Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48222 Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-comarcal-del-maresme-acm <p>SERRANO, Alexis (2017). 'Dosrius, Cayamars i el Far, des de les fonts notarials i registrals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Breu aproximació als fons documentals del Districte Notarial de Mataró (1751-1917) i de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1862)'. Duos Rios, núm. 3, p. 92-97. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> XII-XIX <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. La documentació està inventariada dins de les col·leccions documentals que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XII i XIX. Es tracta d'un total de 8 fons documentals: col·lecció de documents de la família Jofre de Mataró (any 1810), col·lecció de pergamins i documents en paper del mas Vallmajor de Dosrius (entre 1143 i 1790), Districte notarial de Mataró (mitjans del segle XIX), Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró (1797-1851), fons del procurador Josep de C. Tuñí i Falguera (1514-1609), fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1840) i un plec de documents de la masia de can Llibre (segle XVIII). Entre d'altres documents hi ha vendes, testaments, dotàlies, àpoques, llibres de registre, etc. L'arxiu també compta amb diverses publicacions de premsa històrica que recullen dades referents al municipi (El Mataronès, Crónica Mataronesa, El Cronista, etc.), així com imatges antigues.</p> 08075-312 Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-3.jpg Física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. 94|98|119|85 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48223 Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc <p>FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2008). 'Arxius de la noblesa. El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc'. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 19, p. 2-11. ILLA COLOMER, Joan (2014). 'El domini de la baronia de Dosrius al Montseny'. Monografies del Montseny, 29. Viladrau: Amics del Montseny, p. 103-114. MALLORQUÍ, Elvis (2015). Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). Barcelona: Fundació Noguera. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> XI-XX <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 44 fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia, entre els que destaca el fons del Llinatge Sentmenat-Marquesos de Castelldosrius (Fons ANC1-167), datat a partir del segle XI i fins al XVII. Aquest fons està integrat per una col·lecció de pergamins de grans dimensions, dels quals 1138 exemplars van ser produïts o aplegats pels Sentmenat. Està format per la documentació familiar, judicial i religiosa del llinatge, i la documentació referida als patrimonis i drets de Dosrius i Canyamars (vendes, establiments emfitèutics, àpoques, capbreus, inventaris i llistats, etc.), entre d'altres termes. Els Sentemenat, inicialment castlans dels castell de Dosrius i posteriorment propietaris dels drets alodials del mateix, reuniren diferents arxius familiars a l'entorn del seu llinatge, sobretot pel que fa a la política matrimonial duta a terme. En el cas de Dosrius, el fons compta amb diversos pergamins i documents de la família Cartellà, anterior propietària de la baronia del terme de Dosrius. De la resta de fons que integren la documentació relacionada amb el terme de Dosrius, destaca el fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc (Fons 755), on apareixen mencionats els masos Pruna i Bosc dins de les propietats de la família Marís i Lloreda. Aquestes propietats havien passat a formar part de les possessions dels Bell-lloc per herència familiar. També cal destacar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i altres arxius familiars, entre d'altres.</p> 08075-313 Arxiu Nacional de Catalunya - Carrer de Jaume I, 33 - Sant Cugat del Vallès <p>El fons nobiliari del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, fou ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 2007, a títol d'adquisició a càrrec del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-3.jpg Física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. 94|98|119|85 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48224 Fons d'Esteve Albert i Corp a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-desteve-albert-i-corp-a-larxiu-comarcal-del-pallars-sobira <p>MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria (2004). 'El fons personal d'Esteve Albert i Corp dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sort'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 35-37. RENIU I CALVET, Josep (1998). Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (1914-1995). 81 anys d'una vida. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> XX <p>Fons personal d'Esteve Albert i Corp (codi de referència CAT 210 13 001) custodiat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. El fons té un volum de 55 m.l. i és força heterogeni. Pel que fa a l'apartat creatiu hi ha poesia, prosa, assaig històric, teatre, així com material molt divers sobre les representacions que va portar a terme (pessebres vivents, obres de caràcter històric, etc.) i també dels actes commemoratius que va organitzar o va participar. També destaca una sèrie de correspondència amb uns 295 corresponsals, als quals va escriure entre els anys 1931 i 1994, i de 928 corresponsals dels que va rebre cartes entre els anys 1921 i 1994. En canvi, el fons conserva poca documentació pel que fa a la seva obra política. En general, aquests documents estan escrits en català i castellà, alguns de manuscrits. El fons es complementa amb la biblioteca de l'autor i algunes imatges.</p> 08075-314 Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà - Carrer de Joaquim Sostres, s/n - Sort <p>El dosriuenc Esteve Albert i Corp va néixer l'any 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995. Fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Aquest fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (antic Arxiu Històric Comarcal de Sort) el 28 de març de 1995. Posteriorment es van anant incorporant altres ingressos finalitzant amb la biblioteca, que fou portada des d'Andorra el 26 de maig de 2015. Pel que sembla, aquesta documentació es trobava situada en diverses ubicacions del Pirineu i del Maresme. El primer inventari del fons finalitzà el setembre del'any 1998, mentre que la biblioteca fou inventariada l'estiu de l'any 2015.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48224-foto-08075-314-1.jpg Física Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. 119 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48225 Fons documental de Dosrius a la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-la-biblioteca-de-catalunya <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.295, Reg. 12709; Perg. 75, Reg. 696; Perg. 393, Reg. 19620; Perg. 166, Reg. 17508; Perg. 229, Reg. 18057; Perg. 310, Reg. 20947; Perg. 94, Reg. 15837). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 15-05-2018].</p> XIV-XVI <p>Conjunt de set pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Dosrius. Estan datats en els anys 1305, 1315, 1401, 1576 i 1591 i fan referència a un compromís per un mas, un capbreu del terme de Dosrius, un censal mort de Sant Andreu del Far, dues dots i uns capítols matrimonials de la família Batlle de Dosrius i una reclamació pel castell de Torelló. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> 08075-315 Biblioteca de Catalunya - Carrer de l'Hospital, 56 - Barcelona 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-3.jpg Física Modern|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. 94|119|85 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48348 Fons documental del mas Vallmajor de Dosrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-vallmajor-de-dosrius <p>CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> XII-XVIII <p>Fons documental procedent del Mas Vallmajor de Dosrius i format per un total de 114 pergamins i sis documents en suport paper, amb un abast cronològic comprès entre mitjans del segle XII i finals del segle XVIII. El fons està constituït per la documentació personal i familiar, patrimonial, administrativa i comptable, judicial i eclesiàstica de la família, relacionada tant amb l'administració i organització del mas com amb la distribució del patrimoni familiar. La documentació està escrita en català, castellà i llatí. Entre els documents del fons destaca un privilegi reial de 1322 de Jaume II, una butlla pontifícia signada pel Papa Urbà VIII (segle XVII), una proclama de don Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada i Salcedo relativa als preus de la fusta i un diploma provincial de l'Orde dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, en reconeixement a un dels membres de la família Vallmajor.</p> 08075-438 Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró <p>Es tracta d'una de les famílies pageses més rellevants del terme de Dosrius durant l'edat mitjana i l'etapa moderna, amb una important acumulació de patrimoni tal i com es dedueix del seu fons documental. Aquest fons estigué instal·lat al Mas Vallmajor fins a principis del segle XX, moment en què la masia fou venuda. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la major part del fons documental en paper desaparegués en aquests moments. La família, que es traslladà a Mataró, només va conservar els pergamins, emportant-se'ls amb ells. Aquesta documentació ingressà en règim de cessió en comodat a l'Arxiu Comarcal del Maresme l'any 2017, per part del sr. Joan Maria Vallmajor.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-3.jpg Física Modern|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extretes de la publicació referenciada a l'apartat Bibliografia. 94|119|85 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48361 Fons documental de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-0 XVII-XXI L'Arxiu municipal aplega, conserva i difon el fons documental generat per la mateixa administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals vulguin dipositar. Consta de 6 tipus de fons: 1. Fons municipal ( 1821-2004), dividit en Administració municipal ( 1845-2004), Hisenda (1850-2004), Proveïments (1842-2004), Beneficència i Assistència Social (1835-1965), Sanitat (1871-1980), Obres i Urbanisme ( 1945-2004), Segureta pública (1835-1847), Serveis militars (1830-1996), Població (1824-1987), Eleccions (1977-2004), Instrucció pública (1880-1965), Cultura ( 1940-2004), Serveis agropecuaris (1823-1974) 2. Fons del jutjat de pau (1861-1997), Amb la divisió de civil i penal. 3.Col·leccions (s. XVII-XVIII). Notaria d'Esparreguera. 4.Fons d'Imatges (1895-2004). Fotografies de l'ajuntament. 5. Hemeroteca, amb publicacions locals i comarcals (1997-2003) i retall de premsa local (1996-1998) 6. Biblioteca auxiliar. Amb obres de temes locals i comarcals i obres d'autors locals. 08076-9 Cavallers, 26 L'arxiu es va obrir al públic l'any 1997. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 1632 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48361-foto-08076-9-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Hi ha previst un canvi de seu properament. 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48362 Fons documental de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-1 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> XX <p>En l'actualitat l'arxiu consta d'uns trenta volums dels següents temes: casaments, baptismes, confirmacions i exèquies. L'inici dels volums s'inicien al 1936 i només es conserva un volum de baptisme que arriba al 1918. Des de fa uns anys el senyor Lluis Artigas Jorba s'ha dedicat ha intentat reconstruir l'arxiu en la mesura del possible i està voltant per diversos arxius per recuperar la informació possible. Com a exemple podem citar el volum 'Esparreguera durant el segle XVI, recull històric de naixements, 1541 al 1543', altres volums recopilen els casaments gràcies a la informació que ha pogut recuperar de l'arxiu de Piera, ja que en la seva categoria de Deganat guardava una copia reduïda dels expedients dels casaments d'Esparreguera. L'últim volum de recopilació tracta de documentació diversa de l'arxiu Diocesà de Barcelona. L'arxiu té un ús propi per les funcions de la parroquia.</p> 08076-10 Plaça Santa Eulàlia, 1. <p>L'arxiu parroquial d'Esparreguera va desaparèixer durant la guerra civil, quan l'església parroquial de Santa Eulàlia fou assaltada i cremada. Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants despecfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> 41.5411000,1.8687400 405641 4599445 08076 Esparreguera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48362-foto-08076-10-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48363 Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-les-manufactures-sedo Fons 'Comercials i empreses', codi 146. Arxiu Nacional de Catalunya. MARTÍ, C.; COSTA, À.; PERARNAU J. El Fons Manufacturas Sedó, SA de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. XVIII-XX El fons, que inclou 20 rodets de microfilm, 22 positius en b/n, biblioteca i hemeroteca, conté la documentació generada per l'activitat industrial. Destaquen les sèries que integren els apartats de constitució i marxa general de l'empresa, patrimoni (altres activitats industrials: Bòvila, Mina de Aguas Cordellas, Mina d'Aigües Potables d'Olesa, Sociedad de Aguas Vidal y Cía., Fàbrica de carbur de calci d'Esparreguera, Fàbrica de carbur de calci Ribes de Freser i Fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca), correspondència de la direcció, producció, activitats comercials, comptabilitat, personal, assegurances i previsió social, organització laboral; documentació jurídica, empreses filials (María, SA i Industrias Andaluzas, SA - INDASA -), Manufacturas Sedó com a empresa col·lectivitzada; documentació de l'empresa al final de la guerra civil (1939 - 1941) i Unió de Cooperadors La Flora.La documentació s'ha organitzat en 13 apartats que responen a criteris de classificació orgànica i tipològica. En cadascun dels apartats, els documents estan ordenats cronològicament. 08076-11 C/ Jaume I, 33-51. Barcelona. L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. 41.5390100,1.8706100 405794 4599211 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48421 Col·lecció de pintures municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipals XX La col·lecció municipal de pintures de la vila està formada per les millors obres que s'han anat presentant a les successives edicions del concorregut tradicional Concurs de Pintura Ràpida que se celebra cada any a Esparreguera. El concurs, a part dels premis ordinaris, té accèssits i premis especials per fomentar algun aspecte o tema concret com, per exemple, el premi a la millor obra sobre Santa Maria del Puig. 08076-69 Plaça de l'Ajuntament, 1. Els concursos de pintura ràpida es varen començar a celebrar a Esparreguera l'any 1968, dins els actes de la Festa Major. L'any 2008 es va celebrar la 40 edició. Inicialment els concursos els organitzava la avui desapareguda Associació de Pares de Família d'Esparreguera, amb el suport i patrocini de l'Ajuntament i la Caixa de Pensions. Els concursos s'iniciaven amb el tradicional segellat de teles dels participants a la Biblioteca Popular. Un cop fallat el veredicte, els quadres quedaven exposats 10 o 15 dies a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca. A la dècada dels 80 els organitzadors varen passar a ser l'Associació de Jubilats i Pensionistes, i tant el segellat de teles com l'exposició va passar a fer-se a la seva seu (L'Esplai). Veient l'èxit de les convocatòries, l'Ajuntament decidí crear un fons municipal de pintures alimentat amb els millors quadres d'aquests concursos. 41.5389900,1.8707200 405803 4599208 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48421-foto-08076-69-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48657 Mola d'un molí d'oli https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-dun-moli-doli Està reutilitzada. Element situat al cementiri de Sant Pere de l'Esgleiola. La seva funcionalitat actual és com a base d'una creu de ciment armat. És una peça circular que fa una 110 cms de diàmetre per uns 21 centímetres de gruix visible i amb un encaix al centre del qual no es poden prendre les mesures, és de pedra sorrenca i es tracta de la mola d'un molí d'oli. La seva procedència és de la veïna i propera masia de Canudas del Tossalet, a prop de la qual hi ha les restes excavades a la roca del molí d'oli. 08078-112 A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola 42.0204000,1.7959000 400310 4652742 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-3.jpg Física Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48668 Marededéu dels Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-dels-torrents <p>BACH, A. (2002): Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 49-50). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA.(1981): 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141): 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> XIII Necessita una actuació de manteniment i millora. <p>La imatge de la Marededéu dels Torrents és una talla de fusta policromada. És d'estil romànic i cronològicament es situa a inicis del segle XIII. Es tracta d'una marededéu asseguda en un senzill setial, vesteix una túnica subjectada a la cintura i a sobre les espatlles un mantell que li baixa pel costat dret tot replegant-se cap als genolls, els quals cobreix i també part de les cames, tot deixant al descobert el tòrax i part dels braços. El mantell i la túnica són tallats amb tot de plecs que li atorguen cert realisme a més de marcar les formes del cos; se li poden veure les puntes de les sabates. La cara és més aviat esquemàtica, té aspecte tendre i fina; les celles són pintades i els ulls grossos en una cavitat poc profunda, el nas és proporcionat i punxegut, la boca de mida regular, i la barba allargada i acabada arrodonida; al cap porta una toca que també li cobreix les espatlles i que és suportada per una mena de corona rústica i senzilla, se li poden veure els cabells ben pentinats, amb una clenxa central que els reparteix cap ambdós costats, i als extrems són cargolats, els porta col·locats de manera que se li poden veure les orelles. La mare té a la mà dreta una fruita i a l'esquerra el Fill, que és assegut en el seu braç amb les cames recolzades sobre el genoll esquerre de la Mare. L'Infant també porta una túnica i un mantell a l'estil de la Mare, a sota en surten les puntes dels peus descalços, i al cap una còfia sota la qual podem veure els cabells lleugerament cargolats; a la mà esquerra sosté un llibre obert on podem llegir IHS i amb la mà dreta dóna la benedicció. La talla està pintada amb colors vius, les túniques són vermelles, en la Mare és decorada amb rodones de color blau-verd i puntets grocs, i els mantells són de color verd intens. En les descripcions recollides en la bibliografia s'assenyala que l'aspecte de la Mare evoca una dona senzilla, humil i pietosa, que inspira confiança i simpatia, és d'aspecte tendre; el conjunt és delicat, elegant i proporcionat amb bon sentit de la mesura. La imatge és estàtica amb una postura amanerada, és de caire rústic però l'esquematisme i el resultat del conjunt demostren ser obra d'un artista traçut i coneixedor del seu treball. La imatge de la Marededéu dels Torrents procedeix de l'església dels Torrents, tot i que ja fa uns quants anys que és venerada a l'església de Sant Martí de Correà. Aquí ocupa un lloc privilegiat, a la part central de l'altar Barroc que presideix el temple, sota la imatge principal, la de Sant Martí.</p> 08078-123 Església de Sant Martí de Correà <p>L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica on s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada fins a la construcció del nou temple.</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-3.jpg Física Romànic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-07-16 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Actualment l'església de Sant Martí de Correà, està tancada al públic, ja que està pendent d'una obra de restauració degut a que s'hi van detectar importants esquerdes en la seva estructura. Es creu que en breu podrien començar les obres. 92|85 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48669 Sants Metges https://patrimonicultural.diba.cat/element/sants-metges-0 <p>CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CAMPRUBÍ SENSADA, J. i MARTÍ, R. (2009): 'El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà)'. Acta historica el archaeologica Mediaevalia, núm. 29, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GALERA, A., et alii (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> XVII <p>La imatge dels Sants Metges és una petita talla de fusta policromada. La talla representa les figures de Sant Cosme i de Sant Damià. Ambdós estan dempeus i col·locats sobre una base també de fusta (actualment la imatge, amb la base originària, es va col·locar sobre una altra base de fusta). Els dos Sants van vestits amb una túnica cenyida a la cintura i pictòricament decorada amb motius florals de diferents col·loracions sobre un fons blau, la túnica és llarga fins al peus quedant visibles les sabates; a sobre porten un tipus d'abric o capa pintada de color daurat. Ambdós tenen el cabell una mica llarg i pintat de color marró negrós, a sobre al cap hi ha una mena de corona plana també de fusta i sembla que col·locada més recentment. Cada imatge sosté dos objectes, un a cada mà. La imatge és custodiada a l'església de Sant Climent de l'Espunyola, el seu lloc d'origen però és l'església, avui desapareguda, de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, la qual posteriorment també passà a ser denominada Sants Metges.</p> 08078-124 A l'església de Sant Climent de l'Espunyola <p>L'antiga església de Sants Metges es trobava dins la zona de Castellserà; les runes es troben per sobre de la masia de Can Cots, dalt d'un petit turonet on s'observen les restes d'alguns murs; inicialment tenia l'advocació de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, en la bibliografia també s'esmenta com a Sant Nicolau i Sant Cebrià (a més es creu que el lloc i les runes es poden correspondre també amb l'emplaçament del monestir de Sant Salvador de la Mata). Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà constava com a església sufragània de Sant Sadurní del Cint. En època moderna sembla que es va començar a denominar Sants Metges, Cosme i Damià, comportant que durant els segles XVII, XVIII i XIX s'utilitzés tant una denominació com l'altre. Des del finals del segle XVII es troben referències en la documentació relatives al mal estat de conservació de l'església, i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o construir-ne una de nova. La situació s'allargà durant quasi dos-cents anys, així durant tot el segle XVIII i part del XIX es continua donant l'alerta de la greu situació del temple i finalment advertint que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Gran part de les circumstàncies que allargaren l'inici de les obres es degué a desavinences entre els veïns, entre les quals hi havia la determinació de la ubicació definitiva de la nova església. Finalment s'arriba al consens de construir el temple al costat de la masia de Cal Macià, on avui dia tenim l'església de Sants Metges. No és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. Així, l'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. Segons Mn. Anselm Coll (COLL, 2007:12) abans de l'esclat de la guerra civil l'església de Sants Metges tenia tres altars, el major era de fusta i daurat, tenia les imatges de la Puríssima al centre i de mida natural, als costats les de Sant Cosme i Sant Damià, i al capdamunt de l'altar la de Santa Rita. Al creuer, a la dreta hi havia un antic retaule gòtic, amb els Sants Metges i passos de la seva vida, segurament provinent de l'antiga església. A l'esquerra del creuer l'altar de Sant Josep, pagat per Mn. Anton Ferrer i que encara s'havia de daurar. En el decurs dels esdeveniments de la guerra van cremar-ho.</p> 42.0539400,1.7836700 399351 4656481 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-3.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-17 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 96|94 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48670 Fons de l'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda XX <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del'Espunyola. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars. N'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> 08078-125 Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Diversos autors És a la seu social de l'entitat. 119 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48672 Fons de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-1 XX L'arxiu municipal de l'Espunyola està repartit en dues sales de l'edifici de l'Ajuntament: una és pròpiament espai destinat a arxiu i l'altra és el despatx del secretari. En conjunt ocupa més de 41,80 metres lineals de prestatges, a més 2,20 metres lineals de documentació d'altres fonts. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1997; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions típiques: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més , com s'ha indicat també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, tot i que la documentació que data fins passada la guerra civil és conservada fraccionada. De fet, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX, el més antic és del 1879, es tracta d' uns llibres de Consums municipals que va tornar d'Avià. Una de les principals causes de la discontinuïtat del fons és degut a que durant molts anys el secretari de l'ajuntament era compartit amb altres poblacions, fet que ha comportat que documentació conservada a l'Arxiu hagi hagut de retornar als seus respectius municipis, com Borredà, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor i Viver i Serrateix; i a la vegada ha arribat a l'Arxiu documentació provinent d'Avià, Capolat, Castellar del Riu i Montclar. 08078-127 A l'Ajuntament. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de l'Espunyola es va dur a terme l'any 1997 per part d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals a petició de l'Ajuntament a la Diputació, el fons es va organitzar, classificar i inventariar. Des del 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona. Actualment el fons de l'Arxiu està ben conservat, cal assenyalar però que l'Arxiu va patir una plaga de termites que es va eliminar en el seu moment. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48672-foto-08078-127-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48673 Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i Sant Sadurní del Cint a Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-climent-de-lespunyola-i-sant-sadurni-del-cint-a-avia <p>COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> Actualment el fons es conserva en bones condicions, malauradament compta amb una pèrdua important de documentació durant la guerra civil. <p>Els fons dels Arxius Parroquials de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Sadurní del Cint estan custodiats i repartits entre la rectoria de Sant Martí d'Avià, que compta amb la documentació més actual, una petita part a cadascuna de les esglésies, que bàsicament es correspon amb els llibres necessaris per als oficis, i la resta a Solsona, a l'Arxiu Diocesà. La part corresponent al fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola que es conserva a Avià, com hem dit compta amb la documentació més actual, del període de la guerra civil a l'actualitat. La documentació està organitzada i ben classificada, trobem les circulars del bisbat i les delegacions, llibres diaris de comptes entre el 1947 i el 1996, factures, comptes aprovats pel bisbat des del 1939, comptes de les Fundacions i Novenaris entre 1947 i 1985, i tres llibres corresponents a baptismes, matrimonis i defuncions del 1939 fins ara. El fons de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservat a Avià compta amb tres llibres, un de baptismes d'entre 1841 a 1932, un de defuncions del 1851 al 1932, i un tercer que conté batejos, confirmacions, matrimonis i defuncions de 1931 a 1983. La documentació està ordenada i classificada segons decrets de visites pastorals, factures, comptes aprovats pel bisbat de 1886 a 1976 i de 1977 a 2010, llibreta de compliment pasqual, priores del Cint i l'Espunyola de 1945 a 1996, i documents diversos a partir del 1770.</p> 08078-128 A l'església de Sant Climent de l'Espunyola i a la rectoria de Sant Martí d'Avià. <p>Els efectes de la guerra civil van afectar durament a les esglésies de l'Espunyola i del Cint, i en especial a la de Sant Climent de l'Espunyola, el seu arxiu es considera quasi totalment desaparegut. De fet, el fons actual compta únicament amb documentació que data de la fi de la guerra civil fins a l'actualitat. Pel que fa a l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint, també va patir greus destrosses, segons l'inventari fet per Ramon Viladés i Rosa Serra (VILADÉS,SERRA: 1989: 41-58) es conserva un 10% del fons, sembla que corresponent a la part que es guardava a la parròquia.</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-21 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48674 Fons de Sant Sadurní del Cint a l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-sadurni-del-cint-a-larxiu-diocesa-de-solsona <p>VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> XVI-XX <p>El fons del Cint existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona està custodiat al mateix Arxiu i compta amb un ampli fons, organitzat, classificat i ordenat segons criteris arxivístics. Entre els llibres sacramentals trobem dos llibres de baptismes, l'un conté dades d'entre 1600 a 1643 i l'altre de 1800 a 1851; un llibre de matrimonis del 1717 al 1851; i tres llibres de defuncions, un de 1625 a 1688, l'altre de 1680 a 1786 i el darrer de 1786 a 1851; també hi ha una llibreta de compliment pasqual del segle XX. La documentació referent a l'administració parroquial compta amb els apartats Consueta, amb un llibret de 1920-1944, Comptes i Factures, amb un llibre de culte i de compte de 1716-1932 i un altre llibre de comptes de 1760, Llegats piadosos, Causes Pies i Fundacions de Beneficis amb documentació d'entre els segles XVI-XIX corresponent a documentació parroquial relativa a la Capella dels Torrents i la del Bosc, i altra documentació en fulls dels segles XVIII-XIX classificada com Fundacions-Aniversaris, Censals i Vendes. És especialment interessant la part corresponent als Llibres Notarials, amb diversos manuals, la majoria dels segles XVI i algun del XVII, el més antic és del 1534. També hi ha documentació de Capítols Matrimonials que daten dels segles XVI i XVII. I un apartat de Testaments que conté documents del segle XVI fins al XIX. Altra documentació és organitzada com a Processos (1786-1820), i Pergamins, amb un total de 7 documents dels segles XII i XIII. A més el fons també conté altres llibres afegits amb posterioritat a aquesta primera classificació i que són Confirmacions (1896-1924), dos manuals notarials més, també dels segles XVI i XVII, i un llibre de Visites Pastorals del 1664 a 1833.</p> 08078-129 Bisbat de Solsona 42.0632000,1.7272100 394694 4657577 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Altres 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La classificació aportada en la descripció del fons ha estat facilitada per Mossèn Ramon Viladés. 94|98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48701 Documentació de l'Espunyola a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-lespunyola-a-larxiu-de-la-corona-darago UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. XVIII En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de l'Espunyola. Els documents més notables es corresponen a dos capbreus. L'un és el Capbreu dels Termes del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinacelli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, els anys 1789-1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-1.046), i l'altre és el Capbreu dels Termes de Torroella, Correà i Clariana, fet entre els anys 1787 i 1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-0268). 08078-156 C/ Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48716 Fons fotogràfic de l'Ajuntament de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lajuntament-de-lespunyola XX El fons fotogràfic està format per uns centenars de fotografies (entorn a les cinc-centes) en color i en blanc i negre, i alguns negatius. Ocupen uns quatre arxivadors del fons de l'Arxiu Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, es poden agrupar en festes i tradicions (Benedicció de Sant Antoni, Caramelles, Festes religioses com la confirmació, Fira-Mercat de Recanvis i Antiguitats, Cavalgada de Reis, etc.), indrets o llocs del municipi (especialment les esglésies i el castell), excursions pels voltants del municipi, personatges o gent del poble (grups d'infants de l'escola), feines del camp, masies, paisatges i altres. També compta amb algunes fotografies corresponents a imatges de festes de poblacions veïnes. Un conjunt de les imatges són còpies o reproduccions d'imatges antigues. Com a fons fotogràfic també s'hi pot incloure el conjunt de fotografies aèries realitzades pel cadastre, un total de 43 imatges de gran format en blanc i negre, preses als anys 50 08078-171 A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de l'Espunyola La gran majoria d'imatges del fons procedeixen d'una exposició fotogràfica que va organitzar l'Ajuntament fa uns anys. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48716-foto-08078-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48716-foto-08078-171-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
52865 Fons de l'Arxiu fotogràfic Municipal de L'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-de-lestany XX-XXI El municipi de l'Estany ha iniciat una recollida de fotografies, les quals estan en procés de ser inventariades i serà la base per un arxiu fotogràfic digital. 08079-66 Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 41.8688600,2.1124000 426340 4635597 08079 L'Estany Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52865-foto-08079-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52865-foto-08079-66-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 55 3.1 42 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
52876 Fons de l'Arxiu Municipal de l' Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-l-estany XIX-XXI L'Arxiu Municipal de l'Estany conserva el fons documental des de l'any 1837. Actualment el fons és de 77,74 m. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques, ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins a la intervenció de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que va tenir lloc entre novembre de 2000 i febrer de 2001. L'abril de 2009 l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. 08079-77 Ajuntament de l'Estany. Carrer del Doctor Vilardell, 1 41.8688600,2.1124000 426340 4635597 08079 L'Estany Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52876-foto-08079-77-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Els fons documental abasta de l'any 1837 fins a l'actualitat. 98 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
75052 Avet de can Casades https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-casades VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. L'avet de can Casades, a Santa Fe, es troba situat a prop de les sequoies. A l'ampli jardí de can Casades, a més de l'avet, en destaquen els tres magnífics exemplars de sequoies gegants que es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, com són diferents cedres i l'avet. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran avet del país mesurava en aquells moments aproximadament 4 m de volt de canó i 35 m d'alçada. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. 08081-176 Santa Fe 41.7734400,2.4629100 455362 4624761 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75052-foto-08081-176-2.jpg Física Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
75069 Sequoies de can Casades https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoies-de-can-casades BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 102-104. Es tracta de tres magnífics exemplars de sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum (Lindley)) situats al jardí de can Casades. En aquest ampli jardí, les sequoies es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades, com diversos cedres i un gran avet del país. Segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), les mides de les sequoies són uns 40,5 m d'alçada, 6,14 m de perímetre i uns 12,6 m de diàmetre de capçada. 08081-193 Can Casades Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. Les sequoies de can Casades van ser plantades l'any 1900, per ornamentar el jardí de la primera casa de segona residència a la vall de santa Fe. N'hi havia hagut quatre, però un llamp va destruir un dels exemplars. 41.7734200,2.4634200 455404 4624759 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-3.jpg Física Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
75070 Fotografies de Fogars a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 50 fotografies de diferents masies del terme de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1926 fins el 1933.</p> 08081-194 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona <p>l'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. l'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
75073 Fotografies de Fogars del Fons Cuyàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-cuyas INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat XX El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya al mes de novembre de 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha vint fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. 08081-197 Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
75074 Fotografies de Fogars del Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-salvany-biblioteca-de-catalunya FONS FOTOGRÀFIC SALVANY: www.bnc.cat/digital/salvany/ XX El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre. La major part de les fotografies foren realitzades per Josep Salvany i Blanch, però també n'hi ha d'altres captades per alguns membres del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1911 i 1926. També hi pertanyen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites amb la descripció o títol de les imatges així com d'altres informacions. Dins d'aquest fons hi ha quinze fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. 08081-198 Biblioteca de Catalunya: C/ de l'Hospital, 56. Josep Salvany i Blanch (1866-1929): Fou un metge i fotògraf català. Va desenvolupar una activitat destacada en l'excursionisme científic, lligada a la fotografia. L'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya, i les sortides que va realitzar li van permetre donar testimoni sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans durant el primer quart del segle XX. Va viatjar també per la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, fotografiant els monuments i la gent del diferents països. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
75077 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-cristofol <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> XVIII-XIX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol es troba ubicat a la mateixa església, i està format fonamentalment per llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents compren des de l'any 1738 fins a l'any 1976. d'altra banda, 48 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> 08081-201 Sant Cristòfol 41.7351300,2.4537800 454576 4620513 08081 Fogars de Montclús Restringit Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
75079 Fons parroquial de Fogars a l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-fogars-a-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental</p> XVII-XIX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>A l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona es conserven un gran nombre de documents solts provinents de les parròquies de Sant Cristòfol de Fogars, Sant Esteve de La Costa i Sant Martí de Mosqueroles. Es tracta de documents de temática diversa, fonamentalment baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual, i testaments. - Sant Cristòfol de Fogars: 48 documents del segle XIX al segle XX, 3 d'ells de datació indeterminada. - Sant Esteve de la Costa: 123 documents dels segle XVII al segle XX, 8 d'ells de datació indeterminada. - Sant Martí de Mosqueroles: 65 documents del segle XVI al segle XX.</p> 08081-203 Arxiu Diocesà del bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
75085 Col·lecció de material arqueològic de Fogars al Museu de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-fogars-al-museu-de-granollers MUSEU DE GRANOLLERS: www.museugranollers.org/index.php El Museu de Granollers disposa de fragments de material ceràmic ibèric del municipi de Fogars de Montclús. Es tracta de materials inclassificats, procedents del Fons de l'antic Museu, i per tant dipositats amb anterioritat a l'any 1965. Segons informacions facilitades per Josep Muntal, tècnic de patrimoni històric del Museu de Granollers, els fragments ceràmics foren recollits a can Pla probablement per l'arqueòleg Josep Estrada i Garriga. El número d'inventari d'aquest material és el 5651. Els fragments estan retolats amb tinta xinesa i plometa, amb el nom del jaciment. 08081-209 Museu de Granollers: C/ Anselm Clavé, 40. Granollers. El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Restringit Bo Física Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 81 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
90777 Col·lecció del Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia-de-fogars-de-la-selva <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVII-XX Al no haver-hi climatització en el local, la variabilitat tèrmica i d’humitat durant l’any pot facilitar la proliferació de microorganismes. <p><span><span><span><span><span>El Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva es defineix com una institució permanent, oberta al públic i sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament; seguint la definició de museu de la llei 17/1990, de museus. Té com a missió mostrar com vivia i treballava la gent del municipi en el passat. En especial el període comprès entre els segles XVII i XIX, caracteritzat per la importància de l’agricultura i l’explotació del bosc en l’economia local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció del museu, s’ha instal·lat en un edifici de nova planta que imita l’estructura d’una masia d’estil basilical idealitzada, amb una planta baixa, una planta pis i unes golfes. A més, al costat hi ha una gran construcció annexa d’una única planta on hi trobem maquinària i eines del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada hi trobem la recepció, amb el mostrador i un punt d’informació del Parc del Montnegre i el Corredor. La primera sala a mà dreta és una sala polivalent on s’hi poden fer tallers, exposicions temporals o xerrades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La sala de mà esquerra representa la cuina, on hi trobem la llar de foc, l’escó, el forn de pa, la pastera, la pica, els fogons, el bugader o l’armari/vitrina cantoner, la taula, les cadires Tot i que la llar de foc o el forn de pa són d’atrezzo. Del forn només hi veiem la boca i la llar de foc no té fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la cuina, hi trobem el que representarien els estables. Tot i que el paviment és el mateix i els animals en una masia clàssica es trobarien a la part posterior o en un annex lateral. Hi trobem una vaca i un ruc fets de material sintètic. També hi trobem objectes relacionats, com lleters, arnesos, corretges i una bomba d’extracció de purins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis, el primer que ens trobem és La Sala, eix principal de la vida domèstica a les masies i que ocupava tot el cos central de l’edifici. Al seu voltant s’organitzaven les habitacions de la família; però en aquest museu s’ha dividit l’espai en quatre sales: la habitació dels senyors, la habitació del mosso, la sala d’estudi i el saló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Comencem per la Sala. Tal i com es pot veure, una gran taula presidia aquest espai, que era un element de representació de la família i eix central de celebracions. La col·lecció del museu mostra un magnífic rellotge de moviment, una caixa de núvia, un canterano bombat del regruix, una cornucòpia daurada, un barguenyo, dues butaques i una taula amb vuit cadires.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un lateral hi trobem l’habitació del senyors, amb un llit d’Olot, una consola, un armari, una calaixera i un mirall. La habitació del mosso, que en una masia de l’època difícilment trobaríem en aquest espai, està equipada amb un mobiliari que, tot i ser de menor qualitat que la dels senyors, és d’una qualitat i quantitat molt superior a la que tindria cap mosso de l’època. Però la podríem assimilar a la de l’hereu o algun dels altres fills dels senyors. També compta amb un llit, naturalment, una tauleta, vàries cadira, un armari un rentamans i un penjador. Però, a més, hi trobem un bressol, un escalfallits, un mirall, un tricicle o una màquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altre costat de la sala, on hi hauria la resta d’habitacions, s’ha volgut mostra un saló i un gabinet o sala d’estudi; elements tots ells aliens a la masia tradicional. En tot cas, espais que podem trobar en algunes masies reformades durant el segle XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Saló es mostra un conjunt de sofà i dues butaques, una taula de centre, una calaixera, una taula de despatx, cadires, un canterano o una calaixera. A la Sala d’estudi hi observem una calaixera i diverses vitrines, un balancí, un penjador, o una maquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a les golfes hi veiem diversos objectes col·locats als costats de les parets, sobretot mesures i estris del treball del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En cada espai hi trobem un plafó introductori on s’assenyala el nom de l’espai on ens trobem, un petit text de contextualització i, en algunes ocasions, un esquema de l’espai amb els elements més destacats identificats amb un número. Cada objecte, a més, té una etiqueta amb el seu nom en català, castellà, anglès i francès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici del costat està pensat com un gran magatzem de treball, és una única nau amb coberta suportada per una encavallada. S’hi mostren estris destinats a les diverses funcions i treballs del camp: segar, batre, vinya i oficis relacionats amb el bosc, com l’apicultura, el carboneig o el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha un espai exterior on s’han recuperat i posat en funcionament diversos molins: trull, molí fariner, o molí de vent per extreure aigua de pou.</span></span></span></span></span></p> 08082-31 Plaça Serra de Marina, s/n <p><span><span><span><span><span>El Museu de la pagesia obre les portes al públic l’11 de setembre de l’any 2009; però s’inaugura el 4 de febrer del 2012 pel Molt Honorable President de la Generalitat, senyor Artur Mas i Gavarró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció s’ha format a partir de donacions, cessions en format de comodat i compres. La majoria dels objectes provenen de la localitat o m municipis veïns, però no tots.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, la col·lecció està formada per 873 objectes.</span></span></span></span></span></p> 41.7228100,2.6747500 472947 4619052 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-01dsc0939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-02dsc0874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-03p1490914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-04dsc0888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-05dsc0925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-06p1490939.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’horari del museu és:Dilluns, dimarts i dimecres de 10 a 14hDissabtes i diumenges de 10 a 14h.A excepció del darrer cap de setmana de mes que és tancat.El museu, a més, organitza tallers i sortides en co organització amb el Parc del Montnegre i el Corredor. Visites guiades al museu per a grups, activitats educatives per a escoles i Centres d’Educació Especial; així com visita guiada a l’església de Sant Cebrià i tastets de mel. 98|94 53 2.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
91090 Col·lecció de la Casa Museu Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-museu-verdaguer <p><span><span><span><span lang='CA'>“Apunt de celebrar 50 anys, creix el fons de la Casa Museu”. <em>La Falguera</em> nº 45, 2016, p. 32-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOIX, Jordina (2019). “El fons de la Casa Museu creix amb la donació d’una carta de Verdaguer”. <em>La Falguera</em> nº 51, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASA MUSEU VERDAGUER (2002). “Els llits de la Casa Museu Verdaguer”. <em>La Falguera</em> nº 19, p. 24-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Jordina Boix [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Josep M. Garrut i Romà. Fill adoptiu del poble de Folgueroles 2006</span></em><span lang='CA'>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, Amics de Verdaguer de Folgueroles, Casa Museu Verdaguer, 2006, p. 7, 11-14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS I BUXÓ, Carme (2019). “Verdaguer i Folgueroles: dos noms en un”. <em>Haidé</em>, núm. 8, p. 161-169.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Col·lecció d’objectes de la Casa Museu Verdaguer, dedicada a la vida i obra del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902). Es tracta d’un fons de caràcter etnogràfic i artístic que aplega materials i elements d’us domèstic i social de l’època, per així</span></span><span lang='CA'> introduir-nos a la biografia i l’obra de l’autor. <span>La col·lecció integra unes 160 peces de mobiliari, objectes quotidians, llibres, peces d’art... D’entre les peces de mobiliari destaquen dues taules que van pertànyer a Verdaguer i una còpia del bressol on el poeta fou criat en els seus primers anys de vida (construït a la dècada dels anys 60 del segle XX per l’ebenista Pere Buxó i Verneda). Pel que fa als llibres destaca una primera edició de <em>L’Atlàntida</em> datada l’any 1878 i un manuscrit original de la seva estada a can Tona (Calldetenes) escrit pel propi Verdaguer. La col·lecció també conté interessants objectes d’art de diversos artistes com Perejaume (1957), Duran Camps (1891-1079), Jaume Pahissa (1846-1928), Victor Moya (1889-1972) i Oller i Pinell (1879-1981). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Bona part d’aquesta col·lecció forma part de l’exposició permanent instal·lada a l’edifici. </span></span><span lang='CA'>La planta baixa està centrada en la vida del poeta, fent especial èmfasi en l’obra <em><span>L’Atlàntida</span></em><span>, que fou premiada en els Jocs Florals de l’any 1877 i li va valer el reconeixement literari dins i fora de Catalunya. La primera planta està dedicada a la vida familiar d’uns pagesos de poble, mitjançant diversos objectes quotidians centrats en el parament d’una cuina i l’aixovar d’una cambra privada. Està dedicada</span> <span><span>al llibre <em>La Pomerola</em></span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>, </span></span></span></span><span lang='CA'>obra on el poeta fa una evocació de la seva joventud des de la vellesa. En darrer terme, les golfes estan centrades en el poema èpic <span><em><span>Canigó </span></em></span><span><span>(1886).</span></span></span><span><span lang='CA'><span><span> Mitjançant </span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>l’exposició <em>Dos</em></span></span></span><span><em><span lang='CA'><span><span> creadors. Verdaguer. Perejaume</span></span></span></em></span><span><span lang='CA'><span><span> e</span></span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>s poden </span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>observar les llibretes manuscrites i els croquis </span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>d</span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>e l</span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>es seves ascensions pel Pirineu, així com </span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>una mostra de les obres de l’artista Perejaume dedicades a</span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>l poeta folguerolenc.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08083-102 Carrer Major, 7 <p><span lang='CA'><span><span>La col·lecció de la Casa Museu Verdaguer, <span>conjuntament amb el fons documental i el fons bibliogràfic, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>La col·lecció va ser creada per l’entitat Amics de Verdaguer, que havien impulsat la compra de la casa per subscripció popular (1961), amb l’assessorament d’Eduard Junyent, en un primer moment, i després per Josep M. Garrut, conservadors en aquells moments del MEV i del MHCB respectivament. Majoritàriament, les peces són fruit de donacions efectuades al llarg de la història del museu, moltes d’elles portades pels veïns de Folgueroles, les quals encara es van produïnt en l’actualitat.</span></span></span></span></p> 41.9384000,2.3168100 443365 4643163 08083 Folgueroles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6537.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Cultural Inexistent 2022-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 53 2.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
91091 Fons d'imatges de Folgueroles a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-folgueroles-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE VIVET, Santi (2016). “Imatges històriques de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 44, p. 18-19.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fons d'imatges relacionades amb la població de Folgueroles, i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per un setantena de fotografies datades entre finals del segle XIX i principis del segle XXI (entre els anys 1880 i 2001 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques i Estudi de la Masia Catalana. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població, sobretot pel que fa als edificis religiosos, els carrers del nucli urbà i les masies, i es troben en suport paper i vidre, gelatina i plata i en negatius, en general en blanc i negre.</span></span></span></span></span></p> 08083-103 Centre Excursionista de Catalunya. Carrer del Paradís, 10, Barcelona 41.9386000,2.3184900 443505 4643184 08083 Folgueroles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91091-default.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91091-descarga.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91091-descarga-4.png Física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Cultural Inexistent 2022-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Diversos autors Les imatges han estat extretes de l'espai web del Centre Excursionista de Catalunya. 119|98 55 3.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
91879 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Folgueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-folgueroles XVIII-XXI <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'Arxiu Municipal de Folgueroles integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 6653 unitats de descripció, que es tradueixen en 173 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des l’any 1826 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada a l’edifici de l’ajuntament, a la primera planta. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb armaris compactes rodants, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1826), Hisenda (1722), Proveïments (1938), Serveis socials (1923), Sanitat (1883), Obres i Urbanisme (1851), Seguretat pública (1879), Serveis Militars (1811), Població (1854), Eleccions (1844), Ensenyament (1863), Cultura (1902), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1902) i Col·leccions factícies (1989). Al mateix temps, dins dels fons de l’Administració Local i al marge del fons de l’Ajuntament de Folgueroles, també s’inclou el fons del Patronat de la Casa Museu Verdaguer (1991-2007).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa als fons públics no municipals, l’arxiu també integra el fons del jutjat de pau de Folgueroles (1827). Pel que fa als fons de caire privat, destaca el fons documental de la Germandat Sindical Agrària (1951-1983), el de l’Ateneu de Folgueroles (1989-2012) i el de l’entitat Amics de Verdaguer, a partir de l’any 1874 i ingressat durant el mes de març de l’any 2022. Quant a les col·leccions que l’arxiu custodia, destaca un llibre d’albarans procedent del mas Godaiol i datat entre els anys 1566 i 1678, el fons de la Societat La Llibertat Folguerolenca (1932-1942), el de la Germandat Montepio Nostra Senyora de la Demunt (1933-1952) i el de la Cooperativa La Folgarolense (1934-1938), entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> 08083-198 Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 2 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Municipal de Folgueroles forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2006. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals, els documents de conservació permanent, i els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Folgueroles. Els ingressos a l’arxiu es van succeïnt en el temps, sobretot per les donacions d’entitats i particulars. L’any 2022 s’ha ingressat una col·lecció de fotografies dels Pastorets de Folgueroles, datades entre els anys 90 del segle XX i l’any 2004, així com el fons dels Amics de Verdaguer anteriorment mencionat. Per la seva banda, l’Ajuntament de Folgueroles també destina recursos per al manteniment i la recuperació dels documents custodiats a l’arxiu, com per exemple, la restauració del llibre d’Amillarament de Folgueroles de l’any 1851, que fou restaurat a finals del 2021.</span></span></span></span></span></span></p> 41.9386000,2.3184900 443505 4643184 08083 Folgueroles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-restaurat1.jpeg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2022-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 56 3.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
91880 Fons documental de la Casa Museu Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-casa-museu-verdaguer <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Jordina Boix [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental relacionat amb el poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, i custodiat a la segona planta de la Casa Museu Verdaguer. El fons <span>conté documents originals del poeta, així com d’altres relacionats amb la seva figura. Destaquen vuit cartes originals escrites pel propi Verdaguer, manuscrits inèdits del propi autor (com per exemple el poema </span><em>L’Àlbum</em>, que fou adquirit pel Patronat de la Casa Museu Verdaguer l’any 1994),<span> articles de revistes, periòdics i fulletons de l’època relacionats amb la vida i l’obra de l’autor (s’inclou <span>la sèrie d’articles de premsa <em><span>En defensa pròpia</span></em>) </span>i documentació diversa relacionada amb la seva figura. Entre aquests s’hi inclouen documents referents a la creació de la casa museu i a l'entitat fundadora, Amics de Verdaguer. Al mateix temps, el fons integra un arxiu fotogràfic que fa referència, sobretot, als actes d'homenatge a Verdaguer realitzats a Folgueroles.</span></span></span></span></span></p> 08083-199 Carrer Major, 7 <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental de la Casa Museu Verdaguer, <span>conjuntament amb el fons bibliogràfic i la col·lecció etnogràfica i artística, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. Bona part del fons documental està datat entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Molts dels documents que en formen part ingressen mitjançant donacions i aportacions personals, així com a través de subhastes i compres efectuades des del mateix organisme.</span></span></span></span></span></p> 41.9384000,2.3168100 443365 4643163 08083 Folgueroles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91880-img2280.jpg Física Popular Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Cultural Inexistent 2022-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 56 3.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
91881 Fons bibliogràfic de la Casa Museu Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-casa-museu-verdaguer <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Jordina Boix [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS I BUXÓ, Carme (2021). “La biblioteca de Folgueroles, una iniciativa amb 85 anys d’història”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 30-31.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons bibliogràfic especialitzat en la figura del poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, i situat a la segona planta de la Casa Museu Verdaguer. Està format, aproximadament, per uns 1550 registres entre llibres, hemeroteca i material gràfic, sonor i audiovisual.<span> El fons consta d’una col·lecció de llibres antics i moderns, datats entre l’any 1860 i fins a l’actualitat, on s’hi pot trobar l’obra de Jacint Verdaguer en totes les seves edicions i els treballs d’estudi i divulgació que s’han anat succeint al llarg del temps. En destaquen algunes </span>primeres edicions amb enquadernacions singulars i pertanyents a sèries numerades, algunes de les quals estan incloses dins de la col·lecció permanent de la Casa Museu Verdaguer. Al mateix temps, també cal incloure q<span>uatre fons bibliogràfics cedits per particulars, entre els que destaca el Fons Madrenas. Es tracta de la col·lecció particular del sr. Joan Lluís Madrenas de Folgueroles, ingressada l’any 2020 i documentada el 2021. Està formada per un total aproximat de 450 volums </span></span></span><span lang='CA'>entre llibres, revistes i documents vinculats a la figura, l’obra i el període històric i artístic de Jacint Verdaguer. En destaquen les traduccions de l’obra (castellà, eusquera, alemany, anglès, francès i italià), llibres signats i dedicats pel mateix autor, edicions crítiques i estudis sobre l’obra del poeta, així com alguns volums d’altres autors coetanis de Verdaguer i altres personalitats dels segles XIX i XX.</span></span></span></span></p> 08083-200 Carrer major, 7 <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons bibliogràfic de la Casa Museu Verdaguer, <span>conjuntament amb el fons documental i la col·lecció etnogràfica i artística, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. </span>La primera iniciativa de crear una biblioteca a Folgueroles data de l’any 1936, tot i que l’esclat de la guerra Civil ho va aturar. El projecte no es reprèn fins l’any 1945, quan es prepara una sala a l’actual Centre Cultural de Folgueroles (antic ajuntament), equipada amb la col·lecció verdagueriana que l’Ajuntament de Folgueroles tenia en dipòsit (llibres escrits en castellà de temàtica religiosa i política, entre d’altres). La col·lecció es completa amb la compra d’una quarantena de volums de l’obra de Verdaguer, editats per la Llibreria Catalònia. Finalment l’any 1968, amb la inauguració de la Casa Museu Verdaguer, la biblioteca passa a instal·lar-se a l’actual edifici, gestionada per l’entitat Amics de Verdaguer i situada a la planta baixa del mateix. Un cop finalitzades les reformes efectuades a l’edifici durant els anys 80, la biblioteca és traslladada a la segona planta de la construcció. En l’actualitat, e<span>l fons bibliogràfic</span> ha estat digitalitzat durant mes de març de l’any 2020, mitjançant la posada en línia del catàleg bibliogràfic. S’hi poden consultar més de 900 volums del total que integra el fons.</span></span></span></span></p> 41.9384000,2.3168100 443365 4643163 08083 Folgueroles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6532.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Cultural Inexistent 2022-08-01 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 57 3.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48733 Mare de Déu del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grau <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> XIV <p>Talla d'una Mare de Déu amb Nen, en majestat i en posició sedant, amb una alçada de 66 cm; presenta un estat de conservació molt precari que ha provocat la perdua de bona part de la seva policromia, de la qual se'n conserven només petits fragments. El Nen apareix assegut sobre el braç esquerre de la Mare, que el rodeja, tot oferint-li una petita bola que aquesta recull amb la seva mà dreta. La Mare vesteix una túnica i un mantell que s'obre fins a la cintura, on es creua fins al costat esquerre formant al seu front una mena d'enllaçat o bordó. La figura descansa sobre un seital en forma de banc de secció rectangular, molt senzill en les seves formes, al qual s'uneix una gran tarima sobre la qual la Mare de Déu deixa en repós els seus peus. La cara de Maria es presenta de forma oval, molt arrodonida, amb una expressió més propera a la figura de la dona que no pas a la de reina, i el Nen mostra cara de nen i no d'adult. No existeix rigidesa simètrica o asimètrica, però sí que es manté la frontalitat i formalitat romàniques de mirar de cara, tant en la Mare com en el Fill. La imatge és molt semblant a d'altres peces del segle XIII, tant de la primera com de la segona meitat, encara que les seves coincidències són tant escarides que no ens permeten prendre-la com a para.lel estilístic. La peça presenta una cronologia que es mouria en torn els segles XIII-XIV.</p> 08084-8 Fals. Església de Santa Maria del Grau. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) <p>La Mare de Déu de Santa Maria del Grau, talla de romànica de fusta policromada, formava part del mobiliari litúrgic de l'església de mateix nom, situada dins el terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tan el lloc com l'església aparèixen citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietaria d'un alou a la zona del Grau. En aquest documet ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria. L'orígen però d'aquestes talles romàniques es remunta al selge XIII-XIV, amb l'aparició de la tradició de les Mares de Déu trobades. Malgrat tot no existeix al terme de Fals cap tradició llegendària que rememori el fet de la troballa de la Mare de Déu. Aquesta imatge va presidir l'ermita del grau fins la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest periode la peça fou extreta de l'església i enterrada per tal de ser amagada i evitar la seva crema o desaparició. El fet de que es trobés enterrada directament a terra sense cap protecció li va provocar una malaltia a la fusta que feia que aquesta es desintegrés. Va ser restaurada el 1969, afegint el cap del nen Jesús que mancava. Posteriorment va ser custodiada al Museu de la Seu de Manresa i retornada a l'ermita el 1991, on roman des d'aleshores. El seu estat de conservació és força precari, tot i haver estat objecte d'alguna restauració.</p> 41.7500300,1.7088700 392653 4622828 08084 Fonollosa Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-2.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Actualment la imatge es troba ubicada en un espai protegit medioambientalment per un vidre dins l'església de Santa Maria del Grau. Aquest espai en forma de fornícula era l'antiga porta que donava accés a la sagristia de l'església. La imatge es troba ubicada sobre un altaret construït a base de dues pedres procedents d'un antic molí i trobades dins de la casa dels ermitans del costat. 93|85 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48876 Cova de la Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-0 ALLUÉ, Ethel.; VERNET, Jean Louis; CEBRIÀ, Artur. 'Holocene vegetation landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain'. The Holocene. 5 (2009), 19, p.765-773. Inclòs a la memòria nº 8603. AUTORS DIVERSOS (1992) 'Patologia de la població enterrada a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. I Congreso Internacional de Patología. Museu Arqueològic de Barcelona. Comunicació - póster. CEBRIÀ, Artur; MESTRES, Josep.; NADAL, J.; SENABRE, Maria Rosa (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Núm. Extra 2. CEBRIÀ, Artur.; MESTRES, Josep (2001). 'Cova de la guineu (Font-rubí, Alt Penedès)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., p.31-33. Preactes. CHIMENOS, Eduardo (1990). 'Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóricas de Catalunya'. Libros Pórtico. GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio.'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. MERCADAL, Oriol.; AGUSTÍ, Bibiana. 'Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?'. Cypsela. 16, p.37-49. MERCADAL, Oriol.; CAMPILLO, Domingo; EQUIP GUINEU. 'Patologia de la població prehistòrica de la cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Proceedings of the IX European Meeting of the Paleopathology Association, Barcelona, 1995. NADAL, Jordi.; [et al.]. 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum. P.90-91. NADAL, Jordi.; ESTRADA, Alícia. 'Les estratègies de caça durant l'epipaleolític a l'Alt Penedès'. Del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. 14, p.35-41. Cova d'habitació que fou ocupada des de la prehistòria. La primera intervenció reglamentada es dugué a terme l'any 1983 sota la direcció de Josep Mestres, qui documentà nivells d'ocupació associats al paleolític microlaminar. A partir de l'any 1988 les actuacions han estat promogudes pel SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona). Les diverses campanyes d'excavació de la cova dutes a terme fins a l'actualitat han proporcionat un ampli ventall d'ocupació antròpica des de l'Epipaleolític microlaminar (amb una datació mitjançant el C14 de 9850 +/- 80 BP) passant pel Neolític Cardial, Neolític antic evolucionat, Bronze antic, Bronze mitjà, Ibèric tardà i arribant a l'època medieval. També s'hi han documentat materials pertanyents al període tardiglaciar, tot i que, molt possiblement, es troben en posició secundària. Destaca la utilització de la cova com a cavitat sepulcral, amb un mínim de 30 individus inhumats, entre els que hi havia infants i adults d'ambdós sexes pertanyents al període Eneolític-Bronze antic. La càmara sepulcral es trobava tancada, quasi hermèticament, aprofitant una llosa caiguda del sostre. 08085-9 Al cim del puig de la plana pineda, a uns 100 m del pas ramader del Coll de la Barraca La cova fou descoberta l'any 1961 per Pere Giró i Romeu, força oculta per terra i blocs caiguts, tot i que, de ben segur, la cova ja era coneguda per caçadors i pagesos amb el nom de 'Cau de la Guilla'. Es coneixen actuacions d'afeccionats i clandestins cap a l'any 1979 i, des d'aquest moment, fins a l'any 1982 de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) que efectuaren un buidatge sistemàtic de la cavitat en campanyes intermitents fins que les actuacions foren dirigides per un equip científic amb metodologia científica. 41.4406000,1.5743300 380899 4588651 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-3.jpg Física Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49267 Fons documental del 'Centro Documental de la Memoria Histórica' https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica XX <p>El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' custodia documentació que fa referència directa al municipi de Font-rubí. En concret, hi ha documentació generada per la Generalitat de Catalunya entre els anys 1936 i 1937 identificada amb la referència ES.37274.CDMH/1.8.4.3.913.2//PS-BARCELONA_GENERALITAT,307,3 que conté informació diversa relacionada amb els municipis de Les Cabanyes, Castellví de la Marca i Font-rubí</p> 08085-466 Centro Documental de la Memoria Histórica. Calle del Expolio, 2. Salamanca 41.4140500,1.6517700 387323 4585599 08085 Font-rubí Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Miquel Gea i Bullich En el 'Centro Documental de la Memoria Histórica' s'hi troben, físicament, els expedients de la 'Causa General' relacionats amb la Guerra Civil. Aquests expedients formen part dels fons del 'Archivo Histórico Nacional', on segueixen constant oficialment si es fa la recerca al portal PARES (Portal de Archivos Españoles). El trasllat físic d'aquest fons es dugué a terme a principis de l'any 2011. 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49268 Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional XIX-XX <p>Consten al 'Archivo Histórico Nacional' els següents documents referents directament al municipi de Font-rubí: - Un expedient universitari de José Maimo Bolet, natural de Font-rubí, de l'any 1930-1931 com a part de la documentació de la 'Universidad Central' - Una col·lecció de diversos segells en tinta del municipi datada de l'any 1876 dins de la co·lecció 'Colección de sellos en tinta' - Dins de l'apartat corresponent a la documentació relacionada amb la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' hi trobem força informació de l'anomenada 'Causa General', desenvolupada entre els anys 1940 i 1943 i on es recull informació exhaustiva dels fets relacionats amb la Guerra Civil al municipi. També hi ha documentació de la 'Causa General' datada l'any 1944 que te relació amb la persecució religiosa que es dugué a terme en el municipi durant la Guerra Civil. Dins del mateix apartat hi ha documentació relacionada amb el 'Partido Judicial de Vilafranca del Penedés' d'entre els anys 1940 a 1967.</p> 08085-467 Carrer de Serrano, 115. 28006, Madrid 41.4140500,1.6517700 387323 4585599 08085 Font-rubí Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Tots els expedients relatius a la 'Causa General' del fons de la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' de l''Archivo Histórico Nacional' foren traslladats físicament a principis de l'any 2011 al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' del carrer Expolio, 2 de Salamanca, tot i que administrativament segueixen formant part del fons del 'Archivo Histórico Nacional'. 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49286 Fons de material arqueològic procedent de Font-rubí dipositat al Vinseum de Vilafranca del Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-procedent-de-font-rubi-dipositat-al-vinseum-de-vilafranca-del El Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi a Catalunya, disposa d'un important fons de material arqueològic recuperat a diversos jaciments del municipi de Font-rubí. A continuació enumerem la procedència del material arqueològic dipositat en el fons d'aquest museu: - Alzinar Gran de la Massana - Cal Roig - Cal Suyas - Can Colomer de Grabuac - Can Grau - Carretera de Guardiola, Km 13 - Carretera de Guardiola, Km 8 - Cova de la Guineu - Cova de la Plana Pineda - Cova del Vapor / Els Castellots - Cova Gran - Font de Llinars - La Creu Vermella - La Mata - Les Graus / Font de les Graus - Mas de la Cova - Mas de la Mosca - Mas Moió - Mas Pinyol / Carretera de Guardiola, Km 9 - Masia la Baltrana / La Baltana - Pujol Gran - Riera de Guardiola - Sabanell - Taller de Guardiola - Taller de l'Avellà / Abellar - Terrasses de la Massana - Torrent de Cal Romeu - Turó al camí de la Font de Llinars - Turó de la Font del Roure Els materials d'aquests jaciments abasten una cronologia que va des del paleolític inferior fins a època medieval, amb un pes molt important dels materials d'època ibèrica i romana. 08085-485 Plaça Jaume I, 5 - Vilafranca del Penedès L'origen de l'actual Museu de les Cultures del Vi a Catalunya l'hem de cercar a l'any 1926 quan, a partir d'una exposició d'art del Penedès i de l'arribada d'un nou professor al col·legi Sant Raimon de Penyafort, el pare Martí Grivé, es va plantar la llavor necessària per a la creació d'un museu que, l'any 1934, fou dotat d'un local propi. La Guerra Civil paralitzà el projecte i, després d'aquest conflicte, el museu va reemprendre la seva tasca ara però, com el primer museu del vi de l'estat. El fons del museu es veié fortament ampliat durant la dècada dels anys seixanta, gràcies a diverses donacions que s'efectuaren en aquell període. L'últim gran impuls del museu tingué lloc a partir de l'any 2000, amb la creació de l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada. 41.4140500,1.6517700 387323 4585599 08085 Font-rubí Restringit Bo Física Ibèric|Romà|Antic|Neolític|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 81|83|80|78|85 53 2.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49320 Forn de ginebró del Genescà https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-del-genesca XIX-XX Forn de ginebra o ginebró emplaçat a la masia del Genescà, uns metres a l'est de la façana de llevant de la casa. De forns de ginebró n'hi ha de diferents tipus; en aquest cas es tracta d'un forn fet sobre una roca plana semblant a una llosa. És un bloc de roca sorrenca de forma més o menys quadrada que està situat pla a terra en un terreny actualment ple d'herbes. A la superfície de la pedra s'hi ha rebaixat una vora de forma circular i, a l'interior, dos canalons que convergeixen, en forma de V. La pedra mesura uns 80 cms de costats. Al seu damunt s'hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i s'escolava pel vèrtex de la V, on hi devia haver un altre canaló per conduir el líquid fins a un recipient que estava situat a una certa distància. De no ser així, l'oli s'hauria inflamat. El forn deu fer molts anys que ja no s'utilitza. Els propietaris de la masia ja no l'havien vist mai a en ús. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres i per altres dolències, però també amb persones per guarir dels cops o les inflamacions. 08090-28 Masia del Genescà, sector central del terme de Gaià 41.9131100,1.9130800 409861 4640700 08090 Gaià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49320-foto-08090-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49320-foto-08090-28-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49461 Retaule major de l'església parroquial de Gaià https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-lesglesia-parroquial-de-gaia BADIA, Josep M i altres (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 174. XIX Retaule major de l'església parroquial de Santa Maria de Gaià, que procedeix de l'església de Sant Pere de Montgrony, al Ripollès. Està dedicat a la Mare de Déu i és d'estil neoclàssic, segurament del segle XIX. Consta d'un pedestal amb una predel·la amb motius decoratius i un cos superior on hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu, que és moderna. Separats per columnes d'ordre mixt, aquest cos superior té dos registres laterals també amb motius decoratius. Quan el 1957 es va procedir a la part final de la restauració de l'església de Gaià, que havia estat malmesa durant la Guerra Civil, va coincidir que a l'església de Montgrony es va desmuntar l'altar per tal de recuperar unes pintures romàniques. Com que les mides coincidien es va decidir traslladar el retaule a Gaià. 08090-169 Església parroquial de Santa Maria de Gaià, al nucli de Gaià 41.9166600,1.9259100 410930 4641081 08090 Gaià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49461-foto-08090-169-1.jpg Física Neoclàssic Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Propietat privada. Accés públic 99 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49462 Retaule del Carme de l'església parroquial de Gaià https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-carme-de-lesglesia-parroquial-de-gaia BADIA, Josep M i altres (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 175. XVIII-XIX Retaule dedicat a la Mare de Déu del Carme, emplaçat en una capella lateral sud de l'església parroquial de Gaià. Procedeix de la masia del Soler de Lloberes, de Gaià. Consta d'un altar de fusta decorat amb pintura i, a la part superior, una fornícula rectangular emmarcada amb una estructura arquitectònica d'estil clàssic, amb frontó partit. A la fornícula hi ha una imatge policromada de la Verge. Aquest retaule podria ser una obra dels segles XVIII o XIX. El 1957 es va procedir a la part final de la restauració de l'església de Gaià, que havia estat malmesa durant la Guerra Civil. Llavors es va instal·lar el retaule major, procedent de l'església de Sant Pere de Montgrony (Ripollès), i també aquest retaule, procedent del Soler de Lloberes. 08090-170 Església parroquial de Santa Maria de Gaià, al nucli de Gaià 41.9166100,1.9259800 410936 4641075 08090 Gaià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49462-foto-08090-170-1.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Propietat privada. Accés públic 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49470 Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Gaià https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-gaia BADIA, Josep M i altres (2016). Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 57, 172-178, 217-221 XX Fons documental de l'arxiu parroquial de Gaià va ser destruït de manera gairebé total durant la Guerra Civil de 1936. Tot el que en resta actualment són alguns documents posteriors, que es conserven a l'edifici de la Rectoria, actualment adaptat com a restaurant. En un parell de caixes es conserven documents de les parròquies de Santa Maria de Gaià i també de la de sant Esteve de Vilaramó. Cronològicament, van des del 1939 fins a 1965. Entre d'altres, hi ha esborranys i anotacions de baptismes, matrimonis i defuncions, però no hi ha cap Llibre Sagramental. Hi ha també llibretes de consuetes, de comptes, de confraries i d'Acció Catòlica. 08090-178 Rectoria de Gaià, al nucli de Gaià 41.9167300,1.9253400 410883 4641089 08090 Gaià Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep M. Badia 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49471 Pedres amb gravats de la Rectoria de Gaià https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-amb-gravats-de-la-rectoria-de-gaia Desconegut Conservació parcial, un dels exemplars està escantellat i força erosionat Conjunt de dues pedres amb gravats, trobades quan es feien les obres de la Rectoria de Gaià, els anys 1988-89, al sector on hi havia la Rectoria vella. Es tracta de dues pedres de forma semicircular que, per una cara, tenen gravats amb motius geomètrics. En un dels exemplars a la part inferior hi ha una franja de quadrats amb creus i, al damunt, una espècie de mandorla flanquedada per estries. L'altre exemplar es troba escantellat, i la decoració sembla dibuixar també una espècie de mandorla, en aquest cas amb tota la superfície estriada. Es tracta de peces de difícil adscripció. Tal vegada podrien correspondre a fragments d'esteles funeràries, tot i que per la seva forma no acaben d'encaixar en les tipologies habituals. La seva cronologia és difícil de precisar, però s'han relacionat amb la decoració de les esteles visigòtiques. 08090-179 Rectoria de Gaià, al nucli de Gaià 41.9167300,1.9252700 410877 4641089 08090 Gaià Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49471-foto-08090-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49471-foto-08090-179-2.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|94 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49531 Pou del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-riu VILA CASALS, Ramon M. Llibre de Galera (treball inèdit) XX Pou de captació de l'aigua corrent que es subminstra al nucli de Galera, obert l'any 1929 a la riba del riu Llobregat, molt a prop de la palanca de l'Ametlla i de cal Melic. El pou es troba protegit dins d'una caseta, que ha estat refeta modernament. Des de fa uns anys la captació es fa en un punt encara més proper al riu i l'aigua és propulsada mitjanánt dues bombes modernes, però el pou antic encara es conserva. 08090-239 A Galera, sector sud-oest del terme de Gaià El nucli de Galera va sorgir a finals del segle XVIII com una mena de colònia agrícola impulsada per Francesc d'Assís Delàs i Silvestre, baró de Vilagaià, el qual va facilitar en aquest indret l'establiment a uns 25 colons. Amb la fundació del poble es va construir una gran bassa que tenia una cabuda de 500.000 litres i estava ubicada on ara hi ha la plaça. S'alimentava de les dues rases que procedien del sector del Serrat de l'Àliga. Les rases s'havien de netejar i escurar periòdicament, unes tasques es feien en lluna vella i que anaven a càrrec de tot el poble. L'aigua de la bassa només s'utilitzava per a usos de treball, mentre que per al consum domèstic s'agafava l'aigua de pous i cisternes. Els terrenys amb pendent que desguassaven per allà on passaven les rases no es podien conrear, fet que permetia mantenir l'aigua més neta. L'any 1929 es va constituir una societat privada, formada per un seguit de socis, que va permetre l'abastiment d'aigua corrent a les cases de Galera mitjançant un pou que es va fer al costat del riu. L'aigua era propulsada per una bomba de pistons amb motor de benzina. A partir d'aquest moment l'antiga bassa va anar perdent la seva utilitat. 41.9111600,1.8839000 407438 4640515 1929 08090 Gaià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49531-foto-08090-239-2.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu 2019-11-26 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49583 Fons documental de l'Ajuntament de Gaià https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-gaia XIX-XXI Fons documental de l'Ajuntament de Gaià que es conserva en una habitació a la planta baixa de l'Ajuntament de Gaià. Inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Recentment ha estat objecte d'una intervenció d'adequació i s'hi han instal·lat prestatgeries mòbils compactes. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (documentació conservada des de 1868), 2. Hisenda (des de 1808), 3. Proveïments (des de 1850), 4. Serveis socials (des de 1903), 5. Sanitat (des de 1945), 6. Obres i urbanisme (des de 1900), 7. Seguretat pública (des de 1871), 8. Serveis militars (des de 1868), 9. Població (des de 1868), 10. Eleccions (des de 1871), 11. Ensenyament (des de 1876), 12. Cultura (des de 1921), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1861). També inclou una secció de col·leccions factícies, amb cartografia, arxiu de fotografies i imatges (des de 1930) i cartells. Els documents més antics de l'arxiu són uns censals de l'any 1808. En general la major part de sèries documentals s'inicien a mitjans de segle XIX i a partir d'aquest moment es mantenen de manera força continuada. 08090-291 Ajuntament de Gaià, Plaça de l'Ajuntament, 1 Entre els mesos d'agost i octubre de 1999 es va portar a terme la classificació i organització de l'arxiu per part de la Diputació de Barcelona. El novembre de 2004 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxiver encarregat és Albert Rumbo Soler. 41.9165600,1.9252700 410877 4641070 08090 Gaià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49583-foto-08090-291-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Albert Rumbo Soler 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49612 Caixa de les Tres Claus https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-les-tres-claus XIX Caixa de les Tres Claus de Gaià, conservada actualment a les dependències de L'ajuntament. Aquest tipus de caixes eren habituals sobretot als segles XVII i XVIII. Servien per guardar-hi diners o els documents importants del Comú de la vila. Tres dels jurats o membres del govern local en tenien cadascú una clau, i per obrir la caixa calien totes tres. Sovint estan decorades amb escuts o els símbols de la vila. La caixa de Gaià és una mica més tardana, de l'any 1866, segons indica la inscripció davantera. És una caixa de fusta de forma rectangular, sense decoració i molt sòbria. S'aguanta sobre quatre potes. La inscripció, gravada sobre la fusta, diu 'AÑO 1866. GAYA'. 08090-320 Ajuntament de Gaià. Plaça de l'Ajuntament, 1 41.9165800,1.9252500 410875 4641073 1866 08090 Gaià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49612-foto-08090-320-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49628 Fons d'imatges del grup Reviu Gaià https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-grup-reviu-gaia <p>Autors diversos (2016). Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià. http://reviugaia.blogspot.com/</p> XXI <p>Fons documental de fotografies recopilades amb motiu de l'elaboració del llibre 'Gaià t'estimo' per part del grup 'Reviu Gaià', responsable de la realització d'aquest llibre. En total consta de més d'un miler de fotografies en format digital, que procedeixen de la recerca i dels treballs previs que es van dur a terme, i que van incloure entrevistes amb uns 45 informants del poble de Gaià. Les fotografies són de temes i d'èpoques diverses, amb especial èmfasi en les fotos més antigues i que fan referència a aspectes d'interès històric i de la cultura tradicional del poble de Gaià.</p> 08090-336 Ajuntament de Gaià. Pl. Ajuntament, 1 <p>El grup 'Reviu Gaià' es va constituir l'any 2006 amb l'objectiu d'elaborar un llibre que recollís la història i les tradicions del municipi, el qual va sortir publicat l'any 2016 amb el títol 'Gaià t'estimo'. Durant aquests anys el grup també ha organitzat activitats culturals i lúdiques, com les Caminades teatralitzades, centrades en diferents indrets i temàtiques patrimonials. En l'actualitat aquest grup ha començat a treballar en una proposta per dotar de contingut el centre d'interpretació del món rural que es preveu crear a l'antic mas el Prat, al nucli de Gaià. A les dependències d'aquest equipament es preveu que es conservin còpies dels arxius d'imatges i sonor.</p> 41.9165600,1.9252000 410871 4641071 08090 Gaià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49628-foto-08090-336-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Elisabeth Parera Foto 1: gent de Gaià, any 1910. Foto 2: gent dels Ferrers anys 1950. Foto 3: parròquia de Sant Esteve de Vilaramó, any 1926. 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
49629 Capgrossos de Gaià https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-gaia XXI Conjunt de tres capgrossos que es van confeccionar l'any 2014 amb la intenció que participessin en les festes populars de Gaià. Són fets de catró-pedra i representen personatges emblemàtics vinculats amb les tradicions i la història del poble. Concretament, hi ha l'Àgata (una bruixa), la Graciana (una dona acusada de bruixeria) i el Joan Vilar Ferrer (un Miquelet que va participar en la Guerra de Successió). Actualment es conserven a la sala d'actes de l'Ajuntament. Els autors dels capgrossos són diferents persones del poble, i el vestuari va anar a càrrec de Ramona Soler. L'Àgata s'inspira en l'estereotip d'una bruixa tradicional, amb barret negre i nas berrugós. El seu autor és Pau Pardo, de Galera. Fa referència a la popular capella de Santa Àgata i a la tradició popular que la vincula amb les bruixes. Efectivament, l'emplaçament d'aquesta capella de Gaià al cim d'un turó obeïa al fet que aquesta santa era la patrona de les dones, incloses les bruixes, i també era advocada contra les pedregades i calamitats naturals. Segons la creença popular, la santa tenia controlades les bruixes i no permetia que provoquessin malvestats. Però per la seva diada, el 5 de febrer, la santa feia festa i les bruixes poden campar al seu aire. Per això aquest dia les campanes de l'església no paraven de repicar. La Graciana pren la forma d'una dona amb una còfia blanca al cap. La seva autora és Isabel Taulats, de la casa del Serrat. Aquest personatge s'inspira en una dona real i uns fets històrics que van succeir durant la persecució de bruixes del segle XVII. Graciana és el sobrenom de Monserrada Fàbregas. Va néixer a Gurb i va servir com a majordoma a la rectoria de Gaià, on fou acusada de bruixeria. Posteriorment passà també com a majordoma al castell de la Sala, a Sant Feliu Sasserra, on va caure en desgràcia i el 1618 fou jutjada per bruixeria, torturada i penjada al Serrat de les Forques, juntament amb altres dones d'aquella localitat. En Joan Vilar Ferrer té la cara d'una soldat amb barba i barret negre. La seva autora és Elisabeth Parera, de Galera. També és un personatge històric, militar, que va tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió, lluitant en el bàndol català i austriacista. Va néixer a Gaià a mitjan segle XVII, en el si d'una família de ferrers. L'any 1707 vivia a Manresa i ja era coronel de fusellers. Estava casat amb Margarida i tenia un fill anomenat Joan. Des de 1710 disposava de regiment propi. Amb aquest regiment va participar a l'atac a les tropes borbòniques que mantenien el setge del castell de Cardona l'any 1711. El febrer de 1714 encara es trobava lluitant a Barcelona. El 12 i 13 d'agost va tenir un paper destacat en la batalla de Talamanca, la darrera victòria de les tropes austriacistes i catalanes. En el moment de la capitulació de Cardona figurava com a oficial major en qualitat de coronel de fusellers de muntanya. Acabada la guerra s'acollí al perdó reial i es traslladà al Rosselló, on s'incorporà a l'Exèrcit francès. 08090-337 Ajuntament de Gaià. Pl. Ajuntament, 1 41.9165600,1.9252000 410871 4641071 2014 08090 Gaià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49629-foto-08090-337-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Pau Pardo, Isabel Taulats, Elisabeth Parera, Ramona Soler Informació facilitada per Elisabeth Parera 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
96623 Drac de Gelida https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-gelida XXI L'estat de conservació és molt bo, es veu nou i ben cuidat. <p>El Drac és una figura notablement alta i corpulenta, amb una estatura aproximada d'1,80 m. Està equipat amb una armadura que cobreix diverses parts del seu cos, incloent-hi la cua, el pit, les potes i seccions del cap, reminiscent les armadures utilitzades pels cavalls en l'època medieval. Aquesta armadura incorpora mirallets en certes àrees que, quan són il·luminats, produeixen un efecte brillant, funcionant com a elements decoratius.</p> <p>És d'especial rellevància mencionar les ales del drac, les quals són àmplies i constitueixen les parts més altes de la figura. La cua, característica i distintiva, adopta una forma recaragolada i escamosa, típica dels dracs en la iconografia tradicional.</p> 08091-62 Plaça de la Vila, 12. <p>La Colla de Diables de Gelida es va fundar l'any 2007. Està formada per un equip humà de gairebé una setantena de persones, amb l'objectiu de crear activitats lúdic-festives innovadores al municipi.</p> <p>Han creat diferents activitats com: l'espectacle <em><span>LlúciaFoc</span></em>, el Gènesi del <em><span>LlúciaFoc</span></em>, <em>L'<span>empaitaFoc</span></em> i diversos correfocs. A més a més, aquesta organització compta amb els tabalers que fiquen ritme als espectacles, i des de l'agost del 2010 incorpora una Colla Infantil d'una vintena de nens.</p> <p>En aquest cas el Drac de Gelida neix fruit de la inspiració en els dracs que es troben en alguns escuts heràldics fent referència als senyors de Gelida i al castell. El drac vol seguir la tradició dels típics dracs protectors i en aquest cas pren el rol del drac protector del castell de Gelida.</p> 41.4408700,1.8634100 405050 4588323 2008 08091 Gelida Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img202403061305050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130629.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-12-10 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Dolors Sans Figura que forma part de la Colla de Diables de Gelida que es va fundar el mes de desembre de 2007 essent la seva primera actuació per la Festa Major de Gelida el 16 d'agost de 2008. 119|98 52 2.2 2484 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5