Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73111 | Pintures de la Sala Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-sala-sant-ramon | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura esgrafiada policroma, amb la representació de temes locals. En primer lloc, el mercat de Vilafranca amb parades d'aviram, robes, terrissa, pastisseries, bodegues, etc. En segon lloc, amb temes relacionats amb la verema. També trobem, la representació de la vila, amb les muralles, voltada d'elements simbòlics de poblacions properes. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. | 08305-18 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Mercader | 103|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||
| 73131 | Col·lecció de la Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-festa-major | XX | Col·lecció que aplega una mostra del ric patrimoni festiu de Vilafranca del Penedès, centrat en la seva festa major i disposats a partir d'un discurs museogràfic que permet gaudir de la festa a través de l'àliga, el drac, els gegants, els balls, les músiques. El discurs es reforça mitjançant un audiovisual en el que es reviu la Tronada, les cercaviles, les processons, l'ambient de la diada castellera, l'exaltació del foc a l'entrada de Sant Fèlix i els altres elements festius. Hi ha un espai reservat a la festa major infantil, amb els elements propis: gegants petits, drac petit, etc. | 08305-38 | Plaça del Vall del Castell, s/n | La Festa Major de Vilafranca ha estat declarada d'interès nacional. Comença el 29 d'agost fins el 2 de setembre. El dia principal és el de Sant Fèlix, el 30 d'agost. Des del segle XVII ha mantingut una estructura molt semblant. La casa de la festa Major es va inaugurar | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot visitar individualment seguint l'horari establert o en grups prèvia concertació. Informació i reserves a l'Oficina de Turisme, tel. 93 818 12 54. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73230 | Sarcòfag de Bertran de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bertran-de-castellet | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepípeda de marbre (1'83 m de llargada per 0'53 m d'amplada). Descansa damunt de quatre columnes de secció tetralobular amb capitells esculpits. Dos dels capitells mostren quatre falcons drets units per les ales; els dos restants presenten vuit panteres o lleons rampants unides per les potes i el llom. Les dues cares principals estan dividides en vuit compartiments mitjançant fines columnes que suporten una arqueta ogival trilobulada. En cada un dels compartiments hi ha els escuts del llinatge de la família. Aquests, corresponen a dos llinatges diferents i es repeteixen alternativament al llarg del sarcòfag. Són ogivals i quarterats en creu. En un d'ells, en el quarter 1 i 4 hi ha un castell amb tres torres d'homenatge i en els quarters 2 i 3 un griu rampant. L'altre té un cèrvol aturat als quarters 1 i 4 i quatre creuetes disposades en creu als quarters 2 i 3. Els laterals de l'ossera presenten una decoració similar amb dos compartiments a cada costat. La tapa és a dues aigües, i s'hi representa la figura jacent de Bertran de Castellet. En un costat està vestit amb cota de malla amb el cap cofat per un capmall; les mans porten guantellets i està armat amb un escut sostingut per la mà esquerra que cobreix la meitat inferior del cos i una espasa a la mà dreta recolzada sobre el pit. El cap reposa sobre un coixí i els peus, calçats amb sabates de malla es cargolen sobre un mastí. A lacara oposada, el personatge porta l'hàbit de Sant Francesc i les mans en oració i el cap reposa damunt d'un coixí. A l'orla inferior de l'ossera hi ha una insccripcció en lletres capitals gòtiques que diu: 'ANNO DOMINI MCCCXXIII, VI KAL. MARCII OBIT NOBILIS DOMINUS BERTRANDUS DE CASTELLETO MILES IN SARDINIA ET RECEPIT HABITUM FRATUM MINORUM QUI CONDIDIT TESTAMENTUM SUUM ET ELEGIT SEPULTURAM IN DOMO FRATUM MINORUM VILLAEFRANCHE CUJUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN. PATER NOSTER. AVE MARIA'. | 08305-137 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Bertran de Castellet, fou un noble cavaller del segle XIV i senyor del castell de Sant Esteve de Castellet. L'any 1311 lluità al costat del comte de Barcelona en la repressió de determinats nobles revoltats. Va participar a les Corts de Montblanch i les de Girona. Destaca com a militar en la conquesta de Sardenya, on va morir. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449400,1.6972700 | 391010 | 4577868 | 1323 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73231 | Sarcòfag d'Hug de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dhug-de-cervello | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Petita urna d'alabastre policromada i decorada. Enn el fris davanter s'hi observa un seguit de personatges que molt bé podria tractar-se de dotze frares franciscans que miren un personatge central que usa tiara (bisbe) i estar en actitud de beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el gremial ajudat per dos frares revestits amb hàbit sacerdotal. Als laterals de l'urna s'hi han esculpit sengles escuts amb les armes dels Cervelló: un cèrvol. Un dels escuts està sostingut per uns àngels de genolls i l'altre per dues figures femenines dretes. La coberta o tapa és de dues aigües i s'hi representa la figura jacent del difunt, que està vestit amb ausberg fins els peus i al damunt porta cota de malla. Porta espasa i escut. El cap, cobert amb un capmall, reposa damunt un coixí. Els peus cargolats reposen sobre el dors d'un llebrer. Les mans porten guants de malla i descansen sobre el pit. Els laterals estan decorats amb motius vegetals. Una faixa a la part inferior del frontis de l'ossera porta la següent inscripció: 'HIC JACET NOBILIS HUGO DE CERVILIONE DOMINUS DE QUEROL QUI OBIIT ANNO DOMINI MILLESIMO CCCXXXII INFRA OCTAVA BEATI FRANCISCI' | 08305-138 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Hug de Cervelló fou baró de La Llacuna i senyor de Querol. La comtessa d'Estrades i el seu fill, el duc de Medinaceli, són successors seus. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448100,1.6974700 | 391027 | 4577854 | 1332 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73232 | Sarcòfag de B. de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-b-de-boixadors | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'un cavaller hospitalari de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Mausoleu de B. de Boixadors de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag (1'70 m de llargada per 0'66 m d'amplada) de pedra calcària que està adosat a la paret lateral de la capella de Sant Jordi dins una fornícula amb arqueria ogival que li dóna aspecte de panteó. La caixa està ornamentada amb arqueria i columnes d'estil ogival amb decoració vegetal formant quatre capelles a l'interior de les quals es troben sengles frares franciscans amb caputxes i les mans recollides. La coberta o tapa és a dues aigües. En la vessant anterior hi ha la figura del difunt jacent. Està vestit amb cota de malla i una sobrevesta; sabatons de malla, capmall i capell. Les mans estan en oració. Porta una espasa al costat esquerre. Als peus hi ha un gos ajagut. Damunt el pit porta la creu de Montesa. El sarcòfag està sostingut per dues mènsules en forma de lleó. Non presenta cap inscripció. Tot el conjunt presenta indicis d'haver estat daurat i policromat. | 08305-139 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | B. de Boixadors era senyor de Marmellar; l'any 1325 fou nomenat majordom de l'Infant Alfons a qui acompanyà en la conquesta de Sardenya. Posteriorment fou nomenat Governador General de Sardenya fins que morí, l'any 1341. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448900,1.6973100 | 391014 | 4577863 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73233 | Sarcòfag dels Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-penyafort | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de la capella lateral esquerra de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Pednyafort de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag ubicat a la banda esquerra de la capella de la Puríssima, sostingut per dues mènsules en forma de lleó, atribuït a la família Penyafort. La decoració del fris frontal de l'ossera és un baix relleu que representa la resurrecció dels morts, on es veuen vuit personatges drets i en actitud de pregar i dos individus als extrems sortint de sengles taüts. Els personatges centrals, quatre figures femenines nues, un frare franciscà i tres homes vestits de cintura en avall, es troben sobre un llit de flames. Tot el grup emmarcat per sanefes de rosetes en relleu. La coberta o tapa és a dues aigües. En una es representa un personatge jacent amb cota de malla, gamberes i sabatons de ferro. El cap amb capmall i elm reposa sobre un coixí. Els peus es cargolen damunt el dors d'un llebrer. No va armat i presenta les mans damunt el pit en oració. | 08305-140 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | L'atribució d'aquest sarcòfag als Penyafort no és segura. Aquesta família lligada a Sant Ramon de Penyafort tenia el seu castell al lloc de Penyafort de la parròquia de Santa Margarida i els Monjos. L'església de Sant Francesc de Vilafranca, formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3450200,1.6973600 | 391018 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73234 | Sarcòfag de Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-pere-davinyo | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Pere d'Avinyó de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag del senyor d'Avinyonet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag policromat ubicat damunt l'antiga porta de l'orgue i sostingut per dues mènsules amb forma de lleó amb els crins daurats. La part frontal de l'ossera té decoració d'arqueries i columnes formant quatre compartiments o capelletes que emmarquen escuts amnb un lleó rampant, de llinatge pertanyents al noble enterrat. La coberta o tapa és a dues aigües. En una hi ha la representació de Pere d'Avinyó vestit amb cota de malla, cuirassa, gamberes i sabatons de malla. Porta el cap descobert i amb cabellera daurada, reposa damunt un coixí. Els peus reposen damunt el dors d'un llebrer. Les mans estan en oració i recolza el cos en una espasa. La decoració està complementada per sanefes de rosetes en relleu. No presenta inscripció. | 08305-141 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Pere d'Avinyó fou ambaixador a Constantinoble, governador de Catalunya l'any 1389 i fou el germà de Fra Marc, fundador de l'Hospiatl de Sant Pere. L'església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448600,1.6974000 | 391021 | 4577859 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73235 | Sarcòfag de Marc de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-marc-de-puigmolto | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Marc de Puigmoltó de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag uibicat a la paret esquerra de la capella de Nostra Senyora dels Àngels, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. El fris frontal de l'ossera està decorat amb una arqueria ogival trilobulada amb sengles columnes que formen quatre compartiments on es situen quatre escuts ogivals de llinatge, amb un moltó passant en cadascú. La decoració dels laterals és similar. A la part inferior de l'urna, hi ha una sanefa de rosetes en relleu. La tapa o coberta té forma de volta i no disposa de decoració. No presenta inscripcions. | 08305-142 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Marc de Puigmoltó fou un noble cavaller de la vila del segle XIV-XV, benefactor de l'església de Sant Francesc, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449200,1.6975000 | 391030 | 4577866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73236 | Sarcòfag dels Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-piquer | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Piquer de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag ubicat a la paret lateral esquerra de la capella de Sant Pere d'Alcàntara, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. La decoració del fris frontal de l'ossera està formada per quatre escuts ogivals sense divisa emmarcats per un quadrifoli. La decioració dels laterals és similar a la del frontis. Tapa o coberta a dues aigües sense decoració a la part frontal i amb decoració de motius vegetals en els laterals. No presenta cap inscripció. | 08305-143 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Els Piquer fou un llinatge de nobles cavallers de la vila. L''església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449800,1.6974300 | 391024 | 4577873 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73237 | Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-jordi | <p>MIRET i NIN, M. Montserrat (1992). Comentaris entorn del retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Vilafranca del Penedès. Quaderns d'aportació cultural, núm. 10. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XIV | <p>Retaule gòtic situat a l'església de l'antic convent de Sant Francesc, a la tercera capella lateral del costat de l'epístola. La titularitat està compartida entre Sant Jordi i la Mare de Déu, que figuren en el compartiment central. Fa 2,52 metres d'amplada i 4 metres d'alçada. La predel·la fa 0,85 metres d'alçada i està dividida en cinc parts separades amb decoració arquitectònica en forma d'arcs. Sota cada arcada hi ha una figura. A la taula central la presentació al Temple de la Mare de Déu i, al costat, Sant Jordi dret amb l'espasa i la cuirassa. Als carrers laterals s'hi representen escenes de les vides dels titulars. A l'esquerra, de dalt a baix: la llegenda del brodat del vel del Temple; les esposalles; l'anunciació i la nativitat. Al carrer de la dreta: la llegenda de sant Jordi i la donzella; el martiri de Sant Jordi i la seva mort. Damunt la taula central, hi ha una escena de la crucifixió de Crist. A la predel·la s'hi representen Santa Maria Egipcíaca, la Verge del Dolor, el Crist Baró de Dolors, sant Joan Evangelista i sant Francesc. En els muntants que hi ha entre els carrers apareixen figures d'apòstols, santes i prelats: a la part superior, sant Jaume, sant Pere, sant Pau, sant Tomàs; a la part central santa Llúcia, santa Caterina, santa Eulàlia i santa Úrsula; i a la part inferior, un bisbe, sant Esteve, sant Vicenç i sant Nicolau. Tot el conjunt està emmarcat per un guardapols daurat, de fusta in ornamentat amb pinacles i motius de fullatge. La tècnica emprada és la del tremp sobre fusta. Estilísticament, mostra característiques del que es coneix com estil internacional, amb certs tocs de l'italianisme precedent.</p> | 08305-144 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | <p>L'autoria del retaule és un tema pendent no aclarit. La opinió majoritària l'atribueix a Lluís Borrassà, com ara Josep Gudiol, Chandler Post, Santiago Alcolea o Josep Pitarch. Per mossèn Manuel Trens, es obra del taller dels germans Serra (MIRET,1992). Montserrat Miret (1992) es decanta per l'opció majoritària. Un dels primers llocs de Catalunya on s'instal·len els franciscans és Barcelona. A Vilafranca, ja s'hi havien instal·lat l'any 1242 i depenien de la casa de Barcelona. Durant la Guerra Civil, va desaparèixer i, un cop finalitzada, es va trobar un fragment a la Diputació i un altre fragment al Museu Episcopal de Vic. Es van poder reunificar i netejar per tornar-lo a la capella l'any 1941. L'any 1989, participa de l'exposició 'Millenum' i des dels tallers del Servei de Restauració de la Generalitat s'hi realitza una nova intervenció, molt testimonial ja que el seu estat de conservació era molt bo.</p> | 41.3449100,1.6972800 | 391011 | 4577865 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Borrassà | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73241 | Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura mural policroma situada a la capella del santíssim de la Basílica de santa Maria. S'hi representen diverses escenes de temàtica religiosa, separades entre elles per marcs geomètrics d'inspiració arquitectònica. Les escenes són: Sant Francesc pregant agenollat al claustre de l'església homònima; Sant Pau escrivint les epístoles acompanyat d'altres personatges, en una estança d'on penja un gran mantell vermell: al costat d'una creu de terme de Vilafranca amb dues figures; Santa Eulàlia davant les muralles de Barcelona, abans de la seva crucifixió; preparació de la crucifixió de Sant pere, amb el Vaticà al fons i Sant Fèlix dient Missa a Santa Maria amb la volta del temple enrunada | 08305-148 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Lluís Maria Güell i Cortina, va néixer a Vilafranca del Penedès l'any 1909. És pintor. Els seus inicis s'adscriuen a l'avantguarda superrealista amb el grup que editava la revista 'Hèlix', on efectuà la seva primera exposició (1929). Fou deixeble de Joaquim Mir. Es va passar al paisatgisme, primer en un estil puntillista i després corotiana. Ha treballat el tema religiós en diverses decoracions murals. També fou director de l'escola Massana, des de l'any 1956. | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Maria Güell i Cortina | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73242 | Grup escultòric de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric que representa la crucifixió de Crist amb La Mare de Déu i Sant Joan evangelista als peus de la creu. Es tracta de tres talles policromades. Es tracta d'un Crist mort amb el cos recte i el cap caigut cap endavant amb una inclinació cap a l'esquerra, cames juntes i peus creuats. La Mare de Déu i Sant Joan porten orla, estan drets amb una cama lleugerament més avançada que l'altra i els caps inclinats vers la creu.</p> | 08305-149 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Enric Monjo (1896-1976) era escultor. Va estudiar a la Llotja amb Antoni Alsina i treballà amb Eusebi Arnau i Josep Llimona. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i obtingué el Gran Premi Internacional d'Escultura. Treballà la imatgeria religiosa influenciat pels escultors castellans del segle XVIII. Part de la seva obra es troba als EE.UU.</p> | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Monjo i Garriga | 106|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73245 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-0 | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Orgue de composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt, rebaixats i amb motllures entre ells. El coronament és amb un frontó triangular amb petits pinacles. La part inferior és abalconada formada per mènsules i estípits, amb la façana amb plígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics, on sovint s'hi afgeixen ornamentacions de fusta calada de temàtica vegetal.</p> | 08305-151 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469500,1.6972900 | 391015 | 4578092 | 1942 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Estalella i J. Brugal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73247 | Davallament de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/davallament-de-la-cripta-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric de marbre blanc amb el tema de l'enterrament, format pel Crist jacent sobre un llit. L'envolten sis figures: un personatge el tapa amb un llençol, un altre està ajagut als seus peus en actitud de desconsol i quatre figures dretes. Els personatges drets són dues dones i dos homes, vestits amb túniques i mantells. Alguns d'aquests personatges es podrien identificar amb la Mare de Déu i Sant Joan, els que estan dreta a la capçalera. Unaltre podria ser Josep d'Arimatea, que cedeix el sepulcre perquè Jesús hi sigui enterrat. També es podria identificar Maria Magdalena, la ques jeu desconsolada i l'altra Maria. L'home que resta podria tractar-se de Nicodemus.</p> | 08305-152 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Aquesta obra fou pagada pel Bisbe Torras i Bages, tal i com informa una inscripció. Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el un femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona.</p> | 41.3471300,1.6975200 | 391035 | 4578111 | 1916 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73249 | Esmalt del Sant Sopar de l'altar major de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esmalt-del-sant-sopar-de-laltar-major-de-santa-maria | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Frontal de l'altar major compost per un esmalt sobre metall policromat, amb la representació del Sant Sopar, amb Crist com a figura central com a eix de la siometria que formen la resta de figures, els apòstols. Totes les figures vesteixen túniques i estan dretes, exceptuant les dues més properes a Cristi l'altar que presideix, que estan agenollades i l'apòstol més a la dreta que està assegut i que és l'única figura que trenca la simetria. Damunt l'altar hi ha el pa i el calze amb el vi</p> | 08305-153 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3470800,1.6974500 | 391029 | 4578106 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Moretó | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73251 | Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-felix-de-la-cripta-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Altar de marbre blanc compost per la figura de Sant Fèlix, vestit de sacerdot, amb les mans en actitud de pregària i disposat sobre un pedestal. A cada costat del pedestal, hi trobem sengles figures d'àngels mig agenollats amb el cap recolzat en el pedestal i les ales esteses. Porten una túnica. El pedestal està ornamentat amb una corona de roses al seu voltant i uns relleus amb la palma del martiri, una destral i una corona de roses. | 08305-154 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el nu femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona. | 41.3471300,1.6974400 | 391028 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73253 | Retaule de Sant Raimon de Penyafort de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-raimon-de-penyafort-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Retaule dedicat a Sant Ramon de Penyafort, que el presideix amb una escultura exenta envoltada de panells de bronze repujat, amb la representació d'escenes de la vida del sant, emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. Sant Ramon de Penyafort és una talla policroma, amb el vestit de frare, amb les mans sobre el pit, portant un llibre; del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara.</p> | 08305-155 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Rafael Solanic era escultor, deixeble d'Esteve Monegal i professor de l'Escola de Bells Oficis i de l'Escola Tècnica de Bells Oficis. Participà a l'Exposition des Arts Decoratifs de París (1925) i al Saló de Montjuic de les Exposicions de Primavera (1933-35). També fou professor de Blanquerna i de l'Escola Normal de la Generalitat. Jaume Mercader i Miret va néixer a Vilafranca i fou professor de l'Escola Massana.</p> | 41.3472200,1.6974000 | 391025 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | R. Solanic i J. Mercader | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73275 | Llegat Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-martorell | AA. VV. (1979). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pàg.115. ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. COLOMINAS, Josep (1940). 'Nuevos sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, Vol. II, pàg.160. MARTORELL i PEÑA, Francisco (1879). Apuntes arqueologicos de Francisco Martorell y Peña. Barcelona, pp.89-90. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.107-108. TRENS, Manuel (atribuït) (1926). 'Un sepulcre eneolític dels voltants de Vilafranca', dins els Quaderns mensuals d'Acció. Vilafranca del Penedés. Vol. I n. 4 i 5 abril-maig, 1926, pp.38-39. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | Notícia d'una troballa de l'any 1867 que consisteix en set destrals de pedra polida i un ganivet de sílex sota una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. Els materials estan dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona. | 08305-166 | Vilafranca del Penedès | L'existència de les troballes ens arriba d'en Martorell i Peña: l'any 1867 un pagès dels voltants de Vilafranca va vendre uns objectes trobats en el seu camp mentre llaurava a un plater, i aquest, un tal Torner anys més tard li cedí a Martorell. Segons el pagès es trobaren les peces sota d'una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Procedeixen d'un jaciment de Vilafranca que no ha estat localitzat, però que té una fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm.. 12 i 7498).Tot i no haver estat localitzat, la troballa és significativa i està àmpliament referenciada bibliogràficament. A més, es tracta d'una nova dada sobre Sepulcres de Fossa a Vilafranca. | 78 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73463 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-41 | XIX-XXI | Documentació municipal, a partir de l'any 1845. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08305-252 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 1845 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està ubicat i es gestiona des del mateix edifici de l'Arxiu Comarcal. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73465 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-21 | XVI-XX | <p>A la casa rectoral de Vilafranca del Penedès s'hi conserven els arxius de la parròquia de Santa Maria i de la parròquia de la Trinitat. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis i òbits. Els llibres més antics són un de bateigs de l'any 1619, un d'Òbits de l'any 1562 i un de matrimonis de l'any 1601. Només hi ha ordernats des de l'any 1838. La resta està en procés d'ordenació. A part dels llibres sacramentals, també hi trobem expedients diversos, comptabilitat, llibres de fundacions, expedients matrimonials, tractats diversos.</p> | 08305-253 | Plaça de Santa Maria, 6 | 41.3468800,1.6975900 | 391040 | 4578083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||
| 73467 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona-0 | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Vilafranca en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08305-254 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment hi ha hagut redistribució de bisbats, passant Vilafranca al bisbat de Sant Feliu, però, de moment no ha afectat als arxius. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73468 | Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal | JORDÀ, A. (1983) Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1. Fundació Noguera, Barcelona, pàg. 206. MASACHS, Josep Maria (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès', dins la Guia dels arxius històrics de Catalunya. Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya, 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 199-223. VALLÈS, J; VIDAL, J; COLL, C i BOSCH, J. (1992). El llibre verd de Vialfranca. Col·lecció Llibres de privilegis, 3 2 vol. Fundació Noguera, pàg. 997. | XIV-XX | Originalment aplegava la documentació de l'Ajuntament de Vilafranca i l'Arxiu de Protocols Notarials del Districte. Però aquest fons s'ha anat ampliant progressivament. Els fons més rellevants són els notarials, que formen sèries continuades des del 1342 fins al 1986. També compta amb els arxius de l'Ajuntament de Vilafranca, els de l'Institut Català de la Vinya i el Vi i els de l'Hospital Comarcal. Cal destacar el fons de l'Administració reial i senyorial, que es remunta a l'any 1354 fins l'aparició de l'estat modern. Està constituït per les Corts del veguer, corregidor, batlle i alcalde major de Vilafranca, i s'hi conserven els fons de 54 Corts del batlle de diferents poblacions de la vegueria i del corregiment. També apleguen la documentació de corts civils i eclesiàstiques amb possessions en aquest territori. El quadre de fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès és: - Fons de l'Administració de la Generalitat: Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI (1919-1990). - Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Vilafranca (1845-1992) i Ajuntament d'Olivella (1889-1995). - Fons de l'Administració reial i senyorial: Cort del Veguer de Vilafranca (1360-1728); Cort del Corregidor de Vilafranca (1728-1835); Cort del Batlle de Vilafranca (1354-1728); Cort de l'Alcalde Major de Vilafranca (1718-1835); Cort de la Diputació Local de Vilafranca (1654-1710); Cort de Capbrevació (1567-1737); Corts del batlle de senyorius eclesiàstics (1590-1783); Corts del batlle de l'Alt Penedès (1410-1783); Corts del batlle del Baix Penedès (1576-1783); Corts del batlle de l'Alt Camp (1576-1783); Corts del batlle del Tarragonès (1599-1723). - Fons notarials: Districte de Vilafranca del Penedès (1342-1986) i Forans (1353-1830). - Fons judicials: Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 1 de Vilafranca del Penedès (1835-1985); Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 2 de Vilafranca del Penedès (1985-1995); Jutjat de Districte de Vilafranca (1974-1985); Jutjat Comarcal de Vilafranca (1944-1974); Jutjat Municipal de Vilafranca (1870-1944); Jutjat de Pau d'Olivella (1870-1975) i Comissió Arbitral de Conflictes del Camp (1933-1934). - Fons d'institucions: Escola d'infermeria de Vilafranca (1975-1978); Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès (1454-1985); Montepius de patrons de Vilafranca (1959-1974). - Fons religiosos: Comunitat de preveres de Vilafranca (1482-1866). - Fons comercials i d'empreses: Mútua del Penedès (1929-1986). - Col·leccions: Documents en pergamí (1345-1787); Manuscrits (1564-1754); Fotografies (1889-1970). | 08305-255 | Avinguda d'Europa, 6-8 | Fou creat el 3 d'octubre de l'any 1982, a partir d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès (DOGC 234). Les instal·lacions es van inaugurar l'11 de setembre de l'any 1983. Es gestiona des del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Forma part de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat de Catalunya. Els seus objectius són la custòdia, el tractament tècnic i la difusió del patrimoni documental de la comarca, posant-lo a l'abast de les mateixes institucions que l'hi han dipositat i a la ciutadania. La seva primera seu fou a la plaça de l'Oli, on actualment hi ha la biblioteca Torras i Bages. | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-3.jpg | Física | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més disposa d'un fons bibliogràfic de 2500 volums amb obres d'abast comarcal i obres de referència i una sèrie de serveis de consulta i préstec per a investigadors. | 85|98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73470 | Arxiu fotogràfic de VINSEUM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-vinseum | XIX-XX | Fons format per unes 50.000 imatges entre paper, acetats, plaques de vidre, negatius etc. Està dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i representa el 75 % del fons d'imatge municipal. Les col·leccions que integren aquest fons són: - Fons Lara (1890-1935): Retrats d'estudi que destaquen els oficis, els vestits, les celebracions familiars -casaments, comunions- i imatges d'exteriors com les urbanístiques: palau Baltà, transports: estació de ferrocarril; la vinya i el vi: treballs de replantació del Centre Vitícola del Penedès. - Fons Giménez (1960-1990): Esports: hoquei, futbol, bàsquet; Festa Major; Activitats del Museu de Vilafranca i de l'Acadèmia de Tastavins; Fires de Maig i Firaví; Activitats culturals al carrer: musicals, teatrals, carnaval. - Fons Mestres Hero (1930-1980): Sortides per la comarca del Centre Excursionista del Penedès; ciclisme i hoquei a l'antic velòdrom; enderrocament d'edificis i cases emblemàtiques de la vila; Festa Major; Fires de Maig. - Fons Aragonès (1950-1980): Urbanisme: enderrocament de la caserna, construcció de la piscina municipal, detalls arquitectònics de cases modernistes de la vila; Activitats del Museu de Vilafranca: premis Sant Ramon de Penyafort, visites de personalitats, construcció de diverses sales. - Fons Paco (1920-1960): Exposició i fira oficial de la vinya i del vi dels anys 1943 i 1953; Festa de la verema de 1961; processons i manifestacions religioses; Festa Major; Inauguració de les noves dependències del Museu de Vilafranca l'any 1960; Esglésies i castells de la comarca. - Fons Tomàs Valls (1970-1980): Reportatge gràfic, publicat de forma periòdica al setmanari Tothom, dels esdeveniments més destacats succeïts a la vila, durant la dècada dels anys setanta, que culmina el període de la transició democràtica. - Fons Torruella (1940-1950): Visita de Franco a Vilafranca durant els anys quaranta; Monestir de Poblet; Balls de la Festa Major; Edifici del Museu: façana exterior i pati; Benedicció de les campanes de la Trinitat. - Fons Llimona (1980-1990): Organització de diferents activitats a les instal·lacions del Museu: Premis Sant Ramon de Penyafort; 2es. Jornades d'Economia de l'Alt Penedès; Exposicions a la capella de Sant Pelegrí; Reunions del Patronat; Acte de presa de possessió de la presidència d'honor del Patronat del Museu per Jordi Pujol. - Fons Alegret (1880-1910): Edificis i monuments: Església de Santa Maria, Capella de Sant Joan, Església de Sant Francesc, Església i muralla d'Olèrdola; Carrers i places: festa al carrer de la Cort, mercat a la plaça Milà i Fontanals, plaça Jaume I nevada; caserna i misses de campanya del regiment de cavalleria de Trevinyo. - Fons Biosca (1970-1980): Obres de reforma al centre urbà de la vila; detalls arquitectònics d'edificis emblemàtics; instal·lacions i activitats del Museu. - Fons Gabi (1970-1980): Actes que commemoren el Dia de la Província; Inauguració de la Setmana de la Vinya i del Vi; Inauguració del pas soterrani de la rambla de Sant Francesc; Premis Sant Ramon de Penyafort, sala d'ornitologia i inauguració de l'auditori del Museu. - Fons Aguilar (1980-1990): Activitats del Museu: visita de l'ambaixador dels Estats Units; Biennal de l'any 1989; Exposició de Mercader Miret de 1987; Quinzena de la ceràmica al Palau Baltà. - Fons Vilarrubias-Aguilera (1930-1940): Fires de Maig de l'any 1932: exposició agrícola amb els diversos estands que mostren maquinària agrícola, productes de les cases de cava i de vi de la comarca i d'altres sectors de l'alimentació. - Fons Roisin (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: estació de ferrocarril, ermita de Sant Pau, església de la Trinitat, estació enològica, claustre de Sant Francesc, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, carrer de la Font, carrer de la Parellada, plaça Milà i Fontanals, asil del Carme i balls de la Festa Major. | 08305-256 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)- Fons Thomas (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: plaça de Sant Joan, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, casa consistorial i carrer de la Cort, plaça de Milà i Fontanals i balls de la Festa Major. També inclou imatges de Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Vendrell.- Fons Elecson (1920-1950): Treballs al camp; col·locació de la primera pedra del Museu de Vilafranca; carrer de Graupere, Muralla de Sant Magí, plaça i capella de Sant Joan, claustre de la Trinitat, escolania de la basílica de Santa Maria, església de Sant Sebastià dels Gorgs, castell de Castellet i la Gornal.- Fons Electron (1940-1960): Enterrament d'Eugeni d'Ors; benedicció de l'edifici de Caixa Penedès; Exposició i Fira Oficial de la Vinya i del Vi de 1953.- Fons Mas (1920-1940): Castell de Sant Miquel d'Olèrdola; castell d'Altafulla; torre mora de Creixell; muralles del castell de Calafell; castell de Torredembarra; castell de la Geltrú a Vilanova.- Fons Mallol (1920-1940): Església de les Masuques; església de Castellví de la Marca; muralla del castell d'Olèrdola; Creu de l'Ordal; castell de Marmellar; castell de Castellet.- Fons Rosend Condis (1890-1910): Imatges de l'Arboç del tombant de segle, la Giralda de l'Arboç, paisatges urbans... Imatges del Foix abans que fos pantà, el castell de Castellet i la Gornal.- Fons Luís Melo (1960-1970): Fotografies de les diferents actuacions municipals a Vilafranca durant la legislatura de l'alcalde Lluís Melo.Informació facilitada per VINSEUM | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73472 | Fons d'art municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal-0 | RAFECAS i COLE, Rosó (2003). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, maig de 2003. Inèdit. RAFECAS i COLE, Rosó (2006). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, gener de 2006. Inèdit. | XIX-XXI | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal realitzades entre els anys 1870 i 2005, exceptuant una obra del segle XVI, cedida per la Diputació de Barcelona a la Biblioteca Torras i Bages. Es tracta de 310 obres de tècniques diverses: pintura a l'oli, dibuix, gravat, llapis, fresc, fotografia, gouache, aquarel·la, ceràmica, xilografia, pastel o escultura. S'han identificat 154 autors, principalment de la comarca o rodalies: Plantalech, August Rosell, Eulàlia Valldosera, Raimon Colomer, Anna Olivella; però també alguns autors importants com Claudi Lorenzale i Ricard Clausells. Les formes d'ingrés més habituals són la cessió, la donació o la compra; directament als artistes, el FIR'ART, algun concurs de pintura ràpida o de les exposicions. | 08305-257 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'Inventari del fons el va realitzar Rosó Rafecas i Colet mitjançant el programari DAC (Documentació Assistida de Col·leccions), el maig de l'any 2003 i fent una actualització el gener del 2006. Cada peça s'ha fotografiat i s'hi ha inscrit un número de registre, a partir del número A 100 000. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan dipositades en diferents dependències municipals, però el magatzem central és a l'antic escorxador. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73476 | Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | El Museu de Vilafranca ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza fins a 514 jaciments, entre jaciment importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca penedesenca (Alt i Baix Penedès), pel Garraf, l'Anoia, l'Alt Camp i, fins i tot, Empúries. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: Mas d'en Boixos 1 (Pacs del Penedès), del neolític antic i ibèric; Font del Molinot (Pontons), del neolític i baix imperi; Turó de la Font de la Canya; El Cassalot d'Espuny; el Pla de la Girada; la Vinya d'en Pau o el Pujolet de Moja. | 08305-259 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-3.jpg | Física | Modern|Ibèric|Contemporani|Prehistòric|Paleolític|Medieval|Romà|Neolític|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, el Museu es troba en un període de remodelació total que suposa una reforma arquitectònica i museogràfica global. | 94|81|98|76|77|85|83|78|80 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73478 | Col·lecció d'art del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-vilafranca | CARABASSA, Lluïsa; GONZÀLEZ , Teresa; LÓPEZ, Dídac i VIVANCOS, Maria Antònia. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Fons d'art romànic del Museu de Vilafranca', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217-220. http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XII-XXI | Important fons artístic des d'època romànica fins a l'actualitat. Dins del fons, destaquen les aportacions de la col·lecció Plallorens i la col·lecció del Dr. Trens. També formen part d'aquest conjunt tos els objectes del que es coneix com museu lapidari (capitells, làpides, columnes i pedres vàries). Com a elements importants, trobem diverses talles romàniques, d'un Sant Joan i Marededéu d'un calvari, una Marededéu, o un Sant Joan evangelista; o una Marededéu gòtica policromada (Mare de Déu del Portal). Una de les peces més importants és el retaule gòtic de la Mare de Déu, que procedeix del panteó familiar de Milà i Fontanals. També hi ha una col·lecció aportada per mossèn Bonet de rajoles, plafons, frontals d'altar, beneiteries; des del segle XIII. La pintura del segle XIX i XX és present amb obres d'autors locals i algun autor més important, com Llimona, Juan Gris, un Picasso, Mas Riera, Batlle Amell. Dins d'aquest fons, s'hi poden incloure les pintures murals de Pau Boada en algunes de les sales del palau Reial. | 08305-260 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-3.jpg | Física | Realisme|Romànic|Modernisme|Modern|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 103|92|105|94|93|85|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73480 | Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XVI-XX | Fons format per una àmplia varietat d'objectes relacionats amb la vida de la Catalunya rural, els oficis, la vida domèstica, la devoció, la indumentària, etc. Destaquen tots els elements relacionats amb la criança i elaboració del vi: eines del camp, maquinària agrícola, premses, eines de boter. Destaca una peça que tant pot incloure's en la col·lecció etnogràfica com en la d'arqueologia, ja que es tracta d'una premsa ibèrica del segle I aC. procedent del jaciment dels Monjos. També destaca la col·lecció de ceràmica de l'Incavi (mesures, atuells) i una col·lecció d'armes del segle XIX i XX. Dins aquest apartat, podem incloure una sèrie de maquetes didàctiques sobre el discurs enològic de l'exposició. | 08305-261 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-3.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73506 | Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX | Drac alat de fusta i cartó, tela, paper esmicolat i pell de cavall. L'estructura és llistada, dividia en cinc trams entre el cap i la cua. Cua formada per dotze trams de fusta llistada. Les ales són d'una sola peça de fusta cadascuna. El cap és una talla de fusta de dues peces. Fa 3'95 m de llargada, 1'35 m d'alçada i 1'10 m d'amplada i pesa 107 Kg | 08305-275 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera noticia que tenim del drac, la trobem al costat de la primera referència de l'àliga, l'any 1600 del Llibre verd de Vilafranca, quan es parla de la diada de Corpus. El Drac fou propietat de la confraria de Sant Miquel que era el patró dels adobadors i sabaters. L'any 1898 va passar a ser-ne guardador i dipositari en Josep Baltà R. De Cela que el va restaurar i guardar a casa seva. L'any 1979 es va constituir l'entitat Amics del Drac que aplega, dins aquest nom, persones que a més de ser portadores del Drac tenen la voluntat de tenir-ne cura. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73518 | Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aliga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XX | Pel Corpus del 1926 es va refundà el ball i es va estrenar una nova àliga de 22 pams de llargada que lluïa les ales desplegades. La nova bèstia havia estat construïda per l'agutzil de la vila, en Mestres, més conegut com el 'Cigala'. Però la bèstia era tan pesada i inestable, per culpa del desplegament de les ales, que es va optar per replegar-les i donar-li l'aspecte que té en l'actualitat. Construïda amb cartró-pedra, amb un bastiment de fusta on s'encaixen les potes que la permeten exhibir en repòs, està pintada en tonalitats marronoses i llueix al pit l'escut de la vila. Al bec porta un colom dissecat que alguns anys havia estat una garsa o una òliba. Pesa uns 110 quilos. Justament aquest elevat pes va fer que durant uns anys, sobretot després de la Guerra Civil, no es trobessin balladors, havent-hi festes majors que l'àliga no va poder sortir. | 08305-281 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es de l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. El 7 de juny del 1601, l'àliga participa en la processó celebrada amb motiu de la canonització de St. Ramon de Penyafort, a la qual a més assisteixen el drac, els diables i els gegants. Pertanyia a la confraria de Sant Eloi, que agrupava els argenters, els armers, els clavetaires, els ferrers, els ganiveters, els llauners i els serrallers de Vilafranca, una de les confraries més poderoses pel nombre de censos i censals que rebia. Per la seva importància simbòlica, l'àliga participava en lloc destacat a les processons, no només les del Corpus, sinó també aquelles extraordinàries, especialment, per la seva representació del poder reial, en les convocades per celebrar algun esdeveniment relacionat amb la reialesa. Així, el 30 de novembre del 1629 participà, juntament amb les cotonines, en una sortida per celebrar el naixement del fill de Felip IV de Castella, i uns quants anys més tard, concretament el 23 d'octubre del 1689, en la processó per festejar el casament del rei Carles I de Castella i de Catalunya-Aragó amb la princesa Maria Anna Palentina. En el llibre de l'administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, el ball de l'àliga surt per primera vegada esmentat l'any 1860. L'autor de la seva transcripció, Antoni Ribas, en relació a la descripció que de la festa major del 1771 va fer el baró de Maldà (Abecedari de la festa major. Vilafranca, 1997) on cita l'àliga com un dels balls que ha vist, esmenta: 'Tot, doncs, fa suposar que sortia i la no constància al Llibre de l'administració obre alguns interrogants: o sortia a càrrec dels confrares de Sant Eloi o no sortia. Constatem ara que els administradors n'assumeixen el cost de fer-la sortir: un duro.' L'any següent encara figura en el detall de comptes i ja no torna a aparèixer detallada fins a l'any 1876, en què el ball costa a l'administració de la festa la quantitat de cinc duros. Ambdós anys són els que registren major presència de balls populars. Segons Francesc de P. Bové (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926) l'antiga àliga era una figura d'uns deu pams d'alçada, que portava sobre el cap una corona imperial de metall amb un colomí viu al mig. La feien evolucionar tres homes que anaven abillats amb camisa blanca, armilla de pany vermell, pantalons blancs amb vió vermell, camalls vermells amb picarols, espardenyes amb vetes vermelles i un mocador ben virolat al cap. Com descriu Bové: 'Vestits en aquesta forma descrita, la feien ballar tres homes, posant qui la feia ballar son cap dins l'obertura, venint-li l'àliga sobre mig cos; els altres dos amb una porra cada u a la mà dreta, es col·locaven un per banda (...)'. Cap a l'any 1882 l'àliga deixà de sortir a la Festa Major perquè es trobava molt malmesa i morí de vella, penjada de la paret del taller del senyor Febrer, al carrer de Sant Antoni, uns sis anys després. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 1926 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73568 | Col·lecció de Ciències Naturals del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ciencies-naturals-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XX | Dins aquesta col·lecció s'han de comptabilitzar un important fons d'ornitologia format per ous d'aus i ocells dissecats, presentats en diorames contextualitzats, mostrant l'hàbitat de cada espècie. També hi ha una col·lecció de minerals i una molt important col·lecció paleontològica amb olotips (fòssils originals que serveixen de referència mundial). Destaquen els fòssils d'un sireni i unes dents de tauró, a més de conquilles, restes d'èquids i dent d'elefant. Una altra peça interessant és una maqueta de guix d'1'88 x 2'34 metres de 450 kg de pes, on es veu la zona geològica. | 08305-311 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73568-foto-08305-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73568-foto-08305-311-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73571 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-3 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. SOLÉ i BORDES, Joan (1986). Dels gegants de Vilafranca. Edita Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. | XX | Parella de gegants, actualment reials. Ell es diu Ferragut i ella és la seva esposa. L'estructura és fonamentalment de fusta i guix, i és desmuntable. Les parts que es poden desmuntar són: la part corresponent a les cames, cos, braços, mans i caps. El cap i les mans estan més treballats perquè són visibles, a diferència de cos i braços fets de guix i estopada sobre una estructura de fusta. La part inferior, que arriba a la cintura del personatge, té la forma troncocònica, rematada per una plataforma el·líptica que serveix de recolzament a una altra plataforma similar que té el cos en la seva part inferior. Per facilitar l'adaptació de les robes, porta cèrcols de fusta prima i flexible, a una alçada mitja. L'alçada del gegant és de 3'34 metres i la de la geganta de 3'27 m. | 08305-314 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | El primer document que parla de l'existència d'un gegant a Vilafranca del Penedès, és un manuscrit de l'any 1510 que es troba a l'Arxiu Històric Comarcal. En aquest, però, només es parla d'un gegant. En el llibre verd de Vilafranca, de l'any 1600, ja es fa referència als Gegants, en plural. En l'apartat que explica la cerimònia de Corpus es llegeix: ' ... lo clavari fa sonà los músichs y en aqueix temps pasan los gegants, lo drach y diablots tirant cuets per regositjar la festa '. A través d'uns versos de Salvador Comellas al Llibre verd de Vilafranca, sabem que eren gegant i geganta i que el gegant es deia Ferragut. Els gegants pertanyien a la confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada pels fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters, forners, escultors, cantirers, pintors, boters, serradors, esclopers, escudellers, rajolers, etc., fundada l'any 1388. Durant tot el segle XVIII, no hi ha referències documentals dels gegants de Vilafranca. L'any 1909, la confraria cedeix els Gegants a l'Ajuntament, fruit d'un afebliment social i econòmic d'aquestes que es ve produint des del segle anterior. El primer acte no religiós, segons fonts documentals, en el que participen els gegants, és la celebració de la regència de Maria Isabel (el 6 i 7 de juliol de 1833). Segons Alegret (SOLÉ, 1986:20), l'any 1830 es renoven els caps dels gegants. L'autor fou l'escultor sitgetà, senyor Cinto i la reformà tingué un cost de divuit unses. Portarien indumentària aràbiga, ell amb bigoti i perilla, igual que Sant Fèlix. També sabem que pel Corpus de 1860, a l'any 1886 i el 1906, estrenaren vestits nous. La darrera de les ocasions per subscripció popular. El gegant, en el vestuari de principis de segle XX, portava una túnica i portava una capa de vellut vermell, ribetejada amb cintes de color groc. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73571-foto-08305-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73571-foto-08305-314-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73641 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona, pp. 161-171 i 225-232. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioterra Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 08305-384 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||||
| 73642 | Col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-torras-i-bages | XX | La biblioteca pública Torras i Bages disposa en el seu fons de la col·lecció local referent a Vilafranca del Penedès i la comarca. Conté tots els fons publicats relacionats amb el municipi: monografies, estudis, publicacions periòdiques, diaris i també produccions audiovisuals. Destaquen les publicacions de l'Institut d'Estudis Penedesencs i del Museu de Vilafranca, actual Fundació VINSEUM. | 08305-385 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73095 | Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-amalia-soler-43-45-47-i-49 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Grup de cases homogeni, de planta rectangular que consten de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La del número 43, fa cantonada i ha estat restaurada; a la planta baixa hi ha una fleca, l'escaire és arrodonit amb carreus de pedra i la resta dels paraments són llisos. Les portes d'accés són d'arc rebaixat, excepte el número 47. En el primer pis hi ha balcons d'obertura única adintellada. A les golfes hi trobem finestres quadrades. | 08305-2 | Carrer d'Amàlia Soler, 45, 47 i 49 | La casa del número 45 es coneix amb el nom de Casa Morera, la del número 47 és la Casa Vinyals i la del número 49, la casa Torrents. | 41.3427100,1.6997400 | 391213 | 4577618 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73095-foto-08305-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 47 ha sofert modificacions a la porta i la del número 49 a la teulada. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73098 | Casa Rigual Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rigual-artigas | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular; consta de planta baixa, dos plantes pis i terrat en part. Composició de la façana simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha dues obertures simètriques d'arc rebaixat. Actualment, una dóna accés a un comerç i l'altra està dividida interiorment amb una porta d'accés a l'escala i una persiana a l'altra meitat. En el primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures amb arc de fantasia que consisteix en dos quadrants esglaonats a banda i banda i una llinda recta escairada en negatiu. En el pis superior, hi ha dos balcons amb les obertures amb els mateixos arcs. Al seu damunt, trobem sengles ulls de bou amb peça de ceràmica amb motrius decoratius florals. El coronament de la façana és amb merlets simulats. Totes les finestres tenen trencaaigües amb el coronament circular i decoracions florals entre aquestes i l'arcada de la finestra. També hi ha decoració floral a cada extrem del trencaaigües. | 08305-5 | Carrer Sant Bernat, 17 | 41.3462700,1.6966800 | 390963 | 4578017 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73098-foto-08305-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73098-foto-08305-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73098-foto-08305-5-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73100 | Cases del carrer del Cid números 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-cid-numeros-10-i-12 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Conjunt de dues cases de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa només hi ha el portal d'accés, d'arc rebaixat i al seu damunt un balcó d'obertura única adintellada amb els muntants de pedra granítica treballada. Les dues conserven les portes de fusta originals. | 08305-7 | Carrer Cid, 10 i 12 | 41.3471300,1.7030400 | 391497 | 4578104 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73100-foto-08305-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 12 es coneix amb el nom de Maria Ferret i correspon amb la fitxa de l'IPA que referenciem, tot i que allí l'adreça que hi apareix no es correspon. | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73103 | Magatzem Mory | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-mory | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de magatzem de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana és de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, el central més ample que els laterals, delimitats per pilars de maons vistos. El capcer és esglaonat acabat en pla. Eix central realçat pel portal d'accés i una obertura al seu damunt partida per pilars de maons vistos. Als eixos laterals hi ha obertures geminades. Totes les obertures estan emmarcades per maons vistos. El parament és arrebossat amb les bandes, pilars i cornises fetes de maons vistos i un petit sòcol de paredat antic. | 08305-10 | Carrer Sol, 26 | 41.3458200,1.7035700 | 391539 | 4577958 | 1917 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73103-foto-08305-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73104 | Casa Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-valles | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada de planta quadrangular, que consta de planta baixa i pis. Les façanes estan composades simètricament sobre tres i dos eixos. La façana del carrer Bisbe Morgades té el portal d'accés, centrat i d'arc de mig punt; a cada costat hi ha una obertura d'arc rebaixat. Les tres obertures de la planta baixa tenen una falsa clau ornamentada. A la planta pis, hi ha tres balcons d'obertura única adintellada amb trencaaigües. El coronament és amb cornisa dentada i parament llis interromput en el primer i en el tercer eix per una curvatura amb un ull de bou circular cec. A la façana del carrer Ramon Freixes, destaquen les dues finestres de la planta baixa d'arc rebaixat i les dues obertures de la planta pis, adintellades, amb trencaaigües i ampit suportat per mènsules. | 08305-11 | Carrer del Bisbe Morgades, 43 | 41.3415100,1.6994400 | 391186 | 4577485 | 1929 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73104-foto-08305-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73104-foto-08305-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73104-foto-08305-11-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73106 | Casa Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, està composta per dos cossos; el principal que consta de planta baixa i dos pisos i un cos lateral de planta baixa i pis. El primer cos té una coberta de teules àrabs a dues aigües i el cos lateral té la coberta plana. El cos principal té un portal d'accés d'arc rebaixat amb falsa clau sense decoració. A les plantes superiors, trobem un balcó d'obertura única adintellada amb barana de ferro. El cos del costat té dues obertures adintellades a la planta baixa, una cega, i dos balcons d'obertura única d'arc rebaixat. El coronament del cos principal és amb cornisa i el del cos lateral amb barana d'obra intercalada amb barana de ferro forjat. | 08305-13 | Carrer d'Amàlia Soler, 26-28 | Obra encarregada per Àngela Canals, vídua de Jaume Esteve. | 41.3431900,1.7001800 | 391251 | 4577670 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73106-foto-08305-13-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73120 | El Parquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parquet | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. SARSANEDAS, O i CIRUGEDA, J. (1975). 'El Parquet, l'obra d'en Rafael Bolet, artista autodidacte i arquitecte vilafranquí. Museu de Vilafranca. | XX | Construccions atípiques de diferent entitat que inclou habitatge, annexes, pati, tanca i ornaments, que es caracteritzen per l'ús del trencadís de rajoles de varietats múltiples. L'edifici principal és de planta rectangular i té l'aspecte de capella amb una nau central i capelles laterals, de volta volada. També hi ha un pou de secció circular amb coberta piramidal, també de rajola valenciana, sustentada amb quatre columnes. Rosselló (1992:186) el defineix com 'monument a l'evasió de l'època i com un aïllament voluntari, crític i rebel de la societat, reflectit en una autoconstrucció individualista i de caràcter místic, que utilitza un llenguatge expressiu i colorista d'arrels eminentment populars'. | 08305-27 | Avinguda de Lluís Companys, 50 | Construcció de postguerra per iniciativa del mateix propietari, el senyor Bolet. | 41.3388200,1.7003500 | 391258 | 4577185 | 1940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73120-foto-08305-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Bolet | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73122 | Casa Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pujol-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, entresòl i dos pisos; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües. La composició de la façana és simètrica a partir de tres eixos verticals. Destaca una entrada molt alta, centrada, a la planta baixa emmarcada per dues pilastres, amb dos portals secundaris als laterals. En l'actualitat, han estat adaptats a les necessitats del comerç sense fer-ne malbé l'estructura. Aquestes obertures són amb arc de salta cavall. Entre els portals laterals i el balcó corregut de la primera planta, hi ha dos balcons ampitadors corresponents a l'entresòl de l'edifici. El primer pis està presidit per un balcó corregut que abasta tota l'amplada de la façana amb tres obertures adintellades damunt les quals hi ha una mena de cornisa suportada per carteles. En el pis superior, hi trobem tres balcons d'obertura única adintellada. El coronament de la façana és amb una balustrada de tres trams, com els tres eixos, intercalant dos pilars. El parament és de bandes horitzontals a la planta baixa i entresòl i llis a la resta. | 08305-29 | Carrer d'Hermenegild Clascar, 10 | 41.3462900,1.6959600 | 390903 | 4578020 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73122-foto-08305-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73122-foto-08305-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73122-foto-08305-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Elies i Güell | 98|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73125 | Casa Santacana i Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santacana-i-rovira | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa, trobem dues entrades, una de factura més recent; l'antiga te una fusta com a llinda. A la planta pis hi ha un balcó d'obertura única adintellada i una finestra amb ampit de pedra. A les golfes hi ha un parell de petites obertures quadrangulars. El coronament de la façana és amb un ràfec i el parament és llis i arrebossat. | 08305-32 | Carrer Coll, 15 | 41.3461900,1.6969800 | 390988 | 4578008 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73125-foto-08305-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73125-foto-08305-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73125-foto-08305-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73126 | Casa de Ramona Quer i Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-ramona-quer-i-via | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de semisoterrani, planta baixa sobreaixecada, dos plantes de pis amb la coberta de terrat. A la planta baixa, a la dreta, trobem el portal d'accés amb una finestra aparador al costat. La planta semisoterrada te dues petites obertures quadrades a la façana, per sota la finestra aparador. En el primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures amb una mena d'arcs deprimits de fantasia. En el pis superior, hi trobem dos balcons d'obertura única amb el mateix tipus d'arc, sostinguts per dos grans carteles que fan alhora de falsa clau de les obertures inferiors. També destaca l'ornamentació de bandes verticals en els laterals de la façana, que en la part superior s'acaba amb una 'R' i una 'Q' de Ramona Quer, i a baix amb el número 6 que correspon al número de carrer. | 08305-33 | Carrer dels Consellers, 6 | 41.3460600,1.6980700 | 391079 | 4577992 | 1906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73126-foto-08305-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73126-foto-08305-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73126-foto-08305-33-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73127 | Carrer de la Cort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-cort | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Carrer situat en el centre històric que comunica la Rambla de Sant Francesc amb la plaça de la Constitució, passant per l'Ajuntament i la plaça de Sant Joan. Està porticada en un dels seus costats, amb cases de planta baixa més reduïda i dos o tres pisos que carreguen sobre pilastres. A l'altre costat, hi ha edificis de gran interès (Casa Macià, Ajuntament, Cal Jané i Alegret, casa Mullol o casa Fèlix Via). Hi conviuen elements d'arquitectura gòtica, eclèctica, modernista i noucentista, amb d'altres d'arquitectura popular. | 08305-34 | Carrer de la Cort | 41.3467000,1.6981700 | 391089 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73127-foto-08305-34-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Modernisme|Eclecticisme|Popular|Contemporani|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|105|102|119|98|85|93 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73130 | Casa Fèlix Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-felix-via | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI-XVII | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos més terrat. En origen només tindria dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La planta baixa també s'ha transformat, fent desaparèixer les obertures originals de la construcció. De la façana, destaca el balcó corregut amb dues obertures d'arc conopial trevolat. En el segon pis, hi ha dos balcons d'obertura única d'arc escapçat. El coronament antic de la façana era amb cornisa dentellada. El parament està fent a base de carreus regulars. | 08305-37 | Carrer de la Cort, 18 | 41.3463100,1.6978500 | 391061 | 4578020 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73130-foto-08305-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73130-foto-08305-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73130-foto-08305-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|96|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73133 | Casa Passatge Regull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-passatge-regull | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici de planta rectangular amb façana al carrer dels Ferrers amb un passatge obert al mig, que consta de planta baixa i tres pisos. La composició de la façana és simètrica a partir de 4 eixos verticals i amb el parament llis. Presideix la façana principal una balconada en el segon pis, amb quatre obertures adintellades coronades amb timpà neoclàssic suportat per dues carteles. La balconada també està suportada per carteles (cinc). El coronament de la façana és amb una cornisa. La planta baixa està ocupada per comerços. Les seves quatre obertures tenen continuïtat amb les del primer pis d'arc rebaixat i amb balcó ampitador. La segona obertura de l'esquerra és l'entrada al passatge Regull. | 08305-40 | Carrer dels Ferrers, 15 | 41.3474300,1.6986500 | 391130 | 4578143 | 1932 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73133-foto-08305-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73133-foto-08305-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73133-foto-08305-40-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73134 | Seu Caixa d'Estalvis del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seu-caixa-destalvis-del-penedes | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada de tres façanes. Consta de planta semisoterrada, planta baixa sobreaixecada, entresolat i quatre pisos, de coberta plana. Les façanes estan composades simètricament sobre diversos eixos verticals. Les façanes més llargues són les que corresponen al carrer de la Parellada i a la Rambla de Nostra Senyora. L'escaire d'unió d'aquests dos carrers, es la tercera façana, però que fa les funcions d'eix entre les altres dues i on hi ha l'entrada principal, adintellada i motllurada. Al seu damunt, a l'entresolat, s'hi disposen tres obertures quadrangulars seguides. A la planta principal i la del seu damunt, tenen sengles balcons correguts de dues obertures adintellades. El tercer pis te finestres adintellades sense balcó. En el darrer pis, hi trobem tres finestres adintellades de forma rectangular, la del mig doble. A la façana de la Rambla de Nostra Senyora, cal destacar les obertures de la planta principal i la segona planta. D'esquerra a dreta hi ha seriació de tres balcons d'obertura única adintellada, balcó corregut de doble obertura i cinc balcons més d'obertura única, totes adintellades. La planta tercera segueix la simetria dels pisos inferiors, però amb finestres adintellades. A la façana del carrer de la Parellada, es repeteix la tipologia i organització amb balcons d'obertura única. El coronament es fa amb cornisa i barana d'obra amb parament llis. El parament de la planta baixa és amb revestiment de pedra tallada de forma rectangular, la de l'entresolat simulant carreus regulars. La resta del parament és llis amb esgrafiats figuratius. | 08305-41 | Rambla de Nostra Senyora, 2 | Segons consta a la façana, els esgrafiats són de l'any 1952. Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1953, coincidint amb la II Fira del Vi. | 41.3458800,1.7008700 | 391313 | 4577968 | 1952 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73135 | Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-de-penyafort | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Escultura exempta feta en marbre blanc que representa a Sant Ramon de Penyafort. Està dreta i vesteix hàbit i porta un llibre agafat amb les dues mans a l'alçada de la cintura. | 08305-42 | Plaça de Sant Joan | 41.3461100,1.6987400 | 391135 | 4577996 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73135-foto-08305-42-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Rebull i Torroja | 103|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 195,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml