Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81797 | Dibuix de la Fia-Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-la-fia-faia | Capdevila, Jaume; Pedrals, Xavier (2018) Fia-faia. Col·lecció Un mar d'històries. Ed. Mediterrània. | XXI | A la primera Fira-faia el dibuixant ninotaire KAP (Jaume Capdevila) de Berga, va fer aquest dibuix en rotulador sobre una pissarra acríclica, que presenta dos portadors de faies durant la baixada de faies del 24 de desembre. El dibuix el va fer davant del públic a la fira de l'any 2018, essent una de les atraccions de la tarda junt a la presentació d'un llibre sobre la Fia-faia.. | 08903-283 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola | Jaume Capdevila és Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, de jove ja va participar en la creació de revistes com Manikómik o Escudella i Carn d'Olla a la seva Berga natal, però va començar la seva carrera professional mentre era estudiant a la revista El Triangle el 1994. El mateix any va començar a col·laborar al diari Regió 7, i ben aviat va començar a dibuixar per La Vanguardia i Mundo Deportivo, on fa la vinyeta d'humor des de 1997. La història de la Fia-Faia s'explica amb un conte publicat per editorial Mediterrània el 2018. El text està escrit per Xavier Pedrals, director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà i historiador, amb dibuixos del ninotaire berguedà Kap. El llibre, titulat Fia-faia, explica la història de la tradició a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, on el ninotaire va fer aquest dibuix en la presentació del llibre. Al llibre s'identifiquen els diferents elements paisatgístics del poble que estan relacionats amb la festa. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 2016 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81797-foto-08903-283-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Jaume Capdevila i Herrero KAP | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81709 | Fons documental de la Comunitat de regants del rec de l'Abaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-comunitat-de-regants-del-rec-de-labaiol | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | La documentació de la Junta de regants de l'Abaiol es conserven a l'Ajuntament, concretament un llibre d'actes, un llibre de comptes i l'acta de la reunió celebrada el 29 de maig de 1932 en la que es van prendre diferents acords, nomenar Junta Directiva, nomenar caixer i les qüestions de govern de l'entitat. D'altra banda, l'acta fa referència a un altre document, de 26 de febrer de 1884, que és el document que determina les característiques de l'ús de l'aigua de la riera de l'Abaiol per abastir les cases del poble i per a regadiu posteriorment. En aquest document, fet amb presència de l'alcalde Ramon Balderich Serra amb el notari i la presència de tot el poble, es va decidir fer un viver al lloc que determinés la junta i fer dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell. Les fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua, i van decidir formar una Junta d'Aigües per regular la utilització de l'aigua, que estigués presidida sempre per l'alcalde, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podran pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. Per tal que els veïns tinguessin dret per utilitzar l'aigua havien de signar el document de Reglament, ho van fer 67 persones o cases. Fruit de les decisions preses en aquesta reunió, es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1947 un veí va demanar el sobrant de l'aigua de l'Abaiol per conduir-la a la bassa del Molí i augmentar el volum de l'aigua que es disposava per moure la turbina per a la fabricació del pa. El 1991 la Junta de la Comunitat de Regants proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). | 08903-195 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81730 | Gegants nous de Sant Julià de Cerdanyola: Galderic i Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-sant-julia-de-cerdanyola-galderic-i-roseta | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XX | <p>Els Gegants nous de Sant Julià de Cerdanyola representen un matrimoni de segadors, una activitat lligada amb l'agricultura de cereal molt present en aquesta població de l'Alt Berguedà. S'anomenen Galderic i Roseta. Van ser construïts el 1990 per Manel Casserras i Boix, encarregats per substituir un parella de gegants anterior que havien construït els veïns de la localitat l'any 1986. La Roseta fa 3,60m d'alçada i el Galderic 3,70m, i pesen 45 kg ell i 37 kg ella. Manel Casserres i Boix (mort el 1996), i el seu fill Manel Casserras i Solé (mort el 2015) eren escultors especialistes en gegants, ubicats a Solsona; van construir molts gegants arreu de Catalunya, entre ells els del carnaval de Solsona.</p> | 08903-216 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | <p>Per tal de tirar endavant la creació d'aquest gegants que havien de substituir els gegants vells, es va fer una consulta popular, donant com a resultat la elecció de que els gegants representessin la vida pagesa del poble, concretament l'activitat de la sega. Galderic és un pagès que porta volant, esclopet i un bri de blat a la ma, mentre que la Roset és una pubilla.</p> | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1990 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81730-foto-08903-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Manel Casserres | Els gegants nous es van pagar gràcies a l'ajut de l'Ajuntament, la Junta de Capmasats i magallers i els fons recollits per la colla de geganters. Van costar 845.429 pessetes. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||
| 81731 | Gegants vells de Sant Julià de Cerdanyola: Bassilissa i Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-sant-julia-de-cerdanyola-bassilissa-i-julia | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | El 1989 va néixer la colla de geganters de Sant Julià de Cerdanyola fruit de la iniciativa del jovent per construir una parella de gegants i una gegantona. Van comprar els material que va costejar al comissió de festes, col·laborant diferents persones: Pilar Freixa va confeccionar els vestits, Josep Parera va muntar els estructures de ferro. Els gegants es van anomenar Julià i Basilissa, com els patrons del poble, mentre que la gegantona rep el nom de Dolors. Aquest gegants es van anar deteriorant amb el temps,a banda de que eren molt pesats, motiu que va provocar que la colla decideixi arranjar-los el 1989, adobant els cossos, les cares i les mans que es pintaren de nou i alleugerint l'estructura ja que pesaven prop de 50kg cada un. La manca de diners no permetia en aquell moment adquirir altre parella de gegants més moderns i menys pesats, fent les sortides amb els gegants vells, el 1989 a Bagà i altres activitats, organitzant també una colla de grallers joves. El 1990 s'encarrega la construcció d'uns gegants nous a Manel Casserras i Boix artesà de Solsona. | 08903-217 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1986 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Diferents veïns del poble | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81746 | Canalitzacions de regadiu del rec de l'Abaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacions-de-regadiu-del-rec-de-labaiol | XIX-XX | El torrent de l'Albiol inicia les seves aigües al Serrat del Gall i segueix fins a la font del Bullidor, allà es va canalitzar per tal de portar aigua al poble. Des del cap del Grau el canal baixa fins a la zona de la Creu, i des d'aquí hi ha diverses canalitzacions d'aigua que travessen el nucli urbà i que s'utilitzen pel regadiu dels horts del municipi, descendent gràcies al pendent que fa el terreny. Moltes canalitzacions, que tenen la llera de ciment, estan descobertes i altres s'han soterrat al pas pel poble. Destaquen les que hi ha a la zona de la Creu i que baixen pel carrer de la Creu cap a ca l'Emportell, amb altres desviaments que garanteixen el rec dels horts d'aquesta zona. Un rec va fins a la bassa de cal Malanyeu, i l'altre cap a la bassa de cal Xiscó, on l'aigua s'acumula i s'utilitza per regar els horts de la zona propera. Al llarg del rec hi ha petits espais per acumular l'aigua i regular la continuïtat per tal que no se surti del canal. | 08903-232 | Al nucli urbà | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. Finalment es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta de la Comunitat de Regants ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1991 proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). La creació de la Junta d'Aigües garantia la regulació de la utilització de l'aigua, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podien pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. | 42.2230900,1.8885100 | 408271 | 4675144 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81746-foto-08903-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81746-foto-08903-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El topònim Abaiol referent al torrent el trobem de dues formes: Abaiol o Albiol, que s'utilitzen de forma indistinta. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81738 | Escultura de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-fia-faia | XXI | L'escultura està formada per un gran bloc de pedra de travertí sobre el que descansa una gran faia feta de ferro. Al costat hi ha la placa amb els noms dels col·laboradors. Es troba situada al carrer que permet entrar a la plaça de l'Església, on es fa la festa, de manera que serveix d'element d'acollida als visitants, a més de retre homentage als participants. | 08903-224 | Al'entrada al nucli | L'escultura es va inaugurar l'any 2017, durant la Fira-faia que es celebra al municipi a principis de desembre. Un any després es va instal·lar una placa amb els noms dels 120 col·laboradors en l'escultura que estan formats per veïns, famílies, cases, comerços i entitats. És obra de l'escultor Ernest Altés, va tenir un cost de 18.000€, financiats amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, amb fons municipals i també amb l'aportació econòmica que van fer veïns i visitants en la campanya de micromecenatge que es va impulsar des de l'Ajuntament. | 42.2234500,1.8933300 | 408669 | 4675179 | 2017 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81738-foto-08903-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81738-foto-08903-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Ernest Altés | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81591 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-58 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular amb coberta de cúpula de pedra feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 1,60m; porta: amplada 0,40m, alçada 1,00m. Interior: fondària 1,60m, amplada 1,70m, alçada 1,30m. Orientació N. | 08903-77 | Artigassa | 42.2235700,1.9254600 | 411321 | 4675158 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 067). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81708 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-4 | <p>SERRA VILARÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930/1947/1950). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 volums. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | X-XVIII | <p>A l'ACA es conserva el fons de la Baronia Pinós i Mataplana que estava a Bagà, classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà, com un lligall de pergamins de la baronia procedent de l'Arxiu de La Pobla de Lillet. Aquesta documentació conté informació de tots els municipis del Berguedà que havien tingut alguna relació amb els Pinós, entre ells Sant Julià de Cerdanyola. Conserva informació referent a la parròquia de Cerdanyola des dels seus inicis al segle XI. També conté informació relacionada amb els Riembau, que tenien part del feu i el castell de Cerdanyola que depenia dels barons de Pinós i Mataplana, i es van unir amb els Saus de la Pobla de Lillet per casament amb Sibil·la de Saus (Serra i Vilaró, 1930: 455 del vol. I). El 8/5/1325 Pere Bernat de Riembau prestà sagrament i homenatge a l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà per la batllia i feu de Cerdanyola, rebent l'acte Guillem Bohigues, sagristà i notari del monestir; el 11/5/1361 va fer el mateix Cecília, muller de Ramon Riembau, que era de Vallcebre. Més tard, a mitjans del segle XV, els Riembau es van establir a La Pobla de Lillet, on eren batlles dependents dels barons de Pinós durant segles. D'altra banda es troba informació d'algunes cases de Cerdanyola, Sobirana el (1256), La Pomera (1307), Serraclara (1308), la Cortada (1379), Molí (1255) a diferent documentació de la baronia.</p> | 08903-194 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C7 Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81763 | Cultiu de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cultiu-de-vinya | Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338. BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31. http://www.baumadelesdeveses.com/ | Des de l'any 2015 en una part de les Deveses properes a la bauma s'ha acondicionat el terreny de les feixes per plantar-hi vinya. El projecte de recuperació el lideren Imma Espel i Carles Flaquer de Sant Julià de Cerdanyola, que han creat l'empresa Bauma de les Deveses, ocupant una part de les feixes en un lloc on hi ha una bauma o balma, d'aquí el nom. El treball en les feixes es fa a cavall, ja que no es pot fer amb maquinària degut a l'amplada i a la ubicació de les feixes. El projecte, a més de la recuperació del cultiu de vinya aposta per la recuperació del paisatge agrícola del Berguedà, reconstruint i arranjat els murs de pedra seca que contenen les feixes. | 08903-249 | Bauma de les Deveses | A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge. | 42.2263200,1.8931100 | 408655 | 4675498 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografies de la web http://www.baumadelesdeveses.com/ | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81714 | Fons documental de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lobra-del-canconer-de-catalunya | Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 31. Tomàs i Guilera, Jordi (2008) El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 19. | XX | A la Biblioteca de Montserrat es conserva l'Arxiu de l'Obra del Cançoner de Catalunya, fruit de les recerques de les missions realitzades a principis del segle XX. Entre la documentació es conserven els documents de la Missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona feta per Joan Tomàs, formada per les entrevistes a l'Hereu Mill, Joan Casals, de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-200 | Biblioteca de l'Abadia de Montserrat | L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un important projecte impulsat i patrocinat per Rafael Patxot i Jubert amb el suport de l'Orfeó Català que es va realitzar entre 1922 i 1936. Va comptar amb la participació de diferents entitats de tot el territori, així com músics, etnògrafs i folkloristes. La recopilació dels materials es va portar a terme amb les anomenades Missions de recerca, els Concursos i les Donacions, que van recollir danses, músiques, cançons, instruments, .... de les terres de parla catalana però que, malauradament, va quedar interromput per l'esclat de la Guerra Civil. Els fons documental va estar molts anys amagat, primer a Barcelona i més tard a Suïssa, fins que es va dipositar l'any 1991 a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, tenint cura el Pare Josep Massot i Muntaner. La consulta d'aquesta obra també es pot fer gràcies a les còpies microfilmades que hi ha dipositades a l'Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i a la Biblioteca de Catalunya. Una part de la documentació es va publicar en 21 volums que contenen part del material recopilat, a càrrec del Pare Massot i editats per l'Abadia de Montserrat. El volum XIX (Massot, 2009), recull la missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona feta pel músic i folklorista Joan Tomàs i Parès (1896-1967). Aquest va entrevistar Josep Casals i Cirera de Sant Julià de Cerdanyola, conegut com l'Hereu Mill, del que va recollir 218 cançons entre el desembre de 1926 i el febrer de 1927. Gràcies a aquesta recerca actualment coneixem algunes cançons i danses de la zona, com són Els Aranyons, el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola, la Bolangera, el Ball del Barber, entre d'altres cançons i danses. | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81608 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-68 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular amb coberta de cúpula de pedra feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,00m, fondària 2,70m, amplada 2,00m; porta: amplada 1m, alçada 1,40m. Interior: fondària 1,80m, amplada 1,95m, alçada 1,44m. Orientació N. | 08903-94 | Bosc Escur | 42.2310500,1.8858500 | 408063 | 4676031 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 087). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81609 | Barraca de pedra de paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-8 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,20m; porta: amplada 0,50m, alçada 0,90m. Interior: fondària 2m, amplada 1,20m, alçada 0,90m. Orientació N. | 08903-95 | Bosc Escur (corva de les Nou Fonts) | 42.2286900,1.8819400 | 407737 | 4675773 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 088). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81783 | Pallisa de ca L'Emportell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisa-de-ca-lemportell | XIX-XX | Davant de la casa de ca l'Emportell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. La pallissa és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està fet de paredat unit amb morter de calç, amb les cantoneres fetes amb bloc de pedra escairats, mentre que els pilars de la façana principal del pis són de maó. L'edifici té planta baixa i un pis, amb tres obertures al pis, a la façana de migdia, separades per pilars. La façana de llevant permet veure l'estructura, ja que la meitat de l'edifici està tancat amb paret de pedra i l'altra meitat queda oberta, amb algunes posts de fusta que tancaven la zona de la pallissa al pis, un tancament molt característic a les pallisses de l'Alt Berguedà. | 08903-269 | Ca l'Emportell, nucli urbà | Ca l'Emportell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, al peu del camí que porta a la Creu; és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Moltes cases de pagès del terme tenien pallissa i coberts al costat de la casa, mostrant la dedicació al treball del camp i el bestiar. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. | 42.2225200,1.8903800 | 408424 | 4675079 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81783-foto-08903-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81783-foto-08903-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81752 | Vagoneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vagoneta-0 | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX-XX | <p>Vagoneta de carbó que es troba ubicada a l'entrada de la casa com a element ornamental. És una vagoneta petita i amb bolquet, amb rodes de ferro.</p> | 08903-238 | Cal Jep Benet | <p>A partir de mitjans del segle XIX l'Alt Berguedà va tenir diferents explotacions de carbó que van proporcionar feina a molta gent de la comarca fins al tancament de la darrera mina a finals del segle XX. Aquesta vagoneta és un record a aquest passat econòmic que ha estat molt present a la vida dels berguedans i també de la gent de Sant Julià de Cerdanyola. Trobem algunes mines documentades des del segle XVIII a la zona de la Torre de Foix i que van intentar posar en marxa Ramon Farguell de Berga i Josep Solanell de Foix de Ripoll. Concretament, en aquesta zona hi havia les mines: Santa Victòria, Mas de Pey, Santa Bàrbara, Blanca, Gris, i altres que no estan documentades. També la mina Amàlia, que el 1864 va prendre possessió Manel Pifarré que la va posar en funcionament. El 1925 Pere Pujol i Thomàs tenia 6 propietats mineres a Cerdanyola i diversos forns de calç i ciment. Actualment no queda rastre de cap d'aquestes explotacions.</p> | 42.2230300,1.8911100 | 408485 | 4675135 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2021-09-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81670 | Barraca de pedra o trumfera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-o-trumfera-8 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca pels trumfos tancada amb una porta de fusta. Dimensions exteriors: alçada 2m. Porta: amplada 0,70m, alçada 1,30m. Orientació E. | 08903-156 | Cal Pagès | 42.2215200,1.8909500 | 408470 | 4674967 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 148). | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81781 | Pallissa de cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-rosell | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | Davant de la casa Cal Rosell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. La pallissa no és un edifici gaire antic ja que està fet de maó per la façana de ponent i de pedra per la façana sud, fruit de diferents fases de rehabilitació. Cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés a la façana de ponent. L'edifici té planta baixa i un pis, amb cinc obertures al pis, a la façana de ponent, separades per pilars i tancades amb posts de fusta, un tancament molt característic a les pallisses de l'Alt Berguedà. Aquest edifici conserva l'ús primigeni, ja que al seu interior hi ha bales de palla. | 08903-267 | Cal Rosell, nucli urbà | Cal Rosell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Moltes cases de pagès del terme tenien pallissa i coberts al costat de la casa, però en aquest cas es troba allunyada de l'habitatge. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. | 42.2225400,1.8911000 | 408484 | 4675080 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81781-foto-08903-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81781-foto-08903-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81782 | Era de cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-rosell | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | Davant de la casa Cal Rosell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. El paviment és de plaques de ciment i corbes ceràmiques grosses, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. | 08903-268 | Cal Rosell, nucli urbà | Cal Rosell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2225700,1.8910100 | 408476 | 4675084 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81778 | Era de cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-teixidor | XIX-XX | Davant la casa de cal Teixidor es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de plaques de ciment, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. Al voltant es troba la casa i la pallissa. | 08903-264 | Cal Teixidor, nucli urbà | Cal Teixidor es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2230800,1.8919200 | 408552 | 4675139 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81778-foto-08903-264-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81777 | Era de cal Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-valent | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | Algunes rajoles estan trencades | Davant la casa de cal Valent es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de rajols ceràmics, alguns trencats per l'ús que s'ha donat en temps passats d'aquest espai. | 08903-263 | Cal Valent, nucli urbà | Cal Valent es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que tanquen el perímetre exterior de l'antiga sagrera. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, la de la Sala, la de cal Teixidor o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2237800,1.8932400 | 408662 | 4675216 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81777-foto-08903-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81785 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-3 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | Cal Xic és una casa formada per diferents volums, la casa principal, la pallissa, l'era i diferents coberts. La casa principal és de planta rectangular amb algun volum afegit a la cara nord i est, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Te planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del carrer i la planta baixa a un nivell inferior a aquest. Davant la meitat de la façana principal hi ha afegit un volum amb la façana oberta, a modus d'eixides i d'assecador, que es suporta sobre pilars a la planta baixa, els dos pisos i les golfes. Toca a aquest volum de forma perpendicular la pallissa, que presenta una part tancada ja que forma part de l'habitatge, i una part que conserva el tancament amb posts de fusta característic de les pallisses. Entre la casa i la pallissa hi havia l'era, que queda tancada per aquests dos edificis, un cobert i el mur que delimita amb la carretera. | 08903-271 | Cal Xic, nucli urbà | Aquesta casa segurament ja existiria a mitjans del segle XVIII, ja que al cens fet pel rector de la parròquia per informar al Bisbe de Solsona, hi conten 38 cases i 199 habitants. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que l'estructura mostra una casa de pagès que seria important. | 42.2219300,1.8909900 | 408474 | 4675013 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81786 | Cal Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-2 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | Cal Pagès és una casa formada per diferents volums, la mateixa casa, la pallissa, l'era, la basa, una barraca pels trumfos i altres elements. la casa és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La casa ha estat molt transformada en diferents etapes, fet que ha modificat la fesomia de la que es conserven algunes cantoneres de pedra ben escairada. La pallissa manté els murs de paredat, l'obertura a la façana i els tancaments de posts de fusta característics de la zona. | 08903-272 | Cal Xic, nucli urbà | Aquesta casa segurament ja existiria a mitjans del segle XVIII, ja que al cens fet pel rector de la parròquia per informar al Bisbe de Solsona, hi conten 38 cases i 199 habitants. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que l'estructura mostra una casa de pagès que seria important. | 42.2214700,1.8911000 | 408482 | 4674961 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81706 | Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional-0 | http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3747809 | XX | En aquest arxiu es conserva documentació digitalitzada que té relació amb Sant Julià de Cerdanyola, concretament relacionada amb repressió franquista i causes del Tribunal Suprem. Concretament és documentació produïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem d'Espanya (Causa general, 1590, exp. 1. Unitat documental dels anys 1940-1942), formada per un document de 113 pàgines que conté: -Oficis -'Relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'. - 'Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'. - 'Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. - Decrets. - Diligencies. - Certificacions. - Providències del Fiscal. - Declaracions de testimonis. - Certificats de defunció. | 08903-192 | Calle Serrano, 115 28006 Madrid | El 'Archivo Histórico Nacional' va ser creat per Reial decret del 28 de març de 1868 com a 'Archivo público General del Reino', amb la finalitat de posar a disposició dels investigadors els arxius confiscats per l'Estat a les institucions religioses en virtut de les lleis desamortitzadores del segle XIX. Més endavant, fruit de les reformes a l'Administració Central durant el segle XIX, es van suprimir els organismes de l'Antic Règim i es va acumular documentació que va ser recollida per l'Arxiu, on es troben en dipòsit. Actualment també rep documentació històrica produïda per diferents organismes de l'Administració Central de l'Estat. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1940-42 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81702 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-3 | http://anc.gencat.cat/ca/inici/ | XIX-XX | Entre els seus fons conserva fons comercials i d'empreses a partir del segle XVIII. Entre ells destaquen els següents que estan relacionats amb Sant Julià de Cerdanyola: -Sol·licitud d'autorització per instal·lar una serradora al terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola. Any 1920. Fons ANC1-490, districte forestal de Barcelona. -Expedient de registre de '12 pertenencias de una mina de carbón de piedra llamada 'Carmen' del término municipal de San Julián de Cerdañola'. (Barcelona). Any 1885. Fons ANC1-641. -Expedient de registre de '308 pertenencias de una mina de carbón llamada 'La Vencedora' al sitio de soleya la Vallfogona del término municipal de Pobla de Lillet y San Julián de Serdañola'. (Barcelona). Any 1885. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina de carbón de piedra con el nombre de 'Sorpresa' en el punto llamado de Collet de Ina, del pueblo de San Julián de Sardañola y distrito municipal de idem. (Barcelona). Any 1871. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina carbón de con el nombre de 'Tempestad' en el punto llamado de bosque del Mas de Pey del pueblo de San Clemente y distrito municipal de Serdañola. (Barcelona). Any 1870-1871. FONS ANC1-641 -Expedient de registre de '60 pertenencias del coto minero llamado 'Fortuna' de carbón de piedra de los pueblos de Saldes, Aspa, Massanés y Vallcebre, distrito municipal de Saldes y Serdañola' (Barcelona). Any 1868-1870. FONS ANC1-641. | 08903-188 | Calle de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya conté documentació generada per organismes, empreses, així com recupera tota aquella altra documentació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81625 | Barraca de pedra de paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-12 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | En ruïna | Barraca de paret. Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,80m; porta: amplada 0,61m. Interior: fondària 0,61m, alçada 2,90m, amplada 1,70m. Orientació N. Dins la barraca hi ha el forat dels trumfos. | 08903-111 | Camadaça (la Sala) | 42.2096200,1.9160300 | 410523 | 4673619 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 104). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81798 | Pont de la Torrentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torrentera | El pont de la Torrentera permet salvar el pas del torrent de Cerdanyola al pas del camí de l'Esquerrà que transcorre des de Cerdanyola fins al Collet de Guardiola. És un pont d'un sol arc de mig punt, tot de pedra seca i unida amb morter de calç. | 08903-284 | Camí de l'Esquerrà | El camí de l'Esquerrà, també conegut com camí antic de Bagà, era l'antic camí que comunicava de Sant Julià de Cerdanyola amb el nucli de Guardiola. Baixava per sota el poble, travessa el torrent de Cerdanyola, puja al santuari de les Esposes i després segueix baixant per la baga fins a la Ribera, on hi ha el pont de la Torrentera, fins arribar al pla que forma la confluència del Llobregat amb el Bastareny, on actualment hi ha el nucli de Guardiola de Berguedà. | 42.2271600,1.8817800 | 407721 | 4675603 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 81692 | Cort de porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cort-de-porcs | SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XX | Tot i que en general es troba en bon estat, els murs que tanquen el pati mostren que falta la teulada d'aquesta part. | Edifici de planta baixa cobert amb teulada d'un vessant, que té un pati davant la façana de llevant i una bassa a l'extrem sud del conjunt. L'edifici té murs de paredat i cantoneres de maó, amb portes allindades de fusta i muntants de maó. La presència d'obertures a l'extrem del pati indiquen que una part del pati podria haver estat cobert. | 08903-178 | Camí de la Creu | Sembla que l'edifici està lligat a la tradició de matar el porc i per aquest motiu se li dona un valor històric. És un edifici que possiblement dati de inicis o mitjans del segle XX; al catàleg de Masies diu que va ser construït el 1973. | 42.2229400,1.8890300 | 408313 | 4675127 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Les imatges de la fitxa són del Catàleg de Masies. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81744 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-3 | XIX-XX | Creu de es troba situada a l'extrem oest del nucli, al camí que surt direcció a can Portell. És una creu llatina feta amb dues barres de ferro de secció circular i amb els extrems aixafats fent forma de punta de fletxa. Està situada sobre un pedestal de pedra en forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit sobre el que s'assenta la creu. Una de les cares del pilar té inscrita una creu. | 08903-230 | Camí de la Creu | Aquesta creu també ecom la Creu de ca l'Emportell, ja que es troba al final del camí que parteix d'aquesta casa situada al nucli. La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins marcant els seus límits, tal i com indica el nom. Aquesta creu possiblement seria del segon tipus. | 42.2231800,1.8885400 | 408273 | 4675154 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81744-foto-08903-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81744-foto-08903-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | També es coneix com la Creu de l'Emportell. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81745 | Taula de paisatge de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-paisatge-de-la-creu | XX | Al costat de la Creu hi ha instal·lada una taula de paisatge. És un element fet d'acer corten envernissat format per una taula horitzontal de forma circular suportada sobre una biga vertical també d'acer i que té l'alçada d'una taula, de forma que el públic pot mirar la cara superior on hi ha la inscripció. La part superior de la taula està formada per un cercle interior d'uns 60cm de diàmetre voltat per un altre exterior i lleugerament aixecat respecte a l'interior per diferenciar la informació que proporciona. La ubicació és un punt paisatgístic que, degut a la elevació, proporciona una visió dels elements geogràfics d'interès del voltant. Al cercle interior hi ha una planimetria senzilla de la zona indicant camins i topònims, el cercle exterior indica els quatre punts cardinals i trobem el perímetre muntanyós amb el nom de cada element i que ens permet identificar tots els elements que volten l'Olla de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-231 | Camí de la Creu | La taula de paisatge va ser instal·lada per l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2231600,1.8885000 | 408270 | 4675152 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81745-foto-08903-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81745-foto-08903-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81593 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-60 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular amb coberta de cúpula de pedra feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,45m, fondària 3,30m, amplada 3,60m; porta: amplada 0,75m, alçada 1,26m. Interior: fondària 3,00m, amplada 2,10m, alçada 1,90m. Orientació S. | 08903-79 | Cap de Munt Pla de la Tanca (Carles ca la Teta) | 42.2222600,1.9162100 | 410556 | 4675023 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 069). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81594 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-61 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca pels trumfos arrambada a un marge. Dimensions exteriors: alçada 1,60m, fondària 3,00m, amplada 3,50m; porta: amplada 0,40m, alçada 0,50m. Interior: fondària 2,60m, amplada 2,00m, alçada 1,40m. Orientació S. | 08903-80 | Cap de Munt Pla de la Tanca (ca la Teta) | 42.2220200,1.9142900 | 410397 | 4674998 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 070). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81772 | Canalització del Cap del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-del-cap-del-grau | El torrent de l'Albiol inicia les seves aigües al Serrat del Gall i segueix fins a la font del Bullidor, allà es va canalitzar per tal de portar aigua al poble. Des del cap del Grau el canal baixa fins a la zona de la Creu, i des d'aquí hi ha diverses canalitzacions d'aigua que travessen el nucli urbà i que s'utilitzen pel regadiu dels horts del municipi, descendent gràcies al pendent que fa el terreny. Moltes canalitzacions, que tenen la llera de ciment, estan descobertes i altres s'han soterrat al pas pel poble. Al cap del Grau hi ha un canal amb diferents basses de decantació on es va acumulant l'aigua. A la zona s'han instal·lat uns bancs per poder descansar. | 08903-258 | Cap del Grau | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. Finalment es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta de la Comunitat de Regants ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1991 proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). La creació de la Junta d'Aigües garantia la regulació de la utilització de l'aigua, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podien pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. | 42.2184900,1.8865500 | 408102 | 4674635 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81772-foto-08903-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81626 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-81 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | En ruïna | Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 2,90m, amplada 2,70m, alçada 1,80m. Porta: amplada 0,61m. Interior: fondària 2,20m, amplada 1m. Orientació E. | 08903-112 | Cap del Pla | 42.2124700,1.9180100 | 410690 | 4673934 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 105). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81616 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-75 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular amb coberta de cúpula de pedra feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: fondària 3,10m, amplada 2,25m, alçada 1,85m; porta: amplada 0,50m, alçada 1,12m. Interior: fondària 2,40m, amplada 1,35m, alçada 1,76m. Orientació S. | 08903-102 | Cap dels Roquets (cal Prat) | 42.2214800,1.8813100 | 407674 | 4674973 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 095). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81701 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-bergueda | Arxiu Comarcal del Berguedà, dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 208. | XIII-XXI | A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848, on es troba informació de Gavarrós, la parròquia de Gréixer (Greixa). També es conserva documentació referent a Sant Julià de Cerdanyola. El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga. Es conserva la comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. També es conserven protocols notarials de Josep Corominas de Bagà, on podem trobar documentació referent al municipi de Cerdanyola. També conserva el volum manuscrit 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' de 1856, que conté un llistat de les masies de Sant Julià de Cerdanyola en aquesta data. | 08903-187 | Carrer Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001 i forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu origen va ser l'Arxiu Històric de la ciutat de Berga. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines, el guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio va fer un inventari, tasca que va continuar el seu fill Josep Santandreu i Escobet, autor del primer inventari cronològic. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1983 es va inaugurar la nova ubicació a 'Casa Massana', on es va fer un registre complet de tot el material traslladat i constava de 197 metres lineals de documentació. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del Pavelló de Suècia, ja amb la categoria d'Arxiu Comarcal, on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació. Conserva documentació de tota la comarca. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81705 | Fons de fotografies de la Fia-faia a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-la-fia-faia-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XX-XXI | Durant la Fia-faia, tan a Bagà com a Sant Julià de Cerdanyola, es fa un concurs de fotografia des de l'any 2004. Organitzat per l'Arxiu Comarcal del Berguedà en col·laboració amb els ajuntaments de Bagà i Sant Julià de cerdanyola. A l'Arxiu Comarcal del Berguedà es conserven les imatges premiades, a l'inici tres cada any i actualment dues, ja que han canviat les bases i els promotors del concurs. El 2019 es va fer la XVII edició del concurs. El fons està format per les imatges guanyadores del concurs que són més aviat artístiques, i que ajuden a crear un fons d'imatges relacionat amb la festa. Es conserven aproximadament 17 imatges guanyadores del primer premi, una per cada any, i algunes altres corresponents als segons premis, així com imatges altres soltes sense relació amb el concurs. | 08903-191 | Carrer Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001 i forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu origen va ser l'Arxiu Històric de la ciutat de Berga. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines, el guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio va fer un inventari, tasca que va continuar el seu fill Josep Santandreu i Escobet, autor del primer inventari cronològic. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1983 es va inaugurar la nova ubicació a 'Casa Massana', on es va fer un registre complet de tot el material traslladat i constava de 197 metres lineals de documentació. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del Pavelló de Suècia, ja amb la categoria d'Arxiu Comarcal, on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació. Conserva documentació de tota la comarca. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81707 | Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-0 | http://mdc.csuc.cat/cdm/landingpage/collection/afcecemc http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/adhesiusub!afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz!banderins!cartelleres!cartellsBC!cartellstur!cartellsesp!CartCEDOC!discografic!gaudi!Cervantina!dibucesc!gravatsBRUB!IGuerraMuAB!imatgesispc!sonorbc!josepvinyal!femmemoria!FesMuPatxRa!LAD!pavellorepu!colinfant!CCDUPC!sabaterpi!monagrari!enquadernac!EnquadeMNAC!erato!hotels!udg!oriolmartor!cturistics!CarlesMolist!fonsXIXCDMT!FotosOC!FotosPMC!PujolOC!MilletOC!fonscanals!fffmompou!ffmgausachs!bcsalvany!fotografiBC!fotobib!eduardtoda!TrasatMMB!gravatsIEI!herbari!jartigas!mapesBC!mapesBMVB!mapesCEC!mapagrimens!marqimpress!mapesantics!materialsBC!memobadia!fVenturaOC!musicatedra!MMserrat!OArtcat!papermoneda!partiturBC!museufilmo!pegaso!plaquesub!plaqueseno!posbibcat!projectesob!segells!veustextils!vidresfilmo/searchterm/%22Sant+Julia+de+Cerdanyola%22/field/all/mode/all/conn/and/ | XX | L'arxiu conserva algunes imatges fetes a Sant Julià de Cerdanyola, concretament 7 imatges dins el Fons Estudi de la Masia catalana: - Bassa del molí i Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga, any 1930. - Creu de terme de Sant Julià de Cerdanyola i Pedraforca al fons. Fotografia d' Isidre Puntí, Entre 1920-25. - Vista de les Deveses des de la creu. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Imatge del poble. Autor desconegut. Entre 1890-1936. - Vista parcial. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Vista d'un molí. Fotografia de Juli Vintró i Casallachs. Entre 1890-1911 - Vista de l'església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia de Eduard Royo i Crespo. Entre 1890-1920. Tamé conserva altres imatges dins diversos fons personals. Albert Oliveras, Camil José Guiu. I tres imatges estereosòpiques del Fons Salvay de 1918 i 1919. | 08903-193 | Carrer Paradís, 12, 08002 Barcelona | El projecte Estudi de la Masia Catalana portat a terme entre 1924 i 1936 a Catalunya i Les Balears a través del Centre Excursionista de Catalunya, i que va ser impulsat pel mecenes Rafael Patxot, va significar l'inici d'un important treball de documentació de forma sistemàtica de la masia a diferents zones de Catalunya, que va quedar interromput per la Guerra Civil i es va mantenir desconegut fins al 1975, quan s'inicià la recuperació i organització del fons. El treball va donar com a fruit el fons fotogràfic de l'Arxiu de la Masia Catalana, que consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81575 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-46 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | En ruïna | Restes d'una barraca de pedra. Dimensions exteriors: fondària 3,10m, amplada 2,90m. Interior: fondària 2,40m, amplada 1,30m. Orientació N. | 08903-61 | Carrera del Tiquet (ca la Bagà) | 42.2167900,1.9154700 | 410487 | 4674416 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 051). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81636 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-89 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca o forat pels trumfos. Era una barraca de pedra de cal Salat i cal Xiscó, amb un forat pels trumfos. Orientació N. | 08903-122 | Carrera del Tiquet (cal Salat) | 42.2156000,1.9125100 | 410241 | 4674287 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 114). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81518 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-les-esposes | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX | <p>El Santuari es troba al peu de la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola des de Guardiola. L'edifici ocupa, junt amb una petita plaça d'entrada, un relleix encinglerat, a un congost al peu de la carretera, s'adapta al desnivell de la muntanya al peu d'un precipici. Aquest lloc està obert a una extensa panoràmica en direcció a la vall de Bastareny. L'edifici és de planta rectangular, d'una nau orientada cap a llevant, amb un absis que té un lateral en forma semicircular i l'altre formant angle recte. Està coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab, mentre que a l'interior és de volta de canó amb llunetes i amb arcs torals i al primer tram de la nau, sobre la porta, s'hi troba el cor. La façana principal té un campanar d'espadanya sobre el carener, cobert amb teuladeta amb una creu a sobre i que alberga una campana, i que es va construir a finals del segle XX. La porta principal és adovellada, amb la inscripció 1858 a la dovella central; hi ha una rosassa just a sota del campanar i una placa commemorativa al costat de la porta. Els murs són de paredat unit amb morter de calç i amb una capa que uniformitza, amb cantoneres ben escairades. A l'interior, l'altar separa un espai que serveix tan per accedir al cambril de la Mare de Deu com fa funcions de sagristia; no presenta decoració interior remarcable.</p> | 08903-4 | Carretera BV 4021 km. 3 | <p>L'església es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construir a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. La podem situar dins el corrent neoclàssic tardà rural. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. Actualment es conserven les imatges de Santa Llúcia, els Sants Metges Cosme i Damià, Sant Roc, Santa Rita i Sant Sebastià, totes de talla de fusta policromades de principis del segle XX. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX.</p> | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 1858 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-41.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Sembla probable que en aquest lloc hi hagués un dels fars de la vall del Llobregat, que permetien la transmissió de novetats connectant Sant Llorenç amb la vall del Bastareny. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes. | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81757 | Plafó informatiu del Mirador del Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-del-serradet | http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm | XX | Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista del Pirineu i pre Pirineu, amb les muntanyes més emblemàtiques de la zona com el Pedraforca o el Moixeró, però també sobre la vall del Llobregat i el municipi de Guardiola de Berguedà. | 08903-243 | Carretera de Sant Julià de Cerdanyola | El plafó conté un text que explica la importància que va tenir la construcció del carrilet per a aquesta zona, així com l'estació que es va instal·lar a Guardiola el 1904 impulsat pels industrials que explotaven les mines de la zona, esdevenint el mitjà de transport més important en un territori geogràficament difícil. El carrilet va deixar de funcionar el 1973. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. | 42.2283600,1.8846000 | 407956 | 4675733 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81757-foto-08903-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81757-foto-08903-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81742 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-2 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | La font del castell es troba a peu de la carretera, al centre del nucli, molt propera a la casa el Castell. És una font que nodreix d'aigua al torrent del Castell al seu pas pel nucli. La font sorgeix de la paret darrera la qual hi ha un dipòsit que va acumulant l'aigua i que circula sempre; hi ha tres sortidors que desguassen a una pica disposada al paviment i que està connectada amb el canal que torna l'aigua al torrent. Al voltant de la font s'han instal·lat bancs de pedra arrambats a la paret i hi ha un conjunt de plataners i un espai amb tauletes i seients de ciment en forma de bolet, creant una zona de descans. | 08903-228 | Carretera de Sant Julià de Cerdanyola al santuari de Falgars | Aquesta font nodreix el torrent del Castell al seu pas pel nucli. L'any 1963 va ser reformada gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. És una de les fonts que s'han utilitzat més dins el nucli urbà. | 42.2223500,1.8950500 | 408809 | 4675055 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81742-foto-08903-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81742-foto-08903-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81748 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-4 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un plafó de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua. A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret. Al costat del mur de la font hi ha unes barbacoes amb graelles i s'ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra. | 08903-234 | Carretera del Tiquet, de Sant Julià de Cerdanyola al santuari de Falgars | L'any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. | 42.2163400,1.9165000 | 410571 | 4674365 | 1947 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81748-foto-08903-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81748-foto-08903-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El plafó ceràmic es troba en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen està picada per una obra vandàlica. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81758 | El Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gros-0 | Roure de gran envergadura que es troba a la cruïlla del camí que des de la carretera del Trinquet porta a la casa la Pomera. És un arbre de grans dimensions que destaca tant per la seva copa com pel tronc. | 08903-244 | Carretera del Trinquet | 42.2190700,1.9018800 | 409368 | 4674683 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81758-foto-08903-244-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 81638 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-91 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | En ruïna | Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 3,30m, amplada 2,80m. Porta: amplada 0,60m. Interior: fondària 2,50m, amplada 1m. Orientació N. | 08903-124 | Casa Nova (el Solé) | 42.2165200,1.9099000 | 410027 | 4674392 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 116). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81566 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-39 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca ubicada en un marge del terreny, de manera que queda integrada en l'entorn. Disposa d'una porta d'accés amb llinda de pedra. L'estructura interna és de pedra i queda excavada cap a l'interior de la muntanya i coberta exteriorment amb un túmul sobre el que creix l'herba. Dimensions exteriors: fondària 3,20m, amplada 3m, alçada 1,50m. Porta: amplada 0,45m, alçada 0,55m. Interior: fondària 3,20m, amplada 1,60m, alçada 1,20m. Orientació E. | 08903-52 | Clot Cal Llorenç (Cal Moliner) | L'activitat del cultiu de patates (trumfos) era molt freqüent a la zona de muntanya del Berguedà, de manera que moltes masies disposàven de la seva barraca per guardar les patates al fresc en un lloc sec, sense llum que garantís la protecció del tubercle. | 42.2171500,1.9229300 | 411103 | 4674448 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 042). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81611 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-70 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular amb coberta de cúpula de pedra feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,20m, fondària 3,60m, amplada 3m; porta: amplada 0,59m, alçada 1,12m. Interior: fondària 2,90m, amplada 1,67m, alçada 1,42m. Orientació O. | 08903-97 | Clot de Pujals (ca La Teta) | 42.2245300,1.8847400 | 407962 | 4675308 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 090). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81612 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-71 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Ruïna | Barraca de planta circular amb coberta de cúpula de pedra feta per aproximació de filades. La teulada està mig esfondrada. Dimensions exteriors: fondària 2,50m, amplada 2,50m; porta: amplada 0,80m. Interior: fondària 1,80m, amplada 1,40m. Orientació O. | 08903-98 | Clot de Pujals (cal Prat) | 42.2226500,1.8841200 | 407908 | 4675100 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 091). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81571 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-43 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular amb coberta feta per aproximació de filades i porta allindada més estreta per la part superior. Dimensions exteriors: fondària 3,20m, amplada 4,30m, alçada 2m. Porta: amplada 0,67m, alçada 1,10m. Interior: fondària 1,90m, amplada 2,20m, alçada 1,86m. | 08903-57 | Clot de cal Farrer (Cal Treset) | 42.2162800,1.9205800 | 410908 | 4674354 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 047). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81565 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-38 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barrca de planta circulra amb porta de llinda de pedra. Dimensions exteriors: fondària 2,90m, amplada 2,60m, alçada 2,15m. Porta: amplada 0,80m, alçada 1,47m. Interior: fondària 2,50m, amplada 1,34, alçada 1,75m. Orientació E. | 08903-51 | Clot de cal Llorenç (cal Moliner) | 42.2282200,1.8948600 | 408802 | 4675707 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 041). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81545 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-18 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de pedra adossada a un marge, amb porta de llinda de pedra horitzontal. Dimensions exteriors: fondària 1,50m, amplada 1,80m, alçada 1,30m. Porta: amplada 0,75m, alçada 1,05m. Interior: fondària 1,25m, amplada 1,10m, alçada 1,05m. Orientació S. | 08903-31 | Clot de l'Alzinet | 42.2286000,1.8888200 | 408304 | 4675756 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 021). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.