Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73194 | Font dels alls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-alls | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Font central de quatre costats que consta de pedestal de secció quadrada amb petits contraforts esglaonats que surten de cada aresta. D'un costat, sobresurt una pica semicircular amb peu de radi diferent i amb una carassa amb aixeta. A la part posterior hi ha una carassa sola. Per damunt del pedestal, s'aixeca una columna prismàtica de secció quadrada amb estries a les cares i cornisa de permòduls. Un fanal de ferro forjat corona el conjunt. Adossat a tres cares del pedestal hi ha un abeurador semicircular. | 08305-101 | Rambla de Sant Francesc / Carrer de la Cort | Segons Rosselló (1986), la font es va construir en la mateixa època que la Font de Sant Joan (65)., l'any 1866. Inicialment es situa davant les antigues Casernes (avui desaparegudes). Però a l'any 1890, per novembre, s'instal·la a la Rambla Sant Francesc. A la part posterior de la font se l'hi afegeix un abeurador, que substituïa al que hi havia hagut a la cantonada del carrer de les Mosques (avui Consellers) amb la Rambla de Sant Francesc. | 41.3456200,1.6973500 | 391018 | 4577944 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73194-foto-08305-101-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73195 | Rambla de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla-de-sant-francesc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XIX | Rambla delimitada pel carrer de Nostra Senyora i l'avinguda Tarragona, al sud; pel carrer Sant pere i el carrer de la Cort, al nord. Està dividida en tres parts: dos laterals per al trànsit rodat i la central, peatonal, amb quatre fileres de platans. A l'extrem nord, hi trobem la Font del Alls (101) i a l'extrem sud, el monument a Milà i Fontanals (100). Els edificis que limiten la rambla de sant Francesc són entre mitgeres, generalment de planta baixa i dos o tres pisos. En destaquen el Col·legi de Sant Josep (47), el Casino (51), La Fonda (320), Casa Serdà (48) o Casa Torner i Güell (52). | 08305-102 | Rambla de Sant Francesc | Es va construir arran de l'antiga muralla medieval, en ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar la urbanització del passeig, a partir de l'any 1823. Aquesta zona d'eixample vuitcentista inicialment va ser ocupada per cases de pisos de lloguer. | 41.3451800,1.6980400 | 391075 | 4577894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73195-foto-08305-102-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73196 | Plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-constitucio | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga plaça del blat, d'origen gòtic però formada en el segle XIX en el seu aspecte vigent. Està porticada per dos costats i és la continuació del carrer de La Parellada que connecta amb la plaça de l'Oli a l'altre extrem. Les cases són, generalment, de planta baixa i tres pisos. Algunes cases, tenen els pòrtic més alts. Això permet entresols amb obertures exteriors. En general, però, els baixos són reduïts. Les plantes pis, carreguen sobre les pilastres que formen els porxos. | 08305-103 | Plaça de la Constitució | L'any 1878 es va procedir a l'alineació de les façanes de la casa, número 2 del carrer de la Cort i les números 1,3,5 i 7 de la plaça de la Constitució. El projecte, datat l'any 1878, va ser realitzat per Josep Inglada. | 41.3473500,1.6977400 | 391054 | 4578135 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73196-foto-08305-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix popularment com 'Les voltes'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73197 | Plaça de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-joan | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XIX | Plaça rectangular que comunica el carrer Sant Joan, al sud-est, amb la plaça de la Vila, al nord. S'organitza en forma de rambla, amb una zona pavimentada al bell mig, delimitada per plataners i un vial a cada banda. Al mig hi ha una font. A la banda nord hi ha la façana meridional de l'església de Sant Joan i a la banda sud i est està delimitada per construccions i un porxo columnat en forma de 'L' que va des del carrer Sant Joan fins el carrer dels Consellers. Les cases consten de planta baixa, actualment dedicada a comerços i serveis, entresolat i dues plantes. La façana està composada per un porxo amb arcades de mig punt sobre pilars de secció quadrada que correspon a planta baixa i entresolat i de dues plantes pis ordenades amb balcons i finestres que s'alternen. S'hi fa un mercat diari de fruita i verdura. | 08305-104 | Plaça de Sant Joan | Aquest espai es forma l'any 1845 per les lleis desamortitzadores que permeten l'enderroc de l'edifici de la Comanda de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan. L'església de Sant Joan es va salvar per la defensa que en va fer Pau Milà i Fontanals. Primer es construeix l'ala major i l'any 1866, l'ala menor. | 41.3461200,1.6984900 | 391114 | 4577998 | 1866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73197-foto-08305-104-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com Plaça de la Verdura o de les Cols. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73198 | Fanals del carrer Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-del-carrer-santa-maria | <p>BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. BRUGAL i FORTUNY, Josep (1984). 'Els artesans vilafranquins que he conegut', dins Casal, abril-juny de 1984. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Tres fanals de ferro forjat, de secció circular amb llum central. La decoració perimetral està feta amb motius florals acabats en dos portalàmpades laterals i un llaç superior. Els vidres són de colors i estan emplomats i decorats amb escuts i motius florals. Porten dues cadenes de sustentació. Estan situats als extrems i al centre del carrer de Santa Maria.</p> | 08305-105 | Carrer de Santa Maria | <p>Es desconeix el dissenyador dels fanals, però es van fer en el taller del serraller Melcior Baltà i Capdevila.</p> | 41.3467200,1.6977100 | 391050 | 4578065 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73198-foto-08305-105-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | BCIL | 2025-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Melcior Baltà i Capdevila | 105|98 | 51 | 2.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||
| 73199 | Cases de comparet del carrer del Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-del-casal | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Conjunt de cases entremitjeres realitzades a partir d'un mateix model constructiu que li dóna unitat al conjunt. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi trobem el portal d'accés amb arc rebaixat. És més ample i alt que un simple portal d'entrada ja que hi entraria el carro. Les portes que es conserven originals (núm. 12), tenen una porteta més petita retallada a la porta gran. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única adintellada. Les obertures estan emmarcades amb pedra treballada i els paraments són llisos. En l'actualitat, les cases corresponents als números 8 i 10 són elrestaurant Can Ton. El número 6 és doble i ha sofert transformacions en els portals, mantenint l'estructura original. Les cases dels números 14 i 16, són més amples i han patit transformacions posteruiors, en especial la del número 16. | 08305-106 | Carrer del Casal, 6, 8, 10, 12, 14 i 16 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3441500,1.7006300 | 391290 | 4577776 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73199-foto-08305-106-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73200 | Cal Jané i Alegret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jane-i-alegret | BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres que fa cantonada, de planta rectangular amb xanfrà arrodonit. Consta de planta semisoterrada, planta baixa sobreaixecada i tres plantes pis, la darrera de les quals és una ampliació dels anys 60. La coberta és plana de la que sobresurt la caixa de l'ascensor. Façana principal composada en cantonada en la que es troba una gran tribuna a la primera planta, amb balcó superior. A la planta baixa, els portals són adintellats molt transformats. A la primera planta ens trobem balcons d'arc rebaixat i llosa i baranes bombades. A la segona planta hi veiem un balcó d'arc rebaixat i una galeria de balcons seguits d'arc trebolat. En el coronament hi ha obertures en forma d'ull de bou, la cornisa és ondulada. A sota els balcons hi ha ornamentació floral amb claus d'arc i tribuna | 08305-107 | Carrer de la Cort, 28 | L'any 1909 es construeix aquesta casa segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch, propietat de Josep Jané i Alegret. A la dècada dels anys 60 s'hi afegeix una planta damunt del coronament de la façana existent. | 41.3460300,1.6975800 | 391038 | 4577989 | 1909 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73200-foto-08305-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73200-foto-08305-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73200-foto-08305-107-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73201 | Estació de ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Edifici a quatre vents destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta allargada, formada per un cos central de planta baixa i dos pisos i dos cossos laterals que consten de planta baixa i pis. Coberta plana formant terrat. Destaca una marquesina al llarg de la façana que dóna a la via, sustentada per carteles metàl·liques de gelosia. Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals, amb el cos central i els testers sobresortint d el'alineació. Totes les obertures estan adintellades emmarcades amb un regruix que forma un arc rebaixat, a excepció de les obertures del cos central i dels extrems de la planta baixa, que són d'arc de mig punt. Estucat simulant maons i bandes cantoneres remarcades. El coronament és amb cornisa i barana de terrat massissa, A la part central hi ha un motiu ornamental. | 08305-108 | Plaça de l'Estació, s/n | L'any 1865 s'inaugura el ferrocarril amb una estació provisional. L'any 1892 es fan obres de restauració de les dependències de l'antiga estació; fins que s'inaugura l'actual estació a l'any 1911. | 41.3447800,1.7031700 | 391504 | 4577843 | 1911 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73201-foto-08305-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73201-foto-08305-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73201-foto-08305-108-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73202 | Casa Serra i Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serra-i-corominas | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular en el cos central i dos cossos laterals adossats. Cos principal de tres crugies perpendiculars a la façana, consta de planta baixa i dos pisos. Coberta de teules àrabs a quatre aigües amb claraboia central situada sobre la caixa d'escala. Façana principal de composició simètrica composada sobre cinc eixos verticals. Tres portals adintellats a la planta baixa. En el primer pis, trobem tres balcons d'obertura única d'arc rebaixat coronats amb frontó circular, el central decorat amb escut. En els laterals, galeria adintellada amb frontó triangular franquejat per columnes amb capitell i amb baranes de balcó de balustres. A la planta superior hi ha tres balcons d'obertura única i d'arc rebaixat coronats per frontons triangulars. Coronament amb tres obertures rectangulars a sotacoberta, cornisa i frontó triangular centrat. El parament està fet a base de bandes horitzonatsls i pilastres amb capitells separant els cinc eixos verticals. | 08305-109 | Plaça de l'Estació, 5 | L'any 1891 es fa la sol·licitud d'obres per una casa per en Joan Serra i Corominas, segons projecte de l'arquitecte Antoni Vila i Palmés. | 41.3448400,1.7027100 | 391465 | 4577850 | 1891 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73202-foto-08305-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73202-foto-08305-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73202-foto-08305-109-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Palmés | Sabem per fotografies antigues, que el cos de l'esquerra tenia una galeria porticada lateral que deu haver quedat tapada pel bloc de pisos que es veu en l'actualitat. Si la simetria era completa, el cos de la dreta també podria haver tingut una galeria. | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||
| 73203 | Palau del Marquès d'Alfarràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-del-marques-dalfarras | BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). LLORENS i JORDANA, Rodolf (1984). L'hegemonia vilafranquina en l'hegemonia catalana. Ajuntament de Vilafranca. Comissió de cultura. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Casa - palau que fa cantonada, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrani, planta baixa, entresol i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a diverses aigües. Hi ha un gran pati central de planta quadrada amb portals adintellats a la planta baixa, balcons a l'entresòl i primera planta i finestres a la segona planta. El vestíbul està cobert per una volta de canó sobre arcs torals de pedra. Façana principal formada sobre quatre eixos verticals. A la planta baixa, destaca el portal d'accés amb arc rebaixat amb esplandit que l'emmarca i tres balcons de poca volada que fan joc amb sengles finestres. A la planta pis, destaquen quatre balcons d'obertura única i adintellada emmarcats amb pedra. A la segona planta hi ha quatre finestres quadrades. El coronament és amb dentellons, cornisa i parament llis. També destaquen d'aquesta façana el sòcol, alguns escuts i parament de bandes horitzontals. A la façana del carrer Marquès d'Alfarràs destaquen una sèrie d'obertures adintellades colocades simètricament. El coronament és idèntic a la façana principal. Un dels escuts de la façana és el del Marquès d'Alfarràs, ubicat sobre el portal d'entrada. Al costat, i més gran, trobem l'escut del Bisbe Morgadas | 08305-110 | Carrer de Ferran, 1 | Es desconeix la data de la seva construcció, però sí que a l'any 1802 s'hi estatjà el rei Ferran VII. L'any 1886 s'hi instal·la un col·legi portat per seglars, però tres anys més tard se'n fa càrrec la Consagració del Fills de la Sagrada Família, que tenien llogat l'edifici del seu propietari, el marquès d'Alfarràs. L'any 1899 consta com a nou propietari de l'edifici el bisbe Morgadas. L'any 1926 s'hi celebra la primera Exposició d'Arts del Penedès. A mitjans dels anys 70, es reforma la capella del col·legi, segons projecte de l'arquitecte J. Brugal i Fortuny. | 41.3472600,1.6956100 | 390875 | 4578128 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73203-foto-08305-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73203-foto-08305-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73203-foto-08305-110-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73204 | Casa Silvio Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-silvio-salvador | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un cos principal que consta de planta baixa sobreaixecada, planta pis i golfes; i per un cos de galeria acristallada a planta baixa i planta pis amb terrat superior. Coberta del cos principal a tres aigües de la que sobresurt una torratxa situada sobre l'escala i adossada a la mitgera. Façana principal de composició asimètrica amb dos paraments diferenciats: el del cos principal i el del cos de la galeria. El primer emmarcat amb cantoneres simulades. A la planta baixa, trobem la portalada principal desplaçada a la dreta, d'arc rebaixat i dues finestres, també d'arc rebaixat. A la primera planta hi ha dos balcons d'una obertura d'arc rebaixat, un més llarg que l'altre. Finalment, a les golfes destaquen set finestres seguides adintellades. El parament de la façana corresponent a la planta baixa és llis, el de la planta principal i golfes amb maó vist; el coronament és amb cornisa i parament massís. La façana del cos de galeria és amb finestres adinetllades a la planta baixa i tribuna de ferro i vidre a la planta superior. | 08305-111 | Avinguda de Tarragona, 24-26 | 41.3436600,1.6972600 | 391007 | 4577726 | 1906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73204-foto-08305-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També coneguda com casa Vídua Just. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73205 | La Fassina Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-just | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Tres naus de planta rectangular i paral·leles amb la coberta de voltes bufades de maó pla amb lluernes superiors coronades amb el mateix tipus de volta. A les façanes es remarquen els pòrtics, que suporten la coberta. Ha estat adaptada a les necessitats actuals i les naus s'han dividit en planta baixa i planta pis. En tot el perímetre hi ha una tanca d'obra que encercla les naus, deixant espais entre nau i nau. | 08305-112 | Avinguda de Catalunya, s/n | Antiga fàbrica d'alcohol de Josep Just. | 41.3492400,1.6889600 | 390322 | 4578356 | 1941 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Miró i Guibernau | 98|102 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73207 | Casa Badia i Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-badia-i-vives | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | Edifici entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La composició de la façana principal està composada simètricament a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa, trobem centrat la porta d'entrada als pisos superiors i als costat dos portals laterals destinats a aparadors. Totes aquestes obertures són d'arc rebaixat. A la planta principal hi ha un balcó corregut de tres obertures adintellades. A sobre el dintell hi ha decoracions en relleu. A la segona planta hi ha tres finestres adintellades, emmarcades per dobles columnes cegues amb decoració en el fust de relleus en espiral, a modus de columna salomònica; el capitell és de tipus corinti. El parament és llis separant els pisos amb cornises. | 08305-114 | Avinguda de Tarragona, 72 | 41.3424200,1.6956700 | 390872 | 4577591 | 1914 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73207-foto-08305-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73207-foto-08305-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73207-foto-08305-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | Se li ha afegit un pis desvinculat estilísticament de la resta. | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73208 | Casa Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marcet | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular compost d'un cos principal central i dos cossos laterals adossats a les mitgeres. Cos principal format per tres crugies amb planta baixa, dos pisos i golfes; coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, de la que sobresurt una torratxa. Façana principal composada simètricament a partir de tres eixos verticals amb portal d'arc rebaixat central i dues finestres adintellades a la planta baixa. A la planta principal, destaca una balconada de tres obertures adintellades. A la segona planta, trobem tres balcons d'obertura única adintellada i a les golfes, tres petites obertures rectangulars. Ràfec de coronament. Parament de la planta baixa fet a base de bandes horitzontals i la resta és llis. | 08305-115 | Avinguda de Tarragona, 40 | La seva construcció es pot situar a la dècada dels seixanta del segle XIX. | 41.3432600,1.6967100 | 390961 | 4577683 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73208-foto-08305-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73208-foto-08305-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73208-foto-08305-115-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73209 | Casa Plaça de la Constitució, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-de-la-constitucio-7 | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. La planta baixa és més alta del que és freqüent, seguint la linea d'urbanisme de la plaça. Façana principal de composició simètrica sobre dos eixos verticals. La planta baixa està totalment transformada per l'ús comercial, té un porxo d'alçada singular amb dos intercolumnis amb suports de secció quadrada formats per base i fust. La façana és de composició simètrica sobre dos eixos verticals. Hi ha un balcó corregut en el primer pis amb dues obertures adintellades i fals arc rebaixat. En el segon pis, hi trobem dos balcons d'obertura única. En el pis superior, trobem una composició simètrica a partir de tres obertures, la central és cega i més alta que les laterals, d'arc escarser. Totes les obertures tenen trencaaigües motllurats amb decoracions vegetals. El parament és llis i el coronament semicircular amb un emmarcament amb motllura de tot el tercer nivell de la façana. En el frontó, hi ha un medalló decoratiu circular amb creu floral central. | 08305-116 | Plaça de la Constitució, 7 | 41.3471000,1.6980600 | 391080 | 4578107 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73209-foto-08305-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73209-foto-08305-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73209-foto-08305-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||||
| 73210 | Costums dels funerals a Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-dels-funerals-a-vilafranca | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funeralst', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàgs. 230-231. | XVI-XX | Pere Sadurní (2000), recull alguns costums relacionats amb enterraments i funerals vinculats a Vilafranca. Un d'aquests costums ens diu que després dels funerals, a l'hora de besar l'estola del rector, aquest parava el bonet i els fidels hi tiraven unes monedes embolicades. També recull que en el segle XVI, les darreres voluntats dels preveres, cavallers i families nobles, ordenaven que el dia del seu enterrament els familiars donessin pa als pobres. Aquest pa, el repartien damunt mateix de la tomba del difunt. Es coneixia amb el nom de 'pa d'ànimes' o 'pa d'absoltes' | 08305-117 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||||
| 73211 | Casa Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canyelles | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici a tres vents i que fa cantonada, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a tres aigües. Consta de planta baixa i pati a un costat. La porta d'accés està centrada a la façana del Passeig de Rafael Soler i és adintellada. A cada costat hi ha una finestra, també adintellades. Damunt les tres obertures hi ha una faixa de rajoles amb motius decoratius geomètrics. A la façana del carrer Ateneu, hi ha dues finestres idèntiques a les altres. Els paraments són llisos amb sòcol de paredat irregular i amb el coronament ondulat intercalant pilones de secció quadrada amb element escultòric al damunt. Destaca l'escaire sud per sobresortir de les línies de façana de forma semicircular, amb medalló elíptic a la part superior. | 08305-118 | Passeig Rafel Soler, 10-11 | 41.3413700,1.7002600 | 391255 | 4577468 | 1924 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73211-foto-08305-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73211-foto-08305-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73211-foto-08305-118-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73212 | Casa Mitjans i Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mitjans-i-robert | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana és simètrica a partir de cinc eixos verticals. Algunes de les cinc obertures de la planta baixa estan modificades posteriorment, sobretot el portal de la dreta que ha perdut l'arc carpanell. A la planta pis, es conserven les obertures segons el projecte original. Trobem a cada extrem una balconada amb balustrada de pedra de forma curvada amb obertura adintellada coronada per un frontó circular. En el centre un balcó corregut amb balustrada de pedra, igual que els balcons, amb tres obertures sense coronament de frontó. Les cinc obertures tenen un trencaaigües amb motius decoratius entre aquest i la llinda de la finestra. El parament de la façana és llis i el coronament és amb cornisa dentellada sostinguda amb premòdols. Coronament curvilinis en els extrems, per damunt de la cornisa. | 08305-119 | Carrer Puigmoltó, 5 | Antonio Pons i Domínguez és un dels arquitectes vilafranquins que incorpora el llenguatge noucentista en les seves obres a partir, sobretot, de la segona dècada del segle XX. També fou arquitecte municipal. | 41.3480300,1.7011700 | 391342 | 4578207 | 1922 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73212-foto-08305-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73212-foto-08305-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73212-foto-08305-119-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73213 | Casa Mercè Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-merce-torras | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de semisoterrani, planta baixa sobreaixecada, planta pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada, al costat esquerre, i dues finestres; tot amb arc de mig punt. Les finestres tenen un balcó amopitador, per sota dels quals hi ha les obertures del semisoterrani, en forma d'ull de bou amb reixa de ferro forjat. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única amb arc escapçat damunt de cada finestra de la planta baixa, en el mateix eix. Damunt l'eix de la porta hi ha una finestra amb arc escapçat i persianes de llibret. En el nivell de les golfes, hi ha dos ulls de bou damunt els balcons i una finestra seguint l'eix de la porta d'entrada. El parament a la planta baixa és amb carreus regulars amb un sòcol de pedra que uneix les finestres amb els ulls de bou del semisoterrani. La resta del parament és llis. La façana és amb coronament curvilini intercalat amb pilastres. Les reixes dels balcons tenen motius florals; en concret, es tracta de clavell d'índia. | 08305-120 | Carrer Puigmoltó, 3 | 41.3465700,1.6995200 | 391201 | 4578047 | 1908 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73213-foto-08305-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73213-foto-08305-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73213-foto-08305-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73214 | Convent de les Germanes de la Vetlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-germanes-de-la-vetlla | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Conjunt de capella i edifici de l'antic convent, destinat actualment a equipament escolar. La capella és de planta rectangular de tres trams, separats per arcs torals adintellats i coberts amb sostre pla. L'absis és de cinc panys cobert amb nervadures rebaixades. La coberta és a dues aigües, a l'absis a tres aigües. La façana principal té una porta d'arc de mig punt, al seu damunt un ull de bou i un coronament amb campanar d'espadanya d'arcada apuntada. La façana lateral està dividida en bandes d'arcs ojivals cecs i ulls de bou. S'utilitza el maó vist. L'edifici de l'antic convent és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal està composada simètricament respecte a la porta d'arc de mig punt, a la planta baixa, i al balcó superior d'arc conopial. A cada costat de l'entrada principal hi ha dos grups de tres finestres adintellades que es repeteixen en la planta pis trencant la simetria amb arcs d'aproximació. Separant les plantes, hi ha una banda decorativa de cercles cecs. Coronament amb ràfec trencat de fusta i rajola interromput per coronament esglaonat. Hi ha un cos de planta baixa que uneix l'edifici del convent amb la capella. | 08305-121 | Carrer de Ponent, 56-58 | 41.3477400,1.6945400 | 390787 | 4578183 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73214-foto-08305-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73214-foto-08305-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73214-foto-08305-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | Hi ha dues palmeres (phoenix canariensis) en el pati davanter. | 98|101 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73215 | Cases de comparet del carrer Pere Alegret, número 4 a 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-pere-alegret-numero-4-a-12 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | algunes semblen no habitades | Conjunt de cases entre mitjeres construïdes a partir d'un mateix model una al costat de l'altre, segurament en un mateix moment, donant una unitat a tot el conjunt característica d'una època determinada. Són cases de planta rectangular i consten de planta baixa, entresòl i dues plantes pis; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, i amb terrat i davanter. Coronen la façana amb una barana de balustrada. A la planta baixa hi havia les dependències (magatzem, cups, celler, cotxera pel carro, etc. ), a l'entresòl, la cuina i el menjador, i en els pisos superiors, els dormitoris. A la façana, trobem una entrada petita en un costat i un gran portal més alt i ample del què és habitual, potser per fer-hi passar els carros amb les vares aixecades. Un balcó d'obertura única adintellada i algunes obertures afegides que han modificat el portal deixen entrveure un pis intermig entre la planta baixa i el pis principal. En aquest, destaca una balconada d'obertura única, també adintellada. | 08305-122 | Carrer de Pere Alegret, 4, 6, 8, 10 i 12 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3472900,1.7037000 | 391552 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73215-foto-08305-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73215-foto-08305-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73215-foto-08305-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 4 és coneguda com a Can Monfort, la del número 6 com Can Baget, la del número 8 és la casa Mitjans i Rosich, la del número 10 és la casa Grau i la del número 12 és a Can Ferret. | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73216 | Casa Olivella i Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-olivella-i-rafols | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | només s'ha conservat la façana | Edifici entre mitgeres que tenia planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i sotacoberta. Només conserva la façana que està apuntalada. La seva composició és simètrica a partir de tres eixos verticals. El parament inferior de la façana, que correspon a la planta baixa està fet de bandes horitzonatsl; i a la part superior és llis. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, centrat i d'arc de mig punt, acada costat trobem finestres, també amb arc de mig punt i totes les obertures tenen trencaaigües. A la planta pis, destaquen tres balcons d'obertura únics adintellada amb trencaaigües d'arc rebaixat amb decoracions geomètriques entre l'arc i la llinda. Coronament amb cornisa sostinguda per mènsules i barana de gelosia i boles ornamentals | 08305-123 | Carrer de Sant Pere, 134 | Probablement, la data de construcció de la planta baixa es va fer l'any 1885, segons figura en una de les reixes d'una finestra. L'any 1899 es presenta la sol·licitud d'obres per afegir una planta a la casa de Josep Olivella, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3424300,1.6949000 | 390808 | 4577593 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||
| 73217 | Cases de comparet del carrer de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-de-sant-pere | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Conjunt de cases entremitjeres realitzades a partir d'un mateix model constructiu que li dóna unitat al conjunt. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Algunes són més altes i tenen un entresòl. Damunt l'entrada petita hi ha un balcó d'obertura única. La planta pis és més alta en les que hi ha entresòl, però manté el balcó d'obertura única. A la planta baixa hi trobem el portal d'accés amb arc rebaixat. És més ample i alt que un simple portal d'entrada ja que hi entraria el carro. Al costat hi ha una petita porta d'accés a l'escala que accedeix al pis o pisos superiors. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única adintellada. Les obertures estan emmarcades amb pedra treballada i els paraments són llisos. | 08305-124 | Carrer de Sant Pere, 92 a 128 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3426700,1.6951100 | 390826 | 4577619 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73218 | Llegenda del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-campanar | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 336. | XX | Llegenda recollida per Pere Sadurní (2000) sobre el campanar de la basílica de Santa Maria. Es diu que quan es van acabar les obres de construcció d'aquest campanar, en el segle XVI, i quan van retirar les bastides, comprobaren que seguia creixent, davant l'alarma dels veins pel perill de caure. En Jaumet era un sastre que va trobar la solució lligant una cinta dalt del campanar, deixant l'altra part tocant a terra. Però la humitat de la nit havia fet encongit la cinta un pam. El campanar de Vilafranca es va fer famós, tan aviat creixia com s'encongia. | 08305-125 | Campanar de la basílica de Santa Maria | 41.3470000,1.6977600 | 391055 | 4578096 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||||
| 73219 | Casa Batlle i Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-batlle-i-planas | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un doble cos: el primer consta de planta baixa, dos pisos i golfes i coberta a dues aigües i el segon de planta baixa, pis i coberta de terrat. La façana del primer cos té una composició simètrica amb dos portals laterals d'arc de mig punt i dues finestres centrals a la planta baixa i una balconada de tres obertures amb arquivoltes, també amb arcs de mig punt. A les golfes trobem una galeria de sis obertures rectangulars. Coronament amb una imoportant barbacana de fusta. La façana del segon cos té un portal amb arc carpanell a la planta baixa i al seu damunt una tribuna amb vidrera sustentada per carteles, amb els cantells arrodonits. Al seu damunt hi ha el terrat amb una barana de ferro. | 08305-126 | Carrer de Sant Pere, 34 i 36 | 41.3445500,1.6965200 | 390947 | 4577826 | 1908 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També es coneix com a Casa Serdà. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi ha dues fitxes que corresponen a aquesta finca (5054 i 5055). | 98|101|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73220 | Casa Soler i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soler-i-oliver | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa que fa cantonada amb el carrer Sant Antoni, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i coberta mixta (en part terrat pla i la resta de teules). La façana del carrer Sant Pere te una composició simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa, trobem dos portals simètrics amb arc de mig punt; en el primer pis, hi ha un balcó corregut amb dues obertures i en el segon pis, hi ha dos balcons d'obertura úica. Totes les obertures són d'arc de mig punt. La façana del carrer Sant Antoni, també te una composició simètrica sobre tres eixos verticals, només trencada a la planta baixa. En aquesta, hi trobem dos portals iguals que els de la façana de Sant Pere i una petita entrada, a l'esquerra, adintellada amb un balcó ampitador al damunt mateix, aprofitant l'alçada de la planta baixa. Aquesta estructura està duplicada, just al costat, però l'obertura de l'entrada és cega. El primer i el segon pis tenen una distribució idèntica a la façana, cadascun d'ells te dos balcons d'obertura única i barana de ferro. | 08305-127 | Carrer de Sant Pere, 28 | 41.3447600,1.6967300 | 390965 | 4577849 | 1870 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73221 | Casa Maria Raurell i Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-raurell-i-figueras | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX-XX | Casa entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica a partir de tres eixos verticals. La planta baixa ha estat modificada interiorment per cobrir les necessitats dels actuals comerços, convertint les obertures en aparadors: dos portals d'arc rebaixat als laterals i una obertura central i una altra a sota. A la planta pis, hi trobem un balcó corregut de tres obertures d'arc rebaixat amb mensules de suport i barana de ferro. En el pis segon hi ha un balcó d'obertura únic centrat i dos balcons ampitadors amb barana d'obra als costats. El coronament de la façana és ondulat amb motius decoratius vegetals. | 08305-128 | Carrer de Sant Pere, 16 | 41.3451400,1.6970200 | 390990 | 4577891 | 1914 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73221-foto-08305-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73221-foto-08305-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73221-foto-08305-128-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73222 | Antic Hospital Comarcal i Claustre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-comarcal-i-claustre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada amb claustre en el seu interior, formant una 'U' al voltant del claustre. Es compon de planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis amb trams d'alçada desiguals. Cobertes a diferents vessants i parts planes. El claustre és de planta sensiblement quadrada compost de dues plantes de galeries i terrat superior en tres ales, i d'una planta en una ala, amb arqueries de mig punt i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal. La façana principal fa cantonada i està composta sobre eixos verticals amb finestres geminades a la planta baixa i a la planta pis formant una peça en creu. La segona planta és afegida i les obertures són més petites. La portalada és de mig punt sobre pedestal i coronament escalonat. A la divisòria de la planta baixa i la planta pis, trobem quadrifolis ornamentals. El sòcol és de pedra. L'escaire de la cantonada és axamfranat i hi ha una font (233). Façana lateral amb tribuna i finestres adintellades. El parament és de pedra, de paredat comú i maó vist. En alguns trams està arrebossat i en d'altres el paredat és vist. | 08305-129 | Carrer de Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix l'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3447100,1.6969700 | 390985 | 4577843 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73223 | Casa Guasch i Estalella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-guasch-i-estalella | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de terrat del que sobresurt una caixa d'escala adossada a la mitgera. La façana principal és de composició simètrica composada sobre dos eixos verticals. A la planta baixa, els dos portals són d'arc carpanell. Pel seu damunt, a la planta pis, sobresurt una balconada de dues obertures d'arc de mig punt amb planta i barana bombades. Les obertures de les golfes són tres ulls de bou elíptics. El coronament es fa amb una cornisa ondulada acabada amb volutes i barana bombada. Profusió de la decoració floral: sobre el punt de clau dels arcs i culs de llàntia, baranes i als extrems de les volutes | 08305-130 | Carrer de la Parellada, 39 | L'any 1905 es presenta sol·licitud per la construcció d'una casa per en Josep Guasch i Estalella, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3463500,1.7000300 | 391244 | 4578021 | 1905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73223-foto-08305-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73223-foto-08305-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73223-foto-08305-130-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | Coneguda també com a farmàcia Guasch | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||
| 73224 | Casa Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-roig-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha dos portals d'arc rebaixat: un és l'entrada pels n ivells superiors i l'altre és l'entrada a un comerç. Damunt les falses claus d'aquests portals hi ha inscripcions: en una, les inicials J i R i a l'altra, l'any 1886. En el primer pis, destaca el balcó corregut amb dues obertures adintellades. En el segon pis, trobem dos balcons d'obertura única, també adintellades. A la planta de les golfes, hi ha dues obertures geminades o bessones adintellades. Els balcons estan suportats per ménsules i les baranes són de ferro. Les obertures estan emmarcades per pilastres amb capitells decorats amb tres estriacions verticals; la llinda està decorada amb una grecva en relleu. El coronament de la façana es fa amb un ràfec. Elparament de la planta baixa és de bandes horitzontals amb un sòcol. La resta del parament és llis. | 08305-131 | Carrer de la Parellada, 32 | 41.3462600,1.6999300 | 391235 | 4578012 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros i Tort | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73225 | Casa Carles Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carles-pares | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és d'estil neoclàssic, per la distribució simètrica i per la seva ornamentació. La planta baixa disposa de quatre portals de considerable alçada, tres dels quals han estat adaptats als nous usos comercials. L'altre és l'entrada als habitatges. En el primer pis, sobre els dos eixos centrals, hi ha un balcó corregut amb dues obertures. A cada costat, hi trobem un balcó d'obertura única. En el pis superior, hi ha quatre balcons d'obertura única. Totes les obertures dels pisos suiperiors són adintellades, amb porticons de llibret i amb un frontó triangular damunt la llinda. A les golfes, hi ha quatre obertures dobles emmarcades per pilars amb estriacions i capitell a banda i banda. El parament de la planta baixa és a bandes horitzontals que integren les dovellesd dels portals a saltacavall. El parament de les plantes superiors és llis amb cornises que separen cada nivell, però ens consta fotogràficament que abans era a bandes horitzontals. El coronament de la façana és amb una cornisa. | 08305-132 | Carrer de la Parellada, 19 | 41.3465700,1.6992600 | 391180 | 4578047 | 1876 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Elies | 98|99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73226 | Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comerc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX-XX | La creació de la línea de ferrocarril entre Martorell i Tarragona, l'any 1865, comporta una reestructuració de la zona i facilita la creació del carrer del Comerç, sobretot a partir de l'any 1972. L'increment de la producció vitvinicola n'és l'altre factor concluyent. En aquest any, s'aprova una parcel·lació signada pel mestre d'obres Miquel Elies, que no es va arribar a realitzar, però que és l'embrió del carrer Comerç amb un establiment de magatzems destinats bàsicament a l'expenedoria de vi per mità del ferrocarril. Alguns dels magatzems més destacats són : el magatzem Isidre Figueras (368), el magatzem Devisa (369), el magatzem Montserrat (370), el magatzem Torras i Vendrell (90) i el magatzem Cortina i Companyia (91). | 08305-133 | Carrer del Comerç | 41.3436800,1.7029800 | 391486 | 4577721 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73226-foto-08305-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73226-foto-08305-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||||
| 73227 | Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-balta | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.</p> | XIV-XIX | <p>Edifici als quatre vents de tipus senyorial, de planta trapezoidal, estructurat al voltant d'un pati central. Està compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. Les cobertes són a diferents aigües i amb els careners paral·lels a les façanes. Façana principal feta de carreus i formada per un cos central amb barbacana de fusta sobre una galeria de set finestres seguides d'arc rebaixat i per dos cossos laterals, un més ample que l'altre, coronats per merlets escalonats. El portal és de mig punt dovellat i està descentrat a la dreta i porta un escutb a la clau. A la planta pis, hi ha una llotja-tribuna central amb finestra coronella de columnes fines i capitells, suportada per carteles de pedra amb claustres sota l'ampit i coronada amb escut. A banda i banda, hi ha finestres adintellades amb motllura perimetral i trencaaigües amb culs de llàntia, dues creuades i dues amb quadrifoli sota l'ampit. La façana del carrer Escudellers té portals amb arc carpanell, finestres adintellades, una creuada i algunes amb cul de llàntia. La resta de les façanes són llises amb alguna obertura adintellada.</p> | 08305-134 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>Edifici construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer. Fou restaurat l'any 1889 per August Font que no es limità a fer-ne una restauració, sinó que hi afegí elements com la llotja-tribuna amb les finestres coronelles.</p> | 41.3471700,1.6969700 | 390989 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com el Palau del Fraret o Palau dels Castlans. | 93|94|95|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||
| 73228 | Palau Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-reial | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIII-XIV | Projecte de restauració de Jeroni Martorell, l'any 1944-48. Ampliació de l'any 1975. | <p>Palau gòtic amb façana a dos carrers, la principal a la Plaça Jaume I i la secundària al carrer de Sant Bernat. És de planta en forma de 'U', amb una ala més llarga; amb pati central amb una escalinata; consta de planta baixa, un pis i golfes, i una quarta planta a la part davantera de l'ala més llarga de la 'U'. Les cobertes són de teules àrabs. La façana principal és de carreus i formada per dos paraments de diferent alçada, el de la dreta a modus de torre amb el coronament llis; el parament principal té un important ràfec. Tres portals dovellats de mig punt a la planta baixa i finestres coronel·les de 2 i 3 arquets a la planta principal. Les obertures de les golfes són amb galeria seguida amb pilars de pedra i jàsseres de fusta. Trobem, també, finestres adintellades de factura moderna. A la façana lateral hi ha portals dovellats de mig punt i d'arc rebaixat cec a la planta baixa i finestral d'arc conopial i traceries a la planta principal i continuació de la galeria a les golfes. Hi ha una làpida commemorativa a la façana principal on s'indica que hi va morir el rei Pere II, el Gran.</p> | 08305-135 | Plaça de Jaume I, 1 | <p>Hi ha documents de l'any 1209 que fan referència a l'existència del Palau. Era allotjament dels comtes-reis quan es trobaven de pas per Vilafranca. Sembla que a l'any 1285 hi morí Pere II, el Gran. L'any 1308 fou adquirit pel monestir de Santes Creus, fins la desamortització de l'any 1835. Cristòfol Milà Romagosa l'adquirí en subhasta pública i la convertí en taverna. L'any 1939 la compra un patronat per ubicar-hi el Museu del Vi</p> | 41.3466600,1.6971000 | 390999 | 4578060 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||
| 73229 | Església de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-francesc-0 | MAS i JORNET, Claudi (1902). Notes sobre'l moviment intelectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX. Oliva impressor, Vilafranca del Penedès. MAS i PARERA, Pere (1932) Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | Església d'una sola nau amb capelles laterals i campanar de planta quadrada, ubicada entre mitgeres amb claustre lateral i espai lliure davanter. Nau de planta rectangular de sis trams separats per arcs torals apuntats que descansen sobre mènsules. Les voltes són de creueria entregades i separades per sobre les mènsules. Disposa de sis capelles laterals a una banda, cobertes amb voltes de creueria, comunicades entre elles, i amb la nau central per una arqueria apuntada. A l'altra banda, hi ha una capella lateral de dos trams separats per arcs torals apuntats i voltes de creueria. Cobertes de teula àrab sobre estructura de bigues de fusta a dues vessants a la nau, i a tres vessants a l'absis. Façana principal amb portalada de mig punt i quatre arquivoltes, flanquejada per dos contraforts que suporten una cornisa amb mènsules. Coronament de pinyó i rosassa central amb calats radials i arqueria ojival. Les façanes posterior i laterals tenen contraforts, finestrals ojivals i rosetons amb traceries de motius circulars o triangles curvilinis amb nervis polibulars. | 08305-136 | Carrer Sant Pere, 3 | L'any 1283 es funda el convent dels frares franciscans. Es comença la construcció de l'església a principis del segle XIV | 41.3449000,1.6973400 | 391016 | 4577864 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73229-foto-08305-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73229-foto-08305-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73229-foto-08305-136-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior destaca el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi i una sèrie de sarcòfags. | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73230 | Sarcòfag de Bertran de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bertran-de-castellet | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepípeda de marbre (1'83 m de llargada per 0'53 m d'amplada). Descansa damunt de quatre columnes de secció tetralobular amb capitells esculpits. Dos dels capitells mostren quatre falcons drets units per les ales; els dos restants presenten vuit panteres o lleons rampants unides per les potes i el llom. Les dues cares principals estan dividides en vuit compartiments mitjançant fines columnes que suporten una arqueta ogival trilobulada. En cada un dels compartiments hi ha els escuts del llinatge de la família. Aquests, corresponen a dos llinatges diferents i es repeteixen alternativament al llarg del sarcòfag. Són ogivals i quarterats en creu. En un d'ells, en el quarter 1 i 4 hi ha un castell amb tres torres d'homenatge i en els quarters 2 i 3 un griu rampant. L'altre té un cèrvol aturat als quarters 1 i 4 i quatre creuetes disposades en creu als quarters 2 i 3. Els laterals de l'ossera presenten una decoració similar amb dos compartiments a cada costat. La tapa és a dues aigües, i s'hi representa la figura jacent de Bertran de Castellet. En un costat està vestit amb cota de malla amb el cap cofat per un capmall; les mans porten guantellets i està armat amb un escut sostingut per la mà esquerra que cobreix la meitat inferior del cos i una espasa a la mà dreta recolzada sobre el pit. El cap reposa sobre un coixí i els peus, calçats amb sabates de malla es cargolen sobre un mastí. A lacara oposada, el personatge porta l'hàbit de Sant Francesc i les mans en oració i el cap reposa damunt d'un coixí. A l'orla inferior de l'ossera hi ha una insccripcció en lletres capitals gòtiques que diu: 'ANNO DOMINI MCCCXXIII, VI KAL. MARCII OBIT NOBILIS DOMINUS BERTRANDUS DE CASTELLETO MILES IN SARDINIA ET RECEPIT HABITUM FRATUM MINORUM QUI CONDIDIT TESTAMENTUM SUUM ET ELEGIT SEPULTURAM IN DOMO FRATUM MINORUM VILLAEFRANCHE CUJUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN. PATER NOSTER. AVE MARIA'. | 08305-137 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Bertran de Castellet, fou un noble cavaller del segle XIV i senyor del castell de Sant Esteve de Castellet. L'any 1311 lluità al costat del comte de Barcelona en la repressió de determinats nobles revoltats. Va participar a les Corts de Montblanch i les de Girona. Destaca com a militar en la conquesta de Sardenya, on va morir. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449400,1.6972700 | 391010 | 4577868 | 1323 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73231 | Sarcòfag d'Hug de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dhug-de-cervello | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Petita urna d'alabastre policromada i decorada. Enn el fris davanter s'hi observa un seguit de personatges que molt bé podria tractar-se de dotze frares franciscans que miren un personatge central que usa tiara (bisbe) i estar en actitud de beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el gremial ajudat per dos frares revestits amb hàbit sacerdotal. Als laterals de l'urna s'hi han esculpit sengles escuts amb les armes dels Cervelló: un cèrvol. Un dels escuts està sostingut per uns àngels de genolls i l'altre per dues figures femenines dretes. La coberta o tapa és de dues aigües i s'hi representa la figura jacent del difunt, que està vestit amb ausberg fins els peus i al damunt porta cota de malla. Porta espasa i escut. El cap, cobert amb un capmall, reposa damunt un coixí. Els peus cargolats reposen sobre el dors d'un llebrer. Les mans porten guants de malla i descansen sobre el pit. Els laterals estan decorats amb motius vegetals. Una faixa a la part inferior del frontis de l'ossera porta la següent inscripció: 'HIC JACET NOBILIS HUGO DE CERVILIONE DOMINUS DE QUEROL QUI OBIIT ANNO DOMINI MILLESIMO CCCXXXII INFRA OCTAVA BEATI FRANCISCI' | 08305-138 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Hug de Cervelló fou baró de La Llacuna i senyor de Querol. La comtessa d'Estrades i el seu fill, el duc de Medinaceli, són successors seus. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448100,1.6974700 | 391027 | 4577854 | 1332 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73232 | Sarcòfag de B. de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-b-de-boixadors | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'un cavaller hospitalari de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Mausoleu de B. de Boixadors de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag (1'70 m de llargada per 0'66 m d'amplada) de pedra calcària que està adosat a la paret lateral de la capella de Sant Jordi dins una fornícula amb arqueria ogival que li dóna aspecte de panteó. La caixa està ornamentada amb arqueria i columnes d'estil ogival amb decoració vegetal formant quatre capelles a l'interior de les quals es troben sengles frares franciscans amb caputxes i les mans recollides. La coberta o tapa és a dues aigües. En la vessant anterior hi ha la figura del difunt jacent. Està vestit amb cota de malla i una sobrevesta; sabatons de malla, capmall i capell. Les mans estan en oració. Porta una espasa al costat esquerre. Als peus hi ha un gos ajagut. Damunt el pit porta la creu de Montesa. El sarcòfag està sostingut per dues mènsules en forma de lleó. Non presenta cap inscripció. Tot el conjunt presenta indicis d'haver estat daurat i policromat. | 08305-139 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | B. de Boixadors era senyor de Marmellar; l'any 1325 fou nomenat majordom de l'Infant Alfons a qui acompanyà en la conquesta de Sardenya. Posteriorment fou nomenat Governador General de Sardenya fins que morí, l'any 1341. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448900,1.6973100 | 391014 | 4577863 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73233 | Sarcòfag dels Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-penyafort | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de la capella lateral esquerra de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Pednyafort de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag ubicat a la banda esquerra de la capella de la Puríssima, sostingut per dues mènsules en forma de lleó, atribuït a la família Penyafort. La decoració del fris frontal de l'ossera és un baix relleu que representa la resurrecció dels morts, on es veuen vuit personatges drets i en actitud de pregar i dos individus als extrems sortint de sengles taüts. Els personatges centrals, quatre figures femenines nues, un frare franciscà i tres homes vestits de cintura en avall, es troben sobre un llit de flames. Tot el grup emmarcat per sanefes de rosetes en relleu. La coberta o tapa és a dues aigües. En una es representa un personatge jacent amb cota de malla, gamberes i sabatons de ferro. El cap amb capmall i elm reposa sobre un coixí. Els peus es cargolen damunt el dors d'un llebrer. No va armat i presenta les mans damunt el pit en oració. | 08305-140 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | L'atribució d'aquest sarcòfag als Penyafort no és segura. Aquesta família lligada a Sant Ramon de Penyafort tenia el seu castell al lloc de Penyafort de la parròquia de Santa Margarida i els Monjos. L'església de Sant Francesc de Vilafranca, formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3450200,1.6973600 | 391018 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73234 | Sarcòfag de Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-pere-davinyo | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Pere d'Avinyó de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag del senyor d'Avinyonet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag policromat ubicat damunt l'antiga porta de l'orgue i sostingut per dues mènsules amb forma de lleó amb els crins daurats. La part frontal de l'ossera té decoració d'arqueries i columnes formant quatre compartiments o capelletes que emmarquen escuts amnb un lleó rampant, de llinatge pertanyents al noble enterrat. La coberta o tapa és a dues aigües. En una hi ha la representació de Pere d'Avinyó vestit amb cota de malla, cuirassa, gamberes i sabatons de malla. Porta el cap descobert i amb cabellera daurada, reposa damunt un coixí. Els peus reposen damunt el dors d'un llebrer. Les mans estan en oració i recolza el cos en una espasa. La decoració està complementada per sanefes de rosetes en relleu. No presenta inscripció. | 08305-141 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Pere d'Avinyó fou ambaixador a Constantinoble, governador de Catalunya l'any 1389 i fou el germà de Fra Marc, fundador de l'Hospiatl de Sant Pere. L'església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448600,1.6974000 | 391021 | 4577859 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73235 | Sarcòfag de Marc de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-marc-de-puigmolto | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Marc de Puigmoltó de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag uibicat a la paret esquerra de la capella de Nostra Senyora dels Àngels, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. El fris frontal de l'ossera està decorat amb una arqueria ogival trilobulada amb sengles columnes que formen quatre compartiments on es situen quatre escuts ogivals de llinatge, amb un moltó passant en cadascú. La decoració dels laterals és similar. A la part inferior de l'urna, hi ha una sanefa de rosetes en relleu. La tapa o coberta té forma de volta i no disposa de decoració. No presenta inscripcions. | 08305-142 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Marc de Puigmoltó fou un noble cavaller de la vila del segle XIV-XV, benefactor de l'església de Sant Francesc, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449200,1.6975000 | 391030 | 4577866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73236 | Sarcòfag dels Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-piquer | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Piquer de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag ubicat a la paret lateral esquerra de la capella de Sant Pere d'Alcàntara, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. La decoració del fris frontal de l'ossera està formada per quatre escuts ogivals sense divisa emmarcats per un quadrifoli. La decioració dels laterals és similar a la del frontis. Tapa o coberta a dues aigües sense decoració a la part frontal i amb decoració de motius vegetals en els laterals. No presenta cap inscripció. | 08305-143 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Els Piquer fou un llinatge de nobles cavallers de la vila. L''església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449800,1.6974300 | 391024 | 4577873 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73237 | Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-jordi | <p>MIRET i NIN, M. Montserrat (1992). Comentaris entorn del retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Vilafranca del Penedès. Quaderns d'aportació cultural, núm. 10. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XIV | <p>Retaule gòtic situat a l'església de l'antic convent de Sant Francesc, a la tercera capella lateral del costat de l'epístola. La titularitat està compartida entre Sant Jordi i la Mare de Déu, que figuren en el compartiment central. Fa 2,52 metres d'amplada i 4 metres d'alçada. La predel·la fa 0,85 metres d'alçada i està dividida en cinc parts separades amb decoració arquitectònica en forma d'arcs. Sota cada arcada hi ha una figura. A la taula central la presentació al Temple de la Mare de Déu i, al costat, Sant Jordi dret amb l'espasa i la cuirassa. Als carrers laterals s'hi representen escenes de les vides dels titulars. A l'esquerra, de dalt a baix: la llegenda del brodat del vel del Temple; les esposalles; l'anunciació i la nativitat. Al carrer de la dreta: la llegenda de sant Jordi i la donzella; el martiri de Sant Jordi i la seva mort. Damunt la taula central, hi ha una escena de la crucifixió de Crist. A la predel·la s'hi representen Santa Maria Egipcíaca, la Verge del Dolor, el Crist Baró de Dolors, sant Joan Evangelista i sant Francesc. En els muntants que hi ha entre els carrers apareixen figures d'apòstols, santes i prelats: a la part superior, sant Jaume, sant Pere, sant Pau, sant Tomàs; a la part central santa Llúcia, santa Caterina, santa Eulàlia i santa Úrsula; i a la part inferior, un bisbe, sant Esteve, sant Vicenç i sant Nicolau. Tot el conjunt està emmarcat per un guardapols daurat, de fusta in ornamentat amb pinacles i motius de fullatge. La tècnica emprada és la del tremp sobre fusta. Estilísticament, mostra característiques del que es coneix com estil internacional, amb certs tocs de l'italianisme precedent.</p> | 08305-144 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | <p>L'autoria del retaule és un tema pendent no aclarit. La opinió majoritària l'atribueix a Lluís Borrassà, com ara Josep Gudiol, Chandler Post, Santiago Alcolea o Josep Pitarch. Per mossèn Manuel Trens, es obra del taller dels germans Serra (MIRET,1992). Montserrat Miret (1992) es decanta per l'opció majoritària. Un dels primers llocs de Catalunya on s'instal·len els franciscans és Barcelona. A Vilafranca, ja s'hi havien instal·lat l'any 1242 i depenien de la casa de Barcelona. Durant la Guerra Civil, va desaparèixer i, un cop finalitzada, es va trobar un fragment a la Diputació i un altre fragment al Museu Episcopal de Vic. Es van poder reunificar i netejar per tornar-lo a la capella l'any 1941. L'any 1989, participa de l'exposició 'Millenum' i des dels tallers del Servei de Restauració de la Generalitat s'hi realitza una nova intervenció, molt testimonial ja que el seu estat de conservació era molt bo.</p> | 41.3449100,1.6972800 | 391011 | 4577865 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Borrassà | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73238 | Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-de-santa-maria | CIRICI, A. i GUMÍ, Jordi (1974). L'art gòtic català, segles XIII i XIV. Edicions 62 Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. PLANAS, Mossèn Josep (1935). Notes històriques de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Impremta Renaixensa. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII | Basílica d'una sola nau de planta rectangular (33'9 x 14'8 ), dividida en cinc trams coberts amb volta de creueria, amb capelles laterals entre els contraforts. Coberta de teules àrabs a dues aigües. L'absis és de planta poligonal de set panys i contraforts interiors; amb la coberta de teules a set aigües. Capella del Sagrament de planta i cúpula el·líptiques amb sagristia de dues plantes adossada. Trobem contraforts de cantonada amb torres octogonals i finestrals apuntats a cada pany i coberta de pavelló Campanar de cinc pisos coberts amb voltes nervades i escala de cargol. Agulla superior de dues plantes amb coberta de pavelló i campanes. Després de la reforma de 1903, la façana principal, exceptuant detalls, va quedar com el projecte del segle XV. El portal és atrompetat i té un sòcol amb arcuació cega ornamental. Sobre d'aquest hi ha fornícules, a banda i banda, amb els corresponents dosserets, amb unes escultures sobre pedestals que representen Sant Antoni de Pàdua, Sant Pau apòstol, Sant Lluc evangelista i el profete Jeremies. Són obra de l'escultor Atxé. Al timpà, hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu, esculpida per Alentorn. La part superior consta de muntants i arquivoltes, amb bordons, coronada per un gablet triangular. Entre aquest i l'arc, hi ha esculpida la figura del Pare Etern. Als angles del gablet, hi trobem figures d'àngels. Al frontal superior, destaca la rosassa de vidres de colors. Al damunt, hi ha l'escut de la vila esculpit. La façana acaba amb una decoració d'arquets cecs i a la part central, hi ha una creu de pedra. Queda flanquejada per dues torres acabades amb sengles campanars octogonals de coberta piramidal. Hi ha una entrada lateral, per la plaça de Santa Maria, coneguda antigament com portal dels capellans. És de tradició romànica i es data a finals del segle XIII. És de ventall semicircular, enriquida per set arquivoltes, que descansen sobre columnes provistes d'escultures de fullaraca i bestiari. Destaca en el centre superior una petita escultura d'un àngel de mig cos. A les tres dovelles centrals hi ha pintada la crucifixió de Crist amb la Mare de Déu i el sol a la dreta i sant Joan i la lluna a l'esquerra. Sota les arcades es veuen personatges amb orles, possiblement siguin els apòstols. Foren descobertes l'any 1973. La cripta està per sota el presbiteri, que resta per sobre del nivell general del temple. Antigament s'hi accedia per una escalinata frontal. Consta de dues voltes de carreus, de les que destaquen dues claus de volta de contorn rodó, una d'elles amb el tema de la resurrecció, on Crist està disposat triomfant sobre la tomba amb una creu a la mà i amb l'altra alçada, amb el cos parcialment cobert per una toga subjectada amb sivella. Dos soldats amb armadura a cada costat. A l'altra, el tema representat és una Pietat. La primera volta té dos arcs d'intersecció. La segona està rebaixada i sostinguda per vuit arcs radials. L'orgue està situat al costat de l'epístola. | 08305-145 | Plaça de Jaume I, s/n | Obra plantejada en el segle XIII; la primera pedra es va posar l'any 1285 i la consagració es va fer l'any 1484. L'any 1558 es comencen les obres de la cripta que finalitzen l'any 1561. En aixecar el paviment del presbiteri per fer la cripta, es va trobar una caixeta de bronze amb relíquies de Sant Jaume Apòstol, Sant Llorenç màrtir i Sant Francesc. La importància parroquial i el seu continuat creixement fa que hi hagi reformes a cada segle. A principis del segle XVI, s'acaba la portalada de la façana principal amb una llotja d'estil renaixentista. L'any 1561 es construí la cripta que era anomenada capella fonda. El fet més destacat del segle XVIII, és l'enfonsament de la volta, l'any 1753. Les obres de reconstrucció van durar fins l'any 1760 i el principal mestre d'obres fou Marc Trius de Vilafranca. A partir de 1871, s'inicien una sèrie de reformes per tal de recuperar l'aspecte gòtic de l'edifici, que les modificacions dels segles anteriors havien anat camuflant. El projecte de restauració s'encarregà a l'arquitecte Francisco P. de Villar. L'any 1903 es reconstrueix la façana principal i es substitueix la llotja renaixentista per una portada d'estil gòtic, seguint l'estil del basament original, del segle XV. L'any 1920 aconsegueix la dignitat basilical del papa Benet XV. El 6 d'octubre de l'any 1934 fou incendiada, causant diversos danys. La reconstrucció fou subvencionada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació, qui envià l'arquitecte Jeroni Martorell. La façana, a imitació del segle XVI fou dissenyada per Josep Brugal, que es va fer càrrec de la direcció a partir de l'any 1942. | 41.3470300,1.6973100 | 391017 | 4578100 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73239 | Vitralls de la Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-basilica-de-santa-maria | MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de set vitralls: el central onbra de Pau Boada i la resta de Pau Macià. El vitrall central, s'adapta a la forma ametllada de la finestra que està disposada en el pany central de la capçalera i entre contraforts. L'espai es divideix en tres parts: la superior, on s'hi representa el cel amb el sol, la lluna, els planetes i les estrelles; la central, on es representa el naixement de Jesús, amb el nen rentat per les llevadores en un primer terme, i la mare ajaguda en el llit en un segon pla; i la part inferior, amb la representació d'un cep i de l'escut de la vila entre dos personatges. Els vitralls laterals de l'absis, també s'adapten a la forma de les finestres. El primer és la representació de la creació amb Adam i Eva; el segon, tracta l'expulsió del Paradís; el tercer, l'arbre genealògic de Jesús, amb Abraham, els profetes i els reis fins a David; el quart és l'Anunciació; en el cinquè, l'episodi de l'Apocaplisi on un drac vermellós arrossega la humanitat fins a l'infern, els àngels lluiten per aixefar el drac dels set caps; i el sisè la representació de l'església i la Trinitat a la part superior. | 08305-146 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Els vitralls van ser costejats per Ramon Pujol Güell, que les encarregà a Pau Boada i Pau Macià. Es van començar a col·locar l'any 1959. L'assessor litúrgic de la iconografia fou Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat. Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). Pau Macià era pintor, muralista, il·lustrador i cartellista i professor de l'Escola Massana des de 1946. Fou el guanyador del concurs de cartells organitzat pel Congrés Eucarístic de Barcelona de l'any 1952. | 41.3471300,1.6977200 | 391052 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Pau Macià | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73240 | Reixes de Sta. Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-de-sta-maria | MALLART i RAVENTÓS, Lurdes (1983). Santiago Güell i Grau. Arquitecte vilafranquí. La seva obra 1892-1920. Museu de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de reixes ubicades a les entrades a la basílica i a les capelles laterals. Les reixes exteriors segueixen, en planta, l'esqueixada de la porta. A la porta principal de la plaça Jaume I presente una línia de trèvols quadrilobulats i nun coronament d'espirals de punxes i fulles caigudes, que a les cantonades són més grosses. A la porta de Santa Maria, les reixes formen arcs apuntats lobulats i el coronament és de magranes i de fulles i flors. Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, superposats o no o polilobulats. Acaben formant arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats. Per damunt, s'aixeca un coronament de punxes que alternen atzavara, atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i flors i espirals de punxa. | 08305-147 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469100,1.6969800 | 390989 | 4578087 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||||
| 73241 | Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura mural policroma situada a la capella del santíssim de la Basílica de santa Maria. S'hi representen diverses escenes de temàtica religiosa, separades entre elles per marcs geomètrics d'inspiració arquitectònica. Les escenes són: Sant Francesc pregant agenollat al claustre de l'església homònima; Sant Pau escrivint les epístoles acompanyat d'altres personatges, en una estança d'on penja un gran mantell vermell: al costat d'una creu de terme de Vilafranca amb dues figures; Santa Eulàlia davant les muralles de Barcelona, abans de la seva crucifixió; preparació de la crucifixió de Sant pere, amb el Vaticà al fons i Sant Fèlix dient Missa a Santa Maria amb la volta del temple enrunada | 08305-148 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Lluís Maria Güell i Cortina, va néixer a Vilafranca del Penedès l'any 1909. És pintor. Els seus inicis s'adscriuen a l'avantguarda superrealista amb el grup que editava la revista 'Hèlix', on efectuà la seva primera exposició (1929). Fou deixeble de Joaquim Mir. Es va passar al paisatgisme, primer en un estil puntillista i després corotiana. Ha treballat el tema religiós en diverses decoracions murals. També fou director de l'escola Massana, des de l'any 1956. | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Maria Güell i Cortina | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | |||||||
| 73242 | Grup escultòric de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric que representa la crucifixió de Crist amb La Mare de Déu i Sant Joan evangelista als peus de la creu. Es tracta de tres talles policromades. Es tracta d'un Crist mort amb el cos recte i el cap caigut cap endavant amb una inclinació cap a l'esquerra, cames juntes i peus creuats. La Mare de Déu i Sant Joan porten orla, estan drets amb una cama lleugerament més avançada que l'altra i els caps inclinats vers la creu.</p> | 08305-149 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Enric Monjo (1896-1976) era escultor. Va estudiar a la Llotja amb Antoni Alsina i treballà amb Eusebi Arnau i Josep Llimona. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i obtingué el Gran Premi Internacional d'Escultura. Treballà la imatgeria religiosa influenciat pels escultors castellans del segle XVIII. Part de la seva obra es troba als EE.UU.</p> | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Monjo i Garriga | 106|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 | ||||||||
| 73243 | Mina dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-pujols | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XVIII-XIX | l'estructura està força malmesa | Antiga mina dels Pujols, actualment canalitzada. Té l'entrada orientada a migdia mitjançant una porta metràl·lica adintellada, que està tancada amb cadenat. La façana té el coronament curvilini i s'eixample de la part inferior. L'interior sembla fet amb volta de pedres petites. | 08305-150 | Camí de La Pelegrina | 41.3619200,1.6975200 | 391060 | 4579753 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 319,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.