a l'Oficina de Turisme, tel. 93 818 12 54. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||||
| 73134 | Seu Caixa d'Estalvis del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seu-caixa-destalvis-del-penedes | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada de tres façanes. Consta de planta semisoterrada, planta baixa sobreaixecada, entresolat i quatre pisos, de coberta plana. Les façanes estan composades simètricament sobre diversos eixos verticals. Les façanes més llargues són les que corresponen al carrer de la Parellada i a la Rambla de Nostra Senyora. L'escaire d'unió d'aquests dos carrers, es la tercera façana, però que fa les funcions d'eix entre les altres dues i on hi ha l'entrada principal, adintellada i motllurada. Al seu damunt, a l'entresolat, s'hi disposen tres obertures quadrangulars seguides. A la planta principal i la del seu damunt, tenen sengles balcons correguts de dues obertures adintellades. El tercer pis te finestres adintellades sense balcó. En el darrer pis, hi trobem tres finestres adintellades de forma rectangular, la del mig doble. A la façana de la Rambla de Nostra Senyora, cal destacar les obertures de la planta principal i la segona planta. D'esquerra a dreta hi ha seriació de tres balcons d'obertura única adintellada, balcó corregut de doble obertura i cinc balcons més d'obertura única, totes adintellades. La planta tercera segueix la simetria dels pisos inferiors, però amb finestres adintellades. A la façana del carrer de la Parellada, es repeteix la tipologia i organització amb balcons d'obertura única. El coronament es fa amb cornisa i barana d'obra amb parament llis. El parament de la planta baixa és amb revestiment de pedra tallada de forma rectangular, la de l'entresolat simulant carreus regulars. La resta del parament és llis amb esgrafiats figuratius. | 08305-41 | Rambla de Nostra Senyora, 2 | Segons consta a la façana, els esgrafiats són de l'any 1952. Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1953, coincidint amb la II Fira del Vi. | 41.3458800,1.7008700 | 391313 | 4577968 | 1952 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73136 | Casa carrer Ferrers, 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-ferrers-60 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès, pàg. 148. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos. Façana principal composta a partir d'un eix de verticalitat. A la planta baixa hi ha el portal d'accés amb arc de mig punt. Al seu damunt, hi ha un balcó amb barana de ferro forjat, d'obertura única d'arc rebaixat. A la segona planta, hi trobem una triple obertura separada per pilars, d'arcs trilobulats molt rebaixats amb barana de ferro forjat ondulada. El parament de la façana és a la planta baixa a saltacavall i llis a les plantes superiors, amb un sòcol de pedra i està coronat amb un gran ràfec. Per sota el balcó i unint aquest amb la falsa clau de la portalada, hi ha un gran modilló esculturat amb motius vegetals. | 08305-43 | Carrer dels Ferrers, 60 | 41.3483900,1.6996100 | 391212 | 4578248 | 1908 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73136-foto-08305-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73136-foto-08305-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73136-foto-08305-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73138 | Casa Vidal i Folquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vidal-i-folquet | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici en cantonada de planta rectangular, consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i plana de la que sobresurt una torratxa de planta circular, en cantonada i la caixa d'escala. La façana principal fa cantonada compositivament dominada per la torratxa coronada amb merlets. La composició sobre eixos verticals amb portal d'arc carpanell, balcons ampitadors, balcons d'obertura en llosa i carteles de ferro forjat, el principal circular i amb trencaaigües. Les finestres són adintellades senzilles i corregudes amb arc de mig punt. Coronament amb un ràfec de maó i barbacana de bigues de fusta, llata i rajola. | 08305-45 | Carrer de la Font, 59 | L'any 1899 es presenta sol·licitud d'obres per a la construcció d'una casa per en Manel Vidal i Folquet, segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. | 41.3485900,1.7006400 | 391298 | 4578269 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73138-foto-08305-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73138-foto-08305-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73138-foto-08305-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | També coneguda com a casa Albert Moliner. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||
| 73139 | Església de la Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-pilar | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici aïllat de planta semicircular amb petits cossos laterals. Consta de planta baixa singular, coberta amb cúpula central i llanterna i cobertes planes als laterals. La cúpula es suportada per arqueria de mig punt sobre columnes. Façana principal de composició simètrica lineal i sense composar, la façana posterior és amb franges i cantoneres de pedra amb obertures de mig punt. El coronament és una barana de balustrades i la cornisa està feta amb permòdols. Al tambor, els rosetons i la cornisa també estan fets amb permòdols. La cúpula està revestida amb llosetes de ceràmica vidriada i llanterna. | 08305-46 | Al sud del municipi | Al 1931 es va sol·licitar el permís d'obres per a construir l'església i el cos annexa per l'Hospital de les Germanes de la Caritat de Santa Anna. Entre 1932 i 1936 es va construir l'església. | 41.3371900,1.7100000 | 392063 | 4576992 | 1932 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73139-foto-08305-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73139-foto-08305-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73139-foto-08305-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Jordi Petit Gil | Enric Sagrier i Villavecchia i Josep Mª Sagnier i Vidal. | També coneguda com La Fonda i Cal Panxeta. | 98|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||
| 73144 | Casino Unió Comercial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-unio-comercial | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MAS i JORNET, Claudi (1902). Notes sobre'l moviment intelectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX. Oliva impressor, Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular compost d'un cos a la façana destinat a cafè i un cos posterior que és el teatre; entremig hi ha un vestíbul. El cos de la façana consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta a dues aigües de xapa galvanitzada. El teatre està format per una platea amb un pis de llotges perimetrals en forma de 'U' i d'un escenari amb sota escenari; amb la coberta a tres aigües amb capcer a la façana del passatge. Façana molt transformada, composada simètricament a partir de cinc eixos verticals. Les obertures de la planta baixa són d'arc carpanell. La planta principal disposa d'una balconada amb tres obertures d'arc carpanell i dos balcons laterals d'obertura única adintellada, el seu parament és amb encoixinat simulat. La resta de les plantes tenen les obertures adintellades modernes i parament llis. | 08305-51 | Rambla de Sant Francesc, 25 | L'any 1853 es funda la Societat Casino de la Unión i pels voltants de l'any 1870 es trasllada a Cal Ferret de la Rambla de Sant Francesc. L'any 1872 s'inaugura el saló teatre i deu anys més tard un nou saló per cafè, segons el projecte del mestre d'obres Josep Inglada Estrada. Es coneix el nom del paleta, en Ràfols, i les guixeries del Sr. Barnola. L'any 1921 es presenta un projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez segons el qual es modifica l'estructura de les obertures de la façana, tot i que el projecte de fer-hi una tribuna no s'arriba a realitzar. | 41.3452800,1.6985600 | 391119 | 4577905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73144-foto-08305-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73144-foto-08305-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73144-foto-08305-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada i Antoni Pons i Domínguez | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73145 | Casa Torner i Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torner-i-guell | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta sensiblement quadrangular; consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Sotacoberta a dues aigües amb dos terrats longitudinals a façanes. Disposa d'una torratxa central amb la coberta de pavelló situada sobre la caixa d'escala. Façana principal amb la composició simètrica a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa trobem la porta principal d'accés amb arc de mig punt i obertures laterals adintellades. Un balcó corregut amb tres obertures presideix el primer pis. A la segona planta, hi ha tres balcons d'obertura única. La façana està coronada amb cornisa, barana balustrada i motiu central amb antefixa amb rostre. Façana de maó vist i bandes verticals de ceràmica a partir de la planta pis. | 08305-52 | Rambla de Sant Francesc, 26 | Casa construïda l'any 1884 segons projecte del mestre d'obres Josep Inglada Estrada. Intervenen en l'obra el manyà Melcior Baltà i el fuster Josep Torner i Gener. | 41.3445200,1.6982800 | 391094 | 4577821 | 1884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73145-foto-08305-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73145-foto-08305-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73145-foto-08305-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73146 | Font del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carme-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1979). Calendaris monogràfics editats pel setmanari Tothom. | XX | Font dedicada a la Mare de Déu del Carme, adossada a dos paraments ortogonals. El parament és simètric i està compost de pilastres sobre una base, amb fust i una cornisa superior. La pica està centrada i és de cinc costats. Destaca un plafó central de rajoles amb la imatge de la Mare de Déu del Carme. L'encapçala l'antic escut de la vila amb torres i muralles i inscripció desfigurada al peu. Uns lleons suporten l'escut comtal, amb ornamentació lateral i corona superior. En un fris, hi ha la data 'MCM', i en l'altre 'XLIV'. | 08305-53 | Carrer de la Font cantonada carrer de Galceran | Es construeix l'any 1944 per rememorar l'antic convent del Carme o de les Carmelites, enderrocat el juliol de 1936. Les rajoles les va fer el ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans. | 41.3474700,1.6993500 | 391189 | 4578147 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73146-foto-08305-53-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Baptista Guivernau | 102|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73147 | Casa Soler i Buxedas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soler-i-buxedas | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa aïllada amb pati davanter, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. Coberta de terrat pla del que sobresurt un cos. Façana principal composada simètricament sobre tres eixos verticals. El cos central sobresurt de la línia de façana de forma semicircular: a la planta baixa formant un porxo amb quatre pilars amb base i capitell, que suporten una mena de tribuna coronada amb balustrades. Les obertures de la planta baixa són adintellades; les de la planta pis d'arc de mig punt. Parament de la planta baixa llis i el de la planta pis simulant carreus i destaquen les pilastres que emmarquen les obertures. | 08305-54 | Carrer del General Cortijo, 13 | 41.3433800,1.6998800 | 391226 | 4577692 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73147-foto-08305-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73147-foto-08305-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73147-foto-08305-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||||
| 73148 | Casa Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-suriol | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada de planta quadrangular que consta de planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, de la que sobresurt una torratxa. Façanes composades simètricament sobre eixos verticals amb portals d'arc rebaixat i finestres geminades a la planta baixa, balcons d'una i dues obertures d'arc rebaixat a la planta pis i balcons ampitadors i finestres de dues obertures a la planta de sotacoberta. El coronament de la façana es fa amb barana de trams massissos i de gelosia. Destaquen elements de pedra a les cantoneres, cornises i elements decoratius emmarcant les 'obertures. | 08305-55 | Carrer del General Cortijo, 22 | L'any 1884 es presenta sol·licitud d'obres per la construcció d'una casa per en Josep Suriol, segons projecte del mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. | 41.3434400,1.6990800 | 391159 | 4577700 | 1884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73148-foto-08305-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73148-foto-08305-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73148-foto-08305-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73149 | Casa Oliveras i Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oliveras-i-romeu | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer de la Cort, número 34, per on hi ha actualment l'entrada. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, dos pisos i terrat, amb torratxa. La planta baixa ha estat modificada, folrant el parament original amb plaques de marbre i col·locant un rètol de l'entitat bancària corresponent, de costat a costat. La façana del carrer de la Cort té una composició asimètrica. A la primera planta, destaca un balcó corregut amb dues obertures d'arc campanell, barana de ferro i porticons de llibret. Al seu costat hi ha un balcó d'obertura única de les mateixes característiques. A la segona planta, hi trobem tres balcons d'obertura única. A la façana del carrer General Prim, hi destaca una tribuna amb vidriera, en el primer pis. A la seva esquerra, hi ha un balcó d'obertura única i arc campanell i barana de ferro. A la seva dreta, hi ha dos balcons de les mateixes característiques. A la segona planta, hi ha quatre obertures: tres balcons seguint els mateixos eixos i una balconada, a l'eix de la tribuna, formant una mica de terrasseta. Tots els balcons estan suportats per carteles. A l'escaire dels carrers hi ha unes bandes de plaques rectangulars de pedra verticalment de dalt a baix, que emmarquen la cantonada de l'edifici. | 08305-56 | Carrer del General Prim, 2 | 41.3457400,1.6974500 | 391027 | 4577957 | 1925 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73149-foto-08305-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73149-foto-08305-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73149-foto-08305-56-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73150 | Cal Figarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-figarot | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal de composició simètrica amb dos portals d'arc rebaixat a la planta baixa. A la planta pis, destaca una balconada amb cinc obertures adintellades emmarcades amb arcs ogivals amb quadrifoli al mig. En el coronament hi ha un seguit d'obertures simulades de forma esglaonada; en el centre hi ha una finestra geminada amb trencaaigües i cornisa superior. La barana del balcó és de ferro forjat amb carteles. | 08305-57 | Carrer del General Prim, 11 | L'any 1889 es presenta una sol·licitud d'obres per la construcció d'una casa per en Joan Via i Raventós segons projecte d'August Font i Carreras. L'any 1984 es fan obres de restauració i adaptació per a Casal dels Castellers de Vilafranca segons projecte de l'arquitecte Pere Rovira i Cusiné. | 41.3457500,1.6965600 | 390952 | 4577959 | 1889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | També coneguda com casa Maria Via i Raventós. | 98|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||
| 73153 | Plaça Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-jaume-i | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La plaça de Jaume I de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). CASANOVA, J. (1976). La plaça de Jaume I. El Correo Catalán el 5 de setembre de 1976. ESTEVE, J. i BOADA, P. (1934). La plaça de Jaume I de Vilafranca. Ed. Impremta Esteve, Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIV-XIX | Plaça principal de la Vilafranca medieval que enllaça la plaça de l'Oli, a l'oest, amb la basílica de Santa Maria, a l'est. Aquest és el sector més monumental de la vila amb edificis, a part de la mateixa basílica, com el Palau Reial, el Palau Baltà, la capella de Sant Pelegrí o la capella dels Dolors. Està pavimentada amb lloses rectangulars de pedra. El sector oest, s'estructura com una rambla, amb una zona peatonal al mig, delimitada per til·lers alineats amb uns fanals de ferro de forja i bancs de pedra. A l'inici hi trobem el monument als castellers i a tocar amb la plaça de l'Oli hi trobem Cal Gomà, actual biblioteca pública. Les cases a banda i banda de la rambla són de formació antiga però força reformades. Les remodelacions més antigues són del segle XIX: casa del número 13-15 i casa del número 25. D'entre totes, destaca Cal Claramunt, construïda l'any 1905 per l'arquitecte Santiago Güell i Grau, d'estil modernista. Unes portes en direcció est, trobem dependències municipals, fruit d'una reforma moderna i que no s'integra amb el paisatge urbanístic del conjunt. | 08305-60 | Plaça de Jaume I | Fins a l'any 1455 s'hi feia el mercat de fruites i d'aviram. En aquesta data, el rei Joan II el va prohibir. Fins l'any 1893 es deia plaça de l'oli. | 41.3472000,1.6962500 | 390929 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73153-foto-08305-60-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern|Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|98|94|105 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||||
| 73155 | Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pelegri-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La Basílica de Santa Maria de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | en procés de restauració | Capella d'una nau de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües asimètriques. Façana principal composada sobre un únic eix vertical. Portalada amb arc de mig punt amb trencaaigües. Al seu damunt hi ha un ull de bou. El campanar és de cadireta d'una arcada. La façana posterior és de paredat irregular amb un contrafort de cantonada, composada amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera a la planta baixa i dues finestres coronelles a la planta superior. La nau té quatre trams irregulars separats per arcs de diafragma apuntats sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants. Els arcs són forners de mig punt apuntats i rebaixats. Hi ha un cos de torre posterior de dues plantes, compost de dos trams amb arcades ogivals més baixes i d'una planta superior amb pilar central i jàsseres paral·leles a la façana. | 08305-62 | Plaça de Jaume I, 7 | L'any 1334 és el de la fundació d'aquesta capella sota l'advocació de Nostra Senyora dels Socors pels frares trinitaris. L'any 1582 passa a ser propietat dels frares de Santa Maria. Més tard passa a mans de Francesc Babau i Bausell i es canvia la seva advocació per la de Sant Pelegrí. El mestre d'obres Miquel Elies i Güell dirigeix unes reformes importants a l'any 1889 que afecten el portal, el rosetó i el campanar. L'any 1934 fou incendiada. L'any 1943 passa a propietat municipal i després d'unes obres de consolidació, s'inaugura al seu interior el monument als caiguts de la Guerra Civil. L'any 1965 s'hi descobrí un finestral romànic i una torre del segle XII, la suposada Torre Dela. L'any 1980 es fan obres de rehabilitació per sala de museu, segons projecte de l'arquitecte Joan Josep Ferrer i Tareia i l'Ajuntament cedeix l'edifici al Museu de Vilafranca. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part dels equipaments del museu (Vinseum) | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73156 | Casa Josep Bertran i Montserrsat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-bertran-i-montserrsat | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. De la façana, destaquen les obertures de les plantes pis: a la primera trobem un balcó corregut amb barana de ferro amb ornamentacions geomètriques i dues obertures adintellades. A la segona planta, hi ha dos balcons d'obertura única, també adintellada i amb el mateix tipus de barana. El coronament destaca pels dos pilars laterals i un de central més ample amb ornaments florals en relleu units per balustrades decorades amb motius florals. | 08305-63 | Plaça de Jaume I, 18 | 41.3473400,1.6962900 | 390932 | 4578136 | 1914 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73156-foto-08305-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73156-foto-08305-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73156-foto-08305-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73157 | Casa Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-claramunt | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular; consta de planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes. Coberta amb terrat, del que sobresurt una caixa d'escala. Façana composada sobre eixos verticals que manté la simetria en totes les plantes, exceptuant la planta baixa, la qual es compon de dos portals d'arc carpanell. Les obertures són adintellades amb motllures arrodonides, claus simulades i angles xamfranats, amb tres finestres correlatives a l'entresòl, balcó de dues obertures a la primera planta, dos balcons a la segona planta i coronament amb tres ulls de bou semielíptics amb barana bombada de ferro i cornisa ondulada. | 08305-64 | Plaça de Jaume I, 24 | Sol·licitud d'obres per part de Maria Claramunt i Feliu segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. | 41.3474000,1.6961600 | 390922 | 4578143 | 1905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73157-foto-08305-64-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com Casa Paulina Carbó. És una de les tres cases més representatives de la producció modernista de l'arquitecte. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||
| 73158 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-3 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1967). Vilafranca 1865. Col·lecció 'Cosas que fueron'. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | dues piques tapades i sense aixetes. | Font central de quatre cares que reposa sobre una base circular. El pedestal està format per dos trams, un de secció quadrada sobresortint de cada casc una pica semicircular encaixada entre murets que surten de cada aresta, i un segon tram de secció octogonal. Per damunt les piques s'aixeca una columna prismàtica de secció quadrada amb estucats en les cares i dentellons perimetrals. Coronada amb cos cúbic motllurat i rematat amb antefixes. En una de les cares del coronament hi ha un escut de Vilafranca i a l'altra la inscripció 'Edificada en el año 1866', a la resta hi ha petites rosetes decorades. | 08305-65 | Plaça de Sant Joan | Es construeix l'any 1866 en el marc d'urbanització de tota la plaça. Es va fer en substitució d'una font que estava adossada en una paret veïna. Dirigeix les obres Modest Fossas i Pi, arquitecte de districte. El 30 d'agost de 1866 s'inaugurà amb assistència de les autoritats religioses, civils i administradors. | 41.3460900,1.6985000 | 391115 | 4577995 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73158-foto-08305-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73158-foto-08305-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73158-foto-08305-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Modest Fossas i Pi | 98|102 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||
| 73159 | Cases de comparet del carrer de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-de-sant-julia | XIX | Conjunt de dues cases de comparet, entre mitgeres i de planta rectangular. La número 10 consta de planta baixa in dos pisos, i la del número 12 consta de planta baixa i pis. Les dues amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana de la casa número 10 té una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. A l'eix central hi tenim la porta d'entrada a la planta baixa, adintellada, un balcó d'obertura única en el primer nivell, i una obertura en el segon nivell, també adintellada. L'eix dret està delimitat per una porta moderna de garatge a la planta baixa, una finestra al seu damunt i un balcó d'obertura única adintellada en el segon pis. A l'eix de l'esquerra, hi ha una finestra reixada a la planta baixa, un balcó ampitador en el primer pis i un balcó en el segon pis. Disposa de sostre mort amb tres petites obertures de ventilació. La façana de la casa del núm. 12 també té una simetria de tres eixos verticals, tot i que les obertures semblen bastant retocades. D'entrada a la planta baixa ens trobem dos portes grans als laterals; una de garatge i l'altra d'entrada a un comerç; al mig una finestra-aparador. En el primer pis hi trobem tres obertures. | 08305-66 | Carrer de Sant Julià, 10 i 12 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3453500,1.6957900 | 390887 | 4577916 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73159-foto-08305-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73159-foto-08305-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73159-foto-08305-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||||
| 73160 | Llegenda del ramat encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-ramat-encantat | MOYA, Bienve ( 2005). Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, pp. 20 i 21. SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 337. | XX | Aquesta llegenda es situa a la muntanya de Sant Pau, entre Pacs i Vilafranca del Penedès, damunt mateix l'ermita de Sant Pau. Hi vivia un terratinent que amb els seus ramats feia anar de corcoll tots els camperols de la contrada, ja que les seves ovelles pasturaven per prats, horts i conreus sense respectar les diferents propietats. Els pobres pagesos cada cop que s'hi havia adreçat en sortien amb la cua entre cames. Veient els resultats, decidiren anar a consultar a una bruixa que vivia en una cabana a la Serra del Bolet. La bruixa es va posar del costat dels pagesos i decidí convertir aquell terratinent amb tot el seu ramat i criats en roques. Diuen que aquest escampall de pedres i roques encara es veuria si no hagués estat per l'explotació d'una pedrera. | 08305-67 | Ermita de Sant Pau | 41.3590100,1.6825900 | 389806 | 4579449 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73160-foto-08305-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73160-foto-08305-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||||
| 73161 | Carrer Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-magdalena | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Continuació del carrer dels Ferrers i de la Cort, que se sobreposen a l'antiga Via Augusta, en el tram que enllaçava Barcino amb Tarraco. Per tant, es tracta d'una de les principals vies d'accés a la ciutat al llarg de la seva història; tot i que la configuració actual sigui d'èpoques moderna i contemporània, el seu origen és d'època romana i, sobretot, medieval. En el punt on el carrer es bifurca, a l'alçada de la plaça del Padró, trobem precisament el Padró de Santa Magdalena (69), que agafa el nom de l'antiga capella, avui desapareguda, de Santa Magdalena. | 08305-68 | Carrer Santa Magdalena | La parcel·lació d'aquest carrer, com d'altres casos de la ciutat, es deu a la iniciativa privada; i en el cas que ens ocupa, el seu perllongament data de l'any 1888. | 41.3502700,1.7006400 | 391301 | 4578456 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73161-foto-08305-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73161-foto-08305-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73161-foto-08305-68-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80|85|98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||||
| 73162 | Padró de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-santa-magdalena | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVI | Pedró format d'una columna prismàtica de secció octogonal dividida en dos trams de radi decreixent sobre una base de planta quadrada amb les arestes tallades. El coronament és troncopiramidal amb una creu metàl·lica. Està col·locat sobre una plataforma quadrada amb dos esglaons. Té una capella refosa en una cara amb coronament treballat i escut. A l'interior hi ha un plafó de rajoles de ceràmica amb la representació de Santa Magdalena. | 08305-69 | Carrer de Santa Magdalena, s/n | La primera documentació coneguda que en fa referència data del segle XVI. Ha estat en diferents indrets abans de l'actual ubicació i va prendre el nom per la proximitat de la desapareguda capella consagrada a Santa Magdalena. Les rajoles de ceràmica afegides es van col·locar recordant aquesta antiga capella. | 41.3505200,1.7007300 | 391309 | 4578484 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73162-foto-08305-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73162-foto-08305-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant un temps havia estat al patí del Vinseum. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||
| 73166 | Font dels jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jueus | XIX-XX | Font d'estructura molt simple, però d'una llarga tradició. Aixeta d'aram amb polsador col·locada directament sobre la paret de la façana de la casa. L'aigua va a parar a una petita pica de pedra de secció semi circular, sustentada per un pilar de secció quadrada fet de maons vistos, posats a trencajunts. | 08305-73 | Carrer de Hermenegild Clascar, cantonada Marquès d'Alfarràs | Tot i que l'aspecte actual és d'època contemporània, es tracta d'una font de llarga tradició. | 41.3466200,1.6952000 | 390840 | 4578058 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73166-foto-08305-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | ||||||||||
| 73167 | Casa Amàlia Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amalia-soler | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta quadrangular; consta de planta baixa, entresòl, planta pis i golfes. Coberta de teules àrabs a tres aigües. Façanes simètriques formades per cinc eixos verticals. A la planta baixa hi trobem portals adintellats, alguns transformats en finestres. A l'entresòl hi ha balcons amb ampitadors i a la planta principal, un balcó fent cantonada amb dues obertures i balcons simples a la resta. A les golfes, les finestres són geminades amb dintell recte. El coronament és amb cornisa i barana de gelosia. | 08305-74 | Carrer de Santa Maria, 2 | L'any 1879 es presenta el projecte per construir una casa propietat d'Amàlia Soler i Josep Ferrer, fet per Josep Grau i Forts. | 41.3466600,1.6980400 | 391078 | 4578058 | 1879 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73167-foto-08305-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73167-foto-08305-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73167-foto-08305-74-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Grau i Forts (mestre d'obres) | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 | |||||||
| 73169 | Casa Torrents i Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrents-i-miret | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres fent cantonada format per un cos principal i un cos de cantonada. El cos principal és de planta irregular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta a diferents aigües amb careners paral·lels a les façanes, de la que sobresurt una caixa d'escala de coberta plana i obertures adintellades. Cos de cantonada de planta trapezoidal que consta de planta baixa i entresòl a la part posterior. Coberta de terrat pla de la que sobresurt una caixa d'escala. Façana principal composada de cinc eixos verticals amb obertures de mig punt i lloses de balcó emmarcats de pedra. A la planta principal, destaca una balconada de tres obertures d'arc de mig punt i dos balcons laterals ampitadors. A la segona planta, hi ha cinc balcons. A la sotacoberta hi ha ulls de bou. El ràfec és de dentellons. Les façanes del cos de cantonada, disposa de successives obertures de mig punt sobre un parament de bandes horitzontals i simulant dovelles a saltacavall i barana de balustres i coronament de cornisa i dentellons. | 08305-76 | Plaça del Vall del Castell, cantonada plaça de la Constitució | Aquest edifici està ubicat en el recinte que ocupava el castell de Vilafranca. Era l'antiga residència dels Barons de Rocafort. L'any 1870 es fan importants obres de reforma que dividiren l'edifici en diversos habitatges. L'any 1899 es presenta una sol·licitud d'obres i reforma del cos de planta baixa i terrat que fan cantonada, propietat d'en Pere Torrents i Miret, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. A principis de segle XX, s'hi instal·la una escola. | 41.3479300,1.6971700 | 391007 | 4578200 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73169-foto-08305-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73169-foto-08305-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73169-foto-08305-76-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 98|99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.