Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
44316 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-7 | XX | <p>L'arxiu parroquial de Canyelles no té un gran valor com a fons documental històric, ja que va ser destruït. Els documents que hi ha són moderns. Als anys 70 del segle XX, el rector que hi havia en aquell moment a la parròquia, Mn. Tort, va començar a refer l'arxiu. La majoria de la documentació pròpia de la parròquia data d'aquell moment.</p> | 08043-46 | c. del Castell (rectoria) | 41.2868000,1.7224000 | 393018 | 4571382 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Farré | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
44359 | Gegants de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-canyelles | <p>AA.VV(1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | XX | <p>Imatges de dues persones (home i dona) fabricats en fibra de vidre i poliester de 3,5 m d'alçada i uns 35 kg. de pes aproximadament . Representen els primers barons de Canyelles: Joaquim de Terré i Pons i la seva dona Elisabeth de Ciurana.</p> | 08043-90 | Nucli antic de Canyelles. | <p>Joaquim de Terré i Pons i la seva dona Elisabeth de Ciurana apareixen citats com a barons de Canyelles l'any 1627. És la primera constància documental que a un senyor de Canyelles se li reconegui el títol de baró. Es van casar l'any 1596 i van gestionar la partició parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola, creant així la parròquia de Canyelles l'any 1627, cosa que contribuir a crear la identitat del municipi. Per aquesta raó són considerats al municipi com a responsables d'una fita històrica. Joaquim i Elisabeth, els Gegants de Canyelles, van ser batejats el 20 de juliol de 1996 en reconeixement a la tasca dels personatges històrics i en record a l'esplendor de la Baronía. L'acte del bateig i apadrinament es va fer segons el protocol. Les aigües baptismals van ser imposades pel mossèn Bertrán, rector de la parròquia.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1996 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44359-foto-08043-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44359-foto-08043-90-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Farré | Ramon Aumedes (escultor) | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
44360 | Col·lecció de quadres del concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-del-concurs-de-pintura-rapida | XX | <p>Es tracta d'una col·lecció d'uns 71 quadres seleccionats a partir dels 20 anys que va durar el concurs de pintura ràpida on hi van participar 291 pintors. La temàtica dels mateixos està vinculada al poble.</p> | 08043-92 | Nucli antic de Canyelles | <p>L'origen dels concursos de pintura ràpida que actualment, ja no s'organitzen ni per la Festa major ni per la Fira de Santa Llúcia, són el resultat d'una llarga evolució, l'inici de la qual podem situar aproximadament uns 40 anys endarrere. Canyelles era un poblet que despertava l'interès dels pintors per la seva posició i paisatge. El primer pintor conegut que es va adreçar a Canyelles va ésser el cèlebre Joaquim Mir, el qual va portar darrera seu tot un seguit de pintors que van donar a conèixer Canyelles, com un dels racons més agraïts per fer pintura. Salvador Massana, Pau Roig i Estradé són dos dels noms que han assolit un escó important en el món de la pintura. Un dels deixebles d'en Mir s'afincà a Canyelles, en Ramon Sanvisens, que portava alumnes seus a pintar al poble i fins i tot s'organitzaven tertúlies a la casa coneguda com Cal Benach. Tot plegat conformà un petit món de la pintura, sense deixar de banda l'aspecte bohemi que representava aquella situació, ja que la majoria de contertulians provenien d'ambients lliberals i avantguardistes. Els primers concursos de pintura els va organitzar Ramon Sanvisens al voltant dels anys 1968-69. Així ho explicava la Teresa Llàcer en el resum dels primers nou concursos, que es va publicar en el programa de la Festa Major de 1976, amb motiu del 10è concurs. Arribats els anys 70 es seguien organitzant concursos de pintura i de dibuix fins que l'any 1981 es decideix fer el concurs de pintura ràpida, que ha estat el responsable que es formés una col·lecció exposada en diferents espais de l'edifici de l'Ajuntament del municipi. La col·lecció s'inicià per la Festa Major de 1981 amb 34 participants d'autors de diverses poblacions catalanes. Entre el 1981 i 1984 tingué continuïtat, però del 1985 fins el 1988, es van aturar les convocatòries dels concursos; va ser l'any 1988 que es tornà a convocar el concurs fins al 1992 i des d'aquest any fins al 2003, es va seguir convocant anualment però contextualitzats, dins dels programes de festa major. A partir de l'any 2004, es traslladà al mes de desembre, per la Fira de Santa Llúcia, on les edicions dels concursos de pintura ràpida van durar fins l'any 2007, la 20ena edició i última.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44360-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44360-foto-08043-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44360-921.jpg | Física | Realisme|Impressionisme|Surrealisme|Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-02-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 103|104|109|111|98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
44362 | La Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fera | XX | Restaurada recentment | <p>Figura d'uns 2 metres de llarg fet de fibra de vidre i amb forjat interior de.... I recobert de.... Pintat de color verd i amb la figura d'un drac amb unes petites ales i cua llarga i recargolada.</p> | 08043-94 | C/ Major, 32 | <p>L'any 1983, la parròquia de Canyelles juntament amb Gabriel Tardà i la Teresa Bertran van propiciar el naixement del primer drac de Canyelles, anomenat la Fera. Va ser aquell any on el mossèn Tort rector llavors de la parròquia va informar de la primera visita oficial del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany. Es va triar la festa de Sant Nicolau i d'aquesta manera es van iniciar activitat lúdiques per guarnir tant important visita. El joves de la colla que es reunien sota la rectoria en uns baixos anomenats el Kau, van visitar a la Pirotècnia Igual per veure com disparar coets i fer una mica de festa. Van tornar amb idees molt clares: volien construir un drac i la resta es vestirien de diables per acompanyar-lo. Els autors materials foren en Ramon Planas i l'Emilio Tristan qui va pintar els vestits de sac i el drac. En Gabriel va fer el forjat interior i tot el treball de construcció. Més endavant se li van incorporar unes rodes així com una bateria amb sons de brams per donar-li més realisme. Cal recordar però que en la construcció de la fera hi van col·laborar els veïns, pares, familiars dels nois del Kau, la família Rovira, la de Cal Deus, de Cal Tano, en Pere Bertran, les famílies Martinez i Fernàndez. I com no la Pirotècnia Igual per la donació del material, entre d'altres, sense les quals l'agrupació no hagués subsistit els vuit anys que va durar. A finals del 2011 i a principis d'aquest 2012, la colla dels Dracs de Canyelles han restaurat la Fera conservant la forma, recuperant el dibuix i els colors originals. Les persones que ho han fet possible són: el cap de restauració: Cisco Rivadeneyra, el cap de la restauració de pintura: Belen Ruiz i col·laboradors durant la restauració: Paulino Luis, Joaquin Plasencia, Nicole Martinez, Noelia Gonzalez, M. Monforte, Yolanda Royo i Pepi Insa. La Fera ha pogut tornar a sortir i lluir-se pels carrers de Canyelles aquesta passada Festa Major de Santa Magdalena, on s'ha pogut retrobar amb La Teresa Bertran una de les seves primeres constructores on es va produir un dels moments més emotius i entranyables de la Festa Major.</p> | 41.2850300,1.7217000 | 392956 | 4571187 | 1983 | 08043 | Canyelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44362-foto-08043-94-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
44364 | El Gegantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geganto | XX | <p>Gegant també conegut com a en Genet de Can Xum. Fa dos metres i pesa 15 kg i fou construït per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca. El seu aspecte és d'un noi jove somrient. Per festa major en Genet porta a la mà un coet molt conegut anomenta 'Blanc francès' ja que fa referència a un dels elements més emblemàtics del poble de Canyelles: la Pirotècnia.</p> | 08043-96 | Nucli antic de Canyelles | <p>El programa de festa major de l'any 1997 explica: Temps era temps que en el sector avui desaparegut de Xan Sum hi havia un nen que era molt entremeliat que li deien Genet. Les seves malifetes no és que fossin molt anomenades però sí recordades per la gent gran del poble. Aquest nen no va poder arribar a ser gran doncs malauradament va morir, com d'altres Joans casualment a Canyelles. (...) En record dels Joans joves que ens han deixat, dels Genets que han consolidat mots de cases, dels Joans que encara donen més d'un mal de cap...però sobretot d'un en especial que ens recorda l'orígen més antic de Canyelles, Cal Xum En Genet fou batejat el 20 de juliol de l'any 1997.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1997 | 08043 | Canyelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
44365 | Els dracs de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dracs-de-canyelles | <p>Els dracs de Canyelles tenen el seu origen amb el Canyafonts que van sorgir el 2004. Els Canyafonts amb la intenció de crear tantes bèsties d'aigua com número de fonts històriques hi hagués a Canyelles. A partir d'aquí es van anar creant bestiari amb tres dragons i un bou. Els noms dels dragons la Font del Bosc, el torrent de Cal Deux i la Dragona Llacunalba, aquesta última, amb el nom de la font més antiga de Canyelles. La dragona fou construïda ja per foc i aigua, inaugurada per la nit de Sant Joan de 2008; any que també es va fer el canvi de nom de l'entitat de Canyafonts a Dracs de Canyelles.</p> | 08043-97 | C/ Major, 32 | <p>Per la festa major de l'any 2000 un grup de joves del poble van decidir crear un grup de diables; en Ciscu de la Torre el primer president de la collava reunir diverses vegades uns trenta companys que tenien ganes de fer alguna cosa i finalment, van crear la colla dels Canyafocs. L'antic grup del Gabriel Tardà, ja comptava amb membres molt més joves d'aquesta nova colla. El primer any van aparèixer amb els vestits sense pintar ja que no els va donar temps, desprès de l'estrena però l'Emili Tristan va pintar els primers vestits, tot i que els darrers els van acabar pintant ells mateixos. L'any 2001, amb la crescuda de l'entitat, l'Ajuntament va concedir un espai per la colla a l'antic Ajuntament que encara ocupen avui dia. L'any 2007 neix la colla infantil. La celebració anual dels Canyafocs és el 14 de maig que respon a la llegenda sobre els diables i la caiguda d'un meteorit l'any 1861. L'any 2010 es va fer la celebració del 10è aniversari de la colla fent una exposició de fotos i d'elements pirotècnics al teatre de Canyelles.</p> | 41.2850300,1.7217000 | 392956 | 4571187 | 08043 | Canyelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44365-foto-08043-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44365-foto-08043-97-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
91558 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Capolat a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-capolat-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Sant Martí de Capolat. La documentació que ens ha arribat s'inicia l'any 1876. Pel que fa a l'apartat de llibres Sacramentals, es conserven: un quadern de partides reconstruïdes, del 1876 al 1936 i un llibre de partides reconstruïdes del 1896 al 1932; un <em>Totum </em>amb enquadernació moderna amb una cronologia el 1906 al 1976 i que inclou informació sobre baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i un quadern de comunicació de matrimonis del 1953 al 1962.</p> <p>D'altre banda, també custodien documents d'administració parroquial: uns plecs d'expedients matrimonials de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet des de l'any 1947 al 1978; una consueta en quadern de 1939; uns plecs amb documents varis sobre el cementiri, les terres, les contribucions i altres temes que van des de l'any 1892 al 1951; un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; uns fulls solts de comptes de l'any 1969 al 1980; uns fulls sols de comptes de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet de l'any 1970 al 1981; un quadern de comptes de la rectoria de l'any 1945 al 1966; un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966; un quadern d'ànimes i comptes de l'any 1957 al 1964; un novenari d'ànimes en quadern de l'any 1946 al 1966; i un quadern de comptes de Travil de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-117 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>La parròquia de Capolat, a diferència de la de Travil, no apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell, per la qual cosa sabem que en un principi qui tenia el títol de parròquia en aquests primers moments era Travil. És a partir del segle XII que comença a aparèixer com a parròquia i a partir del 1280 és esmentada sempre entre les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell. Dependrà del ja dit bisbat fins a la creació del bisbat de Solsona, moment en què passarà a formar part de les parròquies d'aquest.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | La documentació de Sant Quintí de Travil d'aquesta època, en ser la sufragània de Sant Martí de Capolat, també es troba en aquesta col·lecció documental. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
91559 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Coforb a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-coforb-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació que ens ha arribat de l'església de Sant Martí de Coforb.</p> <p>Per un costat es conserven llibres sacramentals: fulls solts de partides reconstruïdes de l'any 1978 al 1935; un llibre amb enquadernació moderna amb partides reconstruïdes de l'any 1885 al 1936; un <em>totum</em> amb enquadernació moderna de l'any 1940 al 1976 que inclou baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i uns fulls solts amb partides de baptismes desconstruïdes i permisos de sepultura del segle XX.</p> <p>Per d'altre, també es conserven documents de l'administració parroquial: un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; un quadern de comptes de la rectoria del 1935 al 1966; un quadern de comptes de la capella de Sant Andreu de Farners de l'any 1958 al 1966); un quadern d'ànimes i comptes del 1957 al 1964; i un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-118 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>La primera vegada de la qual tenim esment documental d'aquesta parròquia és en la falsa acta de consagració de la Seu. Al llarg dels segles XIII i XIV no torna a aparèixer en les llistes de parròquies i sabem que a finals del segle XIV era administrada pel rector d'Espinalbet. A partir del segle XV apareix supeditada com a sufragània d'Espinalbet.</p> <p>Aquesta església, com la majoria de les de la zona, formava part de les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell, però amb la creació del bisbat de Solsona va passar a ser de Solsona.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
91560 | Fons documental de la parròquia de Cal Rossinyol a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-cal-rossinyol-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>Aquest fons documental està constituït per diferents documents provinents de Cal Rossinyol i que actualment es conserven a l'arxiu de Solsona.</p> <p>El fons està compost per: un conjunt de documentació de cal Rossinyol de Coforb dels segles XIX i XX; un llibret anomenat 'Àlbum de l'usine de Marchienne', de 1887, dins el qual hi ha una carta de Ramon Cases al seu cunyat Pau Montanyà; un llibret de Mariano Tejada anomenat 'Nociones de Aritmética al alcance de los niños con el sistema métrico Decimal y el de Monedas', publicat l'any 1864, i que consta d'una signatura de Joan Montanyà; plets contra Martí Montanyà; factures diverses; contribucions; documents de Martí Montanyà i Viladàs; documents de Pau Montanyà i Canudes; documents de Joan Montanyà i Canudes, Joan Montanyà i Eures, Lluís Montanya i Eures; documentació de les finques de Cal Bisbe, Cal Llagasta i la Canya de Correà, Ca l'Alen, Cal Calbet i Cal Rossinyol de Coforb; Textos i impresos (poesia); documentació diversa (esqueles, targetes, catàleg d'eines industrials); documentació municipal del 1819, 1822, 1882 i 1905; i documentació del sometent de Capolat, del qual n'era caporal Pau Montanyà.</p> | 08045-119 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>Cal Rossinyol era un mas de la parròquia de Sant Martí de Coforb. L'edifici va ser destruït als anys 90 del segle XX, pel que només es conserven les restes de la seva pallissa.</p> | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
91634 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-capolat | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Capolat conserva bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la generada per les institucions administratives municipals al llarg de la història. També aplega fons d'institucions, d'entitats i fons personals.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica d'aquest arxiu és el següent: Fons de l'administració local (Ajuntament de Capolat), fons públics no municipals (jutjat de pau de Capolat -1871 al 2009), fons privats (cambra agrària local/germandat de llauradors i ramaders/ sindicat agrícola -1940 al 1996, i delegació local de FET y de las JONS -del 1944 al 1975).</p> <p>D'aquestes diferents col·leccions documentals, la més rellevant és la de l'Ajuntament de Capolat amb documents que van des del 1871 al 2020 i en la qual hi ha 1.482 unitats de descripció.</p> | 08045-133 | En el mateix edifici de l'Ajuntament de Capolat. | <p>Fins l'any 1996 la documentació municipal de Capolat s'anava guardant en les cases particulars dels alcaldes o secretaris del poble. Finalment, l'any 1996, es van inaugurar les dependències actuals de l'ajuntament i la documentació es va traslladar allà.</p> <p>Aquest mateix any es va fer una intervenció per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga. L'Ajuntament es va adherir al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona el juny de 2005.</p> | 42.0956715,1.7991142 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
91637 | Plantació de Tulipmania | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantacio-de-tulipmania | <p>Tulipmania és una horta de tulipes situada en terres de Sorribes, a Coforb. Aquesta horta és un <em>Showgarden</em>, en el qual les persones paguen una entrada per visitar la plantació o per recollir un ram de flors. Al llarg de l'any fan dues temporades diferents: la de tulipes durant la primavera i una segona de dàlies, al llarg de l'estiu i la tardor. Durant la temporada de tulipes s'hi poden trobar un total de 15.000 tulipes, de 24 tipologies diferents.</p> <p>A banda de la venta de les flors, el principal objectiu del projecte és donar a conèixer les diferents variants d'aquestes plantes i crear un espai singular on els visitants puguin anar a passar el dia, a fer una visita guiada, un pícnic, un taller, una sessió de fotos o assistir a algun dels esdeveniments que hi organitzen al llarg de l'any.</p> | 08045-135 | Es troba a la zona de Coforb, a l'extrem oriental del municipi actual de Capolat. | <p>El projecte va néixer per crear un espai natural turístic d'inspiració holandesa al Berguedà. La idea va sorgir al 2019 i la prova pilot es va fer el 2020 i, tot i que degut a la pandèmia no van poder fer tots els esdeveniments i actes que tenien planificats, el projecte va tirar endavant gracies a la bona adaptació de les plantes a la zona i a l'interès dels visitants.</p> | 42.0919830,1.7936924 | 400240 | 4660693 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
91638 | Documents sobre Capolat a l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-a-larchivo-historico-nacional | XIX-XX | <p>A l'Archivo Histórico Nacional es conserven diferents unitats documentals vinculades amb Capolat. Per un costat trobem una unitat documental composta amb la següent descripció: 'Juan Pregonas, con Teresa y José Capdevila Mas y Casadejús, sobre la adjudicación de la heredad i bienes que dijó Benito Mas. Capolat'. Per altre costat, tenim una unitat documental simple amb el segell de l'Ajuntament de Capolat de 1877 que es pot trobar digitalitzada al portal PARES. Per últim, trobem la Causa General de Capolat, que és un document fet pel tribunal Suprem franquista al llarg del 1940-1944. Aquest expedient conté la relació de persones residents en el municipi que durant la 'dominación roja' van ser assassinades o van desaparèixer; la relació de cadàvers recollits en el terme municipal, de persones desconegudes o residents que van morir durant la 'dominación roja'; i la relació dels turments, les tortures, els incendis d'edificis, saquejos, destruccions d'esglésies i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius de gravetat o amb conseqüències greus; els decrets; les diligències; les certificacions; les providències del fiscal i del jutge; els informes de la Guàrdia Civil i de l'Ajuntament; les declaracions de testimonis; les relacions i els justificants. Aquesta unitat documental composta també es troba digitalitzada al portal PARES.</p> | 08045-136 | C. Serrano, 115, 28006 Madrid | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
91639 | Documents sobre Capolat al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p>En el Centro Documental de la Memoria Histórica hi ha diferents documents referents a l'ajuntament republicà de Capolat. Tots ells digitalitzats al portal PARES.</p> <p>Per un costat trobem una unitat documental composta amb els expedients de constitució dels ajuntaments de la comarca, entre els quals es troba Capolat. En una altra unitat documental composta hi ha la documentació sobre les confiscacions fetes en alguns ajuntaments de comarca del Berguedà, per ajuntaments o organitzacions polítiques i les reclamacions de particulars per recuperar els béns confiscats. Finalment, en una última unitat documental composta hi ha els expedients d'assumptes municipals com el cens de població flotant, irregularitats en la constitució de Consells municipals i informes de confiscacions de diferents municipis, entre els quals es troba Capolat.</p> | 08045-137 | Calle Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 1936-1939 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
91651 | Fons documental de Capolat al Archivo Ducal de Medinaceli. Casa Segorbe-Cardona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-al-archivo-ducal-de-medinaceli-casa-segorbe-cardona | X-XVII | <p>A la secció Catalunya de l'Archivo Ducal de Medinaceli hi trobem documents que fan referència a Capolat (Sección Cataluña general. Pallars).</p> <p>Destaquen tres documents que parlen exclusivament de persones i llocs del municipi. Per un costat trobem un pergamí de 1298 en el qual Bernat Besora de la parròquia de Sant Martí de Capolat fa homenatge al noble Pons de Guàrdia, que està en el subapartat 'miscelanea general'. Per d'altre, en el fons de documentació religiosa es troba una unitat documental composta on el cavaller Ramon de Guàrdia fa donació per la creació d'un hospici a la capella del castell de Capolat (1280) i una altra unitat composta amb documents entre els anys 990 i 1693 que tracta sobre el benefici de Santa Margarida de Prades a l'església de Sant Martí de Capolat.</p> | 08045-140 | Carrer del Mercadal, 19, 25620 Tremp, Lleida | <p>Capolat va ser part del Ducat de Cardona durant gran part de la seva història. Durant l'època moderna es van acabar unint a la casa de Medinaceli a través del matrimoni entre Juan Francisco de la Cerda i Catalina d'Aragó i Cardona. És per aquest motiu que bona part dels documents vinculats a les seves terres estan actualment a l'arxiu Medinaceli.</p> <p>Aquest arxiu té diverses seus per tot el país. Una de les seus de l'arxiu 'Catalunya General' es troba al Pallars Sobirà, com a arxiu complement de l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.</p> | 42.0956636,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91651-140.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
91659 | Sarcòfags de Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-quinti-de-travil | <p>BONET, Violant (2005). Informe del procés de conservació-restauració de tres sarcòfags procedents de St. Quintí de Travil (Capolat). Inèdit.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XII-XIII | <p>La col·lecció està composta per tres sarcòfags provinents del cementiri medieval de Sant Quintí de Travil. Actualment, es troben en dipòsit temporal a l'Ajuntament de Capolat. Els tres sarcòfags estan tallats en blocs de pedra tosca.</p> <p>El sarcòfag 1 té la planta lleugerament ovalada. El buidatge té forma antropomorfa amb els angles arrodonits i el fons pla. Està bastant degradat, ja que estava en un marge exterior del cementiri i la seva descoberta va conduir a la realització de les excavacions arqueològiques al cementiri. A l'estiu de 2005 va ser restaurat per la restauradora Violant Bonet. El sarcòfag corresponia a un enterrament infantil.<br /> <br /> El sarcòfag 2 també té una planta ovalada, amb un buidatge en forma antropomòrfica amb els angles arrodonits i el fons pla. Quan el van trobar encara conservava la llosa de pedra a sobre. El sarcòfag contenia restes d'un individu perinatal d'uns 7 o 8 mesos.<br /> <br /> El sarcòfag 3 té el buidatge paral·lel a les cares exteriors i presenta una línia de fractura important que afecta el costat esquerre i el fons del sarcòfag. Li falta el lateral del darrere i part el fons. Aquest sarcòfag va ser reaprofitat com a carreu del mur del cementiri d'època moderna. També va ser restaurat el 2005 per Violant Bonet.</p> | 08045-141 | Actualment es troben a l'ajuntament, a la zona de Coforb, a l'extrem oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Els tres sarcòfags estan datats, per la seva tipologia, al segle XII -XIII. Formaven part del cementiri de l'església medieval de Travil. Aquest cementiri va ser excavat el 2004 per l'empresa Arqueociència sota la direcció de Jordi Guàrdia.</p> | 42.0956991,1.7991252 | 400695 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91659-141.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
91673 | Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-tossals | <p><span><span><span>AA.VV.: (1981). Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 262.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV.: (1994). El Berguedà [Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 5], Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 49, fig. p. 50.</span></span></span></p> <p>BALLARÍN i MONSET, Josep M. (1984). 'Les marededéus trobades'. L'<em>Erol</em>, Núm. 10, pp. 23-26.</p> <p><span><span><span>CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Barcelona, [reeditat per editorial orbis], p.466.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORTÉS I ELÍA, María del Agua (2001). “La Mare de Déu dels Tossals, del segle XIV”, Regió7, p.7.</span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Francesc, LORÉS, Immaculada (2016). Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d’exposició, Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV | <p>És una Mare de Déu sedent amb el nen en braços. El tron és de volum paral·lelepipèdic. Les dues figures vesteixen túniques de color daurat i la de Maria està cenyida a la cintura. Sobre les espatlles porta un mantell de color blau verdós que cau sobre la seva falda. Al cap porta un vel de color blanc que li tapa el cabell i una corona de llautó que va ser afegida al segle XX. Amb la mà dreta agafa una bola mentre que amb l'esquerra aguanta a l'infant, que es troba dret sobre la cama esquerra de la mare. Amb el peu esquerre la Verge aixafa un dragó, que és el símbol del caos. Jesús beneeix amb la mà dreta i agafa un llibre amb l'esquerra. Actualment, l'infant no porta corona. La tipologia d'aquesta escultura es correspon amb les imatges de transició cap al gòtic.<br /> <br /> A la base de l'escultura hi ha una placa clavada amb la inscripció 'Imágenes Casa Fius. Manresa' i a la part inferior del costat esquerre del tron n'hi ha una altra de pintada on diu 'restaurat l'any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa'.</p> | 08045-142 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>La Mare de Déu dels Tossals és una imatge d'estil gòtic esculpida probablement al segle XIV. Originalment, aquesta imatge es trobava en el Santuari dels Tossals, que li retia culte. Es conserva una fotografia antiga on es pot veure l'estat en què estava abans de la primera restauració i les corones imperials que portaven la Verge i el Nen. Va ser restaurada l'any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa. Es pot apreciar que es va repintar la imatge tapant l'antiga policromia.<br /> <br /> Va ser dipositada en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector i representant de la parròquia. Té el número d'inventari MDCS 3956.</p> | 42.0956954,1.7991249 | 400694 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-1420.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
91755 | Col·lecció d'objectes procedents de Capolat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-procedents-de-capolat-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>Serra, R.; Bernadich, A.; Rota, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. </p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té una gran col·lecció d'objectes procedents de Capolat. El més important de tots és la Mare de Déu dels Tossals, però se'n conserven d'altres provinents d'altres esglésies del municipi.<br /> <br /> La col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat compta amb una escultura barroca, del segle XVIII, de la Marededeu del Roser, tallada amb fusta i policromada; una imatge del segle XIX de Santa Filomena jacent vestida amb roba de llana, seda i fil d'or; una creu d'altar del segle XVIII procedent de l'altar major de l'església; una creu processional del segle XIX feta de fusta i metall; un calze d'argent del segle XIX; una patena d'argent daurada del segle XIX; una patena de combregar de metall acompanyada amb una funda de lli, del segle XIX; un grup de quatre canelobres d'altar iguals, del segle XIX, de llautó i ferro, amb base piramidal, fus cilíndric amb nus central i part superior amb plat circular; dos canelobres iguals del segle XIX, fets de llautó i ferro, i amb base piramidal i part superior amb plat circular; faristol d'altar del segle XX, fet de llautó; canelobre d'altar del segle XVIII tallat en fusta; una bacina amb la imatge de la Marededeu, feta al segle XVIII en argent, fusta i llauna; i una bacina del segle XVI-XVII de llautó i amb decoració en relleu; un penó de seda, fusta i llautó, amb l'anagrama marià brodat; un paraigua de viàtic del segle XX; un drap de funerals del segle XX fet de seda; un faldellí de seda, fil i fil d'or, fet al segle XX; i un apagallums consistent en una canya coronada amb un barret de llauna, del segle XX.<br /> <br /> Pel que fa als objectes procedents de Sant Quintí de Travil hi trobem els següents: una imatge de la Marededeu del Roser del segle XVIII, d'estil barroc tallada en fusta; un crucifix de fusta i guix fet a finals del segle XVIII; un calze d'argent fet al segle XIX; i dues bacines de llautó fetes entre els segles XVI i XVII, amb decoració en relleu al voltant del botó central.</p> | 08045-149 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>Els objectes procedents de Sant Quintí de Travil i de Sant Martí de Capolat van ser dipositats al museu l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector de la parròquia.</p> | 42.0956934,1.7991035 | 400693 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1491.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 96|98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
91775 | Retaule de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>El retaule de l'altar major de Sant Martí de Capolat és d'estructura arquitectònica, amb línies senzilles. Està decorat amb relleus i policromia. En el cos central, la policromia imita el marbre d'un color crema. Al centre d'aquest cos hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Martí.</p> <p>La imatge de Sant Martí Bisbe és una talla de fusta policromada. Està dret amb el genoll esquerre lleugerament avançat. La túnica daurada i blanca que porta va cenyida a la cintura i sobre les espatlles té un mantell de color daurat, blanc i vermell. Porta la mitra de bisbe i el bàcul de fusta a la mà dreta. La tipologia és molt similar a la imatge de la Marededeu del Roser que hi havia a l'església i que actualment es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> <p>Al costat de la fornícula hi ha dues peanyes amb les escultures, de menor mida, de Sant Antoni Abat i Sant Ramon Nonat. Als costats exteriors d'aquestes figures hi ha uns pilars que les separen de dues imatges més de sants: Sant Cristòfol a l'esquerra i Sant Sebastià a la dreta.</p> <p>El pis superior forma una motllura arquitectònica amb forma d'arc a la part central. Està decorada amb relleus vegetals de color daurat. Sobre aquesta motllura, en els punts on acaben els pilars, hi ha dues figures d'àngels agenollats amb les ales esteses, i, a la part central, la de la Puríssima amb una orla de raigs solars.</p> <p>Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal de totxo i guix construït expressament per l'altar i una graonada de tres graons. Aquest pedestal està, igual que el retaule, pintat imitant el marbre i amb purpurina daurada. Sota la fornícula hi ha una capelleta de fusta amb una porta d'arc detallat i dues columnes salomòniques a la façana.</p> | 08045-154 | Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi. | <p>És possible que les figures dels àngels i la Puríssima fossin un conjunt corresponent a un retaule anterior. La imatge de Sant Martí és barroca, i podria ser del mateix autor de la Marededeu del Roser. En construir-se, al segle XX, el nou retaule, s'haurien aprofitat aquestes imatges que ja es trobaven a l'església. L'autor tant del retaule com de les imatges és desconegut.</p> | 42.0782180,1.7530113 | 396853 | 4659213 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91775-154.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Desconegut | 96|98|99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||
91800 | Col·lecció d'objectes de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>A l'interior de l'església de Sant Martí de Coforb hi podem trobar alguns elements destacables: Per un costat trobem la Marededeu del Roser, una escultura feta de fusta, roba i llautó. Va ser elaborada al segle XIX i representa a la Verge vestida amb túnica blau cel i un mantell blau fosc, sobre una peanya de fusta circular. Porta al nen en braços, també vestit amb una túnica del mateix color. El nen presenta només els braços i la cara policromats, la resta del cos està format per travessers de fusta amb forma. La Marededeu està dreta amb el cap una mica inclinat a la dreta, coronada. Té les dues mans cap endavant. Amb la dreta subjecta el rosari mentre que amb l'esquerra aguanta el nen Jesús. El nen també està coronat i amb les mans cap amunt aguantant un rosari amb l'esquerra. Al cap porta un mantell de punt.<br /> <br /> Una creu d'altar de llautó, feta al segle XIX. La creu es recolza sobre un peu circular. Està decorada amb relleus a la cara frontal. Els extrems superiors de la creu tenen forma trilobulada amb caps de querubins al centre. A l'encreuament hi ha una imatge de Crist crucificat i altres figures i símbols de la passió als braços, amb els anagrames de l'alfa i l'omega als extrems del braç horitzontal. El revers és llis.<br /> <br /> Corones de llum de ferro del segle XX. Aquestes corones de llum estan formades per dos cèrcols hexagonals de diàmetres diferents. El més gran es troba a la part superior, mentre que el menor està situat a la part inferior. La decoració és de rombes calats a cada cara i sis dolles tubulars a la intersecció dels costats del cèrcol superior, sobre les que hi ha bombetes. El conjunt està unit amb cadenes que després del cèrcol inferior pengen cap avall i s'uneixen al centre, d'on penja una creu. Hi ha dues corones, una a cada costat de la nau.</p> | 08045-155 | Zona de l'antiga parròquia de Coforb, a l'extrem orient de l'actual municipi de Capolat. | 42.0911091,1.7923191 | 400125 | 4660598 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91800-1550.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
91811 | Col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>A l'interior de l'església de Sant Martí de Capolat encara hi ha un conjunt d'objectes litúrgics i decoratius. A la sagristia hi ha una calaixera del segle XIX, feta de fusta i metall, amb cinc calaixos de l'amplada del buc; un armari del segle XIX de fusta i ferro, amb dues portes amb motllures que delimiten dos plafons a cada porta units al buc amb frontisses planes; una bacina, del segle XX, circular i llisa amb botó central i forat on hi hauria anat encaixada una imatge; una bacina del segle XX feta d'aram i ceràmica, amb la imatge de Sant Isidre al Centre; i un salpasser i una caldereta del segle XX, fets de llautó i zenc. A la capella esquerra de l'església s'hi pot observar una corona de llum del segle XIX, feta de llautó. Consta d'un cèrcol de llautó calat i decorat amb una sanefa, flanquejat per sis dolles tubulars que emmarquen els grups decoratius i que suporten sis ciris. El conjunt penja de sis cadenes que s'uneixen a un caputxó cònic que penja sota el cèrcol. A la nau hi ha un confessionari dels segles XIX-XX, fet de fusta amb una cortina de color lila; i un banc de fusta del segle XIX pintat de color marró amb respatller i faldó retallat amb forma ondulant.</p> | 08045-159 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi | 42.0782142,1.7530991 | 396860 | 4659212 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91811-1590.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
91815 | Campanes de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Una de les campanes està el bon estat, l'altra està bastant rovellada. | <p>Dues campanes del campanar de Sant Martí de Capolat. Una d'elles és de 1957, sola fa 51x60 cm i amb el cavall 80x120x60. Està feta de ferro, bastant rovellat, i conserva el cavall que la subjecta a les parets del campanar. A la paret exterior, en relleu, s'hi pot veure una creu sobre un peu i la inscripció 'SANTA MARIA DELS TOSSALS. CAPOLAT 1957'.<br /> <br /> L'altra campana té una mida de 55 x 51 cm i està subjecta a una barra de ferro horitzontal mitjançant una cadena. La paret externa està decorada, en relleu, amb la imatge de la Puríssima a un costat, i la del Sagrat Cor a l'altre. El relleu va acompanyat de la inscripció 'AÑO SANTO DE 1950 / SANTA MARÍA'; 'FUNDICIÓN DE CAMPANAS Y RELOJES DE TORRE. MIRANDA DE EBRO (ESPAÑA) [....] DE PEREA'. El batall de la campana és de ferro forjat.</p> | 08045-160 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi | <p>La campana de 1957 havia d'anar al Santuari dels Tossals, però ja estava enderrocat, és per això que mai la van portar allà i la van aprofitar per a l'església de Sant Martí de Capolat.<br /> <br /> L'altra campana va ser elaborada l'any 1950 a Miranda de Ebro pel taller de Perea.</p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 1857/1950 | 08045 | Capolat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-1600.jpg | Física | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Una de les campanes Tallers Perea | 98|2194 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||
91909 | Fons documental de Capolat a l'arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-gerencia-territorial-del-cadastre-de-barcelona | XX | <p>A l'arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona s'hi conserven diferents documents que fan referència a Capolat. Aquests, concretament, són els padrons de l'impost sobre béns immobles (IBI) del municipi de Capolat, corresponents als anys 1976, 1978, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989 i 1992. Aquests estan distribuïts en 15 unitats documentals compostes diferents.</p> | 08045-204 | Dipòsit Arxius Cervera (Carrer de Manuel Ibarra, 4, 25200 Cervera, Lleida) | 42.0956675,1.7991169 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
91911 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem diferents documents en els diversos fons de l'arxiu, en els que es parla de capolat. Per exemple, al fons de la delegació provincial a Barcelona del ministeri d'educació i ciència, hi ha un expedient per l'aprovació de la construcció de les escoles de Capolat de l'any 1958. També hi ha diferents documents sobre el municipi al fons de la delegació provincial del ministeri d'hisenda i expedients d'aprofitament forestal del 1980-81 al fons del departament d'agricultura, ramaderia i pesca. Igualment trobaríem documents als fons del departament forestal, al de la Generalitat de Catalunya de la segona república, al del govern civil de Barcelona, al de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, al de la prefectura del districte miner de Barcelona i en el fons president Francesc Macià.</p> | 08045-205 | Arxiu Nacional de Catalunya (Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès, Barcelona) | 42.0956675,1.7991169 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
91920 | Col·lecció etnològica procedent de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnologica-procedent-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt d'elements de carro, procedents de la casa de Cal Sant, a Travil, que actualment, es troben a l'Ajuntament de Capola. La col·lecció està composta per tres collars de carro, un collar de ròssec, dos tirants de ròssec amb espadelles, uns tirants per lligar l'animal als rascles, una brida, unes regnes, uns reculats, unes morralles de cavall, unes morralles de ruc, dos cabastrells o toceres, un bastet, un bast, dues xalmes o albardes, uns argadells o salmes, dues sàrries, una sofra, una ventrera o 'barriguera', dos parells d'estreps, dos colleters, un embós de volant, un esclopet, dues masses d'esterrossar, set bastons, una mola d'esmolar, un rampí, una escombra granera, un botavant, una enclusa per picar dalles i un xerrac. Tots, estris de pagesia del segle XX.</p> | 08045-206 | A l'interior de l'Ajuntament de Capolat | <p>Aquesta col·lecció està composta per diferents elements de tir i estris de pagès del segle XX, procedents de la casa de Cal Sant.</p> | 42.0956805,1.7991276 | 400695 | 4661097 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91920-2060.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
92030 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | <p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva dues col·leccions dedicades a Capolat; la primera es correspon a un '<em>Volum d'escriptures del mas Solanelles de Capolat</em>' i té una cronologia dels segles XVII i XVIII.</p> <p>La segona colecció es correspon a la col·lecció 'Joan Gassó Bertran', on trobem fins a 9 unitats documentals diferents que tenen una cronologia d'entre els segles XIX-XX.</p> <p>En segon lloc, destaquem diferents col·leccions que poden tenir algun esment en relació a Capolat. Per exemple, el fons de la Cúria Ducal de Cardona (s. XIII-XIX). Així mateix, no podem obviar la informació que ens pot oferir el Registre de la Propietat (1768-1910), el Consell Comarcal i d'altres institucions que puguin tenir una relació amb el municipi de Capolat.</p> | 08045-233 | Carrer del Pla de l'Alemany, 0, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956967,1.7990334 | 400687 | 4661100 | 08045 | Capolat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92030-img20220520160725.jpg | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
74430 | Creu Processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-2 | <p>GUDIOL i CUNILL, Josep (1920): 'Les creus d'argenteria a Catalunya', Anuari d'Estudis Catalans, vol. VI. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>La creu processional custodiada a la parròquia de Carme està feta amb argent i argent daurat. Presenta una forma flordelisada (els braços estan rematats amb el perfil de la flor de lis). S'observa fullatge en les superfícies de l'acabament dels braços i motius decoratius florals per tota la superfície. La peça està constituïda per una ànima de fusta que es troba recoberta per una planxa metàl·lica decorada amb motius repussats i cisellats, i que conté incrustacions d'elements fets mitjançant la tècnica de la fosa. En els extrems i en la intersecció de les dues cares de la creu apareixen també una sèrie de figures de fosa amb una iconografia relacionada amb la història bíblica, els sants i l'advocació del sant titular de la parròquia. Crist i la Verge Maria es localitzen a les interseccions de l'anvers i revers de la creu, respectivament. Crist apareix representat amb uns trets iconogràfics que remunten a època gòtica: va vestit només amb el 'perizonium', està clavat a la creu amb tres claus (un a cada mà i un de sol pels dos peus) i mostra les senyals de la passió al cos; el seu nimbe té cisellada una creu patada. La Verge Maria està dempeus, amb el nen Jesús als braços. La figura d'Adam es situa sota els peus de la Mare de Déu, nu i amb els braços creuats sobre el pit. Al llarg de la superfície de la creu s'hi combinen altres figures com Sant Martí (patró de Carme) la figura d'un rei bíblic (David, Salomó?) amb un bàcul i un llibre a les mans, i tres sants més, fins sumar un total de nou figures. A l'anvers de la creu, al braç dret, no hi ha cap figura però es pot observar l'encaix per incrustar-la; no sabem si mai hi va arribar a haver cap figura en aquest espai. És possible observar, amb una lent augmentada, les diferents dates d'execució de cadascú dels sants: a les seves aureoles i nimbes hi ha un minúscul cartutx que conté la data en que foren fetes. Són visibles els anys 1619 (a l'aureola de la figura de la Verge Maria) i 1760 (nimbe d'Adam). Així, mitjançant les dates localitzables, es pot constatar com aquestes creus s'anaven decorant a mesura que es disposava de diners per fer-ho, mitjançant l'encàrrec de noves figures que s'anaven afegint a la peça principal o creu de base que, en aquest cas ha de correspondre als segles XV-XVI. A l'extrem inferior de la creu hi ha la peça una magolla o nus. Aquesta part constitueix el punt de sosteniment amb la tija de fusta que calia per tal de ser portada en una processó. El nus està ja documentat en l'argenteria catalana del segle XV i és molt utilitzat en les creus del segle XVI. En aquest cas està format per una base hexagonal i troncopiramidal. Sota del nus encara hi ha un tros de tija de plata on finalment s'hi encaixa l'ànima de fusta.</p> | 08048-16 | C/Sant Martí, 47 | <p>Dins el món de l'orfebreria baix medieval i moderna (segles XVI, XVII i XVIII) les creus processionals són una de les tipologies més abundants a Catalunya. Aquest tipus de creus s'acostumaven a realitzar per etapes: s'adquiria la peça principal i, a mesura que es disposava de pressupost, s'anaven encarregant les figures antropomorfes (sants, personatges bíblics, etc) que la decoraven. Es pot afirmar, doncs, que aquest tipus de creus processionals estaven vives, ja que la l'elaboració d'una d'elles podia estendre's al llarg de segles.</p> | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 1619 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74430-foto-08048-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74430-foto-08048-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74430-foto-08048-16-3.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Varis autors, desconeguts | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
74442 | Cal Llop o Cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llop-o-cal-cases | XIX-XX | Es tracta d'una casa de pagès molt reformada, ubicada a la falda de la petita carena de Les Garrigues Disposa d'un cos central (el més alt del conjunt) al que se li annexen varis cossos a diferents alçades i amb cobertes de teula àrab a una sola vessant. Les obertures són totes rectangulars i amb porticons de fusta. La major part de les façanes es presenten arrebossades, per la qual cosa resulta impossible observar la tècnica emprada en la construcció dels paraments i la distinció de les fases cronològiques que de ben segur amaga el conjunt. Tot i així, es poden observar trams de maçoneria molt refeta en algunes parets de les plantes baixes, encara que aquesta és, certament, un tipus d'obra molt recent. | 08048-28 | Cal Llop | La casa es troba a tocar del jaciment arqueològics 'El Llobet´' i 'A 100 m del Llobetó'; de fet, Durant la nostra visita al lloc, hem pogut observar una gran dispersió de materials arqueològics ibèrics i romans per tota la superfície dels camps que envolten la casa, fet que porta a pensar en una important ocupació en aquest lloc des d'antic. | 41.5411600,1.6445500 | 386941 | 4599721 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74442-foto-08048-28-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
74445 | Cal Pere de Carme (Can Claramunt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-de-carme-can-claramunt | ASENSI, R. Mª (1987): Can Casademont, Carme (Anoia), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. GAVÍN, J. M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113. IGLÉSIES FORT, Josep (1981): El Fogatge de 1553: estudi i transcripció, Ed. Dalmau i Fundació Vives Casajuana, Barcelona. RIBA GABARRÓ, Josep (2002): 'Els avantpassats de Carme', Les Fonts de Carme, 10, Associació El Forat dels Graus, p. 177. | XVII-XX | Situada al veïnat de Les Esplugues, es tracta d'una masia senyorial que presenta tota una sèrie de cossos i estructures afegides en èpoques diferents. L'entrada que dona accés a la casa es troba en un gran pati tancat, i en els tres costats d'aquest s'estenen els edificis fets de pedra, enlluïts de blanc i amb les teulades a doble vessant. El cos principal, i probablement també el més antic, és una construcció de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a la façana; té ràfec de dent de serra. La portalada principal s'obre en forma d'arc de mig punt, adovellat, i les finestres són rectangulars. Adossada a la banda nord del cos principal s'alça un cos quadrangular en forma de torre, amb planta baixa, i dos pisos, l'últim dels quals té una galeria amb arcades; l'estructura està coronada per una coberta de teules àrabs a quatre vessants, coronada per un parallamps. Entre el cos principal i els cossos auxiliars dedicats a la producció agrícola, s'emplaça un cos transversal, amb forma de galeria porxada, que comunica, a través d'un passatge d'arc rebaixat ubicat a la planta baixa, el pati central amb una zona de jardí. En aquest mateix cos, a través d'una porta de mig punt, s'accedeix a la capelleta de Sant Pere, que no és més que una petita habitació o espai integrat dins d'un cos annexat al costat sud del cos principal. No hi ha cap element que individualitzi aquesta capelleta ni que la faci identificable des de l'exterior. De fet hem conegut la seva existència a través de l'Inventari de Gavin, el qual, per la fotografia que aporta al seu conegut inventari, sembla que tampoc va poder accedir al lloc. | 08048-31 | Cal Pere de Carme, Les Esplugues | Cal Pere de Carme és, per la seva configuració, una masia força antiga, que podria remuntar els seus orígens en època medieval, tot i que les seves estructures visibles són més pròpies d'època moderna (segles XVII-XVIII). És un fenomen propi de l'Alta Edat Mitjana l'ocupació temporal de balmes que, amb el temps, acaben conformant nuclis d'habitatges als seus entorns. Tot i que no és té constància de l'ocupació medieval de les balmes de Les Esplugues, sí que apareixen un total de cinc cases en el fogatge de 1553 (Pere Sabater, En Jaume (...), Joan Poch, Joan Sabater, i Pere Mercader, IGLÉSIES, 1981; RIBA, 2002: 177), el que donaria a entendre que en el lloc de Les Esplugues, molt probablement, ja hi havia ocupació en època medieval, i potser la casa coneguda avui dia com Cal Pere de Carme era una de les cinc esmentades en el fogatge. L'acte d'inauguració del curs acadèmic 1958-59 del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada es va celebrar a Cal Pere de Carme, sota la presidència de l'alcalde d'Igualada, segons consta en una fotografia de Procopi Llucià custodiada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fins fa pocs anys, en aquesta casa s'hi elaboraven vins espumosos. | 41.5318500,1.6390200 | 386463 | 4598694 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74445-foto-08048-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74445-foto-08048-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74445-foto-08048-31-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Altres noms: Can Claramunt o Can Casademont | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
74462 | Col·lecció de materials arqueològics i paleontològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-i-paleontologics-dipositats-al-museu-comarcal-de-lanoia | XX-XXI | Es tracta de varies caixes de material arqueològic i paleontològic provinent d'alguns dels jaciments del terme municipal de Carme. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectas en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material es presenta net i inventariat, i en el cas del paleontològic siglat. Els jaciments arqueològics, amb les seves corresponents referències relatives a les caixes que contenen materials, són els següents: El Llobetó (M-405, M-532); A 100 m del Llobetó (M-406); Poblat de les Garrigues (M-440, M-530); Cova dels Ossos (M-39(I), M-34, M-18; M-240); Serrat del Campaner (50, 53, 95, 256); i Assentament del Camí de Carme a Collbàs (255, M-537). Pel que fa al material paleontològic, la classficació segueix uns paràmetres diferents, ja que els materials no es classifiquen per jaciments, sinó per espècies. Així, provinents de l'únic però extens jaciment paleontològic de Collbàs es poden trobar un munt de referències ubicades en diferents departaments del magatzem del Museu. Per exemple, entre les referències n. 1934 i 1994 trobem varis exemplars d'Eupatagus Almerai (equinoderm), i entre les n. 2195 i 2000, exemplars de Montezumella Amenosi (cranc). | 08048-48 | Plaça Joan Mercader s/n (Igualada) | Aquesta col·lecció de peces arqueològiques i paleontològiques de Carme s'ha anat formant al llarg de les últimes dècades arrel dels diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum de la col·lecció. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74462-foto-08048-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74462-foto-08048-48-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
74467 | Fons fotogràfic de Carme a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-carme-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | AHCA (1990): Procopi Llucià: 30 anys de fotografia. Igualada (1930-1960), Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. | XX | Es tracta d'un fons fotogràfic digitalitzat, amb un total de 52 fotografies de Carme que van de l'any 1925 a 1975. Els temes principals que tracta el fons són: colònies escolars, paisatges, arquitectura i edificacions, festes i folklore, visites de personalitats al poble (Governador civil, President de la Diputació de Barcelona, etc.), obres públiques, i barraques de vinya. La major part de les còpies són en blanc i negre, tot i que se'n recull alguna amb color. | 08048-53 | Plaça de la Creu, n. 18, Igualada | Part del fons és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la Comarca entre entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. Una altra part del fons és una donació del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en el marc d'una donació general que va realitzar de tot el seu Centre de Documentació a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. En aquesta donació hi ha fotografies, entre altres, de: Antoni Borràs, Josep Tous, Josep Graells i S. Masachs. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1925-75 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Procopi Llucià i altres fotògrafs | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
74492 | Llibre de la Confraría dels Perayres del Lloch de Snt Marty de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-la-confraria-dels-perayres-del-lloch-de-snt-marty-de-carme | LLUSIÁ DELMASES, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. | XVIII-XIX | El llibre és un document que conté la normativa i funcionament del Gremi, les anomenades 'ordinacions', mitjançant les quals es regula la contractació d'aprenents, les remuneracions, les pràctiques religioses, etc. En definitiva, el funcionament pràctic i els costums socials de l'ofici. Aquestes ordinacions s'estructuren en 32 capítols, amb la confirmació feudal per part del senyor de la vila, el Duc de Medinacel·li. Conté també altres temes d'interès per a l'història socioeconòmica: anotacions de pagaments, contractes, informació sobre els molins de la zona, actes de reunions del Consell, llistats dels mestres paraires que formen la confraria de Sant Roc en diferents anys, memoràndum de les eleccions amb els càrrecs que han sortit elegits. També apareix la relació nominal dels paraires amb les dates del seu pas a mestres, la seva condició i els anys dels principals càrrecs exercits. Per altra banda, es recullen rebuts parroquials referents a les despeses de la festa gremial, des de l'any 1735 fins 1826. En el preàmbul del llibre es fa notar que la reglamentació recollida no és per fundar cap activitat, sinó per redreçar-la i garantir-ne la continuïtat, fet que reflexa que l'ofici ja existia de temps enrere, però que ara havia agafat una importància tal que obligava a ordenar-ne el bon funcionament. Les últimes anotacions recollides dins el llibre són fetes l'any 1826. | 08048-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | El llibre de la confraria dels paraires de Carme és format per diferent documentació gestada des de l'any 1733 a 1873. El 1962, Maties Poch i Riba, propietari del llibre en aquell moment i resident a Xile, va demanar a Modest Llusià, professional del sector tèxtil que treballava a la comarca de l'Anoia, que li trametés el llibre al seu domicili del país sudamericà. Llusià, que va intuir la importància del document per a la història econòmica de Carme, va copiar íntegrament el llibre abans d'enviar-lo, i a partir d'aquesta còpia en va fer la única edició pública que existeix fins al moment, i que apareix referenciada a la bibliografia. Un poc temps després, l'original es recuperà per ésser exposat a la Sala Tèxtil del Museu d'Igualada. Actualment, el llibre és custodiat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1733 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Gremi dels paraires de Carme | Sigla del document a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia: Fons CECI, Paraires Carme de 1733 a 1873, Associacions. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||
74493 | Concòrdia de l'Aigua del Poble de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concordia-de-laigua-del-poble-de-carme | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. LLUSIÁ, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): 'Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. SELLARÈS POCH, Jordi (2002): 'Concòrdia de les aigües del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 8, Associació El Forat dels Graus, p. 134-135. | XVIII | El rec de Carme no només donava força motriu als molins paperers, bataners i fariners, sinó que era també de gran utilitat per rentar la llana, tenyir-la i batanar-la, així com per regar els horts, per abeurar el bestiar, per refredar els alambins de les fassines d'aiguardent, per amarar la calç viva, per rentat els cups, per moure els trulls, etc. L'entrada en joc de la indústria paperera ocasionà una sèrie de conflictes als que s'intenta donar solució mitjançant una concòrdia notarial feta l'any 1775 (Llibre de la Concòrdia de les Aigues del poble de Carme), de la qua se'n conserva una còpia al protocol notarial de Vicenç Aulet, notari d'Igualada, a les pàgines 19 a 26 del volum de l'any 1775. Es tracta d'un volum de paper relligat i enquadernat amb pergamí. Als marges de la còpia dipositada a l'ACA es fa constar que s'han fet dues còpies més: una al segle XIX i una altre al segle XX, fet que indica que l'escriptura original ja estaria extraviada al segle XIX. Entre d'altres, en el document s'esmenta i es regula: el dret de servir-se d'aigua a aquells que tenen perols per tenyir 'panyos' i llanes; el dret a rentar la llana i els draps al rec (sempre després que l'aigua hagi passat pels molins paperers). La Concòrdia incloïa l'Ajuntament, els artesans i fabricants, els pagesos i els particulars. | 08048-79 | Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | Cal emmarcar la redacció d'aquest document en un context peninsular de protoindustrialització, on els interessos productius eren cada cop majors degut a la necessitat en augment dels recursos hídrics com a força motriu. El rec de Carme, que en època medieval era suficient per a una economia de caràcter gairebé exclusivament agrícola i la tradicional manufactura de draps, és ara una font de conflictes potencials entre els pagesos i petits productors de sempre i els nous industrials del paper. El document, doncs, pretén ser una solució que gestioni qui, com i quan pot fer ús de l'aigua que circula pel rec. Una prova de la magnitud del conflicte generat entorn a l'ús de les aigües és el temps que es tardà en redactar la concòrdia, ja que es comença l'any 1974 però, fins un any després, no s'arriba a un consens definitiu que permetès l'el·laboració de l'escriptura final. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1775 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Vicenç Aulet (notari d'Igualada) | A més la còpia del document que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (amb la sigla ANI-IGD-459), existeix també una segona còpia a l'Arxiu Municipal de Carme.Es pot trobar la transcripció íntegra del document a la referència bibliogràfica LLUSIÁ, 1965: 95-100. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||
74551 | Col·lecció de postals de Carme a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-postals-de-carme-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p>Es tracta d'un total de 24 postals de principis del segle XX amb vistes del poble Carme i també de les seves rodalies. Seguint la classificació per col·leccions proporcionada per la Biblioteca de Catalunya i basada en la numeració i informació que porten impreses les pròpies postals, es relacionen els següents exemplars: 1. Col·leccions: POSTAL 1: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 1). POSTAL 2. 'Plaça: entrada a les Voltes' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 2). POSTAL 3: 'Plaça de l'Església' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 4). POSTAL 4: 'Vista general' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 5). POSTAL 5: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 12). POSTAL 6: 'Vista general (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 13). POSTAL 7: 'Carrer Freginal' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 15). POSTAL 8: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 16). POSTAL 9: 'Riera Queralt' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 19). POSTAL 10: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 20). POSTAL 11: 'Fuente de Carme' (col·lecció M.R., n. 5). POSTAL 12: 'Pont de la carretera' (col·lecció M.R., n. 9). POSTAL 13: 'Plaça Major' (col·lecció M.R., n. 11). POSTAL 14: 'Entrada a les Voltas' (col·lecció M.R., n. 12). POSTAL 15: 'Carrer Fraxinal' (col·lecció M.R., n. 14). POSTAL 16: 'Arbreda de la Font' (col·lecció M.R., n. 15). POSTAL 17: 'Vista parcial' (col·lecció M.R., n. 17). POSTAL 18: 'Plaza de España' (col·lecció sense nom, n. 1). POSTAL 19: 'Calle San Martín' (col·lecció sense nom, n. 9). POSTAL 20: 'Coll Bas' (col·lecció sense nom, n. 11). 2. Fotògrafs i editorials: POSTAL 21: 'Vista de l'Església' (fotògraf Pérez Reus, Exclusiva Vallés). POSTAL 22: 'Vista general' (Ediciones Fotografía Cuyás). 3. Sense dades impreses: POSTAL 23: Pagès treballant; porta manuscrita la data 19/9/3. POSTAL 24: Vista general.</p> | 08048-137 | C/ de l'Hospital, 56 08001 Barcelona | <p>Aquestes vint-i-quatre postals amb vistes de Carme formen part d'una col·lecció més extensa de postals propietat del veí de la població Joan Gustems. A finals de l'any 2010 la col·lecció va ser adquirida pel la Biblioteca de Catalunya. Tot i que la primera postal oficialment impresa a la península Ibèrica correspon a una iniciativa de Correos de España de l'any 1873, no és fins la última dècada del segle XIX que es generalitzen les veritables postals il·lustrades, impreses i editades per la indústria privada, i coincidint amb la millora dels mètodes d'impressió. A finals del segle XIX la Unió Postal Universal (organisme especialitzat de la ONU) va regular el format de les postals i va recomanar que les seves dimensions fossin de 9 x 14 cm, format que es va mantenir fins gairebé 1960 (les modernes mesuren 10'5 x 15 cm). A partir de 1906 el revers de la postal se sol trobar dividit en dues meitats: una pel text lliure i una altre per l'adreça del destinatari i el segell. Les postals antigues són actualment objecte de col·leccionisme, pel seu gran valor documental i la seva alta qualitat d'impressió. Per això és un gran encert la cessió de la propietat a un organisme públic de prestigi com és la Biblioteca de Catalunya, garant de la conservació i estudi d'aquest patrimoni cultural col·lectiu.</p> | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||
44690 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0 | XX | <p>L'arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l'arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l'arxiu a partir de l'any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d'òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.</p> | 08049-43 | Plaça de la Creu, 4 | <p>Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona.</p> | 42.0140900,1.8422600 | 404139 | 4651989 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||||
44714 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva la següent documentació parroquial referent a Casserres: llibre sacramentals, llibres de confraries i congregacions, manuals notarials, testaments, capítols i un ampli apartat de documentació variada. Cronològicament hi ha documentació des del segle XVI fins l'actualitat. Dels llibres sacramentals: baptismes des de 1588 fins a 1965 (a partir de 1965 són a l'arxiu parroquial); matrimonis, des de 1602 fins a 1976; defuncions, des de 1599 fins a 1976; confirmacions, des de 1625 fins a 1896 i un interessant apartat de compliments pasquals on es referencien els habitants de cada casa, sense comptar els infants que no havien fet la comunió i que comença l'any 1878 fins a 1925. Dels llibres de confraries i congregacions hi ha la Confraria del Roser (1626-1901); la Congregació de joves (1869-1927); la Congregació de Sant Lluís i Santa Filomena ( des de 1869); l'Arxiconfraria del Cor de Maria (1879-1931); la Confraria de Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier (1887), La Confraria de Sant Bartomeu (1925) i l'Apostolat de la Ració (1893-1956). Hi ha manuals notarials dels segles XVI i XVII; visites pastorals dels segles XVII a XIX; cartes pastorals i Consueta (s. XVIII), censals, àpoques, vendes, fundacions, beneficis, documentació de mossens, etc.</p> | 08049-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0139900,1.8423900 | 404150 | 4651978 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44714-foto-08049-67-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | |||||||
44716 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0 | VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288 | XX | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L'altra font principal d'entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s'han recollit. | 08049-69 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Ramon Trulls va néixer a Manresa l'any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L'any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l'Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d'art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d'art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les 'Galerías Españolas' de Barcelona. L'any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L'any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l'any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | |||||||||
44779 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Beguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-begueda | XVIII-XX | Dins del fons de l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi ha poca informació de Casserres. No obstant això, la major part d'informació es troba dipositada en el fons d'abast general. Serien els casos de les fotografies del fons Josep Deseuras i Vilanova i les col·leccions de postals Berga i Plana-Aspachs-Querol. També hi ha dades soltes, però interessants en llibres més generals com per exemple l'assenyalament d'un inventari de cases de pagès de 1856 i el fons Notarial del districte des del 1808. També hi ha fons Registrals que van des de finals del segle XVIII i fons Judicials del districte. Per últim hi ha dipositat el fons de l'Oficina Comarcal del DARP o el del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells contenen valuosa informació de la vida de Casserres, en algun cas inclús particularitzada. | 08049-132 | Colònia Escolar permanent, s/n 08600 - Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) data del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l'edifici passà a formar part del complex de la caserna militar de Berga, i els anys seixanta va ser desmantellat. L'actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no només sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien, així com el nombre de fotografies digitalitzades, comptabilitzades en més de 160.000, o els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | |||||||||||
44829 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 12 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Casserres; l' interior d'esglésies, com per exemple els sepulcres de l'església de Santa Maria de l'Antiguitat, el retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, l'interior i absis de l'església de Sant Pau de Casserres i algunes creus de terme, com la Creu Roja, la del carrer de la Creu o la creu de Sunyers. Aquestes fotografies estan datades de l'any 1918. De l'any 1924 hi ha dues fotografies de la colònia de l'Ametlla de Casserres o Monegal i la resclosa d'aigua. | 08049-182 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 1918-24 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres.El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||||
44838 | Capgrossos del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-del-guixaro | <p>SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de sis capgrossos que s'identifiquen per parelles: la parella de joves, la parella de vells i la parella dels negres. No se'ls coneix cap altra denominació. Estan fets de cartró pedra i això els fa molt pesats. Fa anys que no surten perquè la canalla és massa petita i els pesa molt. Els homes van amb pantalons i les dones amb faldilla i brusa, de motius i colors llampants. És roba de cotó.</p> | 08049-191 | Edifici de les antigues escoles - El Guixaró | <p>Es desconeix l'any exacte en que es van comprar; tampoc es coneix l'autor ni el seu cost, però són anteriors a l'any 1920. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) els van amagar a la fàbrica i els van tapiar.</p> | 41.9974900,1.8868500 | 407807 | 4650097 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els vestits que es fan servir actualment tenen un mínim de 60 anys i estan en perfecte estat de conservació. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||
44842 | Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | El fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona relacionat amb el municipi de Casserres està format per un conjunt indeterminat de fotografies, ja que es troben en procés de catalogació i digitalització, i la Unitat d'instal·lació número 46. Les fotografies són des de 1920 fins els anys 80. n'hi ha de l'església parroquial, del santuari de la Mare de Déu de l'Antiguitat i de la població (retaules, escultura, elements urbans,etc). De l'església de Sant Pau de Casserres hi ha 26 fotografies en blanc i negre entre 1950 i 1979; 14 clixés, 1 postal en color, 10 diapositives color de 1975 a 1980 i 1 diapositiva en blanc i negre els anys 30. Pel que fa a fons documentals fa referència a Sant Pau de Casserres: planimetria, retalls de premsa, documentació administrativa, correspondència, pressupostos, rebuts, etc. | 08049-195 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 42.0144500,1.8412800 | 404059 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat.S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí.A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | |||||||||||
44847 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc | XX | Fons fotogràfic format per un conjunt de nou fotografies que mostren diverses vistes panoràmiques del poble (Plaça i carrer de la Creu, Plaça de Santa Maria), de l'església parroquial (interior amb el retaule barroc i una d'exterior) i una fotografia de tres pallers de principis de segle XX. | 08049-200 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'Institut Cartogràfic de Catalunya, és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya sotmesa a l'ordenament jurídic privat i regulada per la Llei 16/2005, de 27 de desembre , de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i pel Decret 398/2006, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya pel que fa a l'oficialitat i l'ús dels serveis cartogràfics i a les relacions interadministratives i la planificació. L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. Dins l'àmbit de les competències de la Generalitat, el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC) dóna suport a les sèries cartogràfiques de gran escala, a la planificació territorial i urbanística, al cadastre rústic i urbà, a l'activitat de l'obra pública a Catalunya i a les activitats anàlogues en què sigui aplicable. Dur a terme les cobertures d'imatge mètrica aèria del territori de Catalunya, amb sensors actius i passius, i mantenir aquests sensors i les bases de coneixement i d'informació necessàries per a tractar les dades geogràfiques i temàtiques produïdes per teledetecció aeroespacial. Establir i mantenir les bases de dades cartogràfiques i les sèries cartogràfiques que se'n deriven, les qual donen suport a l'establiment de les sèries urbanes i territorials. Col·laborar amb els òrgans de l'Administració de l'Estat amb competències de caràcter cartogràfic i dur a terme la coordinació i la cooperació amb els ens locals de Catalunya en aquest àmbit. Dirigir i gestionar la Cartoteca de Catalunya, la qual coordina la recollida i l'estudi de la documentació geogràfica i cartogràfica existent. Crear, estructurar, difondre i mantenir la IDEC, alhora que col·laborar amb altres ens i òrgans de la Generalitat per dur a terme i millorar de manera permanent aquesta infraestructura. Elaborar estudis, emetre informes o formular suggeriments en l'àmbit de les seves funcions, destinats als diferents departaments de la Generalitat o al Govern, a iniciativa d'aquests òrgans o a iniciativa pròpia. Publicar i difondre productes cartogràfics. Organitzar, dur a terme, dirigir, tutoritzar i elaborar programes de recerca, d'innovació i de formació científica i tècnica en els àmbits de la seva actuació, per si mateix o en col·laboració amb altres entitats i organismes, en particular amb les universitats catalanes i altres organitzacions especialitzades en serveis cartogràfics. Fomentar i promoure els serveis cartogràfics públics i privats, i també la recerca, la docència i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit cartogràfic. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs fa començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills , Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||||||
45013 | Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. | XIX | L'altar major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars és presidit per un retaule d'estil neoclàssic decorat amb marbrejats marrons i grisos, i amb els capitells, motllures i decoracions florals daurats. Té una estructura arquitectònica definida i formada per senzilles línies clàssiques, destaca una gran fornícula central amb les imatges dels dos Sants titulars (Sant Iscle i Santa Victòria), amb una gran columna de fust llis i capitell corinti a cada lateral. Es presenta flanquejada a nivell de la predel·la per dues escultures exemptes, Sant Bernabé i Sant Josep, i és coronat per la imatge de l'Esperit Sant que presideix l'àtic. | 08050-72 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||||
45014 | Retaules de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-les-capelles-laterals-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII-XVIII | Alguns dels retaules es troben parcialment desapareguts. | En tres de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es conserven part d'uns retaules que mostren una tipologia decorativa pròpia del període barroc. Aquests retaules són els següents: -La capella central del costat de ponent és presidida per la imatge de St. Antoni Abat, una figura de guix de factura moderna. Les parets es presenten repintades per una pintura blanca moderna, sota la qual s'observa, a la part superior frontal, un fragment conservat de la policromia original; es tracta d'una pintura mural (probablement aplicada al tremp) de bona qualitat, que sembla simular el coronament d'un retaule, amb la representació d'uns cortinatges i unes motllures daurades. -La capella més propera al presbiteri en el lateral de ponent, conserva un fons composat per fragments d'unes taules de fusta policromada, probablement barroques, amb les representacions de diversos personatges, entre ells un àngel alat, emmarcats en estructures arquitectòniques motllurades i decorades amb volutes. La capella és presidida per una figura moderna de guix emmotllat, Sant Antoni de Pàdua. -En el lateral de llevant, la capella prèvia al presbiteri presenta una decoració típicament barroca , formada per una pintura molt vistosa amb tota una trama de rocalles, volutes i decoracions florals que emmarquen tres personatges i la imatge central, un quadre de factura moderna de grans dimensions amb la representació de la Marededéu i el Nen en braços. Una petita escultura de la Marededéu de guix moderna presideix l'altar. | 08050-73 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||||
45028 | Gegants de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellar-del-riu | http://webs.gegants.cat/bagesbergueda/colles-vocalia/els-gegants-del-bergueda/ http://www.castellardelriu.cat | XX | Els gegants nous es troben en bon estat de conservació, però els vells els cal una restauració. | Els gegants de Castellar del Riu estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, la Teresa del Torrent i el Ton de les Prèdiques. Hi ha dues peces de cadascuna de les figures. La figura vella del gegant del Ton de les Prèdiques, es va construir l'any 1987, essent la primera de les figures, té una alçada de 3,10 metres i un pes de 46 quilos. La nova figura del gegant va ser realitzada l'any 1994, té una alçada de 3,40 m i un pes de 35 quilos. La figura més vella de la Teresa del Torrent és de l'any 1989, té una alçada de 3,10 metres i pesa 46 quilos. L'actual geganta es va construir l'any 1994, mesura 3,40 metres d'alçada i fa un pes de 35 quilos. Els gegants vells van ser fets per la mateixa Associació de Veïns d'Espinalbet i la gent que formava la Junta de la festa d'Espinalbet. El constructor de les peces noves és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08050-87 | A la zona d'Espinalbet. | L'any 1987 es va construir el primer dels gegants de Castellar del Riu, el Ton de les Prèdiques, el 1989 va realitzar-se la Teresa del Torrent. El mal esta de conservació de les peces va determinar que l'any 1994 es fessin dues figures noves. La biografia d'aquests dos personatges segons la web de l'Ajuntament de Castellar del Riu és la següent: 'EL TON DE LES PRÈDIQUES En Ton Berlinga (Ton de les Prèdiques) era seminarista. Disciplinat i intel·ligent, deixà el seminari per amor i, abandonat per aquest mateix, amor es va refugiar a les muntanyes de la Nou i Espinalbet. Era molt conegut a la comarca del Berguedà gràcies als seus discursos molt ben enllustrats i interromputs, sovint, per una lletania d'improperis. Va dedicar part de la seva vida a fer de pagès, cuidant horts a Espinalbet o anant a buscar llenya al bosc. LA TERESA La Teresa del Torrent era una dona baixeta, corbada, dolça i amb una veu molt tendra, tenia un immens amor pels animals, en especial pels conills i les gallines. Va viure a Espinalbet a partir de l'any 36 a l'hostal existent a la pujada de l'església, on no hi faltava mai el pa, la llonganissa i el porró per a tothom qui ho volgués.' El municipi realitza una Trobada de Gegants que es van iniciar l'any 1992. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Castellar del Riu, fundada el 1987, i amb el suport de l'Ajuntament de Castellar del Riu. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Cisa Camps | Els primers gegants van ser fets juntament amb el dimoni i els quatre nans, per tal de donar més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. Paral·lelament es van crear els balls de cadascun dels elements.El primer gegant del Ton de les Prèdiques va ser construït quan encara vivia el mateix Ton, expliquen que ell mateix va donar el vist-i-plau a la creació del gegant i fins i tot va fer un parlament el dia de la inauguració. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||
45029 | El dimoni i el banyut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-banyut | http://www.castellardelriu.cat | XX | El banyut es troba en bon estat de conservació, però el dimoni requereix d'una restauració. | Es tracta d'unes peces del bestiar festiu del municipi de Castellar del Riu que s'utilitzen en durant la Festa Major d'Espinalbet, en concret en la representació del Ball del Dimoni contra Sant Miquel. El dimoni és al figura més vella de les dues, mesura 2 metres d'alçada i uns 90 centímetres d'amplada, el seu pes és de 19 Kg. Aquesta figura va ser substituïda el 1994 pel Banyut, una figura que també simbolitza el dimoni; aquesta fa uns 3 metres d'alçada i un pes de 29 quilos. El dimoni nou, o banyut, va ser fet en el mateix període que els gegants nous i pel mateix constructor, en Francesc Cisa Camps de Bagà. | 08050-88 | A la zona d'Espinalbet. | El dimoni es va construir l'any 1987, essent inaugurat el setembre d'aquell any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet. L'any 1994 va ser substituït pel Banyut degut al mal estat de conservació del dimoni. El ball contra Sant Miquel és l'única representació que es fa amb el Banyut, s'escau sempre el diumenge de la Festa Major d'Espinalbet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El primer dimoni, els gegants vells i els quatre nans, es van construir paral·lelament. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu i un caire més festiu a la Festa Major d'Espinalbet. També va comportar la creació dels balls de cadascun dels elements. La música del ball del dimoni contra Sant Miquel va ser composada per Marià Miró. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | |||||||
45030 | Els quatre Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-nans | http://www.castellardelriu.cat | XX | Els quatre nans d'Espinalbet són quatre caps, cadascun dels quals representa un raval del poble d'Espinalbet, en concret: Raval de la Font Freda, Raval de cal Pinetell, Raval de l'Església i Raval de cal Pere Sastre, els nans reben aquestes mateixes denominacions. En la creació dels nans es va cercar un simbolisme per a cada barri, així el Raval de la Font Freda és representat per un excursionista, el de Cal Pere Sastre un pagès, el de l'església un capellà i el de Cal Pinetell un cuiner. Aquestes figures tant sols surten per la Festa Major d'Espinalbet, que s'escau l'últim diumenge de setembre. Després de missa major hi ha balls diversos del bestiari del poble: els gegants, el Banyut i els Nans. L'Associació de Veïns d'Espinalbet i la Junta de la festa major van comprar quatre caps que van acabar de construir i caracteritzar ells mateixos. | 08050-89 | A la zona d'Espinalbet. | Els quatre nans es va construir l'any 1987, essent inaugurats el setembre d'aquell mateix any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet, quan van representar per primera vegada el seu ball. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45030-foto-08050-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45030-foto-08050-89-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els quatre nans van ser construïts a la mateixa època que el primer dimoni, i els gegants vells. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||
45035 | Fons imatges Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-ambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Es tracta d'un nombre important d'imatges, entorn a les dues centes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08050-94 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | |||||||||
45036 | Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic Luigi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-luigi | XX-XXI | L'arxiu fotogràfic Luigi, situat a la capital de la comarca, compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Està format per un ampli conjunt de fotografies (centenars, potser entorn a les dues mil), tant en blanc i negre com en color, reproduïdes en paper, de les quals la majoria són pròpies, de Foto Luigi, però també compta amb reproduccions d'altres. El fons està classificat per temàtiques i dates com reportatges, Espinalbet, Rasos de Peguera, el Pi de les Tres Branques, Festes, panoràmiques, etc. A més de les fotos reproduïdes en paper també compta amb un fons de clixés no reproduïts. | 08050-95 | Carrer Ciutat, núm. 21. Berga | L'arxiu Luigi està situat a l'actual botiga FotoLuigi del carrer Major de Berga. El negoci el va fundar l'avi Manel Escobet, que era un artista polifacètic, el qual ja de jove tenia una càmera fotogràfica i es revelava les seves pròpies fotogràfies. Llavors la botiga es deia 'La Camèlia' (al mateix emplaçament del carrer Major) i arran del matrimoni el 1923 amb l'Àngela, el van passar a regentar els dos; es tractava d'un comerç dedicat sobretot a objectes de regal, però en el que també s'hi podia adquirir material fotogràfic, màquines de fer fotos, i revelar les imatges. A la mort de l'avi va deixar d'oferir servei de revelat. El 1938 moria l'àvia i la botiga 'La Camèlia'. Un dels fill d'aquella parella, Francesc Escobet, el 1939, de la mà d'un tal Artur va apendre la tècnica de revelat. El mateix any feien Societat, i posaven nom al nou comerç dedicat a la fotografia com a FotoLuigi. Al cap de poc Manel Escobet es va quedar sol al negoci; el 1942 se li va afegir el germà Climent, i mica en mica van anar adquirint més càmeres. Actualment el negoci continua sent familiar, regentat pels cosins Manel i Climent Escobet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors. La majoria són fotos pròpies, de FotoLuigi. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||||||
45098 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 11. Artestudio edicions. Barcelona.</p> | XX | <p>El fons referent a Castellbell i el Vilar que es pot trobar a l'arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigs d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha unes 200 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és de les esglésies i capelles del municipi: l'església parroquial de Sant Vicenç, la capella del Sant Crist al fossar, de la capella de la Mare de Déu dels Dolors del Mas Canyelles i de Viladoms, de Sant Vicenç del Castell, de l'església Sagrada Família del collet de la Bauma, de Sant Antoni Maria Claret del Borràs, de Santa Maria del Vilar, de la capella del Sant Crist i de l'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 40 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavin. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de varies de les fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 62 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavin. Estan agrupades per temàtiques com l'arquitectura rural (barraques ), els edificis religiosos, el castell, el pont vell i d'altres de generals. També trobem, fruit de diverses donacions, 55 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de 15 goigs que comprenen, un goig dedicat a la llaor de Sant Jaume Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar, tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vich, de l'any 1962; dos goigs a llaor de Sant Vicenç, diaca i màrtir, patro de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, del bisbat de Vich, de l'any 1949 i l'altre sense datar; un goig en lloança de Nostra Senyora de Castellet, en edició facsímil 6 (28 x 18), Col. A A. 2 goigs en llaor de Nostra Senyora de Castellet que es canten en el seu santuari del bisbat de Vich de l'any 1950 i 1960; dos goigs en lloança a la Verge de Montserrat venerada en la capella de les colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vich, exemplar, núm. 323, editat l'any 1996 i 1949; un goig en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita del tros, terme Castellbell i el Vilar, Bisbat de Vich, sense data; un goig en lloança a Maria Santíssima de l'Assumpció que es venera en lo poble del Vilar, de l'any 1875; un goig del gloriós màrtir Sant Cristòfor que es venera a l'església del seu nom, terme de Castellbell, bisbat de Vich, de l'any 1952 i 1858; un goig a llaor de la Mare de Déu del Vilar, sense datar, en format de butxaca; un goig a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar, sense data; dos exemplars dels goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria del Vilar i el poble de Castellbell i el Vilar, bisbat de Vich de l'any 1969. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 60 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, o informació referent a la benedicció de la Capella del Tros, el 15 de juny de 1997 a càrrec del Vicari General, el Bisbe de Vic, mossèn Fèlix Guàrdia, les caramelles, els bastoners i cantaires, els gegants i els pastorets.</p> | 08053-1 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.6290900,1.8614200 | 405159 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:38 | ||||||||
45225 | Fons fotogràfic referent a Castellbell i el Vilar del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-castellbell-i-el-vilar-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XIX-XX | <p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conté un total de 22 fotografies relacionades amb el municipi de Castellbell i el Vilar. Són imatges datades entre els anys 1890 i l'any 2000, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en dos fons diferents: els fons personals i les col·leccions fotogràfiques. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics que els mateixos autors o familiars han fet donació al centre. En el cas de Castellbell i el Vilar hi ha les fotografies de Camil José Guiu (1937-1991), Carles Fargas Bonell (1883-1942), Josep Maria Co i de Triola (1884-1965) i Rossend Flaquer i Barrera (1873-1944), socis del CEC. 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Germà Garcia Fernàndez (1942) i Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1951).</p> | 08053-128 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.6291100,1.8607600 | 405104 | 4609225 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml