Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81716 | Cançó i ball dels Aranyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-i-ball-dels-aranyons | Amades, Joan; Pujol, Francesc (1936) Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. P. 15. Amades, Joan. (1982) Costumari Català. VOL I, 152. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 23. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | El ball dels Aranyons es balla en cercle i va acompanyat d'una cançó que va recordant com es desenvolupa el ball: 'Els aranyons si n'eren bons, si n'agafa la filoseta, a la finestra, a la finestra; de la finestra va al carrer. Que hi faria jo al carrer, que si plou m'hi mullaria. Que hi faria jo al carrer, que si plou m'hi mullaré. Un peué, que bé! (Tot seguit es van repetint i afegint altres parts del cos): Altre peué, un peué, que bé !; Un genoié, altre peué, un peué, que bé!; Altre genoié, un genoié, altre peué, un peué, que bé!; El culé, altre genoié,.....; Una esquené, el culé, ....; Un cotzé, una esquené,....; Altre cotzé, un cotzé, ...; Un caparré, altre cotzé, un cotzé, una esquené, el culé, altre genoié, un genoié, altre peué, un peué, que bé!! Es diferencien dues parts: la primera part convida a la gent a la dansa, posant-se tots els balladors en cercle agafats de les mans, inicien el ball amb pas saltat amb desplaçament de costat en sentit contra horari. La segona part deixa protagonisme al text de la cançó. El ball en cercle s'atura, els balladors es deixen les mans i en anomenar una part del cos, tots alhora, posen davant aquesta part i es pica amb ella a terra en repetir el nom. La primera vegada es fa amb el peu dret endavant donant un bon cop al terra i dient a plena veu: un peué, un peué, tot seguint fan una reverència dient: que bé! Es reprèn la dansa en cercle cantant la cançó, i quan toca dir altre part nova del cos tornen a aturar el ball en cercle i fan el gesto de posar-la al terra cap al centre de la rotllana. Es va repetint afegint les parts del cos fins fer-ho amb totes les parts: un peu, l'altre peu, els genolls, el cul, l'esquena, els colzes i el cap, seguint el text de la cançó, afegint una nova part a cada volta. Tot seguit es segueix la dansa igual però repetint totes les anteriors en sentit invers. | 08903-202 | Sant Julià de Cerdanyola | Aquesta dansa es troba inclosa a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida per Joan Tomàs, que especificava que es tracta d'una de les 218 cançons que Josep Casals Cirera, l''hereu Mill', de Sant Julià de Cerdanyola, va cantar-li en les entrevistes que li va fer entre 1926 i 1927 a la casa de la Caritat de Barcelona. També està recollida, al Diccionari de la dansa (Amades; Pujol, 1936), que especifica que, tot i que és una cançó tradicional a altres zones de Catalunya (Sant Joan les Fonts, Gurb, Ripoll, Sant Quintí de Mediona i a d'altres indrets), té una variant específica al Berguedà, anomenada 'variant berguedana' que consisteix en anar anomenant les diferents parts del cos durant la dansa, però amb caràcter de joc i resulta un ball mogut i de gatzara. La dansa va ser recuperada l'any 2015 gràcies a la iniciativa de Neus Simon (músic) i Xavier Pedrals (historiador), ja que s'havia deixar de ballar fins a desaparèixer. Aquesta dansa es ballava la nit del 24 de desembre a Sant Julià de Cerdanyola i també a Bagà, en la vetlla del jovent coneguda com l'endreça (un joc que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin), després de la celebració de la Fia-faia, i també en les nits d'hivern que la gent estava de gresca. Actualment es balla durant la Fira-faia i en altres celebracions populars del municipi, i ha tingut molt bona acollida per la canalla del poble. | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge: Massot 2009: 23. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81717 | Ball dels Goigs de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-goigs-de-les-esposes | Amades, Joan. (1982) Costumari Català. VOL I, 152. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | S'ha perdut el costum | Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu de les Esposes es cantaven el 15 de setembre durant la celebració la festa de la Mare de Déu de les Esposes. Eren uns goigs que es ballaven, i dels pocs que han arribat d'aquest tipus. Els romeus cantaven els goigs fent un ball agrupant-se de tres en tres i per sexes, s'agafaven del coll i seguint el ritme de la cançó, de forma pausada, entraven a l'ermita, uns darrera els altres. En arribar davant l'altar feien un acatament amb reverència i retornaven un grup cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta i retornaven pel lateral deixant lloc al següent grup. En arribar a l'entrada de l'església tornaven a fer el mateix moviment per tornar a acatar la imatge quan els toqués el torn. Aquesta dansa durava tot el temps que durava el cant dels goigs. | 08903-203 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | És un dels pocs goigs ballats que va arribar al segle XX, ja que la majoria s'han perdut. Existeixen diverses versions dels goigs de Ntra. Sra. de les Esposes o Espases. Es conserva un imprès a Vic el 1861, a la impremta Anglada; un imprès per Bayer i germans que no té data; altre de la impremta Vda. Casals de Berga; i uns que posa Goigs Nous. Tots presenten similitud, amb el títol Goigs a la Mare de Déu (Ntra. Sra) de les Esposes (o Espases) que es venera a la parròquia (o en el terme) de Sant Julià de Cerdanyola del Bisbat de Solsona, alguns tenen una imatge de la Mare de Déu al centre de la part superior, a sota hi ha els versos que es reciten i a baix una oració, tot voltat d'una orla decorativa. Aquests goigs no porten partitura i desconeixem com seria la melodia d'aquesta dansa. | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81718 | Rotllana al voltant del foc, dansa de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllana-al-voltant-del-foc-dansa-de-la-fia-faia | Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. Pedrals Costa, Xavier (2007) La Fia-faia: ancestral, màgica, única. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de Cultura Popular Valerí Serra i Boldú. Pedrals Costa, Xavier (2011) “Origen de la Fia-faia”. A L'Erol, núm. 110, p. 13-14. Santandreu, D.; Pedrals, X.; Puntas, J. (1982) “La Fia-faia”. Dossier. A L'Erol núm. 3. P. 30-34. Simon Perayre, Neus (2011) “Música per la Fia-faia”. A L'Erol, núm. 110, p. 16-17. | XXI | Dansa de grup en cercle al voltant del foc. Quan comença a cremar la foguera i els fallaires llancen les seves faies al foc, es forma una rotllana al voltant, mentre alguns salten el foc i altres ballen. La dansa comença amb la crida, que introdueix el cant tradicional i es canta en sentir els tocs de música. És l'avís perquè tothom formi una rotllana agafant-se de les mans i al voltant del foc: 'Fia-faia, fia-faia, que nostre Senyor ha nascut a la palla'. Es fa dues vegades i seguidament comença el ball. Per fer la dansa els balladors es disposen en rotllana al voltant del foc, agafats de les mans avall i peus junts. En la primera frase els balladors es desplacen amb pas saltat en sentit antihorari. En la repetició es fa el mateix moviment en sentit horari i al final queden quiets en la posició inicial. En la tercera frase els balladors agafats de les mans avancen amb passos curts cap al foc, primer endavant i a la repetició de la melodia cap a endarrere fins a la posició inicial. Es repeteix tot. En la cinquena frase es fa el mateix moviment que a la primera, es desplacen amb pas saltat en sentit antihorari sense agafar-se de les mans, i s'afegeix un cop de peu a terra cada cop que es diu “FOC”. En la sisena frase es repeteix el mateix moviment anterior canviant la direcció (sentit horari) i al final de tot, quan es diu “PALLA”, en PA el balladors queden quiets en la posició inicial, i quan es diu “LLA” alcen els braços amb les mans agafades en senyal de joia i alegria. En el moment del cop de peu també es pot picar de mans. Aquestes sis frases es poden tornar a repetir però el que no es repeteix és la crida. | 08903-204 | Plaça de l'Església. Sant Julià de Cerdanyola | Durant la festa de la Fia-faia es balla la “La rotllana al voltant del foc”, una dansa que vol expressar l'escalfor acollidora, el joc, l'alegria i el renéixer en comunitat. La música que acompanya el ball es va introduir l'any 2002 a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola. Té quatre parts diferenciades: la crida i el ball format per tres melodies que es repeteixen. S'acompanya d'una cançó que canten els balladors: LA CRIDA: Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre senyor ha nascut a la palla!. (bis) LA DANSA: Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre senyor ha nascut a la palla!. (bis) Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre senyor ha nascut a la palla!. (bis) Ballem al voltant del foc, foc que ens il·lumina, en la nit més llarga de l'any, en la nit més divina. Foc crema foc, foc crema foc, crema la fia-faia, foc crema foc, foc crema foc, Jesús ha nascut a la palla. Foc crema foc, foc crema foc, crema la fia-faia, foc crema foc, foc crema foc, Jesús ha nascut a la palla. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 2002 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81718-foto-08903-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81718-foto-08903-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Neus Simon Perayre | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81719 | Músiques de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musiques-de-la-fia-faia | Pedrals Costa, Xavier (2007) La Fia-faia: ancestral, màgica, única. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de Cultura Popular Valerí Serra i Boldú. Pedrals Costa, Xavier (2011) “Origen de la Fia-faia”. A L'Erol, núm. 110, p. 13-14. Santandreu, D.; Pedrals, X.; Puntas, J. (1982) “La Fia-faia”. Dossier. A L'Erol núm. 3. P. 30-34. Simon Perayre, Neus (2011) “Música per la Fia-faia”. A L'Erol, núm. 110, p. 16-17. | XXI | Les faies s'acompanyen de diferents músiques i d'una dansa final; la lletra, la música i la dansa són obra de Neus Simon Perayre. Hi ha tres melodies per als tres moments de la festa: “La baixada de les falles”, que és l'encesa del foc i quan les faies que baixen en filera fins al poble; “La pujada”, música que expressa l'arribada i la rebuda per part dels que són al poble, on l'espetec de les faies s'afegeix al repic de campanes; “Les corredisses”, música que vol crear un ambient de joc amb el foc de les faies; i finalment la dansa “La rotllana al voltant del foc”, que vol expressar l'escalfor acollidora, el joc, l'alegria i el renéixer en comunitat. La música que acompanya el ball es va introduir l'any 2002 a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola. Té quatre parts diferenciades: la crida i el ball format per tres melodies que es repeteixen. | 08903-205 | Sant Julià de Cerdanyola | La festa de la Fia-faia es celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sembla que l'origen de la Fia-faia podria ser pagà, formant part d'algun tipus de ritus de culte al sol per celebrar el solstici d'hivern. Es feia una foguera dalt d'un turó, una alimara, que era com una pregària per a què el sol comencés a allargar el dia, i amb el seu foc s'encenien les faies (el terme normatiu és falla però la iodització característica del parlar de la comarca l'ha convertit en faia). Les faies són torxes fetes principalment amb les tiges seques de la planta anomenada atxa o falla que són lligades amb cordills i amb les que portaven el foc al poble. El cristianisme va fer coincidir el solstici d'estiu amb la celebració de Sant Joan i el d'hivern amb el naixement de Jesús, tot i que el calendari establert les ha modificat lleugerament. La festa s'inicia el 24 al capvespre, quan els fallaires, carregats amb la seva faia, pugen a la muntanya on s'encén la foguera. Allà l'encenen i baixen fins al poble organitzant una filera de foc visible de lluny. Al poble els esperen per rebre'ls a la plaça, on reparteixen el foc a la resta de fallaires, alguns d'ells fan volar les faies tirant-les enlaire, i comença la crema de la foguera on es tiren les faies, que s'acompanya del cant: “Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla” i tot seguit es fa el ball al voltant del foc. Al final es reparteix coca amb allioli de codony als assistents. A Sant Julià de Cerdanyola acaben amb un sopar i al costat del foc esperen que surti el sol, mentre els joves passen el temps fent el joc de “l'endreça” que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin. L'any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO juntament amb les falles d'estiu del Pirineu. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 2002 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Neus Simon Perayre | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81720 | Bolangera nas i orella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-nas-i-orella | Amades, Joan. (1982) Costumari Català. Vol. V, 802, 803. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Caixa 118, sobre 130. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. | XIX-XX | S'ha perdut | La melodia té dues parts que es van repetint i que acompanyen cada part de la dansa. Les parelles es disposen en cercle, agafats de les mans i comencen girant amb pas de galop amb desplaçament de costat cap a les seves dretes i ballen durant una tirada de la melodia. En acabar s'aturen i s'encaren per parelles, mentre canten acompanyant la melodia, saltironant acompassadament, s'estiren o pitgen el nas l'un a l'altre. Quan la lletra diu “pel davant”, ell l'estira a ella, i quan diuen “per detràs”, ella li estira a ell. Així fan una altra tirada de la melodia. Després es reprèn el ball en cercle, però en comptes d'agafar-se de les mans s'agafen de les orelles, entrecreuant els braços dels balladors, voltant en el sentit del cercle cap a la dreta. Seguidament es tornen a encarar i sense deixar de saltar, inflen les galtes i se les piquen alternativament a ritme de la melodia, ara un ara l'altre. S'agafen novament de les orelles per voltar i es segueix fent alguna d'aquestes figures o improvisant altres del mateix tipus burlesc. | 08903-206 | Sant Julià de Cerdanyola | Aquesta dansa la va recollir Joan Amades i la melodia la va transcriure Joan Tomàs. Es tracta d'un ball en cercle que té un caràcter una mica burleta però, tot i que no concreten si es feia en alguna data concreta, devia estar relacionada més aviat amb un joc que amb una festa. S'utilitzava la mateixa melodia que la bolangera de Ripoll afegint la següent lletra: La Bolangera té un gros nas que se l'estira per davant; La Bolangera té un gros nas que se l'estira pel detràs. Van recollit aquesta dansa a Sant Julià de Cerdanyola, però devia ser freqüent a altres llocs del Berguedà. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81720-foto-08903-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81721 | Ball del barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-barber | Amades, Joan (1926) Supervivències de danses primitives. A Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnografia i Prehistòria. Vol. IV, p. 245-246. Barcelona. Amades, Joan. (1982) Costumari Català. Vol. II, p. 77, 202. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. Crivillé i Bargalló, Josep (1983) Música Tradicional Catalana. Volum III Danses. Editorial Clivis. Barcelona. P. 258. Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 31. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. Vilarrasa i Vall, Salvador (1975) La vida a pagès. Impremta Maideu. Ripoll. P. 36-38. | XIX-XX | S'ha perdut | Dansa en rotllana amb quatre balladors que fan una escena al centre mentre la resta ballen i fan gresca. Un fadrí es posava al mig de la plaça i feia de barber, arribava un altre disposat a deixar-se afaitar i que anava cobert amb una pell de bé per no mullar-se la roba quan el barber el remullava la barba. Mentre el barber simula que l'afaita, els demés homes fan un ball rodó al voltant d'ells i cantant: Fadrins de Centelles deixeu-se afaitar, les noies afaiten sense remullar, les noies afaiten a pèl i a repèl, la navalla és fina no deixa cap pèl. Mentre simulen afaitar van fent escenes grotesques i porten diferents instruments que simulen la navalla: un ganivet del pa, un bastó, una serra, uns molls o qualsevol altre ..... En un moment sense especificar, l'afaitat s'estira a terra fent-se el mort i es forma un gran aldarull entre els balladors dient que 'el barber l'ha mot'. Del grup surt un que fa de jutge i que l'acusa, el barber es defensa; del grup surt un altre que fa de metge i que examina al mort dient que encara es pot retornar i li fan un perfum amb cuir de les sabates i altres ingredients pudents i li freguen la cara o li tiren el líquid amb una xeringa o el bufen o qualsevol altra fórmula grotesca fins que torna en si. Llavors, els quatre personatges que han sortit al mig del cercle, el barber, el mort, el jutge i el metge, entren al cercle i ballen en mig d'un gran xivarri. | 08903-207 | Sant Julià de Cerdanyola | Aquesta dansa es feia per carnestoltes, amb la única intenció de divertir-se una estona fent xerinola. El ball i la música van ser recollits i descrits per Joan Tomàs l'any 1926, cantada per l'Hereu Mill de Sant Julià de Cerdanyola, durant la recerca a la casa de la Caritat de Barcelona (Tomàs, 1926; Massot, 2009). Joan Amades les va publicar el 1926; Joan Pardinilla de Bagà la va recollir a Sant Julià de Cerdanyola els anys 1950, per tant segurament encara es faria. Salvador Vilarrasa, folklorista de La Pobla de Lillet, també explica aquesta dansa, però més com un joc que es feia a les cases per passar les estones d'hivern quan hi havia convidats per a alguna celebració (1975). | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81721-foto-08903-207-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge 1: partitura del ball del Barber (Masot, 2009: 31). Imatge: Amades 1982: 77. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81722 | Cançoneta per imitar la guitarra / Cançó pels funerals del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconeta-per-imitar-la-guitarra-canco-pels-funerals-del-porc | Amades, Joan (1985) Costumari Català. El curs de l'any. Volum V. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. P. 793-794. Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 59. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. Serra i Vilaró, Joan (1913) El Cançoner del Calic. Barcelona. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Reedició facsímil de l'Ajuntament de Bagà, 1989. | XIX-XX | S'ha perdut | Segons Joan Amades, a Sant Julià de Cerdanyola s'havia cantat una cançó quan es feia la matança del porc, una cançó que era comuna a altres llocs de la comarca i que també va recollir el Cançoner del Calic. Tal i com consta al Costumari, va ser recollida per Joan Amades a Sant Julià de Cerdanyola, que va també publicar la partitura feta pel mestre Joan Tomàs. Explica que després de cantar els funerals acostumaven a seguir tocant música perquè al porc no li dolgués haver mort, el que dirigia el grup dividia en tres grups i cada grup cantava una part del text. Un grup sempre cantava: Jo en tinc un, jo en tinc un. El segon grup cantava: Jo en tinc dos, jo en tinc dos. El tercer grup: Jo en tinc tres, jo en tinc tres. I mentre, el director cantava: Jo en tinc un, jo en tinc dos, jo en tic tres, jo en tinc quatre que ningú me'l mata. La cantada a quatre veus s'acompanyava amb un violí o una guitarra. Aquesta tonada la va recollir Joan Tomàs de l'Hereu Mill, Josep Casals i Cirera, que li va explicar que quan anava a un poble lluny de Sant Julià i estava cansat de cantar, ja que tenia fama de bon cantaire, llavors els deia: 'ara farem la guitarra' i procedia com s'ha explicat abans per imitar el so d'una guitarra (Tomàs, 1926: 59-60). Joan Amades va interpretar el que va recollir Joan Tomàs i ho va publicar al costumari amb l'explicació anterior. | 08903-208 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge: Partitura feta per Joan Tomàs a partir de les explicacions de l'Hereu Mill el 1926. (Amades, 1985: 794). | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81723 | La Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fia-faia | <p>Pedrals Costa, Xavier (2007) La Fia-faia: ancestral, màgica, única. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de Cultura Popular Valerí Serra i Boldú. Pedrals Costa, Xavier (2011) 'Origen de la Fia-faia'. A L'Erol, núm. 110, p. 13-14. Santandreu, D.; Pedrals, X.; Puntas, J. (1982) 'La Fia-faia'. Dossier. A L'Erol núm. 3. P. 30-34. Simon Perayre, Neus (2011) 'Música per la Fia-faia'. A L'Erol, núm. 110, p. 16-17.</p> | XX | <p>La festa de la Fia-faia es celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sembla que l'origen de la Fia-faia podria ser pagà, formant part d'algun tipus de ritus de culte al sol per celebrar el solstici d'hivern. Es feia una foguera dalt d'un turó, una alimara, que era com una pregària per a què el sol comencés a allargar el dia, i amb el seu foc s'encenien les faies (el terme normatiu és falla però la iodització característica del parlar de la comarca l'ha convertit en faia). Les faies són torxes fetes principalment amb les tiges seques de la planta anomenada atxa o falla que són lligades amb cordills i amb les que portaven el foc al poble. El cristianisme va fer coincidir el solstici d'estiu amb la celebració de Sant Joan i el d'hivern amb el naixement de Jesús, tot i que el calendari establert les ha modificat lleugerament. La festa s'inicia el 24 al capvespre, quan els fallaires, carregats amb la seva faia, pugen al Clos on s'encén la foguera on encenen les faies, des d'allà baixen en corrua fins al poble organitzant una filera de foc visible de lluny. Al poble els esperen per rebre'ls a la plaça de l'Església, on reparteixen el foc a la resta de fallaires, alguns d'ells fan volar les faies tirant-les enlaire, i comença la crema organitzant una foguera on es van tirant les faies per tal que acabin de cream, que s'acompanya del cant: 'Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla' i tot seguit es fa el ball al voltant del foc. Al final es reparteix coca amb allioli de codony als assistents. A Sant Julià de Cerdanyola acaben amb un sopar i al costat del foc esperen que surti el sol, mentre els joves passen el temps fent el joc de 'l'endreça' que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin.</p> | 08903-209 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81723-foto-08903-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81723-foto-08903-209-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Festa d'interès | 2022-11-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | L'any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO juntament amb les falles d'estiu del Pirineu. Imatge cedida per l'Ajuntament. | 98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81724 | Fira de la Fia-faia: Fira-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-fia-faia-fira-faia | XXI | Aproximadament dues setmanes abans de la celebració de la Fia-faia, el mateix cap de setmana del pont de la Puríssima, es porta a terme una fira de proximitat i artesania que està lligada amb l'emblemàtica Fia Faia, la festa del solstici d'hivern que es fa al municipi la nit del 24 de desembre. El desembre de 2019 s'ha portat a terme la quarta edició d'una fira que ja s'ha consolidat al municipi i a la que assisteixen moltes persones que passen la tarda a la plaça de l'Església per participar en tots els actes. A més de les parades d'artesania i productes de la zona, es fan altres activitats i actes culturals, entre els que destaquen presentació d'algun llibre o producte temàtic sobre la festa (l'any 2019 es va presentar l'Atles de les festes del foc dels Pirineus, d'Òcar Vallverdú i Lluís Ràfols, publicat per l'editorial El Dimoni Pelut); entrega dels premis del concurs de cartells de la Fia-faia i del concurs de fotografia; tallers de manualitats, entre els que destaca el taller per aprendre a construir falles; concert i ball de música folk; i per acabar la festa es fa una foguera, es crema una faia acompanyada del repic de campanes i es fa la dansa de la Fia-faia, la Rotllana al voltant del foc, el moment més esperat de la Fira i de la festa. | 08903-210 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81724-foto-08903-210-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge: cartell de la Fira de 2019. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81725 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-38 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX-XXI | Els actes de la Festa Major es celebren durant el cap de setmana proper a la data, i també el dia 11 de setembre, que generalment coincideix. Es fan diferents actes per a tots els públics, entre els que destaquen: cercavila, ballada de gegants, ball, jocs de cucanya,cursa d'orientació familiar, concert jove, missa dissabte i diumenge, sardanes i campionat de botifarra. Des de fa uns quinze anys, en coincidir a vegades amb l'onze de setembre, se celebra la cerimònia d'imposició de la senyera al Forcat, que es canvia cada any en aquesta data i s'ha convertit en un dels actes de la Festa Major. | 08903-211 | Sant Julià de Cerdanyola | La Festa Major es celebra el segon dissabte de setembre, tot i que antigament es feia el 9 de gener, coincidint amb la festivitat del patró, Sant Julià. El canvi es va fer per motius climàtics, igual que ha succeït a altres pobles que aprofiten el bon temps per fer festa, sobre tot als pobles de muntanya. Antigament els balls es feien a la plaça de l'Església i l'orquestra es posava sobre un empostissat guarnit amb boixos. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81725-foto-08903-211-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81726 | Vot del poble a Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-del-poble-a-falgars | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVII-XXI | Durant la plaga de llagosta que es va produir a tot Catalunya a finals del segle XVII i que també va arribar a Cerdanyola durant el mes de maig, quan tots els conreus estaven començant a florir. El poble estava preocupat i s'encomanà a la Mare de Déu de Falgars fent promesa que si se'n lliuraven pujarien un cop a l'any en peregrinació. La plaga s'aturà un 11 de maig al serrat que actualment s'anomena Serrat de les Llagostes. En els inicis la gent pujava a peu pel camí resant el Rosari fins a l'espatllet del Soler, a partir d'allà cadascú anava per on volia sense resar fins arribar a Sobirana, a partir d'aquí es tornava a fer processó i resar el rosari i les lletanies fins a la font, allà els rebia el mossèn de Falgars amb una creu. Junts pujaven al santuari on es celebrava la Santa Missa. En l'actualitat no es fa la peregrinació i la gent puja pels seus mitjans fins al santuari, es celebra missa, la gent es queda a dinar amb la família i a la tarda es resa el rosari. | 08903-212 | Sant Julià de Cerdanyola | El santuari de Santa Maria de Falgars és un santuari marià situat a 1288 m d'altitud dins el terme municipal de La Pobla de Lillet i proper a Sant Julià de Cerdanyola, on es venera la marededéu de Falgars, una imatge d'alabastre gòtica que segons la tradició va desaparèixer durant alguna guerra i va ser trobada per un pastor entre unes falgueres d'aquest indret. El dilluns de la Segona Pasqua o Festa Major de Cinquagesma, se celebra un aplec que és una de les tradicions més populars de La Pobla de Lillet i que acaba amb la ballada conjunta de la Dansa de Falgars, un dels esdeveniment més importants per als municipis dels voltants. Les antigues famílies Saus i Riembau de Cerdanyola havien fet donacions importants al santuari de la Mare de Déu de Falgars abans del segle XVIII, ja que no existia l'ermita de la Mare de Déu de les Esposes. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81726-foto-08903-212-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81727 | Processó al santuari de la Mare de Déu de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-al-santuari-de-la-mare-de-deu-de-les-esposes | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX-XX | <p>La nit del 14 al 15 d'agost, celebració de la nativitat de la Mare de Déu, es fa una processó al santuari de les Esposes, que surt del poble i transcorre per la carretera, formant dues fileres, una a cada banda. Els assistents porten fanalets que els il·luminen el camí fins arribar al santuari. Es fa missa a l'església un cop s'arriba i en sortir es fa un piscolabis a la plaça davant l'església.</p> | 08903-213 | Sant Julià de Cerdanyola | <p>L'església de la Mare de Déu de les Esposes es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construir a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn.</p> | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81728 | L'endreça de les cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lendreca-de-les-cases | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX-XXI | Un cop acabada la Fia-faia, els assistents van a sopar a casa seva. Alguns van a la missa del Gall i en acabar es fa un ressopó a la plaça del poble amb tastets, carn, all i oli de codony, vi i cava. Durant aquest àpat es canten cançons de Nadal. Un cop acabat el tiberi, els joves i altra gent del poble passen el temps fet el joc de l'endreça, que consisteix en passejar pel poble buscant quines coses poden ser endreçades i les porten a la plaça on s'hi queda endreçat fins que a l'endemà, dia de Nadal, algú ho reculli, així fan endreça de tot el que en teoria s'ha perdut pel poble. Acostumen a agafar totes aquelles coses que els veïns deixen a fora de casa seva. | 08903-214 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81729 | Festa de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara-1 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | El dia 4 de desembre es celebra la festivitat de Santa Bàrbara, patrona dels miners, molt venerada al Berguedà degut a la quantitat de mines que es van explotar des de finals del segle XIX. Molta gent de Sant Julià de Cerdanyola va treballar a les mines del Collet i de Fígols, essent aquesta data festiu al municipi. Per celebrar-ho es fa missa per Santa Bàrbara a l'església Parroquial a les 11 del matí, tot seguit es feia piscolabis i ball de sardanes al local social de l'Ajuntament, i a vegades un ball a la tarda. Els darrers anys, degut a que ja no hi ha mines, la festa ha perdut tradició i només es fa la missa. | 08903-215 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81730 | Gegants nous de Sant Julià de Cerdanyola: Galderic i Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-sant-julia-de-cerdanyola-galderic-i-roseta | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XX | <p>Els Gegants nous de Sant Julià de Cerdanyola representen un matrimoni de segadors, una activitat lligada amb l'agricultura de cereal molt present en aquesta població de l'Alt Berguedà. S'anomenen Galderic i Roseta. Van ser construïts el 1990 per Manel Casserras i Boix, encarregats per substituir un parella de gegants anterior que havien construït els veïns de la localitat l'any 1986. La Roseta fa 3,60m d'alçada i el Galderic 3,70m, i pesen 45 kg ell i 37 kg ella. Manel Casserres i Boix (mort el 1996), i el seu fill Manel Casserras i Solé (mort el 2015) eren escultors especialistes en gegants, ubicats a Solsona; van construir molts gegants arreu de Catalunya, entre ells els del carnaval de Solsona.</p> | 08903-216 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | <p>Per tal de tirar endavant la creació d'aquest gegants que havien de substituir els gegants vells, es va fer una consulta popular, donant com a resultat la elecció de que els gegants representessin la vida pagesa del poble, concretament l'activitat de la sega. Galderic és un pagès que porta volant, esclopet i un bri de blat a la ma, mentre que la Roset és una pubilla.</p> | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1990 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81730-foto-08903-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Manel Casserres | Els gegants nous es van pagar gràcies a l'ajut de l'Ajuntament, la Junta de Capmasats i magallers i els fons recollits per la colla de geganters. Van costar 845.429 pessetes. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||
| 81731 | Gegants vells de Sant Julià de Cerdanyola: Bassilissa i Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-sant-julia-de-cerdanyola-bassilissa-i-julia | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | El 1989 va néixer la colla de geganters de Sant Julià de Cerdanyola fruit de la iniciativa del jovent per construir una parella de gegants i una gegantona. Van comprar els material que va costejar al comissió de festes, col·laborant diferents persones: Pilar Freixa va confeccionar els vestits, Josep Parera va muntar els estructures de ferro. Els gegants es van anomenar Julià i Basilissa, com els patrons del poble, mentre que la gegantona rep el nom de Dolors. Aquest gegants es van anar deteriorant amb el temps,a banda de que eren molt pesats, motiu que va provocar que la colla decideixi arranjar-los el 1989, adobant els cossos, les cares i les mans que es pintaren de nou i alleugerint l'estructura ja que pesaven prop de 50kg cada un. La manca de diners no permetia en aquell moment adquirir altre parella de gegants més moderns i menys pesats, fent les sortides amb els gegants vells, el 1989 a Bagà i altres activitats, organitzant també una colla de grallers joves. El 1990 s'encarrega la construcció d'uns gegants nous a Manel Casserras i Boix artesà de Solsona. | 08903-217 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1986 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Diferents veïns del poble | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81732 | Nadala de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nadala-de-la-fia-faia | XXI | El 2016 es va estrenar la Nadal de la Fia-faia, obra de Màrius Puig (Terrassa) que ha escrit la lletra de la cançó i que forma part del duet de guitarres Entrecordes junt a Joan Argemí. Aquest Nadala parla de la flor blanca, una herba que neix als marges més esquerps i que acaba trenada per a confeccionar les faies; la tornada afegeix el càntic tradicional: Fia-faia avui un infant ha nascut a la palla. Està inspirada en la festa tradicional i es va tocar a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, i constitueix un element més de la festa. | 08903-218 | Sant Julià de Cerdanyola | http://tvbergueda.alacarta.cat/informatiu/capitol/baga-estrena-la-nadala-de-la-fia-faia | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 2016 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge de l'estrena a l'església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81733 | Ball cerdà eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser | <p>Amades, Joan. (1982) Costumari Català. VOL III, P. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga.</p> | XIX-XX | S'ha perdut | <p>Aquest ball utilitzava la cançó de la Roseta de la Gironella, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una cançó que era molt utilitzada pels balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. Els balladors es disposen en dos cercles, a l'interior un més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d'aquest un altre de nois agafats de les mans, tots mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos. Les noies giren cap a la dreta i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar, l'agafa de la ma dreta i li fa un rístol quedant tots dos donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentre, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana. La parella inicia el ball dins l'espai que resta entre els dos cercles. Fan una volta de ball pla sols, cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més), on la noia fa un rístol. Llavors es giren cap a la direcció on havien vingut i repeteixen el ball, en creuar-se es saluden i en trobar-se altre vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla (16 compassos). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa. Les dues rotllanes inicien altra vegada la dansa, les noies es tornen a girar per mirar cap a l'interior. Un cop ballat en cercle tres voles de la melodia, un altre noi que tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella.</p> | 08903-219 | Santuari de la Mare de Deú de les Esposes | <p>Joan Amades va documentar aquesta dansa que es ballava a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, i també a l'aplec de la Marededéu de Paller de Bagà, el segon diumenge de setembre, i que es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem amb la informació que aquest va publicar i que relacionava el ball amb alguna antiga cerimònia per obtenir la fecundació de les eugues, dient que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes a enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en que es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja a la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga'. Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona.</p> | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81733-foto-08903-219-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-08-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81734 | Llegenda del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-guardiola | AMADES, J. (1950) Folklore de Catalunya. Ed Selecta. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | El castell de Guardiola antigament es trobava dins el terme de Cerdanyola i la llegenda ha estat molt vinculada als habitants dels dos municipis, Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà. La llegenda la va recollir Joan Amades, dius que feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i que els cristians, que es mantenien tancats a l'interior, no sabien com desfer-se'n. Dins el castell hi havia una mula que ventava guitzes cada vegada que passava algú per la seva vora, i van tenir la idea de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que llencessin guspires i foc, i enviar-lo un vespre muntanya avall, al camp ocupat pels moros. Una nit, engegaren la mula i els moros van fugir. | 08903-220 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81735 | Els Guixots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-guixots | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX-XX | <p>Els guixots eren els espanta criatures més populars de Cerdanyola, uns éssers de substància mineral semblant al guix, que habitaven a un lloc que tenia el mateix nom. Es dedicaven a masegar als nens massa trapelles fins a convertir-los en guix, igual que ells mateixos. Els nens tenien por a aquestes criatures, i era la manera de fer que fessin bondat.</p> | 08903-221 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-12-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81736 | La segregació de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-segregacio-de-sant-julia-de-cerdanyola | XX | El 20 de juliol del 1993 es va celebrar una sessió extraordinària per recuperar l'Ajuntament, en un acte al que va assistir tot el poble. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada definitivament amb el decret 65/1994 de 7 de març, amb aquest es va separar definitivament del terme municipal de Guardiola de Berguedà i es van fixar els nous límits. | 08903-222 | Sant Julià de Cerdanyola | Durant les Guerres Carlines, el 1867, va haver el primer intent d'agregar els termes municipals de Sant Julià de Cerdanyola i Brocà, que no va prosperar. A principis del segle XX es va decidir traslladar l'Ajuntament de Brocà al barri de l'Hostal Nou que aleshores i després de la demanda de matèria primera produïda per la guerra gran (1914-18) va provocar que els habitants de les masies de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix es concentressin en llocs més propers a les cruïlles de camins. Aquest en seria el cas del barri de l'Hostal nou, la Farga, cal Frare i del Collet que havien anat creixent i va caldre la necessitat de erigir al punt més cèntric un lloc per a l'ajuntament que fins aleshores tenia serveis mancomunats dels nuclis de Brocà (que englobava Gréixer, Gavarrós, Torre e Foix i Sant Llorenç) amb el de Sant Julià de Cerdanyola. Al 1936 es va proposar d'unificar els dos ajuntaments en un de sol. Es va fer una sessió extraordinària el 13 de setembre de 1936, reunint d'una part l'ajuntament de Brocà amb Joan Noguera com a alcalde i per l'altra l'ajuntament de Sant Julià presidit per Joan Anfruns i Portell. El 20 de setembre es posaven d'acord i el 27 de setembre del mateix any es va acordar celebrar un referèndum popular que n'aprovà la seva unificació. Passada la Guerra es va demanar al governador civil de Barcelona que resolgués l'agregació, que es va mantenir i es va fer la fusió oficial el 12 d'octubre de 1942. El nou ajuntament es va anomenar Guardiola de Berga, actualitzant a Guardiola de Berguedà, tal i com publica el DOGC del 1981 que esmenta ' Decret 299/1980 d'11 de setembre que fa referència al canvi de nom del municipi de Guardiola de Berguedà pel seu origen català, que és el de Guardiola de Berguedà'. Per tant, el 1942 Sant Julià de Cerdanyola va perdre la seva independència en ser annexionat a Guardiola de Berguedà. L'any 1982 es va crear a Cerdanyola una junta per a la segregació, amb l'objectiu de treballar per a la independència municipal redactant un expedient de segregació iniciant-se formalment el procés, expedient aprovat per l'Ajuntament de Guardiola el 1983, presentant-lo a la Generalitat de Catalunya. Tot i que Sant Julià tenia el suport ple de Guardiola, que estava a favor de la segregació, va topar amb la negativa del Govern, que era favorable a la creació d'una Entitat Municipal Descentralitzada i no un municipi, expedient que va ser aprovat per l'Ajuntament de Guardiola el 28 de juny de 1990. El municipi va crear una junta de segregació i amb els diners que van aportar totes les famílies va aconseguir que els tribunals reconeguessin la seva reivindicació. Finalment, el juliol de 1993, Sant Julià de Cerdanyola va recuperar la seva autonomia com a poble. El 20 de juliol del 1993 es va celebrar una sessió extraordinària per recuperar l'Ajuntament, en un acte al que va assistir tot el poble. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada definitivament amb el decret 65/1994 de 7 de març, amb aquest es va separar definitivament del terme municipal de Guardiola de Berguedà i es van fixar els nous límits. El primer Alcalde va ser Ramon Elias Espel que el va presidir fins al 1995. Cada any es celebra la commemoració dels anys de recuperació de l'autonomia. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1993 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El diumenge més proper al 20 de juliol es celebra l'aniversari de la recuperació del municipi. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 81737 | Construcció de faies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-faies | XX | La construcció de les faies o falles es fa uns dies abans de la festa de la Fia-faia. Les faies es fan amb una herba anomenada Cephalaria leucantha, que quan floreix fa unes flors blanques i a la que s'atribueixen certs poders purificadors. S'ha de recollir al bosc quan acaba l'estiu i es cull per poder-la assecar. Un cop seca, aproximadament una setmana abans de la festa, es construeixen les torxes, que a Sant Julià de Cerdanyola tenen la seva forma especial: s'utilitza un pal de fusta que fa d'ànima, al voltant de la qual es posen les plantes seques i que serveix de base per subjectar la torxa. Les plantes es lliguen amb cordills i es retalla l'herba sobrant. No son faies molt llargues, com les que es fan a Bagà, i son més fàcils de transportar. L'herba ha de quedar ben subjecta per tal que no s'escoli per sota. La tradició de la construcció de les faies ha passat de pares a fills, generalment els pares o avis les construeixen pels fills o nets. | 08903-223 | Sant Julià de Cerdanyola | La festa de la Fia-faia es celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sembla que l'origen de la Fia-faia podria ser pagà, formant part d'algun tipus de ritus de culte al sol per celebrar el solstici d'hivern. Es feia una foguera dalt d'un turó, una alimara, que era com una pregària per a què el sol comencés a allargar el dia, i amb el seu foc s'encenien les faies (el terme normatiu és falla però la iodització característica del parlar de la comarca l'ha convertit en faia). Les faies són torxes fetes principalment amb les tiges seques de la planta anomenada atxa o falla que són lligades amb cordills i amb les que portaven el foc al poble. El cristianisme va fer coincidir el solstici d'estiu amb la celebració de Sant Joan i el d'hivern amb el naixement de Jesús, tot i que el calendari establert les ha modificat lleugerament. La festa s'inicia el 24 al capvespre, quan els fallaires, carregats amb la seva faia, pugen a la muntanya on s'encén la foguera. Allà l'encenen i baixen fins al poble organitzant una filera de foc visible de lluny. Al poble els esperen per rebre'ls a la plaça, on reparteixen el foc a la resta de fallaires, alguns d'ells fan volar les faies tirant-les enlaire, i comença la crema de la foguera on es tiren les faies, que s'acompanya del cant: 'Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla' i tot seguit es fa el ball al voltant del foc. Al final es reparteix coca amb allioli de codony als assistents. A Sant Julià de Cerdanyola acaben amb un sopar i al costat del foc esperen que surti el sol, mentre els joves passen el temps fent el joc de 'l'endreça' que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81737-foto-08903-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81737-foto-08903-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81738 | Escultura de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-fia-faia | XXI | L'escultura està formada per un gran bloc de pedra de travertí sobre el que descansa una gran faia feta de ferro. Al costat hi ha la placa amb els noms dels col·laboradors. Es troba situada al carrer que permet entrar a la plaça de l'Església, on es fa la festa, de manera que serveix d'element d'acollida als visitants, a més de retre homentage als participants. | 08903-224 | Al'entrada al nucli | L'escultura es va inaugurar l'any 2017, durant la Fira-faia que es celebra al municipi a principis de desembre. Un any després es va instal·lar una placa amb els noms dels 120 col·laboradors en l'escultura que estan formats per veïns, famílies, cases, comerços i entitats. És obra de l'escultor Ernest Altés, va tenir un cost de 18.000€, financiats amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, amb fons municipals i també amb l'aportació econòmica que van fer veïns i visitants en la campanya de micromecenatge que es va impulsar des de l'Ajuntament. | 42.2234500,1.8933300 | 408669 | 4675179 | 2017 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81738-foto-08903-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81738-foto-08903-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Ernest Altés | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81739 | Capelleta de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-lurdes | XX | Capelleta que forma una fornícula al mur que tanca la casa del Castell. La fornícula està construïda amb paredat i té boca amb arc semicircular imitant la cova on es va aparèixer la Verge, queda tancada amb una reixa. Davant hi ha una porta que tanca el conjunt, deixant un espai entre la fornícula i el carrer; aquesta porta és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i una inscripció gravada a la llinda de pedra: Mare de Déu de Lurdes; aquesta porta també es troba tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una petita imatge de factura moderna de la Mare de Déu de Lurdes situada sobre una base de pedra i una inscripció en un plafó de fusta darrera la imatge que diu: Tu que passes per aquí si vols bona companyia ella amb tu farà camí. L'acompanyen diversos rams de flors i espelmes. | 08903-225 | El Castell | Aquesta capelleta es troba al peu del camí que des de Sant Julià de Cerdanyola porta al Santuari de Falgars. La devoció a la Verge de Lurdes es va iniciar a França a partir de les aparicions atribuïdes a la Verge a finals dels segle XIX. La devoció li atribueix propietats curatives de diverses malalties, fet que provoca que s'organitzin peregrinacions al santuari de Lurdes. | 42.2224800,1.8948700 | 408795 | 4675070 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81739-foto-08903-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81739-foto-08903-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81740 | Font de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-galderic | XX | El plafó ceràmic no es troba en estat perfecte ja que el temps l'hi ha reduït els colors. | Font urbana que es troba a l'entrada del nucli urbà, tocant el mur del jardí de cal Llehí. Està formada per una base de paredat que suporta una pica, l'aixeta es troba encastada a la paret en una plaça de ciment de forma semicircular per la part superior, i a sobre té un plafó ceràmic de rajoles amb la imatge de Sant Galderic signat per P. Puntí de Vic, realitzat el 1993. Porta la inscripció: Sant Galderic patró històric de la pagesia catalana. | 08903-226 | Sant Julià de Cerdanyola, nucli | Sant Galderic és el patró de la pagesia, per aquest motiu es fa un petit homentage a través d'aquesta font situada al nucli urbà. | 42.2233500,1.8932300 | 408661 | 4675168 | 1993 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81740-foto-08903-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | P. Puntí de Vic | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81741 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-3 | XIX-XX | Font urbana situada a la plaça de l'església. La font és de característiques similars a la font de Sant Galderic, formada per una base de paredat que suporta una pica i l'aixeta es troba encastada a la paret. Tot ti que el seu orígen és a finals del segle XIX, es va rehabilitar quan es va arranjar el conjunt de la plaça durant la primera dècada del segle XXI. | 08903-227 | Plaça de l'Església | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. La font de la plaça de l'església és una d'aquestes fonts que es van fer al nucli a finals del segle XIX i que porta aigua del torrent de l'Albiol fins al poble. | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81742 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-2 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | La font del castell es troba a peu de la carretera, al centre del nucli, molt propera a la casa el Castell. És una font que nodreix d'aigua al torrent del Castell al seu pas pel nucli. La font sorgeix de la paret darrera la qual hi ha un dipòsit que va acumulant l'aigua i que circula sempre; hi ha tres sortidors que desguassen a una pica disposada al paviment i que està connectada amb el canal que torna l'aigua al torrent. Al voltant de la font s'han instal·lat bancs de pedra arrambats a la paret i hi ha un conjunt de plataners i un espai amb tauletes i seients de ciment en forma de bolet, creant una zona de descans. | 08903-228 | Carretera de Sant Julià de Cerdanyola al santuari de Falgars | Aquesta font nodreix el torrent del Castell al seu pas pel nucli. L'any 1963 va ser reformada gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. És una de les fonts que s'han utilitzat més dins el nucli urbà. | 42.2223500,1.8950500 | 408809 | 4675055 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81742-foto-08903-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81742-foto-08903-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81743 | Plataners de la Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-castell | La font del castell es troba a peu de la carretera, al centre del nucli, molt propera a la casa el Castell. A l'espai on es troba hi ha una zona de plataners d'envergadura que proporcionen ombra a una zona de descans amb bancs de pedra arrambats a la paret i un conjunt amb tauletes i seients de ciment en forma de bolet. La presència d'aigua subterrània ha provocat que aquests arbres tinguin una important envergadura de copa. | 08903-229 | Font del Castell | L'any 1963 va ser reformada la font del Castell gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. És una de les fonts que s'han utilitzat més dins el nucli urbà. | 42.2224200,1.8951200 | 408815 | 4675063 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 81744 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-3 | XIX-XX | Creu de es troba situada a l'extrem oest del nucli, al camí que surt direcció a can Portell. És una creu llatina feta amb dues barres de ferro de secció circular i amb els extrems aixafats fent forma de punta de fletxa. Està situada sobre un pedestal de pedra en forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit sobre el que s'assenta la creu. Una de les cares del pilar té inscrita una creu. | 08903-230 | Camí de la Creu | Aquesta creu també ecom la Creu de ca l'Emportell, ja que es troba al final del camí que parteix d'aquesta casa situada al nucli. La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins marcant els seus límits, tal i com indica el nom. Aquesta creu possiblement seria del segon tipus. | 42.2231800,1.8885400 | 408273 | 4675154 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81744-foto-08903-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81744-foto-08903-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | També es coneix com la Creu de l'Emportell. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81745 | Taula de paisatge de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-paisatge-de-la-creu | XX | Al costat de la Creu hi ha instal·lada una taula de paisatge. És un element fet d'acer corten envernissat format per una taula horitzontal de forma circular suportada sobre una biga vertical també d'acer i que té l'alçada d'una taula, de forma que el públic pot mirar la cara superior on hi ha la inscripció. La part superior de la taula està formada per un cercle interior d'uns 60cm de diàmetre voltat per un altre exterior i lleugerament aixecat respecte a l'interior per diferenciar la informació que proporciona. La ubicació és un punt paisatgístic que, degut a la elevació, proporciona una visió dels elements geogràfics d'interès del voltant. Al cercle interior hi ha una planimetria senzilla de la zona indicant camins i topònims, el cercle exterior indica els quatre punts cardinals i trobem el perímetre muntanyós amb el nom de cada element i que ens permet identificar tots els elements que volten l'Olla de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-231 | Camí de la Creu | La taula de paisatge va ser instal·lada per l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2231600,1.8885000 | 408270 | 4675152 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81745-foto-08903-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81745-foto-08903-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 81746 | Canalitzacions de regadiu del rec de l'Abaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacions-de-regadiu-del-rec-de-labaiol | XIX-XX | El torrent de l'Albiol inicia les seves aigües al Serrat del Gall i segueix fins a la font del Bullidor, allà es va canalitzar per tal de portar aigua al poble. Des del cap del Grau el canal baixa fins a la zona de la Creu, i des d'aquí hi ha diverses canalitzacions d'aigua que travessen el nucli urbà i que s'utilitzen pel regadiu dels horts del municipi, descendent gràcies al pendent que fa el terreny. Moltes canalitzacions, que tenen la llera de ciment, estan descobertes i altres s'han soterrat al pas pel poble. Destaquen les que hi ha a la zona de la Creu i que baixen pel carrer de la Creu cap a ca l'Emportell, amb altres desviaments que garanteixen el rec dels horts d'aquesta zona. Un rec va fins a la bassa de cal Malanyeu, i l'altre cap a la bassa de cal Xiscó, on l'aigua s'acumula i s'utilitza per regar els horts de la zona propera. Al llarg del rec hi ha petits espais per acumular l'aigua i regular la continuïtat per tal que no se surti del canal. | 08903-232 | Al nucli urbà | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. Finalment es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta de la Comunitat de Regants ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1991 proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). La creació de la Junta d'Aigües garantia la regulació de la utilització de l'aigua, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podien pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. | 42.2230900,1.8885100 | 408271 | 4675144 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81746-foto-08903-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81746-foto-08903-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El topònim Abaiol referent al torrent el trobem de dues formes: Abaiol o Albiol, que s'utilitzen de forma indistinta. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81747 | Plafó ceràmic amb el mapa de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-amb-el-mapa-de-sant-julia-de-cerdanyola | XX | <p>A l'entrada del poble, tocant el mur del jardí de cal Llehí, hi ha un plafó ceràmic amb el mapa del nucli urbà i alguns elements d'interès del voltant. És un plafó fet amb rajoles ceràmiques de 20x20 cm muntat amb un marc de ferro. Amida 2m d'alçada i 2,80m d'amplada. En ell troben el nom del municipi a dalt, un plànol del nucli urbà on es veuen els carrers i totes les cases, així com alguns elements d'interès, i a la part inferior el llistat numerat dels elements del mapa i l'escut del municipi. Va ser realitzat per la ceramista Roser Segura.</p> | 08903-233 | Sant Julià de Cerdanyola, nucli | <p>En un poble petit com Sant Julià de Cerdanyola l'adreça dels habitatges es fa pel nom de cada casa més que pel nom dels carrers. Així tothom és conegut per la casa i el plànol del municipi així ho reflecteix. Segons la darrera estadística hi ha 180 habitatges dins el nucli urbà i 8 fóra del nucli. Aquest plafó serveix de guia per trobar les cases dins el nucli urbà.</p> | 42.2233400,1.8931900 | 408657 | 4675167 | 1994 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81747-2330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81747-2331.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Roser Segura | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81748 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-4 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un plafó de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua. A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret. Al costat del mur de la font hi ha unes barbacoes amb graelles i s'ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra. | 08903-234 | Carretera del Tiquet, de Sant Julià de Cerdanyola al santuari de Falgars | L'any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. | 42.2163400,1.9165000 | 410571 | 4674365 | 1947 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81748-foto-08903-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81748-foto-08903-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El plafó ceràmic es troba en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen està picada per una obra vandàlica. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 81749 | Torrent de l'Albiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lalbiol | El torrent de l'Albiol és un dels dos cursos d'aigua que travessen el terme, junt al torrent de la font del Castell o Torrentera. El torrent inicia les seves aigües al Serrat del Gall i segueix fins a la font del Bullidor, allà es va canalitzar per tal de portar aigua al poble. Desaigua al Llobregat al terme de Guardiola. El torrent de l'Abaiol està canalitzat i desviat cap al poble des de la font del Bullidor i baixa des del cap del Grau; les seves aigües s'utilitzen per regar els horts que es troben a la zona de la Creu. El conreu dels horts és una activitat familiar i d'autoconsum majoritàriament. Són parcel·les petites que es treballen manualment. | 08903-235 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2164900,1.8869600 | 408133 | 4674413 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El topònim Abaiol referent al torrent el trobem de dues formes: Abaiol o Albiol, que s'utilitzen de forma indistinta. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 81750 | Torrent de la font del Castell / riu de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-del-castell-riu-de-cerdanyola | És un dels dos cursos d'aigua que travessen el terme, junt al torrent o rec de l'Albiol o Abaiol. La seva conca rep les aigües i escorrenties del coll de Sobirana, Fontanals, i de la collada de Sant Miquel, així com de diverses fonts, les més importants són la del Tosquer, la de la Pomera i la font del Castell. La part més alta del torrent està seca excepte quan plou amb intensitat, i només manté aigua contínua de la font de la Pomera. El torrent, a la zona de les Deveses es converteix en el riu o riera de Cerdanyola, que després rep les aigües del rec de l'Abaiol i posteriorment desaigua al Llobregat a l'alçada de Guardiola. Aquest torrent té diferents noms al seu pas per Cerdanyola: torrent de la Font del castell, riera o riu de Cerdanyola i torrent del Greixot a l'alçada de les Nou Fonts. | 08903-236 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2251000,1.8834600 | 407857 | 4675373 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81750-foto-08903-236-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 81751 | Mola de Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-moli-0 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | Mola volandera o subirana que es troba recolzada a la paret de la façana principal del Molí. Havia format part del molí antic. És un mola de pedra d'aglomerat de gra fi, d'uns 115 cm de diàmetre i 16 cm de gruix aproximadament, que conserva el forat i encaix de la nadilla, la mola té incisions curves a la cara visible. | 08903-237 | El Molí | El Molí de Sant Julià de Cerdanyola és una de les cases més antigues del nucli i que apareix a documentació des del 1255 (AA.DD., Pedrals, 1998: 82). Tot i que l'edifici ha estat molt reformat, el seu ús ha estat continuat en el temps. Des de principis de segle XX es va instal·lar una turbina, com veiem que el 1947 van demanar el sobrant de l'aigua de l'Abaiol per conduir-la a la bassa del Molí i poder augmentar el volum de l'aigua que es disposava per moure la turbina per a la fabricació del pa. | 42.2235200,1.8942000 | 408741 | 4675186 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81751-foto-08903-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81751-foto-08903-237-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81752 | Vagoneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vagoneta-0 | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX-XX | <p>Vagoneta de carbó que es troba ubicada a l'entrada de la casa com a element ornamental. És una vagoneta petita i amb bolquet, amb rodes de ferro.</p> | 08903-238 | Cal Jep Benet | <p>A partir de mitjans del segle XIX l'Alt Berguedà va tenir diferents explotacions de carbó que van proporcionar feina a molta gent de la comarca fins al tancament de la darrera mina a finals del segle XX. Aquesta vagoneta és un record a aquest passat econòmic que ha estat molt present a la vida dels berguedans i també de la gent de Sant Julià de Cerdanyola. Trobem algunes mines documentades des del segle XVIII a la zona de la Torre de Foix i que van intentar posar en marxa Ramon Farguell de Berga i Josep Solanell de Foix de Ripoll. Concretament, en aquesta zona hi havia les mines: Santa Victòria, Mas de Pey, Santa Bàrbara, Blanca, Gris, i altres que no estan documentades. També la mina Amàlia, que el 1864 va prendre possessió Manel Pifarré que la va posar en funcionament. El 1925 Pere Pujol i Thomàs tenia 6 propietats mineres a Cerdanyola i diversos forns de calç i ciment. Actualment no queda rastre de cap d'aquestes explotacions.</p> | 42.2230300,1.8911100 | 408485 | 4675135 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2021-09-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81753 | Font de l'Adó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lado | Només raja quan plou | Neix una mica més amunt de la font Llarga, a prop de la casa La Pomera. És una font de surgència, com el seu nom indica, una deu d'aigua, ja que brolla d'entre les roques i recull l'aigua de la muntanya. Degut a les seves característiques només raja en èpoques de pluges abundants i als pocs dies de deixar de ploure deixa de rajar. Com a anècdota, recordar que l'any 2018 que va ser un any de pluges abundants, la font va rajar més de mig any, fet poc habitual. | 08903-239 | La Pomera | 42.2196000,1.9025900 | 409428 | 4674742 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge d'Agustí Elíes, del maig de 2020, després d'una pluja intensa la font ha tornat a rajar. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81754 | Font de la Pomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pomera | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | La font de la Pomers des de l'any 1947 està canalitzada. Al punt de sorgiment de la font Hi ha una mina que facilita el control ja que la font queda tancada al seu interior. | 08903-240 | La Pomera | Les aigües de la font de la Pomera es van canalitzar l'any 1947 per convertir-la en la principal captació de la xarxa d'aigua de les cases del poble. S'hi va construir una mina per millorar l'eficiència. Aquell any es van comprar els drets de l'aigua a la propietària i es van fer les canonades necessàries. La instal·lació es va inaugurar el 5 de gener de 1947. Va costar 200 pessetes i va ser finançat per la Junta de Capmasers i Magallers. L'any 1973 s'aconseguí portar l'aigua de la font del Tosquer fins al dipòsit de la Pomera, culminant l'abastiment d'aigua del poble. La Junta regula el subministrament, fa el manteniment i també cobra els consums de l'aigua. | 42.2201900,1.8995900 | 409181 | 4674810 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia d'Agustí Elias. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81755 | Les Nou Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-nou-fonts-0 | L'accés a les Nou Fonts es fa des d'un camí que s'agafa a la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola des de Guardiola, un cartell assenyala el punt on s'agafa el camí en el que hi ha presència de faigs, fet que a la tardor li proporciona uns colors molt espectaculars. Als 15 minuts s'arriba a un lloc ombrívol que queda tancat pels cingles que l'envolten. El cingle forma una balma, sota la qual s'ha instal·lat una taula i un banc de ciment. L'entorn natural es completa amb la presència d'un saltant d'aigua en un cingle format per calcàries i la font. Actualment només surt aigua de tres de les nou surgències, que es troben obertes a la paret de calcària que cobreix vegetació i molsa; l'aigua cau directament al terra i s'escola cap al torrent. Es tracta d'una zona càrstica que facilita que l'aigua brolli quan n'hi ha abundància, per aquest motiu la cascada no sempre té aigua i el mateix passa amb els fonts. Aquesta zona té diferents balmes i coves propiciades per l'estructura geològica de la zona. | 08903-241 | Sant Julià de Cerdanyola | Des dels inicis del segle XX les Nou Fonts era un espai molt concorregut per veïns i per visitants durant l'estiu; la zona de berenador es va configurar en aquesta època. | 42.2255200,1.8842400 | 407922 | 4675419 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81755-foto-08903-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81755-foto-08903-241-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81756 | Pont del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-0 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | Pont de l'entrada del poble davant molí és de paredat de pedra, amb la part inferior d'arc de mig punt rebaixat i reforçat amb arrebossat de ciment. Els estreps de cada extrem són més amples que el pont per donar suport al conjunt. | 08903-242 | Sany Julià de Cerdanyola | El pont del Molí salva el desnivell que provoca el torrent del Castell al punt on conflueix amb la carretera BV 4021. La carretera es va construir entre 1926 i 1927 gràcies a la cessió de part de bosc que va fer la Junta de Capmasats i Magallers a la Mancomunitat de Catalunya, i va quedat totalment enllestida el 1974. Aquest pont ja existia abans de la construcció de la carretera, tot i que en aquest moment es va ampliar, per tant és una obra de finals del al dècada dels anys 20 del segle XX. El torrent, a la zona de les Deveses es converteix en el riu o riera de Cerdanyola, tenint ja un cabal més important. | 42.2235700,1.8940400 | 408728 | 4675191 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81757 | Plafó informatiu del Mirador del Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-del-serradet | http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm | XX | Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista del Pirineu i pre Pirineu, amb les muntanyes més emblemàtiques de la zona com el Pedraforca o el Moixeró, però també sobre la vall del Llobregat i el municipi de Guardiola de Berguedà. | 08903-243 | Carretera de Sant Julià de Cerdanyola | El plafó conté un text que explica la importància que va tenir la construcció del carrilet per a aquesta zona, així com l'estació que es va instal·lar a Guardiola el 1904 impulsat pels industrials que explotaven les mines de la zona, esdevenint el mitjà de transport més important en un territori geogràficament difícil. El carrilet va deixar de funcionar el 1973. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. | 42.2283600,1.8846000 | 407956 | 4675733 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81757-foto-08903-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81757-foto-08903-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81758 | El Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gros-0 | Roure de gran envergadura que es troba a la cruïlla del camí que des de la carretera del Trinquet porta a la casa la Pomera. És un arbre de grans dimensions que destaca tant per la seva copa com pel tronc. | 08903-244 | Carretera del Trinquet | 42.2190700,1.9018800 | 409368 | 4674683 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81758-foto-08903-244-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 81759 | Galeria de les Nou Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-de-les-nou-fonts | A prop del torrent de les Nou Fonts, hi ha diverses parets de travertins modelades pel pas de l'aigua durant mil·lenis. En aquesta zona hi ha nombroses cavitats de la que destaca la boca d'una galeria que es troba sota un penyasegat. la boca condueix a una galeria molt estreta que s'eixampla lleugerament a l'interior on es troben concrecions litogèniques. La galeria té una longitud de 72m amb un desnivell positiu de 3m. | 08903-245 | Sant Julià de Cerdayola | 42.2258900,1.8821400 | 407749 | 4675462 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81759-foto-08903-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81759-foto-08903-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | La informació i les imatges d'aquesta galeria la hem obtingut de: http://www.engarrista.com/node/687 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81760 | Font Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-llarga | La font Llarga es troba al peu del camí que porta a La Pomera. La surgència de la font dona a l'interior d'una construcció de pedra que alberga un dipòsit o cisterna on es va acumulant l'aigua. Aquest dipòsit té una obertura frontal que permet veure el dipòsit, a sota hi ha una obertura més petita practicada a la part inferior i un tub de ferro pels que raja l'aigua que cau al terra, i des d' on està canalitzada fins desguassar al torrent del Castell. Una segona obertura dona pas a l'aigua que s'acumula en un abeurador construït de pedra i morter. Al costat esquerre de la font hi ha un bancal construït de pedra i morter. En moments de sequera aquesta font s'eixuga ja que recull l'aigua que s'escola per la muntanya en ser un territori càrstic. | 08903-246 | La Pomera | No hi ha data de la construcció d'aquests elements de la font, però es conserva una fotografia dels anys 1960 en la que es veu la construcció que alberga el dipòsit però no els altres elements que hi ha actualment i que serien posteriors. | 42.2198700,1.9019600 | 409376 | 4674772 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81760-foto-08903-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81760-foto-08903-246-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 81761 | Les Deveses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deveses-0 | Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338. Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31. | En general els marges estan en bon estat | Les Deveses són una zona que ocupa el vessant sud de la muntanya entre el Forcat i el nucli urbà. Ocupen aproximadament 40 hª entre les cotes 950 i 1250m. El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. La zona de les Deveses és un lloc arrecerat i ben assolellat, una zona molt bona pel cultiu però molt difícil de treballar ja que requeria fer la feina de forma manual i amb animals. El principal cultiu que es va fer va ser la vinya. Moltes d'aquestes feixes es van deixar de cultivar abans de la Guerra Civil, retornant algun cultiu després, però, tot i que es conserven els marges i barraques, les alzines estan ocupant algunes feixes. Hi trobem diferents espècies vegetals heliòfiles, com esbarzers, roser boscà, aranyoner i arç blanc, però també plantes aromàtiques com l'espígol, farigola o sàlvia. Les parets de pedra seca arriben fins al torrent, on també es conreava, així com hi ha presència de diferents arcs que permetien el pas de l'aigua del torrent i altres torrenteres a diferents punts. | 08903-247 | Les Deveses, Sant Julià de Cerdanyola | A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1106 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi. Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge. | 42.2263700,1.8919900 | 408563 | 4675505 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 81762 | Plafó informatiu del Mirador de les Deveses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-de-les-deveses | http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm | XXI | Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista sobre el municipi de Sant Julià de Cerdanyola des de les Deveses. El text diu: Heu sentit parlar mai del vi de Cerdanyola? Doncs tots aquests bancals erms que sostenen aquestes magnífiques parets de pedra seca van estar plantats de vinya. Segles enrere, els pobles de muntanya procuraven ser el més autosuficients possible i el vi era un aliment de primer ordre. A més, a mitjans del segle XIX, Catalunya va viure una veritable febre vinícola. El desastre de la fil·loxera a França va disparar les exportacions i va fer que se'n plantés arreu. Però la felicitat va acabar-se quan aquest petit insecte va creuar el Pirineu a finals d'aquell segle. En pocs anys, el maleït bitxet va arrasar totes les vinyes catalanes i no poques fortunes i il·lusions. Tal va ser el daltabaix que, a molts indrets no se'n va tornar a plantar mai més. Tampoc a Sant Julià de Cerdanyola, tot i que, si el planeta se segueix escalfant, qui sap si descobrirem un nou Priorat? | 08903-248 | Les Deveses | El plafó conté un text que explica la importància que va tenir el cultiu de vinya a la zona de les Deveses de Sant Julià de Cerdanyola. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. | 42.2247700,1.8911100 | 408488 | 4675328 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 81763 | Cultiu de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cultiu-de-vinya | Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338. BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31. http://www.baumadelesdeveses.com/ | Des de l'any 2015 en una part de les Deveses properes a la bauma s'ha acondicionat el terreny de les feixes per plantar-hi vinya. El projecte de recuperació el lideren Imma Espel i Carles Flaquer de Sant Julià de Cerdanyola, que han creat l'empresa Bauma de les Deveses, ocupant una part de les feixes en un lloc on hi ha una bauma o balma, d'aquí el nom. El treball en les feixes es fa a cavall, ja que no es pot fer amb maquinària degut a l'amplada i a la ubicació de les feixes. El projecte, a més de la recuperació del cultiu de vinya aposta per la recuperació del paisatge agrícola del Berguedà, reconstruint i arranjat els murs de pedra seca que contenen les feixes. | 08903-249 | Bauma de les Deveses | A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge. | 42.2263200,1.8931100 | 408655 | 4675498 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografies de la web http://www.baumadelesdeveses.com/ | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 81764 | El Forcat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forcat | Formació geològica que té forma d' enforcadura que es troba entre el Roc Gros i la serra de Candara. Un corriol senyalitzat permet accedir a la zona del Forcat i el Roc Gros, que puja per la zona de les Deveses i les feixes amb murs de pedra que la configuren. Un camí des del Forcat permet pujar fins al cim del Roc Gros, on hi ha una senyera que es veu clarament des del territori del voltant. El camí senyalitzat és un sender de petit recorregut, el PR C-129. | 08903-250 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2281400,1.8878700 | 408225 | 4675706 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81764-foto-08903-250-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 81765 | El Roc Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-gros | El Roc Gros forma part de la zona natural del Forcat, essent un dels estreps que, junt a la serra del Candara configuren aquesta formació geològica en forma d'enforcadura i que en certa forma recorda al proper Pedraforca. Té una alçada de 1083m. Un corriol senyalitzat permet accedir a la zona del Forcat i el Roc Gros, que puja per la zona de les Deveses i les feixes amb murs de pedra que la configuren. Un camí des del Forcat permet pujar fins al cim del Roc Gros, on hi ha una senyera que es veu clarament des del territori del voltant. El camí senyalitzat és un sender de petit recorregut, el PR C-129. | 08903-251 | Sant Julià de Cerdanyola | Des de fa uns quinze anys, en coincidir la Festa Major amb l'onze de setembre, se celebra la cerimònia d'imposició de la senyera al Forcat, que es canvia cada any en aquesta data i s'ha convertit en un dels actes de la Festa Major de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2281000,1.8874800 | 408193 | 4675701 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81765-foto-08903-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81765-foto-08903-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc