Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
50219 | Hort de l'Aiguadé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-laiguade | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong>Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias'</em> XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). 'Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986). 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants', a<em> Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1</em>. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - VI dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1947 a l’Hort de l’Aiguadé s’hi van trobar diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 0,20 m de profunditat aparegueren restes fragmentades d’un mosaic. El fragment més gran no arribava a 0,20 m i estava compost per tessel·les, segons Estrada, d’un tipus més gran que l’habitual, que componien una sanefa orlada amb meandres enllaçats, a base de trenes de dues cordes de tessel·les de marbre blanc dins d’un camp de tessel·les de calcària negra. A un altre indret, amb una situació topogràfica que no s'ha pogut precisar, i a 0,80 m de fondària, es van trobar les següents estructures arquitectòniques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 1: pavimentada amb un mosaic. Aquest àmbit mesurava aproximadament 3,25 x 3,45 m. El disseny decoratiu del mosaic és de tipus geomètric, en negre sobre fons blanc; la vora està composta per una doble filera de losanges negres, mentre que el camp central del mosaic està cobert per una quadrícula en blanc i negre i al centre dels quadres negres presenta una flor blanca. Al costat oest es va localitzar una escaleta composta per tres graons, construïda posteriorment per a aprofitar aquesta habitació, ja que en talla part del mosaic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2: A l’est de l’anterior àmbit es va trobar una altra habitació, igualment pavimentada amb mosaic; part d’aquest paviment continuava sota el pati veí, per la qual cosa no es va poder excavar. Això no obstant, sembla que J. Estrada i S. Llobet van aprofundir el tall per tal de comprovar la seva decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Paret mitgera habitacions núm. 1-2: La paret mitgera que separava les dues habitacions, en algun moment va desaparèixer i, al seu lloc, se’n va trobar una altra de 0,70 m, més tardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 3: Aquest àmbit se situa a l’altre extrem del pati de l’hort de l’Aiguadé. Estava pavimentat amb <em>opus signinum</em> i era posterior als mosaics de les altres habitacions ja que se situava a una cota menys profunda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures. L’espai que quedava entre les habitacions núm. 1 i 2 i l’àmbit núm. 3, no va ser excavat, però es van fer unes petites cales on van aparèixer restes d’altres habitacions que, segons Estrada, segurament pertanyien a la segona època constructiva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Possibles restes de sitges: En alguns llocs, el terreny natural apareixia reomplert per una acumulació de terra de color negre, segurament el farciment de possibles sitges, ja que hi van aparèixer restes de <em>dolis</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la factura dels murs, les parets de les habitacions presentaven dos tipus diferents d’aparells superposats i que denotaven dues fases temporals, sempre segons les anotacions d’Estrada <span>(Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials documentats van ser fragments de vasos de vidre, <em>terra sigil·lata</em> sud-gàl·lica, un fragment decorat amb barbotina, ceràmica comuna oxidada, restes d’àmfora i de dolis, nombrosos fragments de tègules, dues moles de basalt, una tessel·la de vidre de color blau, fragments d’estuc amb pintures.<span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests materials es conserven al Museu de Granollers. </span>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI.</span></span></span></p> | 08096-372 | Plaça de Folch i Torres (al costat de l'antiga presó). | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6085067,2.2864750 | 440546 | 4606557 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-hort-aiguadecapitellmdg-5898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | En buidar-se una gran capa de terra sobreposada que hi havia al solar ocupat per l’Hort de l’Aiguadé es va detectar la presència de restes arqueològiques. El 24 d’agost de 1902, a La Veu del Vallès, setmanari de Granollers, s’explica que amb l’acord del senyor Tardà, propietari del terreny, s’hi farien unes excavacions. Però aquesta intervenció arqueològica no es va dur a terme fins l’any 1947.El 1947, a causa de les obres de construcció d’un cobert al pati de l’Hort de l’Aiguadé, els obrers van trobar un paviment. Seguidament avisaren A. Jonch, director del Museu de Granollers, que va encarregar una excavació d’urgència a J. Estrada i S. Llobet, membres de la Secció d’Arqueologia del Museu. La intervenció que es va dur a terme el juliol de 1947.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Pati de can Gorina, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Passatge de Sant Bartomeu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50220 | Pati de can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-can-gorina | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978): 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29. COLL, Joan M.</p> <p>ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona.</em> Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - III dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la <em>pars urbana</em> d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1948 al pati de can Gorina s’hi van trobar diverses habitacions, algunes de les quals pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2. El paviment es trobava a 2 metres del nivell de terra actual i mesurava 3,05 x 3,54 m. Era fet amb <em>opus tesellatum</em> (mosaic) bicrom, decorat amb negre sobre blanc. La decoració es componia de bandes negres i blanques i bandes de triangles negres sobre blanc. Al camp, escaires negres i blancs encaixats </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 4. Situada a l’est de l’habitació núm. 2. A diferència d’aquesta, no va presentar cap pavimentació amb mosaic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació de planta absidal o amb exedra. Es va localitzar a un metre de distància de l’habitació núm. 2, en direcció nord-est, i a 1,5 m de profunditat. Cronològicament, podria ser d’un moment posterior a la segona fase constructiva d’aquesta zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recollits destaquen punxons d’os, un anell, un fragment d’anella, claus de ferro, un fragment de ceràmica campaniana, fragments de dolis i àmfores, ceràmica comuna oxidada, teules i maons de forma quadrada, una tessel·la de pasta vítria argentada,3 “ terrissa aràbiga”, 4 fragments de ceràmica de tradició ibèrica i fragments de ceràmica medieval. En un nivell de terra uns 0,20 m més amunt del nivell del mosaic, es va recollir un important conjunt numismàtic compost per una moneda de Filip I (244-249), una de Gal·liè (354-268), una de Claudi el Gòtic (269- 270), una de Decenci (351) i una d’il·legible (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests <span>materials presenten una cronologia que oscil·la entre el segle I i III de la nostra era.</span></span></span></span></p> | 08096-373 | Plaça de Folch i Torres, s/n | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6084551,2.2862877 | 440531 | 4606551 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-antigapresomosaic-mdg-4015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-antigapresomosaic-mdg-4016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Aquest jaciment és una continuació de l’excavació feta l’any 1947 a la finca adjacent de l’Hort de l’Aiguadé. L’excavació es va fer l’any 1948, i la direcció va anar a càrrec de J. Estrada, S. Llobet, A. Jonch i membres de la Secció d’Arqueologia del Museu de Granollers. Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs), Hort de l’Aiguadé i Passatge de Sant Bartomeu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50221 | Pati de la senyora Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-senyora-bassa | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII.</em> Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969).<em> Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - VI dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que s’hi va realitzar s’hi va recuperar sobretot material ceràmic i moble, així com restes d’una columna. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Continuant les tasques d’excavació que els anys anteriors havien realitzat en aquesta zona, membres del Museu de Granollers van portar a terme l’any 1950 <span>una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material moble recuperat va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada esmenta un fragment de columna de gres 'que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En relació al material moble cal esmentar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula. </span></span></span></span></p> | 08096-374 | Plaça de Folch i Torres, s/n | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6085200,2.2862600 | 440529 | 4606558 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50221-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Pati de la Vídua Trullàs (PEPPA).Jaciment excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de can Gorina i Passatge de Sant Bartomeu. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50222 | Jardí de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-rectoria | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC; XVI - XVIII | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span>L’any 1968, en fer rebaixos al pati de la rectoria de l’església parroquial de Sant Esteve es va recollir un bon nombre de fragments de ceràmica romana, sobretot sigil·lada sud-gàl·lica. Els materials recuperats es conserven al Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es va trobar una imatge de Sant Esteve, que actualment està emplaçada al vestíbul de l’església. L’escultura presentava el braç dret trencat, però possiblement amb aquesta mà portaria la palma, símbol del martiri, i a la mà esquerra porta l’Evangeli i tres pedres, atributs d’aquest protomàrtir (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> | 08096-375 | Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. | 41.6078890,2.2861809 | 440521 | 4606488 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-esglesia-parroquial-portal-romanic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-esglesia-parroquial-5.jpg | Legal | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Aquest jaciment fou documentat per Josep Estrada l’any 1968 en circumstàncies imprecises. Només se sap que durant la instal·lació d’un nou jardí a la rectoria es van trobar diversos materials arqueològics. Els anys 2000-2001 el jaciment fou excavat en la resta de la zona enjardinada que es troba entre la rectoria i l’església. | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50223 | Quadres antiga caserna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-antiga-caserna | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment destruït. | <p><span><span><span><span>Josep Estrada va documentar aquest jaciment l’any 1946. Es tracta d’un fragment d'<em>opus testaceum </em>i d'estuc amb una franja pintada que mesurava 35 x 20 cm. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest parament va aparèixer formant part d'una paret de les quadres de l'antiga caserna. La procedència aquest paviment és desconeguda. On hi havia l’antiga caserna avui hi ha el mercat de Sant Carles, i el lloc on hi havia les quadres està ocupat pel carrer. Posteriorment en aquesta zona s’hi han realitzat diverses excavacions arqueològiques.</span></span></span></span></p> | 08096-376 | Carrer de Sant Jaume, 3 (al sud del mercat de Sant Carles). | 41.6080200,2.2856700 | 440479 | 4606503 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50223-mercat-sant-carles-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||||
50224 | Carrer de Sant Jaume II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-ii | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la <em>pars urbana</em> d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la construcció d'un nou edifici amb soterrani el 1985 els membres del Museu de Granollers van fer el seguiment ocular de les obres. Segons J. Estrada (1993: 108), van observar-se dos primers nivells amb restes diverses d'època contemporània, mentre que el tercer el descriu de la següent manera: ... 's'hi veu un garbuix impressionant -no per la quantitat sinó per la varietat i la profunditat a què es troba- de ceràmica romana - <em>sigillata </em>Clara i comuna -, vidre modern, fragments de càntir i plats, ferro, ceràmica vidrada i tot el que es pugui imaginar'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Jordi Pardo, també s’hi va observar marbre blanc de Carrara.</span></span></span></p> | 08096-377 | Carrer de Sant Jaume, 42-44 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli <em>(pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6074082,2.2855447 | 440468 | 4606435 | 08096 | Granollers | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50224-377-sant-jaume-42-44.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Jordi Pardo, de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, l'any 1985. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50225 | Carrer de Sant Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-i | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat. Gr</em>anollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia,</em> núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a I<em>X Memorial Joan Camp</em>s, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica, efectuada a la vorera oest del carrer, van ser el motiu de l'actuació de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers que va poder documentar l'existència d'unes estructures termals, concretament una piscina revestida amb paviment hidràulic d'<em>opus signinum</em> i un àmbit escalfat amb el sistema d'hipocaust. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials que es van recuperar hi ha un nombre significatiu de ceràmiques: t<em>erra sigillata</em> clara A; comuna reduïda i alguns fragments d'àmfora, dels que probablement es podran definir les restes d'un tipus conegut com a 2/4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fases d'ocupació descrites per J. Estrada són un nivell d'argila anterior a la construcció dels banys, nivell de la construcció dels banys ( vers el canvi d'era), transformació de l'edifici i, finalment, abandonament i cobriment de l'edifici.</span></span></span></p> | 08096-378 | Carrer de Sant Jaume, 28 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6080460,2.2856601 | 440478 | 4606506 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50225-can-reverter-jaciment-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El jaciment va ser documentat per Jordi Pardo el 1985 amb motiu de les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica al carrer Sant Jaume. Es desconeix més informació detallada, ja que els resultats del seguiment arqueològic no han estat publicats.El 1990 es va fer la supervisió arqueològica d’una rasa per part de Purificació Pérez. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50226 | Carrer de les Travesseres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-travesseres-0 | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Conjunt de quatre sepultures fetes amb teula ('<em>tegulae</em>'), les quals formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1949, durant la realització d'obres de construcció de la claveguera, van aparèixer quatre tombes d'inhumació, construïdes amb '<em>tegulae</em>' a doble vessant. Segons Josep Estrada (1993:84), 'els obrers van trobar un medalló o placa de metall daurat... Més tard, ens van dir que portava una inscripció, la qual cosa sembla confirmar el fet que hauria pogut tractar-se d'una moneda.' Es desconeix la possible relació d'aquest element amb les tombes.</p> <p>Les tombes aparegueren davant de la casa número 10 (Can Girona), núm. 18 (Can Cases), núm. 24 i núm. 29 (Can Tort).</p> | 08096-379 | Carrer de les Travesseres, 10-26 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró.</span></span></span></span></p> | 41.6091823,2.2870805 | 440598 | 4606631 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50226-travesseres-10-29-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50226-foto-08096-379-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1949. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50227 | Carrer de Catalunya - carrer de la muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-la-muralla | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | III dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Sepultura feta amb teula ('<em>tegulae</em>') que forma part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya, i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1951 en obrir una rasa per instal·lar la llum d'un taller va aparèixer una tomba de '<em>tegulae</em>' de doble vessant. Com que la rasa oberta era d'escassa profunditat, aproximadament un metre, la sepultura no va ser excavada i se'n desconeix l'existència de restes òssies. Barrejat amb la terra extreta hi van aparèixer restes de fragments ceràmics corresponents a gerretes que, segons Josep Estrada (1993:88), estaven associades a 'escombraries d'aquella època'.</p> | 08096-380 | Carrer de Catalunya, 5-7, cantonada amb el carrer de la muralla | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró.</span></span></span></span></p> | 41.6096240,2.2868513 | 440579 | 4606680 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50227-380-catalunya-muralla-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50227-foto-08096-380-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 13 de novembre de 1951. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50228 | Carrer de Joan Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-coll | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia,</em> núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Amb motiu de l'alineació del carrer es va enderrocar una paret de la casa de ca la Re (avui casa Ulldemolins) i per refer-ne el mur va obrir-se una rasa a 1'50 m, al fons de la qual va aparèixer les restes d'un forn circular d'uns dos metres de diàmetre.</p> <p>A l'interior va trobar-se un gran nombre de teules planes romanes (VILA, 2001).</p> | 08096-381 | Carrer de Joan Coll, prop de la plaça Espanya. | <p>Documentat per J. Estrada l'any 1951 (VILA, 2001).</p> | 41.6108035,2.2878192 | 440661 | 4606810 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50228-381-joan-coll-jaciment-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50228-foto-08096-381-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50229 | Carrer de Catalunya - carrer de les Travesseres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-les-travesseres | <p>A. A. M. G. (s. d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Les tombes excavades foren destruïdes. | <p><span><span><span><span>Sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya, i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1966, amb motiu de les obres de clavegueram, van aparèixer dos esquelets enterrats en fossa simple. No hi ha constància de l'aparició d'altres restes. Les tombes foren destruïdes. L'únic element que permet datar aquest jaciment és el context arqueològic en el que van aparèixer.</p> <p>Segons M. Tenas (1999), correspondria a una part de la necròpolis romana existent a la zona nord de l'actual nucli urbà.</p> | 08096-382 | Carrer de Catalunya, 1; cantonada amb carrer Travesseres. | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró.</span></span></span></span></p> | 41.6091951,2.2867919 | 440573 | 4606633 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-382-catalunya-travesseres-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-foto-08096-382-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 22 de febrer de 1966.A.A.M.G. (s. d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Al llarg del carrer es van trobant restes d'enterraments. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50230 | Carrer de Constància II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-constancia-ii | <p>A. A. M. G. (s. d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BALBEY, Tomàs (1927). 'La importància del Vallès a l'època romana', a Publicacions <em>'La Gralla</em>', Festa Major 1927, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET, Salvador (1935). 'Granollers romà', a <em>Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers</em>, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers, estudio geográfico e histórico,</em> Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>L'arqueòleg Josep Estrada esmenta la troballa l'any 1949 de de diversos fragments d'una gerreta romana, apareguda en fer un sot de 2 m de profunditat (Estrada, 1993:84). La localització seria a la part posterior de l'edifici número 5 del carrer de les Travesseres.</p> <p>Cal recordar que un tram més a l'oest d'aquest carrer s'hi va localitzar un paviment romà d'ús hidràulic, actualment ja destruït. (jaciment del carrer de la Constància).</p> | 08096-383 | Carrer de la Constància, s/n. | 41.6089461,2.2875145 | 440633 | 4606605 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50230-muralla-constancia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50230-foto-08096-383-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el juny de 1949.En el Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, fet pel Museu de Granollers, es fa referència a les següents localitzacions que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment: 12. (carrer Constància núm. 18); 13. (carrer Constància, davant del número 19).En aquest carrer s'han trobat altres restes arqueològiques. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50231 | Inici carrer de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-carrer-de-catalunya | <p>OLIVERES, D. (1994). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Catalunya núm 8, d</em>ocument mecanografiat, inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | III dC. - V dC. | La tomba en qüestió ja està desapareguda, però n'hi podrien haver al seu entorn. | <p>Tomba de tipologia humil (feta amb <em>tegula</em>) que forma part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). <span><span><span><span>Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya, i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>Una excavació d'urgència, portada a terme per David Olivares, va permetre documentar una part d'una tomba. La resta es trobava sota el paviment del carrer Catalunya. Era una tomba de teules, amb doble vessant i llit de '<em>tegulae</em>'. Estava orientada d'est a oest. No van trobar-se restes d'aixovar, si bé va recuperar-se les extremitats inferiors d'un individu que estava en posició de decúbit. Malgrat la inexistència de restes materials que permetessin establir una cronologia precisa, David Oliveres la va datar a l'època tard-romana, per paral·lelismes amb d'altres tombes de la zona.</p> | 08096-384 | Carrer de Catalunya, 2-8 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró. </span></span></span></span></p> | 41.6092894,2.2868970 | 440583 | 4606643 | 08096 | Granollers | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50231-384-catalunya-2-8-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50231-foto-08096-384-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per E. Ramon Valls (1994). Excavat per David Oliveres el 1994.En el Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, fet pel Museu de Granollers, es fa referència a les següents localitzacions que tal vegada puguin estar relacionades amb aquest jaciment: 10. (carrer Catalunya, 2-8); 11. (carrer Catalunya, 5-7, cruïlla amb carrer Muralla); 12. (carrer Catalunya, 12-18). Al llarg del carrer es van trobant restes d'enterraments. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50232 | Plaça Folch i Torres I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-folch-i-torres-i-i-ii | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 6a i 6b.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - XVIII | Jaciments coberts i excavats de manera parcial. | <p><span><span><span>Conjunt d’intervencions arqueològiques realitzades de manera parcial i en diferents anys a la plaça de Folch i Torres, les quals han posat de manifest l’existència de restes de la vil·la romana de Granollers; concretament de la pars urbana de la vil·la i, més específicament, del sector que es trobava entorn del peristil; és a dir, el pati porticat que s’ha localitzat a la zona del voltant de la Rectoria. Les excavacions també han permès documentar restes escadusseres del fossar o cementiri alt medieval que hi havia entorn de l’església parroquial i altres d’època medieval i moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1972, durant les obres de rebaixament del sòl que es van efectuar concretament prop de l'angle format per l'edifici que es troba entre la plaça i el Passatge de Sant Bartomeu, hi van aparèixer restes de teula romana pertanyents a un enterrament d'inhumació i restes d'un <em>dollium </em>amb inscripcions: VMXXVS. Segons Josep Estrada (1993:98), la inscripció podria significar que en l'esmentat atuell hi cabrien 1.025 sextaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una excavació de l’any 2000 dirigida per Santi Molera es va obrir una rasa que anava des del carrer de Sant Jaume, a l’alçada de la casa de can Reverter, fins arribar a la plaça. Hi aparegueren cinc murs de característiques romanes, que foren datats al segle I dC. Una de les estructures consistia en un basament quadrangular d’<em>opus caementicium</em>, el qual formaria part del pati porticat nord; és a dir, el peristil de la vil·la que es troba a la zona entorn de la Rectoria. Altres restes corresponen a una sèrie de tombes en inhumació i retalls de paviments que estarien relacionats amb la sagrera i el cementiri o fossar de l’església. Només una tomba es va poder excavar, en la qual hi havia restes de tres individus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001 es va portar a terme una altra intervenció, dirigida per Mònica Mercado, que va excavar dos sondejos que van posar de manifest estructures pertanyents a diverses èpoques: moderna, medieval i romana (fitxa d’arqueologia PEPPA núm. 51).</span></span></span></p> | 08096-385 | Plaça de Folch i Torres, s/n | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6082044,2.2861696 | 440521 | 4606523 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50232-placa-folch-i-torres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50232-foto-08096-385-1.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El jaciment anomenat Plaça Folch i Torres I fou documentat el 1972 per l'arqueòleg Josep Estrada. Quan es van fer els últims rebaixos al solar on hi havia hagut l’antiga presó hi va portar a terme una petita excavació d’urgència. A la dècada del 2000 s’hi van practicar diverses intervencions arqueològiques parcials. Existeix certa confusió en la nomenclatura que s’ha donat a aquests jaciments, que en alguns llocs es distingeixen com a Plaça de Folch i Torres I i Plaça de Folch i Torres II.L’any 2000 es va fer una intervenció amb motiu de la instal·lació d’uns tubs de fibra òptica, sota la direcció de Santi Molera.L’any 2001, amb motiu d’unes obres de re-pavimentació de la plaça i de la instal·lació de l’enllumenat públic, s’hi va fer una intervenció d’urgència sota la direcció de Mònica Mercado, de l’empresa Estrat SC.L’any 2002 l’excavació d’uns pous per plantar dos arbres va anar acompanyada de treballs de seguiment arqueològic, sota la direcció de Mònica Mercado, de l’empresa Estrat SC.L’any 2003, amb motiu d’unes obres d’instal·lacions de gas, s’hi va realitzar una nova intervenció preventiva, dirigida per Míriam Esque, de l’empresa Àtics.En aquesta zona, que es troba al centre de la vil·la romana de Granollers, hi ha un bon nombre de jaciments. Tot i la seva proximitat, s’han tractat com a jaciments separats o individualitzats, cosa que no en facilita una visió de conjunt i sovint genera confusió. Entre altres, hi trobem el Passatge de Sant Bartomeu, l’Hort de l’Aiguadé, el pati de can Gorina, l’Antiga presó, pati de la Viuda Trullàs (o de la senyora Bassa), plaça de l’església o el pati de la rectoria. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50233 | Carrer de Barcelona - carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-carrer-nou | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII.</em> Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camp</em>s, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>L'any 1946 amb motiu de la instal·lació d'una claveguera l'arqueòleg Josep Estrada va descobrir l'existència de tres forns, un d'ells entre els carrers esmentats. Segons la descripció del propi autor, es tractava d'un forn d'obra en el que es veien estructures de picadís de maó. Mesurava 2 m d'amplada per 1'5 d'alçada. A uns tres metres a l'oest, a l'angle de la vorera, va aparèixer un altre forn i alguns fragments de teula romana ('<em>tegulae</em>') (VILA, 2001).</p> <p><span><span><span><span>Molt probablement formarien part </span>de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>part fructuaria</em> de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08096-386 | Carrer de Barcelona, 28 | 41.6071264,2.2869747 | 440587 | 4606403 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50233-barcelona-28-i-30-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L'any 1975, en motiu de la instal·lació del cablejat elèctric, el senyor Eustaqui Casals va observar a la rasa dos forns de característiques semblants als abans esmentats (veure fitxa CAN FREIJO), fet que podria indicar que es tractés dels forns ja documentats per J. Estrada l'any 1946 (VILA, 2001). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50234 | Can Freijo i can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freijo-i-can-sola | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Durant les obres d'instal·lació d'un cable elèctric l'any 1975 en aquesta zona Eustaqui Casals hi va documentar un paviment d'<em>opus testaceum</em> (que probablement cal entendre més aviat com a <em>opus signinum</em>) i, a pocs metres, un fragment de mola de molí de basalt (VILA, 2001). El jaciment es localitza davant la botiga Freijó, al carrer Nou, entre el carrer Barcelona i Portalet.</p> <p>Es tracta probablement de la mateixa troballa que es denomina can Solà, situada a la casa de l'altra banda del carrer (carrer Barcelona número 23). En aquesta localització es té notícia que el mateix Eustaqui Casals hi va documentar 'un paviment d'<em>opus signinum</em> i altres materials de cronologia romana, així com un molí de basalt'. Es destaca que les estructures creuaven el carrer en direcció sud; és a dir, cap al carrer Nou.</p> <p>Amb anterioritat, l'arqueòleg Josep Estrada ja havia documentat uns forns en aquesta zona, de manera que podria ser que coincidissin amb aquestes restes (veure fitxa Carrer de Barcelona - Carrer Nou).</p> | 08096-387 | Carrer Nou, 6; Carrer de Barcelona, 23 | 41.6071200,2.2871200 | 440599 | 4606402 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50234-387-carrer-nou-6-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||||
50235 | Plaça de Manuel Montañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-manuel-montana | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>L'any 1987 quan es feia una rasa per renovar un desguàs (entre les cases número 1 a 5 de la plaça aleshores anomenada Manuel Montañà) va aparèixer un nivell de rebliment format per restes arqueològiques diverses: fragments ceràmics, teules romanes i marbre. Aquests materials van trobar-se barrejats amb materials moderns. Al tractar-se d'un nivell de rebliment, segons la descripció efectuada per Josep Estrada (1993:112), no pot determinar-se amb tota seguretat que es pugui classificar com a jaciment.</p> | 08096-388 | Plaça Porxada (antiga Plaça de Manuel Montañà, 1-5) | 41.6078524,2.2869865 | 440589 | 4606483 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50235-placa-montana-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Documentat per Jordi Pardo, que en va informar a l'arqueòleg Josep Estrada amb motiu de les obres efectuades a la plaça l'any 1987.L’any 2015 l’Ajuntament va aprovar fer un canvi de nom de la plaça Manuel Montañà (militar franquista) a petició de la mateixa família i dels veïns. Des d’aleshores l’espai va adoptar el nom de plaça Porxada, i la numeració de les cases es va afegir a les de la Plaça Porxada. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50236 | Forn de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-gili | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XVIII-XIX | Estat de conservació del jaciment desconegut, possiblement força arrasat. | <p>Forn de pega que es troba prop de l'antiga masia de can Gili (actual centre cívic); concretament, uns 250 m al nord-oest de la masia, vora l'antic Camí de Lliçà d'Amunt, en un marge entre la torrentera i la casa de can Capdevila. </p> <p>Les notícies d'aquest jaciment són molt inconcretes (inclosa la seva localització). Es deuen a unes notes de l'arqueòleg Josep Estrada dels anys 1960. Segons Estrada (1993:95), el forn 'devia ser dels que en diuen de pega, amb un diàmetre de 4 m a la part baixa, o sigui, que era molt ample i alt, encara que avui no ho sembli perquè el van esmotxar'.</p> <p>En les prospeccions realitzades més recentment el forn no s'ha pogut localitzar, ja que actualment la zona on estaria emplaçat es troba totalment coberta d'una espessa capa de vegetació.</p> | 08096-389 | Sector nord-oest del terme municipal. Prop del Centre Cívic de can Gili. Camí Vell de Lliçà. | 41.6140015,2.2731174 | 439439 | 4607176 | 08096 | Granollers | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50236-forn-can-gili-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada i Vicenç Garriga el dia 16 de novembre de 1964. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50237 | Carrer de Santa Apol·lònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-apollonia | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - II dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. </span></span></span></span>En les obres que es portaren a terme al carrer l'any 1987 va aparèixer una base de columna romana de gres, trobada a 1,60 m de profunditat. La columna va aparèixer en un estrat de rebliment, fora de context arqueològic. El fragment de columna es conserva al Museu de Granollers.</p> <p>Les característiques que presenta aquest fragment de columna són semblants a l'apareguda l'any 1958 al solar de l'antiga rectoria. Diversos autors (Pardo, 1993:187) van plantejar la hipòtesi que aquest element arquitectònic, conjuntament amb els documentats al nucli històric de Granollers, podrien correspondre a un fòrum agrari romà. Tanmateix, actualment es considera que aquestes columnes havien de formar part d'alguna de les parts residencials de la vil·la romana de Granollers.</p> | 08096-390 | Carrer de Santa Apol·lònia, 1 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli <em>(pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6083909,2.2869984 | 440590 | 4606543 | 08096 | Granollers | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50237-santa-apollonia-1-5-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50237-foto-08096-390-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | La notícia va aparèixer publicada al setmanari 'Vallès', núm. 551, del 14-3-1987. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50238 | Plaça de la Porxada / Plaça Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-porxada-placa-gran | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 20a, 20b.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat. </em>Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999) 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-XX | Restes en un estat de conservació divers. Bona part ja no existeixen ja que han estat destruïdes amb les intervencions urbanístiques. | <p><span><span><span>Conjunt d’intervencions arqueològiques que s’han realitzat a la Plaça Porxada i en edificis de la plaça, els quals han permès documentar restes que van des d’època romana fins a la contemporània. Les primeres donen testimoni de la vil·la romana de Granollers, però en aquest cas són difícils d’interpretar ja que queden força descontextualitzades. Es situen en una zona probablement de la <em>pars rustica</em> o de la <em>pars fructuaria</em> de la vil·la, i podrien correspondre a instal·lacions per a l’elaboració del vi o l’oli, però ni tan sols està clara la seva cronologia. Cal tenir present que la vil·la va ser reorganitzada al segle III dC. D’època contemporània destaca l’existència d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1948 Josep Estrada ja va documentar un gran pany de paviment de forma quadrada, d’uns 5 m de quadre, amb una depressió. Estrada la descriu com “<em>opus testaceum</em>” però probablement es tractava d’<em>opus signinum</em>. A més, va recollir fragments de <em>tegulae </em>i de <em>dollium</em>. Sembla que es tractaria d’un paviment de tipus hidràulic amb un desguàs inclinat, probablement per a treballs d’elaboració de vi o oli. Les restes arqueològiques foren documentades unes prop del la Plaça Montaña i les altres al carrer Santa Esperança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001 es va realitzar una excavació al solar de la casa número 4 de la plaça, al costat de l’Ajuntament. Les diverses rases que s’hi van fer van testimoniar un nivell d’arrasament d’època moderna i contemporània. A la rasa 2, sota el nivell d’arrasament es trobà un possible forn, de difícil interpretació, i dos nivells d’abocament d’època romana datats preliminarment entre els segles III i V. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la rasa 3 es va trobar una superposició de dues pavimentacions, amb llurs corresponents preparacions. Sota l’última preparació, es va localitzar novament el nivell d’arrasament i, més ensota, un dipòsit amb material romà. En la resta de rases es va trobar una estratigrafia semblant i algunes estructures modernes, entre elles un pou atribuït al segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les intervencions de l’any 2012 a la plaça de la Porxada s’hi va documentar una claveguera, que devia estar en funcionament entre els segles XVI i XVII, així com una estructura contemporània indeterminada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de l’any 2013 va permetre documentar una part del refugi antiaeri que hi havia a la plaça, que era del tipus de galeria.</span></span></span></p> | 08096-391 | Plaça de la Porxada; casa número 4 de la Plaça Porxada | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria)</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6079477,2.2875859 | 440639 | 4606494 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50238-porxada-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50238-refugi-ajuntament1-perecor.jpg | Legal | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Les primeres notícies arqueològiques en aquesta plaça són de l’any 1948 quan, amb motiu d’unes obres de reparació del sistema de clavegueres, Josep Estrada va documentar a sota un paviment més antic, d’època romana.L’any 2001, amb motiu de la construcció d’un nou edifici a la casa número 4 de la Plaça Porxada, es van realitzar excavacions d’urgència, sota la direcció D’Albert Martín i Menéndez.Més recentment, s’han realitzat intervencions preventives els anys 2005, 2012 (juntament amb les places de les Olles i dels Cabrits) i 2013 (al refugi antiaeri). | 83|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50239 | Carrer del Triomf - Restaurant Layon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-triomf-restaurant-layon | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 13a.</span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment probablement destruït o inexistent. Actualment s'hi ha construït un edifici de nova planta. | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix tan sols per unes anotacions de l’arqueòleg Josep Estrada fetes l’any 1946. Aquestes s</span></span></span><span><span><span>ón una mica obscures i no deixen clar si es tracta de la descoberta in situ d’un paviment o si aquest ha estat reaprofitat com a material constructiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Literalment J. Estrada indica: “a l’eixida del Bar Can Layon, que dóna sortida a l’establiment, per la part del darrere, hi ha, al costat Nord, una paret de tanca que emmarca aquesta eixida separant-la del veí carrer del Triomf, en un racó on hi havia hagut una masia força antiga que en deien a Can Rodons. A l’esmentada paret s’hi veien aleshores trossos de paviment romà (<em>opus testaceum</em>).” </span></span></span></p> <p><span><span><span>En realitat, però, més aviat es tractaria d’un paviment d’<em>opus signinum</em> (Atles d'Arqueologia Urbana de Granollers, annexos, doc. 13a).</span></span></span></p> | 08096-392 | Carrer del Triomf, s/n | 41.6091164,2.2859439 | 440503 | 4606625 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50239-392-carrer-triomf-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||||
50240 | Carrer de Santa Anna 4-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-anna-4-6 | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. P</em>atrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - XX dC | Restes ja destruïdes | <p>Restes arqueològiques aparegudes al subsòl de dues cases adjacents al carrer de Santa Anna: la número 4 (restes d'època romana) i la número 6 (restes medievals i posteriors).</p> <p>En motiu de les obres que s'efectuaren per la construcció d'un nou edifici al número 4 del carrer l'arqueòleg Josep Estrada va trobar-hi una canalització d'aigua d'origen romà, orientada de nord a sud i que segons el mateix autor tenia entre 20 i 30 cm d'amplada. També va recollir un fragment de ceràmica d'època romana. Les troballes es van fer a la part posterior del solar, prop del carrer de la Constància. Cal recordar que al carrer de la Constància s'hi han localitzat també restes de construccions i de canalitzacions romanes (jaciments del carrer de la Constància i del carrer de la Constància II).</p> <p>D'altra banda, amb motiu de els obres de re-fonamentació de l'edifici situat al carrer Sant Anna número 6 l'any 2005 s'hi va fer una intervenció arqueològica preventiva. Es van realitzar set sondejos, dels quals cinc van resultar positius. Van permetre documentar sis estructures, entre les quals un mur que podria ser de la segona meitat del segle XIV i començaments del segle XV, un altre mur podria ser més antic que l'anterior, un altre mur podria ser d'època moderna i altres estructures (dipòsit, un mur i una claveguera) d'època contemporània. Les estructures es van desmuntar.</p> | 08096-393 | Carrer de Santa Anna, 4-6 | 41.6087331,2.2869437 | 440586 | 4606581 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50240-santa-anna-4-jaciment-1.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1988.La casa número 4 segons Garcia-Pey s'anomena can Senalla (GARCIA-PEY, 1990).L'any 2005 es va realitzar la intervenció arqueològica preventiva a la casa número 6 dirigida per Albert Castellà (de l'empresa Estrats). | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50241 | Carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-joan | <p>ARRIZABALAGA, A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental</em>. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Durant les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica l'any 1975 hi fou descobert un paviment romà que aparegué conjuntament amb d'altres restes, formades per un fragment de gerra romana, teula romana (<em>tegulae </em>i <em>imbrex</em>) i un fragment de mola de molí. També s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica medieval.</p> | 08096-394 | Carrer de Sant Joan Baptista (entre la plaça Folch i Torres i la Plaça de l'Església). | 41.6080199,2.2866980 | 440565 | 4606502 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50241-carrer-sant-joan.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment descobert per Eustaqui Casals l'any 1975. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50242 | Forn d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-den-colomer | <p>ARRIZABALAGA, A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental</em>. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989. 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Jaciment d'època romana, possible vil·la, que es coneix per troballes fetes per l'arqueòleg Josep Estrada i del qual es desconeix amb precisió la seva ubicació. Segons Estrada (1993:75) prop de la casa de cal Jardiner, concretament 'als terrers del forn s'hi recull ceràmica republicana-romana, amb fragments de ceràmica campaniana, de vernís negre. Entre altres formes, es troben nanses d'àmfora, fragments de terrissa de tres capes -de cuita ibèrica, vores de gerra, etc.'.</p> <p>En altres prospeccions efectuades per Estrada (1993:76) s'hi va recuperar restes diverses de materials arqueològics també d'època romana-republicana (comuna, sigil·lada, àmfora, ibèrica pintada, etc.). L'any 1961 el senyor Vicenç Garriga l'hi va fer entrega de 'fragments de tres o quatre vasos de ceràmica ibèrica feta a mà'.</p> <p>Josep Estrada va qualificar aquest jaciment com a vil·la romà-republicana, si bé no s'han documentat restes d'estructures que permetin confirmar-ho.</p> | 08096-395 | Sector est del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de cal Jardiner. | 41.5937958,2.2930399 | 441080 | 4604919 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50242-102-bobila-estrella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50242-102-bobila-estrella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50242-102-bobila-estrella-3.jpg | Física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El forn de can Colomer era conegut a l'època de la República com a forn de l'Estrella. Estava destinat a la cocció de material d'obra.És possible que la bòbila que es coneix amb el nom de l'Estrella correspongui amb el que J. Estrada esmenta com a Forn d'en Ribes o d'en Colomer (1993:75); Cal Jardiner / Forn d'en Colomer (1993: 79); Forn d'en Ribes o de cal Jardiner (83); forn d'en Colomer (al costat de cal Jardiner) (1993: 86); Forn d'en Colomer o cal Jardiner (1993: 94); Forn d'en Colomer, tocant a cal Jardiner (1993: 95).Per tant, la localització exacta d'aquest jaciment es desconeix. En l'actualitat la propietat que envolta la casa de can Jardiner es troba protegida per una tanca.En la bibliografia (ESTRADA, 1993) no es distingeix si aquest jaciment es troba separat o inclòs en el de cal Jardiner. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001) (veure fitxa de cal Jardiner II). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50243 | Carrer de Tetuan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-tetuan | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Segons l'arqueòleg Josep Estrada (1993:83) en unes piles de rocs i obra hi va trobar un fragment de coll de <em>dòlium</em>. La manca de dades suficients no permet definir amb precisió si es tracta d'un jaciment, quines són les seves característiques ni tampoc la cronologia. La troballa d'aquestes restes mobles de forma aïllada podrien tenir el seu origen en l'existència d'un jaciment en el mateix indret o tractar-se de fragments aportats amb posterioritat (VILA, 2001).</p> | 08096-396 | Carrer de Tetuán - cruïlla amb carrer de l'Enginyer, 25 | <p>Documentat per J. Estrada el dia 25 de gener de 1947.</p> | 41.6094884,2.2918601 | 440996 | 4606662 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50243-396-tetuan-enginyer-bona.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50244 | Forn d'en Rayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-den-rayo | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IX aC. - II aC. | Estat de conservació del jaciment desconegut. | <p>Vers l'any 1965 E. Ramon va trobar, en aquest indret, una 'pedra mosquejada, de 5 mm d'ample per 10 de llarg. Un dels extrems estava allisat com per servir de destraleta' (VILA, 2001).</p> <p>Amb posterioritat Vicenç Garriga hi va recollir diversos fragments de ceràmica de tipologia ibèrica. Segons això, la cronologia podria anar del Bronze final (900 aC) a l'època ibèrica.</p> | 08096-397 | Carrer de Joan Enric Dunant, s/n. | 41.6107800,2.2929000 | 441084 | 4606804 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50244-397-forn-rayo-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 78|79|80|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||||
50245 | Corredossos de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredossos-de-sant-cristofol | <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Segons informació del senyor Eustaqui Casals en el moment que es va portar a terme les obres d'arranjament de clavegueres (1982) va aparèixer un forn rodó, d'uns 2 m de diàmetre aproximadament. Relacionat amb aquesta troballa hi va recuperar diversos fragments de teula romana (<em>tegulae</em>). La manca de més dades no permet atribuir-ne una cronologia precisa, si bé el context en el que apareix podria correspondre a un forn d'època romana (VILA, 2001).</p> <p><span><span><span><span>Aquest forn podria formar part de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>part fructuaria </em>de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></span></p> | 08096-398 | Carrer de Sant Cristòfol, 8 (entre la casa número 8 i la botiga de can Carbó). | 41.6074200,2.2882600 | 440694 | 4606435 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50245-muralla-sant-cristofol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50245-foto-08096-398-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||||
50246 | Can Canta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canta | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental</em>. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barce lona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII.</em> Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Amb motiu de les obres d'instal·lació del cable elèctric subterrani al llarg del carrer, Eustaqui Casals hi va observar l'existència d'un forn quadrat, de mesures reduïdes, en el que hi va recollir alguns fragments de teula romana (<em>tegulae</em>).</p> <p>Per la seva situació, en una àrea on s'han trobat forns de les mateixes característiques, és possible que formi part d'una àrea de producció ceramista.</p> | 08096-399 | Carrer de Barcelona, 27 | 41.6070628,2.2871028 | 440597 | 4606395 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50246-399-barcelona-27-b.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Trobat per Eustaqui Casals l'any 1975.Pel context en el que es troba, es possible que aquest forn correspongui a un dels esmentats per l'arqueòleg Josep Estrada (1993:100). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50247 | Forn del carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-carrer-de-barcelona | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment probablement destruït. | <p>Amb motiu de les obres d'instal·lació de la xarxa elèctrica va aparèixer un forn de grans dimensions que es trobava entre el carrer i el porxo de la casa número 19. No resta clara la identificació d'aquest forn amb els descrits per Josep Estrada (1993:100). Sembla que el forn va estar seccionat per la part superior.</p> <p><span><span><span><span>Aquest forn formaria part </span>de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>part fructuaria</em> de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08096-400 | Carrer de Barcelona, 19 | 41.6072879,2.2870736 | 440595 | 4606421 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50247-forn-carrer-barcelona.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50247-foto-08096-400-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment trobat per E. Casals, que és qui va facilitar la localització (VILA, 2001). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50248 | Forn del carrer de Miquel Ricomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-carrer-de-miquel-ricoma | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Amb motiu dels arranjaments efectuats al pati de la casa hi fou localitzat un forn. No es disposa de més informació sobre quines característiques presentava i de la seva cronologia (VILA, 2001).</p> <p><span><span><span><span>Molt probablement, formaria part </span>de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>part fructuaria</em> de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08096-401 | Carrer de Miquel Ricomà, 8 | <p>Informació proporcionada per E. Casals el més d'abril del 2000 (VILA, 2001).</p> <p>La casa número 8 es diu ca l'Escanya-rals (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6068600,2.2861400 | 440517 | 4606374 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50248-forn-carrer-ricoma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50248-foto-08096-401-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50249 | Carrer de Torras i Bages I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-i | <p>ESTRADA, Josep;VILLARONGA, Leandre (1967). ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII.</em> Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1992). <em>L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic: la necròpolis romana de Can Trullàs</em>. Treball d'investigació. Doctorat en Arqueologia Prehistòrica. UAB.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Conjunt de sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>El 1964 durant el procés de soterrament dels cables telefònics van aparèixer dues sepultures d'inhumació, a una profunditat de 0'75m. La primera es va localitzar entre les cases 51 i 53, corresponia a una sepultura d'inhumació en fossa simple. Hi fou documentada una gerreta ritual. Un metre més al sud-oest del carrer van aparèixer diverses restes d'ossos sense cap estructura. La tercera tomba estava davant el portal de la casa núm. 53. El tipus de tomba corresponia a una àmfora amb l'esquelet d'un infant. Segons Josep Estrada l'àmfora corresponia al temps d'August. La gerreta va aparèixer protegida amb dues teules, fet pel qual Estrada va plantejar que compliria una funció ritual.</p> | 08096-402 | Carrer de Torras i Bages, 51-53 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró</span></span></span></span></p> | 41.6106354,2.2862428 | 440529 | 4606793 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50249-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50249-foto-08096-402-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment localitzat per E. Ramon el dia 11 de febrer de 1964 i documentat per l'arqueòleg Josep Estrada. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50250 | Can Reverter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reverter | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO, J. (1984). 'Les troballes romanes de Can Jaume'. Museu de Granollers, Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a<em> Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - III dC. | Jaciment cobert amb terra, en previsió que pugui ser recuperat | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt. En aquest cas, les restes són una continuació de les que van sorgir a l’edifici adjacent d’un aparcament, on hi havia una part molt significativa dels banys. Totes les restes de can Reverter es conserven sota una cobertura de terra en previsió que algun dia puguin ser visitables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la construcció d’un aparcament adjacent la intervenció arqueològica va permetre documentar dues piscines dels banys (jaciment de can Jaume / aparcament Vila Oberta). Una de les piscines tenia accés a través d’una estança pavimentada amb '<em>opus sectile</em>' que es trobava ja en terreny de can Reverter. Amb motiu de la construcció d’un nou edifici al solar de can Reverter, l’any 2000 i posteriors es van portar a terme excavacions en aquest altre sector. Els resultats no han estat publicats, però els responsables de la intervenció destaquen l’aparició d’un paviment d’<em>opus sectile </em>(de marbre i pissarra) i un altre paviment d’<em>opus signinum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les excavacions posteriors a l’any 2000 van permetre identificar que en aquesta zona hi ha dos complexos de banys diferenciats, tot i situar-se en espais molt propers. El primer complex el formaria el que està situat a la part més occidental de l'excavació, presentant un eix est oest i el segon complex, situat a la part oriental (a tocar del c/ Sant Jaume) presenta un eix sud-nord. El primer complex és el millor documentat i el que va ser objecte dels treballs a l'any 2008. S’hi van localitzar un seguit d'estances pertanyents a uns banys que seguirien els esquemes lineals característics del complexos termals romans d’aquesta època. S’hi poden reconèixer el <em>frigidarium/apodyterium</em> en l'estança amb el terra pavimentat amb <em>opus signinum</em> i que correspon amb la piscina B excavada l'any 1981. El <em>frigidarium </em>era l'estança pavimentada amb opus sectile que correspon amb la piscina A excavada l'any 1981 i el tepidarium i caldarium també excavades al mateix any. La sala de sudoració podria ser l'estança pavimentada amb tegulae.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una visió de conjunt de l’àrea dels banys ha permès reconstruir la seva estructura, segurament en forma d’un circuit lineal retrògrad; és a dir, d’anada i tornada. Els usuaris es despullaven al vestidor, travessaven el <em>frigidarium </em>sense aturar-se, anant directament a la sala tèbia o sauna, i després prendrien un bany calent al <em>caldarium </em>per tornar enrere i prendre un darrer bany fred tonificant al frigidarium (AADD, 2022: 42).</span></span></span></p> | 08096-403 | Carrer de Sant Jaume, 28 (al costat de l'aparcament Vila Oberta). | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urban</em>a), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica)</em> i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6081783,2.2855232 | 440467 | 4606521 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50250-can-reverter-jaciment-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Carrer Sant Jaume, 28 (CCAA 14868).A la dècada de 1980 el jaciment fou documentat en un informe de Jordi Pardo adreçat a l’Ajuntament. L'any 1981, amb motiu de la construcció d’un aparcament al solar del costat, els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, sota la coordinació de Jordi Pardo i la direcció de Josep Muntal i Pere Font, van dur a terme una actuació de salvament. Les estructures que es troben a can Reverter van ser objecte d’un sondeig que va permetre identificar un paviment d’opus sectile. L’any 2000 i 2001 l’excavació en el solar de can Reverter, sota la direcció de Montserrat Freixes, de l’empresa Àtics, va permetre documentar les restes dels banys que continuaven sota aquesta casa. L’any 2007 s’hi va fer una nova intervenció, sota la direcció de Sabina Callejo, de l’empresa Àtics, i el 2008 una nova intervenció, en aquest cas sota la direcció de Montserrat Freixa, també de l’empresa Àtics. Actualment les restes aparegudes a can Reverter es conserven cobertes amb terra, en previsió que algun dia puguin ser visitables. A l’edifici adjacent de l'aparcament les estructures foren destruïdes, excepte una estructura, que fou encapsulada en una petita cambra, en una de les plantes inferiors de l'aparcament. Pel que fa a les restes mobles, es conserven al Museu de Granollers. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50251 | Carrer de Torras i Bages II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-ii | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. </em>Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona.</em> Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat i probablement força arrasat. | <p><span><span><span><span>Conjunt de dues sepultures fetes amb teula ('<em>tegulae</em>') que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>El 1964, durant el procés de soterrament dels cables telefònics, al sector meridional del carrer van aparèixer dues sepultures d'inhumació fetes amb teula romana.</p> | 08096-404 | Carrer de Torras i Bages, 57 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró. </span></span></span></span></p> | 41.6106000,2.2861600 | 440522 | 4606789 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50251-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50251-foto-08096-404-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1964. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50252 | Carrer de Torras i Bages III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-iii | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental</em>. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat. </em>Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat i probablement força arrasat. | <p><span><span><span><span>Sepulcre fet de teula que forma part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya, i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1964 la companyia Telefònica va iniciar obres de soterrament del cable. Durant l'obertura de la rasa va aparèixer un sepulcre de teules sense restes de l'esquelet (ESTRADA, 1964: 43).</p> | 08096-405 | Carrer de Torras i Bages, 61 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6106290,2.2858612 | 440497 | 4606793 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50252-405-torras-i-bages-61-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50252-foto-08096-405-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1964. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | ||||
50253 | Carrer de la Verge de Núria I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria-i | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental</em>. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII.</em> Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat. Granollers</em>; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Tomba que forma part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest.</span></span></span></span></p> <p>Amb motiu d'unes obres de millora de serveis efectuades al sector de ponent del carrer de la Verge de Núria fou destruïda una tomba (núm. 8) de la que Josep Estrada en va poder documentar una teula romana i restes de l'esquelet que va suposar que pertanyia a un infant (1993: 101).</p> | 08096-406 | Carrer de la Verge de Núria (entre carrer Rec i Roger de Flor). | 41.6086697,2.2842037 | 440357 | 4606576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50253-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1975. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50254 | Carrer de la Verge de Núria II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria-ii | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. </em>Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona.</em> Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Tomba que forma part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest. </span></span></span></span></p> <p>Segons Josep Estrada (1993:101) en les obres efectuades al bell mig del carrer hi va aparèixer 'un esquelet i una sepultura romana fet de teula que feia impressió d'estar tombada'.</p> | 08096-407 | Carrer de la Verge de Núria (entre carrer Rec i Roger de Flor). | 41.6087394,2.2844687 | 440380 | 4606584 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50254-foto-08096-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50254-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1975. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50255 | Tomba visigoda I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-visigoda-i | <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - VII dC. | Jaciment tapat i probablement destruït. | <p>Amb motiu de les obres que s'efectuaven al solar descrit, ocupat avui dia per un edifici d'habitatges, van aparèixer diverses restes arqueològiques atribuïdes a l'època visigoda. Se'n desconeix més informació (VILA, 2001).</p> | 08096-408 | Carrer de Sant Jaume, 73 (cantonada amb el carrer Isabel de Villena). | 41.6048653,2.2858214 | 440489 | 4606153 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50255-408-sant-jaume-73-a.jpg | Legal | Romà|Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Aquesta informació ha estat proporcionada per Eustaqui Casals, el juny de 2000 (VILA, 2001). | 83|85|87 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50256 | Tomba visigoda II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-visigoda-ii | <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1970). 'Sepultures visigòtiques a Granollers' , a <em>Vallès</em>, núm. 1698, 17 d'octubre de 1970, Granollers.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - VII dC. | Jaciment tapat i probablement desaparegut. | <p>Amb motiu de les obres de construcció d'un nou edifici aparegueren quatre tombes classificades per Josep Estrada com visigodes. Els difunts havien estat dipositats en fosses simples, de les quals dues conservaven de forma parcial la coberta feta de rierencs allargats (entre 40 i 45 cm de llarg). Les sepultures pertanyien a individus adults, presentaven l'esquelet en posició decúbit supí i amb el crani orientat a ponent. Els materials recuperats a les tombes van ser els següents (Estrada, 1993: 97):</p> <p>Tomba núm. 1: hi va aparèixer un punyal de ferro, una sivella rectangular de bronze i uns ferrets, 'força trencats, que devien constituir l'embocadura metàl·lica de la beina per sostenir el punyal penjat a la cintura'. </p> <p>Tomba núm. 2: es va recuperar un ganivet de ferro, una sivella ovalada de bronze amb agulla escutiforme i amb la decoració estriada a la superfície vista.</p> <p>Tomba núm. 3: sense restes.</p> <p>Tomba núm. 4: va documentar-se una diadema metàl·lica, de bronze. Segons Coll i Roig (1998:6) les dues sivelles tenen nombrosos paral·lels dins l'àmbit de l'orfebreria d'època visigòtica, que les permet datar entre els anys 525 i 580. Així mateix, la sivella de ferro i els dos ganivets són objectes d'ús personal i domèstic ben documentats durant aquest mateix període i disposen de nombrosos paral·lels.(VILA, 2001).</p> | 08096-409 | Carrer de Sant Jaume, 81 | 41.6045197,2.2857991 | 440487 | 4606114 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50256-tomba-visigoda-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50256-foto-08096-409-1.jpg | Legal | Romà|Medieval|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Els materials recuperats per Josep Estrada durant l'excavació es troben en parador desconegut, ja que no consten ni en el fons del Museu de Granollers ni tampoc en els de la família Estrada.Documentat per Josep Estrada el 1970. | 83|85|87|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50257 | Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bassa-1 | <p><span><span><span>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Estat del jaciment desconegut. Cobert. Possiblement en mal estat. | <p><span><span><span>Conjunt de tombes probablement d’època romana trobades a la masia de can Bassa; concretament en un cobert de les corts emplaçat uns 50 m al sud-est de la casa. El nombre de tombes es desconeix amb exactitud; tal vegada eren dues o tres. Van aparèixer associades a gerres d'ofrena que no van poder ser recuperades a causa del seu mal estat de conservació. L’arqueòleg Josep Estrada detalla que en una de les tombes l’esquelet era força sencer i al costat hi sortí una gerreta de parets primes (Estrada, 1993: 91). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona on aparegueren les tombes molt possiblement havia estat ocupada per la capella medieval de Santa Maria del Lledó. Segons els propietaris, anys enrere en quedarien vestigis en un porxo, uns 50 m al sud de la casa, amb restes d’alguna paret que s’aguantava mitjançant contraforts (ESTRADA, 1993). Tanmateix, això és dubtós. Això podria induir a pensar que les tombes correspondrien a l'època medieval o posterior. Tanmateix, el ritual d'enterrament, que inclou una gerreta amb ofrenes, permet atribuir-les a l'època romana. Cal dir que l’indret es troba al costat del camí Ral, que té el seu origen en una via romana.</span></span></span></p> | 08096-410 | Masia de can Bassa. Camí de can Bassa s/n (Palou) | <p><span><span><span>L’ocupació d’aquest indret, dins el terme de Palou, ja ve d’antic. Vora la casa s’hi van trobar restes d’unes tombes que podrien correspondre a època romana. Cal dir que la cas es troba vora el Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En època medieval hi havia l’església de Santa Maria del Lledó, que ja apareix esmentada l’any 1082. Després les referències documentals són més escasses, fins al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola (ORTEGA; TERRADES). En aquesta església s’hi venerava la Mare de Déu del Lledó, una imatge gòtica del segle XIII. Més tard es va traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on fins el 1936 encara es venerava la imatge original. Avui hi ha una reproducció (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga església en ruïnes fou enderrocada l’any 1898. Més endavant, el 1920, les runes foren utilitzades per construir dependències de la masia. Els propietaris de la casa identificaven aquesta capella amb vestigis que hi havia en un porxo, uns 50 metres al sud-est de la casa. Sembla que fa uns anys hi queden restes d’alguna paret, que s’aguantava mitjançant contraforts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1917 els propietaris eren una rica família de Manchester que es deia Geraudier. En aquest moment va entrar com a masover, procedent de Marata, Josep Llestanós i Oliver. L’heretat de can Bassa abastava una bona part del terme de Palou. Més endavant les terres foren dividides per tal de vendre-les a 16 famílies pageses de Palou, mentre que la propietat de la masia va quedar pels masovers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1940 a l’indret on hi havia hagut la capella s’hi va fer la troballa fortuïta d’unes tombes probablement d’època romana. En obrir un forat gran per dipositar-hi la mesquita s’hi van localitzar dos o tres enterraments, un dels quals estava associat a una gerreta de parets fines. Els ossos foren portats al cementiri de Palou. D’aquesta troballa en va donar notícia l’arqueòleg Josep Estrada el 24 de febrer de 1957. En A l'actualitat no s'observen restes de la capella, tal com va poder constatar Josep Estrada l'any 1957 (Estrada, 1993; VILA, 2001).</span></span></span></p> | 41.5909800,2.2808200 | 440059 | 4604615 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50257-can-bassa-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50257-foto-08096-410-1.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
50258 | Escultura a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lluis-companys | <p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, pp. 749-750.</p> | XXI | <p>Escultura dedicada a la memòria del president Lluís Companys, situada vora el Pavelló Municipal d'Esports i mirant cap a l'avinguda que porta el seu nom.</p> <p>Consta d'un pedestal de pedra calcària (de 160 x 50 cm) i, al damunt, el cap del president esculpit en bronze. Aquest és de proporcions 4/10 reals. En el pedestal s'hi pot llegir la següent inscripció: 'GRANOLLERS A LLUÍS COMPANYS I JOVER (1882-1940). PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA'.</p> <p>L'escultura està firmada al costat esquerre: 'Anglès 02'.</p> | 08096-411 | Passeig de Lluís Companys, s/n | <p>Aquesta escultura es va inaugurar la mateixa setmana en què es complien 62 anys de l'afusellament de Lluís Companys, l'octubre de 2002. El monument es va posar en l’espai enjardinat que envolta el pavelló municipal d’esports, que, per decisió municipal, es va denominar Jardins de Lluís Companys.</p> <p>L'autor és <span><span><span><span>Francesc Anglès García és un metge i escultor nascut a Terrassa l'any 1938. </span></span></span></span><span><span><span><span>L'any 1963 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. El 1970 va començar els seus primers treballs com a escultor. Va ser president del Cercle Artístic de Sant Lluc.</span></span></span></span></p> | 41.6019300,2.2823500 | 440197 | 4605829 | 2002 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50258-escultura-companys-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50258-escultura-companys-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50258-escultura-companys-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc Anglès García (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:22 | |||||
62724 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-3 | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADOZ, Pascual (1849) 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar·, Vol. XIII, Veu 'Riudevitlles, San Pedro de·, Madrid. TORRENTS, J. (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS, A. (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS I ROSÉS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. AAVV (1991) Oficis i Professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI-XX | Hi ha hagut força construcció de substitució al llarg del present segle. Això és especialment clar a les plantes baixes d'alguns edificis. | <p>Nucli antic i primitiu del poble. Presenta una estructura ovalada en forma d'ametlla, tancada en si mateixa, a la manera de les 'viles closes'. El perímetre es definiria de la següent manera: començant a la plaça de les Eres, agafaria els edificis al costat esquerre del c/ Montseny continuant pels del Camí de Baix, agafant les edificacions a les dues bandes del carrer a partir de les Basses de cal Ròmul i fins arribar al pont de l'Altra Banda sobre el riu de Bitlles. A partir, d'aquí pujaria pel curs del riu fins arribar al camí que baixa a la font del Quadres, englobant l'espai de la riba dreta del curs fluvial. Seguidament remuntaria per aquest camí i seguiria pel carrer de l'Hospital fins arribar al carrer del Trull, incloent els edificis que queden a l'esquerra i també el que fa cantonada pel cantó dret amb el carrer del Trull. Per aquest carrer, retornaria el perímetre a la plaça de les Eres, englobant l'edifici de l'Ajuntament. L'eix central de la vila estaria definit pels carrers Major i dels Còdols, els quals són els principals de la vila i encerclen la plaça de l'Església. Els del Call i de les Voltes són els secundaris que comuniquen entre si els vials principals i la plaça. (TORRENTS, 1993: 35) El nucli està sobre la terrassa quaternària del riu, en un terreny relativament pla amb cotes que varien entre els 250 i el 248 metres sobre el nivell del mar, encara que cau abruptament sobre el Bitlles. És possible que en aquest punt hi hagués un gual. Dins l'estructura urbana s'ha d'assenyalar que existeixen nombrosos edificis amb un cert caràcter, entre els quals hi ha alguns amb teules pintades en 'dent de llop'. Mereixen destacar-se, a més dels que tenen fitxa específica, els nomenats a continuació amb els trets més interessants: A cal Querol o Cal Xelòs, a la plaça de l'Església hi ha una escala de cargol digna de menció. Al carrer dels Quadres (abans dels Còdols o dels Codros) núm. 3, una porta adovellada amb la inscripció 1820. Al carrer de Baix, es troba, igualment, una porta adovellada de l'any 1598. A cal Borregaire, abans es recollien els pobres. Cal Mustafà es troba en ruïnes, encara que conserva una filera d'arcs carpanells. Ha desaparegut les Monges o cal Cavaller -antic casal de la família noble dels Olzinelles- i ha estat substituït per un edifici impersonal al centre de la vila. Al carrer dels Marquesos de Llió, darrera del casal, existeix un habitatge que conserva de manera inalterada una tipologia pròpia dels segles XVII-XVIII. Són interessants els passos coberts a diferents indrets de la vila: Voltes del Quirri, de cal Borregaire, de cal Ton del Pere, de cal Botifoll i el pas del Foradot (obert per sota cal Xerta per baixar a cal Carol). Uns altres elements dignes de menció són una arcuació de totxo a les plantes altes, la dualitat de portes de pedra de turó amb arcs de mig punt en alguns accessos a les cases i l'abundància de cellers als soterranis. Existeix al seu interior una xarxa de galeries/mines subterrànies que comunicaven diverses cases pels cellers, i que s'ha identificat com elements d'evacuació de la vila que formarien part del seu sistema defensiu passiu. Al present segle, aquests passadissos van ser usats per fer-hi passar les conduccions de clavegueram i aigua (TORRENTS, 1996). La Vila no destaca per la seva situació topogràfica, essent visible en la seva totalitat només des de punts elevats. Existeixen dues visions molt característiques. La primera és la que s'obté des de l'Altra Banda, presentant una façana dominada per l'arquitectura dels molins paperers, bàsicament, del segle XVIII. La segona, des de les elevacions del costat dret de la vall del riu, des d'on es veu en primer terme el conjunt urbà i al fons, la muntanya de Montserrat. Un element referencial el constitueix, el campanar, que serveix de fita des de gran part del terme. Si bé, es difícil d'obtenir una visió de conjunt, el passeig per l'interior de la Vila ofereix una gran sensació de calma i personalitat de la població.</p> | 08232-1 | Centre històric | <p>La primera referència documental on es cita el riu Bitlles i una església dedicada a Santa Maria i Sant Pere, és al Cartulari de Sant Cugat (foli 159 v., no. 514), amb data de febrer del 917. Diu: 'prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri..'. El 13 de març del 1012, els esposos Guifré i Guisla fan donació del terme de Riudebitlles al monestir benedictí de Santa Maria i Sant Martí de l'Insula Gallinaria, a la Ligúria. Els anys 1044 i 1165 els Papes Benet IX i Alexandre III confirmen la pertinença del Priorat a l'abadia de Sant Martí. El 1406, Pedro de Luna (futur Papa Luna) és el prior de Sant Pere, arruïnant-lo, tal com ho confirma un document del 7 de setembre de 1428, en el que a petició del prior de Riudebitlles, Bernat de Vilalta, s'uneix aquest priorat amb l'abadia benedictina de Montserrat. El domini d'aquest monestir sobre Sant Pere durarà fins el 28 d'octubre del 1801. A inicis del segle XVII es va construir el primer molí paperer i, des del primer quart d'aquell segle hi havia com a mínim, dos paperers a la vila. Durant el segle XVIII la vila es trobava a la zona paperera més important de Catalunya, i Sant Pere produïa el 10% aproximadament del total de la producció (TORRENTS, en premsa). Els anys 1706 i 1707 es van patir dues crisis de mortalitat molt elevada, i junt amb la Guerra de Successió, féu que, el 1717, el monestir de Montserrat demanés l'exempció de contribucions als habitants de Sant Pere (TORRENTS, en premsa). Respecte a la història de la seva forma urbana, Josep Torrents assegura: 'sembla que es tracta d'una vila closa amb dues entrades molt clares, una pel camí de Baix (del que sabem que a la segona meitat del segle XIX era conegut com al Vall), l'altra per la plaça de les Eres. Aparentment sembla que tot el conjunt sigui del mateix període. Un estudi més detallat posa en evidència que tenim dos períodes diferenciats. El fogatge del 1365 testimonia la presència de 72 cases, el de 1708 de 60 i 270 habitants. Aquestes coincideixen gairebé en nombre amb les que hi ha a les illes de cases que envolten el Priorat. L'estructura de les cases d'aquesta zona és ben diversa de les demés. Són parcel·les petites e irregulars, molt fragmentades, que formen un continu. El cens de 1787 és de 890 habitants, coincideix amb la construcció de la majoria de molins paperers que hi ha a la vila, gran part d'ells concentrats a la corona exterior, prop del Rec i del riu. Aquesta corona exterior està formada per les cases del carrer Major i carrer de Baix i les del carrer dels Quadres o dels Còdols. La disposició d'aquestes és suburbana, o sigui, la de cases que sorgeixen al llarg d'un camí. Les parcel·les són més grans i regulars i les cases tenen eixida. I es també aquí on hi ha les cases pertanyents als segles XVII i XVIII. Aparentment sembla que el continu de les cases obeeixi a la presència d'una muralla, però no s'han trobat restes que ho confirmin. A més, aquest continu no sempre ha estat així ja que es poden descobrir almenys tres possibles entrades del Rec de la Vila a l'interior. A part es poden plantejar tres possibles entrades més, a tall d'hipòtesi, en aquest recinte, que sumades a les dues existents, farien un total de cinc. El continu tal i com el coneixem ara podria ésser del passat segle si tenim en compte la data de construcció d'algunes cases' (TORRENTS, 1996). A la part exterior de la Vila, al costat de l'actual Ajuntament, existia un hospital, en actiu el 1613, i citat encara el 1849 (MADOZ,1849:XIII, 726). El 1860, però, ja no existia, encara que ha perdurat en la toponímia urbana amb el carrer homònim. Encara resta alguna paret integrada dins les edificacions actuals. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el primer, la Vila, el va regir el Sr. Jacint Botifoll, el segon, l'Altra Banda o els Afores, el Sr. Ramon Respall i, el tercer, el Torrent Cuitó-Rabassada, el Sr. Vicenç Mañosas.</p> | 41.4539700,1.7028700 | 391660 | 4589966 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62724-20190918151218.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Diversos | El camí de Baix a finals del segle XIX es deia del Vall i en època franquista, José Esbert. En aquell moment el carrer Major es deia José Arnan. El carrer dels Quadres es deia, el 1913, dels Còdols i en època franquista Federico Casanovas. El carrer Call en època franquista es deia Pedro Domingo. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic apareixen inventariats com elements urbans Cal Querol (Plaça Església) i ca l'Olivella, a més del desaparegut safareig de cal Ròmul i com a elements mobles les portes adovellades de cal Querol, cal Secalló, cal Torrents, Cal Jeroni Mestres, Cal Rafeques, ca la Paca Rossa, Rectoria, cal Teodor i cal Torrents (cal Ròmul) Aquests portals consten a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) de la Generalitat de Catalunya amb els números: 12130, 12131, 12332, 12133, 12134, 12135, 12136, 12137 i 12138. Les voltes de can Botifoll apareixen al mateix inventari amb el número: 38295 | 85|92|93|94|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | ||||
62725 | Cal Punyal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punyal | <p>Informació oral J.M. Llebaria, maig 1999</p> | XX | <p>Casa unifamiliar, arrebossada de blanc, d'una planta i terrat amb un jardí que l'envolta. Té al davant una terrassa, amb una barana de balustres, a la que s'accedeix per mig d'una escala i que fa que sembli que la casa es troba sobre un podi. El coronament de l'edifici és d'obra i presenta una forma sinuosa, recordant vagament una construcció àrab. A la façana hi ha sanefes que emmarquen portes i finestres fetes de ceràmica vidrada en blau i blanc, a més d'una marquesina de ferro sobre la porta per protegir de la pluja. Posseeix encara l'estructura interna originària de l'edifici, a més, dels elements ornamentals interiors: les guixeries dels sostres, amb motius antropomòrfics i vegetals; les pintures murals, els arrambadors de ceràmica vidrada (amb molts motius diferents, destacant els vegetals), mosaics hidràulics, fusteria, llums de sostre i vidrieres associades. El vidre de la porta té gravades les inicials del propietari que va manar fer la casa: FM (Francesc Masana). Cal destacar, les reixes de forja d'estil modernista, així com el jardí i el seu mobiliari. L'edifici té una construcció annexa que es va dedicar a bodega i cotxera, on el propietari inicial guardava dos cotxes de la seva propietat. A la part posterior, en una terrassa superior existeix un hort, al fons del qual hi passa el rec de Dalt.</p> | 08232-2 | Carretera, 67 | <p>El propietari que va fer construir la casa, anomenat 'el Punyal', va ser un dels fundadors del Centre Republicà Obrer i secretari del diputat Zulueta, membre del Partit Radical de Lerroux. A la Guerra Civil es va fer servir com a caserna republicana.</p> | 41.4506400,1.7027000 | 391640 | 4589596 | 1920-30 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134517.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Jaume Canals, de Badalona | Al jardí hi ha un cedre del Líban, una palmera, til·lers, castanys d'Índies i altres arbres que li donen un aspecte interessant i frondós. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | ||||
62726 | Rec de l'Horta / Sèquia de l'Horta Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lhorta-sequia-de-lhorta-sobirana | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.. TORRENTS, Josep (s.d.) Sèquia de l'Horta Sobirana. Text mecanografiat. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | Existeixen molts materials diferents que s'han anat utilitzant per a la reparació de les fuites i les noves canalitzacions, cosa que fa que tingui un aspecte molt irregular. | <p>Rec que agafa les aigües del riu Bitlles mitjançant la resclosa del Bielet, sota el molí paperer de cal Bielet, a la vora dreta de la riera. L'enclotada del riu en aquest punt i l'exuberància de la vegetació, impedeixen accedir a la resclosa per aquest indret. Tanmateix, és accessible des del camí de les Nogueres, del terme veí de Sant Quintí de Mediona, al marge esquerre del riu. No s'observa la possibilitat de fer-ho des del molí del Fogàs o del molí de cal Bielet. La resclosa aprofita el desnivell del riu, que crea un pèlag a la part inferior de grans dimensions. La sèquia surt per la banda dreta del riu i pel fort desnivell del marge (entre 30 i 40 m.) comença el trajecte a través d'una mina de maó, l'amplada de la qual no supera el mig metre. A partir d'aquest punt, resseguir el trajecte es fa impossible. La mina s'acaba prop de les Planes Velles, i a partir d'aquí la sèquia ja no és de maó sinó de terra molt irregular, on el pendent del marge és més suau ja que el riu s'obre. A la sortida de la mina es troba un bagant de fusta pel qual es pot buidar la sèquia. La sèquia continua el seu recorregut a cel obert i és excavada al terra, molt irregular, amb amplades variables que oscil·len des dels 20 cm als 70-80 cm. Aquest tros del trajecte és de fàcil seguiment. De les Planes Velles surt un camí que per arribar al pou de la Font de la Teula travessa el riu. El camí passa per damunt la sèquia que en aquest tram és un tub de fibrociment, i a continuació, està recoberta amb formigó, coincidint amb el desguàs de la bassa del Rec de Dalt. En aquesta zona la sèquia passa entre el marge de la Bassa i una petita plana coberta de vegetació espessa. La sèquia passa a l'altra banda del riu mitjançant un pont o aqüeducte, el pont del rec de l'Horta. És en un lloc on el riu passa molt enclotat, entre dos marges verticals molt propers, que facilita que amb un sol arc de maó bastant obert es pugui travessar. A partir d'aquí és molt difícil resseguir la sèquia; passa pel marge esquerre a una alçada de més d'una vintena de metres sobre el nivell del riu, pels penya-segats. Sobre la resclosa de la fàbrica del Valls, es pot veure un tub blau que passa normalment enterrat. Més endavant, la llera del riu comença a eixamplar-se i els marges perden la seva verticalitat començant-se a esglaonar en terrasses. La sèquia torna a anar a cel obert malgrat que l'única manera d'intuir el seu recorregut són les canyes, els arbres i la molta vegetació que la van resseguint. La sèquia es de terra, malgrat que de vegades quedi continguda amb murets de totxo. Comencen a veure's bitllots i bagants per a regar els primers horts que ocupen les terrasses. D'aquesta manera arriba al torrent de Barquies. Just abans de travessar-lo, la Sèquia de l'Horta Sobirana entra en un tub de fibrociment que a mig pont de Barquies es converteix en un tub de material plàstic blau. A la sortida del pont, altra vegada continua per una canonada de fibrociment. L'aqüeducte o pont de Barquies havia estat construït amb pedra de turó, però se'l va emportar una avinguda; després va ser reconstruït amb dos pilars irregulars fets amb totxanes i unes biguetes que aguanten les canonades de la sèquia. Travessat el torrent, la sèquia entra a l'Horta Sobirana seguint el seu curs, al costat del camí, completament coberta per la vegetació. El canal segueix essent irregular en la seva construcció, amb trossos de canonada de fibrociment, trossos de terra i trossos fets amb totxos. En aquesta zona ja es reguen horts i vinyes distribuint l'aigua mitjançant bagants i bitllots, i prop del camí que va a trobar, el rec es bifurca. Durant una part del trajecte segueix el mateix itinerari que el rec de la fàbrica del Valls. El tronc principal travessa el camí, i per un canal obert de terra, entre el desnivell de dos camps discorre fins arribar al punt final, el camí de les Nogueres i el torrent de la Masia, on finalment s'aboca el seu sobrant, representant aquest el seu límit natural.</p> | 08232-3 | Des de la resclosa de cal Bielet fins el torrent de la Masia | <p>Datar l'origen de la Sèquia de l'Horta Sobirana o Rec de l'Horta és una tasca difícil. La vall del riu de Bitlles és plena de recs (de Dalt o de la Vila, dels Borrissols, de la fàbrica del Valls, de Baix, de Terrassola, de l'Horta...) i rescloses (la Passada, les Deus, del molí Vinyals, del Bielet...), que serveixen tant per a regar com per als molins paperers. Els seus orígens són diversos a l'igual que les seves propietats. En vendes realitzades el segle XI ja es descriuen recs i molins. No es pot aventurar un origen tan antic per manca de dades, malgrat que moltes vegades és descrita com la més antiga de Sant Pere. La construcció de la Sèquia de l'Horta Sobirana devia ser molt complicada i dificultosa degut als llocs per on passa. El tipus de construcció ens podria ajudar en la datació però la Sèquia originalment (i encara en la major part del seu recorregut) era una rasa al terra. L'entrada de la mina i l'aqüeducte sobre el riu estan construïts amb maons. Això ens porta com a molt lluny al segle passat. Això no implica que anteriorment no fos construït en fusta (com ho va ser parcialment el Pont Nou abans de la reconstrucció del segle XVII) o turó. Del pont de Barquies poques dades en podem treure ja que l'actual és una precària construcció que substitueix una d'antiga de turó de la qual no es disposa cap tipus d'informació que ajudi a datar-lo (TORRENTS, s. d.).</p> | 41.4564600,1.6925200 | 390800 | 4590255 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-foto-08232-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002151920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002114259.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El Rec de l'Horta agafa l'aigua molt lluny d'on aquesta es comença a fer servir. Més de la meitat del trajecte és per llocs de difícils accés (mines, marges, aqüeductes...) cosa que dificulta enormement el seu manteniment. Quan l'aigua comença a ser distribuïda per l'Horta Sobirana, ho fa per una porció de terres petita, composta d'horts i camps d'arbres fruiters que ocupen una superfície de regadiu de 1299 àrees i 90 centiàrees. Això fa que els propietaris que se'n beneficien en siguin 40. A diferència del Rec de Dalt o Rec de la Vila, la Sèquia de l'Horta Sobirana no alimenta cap molí o altre tipus d'indústria, això implica que en el difícil manteniment que s'ha de dur a terme no hi participa ningú necessitat d'un funcionament regular. Els regants de l'Horta Sobirana no poden assumir totes les despeses de manteniment ja que les propietats són molt petites, fragmentades i de baixa productivitat. Té una superfície de regadiu de 1.299 àrees i 90 centiàrees i agrupa a quaranta propietaris. Aquest rec té un ús exclusivament agrícola. Va ser concebut per a regar l'horta Sobirana. La seva aigua està regulada per la Junta d'Aigües, a través de la seva comporta i el seu corresponent sobreeixidor. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | ||||||
62727 | Pont del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cavaller | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, nota 15 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XVIII | <p>Petit aqüeducte del rec de Dalt sobre el torrent de can Prades. Està construït amb còdols i pedra de tosca a la part superior. Presenta cinc arcs de pedra visibles en un espai amb uns grans pollancres que li donen ombra i un aspecte molt agradable.</p> | 08232-4 | Travessa el torrent de can Prades a les immediacions del polisportiu municipal. | <p>Sembla ser que el Cavaller és el marquès de Camps, un dels grans propietaris a Sant Pere de Riudebitlles al segle XIX (CARDÚS, 1936). Forma part del rec de Dalt i, per tant, la història global de l'element és la mateixa.</p> | 41.4467500,1.7013800 | 391524 | 4589166 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-41.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | |||||||
62728 | Rec de Dalt / Rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-rec-de-la-vila | <p>AMAT et al. (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, 17, 22, nota 20, 61, 122 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS I ALEGRE, J. (1998) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XI-XX | El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps. | <p>Rec important per a regar l'horta, per a fabricar paper i, en general, per a energia hidràulica. Prové de la Passada, en terme de Sant Quintí, i acaba a cal Carol, dins el nucli urbà. Oficialment, és anomenat 'la sèquia comunal'; per a la gent de la població 'rec de la Vila' i per als paperers 'rec de Dalt', al segle XVIII, també s'havia dit 'Rec Major'. Al llarg del seu camí es bifurca en molts canals. Després de recórrer el terme municipal de Sant Quintí de Mediona, i passar pel molí del Fogàs, encara no de Sant Pere, s'endinsa per fi a aquest municipi, arribant a cal Bielet i posteriorment, penetrant per les Planes. És en aquest punt on la riera de Mediona canvia de nom i es transforma en el riu de Bitlles. Després de deixar les Planes i passar per la Bassa, travessa el camí d'accés a aquesta masia, vorejant la zona de regadiu del molí de les Toeses, on arriba finalment. Aquí, una branca agafa aigua per la bassa de l'antic molí, que encara conserva en molt bon estat la roda que movia l'aigua. El canal continua des de aquest punt, passant ara per l'antic Forn del Sabater, i creuant per sobre el Torrent d'en Guilló, que és salvat mitjançant l'aqüeducte del Pont Nou. Voreja la zona del Canyet, resseguint la muntanya de Sant Jeroni fins arribar als molins de Dalt i, després de deixar al costat la bassa de Cal Jan, a partir d'aquí es vertebra en dos ramals: un que passa pel molí de Cal Maçana cap el nucli urbà i que servia també a l'antic Escorxador, anomenat més popularment rec de la Vila, arribant al camí vell de Sant Quintí, per on entra a la vila. El Rec de la Vila passa pel darrere de les cases d'aquest carrer i arriba a la plaça de les Eres. Continua pel camí que comunica la plaça amb el camí de Baix, aquest era conegut com Darrere el Rec. Finalment seguint les eixides del camí arriba al riu passant per diversos molins: cal Ròmul, cal Ton del Pere, cal Xerta, cal Carol, el molí de la Font o de Fontanilles, i un altre avui desaparegut anomenat el Molinet o molí de Moray, que es situava entre cal Ròmul i cal Ton del Pere. També té una altra derivació que va cap les planes de la Baieta, salvant el torrent del mateix nom per un petit aqüeducte. Un segon ramal, de caràcter més agrícola i no tan intens com el del rec de l'Horta, que va cap els horts de Can Prades i l'Arrabassada, on es troben dos aqüeductes més, el del Cavaller - que salva el torrent de Can Prades-, i el del Sabater, que salva el torrent homònim. El Rec, des del seu naixement, alimenta 16 molins paperers al llarg del seu recorregut, diferents basses, i els múltiples bitllots que hi ha ajuden a distribuir l'aigua convertint extenses zones en terrenys de regadiu. El més interessant del seu trajecte, pel que fa a la seva funció de canal de regadiu està als encontorns de les masies de les Planes i de les Planes Noves. Els materials amb que està executat varien molt en funció del lloc i de l'última reparació que s'hi hagi fet.</p> | 08232-5 | Des de la Passada fins tornar a desembocar al riu de Bitlles al costat del molí de la Font. | <p>La concessió de les aigües (10.000.000 de litres d'aigua diaris), les quals afloren al municipi de Sant Quintí, sembla que té el seu origen en la donació del terme, ja que foren donades conjuntament per Guifré i la seva muller Guisla, comptes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012. Confirma aquest fet una sentència a favor del monestir de Sant Pere de l'any 1281 sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A. En premsa). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, existeix un document de venda de la casa de les Planes Velles, propietat de Joana Queralt, esposa de Joan Romanyà, a Joan Miquel. En aquest document s'identifica el nom de la casa com 'mas Lotats' i la venda inclou, a més d'edificis, terres, honors, possessions, horts, camps, deveses i vinyes; el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. En el segle XVI, en un document datat l'any 1527, l'Abat de Montserrat donà llicència a Joan Miquel per construir un o més molins fariners i paperers al pujol de Lloranàs. El 23 d'abril de 1757 es va fer el primer reglament conegut d'ús del canal, entre l'abadia, l'Ajuntament i el Marqués de Llió. En aquest reglament es parla de la necessitat de fer diverses obres: eixamplar el canal, fer diversos 'trastelladors' , ponts i desguassos per evitar que les aigües pluvials embrutessin el rec, donar sortides d'aigua a diversos propietaris i fer tapar forats a altres. Les obres s'haurien de pagar per una banda pel Marqués i Antoni Rovira i per altra, pel comú. El 27 d'agost de 1758, l'arrendador del molí del marquès de Llió, Francesc Busquer, explicava en una carta que alguns veïns treien aigua del rec per tirar-la a la riera i que el batlle utilitzava el rec per amarar el seu cànem en comptes de la riera, els regidors de l'Horta Subirana prenien aigua per al seu rec, així mateix les dones agafaven aigua per rentar, La resposta del comú va ser la d'empresonar el denunciant. El 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre a l'encant el molí fariner i els dos molins paperers que tenia. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, el qual es va convertir en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. El 24 de juliol de 1783 es data una carta de queixa dels paperers Josep Llorens i Francesc Farreras a l'abat de Montserrat respecte de la manca d'aigua del rec, fet que obeïa a l'actuació dels pagesos . El 1936 movia les rodes de fusta dels següents molins paperers: Molí del Maçana, Cal Ròmul, Cal Ton del Pere, Cal Xerta, Cal Carol i el molí de la Font. Entre cal Ròmul i cal Ton del Pere havia existit un altre dit del Molinet o molí de Moray.</p> | 41.4508200,1.7010000 | 391499 | 4589619 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-51.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'aqüeducte del Pont Nou es va fer per passar-hi aquest rec. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | |||||
62729 | Molí de les Toeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-toeses | <p>AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CONGRESO. (1965). VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel. Edición de bibliófilo del manuscrito 'Libro de varios planos y máquinas', año 1738 (aproximadamente). Barcelona. COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17. Nota 57. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726). 'Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios y refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua'. Madrid. Imprenta de Francisco Herrero. 3 vols. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII | L'aspecte general fa que necessita obres de restauració en bona part de l'estructura edificada | <p>Molí paperer. La part principal de l'edifici és de planta rectangular allargada i tres pisos, presenta així mateix, però, un petit cos excèntric quadrangular als peus que li dóna la forma de L ja dita. A més del molí existeix un complex de bassa i canalització de l'aigua incloent diverses rodes hidràuliques (dues d'elles en perfecte estat), tot això integrat en un paratge ecològicament interessant en el que destaca un bosc jardí, plantat a principis del segle XX, avui al costat de la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-, on hi ha espècies autòctones i exòtiques (com el bambú). Aquí es pot observar amb força claredat com la presència del molí provoca una caiguda del nivell del cabal del rec del que s'alimenta la seva força, de manera que el rec principal circula darrera d'ell, tal i com passa en cada molí, a un nivell més baix que al resta del seu trajecte. Del complex constructiu destaca el pati d'entrada, amb un porxo que sosté una terrassa amb una columna de ferro colat, els miradors i la planta baixa on es troba encara part de la maquinària del segle XIX, amb possibilitats de ser usada en demostracions. Les finestres dels miradors o finestres corresponen a dues èpoques: les més petites són més antigues. Es conserven els estenedors en la zona de miradors, així com amb poques variacions la estructura de l'habitatge original. També hi ha alguns elements de maquinària i fabrils, datables en el segle XVIII, fora de context, a diversos coberts i dependències de la finca</p> | 08232-6 | Al costat de la carretera que va des de la variant de Capellades a Sant Pere | <p>El primer document de propietat relacionat amb aquest molí es data l'any 1738. En relació a la construcció d'aquest molí existeix un manuscrit important, es tracta del 'Libro de varios planos y máquinas', que va ser propietat de la fundació Rocamora , que va editar-se en edició de bibliòfil amb motiu del 'VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel' l'any 1965. Aquest interessant document, acompanyat de bones il·lustracions, descriu com funcionava un molí paperer el segle XVIII. El seu contingut ens orienta primerament sobre la seva localització: 'Este molino papelero está a cosa de unas doscientas tuesas del lugar de San Pedro de Riudebitlles, assí al occidente, situado sobre una pequeña altura elevada del plano de otro lugar, unas seis tuesas y media' . La sol·licitud per a construir el molí és del primer d'agost de 1753 i està feta per Alexandre Soler, el qual indica que es propietari d'un terreny dit 'el Puig' on vol construir un o diversos molins amb l'aigua de la riera de Sant Quintí. El 20 de desembre d'aquell any, el tal Alexandre Soler firma un conveni amb Antoni-Joan Rovira, perquè aquest construís un molí similar al del Molí de Baix, propietat del Marqués de Llió, amb quinze piles, quatre rodes i el seu martinet , dues tines i sengles premses amb tots els guarniments. El 26 de març de 1756, Alexandre Soler, presentava una querella contra la comunitat de preveres de Vilafranca per tal de poder fer passar pel seu terreny un rec des de la riera de Sant Quintí, ja que això se li havia concedit amb el permís de construir el molí. De tota manera, el 1757, el molí no era acabat i Antoni-Joan Rovira cedia tots els drets a Alexandre Soler. En aquell mateix any, Soler arrenda el molí a Antoni Ribas. El 1767, havia estat masover del molí Isidre Borràs, paperer de Capellades, que llavors residia a Terrassola. El 1768 Alexandre Soler l'arrendava a Julià Via, paperaire de la parròquia de Puigdàlber, junt amb les terres annexes i amb la obligació de fabricar una partida de paper prim per cigarretes. El 1778 li torna a arrendar. D'altra banda, l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. El 18 de gener de 1782 va morir Alexandre Soler i van heretar els cònjuges Joan Brignet i Paula Soler, els quals van arrendar el molí, novament a Julià Via i immediatament es va signar una àpoca per la total remodelació del molí. L'any 1860, existien a Catalunya setanta-tres molins o fàbriques de paper, dels quals diversos ho eren al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un 'al lloc de Les Toeses' (MADURELL, 1972, I: 108, 110; II: 868, 870, 871). A finals del segle XIX, Joan Romaní i Puigdengoles va comprar el molí de les Toeses. Va incorporar l'assecat mecànic, mitjançant cilindres assecadors a l'any 1964 (AMAT, 1990). Fa uns 30 anys que va deixar de funcionar.</p> | 41.4513900,1.6880100 | 390415 | 4589698 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-61.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les Toeses semblen ser el topònim plural del mot toesa (1840) o tuasa (1785), mesura de longitud, presa del francès toise, femení substantivat del francès antic tois, toise, participi de tendre, 'estendre' La toesa equivalia a un metre i 946 mil·límetres (EXCURSIÓ, 1726). Segons el DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726), en el moment de la seva edició, feia poc temps que aquesta paraula acabava de ser introduïda des del francès. El topònim actual, 'molí de les Toeses', va ser adoptat, probablement molt a finals del segle XVIII o ja, al segle XIX, perquè en la documentació inicial apareix anomenat com 'molí del Puig'. És, actualment, la seu de l'associació ENGLANTINA de pedagogia Waldorf i del Cercle de Pedagogia Waldorf de Catalunya, de la que formen part Lluís Romaní i Roser de las Heras, pedagogs d'aquest corrent. En ell es fan activitats i tallers amb infants, contes amb titelles, cançons i danses, treballs manuals i treballs amb la natura al bosc, bassa i recs, També es una finca biològica d'horta i fruiters, portada per Pere Subirana, president d'ADAPA. A fi de comptes, es tracta en conjunt d'un interessant complex arquitectònic i natural que hauria de ser tingut en compte en una actuació global de tipus cultural al municipi de Sant Pere de Riudebitlles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | |||||
62730 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-3 | <p>ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de restauració de l'aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona, tríptic BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. . DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) . EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.. MEMÒRIA (1983) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles' Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona. MEMÒRIA (1990) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles', Memòria 1985-1989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVII | Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó.Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració. | <p>Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)</p> | 08232-7 | A 1 km a l'oest del nucli urbà, al costat de la carretera general | <p>El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni 'al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat' (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com 'mas Lotats'-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a 'passar-hi massa aygua', tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de 'la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures', es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.</p> | 41.4500200,1.6916900 | 390720 | 4589542 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat | Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa' l'aplec del Pont Nou' de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | ||||
62731 | Fàbrica del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-valls | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. . GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Es troba en mal estat estructural, agreujat pel seu estat d'abandonament. | <p>Té dos grans cossos d'obra, un dels quals estava llogat, a principis de segle XX, a un fabricant de teixits de goma, que donava feina a part de les noies del poble. L'altre cos era una farinera de grans, amb moles i tremuges a la manera antiga, unes quadres amples i un baluard grandiós per encabir-hi els carros carregats de blat i les mules dels que anaven a moldre de tota la comarca a finals del segle XIX. Aquest és l'edifici que presenta, encara avui, un aspecte de farinera de tipus austro-húngar, de tres plantes amb grans finestrals rectangulars allargats en sentit vertical. L'accés a la fàbrica està constituït per una porta acabada en arc de mig punt en una tanca rematada per un frontó, encara que actualment ofereix un aspecte molt decadent. D'aquesta fàbrica prové un teler de tela metàl·lica que actualment es troba en un magatzem extern al Museu Nacional de Ciència i Tècnica. Segons informació oral (Josep Torrents, maig 1999), aquesta institució va pagar una persona perquè el muntés i el deixés en estat de funcionament.</p> | 08232-8 | Riba esquerra del riu de Bitlles, en un meandre just abans d'arribar a la Vila | <p>El 27 d'abril de 1858 es va fer la concessió de l'aprofitament de les aigües del riu de Bitlles a Pere Valls i Rius. El 1872 tenia 59 telers mecànics per a teixir cotó i un petit taller per a recomposicions. El primer de maig de 1880 es féu el traspàs de la fàbrica de Pere Valls i Rius a Pere Valls i Casanovas. El 3 de juny de 1899 la fàbrica va ser comprada per Josep Calvet (pare del periodista i escriptor Gaziel) el qual va deixar escrit com era la fàbrica en el moment de la seva infantesa. L'any 1910 va haver-hi una denúncia de la sèquia de Torrelavit contra la bassa de la fàbrica. La seva localització, en una terrassa sobre el riu Bitlles, feia que els treballadors haguessin de travessar la riera per un senzill pont de fusta, avui desaparegut, que passava penjant, per la qual cosa, se'l coneixia popularment com 'el pont que belluga'. Aquest pont unia la fàbrica amb la vila. A partir de l'any 1916, la maquinària funcionava ja tota amb electricitat. Al mateix edifici d'aquesta fàbrica s'havia fet d'electricitat, a partir de l'aigua que provenia de la resclosa del Valls i que era conduïda fins a l'edifici pels ponts de turó. També se sap que en aquesta fàbrica s'hi havien fet balins de metall amb els quals jugaven els nois. Les rodes, el 1936, ja havien estat substituïdes per turbines. En aquesta mateixa data fabricava lones la societat Canut i Gràcia de Barcelona, empresa que dirigia a més, una altra fàbrica prop de la Pobla de Claramunt, de filatures a la Rata, dedicada a la fabricació de teixits de lona per camions, veles de carro i teles per balancins. Era una indústria important a la vila de Sant Pere, ja que posseïa molta maquinària i donava feina a un bon nombre d'homes i dones del poble. Els treballs que allí es feien consistien en el teixit i tenyit del fil. Aquest, venia primer de la Rata, però, en cremar-se aquesta indústria durant la guerra, després va portar-se de Manlleu, on els Canut i Gràcia havien construït una altra filatura. Aquest material arribava en unes troques i d'aquí es posava en unes debanadores. Tot seguit, es tenyia en una nau apartada, la tintoreria. Després, es posava a assecar en una nau, força airejada, que estava sobre mateix de la tintoreria. Allà hi havia unes barres travesseres d'uns 10 m. d'alçada, on es penjaven els fils. Tots aquests processos després ja van realitzar-se en màquines i per mitjà d'assecadors mecànics. Un cop el fil era sec, s'havien de fer els rodets i les bitlles pels telers. Les peces teixides s'aplegaven mecànicament. De vegades es teixien peces sense tenyir abans el fil, aleshores s'havia de tenyir després tota la peça sencera. Aquesta operació es feia en una mena de basses anomenades 'barques'. Es portaven a assecar també sobre la tintoreria, i com que eren peces de 50, de 80 i fins i tot de 100 m., era força laboriós, donat que també s'havien d'anar col·locant al damunt de les barres travesseres de l'assecador. També, al cap dels anys, aquest assecatge era mecànic. Un cop els tendals per a camions ja eren ben secs, calia apretar-los amb cera per tal que fossin impermeables. Només es feia aquesta operació amb les lones de camions i no es realitzava ni pels balancins ni per les veles de carro (aquest últim producte havia quedat ja arraconat en els darrers temps). Una màquina s'encarregava d'enrotllar les peces ben acabades, es posaven en bosses i el camió les venia a buscar per dur-les a Barcelona, concretament al Passeig de St. Joan (AAVV, 1991). La fàbrica del Valls va tancar el desembre del 1971, quan un seguit de fets calamitosos van dur-la a la ruïna: la fallida d'una comanda de lones per a tendes de campanya a Algèria al mateix temps que la crema accidental de la fàbrica que els Canut i Gràcia tenien a Manlleu (AAVV, 1991). També es varen rebre subvencions per a la reconversió industrial, amb el que es va accelerar el tancament. Per a la filmació de la sèrie televisiva 'La saga dels Rius' es van fer servir telers d'aquesta fàbrica.</p> | 41.4525000,1.6950100 | 391001 | 4589813 | 1869 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es va dedicar al tèxtil (entre d'altres produccions feien baietes per als molins paperers) i a molí fariner. S'hi va col·locar el primer generador elèctric del poble. També la fàbrica era coneguda al poble pel 'Molí d'En Valls' (GAZIEL, 1981: 136). El Ministerio de Fomento per 'Real Orden Nº 131 de la Gaceta de Madrid correspondiente al dia 11 de Mayo de 1858', ' Boletín Oficial de la provª de Barcelona ', nº 118 del dia 19 de Mayo de 1858 autoritza a D. Pedro Valls y Rius 'para que, sin perjuicio de los derechos de propiedad de cualquiera otro interesado, aproveche las aguas de la riera de San Pedro de Riudevitlles, en la provincia de Barcelona, como fuerza motriz de una fábrica que intenta construir en terreno de su propiedad, con sujeción a las condiciones siguientes : 1ª La presa se situará en el punto marcado en el plano; tendrá una altura de tres metros y será construída de mampostería ordinaria y sillería en los paramentos con un espesor de un metro y medio en la parte superior y cinco en la inferior/2ª El canal de conducción deberá estar abierto en túnel desde la presa hasta llegar al terreno del interesado, en el cual podrá ser descubierto./3ª Todas las aguas deberán devolverse al cauce de la riera, aguas arriba de la toma de la acequia de Terrasola./4ª Las obras se verificarán con arreglo al proyecto aprobado y bajo la inspección del ingeniero de la provincia.' Madrid 27 de Abril de 1858. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | ||||
62732 | Rec dels Borrissols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-borrissols | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 15, nota 26 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. CASANOVA, Emili (1988) 'Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià' Aigua i Urbanisme Musulmà, pp. 115-150, Ajuntament de Benissa. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII-XX | El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps. | <p>És el rec de Terrassola, que arrenca de la resclosa del mateix nom que hi ha sota la fàbrica de Valls, a la vora dreta de la riera, la travessa després pel pont dels Borrissols, passa a trossos per mina, i rega les terres del carrer de l'Altra Banda. Al costat de la resclosa hi ha un trestellador original que encara es conserva, inclús amb els elements de fusta.</p> | 08232-9 | Des del riu de Bitlles, davant la fàbrica del Valls entrant al terme de Terrassola | <p>Es diu que les dones del barri de l'Altra Banda, travessaven el riu de Bitlles per anar a rentar al molí de la Font, fins que es va construir aquest rec. De tota manera no sembla possible datar-lo en aquest moment ja que hi ha informació de que l'aigua arribava a Terrassola, molt temps abans.</p> | 41.4556400,1.7012900 | 391531 | 4590153 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-foto-08232-9-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-90.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Va existir un pont vell sobre el riu de Bitlles de dues arcades de turó, que se'l va endur la gran rierada del 1921, del que semblen quedar els pilars a banda i banda del riu. Actualment travessa el riu per un pont de ciment. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 | |||||
62733 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p> | XX | <p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p> | 08232-10 | Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera | <p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p> | 41.4512500,1.7021400 | 391595 | 4589665 | 1925-26 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml