Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
50108 Carrer de Joan Prim https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-prim <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>BLASI I MARANGES, Pere (1929). 'El nostre tribut' a <em>La Gralla</em>, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla</em>, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urban</em>a. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> XIX-XX <p><span><span><span>Carrer que es correspon al tram nord de l’antiga carretera de Barcelona a Vic al seu pas pel nucli urbà, després de la plaça dels Porcs (oficialment de Perpinyà). En direcció nord porta fins al carrer del Lledoner, poc abans de la plaça que es coneix amb aquest nom (GARCÍA-PEY, 1990). L’antiga carretera constitueix l’espinada de la població. Actualment en el seu tram urbà està dividida amb diferents denominacions per sectors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els edificis que s'han inventariat d'aquesta via de comunicació són els que es relacionen a continuació: </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Números SENARS: 1, 3 (edifici de pisos de planta baixa més dues plantes pis amb mansardes), 11 (modernista, casa Blanxart), 23-25 (eclecticista, cal Sanador, Joan Pou Botey), 41 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 43 (casa Castellsagué, antiga fusteria atribuïda a Raspall, can Gana), 45-47, 67-71, 109 (reixa interessant, can Cai), 125 (decoració), 133-135 (decoració, autor, J. García Alcañiz), 155, 143, 145 (modernista), 147 (suport d'una politja amb les inicials J N), 155, 157, 159, 161 (eclèctics), 167-169, 181 (parròquia), 185, 187, 195 (ferro de corriola), 227-229, 237-239-241, 253-255-257 (can Calçons) -259 (conserva numeració antiga), 263, 273-275 (decoració de ceràmica vidriada). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Números PARELLS: 6-8, 44 (casa Gandúxer), 50, 52, 54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 76 (reixes molt interessants), 86-88 (reixeria interessant), 90 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 94, 96, 98 (decoració), 110 ((edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis amb frontó), 116 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 132 (autor J. García Alcañiz), 148 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 156 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis, can Focs / cal Marxant (GARCÍA-PEY, 1990), 170, 172 (cal Tretó), 180 (can Barón, Esteve Terricabres), 182, 184, 196, 198, 200 (cal Curandero), 222 (ca la Fustereta, família de sanadores), 224, 228, 226, 234, 236, 238, 240, 246, 260, 262, 278.</span></span></span></span></p> 08096-254 Carrer de Joan Prim, s/n. <p><span><span><span>El precedent d'aquesta via de comunicació és el camí Ral de Barcelona a Vic, que es va traçar sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixample a partir de l'any 1835. La carretera, però, en el casc urbà discorria per un traçat més a llevant del camí Ral (BAULIES, 1965). La carretera va donar peu a l’actual carrer d’Anselm Clavé i altres que segueixen el seu traçat, com el carrer de Joan Prim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pas de la carretera de Barcelona a Vic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799 que havia estat ajornat a causa la Guerra del Francès. Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal l’itinerari es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre que l'altre ho feia pel Coll de la Manya i circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic. Després seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga, on s'unia amb l'anterior traçat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi el tram que ara porta el nom de Joan Prim estava dedicat a la reina Isabel II, i el 1866 es va fer el canvi de nom. Anys abans, el 19 d'agost del 1842, el general Prim (que aleshores s’introduïa en la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La carretera ha esdevingut l'eix sobre el qual ha pivotat el creixement urbanístic granollerí. Suposà, des d'un primer moment, el símbol de la modernitat. S’hi instal·laren les edificacions importants i els principals comerços i serveis financers que una ciutat en plena puixança requeria (HOMS, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, a la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer de Joan Prim s’hi podia veure una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, a prop de Can Guidons (GARCIA-PEY, 1990). Les darreres cases del carrer porten el nom de can Lamarca, farinera que es coneixia amb el nom del seu propietari (GARCÍA-PEY, 1990). En Joan Puig Relats, anomenat el Negret, fou l'amo de l'hostal que donava del carrer de Joan Prim al de Tarafa, al llarg de la façana del carrer de Francesc Ribes, anomenat l'Hostal de Cal Negret. Era botiga i dispesa i guardava els carruatges que feien el camí de Vic a Barcelona. Feien tot el que venien a taula: refrescos, cansalades, etc. i mataven el porc dos dies per setmana (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> 41.6116600,2.2897500 440822 4606904 1862 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-carrer-joan-prim-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-carrer-joan-prim-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-carrer-joan-prim-200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-carrer-joan-prim-201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-foto-08096-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-foto-08096-254-2.jpg Inexistent Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-07-11 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Segons Amador Garrell, La Porxada és el símbol de la Vila, la carretera de la ciutat (GARRELL, 1929). 102|105|119|98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50110 Homenatge a la Vellesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa-1 <p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. pp. 739-740.</p> XX <p>Conjunt escultòric en ferro. És format per cinc figures humanes, en metall, que representen dos avis i dues àvies asseguts en un banc i una nena petita asseguda al terra, al davant de les altres figures. L'estil es figuratiu, i es troba integrat dins el mobiliari urbà de la plaça. El vestit de les figures és el convencional del darrer quart del segle XX i la composició representa una escena costumista d'aquesta època.</p> <p>L'escultura està dedicada a Esteve Roca Umbert (gerent de la fàbrica tèxtil Roca Umbert, des de 1942 a 1955). Al terra té una placa amb la inscripció: 'La joventut / no és un temps de la vida / és un estat de l’esperit'.</p> <p> </p> <p> </p> 08096-256 Plaça de Jaume I, s/n. <p>Aquesta escultura és obra de Joaquim Camps i Giralt, feta l'any 1996, en homenatge a la vellesa. Està dedicada a Esteve Roca Umbert (gerent de la fàbrica tèxtil Roca Umbert, des de 1942 a 1955).</p> 41.6189200,2.2923900 441049 4607709 1996 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-placa.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Joaquim Camps Giralt (escultor) 103|98 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50111 Plaça de Lluís Perpinyà / Plaça dels Porcs https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lluis-perpinya-placa-dels-porcs <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> XIX-XX <p>La plaça d'en Lluís Perpinyà o dels Porcs ocupa una superfície quadrada al costat de l'antiga Carretera, a tocar la plaça de Maluquer o de can Sínia. Això fa que es trobi al centre neuràlgic de la ciutat. És especialment concorreguda els dijous, el dia del mercat, o els dissabtes. Darrerament ha estat objecte d'un important procés de transformació que li ha donat un aspecte endreçat, però això li ha fet perdre una part del seu caràcter original.</p> <p>Els elements més destacats són: números 1 (porta sastreria, 1934, arc de totxo), 13 (cantonada amb Comtes de Bell-Lloc), 18 (can Deu), 19, 20, 27 i els plàtans que es troben al centre.</p> 08096-257 Plaça de Lluís Perpinyà <p>Aquesta és una de les places que van sorgir al peu del nou eix viari de la carretera de Ribes, oberta l’any 1848. Una part dels terrenys en què està ubicada eren propietat de la família Perpinyà. D’aquí el seu nom.</p> <p>Aquí es trobava can Dauli, fonda molt coneguda sota can Daulí, renom del seu propietari, en Joan Castanyer.</p> <p>La casa que feia el número 14, a la cantonada amb el carrer de l'Enginyer, es deia ca l'Estrany, cognom d'uns esparters que estigueren instal·lats en aquest indret al segle XX (GARCIA-PEY, 1990). Era a la cantonada amb la plaça de can Sínia, can Garrelet (d'en Benet Garrell, qui posà aquí ferreteria). En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs (GARCIA-PEY, 1990).</p> 41.6093700,2.2893300 440785 4606650 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-placa-lluis-perpinya-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-can-deu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-foto-08096-257-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial Inexistent 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda 98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50112 Can Gili https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gili-0 <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> XVIII-XX Edifici pràcticament reconstruït de nou en la seva rehabilitació. <p><span><span><span>Antiga masia que es troba al barri del mateix nom, al costat del torrent també de Can Gili i de l’antic camí de Lliçà. Avui la masia és un centre cívic. Cal dir que en la rehabilitació l’edifici fou pràcticament enderrocat i refet de nou, conservant tan sols alguns murs i elements testimonials. Així, l’exterior ha conservat la tipologia de masia, més o menys tal com era antigament, però l’interior ha estat totalment reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta basilical que té adossat a llevant un cos en forma de galeria oberta i a ponent una altra galeria, aquesta de factura totalment contemporània, suportada en pilastres de maó. La façana principal, orientada vers el sud-est, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, les quals han estat refetes seguint aproximadament la disposició de les que hi havia originàriament, segons es pot observar en fotos antigues de la casa. Com a element més significatiu, s’ha conservat a la façana de llevant una finestra quadrada, de pedra amb un ressalt perimetral fet en els mateixos carreus que l’emmarquen.</span></span></span></p> 08096-258 Sector nord-oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Barri de Can Gili. Camí de Lliçà s/n. <p><span><span><span>Vora la masia de can Gili s’hi ha recollit superficialment material arqueològic d’època romana, cosa que fa pensar que la masia va tenir un precedent en una vil·la romana. Pel que fa a la masia pròpiament, probablement és força anterior al segle XVIII. La casa disposava d’abundant aigua, ja que enfront tenia una font que servia per regar horts de l’entorn, i per la zona hi baixava també el torrent de can Gili. Dins la seva finca hi havia la Verneda de Can Gili, un interessant bosquet vora la carretera de Caldes que actualment és un espai natural protegit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX aquesta masia era portada per masovers. L’autor Garcia-Pey recull anècdotes d’una de les masoveres que hi va estar a principis del segle XX, coneguda com la Gília i que fou tot un personatge. De nom propi es deia Maria Rius Viola, i era una dona molt decidida i amb gran empenta. Començà per vendre bestiar de corral davant de can Perejaume l'any 1909. En una ocasió tenia oques que no podia vendre i enrabiada es digué que en no poder-les vendre les mataria. Va fer-ho, i les va vendre després. Amb això s'adonà que segurament li resultaria millor despatxar-les mortes que vives. Amb el temps se li féu petit el mercat de Granollers, i deixà la seva filla de dotze anys a cura de la parada. La nena s'havia d'enfilar en un caixó per atendre-la, mentre que ella anava per mercats de Girona, Verges, Torroella de Montgrí, etc. Arreu coneixien aquesta mestressa decidida i enèrgica de Granollers que fumava caliquenyos, jugava a les cartes, parlava com qualsevol comerciant i imposava les seves maneres. Dels divuit fills que va tenir n'hi van sobreviure set. Arreu se'ls ha conegut com els de ca la Gília (GARCIA PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de segle XX la masia va entrar en estat d’abandó i ruïna. L’any 1965 a les seves terres s’hi projectà el barri o conjunt residencial que es va conèixer com a Can Gili: un barri satèl·lit als afores Granollers, entorn de la carretera de Caldes. El projecte fou impulsat per Financiaciones INSOBE SA, i es construí entre 1967 i 1970. En aquesta època la masia va estar a punt de ser enderrocada, i es va poder salvar gràcies a la pressió veïnal. Finalment fou rehabilitada el 1987 i convertida en centre cívic del barri, que s’inaugurà parcialment el 1991 i de manera definitiva l’any següent. </span></span></span></p> 41.6132721,2.2754569 439633 4607093 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-foto-antiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-foto-08096-258-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda 98|119|94 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50115 Molí de Vent de can Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-prat <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> XIX-XX L'estructura metàl·lica es conserva força íntegra, però en estat precari, així com la resta de la construcció. <p><span><span><span>Molí de vent de tipus americà, propi de finals del segle XIX o començaments del XX, que es troba situat pocs metres al sud del barri palouenc de can Torres. Està format per un cos en forma de torre quadrada, obrat amb paredat comú, a l’interior del qual hi ha un pou d’aigua, i a la part superior conserva l’estructura metàl·lica. Aquesta consisteix en la roda de ferro més el timó (que permetia orientar la roda segons la direcció del vent). El molí tenia la funció de bombar l’aigua del pou, que s’utilitzava probablement per a regar horts i per a usos domèstics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’un lateral de la torre en surt una canonada per on l’aigua devia eixir. Uns metres a llevant hi ha una bassa de planta rectangular, de dimensions força grans, on es devia acumular. Junt a la bassa hi ha una torre massissa de totxo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal remarcar que és l’únic molí de vent que s’ha identificat al terme municipal.</span></span></span></p> 08096-261 Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Torres. <p><span><span><span>El molí de vent pertanyia a la casa de can Prat, del barri palouenc de can Torres. És la que està situada uns metres a l’oest del molí, vora la carretera. L'any 1922 la casa ja es coneix amb el nom de can Prat, però abans es deia can Mala Arma. El topònim de can Prat prové del fet de que els seus habitants, en Pere Llobet Cladelles i la seva família, van venir a aquesta casa procedents de Can Prat Vell de la Roca (GARCIA-PEY, 1990). Segons dades del cadastre, la casa de can Prat és de l’any 1889.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí deu ser obra de finals del segle XIX o principis del XX, que és quan es van generalitzar els molins de vent de tipus americà, amb rodes d’astes metàl·liques.</span></span></span></p> 41.5777277,2.2835446 440274 4603142 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-vent-can-prat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-foto-08096-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-foto-08096-261-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Altres denominacions: Molí de vent de can Mala Arma; Molí de Pla de Palou (fitxa IPA). 119|98 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50116 Panteó de la família Pereanton i Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-pereanton-i-forns <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001).<em> Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona</em>: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> XX <p><span><span><span>Panteó de la família Pereanton i Forns emplaçat prop de l’entrada, al costat dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un panteó situat al terra, emmarcat per un cancell baix fet per una tira recta de ciment suportada per columnetes del mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al terra hi ha una gran llosa de pedra, que cobreix l'entrada al panteó. La làpida de la sepultura, de forma corba, té una inscripció que indica 'Família Pereanton y Forns' en lletres de grafia modernista. Al darrera hi ha una petita peanya sobre la que es pot veure la figura d'un àngel dempeus col·locant una corona martirial en una columna circular escapçada per la seva part superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escultura, de formes delicades, s’emmarca dins del millor modernisme de caire simbolista, propi de l’època. Segons consta en una inscripció, l’autor és Agustí Clarí. </span></span></span></p> 08096-262 Cementiri Municipal de Granollers. Camí del Cementiri s/n. <p><span><span><span>Agustí Clarí Solà fou un escultor de Barcelona que s’inscriu dins del modernisme. Tenia el taller al carrer Tapineria 23. Es dedicà sobretot a l’art funerari, i té obra en cementiris de Sóller, Arenys de Mar o Madrid.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Genís Pereanton i Forns fou un empresari granollerí que el 1918 va fer una gran donació a la ciutat per tal que es construís l’escola que porta el seu nom. Fou inaugurada el 1919.</span></span></span></p> 41.6090129,2.3000852 441681 4606603 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50116-cementiri-panteo-pereanton-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50116-cementiri-panteo-pereanton-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50116-cementiri-panteo-pereanton-1.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Agustí Clarí Solà (escultor) Inscripcions a la vora de la plataforma central: Agustín Clarí, escultor (a l’esquerra); Tapineria 23, Barcelona (a la dreta). 105|98 47 1.3 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50118 Estació del Nord https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord-0 <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999). <em>Catàleg d'arbres de Granollers</em> (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers;</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> XIX Ha tingut adaptacions per als nous usos. <p><span><span><span>Estació de ferrocarril de la línia de Barcelona a Vic, inaugurada el 1886 i actualment en actiu. L’edifici central és una construcció molt representativa de les estacions del segle XIX. De planta rectangular allargada, és formada per tres cossos: el central de tres pisos i els laterals d’una sola planta. Les façanes son planes, arrebossades i pintades d’un color vermellós. Les obertures estan emfasitzades mitjançant recercats en totxo enlluït en guix (avui pintats de blanc). La teulada és a dues vessants i en direccions contraposades (el cos central amb la biga capcera orientada a E-O i els laterals a N-S). A la façana sud, i sota la imbricació de totxo enlluït que separa el capcer, hi ha el nom de l'estació escrita amb lletres blaves sobre rajoles blanques: 'GRANOLLERS CANOVELLAS'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord hi ha dos edificis annexos exempts, de planta baixa, destinats a magatzems i serveis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant un antic dipòsit d’aigua fora d’ús que està situat a l’altra banda de les vies, en direcció sud. Es tracta d'un recipient metàl·lic de forma cilíndrica, que era el contenidor d'aigua, el qual es recolza sobre un cos de planta quadrangular fet de paredat comú i arrebossat amb pilastres de totxo vist a les cantonades sobre un sòcol de pedra carreuada. Les façanes d'aquesta construcció són planes i estan coronades per una treballada cornisa de totxo vist. Una escala metàl·lica, recolzada a terra, arriba fins a la part alta del dipòsit (CUSPINERA et alií, 2001). </span></span></span></p> 08096-264 Carrer de Joan Maragall, s/n <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX a Granollers es van produir grans canvis urbanístics i la ciutat va guanyar nous equipaments i infraestructures de comunicació, com les carreteres i, sobretot, el ferrocarril. Des de la dècada de 1840 hi van haver diversos intents per construir una línia fèrria que havia de venir de Barcelona i arribar fins a Camprodon, passant per Granollers, Vic i Ripoll. Aquesta línia tenia un marcat caràcter miner, ja que el principal objectiu era enllaçar amb Sant Joan de les abadesses, on hi havia unes importants mines de carbó. El 1850 una empresa de la família Girona va obtenir la concessió per la construcció i explotació de línia de Barcelona a Granollers. Amb aquesta finalitat es va fundar la Compañía del Camino de Hierro del Norte. La construcció d’aquesta línia, però, va passar per moltes vicissituds. A causa de la inestable conjuntura política i econòmica es van arruïnar molts empresaris i contractistes, es van traspassar les concessions i es van acomiadar molts treballadors sense cobrar. Així, una nova direcció de la companyia va ajornar la línia carbonera i decidí apostar per la que anava cap a Girona i la frontera francesa, de la qual se n’esperava més rendiment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, el 1854 es va inaugurar la primera estació de Granollers. En aquest cas els equipaments que l'envoltaven es van construir a l'est de la ciutat. Aquesta era l’anomenada línia de França, perquè comunicava Barcelona amb Girona i França. La inauguració constituí un memorable acte ciutadà amb la rebuda del tren especial que portà les primeres autoritats de Barcelona, amb el bisbe que beneí la línia i el comboi. L'estació es bastí a cent metres del portal de Santa Esperança, atenent pressions granollerines, quan la companyia volia erigir-la al costat de l'hospital dels Caputxins. El 1862 entroncava amb la línia de Mataró per continuar el camí a Portbou. El 1872 enllaçava amb els ferrocarrils francesos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Retornant a la línia del ferrocarril del carbó, el 1875 se’n va començar un ramal que sortia en direcció a les Franqueses i Vic. Va arribar a Vic el 1876, i a Sant Joan de les Abadesses el 1880. Cal dir que, tot i ser un ferrocarril miner, també prestava servei públic. Per això el 1886, sota l'administració de la companyia del Nord, es construí una línia independent entre les Franqueses i Montcada. Aquesta fou la que va motivar la construcció de l’estació anomenada de Granollers-Canovelles, més coneguda popularment com a Estació del Nord. Aleshores el tram de Granollers M.Z.A (sigles de la companyia Madrid-Zaragoza-Alicante) va quedar per a la interconnexió de les dues companyies. En definitiva, l’any 1886 es va inaugurar l’Estació del Nord, que és la que s’ha conservat. El 1922 el tren del Nord es convertia en transpirinenc per l'addició del ferrocarril construït per l'Estat entre Ripoll i la Tor de Querol, electrificat el 1929. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la línia anomenada de França (via Girona), l'any 1941 es va integrar a RENFE. Més endavant, l’estació es va traslladar al sud-est de la ciutat. Provisionalment, es va construir un baixador de fusta, fins a la construcció de l'Estació de França, actual estació de Granollers Centre, que es va inaugurar el 21 de desembre de 1964. Això va permetre una transformació de tot l’espai que havien ocupat les antigues infraestructures ferroviàries en aquesta zona, amb la urbanització de l'eix de l'avinguda de Sant Esteve, l'avinguda del Parc i el carrer de Girona.</span></span></span></p> 41.6114332,2.2768843 439750 4606888 1886 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-diposit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Fins no fa gaire enmig de les andanes hi havia un conjunt de falses acàcies. Era d’una espècie molt resistent a la contaminació. 102|98 46 1.2 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50119 Edifici del carrer de Bruniquer 17 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-bruniquer-17 <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> XX La part dreta de la placa de ceràmica ha estat pintada a sobre. L'edifici es troba en cert estat d'abandonament. <p><span><span><span>Edifici de l’antiga fàbrica de mosaics Farrerons, construït a principis de segle XX i que està decorat a la façana amb elements ceràmics que mostren i exemplifiquen la matèria que era objecte de fabricació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La façana, allargassada, està composada en quatre eixos verticals, als quals cal afegir cinc vanos més que es troben exclusivament a la planta baixa. Tots els buits són allargats en sentit vertical. A la primera planta les obertures són en forma de balcó, amb llinda plana i emmarcaments motllurats superiors. A la planta baixa dos dels buits són amb arc escarser, i la resta plans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana queda coronada per una barana sinuosa, amb cinc pilarets rematats per sengles boles i revestiment de trencadís. El trencadís es troba a la part sinuosa, mentre que uns plafons de ceràmica blanca i blava en escacats decoren les vores dels pilars i, sota la cornisa, un fris de les mateixes característiques s’allarga de banda a banda fins als dos extrems de l’edifici. D’aquesta manera l’horitzontalitat del fris compensa els eixos de composició verticals. Així mateix, les motllures de les obertures superiors també estan decorades amb petites rajoles. Finalment, al centre de la façana destaca un plafó de ceràmica amb lletres blaves que diuen “Fabrica de mosaicos. Venta de azulejos exclusivos de Onda”. Està envoltat per rajoles verdes que dibuixen una orla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, però, la meitat dreta del plafó ha estat pintada al damunt i no es pot llegir. </span></span></span></p> 08096-265 Carrer de Bruniquer, 17 <p><span><span><span>Al costat de les indústries del tèxtil, al mateix eixample de Granollers, hi trobem exemples d’indústries d’altres sectors, com ara la ceràmica, exemplificada en aquest edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, s’hauria construït l’any 1905. Pertanyia als germans Farrerons, que hi tenien un obrador de rajoles hidràuliques, un tipus de paviment molt característic de les primeres dècades del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Farrerons eren tres germans i tots tres treballaven en aquesta fàbrica: Josep, Lluis i Francesc Farrerons Piella (SESÉ, 1987b).</span></span></span></p> 41.6089467,2.2916308 440976 4606602 Ca. 1905 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-07-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Altres denominacions: Fàbrica de mosaics dels Farrerons 98 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50120 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granollers <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRIGA ANDREU, Joan (1982). 'L'Arxiu Històric de Granollers', a <em>L'Avenç,</em> núm. 48. Abril, pp. 78-79.</p> <p>MASPONS I CAMARASA (1903). 'L'Arxiu Municipal de Granollers', a <em>La Veu del Vallés</em>, any VIII, 11 d'octubre de 1903, núm. 356.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps', a <em>Lauro</em>, núm 7, juny 1994, pp.35-37. Granollers.</p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ BACHES, Roser (2005). “L’Arxiu Municipal de Granollers, una opció de futur”, a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, núm. 29, p. 78-82. </span></span></span></p> XII-XXI <p><span><span><span>Fons documentals de l’Arxiu Municipal de Granollers, que estan ubicats en dues seus: una al carrer de Sant Josep, número 7, i l’altra (compartida amb l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental), al carrer de l’Olivar, número 10. L’Arxiu Municipal de Granollers s’organitza en quatre seccions: </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Administratiu i Electrònic, s’ocupa de la gestió de la documentació generada per l’Ajuntament en el seu dia a dia, abans en format paper i ara electrònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Històric, es fa càrrec de la documentació municipal més antiga, des del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu d'Imatges i So, s’encarrega de les fotografies en diferents suports i formats, els audiovisuals i les fonts orals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hemeroteca, comprèn premsa i revistes locals, una extensa col·lecció d’impresos i cartells, i una biblioteca auxiliar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’Arxiu Municipal de Granollers custodia i gestiona 84 fons o col·leccions documentals (des del segle XII fins a l’actualitat). Entre d’altres, conserva 369.172 imatges (1878 - 2010); 1.905 pergamins (1122 - 1800); 500 capçaleres de premsa i butlletins (1882 - actualitat); 4.500 volums de monografies i estudis (1841 - actualitat); 2.797 programes de mà de cinema (1924 - 1979); 1.200 mapes i plànols (1880 - 2001); 701 documents sonors (1950 - 2006); 567 documents audiovisuals (1914- 2015); 451 testimonis de Fonts Orals (1985- 2023); 22.404 documents d'imatges, audiovisuals i gràfics a l'Arxiu d'Imatges ( 1874- 2023); 478.706 pàgines de documents a l'Arxiu Digital (1122- 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>A la</strong> <strong>seu del carrer Sant Josep 7</strong> hi ha un dipòsit format principalment per fons de l’Ajuntament, però també documents de fons personals i altres que fan referència a l’àmbit local. Aquí es conserva gran part de l’Arxiu Històric i de l’arxiu Administratiu. Els fons (amb dades actualitzades el 2024) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Granollers</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació medieval i moderna, 1252-1850</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació contemporània, des de 1850 fins a 2015</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Palou, 1621-1931</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS JUDICIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Jutjat Municipal de Granollers, 1870-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat de Pau de Granollers, 1835-1870</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat Municipal de Palou, 1862-1934</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat de Pau de Palou, 1842-1853</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Caixa de Pensions del Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca, 1922-1944</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Unió Liberal, 1887-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Montepío Nuestra Señora del Rosario, 1864-1961</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PERSONALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Celestí Bellera i Rita Gibernau, 1838- 1955</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Salvador Casanova, 1938-1982</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Antoni Jonch i Cuspinera, 1922- 2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Salvador Llobet i Reverter, 1420-1992</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Jordi Saurí i Conejero, 1955-2011</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Arrizabalaga – Montagud, 1931-1988</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Josep Verde Aldea, 1928- 2014</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Josep Estrada i Feli Miyares, 1927- 2005</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Montserrat Ponsa i Tarrés, 1859- 2015</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>COL·LECCIONS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Col·lecció de documents de Granollers, 1387-2019</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONTS ORALS</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les entrevistes a testimonis estan en format digital, les podeu consultar en </span></span></span></span>ambdós edificis:</p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Ajuntament de Granollers, 2005-2020</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·leccions de testimonis orals, 1985-2015</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció Espartacus, 1998- 2001</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Celestí Bellera i Rita Gibernau, 2011</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span>A la seu del carrer de l’Olivar 10</span></strong><span> hi ha la secció hemeroteca i l’Arxiu d’imatge, mes altres fons diversos. Més concretament, els fons són els següents:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Granollers</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació d'eleccions, 1833-1974</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Llicències d'obres municipals, 1875-1978</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Llibres de comptabilitat de l'Ajuntament, 1864-1991</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vimugrasa, 1960-1989</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS RELIGIOSOS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Parròquia de Sant Rafael de Figaró i Vallcàrquera, 1139 -1936</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS RELIGIOSOS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Parròquia de Sant Rafael de Figaró i Vallcàrquera, 1139 -1936</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Cercle Cultural, 1981- 2006</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Esbart Dansaire de Granollers, 1925-2016</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Societat Coral Amics de la Unió, 1887-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Xics de Granollers, 1990- 2020</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Escuderia Granollers, 1971- 1983</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Club Natació Granollers, 1972- 2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, 1693- 2015</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS COMERCIALS I D'EMPRESES</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Roca Umbert, 1889-1995</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Viuda Sauquet, 1925-2013</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Revista del Vallès, 1939- 2013</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Unitesa, 1941- 1967</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Saspa-Cimsa, 1939- 2000</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Industria Miguel Casanova, 1960- 1995</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PATRIMONIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Família Altimira Cladellas, 1209- 1983</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Bruniquer, 1400-1740</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Travé, 1537-1649</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Gorgui, 1575-1900</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Mas Buscas, 1560-1814</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Mas Torrents, 1592-1815</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Clapés, 1703-1904</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PERSONALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Enric Garcia-Pey, 1370- 2018</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Ferran Salamero Colomina, 1909-2001</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>COL·LECCIONS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Col·lecció de pergamins, s. XII-s. XVII</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció de documents d'altre- poblacions, 1501-1930</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>HEMEROTECA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Premsa i butlletins, 1882- 2014</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció d’impresos i cartells, 1850-2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció de goigs, 1802-1995</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Programes de mà de cinema, 1924-1988</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció Jordi Riba i Torelló, 1935-1970</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'IMATGES I AUDIOVISUALS</span></span></span></span></p> 08096-266 Carrer de Sant Josep, 7; Carrer de l'Olivar, 10 <p><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Granollers es va nodrir inicialment de la documentació generada per l’administració municipal, amb una certa continuïtat des del segle XV, sense oblidar informació sobretot privada dels dos segles anteriors. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX el fons de l'arxiu va passar de l'Ajuntament al convent de Sant Francesc, i més tard a l'Hospital de Sant Domènec. Allí el va trobar Pere Maspons, oblidat i en un estat més que lamentable (MASPONS, 1910), (TINTÓ, 1994). A principi del segle XX, torna a traslladar-se a les dependències municipals de la Plaça Gran. Aquí es va engruixint per un costat amb la documentació generada pel mateix Ajuntament, i per altra amb ingressos de diversa índole, com el fons de la Baronia de Montbui, que aplega fins el 1846 la documentació d'alguns dels pobles que conformen la Vall de la riera del Tenes, inclòs Sant Feliu de Codines fins el 1800. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals de segle XX l’arxiu es trobava emplaçat en tres llocs diferents: el que podria denominar-se «arxiu administratiu» era situat al tercer pis de l'edifici de la Casa Gran; el que es podria denominar «arxiu històric - Hemeroteca Municipal» estava situat a l'entresol de la planta baixa del mateix edifici, amb documentació municipal anterior al 1830. Un tercer espai estava situat a les antigues naus de la fàbrica Roca Umbert, i es va concebre com a local de desbloqueig l'any 1988, per tal de salvar provisionalment la situació de col·lapse total en què es trobava des del 1986 I'arxiu administratiu. Aquesta solució va ser plantejada 'in extremis' per tal d'alleugerir l'amuntegament documental als departaments de I' Ajuntament i guanyar un marge de 5 o 6 anys, abans de trobar una solució definitiva. Però en els anys següents la solució no va arribar (TINTÓ, 1994).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi de la dècada del 2000 l’arxiu es trobava dispers en quatre dipòsits situats en diverses dependències municipals, incloent-hi l’hemeroteca. Tres dels dipòsits, on majoritàriament hi havia fons històrics, presentaven greus deficiències. A més, no es disposava de cap inventari ni cap altre instrument de descripció. El juny de 2002, després de la inèrcia acumulada durant molts anys, s’inicià finalment una nova etapa quan l’Ajuntament va contractar una arxivera, Roser Rodríguez, per tal de planificar i dirigir la normalització de l’arxiu i adequar-lo a les exigències de la llei de 2001. A partir d’aleshores es començà una tasca per </span></span></span>estandarditzar <span><span><span>l’arxiu segons la nova normativa de gestió documental; una tasca que va comptar amb el suport de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que, mitjançant un conveni, va elaborar un pla director de l’arxiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Això va coincidir amb el fet que el 2005 es va construir l'edifici de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, que va esdevenir un equipament compartit entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Granollers. A partir d'aquesta data l'Hemeroteca Municipal es va traslladar a aquest edifici i va funcionar de manera independent de l'Arxiu Municipal fins l’any 2016, quan es va jubilar Lluís Tinto. Posteriorment, l'hemeroteca es va integrar a l’Arxiu Municipal i va passar a ser una secció més d'aquest equipament. El 2005 també es va inaugurar una nova seu de l'Arxiu Municipal al Carrer Sant Josep, número 7. Des d’aleshores l’Arxiu Municipal de Granollers té dues seus (RODRÍGUEZ, 2005).</span></span></span></p> 41.6074400,2.2841500 440352 4606440 08096 Granollers Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-07-24 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo L’Arxiu Municipal de Granollers és un servei públic de caràcter administratiu i cultural especialitzat en la gestió i tractament dels documents, en la seva custòdia i divulgació. Exerceix les funcions d'organització, tutela, gestió, descripció, conservació i difusió dels documents dels fons i col·leccions que constitueixen el Patrimoni documental de la ciutat. 94|98|85 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50121 Carrer del Bisbe Martí Grivé https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-marti-grive <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.</p> XX-XXI Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes. <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada al sud-est. Hi predominava un tipus d’edificacions construïdes fonamentalment als primers decennis del segle XX. Pel fet d’estar en una posició relativament propera al centre hi trobem una tipologia constructiva força variada. Cases de veïns d’estil eclèctic, alguna casa modernista i altres d’estil més popular: de planta baixa o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys, però, moltes de les edificacions antigues han estat substituïdes. Les que s’han conservat i presenten un cert interès patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 5-7-9-11-13-15 (conjunt homogeni), 10 (cantonada Palaudàries), 47 (Casa Relats).</span></span></span></p> 08096-267 Carrer del Bisbe Martí Grivè, s/n. <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer del Bisbe Martí Grivé en particular, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com la casa Relats que es a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç, de la que només es conserva la façana. A principis del segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat. <span>Per aquest carrer hi passava l'anomenada Mineta o Mina Nova, que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Discorria per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França (quasi a l'ara avinguda de Sant Esteve), i regava els camps del seu recorregut fins a Palou (LLOBET, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Martí Grivé era natural de Granollers i fou el primer bisbe de Perth, a Austràlia (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> 41.6037360,2.2886518 440723 4606026 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-carrer-grive-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-cases-marti-grive-5-15-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-carrer-grive-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-casa-marti-grive-12-no-fitxada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-foto-08096-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-foto-08096-267-2.jpg Inexistent Eclecticisme|Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2025-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo 102|105|98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50123 Passeig del Doctor Francesc Fàbregas https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-doctor-francesc-fabregas <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona</em>: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> XX <p>El passeig del Doctor Francesc Fàbregas de Palou forma un interessant conjunt d'avinguda semi-rural on es combinen la presència de bona part dels edificis representatius de l'antic nucli de Palou amb una bona vista de la plana agrícola. El seu traçat discorre entre la carretera del Masnou i la plaça del canonge Josep Oliveras, que marca el seu final. El vial compta amb un conjunt de plàtans que formen un passeig molt agradable.</p> <p>Els edificis que es troben en aquesta avinguda són: Cases dels Mestres, Escoles de Palou, can Perdiu, can Xicó, can Ventosa, cal Pla, can Xicó, can Ronses i la Rectoria. Al final, fent de tancament visual, trobem l'església parroquial de Sant Julià de Palou.</p> 08096-269 Passeig del Dr. Francesc Fàbregas (Palou) <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del Doctor Francesc Fàbregas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El doctor Francesc Fàbregas i Mas (Barcelona 1857-1933) exercí com a cirurgià a Granollers, on la seva família hi tenia terrenys. Filàntrop i també polític, fou mecenes de l'Hospital-asil de Granollers, i promotor de l'automobilisme a Catalunya. El 1928 fou declarat fill adoptiu de Granollers.</span></span></span></span></p> 41.5863022,2.2818445 440140 4604094 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-8.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda 98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50124 Est camí de can Grau a coll de Puig d'Ovella / Serra de Llevant https://patrimonicultural.diba.cat/element/est-cami-de-can-grau-a-coll-de-puig-dovella-serra-de-llevant <p>A. A. M. G. (s.d.). L<em>listat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> VII aC. - I aC. Jaciment probablement força arrasat. <p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en un camp situat a l'est del camí de can Grau al coll de Puig d'Ovella, al vessant est de la serra que separa Granollers de Valldeoriolf. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un antic conreu de vinya, actualment de blat, s'hi ha trobat de forma molt esporàdica algun fragment de terrissa ibèrica feta a mà i a torn. No hi ha cap altre element que defineixi el jaciment.</span></span></span></p> 08096-270 Al sector est del terme municipal. Camí de can Grau al coll de Puig d'Ovella. 41.5924900,2.2950700 441248 4604772 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50124-foto-08096-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50124-foto-08096-270-2.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BPU 2025-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya (CCAA 1933) hi ha una fitxa específica denominada 'Est camí de can Grau a coll de Puig d'Ovella' que abasta una àrea concreta, on l’arqueòleg Jordi Pardo hi va documentar l’any 1979 les troballes descrites.En el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers no s’especifica aquest jaciment. En canvi hi ha una fitxa genèrica denominada Serra de Llevant (fitxa 103) que abasta una àrea força extensa en aquesta zona, de manera que inclou un bon nombre de jaciments, els quals també tenen la seva fitxa individualitzada: cal Jardiner, cal Jardiner II, Carena de cal Jardiner, Forn d'en Colomer, Camí d'En Pep Julià i Bòbila de l'Estrella. A més de les troballes efectuades per Josep Estrada a la zona en les seves prospeccions a la zona entre els anys 1940 i 1950. Estrada les esmenta com a part del conjunt de troballes efectuades a la zona prop de cal Jardiner (VILA, 2001). 81|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50125 Ca n'Amat / Serra de l'Esquella https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-serra-de-lesquella <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers</em>, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). <em>Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores</em>, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)' <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehis'toria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II aC. - V dC. Estat de conservació del jaciment desconegut. Possiblement força arrasat. No s'hi aprecia cap estructura. <p>Jaciment arqueològic d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial.</p> <p>Concretament, es van recollir fragments escassos de teula romana (tegula) en els camps de les rodalies de l'antiga casa de ca n'Amat (avui ja desapareguda), situada molt a prop de la casa de l'Esquella i de la línia del ferrocarril. Vora el camí de ca l'Esquella.</p> <p>No s'hi ha localitzat cap estructura. El jaciment fou documentat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1951.</p> 08096-271 Sector oest del terme municipal. A la Serra de ca l'Esquella. Vora el camí de l'Esquella. 41.5838200,2.2710800 439241 4603826 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-6_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-5.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Ubicació del jaciment imprecisa. La ubicació concreta difereix en la fitxa d'inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya (CCAA) i la fitxa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers (PEPPA). En el primer es situa a la vora nord del Camí de l'Esquella (coordenades UTM ETRS89 439197, 4603961). En la segona al sud del camí de l'Esquella, en un tram més baix. Aquestes últimes són les coordenades on s'ha situat el jaciment en aquest Mapa. 83|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50126 Cal Jardiner I https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jardiner-i <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). <em>Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores</em>, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)' <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>MARTÍ, M., POU, R. I CARLÚS, X. (1997). Excavacions arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. La necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de can Grau (la Roca del Vallès). Els jaciments de cal Jardiner (Granollers). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Col. Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm.14.</p> <p>PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes del Bronze al Vallès', Limes, Núm. 0, Cerdanyola.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> LV aC. - VII aC. Els camps han estat rebaixats. Actualment hi passa la carretera B-40. <p>Jaciment de l'època del neolític, calcolític i Bronze final que es troba a les rodalies de la casa de cal Jardiner. </p> <p>Les troballes s'extenen des del turó fins als camps més propers a la casa. Hi aparegué ceràmica grollera amb decoració similar a la cardial i altres fragments amb l'extrem allisat i amb decoracions incises irregularment, les quals es poden situar en una tradició eneolítica. Les troballes més importants es situen just al cim del turó, on actualment hi ha la fonamentació d'una torre elèctrica. Actualment no s'hi detecta material arqueològic, ja que els camps van ser rebaixats per facilitar les tasques de conreu (INVENTARI, 1997).</p> <p>L'any 1993 s'hi va realitzar una excavació que va permetre documentar tres estructures prehistòriques molt arrasades. Pel que fa a la seva morfologia constructiva, presentaven una planta circular i parets divergents i bases còncaves. Al seu interior s'hi va documentar, de forma majoritària, fragments ceràmics, pedres, carbons i fragments de molí. Segons els responsables de l'excavació, no es pot determinar el tipus de jaciment que correspon, si bé creuen que les fosses mantindrien relació amb estructures de caire domèstic posteriorment amortitzades com abocadors (VILA, 2001).</p> 08096-272 Sector est del terme municipal. Al nord-est de la casa de cal Jardiner. <p> </p> <p> </p> 41.5951037,2.2941454 441174 4605063 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50126-96-cal-jardiner-i-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50126-96-cal-jardiner-i-c.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Aquest jaciment fou documentat per Josep Estrada.S'hi van fer excavacions els anys 1994 i 1994, sota la direcció de Miquel Martí Rosell, Roser Pou Calvet i Xavier Carlús Martí. 78|79|76 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50127 Cal Jardiner II https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jardiner-ii <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). <em>Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores</em>, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)', <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>MARTÍ, M., POU, R. I CARLÚS, X. (1997). 'Excavacions arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. La necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de can Grau (la Roca del Vallès). Els jaciments de cal Jardiner (Granollers)'. <em>Col. Excavacions arqueològiques a Catalunya</em>, núm.14. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.</p> <p>PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes del Bronze al Vallès', a <em>Limes</em>, Núm. 0, Cerdanyola.; VILA</p> <p>BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> XXV aC. - XVIII aC.; II aC. - V aC. Probablement força arrasat. El terreny va ser rebaixat per adequar-hi un picador de cavalls. <p><span><span><span>Jaciment emplaçat a les rodalies de la casa de cal Jardiner on s’hi ha localitzat restes d’una possible vil·la romana d’origen ibèric, sitges d’època romana i restes pertanyents al neolític final o calcolític que inclouen un possible forn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les restes romanes, a la banda de ponent de la serra que hi ha a l'est de l'esplanada (on hi ha les instal·lacions de Renfe), i a les immediacions de Cal Jardiner, hom localitzà en els camps de conreu fragments superficials de '<em>tegulae</em>', 'dolia', ceràmica a mà de tradició ibèrica, ceràmica a torn de tradició ibèrica, àmfora romana, campaniana, fragments de pipes de fang romanes, algunes monedes ibèriques, valves d'ostra i fragments de '<em>terra sigillata</em>' hispànica i sudgàl·lica. Aquestes troballes arribaven pràcticament fins el forn de l'Estrella. La vil·la estaria orientada al sud-oest, en un suau pendent. L’arqueòleg Josep Estrada hi recollí el material en superfície. No hi ha notícies de l'existència d'estructures. El camp de conreu fou rebaixat per tal d'adequar-lo com a picador per als cavalls d'Esteve Mogas. Per aquest motiu l’any 1992 ja no s’hi detectaven materials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció arqueològica efectuada el desembre de 1993 es documentaren tres possibles estructures excavades al subsòl. Dues es van desestimar com a estructures antròpiques, mentre que la tercera es tractava d'una fossa prehistòrica farcida amb ceràmiques, cendres i carbons. Tenia una fondària màxima de 34 cm i contenia una alta densitat de materials ceràmics molt fragmentats. Aquesta fossa es pot adscriure culturalment i cronològicament al neolític final-calcolític, grup de Véraza. La inexistència de materials lítics i ossis en aquesta fossa, lligada al nivell uniforme de cendres documentat en el seu interior i la seva situació isolada, fa pensar en una funció primària com a forn de cuita de ceràmiques. No es descarta, però, que haguessin existit altres estructures avui dia desaparegudes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, l'any 2009, amb motiu de l'execució del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques, sector 129 de Granollers, es van documentar dues sitges d'època romana al nord est de l'indret esmentat més amunt, fet que demostra la utilització d'aquesta zona com una explotació agrícola en època romana.</span></span></span></p> 08096-273 Sector est del terme municipal. Al nord-est de la casa de cal Jardiner. <p> </p> <p> </p> 41.5956142,2.2929661 441076 4605120 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50127-97-cal-jardiner-ii-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50127-97-cal-jardiner-ii-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50127-97-cal-jardiner-ii-a.jpg Legal Antic|Ibèric|Romà|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres BPU 2024-06-28 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda El jaciment ja va ser documentat per Josep Estrada el 1955.El terreny va ser rebaixat per tal d'adequar-lo com a picador per als cavalls del Sr. Esteve Mogas, per aquest motiu actualment no es constaten materials arqueològics. Actualment hi passa la B-40. 80|81|83|78 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50128 Can Canudes / Carrer de Corró https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canudes-carrer-de-corro <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). 'Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona', (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat,</em> Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)', <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.). <em>Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental</em>, Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II aC. - V dC. Destruït per les obres d'edificació. <p>En fer obres al darrera de can Canudes van aparèixer restes de teula romana ('<em>tegulae</em>'). Aquest indret es troba molt a prop d'una àrea amb sepultures d'inhumació amb 'tegulae' de diversos forns d'obra.</p> <p>No es conserva cap estructura. El solar està edificat.</p> 08096-274 Carrer de Corró, 67 41.6108000,2.2882000 440692 4606810 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50128-corro-67-71-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50128-foto-08096-274-1.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Aquest jaciment va ser documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997).A.A.M.G. (s. d.) referència restes en les següents localitzacions 15. Corró, c/, 41, 43, 45.; 16. Corró, c/, 67. CAN CANUDES O CAN CANAL, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. 83|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50129 Can Gili https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gili-1 <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.). <em>Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental,</em> Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)' a <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II aC. - V dC. Estat de conservació del jaciment desconegut. Molt probablement destruït per les edificacions. <p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època romana que es coneix tan sols perquè s’hi han recollit materials en superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba en una antiga zona de conreus, vora la masia de can Gili, on van aparèixer fragments de teula romana ('tegula', 'imbrex') i algun fragment molt esporàdic de terrissa comuna romana. No s’hi ha apreciat cap estructura arquitectònica. Actualment la zona és totalment urbanitzada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment va ser documentat per l’arqueòleg Josep Estrada (INVENTARI, 1997).</span></span></span></p> 08096-275 Sector nord-oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Barri de Can Gili. Camí de Lliçà s/n. 41.6135200,2.2756200 439647 4607121 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50129-can-gili-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50129-can-gili-jaciment-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda A poca distància s’hi ha localitzat un forn de pega o peguera, que tal vegada podria relacionar-se amb aquest jaciment (Estrada, 1993). Tot i que el més probable és que tingui relació amb la masia, ja en una època més recent (segles XVIII-XIX). 83|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50130 Can Jaume / Pàrquing Vila Oberta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-parquing-vila-oberta <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat,</em> Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1984). <em>Les troballes romanes de can Jaume</em>, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PARDO, Jordi (1986). 'La romanització del Vallès', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 41-46 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> I-III dC. Després de la construcció del pàrquing únicament es conserva sota terra el paviment d''opus sectile'. <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la <em>pars urbana</em> d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt. En aquest cas, les restes van sorgir en l’excavació que es va fer quan l’antiga fàbrica de can Jaume fou enderrocada per construir-hi l'aparcament actualment existent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures descobertes es concentraven al costat sud d’aquest solar, mentre que l’àrea central estava lliure d’estructures. Les estructures que s’hi van identificar són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Piscina B: de 2,60 x 3,50 m de superfície interior i 1,30 m de fondària. Els seus murs estaven construïts amb formigó i mesuraven uns 0,55 m. A l’interior presentava tres graons d’accés, situats diagonalment a l’angle sud-oest. L’interior de la piscina estava cobert per un revestiment hidràulic i els angles presentaven una motllura perimetral de mitja canya. La canonada de proveïment d’aigües d’aquesta piscina es trobava a la paret nord i la seva continuació nord havia quedat trencada. La piscina havia estat construïda amb tècnica d’encofrat disposat a l’intern de la futura piscina, mentre que la cara externa era la mateixa rasa de fonamentació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Piscina A: de 3,40 x 2,80 m i 1,70 m de profunditat. Els murs de formigó tenien 0,90 m de gruix. La piscina originalment havia estat recoberta amb grans plaques de marbre blanc. Al moment de l’excavació únicament quedaven les empremtes de les juntes i unes lleixes d’anivellació encastades al formigó. Igualment, es va documentar la presència de fragments de marbre aïllats, al terra i als quatre graons d’aquesta mateixa piscina. També es va documentar alguns dels claus i brides de bronze utilitzats per a la subjecció de les plaques verticals de marbre. Al lateral oest, es van trobar restes d’una canonada de plom que desembocava en un desguàs lateral. Aquesta piscina va ser construïda amb la mateixa tècnica constructiva que l’anterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També es van documentar altres estructures. Un paviment de picadís, situat a un nivell superior i entre les dues piscines. Un desguàs lateral, fet amb teules que desembocava a una gran claveguera. Un àmbit pavimentat amb <em>opus sectile</em>: lleixes de marbre blanc i pissarra negra formant una decoració bicroma d’esquema isòdom llistellat. Una gran claveguera de formigó, de 0,35 m d’amplada per 1,60 m d’alçada, on desembocava el desguàs lateral de la piscina A. Un sistema d’hipocaust, al costat oest de l’àmbit pavimentat amb lleixes de marbre. Un dipòsit hidràulic petit, localitzat al costat oest de l’estructura de l’hipocaust i a una cota superior. Un forn. L’ habitació oest, al costat oest de l’habitació amb sistema d’hipocaust.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de les dues piscines s’hi va recuperar una bona quantitat de material, que s’havia abocat en el moment que es van fer obres de la fàbrica de can Jaume.. També es van recollir restes de pintura mural amb motius marins, i de la decoració de l’enteixinat del sostre, amb motius florals (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, Annexos).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una visió de conjunt de l’àrea dels banys ha permès reconstruir la seva estructura, segurament en forma d’un circuit lineal retrògrad; és a dir, d’anada i tornada. Els usuaris es despullaven al vestidor, travessaven el <em>frigidarium </em>sense aturar-se, anant directament a la sala tèbia o sauna, i després prendrien un bany calent al <em>caldarium </em>per tornar enrere i prendre un darrer bany fred tonificant al frigidarium (AADD, 2022: 42).</span></span></span></p> 08096-276 Pàrquing Vila Oberta. Carrer de Sant Jaume, 16-26 <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> 41.6082900,2.2854500 440461 4606533 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50130-sant-jaume-28estucpintat-mdg-6055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50130-sant-jaume-28mosaic-mdg-13127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50130-276-parking-vila-oberta-a.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu BPU 2024-06-19 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Vers el 1900 les obres d’ampliació de la fàbrica de can Jaume ja van posar al descobert estances dels banys termals. Aleshores les runes de les estructures destruïdes foren abocades a l’interior e les piscines A i B.A la dècada de 1980 el jaciment fou documentat en un informe de Jordi Pardo adreçat a l’Ajuntament. L'any 1981 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, sota la coordinació de Jordi Pardo i la direcció de Josep Muntal i Pere Font, van dur a terme una actuació de salvament que va permetre identificar les estructures descrites. Actualment encara una estructura, que fou encapsulat en una petita cambra, en una de les plantes inferiors de l'aparcament. La resta d’estructures foren destruïdes. Al solar adjacent (casa número 28) les restes dels banys s’han conservat cobertes amb terra. 83|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50131 Can Malla https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla-0 <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963). 'Resultados de una prospección en la estación preromana de la Font de Bril, en Santa Eulalia de Ronçana (Barcelona)', a <em>Ampurias</em>, Vol. XXV, pp. 343-344, Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputació de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)' a <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). I<em>nventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II aC. - V dC. Estat de conservació del jaciment desconegut. Restes afectades per la construcció d'estructures. <p><span><span><span>El mes d'octubre de 1961 van aparèixer dues sitges d’època romana republicana al costat de la casa de can Malla. <span>Segons Emili Ramon, les sitges aparegueren al construir les estructures que es troben entre la casa i el camí Ral (INVENTARI, 1997). </span>El material d'aquestes sitges estava composat per fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica grisa de la costa catalana, una tapadora de tradició ibèrica, ceràmica de cuina reduïda romana, àmfora romana, ceràmica ibèrica decorada amb semicercles vermells, fragments de '<em>kalathoi</em>' i '<em>tegulae</em>'. No va aparèixer cap mur. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també <span>van aparèixer restes d'una pàtera de ceràmica campaniana i un pes de teler (ESTRADA, 1993). També han aparegut restes d'un ganivet afalcatat de ferro (VILA, 2001).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més tard, </span></span></span></span>Jordi Pardo ha realitzat diverses prospeccions en aquesta zona i hi ha recollit nombrosos fragments de ceràmica sigil·lada i comuna romana.</p> <p><span><span><span><span>El lloc es troba en una zona agrícola d’immillorables condicions, al costat del camí Ral, que deriva de l’antiga via romana d'Auso a Barcino. Actualment no s'observen restes als camps del voltant de la masia. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els seus descobridors interpreten el jaciment com una possible vil·la romana originada en època republicana. Si és així, molt probablement acabaria vinculant-se a la gran vil·la romana de Granollers, fundada al segle I dC. i que tenia el seu nucli principal entorn de l’actual església parroquial de Sant Esteve.</span></span></span></span></p> 08096-277 Masia de can Malla. Palou, camí Ral. 41.5762300,2.2780700 439816 4602979 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50131-can-malla-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50131-can-malla-4.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Jaciment documentat per Ignasi Cantarell, de Montmeló el 1961, quan es feien les obres a la carretera de Palou a Montmeló. Cantarell va recollir-ne el material i l'arqueòleg Josep Estrada el va documentar. Segons Emili Ramon, van ser dues, les sitges que es van registrar.Segons Josep Estrada (1993), la pàtera de ceràmica campaniana A es troba dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Montjuïc. Les altres restes estan dipositades al Museu Municipal de Montmeló. 81|83|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50132 Fàbrica de gel La Josefina https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-gel-la-josefina <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 26c</span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> XI-XV Jaciment ja destruït. <p><span><span><span>Jaciment d’època medieval conegut per una intervenció feta per Josep Estrada l’any 1949, quan es feien obres en aquesta antiga fàbrica. En el solar hi va documentar l’existència d’un mur a uns tres o quatre metres de fondària. Estrada no dóna cap descripció de les mesures o de la seva disposició, tan sols indica que estava fet de morter grisós i ple de nòduls de guix. A cinc metres de profunditat es trobava un nivell fet a base de graves. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’única troballa arqueològica va ser una gerra ceràmica de boca trilobulada, trobada sobre aquest nivell de grava i que inicialment Estrada va qualificar com a prehistòrica. Tanmateix, segons informacions posteriors, es tractaria d’una ceràmica d’època medieval (fitxa PEPPA 32). La gerra estava feta a mà, amb cos de forma convexa i sense coll; la boca era trilobada. La seva pasta, segons Estrada, era: “de gra força granadet, amb mica”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També es van recollir altres fragments ceràmics pertanyents a altres gerres.</span></span></span></p> 08096-278 Carrer de Sant Jaume, 9 41.6074059,2.2858475 440493 4606435 08096 Granollers Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda L’any 1949, en fer-se els fonaments per a la construcció de la fàbrica de gel La Josefina, l’arqueòleg Josep Estrada hi va documentar algunes restes arqueològiques. La gerra va restar en possessió del constructor Amadeu Clusella, mentre que els fragments ceràmics es troben al Museu de Granollers. 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50133 Can Piera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piera <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 12a.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica.</em> Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PÀMIES, A.; PARDO ,J. (1985). Excavació a can Piera, Granollers; Informe d'excavació entregat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, nº E-775.</p> <p>PARDO, Jordi (1986). 'La romanització del Vallès', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 41-46 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries</em>, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> I-XVIII Jaciment cobert. <p><span><span><span>Jaciment on han aparegut restes de la vil·la romana de Granollers. Es troba en una zona que correspon a la<em> pars rustica</em> d’aquesta vil·la, que s’estructurava entorn d’un pati porticat a la zona oest de la plaça de l’Església. Tanmateix, les restes documentades a can Piera consisteixen bàsicament en material ceràmic i no aporten informació que ens permeti saber quin tipus de construcció hi havia en aquest punt tan proper. En canvi, el jaciment va aportar un conjunt interessant de ceràmiques que han permès a Joan Coll i Jordi Roig proposar una pervivència de la vil·la romana fins al segle V i principis de VI (Coll i Roig 1998, 8).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’excavació feta l’any 1984, que va consistir en l’obertura d’un sondeig, no va descobrir cap estructura arquitectònica, però va proporcionar una seqüència estratigràfica amb quatre nivells: Nivell 1 amb materials ceràmics romans i tard-antics; nivell 2 amb materials alt medievals; nivell 3 amb materials baix medievals, nivell 4 amb materials del segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recuperats destaca una llàntia Dressel 20 amb segell CIVN[IVS] DRAC, de ca. 50-150 dC, un bol de terra sigil·lada africana A1 (Hayes 3C) i un important conjunt de ceràmiques de cuina tardanes fetes a mà o Late Roman Cooking Ware i datables des de mitjan segle V dC en endavant. Segons un estudi recent d’aquest conjunt, les ceràmiques serien de procedència local o regional (Coll i Roig 1998, 8). També es va documentar un fragment d’àmfora baix imperial Keay 16, de procedència bètica o lusitana (Járrega 1995, 66). La resta de materials recollits en aquesta excavació correspon a elements de tipus constructiu com ara són fragments de morter, rudus, marbre amb motllures, tègules i ímbrexs. Aquests materials es conserven al Museu de Granollers. </span></span></span></p> 08096-279 Plaça de l'Església <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> 41.6075158,2.2864676 440545 4606447 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50133-placa-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50133-foto-08096-279-1.jpg Legal Romà|Modern|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda L’any 1984 es va realitzar una intervenció arqueològica d’urgència motivada per unes obres al soterrani de l’edifici de Can Piera. La intervenció arqueològica es va fer amb peons de la brigada municipal d’obres de l’Ajuntament de Granollers, sota la direcció d’Anna Pàmies i Jordi Pardo. 83|94|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50134 Can Riera / Serra de l'Esquella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-serra-de-lesquella <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). 'Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona', (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat,</em> Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)' a <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). I<em>nventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica.</em> Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001)<em>.Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II aC. - V dC. Estat de conservació del jaciment desconegut, probablement molt arrasat. El camí on van aparèixer les restes ha estat eixamplat recentment (INVENTARI, 1997). L'entorn de la masia és troba força alterat per tractar-se d'una zona d'influència del polígon industrial del Coll de la Manya (VILA, 2001). <p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial a les proximitats de la masia de can Riera. Concretament, l’any 1951 l’arqueòleg Josep Estrada va identificar la presència de teula romana (<em>tegulae</em>) i àmfores a les roderes del camí entre can Riera i les cases de can Climent i can Bonastre. </span></span></span></p> 08096-280 Prop de la masia de can Riera. Sector oest del terme municipal. Camí de can Riera. 41.5884367,2.2694164 439107 4604341 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50134-can-riera-vista-2.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda 83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50135 Can Ripoll https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ripoll <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers</em>, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II aC. - V dC. Les restes foren destruïdes en construir-se l'edifici actual. <p><span><span><span>Jaciment d’època romana que és conegut per la troballa de material constructiu quan es feien les obres de l’actual edifici. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, quan es feia la fonamentació de l’edifici van aparèixer restes de paviments d''opus signinum' i materials romans que van ser ocultats, ja que l’obra no es va deturar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a l’indret hi ha un edifici que fa cantonada amb els carrers Nou i del Portalet.</span></span></span></p> 08096-281 Carrer Nou, 9 (cantonada amb Carrer del Portalet) 41.6072023,2.2875555 440636 4606411 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50135-281-carrer-nou-9-b.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BPU 2025-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Segons sembla, hi ha notícies de que el propietari va filmar les troballes en pel·lícula de 8 mm. Jaciment documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997). 83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50137 Can Vilaró / El Mirallet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro-el-mirallet <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica.</em> Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu</p> XXII aC. - XVIII aC. Jaciment cobert. Possiblement molt arrasat. <p><span><span><span>Jaciment de l’època del calcolític que es va trobar casualment l’any 1975 quan es feien obres per passar unes línies elèctriques subterrànies a uns dos metres de profunditat per sota el nivell del carrer. Van aparèixer fragments de ceràmica feta a mà. Un dels pocs fragments que es van poder recuperar va ser datat per Araceli Martín dins del període calcolític. El fragment conservat presenta un mugró sobreposat, típic dels vasos de la fase veraziana. No es conserva cap altre element o estructura. Segons informació dels treballadors que van fer la rasa en el lloc es constatava la presència d'estratigrafia potencialment arqueològica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret es troba a l’antiga placeta de M. Muntanyà (actualment Plaça de la Porxada), arran de l'antic casal de can Vilaró, tocant a la porta d'entrada de Llevant de l'església de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta del jaciment s'ubica en un solar edificat i no ha estat possible documentar l'existència de restes arqueològiques (INVENTARI, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que aquestes restes són escadusseres, el jaciment és interessant perquè demostra que la presència humana al nucli de Granollers és força més antiga del període romà, i es pot remuntar al període prehistòric del calcolític. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de l'evidència arqueològica més antiga dins de la ciutat.</span></span></span></p> 08096-283 Plaça de la Porxada (antiga Plaça Manuel Montañá, 4). Al costat de l'església parroquial de Sant Esteve. 41.6080000,2.2866900 440564 4606500 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50137-carrer-sant-joan.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Jaciment documentat per l’arqueòleg Josep Estrada l'any 1976 (INVENTARI, 1997). 79 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50138 Carrer de la Constància https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-constancia <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BALBEY, Tomàs (1927). 'La importància del Vallès a l'època romana'. Publicacions 'La Gralla', Festa Major 1927, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET, Salvador (1935). 'Granollers romà' a <em>Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers</em>, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers, estudio geográfico e histórico</em>, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>INVENTARI (1997).<em> Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II aC. - V dC. Paviment destruït. <p><span><span><span>Restes d’un paviment romà per a ús hidràulic que es va identificar al carrer de la Constància l’any 1927 (fou el primer descobert a Granollers) i que actualment ja no es conserva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es trobava adossat a la façana d’una casa de la banda sud del carrer. Era un paviment d’uns 40 cm, el qual podria haver estat una canal per a aigua neta. Tenia una direcció aproximada nord – sud, amb una lleu desviació cap a l'oest. Josep Estrada (1993: 71) diu que era un paviment “fet de picadís d’obra trinxada, pastada amb calç, i descansant sobre una capa cimentada de palets de riera travessant el carrer de biaix. Té una amplada màxima d’uns 75 cm..., sembla conservar una petita forma de conducció de petit rec”. El paviment, doncs, era fet amb la tècnica de l’<em>opus signinum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquestes dades l’únic que es pot dir és que devia correspondre a algun àmbit residencial o bé de treball de l’antic nucli romà de Granollers. El lloc es troba molt a prop dels jaciments coneguts com 'Antiga presó' i 'passatge de Sant Bartomeu'. D’altra banda, l'any 1950 es van trobar restes d'una gerra romana en fer un sot en aquest mateix carrer (més a l’est: jaciment del Carrer de la Constància II).</span></span></span></p> 08096-284 Carrer de la Constància, 19 41.6089637,2.2870094 440592 4606606 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50138-muralla-constancia-5.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda El paviment fou localitzat l’any 1927 per Tomàs Balbey, un destacat estudiós de Cardedeu. El 1935 la Secció d’Estudi de l’Agrupació Excursionista de Granollers va dur a terme l’excavació de la zona on es trobava el paviment. Van indicar les dimensions i les possibles interpretacions (Llobet, 1935). Al capdavant de la Secció hi havia el Dr. Salvador Llobet. L’any 1983 aquest paviment encara es conservava, uns 30 cm per sobre del nivell de l'enrajolat i tocant a la façana d'una de les cases de la banda sud del corredor. El 1990 fou destruït a conseqüència d’unes obres que s’hi efectuaren.L'any 2015 es va dur a terme en aquest carrer una intervenció arqueològica preventiva que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica del centre urbà de la ciutat i dues estructures d'èpoques baix medievals i moderna. També es va documentar ceràmica i material constructiu romà datat entorn dels anys 70-250 dC. 83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50139 Carrer de la Verge de Núria https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1. Granollers. </em>Primera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990).<em> Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries</em>, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992). <em>L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs</em>, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p><span><span><span>TENAS BUSQUETS, M (1999). “El nucli romà de Granollers: l’aportació d les restes funeràries”, a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</span></span></span></p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers.</p> I dC. - V dC. Jaciment probablement molt arrasat. <p><span><span><span>Conjunt de tombes de tipologia diversa que formen part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest (M. Tenas, 1999: 63). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1974 i 1975, durant l'excavació d'unes rases per instal·lar serveis públics, a la cruïlla dels carrers Verge de Núria amb Pompeu Fabra es van posar al descobert un total de vuit tombes romanes fetes amb <em>tegulae </em>que Josep Estrada va poder documentar parcialment. La majoria van ser destruïdes per les màquines, però es van poder descriure les tipologies de les número 6 i 7, corresponents a tombes amb coberta de <em>tegulae </em>a doble vessant, la número 10 de coberta plana, i la número 9 en fossa simple. Un dels cranis estava trepanat. En una de les tombes aparegueren restes ceràmiques i un recipient esfèric de vidre per contenir-hi perfum. Una altra de les tombes pertanyia a un individu infantil (fitxa CCAA 1949).</span></span></span></p> 08096-285 Carrer de la Verge de Núria, 15; cantonada amb carrer de Pompeu Fabra 41.6087900,2.2846400 440394 4606589 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50139-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Jaciment documentat per E. Ramon i J. Estrada l'any 1976 (INVENTARI, 1997).Les tombes van aparèixer en diversos moments entre els anys 1974 i 1975. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (CCAA 1949) s'agrupen en una sola fitxa. Al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers (PEPPA) es descriuen en tres fitxes separades (carrer Verge de Núria, Carrer Verge de Núria i Carrer Verge de Núria II). 83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50140 Carrer de Llevant / L'Esplanada https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-llevant-lesplanada <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries</em>, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers.</p> II aC. - V dC. Jaciment probablement destruít <p>Jaciment d'època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial.</p> <p>L'any 1947 els masovers de cal Jardiner van efectuar una prospecció als marges de darrera de la fàbrica de Gas que es trobava en aquest indret. Segons descriu Josep Estrada, hi van trobar ceràmica ibèrica i ceràmica romana. Aquest mateix any Estrada va efectuar una prospecció prop de a fàbrica, on va documentar fragments de teula romana, de dòlia, i ceràmica comuna romana. En destaca la presència d'un 'broquet de pipa vermissada de verd'.</p> <p>A la dècada de 1980 el lloc fou prospectat per Jordi Pardo, que també hi trobà material romà. </p> <p>A l'actualitat el lloc descrit per Estrada es troba edificat amb una plaça pública, habitatges i locals comercials.</p> 08096-286 Carrer de Llevant, 18. 41.6039220,2.2917482 440982 4606044 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50140-286-carrer-llevant-c.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial - productiu BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Jaciment documentat per Josep Estrada a la dècada de 1940 i per Jordi Pardo posteriorment. 83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50141 Carrer de Sant Jaume III https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-iii <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 5d.</span></span></span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). <em>Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores</em>, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997).<em> Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 2, Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> I - VI dC. Jaciment tapat. <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les excavacions practicades els anys 1990 i 2000 el sector que ocupa aquest jaciment (entre els carrers de Sant Josep i Santa Anna) va ser objecte d'una supervisió provocada per l'obertura d'una rasa de la companyia Telefònica. Entre els números 16 i 36 del carrer, enfront del jaciment de can Jaume, va aparèixer l'angle d'una estructura semicircular pertanyent a un dipòsit. Les parets, de còdols lligats amb argamassa, tenien un gruix de 60 cm i es conservaven amb una alçada màxima de 30 cm. La unió de les parets amb el fons presentava una acabament de mitja canya. El fons gaudia d'un orifici de desguàs de 12 cm de diàmetre. La part interna de l'estructura presentava un arrebossat d'<em>opus signinum</em> força ben conservat. Aquestes característiques i la proximitat física al jaciment esmentat fan molt possible que el dipòsit formi part de les dependències dels banys de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud del dipòsit fou documentada una habitació de 5 m de longitud conservada que presentava un paviment d'<em>opus signinum</em>. L'extrem meridional d'aquesta estructura va aparèixer tallada per un mur de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud, entre 4 i 7 metres, va aparèixer els fonaments de dos murs pràcticament arrasats. Tres metres més al sud va documentar-se una altra habitació de 3,60 m de longitud, pavimentada amb morter de calç i sorra. Els murs que la limitaven al nord i al sud presentaven una amplada de 0,60cm i l'alçada conservada era de 1,30 m. Estaven construïts amb còdols de grans dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del límit meridional d'aquesta estructura fins dos metres més al sud foren exhumades altres estructures poc significatives, la que va aparèixer més al sud no presentava cap tipus de relació amb les anteriors (VILA, 2001).</span></span></span></p> 08096-287 Carrer de Sant Jaume, 16-36 <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> 41.6080961,2.2856171 440475 4606512 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50141-287-sant-jaume-iii.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Altres denominacions: Carrer Sant Jaume (entre Sant Josep i Santa Anna)Jaciment descobert per membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, durant la instal·lació d'una línia telefònica, en una zona acotada per J. Estrada. L’any 1990 Purificació Pérez va fer una supervisió arqueològica, que va consistir en una rasa de 208 metres de longitud i 65 m d’amplada. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal.El 2000 es va fer una excavació per ESTRAT SCP, sota la direcció de Santi Molera Clota.El 2007 es va dur a terme una nova intervenció en aquest sector, sota la direcció de Sabina Calleja, de l’empresa Àtics. El jaciment (CCAA 20064) s’anomena “Carrer de Sant Jaume (vial entre els números 26 – 58). S’hi va obrir una rasa que, en alguns punts, ja havia estat excavada. Va permetre documentar dos murs i un paviment d’opus signinum, tot molt deteriorat. Probablement s’han de posar en relació amb les construccions dels banys romans. 83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50142 Carrer de Sant Jaume - carrer d'Anníbal https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-carrer-dannibal <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers</em>, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 2, Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> XVIII-XX Jaciment tapat. <p><span><span><span>Jaciment arqueològic que consisteix en una gran claveguera que, probablement, és d’època moderna o contemporània, tot i que hi ha qui considera que podria ser d’època romana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 es va realitzar un sondeig de 5 per 3 metres en aquest sector, just davant el número 58 del carrer de Sant Jaume. S’hi va documentar l’existència d’una estructura, molt ben conservada i que presentava les característiques d’una claveguera, a uns 1,50 m sota el nivell de pavimentació del carrer de Sant Jaume. La claveguera tenia una disposició transversal respecte del carrer de Sant Jaume i estava orientada en sentit E-O. La conducció continuava sota les edificacions adjacents. L’excavació arqueològica es va iniciar després que la claveguera ja s’hagués descobert durant les obres, de tal manera que la feina s’encaminà a la documentació estratigràfica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La claveguera estava construïda amb un encofrat reomplert amb còdols i morter de calç de gran duresa. Tenia una amplada exterior d’1,40 m i una obertura interior de 0,60 m. Cap al costat oest, la claveguera discorre uns 0,70 m per sota del subsòl del solar conegut com l’antiga foneria Can Trullàs i també sota les destil·leries Montaña. Per la seva orientació general cap a l’oest, sembla que aquesta instal·lació hidràulica descendeix en pendent cap al riu Congost. Cap al costat oest, la claveguera presentava un rebliment de fang més potent. A l’interior de la claveguera hi havia unes altres tres conduccions subsidiàries, fetes d’obra (maons i morter) que hi desembocaven, procedents del costat sud. Aquestes conduccions tallen l’estructura de pedra de la claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials que es van recuperar són tots d’època contemporània (segles XIX o XX). Això fa pensar que La claveguera és de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Així es considera a l’Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos. Els responsables de l’excavació van considerar que podria datar-se al segle XVIII. Al seu torn, Jordi Pardo s’inclinava per una cronologia d’època romana.</span></span></span></p> 08096-288 Carrer de Sant Jaume, 58 (cantonada amb carrer d'Anníbal). 41.6069755,2.2856890 440480 4606388 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50142-foto-08096-288-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres BPU 2024-06-13 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda La troballa fou observada per membres de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers (J. Orri) de manera fortuïta. Amb motiu de l’ampliació de la xarxa general de telèfons al nucli urbà de Granollers, l’any 1990, es va fer una cala arqueològica, sota la direcció de Purificación Pérez i Eduard Sánchez 98 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50143 Convent de les Josefines / Carrer de Pompeu Fabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-josefines-carrer-de-pompeu-fabra <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1. Granollers. </em>Primera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992). <em>L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs</em>, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> I dC. - V dC. Jaciment tapat. <p><span><span><span>Conjunt d’una dotzena de tombes que formen part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a necròpolis Oest. Es tracta del sector que abastaria la meitat nord d’aquesta necròpolis. Aquesta necròpolis ocuparia, de manera aproximada, l’àrea situada entre els carrers Verge de Núria, Pompeu Fabra, Roger de Flor, Sant Josep i Plaça de l'Ajuntament. El jaciment de les Josefines correspon a la meitat nord de la necròpolis, mentre que l’àrea sud correspon al jaciment de can Trullàs. Pel mig hi passava un camí romà, en direcció a ponent, que es va poder documentar en el jaciment de can Trullàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment ha proporcionat una dotzena de tombes, que han estat datades des del segle I dC en endavant, fins al final del període romà. Corresponen a diverses tipologies: sepultures de fossa simple, amb coberta de teula romana (“<em>tegulae</em>”) a doble vessant, amb coberta plana de teula i altres tipus no determinats. En una de les tombes s’hi va recuperar un ungüentari de vidre, una terrissa negra i un gratador de sílex. L’ungüentari s’ha classificat com a pertanyent a la forma Isings 26, datat entre els segles I i II dC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les darreres tombes que es van documentar (números 12 i 13 de la relació de Josep Estrada) estaven ubicades al començament de l'actual carrer de Pompeu Fabra, en el convent de les Josefines. La majoria de les tombes foren destruïdes en el transcurs de les obres.</span></span></span></p> 08096-289 Convent de les Josefines: carrer de Sant Josep, 6; cruïlla amb carrer de Pompeu Fabra <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ocuparia la zona on actualment hi ha la Plaça de l’Església i el seu entorn. Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del Convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p> 41.6079011,2.2847049 440398 4606490 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50143-josefines-carrer-st-juosep-6-8-1977-unguentari-mdg-12890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50143-convent-josefines-5.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BPU 2024-06-19 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Les primeres notícies d’aquesta necròpolis són dels estudiosos Josep Estrada i Emili Ramon, que van poder documentar, de manera parcial i en circumstàncies poc favorables, diverses tombes romanes durant el transcurs de vàries obres fetes entre 1974 i 1977. Les primeres set tombes foren desenterrades els dies 2 i 3 de gener de 1974. La sepultura número 8, el 21 de març de 1975. El 14 d’abril de 1977 foren destruïdes dues tombes.El convent de les Caputxines és una construcció de l’any 1922.Altres denominacions: Necròpolis del Convent de les Josefines i entorns (CCAA 10284). 83|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50144 Carrer de Barcelona - carrer de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-carrer-de-sant-cristofol <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1983) 'Noves troballes arqueològiques romanesa Granollers', a Informatiu Municipal, novembre - desembre.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II aC. - II dC. Jaciment tapat. <p>Vestigis d'un forn de ceràmica romà que es van localitzar al jardí de la casa d'Eustaqui Casals. En fer un clot per plantar un arbre al jardí de casa seva, Eustaqui Casals localitzà fragments de terrissa romana dins de les restes d'un petit forn ceràmic. Les restes localitzades corresponien a la part inferior de la cambra de combustió, de forma ovoide, amb la boca del forn a la banda nord. Al seu interior van aparèixer nombrosos fragments de '<em>tegula</em>', ceràmica comuna romana, claus de ferro i un fragment de '<em>terra sigillata</em>' Clara A. </p> <p>Actualment la zona està coberta amb terra vegetal. El fragment de sigil·lada Clara A permet datar el moment d'abandó i rebliment del forn a mitjans de segle II dC.</p> 08096-290 Carrer Barcelona, 15 41.6074185,2.2870845 440596 4606435 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50144-290-barcelona-15.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BPU 2025-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Els material estan dipositats al Museu de Granollers.Jaciment documentat per Jordi Pardo l'any 1983. 83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50145 Edifici Catalunya / Carrer de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-catalunya-carrer-de-catalunya <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> III dC. - V dC. Jaciment pràcticament destruït quan es va construir el pàrquing de l'edifici. <p>Conjunt de sepultures fetes amb teula ('<em>tegulae</em>'), les quals formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Aquestes van ser de les primeres en ser excavades.</p> <p>Durant els rebaixos realitzats amb motiu de la construcció del pàrquing de l'edifici Catalunya, al carrer del mateix nom, van aparèixer dues sepultures romanes d'època tardana, construïdes amb '<em>tegulae</em>'. Els enterraments tenien una orientació E - O. No es va trobar cap tipus de parament. Les sepultures havien estat excavades a la codina, on es construí la caixa funerària amb '<em>tegulae</em>'. El jaciment s'ubica en un solar edificat i, per això, no es poden documentar noves troballes. Això no obstant, en el moment del salvament de les sepultures com a mínim una va quedar seccionada sota el carrer actualment asfaltat. Tot i que la manca de materials associats no permet precisar-ne la cronologia, el seu excavador, Jordi Pardo, planteja la possibilitat que corresponguin al període tard romà, entorn dels segles IV-V.</p> <p>Així mateix, durant el seguiment arqueològic dels rebaixos d'unes obres de fonamentació per a un edifici del carrer de Catalunya, número 2-8, es va localitzar un esquelet que correspon a una tomba amb estructura de '<em>tegula</em>' a doble vessant que, per la seva tipologia, es pot datar en època romana. Es tracta d'una tomba amb orientació E - O, amb una alçada i amplada de 60 cm, que contenia un individu del qual tan sols s'han pogut recuperar les ròtules, tíbies, peronés i els ossos dels peus. Es creu que es tracta d'una dona adulta de mitjana edat.</p> 08096-291 Carrer de Catalunya, 12-18 <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró. </span></span></span></span></p> 41.6098368,2.2870633 440597 4606704 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50145-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50145-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BPU 2024-06-14 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda El jaciment fou localitzat per Pere Font el 1982. Va ser objecte d'una excavació d'urgència el mateix any a càrrec de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers i dirigida per Jordi Pardo.Els altres enterraments localitzats en aquest carrer tenen fitxes individualitzades. A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. 83|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50146 Escorxador Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-1 <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b). 'Necrópolis romans en Granollers', a <em>Estudios: Revista de la F.E.M.P</em>., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.). <em>Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental,</em> Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)',a <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). I<em>nventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro.</em> <em>Revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 2, Granollers.Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> I - II dC. Jaciment destruït, ja que s'hi ha construït l'edifici del Teatre Auditori al damunt. <p><span><span><span>Restes d’una sepultura d’època romana apareguda durant unes obres d'instal·lació de canonades. Es tracta d’una tomba de tipologia senzilla feta amb teula romana ('<em>tegula</em>'), de la qual només se’n va localitzar una gerreta de ceràmica comuna romana i una moneda de Trajà. Les restes de '<em>tegulae</em>', pròpiament, no es conservaven. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta sepultura podria formar part d’una possible necròpolis situada al nord i nord-oest del nucli romà de Granollers, un conjunt sepulcral que es podria datar al segle II dC aproximadament. Aquesta necròpolis ha proporcionat un mínim de set tombes de les quals quatre són de tipologia senzilla, en '<em>tegula</em>', una en àmfora, una en fossa simple i una última que encara no s’ha determinat. L'únic aixovar documentat a l'interior d'una tomba en relació a l'esquelet estava format per una gerreta monoansada i un dupondi de Trajà. També es va constatar la presència d'una gerra protegida amb dues teules que no mantenien cap relació amb les tombes i recorda, molt de prop, la fossa d'ofrenes de can Trullàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona té un gran interès per al coneixement dels rituals funeraris romans, ja que presenta alguns paral·lelismes amb la necròpolis de can Trullàs.</span></span></span></p> 08096-292 Carrer de Torras i Bages (solar de l'actual Teatre Auditori de Granollers). 41.6109814,2.2870874 440600 4606831 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50146-teatre-auditori-2.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres BPU 2025-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Aquest jaciment fou documentat per J. Estrada entre 1958 i 1965, en el decurs d’unes obres a l’antic Escorxador Municipal. 83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50147 Església parroquial de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-0 <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 8a.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). <em>Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores</em>, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. </em>Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers, estudio geográfico e histórico,</em> Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> I - XV Jaciment cobert. <p><span><span><span>Conjunt de troballes arqueològiques diverses fetes a l’interior de l’església parroquial de Sant Esteve en diferents moments. Testimonien de manera parcial algunes restes anteriors a l’actual temple, que es va construir de nou l’any 1942. Hi trobem restes de la vil·la romana de Granollers, de la primitiva església romànica i altres restes medievals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la intervenció realitzada l’any 1942 per Salvador Llobet es van poder documentar les següents restes arqueològiques:</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fonamentació d’un gran edifici que Llobet interpretà com a pertanyent a l’antiga església romànica del segle XII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un conjunt d’estructures que Llobet atribueix a unes antigues cases, probablement del segle XV, i localitzades al nord de l’antiga església. Aquestes estructures haurien estat destruïdes en el mateix moment que l’antiga església gòtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una sèrie de paviments, identificats per Llobet com a romans, i que es trobaven per sota de les restes de les cases medievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una zona d’emmagatzematge on es van documentar 23 sitges. Unes eren de forma ovalada trencada per la part superior i altres en forma de tonell (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials documentats, van aparèixer abundants fragments de <span>'<em>tegula</em>', '<em>dolium</em>', ceràmica sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Campaniana A, ceràmica comuna romana i fragments de paviments hidràulics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a l’excavació que es va realitzar a la dècada de 1980, consta la <span>recuperació de ceràmica comuna romana, vidre, petxines i ceràmica vidrada moderna. </span></span></span></span></p> 08096-293 Plaça de l'Església 41.6078314,2.2864759 440546 4606481 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50147-esglesia-parroquial-2.jpg Legal Romà|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada accessible Religiós BPU 2024-06-14 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda L’església gòtica de Sant Esteve fou destruïda durant la Guerra Civil de 1936. L’any 1942, aprofitant les obres de fonamentació de la nova església parroquial, un equip dirigit pel doctor Salvador Llobet va documentar tot un conjunt de restes arquitectòniques antigues.L'any 1982 i 1984 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van portar a terme dues intervencions arqueològiques a l'interior de l'església amb motiu d’unes obres de reforma que s’hi havien de realitzar. Els resultat no han estat publicats. L’any 1991 es va portar a terme una excavació dirigida per M. Sunyol a la base del campanar. 83|85 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50148 Fàbrica de gel Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-gel-sola <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat, Granollers</em>, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997).<em> Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> Jaciment cobert i on s'hi ha un edifici de nova construcció. <p><span><span><span>Jaciment d’època romana republicana situat al subsòl de l’antiga fàbrica de gel de can Solà i que es coneix tan sols per la troballa de materials dispersos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga fàbrica s’ubicava al carrer Barcelona, cruïlla amb Sant Cristòfol. Avui hi ha un edifici de recent construcció. El material trobat són fragments de de ceràmica campaniana B, algun fragment de ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. A més, s’hi van localitzar nombroses restes de teula romana ('<em>tegulae</em>' i '<em>imbrices</em>').</span></span></span></p> 08096-294 Corredor de Sant Cristòfol, 41 (cruïlla amb Carrer de Barcelona). 41.6074100,2.2868300 440575 4606434 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50148-294-sant-cristofol-41-a.jpg Legal Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres BPU 2024-06-14 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda El jaciment fou documentat per J. Estrada. D’altra banda, el constructor d’obres Pere Guardia va comentar que de jove, quan feia de manobre, recorda haver vist parets i paviments al bell mig del camí (ara carrer de Barcelona i abans camí Ral).De la Fàbrica de gel Solà se'n van extreure diverses peces de fer gel que va ser donades per la propietat al Museu de Granollers, i dipositades després al mNACTEC. 81|83 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50149 Antiga Presó / Carrer de Santa Anna https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-preso-carrer-de-santa-anna <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). <em>Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores</em>, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>LLOBET, Salvador (1947). 'Mosaic del carrer de Santa Anna', a <em>Vallés</em>. Número extraordinario, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers, estudio geográfico e histórico</em>, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> I - VI dC. Jaciment tapat. <p><span><span><span>Restes arqueològiques de la vil·la romana de Granollers, concretament de la seva pars urbana. Aquesta és una fitxa genèrica que recull diversos sectors on han aparegut troballes a la zona on abans hi havia la presó. Cadascun d’aquests jaciments té la seva fitxa individualitzada, amb descripcions més concretes. En les excavacions que s’han realitzat a la zona s’han trobat diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles, excepte un mosaic que es pot veure en una botiga del Passatge Sant Bartomeu. D’altres mosaics o elements d’interès es conserven al Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’excavació de 1947 van aparèixer murs 'd'<em>opus caementicium</em> que definien àmbits domèstics, alguns d'ells documentats amb mosaics d'<em>opus tesel·latum</em>. També s’hi van trobar paviments d'<em>opus signinum</em>. Els mosaics foren arrencats i traslladats a l'antic Museu de Granollers, aleshores a la Casa Molina. Les altres estructures foren destruïdes per les construccions posteriors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el poc material ceràmic recollit es van localitzar fragments de '<em>terra sigillata</em>' sud-gàl·lica, '<em>terra sigillata</em>' hispànica, '<em>terra sigillata</em>' Clara A, ceràmica comuna romana de procedència nord-africana, algunes restes d'àmfora, nombroses restes de '<em>dolium</em>' i molta '<em>tegula</em>'. Aparegueren dues monedes.Els mosaics mostraven indicis de combustió, probablement a causa de les bigues enceses que van caure durant la destrucció. Aquesta destrucció fou datada per J. Estrada pels voltants del 250 dC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment s’han trobat altres restes en solars propers entre les que cal ressaltar una cambra amb mosaic en un local del Passatge de Sant Bartomeu. El mosaic va ser restaurat pel Servei de Restauració del Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona (avui Museu Arqueològic de Catalunya). En l'actualitat forma part integrada del paviment d'una botiga.</span></span></span></p> 08096-295 Plaça de Folch i Torres (l'edifici que es troba al nord). <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava fortament orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada necròpolis oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la necròpolis nord, possiblement d’època ja tard romana. </span></span></span></span></p> 41.6084145,2.2863891 440539 4606546 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-antigapresomosaic-mdg-4015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-antigapresomosaic-mdg-4016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-placa-folch-i-torres-1.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BPU 2025-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Els jaciments individualitzats que es troben en aquest sector anomenat genèricament Antiga Presó són els següents: Hort de l’Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Passatge de Sant Bartomeu.Hort de l’Aiguadé: El 1947, a causa de les obres entre l'edifici de l'antiga presó de Granollers i el pati d'una casa que tenia entrada pel carrer de Santa Anna, els obrers van trobar un paviment. Seguidament avisaren A. Jonch, director del Museu de Granollers, que va encarregar una excavació d’urgència a J. Estrada i S. Llobet, membres de la secció d’arqueologia del Museu. La intervenció que es va dur a terme el juliol de 1947.Pati de can Gorina: Aquest jaciment és una continuació de l’excavació feta l’any 1947 a la finca adjacent de l’Hort de l’Aiguadé. L’excavació es va fer l’any 1948, i la direcció va anar a càrrec de J. Estrada, S. Llobet, A. Jonch i membres de la secció d’Arqueologia del Museu de Granollers.Pati de la senyora bassa: Aquest jaciment va ser excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Passatge de Sant Bartomeu: Aquest jaciment fou descobert i excavat el 1947 per Josep Estrada, Salvador Llobet i Antoni Jonch. El 1986 s’hi va portar a terme una excavació d’urgència dirigida per Jordi Pardo, amb la col·laboració del Museu de Granollers. Durant el 2014 es van dur a terme en el sector intervencions de conservació i restauració. 83|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50150 Foneria Trullàs / Can Trullàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/foneria-trullas-can-trullas <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b). 'Necrópolis romanas en Granollers', a <em>Estudios: Revista de la F.E.M</em>., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat,</em> Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)', a Barcelona, <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers, estudio geográfico e histórico</em>, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS (1991). <em>Tombes i ofrenes. Les troballes arqueològiques de can Trullàs,</em> Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992). <em>L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs</em>, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p>TENAS, Montserrat (1993). 'El conjunt funerari de can Trullàs (Granollers, Vallès Oriental)', a <em>Tribuna d'Arqueologia 1991-1992</em>, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 65-78.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> II dC. - XIV Les restes estructurals del jaciment foren destruïdes amb la nova urbanització del sector. <p><span><span><span>Jaciment d’època romana on s’hi ha identificat part d’una necròpolis (que forma part de l’anomenada Necròpolis Oest) i una àrea rústica de la vil·la romana de Granollers. En època medieval i moderna el lloc era una zona de conreu per on hi passava un camí empedrat. Més endavant, en aquest solar s’hi va construir la foneria Trullàs, i més antigament hi havia hagut la casa de can Passaserres. Actualment hi ha una plaça pública i un gran bloc de pisos. Seguint l’Atles d’Arqueologia Urbana de Granollers, l’evolució del jaciment per èpoques seria el següent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època romana. S’hi va establir una necròpolis que es trobava a l’oest de la vil·la romana de Granollers. L’anomenada zona A del jaciment correspon a aquest conjunt funerari, utilitzat des del segon quart del segle II dC fins a mitjan del segle III dC. Sembla que l’eix vertebrador seria una possible via romana que en marcaria el límit nord-occidental. Tanmateix, aquesta via no s’ha pogut identificar. Sí que va aparèixer un camí empedrat, però d’època medieval. Cal dir que al nord d’aquest jaciment (a l’altra banda del carrer de Sant Josep) també hi ha tombes de la necròpolis, però en aquest cas són menys conegudes i de datació més incerta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis de can Trullàs és la millor coneguda de Granollers. Hi coexistien dos tipus de ritus funeraris, un d’inhumació i un altre d’incineració associat a enterraments d’animals. Una interpretació proposada per la responsable de l’excavació, Montserrat Tenas, sosté que en realitat hi havia dos sectors diferenciats: una necròpolis d’inhumació que ocupava uns 350 m 2 i un sector ocupat per una sèrie de fosses d’ofrenes que estaven relacionades amb els enterraments, de les quals es van extreure gerres amb restes òssies fragmentàries d’animals (Tenas 1991-92). Els enterraments es localitzen en cinc agrupacions diferents. En total es van documentar 21 tombes i les restes òssies d’almenys 24 individus, incloent-hi infants. Es tracta sempre de tombes senzilles i humils, fetes amb <em>tegula </em>i fossa simple, possiblement dels servents de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Tenas, la necròpolis tenia un espai reservat per a un tipus molt particular d’inhumacions de nadons i ofrenes de diversos tipus. Concretament, es parla d’una hipotètica fossa d’ofrenes que indicaria alguna mena de ritual amb gerres que contenien restes d’aliments i, a part, ofrenes d’animals sencers; concretament, diversos cavalls que es trobaven en una fossa. Aquesta interpretació, ha estat qüestionada en alguns aspectes, ja que no es coneixen exemples similars i que siguin equiparables al cas de Granollers, on el que trobem és una necròpolis romana de tombes humils. Una explicació alternativa seria que els cavalls es van enterrar a la fossa per evitar malalties contagioses. Aquesta interpretació no nega l’existència de rituals funeraris específics i de gran interès en la necròpolis de can Trullàs. Per exemple, la troballa de gerres ceràmiques amb restes òssies d’animals podria indicar clarament la pràctica d’àpats funeraris relacionats amb la porca praesentanea, o potser amb la cena nouemdialis i, fins i tot, amb els Parentalia, tal com indica la mateixa Montserrat Tenas. Altres restes òssies, en canvi, semblen correspondre més aviat a un abocador. Així mateix, també s’han identificat inequívocament restes que indiquen rituals de libacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També d’època romana és el conjunt format per un forn i una plataforma de combustió més un dipòsit hidràulic de planta rectangular. Tenas ho interpreta com a part integrant del conjunt funerari, on s’hi haurien fet rituals mortuoris específics. Segons això, el forn seria <em>l’ustrinum </em>i el dipòsit rectangular el “<em>lauatio</em>”. Aquesta hipòtesi també planteja alguns problemes. Alguns autors consideren que els forns i la cisterna de la zona A de Can Trullàs estarien associats a un camp de sitges que es troba proper; és a dir, que s’integrarien a la <em>pars rustica</em> de la vil·la com a àrea d’emmagatzematge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes sitges es troben a l’anomenada zona B del jaciment, la més propera a l’actual edifici del Sindicat Agrícola, una àrea on també s’hi va trobar un forn senzill, probablement per coure pa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, en l’anomenada zona C es va documentar una àrea amb tres forns més, localitzats prop del camí empedrat, un dels quals era un forn de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja corresponent a època medieval, a la zona C s’hi va documentar una via o camí empedrat, pavimentat amb còdols. Aquesta via connectaria Sabadell i el centre antic de Granollers. S’hauria construït al segle XIV i hauria estat en funcionament fins a començaments del segle XX. Entre els segles XVI i XVIII, però, el camí va ser totalment cobert i posteriorment es va recuperar i aprofitar de nou. Era conegut com el camí de la Riera. Tal com hem dit, s’ha suposat que sota aquest camí medieval hi havia una via romana, de la qual, però, no se n’ha pogut identificar cap testimoni. Molt a prop del camí es van trobar els fonaments de la casa de Can Passaserres. </span></span></span></p> 08096-296 Carrers de Sant Josep, Sant Jaume, Anníbal i Princesa. <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard romana. </span></span></span></span></p> 41.6075320,2.2851187 440433 4606449 08096 Granollers Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-can-trullas-amfora-mdg-7049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-can-trullas-vas-ofrenes-mdg-7027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-296-trullas-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-foto-08096-296-2.jpg Legal Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres BPU 2024-06-19 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Les primeres notícies arqueològiques en aquest jaciment es remunten als anys 1943 i 1944, quan s’hi van documentar restes d’un enterrament de teula i dues gerres. Amb motiu de la construcció de les oficines de la foneria, l’any 1945 Salvador Llobet va documentar una tomba. El 1953 la construcció d’un dipòsit de fuel-oil va permetre a Josep Estrada documentar noves restes funeràries, un forn i materials diversos.L’any 1990 la foneria Trullàs fou enderrocada i al solar s’hi va fer la urbanització actual. Això motivà un seguit de campanyes arqueològiques. Els anys 1990, 1991 i 1993 s’hi van portar a terme excavacions d’urgència, primer sota la direcció de Montserrat Tenas i posteriorment d’altres. El 1998 i 2002 intervencions preventives.El 1990 la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya autoritzà l'edificació del solar amb la condició de traslladar i muntar la 'lavatio' romana al futur espai públic annex a l'edifici. 83|85|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50151 Vessant migdia del coll de Puig d'Ovella https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-migdia-del-coll-de-puig-dovella <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> VIII aC. - II aC. Estat del jaciment desconegut, però pot ser que la construcció de la presó no l'hagi destruït totalment. <p>Jaciment d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Al costat nord-oest de la presó de Quatre Camins, on anteriorment hi havia unes vinyes, al vessant migdia del coll de Puig d'Ovella, just on neix la torrentera que baixa suaument cap a can Cristòfol, s'hi van trobar restes superficials de terrissa ibèrica a mà i a torn. També hi aparegué un molí barquiforme de granulopòrfid. No ha aparegut cap estructura que defineixi més el jaciment. Únicament cal assenyalar la presència d'unes taques cendroses prop d'un figuera que hi ha al bell mig del camp.</p> <p>Posteriorment s'hi ha construït el complex de la presó, però és possible que el jaciment no hagi estat destruït, ja que tot i estar inclòs en el perímetre de la presó, les terres no semblen haver estat rebaixades i fins i tot es conserva la figuera on Emili Ramon efectuà la troballa de taques cendroses.</p> 08096-304 Sector sud-est del terme municipal. Vora el Centre Penitenciari de Quatre Camins. A migdia del Coll de Puig d'Ovella. 41.5793173,2.2917618 440960 4603312 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50151-304-vessant-migdia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50151-304-vessant-migdia-3.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres BPU 2024-06-14 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda El jaciment va ser localitzat per Emili Ramon.A.A.M.G. (s. d.) referència restes en la següent localització 7. Carena oriental de Palou, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment.Jaciment documentat per J. Estrada i E. Ramon (INVENTARI, 1997, VILA, 2001). 81|80 1754 1.4 1762 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50152 Carrer d'Agustí Vinyamata https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dagusti-vinyamata <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001). <em>Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn</em>, manuscrit. Granollers.</p> XIX-XXI En els darrers anys s'han enderrocat moltes de les cases antigues que quedaven. <p><span><span><span>Carrer de l’eixample granollerí que comença a la cantonada de la Fonda Europa, en plena carretera, entre el carrer d'Anselm Clavé i la plaça de Maluquer i Salvador. En direcció cap a llevant porta cap a l'inici del carrer de Girona i, després de travessar-lo, continua en un segon tram que va en paral·lel al parc de Torres Villà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament era conformat per edificis senzills, de planta baixa o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Anys enrere encara n’hi havia un bon nombre que conservaven la tipologia popular tradicional. Tanmateix, la pressió urbanística dels darrers anys ha fet que actualment els que es conservin siguin gairebé testimonials. Els edificis que conserven un cert interès patrimonial són:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Casa número 35 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, segle XIX, cal Conde), 37 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 55 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 85 (1828, can Banyeres), 87 (ca la Valenta), 89 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, segle XIX).</span></span></span></p> 08096-305 Carrer d'Agustí Vinyamata <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest carrer en particular, algunes de les cases eren del segle XIX (la número 85 és de l’any 1828). Al primer decenni del segle XX el carrer estava plenament urbanitzat. Originàriament es deia carrer dels Caputxins (concretament la segona part del seu traçat, el que va des del carrer de Girona fins el pont sobre la via) ja que hi havia emplaçat el convent d’aquest orde. També hi havia l’antic cementiri, abans que fos traslladat a l’actual emplaçament l’any 1894. Ocupava una part de l’actual Parc Torres Villà. En aquesta època els veïns del carrer festejaven amb ball la festa de Sant Roc. Més d'un any van il·luminar el carrer 'a la veneciana', però amb rengles de pebrots verds i vermells, que els buidaven i hi posaven un grèsol encès a dintre (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer és on es feien els tractes amb els porcs i altra classe de bestiar, i també amb el seu menjar (MEDALLA, 2001). L’autor García-Pey recull altres aspectes anecdòtics dels seus habitants. La casa número 85 era propietat del Ramon Corbera Planas, de can Banyeres de Corró d'Avall. Era carreter de l'agència que es trobava molt a prop de la seva casa. A la cantonada amb el carrer d'en Marià Sans hi havia ca la Sila, en altres temps sinònim de música. Actualment encara hi ha una sala de la Fonda Europa que la recorda (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> 41.6081658,2.2911708 440937 4606516 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-carrer-vinyamata-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-carrer-vinyamata-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-carrer-vinyamata-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-2.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda 106|119|98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50153 Connector biològic de la Serra de Llevant https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-llevant <p>BOSCH, R. (2000a). <em>Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.</em> Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). <em>Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès.</em> Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). <em>Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació</em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. Granollers</em>: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat. MAYOR, X.</p> <p>TERRADES G. (1999). <em>Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1)</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). <em>Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola.</em> Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> Pressió urbanística important. <p><span><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Llevant i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. Les muntanyes de la Serra de Llevant s’estenen pel nord des del límit municipal de Granollers amb les Franqueses i fins a Montornès, a l'alçada de Quatre Camins. La Serra de Llevant està constituïda per un conjunt d'elevacions, cadascuna amb la seva denominació. De sud a nord es trobem:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRI: antigues terres de vinya, on actualment hi ha una zona agrícola creuada per l'autopista AP-7. Conserva els bosquets de Can Mayol i Cal Ceballot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE PALOU: a l’alçada de l’antic municipi de Palou i des d’on es té una àmplia vista de la plana de Palou. Per la banda est, en canvi, es divisa la serralada litoral, que ressegueix tota la costa. En un dels punts més alts hi trobem l’anomenat Peiró o Pedró: una antiga creu de terme de Palou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRAU: avui dia travessada per la ronda sud, és un paratge que combina els horts amb els conreus. En un passat no gaire llunyà hi havia dos extensos boscos que recobrien aquesta serra: el bosc de Ca n'Amat i el bosc de les Tres Torres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DELS CAPUTXINS: que s'estén per l'actual Font Verda, on els conreus de vinya i secà han donat pas a la completa urbanització i industrialització de la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els cims més destacats de la Serra de Llevant hi ha la Torre de Pinós (229 m), que és el més alt, ocupat per una antiga torre de defensa. A poca distància es troba el </span><span><span><span>Puig de les Forques </span></span></span><span>(224m), turó situat al centre del parc de la Creu, on es pot gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat de Granollers. Altres punts elevats, situats més cap al sud, són el Carabassot (168 m), on hi trobem un vèrtex geodèsic just al marge del tall que fa l'autopista, i el ja anomenat Pedró (172 m).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'únic curs d'aigua proper a la serra és el torrent de Vallderiolf, que recorre la serra de Llevant de nord a Sud, a pocs metres del límit municipal, però ja en territori de Les Franqueses i La Roca. La seva vegetació de ribera està molt alterada i només en alguns trams i trobem pollancres i robínies. Malgrat el fet de que les terres de Llevant són de secà, hi havia algunes fonts i basses malauradament avui pèrdues. La més coneguda era la Font Verda, situada a l'actual plaça de mateixa denominació, que va deixar de rajar quan es van urbanitzar els carrers del passeig de la Muntanya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, també cal incloure la zona de Cal Jardiner com a paratge d'interès paisatgístic i cultural que es troba dins la serra de Llevant (ROMERO, 2000). Aquest topònim prové de l'ofici del propietari de la casa, en Josep Garriga Canyers (GARCIA-PEY, 1990). Aquest indret presenta dos horitzons: al sector nord (cantó Torre de Pinós) incloent el parc de les Forques, formaria la connexió amb les Franqueses, com a pas cap al Montseny. Al sector Sud es tracta d'un continu fins l'autopista i el bosc de can Mayol, i mitjançant el Mogent fa el pas cap a la Serra Litoral. Hi trobem conreu de secà i terrassament, amb aprofitament de parc semi-urbà.</span></span></span></span></p> 08096-306 Sector est del terme municipal. Serra de Llevant. 41.5916233,2.2949773 441240 4604676 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-alzines-sta-quiteria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-pedro-area-descans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-serra-llevant-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-peiro-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo La important implantació urbanística en aquesta serra, molt superior a la present a la serra de Ponent, ha provocat la fusió dels barris de la Font Verda de Granollers amb el de La Torreta de La Roca. A més, al nord d'aquests barris s'ha instal·lat la zona industrial del Ramassar, on es localitzen empreses dedicades al vidre, l'automòbil, l'electricitat, el plàstic, els mobles i l'emmagatzematge de gas butà. En els últims anys, l'activitat industrial d'aquest polígon s'ha compaginat amb activitats lúdiques degut a l'assentament de cinemes, bars i altres comerços recreatius (ROMERO, 2000). 2153 5.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50154 Bosc de can Mayol https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. Granollers</em>: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sud-est del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p> 08096-307 Sector sud-est del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant. <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> 41.5786913,2.2900453 440817 4603244 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Arbre o arbreda d'interès 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou. 2153 5.1 2211 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50155 Carrer de Guayaquil / Plaça del Peix https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-guayaquil-placa-del-peix <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers</em>, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> XIX-XXI Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes. <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí, en la seva part desenvolupada al sud. És la continuació del carrer del Portalet, més enllà del carrer Nou, i arriba fins el carrer de Navarra. La plaça del Peix és un racó gairebé amagat en el primer tram del carrer Guayaquil, entre el carrer Nou i el del Príncep de Viana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector hi predominava un tipus d’edificis senzills, construïts a finals del segle XIX o principis del XX. Eren cases entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. Algunes encara recordaven una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres amb una estètica més urbana. Més endavant s’hi van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. Algunes d’aquestes ja dataven del segle XIX. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, balustres, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que s’han conservat i presenten cert interès patrimonial són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Número senars: cases 11-27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, tret de la 17), 83 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 105 (casa de Pere Gendra).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números parells: cases 16 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 20 (casa de veïns, segle XIX), 24-26 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 30-32 (Villa Montserrat, dècada 1930, forma part de la casa Maspons), 36 (casa de veïns, amb balustres, terrat a la catalana).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Plaça del Peix números: cases número 6 i 7 (cases de tipologia popular).</span></span></span></p> 08096-308 Carrer de Guayaquil; plaça del Peix, s/n <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer Guayaquil en particular, al tombant de segle XX ja estava plenament urbanitzat. En aquesta època, l’autor Amador Garrell diu que hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill que tenien les trasseres ocupades per espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La placeta del Peix s’anomenava així perquè és on els venedors deixaven els seus carros carregats de peix els dies de mercat. En un principi el carrer Guayaquil s’anomenava de l’Alba. Al seu inici hi havia el col·legi i la capella de les Germanes Carmelites, i també cases per a habitatges de famílies de treballadors (GARRELL, 1960). En aquest carrer hi ha també la Casa Maspons Camarasa, construïda pel militar i alcalde Jaume Maspons. L'últim Maspons nascut a Granollers, Pere Maspons i Camarasa, es va embarcar a fer les Ameríques i s'instal·là a Guayaquil. Féu una bona fortuna amb una plantació de cafè, i després tornà a Granollers. Construí un xalet amb jardí a la propietat familiar, va fer de mecenes i patrocinà la restauració de l'antic convent de Sant Francesc com a escola de música. En agraïment, la ciutat va dedicar aquest carrer al seu record.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell més anecdòtic, l’autor García-Pey recorda que en aquest carrer, a la cantonada amb Príncep de Viana, hi havia la botiga Francesc Gual Recolons, mosso d'esquadra. La seva casa arribava fins al carrer de Barcelona. Tanta fama tenia aquest establiment, tancat el 1957, que el carrer de Guayaquil es coneixia com el 'carrer de can Xarul·lo' (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> 41.6063312,2.2875251 440632 4606314 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-carrer-guayaquil-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-carrer-guayaquil-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-carrer-guayaquil-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-placa-peix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo 119|98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50156 Camí de can Tià i camí de cal Malo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tia-i-cami-de-cal-malo IX-XX <p><span><span><span>Camí històric (ja documentat al segle IX) que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud, i que comunicava França amb Barcelona. En realitat és la continuació al sector de migdia del camí de Santa Quitèria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest camí va resseguint la serra de Llevant i, en aquesta zona, va descendint cap a la plana agrícola del Vallès. Passa per les cases de cal Tià, Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> 08096-309 Camí de can Tià i can Malo <p><span><span><span>El camí de Can Tià i de Can Malo apareix en documentats en el segle IX. Segons diu Josep Estrada, aquesta via era coneguda amb el nom d'<em>Strada Francesca</em> i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que, venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriola i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella, on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i, seguint Congost avall, arribava fins al Pla de Reixac, on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> 41.5796092,2.2889157 440724 4603347 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-5.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo 94|98|85 49 1.5 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50157 Plaça de les Olles https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-olles <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 117-120.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> XI-XXI <p><span><span><span>Plaça del nucli antic de Granollers, d'origen medieval i situada dins l'antic recinte murallat. Forma un espai més o menys quadrangular, en un punt molt cèntric de la ciutat, al costat del carrer de Santa Anna, de la plaça dels Cabrits, el carrer de Santa Apol·lònia i molt a prop de la Porxada. És una de les places més concorregudes del nucli antic, per la qual cosa amb el decurs dels anys molts dels edificis han estat reformats, encara que alguns conserven elements antics dins de la seva estructura. D’altres cases han estat substituïdes per noves construccions, sobretot a partir del tombant de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dintre de la unitat general de la plaça destaquem especialment les següents cases pel seu valor patrimonial: números 3, 4-5 (ca la Pepa Sastre, ca la Pubilla), 8 (can Baldufes, can Colleres, can Deuquartos), 12 (casa Josep Tardà i Mora), 14-15 (casa Malàs, ca l'Iglésies), 16 (ca l'Estaper, cal Moquets, cal Marc, cal Jan), 17 (casa Josep Riera Sayol, cal Baldufes), 19 (cal Pucegu, Esteve Tallardà).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre de la plaça hi ha enfonsada una olla que es desenterra puntualment amb motiu d’algunes festes popular i que alhora recorda en nom de l’indret.</span></span></span></p> 08096-310 Plaça de les Olles <p><span><span><span>El nom més antic d’aquesta plaça és d’en Carbó, i la primera referència documental amb aquest nom és de 1349. A partir del segle XV es canvia la denominació per l’actual. Però encara el 1583 trobem notícies que l’esmenten com a plaça de les Olles, abans anomenada d’en Carbó. El desenvolupament d’aquest sector cal relacionar-lo amb l’organització del mercat de Granollers, a partir de la segona meitat del segle XI i, sobretot, als segles XII i XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època medieval (almenys des del segle XIV) la plaça estava porticada, almenys parcialment. Els porxos eren a la banda nord. Actualment, no es conserven traces d’aquests porxos, ja que la major part dels edificis van ser estat reformats amb posterioritat al segle XVI. Sí que se’n conserven a la banda nord de la plaça dels Cabrits, que està situada immediatament a l’est de la plaça de les Olles. Altres documents baix medievals parlen de cases que tenien un habitatge a la part davantera i un hort o pati posterior, que arribaria fins al corredor de la muralla (PANCORBO et alii, 2006: 117). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI, la plaça de les Olles era un dels centres neuràlgics del mercat de Granollers. En aquesta època l<span>'augment de poder del Consell municipal deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). </span>En aquesta època a la plaça de les Olles hi havia un pou. A la banda nord s’hi venien les olles i la resta d’atuells de terrissa, i d’aquí ve el nom de la plaça. Finalment, el Consell municipal hi va situar els punts de venda d’eixams d’abelles, de ceba i de planter de cols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta plaça també hi havia, almenys el 1553, l’escrivania pública del notari de Granollers. El 1584 al costat sud de la plaça els Jesuïtes de Barcelona hi tenien dues cases amb dos portals oberts a la plaça de les Olles. Han de coincidir, aproximadament, amb els actuals núms. 2-3. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla probable que en algun moment anterior al 1851 es produís una re-alineació de les façanes de la plaça de les Olles, per tal que coincidís amb les del carrer de Caldes (avui Santa Anna). (PANCORBO et alii, 2006: 119).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després del creixement de Granollers derivat de la industrialització moltes de les cases del nucli antic van ser objecte d’un procés de reforma o substitució, sobretot a partir del tombant del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa uns anys es va col·locar al terra, al mig de la plaça, una olla, que va idear el conegut Pep Salsetes. Avui aquesta olla ja no hi és (informació oral, Pere Cornelles). </span></span></span></p> 41.6084400,2.2872300 440609 4606549 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-c.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial Inexistent 2024-07-08 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda 94|98|85 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50158 Carrer del Rec https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-rec <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>JONCH I CUSPINERA, Antoni (1986). 'La fauna del Vallès Oriental', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.21-33.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 47.</span></span></span></p> XIX-XXI <p>Cèntric carrer del nucli urbà de Granollers que neix a la plaça de la Caserna, al costat del mercat de Sant Carles, i arriba fins a la plaça de la Constitució, cruïlla de camins abans de creuar el pont de la Riera. Acull una tipologia constructiva força diversa, amb edificacions bàsicament del segle XX, algunes d'influència noucentista. Hi abunden els edificis de construcció aïllada, entre els quals dues construccions dedicades a la distribució d'energia elèctrica. Els edificis que s'han inventariat són:</p> <p>Números SENARS: 1-3 (noucentista), 5 (frontó, noucentista) 19 (torre Adela Rocaverda), 35 (central transformadora d'ENHER).</p> <p>Números PARELLS: 2 (can Jonc, art déco), 22 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis, amb frontó), 28-30-32 (Estabanell i Pahissa), 34 (Torre Pardalera).</p> 08096-311 Carrer del Rec, s/n. <p><span><span><span>Originàriament aquest era el camí de Caldes. El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos seguint l’esmentat camí. A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable. Naixia en la Verneda d'en Fortuny, a l'altre costat del Pont de Ferro del ferrocarril, entre les estacions de Granollers-Canovelles i les Franqueses. Travessava el carrer del Rec i regava camps fins a Palou, on s'esgotava. Per deixadesa, les conduccions van trencar-se, especialment en creuar el riu Congost i el creixent barri de can Xarlet -avui al gran poble de Canovelles. De manera que el rec es convertí en claveguera, i tota la rica fauna que hi vivia (anguiles, barbs, crustacis, mol·luscs, insectes aquàtics i molts d'altres animals) així com l’ecosistema del seu voltant, es van perdre. Els camps de conreu van esdevenir blocs de pisos (JONCH, 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A tall més anecdòtic, l’autor García-Pey recull que en aquest carrer hi vivia el Periques o Fandango que anava pels mercats i les fires venent escopetes de fletxes entre d'altres mercaderies (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> 41.6094618,2.2851824 440440 4606663 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-casa-adela-rocaverda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-foto-08096-311-1.jpg Inexistent Neoclàssic|Noucentisme|Art Decó|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda 99|106|110|98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50159 Bosc de can Ceballot https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ceballot <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista</em>. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-03. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Petit bosc situat a l’extrem sud-est del terme de Granollers, amb una part que ja pertany al municipi de Vilanova del Vallès. <span>Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 03. </span>Es tracta d’una pineda de pi pinyer amb zones on hi ha força presència d’alzines, que a la llarga acabaran sent l’arbre predominant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest bosc és una peça més del corredor biològic de la Serra de Llevant, un gran mosaic agro forestal on camps de cultiu envolten els boscos de Cal Ceballot i Can Mayol. Així mateix, ja en terme municipal de Vilanova del Vallès, trobem els boscos de Ca la Pona i de Can Catafalc (fitxa ENIM-03).</span></span></span></p> 08096-312 Sector sud-est del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de can Cristòfol. 41.5734523,2.2890705 440731 4602663 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-7.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Arbre o arbreda d'interès 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Aquest bosc que ha mantingut la seva superfície originària. Ja quasi no hi queden zones de clariana natural. En canvi, el bosc és travessat per les infraestructures d’una línia elèctrica i oleoducte. Aquestes zones són més il·luminades, un fet que afavoreix la presència de molt sotabosc, com l’estepa borrera.En un dels camps situats al nord del bosc es troba l’ametller de Cal Ceballot: un arbre catalogat inclòs al Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers. 2153 5.1 2211 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50161 Connector biològic de la Serra de Ponent https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-ponent <p>BOSCH, R. (2000a). <em>Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.</em> Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). <em>Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). <em>Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès.</em> Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). <em>Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general </em>(etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). <em>Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. Granollers: </em>Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> Àrea amb un important impacte urbanístic i industrial. <p><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Ponent i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. La Serra de Ponent s’estén a l’oest del terme municipal de Granollers, des del límit amb Canovelles, al barri de Can Gili, fins al Circuit de Catalunya, al costat de Montmeló. La part nord-oest de la serra és la més muntanyosa, sobretot el tram que va des de Can Gili fins al Coll de la Manya, on els marges de la serra descansen a pocs metres de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. A mesura que s'avança cap al sud-oest la serra va perdent alçada, fins a culminar en el Pla de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els principals cims són els de Sant Nicolau (227 m), sobre el bosc que rep el mateix nom, on s'alça la torre de can Casaca; el Mirador de l'Olivera (219 m), indret panoràmic on subsisteix una olivera aïllada, que es troba a 300 m a l'est de la Font del Ràdium; Can Marçal, cim coronat per la masia amb el mateix nom, força visible a tot Granollers pel color carbassa amb què està pintada; Can Janer (178 m), a l'est del Bosc de can Ferran, on l'antiga masia s'ha convertit en restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de tota la Serra trobem un bon nombre de torrents, que només s'omplen d'aigua durant les pluges i que són abundants en vegetació. Els més coneguts i estudiats són el torrent de la Font del Ràdium i el torrent de Sant Nicolau. Pròxim a la Serra discorre el riu Congost, que travessa pel centre de Granollers i avança cap a Montmeló, on conflueix amb el Tenes per formar el Riu Besòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la Serra de Ponent hi trobem diverses àrees boscoses. De nord a sud: la Verneda de can Gili, el Bosc de can Pagès, el Bosc del Molí dels Capellans, el Bosc de Sant Nicolau (que constitueix el pas natural cap els cingles del Bertí i el Tenes cap el Nord i cap el Sud), el Bosc de la Font del Ràdium, el Bosc de can Many, el Bosc de can Feliuà, el Bosc de can Riera, el Bosc de ca n’Amat o el Bosc de can Català. La xarxa de camins que recorre aquest territori una mica elevat ofereix la possibilitat de realitzar nombrosos recorreguts on es pot gaudir de contrades d'interès des d'un punt de vista natural i paisatgístic.</span></span></span></p> 08096-314 Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. <p><span><span><span>L'assentament de la ciutat als marges del riu va provocar la desaparició dels grans boscos que l'envoltàvem en temps passats. Les vies que recorren la Serra de Ponent contenen encara diverses masies, característiques del paisatge de zona rural. Algunes van ser abandonades, com ara can Rosselló i can Català. Una situació similar és la de Can Gordi, engolida pel polígon industrial proper al Circuit de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No obstant això, alguns els pagesos i ramaders que viuen a les cases que es disseminen per aquest territori continuen les tasques agropecuàries, com és el cas de la masia de Can Nicolau (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> 41.6035600,2.2694300 439122 4606019 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-granollers-nord-vista-de-serra-ponent-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-n.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Les muntanyes de ponent també acullen alguns polígons industrials. A les faldes de la serra es troba el polígon Congost, Sant Julià i Circuit, ubicats al llarg del marge dret del riu Congost. En la carena, a les bandes de la carretera de Sabadell a Granollers C-155, es troben les indústries dels polígons Coll de la Manya i Font del Ràdium. L'ús del sòl predominant, deixat de la superfície industrialitzada i urbanitzada, és el cultiu, com a la serra de Llevant. A diferència d'aquesta, hi ha molta més superfície forestal (15%), ja que és la serra on trobem pràcticament la totalitat de boscos de Granollers. 2153 5.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50162 Bosc de Sant Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-sant-nicolau <p>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986). <em>Guia dels arbres de Granollers</em>, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta,</em> Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista.</em> Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. </em>Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-11. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc força gran que es troba emplaçat al sud de la masia de Sant Nicolau, en el coster de la Serra de Ponent que té el seu punt més elevat al sud, on hi ha la torre de Can Casaca (una torre del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica). Amb 227 m d'altitud aquest cim és el més elevat de la Serra de Ponent. Per llevant, a la part baixa, el bosc limita amb el camí de Sant Nicolau, vora la via del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa està conformada per tres comunitats vegetals. Un alzinar situat a la part nord del bosc i amb un ric sotabosc; una pineda de pi blanc situada a la part sud del bosc i amb un sotabosc menys divers però major en recobriment herbaci, i finalment erms situats a l’extrem sud del bosc i a l’altiplà nord-oest del Pla de can Casaca, que són antics conreus on ara creixen arbres aïllats, garrigues i d’altres matollars (fitxa ENIM-11).</span></span></span></p> 08096-315 Sector oest del terme municipal. Al sud de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a aquest bosc trobem dos antics costums característics de Granollers. Un és la recollida que antigament els nens feien de pinyes i glans per fer-ne petites baldufes (GARRELL, 1960). L’altre és una pràctica curativa que es feia amb nens herniats. En aquests casos obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura. Es considerava que així ja estava guarida (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> 41.6012500,2.2725200 439377 4605761 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-5.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Arbre o arbreda d'interès 2024-06-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo L’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent recorre els camins de la zona de Sant Nicolau, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de Granollers.Periòdicament al bosc de Sant Nicolau s’hi fan treballs silvícoles per reduir el risc d’incendis i treballs de sanejament d’abocadors incontrolats, que malauradament encara són força presents a la zona. 2153 5.1 2211 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50163 Refugi antiaeri de la plaça de Maluquer i Salvador https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-la-placa-de-maluquer-i-salvador <p><span><span><span>CANTARELL, C., GARRIGA, J., GESALÍ, D. I CORNELLAS, P. (2008). <em>Refugi de Refugis</em>. Ajuntament de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL, C. I BARBANY, C. (2010).<em> Granollers, vila oberta a la pau</em>. Exposició de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; GUÀRDIA LLORENS, Marc (2022). “Objectes que reté aquest museu com a salvaguarda. Fonts per a un exercici de reconstrucció documental i objectual: el cas de Granollers”, a <em>El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola. Itineràncies, destruccions, salvaments.</em> Actes del simposi Destrucció, salvament i itinerància de l’art a Catalunya (1936-1939), celebrat a Barcelona el 14 de febrer de 2022. Generalitat de Catalunya; Memorial Democràtic, pp. 273-311.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL, C., GUÀRDIA, M., BARBANY, C., CRUZ, P. i NOGUÉS, M. (en premsa). 'S’han demanat pics i pales. La construcció dels refugis antiaeris de Granollers', a <em>Actes de les Jornades Internacionals 'Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa</em>', Barcelona, 16-17 març de 2023.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA I ANDREU, Joan et al. (1986). 'La Guerra Civil (1936-1939). Aspectes parcials', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 77-82.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Refugi antiaeri de la Guerra Civil emplaçat al subsòl de la cèntrica Plaça de Maluquer i Salvador. Es tracta d’un refugi de tipus cel·lular o de sala, en què els departaments estan comunicats entre ells i donen a un passadís comú. És l’únic refugi d’aquest tipus a Granollers, ja que la resta són del tipus galeria. Aquest refugi està ben rehabilitat i és el més fàcilment visitable dels que hi ha a Granollers. <span>L’accés es va mitjançant unes trapes que s’obren al bell mig de la plaça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una superfície construïda d’uns 154 m2, cosa que permetia una capacitat aproximada per a 450 persones. La sala és coberta per diferents trams de voltes de formigó. Els murs són de pedra. Cal destacar que en l’obra d’aquest refugi es va utilitzar pedra procedent de l’església gòtica de Sant Esteve, que havia estat enderrocada poc abans (Cantarell; Guàrdia, 2022). Conserva un dels cossos d’escales d’accés a la part de ponent i un tram del túnel galeria que el connectava amb l’escola Lluís Castellà, avui Pereanton. D’aquesta manera els escolars hi tenien accés directe.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A diferència d’altres refugis de tipus galeria, que eren excavats al terra i recoberts de maons, el d’aquesta plaça va ser construït aplicant les normes de seguretat vigents, com la llosa d’explosió feta amb planxes de formigó armat que amortien el cop, tal i com aconsellaven els experts. En les escales d’accés, per evitar que la metralla pogués penetrar a l’interior, s’hi van construir pavellons.</span></span></span></span></p> 08096-316 Plaça de Maluquer i Salvador <p><span><span><span>Tot just començada la Guerra Civil, ja a la tardor de 1936, les autoritats de Granollers van plantejar la conveniència de construir tres grans refugis: al nord, al centre i al sud de la ciutat. Tanmateix les dificultats econòmiques no van permetre que el projecte tirés endavant, i s’optà per buscar alternatives menys costoses i més ràpides, com la utilització de soterranis de cases particulars i de fàbriques per habilitar-hi refugis. L’octubre de 1937 es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local. El 31 de maig de 1938 Granollers va patir el primer dels bombardejos, i el més greu, quan pràcticament no s’havien habilitat refugis públics. Sembla que només era útil del carrer València.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, durant un minut cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i a les ordres de l’Exèrcit franquista, van atacar Granollers. Els avions van descarregar un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Els objectius del bombardeig eren punts estratègics de comunicació, com l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, el pont sobre el riu Congost i el camp d’aviació de Llerona-la Garriga. També els tallers de muntatge i reparació d’avions, així com les centrals elèctriques situades al carrer del Rec. Cap d’aquests objectius va ser afectat, i les bombes van caure al centre de la població. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La plaça Major va ser el lloc on es van causar més morts, ja que en aquell moment moltes persones s’abastien d’aliments racionats al mercat municipal situat dins de la Porxada. Les bombes van afectar bàsicament dones i criatures. L’edifici de la Porxada va patir desperfectes, ja que se’n va desplomar part de la coberta. El balanç general van ser centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen n’hi ha registrats 226). La xifra de ferits greus va ser de 165. Els edificis sinistrats van ser més d’un centenar. Les imatges del bombardeig de Granollers van ser notícia internacional i van provocar nombroses protestes i mostres de solidaritat, així com la condemna de la premsa internacional. Els bombardejos indiscriminats contra la població civil perpetrats per l’exèrcit franquista representaven un salt qualitatiu en la manera de fer la guerra, mai vist fins aleshores.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores es va intensificar la construcció de refugis. Els treballs es van concentrar bàsicament entre juliol de 1938 i gener de 1939, un moment en què la guerra ja estava a punt d’arribar al seu final. La majoria de refugis van restar inacabats. Tot i això, es té coneixement d’una quarantena de refugis antiaeris a Granollers, alguns dels quals ja han desaparegut. La majoria són de tipus galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc la nit del 23 al 24 de gener i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939. L’aviació italiana, la legió Còndor alemanya i l’aviació Hispana van tornar a bombardejar la ciutat i van provocar desenes de morts, ferits i molts desperfectes en cases i indústries, així com a l’Hospital Asil. En aquest nou episodi molta gent va passar uns quants dies tancada als refugis. Al cap de poc, el 28 de gener de 1939, les tropes de Franco entraven a Granollers</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els bombardejos de la Guerra Civil van causar un fort impacte a la ciutat i han quedat ben presents en la memòria popular dels granollerins. Amb l’arribada de la democràcia la fossa comuna on van ser enterrades moltes de les víctimes es convertí en un espai d’homenatge. El 1988 es va commemorar de manera significativa el cinquantè aniversari dels bombardeigs. L’any 2008, coincidint amb els 70 anys, es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau can Jonch, on s’hi pot veure un petit muntatge expositiu sobre aquests fets. Un dels propòsits del centre ha estat recuperar la memòria de la Guerra Civil i dels bombardejos, i donar-los a conèixer a la ciutadania mitjançant una diversitat d’actuacions. Entre d’altres, s’ha adequat un itinerari sobre els bombardejos a la ciutat, s’han col·locat unes rajoles que fan memòria dels indrets bombardejats, s’ha creat el Bosc de la Pau: un espai amb arbres dedicats a la memòria de les víctimes dels bombardejos. També s’ha impulsat el Manifest “Granollers Ciutats obertes a la pau”. Aquestes iniciatives formen part del projecte Memorial Democràtic.</span></span></span></p> 41.6088943,2.2886611 440729 4606598 1938-1939 08096 Granollers Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50163-refugi-placa-maluquer-2-can-sinia-foto-pere-cornellas35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50163-foto-08096-316-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-06-19 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda Aquest refugi permet fer-hi visites concertades.Un itinerari urbà senyalitzat recorre els espais afectats pel bombardeig de 1938. Es pot seguir a través de diversos plafons informatius i de rajoles que porten inscrites la data del bombardeig. Les rajoles de color vermellós indiquen els llocs bombardejats el 1938. N’hi ha al Carrer Josep Anselm Clavé, Plaça Barangé, Plaça Maluquer i Salvador, Carrer Espí i Grau, Carrer Santa Elisabet, Carrer Sant Roc, La Porxada, Plaça de les Olles, Plaça del Cabrits, Carrer Sastre, Carrer Nou, Carrer Corró, Carrer Sol, Carrer Travesseres, Carrer Torras i Bages i Carrer Catalunya.Les rajoles de diversos colors indiquen els llocs bombardejats el 1939. N’hi ha al Carrer Aníbal, Corredor, Sant Cristòfol, Francesc Ribas, Josep Umbert, Passeig de la Muntaña, Rec, Ricomà, Sant Jaume, Torreta i Travesseres.A Granollers es té coneixement de 41 refugis antiaeris: 31 refugis d’obra nova o registrats documentalment i deu més dels que se’n té constància oral. D’aquests només dos són més o menys visitables; d’altres ja han desaparegut o són de difícil accés. La majoria són de tipus mina-galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. Aquest és el llistat dels refugis:Plaça Josep Maluquer i Salvador / Pl. del Bestiar (Escola Pereanton / Lluís Castellà, C/ Corró)Ajuntament / Plaça Porxada (Antiga Plaça de la República, Llotja)Escola Pia al C/ Guayaquil, C/ Alba (Antiga escola Ferrer i Guàrdia al C/ de Wilson)Escola Pia de l’avinguda Sant Esteve, St Josep cantonada Conestable de Portugal Inst. de Segon Ensenyament, antic C/ LletjósSeu de la Unió Liberal (actual Museu de Granollers) (Cantina escolar, C/ Anselm Clavé)C/ de Josep Irla / Joan Prim (Antigues Oficines de la Llum i Força)C/ del Rec, núm. 26 (Companyia Elèctrica Estabanell i Pahissa) C/ València, entre carrers Corró i Ponent (Antic C/ de les Minetes)C/ de Josep Umbert, núm. 52 (Anomenat Refugi dels Pintors)C/ Girona, núm. 70 (Antic C/ Santiago Rusiñol. Casas Baratas)Plaça del Dr. Guillamet - Plaça de l’Església, amb entrades al C/ Barcelona i al C/ Sant Jaume (Antic C/ Joan Montañà)Refugi de Palou (Aeròdrom de Montmeló i Montornès) (Actual Consorci Residus V. Or.)Fàbrica de la Font de l’Escot, al C/ de Corró amb C/ Font de l’Escot i Ramon Llull (Centre d’aquarterament núm. 13)C/ de Francesc Macià 90 amb C/ Mallorca (Finca privada, Can Ripoll)Antiga Caserna (Actual mercat Sant Carles)Plaça de J. Maluquer, núm. 27. Servei de Proveïments (amb sortida a Marià Sans, La Sila. Accés des de la Fonda Europa). El 2008 va ser objecte d’excavació arqueològica.Plaça de Josep Barangé / Parc (Antic Parc de l’Estació)C/ d’Alfons IV, núm. 65 (Durant la guerra C/ Durruti )C/ de Santa Anna, núm. 4 / Abastos (Antic núm. 6 del mateix carrer. Casa Baldiri)C/ Josep Torras i Bages, Cantonada Carrer CorróAdaptació de la col·lectora de la xarxa de sanejament, avui dia carrer de Lluís Companys, paral·lel a la fàbrica Roca Umbert Magatzem soterrat de les Destil·leries Montañà C/ Molí, Molí Vell, Anisats (Actual C/ Anníbal, 14)Metal·lúrgica Trullàs (Antic C/ Joan Montañà, 52) – Pl. Can TrullàsBarriada Font Verda (entre Pg. Muntanya i C/ Torreta)Actual C/ Joan Vidal i Jumbert i C/ Riera (Fàbrica de motors aviació, SAF-28)Fàbrica Can Botey (material de guerra) (C/ Espanya, 15)Fàbrica EGA (material de guerra) (C/ Ricomà)C/ Tarragona (C/ Francesc Ribas i Carretera Cardedeu)entre Can Mainou i Can CistellerFàbrica La Tela (Actual Museu de Ciències Naturals)Aigües Serra (Nord) - Can Pagès de les Basses (a prop riera Carbonell, al barri del Lledoner)Terraplens línia fèrria BCN-Portbou (a prop C/ Quevedo i C/ Llevant)Fàbrica Can Comas (c/ Sant Jaume)Fàbrica Pinyol. Ocupada per militars, secció automòbil (C/ Enginyer)C/ Príncep de Viana (entre plaça Corona i C/ Guayaquil, particular)Bòbila d’en Sidro Genevat (Entre C/ Enginyer i Tetuàn)Serradora Gibert (entre els carrers Bruniquer i Tetuàn)Barriada Muntanya – Font Verda (Entre el C/ Camprodon i C/ Lleida)Refugi Casa Fabregat (sense localitzar ubicació)Plaça de la Corona, amb C/ Castella i C/ GuayaquilForces Blindades núm. 2 (sense localitzar ubicació)Col·lectivitat del Calçat/Sabaters C/ Prim, 44El refugi núm. 16 (conegut com ca la Sila), emplaçat als carrers Agustí Vinyamata 9-11 i Marià Sans 1, l’any 2008 va ser objecte d’una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d’un nou edifici. El refugi era del tipus galeria, format per un túnel d’uns 142 m de llargada. Les obres del nou edifici van comportar la seva destrucció (fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, núm. 20774). 98 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
50165 Carrer de Marià Sans https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-maria-sans <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> XIX-XX Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes <p>Petit carrer de l'eixample granollerí que va des de la plaça de Barangè, ran de la Fonda Europa, fins al carrer de l'Enginyer. Es coneix popularment com el carrer 'd'en Sants'. Hi predomina un tipus de casa popular del segle XIX, entre mitgeres, de planta baixa i pis, al costat de cases de veïns més grans. Els números que s'han inventariat corresponen a les següents localitzacions:</p> <p>Números SENARS: 13 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 15 (casa de veïns amb elements que recorden l'obra de Raspall).</p> <p>Números PARELLS: 4 (1890, trasera de Policlínica del Vallès), 18 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 20 (resulta d'interès la reixa decorada), 24 (resulten interessants les reixes i els esgrafiats), 28 (1877, porta de pedra).</p> 08096-318 Carrer de Marià Sans, s/n. <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>L'any 1880 Marià Sans portà l'aigua a la vila de Granollers. En aquest carrer, a les encavallades dels segles XIX-XX hi havia el cafè d'en Sala, on es ballà molts anys i hi tingueren estatge moltes societats, fins que s'hi instal·là la Cambra Agrícola del Vallès. Davant de can Sala, a on hi havia un cafè i un cinema- es trobaven uns corrals, on en Valero, negociant barceloní, l'any 1905 hi aixecà una barraca i hi instal·là el primer cinema, i més tard en Ramoneda hi féu construir el Majestic.</p> <p>La resta del carrer d'en Sans eren la casa de la família Pibernat, construïda el 1914, en la qual hi ha la Policlínica del Vallès, la fusteria de n'Agustí Margarit i l'era d'en Biluia (GARREL, 1960).</p> 41.6091991,2.2900723 440847 4606631 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-foto-08096-318-1.jpg Inexistent Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2025-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Desconeguda 105|119|98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-18 09:22
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5