Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73110 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-15 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV i XX | Edifici d'origen gòtic que fa cantonada amb el carrer de Santa Maria. És de planta rectangular, format per un cos davanter de planta quadrangular amb pati central que distribueix i escala, un cos posterior rectangular de dues crugies i un cos lateral. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana de la que sobresurt la caixa del pati central i coberta a una vessant a la crugia posterior del carrer de Sta. Maria. Hi ha una galeria d'arcades de mig punt a la façana de la primera planta del pati i finestres, també de mig punt, a la segona planta. La façana principal està composada sobre tres eixos verticals. La porta principal és d'arc rebaixat, i la porta lateral amb les finestres de la planta baixa són amb arc de mig punt. En el primer pis, hi trobem dos balcons de balustrades, d'una i dues obertures respectivament. A la planta segona, hi ha un rellotge i finestres adintellades. Destaquen els diferents elements ornamentals a base de motius florals, orles i escuts (de la vila i de Catalunya). La façana lateral és de pedra, amb sòcol i les obertures adintellades, algunes amb escuts, una finestra geminada, gàrgoles en forma d'àliga amb les ales plegades i cornisa de pedra. De l'interior, destaca la Sala de Sessions, de considerable alçada amb guixeries, cadirat lateral i quadres d'interès; i la sala Sant Ramon amb pintures murals de Pau Boada, de temes vilafranquins i penedesencs (fitxa 18). | 08305-17 | Carrer de la Cort, 14 | L'edifici és d'origen gòtic i l'adquireix el municipi l'any 1559. Probablement es tractava de l'antic Palau de Bernat Pellicer, del que en parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II. Durant el segle XIX, s'hi realitzen diverses obres de reforma. La intervenció més destacada és la que es produeix a la façana principal entre 1909 i 1912 segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. Entre els anys 1963 i 1969 es restaura la façana gòtica i s'hi descobreix un finestral gòtic, arcs apuntats i sitges a la planta baixa. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 105|93|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73251 | Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-felix-de-la-cripta-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Altar de marbre blanc compost per la figura de Sant Fèlix, vestit de sacerdot, amb les mans en actitud de pregària i disposat sobre un pedestal. A cada costat del pedestal, hi trobem sengles figures d'àngels mig agenollats amb el cap recolzat en el pedestal i les ales esteses. Porten una túnica. El pedestal està ornamentat amb una corona de roses al seu voltant i uns relleus amb la palma del martiri, una destral i una corona de roses. | 08305-154 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el nu femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona. | 41.3471300,1.6974400 | 391028 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73404 | Ametller de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-la-malanit | Espècimen d'ametller dolç (prunus dulcis) de 2'60 m de perímetre a un metre d'alçada perquè ben aviat es divideix en quatre troncs. Fa uns 10 metres d'alçada i una vintena de capçada. Es tracta d'un arbre perenne de la família de les rosàcies. Tiges erectes d'escorça fosca i clivellada. Fulles punxegudes ovalo -lanceolades de fins a 12cm. de llargada, de contorn dentat. Floreix a l'hivern, i les seves flors apareixen abans que les fulles, agrupant-se normalment en parelles, i poden tenir tonalitats de colors blanc rosat, rosat, o més rarament blanc. Els fruits són en drupa amb el mesocarp inicialment tou i que es va endurint amb la maduració. | 08305-223 | Les Clotes | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3540300,1.6844100 | 389950 | 4578894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73222 | Antic Hospital Comarcal i Claustre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-comarcal-i-claustre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada amb claustre en el seu interior, formant una 'U' al voltant del claustre. Es compon de planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis amb trams d'alçada desiguals. Cobertes a diferents vessants i parts planes. El claustre és de planta sensiblement quadrada compost de dues plantes de galeries i terrat superior en tres ales, i d'una planta en una ala, amb arqueries de mig punt i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal. La façana principal fa cantonada i està composta sobre eixos verticals amb finestres geminades a la planta baixa i a la planta pis formant una peça en creu. La segona planta és afegida i les obertures són més petites. La portalada és de mig punt sobre pedestal i coronament escalonat. A la divisòria de la planta baixa i la planta pis, trobem quadrifolis ornamentals. El sòcol és de pedra. L'escaire de la cantonada és axamfranat i hi ha una font (233). Façana lateral amb tribuna i finestres adintellades. El parament és de pedra, de paredat comú i maó vist. En alguns trams està arrebossat i en d'altres el paredat és vist. | 08305-129 | Carrer de Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix l'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3447100,1.6969700 | 390985 | 4577843 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73583 | Antic escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador-municipal | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici amb pati davanter formant un recinte construït per fer-hi l'escorxador municipal. Les estructures construïdes formen una 'U' composta d'un cos central i dues ales. El cos central consta de planta baixa de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta central té una alçada superior Façanes compostes de dos paraments separats per una banda horitzontal amb imbricacions de maó. En el parament inferior hi ha un sòcol; els portals i les finestres són d'arc rebaixat amb clau i emmarcats de maó a sardinell El parament superior té els capcers de pinyó i esglaonats, amb finestres adintellades, finestrals esglaonats emmarcats de maó i amb detalls ornamentals, formant imbricacions de maons en pilastres i cantoneres. | 08305-326 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'any 1893, Santiago Güell presenta el projecte per la realització d'un escorxador per l'Ajuntament de Vilafranca. Aquest s'inaugura l'any 1902 i el 1928 l'arquitecte municipal Antoni Pons i Domínguez projecta una ampliació. Es va utilitzar com escorxador fins l'any 1991. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 1893 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73502 | Aplec de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pau-0 | MASACHS, Josep Maria (1991). Aplec de Sant Pau. Notes i fotos històriques, dins Històries d'Abans d'ahir. La voz del Penedès. Recull d'articles publicats a la Voz del Penedès, 1980. | XIX | Aplec que es celebra el diumenge següent a la festivitat de Sant Pau (25 de gener). Abans, el mateix dia de Sant Pau, s'hi feia una Missa i un Rosari, i el diumenge es feia festa i ball per a tothom. Ara, el diumenge després de Sant Pau, s'hi celebra una Missa, seguida de festes populars (castells o gegants o Falcons, etc). També s'hi fa, des de fas 30 anys, un concurs de grimpaires, que consisteix en pujar d'un pal clavat a terra, a l'estil del pi de Matadepera. Aquest aplec està organitzat per uns administradors, que són proposats per l'església i acceptats per l'Ajuntament. Es tracta d'un càrrec gratuït, vitalici i, molt sovint, hereditari. En principi eren quatre, però en l'actualitat en són dos. Cada any es dóna un record, que sovint és un tríptic temàtic que pot estar dedicat a ermites del Penedès, torres de defensa, arbres monumentals, etc. | 08305-273 | Ermita de Sant Pau. Al nord del municipi, al costat dels límits de Pacs. | Es parla dels 600 anys d'història de l'Aplec, però el que realment té 600 anys és la primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau. Pel que fa a l'aplec, no hi ha notícies documentals molt antigues, però si que oralment ens podem remuntar a principis del segle XIX que ja es feia, potser d'abans i tot. Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar. | 41.3590500,1.6828100 | 389824 | 4579453 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73468 | Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal | JORDÀ, A. (1983) Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1. Fundació Noguera, Barcelona, pàg. 206. MASACHS, Josep Maria (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès', dins la Guia dels arxius històrics de Catalunya. Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya, 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 199-223. VALLÈS, J; VIDAL, J; COLL, C i BOSCH, J. (1992). El llibre verd de Vialfranca. Col·lecció Llibres de privilegis, 3 2 vol. Fundació Noguera, pàg. 997. | XIV-XX | Originalment aplegava la documentació de l'Ajuntament de Vilafranca i l'Arxiu de Protocols Notarials del Districte. Però aquest fons s'ha anat ampliant progressivament. Els fons més rellevants són els notarials, que formen sèries continuades des del 1342 fins al 1986. També compta amb els arxius de l'Ajuntament de Vilafranca, els de l'Institut Català de la Vinya i el Vi i els de l'Hospital Comarcal. Cal destacar el fons de l'Administració reial i senyorial, que es remunta a l'any 1354 fins l'aparició de l'estat modern. Està constituït per les Corts del veguer, corregidor, batlle i alcalde major de Vilafranca, i s'hi conserven els fons de 54 Corts del batlle de diferents poblacions de la vegueria i del corregiment. També apleguen la documentació de corts civils i eclesiàstiques amb possessions en aquest territori. El quadre de fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès és: - Fons de l'Administració de la Generalitat: Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI (1919-1990). - Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Vilafranca (1845-1992) i Ajuntament d'Olivella (1889-1995). - Fons de l'Administració reial i senyorial: Cort del Veguer de Vilafranca (1360-1728); Cort del Corregidor de Vilafranca (1728-1835); Cort del Batlle de Vilafranca (1354-1728); Cort de l'Alcalde Major de Vilafranca (1718-1835); Cort de la Diputació Local de Vilafranca (1654-1710); Cort de Capbrevació (1567-1737); Corts del batlle de senyorius eclesiàstics (1590-1783); Corts del batlle de l'Alt Penedès (1410-1783); Corts del batlle del Baix Penedès (1576-1783); Corts del batlle de l'Alt Camp (1576-1783); Corts del batlle del Tarragonès (1599-1723). - Fons notarials: Districte de Vilafranca del Penedès (1342-1986) i Forans (1353-1830). - Fons judicials: Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 1 de Vilafranca del Penedès (1835-1985); Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 2 de Vilafranca del Penedès (1985-1995); Jutjat de Districte de Vilafranca (1974-1985); Jutjat Comarcal de Vilafranca (1944-1974); Jutjat Municipal de Vilafranca (1870-1944); Jutjat de Pau d'Olivella (1870-1975) i Comissió Arbitral de Conflictes del Camp (1933-1934). - Fons d'institucions: Escola d'infermeria de Vilafranca (1975-1978); Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès (1454-1985); Montepius de patrons de Vilafranca (1959-1974). - Fons religiosos: Comunitat de preveres de Vilafranca (1482-1866). - Fons comercials i d'empreses: Mútua del Penedès (1929-1986). - Col·leccions: Documents en pergamí (1345-1787); Manuscrits (1564-1754); Fotografies (1889-1970). | 08305-255 | Avinguda d'Europa, 6-8 | Fou creat el 3 d'octubre de l'any 1982, a partir d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès (DOGC 234). Les instal·lacions es van inaugurar l'11 de setembre de l'any 1983. Es gestiona des del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Forma part de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat de Catalunya. Els seus objectius són la custòdia, el tractament tècnic i la difusió del patrimoni documental de la comarca, posant-lo a l'abast de les mateixes institucions que l'hi han dipositat i a la ciutadania. La seva primera seu fou a la plaça de l'Oli, on actualment hi ha la biblioteca Torras i Bages. | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-3.jpg | Física | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més disposa d'un fons bibliogràfic de 2500 volums amb obres d'abast comarcal i obres de referència i una sèrie de serveis de consulta i préstec per a investigadors. | 85|98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73467 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona-0 | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Vilafranca en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08305-254 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment hi ha hagut redistribució de bisbats, passant Vilafranca al bisbat de Sant Feliu, però, de moment no ha afectat als arxius. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73474 | Arxiu comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-0 | XX | Edifici de planta rectangular amb diferents nivells destinats a preservar el fons arxivístic i facilitar-ne la consulta. La façana sud està sustentada per uns recolzaments o pilars que formen les tres primeres lletres de la paraula arxiu.Aquesta façana i parts dels dos laterals contgus tenen les parets de vidre. L'entrada es fa pel lateral est a partir d'una rampa. | 08305-258 | Avinguda d'Europa, 6-8 | Edifici dissenyat l'any 1997,dins un concurs internacional de joves arquitectes, organitzat per l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), vinculada al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Generalitat de Catalunya. | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 1997 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73474-foto-08305-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73474-foto-08305-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73470 | Arxiu fotogràfic de VINSEUM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-vinseum | XIX-XX | Fons format per unes 50.000 imatges entre paper, acetats, plaques de vidre, negatius etc. Està dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i representa el 75 % del fons d'imatge municipal. Les col·leccions que integren aquest fons són: - Fons Lara (1890-1935): Retrats d'estudi que destaquen els oficis, els vestits, les celebracions familiars -casaments, comunions- i imatges d'exteriors com les urbanístiques: palau Baltà, transports: estació de ferrocarril; la vinya i el vi: treballs de replantació del Centre Vitícola del Penedès. - Fons Giménez (1960-1990): Esports: hoquei, futbol, bàsquet; Festa Major; Activitats del Museu de Vilafranca i de l'Acadèmia de Tastavins; Fires de Maig i Firaví; Activitats culturals al carrer: musicals, teatrals, carnaval. - Fons Mestres Hero (1930-1980): Sortides per la comarca del Centre Excursionista del Penedès; ciclisme i hoquei a l'antic velòdrom; enderrocament d'edificis i cases emblemàtiques de la vila; Festa Major; Fires de Maig. - Fons Aragonès (1950-1980): Urbanisme: enderrocament de la caserna, construcció de la piscina municipal, detalls arquitectònics de cases modernistes de la vila; Activitats del Museu de Vilafranca: premis Sant Ramon de Penyafort, visites de personalitats, construcció de diverses sales. - Fons Paco (1920-1960): Exposició i fira oficial de la vinya i del vi dels anys 1943 i 1953; Festa de la verema de 1961; processons i manifestacions religioses; Festa Major; Inauguració de les noves dependències del Museu de Vilafranca l'any 1960; Esglésies i castells de la comarca. - Fons Tomàs Valls (1970-1980): Reportatge gràfic, publicat de forma periòdica al setmanari Tothom, dels esdeveniments més destacats succeïts a la vila, durant la dècada dels anys setanta, que culmina el període de la transició democràtica. - Fons Torruella (1940-1950): Visita de Franco a Vilafranca durant els anys quaranta; Monestir de Poblet; Balls de la Festa Major; Edifici del Museu: façana exterior i pati; Benedicció de les campanes de la Trinitat. - Fons Llimona (1980-1990): Organització de diferents activitats a les instal·lacions del Museu: Premis Sant Ramon de Penyafort; 2es. Jornades d'Economia de l'Alt Penedès; Exposicions a la capella de Sant Pelegrí; Reunions del Patronat; Acte de presa de possessió de la presidència d'honor del Patronat del Museu per Jordi Pujol. - Fons Alegret (1880-1910): Edificis i monuments: Església de Santa Maria, Capella de Sant Joan, Església de Sant Francesc, Església i muralla d'Olèrdola; Carrers i places: festa al carrer de la Cort, mercat a la plaça Milà i Fontanals, plaça Jaume I nevada; caserna i misses de campanya del regiment de cavalleria de Trevinyo. - Fons Biosca (1970-1980): Obres de reforma al centre urbà de la vila; detalls arquitectònics d'edificis emblemàtics; instal·lacions i activitats del Museu. - Fons Gabi (1970-1980): Actes que commemoren el Dia de la Província; Inauguració de la Setmana de la Vinya i del Vi; Inauguració del pas soterrani de la rambla de Sant Francesc; Premis Sant Ramon de Penyafort, sala d'ornitologia i inauguració de l'auditori del Museu. - Fons Aguilar (1980-1990): Activitats del Museu: visita de l'ambaixador dels Estats Units; Biennal de l'any 1989; Exposició de Mercader Miret de 1987; Quinzena de la ceràmica al Palau Baltà. - Fons Vilarrubias-Aguilera (1930-1940): Fires de Maig de l'any 1932: exposició agrícola amb els diversos estands que mostren maquinària agrícola, productes de les cases de cava i de vi de la comarca i d'altres sectors de l'alimentació. - Fons Roisin (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: estació de ferrocarril, ermita de Sant Pau, església de la Trinitat, estació enològica, claustre de Sant Francesc, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, carrer de la Font, carrer de la Parellada, plaça Milà i Fontanals, asil del Carme i balls de la Festa Major. | 08305-256 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)- Fons Thomas (1900-1920): Diferents imatges de l'urbanisme de la vila: plaça de Sant Joan, rambla de Nostra Senyora, rambla de Sant Francesc, casa consistorial i carrer de la Cort, plaça de Milà i Fontanals i balls de la Festa Major. També inclou imatges de Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Vendrell.- Fons Elecson (1920-1950): Treballs al camp; col·locació de la primera pedra del Museu de Vilafranca; carrer de Graupere, Muralla de Sant Magí, plaça i capella de Sant Joan, claustre de la Trinitat, escolania de la basílica de Santa Maria, església de Sant Sebastià dels Gorgs, castell de Castellet i la Gornal.- Fons Electron (1940-1960): Enterrament d'Eugeni d'Ors; benedicció de l'edifici de Caixa Penedès; Exposició i Fira Oficial de la Vinya i del Vi de 1953.- Fons Mas (1920-1940): Castell de Sant Miquel d'Olèrdola; castell d'Altafulla; torre mora de Creixell; muralles del castell de Calafell; castell de Torredembarra; castell de la Geltrú a Vilanova.- Fons Mallol (1920-1940): Església de les Masuques; església de Castellví de la Marca; muralla del castell d'Olèrdola; Creu de l'Ordal; castell de Marmellar; castell de Castellet.- Fons Rosend Condis (1890-1910): Imatges de l'Arboç del tombant de segle, la Giralda de l'Arboç, paisatges urbans... Imatges del Foix abans que fos pantà, el castell de Castellet i la Gornal.- Fons Luís Melo (1960-1970): Fotografies de les diferents actuacions municipals a Vilafranca durant la legislatura de l'alcalde Lluís Melo.Informació facilitada per VINSEUM | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||||
| 73463 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-41 | XIX-XXI | Documentació municipal, a partir de l'any 1845. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08305-252 | Avinguda d'Europa, 6-8 | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 1845 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73463-foto-08305-252-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està ubicat i es gestiona des del mateix edifici de l'Arxiu Comarcal. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73465 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-21 | XVI-XX | <p>A la casa rectoral de Vilafranca del Penedès s'hi conserven els arxius de la parròquia de Santa Maria i de la parròquia de la Trinitat. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis i òbits. Els llibres més antics són un de bateigs de l'any 1619, un d'Òbits de l'any 1562 i un de matrimonis de l'any 1601. Només hi ha ordernats des de l'any 1838. La resta està en procés d'ordenació. A part dels llibres sacramentals, també hi trobem expedients diversos, comptabilitat, llibres de fundacions, expedients matrimonials, tractats diversos.</p> | 08305-253 | Plaça de Santa Maria, 6 | 41.3468800,1.6975900 | 391040 | 4578083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73465-foto-08305-253-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||
| 73123 | Asil Inglada Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/asil-inglada-via | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres estructurat en tres ales formant una 'U', adossades a les mitgeres i a la façana principal i un cos entre aquestes. Consten de planta baixa, entresolat en part a les ales laterals i dues plantes pis a cada ala. Cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a cada ala. El cos central està format per semisoterrani, en part, planta baixa i planta pis i terrat superior. La façana principal està composada simètricament sobre eixos verticals, amb una lleugera asimetria ala planta baixa. Un finestral d'arc de mig punt a mitja alçada centra la composició, les finestres són adintellades amb motllurats esglaonats. Per sota aquest finestral, a la planta baixa, tenim dues portes d'arc apuntat amb un ull de bou al mig, a l'esquerra, lleugerament, descentrat, hi ha el portal principal. A la darrera planta, trobem una galeria d'obertures seguides d'arc de mig punt. El coronament de la façana es fa amb un ràfec amb imbricacions. Parament de maó vist i sòcol de paredat irregular. | 08305-30 | Carrer d'Hermenegild Clascar, 15-19 | L'any 1914 es presenta la sol·licitud d'obres per la construcció d'un asil de desvalguts pels propietaris Joaquim Inglada i Via, Pvre i Alberta Inglada i Via, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. L'any 1917 s'inaugurà l'asil i l'any 1940 passa a mans de la Caixa d'Estalvis del Penedès. | 41.3462900,1.6954600 | 390861 | 4578021 | 1914 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73123-foto-08305-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73123-foto-08305-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73123-foto-08305-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73554 | Auditori municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auditori-municipal | XXI | Edifici en construcció destinat a fer funcions d'auditori de planta irregular, als quatre vents. Els paraments de les façanes és fins a mitja alçada de maó vist i la resta pren les formes irregulars de la coberta, que és metàl·lica. | 08305-299 | Avinguda de Catalunya, s/n | 41.3488100,1.6884500 | 390279 | 4578309 | 2007 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73554-foto-08305-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73554-foto-08305-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Fabré i Lluís Dilmé | Projecte co finançat per la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73536 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. CUSCÓ i CLARASÓ, Joan (1989). El ball pla. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Els homes seleccionaven la parella per ballar tot oferint un cistellet de flors amb un petit tortell o coca rodona al mig. El ballador fa un quart de volta a dreta i esquerra dirigint-se a la balladora i aquesta respon amb els mateixos moviments, però menys marcats, acceptant la cortesia del ballador. A continuació fan una volta sencera per sota els arcs que formen els braços. D'això se'n diu fer rístol. A continuació amb un moviment més mogut s'ajuntaven totes les parelles per fer la ruda o rodona. Els primers en obrir el ball eren les autoritats, els prohoms de les confraries o els administradors. A la tarda es feia la subhasta, a fi que ballés el públic. 'L'encantador', nom que se li posava a uns dels organitzadors de la festa, amb el braç enlairat i sostenint una coca amb un mocador anava donant voltes per la plaça cridava: ''Deu rals, catorze rals, catorze i mig ... a la una, a les dues, ....' . El que guanyava el ball començava a ballar i tot seguit per les altres persones del públic. A mig ball, es feia 'cama', els balladors paraven una estona per fer recompte de la col·lecta i repartir-se-la. L'import del ball subhastat quedava a favor de les confraries organitzadores de la festa. | 08305-290 | Casc antic | El ball pla era un ball molt generalitzat a Catalunya i un dels més típics. Una de les referències més antigues es troba en un romanço popular imprès l'any 1616. Es tractava d'un ball molt popular que tothom sabia ballar. Es manté força viu fins a finals del segle XIX. L'acompanyament musical variava segons el lloc. De vegades, a manca d'orquestra, es cantava servint-se de corrandes. En alguns llocs, una estrofa la cantaven els balladors i la següent les balladores. Així, mentre uns cantaven, els altres dansaven. Al Penedès, l'acompanyament més freqüent eren el flabiol, el tamborí i la manxa borrega. A Vilafranca del Penedès, el ball pla es ballava totes les diades importants a la sortida dels oficis religiosos. Es ballava davant de l'església o l'actual plaça de la Constitució, que abans es deia plaça del blat. També es ballava en diades especials, com la visita del rei Carles IV (l'any 1802) o la convocatòria de corts i sanció de l'estatut reial (l'any 1834). També es ballava en diferents aplecs: el de Sant Pau o el de Penyafel. La recuperació del ball, a Vilafranca, es produeix l'any 1973, per un primer grup format integrament per noies de l'Institut Eugeni d'Ors i assessorades per Claudi Badell. El vestuari fou dissenyat per Manel Baró. Les que feien de nois portaven una camisa blanca, uns pantalons negres per sobre el genoll, una armilla, mitgetes i espardenyes de pagès. Les noies portaven faldilles de color lila amb motius formats per raïms de diversos colors, una camiseta de color negre, un davantal i un mocador verd i una cinta al final de les faldilles, també verda; i un ret al cap i espardenyes. Aquest grup va funcionar fins l'any 1975. L'any 1977 es va tornar a ballar amb nois i noies. L'any 1986 va haver canvis de balladors. Entre aquests dos anys es va canviar el vestuari (1983). Els nois portaran mitges blanques, espardenyes de betes, pantalons de vellut marró fins a mitja cama, una armilla de vellut marró, una camisa blanca sense coll i una faixa de color negre. Les noies portaven uns bombatxos, enagos i la faldilla, un davantalet brodat, 'manguitos', cosset, una ret al cap, espardenyes de betes i un collaret arrapat al coll amb un medalló. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73536-foto-08305-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73536-foto-08305-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73508 | Ball de Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-capgrossos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. www.vilafranca.com | XIX-XX | Els capgrossos tenen 2 tipus de ball, els de cercavila i els parats. Els de cercavila són: 'La Repescada', 'l'Agló' i un ball nou estrenat per la Festa Major d'enguany anomenat 'el festeig'. Els balls parats són:'Berga', 'Polca', 'El Ball del Ram' i 'l'Eixerida'. Cada ball està acompanyat per la seva pròpia melodia amb gralla. Actualment el ball està compost per 10 nois, els quals porten els quatre caps. El vestuari de cadascun d'ells depèn del cap que portin. Cadascun dels capgrossos té un vestuari propi, el qual l'identifica i diferencia respecte els altres. El 1968, l'Humbert i la Roseta van ser dissenyats i construïts per Manuel Baró i Sebastià Pérez, per encàrrec de l'Acadèmia de Tastavins de San Humbert. La Roseta simbolitza la fertilitat de la terra, i l'Humbert simbolitza el treball vitivinícola de les nostres comarques. | 08305-276 | Vilafranca del Penedès | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73512 | Ball de Cotonines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cotonines | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni i MIRALLES FIGUERES, Eloi (1987). Del ball de les Cotonines de Vilafranca. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). 'Ball de Cotonines', dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pàg. 54. | XVII-XX | Del Ball de Cotonines hi ha diverses descripcions conservades (veure observacions), una és de Josep Mª Masachs, de l'any 1975, basat en el 'Costumari Català' d'Amades. Explica que el cavall, com element principal, és d'una extrema simplicitat. Generalment de cartró, només tenen la part superior del cos, la testa i la cua. Enmig tenen un forat ample perquè el ballaire que simula ésser el genet, pugui passar-hi el cos. Per dissimular les cames de l'home que el porta, a la part de sota de la figura hi ha clavat un faldellí a tall de gualdrapa. Masachs menciona 'les figures del rotllo, la cadeneta o les esses' com a representatives de la coreografia del ball. Les cotonines estan construïdes amb una barreja de paper d'estrassa i una pasta que lliga (engrut de farina bullida). La part baixa de la cavitat està reforçada amb un bastidor de fusta de pi. L'acabat final és a base de diverses capes de pintura a la colamina. També porta elements de cuir i metall a les brides, estreps i tirants, així com al ribetejat de la vorera del forat del llom. La cua és un manat de cordes d'espart esfilagarsades. L'articulació de les fingides cames del genet és un cargol de cap rodó i una femella de fixació. Les faldilles, fixades per tatxetes, cobreixen tot el perímetre de la cotonina. Inicialment, dels nou cavalls, vuits cavalls eren negres, menys el del capità que era blanc, i tots duien un pomet de flors damunt del cap. Més tard, s'incorporaren quatre cavalls marrons, que ha persistit fins avui en dia. El que ha variat més al llarg del temps ha estat l'estampat de les faldilles. L'any 1959 els faldellins eren d'un blanc grisós amb ribet ample vermell, mentre que les del cavall del capità eren a més, decorades amb una dotzena de ratlles verticals del mateix color roig que el ribet. Posteriorment, les cotonines anaven amb faldons de colors blau i groc en dues franges longitudinals, la blava a dalt i la groga a baix; el cavall del capità tenia la part blava una mica més estreta i a la part groga hi havia una dotzena de franges verticals de color blau. Actualment la roba és amb estampats florals. La indumentària dels balladors també ha anat canviat. De vegades amb camals, d'altres sense; amb espardenyes de betes o amb calça poc adient, d'altra faixó, i amb uns banderins o altres. Els gorrets de la cantinera, a partir del 1959 deixaren de ser blancs a excepció del capità, per passar a quatre de color vermell i quatre de verds. A l'any 1984 tots eren verds, coincidint que ara només el ballen les noies. Actualment és vermell, com les faixes i els camals. Els pantalons i les camises blancs. Les espardenyes són de tres vetes vermelles amb sola de goma. Els complements són 8 llances de fusta amb la punta de llautó i 1 llança amb banderí amb l'escut del ball. Coreografia: Les figures característiques gairebé sempre s'han fet amb el capità al mig, essent les següents: a) 'El Quadre', quatre arestes de dos cavallets. B) 'La Rodona o Rotllet', disposats els vuit balladors en cercle. S'acaba quan els cavallets s'encaren al centre del cèrcol on hi ha el capità, cadascun li fa salutació d'acatament abaixant la testa. C) 'L'Estrella', des de la posició del cavall del capità parteixen quatre braços, amb dues cotonines cadascun, en forma d'aspa. D) 'La Creu', disposició en columna d'un, amb dos braços laterals. Al davant el capità, darrera un altre cavall, a tercera línia n'hi van quatre i finalment tres cavalls més, un darrere l'altre. E) 'La Serp o Pasacalle': col·locació apta per a poder avançar, tot ballant, mentre van en cercavila o a la processó. En columnes de dos, sempre amb el capità al davant, i des del darrere de cada columna el cavallet corresponent passa al davant de tot, fent, talment com una serp, un parell d'esses. F) 'El Creuat o Crusat'. En columna de dos, encarades unes amb les altres, passen amb compassades inclinacions de cap, fent-se reverències d'esquerra o dreta i al revés, sempre sota la vigilància del capità. | 08305-278 | Casc antic | La data més antiga del ball a Vilafranca estaria compresa entre el 1598 i el 1613. En l'inventari més antic dels tres que es tenen localitzats, de la confraria de Sant Antoni i Sant Llorenç, del 17 de gener de 1598 es fa menció de l'existència de 'quatre cavalls cotonés ab sos guarniments'. Les dades més antigues sobre actuacions del ball, corresponen als anys 1618, 1623 i 1629. Època en que la seva presència pels carrers era per festejar algun esdeveniment important i d'aspecte divers. L'any 1643 els Cavalls Cotoners es troben anomenats d'altres dues maneres: Cavallets o Cotonines (en el Llibre de l'Administració del Gloriós Sant Fèlix, Patró de Vilafranca del Penedès, de l'any 1840 en la forma 'Catuninas'). Amades diu que els cavallets de Vilafranca van prendre el nom de Cotonines degut al teixit que formava el faldellí que tapava les cames del fals genet. En un inventari de l'any 1727 es pot llegir que la vestimenta dels cavalls era de cotó estampat feta en lligat de plana i de no gaire bona qualitat. La presència de les Cotonines a Vilafranca era motivada per dos tipus d'actes. El primer, el de les sortides habituals o ordinàries, per Corpus i per la festivitat dels tres patrons de la Confraria a què pertanyien, Sant Antoni Abat el 17 de gener, Sant Llorenç el 10 d'agost i Sant Isidre, el 15 de maig, totes de caire religiós. El segon, el de sortides de caire extraordinari i que tenien lloc molt de tant en tant (per donar gràcies a Déu per favors rebuts, per celebrar esdeveniments relatius a la casa reial, per haver aconseguit la pau amb els francesos, etc.). La següent referència la trobem l'any 1727, en un inventari on s'esmenten quatre cavalls cotoners, amb vestimenta de cotó, i esperons de guadamassil (cuir adornat amb dibuixos estampats en pintura o relleu), quatre barrets de cartró guarnits de tela pintada, quatre escuts de fusta amb la insígnia de la Confraria, quatre llances de fusta amb les banderetes, i quatre gambetos de tela pintats (capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànegues reals o simulades que duien els homes a l'hivern en dies festius). No es parla de cascavells o camalls que porten els balladors i que s'hauria trobat en un text d'un procés de l'any 1681. Aquest inventari posa clar que els balladors eren homes. Segons Josep Maria Masachs, durant el segle XVIII el rei Carles III, pressionat per la Inquisició, va prohibir taxativament qualsevol dansa de cavallets en tot el territori nacional (degut a la degeneració d'algun ball). L'acompliment d'aquesta prohibició fou circumstancialment suspès l'any 1783 amb motiu de les festes que foren celebrades pel part doble de la princesa d'Astúries i l'acabament de la guerra amb Anglaterra. Acabades les festes, no es tornarà a parlar del ball de les cotonines fins el 1834 (llibre de Sessions de l'ajuntament). Pocs anys després es té coneixement de l'actuació dels cavallets per la Festa Major. De nou, aquest ball quedà aturat durant 20 anys, degut a que s'havien fet malbé. Queden en l'oblit fins que l'ajuntament en paga de nous. I arribem fins l'any 1876, el darrer del qual tenim referències documentals d'aquest ball i que quan aquest va desaparèixer només haurien existit cinc cavallets. Cal arribar a l'any 1942 per tornar a veure el ball de les Cotonines per la Festa Major on es parla en el setmanari 'Panedés' de '...la reaparición del baile de las Cotoninas, del que segurament sólo conservan recuerdo las personas maduras de nuestra generación'. Per tornar a reproduir els cavallets que s'havien utilitzat anteriorment, s'utilitzà un dibuix que acompanyava el text del llibre del mestre Bové, i foren realitzats per la casa Artigau. Serà l'any 1980 que es tornaran a estrenar Cotonines, diferint una mica de les anteriors pel que fa a la vestimenta, ja que foren confeccionats amb roba estampada a quadrets vermells i blancs (i negres i blancs pel capità) i que els balladors que havien estat fins ara, seran substituïts per noies. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les primeres descripcions són de Manuel Milà i Fontanals, que en el seu treball 'Orígenes del teatro catalán' i de manera molt breu féu la transcripció de varis documents relacionats amb els entremesos populars catalans. Transcriu un text de l'any 1446 on en la transcripció original després de la paraula gudoners figura una anotació, on es pot llegir: 'Este nombre más próximo al castellano (algodón) lo parece menos a la etimología árabe que el de cotoners en sus fiestas. Se ha conservado este uso (en el que se presenta la pare superior de un callo hecho de cartón con unas haldas (sic) de algodón y atravesada por el danzante que lo sostiene) con el mismo nombre de caballs cotoners, caballets, ó cotoninas'.Probablement, abans de l'any 1884 les cotonines ja haurien desaparegut del mapa folklòric de Vilafranca i això podria explicar que no se'n parlés durant anys.L'any 1935 Josep Planas, arxiver de la Comunitat de Preveres de Santa Maria, en les anotacions sobre les Confraries de la parròquia, escriu referent a Sant Antoni Abat 'Las Cotonines, de propietat de la Confraria que eren passejádas per la vila á las festes de la Confraria i de Vilafranca pels xicóts dels pagèsos i, que repartien cóses als badócs i transeúnts que's resistien amagarse per las entrades ó allargárse convenienmént, se refugiaren al canyét, quan la confraria no las pogué mantenir.'Antoni Insenser i Bertran, un altre folklorista vilafranquí, en el seu treball 'Ball, danses i comparses' descriu 'Eren cinc cavalls de cartró, molt ben emmotllats, de tamany quasi natural, amb guarniments i corretjam propis per a cavalcar a la sella, adornats de gualdrapes com en les festes mitjevals, però sense altres potes que les cames del respectiu cavaller, que apareixia muntat mercès a una obertura practicada al mig del cavall, per on aquell treia l cos tiesso. El cavall s'aguantava amb corretges que s'encreuaven per l'espatlla del genet, deixant aquest lliure per a fer les evolucions pròpies de l'art de la cavalleria tot jugant a la banderola que enarborava en sa destra. Tan bon punt s'ajupien com se saludaven, posats en filera o en rotlle, segons les ordres d'un d'ells que comandava i n'era distingit per la millor riquesa en els guarniments'. També parla de que eren acompanyats de música que la borrega executava, extreta d'algun joc de ball de bastons, i que pertanyien a la Confraria de Sant Antoni Abat.Francesc de Paula Bové més tard, parla d'aquest ball, ampliant dades sobre la indumentària i l'evolució del ball. Sobre la vestimenta dels genets, parla d'un capell de cantinera que duien al cap, una camisa blanca, amb un mocador de pita al coll de color vermell en forma de corbata; calçotets blancs amb vió blau; camals vermells amb cascavells i espardenyes blanques.Fèlix Sellarès, en la seva obra 'Resurgir. Estudio de los bailes populares del Panadés' (1942) parla de que 'las cotoninas eran unos caballos de cartón, que colgados de la espalda del caballer, quedaban a la mitad del cuerpo. A las órdenes del capità, formaban quadros y circumferencias y toda clase de movimientos. Vestía lucidos correajes i una indumentaria compuesta por sombrero y camisa blancos, además de una corbata negra al estilo de los carreteros'.En el cas de Vilafranca no es pot documentar la seva existència al segle XV. A Barcelona, es tenen referències (Corpus barceloní) de l'any 1424, on es parla dels cavalls cotoners. Amades dóna una segona versió sobre l'origen dels cavallets de Barcelona, ja que pensa que el qualificatiu 'cotoners' aplicat als cavalls, tindria el seu fonament en el fet d'haver estat l'animal que el gremi dels teixidors tingueren com a distintiu durant uns quants segles.El fet de que a Vilafranca els Cavalls Cotoners pertanyessin a la Confraria de Sant Antoni Abat, formada per llauradors i aventurers, professions relacionades amb bestiar, podria fer pensar que fos el motiu pel qual se'ls hagués escollit a l'hora de voler disposar d'un entremès per a les seves festes. | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73530 | Ball de Figuetaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-figuetaires | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Divertit ball que interpreten set homes i set dones. El vestuari dels homes consisteix en pantalons blancs amb una veta vermella/blava, un color a cada costat i camisa blanca amb una veta vermella, tapant els botons de la camisa i una veta blava al coll. Per les dones, una faldilla blanca amb dues vetes a l'extrem inferior (una mica separades); una de color vermell i l'altra blava; brusa blanca de mànigues curtes, amb un llaç a les mànigues. El coll de la brusa és coll barca. El calçat és d'espardenyes de vetes vermelles i blaves. Els complements masculins són: faixa blava, camals vermells amb picarols petits i barret blau (a l'estil 'gorro frigi' francès) amb un picarol a la punta. A la base del barret hi ha una veta blanca. Els complements femenins són: un barret blanc amb una veta vermella a la base del barret; faixa blava, cordada per darrera amb forma romboïdal. Al centre de la faixa, hi ha un rombo petit i enagos per a la noia que fa el puntal. | 08305-287 | Casc antic | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73530-foto-08305-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73530-foto-08305-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73520 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-11 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Diversos autors consideren els Balls de les Gitanes balls amb parlaments; en el cas de Vilafranca, aquests adquireixen molta importància. Són balls parlats de tipus satíric. No es disposa d'un text-guió sobre l'estructura dramàtica que s'utilitzava a Vilafranca antigament. L'actual guió va ser creat per la restauració del 2001, és una adaptació feta per Raimon Casals. La part recitativa va intercalada en el desenvolupament de la dansa. S'han incorporat personatges que havien desaparegut o perdut importància i se n'han creat de nous. El grup queda compost del Capità, l'Estaquirot (que aguanta el pal), els Galerons (un home i una dona) i 6 parelles de Gitanos i Gitanes. La temàtica és la següent: el Capità fa els parlaments de presentació i clausura i els seus versos són d'exaltació al grup, d'agraïment al públic,... Els parlaments dels Galerons són una disputa d'enamorats; el de l'Estaquirot de disculpa per si algú s'ha alarmat en veure el ball; la Gitana Primera parla de política i si cal dels Administradors de la Festa; la Segona, que representa la branca més humil de la societat, comenta els greuges socials; la Tercera és un personatge còmic que utilitza les xafarderies com a eina per les seves intervencions; la Cordonera (o Gitana Quarta) defensa el petit comerç i la venta ambulant i aprofita per vendre qualsevol cosa; la Cinquena es relaciona amb la bruixeria i la Sisena és una venedora i a la vegada companya de xafarderies de la Gitana Tercera. Els versos dels Gitanos acostumen a ser una rèplica del que han dit les seves parelles. Pel que fa als versos, en la reinterpretació no es podia utilitzar el material recollit, però sí que es van establir uns blocs amb similituds temàtiques, que junt amb la guia dels versos rescrits per Mestres, van permetre plantejar i caracteritzar els personatges. Durant molt anys la presència de les dones no era habitual i els papers femenins eren interpretats per homes disfressats. En la creació de l'estil dels versos s'ha procurat definir una línia on les paraules gruixudes i els insults no hi tenen cabuda. Existeix un vers tradicional, recollit a principis del segle XX i molt utilitzat durant el mateix: és el 'Gitanilles!'. És un crit de guerra del grup, apareix al llarg de la representació del ball parlat per anunciar-nos la part coreogràfica a realitzar. La coreografia actual és una proposta de Raimon Casals, va recuperar puntejos com el punt de jota en el Ball de Galerons o la reincorporació de parts com la 'Passada' o la figura anomenada la 'trena'. L'esquema general ha quedat fixat en 3 parts. La primera figura és 'la Passada' (que serveix per entrar al lloc on es ballarà), la segona és el 'Ball' (ja sigui el 'Ball de Cintes' o el 'Ball de Galerons' o 'Rotllet'), i la tercera torna a ser 'la Passada' (marcant aquest cop la sortida del grup). Presideix el grup el Capità que porta un fuet i el fa petar abans de començar. Al seu darrera van els dos Galerons, seguits de dues parelles de Gitanos, cada un amb la seva cinta agafada per la mà. Segueix l'estaquirot que porta el Pal, i al seu darrera, les altres dues parelles. La Cinquena i Sisena parella i la Formació Musical es disposen al final del grup. Entra el grup fent 'passada', avançar saltant i tocant les castanyoles durant 16 compassos. Arribats a lloc es col·loquen per fer el 'ball de cintes': el Capità es manté al lloc on ha arribat, els gitanos i gitanes fan rotllana al voltant del Pal encarats amb les seves parelles, el Galeró es posa al cantó oposat d'on es troba, quedant en diagonal amb la seva parella. Comença el ball amb la 1a figura, el cordó (32 compassos), consisteix en fer una cadena els balladors, saltant rítmicament i entrecreuant-se i per tant, entrecreuant les cintes formant un cordó al Pal. La segona figura és la trena (32 compassos), consisteix en dividir el grup en dos i a entrecreuar-se només els balladors de cada grup, es formen dues trenes de quatre cintes cada una contínues al dibuix del cordó. | 08305-282 | Casc antic | L'actual Ball de les Gitanes es va crear l'any 2001 per cobrir el buit deixat per l'anterior grup l'any 2000. La comunitat gitana de Vilafranca va anunciar que no tenien gent dins la família per fer-se càrrec del ball com havien fet en els últims 100 anys. En aquest context neix el nou grup, que disposats a treballar perquè no es perdi aquest ball, es responsabilitzen a vetllar i dur a terme la tasca d'executar el Ball de les Gitanes de Vilafranca durant la Festa Major i arreu on es demani. Des del primer moment s' ha parlat d'una reinterpretació de la dansa enlloc d'una recuperació. Això és bàsicament per dos motius: d'una banda només passa un any de l'actuació del darrer grup i l'actual, cosa que no es pot considerar com si el ball s'hagi deixat de fer, sinó, simplement, que ha estat un any sense realitzar-se; i de l'altre, que el grup aprofita l'ocasió per fer un treball d'estudi i anàlisi per tal de replantejar aspectes d'aquest element folklòric. El fruit d'aquesta reinterpretació és el que actualment es pot veure i gaudir, essent ben rebut pels vilafranquins i penedesenc des del primer moment en que apareix aquest grup al carrer. El grup del Ball de Gitanes està format per 16 membres (9 homes i 7 dones). Si bé el primer any d'actuació en foren 12 els participants, en la primera revisió es va decidir incorporar al grup els 4 reserves o suplents dels quals es disposava. D'aquesta manera els membres del grup poden realitzar una rotació per tal de descansar. L'actual guió va ser creat per la restauració del 2001, és una adaptació feta per Raimon Casals a partir de les descripcions existents, dels reculls folklòrics de Ballets del Penedès i l'Esbart Català de Dansaires, de l'estudi del desenvolupament general dels balls parlats i també d'uns versos escrits per Apel·les Mestres a partir d'uns d'originals recollits per Aureli Capmany al Penedès. El treball final de definició i creació de nous personatges va ser dut a terme pels membres de la Comissió Artística del Ball (Blanca Ferré, Raimon Casals, Laura Cuyàs, Gemma Llop i Mei Montané) durant l'hivern posterior a la primera actuació, l'any 2001. Tots aquests personatges tenen el seu punt àlgid en la mostra folklòrica del dia 31 d'agost a la Plaça de la Vila, moment en que el grup alterna l'execució complerta del ball amb els parlaments. Per tal de mantenir el caràcter viu d'aquest ball, a banda dels versos ja tradicionals, els altres es renoven cada any mitjançant la guia d'uns esquemes fixats com a reiteratius dels distints personatges, creant així una simbiosis entre la tradició i la modernitat. El vers tradicional de les Gitanilles és el següent: ' Gitanilles!! Eh!!! Aquestes sí que són gitanes. Gitanes de condició, i per nostres culpes i errades anem a desfer el cordó'. Aquest vers, conegut àmpliament per la gent de la població, és el que s'utilitza amb alguna variant durant el transcurs de les cercaviles i processons. El crit Gitanilles!! Implica una resposta (Eh!!) sense la qual no es pot acabar el vers i que es demana que sigui dita pels espectadors. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73520-foto-08305-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73520-foto-08305-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció) La 3a figura torna a ser un cordó fet d'igual manera al primer; a l'acabar tots fan salutació al públic. Acabada aquesta part, s'inicia una altra molt diferent i molt airosa de moviments: és el ball de galerons.El Ball de Galerons (32 compassos) és una jota de festeig, de provocació entre els dansaires, l'inicien els Galerons ballant entre sí per continuar fent-ho amb els gitanos i gitanes. Ballen dues vegades amb els membres del grup i acaben ballant junt altra vegada. La primera part és una jota clàssica, la segona part són uns desplaçament endavant i enrere, i la tercera part és una reverència que fa el noi per demanar alguna cosa a la parella, o enganyar-la i aixecar-li les faldilles... Aquesta última part és lliure i improvisada. Després s'inicia la desfeta de les tres figures del pal, que es fa a l'inversa. Els membres es posen d'esquena a la seva parella i d'aquesta manera desfan les cintes. En aquesta desfeta de cintes, es para entre part i part per dir el versos. Quan s'acaba, i per cloure el ball, el grup salta 8 compassos al voltant del pal enrotllant les cintes, i al compàs 7 les llancen enlaire per saludar al públic.Durant les figures que es fan al Pal, els Galerons ballen al voltant dels membres del grup fent el mateix pas, a part de giravolts, dobles salts i altres modificacions que improvisen. Els membres del grup, menys el Capità i l'Estaquirot, toquen també les castanyoles al ritme de la música.La indumentària dels nois consta d'una camisa i pantalons color cru, faldellí, camalls amb grans cascavells, faixa morada, mocador al cap -nuat davant o darrera- i espardenyes de veta negra. El color dels faldellins i els camalls és blau fosc o grana per als que ballen amb les cintes, negre és del Capità i l'Estaquirot i el blau clar pel Galeró.La indumentària de les noies consta de pantalonets i enagos crus, faldilla de color marró o verd, brusa, cosset blau o rosat, mantó -només el fan servir els vespres, són llisos, sense serrells i de color negre, gris, granat i blau- i espardenyes. Porten arracades i es pentinen al seu gust. Les faldilles de les noies i les camises dels nois, estan totes ornamentades amb flors de vetes. Els Galerons utilitzen una tonalitat més clara; perquè representen la parella més jove del grup (els nuvis) i el blanc és color de puresa. La faldilla és de color beige amb un vió blau a la part inferior, el mateix blau que el cosset i el mantó de la noia i en els camalls del noi.Tots els gitanos i gitanes, excepte el Capità i l'Estaquirot, porten castanyoles a les mans. El Capità porta un fuet; l'Estaquirot és qui aguanta el pal. Aquests dos a les espatlles porten un farcell. El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta i envernissat, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, són vetes (dues de color blanc, dues de verdes, dues de vermelles i dues de grogues). El disseny d'aquest vestuari és de Blanca Ferré.Pel que fa a la música hi ha documentades vàries versions de les diferents parts del ball. La 'Passada' és una música alegre, d'introducció, que serveix per obrir-se pas, col·locar-se i preparar-se per començar a ballar. També crida la gent per anar a veure el ball. Aquesta part que s'ha recuperat. En el 'Ball de Cintes', els balladors teixeixen entorn del pal. Es pot anar repetint depenent de les parts que s'executin (per tal d'enllaçar el 'cordó' amb la 'trena' i aquesta altra vegada amb un 'cordó'). La part més engrescadora és el 'Rotllet' o 'Ball de Galerons'. El ritme d'aquesta peça és el d'una jota; a la seva part final hi ha una salutació, en la que s'arrelenteix el ritme de la peça (com el principi de la salutació) i es va accelerant fins arribar al final (el mateix ritme en que s'ha començat la jota). Els instruments que els acompanyen, a més de les castanyoles, hi ha les gralles i el timbal. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73522 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Hi ha poques diferències des del vessant folklòric entre nans i capgrossos. Els Nans serien els més tradicionals i els Capgrossos els que s'incorporen més modernament. La introducció del Ball de Nans al seguici vilafranquí data de l'any 1859. Des de 1989 s'hi han anat afegint gradualment al conjunt, nous elements que recreen la imatge d'un seguit de personatges locals: el Quique, el Tiburon, la Cutxi-cutxi, el Cabra, el Peti, el Jànio, el Mariano, el Mènec, el Batlle, el Graller, la Pipera i el Sol. | 08305-283 | Casc Antic | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73524 | Ball de Pandereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pandereta | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Ball format únicament per dones que fan anar una pandereta de fusta, pell i platerets metàl·lics. El vestuari consisteix en camisa blanca amb cintes de color vermell i grog i un corpinyo negre amb picarols, faldilles blaves amb tres cintes blanques. El calçat són espardenyes de veta blava. | 08305-284 | Casc antic | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73524-foto-08305-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73524-foto-08305-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73526 | Ball de Panderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-panderos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Ball parat del que existeix una versió llarga i una versió curta; hi participen 10 balladors, cinc homes i cinc dones. Porten un pandero a la mà, que fa 25 cm de diàmetre. La seva indumentària és camisa blanca de màniga llarga sense coll, pantalon llarg de color blanc amb vetes verticals al lateral exterior de cada cama: les dones de color blau i els homes de color vermell. Calcen espardenyes de veta amb sola de goma; les dones de veta blava i els homes de veta vermella. Els complements són: 2 camals de roba blava per a les dones i vermella pels homes, 12 picarols a cada camal, 1 faixa blava per a les dones i vermella pels homes, 1 mocador vermell llis per a tots els components i 1 mocador estampat per a tots els components. | 08305-285 | Casc antic | Antigament conegut com 'Ball de Panderets'. Es creu que pot ser d'origen aragonès o del sud de Catalunya o del País Valencià. És present a la Festa Major de Vilafranca des de l'any 1868, encara que altres autors la situen el 1853. El número de balladors ha variat amb el temps i durant molts anys, els homes feien el paper de dones, amb perruques i disfresses. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73526-foto-08305-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73526-foto-08305-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73528 | Ball de Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | Ball format per set parelles d'homes i dones. El vestuari es composa de pantalons blancs amb floretes de roba al lateral (vermella, groga i verda) i camisa blanca, tant per a homes com per a dones. Porten una samarra i un bastó, de fusta de magraner i d'uns 70 cm, una carbassa, un fuet i un sarró. Calcen espardenyes de set vetes vermelles. També es cobreixen el cap amb un barret de palla, amb flors de roba, camals amb tres tires de cascavells i corbatí vermell. | 08305-286 | Casc antic | Les primeres referències són del segle XVIII. El 10 de novembre de 1802, va participar en el seguici de recepció al rei Carles IV. El 1920 van desaparèixer del seguici de sant Fèlix, fins la represa, l'any 1980. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73528-foto-08305-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73528-foto-08305-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73534 | Ball de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-serrallonga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://www.festamajor.info/balldenserrallonga | XIX-XX | El Ball d'en Serrallonga és un ball que participa en cercaviles, processons i festes populars. Es caracteritza per les diverses danses i coreografies que s'interpreten al so de la gralla. També és un ball parlat, en que amb un sainet s'escenifiquen les correries del bandoler de les Guilleries Joan de Serrallonga, la seva esposa, na Joana, i el seu fill, en Joanet i tota la quadrilla de bandolers. Aquest sainet es representa cada 31 d'agost al migdia, dins dels actes de la festa Major de Vilafranca del Penedès. Tots els personatges del ball van vestits d'època, de bandolers catalans del s. XVII. Com a ball parlat, el Ball d'en Serrallonga és el més conegut dels balls de bandolers i és el més antic. A diferència de molts altres entremesos folklòrics, el Ball d'en Serrallonga no té les seves arrels en el substrat cultural anterior a la cristianització, sinó que representa les correries del bandoler Joan Sala 'Serrallonga', de les Guilleries. El segle XIX i el Romanticisme li van donar una gran popularitat a gran part de Catalunya inclòs el Rosselló. L'element essencial d'aquest ball és el trabuc, arma d'avantcàrrega del s.XVII. Tots són imitació de l'època, estan degudament legalitzats i es disparen al llarg de les diferents danses i sempre amb trets a l'aire. El Ball d'en Serrallonga pertany a la classe dels 'Balls' amb rudiment d'acció dramàtica. L'element dramàtic és el predominant, inversament al que passa amb la majoria d'obres d'aquesta naturalesa, en les quals els 'parlaments', o sigui els recitats corresponents als principals personatges del ball, són un element secundari comparat amb moviments de comparseries que en constitueixen la part principal. Inicialment el ball l'integraven trenta-tres persones entre bandolers i mossos d'esquadra, però actualment el sainet s'escenifica amb tretze persones; en Joan de Serrallonga, la seva esposa Joana, llur fill Joanet, i un quadrilla de deu bandolers: Fadrí de Sau, Xafarroques , Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Marxant, Tallaferro i Xocopanarra. | 08305-289 | Casc antic | Abans de la seva recuperació a l'any 1980, la primera constància de l'existència d'un Ball d'en Serrallonga a Vilafranca del Penedès és en un manuscrit que data de l'any 1826, encara que es diu que és una còpia d'un altre de l'any 1820. Antigament, el ball es representava al so de gralles a la Rambla de Sant Francesc amb una escenificació que incloïa una cova i alguns arbres. L'integraven inicialment trenta-tres persones entre bandolers i mossos d'esquadra, però es va quedar amb tretze persones -en Serrallonga, la Joana i llur fill, i deu bandolers armats amb trabucs-. A finals de segle XIX es va deixar de representar pel perill que comportaven les armes, i no fou fins al 1980 que es va recuperar, de la manera més fidel possible segons els documents de l'època i els estudis dels folkloristes. D'aquesta manera es va convertir en el primer Ball d'en Serrallonga recuperat a Catalunya des de la seva desaparició. Aquest 'ball' havia arribat ha ésser conegudíssim en quasi tot el Penedès, havia ballat a Castellví de la Marca, la Bisbal del Penedès, els Monjos, el Vendrell, Marmellar, Sant Martí Sarroca, Guardiola, Viloví, les Cabanyes i Capellades. El passat any 2005, el Ball d'en Serrallonga de Vilafranca celebrava el 25è aniversari de la recuperació d'aquest ball. Així doncs, els membres actuals del ball van voler celebrar el seu aniversari amb un seguit d'actes. Un dels actes principals va ser la recuperació del Ball Parlat originari, un sainet on s'escenifiquen les correries del bandoler de les Guilleries Joan de Serrallonga. Es té constància que la darrera vegada que es representà fou l'any 1843. El text forma part del Quadern d'Ensenyança de la Venjança de Don Joan de Serrallonga i Donya Joana de Torrelles i els seus bandolers amb escenes succeïdes a les muntanyes de les Guilleries. El text és de Martí Figueras Gili 'Vell Saquetes' i va ser copiat el mes d'octubre de 1886. Aquest text, d'un hora aproximada de duració, fou el que serví com a base per a la recuperació del Ball d'en Serrallonga actual, emprant-ne diversos fragments textuals. Consta aproximadament d'uns 1500 versos, en general mal amidats, i està escrit en un català bastant dolent, és d'una vulgaritat extremada, com tot aquest llinatge d'obres, i procura treure sempre que pot efecte còmic d'algunes situacions, motiu pel qual devia agradar més al públic. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73534-foto-08305-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73534-foto-08305-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73510 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Aquest ball era interpretat només per homes; tots els ballarins vestien robes de tons blancs amb vies i sanefes, corbata i faixa vermelles, faldellí del mateix color, indumentària que s'assembla molt del tirat i de l'aire del vestit dels camperols hel·lènics. La posició inicial és a partir de dues files de parelles; cada parella aguanta un cercolet. Avancen les dues fileres i quan es troben una d'elles aixeca els cercolets per tal de que les parelles de l'altre filera passin per sota; quan es tornen a trobar a dalt ho fan al revés la filera que ha passat per sota alçarà els cercolets per tal de que els altres passin per sota. Un cop en la posició inicial es desplacen, lateralment, tots cap el centre i s'intercalen en una sola fila. Avancen cap endavant i quan les parelles van arribant a baix es separen cadascuna per la seva banda per tornar-se a trobar a dalt i tornar a baixar en una sola fila. Un cop tots rectes tornen a desplaçar-se de costat en dues files. Les parelles creuaran de dos en dos els seus cercolets i giraran tota una volta de molinet amb el cercolet creuat, canviaran la direcció i donaran una altra volta en sentit contrari. Desfaran la figura i tornaran a lloc. Repetirem el moviment anterior, però entrecreuant tres cercolets, (és important que el nombre de parelles sigui múltiple de tres); també podem repetir el moviment amb quatre cercolets. Les parelles es tornen a ajuntar al mig en una sola fila i alcen el cercolets per tal de fer un pont, la primera parella comença a passar per sota del pont i les altres es van desplaçant cap al davant; quan tots han passat pel pont es desplacen tots seguint a la primera parella per acabar la dansa. Generalment els ballaires del ball dels Cercolets solen ésser joves, i en alguns indrets el ballaven infants. Duen un cèrcol de bota gros, obert per un punt, tot cobert de flors, de manera que no es veu res del cèrcol. | 08305-277 | Vilafranca del Penedès | És un ball gairebé exclusiu de contrades vinícoles, el seu origen radica en festes i cerimònies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular la construcció d'una bota, que els dansaires feien amb l'entreteixit de llurs cèrcols tots adornats de flors i pàmpols, demostració ben significativa de que es ballava cap el mes d'octubre, en el curs de la verema, quan encara tenen pàmpols els ceps. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73514 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-3 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). ' Ball de Diables', dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. | XVII-XX | Ball parlat de tradició religiosa que forma part del repertori d'entremesos de costum que simbolitza la lluita entre el Bé i el Mal. Els components del Ball de Diables estan encapçalats per Lucífer, acompanyat per la diablessa i una dotzena de diables més, de categories diferents i noms diversos: Alferes, Porrer, Borron, Llicenciat. Els timbalers són l'acompanyament musical; a més de la figura de l'Àngel, que és important en la representació del Quadre històric. El vestuari antic era de tela gruixuda d'amiant, en forma de vestits de granota. A partir de l'any 1968, són d'arpillera o sac, porten caputxa amb banyetes. A més de fer petar coets, carretons o sortidors i de representar el Quadre històric, conegut com Auto Sacramental, cada 31 d'agost, reciten els versos. Es tracta d'estrofes satíriques amb temes d'actualitat de la vida local i comarcal | 08305-279 | Casc antic | Existeixen uns versos, de l'apotecari Comelles, que recreen la processó commemorativa de la canonització de Sant Ramon de Penyafort, l'any 1601, i que parlen que cinc diablots acompanyaven el Drac. En els comptes de Festa Major de l'any 1755 se'ls anomena boribots o buribots. El llibre de l'Administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, dóna fe de la que podria ser la primera incorporació dels Diables, com a ball ja estructurat. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73498 | Ball de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XVII-XX | Segons Francesc de P. Bové, l'antiga àliga ja ballava al ritme de la seva tonada més característica, que donà peu a la cançó que es canta encara als menuts vilafranquins: '(...) i al donar la borrega la tonada pròpia, seguien tots plegats son ritme donant alternats a cada compàs, tres passos ben marcats a terra, l'un compàs enrere i l'altre endavant i així successivament. D'aquí ve unes lletres que aplicava la quitxalla a sa tonada i que deien l'una: Peret que en balla l'àliga Davant de l'hospital, Tres passos endarrere, Tres passos endavant Peret que en balles l'àliga Davant de l'hospital O bé l'altre: Son pare balla el Drag I ell ne balla l'àliga Son pare balla el Drag Davant de l'Hospital Tres passos endarrere, Tres passos endavant.' Si l'antiga àliga ballava al so de la manxa borrega, la que es va estrenar pel Corpus de 1926 ho fa al so del flabiol, segons explica el mateix autor al costat de la reproducció de les partitures, en les seves dues variants, de la tonada (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926). Actualment, l'àliga dansa al so de les gralles i els balls que executa són els tradicionals ball de l'àliga, ball de processó i el d'entrada a la plaça al so de la gralla i del tabal. Des que al 1988 es va començar a encarregar de l'àliga la colla actual, al repertori s'han incorporat balls més moguts, com ara la jota i el twist, que requereixen gran destresa de ball per part dels seus portadors i que fan les delícies dels qui en contemplen les evolucions. Els portadors actuals han dinamitzat el ball de l'àliga. A banda d'augmentar el repertori musical, han ampliat el nombre de membres de la colla actualment són una dotzena . El vestuari identificatiu: camisa ataronjada, armilla estampada a ratlles, color cru, mocador, faixa negra, pantalons marronosos i espardenyes. | 08305-271 | Casc antic | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es remunta a l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73516 | Ball de la Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-moixiganga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | Acte sacramental en el que es representen, bàsicament, escenes de la passió de Jesús, mitjançant passos i exercicis gimnàstics. Acostumen a escortar fins a l'altar sant Fèlix quan fa l'entrada a l'església i a les processons, va al davant. La moixiganga de Vilafranca era formada per una vintena d'homes, quatre nois i un nen. Normalment, l'encarregada de ballar-la era el gremi de paletes. En destaca el Cap de colla o Cristo. Vesteixen com antigament: barret blanc de copa baixa, amb cinta i escarapel·la vermella, camisa blanca, corbata negra, armilla blanca amb collet vermell, pantalons cenyits per sota el genoll, mitges i espardenyes blanques. Les gralles i el tabal acompanyen els balls. Es conserven fis a set versions de la melodia recollides per diferents investigadors locals. La música presenta diverses parts i comença amb la crida o introducció, quan els balladors es situen en dues fileres paral·leles, excepte el Cap de colla, que es posa al mig i al davant. Tot seguit van caminant en formació fins que les parelles es van creuant a una i altra banda, mentre aixequen el ciri si és de nit, o el dit assenyalant el cel si és de dia. A continuació els balladors prenen posició per fer el quadre. Els quadres habituals són els coneguts amb els noms: L'Oració a l'hort, l'Assotament, la Coronació, la Creu, la Figuereta, el Davallament de la Creu, la Palma del Martiri i el Pilar. | 08305-280 | Casc antic | Es documenta la Moixiganga al Penedès des de 1713. El 10 de novembre de l'any 1902, juntament amb el ball de pastorets i valencians, participà en el seguici de recepció del rei Carles IV. També participà en el jurament, l'any 1833, d'Isabel II. La darrera vegada que havia sortir a la Festa Major de Vilafranca fou a l'any 1916. Durant alguns anys posteriors van venir colles d'altres poblacions. La recuperació d'aquest ball, a Vilafranca, cal situar-la l'any 1985, gràcies a l'estudi de Xavier Bayer amb el respecte dels diversos aspectes del vestuari, la música i la coreografia tradicionals de cada un dels misteris, amb el complement del conegut amb el nom de Santa Maria, afegit l'any 1991. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73532 | Ball dels Malcasats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-malcasats | AA.VV (2003). Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX | Es tracta d'un exemple de ball parlat i es pot considerar una variant de l'antic ball de Dames i Vells. En aquest ball, sis parelles que representen tota l'escala social, pagès, cavaller, notari, mariner o americà, sabater i gitano amb les seves respectives mullers, passen per davant del Jutge o batlle, el Rector o Vicari i l'Agutzil per 'cantar-se les veritats'. Les danses que conformen el Ball dels malcasats s'anomenen: Ball del flirteig ( ball parat ), Ball del batlle i el festeig. La indumentària dels balladors és la següent: el cavaller porta pitet de camisa blanca, pantalon i armilla negre i americana; la Dama, porta vestit complet; el Gitano va amb pantalon i camisa negres; la gitana amb vestit complet; la pagesa porta una camisa, faldilla i xal, i el pagès, porta pantalon negre de pana escurçat, armilla de pana i camisa blanca; l'Americà, porta pantalon i americana clars i camisa blanca; la dama, un vestit complet; el Notari, va amb armilla, pantalon i americana negres i camisa blanca i la seva muller, porta un vestit complet; el Sabater, amb pantalon de pana i camisa de quadres; la seva muller, amb faldilla i camisa de quadres; el Batlle, porta una americana, armilla i pantalon negres i camisa blanca; l'Agutzil, porta pantalon i americana de guàrdia urbà i camisa blanca i el Vicari, sotana negre i camisa blanca de coll rodó. Per complements porten: el Cavaller, barret de copa i corbatí; el Gitano, mocadors (castanyoles); els Pagesos, barretina vermella, faixa vermella, xal i mitenes; els Americans, barret de panamà; els Notaris, bombi i corbatí; els Sabaters, davantals de pell i mocador (bota de vi); el Batlle, barret de copa, bastó i corbatí; l'Agutzil, gorra de Guàrdia i porra; i el Vicari, birret i rosari. Pel que fa al calçat, es tracta d'espardenyes de 7 vetes negres, excepte l'Agutzil que porta espardenyes blaves. | 08305-288 | Casc antic | Els anys 1857 i 1876 es va prohibir l'actuació d'aquest ball a la vila; segurament pel to dels parlaments. Després d'un període sense ser representat, es va recuperar l'any 1999 i s'hi va incorporar un ball de cercavila per tal de figurar a la processó. La recuperació de la coreografia correspon a Raimon Casals i Roser Blanch. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73532-foto-08305-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73532-foto-08305-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73402 | Barraca de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-malanit | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal. Entrada adintellada amb la porta metàl·lica. Per sobre, hi ha una petita obertura en forma d'ull de bou. Les parets són de maons i arrebossades. El coronament de les façanes frontal (meridional) i posterior (septentrional) és amb rajoles disposades esglaonadament seguint la inclinació dels aiguavessants. Al costat hi ha un pou de secció circular. | 08305-222 | Les Clotes | 41.3539800,1.6843500 | 389945 | 4578888 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73402-foto-08305-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha un ametller. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73487 | Barraca de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-bobila-jane | XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal i porta una aresta de rajoles vidrades de color verd. S'observa una xemeneia en el vessant dret. Entrada adintellada amb decoració de rajoles a la part superior dels muntants i a la zona de la llinda. Per sobre, hi ha tres petites obertures rectangulars amb ampit de rajola i inclinat. Les parets són de maons i arrebossades. Una doble sanefa de rajoles amb motius geomètrics de color blau decora el coronament de les quatre façanes, per sota el ràfec, resseguint els vessants. Al costat hi ha una cisterna o dipòsit circular que agafa l'aigua de pou que sembla que està dins la barraca. Està envoltada d'una petita vinya amb ceps força vells. | 08305-265 | Bòbila Jané | 41.3556900,1.7076400 | 391896 | 4579049 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||
| 73482 | Barraca del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-dr-fleming | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal. Les parets són de maons i arrebossades. A la façana posterior hi ha una obertura circular amb decoració calada. Damunt la teulada hi ha un dipòsit de fibrociment. Al costat dret, conserva la maquinària de bombeig d'aigua. Al costat esquerre hi ha un petit annex de planta quadrangualr. Davant hi ha un pou amb la coberta a dues aigües. Al costat una bassa circular. Al costat hi ha una cisterna o dipòsit circular que agafa l'aigua de pou que sembla que està dins la barraca. Està envoltada d'una petita vinya amb ceps força vells. | 08305-262 | Carrer Dr. Fleming, s/n | 41.3441200,1.7071300 | 391834 | 4577765 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||||
| 73238 | Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-de-santa-maria | CIRICI, A. i GUMÍ, Jordi (1974). L'art gòtic català, segles XIII i XIV. Edicions 62 Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. PLANAS, Mossèn Josep (1935). Notes històriques de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Impremta Renaixensa. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII | Basílica d'una sola nau de planta rectangular (33'9 x 14'8 ), dividida en cinc trams coberts amb volta de creueria, amb capelles laterals entre els contraforts. Coberta de teules àrabs a dues aigües. L'absis és de planta poligonal de set panys i contraforts interiors; amb la coberta de teules a set aigües. Capella del Sagrament de planta i cúpula el·líptiques amb sagristia de dues plantes adossada. Trobem contraforts de cantonada amb torres octogonals i finestrals apuntats a cada pany i coberta de pavelló Campanar de cinc pisos coberts amb voltes nervades i escala de cargol. Agulla superior de dues plantes amb coberta de pavelló i campanes. Després de la reforma de 1903, la façana principal, exceptuant detalls, va quedar com el projecte del segle XV. El portal és atrompetat i té un sòcol amb arcuació cega ornamental. Sobre d'aquest hi ha fornícules, a banda i banda, amb els corresponents dosserets, amb unes escultures sobre pedestals que representen Sant Antoni de Pàdua, Sant Pau apòstol, Sant Lluc evangelista i el profete Jeremies. Són obra de l'escultor Atxé. Al timpà, hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu, esculpida per Alentorn. La part superior consta de muntants i arquivoltes, amb bordons, coronada per un gablet triangular. Entre aquest i l'arc, hi ha esculpida la figura del Pare Etern. Als angles del gablet, hi trobem figures d'àngels. Al frontal superior, destaca la rosassa de vidres de colors. Al damunt, hi ha l'escut de la vila esculpit. La façana acaba amb una decoració d'arquets cecs i a la part central, hi ha una creu de pedra. Queda flanquejada per dues torres acabades amb sengles campanars octogonals de coberta piramidal. Hi ha una entrada lateral, per la plaça de Santa Maria, coneguda antigament com portal dels capellans. És de tradició romànica i es data a finals del segle XIII. És de ventall semicircular, enriquida per set arquivoltes, que descansen sobre columnes provistes d'escultures de fullaraca i bestiari. Destaca en el centre superior una petita escultura d'un àngel de mig cos. A les tres dovelles centrals hi ha pintada la crucifixió de Crist amb la Mare de Déu i el sol a la dreta i sant Joan i la lluna a l'esquerra. Sota les arcades es veuen personatges amb orles, possiblement siguin els apòstols. Foren descobertes l'any 1973. La cripta està per sota el presbiteri, que resta per sobre del nivell general del temple. Antigament s'hi accedia per una escalinata frontal. Consta de dues voltes de carreus, de les que destaquen dues claus de volta de contorn rodó, una d'elles amb el tema de la resurrecció, on Crist està disposat triomfant sobre la tomba amb una creu a la mà i amb l'altra alçada, amb el cos parcialment cobert per una toga subjectada amb sivella. Dos soldats amb armadura a cada costat. A l'altra, el tema representat és una Pietat. La primera volta té dos arcs d'intersecció. La segona està rebaixada i sostinguda per vuit arcs radials. L'orgue està situat al costat de l'epístola. | 08305-145 | Plaça de Jaume I, s/n | Obra plantejada en el segle XIII; la primera pedra es va posar l'any 1285 i la consagració es va fer l'any 1484. L'any 1558 es comencen les obres de la cripta que finalitzen l'any 1561. En aixecar el paviment del presbiteri per fer la cripta, es va trobar una caixeta de bronze amb relíquies de Sant Jaume Apòstol, Sant Llorenç màrtir i Sant Francesc. La importància parroquial i el seu continuat creixement fa que hi hagi reformes a cada segle. A principis del segle XVI, s'acaba la portalada de la façana principal amb una llotja d'estil renaixentista. L'any 1561 es construí la cripta que era anomenada capella fonda. El fet més destacat del segle XVIII, és l'enfonsament de la volta, l'any 1753. Les obres de reconstrucció van durar fins l'any 1760 i el principal mestre d'obres fou Marc Trius de Vilafranca. A partir de 1871, s'inicien una sèrie de reformes per tal de recuperar l'aspecte gòtic de l'edifici, que les modificacions dels segles anteriors havien anat camuflant. El projecte de restauració s'encarregà a l'arquitecte Francisco P. de Villar. L'any 1903 es reconstrueix la façana principal i es substitueix la llotja renaixentista per una portada d'estil gòtic, seguint l'estil del basament original, del segle XV. L'any 1920 aconsegueix la dignitat basilical del papa Benet XV. El 6 d'octubre de l'any 1934 fou incendiada, causant diversos danys. La reconstrucció fou subvencionada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació, qui envià l'arquitecte Jeroni Martorell. La façana, a imitació del segle XVI fou dissenyada per Josep Brugal, que es va fer càrrec de la direcció a partir de l'any 1942. | 41.3470300,1.6973100 | 391017 | 4578100 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73257 | Bosc Moi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-moi | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. RAURET, A.Ma. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memoria presentada por la obtencion del grado de Licenciada, Universidad de Barcelona, 1963, pàg. 339. | IX-VII aC | mig escapçat | A l'indret on s'emplaçava antigament el Bosc del Comte Moi, aparegué una sitja al construir-s'hi la nova carretera cap a Moja. Les obres seccionaren uns 25 cm aproximadament de les parets de la sitja, excavada en un subsòl de margues carbonatades. La seva morfologia era semiesfèrica amb un diàmetre d'1'80 m i una alçada de 0'80 m, sota una capa de 0'87 m de terra fèrtil. Es diferenciaven dos nivells estratigràfics: -Un amb terra i pedres d'un possible enderroc de l'època. -Un altre inferior amb cendres, carbons i la majoria del material ceràmic. Van extreure restes d'ossos d'au, fragments de molí de granet, fragments de ceràmica a mà amb acanalats o cordons, algunes superfícies polides, bases planes i vores bisellades, i algun fragment de punxó d' os. | 08305-157 | A ponent del terme municipal | Excavat per Pere Giró i Josep Masachs de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en l'any 1947. | 41.3392100,1.6941500 | 390740 | 4577236 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la sitja excavada l'any 1987, al davant de l'Escola Cristòfor Mestre, dins de la zona de l'antic Bosc del Comte Moi. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73305 | Bòbila Majem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-majem | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .226. ANÒNIM (1944). Fases históricas del Panadés. Prehistòria. Edad del hierro (Cultuira Hallstática). Vilafranca núm. 119 4 de març de 1944, pàg. 2. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 204 i 205. GRIVÉ, Martí (1935). 'Restes hallstàtiques a Vilafranca', dins el Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca n.43, juliol - agost de 1935. pàg.130. | IX-VII aC | destruït | Jaciment arqueològic adscrit als camps d'urnes. Fou destruït pels obrers que treballaven a l'obra. Però, en Martí Grivé va poder documentar, gràcies a la informació aportada pel propietari, Sr. Joan Majem, diverses estructures i restes materials sobre el terreny argilós (tortorà). Es tracta d'enterraments circulars fetes de pedres irregulars de petit tamany, encerclant urnes cineràries, també es van trobar restes humanes (ossos), material ceràmic i un fragment de penjoll. | 08305-181 | Carrer del Sol, 28-30 | L'any 1935 es van descobrir casualment una sèrie d'urnes cineràries envoltades per cercles de pedres, foren destruïdes pels obrers que hi treballaven. | 41.3462200,1.7042000 | 391592 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal diferenciar aquesta bòbila de Majem d'un altre té el mateix nom però forma part del complex romà de 'Els Cirerers/Bòbiles de Majem i Sogas'. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73309 | Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'La Ermita de Santa Digna y su probable situación', dins Panadés, any XXVIII. núm. 856, 12 d'abril 1958, pàg.1 | V-XIV | fora de context o molt malmeses | En un camp situat al davant de la masia de Ca l'Arnabat, van aparèixer varies sepultures formades per lloses planes i un llit de còdols. Els materials es varen localitzar fora de context després de remonicions agrícoles. Es va documentar una ceràmica estampillada paleocristiana, tègules i ossos humans. Al costat mateix dels enterraments s'obriren unes cales amb la intenció de localitzar l'antiga ermita de Santa Digna. Varen aparèixer dos murs paral·lels de 5 m i 3,60 m de llargada respectivament. Entre els materials recuperats hi ha fragments de tègula i ceràmica gris medieval. S'atribueixen aquestes restes als fonaments de l'esmentat edifici religiós. | 08305-183 | Santa Digna | En Pere Giró i col·laboradors del museu de Vilafranca van fer-hi prospeccions a l'abril de l'any 1958. L'any 2001 es va realitzar una altra prospecció arqueològica amb motiu de la remodelació de la sortida 29 de l'AP-7, al voltant de la masia de Ca l'Arnabat. Fou dirigida per Mª Bruna Álvarez Mora, de l'empresa Tríade. Durant aquests treballs no es va trobar cap estructura arqueològica ni cap resta de cap interès a excepció d'alguns fragments ceràmics d'època moderna. | 41.3317700,1.7066500 | 391773 | 4576395 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|83|84|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73595 | Caixa Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-manresa | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular; consta de planta baixa i tres pisos. La façana principal està composada simètricament sobre tres eixos verticals, exceptuant la planta baixa. Trobem, a la planta baixa, el portal d'accés en el lateral esquerre, d'arc rebaixat, al costat dues finestres adintellades. A la planta principal, destaca un balcó corregut de tres obertures adintellades amb l'emmarcament de pedra i porticons de llibret. Tant la segona com la tercera planta, tenen tres balcons d'obertura única, també adintellades i amb el mateix emmarcament que les obertures del primer pis. Tots els balcons tenen mènsules de sustentació i les reixes són de ferro forjat. El parament de la planta baixa és fet de pedra i la resta llis. El coronament està fet amb una cornisa dentellada i té bandes, de pedra a modus de sòcol, de separació entre els diferents pisos. | 08305-338 | Carrer de la Palma, 37 | 41.3455200,1.6996400 | 391210 | 4577930 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73595-foto-08305-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73595-foto-08305-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73595-foto-08305-338-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73461 | Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batlle-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta sensiblement rectangular. Consta de planta baixa, pis principal i golfes. La coberta de teula àrab de dues aigües i terrat posterior a la crugia lateral. Torratxa central de coberta plana i obertures laterals adintellades. Façana principal de composició simètrica sobre eixos verticals. La planta baixa té un portal d'arc rebaixat flanquejat a la base per guarda-rodes. A la planta principal hi ha quatre balcons adintellats i emmarcats en pedra. A les golfes hi ha quatre finestres adintellades predominant la dimensió horitzontal. Coronament amb ràfec i tortugada. | 08305-251 | Carrer de Sant Joan, 8 | Els orígens de la casa es remunten al segle XVII o XVIII, però durant el segle XIX patí importants reformes que en modificaren l'aspecte. | 41.3456100,1.6991200 | 391166 | 4577940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73461-foto-08305-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73461-foto-08305-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73461-foto-08305-251-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73150 | Cal Figarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-figarot | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal de composició simètrica amb dos portals d'arc rebaixat a la planta baixa. A la planta pis, destaca una balconada amb cinc obertures adintellades emmarcades amb arcs ogivals amb quadrifoli al mig. En el coronament hi ha un seguit d'obertures simulades de forma esglaonada; en el centre hi ha una finestra geminada amb trencaaigües i cornisa superior. La barana del balcó és de ferro forjat amb carteles. | 08305-57 | Carrer del General Prim, 11 | L'any 1889 es presenta una sol·licitud d'obres per la construcció d'una casa per en Joan Via i Raventós segons projecte d'August Font i Carreras. L'any 1984 es fan obres de restauració i adaptació per a Casal dels Castellers de Vilafranca segons projecte de l'arquitecte Pere Rovira i Cusiné. | 41.3457500,1.6965600 | 390952 | 4577959 | 1889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73150-foto-08305-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | També coneguda com casa Maria Via i Raventós. | 98|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||
| 73180 | Cal Gomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-goma | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès (2ª ed.). GÜELL i BARCELÓ, Manuel (1985). 'La biblioteca popular Torras i Bages (1934-1984)', dins Quaderns d'aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Comissió de Cultura. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. SABATÉ i MILL, Antoni (1949). Torras i Bages en la Vilafranca ochocentista. Vilafranca del Penedès. | XV-XIX | Casa d'origen gòtic que fa cantonada de planta quadrangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a tres aigües i petit terrat a la vessant posterior. A la planta baixa hi ha arqueries apuntades de pedra i en el vestíbul les arqueries són rebaixades. Façana principal de pedra amb dues obertures, una amb arc carpanell i l'altra amb arc renbaixat. Entre aquestes dues obertures, trobem dues finestres adintellades. A la planta pis, hi ha tres balcons. A les golfes hi ha una galeria de nou arcades rebaixades que descansen sobre columnes i capitells de pedra. El coronament és amb barbacana. De la façana lateral, destaca una finestra coronella de tres arcades al carrer de Ferran i alguna obertura tapiada. | 08305-87 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73180-foto-08305-87-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té una colònia d'orenetes cua blanca, de 39 nius a la façana del carrer Ferran sota el ràfec de la teulada. | 94|116|93|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73200 | Cal Jané i Alegret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jane-i-alegret | BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres que fa cantonada, de planta rectangular amb xanfrà arrodonit. Consta de planta semisoterrada, planta baixa sobreaixecada i tres plantes pis, la darrera de les quals és una ampliació dels anys 60. La coberta és plana de la que sobresurt la caixa de l'ascensor. Façana principal composada en cantonada en la que es troba una gran tribuna a la primera planta, amb balcó superior. A la planta baixa, els portals són adintellats molt transformats. A la primera planta ens trobem balcons d'arc rebaixat i llosa i baranes bombades. A la segona planta hi veiem un balcó d'arc rebaixat i una galeria de balcons seguits d'arc trebolat. En el coronament hi ha obertures en forma d'ull de bou, la cornisa és ondulada. A sota els balcons hi ha ornamentació floral amb claus d'arc i tribuna | 08305-107 | Carrer de la Cort, 28 | L'any 1909 es construeix aquesta casa segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch, propietat de Josep Jané i Alegret. A la dècada dels anys 60 s'hi afegeix una planta damunt del coronament de la façana existent. | 41.3460300,1.6975800 | 391038 | 4577989 | 1909 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73200-foto-08305-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73200-foto-08305-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73200-foto-08305-107-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||
| 73587 | Cal Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noia-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües. Façana principal composada simètricament. La planta baixa ha patit transformacions recents. Als anys vuitanta hi havia una finestreta central i dues grans entrades adintellades laterals. Ara veiem tres entrades d'arc rebaixat de marcs metàl·lics. A la primera planta, centrada, hi ha una finestra coronel·la historiada i dos balcons d'obertura única adintellada laterals. Totes aquestes obertures tenen trencaaigües, amb relleus zoomorfs als extrems i terminació conopial central. A la segona planta, destaca una galeria de cinc obertures cegues i dues obertures laterals. Parament llis coronat amb ràfec discontinu. | 08305-330 | Carrer de la Font, 15 | Cal buscar els seus orígens entre els segles XVII i XVIII, tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions del segle XIX. | 41.3472200,1.6991700 | 391173 | 4578119 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73587-foto-08305-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73587-foto-08305-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73587-foto-08305-330-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73445 | Cal Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-posas | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935). 'Una guía artística y monumental de Vilafranca del Penedès', dins Quaderns il·lustrats. Impremta Esteve. Vilafranca del Penedès, agost de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Edifici entre mitgeres que fa cantonada amb pati posterior. És de planta irregular fent una corba a la façana que consta d'un cos central de planta semisoterrani, planta baixa aixecada, dos pisos i golfes i amb un pis menys a la façana posterior, i dos cossos laterals de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües a diferent nivell i els careners paral·lels a la façana. Façana principal composada a partir de sis eixos verticals. La porta principal és d'arc rebaixat, amb escut centrat, i les secundàries, una adintellada i l'altra amb un arc de mig punt. A les plantes pis hi ha balcons amb obertura adintellada i d'arc rebaixat i finestres adintellades. A les golfes hi ha ulls de bou el·líptics, un d'ells transformat en balcó. Façana lateral amb balcó d'obertura d'arc rebaixat i finestres adintellades El coronament de la façana és amb ràfec de maó i tortugada | 08305-243 | Plaça de l'Oli, 2-4 | 41.3479100,1.6962600 | 390931 | 4578199 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73445-foto-08305-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73445-foto-08305-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73445-foto-08305-243-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||||
| 73367 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-0 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. POYO CREIXENT, Antoni (1990) 'La torre Dela', dins La Fura. Informatiu de l'Alt i Baix Penedès. Vilafranca, núm. 395, 26 de gener - 1 de febrer de 1990. pp, 7-9. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici | Dins del recinte murallat del segle XIV, en un dels carrers d'accés a la vila pel portal de Nostra Senyora de la Verge Maria o de Barcelona, s'enderrocà a finals de la tardor de 1989 l'edifici del solar número 20 del carrer de la Parellada. L'aficionat local, Sr. Antoni Poyo i Creixent antic col·laborador de la secció d'arqueologia del museu es posà en contacte amb el servei d'arqueologia, el qual envià una arqueòloga (Marina Miquel) per estudiar-ho. L'enderroc de l'edifici havia implicat l'entrada de màquines excavadores, rebaixant el sòl 1,5 m per sota dels fonaments de l'edifici, quedant totalment al descobert el parament de carreus baix medieval. Fruit de les nostres observacions de camp identificarem diferents estructures i fases. -cos rectangular de 8,75 m de llargada, a la meitat de la paret mitjanera de llevant, construït amb carreu en els angles i les parts laterals (que sobresurten 1,15 m). Les mides dels blocs escairats són bastant regulars 58/38 de llargada x 43 d'alçada. Se'n conserven unes 25 filades de carreus d'alçada, més o menys uns 9 m, disposats directament sobre el terreny natural. A uns 6 m d'alçada en l'angle esquerra, s'observa l'arrencada d'una arcada que s'obria perpendicularment al cos quadrangular, i que segurament adornava una porta o arc mitjancer d'una sala. A més, en la paret encara es pot veure la empremta del nivell d'ús. -a la dreta d'aquest cos central trobem un parament de blocs irregulars barrejats amb totxo del segle XIX, sobre una arcada de la que es poden veure 11 blocs. Aquest arc queda cegat per totxanes i terra fruit d'alguna remodelació o edificació moderna. -per la banda esquerra del cos, s'identifiquen unes quantes filades (6 clares) de carreus tocant a l'angle esquerra del cos sobresortint, amb una llargada màxima de tres carreus. Al costat vindria altra vegada un parament de blocs irregulars igual que en el cos central fins trobar la part superior d'un arc d'aparell de llibre (datable del segle XVIII-XIX). En quan al material recollit només poden parlar de ceràmica del segle XIX i algun fragment de càntir de Vilafranca. | 08305-204 | Carrer de la Parellada, 20 | Excavacions realitzades els mesos de novembre i desembre de l'any 1989. | 41.3464700,1.6992500 | 391179 | 4578036 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | ||||||||
| 73301 | Camp Cinzano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-cinzano | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1954). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. XV-XVI (1953-54), pp.327-333. GIRÓ ROMEU, Pere (1960).'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés', dins Memorias de los Museos Arqueológicos, vols. XVI-XVIII (1955-57). Madrid pàg. 234. MASACHS, Josep Mª. (1973). 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actas XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. MUÑOZ AMABILIA, Anna M. (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals n. 9, pp.111-115. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV. pp. 51-52. | destruït | Van aparèixer 3 estructures funeràries i un fons de cabana. Els sepulcres estaven coberts per lloses i tenien ceràmica feta a mà, en una d'elles es va trobar una punta de fletxa. | 08305-179 | Travessera de Vilafranca del Penedès N-340a | L'any 1951, es van fer les obres d'un rebaix d'un terreny per instal·lar-hi una factoria de la casa CINZANO SA. Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona, va decidir fer-ne un seguiment, basant-se Seguiments de les obres de setembre a desembre de 1951, per part de Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona. | 41.3475900,1.7069100 | 391821 | 4578151 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73269 | Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-gran | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Noticiario arqueológico. Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 253-254. GRIVÉ, Martí (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol. II, setembre -octubre de 1930, pàg. 138. MONFORT SALIONS, J. (1972). Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp.231-232. | troballes aïllades | Les primeres troballes fetes del propietari foren estudiades per M.Grivé i es tracta de: - Una destral-bifaç de sílex melat. - Una punta de sílex (o quarsita?) amb retocs en ambdues cares. - Un gratador de sílex. - Un percutor de quarsita, de secció piramidal. Anys després fou localitzada una destral polimentada fragmentada (segons referència en Grivé sobre porfirita). El conjunt lític sembla ser prou característic: d'una banda la industria en sílex i quarsita de cronologia paleolítica (Paleolític Mitjà, tipus Axeulià?), i d'altra el polimentat d'un període més indefinit (neo-neolític?). | 08305-163 | Les Clotes | Els anys 20 del segle passat, el propietari realitzà prospeccions. Algunes troballes aïllades de J.A Olivella Ribera s'entregaren a M. Grivé. | 41.3510600,1.6943500 | 390776 | 4578552 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|79|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 | |||||||||
| 73261 | Camp de Fèlix Balañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-felix-balana | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d'octubre de 1952). Inèdit. | II-I aC | estructures destruïdes | Es tracta de diferents sitges d'època ibero-romana trobades l'any 1952 en realitzar uns treballs agrícoles. Els materials bàsicament són romans i ibèrics: tègules, àmfores, peces de teler i alguns fragments de ceràmica a torn (àmfora i un broc). El pagès que treballava la vinya destruí les estructures, podent-se recollir només el material que quedava escampat pel sòl. | 08305-159 | Al nord-est del terme municipal | Troballa de l'any 1952. | 41.3533900,1.7160600 | 392596 | 4578783 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-22 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 195,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.