API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
84448	L'Om	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-3	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M37.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>FERRER COLMENERO, Marcos; MARTÍNEZ NIETO, Elena (2009). <em>Aixecament arquitectònic i estudi constructiu de la masia l’Om de Pruit</em>. (Treball final de grau. Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona). Consultat des de <span>http://hdl.handle.net/2099.1/7102</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVII-XIX	Força mal estat de conservació general.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i assentada damunt del terreny natural de roca. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d'accés té la llinda gravada amb la següent inscripció <span>“AVE MA 1693 RIA SIN PECADO CONCEBIDA ME FESIT SAGISMUNDU HOM” i decorada amb una creu papal al centre. Al seu costat hi ha una finestra amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JOAN HOM ME FESIT 1880 D.2. D.B.'. La llinda de la banda de tramuntana del pis està gravada amb l'any 1693 i un motiu decoartiu central amb les inicials 'IS'. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1862 i el nom 'JOAN HOM'. L'altre volum està adossat a la façana de ponent. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments de pedra i maons. A l'extrem de migdia s'hi adossa una antiga pallissa amb teulada d'un sol vessant i sostinguda amb pilars de pedra. El pis superior està delimitat amb una barana de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-45	Carretera C-153, km. 29 - Pruit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'L'Om' dins de la parròquia de “Prohit”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Lorens Hom' dins del terme i parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. La construcció era </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>una de les masoveries del mas de les Viles de Pruit, situat a escassa distància.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	42.0328500,2.4453600	454090	4653572		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84448-presentation1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		98\|119	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
84693	Habitatge al carrer del Fossar, 27	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-27	<p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U34.</p>	XVII-XVIII	La part posterior de l'edifici està enrunada.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, format per dos cossos adossats i assentat en una plataforma de roca natural de la zona delimitada amb un mur bastit en pedra i situada damunt del nivell de circulació del carrer. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que també donen accés al número 25 del mateix carrer (ca l’Andreu Palou). El volum principal presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. La planta baixa compta amb un gran portal d’accés, una finestra simple i una petita obertura bastida amb quatre carreus. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra balconera delimitada amb una barana de ferro. Està emmarcada per dues finestres simples amb els ampits motllurats. La de la banda de ponent compta amb dues peanyes motllurades de pedra, situades a banda i banda de l’ampit. A les golfes s’obren dues finestres simples amb els ampits motllurats, tot i que de menors dimensions que la resta, i una galeria oberta a l’exterior mitjançant una obertura rectangular sostinguda amb un pilar de fusta. La façana de llevant, orientada a un petit jardí lateral, presenta un portal rectangular emmarcat en pedra, amb un petit arc de descàrrega apuntat bastit amb pedra disposada a sardinell i situat damunt de la llinda. Al pis superior hi ha una finestra simple de factura posterior, oberta en una de les reparacions del parament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum de ponent presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. <span>El portal d’accés a l’interior, situat al capdamunt de les escales, està protegit amb un porxo bastit amb una solera de llates i bigues de fusta, i sostingut amb un pilar de pedra. Damunt seu hi ha una balconada delimitada amb una barana de ferro, a la que s’accedeix des de la primera planta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i lligada amb abundant morter. S’observen diverses reparacions posteriors efectuades en ambdós paraments.</span></span></span></span></p>	08901-87	Carrer del Fossar, 27		42.0243000,2.4664600	455830	4652612		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4270.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4271.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4274.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4272.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4294.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: can Saltiri.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
84857	Fàbregues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabregues	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M55.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>403, 465, 469, 475.</span></span></span></span></p>	XVII	En procés de rehabilitació. La coberta ha estat refeta.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars, les més notables emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que la resta tenen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i les llindes de fusta. També s'observa algun emmarcament bastit amb maons. La façana principal presenta el portal d'accés situat a l'extrem de llevant i una de les finestres del pis té la llinda gravada amb l'any 1603 i el monograma de Jesucrist 'IHS'. De la façana sud-oest destaca una galeria oberta al pis, coberta amb el mateix vessant de la teulada i situada a l'extrem de ponent de la construcció. La façana nord-oest té dos petits volums adossats i integrats en la nova coberta. La façana nord-est és pràcticament cega (només hi ha una petita obertura quadrada). </span></span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb fragments de maons i pedres més petites utilitzades per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda nord-est de la masia hi ha les restes d'una cabana de planta quadrada, actualment enrunada i coberta per la vegetació existent. Presentava la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i estava distribuïda en planta baixa i pis. Comptava amb un portal rectangular a la planta baixa i una obertura d'arc de mig punt al pis. També comptava amb una escaleta adossada a la façana de llevant, que donava accés al nivell superior. Bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb pedra desbastada a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-91	Camí de Paderneres - Rupit	<p><span><span><span>Documentalment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Tot i això, la data gravada a la llinda de la finestra podria correspondre a l'any de construcció de l'edifici. La masia tenia diverses masoveries, com per exemple el mas la Font i el mas Puigventós, ambdós enrunats segons la documentació de l'any 1799. També tenim constància que entre els anys 1970 i 1972, l'edifici fou abandonat.</span></span></span></p>	42.0043700,2.4704800	456149	4650397		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-img8061.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017159.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017297.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017295.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85219	Molí de Sallent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sallent	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>114, 395, 406, 460-461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 54, 55-63.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	Completament enrunat.	<p>Restes d'un antic molí completament enrunat, situades al costat del camí de Rupit al salt de Sallent. S'observen alguns trams de murs bastits en pedra, que dibuixen una planta del tot irregular i que es troben completament cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. A l'altra banda del camí, en una zona completament emboscada, hi ha les restes de l'antiga masia de Sallent. El seu degradat estat de conservació fa impossible identificar-ne una possible planta. S'observa, però, que la construcció estava bastida amb pedra sense treballar de la zona.</p>	08901-107	Riera de Rupit - Torrent dels Esclops - Rupit	<p>Aquest molí fou establert de nou l'any 1617 a nom d'Antoni Sallent i la seva dona, pagesos i propietaris del mas Sallent. Era un molí fariner amb edifici, bassa, resclosa i rec. Podia agafar les aigües de la riera de Sallent (nom antic de la Riera de Rupit) fins al molí de Joan Roquer. <span><span><span>Tenim notícia que entre els segles XVI i XVII aproximadament, la finca del mas Sallent incloïa les masies de la Donada, can Cames, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri, al marge del molí de Sallent. A mitjans del segle XX, e</span></span></span>l molí quedà molt malmès després dels aiguats caiguts a la zona del Collsacabra l'any 1940 i ja no tornà a funcionar. La masia, en canvi, fou abandonada entre els anys 1956 i 1960.</p>	42.0174400,2.4714900	456242	4651848		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6320.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6321.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6325.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6331.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6310.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: molí Vell. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85220	Molí vell de la Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-sala	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109-110, 114, 387-388, 406, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>107, 159-160, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 65-68.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	Completament enrunat.	<p><span><span><span>Restes d’un antic molí força enrunat, situades a la riba de llevant de la riera de Rupit, sota el camí que va de la masia de la Sala a la Conillera (peça de terra) i la riera. Es conserva el carcabà del molí, format per una obertura d’arc escarser bastida amb pedra disposada a sardinell. S’obre a la part inferior d’un mur bastit amb pedra desbastada de mida mitjana, disposada de forma regular.</span></span></span></p>	08901-108	Riera de Rupit - La Conillera - Rupit	<p><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquest molí apareix en un capbreu datat l’any 1379, on s’identifica com el molí d’Aiguabella, propietat de Brunisenda de Pere des Felips. Posteriorment, en una venda efectuada l’any 1674, aquest topònim encara es manté, tot i que relacionat amb una peça de terra. Malgrat tot, en un establiment datat l’any 1617, ja es mencionava que hi havia un molí fariner derruït dins la finca del mas Sala. Les restes actuals, per tant, són posteriors a aquesta data. Davant del molí, a la llera de la riera, s’observen les restes de la resclosa que li donava servei.</span></span></span></p>	42.0311800,2.4595700	455265	4653379		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0454.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0452.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0456.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0455.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0460.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: molí de la Resclosa, molí de la Conillera.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85221	Torre del Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-coll	<p><span><span><span><span lang='CA'>COSTA, Jordi; SEVILLA, Rafael (2005). “El telègraf òptic al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 8-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>142, 227-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 487.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 61-62.</span></span></span></span></p>	XIX	Enrunada.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Restes d'una torre enrunada de telegrafia òptica situada al cim del Puig d'Afra. Es conserva una planta quadrangular, d'un sis metres per banda, envoltada per un fossat delimitat amb un mur perifèric d'uns 16 per 14 metres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es conserven els fonaments i les primeres filades dels paraments, La construcció era bastida amb pedra calcària de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. L'interior de l'estructura està cobert per la vegetació que caracteritza la zona.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-109	Puig d'Afra - Pruit	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta torre pertanyia a la línia militar de Manresa - Vic - Girona de telegrafia òptica. A Espanya no s'inicia la construcció d'aquest sistema de comunicació fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilizar la telegrafia elèctrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A Catalunya, durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al 1953 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Des de la torre hi ha una bona vista de la Vall d'en Bas i es tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del pla del Bac (desapareguda) i la posterior de les Preses (Torre de Murrià), situada a 7,7 kilòmetres.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0626500,2.4672100	455919	4656870		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8188.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8195.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8193.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8192.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: torre dels Carlins. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|98	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86226	Castell de Rupit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rupit	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 30-39, 41-42, 48-49, 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 121-123, 210, 226, 233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 628-629).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 389, 486, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 26, 27, 29, 100-102, 147, 189-190.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 79.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2017). “Organització territorial de l’administració politicomilitar al Collsacabra (S. X-XIII)”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 156-158, 160, 161, 165, 166, 174-175, 184.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 82-84.</span></span></span></span></p>	XI-XVII	Enrunat.	<p><span><span><span><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats. Es tracta de fragments de diversos murs bastits amb pedra desbastada de mida petita, alguns d’ells assentats damunt la roca natural del terreny. Destaca un mur situat a l’extrem nord-est del penyal, assentat a la roca. Presenta uns 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i 2 de profunditat, està bastit amb carreus, sense cap obertura i compta amb un arc de descarrega que reparteix el pes de la construcció. També es conserven algunes restes de mur relacionades amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est. Aquestes restes baixen des del castell per la banda de llevant, travessant el carrer del Coll del Castell i les cases del poble. A la part superior del turó hi ha algunes restes de murs interiors de l’edifici i, en diferents alçades, trams dels murs perimetrals que el delimitaven. La resta d’estructures es situen al subsòl tant del turó com de les cases situades a la seva part inferior (banda de llevant i migdia del turó). Algunes d’aquestes cases integren murs i estructures del castell, relacionades amb la muralla del recinte jussà. </span></span></span></span></p>	08901-113	Nucli urbà de Rupit	<p><span><span><span><span>Inicialment, el castell de Rupit era un dels punts de control territorial del castell de Fàbregues (juntament amb el castell de Fornils) donada la gran extensió del seu terme. El castell rupitenc integrava les parròquies de Sant Joan de Fàbregues i Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la construcció apareix en la venda d’unes cases situades prop del castell de Rupit, datada l’any 959. Posteriorment, l’any 1019, els marmessors del vescomte Ramon d’Osona fan donació del castell de Rupit al seu fill Bermon, vescomte també. L’any 1021, mitjançant el testament del vescomte, tenim notícia dels límits del castell. Limitava a orient amb el riu Amer, a migdia amb el coll d’Osor, a ponent amb el coll de Sau i a tramuntana amb dues muntanyes (la Roca de Cabrera figura també com a frontera). Finalment, encara dins del segle XI, el castell es torna a mencionar en el testament del bisbe d’Urgell Eribau o Eriball, fill del vescomte Ramon, datat l’any 1040. En aquest mateix any, un net del vescomte Ramon d’Osona esdevé el primer vescomte de Cardona, iniciant així la nissaga dels Cardona amb la inclusió de la jurisdicció del castell de Rupit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XII es documenten algunes mencions més al castell (anys 1131 i 1134), tot i que el més destacable és la formació de la vila de Rupit a finals de la centúria o a principis del segle XIII. És en aquest segle, concretament a partir de l’any 1276, que el castell passa a mans d’una branca secundària de la família vescomtal de Cardona, on els nous senyors ja no eren vescomtes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els documents del segle XIV ens permeten esbrinar que alguns dels membres de la família Cardona van residir al castell, fent-hi obres d’adequació. En la documentació de la primera meitat de la centúria consten deutes relacionats amb materials constructius i tasques de construcció per part d’obrers de Rupit. L’any 1369, el castell i el senyoriu de Rupit passen a mans de la família Cruïlles, que en seran els propietaris fins l’any 1681, quan es crea el títol de marquès de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1427, un fort terratrèmol amb epicentre a Olot va saccejar tota la zona afectant probablement el castell, tot i que no n’hi ha constància documental. Pels voltants de l’any 1462, els petits exèrcits de pagesos remenses dirigits per Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila de Rupit, dins del context de la guerra Civil catalana (1462-1472). És força probable que un cop finalitzada la guerra el castell fos abandonat, tot i que els documents referits al castell continuen durant el segle XVI i principis del XVII. També tenim constància que, dins del conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes castellanes saquejaren i cremaren la vila de Rupit. Finalitzat aquest conflicte, les referències documentals de castell desapareixen. En darrer terme, l’any 1681 el rei Carles II crea el títol de marquès de Rupit i l’otorga a Francesc Antoni de Bournonville (el castell havia passat a mans d’aquesta família l’any 1658). En l’actualitat, Fabiola de Silva y Mora és l’onzena marquesa de Rupit.</span></span></span></p> <p>En darrer terme cal mencionar que, segons un capbreu datat l'any 1379, per entrar al recinte del castell hi havia el portal de Sant Joan. La seva localització no s'especifica, tot i que podria estar situat entre les cases de can Bigorra i can Xicó. Al mateix temps, i a mode d'hipòtesi, es creu que hi havia un altre portal d'accés al recinte tancat de la vila, el qual estaria situat al carrer del Manyà.</p>	42.0245100,2.4664300	455828	4652635		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-1017092.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4530.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img5422.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIN\|BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		94\|119\|85	45	1.1	1760\|1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86227	Camp sa l'Arca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-sa-larca	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 294.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BAGUÈ CAMBRA, M. Dolors (2008). “Els dòlmens”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 59, p. 22-24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 57-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 903.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>104, 166, 226-227.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 397, 504.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 43-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VIDAL, Jordi (2017). “La col·lecció arqueològica de Josep Sala i Molas”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 262.</span></span></span></span></p>		Desaparegut.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El megàlit o dolmen de Camp sa l'Arca es trobava situat al pla de Llancers, en una zona emboscada amb afloracions de les típiques calcàries numilítiques de la zona. Tenia la forma d'un quadrilàter irregular, tapat per una gran llosa i amb les parets laterals (pedres dretes) assentades directament damunt de la roca. Tenia una capacitat per a dos individus. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La varietat de materials que van proporcionar les seves intervencions té un abast arc cronològic força extens, cosa que justificaria la hipòtesi de que el jaciment fou reutilitzat. Tot i això, el megàlit està datat dins del període Calcolític.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-114	Pla de Llancers - Camp de Salarca - Rupit	<p>El megàlit fou destruït a mitjans del segle XX. Anteriorment havia estat excavat pel doctor en medicina Miquel Bosch, de Sant Feliu de Pallerols, que s'emportà els objectes exhumats (ossos, una peça de sílex, un braçalet i dues torques de bronze i diverses llavors) per a la seva pròpia col·lecció. Posteriorment, Josep Sala i Molas tornà a intervenir sobre<br /> el jaciment, documentant diversos fragments de ceràmica, dos ganivets de sílex, una punta de sageta, una peça d’os i un fragment de petxina, materials tots ells que passaren a formar part de la seva col·lecció particular.</p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Els materials més representatius són una punta de sageta retocada amb aletes i peduncle feta amb sílex negrós i dos fragments de ganivet de sílex blanc. En metall es trobaren dos braçalets de bronze de seccions rodones i rectangulars, alguns fragments de braçalet de secció ovalada així com una arracada construïda a partir de dues anelles enganxades. En os cal destacar la presencia d'un botó de secció triangular i amb doble perforació en V. Pel que fa a les restes ceràmiques, s'indica la presència de fragments amb decoracions de cordons i incisions paral·leles. També s'hi trobaren fragments fets amb pastes grolleres rogenques i negroses o amb desgreixant gran. A nivell antropològic cal destacar la presència de diverses peces dentàries entre les que cal destacar 10 molars, pel que es dedueix que al menys hi havia dues inhumacions.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0323700,2.4999900	458611	4653491	2200-1800 a.C.	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0125.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0126.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0127.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0128.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Popular\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	78\|79\|119\|76	1754	1.4	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86228	Jaciment del castell de Rupit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-rupit	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p>	XI-XVII	Poc excavat. Restes enrunades.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. <span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats i, en general, estan formades per fragments de murs bastits amb pedra i assentats damunt la roca natural del penyal. En destaca un mur de grans dimensions situat a l’extrem nord-est del penyal, restes de mur relacionats amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est i fragments de parets interiors de l’edifici. Majoritàriament, aquestes estructures</span></span></span><span lang='CA'><span> estan construïdes mitjançant carreus bastant ben escairats, disposats en filades horitzontals amb alçades regulars i lligats amb morter probablement de calç. Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal dir que és bastant quantiós i abarca fragments de peces ceràmiques de cuina i de taula fins a vaixelles de luxe, monedes, bales esfèriques de plom, fulles de ganivet, sivelles, claus, fragments de vidre i restes de fauna. La major part d’aquests materials indiquen unes cronologies bastant clares al voltant del segle XVI i inicis del XVII, moment d’abandonament del castell.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-115	Nucli urbà de Rupit	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera intervenció arqueològica realitzada al castell de Rupit va ser dirigida per Assumpta Serra i Clota entre el 21 d’agost i el 3 de setembre de l’any 1995. Aquesta intervenció va consistir en una prospecció promoguda per la Universitat de Barcelona, en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades al Collsacabra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona intervenció arqueològica fou dirigida per Eduard Píriz i González entre el 3 i el 21 de juny de l’any 2019. Els promotors foren l’Ajuntament de Rupit i Pruit i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Es van realitzar quatre sondejos que permeteren delimitar la ubicació de les estructures del castell i la potència arqueològica, així com el moment d'abandonament de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0245100,2.4664300	455828	4652635		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017068.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017082.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017150.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-4.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic/Cultural	BCIN\|BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Algunes imatges han estat cedides per l'ajuntament de Rupit i Pruit.	94\|119\|85	1754	1.4	1760\|1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86229	Mas dels Turons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-turons	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 453, 460.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 42-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA CLOTA, Assumpta (1998-1999). <em>Memòria de l’excavació del Mas dels Turons</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8774</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (2004). “El mas dels Turons: la pervivència d’una activitat agropecuària”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXV, núm. 51, p. 18-21.</span></span></span></span></p>	XI-XVIII	Enrunat i cobert de la vegetació que caracteritza la zona.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antic mas d'origen medieval de planta més o menys rectangular, format per sis espais diferenciats i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>construït amb pedres escairades disposades horitzontalment en sec. Fou inicialment construït a finals del segle XI,amb una posterior </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ampliació de l’estructura primitiva amb una nova estança en el segle XIII, abandonament al segle XIV, recuperació a finals del segle XV o al segle XVI, modificacions en el segle XVII (com l’enllosat de terra) i abandonament definitiu al segle XVIII. Es va documentar una pica d'aigua, una llar de foc, un cendrer i el forn, així com diverses obertures i materials arqueològics formats, sobretot, per fragments de ceràmica i datats entre finals del segle XV i principis del XVI principalment.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-116	Torrent de Bonegre - Rupit	<p>Les intervencions arqueològiques en aquest jaciment s’efectuaren en dues campanyes portades a terme els dies 14 al 26 de setembre de l’any 1998 i els dies 16 al 21 d’agost del 1999. La direcció va ser a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, amb la participació d'alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.</p> <p>El mas apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1379. Estava en mans de Bernat Roquer, espòs de la propietaria del mas Roquer. Tenim notícia que també compartia un molí amb el mas Tinyoses situat a la riera de Rajols. <span><span><span>Finalment, el mas apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta documentació ja constava com a derruït.</span></span></span></p> <p> </p>	42.0146000,2.4599800	455287	4651538		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent		Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	El jaciment està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades.	94\|119	1754	1.4	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86234	Habitatge al carrer de l'Església, 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-lesglesia-11	<p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U11.</p>	XVII	Tant la banda de llevant com la de tramuntana estan força enrunades	<p><span><span><span>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i en estat ruïnós. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. El portal d’accés principal és d’arc de mig punt adovellat, gravat amb l’any 1661 i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d’obertures de la construcció es corresponen, majoritàriament, amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca una galeria situada al nivell superior, força deteriorada. Es conserva, parcialment, el sostre embigat que la cobria.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els paraments, tot i que degradat. Les cantonades estan embellides amb carreus ben escairats.</span></span></span></span></p>	08901-121	Carrer de l'Església, 11		42.0226600,2.4645500	455671	4652431		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5098.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-1017120.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5257.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5102.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Vicari.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86252	La Palomera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palomera	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M45.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Ausa</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, XXII, núm. 158, p. 516-518.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>385-386, 469, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 36-41.</span></span></span></span></span></p>	XVIII	Força enrunada i coberta d'abundant vegetació	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona i envoltada de camps. Està fonamentada en la roca natural del terreny ,la qual rebaixa, i conserva part de la coberta de teula àrab de dues vessants original. Està distribuïda en planta baixa i pis, i s'observen obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d'elles de fusta. Compta amb un volum adossat a l'extrem sud-est de la construcció, completament engolit per la vegetació existent. És probable que a la banda sud-oest es conservin les restes d'altres construccions auxiliars aïllades.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i amb fragments de maons integrats en l'aparell de l'obra.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-139	Camí de Sau a Rupit - Rupit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la Palomera la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Palomera: '</span></span></span></span></span><em><span>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</span></em><span><span><span><span><span>' (Donada, 2006: 516-518).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou refeta en el segle XIII i, posteriorment, també en els segles XIV o XV. De fet, la construcció apareix mencionada en un capbreu datat l'any 1379. La reforma més important es dugué a terme entre els segles XVII i XVIII. Aquest edifici era una de les masoveries de la masia del Soler i a<span><span><span>pareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span>Se sap que entre els anys 1967 i 1969, l'edifici fou abandonat. Pel que sembla tenia llambordes a la teulada, forn, una cuina econòmica i forjats interiors bastits en fusta.</p>	42.0169500,2.4613500	455402	4651798		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7676.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7678.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-1017273.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86252-img7681.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86260	La Donada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donada	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M51.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 515-549.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX	Una part de la coberta està esfondrada i els volums auxiliars degradats	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A escassa distància de l'edifici, al nord-est, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, que presenta les mateixes característiques tipològiques que la masia. A la banda de ponent de la masia hi ha un altre volum rectangular aïllat, tot i que de menors dimensions. Presenta una teulada de dues vessants, està organitzat en dos nivells i compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra disposada en filades regulars.</p>	08901-147	Camí de la Donada - Rupit	<p>La primera referència documental relacionada amb la Donada la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Donada: '<em>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</em>' (Donada, 2006: 516-518).</p> <p>La documentació del segle XIV distingeix dues cases, la Donada d’Amunt i la Donada d’Avall. A principis del segle XV, la Donada tenia inclosa la propietat del mas Balmes. Posteriorment, al segle XVII, la Donada d’Avall consta com a derruïda i la documentació només parla de les cases de la Donada. Més endavant, sabem que la Donada quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri. <span><span><span>L'edifici també apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span><span><span><span>La construcció actual fou probablement bastida a mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el topònim de la masia pot venir del mot donat o donada. Eren les persones que es donaven a Déu, tant personalment com amb els seus béns, per servir-lo en un monestir, hospital, ermita o església concreta (Donada, 2006: 518).</span></span></span></p>	42.0129400,2.4861300	457451	4651341		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017176.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-img0205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017524.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017528.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb la construcció: la Donada Nova. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86261	El Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-18	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M56.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 520, 530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX	L'interior està completament enrunat	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa (semisoterrada) i pis. Totes</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb pedra desbastada i les llindes planes de fusta. Tant els portals com les finestres es concentren als paraments de tramuntana i llevant. L'interior es troba en mal estat de conservació. El forjat del pis superior, reformat amb plaques de maó i sostingut amb les bigues de fusta originals, té una part esfondrada. Aquest nivell conserva part de la llar de foc i el sostre embigat de fusta. La coberta havia estat reformada també amb plaques de maó. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i abundants fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma irregular. L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>es cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Es conserven les restes d'un petit corralet tancat davant de la façana de llevant, amb els murs enrunats i bastits en pedra. Al seu costat, tot i que completament cobertes per la vegetació que creix a la zona, hi ha les restes de l'antiga masia del Puig, completament enrunada.</p>	08901-148	Camí del Puig - Rupit	<p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia apareix en un document del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer, datat el 13 de setembre de 968. En aquest document s'identifica el Puig amb el topònim de 'Podio'. Durant el segle X estava sota la protecció del castell de Fàbregues i, posteriorment, passà al de Rupit. <span><span><span>Posteriorment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> <p>La construcció actual es correspon amb un cobert destinat al bestiar que, en algun moment, també va servir d'habitatge. Les restes de la masia del Puig estan situades al seu costat, completament enrunades i cobertes per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p>	42.0044100,2.4964300	458298	4650388		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0181.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0193.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0194.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0188.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86273	Taula de les Creus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-les-creus	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 465-466.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p>	IX-XII	Completament erosionades i exfoliades.	<p><span><span><span>Es tracta d’una llosa plana esculpida amb grafits, situada en una zona emboscada amb diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació. La superfície aprofitable és <span lang='ES-TRAD'>de 0,95 metres per 0,45 metres, orientada a llevant. El conjutn figuratiu està integrat per deu figures i cinc conjunts informes, que presenten formes lineals relacionades amb la figura humana, formes cruciformes de diverses tipologies (creus llatines, creus ansades...</span>) i diverses ratlles. Es tracta d’un treball força groller i arcaïc, que pot estar relacionat amb el jaciment arqueològic de les tombes dels Bassis. </span></span></span></p>	08901-160	Camí de la Palomera als Bassis - Rupit		42.0150200,2.4685800	455999	4651580		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7654.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7658.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7659.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img5183.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades.	119\|85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86275	Paderneres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/paderneres	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 71-73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529-530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 47-48, 122.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	La construcció de tramuntana està completament enrunada i tant la coberta com l'interior de la masia estan molt degradats i força enrunats.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta més o menys rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Estava formada, com a mínim, per dos cossos adossats. Conserva la part de ponent de la coberta, de dues vessants i bastida amb teula àrab. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Conserva diverses finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons i les llindes planes de fusta. L'interior, tot i que força degradat, conserva les restes dels forjats de fusta originals, el sostre embigat i l'escala de fusta original. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. També s'observen petites pedres i alguns fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana hi ha les restes de l'antic cobert destinat als animals, completament engolides per la vegetació existent.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-161	Camí de Paderneres - Rupit	<p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix mencionada en un capbreu del senyor de Rupit datat l'any 1379. En aquesta document es menciona l'existència de dos edificis, Paderneres d'Amunt i Paderneres d'Avall. Hi ha constància que l'any 1672 es va reconstruïr el molí de Paderneres que, pel sembla, podria correspondre al molí del Barri. P<span><span><span>osteriorment, en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799, tornen a aparèixer els masos de Paderneres d'Amunt i d'Avall, juntament amb el molí. En aquesta documentació també es menciona la Casa Nova de Paderneres (tot i que no es descarta que pugui ser també la Casa Nova del Puig). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el seu topònim pot derivar del mot padern (que significa paternal) o bé del mot paderna (que significa de religió antiga).</span></span></span></p>	42.0080000,2.4946500	458153	4650788		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0176.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0164.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89125	El Saltiri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saltiri	<p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 460, 469.</span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	Força enrunat.	<p><span><span><span>Restes d’un edifici aïllat, completament enrunat i cobert per l’abundant vegetació que cobreix la zona. S’observa una planta més o menys rectangular distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis. Tota la coberta està enrunada, tot i que era de dues vessants. Es conserven dempeus les façanes de tramuntana i ponent, mentre que les altres dues es troben aterrades. A la de tramuntana s’observa una antiga obertura rectangular tapiada amb una gran llosa de pedra i una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra també. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Presenta petites pedres per regularitzar el parament i altres pedres de mida gran i escairades, utilitzades a les cantonades.</span></span></span></p>	08901-169	Pla de Corriol		42.0274700,2.4692200	456061	4652962		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5692.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5693.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5695.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5702.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89252	Creu de Pruit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pruit		XVII-XX	Actualment, la creu està trencada i el basament cobert de liquens.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Creu aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà de Pruit, dalt d’un petit monticle. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, amb les cantonades treballades, un petit sòcol motllurat i un capitell amb collarí. La creu, anclada damunt la base del capitell, és llatina i de ferro, amb els extrems dels braços arrodonits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-195	Nucli urbà de Pruit		42.0427700,2.4549300	454889	4654669		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6950.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6946.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Religiós/Cultural		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		98\|119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89526	Molí del Tornall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-tornall	<p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 98, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 112, 395, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></p>	XVI-XVII	Completament enrunat.	<p><span><span><span>Restes d’un antic tornall situat a la riba nord de la riera de Rupit, al costat del saltant de Sabaters i del gorg del Tornall, i a pocs metres de la font de la Pomereda. Les restes consisteixen en un petit contrafort alçat respecte el nivell de la riera, que està bastit en pedra disposada regularment i està ubicat sota una gran roca balmada del terreny natural de la zona.</span></span></span></p>	08901-228	Riera de Rupit - Saltant de la Pomereda o de Sabaters	<p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, els ferrers de Rupit anaven a esmolar les seves eines en aquest indret. El tornall constava d’un joc de moles utilitzades per esmolar eines de tall. Probablement es movien mitjançant una roda de paletes que s’activava amb una corretja preparada per enllaçar les politges. El recinte era tancat i només podien fer-ne ús els ferrers autoritzats.</span></span></span></p>	42.0198800,2.4686700	456010	4652120		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img6006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img5998.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img6003.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89527	Molí d'en Patrones	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-patrones	<p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 395, 453, 460, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 142-143, 177.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 69.</span></span></span></span></p>	XVII	Força enrunat.	<p><span><span><span>Restes d’un edifici aïllat força enrunat i cobert per l’abundant vegetació de ribera que cobreix la zona. Presenta una planta rectangular distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis. Tota la coberta està enrunada i es conserven dempeus algunes de les façanes, mentre que els murs que compartimentaven l’espai interior es troben majoritàriament aterrats. Es conserven diverses finestres d’obertura rectangular, algunes d’elles emmarcades amb carreus de pedra, un forn bastit amb una volta esfèrica de pedra ben desbastada i fornícula d’arc de mig punt adovellada i encastada en un dels murs perimetrals. També s’observen algunes bigues de fusta procedents tant de la coberta com del forjat del nivell superior. Adossada a la part posterior de la construcció hi ha una gran bassa de planta irregular i molta fondaria, que conserva el cup bastit amb carreus de pedra i l’entrada del carcabà. Els murs que la delimiten conserven restes del revestiment original que els impermeabilitzava, i també s’observa un tram del canal que l’alimentava. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Presenta petites reparacions efectuades amb maons i carreus de pedra a les cantonades. Cal destacar, a la riba de la riera, una resclosa bastida amb pedres de grans dimensions disposades a sardinell. A la part superior de la construcció, sota d’una gran roca de la zona, hi ha una petita balma obrada amb un petit mur bastit en pedra.</span></span></span></p>	08901-229	Riera de Rupit - Torrent dels Esclops	<p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el molí d’en Patrones podria correspondre a l’antic molí d’en Arquinbau, que Segimon Torra va donar parcialment a Pere Roquer l’any 1501. L’any 1575, en un inventari del Roquer, apareix mencionat un molí fariner amb moles, rodet i banc bastit amb parets de pedra seca. Posteriorment, l’any 1617, en Joan Roquer (del mas Roquer) va establir de nou un molí fariner amb bassa, rec i resclosa a la riera de Sallent (antic nom amb el que es coneixia la riera de Rupit). Pel que sembla, al costat del molí va existir la masia d’en Patrones, la qual fou abandonada.</span></span></span></p>	42.0178400,2.4706800	456175	4651892		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6013.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6034.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6042.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6072.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89528	Molí de Feliu Castellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-feliu-castellet	<p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 390, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 148-152, 177.</span></span></span></p>	XVI-XVII	Completament enrunat i cobert de vegetació.	<p><span><span><span>Restes d’una construcció aïllada i completament enrunada, coberta per l’abundant vegetació que cobreix la zona. S’observa una planta rectangular delimitada per quatre murs força aterrats i un possible accés.</span></span></span></p>	08901-230	Davallada - Pont de can Badaire	<p><span><span><span>L’any 1570, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència al moliner de Rupit Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), més amunt del pont de cal Badaire (probablement al Gorg Negre). L’any 1622, els moliners Feliu Castellet i el seu fill Joan declaren tenir dos molins (un draper i un fariner) a la riera de Sallent, al costat de la roca que es trobava per sota del pont de la vila (actualment conegut com el pont de can Badaire). Podien agafar l’aigua de la riera i fer-hi rescloses, basses i recs, tot i que el domini directe era de Jacob Soler, moliner de Rupit. L’any 1636, Feliu Castellet arrenda per un període de 28 anys tots dos molins al ferrer Joan Vila i Manyà. L’any 1638, aquests molins foren reparats per un mestre de molins de Manlleu i tres serradors de Rupit, donat els seu mal estat de conservació. Segons la bibliografia consultada, durant bona part del segle XVII, aquests molins varen ser arrendats per diverses famílies de Rupit. Finalment, l’any 1778, en un inventari de la casa que la vídua del moliner Francesc Castellet tenia sota la vila de Rupit, es tornen a esmentar dos molins fariners (un d’ells amb blanquejador) i un de draper amb tota la seva maquinària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX, en aquest molí s’hi feien botons. El 18 d’octubre de l’any 1940 (festivitat de Sant Lluc), un fort aiguat va malmetre bona part dels molins que hi havia documentats a la vila de Rupit. La majoria ja no van tornar a funcionar mai més.</span></span></span></p>	42.0224000,2.4647700	455689	4652402		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6638.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6608.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6637.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: molí d’en Castellet.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89529	Molí de can Badaire	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-badaire	<p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 152-153, 177.</span></span></span></p>	XVI-XVII	Completament enrunat.	<p><span><span><span>Restes d’un antic edifici completament enrunat, situades al marge de ponent del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, al costat d’una petita balma formada en el marge de la roca on s’assenta la casa de cal Vicari. Presenta una planta més o menys rectangular distribuïda en dos espais, i amb els murs bastits en pedra de diverses mides disposada regularment. En un dels murs de llevant s’observen uns possibles contraforts, tot i que l’abundant vegetació que cobreix les restes no ho permet assegurar. Sota la balma es conserva una finestra rectangular bastida amb carreus de pedra i el pou del molí.</span></span></span></p>	08901-231	Davallada - Pont de can Badaire	<p><span><span><span>Aquest molí agafava l’aigua en una resclosa situada sota del pont Penjat (actualment regularitzada amb ciment), d’on sortia un rec que probablement arribava fins a cal Vicari, on hi hauria el cup i potser una bassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1570, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència al moliner de Rupit Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), més amunt del pont de can Badaire (probablement al Gorg Negre). L’any següent, Gaspar Sala li donava autorització per construïr un rec i un pou damunt de la roca que hi ha sobre del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, indicant probablement el trasllat de la ubicació dels molins des del gorg Negre fins al costat del pont de can Badaire. L’any 1617, en una venda efectuada pel moliner Feliu Castellet, es menciona el rec i la balma de roca situada damunt del camí. L’any 1754, en una compra realitzada pel moliner Francesc Castellet, es tornen a mencionar ambdós elements. Pel que sembla, durant la segona meitat del segle XX, el rec discorria elevat fins que arribava al molí. </span></span></span></p>	42.0228000,2.4648800	455698	4652446		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6639.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6641.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6642.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6644.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89530	Molins del gorg Negre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-del-gorg-negre	<p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 153-155, 177.</span></span></span></p>	XIII-XVI	Només en resten diversos encaixos	<p><span><span><span>Restes de dos antics molins situades a la riba de llevant de la riera de Rupit, des del gorg Negre i fins al pont de can Badaire. Es tracta de diversos encaixos excavats a la roca natural del terreny i de la riera, relacionats amb les construccions que acompanyaven aquests molins. A la llera de llevant del gorg es documenten cinc encaixos rectangulars, petits i desgastats. Damunt seu s’inicia una línia de 24 encaixos quadrats d’uns 15 cm de costat, que marxa en direcció a migdia i que estan situats al marge de llevant de la riera, a mitja alçada. Uns metres més avall, i situats a la llera de llevant de la riera, hi ha una segona línia de forats quadrats i circulars de mida més petita, tot i que cal destacar també la presència de dos encaixos quadrats més grans que els anteriors (22 cm per 25 cm). És probable que aquestes restes corresponguin a uns possibles canals o recs disposats entre el gorg Negre i el pont de can Badaire. </span></span></span></p>	08901-232	Riera de Rupit-Gorg Negre	<p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, en aquest gorg hi havia hagut dos molins diferents. Les primeres referències documentals relacionades amb aquests molins apareixen en una venda efectuada per Arnau Saller a Guerau de Cardona l’any 1217. Posteriorment, en un capbreu datat l’any 1379, Raimon Casaça reconeix tenir un molí al gorg Negre. L’any 1569, en un establiment efectuat per Gabriel Felip al moliner de Rupit Joan Castellet, es menciona el rec del molí del gorg Negre. L’any següent, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència a Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), que probablement corresponguin als molins situats al Gorg Negre. L’any 1571, Gaspar Sala l’autoritzava a construïr un rec per les seves terres i fins a la roca que hi ha damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, indicant probablement el trasllat de la ubicació dels dos molins des del gorg Negre fins al costat del pont de can Badaire. Així doncs, sembla que a finals del segle XVI els molins del gorg Negre deixaren de funcionar. Pel que fa als canals o recs, és força probable que continuessin per la riera fins a passar el pont de can Badaire, portant l’aigua d’aquesta manera al molí de Feliu Castellet.</span></span></span></p>	42.0232100,2.4638200	455611	4652492		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6628.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6629.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		94\|119\|85	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89533	Molí de Noufonts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-noufonts	<p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 372, 377, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 160, 177.</span></span></span></p>	XVII	Només es conserven els encaixos.	<p><span><span><span>Restes relacionades amb un antic molí i consistents en una sèrie d’encaixos rectangulars excavats a la llera del torrent, en una zona adaptada com una possible resclosa situada a la banda de llevant del gual. Aquests encaixos o cunyeres no són gaire grans i es troben submergits dins de l’aigua del torrent.</span></span></span></p>	08901-233	Camí de la Riera-Torrent de la Lluca	<p><span><span><span>Tot i l’absència de referències documentals directes relacionades amb aquest molí, la bibliografia consultada el relaciona amb la utilització de les aigües que el molí vell de la Sala podia fer fins a l’Om de Pruit a principis del segle XVII.</span></span></span></p>	42.0353400,2.4484000	454343	4653847		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7757.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7753.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7750.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7751.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'element: molí de les Viles, Pas Ample.	119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89558	Les Baumes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 528.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 406, 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 107-108.</span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Força enrunat i engolit per la vegetació existent.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum situat a la banda de ponent està completament aterrat i presentava obertures rectangulars emmarcades amb pedra. L’altre volum, en canvi, resta dempeus i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb maons i les llindes de fusta (al pis superior) i portals rectangulars bastits amb pedra desbastada i llindes de fusta (planta baixa). L'interior està força degradat i s’hi observa alguna reforma efectuada en els darrers temps en el pis superior. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma irregular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat de la construcció hi ha una antiga balma natural obrada amb murs bastits de pedra, que fou destinada a les tasques relacionades amb el bestiar.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-240	Camí de la Donada - Rupit	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>El topònim amb el que es coneix l’edifici té el seu origen en unes balmes situades al costat de la casa. </span></span></span></span></span>L'edifici apareix mencionat en un capbreu de les propietats que el senyor Gilabert de Cruïlles tenia als castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1374. Torna a aparèixer en un altre capbreu datat l'any 1379. <span lang='CA'><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XV, la masia passà a ser propietat del mas de la Donada, situat a escassa distancia. A finals del segle XVI s’hi van fer obres importants, amb la presencia de mestres d’obra i manobres. </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Més endavant, sabem que la masia quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, la Donada i Barri. Finalment, t</span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>enim noticia que a finals del segle XVIII, segons la documentació estudiada per mossèn Antoni Pladevall datada l'any 1799, la construcció ja estava enrunada. En aquest sentit, cal dir que la construcció actual fou edificada damunt de les restes de l'edifici original.</span></span></span></span></span></p>	42.0079100,2.4868800	457510	4650782		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0238.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0236.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0241.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: les Balmes. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89564	Masaletes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masaletes	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Completament enrunada.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada força enrunada i coberta per l'abundant vegetació existent a la zona. S'observa una</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> planta rectangular, amb la coberta totalment esfondrada i els paraments mig enrunats. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb pedra desbastada i amb les llindes de fusta. També s'observa alguna reparació efectuada amb maons. L'interior està completament aterrat i engolit per la vegetació, tot i que s'observen restes de bigues de fusta probablement procedents dels forjats interiors o bé de la coberta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i fang, i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-241	Camí de Paderneres - Rupit	<p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquest moment ja constava com a aterrat. Probablement, les runes actuals corresponguin a una rehabilitació efectuada en posterioritat a aquesta data. Tenim constància que la construcció fou abandonada entre els anys 1951 i 1955.</span></span></span></p>	42.0078300,2.4680700	455952	4650782		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8060.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8049.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8052.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8055.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: mas Saleta, Massaletes, Casa Nova del mas Saleta, la Caseta del mas Saleta. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89620	Molí del Rodó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-rodo	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24-25, 96, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>105-106, 114, 382, 394, 461, 475, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. </span><span>Valls: Cossetània Edicions, p. </span><span lang='CA'>144, 145-148, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 60-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. </span><span>Torelló: Celblau, p. 24.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Enrunat i cobert de vegetació.	<p>Restes enrunades d'un molí situat sota d'unes roques que formen part de la riba de ponent de la riera. Es conserven les restes del molí pròpiament dit i de la casa del moliner, situades l'una al costat de l'altra. El molí presenta una planta més o menys rectangular, assentada damunt la roca natural de la zona. Compta amb una obertura d'arc rebaixat bastida amb pedra disposada a sardinell i situada al nivell inferior, i una obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra al superior. Al seu costat, a la banda sud-oest, hi ha les restes de la casa del moliner, completament cobertes per la vegetació de ribera i sense coberta. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, i s'observen dues obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, la de la planta baixa amb la llinda plana. Ambdues construccions estan bastides amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> <p>A la part superior del salt, situades dins del cabal de la riera, s'observen diverses cunyeres de planta rectangular excavades a la llera, les restes d'una resclosa bastida amb grans pedres i un canal excavat també a la roca, que desviava l'aigua des de la resclosa i cap al molí.</p>	08901-255	Saltants del Rodó - Riera de Rupit - Rupit	<p>De les restes situades damunt del salt d'aigua hi ha constància documental l'any 1552 i 1647 (en aquell moment, aquest salt era conegut amb el nom del salt de Miralles). Ambdues referències parlen de la construcció de rescloses.</p> <p>De les restes situades al costat del salt, i segons la bibliografia consultada, hi havia una pedra gravada amb els anys 1722-1895. Documentalment, la primera referència data de l'any 1751 i, posteriorment, es menciona el molí l'any 1815. Tenim notícia que les moles d'aquest molí eren dos curres o cons truncats de pedra que utilitzaven per blanquejar el blat, tot i que inicialment es dedicava a l'escorça. El topònim procedeix de la planta del roldor, que usaven tant les adoberies com les blanqueries en les seves feines, donada la presència de tanins a les seves fulles i baies. Sembla que el molí deixà de funcionar per causa de l'aiguat caigut a la zona l'any 1940, tot i que en una fotografia datada entre els anys 1926 i 1931, el molí ja estava enrunat i abandonat.</p>	42.0203700,2.4671400	455884	4652175		08901	Rupit i Pruit	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0258.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0256.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0255.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0245.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img5954.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altre noms relacionats amb l'edifici: molí del Roldor.	98\|119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89646	Àrea d'expectativa arqueològica del pla de Fàbregues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-del-pla-de-fabregues	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 226.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>402, 487.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 19-24.</span></span></span></span></span></p>	VI a.C-X d.C.	No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica	<p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a la zona de Sant Joan de Fàbregues, entre el pla del Roquer, el de Fàbregues i el pla Xic o de l'Agullola. Durant unes prospeccions arqueològiques realitzades a la zona als anys 90 es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica a l'extrem superior del cingle, prop de l'Agullola i a la banda de migdia del mateix. Prop dels límits entre el pla Xic i el de Fàbregues es van localitzar algunes restes d'estructures bastides en pedra atribuïdes a parets de contenció. En aquesta mateixa zona, encerclant el pla Xic i disposat a banda i banda del cingle, es van localitzar les restes d'un mur d'uns 20 metres aproximadament. Al bell mig de l'estructura hi ha una bassa de planta irregular coneguda en l'actualitat com la bassa del Senglar i les restes d'un possible forn de planta circular i fragments de ceràmica fàcilment esmicolable i datada al segle X. A la zona també s'hi documentaren altres restes de murs de menys entitat i fragments de teula àrab.</p>	08901-279	Pla de Fàbregues - Rupit	<p>Segons la bibliografia consultada, l'antic castell de Fàbregues (documentat al segle X) estaria situat a l'extrem del pla Xic, prop de l'Agullola, tot i que no n'hi ha cap rastre tangible. Pel que sembla, prop seu hi hauria també les restes d'un poblat d'origen pre-romà o anterior. Al mateix temps, al bell mig de l'extensió que conforma el pla de Fàbregues, és molt probable l'existència de diverses masies depenents dels masos de Fàbregues i del Roquer. L'existència de diversos graus que comunicaven la part superior del cingle amb les fondalades de Susqueda reforça la hipòtesi que aquesta zona hauria estat poblada des de temps antics.</p>	42.0067200,2.4762900	456632	4650655		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-1017143.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7578.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7625.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7634.jpg	Inexistent	Medieval\|Popular\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	85\|119\|81	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89650	Àrea d'expectativa arqueològica de Pruit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-de-pruit	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 36, 373.</span></span></span></span></span></p>	XII-XIX	No ha estat mai excavat	<p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a l'entrada del nucli urbà de Pruit, damunt d'un monticle situat a la banda de ponent de les cases i al nord-est del cementiri. Tot i que la zona no ha estat mai objecte de cap prospecció ni intervenció arqueològica, segons les informacions orals obtingudes dels veïns de la zona, en aquest punt s'hi van localitzar restes d'ossos. Al seu torn, la bibliografia consultada va identificar aquestes restes amb un possible hipogeu, sense concretar cap datació.</p>	08901-282	Nucli urbà de Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu, en l'actual plaça de l'Església, tot i que l’any 1906 fou traslladat a l'entrada del nucli urbà. És probable doncs que les restes aparagudes en el monticle siguin anteriors al primer fossar del nucli de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0428600,2.4549000	454886	4654679		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6929.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6941.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6936.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6942.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6949.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		94\|98\|119\|85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89681	Font de les Feixes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-1		XIX-XX	Mig enrunada i desbordada.	<p>Font aïllada situada al marge de llevant del camí de Santa Llúcia, a la banda sud-est del nucli urbà de Rupit. Es tracta d'una deu natural que emergeix de la roca, i que compta amb un mur de pedra sense treballar disposada irregularment, situat damunt seu. Un fragment de teula àrab encastat al marge fa les funcions de broc.</p>	08901-299	Camí de Santa Llúcia - Rupit		42.0219700,2.4693500	456068	4652352		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9710.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9707.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9708.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9699.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Altres		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		98\|119\|94	51	2.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89882	Camí de Rupit a Sant Martí de Querós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit-a-sant-marti-de-queros	<p>JUNQUERA I SEGARRA, Xavier (2007). <em>El present d'un passat. Les Guilleries</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 66-74.</p> <p>TARRÉS I TURON, Josep (2005). 'L'antiga xarxa de camins de les Guilleries'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, vol. XLVI, p. 359.</p>	XVI-XX	Emboscat i parcialment desdibuixat.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic camí de bast que comunicava Rupit amb Sant Martí de Querós, passant prop del Casal de Montdois i per davant de la masia del Vilar de Querós. Tot i que en l’actualitat el tram inicial ha quedat desdibuixat per una pista forestal (des del Casal de Montdois fins uns metres més avall del Vilar de Querós), el tram més ben conservat s’inicia en el punt on s’acaba la pista, marcat amb una fita de pedra. Es tracta d’un camí estret i emboscat, que va davallant progressivament traçant unes marcades giragonses, amb petites marrades que ajuden a salvar el desnivell del terreny. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original, així com petits murets de contenció de l’estructura.</span></span></span></span></span></p>	08901-304	Carena del Vilar - Rupit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per als animals de càrrega i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets amb forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües els podien malmetre i delimitats amb marges de pedra seca segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí es correspon amb una de les antigues vies que comunicaven el Collsacabra amb les Guilleries.</span></span></span></span></span></p>	41.9686600,2.4678600	455908	4646434		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent		Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Lúdic/Cultural	Inexistent	2021-11-18 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Les coordenades són aproximades.	98\|119	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
84430	El Bellonc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellonc	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R19.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M28.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	El volum auxiliar està força degradat.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta irregular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els ampits motllurats, mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. La façana de migdia compta amb dues petites finestres bastides amb quatre carreus, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. Destaca el volum auxiliar adossat a la façana de migdia, destinat al bestiar. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i alguna espitllera. La part de migdia del volum està formada per un cobert obert i protegit amb un sostre de bigues de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter i disposada en filades. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra i s'observen diverses reparacions en els paraments efectuades amb maons.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-28	Carretera C-153, km. 33,5 - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Aquesta masia era un dels antics hostals que hi havia a peu de carretera.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0479000,2.4704200	456174	4655230		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8524.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8527.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8532.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8529.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: el Vallong.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
84440	Comajoan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajoan	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 453, 465-466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 24, 32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 135-136.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	En estat d'abandonament.	<p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per diversos volums adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal està format per dos grans cossos adossats, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. El cos originari consta d'un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Les </span></span></span><span><span><span>obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central de les golfes té la llinda gravada amb l'any 1780 i el símbol del Calvari. De la façana de llevant destaca una doble galeria disposada als nivells superiors i sostinguda amb uns destacables pilars de pedra amb els capitells motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a la banda de ponent correspon a una ampliació efectuada a principis del segle XX. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, amb la dovella clau gravada amb l'any 1906 i les inicials 'JVO'. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc escarser també emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. Destaquen les del pis, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Adossada a la façana de ponent hi ha una gran terrassa al pis, semicoberta amb un porxo de teulada d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora hi ha un volum adossat al nivell de la planta baixa, que ressegueix el perímetre del parament fins a la façana de tramuntana. Té una planta rectangular amb la cantonada nord-oest arrodonida, està cobert amb teulada d'un sol vessant i presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia del volum principal hi ha un pati interior, delimitat amb una tanca de pedra i al que s'accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. Tancant aquest pati per la banda de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, el carner perpendicular a la façana principal i organitzat en dos nivells. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit en pedra (i actualment transformat en finestral) i finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de ponent.</span></span></span><span><span><span> Probablement en origen, aquest espai albergava els estables de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció. </span></span></span><span><span><span>Es tracta de tres cossos adossats de planta rectangular, amb les teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Presenten </span></span></span><span><span><span>obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant de la façana principal de la masia hi ha l'era, formada per la mateixa roca del terreny regularitzada. A la banda de migdia hi ha un volum rectangular sense coberta, probablement destinat a les tasques agropecuàries en origen.</span></span></span></p>	08901-38	Camí ral de Vic a Olot - Pruit	<p>La primera referència documental relacionada amb aquest edifici apareix en el capbreu del <em>Faber </em>de Cabrera, datat l'any 1195. Segons la bibliografia consultada, després dels terratrèmols ocasionats a Catalunya entre els anys 1427 i 1428, el mas hagué de ser reconstruït en un lloc diferent al de la seva ubicació original. Posteriorment, en e<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l fogatge de l'11 d'octubre de 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Llorenç Dosmunts, apareix mencionat en 'Joan Quome Joan', nom que es refereix segurament a aquest mas.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0577400,2.4265400	452550	4656346		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img8995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9039.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9021.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9032.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9011.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
84442	El Bosc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-3	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 370, 465, 475, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	La part dels annexos està enrunada i sense coberta.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenta una </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central té una inscripció mig esborrada. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La vessant de llevant de la teulada s'allarga fins a cobrir dos coberts oberts a l'exterior per la banda de migdia i separats mitjançant un mur de pedra. A l'extrem nord-oest de la masia hi ha una sèrie de volums enrunats, sense coberta i que marquen una planta més o menys rectangular. La construcció està bastida amb pedra sense desbastar disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i pintat.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-40	Serra de Mateus - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. Posteriorment, la masia apareix mencionada en</span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span> el fogatge de l'any 1553, on apareix documentat un personatge anomenat 'Phelip Bosch' dins del terme de “Sant Andreu de Pruyt”. Cal destacar que </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV, passà després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'edifici restà abandonat entre els anys 1973 i 1975. En l'actualitat, es tracta d'una segona residència. Pels voltants de l'any 2012, la coberta fou reformada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0595300,2.4389300	453577	4656538		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84442-img0603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84442-img0604.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85008	Les Serres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-serres-0	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 108-112.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M63.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XVIII	Està en procés de rehabilitació	<p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta força degradat. S’organitza en planta baixa i pis, i té la façana principal orientada a ponent. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha que estan emmarcades amb el mateix aparell de l’obra vist. De la façana principal destaca la finestra central del pis, amb la llinda gravada amb un símbol irreconeixible. L’interior està en procés de rehabilitació, tot i que conserva diversos portals i finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i un portal d’arc de mig punt adovellat. Està cobert amb un sostre de llates i bigues de fusta i conserva forjats de cairons a la planta baixa. El pis superior està completament buit. Els dos cossos posteriors, adossats a la banda de llevant del principal, estaven destinats al bestiar. Presenten les cobertes d’una i dues vessants de teula àrab i fibrociment, organitzats en una i dues plantes i força degradats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia de la masia hi ha un volum rectangular en procés de rehabilitació, amb les obertures bastides amb maons i la façana principal, orientada a migdia, oberta i delimitada amb pilars de maons. En origen, aquest espai albergava els estables i la pallissa del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció, actualment també en procés de rehabilitació. Es tracta de dos cossos adossats de planta rectangular, disposats a diferent nivell. Presenten teulades de dues vessants i obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. El davanter, organitzat en un únic nivell, estava destinat al bestiar mentre que el posterior, que consta de planta baixa i pis, podria haver estat l’habitatge dels masovers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de la zona i de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></p>	08901-93	Pla de la Civadera - Rupit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Serras' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Serres' dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament s'explicava una llegenda sobre la mestressa de la masia de les Serres en relació a la bruixeria.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.9771400,2.4559200	454924	4647381		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7925.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7933.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7950.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7923.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7937.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb la masia: les Serres de Sant Joan.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85009	L'Aulet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/laulet	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M58.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 122.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XVIII	Diverses obertures estan tapiades amb paraments de maons	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab i dents de serra disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La façana principal compta amb un portal d'accés descentrat, amb una gran llinda gravada amb l'any 1782 i decorada amb una creu grega patent damunt del Calvari. Les finestres tenen els ampits motllurats i algunes presenten petits arcs de descàrrega superiors bastits amb pedra disposada a sardinell. Una d'elles està gravada amb l'any 1783. També destaquen dues espitlleres de pedra a la planta baixa i algunes obertures d'arc rebaixat bastides en pedra, actualment tapiades amb paraments de maons (també la finestra rectangular situada damunt del portal). De la façana de migdia en destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1787. El volum adossat a la banda de ponent també està distribuït en planta baixa i dos nivells, tot i que amb una coberta de teula àrab de tres vessants. Destaca la doble galeria situada a l'extrem de migdia del parament, reculada respecte a la línia de façana. Està formada per una successió d'arcs rebaixats adovellats a la primera planta, actualment tapiats amb uns parament de pedra i amb finestres de nova obertura al seu interior. La galeria del segon pis, en canvi, presenta obertures rectangulars delimitades amb pilars bastits amb carreus de pedra, semi-tapiades i cobertes amb un sostre embigat sota coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-est de la masia hi ha un volum aïllat de planta rectangular, actualment reformat i destinat al bestiar. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, amb un porxo obert a la banda de llevant i la façana principal orientada a migdia. En origen era utilitzat com a estables i pallissa.</p> <p>En general, les construccions són bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Hi ha diverses reparacions efectuades amb maons i le cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p>	08901-94	Carena de l'Aulet - Rupit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Aulet' dins de</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada f</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ou una casa pairal de gran importància i arribà a tenir set masoveries. Durant la segona meitat del segle XVIII, la masia fou ampliada i reformada tal i com es desprèn de les llindes datades presents a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Aulet foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Ramon Aulet) simpatitzava amb el moviment d'esquerres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>A mitjans dels anys 80 encara es conservaven les restes enrunades de l'antiga capella del mas, dedicada a Sant Antoni Abat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.9865700,2.4545100	454814	4648429		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017278.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7989.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017280.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017287.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7990.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85010	La Caseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-19	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M61.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XX	La masia es troba en procés de rehabilitació	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de petites dimensions i planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>orientada a migdia. El portal d'accés principal està reformat i compta amb una petita placa arrebossada encastada al parament i datada amb l'any 1934. La resta d'obertures es corresponen amb finestres simples rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca, al costat del portal principal, una antiga porta d'arc rebaixat actualment reconvertida en finestral i protegida amb reixa de ferro. Adossats a la façana de llevant hi ha dos petits volums auxiliars, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en un sol nivell.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de llevant de la masia hi ha dos cossos aïllats que complementen la construcció. Són de planta rectangular, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell, un de majors dimensions que l'altre. Probablement en origen estiguessin destinats al bestiar.</p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligats amb morter i disposats de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</p>	08901-95	Pla de Montdois - Rupit	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada és molt probable que aquesta masia fos una de les masoveries del mas de l'Aulet, documentat des del segle XVI i situat a escassa distància de la construcció (de fet, a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masovera de l'Aulet s'encarregava també d'aquesta construcció). És probable que la data gravada a la façana principal faci referència a una reforma efectuada a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p>	41.9839200,2.4696300	456065	4648127		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7907.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7918.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7911.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7910.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85012	El Pendís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pendis-0	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M54.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XIX	Revestiments i obertures degradades, abundant vegetació	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab (a les façanes de migdia i ponent) i llates i mènsules de fusta (façanes de tramuntana i llevant). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Destaca el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha dues petites espitlleres i, damunt seu, una finestra rectangular amb la llinda i els brancals decorats i un guardapols superior ornamentat que dibuixa un frontó. Al costat d'aquesta obertura hi ha una finestra simple emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana gravada amb l'any 1855. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta d'obertures de la construcció presenten la mateixa tipologia constructiva que l'anterior, tot i que els ampits motllurats es concentren tant a</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la façana principal com a la de tramuntana. La façana de ponent està força més degradada que la resta, donat que es va enderrocar l'antiga comuna que se li adossava (no s'ha pogut constatar que el forn encara resti dempeus donada l'abundant vegetació que cobreix la zona). La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar lligada amb morter de calç i disposada de forma regular. El parament principal presenta un revestiment arrebossat força degradat i s'observen diverses reparacions efectuades amb fragments de maons i ciment. Les cantonades, lleugerament atalussades en la seva part inferior, estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Davant de la façana principal hi ha dos volums auxiliars aïllats en mal estat de conservació. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a les façanes principals. L'antic paller està distribuït en planta baixa i pis, i fou tancat i mal reformat en els darrers temps. L'altre volum, probablement destinat al bestiar, s'organitza en un sol nivell i no ha patit cap reforma recent. Ambdues construccions estan bastides en pedra sense treballar i maons, amb els paraments arrebossats i carreus de pedra a les cantonades (sobretot pel fa al paller).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum de planta rectangular amb teulada d'una sola vessant, organitzat en dos nivells i destinat al bestiar. Presenta obertures rectangulars bastides amb maons, carreus i llindes planes de fusta, amb un accés directe a la planta superior des de la façana de ponent. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-97	Camí de Sau a Rupit - Rupit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Pandís' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Pandís' dins del mateix terme i parròquia. Segons la data gravada a la llinda d'una finestra situada a la façana principal, l'edifici fou reformat a mitjans del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	42.0065100,2.4612800	455389	4650639		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8007.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8012.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8015.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	La masia i el volum de tramuntana estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Els volums situats a la banda de migdia en queden exclosos.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85024	Pont de la Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-sala	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109, 387, 492.</span></span></span></span></p>	XIV-XV	Cobert d'abundant vegetació.	<p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí ral de Rupit a Cantonigròs i l’Esquirol. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell, amb dos apartadors centrals de planta triangular i els capponts eixamplats respecte la resta de l’estructura. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter. La part superior o tauler està formada pel propi camí ral, sense pavimentar.</span></span></span></p>	08901-101	Camí ral de Rupit a Cantonigròs - Rupit		42.0279200,2.4587200	455192	4653018		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0419.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0422.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0433.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|85	49	1.5		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
85034	Pont de la Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rovira	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>375, 492.</span></span></span></span></p>	XIV-XVII	Cobert d'abundant vegetació.	<p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Pinós o Rocallisans, en el traçat de l’antic camí ral de les Viles al coll de Pruit i Falgars. Està format per un arc rebaixat lleugerament apuntat, bastit amb pedra sense treballar disposada a sardinell. L’estructura es recolza, per la banda de llevant, a la roca natural de la zona, mentre que la banda de ponent està bastida amb pedra de diverses mides, disposada de forma regular. La part superior o tauler no presenta cap paviment i està formada pel mateix camí.</span></span></span></p>	08901-103	Riera de Pinós - Pruit		42.0509800,2.4633300	455590	4655576		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9223.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9236.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img92230.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9227.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9230.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		94\|119\|85	49	1.5		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86257	Can Cames	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cames-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>CENTRE CULTURAL DEL COLLSACABRA (2014). “Els personatges. Maria Giménez Pardo. Joan Font Artigues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 27-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Un dels volums auxiliar està esfondrat.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que amb algunes reformes. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum auxiliar de construcció més recent. Està cobert amb una teulada de dues vessants, distribuït en dos nivells i bastit amb maons. Adossat a la façana de tramuntana hi ha el tercer volum que conforma l'edifici. És de menors dimensions, amb la teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada regularment i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant de la masia hi ha uns coberts de planta rectangular i teulada de dues vessants, força degradats. A la banda nord-oest de la masia hi ha un gran paller de planta rectangular reformat. Està distribuït en dos nivells, obert a tres vents i sostingut amb pilars de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-144	Els Emprius - Rupit	<p>El topònim amb el que es coneix l'edifici té el seu origen en el mot que es va posar al masover de la casa a principis del segle XX, aproximadament. Li deien en Cames perque era alt, prim i amb les cames molt llargues.</p> <p><span><span><span>Entre els segles XVI i XVII aproximadament, sabem que la masia va quedar inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb la Donada, el molí de Sallent, el Jonquer, les Balmes (o Baumes) i Barri.</span></span></span></p> <p>A mitjans dels anys 70 del segle XX, l'edifici es va ampliar.</p>	42.0212400,2.4766700	456673	4652267		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-img9655.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017417.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-11091395master.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casa Nova del Sallent. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86258	Castellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 396, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Tancaments degradats i obertures tapiades. Estat d'abandonament.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per dos grans cossos adossats i diversos volums auxiliars. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a llevant. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes de fusta. De la façana principal destaca la finestra amb permòdols del segon pis i una espitllera a la planta baixa. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. La façana de migdia compta amb una llinda amb relleu d'arc apuntat i diverses finestres tapiades. Els volums auxiliars, disposats a les façanes de migdia i ponent, són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una planta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant la façana principal hi ha una antiga bassa rectangular i un pou circular bastit amb pedra i amb la coberta de lloses planes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-oest de la masia hi ha l'antiga masoveria, semireformada. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la banda de ponent hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</p>	08901-145	Pla de Castellet - Rupit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Castelet de la Singlera' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Bertomeu Castellet' dins del mateix terme i parròquia. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p>	42.0213700,2.4897200	457754	4652275		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9969.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9974.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9992.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9985.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9998.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
86272	Tombes dels Bassis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-bassis	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 464-465.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 398, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 60-61.</span></span></span></span></span></p>	X-XII	Erosionades.	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Dues tombes situades en un dels vessants més feréstecs de la muntanya, damunt d'una gran llosa plana. Estan </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>excavades a la roca i orientades de nord a sud. Estan disposades en paral·lel i separades uns 60 centímetres l'una de l'altra. Presenten una planta allargada amb els extrems arrodonits, amb uns dos metres de longitud per uns 60 centímetres d'amplada aproximada i uns 25 centímetres de profunditat. Han perdut les lloses que les cobrien i c</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>orresponen a dos individus adults.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-159	Els Bassis - Rupit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest tipus de sepultures excavades a la roca de forma corbada pertanyen al tipus anomenat pisciforme. P</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>odrien datar del segle X, en posterioritat a la invasió musulmana i anterior a l'afermament del poder comtal.</span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0140000,2.4688700	456023	4651467		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5223.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5220.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5221.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89128	Casella de peons caminers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casella-de-peons-caminers	<p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 18-20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 117, 119.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 388.</span></span></span></span></p>	XIX-XX	Hi ha diversos grafits als paraments.	<p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i situat en un dels vorals de la carretera. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en un sol nivell. El volum principal compta amb un ràfec de maons i llates de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció, tot i que a la façana principal està sostingut amb mènsules treballades. En general, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb maons. A la façana principal hi ha el portal d’accés i un altre portal de grans dimensions reformat i tancat amb una persiana metàl·lica. A les façanes laterals hi ha dues finestres protegides amb reixes de ferro i dos òculs emmarcats amb maons i situats a la part superior dels paraments. A nivell decoratiu, una sanefa rectilínia bastida amb maons disposats en escaire ressegueix la part superior de les façanes, per sota del nivell del ràfec del parament principal. A l’interior, l’espai és molt ampli i està cobert amb un sostre de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol delimitat amb una filada de maons. Les cantonades també estan embellides amb maons. El volum secundari, adossat a la façana de tramuntana del principal, compta amb teulada d’un sol vessant i obertures rectangulars. Està bastit amb maons i presenta un revestiment arrebossat. Actualment està cobert d’abundant vegetació.</span></span></span></p>	08901-171	Carretera C-153, km. 31,3	<p><span><span><span>Les caselles de peons caminers eren unes construccions destinades a l’allotjament dels <span lang='CA'>treballadors que s’encarregaven de la conservació de les carreteres, i de les seves famílies. La seva construcció i ubicació fou regulada l’any 1852, seguint una sèrie de models constructius predeterminats. E<span><span>l model més simple, que correspon a l’edifici que ens ocupa</span></span><strong><span><span>,</span></span></strong> fou establert l’any 1859 i podia allotjar dues famílies. Cal tenir en compte que l’any</span> 1849 ja es treballava en la construcció de la carretera que havia de comunicar les ciutats de Vic i Olot, la qual no va finalitzar fins a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></p>	42.0319900,2.4630700	455555	4653467		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6753.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6752.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6756.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Altres		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casilla.	119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89129	Can Maiol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol-1	<p>Font: informació oral del sr. Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p>	XVII-XVIII	Un dels volums auxiliars està aterrat.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i adaptat al desnivell del carrer. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La planta baixa compta amb dos portals d’accés rectangulars, el principal de majors dimensions i tancat amb una porta de fusta. Tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la primera planta presenten l’intradós motllurat. La façana de migdia també compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els volums auxiliars s’adossen a la façana de migdia de la construcció, ambdós de planta rectangular i organitzats en un sol nivell. El davanter presenta una coberta plana a mode de terrassa i compta amb un portal d’accés rectangular de grans dimensions, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. El posterior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al cos davanter, es troba aterrat actualment, tot i que estava bastit en fusta i cobert amb teulada d’un sol vessant de la que es conserven les impromptes de les bigues a la façana del volum principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides desbastada i sense treballar, disposada de forma regular. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, mentre que la resta de façanes deixen l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p>	08901-172	Carrer de la Barbacana, 28	<p>L'edifici fou la casa natal del pintor i paisatgista Joan Vila Arimany. Durant un temps també fou la seu d'una botiga.</p>	42.0251300,2.4666200	455844	4652704		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4815.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4792.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4793.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4794.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89310	Font de can Grau o de can Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-grau-o-de-can-rovira	<p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103-104.</span></span></span></p>	XX	El revestiment està degradat.	<p><span><span><span>Font urbana situada entre les cases de can Grau i can Rovira, davant del pont Penjat. Està formada per una fornícula d’arc rebaixat oberta al parament, que presenta un revestiment arrebossat i lliscat. A l’interior hi ha encastada l’aixeta metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica de pedra rectangular encastada al parament i elevada respecte el nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p>	08901-202	Carrer de la Barbacana, 6	<p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la font procedeix de les dues cases entre les que es troba situada. Tenia una petita capelleta amb la imatge de Sant Rafel, que fou destruïda. La imatge fou llançada a la riera de Rupit.</span></span></span></p>	42.0244800,2.4652200	455728	4652633		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4751.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4752.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4753.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4756.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Productiu		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|98	51	2.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89534	Font de l'Esparver	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesparver	<p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Cobert d'abundant vegetació. Els abeuradors estan en desús.	<p><span><span><span>Font aïllada situada al bell mig d’un revolt de la carretera, en el marge de llevant de la via. La font pròpiament dita està formada per una boca de mina bastida amb pedra lligada amb morter, que compta amb una portella rectangular de ferro. A uns 10 metres a ponent de la font hi ha una filera formada per quatre abeuradors rectangulars de pedra, connectats entre sí mitjançant tubs de ferro. El de l’extrem de migdia és més petit que la resta i està disposat a una cota més baixa. Al costat dels abeuradors, al bell mig de la filera, s’observa un possible amuntegament de pedres i una tapa de ferro ubicada al sòl (probablement l’aigua arriba als abeuradors mitjançant una conducció soterrada que neix a la font). </span></span></span></p>	08901-234	Carretera C-153, km. 34,1 - Pruit		42.0518700,2.4731100	456400	4655670		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8915.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8918.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8907.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8910.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		98\|119\|94	47	1.3	1761	24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89535	Creu del Pedró de Pruit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-pruit		XVII-XVIII	L'estructura està separada del sòcol que la sustenta.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Creu aïllada situada al peu del camí que porta del nucli urbà de Pruit a les masies de la Rovira i Renyins, a la banda de llevant del petit turó del Pedró. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, actualment separat del sòcol motllurat on s’assentava. Presenta un capitell de pedra motllurat amb collarí i una creu ferro anclada damunt del capitell. Aquesta creu és llatina i té els extrems dels braços apuntats. </span></span></span></span></p>	08901-235	Turonet del Pedró - Pruit		42.0454500,2.4567000	455037	4654965		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9261.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9140.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9148.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Cultural		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89611	Balma de can Pedretes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pedretes	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>390, 406, 457, 490.</span></span></span></span></p>	XIV-XVIII	Hi ha grafits a les parets.	<p>Antiga molera situada a l'interior d'una balma, sota de la penya on s'assenta la vila de Rupit i al marge del camí que porta al salt de Sallent, damunt la riera de Rupit. La balma presenta una planta allargassada i està distribuïda en dues cambres. Està coberta amb una visera i compta amb restes de murs bastits en pedra i situats a la part davantera. A l'interior s'observen perfectament les impromptes de les moles extretes, que estan disposades en filades i es situen tant a la paret del fons com al sostre de la balma en sí.</p>	08901-248	Camí de Rupit al salt de Sallent - Rupit	<p>Probablement, aquesta molera fou ocupada des de temps immemorials. Apareix mencionada en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379 com la 'roca de sa Molera'. Posteriorment, en un altre capbreu datat al segle XVIII, es menciona que estava habitada per uns masovers i que antigament era anomenada com la balma dels Pobres. Des d'aquesta molera s'extreien les moles utilitzades en els molins fariners de la riera de Rupit.</p>	42.0235800,2.4671900	455890	4652532		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5926.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5929.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5933.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5938.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5932.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Cultural		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Altres noms relacionats amb l'element: roca de sa Molera, balma dels Pobres, molera de Rupit.	119\|94	2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02
89649	La Fàbrega	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-6	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 465.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Els revestiments estan força degradats	<p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb maons i amb les llindes de fusta. Cal exceptuar el portal d'arc rebaixat de la façana de migdia, bastit amb maons i la finestra balconera del pis. De la façana principal destaca un dels portals de la planta baixa, bastit amb maons disposats a sardinell, i una de les finestres del pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat (tot i que força degradat) i la llinda plana gravada amb l'any 1715 i una creu llatina central. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els paraments conserven restes dels revestiments arrebossats i emblanquinats que els cobrien.</p> <p>A la banda sud-est de la masia hi ha tres volums adossats, destinats a les tasques agropecuàries originals de la finca. El de l'extrem de ponent és força més petit que la resta. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Els altres dos volums també són rectangulars, tot i que amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. En destaca el de l'extrem de llevant, destinat a pallissa. Presenta un sostre embigat de fusta sostingut amb pilars bastits amb maons. Compta amb una gran porta de fusta, petites finestres emmarcades amb maons i està bastit amb pedra de diverses mides disposada de forma regular.</p>	08901-281	Carretera C-153, km. 30 - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del <em><span>Faber </span></em>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La masia es trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0300600,2.4523000	454662	4653259		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9438.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9433.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9430.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-1017397.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9444.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		98\|119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-17 05:02

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús