Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73421 | Font del carrer Ponent amb carrer Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ponent-amb-carrer-ferran | XX | té un costat colpejat. | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-231 | Carrer de Ponent cantonada amb carrer Ferran | 41.3478600,1.6947600 | 390805 | 4578196 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73544 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-2 | XXI | té grafittis | Font urbana formada per un cos prismàtic damunt un basament quadrangular amb els angles arrodonits i una escultura que representa la figura de Sant Sebastià en ple turment. El cos prismàtic és llis per tres costats i a la part posterior, hi trobem l'aixeta i la pica de la font. | 08305-294 | Carrer dels Ferrers, cantonada carrer de la fruita | 41.3482100,1.6993600 | 391191 | 4578229 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73544-foto-08305-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73544-foto-08305-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Ventura | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73322 | Vinya del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rec | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials en terrenys agrícoles. | S'han documentat restes lítiques superficials. La indústria, sobre sílex , pertany a dos moments cronològics ben diferencitats: -Paleolític mitjà, amb un còdol treballat unifacialment (chopper), un còdol treballat bifacialment (choppin-tool), dues rascadores i cinc ascles levallois. Tenint en compte la presència d'aquests darrers elements es poden atribuir el conjunt a un Mosterià tipus Levallois. -Neolític, representat per la presència d'un nucli prismàtic, i sense cap altra resta significativa. Pels autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un taller lític en superfície. | 08305-195 | Al nord del terme municipal, en el límit de Cabanyes. | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt, membre de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca l'any 1981. | 41.3647500,1.6942900 | 390794 | 4580071 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-3.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73281 | Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyamars | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pp.62-68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1950). Quaderns d'en Giró, vol.2, 1945-50 inèdit. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4, pp.225-226. MASACHS, Josep Maria (1965). 'Notas de arqueologia de Catalunya y Balears. Vilafranca', dins Ampurias, vol.XXVI-XXVII (1964-65), pàg. 278. | IaC-IdC | troballes superficials en terrenys agrícoles | En les prospeccions que es realitzaren l'any 1948 es recolliren fragments de tègula, pedres de possibles murs, blocs de ciment i un molí de granet. En els marges dels voltants també es van trobar ceràmica ibèrica i romana comuna, vidre romà, sigil·lata hispànica i un fragment de campaniana.Es tracta d'un possible establiment romà. | 08305-169 | Al nord del terme, abans d'arribar a Cabanyes | Prospeccions realitzades per Josep Maria Masachs i Pere Giró l'any 1948. | 41.3603300,1.6958900 | 390921 | 4579579 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73373 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials d'una àrea poc delimitada | Troballes superficials fetes els anys 70 per part de Xavier Virella i Torres de Vilanova i la Geltrú. Es van recollir fragments de ceràmica de torn ibèrica comuna, ceràmica de vernís negre (una àtica i una campaniana), un fragment de comuna romana i per últim ceràmica moderna del tipus blau català. L'any 1990 es feren noves prospeccions per part de membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca recollint un lot heterogeni de material ceràmic i lític i comprovant la manca d'una delimitació clara de l'àrea classificada com a jaciment. | 08305-207 | Al nord del municipi | Només s'han realitzat prospeccions: les primeres els anys 70 i les darreres, l'any 1990. | 41.3665200,1.6918300 | 390591 | 4580271 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-3.jpg | Legal | Antic|Paleolític|Ibèric|Prehistòric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|77|81|76|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73307 | Els Pegats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pegats | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA GIRALT, Josep (1989). 'L'estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)', dins Miscel·lània Penedesenca de l'Institut d'Estudis Penedesencs 1988, núm. XI, juny 1989, pp. 7-36. | troballes superficials | Jaciments amb materials ceràmics i lítics superficials, localitzats amb motiu de les remocions agrícoles del terreny. Es van trobar diversos materials ceràmics, fragments de ceràmica campaniforme, fragments de ceràmica del neolític i bronze antic. | 08305-182 | Sant Pau | Prospeccions de Rossend Olivella i Buscall, l'abril de l'any 1963. Prospeccions de Josep Gràcia i Girald i Rossend Olivella el març de l'any 1988. | 41.3573100,1.6824200 | 389789 | 4579260 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73312 | Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, M. (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol.II setembre - octubre de 1930. Vilafranca del Penedès, pàg.148. MONFORT, Jordi. (1972). Talleres líticos de superfície del Penedes y extensiones. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre de 1972. pp. 178-186. | troballes superficials | Troballes superficials de restes d'indústria lítica: perforadors, geomètrics (un trapezi), denticulats, gratadors, làmines, ascles retocades...) sobre un terreny molt erosionat amb un pendent lleuger vers l'est, prop del cim l'elevació cretàcica de Sant Jaume, d'uns 50 x 15 m d'extensió. | 08305-185 | Vessant meridional del Turó de Sant Jaume | Prospeccions que va fer Martí Grivé i alumnes seus, als anys 30. Prospeccions de J. Mestres i Mercadé als anys 70. | 41.3640600,1.6890900 | 390358 | 4580001 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73323 | Cinc Ponts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinc-ponts | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | VI-I aC | troballes superficials | Material trobat en superfície que consisteix en fragments de sílex amb alguna ascla, un fragment de ceràmica a mà amb decoració de cordó digitat i un fragment de ceràmica ibèrica a torn comuna. | 08305-196 | Al nord-est del terme municipal | Es van realitzar prospeccions en els anys 1984 i 1985 a càrrec de membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca que van ser els qui van trobar el material. | 41.3519800,1.7177000 | 392731 | 4578625 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73267 | Vinya del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-marxant | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187. GIRÓ ROMEU, Pere (1935). 'Quaderns de camp', vol. 1 1932-35 (31 de juliol de 1938) inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares. Vilafranca del Penedés', dins. Ampúrias, num. XXIV, pàg .309. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). 'Activitats Arqueològiques III. La cultura dels sepulcres de fosa en el Penedés', dins Agrupación Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. MUÑOZ, Ana (1965). La Cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Instituto de Arqueologia y Prehistoria, Universitat de Barcelona, núm. 9, Barcelona. RAURET, A. Ma. (1963). 'El proceso de la primitiva población del Penedés'. Memòria de Licenciatura, Universitat de Barcelona, (inèdita), pp. 94-95. RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pàg. 53. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | troballes fragmentades | L'any 1937 el Sr. Marxant arrancà una llosa mentre llaurava; els fragments de crani que van sortir, els va llençar i va tapsr el forat. Masanell fou avisat i va poder recollir-hi fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, algunes superfícies brunyides i una vora de llavi de plat. Mitja destral fragmentada i algunes peces de sílex. Pere Giró per la seva banda trobà, en aquella zona, una peça de sílex (gratador?) i una petxina gastada possiblement d'un aixovar. L'any 1938 el grup de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca excavà un enterrament situat a la feixa inferior respecte a la troballa de l'any 1937. Només varen aparèixer dues lloses laterals amb fragments de crani. També es tenen notícies orals que en algun camp proper fou destruït un altre enterrament d'aquest tipus. | 08305-162 | Vessant meridional del turó de Sant Pau | Excavat per membres de la secció d'Arqueologia del museu de Vilafranca, sota la direcció de Pere Giró, el 31 de juliol de1938. | 41.3588000,1.6848300 | 389993 | 4579423 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73269 | Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-gran | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Noticiario arqueológico. Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 253-254. GRIVÉ, Martí (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol. II, setembre -octubre de 1930, pàg. 138. MONFORT SALIONS, J. (1972). Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp.231-232. | troballes aïllades | Les primeres troballes fetes del propietari foren estudiades per M.Grivé i es tracta de: - Una destral-bifaç de sílex melat. - Una punta de sílex (o quarsita?) amb retocs en ambdues cares. - Un gratador de sílex. - Un percutor de quarsita, de secció piramidal. Anys després fou localitzada una destral polimentada fragmentada (segons referència en Grivé sobre porfirita). El conjunt lític sembla ser prou característic: d'una banda la industria en sílex i quarsita de cronologia paleolítica (Paleolític Mitjà, tipus Axeulià?), i d'altra el polimentat d'un període més indefinit (neo-neolític?). | 08305-163 | Les Clotes | Els anys 20 del segle passat, el propietari realitzà prospeccions. Algunes troballes aïllades de J.A Olivella Ribera s'entregaren a M. Grivé. | 41.3510600,1.6943500 | 390776 | 4578552 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|79|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73283 | Els cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cirerers | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pàg. 266. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Identificacion de algunas vias romanas en el Penedes. Dins Actas y Comunicaciones de la 1ª Asamblea Intercomarcal de Investigaciones del Penedés y Conca d'Odena. Martorell, pp.110-127. (reeditat al recull de l'obra dispersa de Pere Giró. Vilafranca 1984,p.78). | II aC-IIdC | troballes a partir de l'extracció d'argiles. | L'any 1946 es localitzen i s'excaven 4 sepultures de caixes quadrangulars amb tègules les quals conservaven restes humanes. Entre aquesta data i finals dels anys 50 van sortir diverses estructures i materials segons les referències de l'aleshores propietari Sr. Magí Sogas i Marques. També es van trobar 6 sitges, un pou, restes de murs i força material arqueològic (tègula, dòlia, àmfora, pondus, sigil·lates, molins, monedes...). L'any 1970, s'excava un nou sepulcre del mateix tipus que les anteriors. L'any 2003, es va trobar una sitja i un pou del bronze final que la talla d'uns 5 metres de diàmetre que baixa esglaonadament. | 08305-170 | Al nord-est del terme municipal | Excavació el gener de l'any 1946 a càrrec de M. Peitabí. L'any 2000, es va fer una prospecció a càrrec d'Arquepec.SL. L'any 2003 es fa una altra excavació. | 41.3514300,1.7114800 | 392210 | 4578571 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls|Prehistòric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment queda directament afectat pel projecte subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea d'alta velocitat Madrid - Barcelona. | 81|83|79|76|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73395 | Carrer de la Fruita, 3-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-fruita-3-5 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV-XIX | tapades i soterrades | Degut a les obres de remodelació de l'esmentat edifici es va decidir intervenir arqueològicament en dues estructures. La primera es tractava d'un cub modern, segurament del segle XIX o inclús XX. Aquest cub, de planta circular (1,90 x 2,08 m) i boca quadrada, té uns 2,74 m de profunditat i les seves parets estan totalment enrajolades per una ceràmica vidrada de color verd. No es va trobar material. La segona estructura es tractava d'un pou de cronologia indeterminada, ja que tampoc s'hi va trobar cap tipus de material significatiu. La planta, circular, té un diàmetre de 1,16 m i buidant el reompliment format per material constructiu totalment modern es va arribar als 2,40 m de profunditat. Les parets del pou eren de pedra, i cap a una alçada d'1,60 m de profunditat buidada, apareixia una capa de formigó i grava que serveix de preparació per al paviment de rajola hidràulica moderna de color negre, possiblement dels anys 60 o 70 del segle XX- comú a tota la planta baixa de l'edifici. Quan a la boca del pou, cal dir que aquesta és de planta quadrada, però no es pot assegurar que fos la boca original, ja que podria haver estat modificada al fer la pavimentació actual de la planta baixa. Està vorejada per un brocal de maó manual, excepte per la cara nord-est, tallada en aquest tram per la pilastra de ciment. Pel costat dret de la pilastra de ciment arriba al pou un canaló fet de peces ceràmiques d'uns 18 cm d'amplada i que es pot documentar en uns 80 cm de recorregut. | 08305-218 | Carrer de la Fruita, 3-5 | Excavació realitzada l'any 2002, sota la direcció de Vanessa Rodríguez i Fornós; de l'empresa Tríade. | 41.3474400,1.6980400 | 391079 | 4578145 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73363 | Sitges de la Plaça de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-placa-de-santa-maria | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, Pàg. 261. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. MASSANELL, Antoni (1985). 'Llocs d'enterrament a Vilafranca del Penedès', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca , pàg. 11. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, Esglésies i Capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. | XIV-XVII | soterrat sota el paviment de la plaça. | La noticia de les troballes fou comunicada oralment als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, segons les quals es van detectar quatre sitges amb molt poc material d'època baix medieval o moderna. Tant podia tractar-se de sitges d'alguna casa que havia estat erigida en aquest emplaçament com que formessin part de la Sagrera de la basílica de Santa Maria. | 08305-202 | Plaça de Santa Maria | Intervenció arqueològica dirigida per Jordi Vallès Cuevas , l'any 1987, per a una actuació que formava part de la remodelació de la Plaça Santa Maria a partir d'un projecte de l'escola Taller de l'Alt Penedès, dirigit per l'arquitecte Anton Salvadó i Cabré. | 41.3467800,1.6972600 | 391013 | 4578073 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73319 | Entre Santa Maria i Ca l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-santa-maria-i-ca-labella | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. | XIII-XVI | soterrat | Les troballes s'efectuaren en un punt entre la plaça de santa Maria i la de Jaume I, davant la façana lateral gòtica de l'església de Santa Maria (S.XII) i la casa pairal de Ca l'Abella. La única informació que trobem és en els apunts de Pere Giró on literalment diu: 'Al efectuar la circulación del piso, efectuando una ligera excavación delante de la casa Abella, los obreros hallaron entre cascotes procedentes probablemente de las obras de restauración de la fachada principal de Santa Maria a principios de siglo, parte de una columna estriada que mide unos 30 cm de diámetro, de factura romana o tal vez de imitción y una gàrgola de tipo primario. Ambas piezas estan depositadas en un depósito del Ayuntamiento de la calle Oviedo'. | 08305-192 | Plaça de Santa Maria | 41.3468100,1.6971100 | 391000 | 4578076 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73297 | Molí d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rovira | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. FERRER, A. i GIRÓ, Pere (1945). 'Coleccion prehistórica del Museo de Vilafranca', dins Ampurias, núm. V , pp. 204-205. GRIVÉ, Martí (1935). 'Els ibers al Penedès', dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca, núm. 36. maig -juny de 1934, pàg. 34. MASACHS, Josep Mª (1973).'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actes XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. | VI aC | soterrada sota un edifici. | Enterrament ibèric trobat fortuïtament en la realització d'unes obres a l'any 1931. Les úniques peces que es van poder documentar són: una espasa de ferro tipus La Tene molt oxidada (76 cm) dues plaques de bronze damasquinades amb plata i amb dibuixos geomètrics, definida com a sivella de cinturó; i una altre placa rectangular de sivella amb semidecoració de cercles concèntrics. La resta de material es va perdre. | 08305-177 | Al sud del municipi | Durant les obres de construcció de l'església de la Mare de Deu del Pilar (iniciada l'any 1931) on ara està instal·lada la cúpula, els obrers van trobar, a 3 metres de profunditat, les restes d'un enterrament ibèric. | 41.3372100,1.7100300 | 392065 | 4576994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73255 | Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-capella-de-sant-pelegri | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COMAS, A. (1980). 'Es recupera un altre element arquitectònic vilafranquí. St. Pelegrí: Art, Història i cultura', dins Olerdulae núm.10, juny 1980, Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, pp.2-3. FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS J.Ma. (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés, núm. 1489, any XXX, 25 d'abril de 1970, pàg. 11. MASSANELL i CASAS, A. (1970). 'Una nova troballa', dins Edició d'homenatge a P.Giró i Romeu, A.Massanell i Pere Regull, Vilafranca: Museu de Vilafranca, pp.77-80. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | V-XIV | sota les estructures de la capella | En motius de les obres de reforma d'aquest edifici, l'any 1967, aparegueren una sèrie de restes arqueològiques. Com explica Jordi Farré (2006), consistiren en tègules planes, i un enterrament fet amb aquest tipus d'elements. Dins el farciment aparegueren fragments de llànties, àmfora romana Dressel 20 i un molí fragmentat, la tapadora de la sitja amb un forat central. Tots aquests elements farien pensar en un moment romà tardà, al voltant del s.V d.C. També es trobaren tres tombes que podrien datar d'un moment alt medieval o romà tardà. Segons el diari de camp de Pere Giró (volum 9, maig 1970) aparegueren dos enterraments d'adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. Giró diu que no s'hi localitzà material arqueològic per poder datar amb exactitud les tombes, però creu que la posició dels braços flexionats i creuats sobre el pit pot indicar que siguin medievals. També parla de la troballa d'una agulla llarga que podria ser medieval, però no s'ha pogut localitzar aquesta peça. Dins la tàpia d'un dels murs aparegué un bon nombre de ceràmiques dels ss. XIV i XV, tot i que era un mur que s'adossava externament. En aquest espai també es localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment: estucs, una àmfora Dressel 20. (Es tractaria de les sitges que es troben visibles actualment. Una de les sitges podria haver estat destruïda o tapada, ja que només en trobem una a la planta baixa de la Torre, mentre que a les fotografies en trobem dues. Una d'elles, la que encara avui es troba visible té unes mesures de boca de 48x55 cm, un diàmetre màxim de 2.30 m i una fondària de 2.80 m. L'any 1980, es torna a fer una reforma de l'espai per a convertir-lo en sala d'exposicions del Museu. Durant aquesta reforma aparegué una nova sitja de 50 cm de diàmetre de boca, 2.05 m de diàmetre màxim i 2.50 m de fondària. Segons noticies orals de Joan Josep Forés (arquitecte de l'obra) en aquesta intervenció aparegueren enterraments i monedes que podrien ser romanes i que s'encarregà de guardar, segons ell, el sr. Antoni Massanell (aquestes monedes podrien ser algunes de les que hi ha a la col·lecció Numismàtica del Museu). Tot i així sembla que es podria referir a la reforma de l'any 1967, ja que va ser la seva mateixa constructora que va dur a terme els treballs. | 08305-156 | Plaça de Jaume I, 7 | Excavacions realitzades a partir de les reformes de l'any 1967 i 1980. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73328 | Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-jaume-i-num-8-10 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMEU, Jordi (1990). 'Detectades restes arqueològiques al solar del futur edifici de les aigües', dins El 3 de Vuit, 18 de maig de 1990, pàg. 25. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici. | Troballa de part de la zona de producció ceràmica de la Vilafranca medieval i moderna. Arrel de les obres d'aquest edifici de la plasça Jaume I, s'han pogut documentar diverses fases i estructures: -3 dipòsits de forma quadrangular/rectangular. Reompliment format per restes quantioses de 'càntirs de Vilafranca', bàsicament es tracta de terrissa grisa - negra amb decoracions típiques, incises i en relleu de motius florals - vegetals i geomètrics. -1 pou de 1,5 m de diàmetre aprox i més de 2 m de fondària. Reompliment amb ceràmica negra dels 'càntirs de Vilafranca' i altre terrissa comuna. L'estructura fou destruïda durant les obres i es perdé força informació arqueològica. -1 mur d'època moderna (S.XVIII ?), sense context clar. -1 sitja amortizada amb una gran quantitat de materials ceràmics de defectuosa cocció, en dos abocaments diferenciats com a mínim. Un abocament de textura sorrenca, amb materials de blava catalana, reflexes metàl·lics i 'blanc cobalt' (S.XVII-XVIII), excavat parcialment; un segon abocament uniforme de cendres i una major quantitat de materials: blava catalana, escudelles amb orelletes, reflexes metal·lics, peces de forn (peus - suports), plats decorats, càntirs i altres (S.XV/XVI/XVIII). -1 nivell general de colmatació del sector amb materials diversos: ceràmica, runa, fauna, pedra obrada... El conjunt dels materials recuperats, majoritàriament ceràmics, tenen una cronologia que abraça els segles (XV-XX). | 08305-201 | Plaça de Jaume I, 8 - 10 | La secció d'arqueologia del museu, va fer un seguiment preliminar de les obres de construcció del nou edifici de 'Les Aigües', la setmana del 7 al 11 de maig de 1990. A continuació es va fer una excavació d'urgència en dues fases: del 16 al 21 de maig de 1990 a càrrec de Josep Pou i Antonio Aguilera, i del 22 al 31 del mateix mes, a càrrec de Joan Manel Garcia. | 41.3472800,1.6964300 | 390944 | 4578129 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal relacionar aquestes troballes amb les sitges del 'Bar Ze' i les voltes dels forns cantiners localitzades durant les obres de fonamentació del 'Restaurant L'Anxaneta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||
| 73367 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-0 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. POYO CREIXENT, Antoni (1990) 'La torre Dela', dins La Fura. Informatiu de l'Alt i Baix Penedès. Vilafranca, núm. 395, 26 de gener - 1 de febrer de 1990. pp, 7-9. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici | Dins del recinte murallat del segle XIV, en un dels carrers d'accés a la vila pel portal de Nostra Senyora de la Verge Maria o de Barcelona, s'enderrocà a finals de la tardor de 1989 l'edifici del solar número 20 del carrer de la Parellada. L'aficionat local, Sr. Antoni Poyo i Creixent antic col·laborador de la secció d'arqueologia del museu es posà en contacte amb el servei d'arqueologia, el qual envià una arqueòloga (Marina Miquel) per estudiar-ho. L'enderroc de l'edifici havia implicat l'entrada de màquines excavadores, rebaixant el sòl 1,5 m per sota dels fonaments de l'edifici, quedant totalment al descobert el parament de carreus baix medieval. Fruit de les nostres observacions de camp identificarem diferents estructures i fases. -cos rectangular de 8,75 m de llargada, a la meitat de la paret mitjanera de llevant, construït amb carreu en els angles i les parts laterals (que sobresurten 1,15 m). Les mides dels blocs escairats són bastant regulars 58/38 de llargada x 43 d'alçada. Se'n conserven unes 25 filades de carreus d'alçada, més o menys uns 9 m, disposats directament sobre el terreny natural. A uns 6 m d'alçada en l'angle esquerra, s'observa l'arrencada d'una arcada que s'obria perpendicularment al cos quadrangular, i que segurament adornava una porta o arc mitjancer d'una sala. A més, en la paret encara es pot veure la empremta del nivell d'ús. -a la dreta d'aquest cos central trobem un parament de blocs irregulars barrejats amb totxo del segle XIX, sobre una arcada de la que es poden veure 11 blocs. Aquest arc queda cegat per totxanes i terra fruit d'alguna remodelació o edificació moderna. -per la banda esquerra del cos, s'identifiquen unes quantes filades (6 clares) de carreus tocant a l'angle esquerra del cos sobresortint, amb una llargada màxima de tres carreus. Al costat vindria altra vegada un parament de blocs irregulars igual que en el cos central fins trobar la part superior d'un arc d'aparell de llibre (datable del segle XVIII-XIX). En quan al material recollit només poden parlar de ceràmica del segle XIX i algun fragment de càntir de Vilafranca. | 08305-204 | Carrer de la Parellada, 20 | Excavacions realitzades els mesos de novembre i desembre de l'any 1989. | 41.3464700,1.6992500 | 391179 | 4578036 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73152 | Casa Antoni Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-graells | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | sembla que fa molt de temps que està en desús. | Casa que fa cantonada de planta trapezoïdal i que consta de planta baixa, alta, i planta pis. La coberta és de teules àrabs a tres aigües. La façana principal és la de la cantonada, la més estreta. En aquesta, hi trobem el portal d'entrada, de fusta i d'arc de mig punt a saltacavall. Al seu damunt una obertura amb la part de la barana tapiada amb pedres imitant els carreus originals. També és d'arc de mig punt. Les façanes del carrer Igualada i del Nord, tenen una obertura adintellada a la planta baixa, a un nivell molt alt del sòl, i un altra a la planta pis. Aquests paraments són arrebossats, en mal estat de conservació. | 08305-59 | Carretera d'Igualada, 41 | 41.3489400,1.7036200 | 391548 | 4578305 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73152-foto-08305-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73152-foto-08305-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73152-foto-08305-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73600 | Casa Miró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miro | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | sembla deshabitada i des del carrer es veuen falsos sostres ensorrats. | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana te una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa, trobem tres portals d'arc rebaixat amb l'emmarcament de pedra treballada. En les dues plantes pisos es repeteix la distribució de les obertures: balcó corregut amb tres obertures adintellades, amb els muntants i llindes motllurats. A les golfes, trobem tres ulls de bou el·líptics. El parament és llis a tota la façana i el coronament amb cornisa. | 08305-343 | Carretera d'Igualada, 6 | 41.3477000,1.7028000 | 391478 | 4578168 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73371 | Muralla de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-vilafranca-del-penedes | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes històricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, pàg. 261. ANÒNIM (Atribuït a Massanell i Casas,A.)(1975). 'Salvem la muralla de Vilafranca', dins Setmanari Tothom, núm. 353, any 7, 22 de novembre de 1975. BENACH i TORRENTS, Manel (1983). El Barri Gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca 2ª ed. 1983, pàg. 27. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. J.M.N.(1975) 'Les històriques pedres de les muralles', dins el Setmanari Tothom, núm. 355, any 7, 6 de desembre de 1975. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca. MASACHS, Josep Mª (1980).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 107 octubre - desembre de 1980. pp, 5-8. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 108 gener - març de 1981, pp, 5-7. MASACHS, Josep Mª (1981).'Les muralles de Vilafranca', dins Casal, II Època, núm. 109 abril - juny de 1981, pp,5-7. MASSANELL i ESCLASSANS, A. (1984). 'Algunes consideracions sobre Vilafranca i les seves muralles', dins Olerdulae, núm. 24, abril - juny de 1984, p.6-9. M.F. (Atribuït a Milà i Fontanals) (1929).'A la recerca de Micer Rufet', dins Gaseta de Vilafranca, any IV, 1 de desembre de 1929, pp. 5-6. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | segons el tram | El nucli originari de Vilafranca s'ubicava a l'entorn de l'església de Santa Maria, de la torre del darrera de la capella de Sant Pelegrí i del Palau Reial, documentat a principis de segle XIII. Dins d'aquest recinte també hi havia el castell, referenciat l'any 1181. Aquest primer nucli només estava defensat per un vall o fossat i la part posterior de les cases més externes que feien de muralla. Durant la segona meitat del segle XII, es produeix un creixement demogràfic important. És en els límits d'aquest barri cèntric que s'han pogut confirmar l'existència d'una muralla edificada per primera vegada a meitat del segle XIV, i que després de diverses reconstruccions s'aprofità a finals del segle XIX per a la construcció de noves cases, recolzades a la muralla, o fou destruïda quan aquesta ja deixà de ser útil per la defensa ( comença la gran expansió de Vilafranca amb la creació dels diferents barris). El circuit de la muralla es pot arribar a identificar per la conservació i localització d'alguns trams en les parts posteriors de les cases que li foren adossades, altres sabem que existeixen però no s'hi ha pogut accedir-hi i d'altres han estat destruïts per diferents remodelacions urbanístiques o noves construccions. També hi ha referències documentals a on es citen els carrers per on passava la muralla i els diferents portals d'entrada, o referències de l'època de les construccions o diferents remodelacions. Bàsicament partim de les referències donades en el Llibre Verd de Vilafranca (iniciat al S.XIV). També s'utilitza l'estudi dels nomenclàtors dels carrers amb significat històric. El seu perímetre recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó, carrer de Sant Cristòfol i carrer de Sant Sebastià. Estava formada per un mur de defensa, per un vall exterior, que era una rasa fonda que seguia el perímetre fortificat, i per un passatge interior situat entre el mur i les edificacions més externes, denominats en la documentació antiga de la vila: 'passatge de mur', 'corredor de mur', 'carrer de mur' i 'trànsit de mur'. Els carrers de la Cort i dels Ferrers eren els eixos principals, conduïen respectivament als portals de Sant Pere o de Framenors i al de la Granada (donava al camí que venia d'aquesta població, on hi havia el primer mercat de la comarca al segle XI). Altres portals documentats són: el de Sta. Maria (també conegut com de Barcelona, de la Verge Maria o de Nostra Senyora, donava accés al camí de Barcelona), el de Sta. Clara/Francesc Claver, el d'en Soler, el del Sant Esperit o Portal de la Font (donava al carrer de la font i perquè en el carrer hi havia l'hospital del Sant Esperit), el d'en Coloma (de Sant Pau o Portalet, era al costat de la muntanya de Sant Pau), el de Canyamars (o Portal de Ferran, ja que donava a aquest carrer, i al Camí de Sant Martí o de Canyamars, era l'accés de la banda nord, i portava directament al nucli central de la vila murallada), el de Salelles, el de Torregrossa /dels pintors, el de Fresquet, el portal menor de Bargalló, el portalet del Castell i i el Portal de Sant Joan o d'en Fresquet (era l'accés al convent de la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, fundat a inicis del segle XIV i enrunat a finals del segle XIX, deixant només la capella). Tenim constància de l'existència de panys de muralla en un seguit de cases (algunes són referències arran del procés de destrucció), en el carrer de Ponent en el número 53 i el número 49, també al carrer Ponent a l'alçada del núm. 35 (antic Convent de les Monges de la Vetlla), en el jardí de la casa del núm. 19 i el solar contigu núm. 17 del mateix carrer, en el carrer de la Beneficiència núm. 4 i 12, etc.; a més, els carrers dels Banys, de Sant Sebastià, de Sant Cristòfol i de la Lluna són un del trams de la muralla amb menys referències. | 08305-206 | Nucli antic de Vilafranca | Són diverses les intervencions arqueològiques realitzades per documentar la muralla de Vilafranca. Algunes de les més destacades, considerant que contínuament es fan noves intervencions, s'ubiquen al carrer dels Banys, General Prim, Beneficència, Ponent o Hermenegild Clascar. L'any 2002, Maria Rosa Bruna dirigí una excavació arqueològica a l'edifici del núm. 11 del carrer dels Banys. La planta baixa de l'edifici actual està dividida en tres espais. Els espais laterals tenen la paret de fons alterada per construccions modernes. L'espai central conserva en bastant bon estat el parament de la muralla. L'actuació determinà que l'aspecte dels paraments tenen una gran similitud amb altres trams de la muralla medieval conservada, i que no és possible establir una datació absoluta del mur a causa de la inexistència de material ceràmic en el morter del mur original. Una altra excavació, dirigia per Maria Rosa Bruna l'any 2005, en el carrer de Beneficència (núm. 10) va documentar quatre forats de pal, segurament per muntar bastides per aixecar la muralla. En la cantonada sud-est del solar es va localitzar una torre adossada amb la muralla. Està en bona part destruïda per la construcció de l'edifici del carrer Beneficència 12. La part visible de la torre està formada per una filada de blocs de pedra calcària recolzada en el sòl natural. El mur del carrer Beneficència és el tram de muralla baix medieval més alt documentat fins el moment (8,2 m d'alçada). El mur del carrer de la muralla dels vallets s'ha documentat d'una manera molt uniforme i permet datar el mur en el segle XIV. En aquest tram s'ha conservat, com a fet excepcional, una de les espitlleres de la muralla. Una excavació de l'any 2005 al carrer de Ponent (núm. 17), va permetre documentar un tram de muralla té 14,25 m de llargada i 5,40 m d'alçada en bon estat de conservació ja que no s'hi adossa cap construcció posterior. La part superior del parament evidencia diferents moments de construcció o reparacions. Es conserva una espitllera, totalment segellada amb pedres i terra. També s'ha documentat un tram de la muralla a l'alçada del núm. 2 del carrer Hermenegild Clascar, on antigament hi havia la fàbrica de pastes 'La Teresita', gràcies a una excavació dirigida per Oriol Vilanova. El carrer General Prim també ha estat motiu d'intervencions, els anys 2000 i 2005. En el sector dels núm.. 12-14, ) s'hi localitzà una porta i per sota dels seus graons s'identificà una premsa vertical de vi que havia estat encastada al mur entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73371-foto-08305-206-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arran de la intenció d'eixamplar el carrer a l'alçada del núm. 35 del c/ Ponent, per l'article atribuït al Sr. Massanell i Casas el 1975, sabem que: 'En total les muralles descobertes tenen una llargada d'uns 30 m i es calcula que n'hi ha uns 25 m més que continuen en direcció al Col·legi de Sant Ramon'. Pere Giró en una carta al Sr. Parera (president del museu de Vilafranca) li diu:'Les muralles no presenten cap signe positiu que la distingeixi, almenys en el tros visible, no hi ha vestigis de portals, torres, baluards, dates d'inscripció, barbacanes... Donada l'època de l'última reparació (1883), juntament amb la falta de les característiques ja esmentades, aquest mur o muralla té un interès històric molt escassa i la seva data moderna (segle XIX) ho acaba de confirmar'. Finalment, el mur fou destruït per edificar pisos. En relació al Portal de Sant Pau, Portal d'en Coloma o Portalet, el testimoni d'Anton Massanell i Casas diu:'Una de les portes d'entrada a vila, l'anomenada del Portalet, estava situada al carrer de Sant Pau. Avui encara podem contemplar-se, a flor de terra i al bell mig del carrer, les restes dels fonaments. La paret tenia un gruix d'uns 140 cm'. Actualment l'asfalt del carrer ha tapat les empremtes. El mateix autor ens dóna una altra referència d'una troballa de l'any 1970: 'Actualment, amb motiu d'uns desmunts que s'han fet al carrer de la beneficència núm. 4 i 12, s'han pogut obtenir fotografies de dos trossos d'aquesta Muralla, molts pròxims al castell. En un d'ells han sortit dues espitlleres de defensa i, ben adossada a la muralla, una torre rodona de 5,35 m de diàmetre. La construcció d'aquesta Muralla i torre és de pedra cantelluda, si bé, molt pròxima a la torre i a la seva banda esquerra, n'hi ha un tros, d'un metre d'amplada aproximadament que està feta de carreu quadrat ben treballat. El sorprenent és que, de la muralla, surten els encaixos d'uns carreus també ben treballats, com si d'allà arranquessin dues parets paral·leles i perpendiculars a la Muralla. D'una altra hi ha la distància de set metres'. Segons documents, abans de la muralla existia ja un nucli antic de Vilafranca. Després, al créixer la població: '..les fortificacions o defenses que llavors tenia la nostra vila consistien en un vall obert al peu d'una colla d'edificacions les parets posteriors de les quals devien fer funció de muralla i a cada cap de carrer que donava a l'exterior unint els dos edificis extrems, l'existència d'un portal' (Massanell Esclassans, A. 1984, p.7). Aquesta podria ser una explicació del pas entre l'existència d'unes defenses centralitzades en el castell, i la construcció d'una muralla a la primera meitat del segle XIV.El portal del carrer Parellada era un dels més importants: 'Portal de Barcelona, al final del carrer Parellada, era el més trànsit de la vila, tota vegada que hi tenien parada les diligències de Tarragona a Barcelona. En les seves proximitats hi havia una capella on es deia missa a l'arribada de les diligències de pas cap a la capital del Principat. Sobre la seva porta hi havia una fornícula que contenia la Verge del Portal, preciosa imatge gòtica que avui es guarda en el museu.' (Masachs, 1980, p.8). L'àrea delimitada pels carrers de Ponent, Marqués d'Alfarràs i banda i banda del carrer Ferran (potser fins al carrer Sant Pau), configurava el call jueu. Segons fons documentals, sense que es coneixi cap resta arqueològica, existí des del s.XIII fins al XV, moment que foren expulsats per decret reial.A l'alçada del núm.16 de la Rambla de Nostra Senyora tocant a la muralla s'aixecava la casa - palau de la família Copons, originari de finals del segle XV o inicis del XVI. L'edifici fou enderrocat el 1887, es coneix que en el jardí del davant de la casa hi sortiren restes atribuïdes a la muralla.En aquesta fitxa s'ha aplegat la informació corresponent a diverses fitxes referides a la muralla de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||
| 73325 | Camí Vell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-bleda | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | seccionada | Sitja que fou seccionada pel camí, tot i que s'havia documentat molt recentment per part de J. Mestres, el desembre de l'any 1989. Es conservava una alçada de 60 cm aprox i 1,10 m d'amplada (en la part més inferior). Estava excavada en un substracte argilós de matriu llimosa. Només s'ha identificat un petit bocí de ceràmica a torn que nom permet precisar la cronologia. Davant de l'estructura, al marge contrari, també s'hi localitzà una llosa rectangular (63 x 44 x 11 cm) que probablement tingui relació. | 08305-198 | Camí de la Bleda | Localització fortuïta de Josep Mestres i Mercadé, el desembre de l'any 1989. L'any 2001 amb motiu de les obres d'instal·lació del sistema de clavegueram i la preparació del paviment del carrer es va fer una prospecció arqueològica, sota la direcció de Josep Maria Roca, de l'empresa Tríade SCPE. Es va obrir una cala de 8 x 27 m, baixant uns 95 cm, però els resultats van ser negatius. | 41.3460600,1.6902400 | 390424 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||
| 73636 | Font de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pau | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XIX-XX | rajoles malmeses | Font que agafa l'aigua de la població, dedicada a Sant Pau. El recinte que acull la font és absidal amb una volta de pedra de quart d'esfera, sobre unes parets laterals, molt gruixudes, en forma d'absis. La font està centrada i als costats hi ha un banc corregut. L'aixeta és un tub de ferro, damunt del qual hi ha un polsador. A sobre de la font hi ha un plafó de rajoles amb la imatge de Sant Pau, molt deteriorada. Al davant, hi ha taules i bancs de formigó; i a sota hi havia un espai preparat per fer-hi barbacoes que els nous temps han fet treure. | 08305-379 | Turó de Sant Pau, al costat de l'ermita | La va construir el senyor Blanc, paleta de Vilafranca. | 41.3587800,1.6822600 | 389778 | 4579424 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73636-foto-08305-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73636-foto-08305-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73287 | Sitges Bar Ze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-bar-ze | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XII-XV | poc documentat | Conjunt de cinc sitges trobades en fer reformes a la planta baixa d'un local destinat a bar. Només es van poder documentar dues sitges, una estava plena i l'altra buida, feien 2,7m la buida i 2,2 m la plena Van sortir materials baix medievals i vidriats moderns. Va aparèixer després una tercera però que no es va documentar i es va destruir. El propietari actual del bar les ha integrat posant-li llum i tapadora de vidre, a més les ha comunicat entre elles. El solar en que s'han les sitges pertanyia amb molta probabilitat al castell del moment fundacional de Vilafranca, es creu que aquell castell ocupava tota aquella illa entorn de l'església, entre els segles XII i XV. | 08305-172 | Carrer Escudellers, 14 | Troballa realitzada l'any 1988 en motiu d'unes obres de reforma. | 41.3473600,1.6968700 | 390981 | 4578138 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73293 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-8 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques III. La cultura del sepulcres en fosa en el Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.110. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | parcialment destruït | L'any 1898, al perforar-se un pou, es va descobrí un crani i una llosa molt gran. Es va tornar a tapar. Quan Pere Giró, l'any 1946, s'assabentà d'aquesta troballa va voler fer una excavació. Va trobar-ho a 1'80 metres de profunditat. La llosa lateral feia 1'8 x 1'28 x 0'39 metres. Al damunt hi havia una altra llosa, desplaçada, i que cobria tres quartes parts del sepulcre, que estava orientat al NO. Una paret lateral estava feta de pedres irregulars formant una mena de mur, mentre que a l'extrem inferior, hi havia una llosa. També es van trobar fragments de ceràmica a mà, fragments de granit d'una possible pedra de molí, ossos i dents humanes d'un sol individu. | 08305-175 | Al nord-est del terme municipal | Excavació l'abril de l'any 1948 per Pere Giró. Els anys 1995 i 1996, en motiu de la construcció de la variant de la carretera N-340 es fan seguiments arqueològics d'urgència dels rebaixos de les terres. Els resultats varen ser negatius al no haver-ne constatat cap resta ni estructura destacable. | 41.3498000,1.7142000 | 392435 | 4578387 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73375 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pàg. 68. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Pere. (1947). 'Los vestigios ibero-romanos de Sta. Margarita y Monjos' Acción Católica, Vilafranca. Suplemento de las hojas parroquiales. Any VII, núm. 24, 14 de juny de 1947, pàg. 189. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4. | II-V dC | notícies antigues. | Les notícies més antigues que fan referència directa al jaciment són de finals dels anys 40 i parlen només de l'existència de mosaics policroms que evidencien la possibilitat d'un assentament romà important. En un catàleg de la Iª Exposició d'Art del Penedès de l'any 1927 es parla d'uns materials cedits per la vídua de Batlle sense que es nombri el lloc de procedència de mosaics, cornises i fragments de columna (tot del S.III). El fet de que Pere Giró citi els materials procedents dels terrenys de la Riba i la coincidència del nom del propietari d'aquests terrenys amb el cognom Batlle fa que es pensi que part o tot aquell material provenia d'aquí. L'any 1952 en Pere Giró és informat de l'aparició de materials arqueològics romans en els terrenys de la Riba. Fragments d'àmfores, dolies, tègules, ossos humans, totxos que podrien ser d'un forn i un mosaic rústic monocrom. | 08305-208 | A l'oest del terme municipal a tocar amb el de Santa Margarida i els Monjos | Troballes antigues, algunes sense context. | 41.3359000,1.6650900 | 388303 | 4576906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73324 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-4 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1964). 'Notas de arqueologia de Cataluña y Balears. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXVI-XXVII, pàg.272. RAURET, A. Mª (1963). El proceso de la primitiva población del Penedés. Barcelona: Tesi per la Universitat de Barcelona, pàg. 198. Inèdita. | V-I aC | notícies antigues | L'any 1932 en Pere Giró realitzà unes prospeccions en aquesta àrea localitzant diversos fragments de ceràmica ibèrica comuna a torn, nanses, vores...però no hi cita cap estructura. L'any 1969 J. Estrada en canvi cita el jaciment amb l'existència d'habitacions ibèriques. Al no tenir cap referència no ho podem tenir amb compte. | 08305-197 | Al sud-oest del municipi | Prospecció realitzada l'any 2000 per l'empresa ARQUEOTECNIA (Madrid), sota la direcció de Daniel Pérez i Marta Bueno; degut al projecte de Subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea ferroviària d'alta velocitat Madrid -Barcelona - Frontera francesa. Prospecció realitzada l'any 2002, dota la direcció de Francesc Bosch i Moisés Díaz. | 41.3262700,1.6820200 | 389703 | 4575815 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73216 | Casa Olivella i Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-olivella-i-rafols | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | només s'ha conservat la façana | Edifici entre mitgeres que tenia planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i sotacoberta. Només conserva la façana que està apuntalada. La seva composició és simètrica a partir de tres eixos verticals. El parament inferior de la façana, que correspon a la planta baixa està fet de bandes horitzonatsl; i a la part superior és llis. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, centrat i d'arc de mig punt, acada costat trobem finestres, també amb arc de mig punt i totes les obertures tenen trencaaigües. A la planta pis, destaquen tres balcons d'obertura únics adintellada amb trencaaigües d'arc rebaixat amb decoracions geomètriques entre l'arc i la llinda. Coronament amb cornisa sostinguda per mènsules i barana de gelosia i boles ornamentals | 08305-123 | Carrer de Sant Pere, 134 | Probablement, la data de construcció de la planta baixa es va fer l'any 1885, segons figura en una de les reixes d'una finestra. L'any 1899 es presenta la sol·licitud d'obres per afegir una planta a la casa de Josep Olivella, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3424300,1.6949000 | 390808 | 4577593 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||
| 73620 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-1 | XX | només es conserva el cargol i la pedra inferior | Premsa de vi giratòria a sang, col·locada ornamentalment a la plaça de la Verema. Només es conserva el cargol i la pedra inferior, on es pot apreciar les marques de fregament. | 08305-363 | Plaça de la verema, s/n | 41.3498300,1.6978500 | 391067 | 4578411 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||||
| 73397 | Els càntirs de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cantirs-de-vilafranca | PATRICI (1911). 'A trencar cantis. Costum vilafranquina estingida', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 15 de febrer de 1911, pp. 5 i 6. PATRICI (1912). 'Els cantis de Vilafranca', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 30 de novembre de 1912, pp. 5 i 6. | XVIII-XIX | no vigent | L'ofici de terrissaire que feia càntirs era molt arrelat a Vilafranca. Es coneixien amb el nom de càntirs de Vilafranca els càntirs negres que s'hi feien. El lloc on s'ajuntaven aquests terrissaires era al voltant de la plaça Jaume I. Un dels costums, avui perdut, relacionat amb aquesta indústria, és la trencadissa de càntirs que es feia a la sortida dels casaments. Quan els nuvis sortien de l'església, els convidats, companys o amics de la colla, es dedicaven a trencar càntirs als seus peus. Sovint els seguien amb un carro ple de càntirs i els anaven trencant fins al convit. Es tractava de càntirs que sortien del forn amb alguna deformació o defecte de cuita i, per tant, no es podien vendre com un càntir d'aigua. | 08305-219 | Vilafranca del Penedès | A principis de segle XX ja es parla com una tradició desapareguda. Alguns terrissers que recull la bibliografia són 'el Perlas', 'l'Hermità', 'el Pa i Figues' i 'el Trius'. | 41.3470100,1.6967500 | 390970 | 4578099 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73289 | Santa Digna o Pla de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-o-pla-de-la-girada | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1969). 'Las estaciones talleres en el Penedés', dins Dionysos. Vilafranca núm.126, pp.2 i 3. | no se'n conserva res | Fruit de diferents prospeccions s'hi recolliren diverses peces de sílex i un parell de fragments de destrals. A finals de l'any 1995 arran de les obres d'urbanització de la zona, com era una zona de possibles troballes arqueològiques, es portà a terme el control dels rebaixos, de seguida van aparèixer estructures arqueològiques i començà l una xcavació d'urgència. Es van documentar 22 estructures, 1 bassa, 8 sitges del bronze antic - mitjà, 1 fons de cabana de l'edat del ferro, 7 fosses d'època moderna, 2 llars i 3 estructures d'època indeterminada. L'any 2000 es va realitzar una nova intervenció d'urgència a l'encreuament de la Rambla de la Girada amb carrer Josep Irla i Avinguda Europa, on es van documentar dues estructures d'emmagatzematge, tipus sitja del bronze inicial (1800-1200) que posteriorment van ser utilitzades com a abocadors d'escombreries. L'any 2004 es va produir una nova intervenció entre l'avinguda Generalitat i la via del tren delimitat per la carretera de Moja (zona afectada per la construcció d'un col·lector d'aigües paral·lela a la línea d'alta velocitat. En aquesta zona només es van trobar materials, però cap estructura. Es creu que aquella zona va tenir una ocupació continuada i intensa per l'aparició massiva de ceràmica grisa i vidriada dels segles XVI - XIX. | 08305-173 | Barri de la Girada | 41.3394900,1.7018400 | 391384 | 4577258 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-3.jpg | Legal | Antic|Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|79|76|78|94|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||||
| 73635 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-0 | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XX | no raja | Font artificial canalitzada des de la casa del Pegats (Pacs), propietat d'un dels administradors de l'Aplec de Sant Pau. Una aixeta metàl·lica ubicada en una paret fets de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter. Una pica de pedra, suportada per un pilar, de base quadrada en recull l'aigua que raja mitjançant un polsador. Al costat de l'aixeta, escrit damunt el morter fresc, es pot llegir: Any 1979. A l'esquerra, fet amb el mateix sistema, s'hi pot llegir: 'Font de Sant Jordi' tot emmarcat per pedretes incrustades en el ciment fresc. | 08305-378 | Turó de Sant Pau, a 50 metres de l'ermita | En el seu moment es va creure oportú fer aquesta instal·lació a petició del rector de Santa Maria i el senyor Joan Anton Sadurní i Vallès, va connectar la font al seu subministrament d'aigua. | 41.3597100,1.6833100 | 389867 | 4579526 | 1970 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73635-foto-08305-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73635-foto-08305-378-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||
| 73326 | Plaça dels Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-martirs | AA.VV (1970). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pp.76. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CATALÀ ROCA, Pere (1971).'Torre Dela i Palau Reial', dins Els Castells Catalans, vol. III. Barcelona: Rafel Dalmau ed. pp.731-741. GRASES, P. (1926). 'Les restes del castell dels castlans', dins els Quaderns Mensuals d'Acció. Vilafranca, 24 de desembre de 1926. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, Barcino, pp.97-106. | XIV-XVIII | no es conserven | L'any 1926, en obrir el paviment de la Plaça dels Màrtirs, actualment plaça de la Vall del Castell, per instal·lar la claveguera i empedrar el sòl es descobriren unes restes que Pere Grases (1926) descriu en la notícia a una publicació de la vila: '...consistien en una paret que baixava obliqua al carrer, començant a la cantonada de cal Boix i seguint fins a una distància de 5 m per continuar-se en una paret de maons que deu ésser molt més recent. Tocant a les parets i enfront de la juntura d'aquestes hi ha una mena de cup o fonament de torre d'un parell de metres de diàmetre, i el mur d'un gruix de dos pams i mig. Per la banda interior del cup hi ha unes lloses quadrades, planes d'un cantó i còncaves per l'altre que l'arrodoneixen perfectament. No és l'únic aquest cup en aquesta plaça, puix que en obres anteriors se n'hi va veure un altre situat més avall'. Les referència bibliogràfiques posteriors (bassades en la notícia de P. Grases), citen sempre la troballa com a les restes de la torre d'un castell, sense esmentar però les seves característiques ni l'altre troballa propera. | 08305-199 | Plaça del Vall del Castell | 41.3479200,1.6968600 | 390981 | 4578200 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73320 | Vinya de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-sort | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV | no es coneix amb precisió el lloc de la troballa. | La única informació que tenim del jaciment és l'existència d'uns materials recollits i dipositats al Museu de Vilafranca en l'època de Pere Giró. Es tracta d'un lot que es compon íntegrament de fragments de ceràmica Baix Medieval: ceràmica grisa atípica de pasta clara, fragments de grans recipients, i alguna decoració incisa molt suau. | 08305-193 | al nord del municipi | 41.3564100,1.6972900 | 391031 | 4579142 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||
| 73257 | Bosc Moi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-moi | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. RAURET, A.Ma. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memoria presentada por la obtencion del grado de Licenciada, Universidad de Barcelona, 1963, pàg. 339. | IX-VII aC | mig escapçat | A l'indret on s'emplaçava antigament el Bosc del Comte Moi, aparegué una sitja al construir-s'hi la nova carretera cap a Moja. Les obres seccionaren uns 25 cm aproximadament de les parets de la sitja, excavada en un subsòl de margues carbonatades. La seva morfologia era semiesfèrica amb un diàmetre d'1'80 m i una alçada de 0'80 m, sota una capa de 0'87 m de terra fèrtil. Es diferenciaven dos nivells estratigràfics: -Un amb terra i pedres d'un possible enderroc de l'època. -Un altre inferior amb cendres, carbons i la majoria del material ceràmic. Van extreure restes d'ossos d'au, fragments de molí de granet, fragments de ceràmica a mà amb acanalats o cordons, algunes superfícies polides, bases planes i vores bisellades, i algun fragment de punxó d' os. | 08305-157 | A ponent del terme municipal | Excavat per Pere Giró i Josep Masachs de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en l'any 1947. | 41.3392100,1.6941500 | 390740 | 4577236 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la sitja excavada l'any 1987, al davant de l'Escola Cristòfor Mestre, dins de la zona de l'antic Bosc del Comte Moi. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||
| 73271 | Sant Pau i Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-i-sant-jaume | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225-227. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188. MONFORT SALIONS, Jordi (1972). Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Llicenciatura, Univ. Barcelona, setembre de 1972, pp. 178-186. | localització molt imprecisa. | En diversos sectors d'ambdós turons, sense que es pugui precisar més, han estat localitzats diversos tallers de sílex superficials en prospeccions efectuades a partir dels anys 20 per membres del Museu de Vilafranca. S'han documentat diverses peces d'indústria lítica: nuclis, gratadors, geomètrics, ascles, làmines, gratadors sobre làmina, microburins ... En conjunt podem atribuir als materials recuperats una cronologia genèrica que abraça els períodes Epipaleolític i Neolític, segons les peces típiques descrites en els articles. | 08305-164 | Turons de Sant Pau i Sant Jaume, al nord del municipi | S'han fet diverses prospeccions per aquesta zona a càrrec de membres del Museu de Vilafranca des dels anys 20. | 41.3622200,1.6851400 | 390025 | 4579802 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73629 | Nòria 1 de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noria-1-de-santa-maria-dels-horts | XIX-XX | li manquen elements fonamentals. | Nòria que conserva les pedres d'ancoratge de la roda de la nòria que també es conserva i és de ferro. També es conserva l'inici de la canalització i l'emmarcament del mecanisme que s'eleva damunt un sòcol o podi de maó vist posat pla. No es conserva el mecanisme de subjecció de l'animal. La cisterna està tapiada per evitar el seu deteriorament. En aquest cas, per accedir al safareig es baixava per una escala, que hi ha justa al davant. Però l'actual propietari va posar una coberta de bigues i formigó per evitar el seu deteriorament i per motius de seguretat. | 08305-372 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, davant la capella de Sta. Mª dels Horts | Sínia de sang, és a dir que utilitza animals com energia motor, que abastia d'aigua un safareig utilitzat per rentar la roba i regar. Només s'abastia d'aigua de pluja que anava a parar a una cisterna situada a sota mateix de la sínia. L'aigua passava al safareig a través d'una petita canalització. | 41.3423900,1.7214500 | 393029 | 4577555 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem utilitzat el terme nòria, en lloc de sínia, perquè és el que utilitza la gent que s'ha consultat. | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73630 | Nòria 2 de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noria-2-de-santa-maria-dels-horts | XIX-XX | li manquen elements fonamentals. | Nòria que conserva les pedres d'ancoratge de la roda de la nòria que també es conserva i és de ferro. També es conserva l'inici de la canalització i l'emmarcament del mecanisme que s'eleva damunt un sòcol o podi de maó vist posat pla i el mecanisme de subjecció de l'animal. En aquest cas, també es conserva el safareig que s'utilitza per regar l'hort. La cisterna encara està en ús i l'aigua s'extreu per mecanismes de bombeig. | 08305-373 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, darrera la capella de Sta. Mª dels Horts | Sínia de sang, és a dir que utilitza animals com energia motor, que abastia d'aigua un safareig utilitzat per rentar la roba i regar. Només s'abastia d'aigua de pluja que anava a parar a una cisterna situada a sota mateix de la sínia. L'aigua passava al safareig a través d'una petita canalització. | 41.3421700,1.7214300 | 393027 | 4577531 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem utilitzat el terme nòria, en lloc de sínia, perquè és el que utilitza la gent que s'ha consultat. | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73107 | Capella de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-dels-horts | CRUANYES i RÀFOLS, Joan; CLAVER i SALVAT, Llibert i LLORACH i SANTIS, Salvador (1992). 'Vilafranca del Penedès. Santa Maria dels Horts', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg.. 216 i 217. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1983). El Penedès durant el període romànic . Caixa de Barcelona, Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, Sant Sadurní d'Anoia. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIII | li falta part del campanar | Capella d'una única nau, de planta rectangular amb absis a la capçalera i absidiol lateral de planta semicircular amb volta de canó seguit i coberta de teules àrabs a dues aigües i absis i absidiol amb coberta de quart d'esfera amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya de dues obertures, mig enderrocades. Façana amb portal adovellat de mig punt, amb motllura, i ull de bou superior i paraments de carreus petits i irregulars. A les dovelles centrals es pot veure una inscripció que posa: ' R · T · A Y 1764'. | 08305-14 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, al costat de la casa de Sta. Mª dels Horts | Segons Mossèn Josep Planas (1948), l'origen de la seva fundació s'ha de buscar en el segle X. Però, el primer document on es fa referència a la capella, és el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, de l'any 1285, segons el qual deixa tres sous per les obres que es feien a l'església. En aquesta època és quan es basteix l'edifici que es pot veure actualment. Un altre document, de l'any 1300, el testament de Guilleume de Galceràn de Carcelles, en testimonia la seva existència llegant 12 diners a l'obra de la capella. L'any 1395 estava sota l'advocació de les santes Apolònia i Bàrbara. Va pertànyer a la propietat de Marabassa, confrontant amb els horts de l'Almirall. Posteriorment, fou comprada per Jaume Torres. L'any 1944 es va descobrir, molt a prop, una tomba neolítica. L'any 1986 figurava com a titular la Sra. Josefina Batlle, vda de Torres. | 41.3424000,1.7215900 | 393041 | 4577556 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El portal és del segle XVIII segons consta per la marca de l'any que té. | 99|85|94|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||
| 73243 | Mina dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-pujols | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XVIII-XIX | l'estructura està força malmesa | Antiga mina dels Pujols, actualment canalitzada. Té l'entrada orientada a migdia mitjançant una porta metràl·lica adintellada, que està tancada amb cadenat. La façana té el coronament curvilini i s'eixample de la part inferior. L'interior sembla fet amb volta de pedres petites. | 08305-150 | Camí de La Pelegrina | 41.3619200,1.6975200 | 391060 | 4579753 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73309 | Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'La Ermita de Santa Digna y su probable situación', dins Panadés, any XXVIII. núm. 856, 12 d'abril 1958, pàg.1 | V-XIV | fora de context o molt malmeses | En un camp situat al davant de la masia de Ca l'Arnabat, van aparèixer varies sepultures formades per lloses planes i un llit de còdols. Els materials es varen localitzar fora de context després de remonicions agrícoles. Es va documentar una ceràmica estampillada paleocristiana, tègules i ossos humans. Al costat mateix dels enterraments s'obriren unes cales amb la intenció de localitzar l'antiga ermita de Santa Digna. Varen aparèixer dos murs paral·lels de 5 m i 3,60 m de llargada respectivament. Entre els materials recuperats hi ha fragments de tègula i ceràmica gris medieval. S'atribueixen aquestes restes als fonaments de l'esmentat edifici religiós. | 08305-183 | Santa Digna | En Pere Giró i col·laboradors del museu de Vilafranca van fer-hi prospeccions a l'abril de l'any 1958. L'any 2001 es va realitzar una altra prospecció arqueològica amb motiu de la remodelació de la sortida 29 de l'AP-7, al voltant de la masia de Ca l'Arnabat. Fou dirigida per Mª Bruna Álvarez Mora, de l'empresa Tríade. Durant aquests treballs no es va trobar cap estructura arqueològica ni cap resta de cap interès a excepció d'alguns fragments ceràmics d'època moderna. | 41.3317700,1.7066500 | 391773 | 4576395 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|83|84|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73315 | Casalot d'Espuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-despuny | BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Noticiario. Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951. Archivo Español de Arqueologia. Vol.XXV, núm. 85 (primer semestre de 1952), pàg. 182. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. B65, Barcelona, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés. Villa romana del Casalot d'Espuny. Memorias de los museos arqueológicos provinciales. Vol. XVI-XVII, pàg. 239. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). La villa romana del Casalot d'Espuny en el Penedès. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp.287-288. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. | IaC-VdC | excavat d'antic parcialment. | Restes d'una vila romana amb enterraments de tegula. Els treballs d'excavació proporcionaren un ampli ventall de materials: restes d'estuc pintats, tègules, maons,sigil·lada sud - gàl·lica, hispànica tardana i clara A, fragments d'àmfores, dolia, tessel·les de mosaic, etc També es documentaren dues monedes de bronze: una de Constantí i l'altre de Faustí. Es constatà la troballa de sitges i sepultures en tègula de secció triangular en els camps aleshores propietat del Sr. Rosés. També hi ha sepultures de caixes de tègula i es va recuperar un fust de columna. | 08305-188 | Camí vell de la Bleda | Entre els anys 1949 i 1952, el Delegat de la Comissaria General d'excavacions Pere Giró realitzà excavacions en vàries etapes. | 41.3448600,1.6831600 | 389830 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73261 | Camp de Fèlix Balañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-felix-balana | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d'octubre de 1952). Inèdit. | II-I aC | estructures destruïdes | Es tracta de diferents sitges d'època ibero-romana trobades l'any 1952 en realitzar uns treballs agrícoles. Els materials bàsicament són romans i ibèrics: tègules, àmfores, peces de teler i alguns fragments de ceràmica a torn (àmfora i un broc). El pagès que treballava la vinya destruí les estructures, podent-se recollir només el material que quedava escampat pel sòl. | 08305-159 | Al nord-est del terme municipal | Troballa de l'any 1952. | 41.3533900,1.7160600 | 392596 | 4578783 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | ||||||||
| 73610 | Casa Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rovira | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | esquerdes i desnivellament del balcó de l'entresòl al fer l'obertura del garatge. | Casa que fa cantonada amb el passatge Moliner, de planta rectangular i que consta de planta baixa, entresòl i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Accés per un gran portal d'entrada desplaçat a l'esquerra de la façana, d'arc escarser. Al costat, a nivell de planta baixa, han fet una obertura per accés a garatge. Al seu damunt, hi ha el balcó d'obertura única de l'entresòl. En el primer pis trobem un balcó corregut de tres obertures adintellades i amb motllures. En el segon pis, hi ha tres balcons d'obertura única alineades amb les del pis inferior, també adintellades i amb motllures. El coronament de la façana és amb cornisa que amaga la canalització de desguàs. | 08305-353 | Carrer de Sant Pere, 80 | 41.3435000,1.6957300 | 390879 | 4577710 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73610-foto-08305-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73610-foto-08305-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73610-foto-08305-353-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||||
| 73318 | Restaurant l'Anxaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-lanxaneta | BENACH TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. 2ª ed. Museu de Vilafranca, pàg.17. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, Martí (1935).Els càntirs de Vilafranca (Setmana Pedagògica, 21 a 28 d'abril de 1935) Imprenta Claret. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. 2ª reimpressió, Barcelona: Barcino, pàg. 179. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1984). 'Notícia sobre els cantiners vilafranquins', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca any IX, núm. 23 gener - març, pp.16-18. PATRICI (Pere Alagret) 'A trencar cantis!. Costum vilafranquina estingida', dins Panadés, any XXXVI, núm. 809, 15 febrer 1911. PATRICI (Pere Alagret). 'Costums que's perden. Els cantis a Vilafranca', dins Panadés, any XXXVII, núm. 941, 30 novembre 1912. | XIV- XV | escapçat per la fonamentació del nou edifici | Durant l'enderroc de les cases del segle XIX ubicades en aquesta finca, l'any 1989, van quedar al descobert gran quantitat de ceràmica grisa i les restes d'una volta de mig punt, construïda en maons que es recolzava sobre pilars de carreus de pedra ben tallats. D'aquest fet se n'adonaren dos membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca: Joan Socias Torner i Maria Rosa Sanabre. La interpretació que es fa és la d'un dels forns utilitzats per construir-hi cantirs que es troben referenciats en els Arxius Municipals des del segle XV. | 08305-191 | Plaça de Jaume I, 2-6 | L'any 1963, en la fonamentació del monument als castellers i, posteriorment, en la pavimentació de la plaça Jaume I, es detectà una estructura similar o, potser, part de la mateixa estructura. | 41.3471700,1.6966500 | 390962 | 4578117 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restaurant l'Anxaneta és el nom amb el que figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i per aquest motiu l'hem conservat, però aquets restaurant ja no existeix i, actualment, hi ha un altre establiment. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 | |||||||
| 73279 | Jaciment del Carrer de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-santa-magdalena | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ, P. (1978). Quaderns de camp, vol. 9. 1969-78. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | IX-XIV | es manté soterrat per sota d'edificis moderns. | Durant unes obres, un obrer va trobar restes humanes que va entregar al senyor P. Giró, un cop la rasa ja estava tapada. Es tracta de dos cranis, dues mandíbules i dos ossos indeterminats. | 08305-168 | Carrer de Santa Magdalena, a 200 m del Portal de la Font | Troballes realitzades durant unes obres de telefònica. P. Giró, associava les troballes als sepulcres de fossa, però sembla que l'existència d'una via romana amb pervivència medieval (Strata Francisca) i l'existència d'una possible capella sota l'advocació a Santa Magdalena, fan pensar en una cronologia medieval. | 41.3503100,1.7006500 | 391302 | 4578460 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-11 05:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 226,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml