Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43364 | Sant Joan del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-pla | AAVV (1992): Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana. AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 12. La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 10. AAVV (2011): 'Donació de l'ermita de Sant Joan del Pla', La Veu, núm. 31, p. 21. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 12-13, 86-87. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. BORDONS i SERRA, Joaquim (1999): 'Sant Joan del Pla, l'ermita romànica de la Palma, és notícia', Revista Muntanya, núm. 822, abril 1999. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 80-82. BURÓN, Vicenç (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. ESTEVES, Albert (1995): Cervelló i la Palma. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'estudis i Divulgació del Patrimoni. p. 16. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de la Palma de Cervelló', Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat. p. 394-405. PAGÈS, Montserrat (1992) 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de La Palma de Cervelló', Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vol. XX, El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. p.349-350. PIERA, L. (1993) 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries, núm. 48-50, II. Barcelona. VILA, Josep M. (2000): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'església de Sant Joan del Pla. La Palma, Baix Llobregat. Març–juny 1997, desembre 1998. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. VILA, J.M. (2003): 'Excavació arqueològica a l'església de Sant Joan del Pla (La Palma, Baix Llobregat)'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Sant Cugat del Vallès: ACRAM, 2003. Vol. II. p.591-597. | XI | Part del parament es va enderrocar i es troba consolidat provisionalment. l'interior ha estat objecte d'actes vandàlics com pintades i hi ha deixalles. Bona part del terra de la nau va ser aixecat durant la intervenció arqueològica i no hi ha hagut actuacions posteriors per adequar l'espai. | La capella de Sant Joan del Pla és un petit edifici romànic molt homogeni. Està format per una sola nau de planta rectangular, d'uns 8,5 per 6 metres i un absis de planta semicircular d'uns 5 m de diàmetre. La teulada, plana i a doble vessant, originalment estava coberta de lloses de llicorella. Les parets són construïdes amb un aparell de petits carreus quadrats i rectangulars, disposats en filades regulars. La major part és obrada amb pedra arenosa vermellenca, pedra de Cervelló, però a les façanes de la nau (no tant a l'exterior de l'absis quasi enterament rogenc) hi apareix també pedra blanca calcària, tallada semblantment a la pedra vermella, en petits carreus rectangulars i quadrats. Les parets de la nau no tenen cap tipus d'ornamentació, més que la línia d'impostes inclinades de la cornisa. l'exterior de l'absis, però, s'articula per un ritme de lesenes que agrupen les arcuacions llombardes de quatre en quatre. Les lesenes parteixen directament de sota la cornisa o motllura inclinada que corona la fàbrica de l'absis sobre mateix de les arcuacions i ran de les lloses de la teulada. Hi ha tres ritmes o registres marcats per les lesenes. Els arquets llombards s'hi encabeixen formats per petits carreuons que imposten a les lesenes, els laterals, o a petites carteles o mensuletes inclinades els centrals. Els carcanyols, molt reduïts, són omplerts generalment amb carreus triangulars. Tota aquesta ornamentació és feta amb pedra vermella. s'observen restes d'una capa d'arrebossat amb la que anava recoberta. Al mur de tramuntana no s'hi obre cap finestra ni portal. La paret de ponent conserva alguns bocins d'aparell romànic, però és ben apreciable la refecció moderna en la seva part central. A la façana de migdia s'obre la porta original, amb una llum d'un metre d'amplada, que era d'arc de mig punt, del qual actualment només s'aprecien una dovella a la part esquerra i dues a la dreta, de les que iniciaven l'arc. En aquesta façana hi ha també una finestra de doble esplandit. Tot el pany de paret i part de la teulada de damunt de la porta es van esfondrar i actualment aquesta zona està consolidada provisionalment amb una combinació de maons i blocs de formigó. Al centre registral de l'absis, articulat per l'ornamentació de lesenes i arcuacions, s'obre una finestra de mig punt de doble esplandit. La volta de la nau, amb algunes esquerdes al seu tram oriental, és reforçada per un arc toral de mig punt. La nau i l'absis conserven les voltes, de canó i de quart d'esfera, respectivament, amb cimbrejat de canyes paral·leles a l'eix a la nau i entreteixides en espiga a l'absis. l'arc que obre l'absis, o arc triomfal, és construït amb dovelles molt regulars de gres vermell, com les de la porta a migdia. l'absis, semicircular, s'obre per un arc simple, especejat amb dovelles primes molt regulars, tallades en gres vermell, mentre que als murs aquesta arenosa alterna amb carreus de pedra calcària blanca i, a més, hi ha una gruixuda capa d'engalbat recobrint-los. l'amplada d'aquest arc és de 3,20 i la profunditat de l'absis d'1,70m. El quart d'esfera de la volta absidal conserva en la seva major part les empremtes de l'entreteixit de canyes que s'usà en la seva construcció. Vora l'absis, buidat dins el gruix del mur de tramuntana de manera que no en sobresurt exteriorment, hi ha un petit absidiol del planta molt irregular, que no assoleix la perfecció del semicercle. s'obre per un arc de mig punt que en la part de llevant es lliura al mur abans d'arribar a la línia d'arrencament. Es cobreix amb volta de quart d'esfera molt desigual. Sembla una reforma realitzada un cop la capella ja era acabada, perquè, a part que la seva irregularitat contrasta amb l'homogeneïtat constructiva de l'edifici, és mal engalzada. Actualment no existeix paviment, s'observen vàries sitges i les estructures obertes al subsòl natural | 08905-1 | Pla de Sant Joan | La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d'aquest monestir un extens alou al terme del castell de Cervelló, el qual, quan fou confirmat al cenobi el 992, rebé el nom d'alou de la Palma, nom que li devien haver donat les monges. El lloc de la Palma, ja amb aquest nom, és documentat el 964. l'any 966, els executors del testament del comte Mir donaren a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, és a dir, Torrelles, la Palma i Montpedrós, amb els seus termes i pertinences. El nucli originari de les possessions de Sant Pere de les Puelles a la Palma, l'alou donat per la comtessa, s'engrandí amb altres alous, com el llegat pel comte Borrell, el 991, que li havia pervingut dels seus pares; el que donà Bonfill, que aviat esdevindria senyor de Cervelló, o el donat per un tal Hendalecus. Quan el 1002 els comtes Ramon i Ermengol vengueren a Ènnec Bonfill el castell de Cervelló, hom es preocupà d'assenyalar que, tot i que la venda comprenia tot el que hi havia dins les afrontacions del castell, hom n'exceptuava l'alou del monestir de Sant Pere. El 1147, en la segona consagració de Sant Pere de les Puelles, els diversos alous de les monges de l'indret s'engloben nominalment en un de sol, l'alou de la Palma. Al segle XI les monges bastiren una capella al seu alou, dedicada a Sant Joan i Sant Feliu, la qual no apareix documentada fins al 1270, data en què el rector de la parròquia de Cervelló n'era procurador. El 1347 a la capella, que hom anomena Sant Joan de l'Erm, hi havia un altar dedicat a la Mare de Déu. A partir del segle XIV la capella apareix sovint en les visites pastorals. Hom diu que és situada al lloc de la Plana de Sant Joan, prop de Can Llopart, mas que posteriorment es dirà Can Mascaró i que al segle XVIII adquirirà de les monges la finca de la Palma. L'any 1988, els propietaris de l'església van promoure un projecte de restauració i consolidació, per bé que va restat aturat posteriorment. Entre els anys 1997-1998 es va dur a terme una intervenció arqueològica (vegeu la fitxa 33) en la què es va excavar en extensió l'interior de l'edifici, així com també va estudiar de l'evolució arquitectònica del mateix, incloent la lectura dels paraments i de la coberta, tot plegat a l'espera de l'execució d'un projecte de restauració que va ser encarregat pel senyor Llopart a l'arquitecte Enric Solsona. El grup de voluntaris de la Palma ‘el Pèlac' col·laboraren en les tasques de neteja i consolidació de l'església. Pel que fa a la construcció, segons Montserrat Pagès, al mur de tramuntana s'hi construí en algun moment una porta de maons amb arc angular i al capdamunt una espitllera feta amb materials aprofitats. La porta fou eliminada i el pany de paret restituït novament el 1998, durant els treballs de neteja i consolidació, intentant recuperar el seu aspecte original. Segons la mateixa autora l'arc de mig punt de la façana de migdia era especejat per dovelles radials que, tot i que donaven una aparença molt regular, variaven una mica de mida i de regràs. l'arc era extradossat per una filada de fins carreus col·locats en sentit perpendicular a les dovelles, d'una manera que esdevé molt freqüent en aquest primer romànic. Finalment, el dia 8 d'abril de 2011 el Sr. Joaquim Llopart-Mascaró, com a propietari de les finques de Can Mascaró i una part del Pla de Sant Joan, i l'alcalde Sr. Xavier González Alemany, en nom i representació de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló, signaren un conveni urbanístic pel qual el Sr. Llopart-Mascaró cedia l'ermita de Sant Joan del Pla a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. La donació inclou també tres finques rústiques que envolten l'ermita i una franja paral·lela a la vora de la riera de Rafamans que sumen 52.169,00 m2. En l'actualitat en aquesta capella no s'hi celebra culte. | 41.4061100,1.9787500 | 414640 | 4584344 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43364-foto-08905-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43364-foto-08905-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43364-foto-08905-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Aquesta església també és anomenada Sant Joan de l'Erm. | 85|92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||
| 43365 | Santa Maria i Sant Brici de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-i-sant-brici-de-la-palma | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 14-15. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. ROIG I MESTRE, M.D. (1999) Annex al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SERDÀ, P. (Pbre.) (1916) Cervelló. Barcelona: Ed. Hereus de Joan Gili. UDINA MARTORELL, F. (sense data) Notes del mil·lenari de Sant Pere de les Puelles. | XVII | Església de planta de creu llatina amb tres naus i creuer cobert amb volta semiesfèrica sobre tambor octagonal amb ulls de bou a les cares, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells. La façana principal, orientada a ponent, disposa de pilars adossats i decoració d'arcuacions cegues sota la cornisa, coronada per una creu de Malta radiada. Està arrebossada i pintada i presenta impressions que imiten la forma de blocs ortogonals col·locats de través. El portal principal és d'arc de llinda fet amb gres. A la llinda hi ha diverses inscripcions: al centre hi diu 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA 1696'; a la dreta s'hi inscrigué 'TRISLEDAT DIT PORTAL LO ANT 1762 [sic]'; i a l'esquerra, sota una creu de Malta gravada, hi ha la inscripció 'RESTAURADA MCMXXXIX', amb una franja que sembla haver estat borrada enmig. Sobre del portal hi ha un rosetó de pedra decorat amb motius geomètrics i un àngel al centre de la figura. A l'esquerra de la façana principal hi trobem el campanar, de cos massís i planta quadrada. Té un rellotge a la seva cara principal i una finestra d'arc rebaixat a cada una de les façanes amb sengles campanes. Una de les campanes té la data de 1773 acompanyant una inscripció amb el nom del rector i qui la fer. l'altre campana està decorada amb la flor de Lys i una inscripció amb noms de persones i el rostre d'una Mare de Déu. La seva coberta del campanar és plana, amb terrassa, decorada amb una petita balaustrada ornamental amb motius geomètrics. A l'interior de l'església la volta és de mig punt amb dos arcs faixons. A l'interior de la cúpula hi ha uns vitralls ornamentats amb escuts de papes, bisbes i rectors. Tant la nau com el presbiteri i les capelles tenen llunetes. A ambdós costats del presbiteri es troben la sagristia i la capella del Santíssim. s'accedeix al presbiteri mitjançant tres graons. l'altar està fet de pedra monolítica polida suportada per dues pilastres a cada costat. En el frontal està esculpit el tetramorf en el qual hi ha un laminat d'or en les nimbes, les ales i les bandes. Al centre del tetramorf hi ha el crismó, també daurat. El tetramorf també està representat en els ulls de bou del creuer. En l'arc de mig punt que emmarca el cambril hi ha una decoració amb plafons o cassetons que són una al·legoria dels misteris del rosari. Damunt d'una peanya i dins d'un tro es troba la talla de la Mare de Déu de la Palma, que està en posició sedent amb el Fill a la falda, porta una palma, que tal vegada podia haver donat origen al nom del poble. Hi ha una inscripció que diu: “En vós espera i confia la Palma de Cervelló”. La talla és obra de l'escultor Camps i Arnau. Aquest escultor va fer una altra talla semblant que es troba a Roca Prevere (Torelló). Abans hi havia hagut una altra Mare de Déu, que era de guix. A la zona baixa del tro hi ha un escaló, en què la perspectiva és invertida perquè el punt de fuga va cap a l'espectador. Totes les pintures que estan dins del cambril són obra del pintor Leirisa. Aquestes, però, són de qualitat inferior que les de García Olivé. Aquí hi ha representats els fruits que es conreaven tradicionalment a la Palma: préssecs, oliveres, raïms i palmes, dins d'un grup de sants. Totes les portes que comuniquen el presbiteri i el cambril són de la mateixa fusta i treball, són d'arc de mig punt i tenen uns elements geomètrics en la seva composició. | 08905-2 | Pl. de l'Església | Els anys 964-965 consta el lloc de l'església com una quadra del terme del castell de Cervelló, que seria cedida (els terrenys) al Monestir de Sant Pere de les Puelles pel comte Miró (966). Santa Maria de la Palma ve documentada el 1231 com a sufragània de Sant Esteve de Cervelló, dedicada a Santa Maria i a Sant Brici. En l'acta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló (29 de desembre de 1231) consta que a la Palma hi havia una capella sufragània de la de Cervelló anomenada Santa Maria de la Palma. Un document del 15 de març de 1231 també fa esment de les esglésies sufragànies de Cervelló, que són Sant Mateu de Vallirana, Santa Maria i Sant Brici de la Palma i Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls. L'ordinació de l'església data del 1319 i hi signen diversos parroquians. El segle XIV, entre l'any 1324-1325, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, dividí els termes de la parròquia de Cervelló i de la Palma instituint-hi rector propi, si més no, l'església no fou declarada parròquia fins al 1868, moment en què fou declarada independent de la de Cervelló i pogué tenir rector propi, el nom del qual era Josep Sans, previ concurs. A la llinda de la porta principal, dues inscripcions testimonien les obres de reforma que s'hi feren els segles XVII-XVIII. És sabut que el 1758 l'església, considerada encara sufragània de la de Cervelló, era molt petita. Barthomeu Minguell i Roig, veí de la Palma, va demanar al bisbe que en terrenys de la seva propietat es construís una capella gran, una sagristia i una escala per pujar al cor, així com que s'arrangés la teulada. Aquestes obres es varen realitzar, segons una carta del mateix senyor de 1759. El 1868 l'església era convertida en parròquia. El 1906 l'església estava ben conservada, excepte el campanar en la seva part interior, que es trobava en estat ruïnós, i l'única campana que hi havia estava inservible. Existien tres confraries. El 1939, després de la destrucció que patí durant la Guerra Civil, es dugueren a terme importants obres de restauració dirigides per l'arquitecte Alexandre Tintoré Oller. Abans de les obres d'ampliació de la nau que va projectar el mateix arquitecte l'any 1949, l'església era molt més petita: el seu espai tan sols comprenia des de l'entrada on a sobre hi ha el cor fins on actualment arrenca la cúpula, per tant, abans era una església de tres naus sense creuer. En aquestes obres d'ampliació, que finalitzaren el 1950, quan mossèn Ignasi Vilanova Puig era el rector de la parròquia, hi varen contribuir gran part dels veïns de la Palma, tant monetàriament com en objectes de valor. | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 1950 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | TINTORÉ OLLER, Alexandre | Els bancs de la nau són de fusta de castanyer i van arribar desmuntats de Guinea, durant el darrer any en què aquest país pertanyia a l'Estat espanyol. Van arribar amb vaixell fins a Santander i es muntaren a la Palma. Al presbiteri hi ha dues llànties de ferro fetes per Josep Rodrigo de Corbera, que les va donar a l'església.(Cont. Descripció): La capella del Santíssim té un retaule pintat pel mateix pintor, Lluís García Olivé, que va prendre part de l'altar del presbiteri el 1961. Representa el passatge bíblic dels dos deixebles d'Emaus: Jesús, al centre, i els dos deixebles, al seu costat, estan menjant al voltant d'una taula. Els tres personatges són autoretrats, només es diferencien en què Jesús porta barba, els deixebles, no, i un d'aquests té els cabells més blancs. Vers Jesús convergeixen uns raigs de llum de manera centrípeta, i quan entra la llum natural per la finestra dóna un tractament més realista. A la taula hi ha un ganivet que sobresurt una mica, la qual cosa dóna la sensació que si es toqués cauria. El pintor va realitzar aquesta obra amb la tècnica de l'oli sobre tela. A ambdós costats d'aquesta escena hi ha la simbologia de l'Eucaristia amb pintura mural. | 99|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||
| 43366 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 46-47. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. P. 72. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Masia de planta rectangular composta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. En el coronament de la façana destaca el ràfec amb imbricacions de maons i teules. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Les obertures d'aquesta fatxada, disposades asimètricament, consisteixen, a la planta baixa, en un portal d'entrada al centre, d'arc rebaixat, amb el bastiment i arc de blocs de gres. Està flanquejat per dues finestres, de diferents mides, amb bastiments també fets amb blocs de gres i amb sengles lleixes motllurades del mateix material. La de l'esquerra, la més gran, té dues columnes que divideixen el finestral en tres parts. El portal té un marxapeu de pedra i està tancada per portes de fusta amb elements metàl·lics decoratius amb motius geomètrics i un picaport. A la dreta d'aquesta planta hi ha un porxo a un vessant amb coberta de teulà àrab que cobreix una altra porta, més petita, amb bastiment també de pedra. A la planta pis, hi trobem set finestres de diferents dimensions. Les dues centrals són rectangulars, de factura similar a la de la dreta del portal d'entrada. A l'esquerra d'aquestes hi ha tres finestres rematades amb un arc de mig punt, separades per columnes. Tant les lleixes com l'ornamentació d'aquestes columnes estan fetes amb maons. A la dreta de les finestres centrals hi ha dues finestres similars a les que acabem de descriure, però de majors dimensions. En aquesta façana de les golfes únicament es distingeixen tres petites obertures de ventilació fetes amb fragments de teula àrab col·locades de través. En la façana lateral, que dóna a la carretera, s'observa que aparentment a la part posterior de la casa s'hi afegí un cos. Les obertures d'aquesta façana, dues finestres a la planta baixa i tres a la planta pis, són similars a les finestres allindades de la façana principal. A les golfes, però, les obertures d'aquesta façana són cinc finestres amb petites arcuacions rodones i separades per pilars que segueixen el patró de les finestres de l'esquerra de la planta pis de la façana principal. | 08905-3 | PK 1,5 de la carretera BV-2421 | 41.4081900,1.9745500 | 414292 | 4584579 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43366-foto-08905-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43366-foto-08905-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43366-foto-08905-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43367 | Can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pongem | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 50-51. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 72-73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XVII-XVIII | Conjunt d'edificacions, la més antiga de caire agrícola amb una capella annexa adossada a llevant i la més moderna de tipus residencial. Tant una com l'altra disposen d'un pati tancat davant i estan orientades a sud. Per sota hi ha una font. l'edifici principal, de planta rectangular, composta de planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a quatre aigües, presenta una façana de maçoneria arreboçada i pintada recentment. Les cantoneres són de maons, visibles per la banda de ponent, i arreboçats i pintats a llevant. De la façana principal destaca un portal d'entrada al centre, d'arc de mig punt, amb el bastiment i arc de blocs de gres. Està flanquejat per dues finestres, de diferents mides, amb bastiments també fets amb blocs llisos de gres. A la planta pis hi trobem quatre finestres amb bastiments també fets amb blocs de gres. Al centre hi ha un gran rellotge de sol. A les golfes, les obertures consisteixen en finestres amb petites arcuacions rodones, agrupades seguint el patró “2-3-2”, on les centrals són lleugerament més grans que les dels flancs. Adossades frontalment a la casa, a banda i banda del pati, hi ha sengles antigues cotxeres de bona factura, rehabilitades, fetes amb maçoneria amb pedra vista i obertures de característiques similars a les de la façana principal. | 08905-4 | Camí de Can Pongem, s/n | Masia que es va construir en diferents fases: una fase inicial el 1650 i, un segle més tard, el 1750, va tenir lloc la segona fase; posteriorment, el 1757, es va construir una capella adossada. Aquesta capella era pública l'any 1906. l'última fase de la construcció fou el 1773. Primerament la finca fou propietat de la família Pongem; posteriorment fou adquirida per la família de Gispert, vers l'any 1840, la qual conservà el topònim de la masia. El primer propietari de la família de Gispert va ser Joaquim de Gispert Anglí; de llavors ençà s'han succeït cinc generacions. Tots els membres de les dues darreres generacions s'han dedicat a l'advocacia. | 41.4126900,1.9737300 | 414229 | 4585079 | 1650 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43368 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 62-63. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 71. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XVII | Casa de planta baixa, pis i golfes amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Les parets estan arrebossades parcialment, tot i que predomina el color de la roca. La façana principal sembla dividida en dues parts simètriques, les obertures són ben distribuïdes a les façanes. A la planta baixa hi ha portada d'arc rebaixat, una finestra i uns bancs d'obra es situen a cada banda; al pis hi ha diversos balcons i a les golfes finestretes d'arc rodó de petites dimensions. A la part dreta de la façana es conserva un cos de fàbrica de pedra que podria ser el més antic de la casa, una torre de defensa (segons la informació oral facilitada pel propietari actual). Actualment, sobre aquesta edificació s'obre una galeria d'arc rebaixats. La propietat inclou diverses construccions auxiliars, tancades amb un mur i una portada d'accés a uns 150 m de la carretera a Corbera de Llobregat. A l'espai tancat destaca un fanal metàl·lics amb el fust i la part superior decorat amb motius vegetals amb tres llums. També hi ha un molí de vent del que es conserva la torre de planta quadrada de maó, amb les cantonades reforçades amb el mateix material, finestres i terrassa superior amb balustrada. Al peu del molí hi ha el pou i una pica de pedra de sauló. Un altre dependència de la casa alberga un forn de pa, de planta quadrada fet de maó. l'edifici auxiliar més gran és un celler construït el segle XX. l'interior del qual conté tot els elements característics d'aquests centre de producció de vi de mitjan del segle XX. | 08905-5 | Can Mascaró, s/n | L'origen d'aquest mas es remunta al segle XVII. Originàriament depenia del monestir de Sant Pere de les Puel·les i pagava un cens a la Casa de Misericòrdia de Barcelona. El llinatge d'origen és dels Llopart -els Llopart de Cervelló-. El 1705 Jeroni Francesc Mascaró es refugià al mas en ser desposseït dels immobles que tenia al barri de la Ribera, concretament en ser-li expropiada la finca que tenia al carrer Rodó pel Consell de Cent i més tard per Felip V. Sembla que el primer representant del llinatge Mascaró fou Jeroni Francesc Mascaró. El nom, més endavant passaria a dir-se Llopart-Mascaró, durant cinc generacions i fins avui. l'última reforma important d ela casa es produí a finals del segle XIX. Durant la guerra civil va servir de lloc d'internament de menors, en aquest episodi bèl·lic es van cremar part dels mobles originals de la casa. Una part, guardats per alguns veïns, van ser retornats a la casa després del conflicte. | 41.4019900,1.9809700 | 414820 | 4583884 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43368-foto-08905-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43368-foto-08905-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43368-foto-08905-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43369 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart | <p>AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 58. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló.</p> | XVIII | <p>La masia consta de tres cossos d'edifici units rehabilitats recentment. L'edifici principal s'orienta a llevant i dóna a un pati interior. Per accedir-hi s'hi entra pel cos més pròxim a través d'un gran portal, amb la data '1784' gravada a la llinda de fusta. L'edificació conserva art de l'arrebossat antic. Compta amb una teulada a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, feta a dos nivells i coberta amb teula àrab. Destaca en de la façana principal el seu portal d'arc de mig punt adovellat fet amb carreus de gres, al que s'hi accedeix després de pujar tres graons del mateix material. La finestra d'aquesta planta, així com les tres de la planta pis són amb llindes, amb els muntants i la lleixa, motllurada, fetes també amb gres. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat. A la part nord de l'edifici s'observen restes de cups amb cairons, on es devia haver ubicat un celler antigament. Aquesta part ha estat molt transformada per altres usos.</p> | 08905-6 | Disseminat | 41.4085700,1.9645700 | 413458 | 4584631 | 1784 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43369-foto-08905-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43369-foto-08905-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43369-foto-08905-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-29 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43370 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-0 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 48-49. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX | Masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Està bastida per parets construïdes amb blocs irregulars de pedra calcària i morter de calç i sorra, i està en part encalada. Compta amb un cos principal, més antic, al que posteriorment s'hi adossà per ponent un altre cos seguint les línies del primer. La disposició de la façana principal, un cop edificats els dos cossos, és simètrica. Les obertures d'aquesta fatxada consisteixen, a la planta baixa, en un portal d'entrada al centre, d'arc rebaixat, amb el bastiment i arc de maons, flanquejat per sengles finestres, també amb bastiments de maons. El coronament de la fatxada destaca el ràfec amb imbricacions de maons. El portal té un marxapeu de pedra i està tancada per portes de fusta. A la planta pis, hi trobem tres finestres de dimensions singulars. Les dues de la banda dreta, corresponents al cos primigeni, compten amb una lleixa de la finestra construïda amb una llosa de gres motllurada. En la finestra del cos afegit, la lleixa és de rajola i la finestra és tancada per una reixa de ferro. Entre les dues finestres originals, hi ha un rellotge de sol. La masia disposa d'un pati tancat per un mur davant de la façana principal, així com altres edificacions annexes com un corral, una cotxera, entre altres. | 08905-7 | Disseminat | Sembla ser que la masoveria formava part del patrimoni de Can Via, del mateix terme de la parròquia de la Palma de Cervelló, que seria cedida en capitulacions matrimonials a mitjan segle XIX. El nom de Benet ve de l'avi del propietari actual, que es deia Benet Casas. Els Casas són originaris de Can Casas (de Sant Ponç) i la mateixa família o llinatge prové també de Can Roca de l'Aristot, on havien estat masovers anys enrere. | 41.4141500,1.9596200 | 413052 | 4585256 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43370-foto-08905-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43370-foto-08905-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43370-foto-08905-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43371 | Cal Sereno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sereno | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 52-53. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 73. | Masia de planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i presenta les obertures distribuïdes de manera força regular. Els murs són arrebossats i parcialment encalcinats. Les obertures resulten petites i escasses per la grandària de l'edifici. Les finestres són allindades, excepte les tres de les golfes, d'arc rebaixat i emmarcades en maó. La porta és també coronada per un arc rebaixat. Adossats a l'esquerra hi ha la cotxera, els corrals i altres annexos moderns. | 08905-8 | Camí de cal Sereno, s/n | 41.4128100,1.9588500 | 412986 | 4585108 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43371-foto-08905-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43371-foto-08905-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43372 | Can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-via | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 54-55. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló | XVII | Antiga masia de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Hi ha un cos afegit a banda dreta consistent en una vivenda unifamiliar i un altre a la banda esquerra, d'ús originalment industrial (actualment uns lavabos públics). De la façana del cos principal destaca l'entrada construïda amb un arc de mig punt de carreus de sauló, amb un marxapeu del mateix material. Disposa de tres finestres a la planta baixa i dues a la planta pis, allindades i amb el els muntants de carreus de sauló. Hi ha també dues balconeres a la planta pis amb una reixa de ferro forjat. Hi a altres edificacions auxiliars al voltant de la masia. | 08905-9 | Camí de Can Via, s/n | El document més antic datat que es conserva a la casa, un pergamí de 1493, apareix com a propietari un tal Joan Esteve. El topònim de 'Via' correspon a l'origen del llinatge dels Via de Santa Coloma de Cervelló. Després del s. XVIII-XIX passà a la família Pascual. Vers l'any 1984 es van fer obres de restauració. Sota l'escala d'accés per anar a la sala s'hi va descobrir durant les obres una arcada de maó, i a la porta esquerra de la planta baixa un arc de sauló, on hi ha un crismó i una inscripció il·legible. En una arcada del celler de la masia s'hi va trobar una inscripció de l'any 1110. És la data que es col·locà a la façana principal. | 41.4129800,1.9581800 | 412930 | 4585127 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43372-foto-08905-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43372-foto-08905-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43372-foto-08905-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la casa fou restaurada per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver l'any 1848. Aquesta dada no ha pogut ser confirmada per l'equip redactor del mapa de Patrimoni. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43373 | Ca n'Església / Ca l'Església / Ca n'Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesglesia-ca-lesglesia-ca-niglesies | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 38-39. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 74. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XVIII | Antiga masia que tanca el costat nord de la plaça de l'església. La part antiga, datada del 1706, consta de planta baixa i pis i és coberta a dues vessants. El pati d'accés és emmarcat amb construccions auxiliars; als extrems est i oest té unes galeries probablement fetes a principis del segle XX. L'interior és notable per l'arcada de la sala principal i els arcs de mig punt del celler, de 6 m de llum. Aquesta zona fou coberta de nou cap el 1950, moment en què es va restaurar el portal exterior i la tanca d'accés. Disposa d'habitatge principal i de masoveria en el mateix clos. | 08905-10 | Pl. de l'Església, 1 | Al segle X Sunyer III feia cessió dels terrenys de l'actual Palma de Cervelló a la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les, tot establint el primer nucli habitat després de la reconquesta en el clos actual de la masia i de l'església parroquial. A partir d'aquest moment no se'n tenen més notícies fins el 1632, any en què consta inscrita una cessió de Josep Roig a Josep Planas de Corbera. El 1835 la casa consta inscrita a favor de Joan Planas i Massana i segueix en mans dels Planas fins el 1936, any en què Narcís Parés i Planas cedeix la masia per testament a Sant Joan de Déu (Barcelona). Aquesta congregació la va vendre el 28 de desembre de 1940 a Josep Puig i Anglada. | 41.4121300,1.9701700 | 413931 | 4585021 | 1706 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43373-foto-08905-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43373-foto-08905-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43374 | Ca l'Anzí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanzi | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 40-41 BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 74. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XVII | Masia de planta rectangular emplaçada actualment dins la zona urbana de la Palma de Cervelló. Consta de planta baixa, pis i una galeria superior formada per obertures agrupades de dos en dos amb petits arcs de mig punt geminats. Exteriorment els arcs tenen dibuixades les dovelles, que són realment una motllura amb impostes. La casa és coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el ràfec de la teulada força llarg a la façana principal i el carener paral·lel al carrer de Santa Maria. La construcció originària, de planta basilical, ha estat modificada en diverses ocasions, principalment la façana de migdia que fou renovada totalment el 1930. Conserva part del portal d'entrada al pati d'accés. Les obertures mantenen un ordre quant a la tipologia, sent d'arc rodó les del pis superior i allindades les del pis intermig. Les portades, una a la façana principal i l'altra a la lateral, són d'arc rebaixat. Les façanes són arrebossades i la façana lateral disposa d'un coronament format per un mur de perfil trencat o denticulat, tot seguint el pendent de la coberta. La façana principal, amb teulada a manera de barbacana, disposa d'un rellotge de sol esgrafiat on s'hi pot llegir: 'J.R. 1930'. Al costat nord té un cos afegit modernament que fa de magatzem. | 08905-11 | C. Santa Maria de la Palma, 8 / Av. de Catalunya, 4 | Els actuals propietaris, de cognom Roca, porten set generacions establerts en aquesta masia. Alguns documents dels segles XVII-XVIII, conservats a l'arxiu de la família, ja esmenten aquest llinatge, tot i que el nom de l'Anzí s'ha mantingut sempre: algunes persones grans del nucli recorden un dels propietaris com Sebastià de l'Anzí, tot i que es deia Sebastià Roca. Entre els documents conservats no s'esmenta el nom Anzí ni com a cognom ni com a topònim, i tampoc en el llibre que recull les vendes o cessions de terres i propietats de l'antic monestir de Sant Pere de les Puel·les (carrer d'Anglí). La masia fou reformada el 1930. | 41.4130800,1.9667100 | 413643 | 4585130 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43375 | Can Ollé / Can Oller / ca l'Oller / ca l'Ollé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olle-can-oller-ca-loller-ca-lolle | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 44.45. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 74. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Masia de planta rectangular i orientada al sud-est que consta de tres cossos, un més gran i dos més petits als extrems meridional i septentrional. Davant de la façana principal té un pati tancat i a la dreta d'aquesta hi ha un cos d'edifici més baix, amb entrada independent. La casa té un extens hort al davant. És coberta amb teulada a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, sent més alta la teulada del cos central. Aquest cos consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els laterals no disposen de golfes. Un dels cossos laterals, el més meridional, té una galeria formada per 6 arcs rebaixats. A l'interior s'aprecia l'embigat de fusta. Presenta totes les obertures allindades, a excepció d'un conjunt de tres arcuacions que coronen la façana principal. Hi ha també dos petits balcons, amb baranes de ferro forjat a la façana principal. Els murs són arrebossats i emblanquinats. Un mur perimetral tanca el recinte. | 08905-12 | Al final del carrer de Sant Jordi i sota mateix de la gasolinera. | L'heretat de Ca l'Ollé s'estenia antigament per la riera i l'actual camp de futbol i tots els terrenys han estat cedits en règim de parceria a diferents pagesos del poble. | 41.4136100,1.9636900 | 413391 | 4585191 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Conserva mobiliari antic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43376 | Can Roca / Ca l'Aristot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-ca-laristot | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 56-57. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XV | Masia formada per tres cossos i construïda amb pedra local arrebossat amb morter de calç molt argilós. Dos dels cossos estan coberts amb teula àrab amb teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i l'altra a una sola. Els dos cossos de l'esquerra (C. de l'Aristot, 5), eren l'habitatge, i el cos de davant és més baix que el de darrera. El de la dreta (C. de l'Aristot, 4) era un molí fariner. A la façana del de l'esquerre, consisteixen en cinc finestres adintellades a la planta pis, dues de les quals, les centrals, amb una lleixa de la finestra construïda amb una llosa de gres motllurada. Entre aquestes hi trobem un rellotge de sol. A la planta baixa hi trobem, de dreta a esquerra, una finestra adintellada amb la brancada de carreus de calcària, un portal d'entrada d'arc de mig punt amb el bastiment i arc de blocs de gres, una finestra adintellada amb el bastiment de blocs de gres, i una porta amb una brancada amb un carreu de calcària coronat amb dues lloses de calcària formant un triangle amb aquest, a mode de targeta. A la façana del de la dreta –l'antic molí–, hi trobem un portal d'arc rebaixat amb el bastiment de blocs i carreus de pedra calcària, i a la planta pis dues finestres d'arc de mig punt separades per una columna de maons. | 08905-13 | C. de l'Aristot, 4 i 5 | A ca l'Aristot hi havia hagut un molí i un forn de pa. La vivenda principal data del 1420 i està dividida en dues vivendes. La primera propietària fou Àngela Pica, qui construí una casa per cadascun dels seus fills al voltant de la masia. | 41.4076100,1.9426100 | 411621 | 4584547 | 1420 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43376-foto-08905-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43376-foto-08905-13-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Can Roca és la masia principal i més antiga d'un conjunt de masies, la major part de les quals han estat rehabilitades com a habitatges unifamiliars, de forma que han perdut el seu aspecte original. Tan sols Can Roca conserva part de la seva fesomia primitiva. | 85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||
| 43377 | Can Ros de Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-mas-taba | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 60-61. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Conjunt de tres cossos alineats, que formaven un antic mas i diverses edificacions al seu voltant, algunes de nova planta. El cos més alt, de planta rectangular i situat al nord-oest del conjunt, està construït a dos nivells i compta amb planta baixa i dos pisos. La seva teulada de teula àrab, a un únic vessant, s'inclina vers la façana posterior. A la façana principal, de maçoneria i amb cantoneres de maons, hi trobem unes obertures adintellades de composició simètrica. A la planta baixa (primer pis si tenim en compte l'accés per la façana oposada), hi trobem una porta central d'accés emmarcada entre dues finestres. A l'extrem dret de l'edificació hi ha una altra porta que sembla de construcció molt posterior a la resta de l'edifici. A la planta pis (segon pis si tenim en compte l'accés per la façana oposada), les obertures repeteixen el patró de la planta inferior, amb una porta central a la què s'accedeix per una escala adossada a la façana, i sengles finestres a banda i banda. El cos central sembla que és la masia originària i està coberta a doble vessant. La façana sud, que és la principal, presenta obertures en forma d'arc de mig punt amb influències noucentistes en el cos d'un extrem i els altres mantenen obertures tradicionals. El cos sud-oriental està cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A aquesta, arrebossada, hi destaquen les obertures d'arc rebaixat a la planta baixa i al centre de la planta pis, i adintellades als extrems d'aquesta planta. En alguns casos es conserva el bastiment de carreus de gres. La cornisa, de maons, forma uns motius a manera de cremallera. A la façana hi ha encastat un bloc de gres amb la inscripció 'CASAbELLA, RANO, dEAN' [sic.]. | 08905-14 | Can Ros de Mas Tabà, s/n | 41.4137400,1.9441500 | 411758 | 4585226 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43377-foto-08905-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43377-foto-08905-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43377-foto-08905-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43378 | Habitatge a l'Avinguda de Catalunya, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-de-catalunya-5 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 20-21. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Casa de planta rectangular de cos i mig, entre mitgeres, de planta baixa, construïda a dos nivells. La zona frontal de la casa està coberta per una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que al darrera s'hi construí una terrassa. Les obertures, de composició simètrica i emmarcades en pedra, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda. A la part superior de les obertures hi ha un guardapols amb una decoració de rajoles de colors. Sobre les obertures, tres ulls de bou decorats amb motius vegetals complementen la decoració de la façana. La façana presenta tres registres d'ornamentació amb rajoles de color verd i blanc i blanc i blau, així com un coronament ondulant que fa de falsa barana, ja que no hi ha terrassa superior. Una de les bandes de rajoles es troba situada a la línia d'acabament del guardapols de finestres i porta, tot formant una ondulació. L'altra es troba situada com a coronament de la façana, per sota de la cornisa ondulant, i és disposada en línia recta. La tercera es troba al passamans de la barana del terrat. A la part central de la barana hi diu: 'ANY 1922'. | 08905-15 | Av. De Catalunya, 5 | 41.4103800,1.9720800 | 414088 | 4584825 | 1922 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43378-foto-08905-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43378-foto-08905-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43378-foto-08905-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43379 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-13 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p.24-25. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Casa de planta rectangular de cos i mig, entre mitgeres, de planta baixa, construïda a dos nivells. El sòcol de la façana és de plaques de pedra. La zona frontal de la casa està coberta per una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que al darrera s'hi construí una terrassa. La façana principal està arrebossada i pintada, i s'hi ha disposat impressions que imiten un parament de carreus buixardats. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda, emmarcades en pedra i tancades per una reixa de ferro forjat. Damunt de la porta s'hi ha construït una cornisa a dos aiguavés, sustentada per dues carteles, que combina la coberta de teula àrab i les rajoles, en combinació cromàtica amb la resta de la decoració de la façana. d'aquesta cornisa penja un fanal. A la part superior de les finestres dos òculs decorat complementen la decoració de la façana. La cornisa, amb denticulats, motllures i un esgrafiat amb motius geomètrics als seus peus, dóna pas a una falsa balustrada ornamental que combina les pilones de suport, decorades amb un baix relleu, amb la barana pròpiament dita, feta amb mitges teules. Al centre, entre dues de les pilones, hi destaca un muret d'acabament revestit de ceràmiques modernes, rajoles grogues i verdes amb una escena de la Mare de Déu de Montserrat al mig. Aquest muret està coronat per un remat construït de rajoles i teules, a mode de teulada. | 08905-16 | Av. Catalunya, 13 | 41.4105300,1.9718100 | 414066 | 4584841 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43379-foto-08905-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43379-foto-08905-16-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43380 | Vil·la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 26-27. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis, construïda a dos nivells, sòcol de ciment. La coberta està formada per una terrassa construïda sobre la planta baixa, que cobreix la meitat davantera de la casa, i una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal sobre el primer pis, que ocupa la meitat posterior de l'edificació. La façana principal està arrebossada i s'hi ha disposat impressions que imiten un parament de carreus boixardats. Les obertures, de composició simètrica i emmarcades en pedra, consisteixen en una porta i sengles finestres, tancades per una reixa de ferro forjat, a banda i banda. A la part superior de les obertures a manera de llinda, motllurat, es superposa una decoració en forma de garlanda amb motius florals, amb un motiu heràldic a la zona central. Sobre les finestres, dos òculs complementen la decoració de la façana. l'edifici està coronat per la barana de la terrassa, construïda sobre una cornisa realitzada amb motius denticulats. Destaquen quatre pilars motllurats i decorats amb motius vegetals que sustenten l'estructura de la barana feta de peces ceràmiques disposades geomètricament. Al centre de la barana hi destaca un muret d'acabament ondulat amb òcul centrat on es pot llegir: '1934 VILLA MARIA'. | 08905-17 | Av. Catalunya, 15 | 41.4105500,1.9717300 | 414059 | 4584844 | 1934 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43380-foto-08905-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43380-foto-08905-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43380-foto-08905-17-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43381 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-34-36 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 30-31. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Conjunt de dues cases, de planta i pis, pràcticament simètriques, entre mitgeres. Els edificis són de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i coronaments pla. Si bé segurament originalment hi havia un únic carener, l'edifici amb el número 34 ha estat reformat, desplaçant aquest per allotjar una petita terrassa a la part frontal de la casa. La façana està arrebossada i pintada de color salmó, amb un únic motiu decoratiu, situat a l'alçada que separa les dues plantes, consistent en una línia horitzontal de color gris, amb dues bandes de color granat a banda i banda d'aquesta. Al primer pis les obertures són encara originals, consistents en un balcó i una finestra construïts simètricament a cada casa. Totes elles tenen una llinda esglaonada i disposen d'un guardapols rematat triangularment. Els balcons disposen d'una barana de ferro forjat. La façana de la planta baixa és només original en l'edifici del número 36, mentre que la del 34 ha estat totalment modificada recentment. La primera disposa d'una única obertura consistent en un portal retirat un metre dins de la façana a mode de porxo. Sobre d'aquest hi ha un guardapols format per motius geomètrics. | 08905-18 | Av. Catalunya, 34-36 | 41.4122600,1.9692700 | 413856 | 4585036 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43381-foto-08905-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43381-foto-08905-18-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43382 | Habitatge al carrer Santa Maria, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-santa-maria-3 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 34-35. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX-XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada, al pis superior es dibuixen carreus sobre el morter, a diferencia de la resta. Presenta una interessant decoració classicista, com ara els arcs-guardapols de les finestres i portes del primer pis, remarcats per un arc lleugerament apuntat a la part central i l'acabament d'aquest arc en mènsules amb decoració vegetal, tot recordant l'estil gòtic. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen, a la planta baixa en una porta central amb, originalment, dos finestrals a banda i banda, un dels quals s'ha reconvertit en porta de garatge. A la planta pis s'hi ha disposat una balconada central, que centralitza la composició, amb barana de ferro forjat i amb accés per dues portes i sengles finestres a banda i banda. Sota la cornisa hi ha un registre decorat amb esgrafiats geomètrics que s'estén al llarg de la façana, subdividit per una sèrie de 10 mènsules de secció poligonal i decoració vegetal als respiradors de la solera. Dalt de tot, una barana de terracota coronada per cinc fulles que semblen de falguera simula l'existència d'un terrat. | 08905-19 | C. Santa Maria, 3 | 41.4126000,1.9678500 | 413738 | 4585075 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43383 | Ca la Rafela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-rafela | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 42-43. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada i pintada, i s'hi ha col·locat un sòcol de lloses de pedra. Les obertures de la planta baixa consisteixen en un portal, una finestra i una porta de cotxera. Una motllura horitzontal de secció semicircular separa la planta baixa de la planta pis. En aquesta planta hi trobem un balcó corregut, sostingut per tres mènsules motllurades, amb dues portes al centre i una finestra a cada banda. La barana del balcó és profusament decorada. A la part superior de les obertures destaca la presència d'una motllura decorativa de forma ondulada i per tres òculs cecs ovalats de línies ondulants. Al damunt hi ha quatre òculs més, també ovalats i disposats en horitzontal, de composició vegetal. Per sobre aquests ulls de bou pintat en forma de rombe horitzontal, hi ha escrit: 'ANY 1823'. Al mur corregut que corona l'edificació, a mode de barana de terrat, i separat del pis inferior per una motllura com la que separa els dos pisos inferiors, s'alterna el mateix tipus d'element ovalat en horitzontal i vertical. El mur està trencat per pilars decorats amb un relleu de garlandes i coronats per boles a manera de capcim. | 08905-20 | C. Santa Maria, 29 | 41.4128300,1.9671100 | 413676 | 4585101 | 1823 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43383-foto-08905-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43383-foto-08905-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43383-foto-08905-20-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Si la data que consta a la façana és la data de construcció, cal hipotetitzar que l'edifici devia ser restaurat seguint els cànons del noucentisme, a començament del segle XX. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43384 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 94-95. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX-XX | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Isidre. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Una altra característica és que a les parts de darrera, cada casa tenia una franja d'hort igual d'ample que la casa fins a arribar a la riera, fet que atorga una gran singularitat. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. | 08905-21 | Carrer de Sant Isidre | 41.4117200,1.9698900 | 413907 | 4584975 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43384-foto-08905-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43384-foto-08905-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43385 | Forn de calç de la carretera de Fontpineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-de-fontpineda | AAVV (2000): 'Els forns de calç', Marge, núm. 3. La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 16. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 80-81. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló | XX | El forn de calç és una cavitat de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4 m de diàmetre i 5,5 m d'alçada. Disposa d'una porta d'entrada, situada a peu de carretera i una gran obertura a la part superior. A la façana principal hi trobem una paret de tancament del forn construïda mitjançant maçoneria d'uns 3,5 m d'amplada, al centre de la qual s'obre la galeria, la boca del forn a través del qual s'alimentava el forn de llenya, que dóna accés a la cambra de combustió. Aquesta galeria, de volta d'arc rebaixat i d'1,97 m d'amplada, aproximadament la mateixa alçada i una profunditat de 2,10 m, està construïda amb maons. Al costat esquerra de la porta hi ha una petita cavitat a mode de lleixa, construïda també amb maons, de 12 cm d'alçada i 21 cm d'amplada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades i en algun cas hi trobem vitrificacions, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08905-22 | A la carretera d'accés a Fontpineda des de la BV-2421. | A cal Flor s'explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l'objecte d'aquesta fitxa, mentre que a can Via se'n començaren a explotar l'any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l'ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que s'iniciava una combustió del forn que requeria altes temperatures durant dies. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.4166300,1.9647900 | 413487 | 4585526 | 1940 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest bé és descrit erròniament com a pou de gel. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||
| 43386 | Processó de Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-quaresma | AMADES, Joan (1982): Costumari Català, el curs de l'any, vol.II (Les Carnestoltes, la Quaresma, Setmana Santa i el Cicle Pasqual). Barcelona: Ed. Salvat Editores. P. 771. FISAS ALEMANY, Esteve; LLOP JULIÀ, Maria (sense data d'edició) 50 anys de caramelles a la Palma. 1942-1992. La Palma de Cervelló: Publicació del Grup de Cantaires la Palma. P. 13. | XIX-XX | Aquesta manifestació festiva no es realitza actualment. | Anys després de que l'església de la Palma es va erigir en parròquia (el 1868), per Setmana Santa es començaren a fer diversos actes a la Palma, entre els què hi havia la processó dels Armats. En aquesta es representaven al carrer diverses escenes de la Passió de Jesucrist, intercalant-hi durant el recorregut, el que ells anomenaven “Versos de Passió”. Es tractava d'uns cants solemnes a tres veus. Segons el folklorista Joan Amades, per la Quaresma de Dijous Sant, fins a la darreria del segle XIX, una comparsa que figurava els dotze apòstols anava al cap de la processó de la Palma de Cervelló. Tots duien un palmó i estaven dividits en dos rengles, amb els palmons decantats vers l'espai que restava entre rengle i rengle. Jesús anava al mig i al cap de les dues fileres. Per l'espai lliure passejava la serventa de Pilat tot filant. Darrere de Jesús seguien el Cirineu, la Samaritana, la Verónica i la Magdalena, i en darrer terme, dues de les Maries i la Mare de Déu dels Dolors tota vestida de negre, amb un cor de metall damunt del pit. Durant el curs de la processó representaven diverses escenes: la conversió de la Samaritana, l'entrada de Jesús i els seus deixebles a Jerusalem, el comiat de Jesús dels Apòstols i la desesperació de la Magdalena. | 08905-23 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||||
| 43387 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-2 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 18-19. | XX | Casa de planta rectangular d'un cos, amb un segon cos adossat per la part posterior, més modern. La coberta de l'edificació és una gran terrassa que n'ocupa tota la seva superfície. La façana principal, a la que s'accedeix per un pati, és situada a un dels costats llargs, orientada a llevant, i està arrebossada i pintada. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda, amb guardapols al damunt. Les finestres estan tancades per una reixa de ferro forjat i per sobre d'aquestes, entre les finestres i la porta, òculs decorats complementen la decoració de la façana. Sobre la cornisa feta amb motius denticulats, hi trobem una barana realitzada amb murs ondulats, units per una altra barana fina de ferro de ferro forjat. A la façana que dóna a l'avinguda Catalunya hi trobem dues finestres de característiques anàlogues a les de la façana principal, amb òculs decorats a sobre. | 08905-24 | Av. Catalunya, 2 | 41.4104700,1.9724100 | 414116 | 4584834 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43388 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-11 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 22-23. | XX | Casa de planta rectangular de cos i mig, entre mitgeres, de planta baixa, construïda a dos nivells. La zona frontal de la casa està coberta per una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que al darrera s'hi construí una terrassa. La façana principal està arrebossada i pintada amb una franja horitzontal de motius geomètrics hexagonals i quatre bandes verticals que divideixen la façana en quatre parts, coincidint amb les pilastres petites que sustenten el muret de la terrassa que corona l'edifici. Hi ha sòcol ceràmic. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda, amb guardapols al damunt. Les finestres estan tancades per una reixa de ferro forjat. Sobre de totes les obertures s'hi ha disposat un òcul circular fet amb una peça de ceràmica enreixada. La façana està rematada per una falsa barana de mur corregut amb les pilastres citades anteriorment. Al centre, entre dues de les pilones, hi sobresurt un cos ovalat amb una figura romboïdal a on es llegeixen les inicials 'JC' pintades. A banda i banda dels murs que conformen la falsa barana hi ha pintats els anys '1925' i '2009'. | 08905-25 | Av. Catalunya, 11 | Casa construïda vers els anys 1920-1929. | 41.4105000,1.9719000 | 414073 | 4584838 | 1925 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43389 | Xalet Casas i Maset Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-casas-i-maset-carles | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 28-29. | XX | Deixalles i teulada amb un forat a la part del magatzem | Conjunt de dues cases construïdes a dos nivells, amb un magatzem adossat a la part posterior d'aquestes. Les cases són de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal de les cases, situada a peu de l'Av. Catalunya, s'emplaça al primer pis de l'edifici pel desnivell natural del terreny. La composició de les façanes és simètrica. El parament està arrebossat i pintat. La façana és coronada per una balustrada on les alineacions de balustres tornejats són trencades per pilars decorats amb motllures que creen un relleu geomètric i coronats per boles i copes a manera de capcim. Al centre de cada casa, al mig de la balustrada hi ha un rebaix motllurat enrajolat on hi ha escrit amb lletres blaves el nom de les cases: 'Xalet Casas' i 'Maset Carles'. Cada casa compta amb una porta i una finestra en aquesta façana. En tots els casos, sobre seu hi ha una decoració formada per motllures amb motius de garlandes i oves. Igualment, sobre de cada obertura hi ha un òcul ornamentat amb garlandes. En el cas del Maset Carles, a més, al damunt de la porta s'hi ha construït també una cornisa coberta per teula àrab a un aiguavés. A les façanes laterals hi ha en aquest mateix pis tres finestres i un balcó a cada banda, situades simètricament a banda i banda de les edificacions. Entre la façana principal i el carrer hi trobem sengles patis que rodegen la façana principal i les dues laterals. La barana principal combina un sòcol d'obra cobert per una barana de ferro fotjat. Tres pilars rematen la barana i flanquegen la porta. Aquests estan coberts per capitells ornats per diferents motius geomètrics capitell. Originalment estaven tots decorats per capcims en forma de boles o copes, però en el cas del Maset Carles, les copes que flanquejarien el portal d'accés han estat substituïts per fanals. La façana posterior és l'única que no ha estat arrebossada, i s'hi pot observar encara el seu parament de maçoneria de pedra irregular, utilitzat el gres com a matèria primera principal. És en aquesta cara on s'hi ha bastit un magatzem. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, de mamposteria de blocs de gres, disposa d'un portal central i dos finestrals a banda i banda, tots d'arc rebaixat. A sobre del portal hi ha tres finestrals estrets que consisteixen en un de central d'arc apuntat, al que se li adossen, a banda i banda, dos meitats d'arc de mig punt. Totes les obertures d'aquesta façana estan construïdes amb maons. Les façanes laterals estan construïdes sobre un sòcol de mamposteria de blocs de gres, a on s'alça un parament de maó de tres quarts amb pilars que reforcen l'estructura. Disposen també de dues finestres d'arc rebaixat i, en la façana que s'obre a llevant, s'hi obrí un nou portal. | 08905-26 | Av. Catalunya, 19-21 | El Xalet Cases fou construït el 1935. El Maset Carles ho fou el 1936. | 41.4106100,1.9715000 | 414040 | 4584851 | 1935 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||
| 43390 | Habitatge al carrer Sant Isidre, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-sant-isidre-17 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 32-33. | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada i presenta una sanefa horitzontal de rajoles de colors amb motius florals que separa les dues plantes i ressegueix també el balcó. Les obertures, consisteixen, a la planta baixa en una porta i un finestral, emmarcades amb motllures. A la planta pis compta amb un balcó amb barana de ferro forjat i una finestra. En aquest cas les motllures que les emmarquen estan decorades amb rajoles vidrades de color verd i groc taronja. A la línia de base del fals terrat, a manera de cornisa, hi ha una línia de rajoles de color blau i groc taronja col·locades formant rombes. Sota, dos ulls de bou decorats es situen simètricament. Corona l'edifici una falsa barana formada per tres murets d'acabament que s'alternen amb espais buits creant un ritme al coronament com si es tractés de merlets, també estan decorats amb rajoles de colors, units per una reixa molt simple de ferro formada per dues línies horitzontals amb una peça rectangular que les uneix al centre. Els extrems de la façana presenten bandes de motllures verticals que s'alternen amb espais buits pintats en verd que creen una orla al voltant de l'edifici. | 08905-27 | C. Sant Isidre, 17 | 41.4115600,1.9703800 | 413948 | 4584957 | 1920-30 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43391 | Edifici de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-biblioteca-municipal | AAVV (2011) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 23. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 36-37. | XX | Casa de planta baixa d'un sol cos, de planta baixa i planta pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, arrebossada i pintada, presenta una composició simètrica. Una motllura horitzontal separa les dues plantes de l'edifici. A la planta baixa les obertures consisteixen en un portal central amb sengles finestres a banda i banda. A la planta pis hi trobem un balcó central suportat per dues mènsules amb decoració floral i tancat per una barana de ferro forjat. A banda i banda d'aquest s'hi disposen sengles finestres. Excepte la porta d'entrada, la resta d'obertures disposen s'emmarcament perimetral ornamental. Sota la cornisa s'hi conserva una decoració esgrafiada formada per una línia ondulada ornamentada amb motius florals. La cornisa, amb un relleu simple, és sostinguda per vuit mènsules. Sobre d'aquesta hi trobem un mur d'acabament a mode de falsa barana rematat per un perfil ornamental. Al Centre d'aquesta s'hi conserva pintat l'any de la seva construcció: '1910'. Sobre de la porta principal hi ha un cartell de metacrilat que informa del seu ús des de 1993: 'Biblioteca Municipal', mentre que en un lateral de la façana s'hi conserva una placa de ceràmica on s'hi descriu el seu ús fundacional 'Escuela Elemental de Niños'. A l'únic mur lateral visible de la casa (l'altre fa de paret mitgera amb l'edifici de l'Ateneu), s'hi ha afegit una estructura cilíndrica de vidre que tanca una escala de cargol. | 08905-28 | Plaça Cervantes, 4 | Es va construir el 1910 per ubicar-hi l'escola pública del poble. La casa va ser cap el 1990 per ubicar-hi la Biblioteca Municipal. | 41.4132500,1.9656200 | 413552 | 4585150 | 1910 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43392 | Les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-palmeres | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 64-65. | XX | Conjunt d'edificis dels que destaquen dos principal annexats entre si formant una planta en forma d''L'. l'edifici més antic i principal té la coberta a dues vessants, de teula àrab i el carener paral·lel al carrer, mentre que l'altre el té perpendicular. La tipologia arquitectònica és característica dels habitatges rurals de la zona. Consten de planta baixa i dos pisos. Destaquen les obertures, per la quantitat i sempre emmarcades en plaques de pedra gris i blocs de pedra de sauló amb llinda respectivament. En el primer cas es presenten algunes obertures realitzades en arcs rebaixats, com les portes principals. Algunes finestres resten tapiades. En una d'elles es presenten dues fornícules, una amb imatgeria religiosa moderna. | 08905-29 | Les Palmeres | 41.4166100,1.9376100 | 411216 | 4585551 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43392-foto-08905-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43393 | Font de Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mascaro | DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 66-67. | XX | La font es situa en un espai sobrealçat respecte al camí, al què s'accedeix per quatre graons fets amb pedra. En aquesta plataforma hi ha uns imponents exemplars de plàtans (Platanus hybrida) i vegetació típica d'indrets humits, a recer dels quals hi ha un banc de pedra. La part dreta de l'esplanada està delimitada també per un banc corregut fet amb maons, pràcticament desaparegut sota la vegetació. La font raja per un broc metàl·lic inserit en un mur arrebossat. Un pilar de maons sustenta la roca que conforma la cavitat natural on raja la font. | 08905-30 | A la riba dreta de la riera de Rafamans, al Km 1 de la carretera BV-2421. | 41.4040300,1.9761400 | 414419 | 4584116 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43393-foto-08905-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43393-foto-08905-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Un cartell instal·lat per l'Ajuntament hi diu 'Aigua no potable'. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43394 | Font de Can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-via | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 68-69. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Surgència emplaçada en una petita plana, condicionada amb tanques de fusta, sobre el torrent de can Via. l'entorn, molt ombrívol, està vorejat per grans plàtans (Platanus hybrida). Un pont d'obra travessa el torrent i hi ha una petita construcció de maons al costat de la font. Una canalització, per sobre de la font, condueix l'aigua del torrent als safareigs de can Via. | 08905-31 | Can Via | 41.4123300,1.9572000 | 412847 | 4585056 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43394-foto-08905-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43394-foto-08905-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43395 | Font de Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-rita | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 70-71. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 10. | Font situada al costat del torrent Descabellat, en una plana rehabilitada recentment. s'hi accedeix per un passeig ben pavimentat i amb bancs, papereres i fanals, repoblat amb vegetació autòctona. Davant la font s'hi ha disposat unes taules i bancs de fusta. La font, que brolla per un tub metàl·lic, està encastada en un mur de maçoneria, enmig del qual hi ha la imatge de santa Margarida, feta amb peces de ceràmica majòlica i protegida amb metacrilat. La composició de ceràmica està signada per 'Castanys'. Un gran margalló custodia el costat dret de la font, mentre que a l'esquerra hi ha una banqueta feta també de maçoneria. Un reguerol condueix l'aigua des de la font vers el torrent. | 08905-32 | Parc de Santa Rita. Carrer del Montsant | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. La majoria de les fonts del municipi -si més no totes les que s'han visitat- estan senyalitzades com a no potables, malgrat que no s'ha trobat més informació sobre la qualitat de les aigües que la que s'exposa al paràgraf anterior. | 41.4152300,1.9700900 | 413928 | 4585365 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43395-foto-08905-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43395-foto-08905-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43396 | Sant Joan del Pla o de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-pla-o-de-lerm | AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 12, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 10. AAVV (2011): 'Donació de l'ermita de Sant Joan del Pla', La Veu, núm. 31, p. 21. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. BORDONS i SERRA, Joaquim (1999): 'Sant Joan del Pla, l'ermita romànica de la Palma, és notícia', Revista Muntanya, núm. 822, abril 1999. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 80-82. BURÓN, Vicenç (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. ESTEVES, Albert (1995): Cervelló i la Palma. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'estudis i Divulgació del Patrimoni. p. 16. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de la Palma de Cervelló', Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat. p. 394-405. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de La Palma de Cervelló', Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vol. XX, El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. p.349-350. PIERA, L. (1993): 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries, núm. 48-50, II. Barcelona. VILA, Josep M. (2000): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'església de Sant Joan del Pla. La Palma, Baix Llobregat. Març–juny 1997, desembre 1998. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 2629. VILA, J.M. (2003): 'Excavació arqueològica a l'església de Sant Joan del Pla (La Palma, Baix Llobregat)'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Sant Cugat del Vallès: ACRAM, 2003. Vol. II. p.591-597. | Bona part del terra de la nau va ser aixecat durant la intervenció arqueològica i no hi ha hagut actuacions posteriors per adecentar l'espai. | Jaciment situat en el subsòl de la capella romànica de Sant Joan del Pla i terrenys adjacents, excavat durant els anys 1997-1998. Actualment encara són visibles les estructures que la intervenció arqueològica va deixar al descobert, bàsicament sitges i dipòsits excavats al subsòl natural ja que no s'ha fet un paviment nou després de l'excavació arqueològica. La intervenció arqueològica proporcionà l'establiment d'una seqüència de l'evolució històrica del jaciment: FASE 0: Època romana Amb materials constructiu (tègula, ímbrex) o d'emmagatzematge (dòlia), així com alguns fragments de ceràmica comuna i àmfora que ens fan evident l'existència d'algun tipus d'ocupació. d'altra banda, a l'interior de l'església es documentaren d'una sèrie de fons de sitja força arrasats que van ser atribuïts aquesta fase primitiva. El més probable és que es tracti d'algun tipus de nucli d'explotació agrícola que aprofitaria per a la seva activitat les bones condicions que ofereix la plana que posteriorment donarà renom a l'església. FASE I (Segle XI): Construcció de l'església Per la tipologia de l'edificació i, sobretot, per la documentació, sabem que la construcció de la capella ha de ser datada al segle XI. Correspon a aquest moment constructiu, a part de l'edifici en si, el gran forat quadrangular situat al centre de l'absis, interpretat com un dipòsit per l'aigua que es requeria per a la fabricació de calç i altre necessitats de l'obra. El paviment de la nau es trobava uns 50 cm per sota del marxapeu interior de l'església, desnivell que es salvava mitjançant dos graons. El terra estava format pel mateix substrat natural retallat i anivellat a les parts més baixes mitjançant la pròpia roca disgregada que, un cop compactada per l'ús, va generar un paviment de terra trepitjada que apareix en les parts més baixes i que actuava, juntament amb la roca rebaixada (aquesta en les parts altes), com a sòl d'utilització de la nau de l'església en aquesta primera fase romànica. l'organització del pla de la nau es completava amb un banc de pedra adossat als murs perimetrals a tota la zona (aquesta bancada, més baixa i dividida en dos, servia d'escala d'accés a la nau a l'alçada de la porta). A l'inici del terç oriental de la nau es documentava un graó en part retallat a la roca i en part construït amb pedra. A uns 60 cm a l'est l'excavació va detectar la presència molt arrasada del que podrien haver estat altres dos graons que servirien per aixecar el nivell del presbiteri fins assolir la cota final de la plataforma. FASE II (Segles XI-XVII): Utilització Als primers temps es van obrir una sèrie de sitges en l'interior de la nau per tal d'emmagatzemar-hi bé el delme i altres censos que l'església devia rebre. Aquestes sitges acostumen a estar en funcionament sobretot entre els segles XI i XIII, iniciant-se un procés gradual d'abandonament i colmatació progressiva que dura fins al segle XVI. Les sitges presenten planta circular i secció globular o piriforme, amb profunditats que oscil·len entre els 1,4 m de les més petites i els 2,2 de la més grans. Algunes d'elles encara conserven part de l'estructura que servia per tancar-les i que consistia en un marc de lloses de llicorella que deixava un espai quadrat central en el que encaixava una gran llosa de llicorella que feia les funcions de tapadora. l'amortització final d'aquestes sitges, realitzada a mitjan segle XVI es produí per la construcció d'un nou paviment a l'església. Pel que fa a l'entorn de la capella devia anar creixent a la banda oriental i septentrional una necròpolis que s'estenia fins a uns 5 m de l'edifici. FASE III (Finals s. XVII – principis XVIII): Reforma barroca En aquest moment cronològic, aproximadament, es produeix la gran transformació de la capella de Sant Joan. l'únic element que dóna cronologia és un ardit de Felip IV encunyat a Barcelona el 1654 i que va aparèixer en un dels estrats de rebliment de la nau previs a la col·locació d'un paviment de rajoles. | 08905-33 | Pla de Sant Joan | l'any 1993 Ll. Piera publicà la troballa de ceràmica ibèrica i romana a la rodalia de la capella de Sant Joan de la Palma o del Pla. L'any 1988, els propietaris de l'església van promoure un projecte de restauració i consolidació, per bé que va restat aturat posteriorment. Entre els anys 1997-1998 es va dur a terme una intervenció arqueològica en la què es va excavar en extensió l'interior de l'edifici, així com també va estudiar de l'evolució arquitectònica del mateix, incloent la lectura dels paraments i de la coberta, tot plegat a l'espera de l'execució d'un projecte de restauració que va ser encarregat pel senyor Llopart a l'arquitecte Enric Solsona. Com acostuma a passar amb aquestes petites capelles rurals, l'església de Sant Joan del Pla degué anar perdent durant el segle XIX bona part del culte que es devia abandonar definitivament en algun moment imprecís de finals d'aquell segle o començament del XX. Segurament en el segle XIX es degué produir l'anivellament i aterrassament de tota la part situada al nord i est de l'edifici per tal de transformar-la en zona de conreu, juntament amb tot l'entorn immediat del temple. l'església, tot i que abandonada, plena de bardissa i sense el cor elevat, es va mantenir relativament intacta fins a la dècada de 1980 del segle XX, moment en que es va iniciar el procés definitiu de degradació accelerat a partir d'inicis la dècada de 1990 per l'enderrocament de la part superior de la porta romànica i la progressiva caiguda de la paret superior i de la volta. Aquest procés es va aturar a partir de 1997 amb l'inici dels treballs de consolidació. | 41.4061100,1.9787500 | 414640 | 4584344 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | Inexistent | Romà|Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | (Cont. Història): d'altra banda, l'aspecte que sembla que va tenir l'església un cop finalitzades les reformes és molt similar al de moltes de les esglésies rurals catalanes en les que es documenten transformacions barroques que habitualment es realitzen entre finals del segle XVII i el primer terç del segle XVIII. La combinació d'aquests dos elements cronològics coincidents ha portat a defensar la teoria que l'església de Sant Joan del Pla, que devia haver mantingut sense canvis l'aspecte original del segle XI, va patir en època barroca una sèrie de transformacions per tal d'adequar el seu aspecte als gustos i necessitats de l'època. La transformació més important que va patir l'església en aquest moment està relacionada amb el canvi d'accés a l'interior del temple i també, per tant, en la paret de la façana. Així, es va clausurar la porta romànica de la façana meridional i es va obrir un accés nou al centre de la paret oest. La transformació d'aquest mur en façana va provocar la construcció del coronament que perfilava un acabament arrodonit per aquesta paret, molt en consonància amb els gustos de l'època.l'interior de l'església també va patir importants reformes. La més important va ser sens dubte la desaparició del desnivell existent entre el presbiteri i la nau. Per tal d'aconseguir aquest propòsit es van dur a terme dues accions paral·leles. Per una banda es va arrasar la totalitat d'estructures antigues del presbiteri fins a nivell del primer graó. Pel que fa a la nau, en primer lloc es van escapçar les bancades laterals fins assolir la mateixa cota deixada a l'antic presbiteri. Al centre de la nau es van abocar terres i runa sobre les restes dels paviments anteriors fins assolir la mateixa cota. Un cop anivellada la totalitat de l'església es va col·locar el nou altar de pedra adossat al mur de l'absis i es va pavimentar la nau mitjançant l'enrajolat anteriorment esmentat. Al mateix temps es va tapiar la part exterior de la finestra de l'absis i es va reduir la part interior mitjançant un muret per tal de transformar-la en una fornícula on col·locar la imatge del sant. l'altre element nou incorporat en aquesta fase és el cor elevat que es va construir sobre el terç occidental de la nau. Aquesta estructura, recolzada sobre bigues de fusta i amb una barana exterior disposava de bancs de fusta adossats a la paret en la part occidental i septentrional. s'hi accedia per una porta rectangular oberta al mur meridional, una mica per sobre i a l'oest de l'antiga porta romànica en aquell moment tapiada. l'accés a la porta es realitzava mitjançant una escala de pedra adossada al mur meridional i al tapiat de la porta romànica. d'aquesta escala només se'n conserva part del basament.FASE IV (Finals s. XVII – principis XVIII – s. XIX): Utilitzaciól'aspecte de la capella no degué canviar gaire en els segles posteriors a la seva transformació barroca i de fet no s'han detectat arqueològicament elements atribuïbles de manera clara a aquesta fase més enllà d'alguns retalls a les parets oberts a l'arrebossat i que evidencien utilitzacions de funcionalitat indeterminada i sempre molt poc importants. També corresponen a aquest moment constructiu petites modificacions en l'organització de l'àrea immediata a l'altar. FASE V (Segle XX): Abandonament i destrucció | 83|85|92|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43397 | Pla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-sant-joan | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. AAVV (2011): 'Donació de l'ermita de Sant Joan del Pla', La Veu, núm. 31, p. 21. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 15-16. VOLA, LA (2002) Estudi de valorització del Pla de Sant Joan (la Palma de Cervelló) com a espai natural d'ús social. Manlleu. Inèdit, dipositat a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Proximitat a la pedrera Ana, zona de paintball | Es tracta d'un espai planer, situat al sud-est del nucli de la Palma de Cervelló. s'hi pot trobar una gran zona de bosc de pi blanc que ha ocupat antigues zones de conreu aterrassades de vinya i oliverars i una petita parcel·la activa. El Pla de Sant Joan limita al nord amb els penya-segats de les Planes i Pallejà; a l'oest amb els boscos de can Pongem i, més avall amb la riera de Rafamans que, seguint el seu curs, el limita també meridionalment; finalment, per llevant els límits es poden establir en la carretereta B-24 i en el torrent de les Fallules. La superfície total d'aquest espai supera les 100 ha, si bé la zona més planera es situa a l'entorn de les 40 ha. Aquest paratge és important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), com històric (hi trobem l'ermita de Sant Joan del Pla i hi transcorre el camí Estret), etnològic (hi ha construccions de pedra seca i un corral ), i paisatgístic. A més se li dóna un rellevant ús social lúdic i social (especialment durant la Festa Major Petita o de Sant Isidre). Des del punt de vista natural, és interessant per la gran diversitat d'hàbitats que suporta i pel paper de corredor biològic que té. El Pla connecta, sense perdre continuïtat, amb els penya-segats del Turó Roig i de Pallejà, al nord, i amb l'Obaga i la riera de Rafamans, al sud. És doncs un ambient molt heterogeni amb àmplia varietat d'ecosistemes naturals. Des del punt de vista faunístic, és un dels espais més interessants del terme. Entre les espècies d'ocells sedentàries s'hi troba el picot verd (Picus viridis), el bitxac (Saxicola torquata), la cadernera (Carduelis carduelis), el gafarró (Serinus serinus), el verdum (Carduelis chloris), les mallerengues carbonera (Parus major), blava (P. caeruleus), emplomallada (P. cristatus), i cuallarga (Aegithalos caudatus) i, la garsa (Pica pica) i el gaig (Garrulus glandarius), i esporàdicament alguna gralla (Corvus monedula). Igualment s'observen tudons (Columba palumbus) i tórtores turques (Streptopelia decaocto) i comunes (S. turtur). Entre els rapinyaires destaquen el xoriguer (Falco sp.) i l'aligot (Buteo sp.), i esporàdicament es poden observar l'esparver (Accipiter nisus), l'astor (Accipiter gentilis) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus). Entre els rapinyaires nocturns cal destacar el duc (Bubo bubo), i el gamarús (Strix aluco) i el mussol (Athene noctua). d'altres ocells nocturns presents a la zona són el siboc (Caprimulgus ruficollis) i l'enganyapastors (C. europaeus). Entre els ocells hivernants destaquen el reietó (Regulus regulus), el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), el botxí (Lanius excubitor), el capsigrany (L. senator), la griva (Turdus viscivorus), la griva cerdana (T. pilaris), el pinsà mec (Fringilla montifringilla), l'hortolà (Emberiza hortulana) i el cotoliu (Lullula arborea). Més comuns són els pinsans (Fringilla coelebs), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), les titelles (Anthus pratensis), els repicatalons (Emberiza shoeniclus), els gratapalles (E. circlus) i els sits negres (E. cia). A l'hivern també augmenta el nombre de tords, pit-roigs i lluers (Carduelis spinus). Entre els ocells estivals, s'observen la puput (Upupa epops), l'abellerol (Merops apiaster), el cucut (Cuculus canorus), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), el colltort (Jynx torquilla), el tallarol de garriga (Sylvia cantillans), la tallareta cuallarga (S. undata), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i el papamosques gris (Muscicapa striata). | 08905-34 | El dia 8 d'abril de 2011 el Sr. Joaquim Llopart-Mascaró, com a propietari de les finques de Can Mascaró i una part del Pla de Sant Joan, i l'alcalde Sr. Xavier González Alemany, en nom i representació de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló, signaren un conveni urbanístic pel qual el Sr. Llopart-Mascaró cedia l'ermita de Sant Joan del Pla a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. La donació inclou també tres finques rústiques que envolten l'ermita i una franja paral·lela a la vora de la riera de Rafamans que sumen 52.169,00 m2. En l'actualitat en aquesta capella no s'hi celebra culte. | 41.4060000,1.9785200 | 414621 | 4584332 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43397-foto-08905-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43397-foto-08905-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | (Cont. Descripció): Entre els mamífers presents al Pla de Sant Joan, cal destacar el teixó (Meles meles), conills (Oryctolagus cuniculus), guineus (Vulpes vulpes), ratolins (Mus sp.), musaranyes (Crocidura cf. Sp.), talpons (Microtus sp.), eriçons (Erinaceus europaeus), esquirols (Sciurus vulgaris) , senglars (Sus scrofa), mosteles (Mustela sp.) i la fagina (Martes foina).Entre els rèptils destaquen la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la serp blanca (Elaphe scalaris), el llangardaix ocel·lat i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica). s'hi troben els dos dragons, el comú i el rosat (citat una vegada), normalment en edificacions o runes.Entre els amfibis s'observen el tòtil , el gripau comú i la granota verda a la vora de la riera.Entre la vegetació, cal destacar la presència d'orquídies, que són molt rares als nostres entorns, així com de margalló (Chamaerops humilis), una espècie protegida. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43398 | Cova dels Dos / Cova del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-dos-cova-del-bisbe | AAVV (1977) 'Destrucció d'un jaciment arqueològic. La Cova dels Dos', Informació Arqueològica, 25. Barcelona: MAC - Societat Catalana d'Arqueologia. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 90-91. MARTÍN, A.; PETIT, M. A. (1982) 'La Cova dels Dos', Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. P.68 -69. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí', Exploracions, 8. Barcelona: Espeleo-Club de Gràcia). P.16. | Hi ha hagut esfondraments a l'entrada de la cavitat. L'estat del jaciment ja en el moment de la seva excavació arqueològica, era dolent. | Aquesta cova, marcada com cova-avenc del Dos, té un recorregut d'uns 100 metres amb dues petites entrades, una original i l'altra, de cronologia posterior, formada per l'evolució del penya-segat a causa d'una fractura anterior. És una cavitat amb sediments originàriament estratificats però que actualment està molt remoguda pels continus despreniments de blocs de pedra que han canviat, fins i tot, l'estructura originària de la cova. Els despreniments produïts en els darrers anys dificulten l'accés a les galeries situades més enllà de la primera sala. Les galeries són curtes i petites i s'obren en una xarxa de diàclasis. En aquesta cavitat s'han conservat traces d'ocupacions que daten des del neolític antic fins l'edat del bronze (vegeu el camp 'història'). | 08905-35 | La cova, coneguda des de fa molts anys, fou ocupada com a amagatall durant la Guerra Civil. l'any 1971 la cova fou redescoberta per 2 membres de Recerques i Exploracions Subterrànies del Grup Espeleològic del Centre Excursionista Pirinenc, que li donaren el seu nom actual. En la seva exploració de la cavitat hi recolliren ceràmiques superficials que foren lliurades a l'arqueòleg Ramon Viñas. Poc després, aquest i Domènec Miquel topografiaren la cavitat. L'any 1975 s'excavà un sector per part de R. Viñas, D. Miquel, A. Martín i M.A. Petit, amb el permís del Director del Museu Arqueològic de Barcelona. Un any més tard A. Martín i M.A. Petit, n'excaven un altre sector. Malauradament aquell mateix any el jaciment arqueològic fou pràcticament destruït com a conseqüència d'actes vandàlics. En els treballs arqueològics esmentats, es constatà que l'estratigrafia estava força malmesa. Es trobà ceràmica pertanyent a grans vasos de superfícies grolleres i profundament decorats amb acanalats, que permeten situar-les del darrer moment d'ocupació que pertany al bronze final II. Per sota, hi havia alguns materials carenats i decorats amb incisions datables d'un moment anterior als descrits, possiblement del bronze inicial. Responen a formes rectes o bombades (formes cilíndriques, bols i derivats) amb llengüetes. Més avall, es van documentar les restes característiques de la cultura de sepulcres de fossa, amb vasos de superfícies allisades o brunyides amb les formes carenades, que cronològicament se situarien en el neolític mitjà–recent. Entremig i per sota de grans blocs de pedres hi ha testimoni d'un grup epicardial, que conservava alguns vasos complets, però trencats per blocs caiguts. No es pogué distingir si realment es tractava d'un sol nivell epicardial o bé de dos de diferenciats: cardial i epicardial, ja que les enormes pedres impossibilitaren la continuació dels treballs. | 41.4151200,1.9386200 | 411298 | 4585385 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43398-foto-08905-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43398-foto-08905-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43398-foto-08905-35-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43399 | Església parroquial de Santa Maria de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-la-palma | CANTOS, José A. (2004) 'Memòria de l'actuació a l'església parroquial de la Palma'. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 4804. CAPMANY, M.; PASCUAL, M. (2008) La Palma, 10 anys. Història d'una independència. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 12-15. | Parcialment destruït. | Jaciment arqueològic documentat en fer-se unes obres l'any 2004 (vegeu l'apartat 'història'). Actualment plaça urbana pavimentada. | 08905-36 | Pl. de l'Església | l'any 2004, quan es van fer obres d'ampliació de la carretera BV-2421, després de l'enderroc parcial de la rectoria de la parròquia es va deixar al descobert molts ossos humans. Posteriorment, en el marc d'una intervenció arqueològica, es van documentar tota una sèrie d'estructures i materials d'època medieval i moderna, els més antics dels quals eren dels segles X-XI. A partir de les restes trobades es pot dividir l'espai en dos sectors: el medieval, situat a la zona que ocupava la plaça i el d'època moderna, que es situava a l'espai ocupat per l'antiga rectoria. En el sector medieval s'hi va documentar 4 tombes antropomorfes (tres tombes infantils i l'altra d'un adult), del segle IX i sobretot dels segles X-XI, que confirmen l'existència de l'església en època romànica i fins i tot preromànica. També hi havia 2 sitges i 2 cubetes utilitzades durant els segles XI-XIII, compartint l'espai amb les tombes, fet que indica que era l'espai d'una sagrera. A més es van documentar una sèrie de fonamentacions i diferents objectes situats entorn els segles XIV-XV. Per tant, el sector medieval primerament tindria un ús com a cementiri i en un moment posterior, i en part al mateix temps, l'ús compartit com espai d'emmagatzematge durant el període de vigència de les sagreres. També es va documentar un conjunt format per les restes de 7 fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligats amb fang, que podrien ser dels segles XIV-XV. Estaven mal conservades i situades per sota dels nivells de circulació. En el sector modern s'hi va localitzar ossos humans sense connexió anatòmica i 3 inhumacions d'un individu adult i dos infants. Posteriorment hauria estat convertit en un hort pertanyent a la masia de Can Iglesia. En aquesta etapa segurament es va passar a enterrar als àmbits A i B, fins que a mitjans del segle XVIII, es va construir el vas comú a la capella de Sant Crist. Aquests àmbits van ser construïts entre el 1703 i 1762 i consistia en una petita edificació per donar seguretat al temple davant els robatoris. Poc després, el 1762, es va ampliar l'església i possiblement també és quan es construí la rectoria. Es van documentar restes de cinc fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligades amb una gran quantitat de morter de calç. També es va localitzar una llosa gravada en una de les cares que hauria servit com a joc de tauler, dues monedes de Jaume I, ceràmica i diversos objectes religiosos provinents del cementiri modern. | 41.4118000,1.9703900 | 413949 | 4584984 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43400 | Biblioteca Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular | XX | Edifici de planta rectangular i teulada plana. Té una entrada pel carrer de Santa Maria, a un nivell més baix que la resta de la casa, i una altra per l'avinguda de Catalunya. Les seves façanes alternen l'obra vista i l'arrebossat pintat de blanc. La banda de l'avinguda de Catalunya és un habitatge privat, de planta baixa més pis, mentre que a la part de darrera hi havia una biblioteca, a un nivell més baix. La façana alineada al carrer de Santa Maria és d'obra vista i obertures de pedra artificial. | 08905-37 | C. Santa Maria, 4 | La biblioteca de la Palma fou promoguda per Lluís Roig i River, Josep Sanaran i Thomas i Lluís Giberga, impulsats per Josep Llop, i costejada pel veïnat amb l'ajuda de l'Ajuntament de Cervelló. Josep Llop, mestre del lloc, actuà de bibliotecari els primers anys (1981-1984). Disposava, al seu interior, de quatre taules per a lectors i prestatges per a llibres. | 41.4130500,1.9669900 | 413666 | 4585126 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43400-foto-08905-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43400-foto-08905-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||||
| 43401 | Cabana de Vinya Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-vinya-borja | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 76-77. | Construcció aixecada en pedra seca en una zona actualment coberta de bosc de pi però on encara s'observen els marges de pedra seca dels antics conreus que existiren antigament en aquesta zona. La seva planta exterior és quadrada i la seva forma de tronc de piràmide. Mesura gairebé 3 m d'alçada, 3,20 m de costat a l'exterior i 2,60 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena d'argamassa d'unió, i amb una gran llosa per tapar el forat central del sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta, de 0,80 m d'amplada i 1,26 m d'alçada, està formada per muntants de pedra relativament escairada amb una llosa plana coronant-la a mode de llinda. Un passadís comunica l'entrada amb la cambra interior, de planta circular. El sostre de la barraca està recobert amb pedruscall. | 08905-38 | Prop del km 4,5 ctra. a Corbera | El conreu de vinya a Catalunya i, per extensió, a la Palma de Cervelló, es pot dir que va desaparèixer d'ençà la plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX. Amb la pèrdua d'aquests conreus la majoria de les barraques, en desús, van quedar abandonades i s'inicià un procés de degradació que en alguns casos ha fet que s'enrunessin. | 41.4123700,1.9512400 | 412349 | 4585066 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43401-foto-08905-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43401-foto-08905-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43401-foto-08905-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona, quadrangular o inserides en un marge.Els noms utilitzats per denominar-les han estat triats en funció de tres criteris jeràrquics. En cas de conèixer el nom amb el què aquesta es coneix a nivell local, ha estat respectat. En cas contrari, si l'indret on aquesta es troba disposa d'un topònim concret, s'ha utilitzat aquest i, en cas de que dins d'aquest hi hagués més d'una barraca, aquestes s'han numerat correlativament. En cas de que no existís un nom conegut ni per la barraca ni pel paratge concret on aquesta s'ubica, s'han utilitzat els noms amb els què aquestes han estat inventariades en la recopilació elaborada pel Sr. Lluís Armengol.Les barraques de pedra seca palmarenques tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques palmarenques tenen la llinda formada per una llosa plana, si bé n'hi ha algunes que la tenen formada per la tècnica de sardinell. Algunes barraques tenen contraforts laterals per reforçar-les. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43402 | Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-la-vora-del-pelag-del-gat | BOLÓS, J.; NUET, J. (1983) Els molins fariners. Barcelona: Ed. Ketres. CAPMANY, M.; PASCUAL, M. (2008) La Palma, 10 anys. Història d'una independència. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 15. CODINA, J.; Moran, J.; Renom, M. (2009) El Baix Llobregat el 1789: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. LLURBA i RIGOL, J. (1998): Del segle XVIII a la guerra del francès a Cervelló. Pallejà: Josep Llurba i Arxiu Parroquial de Cervelló. SOSPEDRA, A. (2008) Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 45-46. | XVII-XVIII | La vegetació i algunes petites esllavissades de terra cobreixen algunes parts del molí. | Restes arquitectòniques d'un molí hidràulic fariner de roda horitzontal, de nom desconegut, del què se'n conserven les parts essencials. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, de dos pisos d'alçada, encaixat en el terreny i amb la façana oberta a migdia, vers la riera de Rafamans. La planta baixa, construïda aprofitant un rebaix practicat en la roca (gres), consta d'una entrada o boca de 1,80 m de llum i 1,20 m d'alçada i arc rebaixat de maó, que dona accés a un passadís amb les parets de roca i cobert per una volta d'arc rebaixat construït amb còdols rierencs de diverses litologies unides amb morter de calç i sorra. Enmig d'aquesta galeria s'obre un forta rectangular emmarcat en maons que serveix de connexió a la part superior de l'edifici. A final del passadís s'obre una sala, de planta irregular i de més alçada que el passadís, on les parets, bastides amb blocs de gres d'aparell irregular units amb morter de calç, es recolzen sobre la roca. Es tracta del carcabà o càrcol, la sala on, a través d'una conducció vertical o cup, queia l'aigua que venia de la sèquia fent girar una roda de fusta o roda d'àlems (en aquest cas segurament de tipus horitzontal). El sostre d'aquesta sala és inclinat, construït amb lloses de gres i llicorella col·locades de cantell. Al fons de la sala hi ha un arc cec (3,10 m de llum i 1,30 cm d'alçada), per darrera del qual baixaria el cup, la sortida del qual o segitia deu estar tapada per la terra que cobreix el sòl de tota la planta baixa del molí. La roda faria girar un eix o arbre, comunicat amb el pis superior, la sala de moles, a través d'una finestra rectangular oberta que es conserva al sostre del passadís, a la qual encara es conserven uns taulons que servirien per tancar-la. l'aigua, un cop hagués accionat el mecanisme del molí, s'escolaria pel sòl del carcabà vers la riera de Rafamans. Al pis superior es conserva una finestra amb ampit de pedra. En una cota superior, sobre del molí, es conserva part de la bassa on s'acumulava l'aigua, procedent de curs amunt de la riera de Rafamans, que s'utilitzava per fer funcionar el molí. Està construïda mitjançant una paret de blocs de roca calcària l'arrebossat interior de la qual es conserva en poques zones. La vegetació i la terra emmascaren molt aquesta construcció, de la qual no s'observa l'inici del cup. Entre aquesta i el molí, però, entre la vegetació es reconeix un mur de la mateixa factura que l'edificació del molí que segurament protegeix aquesta canalització. | 08905-39 | Entre el camí de les Roquetes i la riera de Rafamans | En el document de consagració del Monestir de Sant Pere, datat el 16 de juny de l'any 945, es cita la donació de la comtessa Richildis a aquesta institució d'un molí i una mina de ferro situats en el terme de Cervelló, sense més precisió. Si bé no és possible relacionar directament el bé fitxat i el citat en el document, si es pot establir els precedents d'aquest tipus d'activitat a la zona. Una de les activitats econòmiques més importants de Cervelló des del segle X foren, segons Llurba (1998) els molins fariners. Durant els segles XVII i XVIII es van fer la majoria dels molins actuals, seguint les tècniques aparegudes durant la baixa edat mitjana però incorporant-hi alguns canvis. Així per a incrementar la força de l'aigua calia augmentar el desnivell o salt i per fer-ho no hi havia més remei que fer una bassa, el més fonda possible, al costat del molí i a prop del carcabà. d'altra banda, les rescloses de pedra anaven substituint a les tradicionals de fusta i troncs i les sèquies cada cop eren més llargues i s'empraven també per regar. Al costat dels molins, o bé aprofitant estances d'aquests, es construïen les cases dels moliners que cada vegada eren més grans i complexes. En el llibre del cadastre de 1761 s'esmenta que els ingressos més importants que obtenia l'erari públic eren els molins: un de paper i tres de farina. No s'esmenta el molí de la Palma (Llurba, 1998). El 1789, però, en les ‘respostes al qüestionari de Francisco de Zamora', a banda de la descripció de l'existència de tres molins fariners i un de paper a la riera de Cervelló, s'especifica l'existència d'un de fariner a la Palma que “muele muy poco por falta de agua”. Esmenta també que per moldre una quartera de blat es cobraven dos sous i sis diners d'ardit (Codina et al., 2009: 106). Segons Sospedra (2008), el rec hauria estat tallat en ser construït el Pont Vell. | 41.4087400,1.9748000 | 414313 | 4584640 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Per la topografia de la zona, tot sembla indicar que la resclosa que alimentaria d'aigua la bassa d'acumulació del molí, mitjançant un canal o sèquia, seria la resclosa del Pont Vell. No s'han trobat, però traces d'aquesta canalització, que pot estar curulla de terra o destruïda total o parcialment. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||
| 43403 | Mot 'ensolir' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir | http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av090506_01.pdf http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av090502_02.pdf | El verb 'ensolir', que significa 'enganxar-se els dits', és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat. | 08905-40 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||||||
| 43404 | Riera de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rafamans | <p>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.</p> | Abocaments directes del polígon de Can Mascaró; - l'aportació de nutrients pels abocaments directes de la urbanització de Can Vidal i Can Mascaró i d'algunes cases de la Palma encara no connectades al col·lector; - brossa acumulada per les avingudes. | <p>La riera neix als contraforts de la Serra d'Ordal, quan la riera de les Planes rep les aigües de petites torrenteres que baixen de les Muntanyes de Can Rigol i dels plans de les Comes i de la vall de Sant Ponç. Després de recórrer uns 9 km i passar prop dels nuclis urbans de Corbera i La Palma, conflueix, ja fora de La Palma, amb la riera de Cervelló, la qual desemboca al Llobregat, pel marge dret, a l'alçada de Molins de Rei. El seu és un règim d'avingudes típicament mediterrani. La longitud de la llera és de 7815,72 metres i la de la vall que travessa de 5894,41 metres. El traçat i tipus de la llera és meandriforme irregular, ja que es tracta d'una sola llera que va corbant-se a mesura que avança. També es caracteritza per una elevada asimetria de les seccions transversals. Hi ha una xarxa de petits torrents i rieres temporals que es troben dins el terme i que desemboquen a la mateixa riera de Rafamans: - Per la seva dreta rep el torrent de Can Rius, situat a la zona de les Palmeres, el torrent de Can Via, que neix a les Serres d'Ordal, el torrent de Can Comagrua, a la zona de la Soleia, i el torrent de Mascaró, el qual es troba en els límits entre els termes municipals de la Palma de Cervelló i Cervelló. - Per la seva esquerra, els corrents que es troben en el marge esquerre de la riera de Rafamans es mantenen més alterats que els de la banda dreta degut a l'acció de l'home. la riera de Rafamans rep el torrent de la Guixera, a la part més occidental del nucli urbà, prop de la masia de Can Benet, el torrent Descabellat, que travessa de forma soterrada pel mig del nucli urbà de La Palma i altres petits rierols que neixen al Pla de Sant Joan. Hi ha dos aqüífers vinculats a la Riera: - Un aqüífer calcari lliure constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials calcaris triàsics molt permeables amb tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. - l'altre aqüífer es troba vinculat a la llera de la riera de Rafamans. Recobrint els materials triàsics anteriorment mencionats, al fons de les valls i al peu dels desnivells, es tracta d'una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. La riera de Rafamans entra dins el terme de la Palma per la part de ponent. l'entorn de la riera, quan entra al municipi, està en bon estat de conservació; la vegetació arbòria i arbustiva és important tot i que és escassa la vegetació pròpia de ribera. Aquesta presenta un alt grau de degradació degut a la forta pressió antròpica. Aquesta degradació es concreta per la poca cobertura del bosc, per la important presència d'espècies exòtiques i per l'existència d'infrastructures (passera, gual, col·lectors, sobreeixidors...). Les espècies invasores més destacades són la canya (Arundo donax) i un nucli concentrat l'ailant (Ailanthus altissima). Al llarg de tota la riera hi ha exemplars aïllats en la major part dels casos de salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), oliveres (Olea europaea), roures (Querucus cerrioides), lledoners (Celtis australis), figueres (Ficus carica), saücs (Sambucus nigra), xiprers (Cupressus sempervirens), nogueres (Juglans regia) i caquis (Diospyros kaki). En determinats punts de la riera les espècies citades formen agrupacions de 3-4 individus, en la major part es tracta d'individus plantats, per la qual cosa no es poden considerar una comunitat madura de ribera.</p> | 08905-41 | <p>A la Palma de Cervelló hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El mes de novembre del 1988 es va produir una gran riuada en la qual van caure 240 l/m2 en dues hores, l'aigua es va endur part dels horts anomenats “de l'Altra Banda” i va causar danys materials a alguns dels habitatges que es troben prop de la riera.</p> | 41.4087100,1.9745600 | 414293 | 4584637 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43404-foto-08905-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43404-foto-08905-41-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-03-29 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'ACA, són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. El registre d'aprofitaments de l'ACA recull una segona autorització d'aprofitament superficial, provisional, de 4 l/s per a ús industrial. Tots dos són modestos, no suposen una afecció important al règim hidrològic natural. (Cont. Descripció): No és fins a la confluència entre les rieres de Cervelló i de Rafamans, que apareixen boscos en bon estat. En la Riera de Rafamans la vegetació potencial, passa de ser una comunitat d'alzinar amb roure (Vibrurno-Quercetum ilicis), que és la vegació climàcica de l'espai ocupat pel municipi, a una comunitat pròpia de ribera, disposada paral·lelament al curs fluvial, degut a les condicions d'humitat i nivell freàtic més elevat la comunitat tipus seria representada per l'albereda, amb l'àlber (Populus alba) com a espècie dominant, freixes (Fraxinus angustifolia), pollancres (Populus nigra) i oms (Ulmus minor) i per la salzeda, bosquetons arbustius integrats per diferents espècies de salze, es tracta de comunitats amb una gran capacitat d'amortir l'efecte de les avingudes. La part superior és boscosa amb roques i indrets intricats. La part mitja, a la que es correspon majoritàriament el seu pas per la Palma, és planera i amb camins al seu voltant. La part final és un bosc de ribera molt ric. Hi ha dos tipus d'avifauna vinculada a la riera: la que es troba tot al llarg de l'ecosistema fluvial, i la que s'hi troba esporàdicament. Entre el primer tipus hi ha els ocells que hi van a beure i a remullar-s'hi, i els que són pròpiament de ribera, com el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). A les nits de primavera i estiu s'hi sent el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i, durant tot l'any s'hi senten –més que no pas veure's- la cuereta blanca (Motacilla alba), la torrentera (Motacilla cinerea), el cargolet (Troglodytes troglodytes) i el pardal de bardissa (Prunella modularis). També s'hi pot veure algun aligot (Buteo buteo). Entre els ocells que es troben a determinats indrets, cal destacar, prop de Can Via, l'oriol (Oriolus oriolus), la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i, esporàdicament, alguna becada (Scolopax rusticola) hivernant; als voltants de la font del Marge, s'hi veuen el rascló (Rallus aquaticus), la polla d'aigua i alguna parella d'ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos); a prop de Can Mascaró, es pot sentir el particular cant de la xivita (Tringa ochropus) i veure també ànecs coll-verd. A l'estiu, s'hi troba l'oriol, que nidifica a la part alta dels arbres més grans i, a l'hivern, s'hi sol establir una colònia de durbecs (Coccothraustes coccothraustes) Baixen a beure a la riera teixons (Meles meles), porcs senglars (Sus scrofa) i guineus (Vulpes vulpes). Els exemplars trobats morts a la carretera, prop de les immediacions de la riera, també són visitants esporàdics d'aquest ambient: genetes (Genetta genetta), fagina (Martes foina), mostela (Mustela nivalis). Finalment, hi ha eriçons (Erinaceus europaeus), i, també, moltes rates (Rattus sp.). Pel que fa als rèptils, són fàcils de veure la serp d'aigua (Natrix maura), la de collaret (Natrix natrix) i el vidriol (Anguis fragilis). Entre els amfibis, es troben la salamandra (Salamandra salamandra) i la granota verda (Rana perezzi). Prop dels horts, se senten tòtils (Alytes obstetricans). Cal destacar la cita d'una tortuga de riera (Mauremis leprosa). Pel que fa a la vegetació, la riera de Rafamans, especialment en el seu tram aigües avall del nucli de la Palma, té cert interès natural per dos motius: la presència de remanents de bosc de ribera i d'alzinar típic (discorre encaixonadament fins a abandonar el terme municipal); i la continuïtat amb el Pla de St. Joan, convertint-se doncs en zona de pas i possible abeurament de fauna. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43405 | Custòdia de l'església de Santa Maria i Sant Brici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-lesglesia-de-santa-maria-i-sant-brici | XX | <p>Custòdia d'or i plata, amb forma de sol. El peu és circular, i tant aquest com la tija, també circular, són platejats i finament ornamentats amb motius geomètrics i florals gravats i repujats. Sobre el peu, a la base de la tija, també gravada, hi ha la imatge de Jesucrist. La tija presenta un primer nus, que limita la part decorada de la mateixa, per sobre del qual la tija ja és llisa. Una mica més amunt, un segon nus, de tendència esfèrica, novament decorat amb elements vegetals gravats i una línea de perles perimetral. Dues fulles de palma de plata encerclen el disc solar, daurat i rodejat de feixos de raigs de la mateixa longitud. Al centre del disc hi ha centrat un estoig circular de vidre (vericle), encerclat per dues bandes de pedreria. La primera són perles, mentre que a la segona hi ha parts de joies, majoritàriament arracades, fruit de les donacions dels fidels.</p> | 08905-42 | Pl. de l'Església | <p>La custòdia és fruit de les aportacions d'objectes d'or i de plata que en una missió, posterior a la Guerra Civil, varen donar els veïns. En un taller d'orfebreria els metalls preciosos es van fondre per donar forma a aquest objecte i, així mateix, s'hi incrustaren part de les joies i pedres precioses.</p> | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43405-foto-08905-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43405-foto-08905-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Al culte catòlic, és la peça d'or, o altre metall preciós, on es col·loca l'hòstia, després de consagrada, per a adoració dels fidels. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43406 | Font del Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 74-75. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 10. | XX | Font emplaçada en una zona arranjada per a l'esbarjo, amb una zona arbrada i amb uns bancs per al repòs. Es tracta d'una esplanada, al costat de la riera de Rafamans, a la que s'arriba a través del camí del Roure i des d'on s'inicia el camí de l'Obaga. Enmig, adossada a un marge de pedra seca que dóna nom a la font, hi ha la font. La font brolla per una canal metàl·lica clavada en una superfície enrajolada amb recobriment vidrat blanc amb decoració de motius geomètrics en blau, molt deteriorada. Una estructura de blocs de gres protegeix i guarneix la font. La base de la font és un pedrís de roca calcària que amb el pas de temps l'aigua ha acabat partint en dos per efectes de l'erosió. Al costat dret, clavat al marge, hi ha un cartell amb el nom de la font. | 08905-43 | Espai conegut pel nom de la font | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4109700,1.9674900 | 413705 | 4584895 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43406-foto-08905-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43406-foto-08905-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | En un altre cartell, en aquest cas metàl·lic, clavat en una biga també metàl·lica, hi posa 'Aigua no clorada, sense garantia sanitària'. La font ve canalitzada d'un punt distant de la zona d'Obaga del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43407 | Camí vell de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-corbera | La vegetació està ocupant part del camí. | Camí històric que neix de l'inici de la part oriental del nucli antic de la Palma i que mena a Corbera. El seu traçat transcorre inicialment paral·lel a la riera de Rafmans, per la seva riba esquerra. Poc abans d'arribar a l'alçada de can Ros de Mas Tabà, el camí travessa la riera, guanyant lentament alçada per, passant pel costat d'aquest antic mas, entrar en el terme de Corbera a l'alçada de l'avinguda de Corbera. Els trams inicial i final són els que han patit més modificacions, adaptant-los al trànsit de cotxes, si bé en algunes zones encara es conserven marges de pedra seca a tocar del camí. És però en el tram mitjà on els marges estan millor conservats i on es poden observar alguns trams empedrats (especialment prop del punt on aquest creua la riera de Rafamans. El camí transcorre majoritàriament, paral·lel a la riera, en un espai important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), etnològic (hi ha construccions de pedra seca ), i paisatgístic. | 08905-44 | DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | 41.4134800,1.9465200 | 411956 | 4585194 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43407-foto-08905-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43407-foto-08905-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43408 | Horts de l'Altra Banda / Horts del carrer de Baix / Horts de la riera al c. de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-laltra-banda-horts-del-carrer-de-baix-horts-de-la-riera-al-c-de-sant-isidre | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | XIX | Conjunt d'horts situats al sud del nucli urbà, a banda i banda de la riera de Rafamans, que reben aigües del rec i condicionats amb diverses basses. Als de la banda esquerra del curs fluvial, la més pròxima al nucli urbà. Els horts de la Riera tenen un especial interès per la seva organització espacial. Cada habitatge del carrer Sant Isidre disposa d'un hort propi i, els límits d'aquests quedaven establerts per la prolongació dels límits laterals dels habitatges vers la riera, creant un interessant mosaic paisatgístic. Les cases es compraven amb parcel·les que llindaven amb la carretera i tenien terreny fins a la riera. A banda de l'interès ecològic i paisatgístic que representen els horts per sí mateixos, cal destacar la gran biodiversitat generada per la diversitat de vegetació i la proximitat de la riera i del bosc. A l'hivern, quan el bosc no és tan ric en aliments, ocells com les merles, els tallarols, els cargolets, els pinsans, els lluers, els gafarrons, les caderneres, els verdums, el sit negre, el gratapalles i esporàdicament el pinsà mec i el durbec s'acosten als horts per a cercar-hi aliment. També es troben hivernants com la cotxa fumada, el pit-roig i el tord. El pardal comú (Passer domesticus), el pardal xarrec (P. montanus), i les cueretes blanques i torrenteres són habituals durant tot l'any. A l'estiu s'hi poden observar estornells (Sturnus vulgaris), oreneta vulgar (Hirundo rustica) i oreneta cuablanca (Delichon urbica), i falciot negre (Apus apus) i ballester (A. melba). Ocasionalment garses, gaigs i xoriguers hi són observats. Dels mamífers cal destacar la rata comuna (Rattus norvegicus), que puja la riera. El ratolí (Apodemus sylvaticus), el talpó comú (Microtus sp.) i l'eriçó també hi són presents. En zones més allunyades del nucli urbà també hi apareix el porc senglar. El rèptil més habitual en aquest ambient sembla ser la sargantana ibèrica. També s'observen les dues espècies de dragons, sobretot a les cases velles. Els amfibis més habituals són el tòtil, el gripau comú, el gripau corredor, i la granota verda, aquesta última en clara regressió per la ocupació de les basses de reg per carpes, que preden sobre els ous. També es pot sentir la reineta (Hyla meridionalis) vora de les basses. | 08905-45 | Sota el casc antic de la Palma | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | 41.4110800,1.9688500 | 413819 | 4584905 | 1856 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43408-foto-08905-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43408-foto-08905-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43409 | L'Aliança Palmarenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalianca-palmarenca | FISAS i ALEMANY, Esteve (1999) Societat Aliança Palmarenca: noces de platí : 1924-1999. La Palma de Cervelló: Aliança Palmarenca. | XX | Conjunt de dos edificis adossats, de planta rectangular, amb façanes continues però nio en el mateix plànol. La coberta a doble vessant en la seva major part d'uralita, amb els careners perpendiculars a la façana principal. La composició de les seves façanes és de composició senzilla i simètrica. l'edifici de ponent, el teatre, compta amb dues portalades d'accés allindades, entre les quals hi ha un cos que sobresurt de l'edifici des de terra ala cornisa de forma rectangular on s'obre un finestral i un espai vitrina on actualment s'exposa la cartellera i, a dalt, un antic projector cinematogràfic. La part superior de l'edifici és un pinyó. En aquest espai triangular s'hi ha escrit 'Teatre'. l'edifici de llevant, el bar i local social, és molt similar al descrit anteriorment, si bé aquest presenta un únic portal d'accés amb dues finestres a banda i banda, sense vitrina. En aquest cas, al 'timpà' s'hi llegeix 'Cafè-bar Aliança Palmarenca'. Al costat d'aquest edifici hi ha una terrassa que comunica amb aquest per una porta i dues finestres. La part de darrera dels edificis són de mamposteria amb pedra de gres no arrebossada. | 08905-46 | C. Sant Josep, s/n | Edificis construïts com a seu de l'Aliança Palmarenca, que ha estat mantingut i remodelat gràcies a la col·laboració dels socis de l'entitat. Des de 1952 s'hi representen els Pastorets, així com altres obres de teatre, projeccions, balls, etc. Una placa commemorativa col·locada a la façana recorda la visita del President de la Generalitat, el Molt Honorable Josep Tarradellas i Joan, el 15 de gener de 1978. | 41.4134200,1.9655700 | 413548 | 4585169 | 1924 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | ||||||||
| 43410 | Jaciment paleontològic intersecció de les carreteres N-340 i BV-2421 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-interseccio-de-les-carreteres-n-340-i-bv-2421 | Afectat per la construcció de nombroses infraestructures. | <p>Es tracta d'un paratge totalment afectat pel pas de diverses carreteres i un polígon industrial que han modificat molt la seva morfologia original. Per les obres de la construcció de la variant N-340, al pas pel terme de La Palma, al talús posat al descobert a la cruïlla de les carreteres BV-2421 i la N-340 es va dur a terme una intervenció paleontològica preventiva. El propòsit era recuperar exemplars de graptolits, petits animals de 3-5 mm de longitud, per tal de conèixer els materials geològics de l'era Primària, en aquest sector de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 08905-47 | <p>El mes de setembre del 2002, el paleontòleg Xavier Riu hi realitzà una excavació d'urgència.</p> | 41.4008100,1.9835000 | 415030 | 4583751 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43410-foto-08905-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43410-foto-08905-47-3.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 121 | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43411 | Pedrera Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna | BAULENAS, Eric (2009): Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna (la Palma de Cervelló, Barcelona). http://www.myspace.com/strombusman/blog/503561938 [25 de gener de 2012]. | Pedrera en explotació. | l'aflorament de la pedrera Anna està constituït quasi totalment per les argiles i margues gris-grogues. Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del triàsic. Els sediments marins s'aguanten sobre terrenys d'edat triàsica (constituint un interesantíssim paleo penya segat) a excepció d'un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al pliocè. El sostre és quaternari d'origen al·luvial (llims, argiles i bretxes). Es tracta de l'únic jaciment del Pliocè marí del Baix Llobregat. La variada litologia que presenta i l'abundant fauna trobada ens ajuda a comprendre i delimitar l'antiga línia de costa en el moment en el que es van dipositar aquests sediments. Entre altres fòssils destaca la presència de nombrosos individus del gasteròpode Strombus coronatus (Defrance, 1824). El seu parent més pròxim, l'Strombus gigas, pot trobar-se actualment mar Carib. | 08905-48 | Al marge dret del Riu Llobregat, concretament a l'actual pedrera Anna | Des de finals del segle XIX es té constància d'una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d'anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l'actual, per l'aparició dels primers homínids a l'Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d'altres fenòmens importants. d'aquesta època s'han donat a conèixer més d'un miler d'espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals. Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l'Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l'evolució del nostre territori i contribueixen a l'estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l'actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea. | 41.4077700,1.9859900 | 415247 | 4584521 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||
| 43412 | Ponts de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponts-de-can-pongem | AAVV (1999): 'Els ponts de Can Pongem', Marge, núm. 2, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 3. | Conjunt de tres ponts que serveixen per tal de que el camí de Can Pongem salvi els petits cursos d'aigua que creuen el seu camí. El més pròxim a la font de Santa Margarida està construït amb blocs de pedra calcària sense treballar, mentre que el segon i el tercer estan construïts utilitzant blocs de gres amb tendència ortogonal i la seva volta és lleugerament apuntada. l'amplada és relativament petita: 1,15 m o 1,30 m i entre 1,20 m i 2,0 m d'alçària. Almenys en els darrers s'ha utilitzat morter de calç i sorra per la seva construcció. El del mig està bloquejat per les pedres i terra que alguna torrentada han transportat en el passat. | 08905-49 | Can Pongem | 41.4103000,1.9762900 | 414440 | 4584811 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 | |||||||||||
| 43413 | Carrer Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-maria | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 96-97. | XIX-XX | Degradació d'algunes façanes. Trencament de l'estètica tradicional del carrer per la construcció d'edificis moderns. | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Maria. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. | 08905-50 | Carrer Santa Maria | 41.4130000,1.9666800 | 413640 | 4585121 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.