Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
42659 | Font del Fonoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fonoll-0 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | Font situada en un marge de pedra, arran de camí, que brolla contínuament, tot i que als estius de molta sequera, pot arribar a quedar seca. L'aigua brolla a través d'un tub de ferro col·locat en un bloc de pedra molt ben escairat. La pica on cau l'aigua està formada per un gran bloc de pedra inclinat cap a l'interior del marge i envoltat per d'altres formant una cubeta, on s'ha tallat un canaló o regueró pel costat dret, de manera que l'aigua es pugui escórrer cap a la cuneta del camí. Com que la llosa que fa de pica és molt gran, per poder beure-hi s'han col·locat uns blocs de pedra tallats formant un esglaó, per poder-s'hi posar de genolls. Per damunt de la font hi ha un bosc, bàsicament d'alzina amb algun pi; el sotabosc ha estat desbrossat recentment. En arribar a la font, a la banda dreta del camí, hi ha dos grans plataners i entremig, vàries pedres de grans dimensions col·locades perquè els caminants puguin seure i reposar. | 08033-218 | Quintana del Fonoll | 41.6787200,2.1379300 | 428247 | 4614465 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42659-foto-08033-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42659-foto-08033-218-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42661 | Gorg d'en Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-den-pelags | AUSIÓ, J.; MONTOLIU, C.; BURGADA, R. (1975). Exemplars de fauna i flora de la vila de Caldes de Montbui. Patronat de museus de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 163. Editorial Teide. Barcelona. | Es tracta d'un clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs format a la riera de Codonys; aquesta riera neix per sota del Pic del Vent i travessa el Pascol. Degut a les pluges dels darrers dies, l'aigua va baixant per la roca tot i que no s'observa cap salt d'aigua important, té un estany natural amb una cova on no s'ha pogut accedir degut a la temperatura de l'aigua. Allí on pica el salt, hi ha un metre de fondària aproximadament. El seu fons és sorrenc. A més la gran varietat de substrats litològics, que van des de les pissarres a les calcàries acaba d'afegir una complexitat que es tradueix en l'aparició d'una notable quantitat de comunitats vegetals de les quals destaca la presència d'una important comunitat de degotalls de roca calcària (Eucladio.Adiantetum capilli-veneris), poc freqüent i d'escassa significació paisatgística però de gran interès per la seva raresa. Les plantes que hi són més característiques són la molsa (Eucladium verticillatu) i la falzia vera (Adiantum capillus-veneris). Els estrats arbustius i herbacis són bàsicament composats per bosc i sotabosc d'alzinar amb algun pi i dos roures que destaquen per les seva alçada. També hi ha la presència de bardisses i roldor (Rubo.Coriarietum), molt abundant als marges, juntament amb l'heura. Les bardisses un conjunt fitocenològic d'indiscutible personalitat, (Prumetalia spinosi), caracteritzat per la gran quantitat d'espines i l'atapeïment dels arbusts i lianes. Destaquen també les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa). | 08033-220 | Turó del Pi de les Tres Branques | Etimològicament, pèlag és sinònim de toll, més concretament, en el sentit de 'gorg', un punt d'un riu en què el llit és més profund i l'aigua s'hi estanca. Curiosament, però, l'origen de pèlag no té res a veure amb els rius, sinó amb l'aigua de mar endins, perquè el llatí pelagus volia dir 'alta mar, mar obert'. D'aquest gorg es coneix una llegenda, amb el nom de 'La Fada del Campanar', que conta que a la vigília de Sant Joan, a les dotze de la nit, es reuneixen totes les fades dels entorns, i tenen consell en el Gorg d'en Pèlags o Pèlecs. D'aquest topònim s'han trobat documents datats ja de l'any 1340 on anomenen 'loco vocato Pelech cubertrat'; de l'any 1393 'loco vocato al pelech cubertrat sive acerola'; de l'any 1429, 'loco nominato pelech cubertorat'; de l'any 1631, 'la partida de pelach cuberta'; de l'any1165 'Gorch d en Pelechs'; de l'any 1720 'loco vocato la torra roja o Gorch d en Pelachs', i als segles XIX i XX conegut l'indret amb el nom de 'gorch o gorc d'en Pelachs o Gorg d'en Pelacs'. Moreu-Rey (1962), diu que és un saltant i gorg del Riu de Codonys, més avall del Pascol. El lloc conegut actualment amb el nom del Gorg d'en Pèlecs, es troba referenciat en varis documents datats dels anys 1340, 1347, 1393, 1429, 1631, 1665, 1702, 1720, 1724, concretament 'loco vocato Pelch cubertrat'; 'as palech cobertrat'; 'pelagum vocatum cubertrat'; 'loco vocato al pelech cubertrat sive acerola'; 'loco nominato pelech cubetorat'; 'la partida de pelach cuberta'; ' 'pelech cobert'; 'gorg d en Pelechs'; 'loco dicto d en Pelex Cubertat'; 'partida dita el Pelachs'; 'al pelachs'; 'gorch d en Pelch', 'Gorg d'en Pelacs'; aquest últim ja esmentat durant els segles XIX i XX. | 41.6374200,2.1445800 | 428755 | 4609874 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42661-foto-08033-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42661-foto-08033-220-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42662 | Gorg de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-elies | Just al límit entre Caldes i Gallifa, pujant la riera de Caldes de Montbui, es tracta d'un clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta alenteix el seu curs format al Torrent de Les Elies, gairebé a tocar amb el torrent de Sant Sebastià. Degut a la manca de pluges, el salt d'aigua està sec, però l'estany encara té aigua. On pica el salt, hi ha uns dos metres i mig de fondària. El seu fons és sorrenc. Els estrats arbustius i herbacis es troben representats amb la vinca (Vinca diformis), sarriassa (Arum italicum) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion), així com per comunitats dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus).. També hi ha presència de bardisses i roldor (Rubo.Coriarietum), molt abundant als marges. Cal destacar diverses plantes de la família de les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa). En un dels blocs de pedra que envolten l'estany, hi ha encara restes de la signatura amb pintura de color blau, feta durant un campionat del món de trial, i que el guanyador signà al damunt (segons ens informa el Sr. Salvador Torras) | 08033-221 | Prop del Sot de la Vila | Segons el Sr. Salvador Torras, quan tenia 17 anys i encara no hi havia cap normativa sobre l'extracció de sorres de les rieres, va observar quan amb la retro, treia la sorra d'aquest indret, adonant-se de que quan més fondària agafava, de més bona qualitat era la sorra. Mentre retiraven la sorra, les pedres, algunes de molt grosses com que la que porta una pintada en color blau, les anaven amuntegant a un dels costats, i les més grosses, les disposaven de manera que actualment encara es poden veure, i que durant campionats de trial, es va convertir en un lloc molt apreciat dels trialers. Un dia, hi van haver uns aiguats molt forts, i en baixar el torrent, amb tanta força, aquest clot, s'engrandí molt més i des de llavors, ha quedat com un estany natural. | 41.6761200,2.1327400 | 427812 | 4614181 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42662-foto-08033-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42662-foto-08033-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42665 | Font del Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pascol | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | Font que es troba a peu de la carretera, en una corba. Potser hi ha la boca d'una mina, ja que s'endevina entre la vegetació que la recobreix, una mena de caseta petita d'obra amb una porteta, tapada amb una porta de ferro mig trencada. A sota hi ha un galet acanalat de ferro que collat a un muret d'obra de cinquanta centímetres, aboca l'aigua a una pica de pedra. | 08033-224 | Muntanya del Farell | Moreu-Rey (1962), troba una referència documentada de l'any 1922 que diu 'a la part contrària (de la casa pairal) i contra la muntaya, una font fresca'. | 41.6441400,2.1340900 | 427889 | 4610629 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42665-foto-08033-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42665-foto-08033-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | S'ha de fer una desbroçada de la font, que queda garirebé coberta per la vegetació fins a peu de carretera | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||
42666 | Font de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escales | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | bona part dels esglaons que condueixen a la font estan desgastats i alguns d'ells trencats, la qual cosa imposa baixar amb cura. | Font d'aigua natural que surt de la part baixa del marge i que raja a través d'un broc fet de canya. El raig és sostingut i l'aigua molt bona. S'accedeix a ella per 68 esglaons fets d'obra i maó. Està envoltada de vegetació arbòria i vegetativa com falgueres, molses i heura. Al voltant de la font s'ha pogut observar presència de comunitat de degotall calcari amb presència de capil·lera. No té pica; només unes pedres del lloc col·locades al voltant, que deixen baixar l'aigua fins a trobar la riera de Codonys que hi passa al peu de la font. | 08033-225 | Riera de Codonys | Moreu-Rey (1962) , esmenta (pàg. 94) la Font de l'Escala com el nom que alguns donen a la Font d'en Cabot perquè 's'hi baixa per una escaleta moderna d'obra'. | 41.6318900,2.1472300 | 428970 | 4609258 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42666-foto-08033-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42666-foto-08033-225-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||
42679 | Espai Natural de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-torre-marimon | La finca de Torre Marimon té 92,132 ha. El paisatge actual de la Torre Marimon està constituït per un mosaic agroforestal, on es combinen medis forestals humits i àrids, amb conreus de regadiu i secà. Dins la finca trobem representats els dos elements geomorfològics que caracteritzen la plana vallesana, les planes al·luvials i els serratalls interfluvials. Les planes al·luvials, per les seves característiques edafològiques i hidrològiques, són les àrees biològicament més productives, i per tant les terres agrícoles més fèrtils del Vallès. Dissortadament la major part de la superfície al·luvial de la comarca ha estat intensivament edificada durant els darrers 40 anys, la qual cosa accentua l'interès de conservació de les àrees que no han estat urbanitzades. La plana al·luvial de la Torre Marimon, a més d'incloure bona part de les terres agrícoles més fèrtils del terme de Caldes, inclou una important superfície forestal, amb un bosc relativament ben desenvolupat. A la finca hi ha una considerable superfície de vinya i d'olivera, conreus representatius dels secans vallesans, que acullen una flora i una fauna peculiars i que hores d'ara es troben en una situació d'extrema precarietat dins l'àmbit comarcal. L'àrea de la Torre Marimon té una gran importància com a integrant d'un espai natural entre la serralada prelitoral i la Plana i entre les zones naturals de la plana vallesana. Des de la perspectiva de les connexions amb la serralada Prelitoral, la finca se situa a l'extrem NE d'una ampla franja d'espais agroforestals que s'estén seguint el marge E del Ripoll, des dels estreps del Farell, al N, fins a Montcada i Reixac, al S, que configura un dels principals eixos de connexió entre les serralades Prelitoral i Litoral. Diferents grups d'espècies presenten poblacions interessants en aquesta zona. Un exemple d'aquest valuós patrimoni natural són els ocells. A la Torre Marimon han estat detectades 146 espècies d'ocells, de les quals 59 són nidificants; entre elles 15 espècies considerades amb problemes de conservació dins l'àmbit europeu (BirdLife International). Més diversificada és l'avifauna hivernal amb 89 espècies detectades, 17 de les quals són considerades espècies amb problemes de conservació dins l'àmbit europeu. | 08033-238 | Finca de la Torre Marimon | Ja fa anys, el municipi de Caldes de Montbui va crear l'anomenat Espai Agroforestal de Llevant, amb l'objectiu de conservar aquest ampli corredor entre serralades així com els espais agrícoles que es troben en aquest espai natural. | 41.6107100,2.1750900 | 431268 | 4606884 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||||
42698 | Vall de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-les-elies | JACINTE, Elies. (1921). Alçament de la serralada pirenenca i l'enfondrament del Vallès. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. 21, núm. 2. VARIS AUTORS. (1998). Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. | La vall de les Elies és forma part d'una depressió allargada de la superfície del territori de Caldes recorreguda per les aigües de la riera de Caldes de Montbui. En aquesta vall s'hi observa presència humana documentada per les masies des de l'any 1300, acompanyada per les transformacions que els seus habitants han fet en llarg dels segles en aquest paratge: marges de pedra, barraques de vinya i de pastor, rescloses, molins, etc. La part superior de la riera de Caldes és de relleu més accidentat i complex on es pot veure una vall molt encaixada, amb poques oportunitats de colonització. A la vall hi trobem representats els boscos característics de la mediterrània septentrional formats per l'alzinar litoral, la brolla de romaní i el bruc d'hivern, les pinedes secundàries de pi blanc i pi pinyoner, el bosc de ribera i els conreus. Aquests espais agrícoles serveixen de refugi i lloc d'alimentació a moltes espècies importants per al manteniment dels ecosistemes mediterranis. Les clapes d'alzinar més ben conservades es troben en el vessant de la Serra Llisa, en direcció a Sant Sebastià de Montmajor, coincidint amb una zona ombrívola i humida. El bosc de ribera d'omedes i alberedes es localitza arran mateix dels torrents i rieres de la vall. Alguns dels arbres i arbusts més destacats com a vegetació potencial de la Vall de Les Elies són l'alzina (Quercus ilex), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern falç (Rhamnus alaternus), el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), l'arboç (Arbustus unedo), el galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparreguera (Asparagus amtifolius), o la roja (Rubia peregrina), l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa) acaben de lligar el conjunt. L'estrat herbaci hi és poc desenvolupat, sovint dominat per l'heura (Hedera helix); en els llocs més obacs el roure cerrioide (Quercus cerrioides), l'auró negre (Hacer monspessulanum), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la servera (Sorbus domestica) o el sanguinyol (Cornus sanguinea). En altres llocs de la riera hi podem observar alberedes, alternant freixe (Fraxinus angustifolia) i de vegades, afavorit per l'home, el pollancre (Populus nigra). L'estrat arbustiu i herbaci són bastant similars al de l'omeda, on afegiríem la vinca (Vinca diformis) i la sarriassa (Arum italicum). Per últim cal esmentar la vegetació que, sense ser pròpiament de ribera, sinó més aviat de basses és present prop de les rescloses o estanys d'aigua com el Gorg de Les Elies. Es tracta de les jonqueres (molinio-Holoschoenion), comunitats dominades pels joncs, com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus). La superfície agrícola de la vall està ocupada bàsicament pels cereals, farratges, i per espècies ruderals, enmig dels camps i arvenses als seus marges. La comunitat més extensa és la ravenissa blanca, la calcida, el gram (Cynodon dactylon), els lletsons, el boixac de camp (Calendula arvensis) o la veronica (Veronica persica). D'altra banda, en les vores de camins agrícoles hi creix una vegetació ruderal, com el card marià, la borratja, el cardó, etc. I en els terrenys erms hi domina de l'olivarda, la calcida blanca i diversos trèvols. Les feixes on fins fa pocs anys s'hi conreava estan sovint ocupades per gramínies com els fenassars, acompanyats de fonoll, pimpinella, sense oblidar la comunitat de bardissa amb roldor, caracteritzat per l'espinositat i l'atapeïment dels arbusts i lianes que la integren, sempre acompanyats de plantes de la família de les rosàcies, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogym), els rosers (Rosa Canina) i l'aranyoner (Prunus spinosa). També és molt important senyalar la presència amunt de la riera, en zones més obagues, una espècie vegetal estrictament protegida a tot el territori de Catalunya: el boix grèvol (Ilex aquifolium) (Ordre de 5 de novembre de 1984 i del 28 d'octubre de 1986 del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca). | 08033-257 | Vall de les Elies | Caldes de Montbui es troba en un espai físic entre dues entitats geològiques estructurals: la Serralada Pre-Litoral Catalana (amb materials que van del Paleozoic al Trias) i la Depressió del Vallès-Penedès (Miocè). La falla que limita la unitat del Vallès-Penedès de la serralada Pre-Litoral passa, precisament per Caldes de Montbui, i probablement es va constituir per primera vegada durant el Miocè. Els materials litològics que es poden trobar a la vall són molt diversos i pertanyen, en conjunt, a totes les eres geològiques. Els materials més antics són les pissarres paleozoiques, tracatant-se bàsicament de cloroesquists amb quars i albita, de textura granolepidoblàstica porfídica. Entre els minerals accessoris hi trobem l'apatita, l'hornblenda i la moscovita. Ja dins dels sediments mesozoics trobem uns primers estrats de característic color vermell que corresponen al buntsandstein, de potència fins a 250 metres. Es tracta de gresos amb ciment silícis que contenen pirita i mineral de ferro com elements accessoris. Les argiles que hi ha dins la matriu d'aquests gresos solen contenir abundants miques i per contra, poc quars. Ocasionalment es pot trobar guix i com a minerals accessoris hi ha l'òxid de ferro i pirita. La matèria orgànica i la pirita són elements accessoris. Al sector nord del municipi hi ha materials eocènics, a base d'argiles i gresos vermells amb ciment esparític. Poden contentir feldspats i com element generalitzat l'òxid de ferro. Finalment trobem els materials quaternaris, que queden reduïts a dipòsits i terrasses fluvials, llims argilosos i derrubis pendents. Són formacions molt hereromètriques i de desenvolupament molt local. Per altra banda hi ha la xarxa hidrogràfica superficial de Caldes, estretament lligada a la posició geogràfica del municipi a cavall de la Conca del Vallès i la serralada Pre-Litoral. El curs fluvial pel que vertebra la major part de les aigües del municipi és la riera de Caldes. Aquesta riera, que travessa de nord a sud el terme, es constitueix com un dels 6 tributaris del Besòs, juntament amb el riu Sec, el Ripoll, el Tenes, el Congost i el Mogent. La riera, rep un bon nombre de rieres i torrents originats en els turons i colls de la Serralada Pre-litoral. Els tributaris més importants són la riera de Codonys, la riera de Sant Sebastià, el Torrent de Coscurell, el torrent del prat de Baix, el Torrent de Can Camps, el torrent sec de les Arenes. El conjut d'aquestes rieres i torrents mostra un règim pluvial, i atès el pendent del relleu per on circulen en èpoques de fortes pluges es mostren altament dinàmics, mentre que sovint s'assequen durant els períodes eixuts. En aquesta vall també tenim les aigües subterrànies, que cal distinguir entre sorgències i aqüífers ordinaris. L'origen de les sorgències es roba en la infiltració de la pluja caiguda sobre les muntanyes esmentades més amunt i que després d'un període de resistència dins l'aqüífer profund de més de mil anys, acaba sortint a la superfície i donant lloc a un recurs natural que ja era àmpliament aprofitat durant l'època romana. Dins l'aqüífer, l'aigua s'escalfa simplement degut a la profunditat a la que atenyen les aigües. A la superfície brolla a una temperatura de 74ºC. Són aigües de clorurat-sódic que deuen la seva composició a la dissolució que l'aigua calenta és capaç de fer dels minerals que contenen les granodiorites que travessa. La porositat dels materials que conformen l'estratigrafia facilita la infiltració de part de les aigües superficials vers el substrat litològic. La vegetació es troba plenament dins de la regió biogeogràfica mediterrània, però la moderada altitud a la que ateny el municipi fa que, als obacs de les seves muntanyes hom pugui trobar alguns elements de la regió biogeogràfica eurosiberiana. A més la gran varietat de substrats litologis, que van des de les pissarres ales calcàries acaba d'afegir una complexitat que es tradueix en l'aparició d'una notable quantitat de comunitats vegetals. | 41.6414100,2.1597400 | 430022 | 4610305 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42698-foto-08033-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42698-foto-08033-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació descripció)Finalment, cal esmentar també tota una comunitat faunística que aprofita d'aquest entorn natural excepcional. Entre ella cal destacar un seguit de mamífers tals com els rosegadors (ratolí de bosc (Apodemus Sylvaticus, el ratolí mediterrani (Mus spretus). Del grup dels insectivors hi trobem la musaranya comuna, els esquirols, la rata cellarda. Del grup dels ungulats està representat pel porc senglar. Altres mamífers són el toixò (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes), la mostela 8Mustela nivalis), la fagina (Martes foina) i la geneta (Genetta genetta). Del grup dels ocells, destaquen els rapinayaires diürns, des de l'astor (Accipiter gentilis), a l'esparver vulgar (Accipiter nisus) o l'aligot (Buteo buteo), o rapinyaries nocturns com el gamarús (Strix aluco). També cal destacar varis ocells diürns com el gaig, el tudó, la tòrtora, el cucut, el picot verd i el picot garser. També hi ha varis tipus de mallerengues, o dels túrdids, com el pit-roig o el rossinyol i la merla. Altres ocells són el cargolet,i una gran varietat de fringíl·lids. Als boscos propers als conreus hi nidifiquen el gafarró, la cadernera iel verdum. També, es pot veure el faisà, tot i que aquest és introduït periòdicament pels caçadors.Entre els rèptils que es poden trobar en aquesta zona es pot citar el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus), el vidriol (Anguis fragilis), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la colobra llisa meridional (Coronell girondica). En els ambients oberts, es pot trobar el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el ratolí mediterrani (Mus spretus), l'eriçó africà (Erinaceus algirus) i el conill (Oryctolagus cuniculus). En els indrets on l'aigua de pluja o dels recs s'estanca, de manera permanent o temporal són ocupats per comunitats d'amfibis, destacant la salamandra (Salamandra salamandra), la granota verda (Rana perezí), reineta comú (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau corredor (Bufo calamita). En el tram alt de la riera de Caldes, hi ha presència de rèptils com la colobra de collar (Natrix natrix), la serp d'aigua (natrix maura). Entre el peixos destaca el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i una d'introduïda, la carpa (Cyprinus carpio). Una altra espècie introduïda ha estat el cranc americà (Procambarus clarki).(Continuació història)Aquesta vall ha estat des de temps antics condicionada per les activitats humanes. Mentre una part important del terme ha estat i continua estant conreat, i per tant dominat per comunitats arvenses i ruderals, una altre gran part està recoberta per una important massa forestal conseqüència directa del progressiu abandonament d'aquell espai com a lloc d'interés agrícola i ramader des de finals del segle XIX. Així, si bé en aquesta vall, antigament havien hagut camps de conreu, cultiu de l'olivera, ramaderia, el cultiu de la vinya, (aquesta última que s'anà abandonant amb la fil·loxera que exterminà els ceps durant el segle XIX, a part de que la qualitat del vi no era gaire bona), una gran part d'aquesta zona muntanyosa està actualment recoberta per pineds i brolles secundàries, barrejades en proporcions variables amb espècies pròpies dels alzinars que van recuperant els seus antics dominis. La vegetació de ribera, amb els elements arquitectònics propis com els molins, les rescloses, pous, mines, barraques de vinya, de pastor, etc s'ha anat abandonant paulativament. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||
42716 | Alzina de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-torre-marimon | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al parc de la Torre Marimon, prop de la caseta de la bàscula de pesar. Es troba aïllada de la resta de vegetació; La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge es dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 15 m d'alçada total x 15 m d'amplada de capçada x 3,75 m de volt de canó x 3,20 m de volt de la soca x 1 metre des del terra al coll principal. | 08033-275 | Entre el Torrent Sec i la riera de Caldes | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria . Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.6125300,2.1695600 | 430809 | 4607090 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42716-foto-08033-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42716-foto-08033-275-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||
42717 | Lledoners de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-la-torre-marimon | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. | Conjunt de dos lledoners (Celtis australis) originaris del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Ambdós tenen una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, i mesuren uns 25 m d'altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-i-grogues i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Estan plantats en una jardinera feta de pedra irregular, acabada amb una tira decorativa de maons, mesurant tres metres de diàmetre x 70 cm d'alçada; aquesta disposa d'un arbust que fa que no es pugui accedir dins de la jardinera per mesurar l'arbre. | 08033-276 | Entre el Torrent Sec i la riera de Caldes | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. Existeix una poesia de Tomàs Garcés escrita l'any 1924 que diu sobre aquest arbre: A l'ombra del lledoner una fadrineta plora. La tarda mor dalt del cim i llisca per la rossola, l' esfilagarsen els brucs, la tenebra se l'emporta. La noia plora d'enyor: el lledoner no fa ombra. Fadrina, l'amor es lluny; enllà, la carena fosca. Si passava un cavaller... Du el cavall blanc de la brida. L'arbre li dona el repòs, l'oratge, manyac, arriba. Al cel la llum de l'estel és la rosada del dia. Cavaller, l'amor es lluny; amb l'ombra i el cant fugia. Fadrina, l'amor es lluny; per l'ample plana camina. La nit sospira: la nit, el bosc, la riera clara. Les branques del lledoner són fines i despullades, fulla i ocell n'han fugit però hi crema l'estelada. Les branques del lledoner són fines i despullades. Fadrina, l'amor es lluny; demana'l a punta d'alba quan l'ombra del lledoner s'allargui com un miracle. | 41.6125300,2.1695600 | 430809 | 4607090 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42717-foto-08033-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42717-foto-08033-276-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42764 | Llegenda del Mas de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mas-de-les-serps | Varis autors. (2008). Setmanari Montbui. Festa Major 2008. III època. Any XXX. Núm. 1,402. Pàg. 40. Ed. Associació de promoció informativa cultural. | Llegenda que narra que la Torre Nova, antigament era coneguda com el Mas de les Sers, perquè va pertànyer a un poderós cavaller. Aquest tenia un fabulós tresor, i perquè no entrés cap malfactor a casa seva, i se l'emportés, el va fer custodiar per una enorme serp que travessà dues vegades el mar per provar que n'era capaç. Aquesta era enorme, de color verdós, amb uns ulls brillants i una filera de dents molts afilades, amb uns ullals llargs i recargolats. El tresor no es trobà mai més, però la gent que coneix bé aquesta llegenda explica que si actualment hi ha moltes serps verdes en aquests paratges, és senzillament perquè són les descendents de la serp terrorífica que va venir travessant el mar d'altres contrades, i qui sap, si són elles les encarregades de vigilar el famós tresor del cavaller del Mas de les Serps. | 08033-323 | Torre Nova | La serp de Cabellera és originària dels deserts del nord d'Àfrica, des on, presumiblement, els sarraïns n'importaren un munt d'exemplars en la seva conquesta de la península, que van deixar per arreu per protegir-se la retirada; d'aquí que també han estat vistes als Pirineus, niuades de manera estratègica a l'entrada de caus que amaguen fabulosos tresors. Segons la tradició, les persones que les han vistes -un pagès primer, i un pastor- expliquen que es tracta d'una enorme serp verda, de dos metres de llarg, gruixuda com un tub de rec, i que es mou amb molt d'encarcarament. A la part posterior del cap té una crinera blanca i llarga, i davant la presència -que ella creu, potser amb raó, agressiva- dels humans, s'aixeca en vertical sobre la cua i ensenya les afilades dents de què està dotada la seva enorme boca. Altres indrets on coneixen aquest tipus de llegenda, és també, pels voltants de les ruïnes de l'hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, i de les ruïnes del mas de Puigdoure, al terme municipal de Mura. L'objectiu d'aquestes llegendes - que s'aconsegueix força - es fer que tothom fugi d'aquestes cases, masos i/o palaus, i això perquè estan habitades per serps, entroncant clarament amb la tradició que assigna fabulosos tresors que inevitablement son custodiats per serps mitològiques. | 41.6524100,2.1499200 | 429216 | 4611534 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42764-foto-08033-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42764-foto-08033-323-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42779 | Cova de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lermita | Cova situada en un penya-segat de la muntanya del Morro del Porc. S'accedeix per una fissura feta a la roca d'uns quaranta centímetres d'amplada. Al seu davant hi ha una alzina que tapa l'entrada. Només es pot entrar-hi encordat i acompanyat d'espeleòlegs. La seva profunditat varia entre 12 i 15 metres. Un cop a l'interior presenta varis passadissos, dels quals, el més important es realitza en una hora aproximadament. Al seu interior s'observen estalactites i estalagmites de calç de diverses mides. A uns deu metres aproximadament de l'entrada d'aquesta cova, per la banda esquerra, hi ha una segona entrada, a la qual només s'hi pot entrar fent ràpel d'uns 12 a 15 metres de fondària. Aquesta segona no comunica amb la primera cova, tot i que presenta característiques similars. | 08033-338 | Muntanya del Morro del Porc | Segons explica el Sr. Josep Ayguaseonsa i el Sr. Raimundo Garcia, després de la Guerra Civil espanyola, l'exèrcit instal·là un camp de tir darrera el turó de Can Camp, des d'on es feien pràctiques de tir utilitzant per blanc, el penya-segat on es troba la cova de l'Ermità. És per això, que tot el penya-segat està ple de rocs esmicolats i fissures, per la qual cosa cal extremar precaucions alhora de baixar cap a la cova. | 41.6625300,2.1434400 | 428688 | 4612663 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42779-foto-08033-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42779-foto-08033-338-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42781 | Eucaliptus d'en Senosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-den-senosa | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Eucaliptus monumental d'uns quaranta a cinquanta metres d'alçada i cinc metres de diàmetre. La seva copa és piramidal i alta. L' escorça (ritidoma) que es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Presenta dimorfisme en les fulles. Per una banda, les fulles joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris - blavós, d'uns 8-15 cm de longitud, 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes i d'uns 15-25 cm de longitud; són de color verd fosc, amb la nerviació marcada, i pèndules (miren avall), i es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum igualment pels dos costats sense que es pugui distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les glàndules secretores en el mesòfil, visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les rames superiors. Les flors són hermafrodites i grans (de fins a 3 cm de diàmetre) amb calze i corol·la fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. Els fruits són càpsules llenyoses dehiscents, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors. Les fulles de les branques velles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals. En una de les branques es pot observar la ferida produïda per un llamp un dia de tempesta. | 08033-340 | Bosc de la Xerona | 41.6340700,2.1514100 | 429320 | 4609496 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42781-foto-08033-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42781-foto-08033-340-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42801 | Celler de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-sant-sebastia | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa. La coberta era de teula àrab i inclinada a una sola vessant, desguassant cap a la façana orientada al sud-oest. Només queden els murs estructurals. A la façana orientada a migdia hi ha un portaló de fusta, de doble fulla, amb els brancals i la llinda fets de maons. La llinda presenta un arc amb els maons disposats a mena de plec de llibre. Així mateix, a la façana orientada al nord s'observen dues obertures amb les mateixes dimensions; estan emmarcades per maons, destacant el llindar, que presenta una doble filera de maons disposats a mena de plec de llibre. El portal de la dreta encara conserva el portaló de fusta de doble fulla; per damunt d'aquest, hi ha una rajoleta ceràmica que porta pintat el número 3. El portaló de la dreta ja no existeix i l'entrada ha estat tapiada amb totxana. En la façana orientada al sud-oest, s'observen quatre finestres que presenten les mateixes característiques que la resta d'obertures de l'edifici. A la part dreta d'aquesta façana, per sota d'una finestra, s'observa un banc de pedra adossat a la paret. | 08033-360 | Serrat de Dalt, núm. 3 | Segons expliquen en Josep Coll i el seu fill, en aquest edifici era la bodega on es feia el vi de tots els veïns que tenien vinya. També hi havia botes per guardar el vi. Fa molts anys va quedar en desús i actualment està tancat perquè encara hi ha les cubes al seu interior. No recorden que va passar amb les premses i altre material relacionat amb l'elaboració del vi. | 41.6639500,2.1188600 | 426643 | 4612841 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42803 | Catifes florals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-florals | TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Catifes realitzades amb flor tallada, i altres elements decoratius com encenalls de fusta, marro del cafè, o farina torrada, que representen motius florals, geomètrics o religiosos. La catifa es dibuixa directament al terra amb guix o amb un patró de paper d'embalar. Un cop dibuixada, es procedeix a omplir els espais amb els elements decoratius. Per segons quins dibuixos, es poden utilitzar motllos. | 08033-362 | Nucli de Caldes de Montbui | Originàriament, les catifes es feien amb motiu de la processó del dijous de Corpus Cristi. Se sap que durant els anys 30, quan passava la processó, els calderins, des de les balconades de les cases, tiraven serpentines de colors. Entrat els anys 1950, sembla ser que els habitants, mentre passava la processó, llençaven flor groga de ginesta. Amb el pas del temps, els mateixos calderins van començar a col·locarla pels carrers de manera molt més atapeïda, formant una mena de catifa, emmarcada amb branquetes de xiprers, per aquells carrers on passava la processó. A finals dels anys cinquanta, s'havien convertit en veritables catifes formant un rectangle o un cercle. En els carrers més llargs, se'n podien trobar vàries; en altres, una de molt llarga, ocupant tota la llargada del carrer. Amb el temps, s'afegiren nous elements decoratius com els encenalls de fusta, el marro del cafè, els pètals de la clavellina, farina torrada i tot allò que permetia la imaginació de la gent que any rere any es trobava més motivada aportant noves idees. Això va provocar que als anys cinquanta s'iniciés un concurs de catifes. Les del carrer Major i de l'avinguda Pi i Margall acostumaven a tenir molt d'èxit. Arribada l'hora de la processó, només desfilaven pel damunt, el capellà amb els portants del Sant Crist. La resta de calderins desfilaven pel costat de la catifa. La Sra. Siurans, explica que durant molts anys, aquesta tradició es va perdre i finalment va ser recuperada ara fa uns sis anys per gent com la Sra. Vicenta Pallarès, presidenta de l'Acció Cívica Calderina, s'iniciaren de nou les catifes. Actualment, a Caldes de Montbui es fa una trobada de catifes on venen grups d'altres pobles per participar en l'acte, realitzant la seva pròpia catifa. Se sap també que per la Mare de Déu de Montserrat, els calderins van a Montserrat per realitzar una catifa a la Plaça Gran. | 41.6332800,2.1618900 | 430192 | 4609400 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42805 | Sardana L'Aplec de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-de-caldes | XX | fa uns trenta anys que ja no es toca | Sardana dedicada a la vila de Caldes | 08033-364 | Segons la Sra. Rosa Siurans, aquesta sardana de l'Aplec de Caldes va ser creada fa uns trenta anys. La Presidenta actual de l'Agrupació Sardanista de Caldes, es diu Anna Desans. La Sra. Pilar Butjosa informa durant el treball de camp que l'Agrupació té material arxivístic que consta de partitures, discografia variada relacionada amb les sardanes, programes dels Aplecs de Caldes, el Remei i Sant Sebastià de Montmajor, i altre material sobre suport paper que actualment es troba en caixes a l'espera d'una habitació habilitada al Casino de Caldes, per a poder tenir un arxiu per poder ser consultat pels calderins que estiguin interessats amb el tema. Les dades aportades d'autor i any en que fou escrita aquesta sardana són de la Sra. Pilar Butjosa. Aquesta sardana originàriament era tocada per la cobla Thermalenca, inicialment composada per músics calderins. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1974 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ramon Vilà i Ferrer | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42808 | Sardana del Parc de Caldes de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-parc-de-caldes-de-montbui | XX | Sardana dedicada al Parc de la vila de Caldes | 08033-367 | La Sra. Pilar Butjosa no disposa de més dades al respecte, ja que la possible documentació existent, es troba en caixes, esperant poder trobar un lloc per habilitar un arxiu | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1982 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Auferil i Costa | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42809 | L'Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laplec | XX | Sardana dedicada a l'aplec que es feia als seus inicis entre els tres pobles, concretament, Sentmenat, Palau Solità i Plegamans i Caldes de Montbui. | 08033-368 | Segons la Sra. Butjosa, de l'Agrupació Sardanística de Caldes, Aquesta sardana es continua tocant, però actualment l'Aplec es fa entre els pobles de Caldes i Palau, un any a cada lloc. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||||
42810 | Mainada Calderina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mainada-calderina | XX | Sardana dedicada als infants de Caldes de Montbui | 08033-369 | L'Albert Masat i Roca, nascut el 1928 és calderí i a part de compositor ha format part de la cobla Thermalenca, que en els seus inicis va ser composada bàsicament per musics calderins | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Albert Masat i Roca | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||||
42818 | Teuleria o forn de totxos del mas Canadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-o-forn-de-totxos-del-mas-canadell | XVIII-XIX | Estructuralment es conserva força bé, però és coberta per la vegetació. | Teuleria de tamany força gran. De planta quadrada (5 x 5 m aproximadament). La cara principal té 2 boques amb arcs rebaixats que donen a la fogaina (nivell inferior). La cambra de cocció (nivell superior) és excavada en un terreny en pendent i reforçada amb un revestiment de maó. Té una porta a la banda nord i li falta la coberta. | 08034-4 | 41.7726300,1.9477400 | 412544 | 4625067 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||||
42824 | Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera | XVIII-XX? | Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres. | 08034-10 | 41.7688400,1.9358900 | 411554 | 4624658 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||||
42826 | Capella de la Immaculada del mas Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies | XIX | Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. | 08034-12 | Mas les Tàpies | La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. | 41.7779500,1.9320600 | 411248 | 4625674 | 1880 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42827 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-2 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216</p> | XIX-XX | <p>Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.</p> | 08034-13 | Calders | <p>La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42828 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.</p> | XIX-XX | <p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.</p> | 08034-14 | Calders | <p>Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42829 | Festa Major de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellvei | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | ja no es fa | <p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.</p> | 08034-15 | Bellveí | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42830 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | <p>En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.</p> | 08034-16 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42831 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-0 | XIX-XX | <p>Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.</p> | 08034-17 | Calders | <p>Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||||
42832 | Festa dels Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-avis | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.</p> | XX | Sembla que ja no es celebra | <p>L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.</p> | 08034-18 | Calders | <p>L'any 1950 va començar a celebrar-se.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||
42833 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.</p> | XIX-XX | <p>Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.</p> | 08034-19 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42834 | Mes de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mes-de-maria | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | Sembla que ja no es fa | <p>Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.</p> | 08034-20 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42835 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.</p> | XX | Sembla que no es fa | <p>Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.</p> | 08034-21 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42836 | Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divendres-sant | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | <p>Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.</p> | 08034-22 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42837 | Primera Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-pasqua | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | XX | Sembla que ja no es fa | <p>Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.</p> | 08034-23 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42838 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir | XX | Sembla que ja no es fa | <p>En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.</p> | 08034-24 | Sant Andreu | <p>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42839 | Festa Major de la colònia Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-jorba | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.</p> | XX | <p>Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.</p> | 08034-25 | Colònia Jorba | <p>La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.</p> | 41.7607400,1.9365900 | 411601 | 4623758 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | -Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||
42855 | Gorg del Calders (prop de la Mira) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-calders-prop-de-la-mira | Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà. | 08034-41 | 41.7635300,1.9489200 | 412630 | 4624056 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||||||
42883 | Casa del director (colònia Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-director-colonia-jorba | XX | Casa austera i d'estil rústec. De planta rectangular molt uniforme. Té planta baixa més uns pis, soterrani i golfes. Les parets són de pedra, amb rengles regulars de finestres i balcons emmarcats amb totxo. L'entrada és per la part posterior. Té adossades dues cases més a la part de llevant, on hi vivien treballadors de la colònia (electricista, forner...). A la part de darrera el terreny és enjardinat i té una escalinata. A la part de migdia hi ha la Font de l'Avi. | 08034-69 | Al costat de la carretera que va a la colònia. Casa núm. 37 | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. La casa del director deu ser obra del començament del segle XX. L'escassetat d'espai a l'interior del recinte fabril devia determinar la seva ubicació a l'exterior. És feta d'una sola tirada, en un estil rústec i senzill per l'exterior. | 41.7630500,1.9357700 | 411536 | 4624016 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42892 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-3 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25). | 08034-78 | 41.7939100,1.9908900 | 416158 | 4627387 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||||
42897 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189-190.</p> | XIX | <p>Creu de terme. Consta d'un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d'uns dos metres d'alçada i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes. La creu té la següent inscripció: 'ANY 1805'.</p> | 08034-83 | <p>Abans de l'actual creu de ferro (feta l'any 1805) n'hi havia una de fusta sense pilar de pedra. Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada. Aleshores s'hi va posar la creu de pedra i ferro. Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d'Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls.</p> | 41.7908000,1.9876000 | 415881 | 4627045 | 1805 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42905 | Monument a Joan Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-cuyas | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 157-159. | XX | Monòlit de pedra de forma més o menys rectangular, amb una inscripció. És envoltat per un semicercle enjardinat. Situat en una petita plaça amb arbres i bancs. La inscripció és la següent: 'Joan Cuyàs i Sala va portar l'aigua a Calders l'any 1917. Setembre 1988' | 08034-91 | El fet que el nucli del poble estigui situat a un nivell de 200 metres respecte del riu ha dificultat durant molts anys el subministrament d'aigua. Tradicionalment l'element més important per assegurar el subministrament d'aigua no potable eren les basses. Un altre element important eren els pous. El subministrament d'aigua potable per al consum humà es feia mitjançant fonts. Els primers estudis per impulsar l'aigua del riu amb una bomba mecànica es remunten a l'any 1900. Uns anys més tard Joan Cuyàs, natural de Barcelona i casat amb una calderina, va presentar el projecte de construir una estació que impulsés les aigües del riu Calders, captades a la Font dels Horts, fins un dipòsit situat a la Guàrdia. El finançament d'aquesta obra va anar a càrrec del mateix Cuyàs, el qual volia amortitzar els costos mitjançant les subscripcions anuals dels veïns. El projecte es va inaugurar per la Festa Major de l'any 1917. Tanmateix, les constants obres de reparació que s'havien de fer van acabar arruïnant el projecte i tallant els subministrament. La solució definitiva no va arribar fins els anys 30. | 41.7948000,1.9970700 | 416673 | 4627480 | 1988 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42908 | Llinda de cal Gubianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-gubianes | XVII | La llinda és de pedra calcària, que s'erosiona amb facilitat. | Llinda de forma rectangular sobre el portal d'entrada de la casa (actualment té 2 pisos completament reformats). Al centre hi ha un alt relleu amb una figura circular que simbolitza el sol. El sol és representat amb una cara amb nas, ulls i boca. Al seu voltant, en forma de cercles, s'hi reparteixen els raigs entremig dels quals hi ha una sanefa avui mig desdibuixada. Al costat de la llinda hi ha una altra pedra amb una inscripció d'any: '16XI'. | 08034-94 | La casa data del segle XVII. Una llinda procedent d'una finestra de l'edifici té la data de 1611. Podria tractar-se d'una casa típica del poble, corresponent a l'expansió del segle XVII al llarg del camí ral. | 41.7918400,1.9956600 | 416552 | 4627152 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42915 | Bústia de l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bustia-de-larola | XIX-XX | Bústia situada a la façana est del mas, en la mateixa paret. Es tracta d'un bloc de pedra rectangular (d'uns 50 x 20 cm), buidada al mig formant un espai per on es tiraven les cartes. L'interior dóna al que ara és una habitació de 'mals endreços' de la casa, on hi ha una porteta de fusta, de la mateixa profunditat de la paret, per on es recollien les cartes. | 08034-101 | Mas Arola | Era la bústia de la casa. Es diu que també s'hi recollien totes les cartes que anaven dirigides a Monistrol de Calders, ja que el camí que trencava en aquesta direcció passava pel peu de la casa. | 41.7888000,1.9912700 | 416183 | 4626819 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||
42921 | Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist | XX | <p>Escultura en fusta que presideix l'altar major de l'església. Crist ressuscitat a la creu, vestit amb túnica.</p> | 08034-107 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | <p>Durant les obres de restauració de l'església, portades a terme entre el 1991 i 1992, s'encarregà aquesta talla a l'escultor Fajula, de Sant Joan de les Abadesses. La nova imatge del Sant Crist substituí la de Sant Vicenç, titular de l'església que fins aleshores la presidia. La imatge de Sant Vicenç es traslladà a la capçalera d'una nau lateral. L'obra va costar 312.000 pessetes.</p> | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 1990 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero | Fajula | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||
42925 | Vall de la riera de Calders i les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-calders-i-les-tapies | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 14-18. -Guia d'Espais d'interès natural del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, pp.73-80. | Abocament d'aigües residuals de tots els pobles de la zona excepte Calders i Navarcles. | Zona d'interès natural que comprèn la vall de la riera o riu Calders i el torrent de les Tàpies al seu pas pel terme de Calders. La major part de la zona és coberta per boscos en què predomina el pi blanc, pinassa i roures. Com a elements d'interès destaca l'existència de nombrosos meandres (10 al terme de Calders). El meandre del castell de Calders és un magnífic exemple de meandre abandonat. L'existència de petites cascades (prop del Molí del Castell, la Mira i colònia Jorba). Des del punt de vista geològic destaca per l'abundància de fòssils marins corresponents a la segona meitat de l'Eocè que es poden trobar a la majoria de cingleres. Des del punt de vista faunístic cal destacar l'abundància de peixos ciprínids, la presència de la merla d'aigua i del bernat pescaire i de nombrosos ànecs collverd. | 08034-111 | 41.7643500,1.9468100 | 412456 | 4624149 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||||
42926 | Clot de la Domènega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-domenega | -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 134. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212. -LLADÓ, Josep: 'Geografia comarcana: Calders' a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 132, Manresa, 1929, pp. 341-344. | Desapareguda | En aquest indret s'hi excavà una tomba medieval, actualment desapareguda. Era una tomba del tipus cista que es trobava al cim d'un turonet. Orientada en l'eix est-oest. Les mides eren 1,37 m de llargada per 0,73 m d'amplada. El més probable és que contingués un infant o bé una ossera. | 08034-112 | El 1923 mossèn Josep Lladó excavà una tomba en aquest indret. Segons ell, en aquesta zona hi havia moltes més sepultures escampades i destruïdes per l'acció dels conreus. | 41.7863500,1.9778300 | 415063 | 4626560 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -La localització exacta del jaciment es desconeix. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42929 | Barraca de vinya a la B-431 km 40,1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-b-431-km-401 | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 59. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta quadrada. Mesura 3,20 x 4,20. És una de les més grans de la zona. Els murs estan fets amb pedres de mides diferents falcades amb pedres més petites. En els punts més importants de l'estructura els blocs s'han treballat per obtenir formes més regulars. La coberta és amb volta de pedra i terra, amb un voladís per expulsar l'aigua de la pluja. Al costat esquerra de la porta hi ha un bloc de pedra tallada amb una inscripció: 'Joan 1806'. La disposició de les pedres | 08034-115 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7944700,1.9821600 | 415434 | 4627458 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (María del Agua Cortés) | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42930 | Barraca de vinya al camí de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-trullars | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 49. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions bastant reduïdes (1,90 m de diàmetre interior). El mur està format per pedres sense treballar, les quals es falquen amb pedres més petites i amb terra. La porta està formada per una llinda grossa que a la part interior forma una postada. La coberta és amb volta de pedra i terra. | 08034-116 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7787500,1.9702000 | 414419 | 4625724 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. Modificació OPC | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||
42935 | Orquídees | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidees | 08034-121 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2024-11-18 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | |||||||||||||||||
42936 | Barraca de vinya del Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa | 08034-122 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2024-11-18 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||||||||
42937 | Barraca de vinya al camí de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa | 08034-123 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2024-11-18 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 | ||||||||||||||||||
42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-18 09:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 178,80 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.