Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
46256 | Goigs a llaor de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-del-roser | XX | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de la Mare de Déu del Roser que es canten en la Parròquia que li és dedicada de Castellfollit de Riubregós'. El gravat mostra la Mare de Déu coronada amb un rosari i una rosa a la mà dreta, mentre que amb l'esquerra sosté l'infant Jesús. S'alça sobre una peanya amb tres querubins. A ambdós costats, ornaments de gerros amb flors. L'orla és amb motius florals i grans de rosari. El text, a 3 columnes (separades entre si per corondells que simulen rosaris) consta de 9 estrofes i una tornada. A la base de la columna central hi ha el monograma IHS coronant la representació d'un castell i dues torres (en al·lusió a l'escut de Castellfollit de Riubregós). Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta (Joan Sallent, sucursal de Sabadell), sense l'any d'impressió. Al revers hi ha una anotació feta a mà: '5-IV-65', que és més versemblant com a data d'entrada a la col·lecció que no com a data d'edició. | 08060-101 | Monestir de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46256-foto-08060-101-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
46257 | Goigs en llaor del gloriós Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-sant-roc | Goigs encapçalats per un gravat amb el sant dalt d'una peanya; a ambdós costats, ornaments de gerros amb flors. La capçalera enuncia 'Goigs en llaor del gloriós Sant Roc', seguit d'una nota sobre les indulgències i la devoció: 'Advocat contra el contagi i pestilència i patró de la vila de Castellfollit de Riubregós, on devotament és venerat'. L'orla és amb motius vegetals. El text, a 2 columnes (separades entre si per un corondell floral) consta de 10 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta (Altés Impressor, Barcelona), però no l'any d'impressió. | 08060-102 | Monestir de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||||
46258 | Goigs a llaor del gloriós Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-del-glorios-sant-roc | XX | Goigs amb la capçalera ' Goigs a llaor del gloriós Sant Roc' seguit d'una nota sobre les indulgències i la devoció: 'Advocat contra el contagi i pestilència, patró de la vila de Castellfollit de Riubregós en el Bisbat de Solsona on devotament és venerat'. El gravat representa una imatge de Sant Roc com a peregrí acompanyat per un àngel i un gos. A ambdós costats, ornaments de gerros amb flors. L'orla és amb motius vegetals. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta de 10 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta (J Sallent, Sucursal de Sabadell), i l'any d'impressió (1932). | 08060-103 | Monestir de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 1952 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
46259 | Goigs a llaor del Màrtir Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-del-martir-sant-vicenc | XX | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor del Màrtir Sant Vicenç patró de l'església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós Bisbat de Solsona'. El gravat representa una imatge del sant acompanyat a ambdós costats per ornaments de palmes. L'orla és amb motius vegetals. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'11 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuixos de Vicenç Mas. Lletra popular musicada per Mn. Camil Geis'. No hi consta l'any d'impressió. Al revers hi ha la partitura. | 08060-104 | Monestir de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46259-foto-08060-104-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Vicenç Mas / Mn. Camil Geis | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
80501 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-manresa | <p>Gasol, J.M.; Torras, M. (1990). 'Arxiu de la Ciutat de Manresa'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88. Torras, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>A l'Arxiu Comarcal de Manresa es conserva documentació diversa referent a Castellgalí. -Documents notarials, entre els quals destaca l'inventari de bens de Miquel Pladellorens de can Malandango (1861), així com diferent documentació notarial: capítols matrimonials, censals, debitoris, àpoques, establiments, plets, requeriments (segles XVIII-XIX). -Corregiment de 1775 a 1812. -Comptaduria d'hipoteques. -Correspondència de l'Ajuntament, lligalls 1865, 1870. Documentació vària del segle XIX. Correspondència de l'Ajuntament de 1932-39. -Inventari de la fàbrica Barrera-Monteys, any 1848, notari Josep Mandres. -Documentació de cal Ferrer (arrendaments de 1900, 1915). -Un lligall sobre 'La Guerra de la Independència' (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena el 'plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David' de 1808. -Fons del Reial Cadastre de Castellgalí des de 1741 a 1797. El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret. Hi ha també un fons bibliogràfic antic en el que hi ha documentació que tracta sobre Castellgalí: -Novena en honor del gloriós màrtir Sant Fèlis, Jaume Nonell, 1911. -Inauguració de les obres de l'església, 1897, al Diari La Verdad de Manresa, nº 645.</p> | 08061-72 | Via Sant Ignasi, s/n. 08240 MANRESA | <p>La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. Propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
80502 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-0 | <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIV-XX | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). L'església parroquial de Castellgalí es troba situada dins l'antic terme del castell, al nucli antic. Es creu que sempre ha estat l'església parroquial del terme, documentada des del 924. Fins el 1154 que no apareix esmentada com a parròquia de Castellgalí i hi torna el 1232. Els orígens d'aquesta església són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions. Degut a la dependència de la parròquia del bisbat de Vic, al seu arxiu es conserva documentació referent a Castellgalí. Es conserva la següent documentació: Mensa Episcopal: - Provisió de càrrecs i Concursos a beneficis curats vacants a les esglésies parroquials del bisbat de Vic,1793-1796. - Beneficis eclesiàstics i causes pies. 1363-1880. - Comptes del culte 1861-1862. 1863-1864. 1865-1866. 1869-1870. 1871-1875. 1873. 1878-1881. 1887. 1893. 1895. 1896-1901. 1898-1902. 1902-1906. 1906-1908. 1908-1909. 1910. 1910-1911. 1912. Arxiu Parroquial de Castellbell (surten documents referents a Boades i Castellgalí): - Manuals notarials, 1491-1613. - Testaments, 1491-1717. 1556-1838. 1593-1720. Visites Pastorals a Sant Miquel de Castellgalí: 1331/12/11, 1425/11/07, 1553/10/29, 1592/06/13, 1592/10/11, 1604/07/22, 1605/10/09, 1614/09/27, 1625/04/31, 1627/02/19. Anys 1685, 1698, 1711, 1725, 1735, 1745, 1753, 1755, 1759, 1761, 1764, 1769, 1771, 1775, 1793, 1802, 1856. Cens de les parròquies del Bisbat de Vic de 1626. Oficina de la Cúria, carpeta Castellgalí, segle XIX. Varis documents, visites pastorals, correspondència, estadística parroquial.</p> | 08061-73 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
80503 | Fons documental de la Seu de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-seu-de-manresa | XVI-XVIII | <p>L'Arxiu de la Seu de Manresa conserva diferent documentació sobre Castellgalí, degut a que aquesta parròquia tenia un vincle amb la Seu. Documentació conservada: - Llibreta de notes de Ramon Vilardaga, rector de Castellgalí entre 1699 i 1741. Aquest rector era procedent de Sant Martí de Biure (Berguedà); va començar a escriure les notes el 1699, quan va començar a ser rector de Castellgalí. En aquesta llibreta hi ha diferents notes relatives al municipi: venda d'una terra a la plaça, cens sobre la casa de la plaça, descripció de la casa i l'hort, avaluació del terme amb el preu de les cases, establiments de censals.... - Llibre de cobraments del rector de la parròquia (1820-1850). - Documents judicials. (segle XIX) - Establiments de peces de terra. (segles XVIII-XIX). - Censals. (segles XVIII-XIX). - Capbreu del terme de Castellgalí i quadra de Boades. (segle XVIII). - Capítols matrimonials, censals, debitoris, àpoques. (segles XVI al XIX). - Arrendaments i delimitacions de Santa Margarida, lligall Castellgalí, 1649. - Lligall de Castellgalí, 1649. Arrendaments i delimitacions de Santa Margarida. - Lligall Castellgalí, diferent documentació des del 1592. Hi ha referent al veguer de Manresa, concòrdies, denúncies de robatoris.</p> | 08061-74 | Seu de Manresa, plaça de la Seu. 08240 MANRESA | <p>L'Arxiu de la Seu de Manresa conserva documentació referent a les parròquies que depenien de la Seu de Manresa.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
80504 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castellgali | <p>Torner Planell, J. (2001). Inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí. Ajuntament de Castellgalí.</p> | XIX-XX | <p>L' Arxiu Municipal de Castellgalí és un arxiu administratiu bastant modern. El document més antic és de l'any 1895, del jutjat de pau. Està classificat en els següents temes: - Administració general - Hisenda - Proveïments - Beneficència i assistència social - Sanitat - Obres i urbanisme - Seguretat pública - Serveis militars - Població - Eleccions - Instrucció pública - Cultura - Serveis agropecuaris - Col·leccions factícies - Altres - Informàtica</p> | 08061-75 | Nucli urbà. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | <p>L'inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí es va fer l'any 2001 a càrrec de Jordi Torner i Planell, tècnic d'arxius del Consell Comarcal del Bages. Anteriorment el mateix arxiver va fer un primer inventari amb sistema de base IV l'any 1995. La classificació de l'arxiu està feta per temes i per anys. La documentació es guarda en un espai destinat a ell, en 7 armaris compactes.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
46702 | Materials de Castellolí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat | XXXIXaC- | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen majoritàriament als recollits als diferents jaciments arqueològics. La relació és la següent: - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, del neolític mig-recent (nº registre: 4967). - Lot de material arqueològic medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 4715). - Lot de material arqueològic, de mas Artigas (nº registre: 4900). - Lot de material arqueològic del ferro-Ibèric, del trencall del camí de les coves Font del Ferro (nº registre: 4757). - Lot de material arqueològic medieval, de can Tardà (nº registre: 9154). - Lot de material arqueològic medieval i modern, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 9147). - Lot de material arqueològic ceràmic d'època romana (nº registre: 9194). - Lot de material arqueològic del neolític/Bronze/ibèric/romà/medieval, del camí dels Pèlags (nº registre: 9139). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica i romana, del camí dels Pèlags (nº registre: 9073). - Lot de material arqueològic, del Bronze i medieval, de la sepultura de can Soteras (nº registre: 9072). - Lot de material arqueològic, del bronze/ibèric/romà, a prop de la riera de Castellolí (nº registre: 9020). - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 5076). - Pica baptismal romànica de forma semiesfèrica i ornamentada a la part exterior amb arcs de mig punt, del segle XIII (nº registre: 1). - Lot de material arqueològic del neolític mig-recent, de can Muset (nº registre: 4983). - Lot de material arqueològic del bronze mig/Ferro/Ibèric, de la Cova Gran (nº registre: 4899). - Lot de material arqueològic ceràmic, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4745). - Lot de material arqueològic de sílex, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4634). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica, de can Parera, format per 25.986 fragments, principalment ceràmics (nº registre: 15244). - Bitllet d'1 pesseta emès per l'Ajuntament de Castellolí (nº registre: 1756). | 08063-74 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader, 1, 08700 Igualada. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46702-foto-08063-74-1.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat. | 79|80|81|83|85|94|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
46703 | Materials de Castellolí al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-dhistoria-de-sabadell | GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat | XXXIXaC- | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials arqueològics que provenen del terme municipal de Castellolí. La relació de materials és la següent: - Fragments de ceràmica a mà, amb decoració cardial (nº registre: 2460). - Tres destrals polides i un fragment de destral, a la que li manca el tall (nº registre: 2493). - Una destral de secció trapezoïdal, tall picat i taló tallat en diagonal (nº registre: 2665). | 08063-75 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46703-foto-08063-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46703-foto-08063-75-2.jpg | Física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat. | 78|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
46713 | Escultures de fusta amb tall de motoserra de l'ajuntament de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-de-fusta-amb-tall-de-motoserra-de-lajuntament-de-castelloli | XXI | Es tracta de tres escultures de fusta, realitzades amb tall a motoserra, que es troben a l'ajuntament de Castellolí. Representen una torre d'un castell, un cavall i un rostre humà. Són de l'any 2015, obra d'uns participants a un acte solidari en el context de la Marató de TV3. | 08063-85 | Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 2015 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46713-foto-08063-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46713-foto-08063-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
46718 | Rellotge antic de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-lajuntament | XX | Es tracta del rellotge de l'antic edifici de l'ajuntament de Castellolí. És una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- i la manovella per a donar corda al rellotge. Conserva també els pesos i cordatges del mateix. | 08063-90 | Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. | Tal com consta a una placa a tocar del rellotge, va ser adquirit al mes de desembre de l'any 1936, i va veure passar les hores des del campanar de l'ajuntament des del 1937 fins a finals del 2002, any que l'antic ajuntament va ser enderrocat. Va ser restaurat l'any 2015, gràcies a la iniciativa i col·laboració de les famílies Jorba-Pelegrí i Saló-Armengol, i a la professionalitat del Sr. Josep Martínez Urgellès. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 1936 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46718-foto-08063-90-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
46724 | Materials de Castellolí al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-darqueologia-de-catalunya | XXXVIaC- | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al sepulcre de can Muset i a les Coves de can Llucià. La relació de materials és la següent: - Vas ceràmic, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016386, ubicació: Sala IV vit 06). - Destral d'anfibolita, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016387, ubicació: Sala IV vit 06). - Nucli de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016388, ubicació: Sala IV vit 06). - Denes de calaíta, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016390, ubicació: Sala IV vit 06). - Ganivet de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016407, ubicació: Sala IV vit 06). - Indeterminat, Coves de Castellolí (nº registre: MAC BCN-047734, ubicació: M BCN 1-086C). - Indeterminat, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-048105, ubicació: M BCN 1-086C). | 08063-96 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78|79 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
46725 | Materials de Castellolí al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Castellolí. Foren trobats a diferents jaciments: al del Bruc a l'anomenat de Castellolí i al de Puig Aguilera. Entre els materials recollits, que corresponen a jaciments marins, es troben: -Harpatocaarcinus punctulatus -Neptunus Catalanicus -Porocidaris schmideli -Millepora mammillaris -M. dalmatina -Actinacis cognata -Astreopora tecta -Caulastrea pseudoflabellum -Careiphylia octopartita -Plascosmilopsis bilobulatus -Stylophora contorta -Parisis d'achiardi -Acropora bancellsi -Cyclolitopsis patera -Dictyaraea octopartita -Stylocoenia taurinensis -Goniapora ameliana -G. elegans -Llariosmilia gasseri -I. busquetzi La seva cronologia es situa al Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià i Priabonià-Ludià.</p> | 08063-97 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació, 231. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||||
46821 | Rostre de la Misericòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rostre-de-la-misericordia | GUIXÀ, J. (2016) El rostre de la Misericòrdia. Castellolí: Guixà Rehabilitacions. JOSEP GUIXÀ: http://www.guixa.com/ | XXI | El Rostre de la Misericòrdia és el mural que decora el presbiteri de la parròquia de Sant Vicenç de Castellolí, realitzat per l'artista local Josep Guixà, l'any 2016. Es tracta d'un mural amb textures i colors, que representa el rostre de Jesucrist: al centre de l'espai s'observen dues parpelles tancades, que permeten descobrir la resta del rostre. L'obra interpreta també, amb la simbologia cristiana, la Trinitat: el Déu Pare simbolitzat pel cel, a la seva dreta el fill representat pel rostre i sota l'Esperit Sant al que li dona vida el sagrari; i l'Eucaristia: partint del sagrari amb la copa, la sang i el cos present de Crist. El 8 de maig de l'any 2016 el Rostre de la Misericòrdia va ser inaugurat i beneït pel bisbe de Vic, dins dels actes de la Festa Major. | 08063-193 | Sant Vicenç de Castellolí, església nova. Av. de la Unió, 5, 08719, Castellolí. | 41.5979800,1.6983300 | 391522 | 4605960 | 2016 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46821-foto-08063-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46821-foto-08063-193-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Guixà | Fotografies facilitades per Josep Guixà. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
84102 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté un centenar de fotografies de Castellterçol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies i les diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1970. | 08064-150 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
84103 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.csuc.cat/ | XX-XXI | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 46 imatges de Castellterçol. Hi ha 28 imatges procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i 12 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Castellterçol, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha 4 fotografies del fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya). D'altra banda, es poden consultar els 7 pergamins que fan referència a Castellterçol, que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. | 08064-151 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
84104 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol de Montserrat Sagarra i Zacarini (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-anc | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de 46 fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini relacionades amb el terme de Castellterçol. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6971: Unes cases del municipi de Castellterçol. - ANC1-428-N-7043: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7044: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7045: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7046: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7047: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7048: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7049: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7050: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7131: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7142: Una pallissa de la masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7202: La nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7208: L'altar major de la nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7209: La casa natal d'Enric Prat de la Riba, a Castellterçol. - ANC1-428-N-7212: Interior d'una casa de Castellterçol. - ANC1-428-N-7225: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7282: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7283: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7284: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7286: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7287: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7288: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7289: Els gegants de Castellterçol. - ANC1-428-N-7290: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7291: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7313: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7314: La masia de ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-7315: La masia de can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7317: Cases del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7319: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7320: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7321: Vista parcial del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7325: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7326: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7329: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7331 Una masia situada entre Castellterçol i Sant Quirze Safaja. - ANC1-428-N-7333: La masia de Ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-12254 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12255 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12256 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12257 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12258 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12259 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12260 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12261 Festa de la llana a Ripoll. | 08064-152 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
84105 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-9 | XX-XXI | El fons fotogràfic municipal es troba situat a 'la Sala', a cal Recader. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres, a dins de caixes i d'arxivadors. Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Castellterçol. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes, del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.). | 08064-153 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84105-foto-08064-153-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
84110 | Col·lecció de pintura de Sebastià i Josep Gallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-sebastia-i-josep-galles | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | XIX-XX | Es tracta d'una col·lecció d'obres pictòriques realitzades per Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. La col·lecció està formada per un gran nombre de pintures a l'oli sobre tela. | 08064-158 | Residència Josep Brugaroles. Ctra. de Granera, 41-43. | Sebastià Gallés i Pujal (Castellterçol, 1812 - Veruela, Aragó, 1902): Va ser un pintor destacat, especialitzat en temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII) i un eminent miniaturista. Va estudiar als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i va exercir com a pintor fins l'any 1880, en ingressar a la Companyia de Jesús. Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920): Va ser també un notable pintor, fotògraf i col·leccionista. Va ser col·laborador del Diccionari de la Llengua Catalana editat per l'Intitut d'Estudis Catalans l'any 1913. Va fundar el Museu Gallés, on va reunir diverses peces arqueològiques i artístiques. Entre la seva obra pictòrica figura un gran retrat d'Enric Prat de la Riba. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No està inventariada, i la majoria d'obres es troben a la Residència Josep Brugaroles, però també a la Sala (cal Recader).La Residència Josep Brugaroles és municipal. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
84111 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Espai Franch - Memorial Democràtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-lespai-franch-memorial-democratic | GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta d'una part de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers que s'exposa a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol. Està formada per 5 mosaics, 11 olis i una selecció de guaixos. Alguns dels quadres que es poden trobar són: Mosaics 1. Camí de l'exili. Pont del diable (1987) 175x85 cm. 2. L'Espanya que no volia morir (1988) 154x121 cm. 3. Pare i fill darrera la filferrada (1987) 104x121 cm. Olis 4. Camí de l'exili (1943) 179x147 cm. Paret principal a la entrada abans dels mosaics. 5. La coral llibertat de Gurs (1942) 270x170 cm. Paret dreta 585 cm. 6. Comentant els diaris 232x457 cm. Paret dreta 585 cm. Són propietat de la Generalitat (Arxiu Nacional de Catalunya), a excepció de tres obres que són de l'ajuntament de Castellterçol ('les Puces', 'Sense títol' i 'Dansaires' -aquest últim al vestíbul de l'ajuntament). | 08064-159 | Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. | 41.7514100,2.1190200 | 426756 | 4622551 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84111-foto-08064-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84111-foto-08064-159-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest fons ha estat cedit temporalment. D'acord amb el contracte signat el 25 de juliol de 2005 per Caterina Mieras i Barceló, Consellera de Cultura de la Generalitat i Manel Vila i Valls, l'aleshores alcalde de l'Ajuntament de Castellterçol.Aquesta col·lecció narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, que l'autor va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. L'Espai Franc és un espai museístic sobre l'art derivat dels moviments d'exili, guerra i camps de concentració, des de la perspectiva del pintor castellterçolenc Josep Franch i Clapers. Es va inaugurar l'any 2005 però va tancar poc després.El 3 de gener de 2019 es va celebrar la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic. D'altra banda, es van trobar dos quadres més als baixos de l'ajuntament, que van ser restaurats al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
84112 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers, que narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, el qual va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. Aquesta col·lecció, de gran valor artístic i documental (històric), és propietat de la Generalitat i es custodia a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Està formada per 208 obres (192 dibuixos en diferents tècniques -tinta xinesa, llapis de carbó, guaix, i procediment mixt-, 11 olis i 5 mosaics), realitzades entre els anys 1939 i 1946. | 08064-160 | Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. El 9 d'octubre de 1986, Josep Franch i Clapers va oferir part de la seva obra en donació per tal de dotar el fons d'art de la Generalitat. El 14 de novembre de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat va acceptar l'oferiment i s'acceptà per Decret 379/1988. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tanmateix, i tot i que formen part de la col·lecció de l'Arxiu Nacional de Catalunya, els mosaics, olis i una selecció de guaixos es troben exposats a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol, i 24 obres més, al Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera.El codi de referència d'aquest fons és ANC1-539.Informacions referents a l'obra de Franch al Museu Memorial de l'Exili (MUME) facilitades per Miquel Serrano (conservador del museu).Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/josep_franch_clapers). | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
84130 | Gegants i Nans de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https://www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol. | XX | Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors. | 08064-178 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
84136 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-episcopal-de-vic | ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/ | XI-XX | La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Castellterçol es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: • Mensa Episcopal. • Arxius Parroquials. • Capítol de Vic. • Notarials. Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, la de la Mensa Episcopal i la de l'Arxiu Capitular de Vic. | 08064-184 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
84138 | Arxiu Municipal de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol | XXI | Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. | 08064-186 | Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
84139 | Arxiu parroquial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-fruitos | ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/ | XIV-XX | La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. L'arxiu parroquial de Sant Fruitós de Castellterçol es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 32 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XIV al XX. Cal tenir present que hi ha documentació referent a l'arxiu parroquial de Sant Fruitós dins del de Santa Maria d'Alpens. Aquests documents corresponen a baptismes (1566-1979), confirmacions (1666-1732), matrimonis (1585-1892), defuncions (1578-1876), aniversaris i celebracions (1691-1836), administració de l'obra (1674-1888), documents episcopals (1861-1865), comptes i factures (1607-1887), llevadors de rendes i censals (1725-1900), llegats piadosos (1676-1733), correspondència (1701-1879), cens parroquial (1950), confraries i associacions (1590-1935), vària administració (1694-1961), manuals notarials (1331-1704), capítols matrimonials (1509-1851), testaments (1602-1699), actes notarials (1506-1878), capbreus (1521-1800), processos (1754-1761), registres de documents (1701-1900), vària notarial (1627-1965) i pergamins (1346-1784). Les unitats documentals són en suport de paper amb enquadernació de lligall i en pergamí en lligall. | 08064-187 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
84147 | Muçol de Foc dels Diables de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mucol-de-foc-dels-diables-de-castelltercol | DIABLES DE CASTELLTERÇOL: https://diablesdecastelltersol.org/ | XXI | El Muçol és la bèstia de foc de la Colla de diables de Castellterçol. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2015, per l'artista Dolors Sans, amb motiu del vintè aniversari de la colla. És un mussol de fibra de vidre (reïna de polièster) d'estil naturalista, en actitud agressiva i dinàmica. Una part de les ales del drac mussol és fixa i l'altra part de l'ala, es pot desplegar. Al pit, a mode de medalló, hi ha l'almorratxa, element tradicional i simbòlic de Castellterçol. És de grans proporcions: amb les ales obertes té una amplada de 3,53 m i una alçada de 3 m amb el portador inclòs. És per un sol portador i disposa de 30 punts de foc. Els diables van triar aquesta figura perquè hi ha una dita que es refereix als castellterçolencs com a 'mussols'. A la bèstia també li han creat una llegenda pròpia, molt recent. | 08064-195 | Local ANLA, C. Josep Gallés, 36. | 41.7537300,2.1205200 | 426883 | 4622807 | 2015 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84147-foto-08064-195-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic. És propietat de la Colla de Diables de Castellterçol. Es guarda actualment al local municipal ANLA però està previst el trasllat al local del Diables a les Piscines.Fotografies extretes del web de la Colla de Diables de Castellterçol: https://diablesdecastelltersol.org/La Colla de Diables de Castellterçol és l'única agrupació de foc del Moianès. Es va crear l'any 1995, dins d'un grup d'esplai infantil i juvenil. La seva activitat central gira al voltant dels Correfocs de Festa Major, i el de Sant Joan, tanmateix participa en altres actes relacionats amb del calendari festiu local i comarcal. Actualment, la colla té 55 socis entre Diables i Tabalers i des de 2014 compta amb la Colla de Diablets ( infants de 5 a 12 anys), amb 45 diables i tabalers. | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
84149 | Col·lecció de la Casa-Museu Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-museu-prat-de-la-riba | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. PATRIMONI CULTURAL GENERALITAT DE CATALUNYA: http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/casa-museu-prat-de-la-riba | XX | La Casa-Museu Prat de la Riba presenta un recorregut biogràfic sobre la figura d'Enric Prat de la Riba i permet conèixer com era una casa rural benestant d'inicis del segle XX. El recorregut es centra en la trajectòria professional i l'ideari com a polític i escriptor. Tanmateix, mostra els seus orígens familiars d'ascendència pagesa, amb l'arquitectura i el mobiliari originals de la casa (exceptuant el despatx, que és el que hi tenia a Barcelona). En destaquen la cuina i el menjador. És notòria la presència d'imatges religioses en la majoria de cambres, fet que reflecteix la religiositat de la família. També es conserva el pati posterior, amb balustres i un brollador. D'altra banda, el museu es fa servir com a sala d'exposicions temporals i com a sala de conferències, i està habilitat per a les visites escolars, amb activitats educatives relacionades amb Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya. | 08064-197 | Casa Prat de la Riba o can Padrós. Pl. de Prat de la Riba, 7. | En aquesta casa va néixer i morir Enric Prat de la Riba (1870-1917). Hi va passar la infantesa i part de l'adolescència. Després de casar-se es va instal·lar definitivament a Barcelona. Però tornava sovint a Castellterçol, a passar-hi l'estiu i les vacances de Nadal. La família va donar la casa a la Generalitat perquè en fes memòria del llegat del polític. Se li va atorgar la consideració de monument històric-artístic i des de l'any 1984 depèn del Museu d'Història de Catalunya. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (http://monuments.mhcat.cat/casa_museu_prat_de_la_riba).El centre està obert al públic en el següent horari: De l'1 de setembre al 30 de juny: de dijous a dissabtes de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; diumenges i festius de 10.00 a 15.00 h / Setmana Santa: divendres, dissabte i diumenge de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; dilluns de 10.00 a 15.00 h / Horari d'estiu (juliol i agost): de dimarts a diumenge de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.30 h / Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. L'entrada general són 4€. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
84241 | Col·lecció de l'Espai Dansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lespai-dansa | KUANUM (2016) Projecte de museïtzació cal Recader. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. | XIX-XXI | A l'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es conserven un gran nombre d'elements relacionats amb la Dansa de Castellterçol i amb el Ball del Ciri. Entre els elements més destacats es troben els diferents vestits, guardats en calaixos, tant d'home com de dona, que s'han utilitzat al llarg dels diferents anys, així com diverses almorratxes i ciris. Tanmateix, es custodien els pentagrames relacionats amb aquests balls, fruit de les troballes a mans de particulars. | 08064-289 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84241-foto-08064-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84241-foto-08064-289-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol.L'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es va inaugurar l'any 2017. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
84244 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-1 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per un gran nombre d'objectes d'interès històric, artístic i etnològic, que es troba majoritàriament a 'la Sala' a cal Recader, però també en d'altres espais de l'ajuntament. És una col·lecció molt heterogènia, de la que formen part objectes molt diversos, des de retrats dels diferents reis i dels presidents de la Generalitat, quadres de pintura, diapositives, banderes, escultures, ciris i d'altres objectes d'utilitat desconeguda No es troba inventariada ni ha estat objecte de cap estudi. | 08064-292 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84244-foto-08064-292-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
84245 | Mural de la Sala d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-sala-denric-prat-de-la-riba | XXI | Pintura mural que presideix la sala Prat de la Riba de l'ajuntament de Castellterçol. Va ser realitzada per l'artista local David Font, l'any 2017, en homenatge de Castellterçol a la figura d'Enric Prat de la Riba, en el centenari de la seva mort. Va ser inaugurada per l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El mural representa la trajectòria vital de l'advocat i polític i la seva relació amb Castellterçol i amb Catalunya. | 08064-293 | Ajuntament de Castellterçol. Plaça. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 2017 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84245-foto-08064-293-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | David Font | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
96098 | Fons documental de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-esteve-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XV a XX | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, conservat a l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, inclou una àmplia varietat de documents des del segle XIV fins al segle XX. Aquesta documentació cobreix aspectes civils, senyorials, econòmics, demogràfics, religiosos i administratius. Entre els documents destacats hi ha registres de confraries i associacions com l'Apostolat de l'Oració de 1952, l'Associació Filles de Maria de 1894 i la Confraria del Roser del 1578 fins al segle XVIII. També s'inclouen consuetes del segle XIX, correspondència dels segles XVIII al XX, censos dels segles XVIII-XIX, i <em>status animarum</em> de la segona meitat del segle XX.</p> <p>En l'àmbit econòmic, es conserven registres d'administració parroquial i comptes des del 1400 fins al 1826, així com altres documents administratius fins al 1906. També hi ha llibres de rendes, llibres d'almoines, rebuts de pagament de tributs, i diversos documents financers que reflecteixen l'activitat econòmica de la parròquia al llarg dels segles. A més, es conserven impresos del 1760 al 1952, que ofereixen una visió sobre l'evolució històrica i social de la comunitat de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental aplega, en detall, la següent documentació:</span><strong><span lang='CA'> </span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Civil i senyorial</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>1609-1973</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Confraries i associacions</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Apostolat de l’Oració 1952</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació Filles de Maria 1894</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confraria del Roser 1578 - s. XVIII Confraria de la Minerva [18??] Patronat Obrer </span></span></span></li> <li><span><span><span>Parroquial 1963-1964</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Consuetes</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>XIX </span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Correspondència</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span>XVIII-XX</span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Demografia</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Censos XVIII-XIX</span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Status animarum</em> segona meitat del XX</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Dispersa</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>XVI-XX</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Economia</span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Comptes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1826</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Diversa</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1605 – 1906</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bací de les ànimes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1621 – 1746</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Causa Pia</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1905</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Comptes de la Butlla</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1812</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibres de rendes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1520 – 1694</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibreta d’almoines</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1860 – 1861</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llevadors de delmes i primícies</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1831</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rebuts de pagament de tributs</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1733 – 1887</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Impresos</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1760 – 1952</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-104 | c/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | <p>La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va ser erigida el 15 de juny del 2004, i és sufragània de l'Església Metropolitana de Barcelona. Amb l'Arxidiòcesi de Barcelona i la Diòcesi de Terrassa, formen la Província Eclesiàstica de Barcelona.</p> <p>Des de l'any 2004 inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Sant Esteve de Cervelló. <span><span><span lang='CA'>Els documents més antics relatius a Cervelló que es conserven són els referents a assumptes econòmics i a la confraria del Roser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la guerra civil Ramon Armengol va salvar l’arxiu parroquial: el va guardar i en acabar la contesa va tornar tots els documents a la parròquia. Ell havia fet un inventari de tot el que havia guardat durant aquest període de temps (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> | 41.3959705,1.9535506 | 412520 | 4583243 | 1400 a 2003 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10403_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10404_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10405_0.jpg | Física | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | S'ha de tenir present, que la informació d'alguns d'aquests documents és compartida amb les Parròquies de Santa Maria de la Palma de Cervelló.No obstant això, aquest conjunt documental reflecteix la riquesa històrica de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, oferint una visió detallada de les activitats religioses, econòmiques i socials al llarg dels segles. Els documents sobre administració parroquial, comptes, llibres de rendes i correspondència són especialment valuosos per a la recerca històrica i genealògica, proporcionant informació detallada sobre la vida i l'organització de la comunitat durant diversos períodes històrics. | 94|95|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
96130 | Escultura de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-santa-maria-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'escultura de Santa Maria de Cervelló, que es troba a l'Església de Sant Esteve, és una obra de fusta policromada que representa Maria de Cervelló, una santa barcelonina de la família Cervelló, la qual era membre de les famílies influents a la ciutat comtal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Anteriorment, aquesta imatge estava emplaçada a l'antiga parròquia de la vila, avui dedicada a aquesta santa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Santa Maria de Cervelló sol ser representada vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'orde a l'altura del pit. Aquest escut està conformat per una creu blanca a la part superior i quatre barres vermelles, que formen part de l'heràldica específica de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A les mans, porta un vaixell a l'esquerra i una flor de lis a la dreta; en aquest cas, l'embarcació es representa com un galió, una nau distintiva dels segles XVII-XVIII, la qual simbolitza la seva protecció als pescadors. El lis o lliri, especialment el blanc, és una flor que es relaciona amb la puresa i la devoció a Déu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La representació que avui dia està emplaçada a Sant Esteve té com a tret distintiu la seva indumentària, ja que no és la usual roba blanca amb la còfia negra, sinó que simula una tonalitat de bronze envellida. També es fa servir pa d'or per a alguns detalls de la vestimenta, la qual cosa indica que és una peça cara per la seva factura, juntament amb la qualitat de la talla que es veu clarament a les mans. Els plecs de la túnica dibuixen un joc de llums i ombres que atorguen un relleu significatiu; tanmateix, els plecs són pesats en el sentit que s'encaminen cap a terra més que no pas ser volàtils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De l'obra, també és remarcable l'aurèola estrellada que sobresurt per darrere del cap i està realitzada en metall, com també ho és la flor que sosté. Aquests detalls són afegits posteriors i podien ser canviats, per exemple, per posar-hi flors fresques en les festivitats.</span></span></span></span></p> | 08068-121 | c/ Major, 21 | <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria visqué durant la segona meitat del segle XIII. Fou molt popular a Barcelona per diverses raons. En primer lloc, va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, és a dir, de l'Ordre femenina de la Mercè, de la qual en fou la primera abadessa electa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En vida ja se la considerava quasi una santa, a causa del fet que se li atorguen miracles i la capacitat de predir tempestes, d'aquí que esdevingués <em>post mortem</em> patrona dels pescadors. Com a tal, té diverses representacions a la ciutat de Barcelona que podem vincular a aquesta figura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que trobem a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè, ambdues són de factura barroca com també la que ens ocupa. L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La talla de Cervelló data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada al temple es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època. Santa Maria de Cervelló, coneguda també com a Santa Maria del Socors, va néixer l'1 de desembre de 1230 a Barcelona i va morir el 19 de setembre de 1290. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va ser una figura important en la història religiosa de la ciutat i és recordada per les seves contribucions a la comunitat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Maria de Cervelló provenia d'una família noble barcelonina, els Cervelló, una de les famílies influents a la ciutat comtal. Va créixer en un entorn religiós i benestant, cosa que va influir en la seva gran vocació religiosa, que va mostrar des de jove.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va decidir dedicar la seva vida a Déu i al servei dels necessitats. En aquest context, es va unir a l'Ordre de la Mercè, un orde religiós fundat per Sant Pere Nolasc amb l'objectiu de redimir captius cristians de mans dels musulmans. Maria de Cervelló va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, l'Ordre femenina de la Mercè. En va ser la primera abadessa electa, demostrant una gran capacitat de lideratge i organització. Aquest convent va proporcionar un lloc de refugi i pregària per a moltes dones. En vida, Maria de Cervelló va ser coneguda per la seva santedat i per la capacitat de realitzar miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Se li atribuïen diversos miracles, incloent-hi la capacitat de predir tempestes, un do que va ser molt apreciat pels pescadors de l'època. A causa d'aquestes habilitats, després de la seva mort, va ser declarada patrona dels pescadors. La seva devoció pels pescadors i els seus miracles la van convertir en una figura estimada per aquesta comunitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria de Cervelló va ser canonitzada el 1692 pel Papa Innocenci XII, reconeixent oficialment la seva santedat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva festa se celebra el 19 de setembre, dia de la seva mort. Les representacions artístiques de Santa Maria de Cervelló solen mostrar-la vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'ordre a l'altura del pit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses representacions que podem vincular a aquesta figura. Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que es troba a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè. Ambdues són de factura barroca com també la que es conserva a Sant Esteve de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una de les escultures més notables es aquesta de l'Església de Sant Esteve, una obra de fusta policromada que destaca per la seva indumentària singular, amb una tonalitat de bronze envellida i detalls en pa d'or, indicant la seva factura cara i la qualitat de l'obra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. La talla data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada del temple, es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3958404,1.9535833 | 412522 | 4583229 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12103.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-12-12 00:00:00 | Nadia Darnoun i Juana María Huélamo - Kuanum | Santa Maria de Cervelló és una figura important en la història religiosa de Barcelona, recordada per la seva dedicació a la fe, la seva contribució a l'Ordre de la Mercè i els seus miracles. La seva vida i obra continuen sent una font d'inspiració i devoció per molts fidels. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
96529 | Col·lecció Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-tarradellas | XX | <p>Protegits per unes vitrines i penjats per les parets de la biblioteca de Cervelló, a la seva segona planta, es conserva una col·lecció d'objectes i documents que van ser cedits per la família Tarradellas-Joan l'any 2021.<br /> <br /> Alguns dels objectes més representatius que es presenten, són els següents:</p> <ul> <li>Les cartes dels Senyors Riba i Marti-Feced.</li> <li>La ràdio i la màquina d'escriure.</li> <li>Les ulleres, el rellotge, l'escut i el permís de conduir.</li> <li>La carta i la postal firmades pel seu pare.</li> <li>El cartell de decret.</li> <li>El dietari que és l'objecte més personal i únic.<br /> </li> </ul> | 08068-232 | Plaça de la Biblioteca, 1 | <p>Josep Tarradellas i Joan neix a Cervelló el 19 de gener de 1899. Va a l’escola del mestre Puignau, que li va transmetre l’interès per les coses del país, de Catalunya. Amb 14 anys, la família marxa a viure a Barcelona. De jove treballava d’aprenent en una casa de representacions tèxtils estrangera. Anys després es fa soci del CADCI, on estudia idiomes, s’interessa per la política i coneix Francesc Macià.</p> <p>El 1927 es casa a Montserrat amb Antònia Macià. L’any 1928 neix la seva filla Montserrat. El 1931 és diputat a Madrid i el 1932, diputat al Parlament Català. Amb el president Francesc Macià és conseller de Governació i de Sanitat. El 1936 és de nou conseller de Serveis Públics i d'Economia i presideix el Comitè d'Indústries de Guerra. El 1939 marxa a l’exili. Viu a França i uns anys a Suïssa. El seu fill Josep neix el 1942 i el 1944 torna a França. El 5 d'agost de 1954 és nomenat nou president de la Generalitat, a l'ambaixada del govern de la República espanyola a Mèxic. S’instal·la al poble de Saint-Martin-le-Beau, on el seu pare havia comprat la finca de Clos de Mosny.</p> <p>El president Josep Tarradellas retorna a Catalunya el 23 d'octubre de 1977. El 15 de gener de 1978 arriba a Cervelló. </p> <p>Va ser president de la Generalitat fins a les eleccions de 1980. El 10 de juny de 1988 mor a Barcelona i és enterrat a Cervelló.</p> | 41.3959575,1.9576438 | 412862 | 4583238 | 2021 (creació de l'espai Tarradellas). | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23202.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23204.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Projecte museogràfic Daniel Gutiérrez / Diagnosis Cultural. Disseny Miriam Membrilla / Miriam Membri Design | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
96596 | Fons paleontològic de Cervelló al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-de-cervello-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>Col·lecció de fòssils provinents de Cervelló, especialment del Camí del Remei i de la Torre Vileta.</p> <p>Es tracta d'exemplars corresponents al període Silurià:</p> <ul> <li><span><span><span>Graptòlits (1135) Monograptus nilsoni: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Graptolites (1134) Monograptus: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Hemichordata: </span></span></span>Graptolithina (5803). Graptòlits Monograptus: Torre Vileta </li> </ul> | 08068-244 | c/ de la Diputació, 231, L'Eixample, 08007 Barcelona | <p>Fòssils recollits per particulars i dipositats dins de les col·leccions del Museu. Corresponen sobretot a graptòlits.</p> <p>Els graptòlits van ser organismes colonials que van desenvolupar un esquelet proteic (rabdosoma). Aquest podia tenir una o diverses branques (estipes), depenent de l'hàbit de vida de l'espècie en qüestió.</p> <p>Als turons situats entre les poblacions de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts afloren roques paleozoiques compreses en la serralada Litoral, branca exterior de la Serralada Costanera catalana.<br /> Aquesta àrea, malgrat que geogràficament se situa a peus del massís de Garraf, geològicament és la continuació de la serra de Collserola.</p> <p>Aquests turons, formats per materials silurodevonians (d'uns 400 Ma), tenen una història geològica complexa: estan afectats per l'orogènia Herciniana, han sofert processos erosius i de fracturació producte del cicle alpí i posteriors.</p> <p>El relleu suau dels seus pendents i la seva configuració geològica són testimoni de la seva llarga història. Coronant tots aquests turons, tant en direcció nord com oest, les cingleres dels massissos de l'Ordal i de Garraf marquen l'inici del cicle geològic alpí.</p> <p>Les roques triàsiques de color rogenc dels cims de les poblacions properes de Vallirana i Pallejà es disposen discordants sobre el sòcol paleozoic.</p> <p>La seqüència de Cervelló presenta una gran homogeneïtat litològica, amb abundància de pissarres argiloses i quarsites, que són l'expressió d'uns processos de sedimentació oceànica molt prolongats en el temps.</p> <p>Tanmateix, aquestes pissarres presenten alguns trets principalment mineralògics i texturals (nòduls de pirita-marcassita, que enregistren crisis d'oxigen, i nòduls de ferro, propis d'ambients oxidants) que indiquen oscil·lacions de les condicions paleoambientals.</p> <p>Des del punt de vista sedimentològic i paleoambiental, la seqüència de Cervelló enregistra les diferents oscil·lacions del nivell del mar o litostàtiques a través del variat registre estratigràfic que el prolonga durant més de 40 milions d'anys.</p> | 41.3961525,1.9589282 | 412970 | 4583258 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96596-24402.jpg | Física | Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 121 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
74684 | Pel·lícula Sierra de Teruel o l'Espoir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-sierra-de-teruel-o-lespoir | <p>MALRAUX, Andre (1968), Sierra de Teruel, México, Imprenta Madero. GUBERN, Román (1986), '1936-1939: La guerra de España en la pantalla', Madrid, Filmoteca Española.</p> | XX | <p>Sierra de Teruel o l'Espoir és una pel·lícula en blanc i negre, d'una hora i vuit minuts de durada i versió original en castellà. Va ser una iniciativa d'un destacat grup d'intelectuals antifranquistes, majoritàriament francesos, com Max Aub i Denis Marions, que van intervenir en el guió; André Malraux, que assumí la direcció; Louis Page, que s'encarregà de la fotografia; Darius Milhaud, que va fer la banda sonora; o Georges Grace, que va intervenir en el muntatge. Entre els protagonistes hi ha havia figures de la talla de Josep Sampere i Andrés Mejuto. Fou parcialment rodada a Collbató en plena Guerra Civil i produïda a França. És considerat un film mític per les circumstàncies en què es va rodar i una de les grans pel·lícules del cinema espanyol dels anys trenta. A Franca fou coneguda com l'Espoir.</p> | 08069-119 | Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Torrer del Roser s/n Sant Feliu de L. (08980) | <p>Els promotors volien exhibir-la als EEUU per tal de guanyar-se el suport del govern i la població. S'hi narren les gestes dels combatents republicans exemplificades en la defensa de Teruel, així com les mancances i dificultats que patien. La filmació va començar als estudis de Montjuic, però les filmacions més importants es van rodar a Collbató i a la muntanya. El poble es va omplir de càmeres, pantalles, tècnics, actors i figurants (refugiats de guerra i veïns del poble). L'arribada d'aquesta massa famolenca va provocar problemes de convivència i aldarulls. A Espanya es va estrenar el 1978.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1938 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2021-04-23 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | André Malraux | És una còpia en video de la cinta original. | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
47325 | Diorama Missa del Gall a Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina | XXI | A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació. | 08070-67 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 2008 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Xavier Mercadé Pascual | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
47349 | Xiprers del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat. | 08070-91 | Cementiri de Collsuspina | Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau. | 41.8267500,2.1793000 | 431847 | 4630866 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
47350 | Xiprers del cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social. Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | Dins del recinte del cementiri de Sant Cugat de Gavadons hi ha tres xiprers de bon desenvolupament vertical, fins el punt de sobreppasar el nivell de l'espadanya del campanar. Al jardí que es configura hi ha també un conjunt de boix. | 08070-92 | Sant Cugat de Gavadons | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui assosiat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari.Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien aturar-se; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.8462900,2.1739600 | 431425 | 4633040 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47350-foto-08070-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47350-foto-08070-92-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquí el xiprer sorprèn, ens crida més l'atenció pel fet de ser un element vertical amb una forta coherència amb el seu entorn arquitectònic. | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
47410 | Alzina de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-tapies | Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF | Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres. | 08070-152 | carrer Toll, al Raval Picanyol | Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat. | 41.8253800,2.1649500 | 430654 | 4630726 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47410-foto-08070-152-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
47734 | Derechos municipales sobre las aguas embalsadas en los molinos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/derechos-municipales-sobre-las-aguas-embalsadas-en-los-molinos | XIX | <p>En aquest document dels Drets municipals de les aigües que es troben en les basses dels molins ens ve a dir que, el propietari del Molí de Dalt està obligat a deixar obtenir aigua pel reg per part dels diversos propietaris dels horts. A més enumera i defineix els pactes que es signaren el 29 de setembre de 1788 entre Josep Carbonell i Cases i l'Ajuntament de Copons, amb l'objectiu d'aprofitar l'aigua tant per part del propietari del molí com per part dels regants dels horts. Al final del document en l'apartat Adicionales, es fa esmena de la utilització i les obligacions que tenen els altres moliners, on es diu que una vegada complertes les finalitats industrials que té cada molí l'aigua serà de propietat comunal.</p> | 08071-318 | Ajuntament de Copons. C/Àngel Guimerà, 8, 08289. | <p>Els antics molins del terme de Copons, situats a la riba del riu Anoia, constitueixen un conjunt d'alt valor històric, social i econòmic, des de l'època medieval fins a ja ben entrat el segle XX. Es situaven estratègicament l'un rere l'altre per aprofitar l'aigua i l'espai. Cada un d'ells comprenia una resclosa, que era l'encarregada d'elevar el nivell de l'aigua del riu i per a poder-la transportar a la bassa del molí mitjançant una canal. Aquestes característiques van ser molt beneficioses per la subsistència de moltes de les famílies de la zona, ja que molts d'aquests molins eren fariners, fet que donava la possibilitat de moldre ells mateixos la seva pròpia farina per la fabricació del pa. A Copons trobem molins de diferents tipus: paperers, fariners, bataners, d'oli, etc. Partint des del Molí de la Roda, situat al terme de Veciana, el primer molí que trobem al territori de Copons és el Molí del Lloretó de Dalt; aquest recollia l'aigua del Molí del Fiterol situat també a Veciana. Aquesta situació estratègica per l'aprofitament de l'aigua, va comportar alguns problemes entre moliners per la quantitat d'aigua que arribava al seu molí provinent del molí veí.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
47868 | Fons documental de Corbera de Llobregat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-corbera-de-llobregat-a-larxiu-historic-comarcal-de-sant-feliu-de | <p>ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1999). Inventari dels fons documentals de Corbera de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat BARBERO GARALUT, Àngels (1999). Corbera de Llobregat, un projecte d'arxiu al servei de la ciutat. Treball del IV Màster d'Arxivística. Universitat Autònoma de Barcelona; Associació d'Arxivers de Catalunya BARBERO GARALUT, Àngels (2000). «El fons de Corbera de Llobregat» FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords). 1res. Jornades d'Estudi del patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat DURAN I ALBAREDA, Montserrat; RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz; VICENTE MERCADER, Pilar; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (coords.) (2002). El Baix Llobregat. Guia d'arxius municipals i comarcal. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz (1989). «Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat». Guia dels Arxius Històrics de catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | XIX-XX | <p>Documentació local integrada pels cinc fons següents: Ajuntament de Corbera de Llobregat (1761-1986), 58 m; Jutjat de pau de Corbera de Llobregat (1845/1986), 6 m; Junta de llibertat vigilada de Corbera de Llobregat (1945/1964), 0,1 m; Falange local de Corbera de Llobregat (1965/1976), 0,1 m; i Cooperativa de consum La Guardiola (1937/1938), 0,01 m.</p> | 08072-134 | Parc de la Torre del Roser, s/n. 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT | <p>Els fons documentals de Corbera de Llobregat van ingressar a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (ACSFLL) el setembre de 1997, arran un conveni de cessió de dipòsit signat entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
47877 | Fons dels marquesos de Castelldosrius sobre la família Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dels-marquesos-de-castelldosrius-sobre-la-familia-mora | <p>FERNÁNDEZ I TRABAL, F., BALADA I BOSCH, F. MARTÍ I MARTÍ, C. “Inventari de fons: marquesos de Casterlldorsius, Castanyer i la España Industrial, de l'Arxiu Nacional de Catalunya” Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, col. Guies, inventaris i catàlegs. Sèrie inventaris, núm. 4. Barcelona, 1990</p> | XVI-XVIII | <p>Documentació diversa sobre la família dels Móra, barons de Corbera: LLIBRES ESPÈCULS: Llibre índex d'actes i documents de Josep de Móra i Cavaller : 1648 DOCUMENTACIÓ FAMILIAR I PERSONAL: Dots (s. XVII), testaments (1623-1663), documentació sobre herències (s. XVII-XVIII) DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL I FAMILIAR: -baronia de Corbera de Llobregat: Llibre de Corts del castell de Corbera (1566-1580), Llibre de pregons i crides de la Cort del castell de Corbera (1629-1734), Processos de la Cort baronial (1543-1626), Crides, instàncies i correspondència dels oficials de la baronia (1575-1728), Arrendament de l'hostal, botiga, fleca, carnisseria i herbes de Corbera (1665-1729), establiments emfitèutics, arrendaments i masoveries (s. XVII-XVIII), Concessió de territori per a capbrevar (1661-1699), Petició dels habitants de Corbera al baró (1714) -cases de Barcelona -censals i violaris DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I COMPTABLE: -Administració general del patrimoni: Nomenament de procuradors i administradors (1635-1671), Llibre de rendes de Joan Pau Xammar i d'Anna Ferrús (1664-1705), Inventari de béns (s. XVIII), Llibre de censos que paga Josep de Móra i de Solanell (1683-1718), Mals i càrrecs del patrimoni (1689), Comptabilitat -Administració de la baronia de Corbera CORRESPONDÈNCIA DOCUMENTACIÓ JUDICIAL DOCUMENTACIÓ POLÍTICO-MILITAR DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA</p> | 08072-143 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
48215 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> | 08075-305 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 79|81|83|94|95|119|78 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
48216 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> | <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> | 08075-306 | Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg | Física | Popular|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 119|77 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
48218 | Fons d'imatges de Dosrius al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-dosrius-al-centre-excursionista-de-catalunya | <p>Http://cec.cat/patrimoni-cultural-del-centre-excursionista-de-catalunya/arxiu-fotografic-cec/ [Consulta: 13-05-2018]</p> | XIX-XX | <p>Fons d'imatges relacionades amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per una norantena de fotografies datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX (entre els anys 1890 i 1980 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i alguns Fons personals. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població de Dosrius, sobretot pel que fa als edificis religiosos i les masies, i es troben en suport paper i vidre, en general en blanc i negre.</p> | 08075-308 | Centre Excursionista de Catalunya - Carrer del Paradís, 10 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
48219 | Fons documental de Dosrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm | <p>MALÉ, Jordi (2014). 'Els materials literaris inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu'. XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 17-18. Http://www.masmm.org/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Està format per una sèrie de documents i materials gràfics consistents en una àmplia col·lecció de goigs de diverses esglésies del municipi, una col·lecció de diversos textos literaris inèdits d'Esteve Albert (tant manuscrits com mecanoscrits, algunes còpies i d'altres documents originals), la majoria ingressats mitjançant una donació de l'Arxiu Viza Boltas, i diversos documents gràfics datats durant la primer meitat del segle XX (entre 1902 i 1960 aproximadament): una trentena de postals del municipi datades entre els anys 40 i 60, 8 imatges de l'Aplec del Corredor dels anys 80 (Foto Quintana, nº 4429-4436), 2 imatges de l'ermita de Sant Llop (Foto Sala, 1976), 6 imatges del Santuari del Corredor (Foto Ramon Manent, gener 1976) i 2 imatges de la instal·lació de la Creu del Corredor sense datar.</p> | 08075-309 | Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró - Carrer Beata Maria, 3 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
48220 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-dosrius-amd | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2008). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 107-116. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-176. Dosrius. Arxiu municipal. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius. 'L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) fa restaurar documentació municipal'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 24, p. 27. PEDROSA I DOMÈNECH, Gràcia (2004). 'L'arxiu de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 97-100. Http://www.dosrius.cat/historic.asp [Consulta: 27-09-2017].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) integra tant la documentació històrica conservada com el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 1602 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 200 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des del segle XIV fins a l'actualitat. La documentació està dipositada en dos edificis diferents, l'arxiu històric a l'Ajuntament Vell (des dels segle XIV i fins a l'any 40 del segle XX) i l'administratiu a l'Ajuntament actual, des d'on es fa també la gestió del mateix. Aquesta informació es troba instal·lada en sales equipades amb prestatgeries metàl·liques i de fusta, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1331-2016), Hisenda (1568-2015), Proveïments (1850-2002), Beneficiència i assistència social (1923-1941), Sanitat (1888-2002), Obres i Urbanisme (1699-2016), Seguretat pública (1835-1994), Serveis Militars (1864-2001), Població (1855-2016), Eleccions (1871-2011), Ensenyament (1851-1972), Cultura (1952-2003) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1857-1998). Alhora, l'AMD també integra el fons del jutjat de pau, el de la Confraria de Sant Antoni, el de la Confraria de Nostra Senyora del Roser i el de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos. També cal afegir el fons documental de la masia de ca n'Homs de Canyamars, el qual resta pendent d'inventari, i tots els números publicats de la revista El Comú, la primera revista d'informació local del terme municipal de Dosrius editada entre el mes d'abril de 1988 i el mes de març de 1991, amb un total de 18 números.</p> | 08075-310 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>L'ordenació, inventari i condicionament dels fons arxivístics de l'AMD s'inicià l'any 2002 amb la signatura d'un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'ajuda d'una tècnica arxivera d'aquest organisme. L'arxiu de caire més històric es va instal·lar a l'edifici de l'Ajuntament Vell (de fet ja hi era, tot i que desorganitzat i en males condicions de conservació), mentre que la documentació administrativa es mantigué a l'Ajuntament actual. La informació es va introduïr en una base de dades, facilitant d'aquesta manera la recerca dels documents i la gestió dels mateixos. La intervenció de la Diputació va permetre organitzar tota la documentació municipal fins a principis del segle XXI. Posteriorment, la designació d'una persona responsable de l'arxiu va fer possible que aquesta tasca es continués duent a terme amb totes les garanties. D'entre la documentació inventariada destaquen quatre pergamins datats l'any 1397, que foren restaurats per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Des de l'any 2004, l'AMD i l'Ajuntament de Dosrius editen conjuntament la revista Duos Rios, una magnífica publicació de caire sobretot cultural de la que, fins a la data, s'han editat 3 números (el número 1 l'any 2004, el número 2 el 2008 i el número 3 el 2017).</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
48221 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-dosrius | <p>GUANYABENS, Nicolau (1996). Inventari de l'Arxiu parroquial de Dosrius. [Inèdit]. GUINART I ALONSO, Agustí (2008). 'Els arxius parroquials de Dosrius i Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 15-17. GUINART I ALONSO, Agustí (2008). 'Els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials'. Duos Rios, núm. 2, p. 18-23. RAMIS NIETO, Josep. 'Els arxius parroquials de Dosrius: font per a l'estudi de la demografia local'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 d'octubre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.scgenealogia.org/projectes/enxarxeu-ho/buidatges.html [Consulta: 13-05-2018]. Http://adosrius.files.wordpress.com/2016/03/baptismes_canyamars_dosrius.pdf [Consulta: 13-05-2018].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu parroquial de Dosrius està integrat pels fons documentals de les parròquies de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars. Està dipositat a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i presenta un abast cronològic de l'any 1356 fins a l'actualitat. Està format per pergamins, llibretes i llibres que recullen les diverses activitats de les dues parròquies. Entre d'altres conté llibres de visita (1628-1966), visites pastorals (1867-1941), llibretes de consuetes (1646-1959), llibres de comptes de diverses confraries (del Sant Crist, del Roser, de la Santa Creu), papers del Sindicat Agrícola Catòlic (1932-1950), llibres de misses i fundacions (1533-1874), censals, diversos manuals i els llibres de baptismes, matrimonis i òbits (des del 1559).</p> | 08075-311 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'arxiu està pràcticament sencer des del primer registre documentat l'any 1356. Cal tenir en compte que, fins l'any 1868, Dosrius i Canyamars constituïen la mateixa parròquia. En aquest moment, la sufragània de Sant Esteve de Canyamars s'independitzà de la de Dosrius. Per aquest motiu, amb anterioritat a aquesta data, els actes sacramentals estan enregistrats en un mateix llibre (tot i que en alguns casos estaven separats) i, posteriorment, les referències queden definitivament separades. Pel que sabem, a mitjans dels anys 60 del segle XX, alguns documents foren restaurats a les Benetes de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, donat el seu mal estat de conservació. Pel que fa als llibres sacramentals de la parròquia de Canyamars, sembla que el corresponent als matrimonis de l'any 1891es va extraviar.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml