Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46133 Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda XVIII-XX L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els que s'inclou documentació referent al municipi de Castell de l'Areny, entre els quals: -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins el més recent que és consultable que actualment és del 1914. -En el fons de Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306) hi ha 50 unitats amb arbres geneaològics de diferents famílies de Castell de l'Areny, d'època moderna (ss XVI-XIX). -El fons de Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320) inclou tres documents relatius als censals, datats el 23 de desembre de 1769. Un és, una venda i original creació de censal feta per Joan Pons i Farriols, boter de Berga, i Eulàlia Rosal, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. Un segon és, una àpoca signada per Joan Malé, cirurgià de Berga, i Eulàlia Botell, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. I un tercer, una altra àpoca signada per Bernat Viladomat i Perarnau, de Berga, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. -En el fons del Club d'Esquí Berguedà (ACBR40-1007) hi ha un fullet d'una Trobada d'Entitats Excursionistes Vegueria 7a. Regió a Castell de l'Areny. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Castell de l'Areny. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. -La carpeta identificada com a 'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny. Anàlisi, actuació arxivística i descripció del fons Castell de l'Areny, 1998.', que inclou documentació en relació a la primera intervenció arxivística duta a terme a l'Arxiu Municipal, per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'any esmentat. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. 08057-159 Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46153 Fons fotogràfic de Castell de l'Areny al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castell-de-lareny-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local http://www.diba.cat/web/spal;http://www.diba.cat/Scripts/diba/knosys/know3.exe/monuments/resultats.htm XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses imatges de Castell de l'Areny. En concret consta de 7 fotografies de l'any 1979 corresponents a vistes de la població, carrers, places i església, junt amb 10 fotografies de la masia de Camprubí realitzades l'any 1966. L'autor de les imatges és Joan Francés Estorch. 08057-179 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 Barcelona El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A més, el fons documental gràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local també compta amb un plànol de l'església de Sant Romà de la Clusa, amb data 1965-1967, consta de planta i alçat probablement d'un altar, com a autor consta el propi Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM). Per la data del plànol deu correspondre a la planimetria realitzada per la Diputació en motiu de les obres de restauració que hi va realitzar en aquest període. 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
93153 Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-la-biblioteca-museu-victor-balaguer <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, ganivets de sílex, de pedra polida, un collar d’os, vidre i metall provinent dels jaciments de la Cova Xuriguera, de la Cova XXV, de la Cova d’en Cabra, del Mas Pigot i de la Cova del Pantà de Foix. </span></span></span></span></span></p> 08058-63 Av. de Víctor Balaguer, s/n, 08800 Vilanova i la Geltrú <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer fou construït de nova planta entre els anys 1882 i 1884 per l’arquitecte Jeroni Granell Mundet per encàrrec de Víctor Balaguer amb la finalitat de fomentar l’educació i la cultura per tothom. L’any 2000 va constituir-se com a secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’any 2014 va integrar-se a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’any 2019 va ser declarada BCIN per la Generalitat de Catalunya</span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Restringit Bo Legal i física Edats dels Metalls|Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural BCIN 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 79|81 53 2.3 1760 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
93154 Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Corona d’Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-corona-darago XIV-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 24 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dividit en 4 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1384 i 4 documents del segle XVII i XVIII); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1665 i 1801); Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959) i un document de la Generalitat de l’any 1591.</span></span></span></span></span></span></p> 08058-64 C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93154-arxiu-corona-arago.jpg Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural BCIN 2023-07-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 94|98 56 3.2 1760 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
93155 Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08058-65 C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2023-07-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
93157 Fons fotogràfic de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu comarcal de l’Alt Penedès disposa d’un fons fotogràfic format per 48 imatges de Castellet i la Gornal a partir de la primera meitat del segle XX amb imatges del nucli de Castellet, del Pantà de Foix, d’alguns masos com Can Cassanyes i del Centre Excursionista de Vilafranca a indrets com l’ermita de Lourdes. </span></span></span></span></span></p> 08058-67 Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. L'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, és la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. </span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93157-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93157-67-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 98 55 3.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
93166 Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-vinseum-museu-de-les-cultures-del <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del museu Vinseum s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, de sílex i de pedra polida provinent dels jaciments de Les Badies, la Barraca d’en Rossend, La Botera, Cal Manou, Can Colomer, Cal Romagosa, Costa de Llelvadoes, Cova del Pantà de Foix, Cova d’en Montaner, El Figueral, Cova Xuriguera, la Feixa d’en Cintet, Feixes del Pelegrí, Forn de Can Raventós, Cal Rafeques, La Pencarona, El Panot, Can Llopart i les Feixes d’en Julito. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>També acull material fòssil del miocè (serraval·lià, tortonià, burdigalià i languià) del cretaci.</span></span></span></span></span></p> 08058-76 Plaça de Jaume I, 1, 08720 Vilafranca del Penedès <p><span><span><span><span lang='CA'>Vinseum es troba situat en un antic palau dels reis de la Corono d’Aragó. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta Ajuntament- museu, que va obtenir un local municipal cèntric, junt a l'antic convent de Trinitaris. L’any 1945 es va constituir el primer Museu del Vi de l’estat. L’any 2000 es va crear el Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada gràcies a la cooperació entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès; actualment VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.</span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93166-76.jpg Legal i física Edats dels Metalls|Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural BCIN 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 79|81 53 2.3 1760 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
93218 Bodegues Cassanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p> 08058-80 Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p> 41.2984400,1.6109800 383708 4572818 1908 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg Legal i física Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2023-07-28 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Altres noms: Caves Oriol Rossell 105|98 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
93219 Cal Cassanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVII <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen medieval tot i que l’edifici actual correspon a una remodelació d’època moderna i contemporània. El mas principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants envoltada per un conjunt de dependències relacionades amb l’activitat agrícola, a excepció del cos de migjorn, que acull una exposició de diferents objectes relacionats amb l’activitat agrícola. Les parets que donen a la zona interior que tanquen el mas estan construïdes a partir d’arcs de mig punt de maons. Davant el mas hi ha un espia enjardinat tancat per un baluard construït l’any 1910. L’edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta una composició mol simètrica a partir de tres eixos. A la part central s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres emmarcades amb llinda de pedra i ampit. A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i un banco central amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. Entre el balcó i la finestra de ponent s’hi conserva l’espai que ocupava un antic rellotge de sol, actualment desaparegut. A l’alçada de les golfes s’hi obren tres petites finestres amb llinda de pedra. Les façanes laterals també presenten una composició simètrica a partir de tres eixos. En el cas de la façana de ponent en destaca la finestra central a nivell de primer pis que conserva la decoració motllurada dels brancals i les restes d’un antic rellotge de sol amb el gnòmon. Interiorment, el mas conserva elements originals com l’enrajolat de la planta baixa amb la data gravada de 1638 i la distribució de les dependències interiors i elements com la llar de foc. </span></span></span></span></span></p> 08058-81 Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil s’hi va instal·lar un centre de comandament per l’aviació republicana a la zona del Penedès. </span></span></span></span></span></p> 41.2980300,1.6109000 383701 4572773 1637 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-6.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2023-10-03 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Altres noms: Caves Oriol Rossell 98|119|94 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
93220 Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-2 <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. <span lang='CA'><span>(1979): El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> XI-XIII <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Sant Esteve es troba situada a poca distància del nucli de Les Masuques i a tocar de Can Llopart. És una construcció d’una sola nau de planta rectangular amb la coberta a dues vessants per l’exterior i per l’interior en volta de canó sobre arcs torals i finalitzada amb una capçalera amb absis central i dues absidioles semicirculars amb les cobertes en cúpula sobre trompes. Totes tres capçaleres presenten una finestra central de doble esqueixada d’arc de mig punt. Els tres absis són units pel cimbori, de planta vuitavada amb la coberta a vuit vessants que actua com a creuer. El cimbori es coronat per un campanar d’espadanya de tres ulls, el central més petit i situat més amunt respecte els dos laterals. A l’interior l’absis central està precedit per un arc triomfal de mig punt que delimita un petit tram presbiteral, mentre que els dos laterals s’obren mitjançant dos arcs de les mateixes característiques però més baixos. A la banda oposada de l’absis s’hi troba la zona del cor, recolzat damunt dos arcs rebaixats de pedra. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivolta. Damunt el portal hi ha un òcul emmarcat per pedres col·locat posteriorment. A les parets laterals s’hi obra una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada amb un petit fris de pedra. El parament dels murs és de pedra regular amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> 08058-82 Sant Esteve. Sud de les Masuques <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Església de Sant Esteve apareix documentada per primera vegada l’any 976, malgrat que ja havia estat consagrada anteriorment per l’abat Donadeu de Sant Cugat del Vallès, tal i com apareix a l’ara d’altar conservada actualment al Museu Nacional de Catalunya. La vinculació d’aquesta església amb Sant Cugat es confirma novament l’any 986 pel rei Lotari a l’abat del monestir de Sant Cugat, Odó. El papa Silvestre II l’any 1002 va confirmar de nou el temple a Sant Cugat i el papa Joan XVIII l’any 1008. Aquestes confirmacions són ratificades l’any 1012 per Benet VIII, el 1098 per Urbà II i l’any 1120 per Calixt II. Un document de l’any 1099 fa esment de la consagració de l’església de Sant Esteve per Berenguer, bisbe de Barcelona, on també hi reconeixia un alou propietat de Ramón Guifré i d’Ermessenda situades dins el terme parroquial de Sant Esteve. A finals del segle XII l’església de Sant Pere de Castellet va anar adquirint importància com a parròquia en detriment de l’església de Sant Esteve, que l’any 1484 va passar a ser sufragània de l’església de Sant Pere de Castellet.</span></span></span></span></span></p> 41.2882700,1.6400100 386121 4571650 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-4.jpg Legal i física Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2023-10-03 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Església de Can Llopart o de Les Masuques 92|85 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
94067 Fons documental de l’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castellet-i-la-gornal XIX-XX <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal està situat a l’edifici de l’Ajuntament. S’hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1872 fins a 2020. La documentació està classificada en les següents seccions: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. També acull el fons privat de la Junta de Obras del Pantano de Foix (1928-1935). També disposa d’un fons públic no municipal el qual fa referència al fons documental del Jutjat de Pau de Castellet i la Gornal d’entre els anys 1872-1992. </span></span></span></span></span></p> 08058-176 Ajuntament de Castellet i la Gornal. Carrer Rosselló, 19-23, 08729 La Gornal <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal. També reuneix fons d’institucions, d’entitats i de col·leccions particulars. L’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2005.</span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94067-176-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98 56 3.2 2484 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
94355 Castell de Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellet-0 <p><span><span><span>ADELL, JA. (2006): Castellet: un Castillo feudal en el segle XI. Fundación abertis. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, A. (1978): Un terme mil·lenari Castellet i la Gornal: El passat i el present. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> X- XX Restaurat l’any 1999 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet, antigament anomenat de Sant Esteve, es troba situat al cim d’un turó i just al costat del riu Foix, amb una gran visibilitat de l’entorn de les antigues vies de comunicació. L’actual fisonomia del castell és conseqüència de la construcció de diverses dependències i reformes fruit de les necessitats estratègiques al llarg dels segles. Actualment són visibles les parts originals conservades i que han estat integrades en la reconstrucció i reforma del segle XX. El castell s’origina al segle X amb la construcció d’una torre de planta circular de 5 m de diàmetre interior i 19 m d’alçada ocupa la part central de l’actual conjunt. Conserva diverses finestres d’arc de mig punt i la porta original d’arc de mig punt. Aquesta fou refeta per Josep de Peray (entre 1928 i 1929 com bona part del castell) i es va fer més alta. D’aquest primer moment també es conserva una cisterna de planta rectangular de grans dimensions amb la coberta en volta e canó de pedra. Al segle XIV la fortificació va perdre la seva condició militar i va esdevenir un espai de residència senyorial i a inicis del segle XV fou adquirit per la família dels Torrelles. Aquest fet es fa evident amb la construcció d’un edifici residencial, possiblement de tres plantes amb una petita torre angular d’estil gòtic. Aquesta nova construcció tanca per la banda de llevant tancava amb una muralla atalussada. Tant l’interior com l’exterior d’aquest espai va ser bona part reformat per Josep de Peray imitant l’estil gòtic però deixant de banda l’estructura original del conjunt. La façana principal de l’antiga zona residencial imita l’estil gòtic i en destaca la presencia de dues finestres geminades amb les dues torres finalitzes amb merlets. De les actuals restes conservades cal destacar-ne la muralla de llevant edificada al segle XVI amb merlets i de la qual en resta bona part del parament, restaurada el 2018. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’agost de es va dur a terme una intervenció arqueològica arran del projecte de rehabilitació d’Aberits. La intervenció es va dur a terme en un edifici situat al peu de a torre i adossat a la muralla del recinte sobirà. L’any 2007 i 2009 es van reprendre els treballs arqueològics en diferents àmbits de l’interior del castell que van posar de manifest d’una ocupació de l’espai des d’època ibèrica i/o romana ( amb la localització d’un mur de tancament i l’enterrament d’un canis) fins al segle XX. </span></span></span></span></span></p> 08058-275 Carrer del Castell, 36. Nucli de Castellet <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet es esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta peces. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. A partir d’un document de l’any 1012 Josep Iglésies apunta la possibilitat que Unifred fos germà d’Hug de Cervelló i fill d’Ansulf. Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I. En aquest document deixa constància que ho tenia per testament del seu pare Berant. En aquest mateix document es constaten els límits que abraçava el castrum de Castellet, amb sortida a mar per migdia. Els límits eren per Olèrdola, el litoral de la mar, el Vendrell, Santa Oliva, Banyeres i Castellví. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March. Després de la Guerra Civil Espanyola el castell s'abandona fins l’any 1999 que fou adquirit per la fundació Abertis </span></span></span></span></span></p> 41.2645800,1.6361400 385756 4569026 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-5.jpg Legal i física Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIN 2023-10-03 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Altres noms: Castell de Sant Esteve 92|94|98|85 45 1.1 1760 3 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
86998 Col·lecció del Material arqueològic de Castellfollit del Boix al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-de-castellfollit-del-boix-al-museu-de-la-pell-digualada <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellfollit del Boix. En concret es tracta d’un conjunt diferents lots </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>amb material arqueològic provinent dels jaciments del Túmul I de la Serra de Clarena, Túmul II de la Serra de Clarena, Can Paleta, Maians, de Cal Pessetero, Can Regordosa, de Sant Marc de Grevalosa, Vilaclara, Can Prat, Can Paleta, Castellfollit del Boix, Can Pere Vila, Entre la Baraquera i Cal Carner, Mas Clarena, el Pubill, Maians Vell i Sant Pere del Mont. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p> 08059-134 Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia fou creat l’any 1954 i ocupa dos edificis, l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l’any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recorregut expositiu està basat en la indústria igualadina, basada en la manufactura de la llana i el cuir.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Restringit Bo Legal i física Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 83|85 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
87002 Col·lecció del Material arqueològic de Castellfollit del Boix al Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-de-castellfollit-del-boix-al-museu-comarcal-de-manresa <p><span><span><span><span><span><span>El Museu Comarcal de Manresa s’hi conserva material arqueològic provinent de les Tombes de Can Barcadit de Castellfollit del Boix. En concret es tracta d’un conjunt format per diversos materials arqueològics d’època tardo-antiga. </span></span></span></span></span></span></p> 08059-138 Museu Comarcal de Manresa. C. Via de Sant Ignasi, 36-40. 08241 Manresa. <p><span><span><span><span><span><span>El Museu Comarcal de Manresa fou creat l’any 1896 amb el nom “Museo arqueológico, biblioteca pública y exposición artístico industrial permanente” en una sala del pròpia Ajuntament. Durant la Guerra Civil convertint-se en un dipòsit per la protecció de béns mobles establert per la Generalitat en l'edifici de La Cova. Des de l’any 1940 el Museu s’ubica a l'Antic Col·legi de Sant Ignasi. A partir de l’any 1977 el Museu es va inaugurar sota el nom de Museu Comarcal de Manresa.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Restringit Bo Legal i física Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural BCIN 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 81|83|85 53 2.3 1760 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
87587 Fons documental de Castellfollit del Boix a l’Arxiu de la Corona d’Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-de-la-corona-darago s. XIV-XIX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 12 documents que fan referència al municipi de Castellfollit del Boix dividit en 5 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1723); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1670 i 1802); Fondos notariales de Igualada y distrito (1 document entre els anys 1570-1583); Hacienda – Delegación provincial de hacienda de Barcelona (4 documents d’entre els anys 1853 i 1981) i un document de Órdenes religioses y militares del s. XIV a la subsecció de Pergaminos del monasterio de Sant Benet del Bages. </span></span></span></span></span></span></p> 08059-167 C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural BCIN 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 94|98 56 3.2 1760 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
87588 Fons documental de Castellfollit del Boix a Archivo Histórico Nacional https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-archivo-historico-nacional s. XIX <p><span><span><span>A Archivo Histórico Nacional disposa d’un document de l'any 1877 que fa referència al municipi de Castellfollit del Boix. Es tracta d'un document ubicat dins la secció de </span></span></span><span><span><span>La Colección de sellos en tinta municipales de Barcelona on hi consten els segells de l'Ajuntament de Castellfolli del Boix</span></span></span></p> <p> </p> 08059-168 C. Serrano, 115. 28006 Madrid <p><span><span><span>L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid.</span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
87590 Fons documental de Castellfollit del Boix a l'Arxiu Comarcal del Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-comarcal-del-bages s. XVI-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Bages conserva documentació diversa del municipi de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa. Disposa de diverses entrades en diferents volums de la Comptaduria d’hipotèques del segle XIX, precedent al registre de la propietat; Inventari del fons del reial cadastre d’entre el segle XVIII i XIX, on s’hi anomenen alguns dels masos del municipi i els béns que posseïa. També acull una part de l’arxiu municipal de Castellfollit del Boix de finals del segle XIX i del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> 08059-170 Via de Sant Ignasi, 40. 08241, Manresa <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Bages es va crear a partir de l’any 1995 amb la documentació i el fons que custodiava l’anterior Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa, de titularitat municipal. L’any 1999 es va inaugurar i les seves instal·lacions es troben a l’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, on també s’hi troben les instal·lacions del Museu Comarcal de Manresa i l’Oficina de Turisme. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’arxiu alberga tant documentació pública com privada i també compta amb una hemeroteca de publicacions periòdiques de la comarca i una biblioteca auxiliar de temàtica històrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi fou construït al segle XVIII al voltant d’un claustre neoclàssic. L’espai on es troba l’arxiu fou construït a la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87590-img20201006103812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87590-img20201006104652.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-06-29 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98|94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
87591 Fons documental de Castellfollit del Boix a l’Arxiu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-episcopal-de-vic s. XIV-XIX <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Episcopal de Vic disposa d’un fons documental basat en les visites pastorals a Sant Pere de Castellfollit del Boix d’entre el segle XIV i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> 08059-171 C. Santa Maria, 1. 08500 Vic <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L'Arxiu Episcopal de Vic va ser creat juntament amb el bisbat a finals del segle IX i actualment ocupa el sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal. És un dels conjunts documentals i bibliogràfics més importants, ja que conté tots els documents relacionats amb el Bisbat de Vic però també els de les institucions eclesiàstiques que hi estan vinculades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El segle XII es va separar el fons documental del Capítol de Canonges del fons documental de la Mensa Episcopal. Aquest fet, va ocasionar que durant la Guerra Civil (l'estiu de 1936) es cremes una tercera part del fons documental de la Mensa Episcopal. Després de la guerra s'unificaren els dos arxius i s'han anat incorporant nous arxiu parroquials i alguns fons personals i patrimonials.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Cultural 2021-06-29 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
89076 Fons documental de Castellfollit del Boix a l'Arxiu Comarcal de l’Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-comarcal-de-lanoia XV-XX <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons documental de diversos documents de plets judicial de la parròquia de Santa Maria d’Igualada de finals del segle XV fins al segle XIX, testaments del segle XIX i un capbreu del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08059-290 Plaça de la Creu, 8. 08700 Igualada <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia es va crear l'any 1982 i va ser inaugurat l'any 1986 a l'edifici conegut com a Cal Maco, construït l'any 1914 d'estil modernista, tot integrant-se a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El 1990 es va traspassar la gestió de l'arxiu al Consell Comarcal de l'Anoia. L'any 2019, l'Arxiu Comarcal va passar a l'edifici rehabilitat de La Teneria, en unes noves instal·lacions. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia documentació pública i privada de la comarca de l'Anoia. El seu fons més destacat és el fons municipal de l'Ajuntament d'Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l'Anoia, els fons notarials, els fons personals i d'empresa i el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada. També compta amb un fons d'imatges molt important, amb fotografies des de 1870 fins als nostres dies que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89076-img20210118101301.jpg Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
89532 Fons fotogràfic de Castellfollit del Boix a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-comarcal-de-lanoia XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons fotogràfic format per 25 imatges de la primera meitat del segle XX amb imatges de l’església parroquial de Sant Pere, de diferents masies de Castellfollit del Boix, l’església de Sant Andreu de Maians vell, de l’església de la Mare de Déu del Pla, de la Torre dels Moros i una de la imatge de la Verge Maria d’estil romànic. Totes les imatges són amb blanc i negre. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08059-451 Plaça de la Creu, 8. 08700 Igualada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia es va crear l'any 1982 i va ser inaugurat l'any 1986 a l'edifici conegut com a Cal Maco, construït l'any 1914 d'estil modernista, tot integrant-se a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El 1990 es va traspassar la gestió de l'arxiu al Consell Comarcal de l'Anoia. L'any 2019, l'Arxiu Comarcal va passar a l'edifici rehabilitat de La Teneria, en unes noves instal·lacions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia documentació pública i privada de la comarca de l'Anoia. El seu fons més destacat és el fons municipal de l'Ajuntament d'Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l'Anoia, els fons notarials, els fons personals i d'empresa i el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada. També compta amb un fons d'imatges molt important, amb fotografies des de 1870 fins als nostres dies que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89532-afmi02000.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46246 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-9 XIX-XXI L'Arxiu municipal de Castellfollit de Riubregós conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des de 1845 fins a l'actualitat. Conté 333 Unitats d'instal·lació, uns aproximadament 38,5 ml. de documentació inventariada. A l'Arxiu, a més del fons de l'Ajuntament, hi ha el fons del Jutjat de pau, de la Cambra Agrària, el de l'Agrupació de defensa forestal, el de la FET i de les JONS, i el fons particular de secretaris (Millán i Almicar Rodríguez). El fons municipal està classificat en 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Socials 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient. 08060-91 Carrer Major, 10 41.7760700,1.4375800 370150 4626094 08060 Castellfollit de Riubregós Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46246-foto-08060-91-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez López El Servei d'Arxiu Municipal de Castellfollit de Riubregós forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46676 Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-episcopal-de-vic <p>ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/</p> XIV-XX Alguns documents es troben malmesos. <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència al terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XIV al XX. Aquests documents es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: -Mensa Episcopal. -Arxius Parroquial. - Arxiu Capitular de Vic. Entre aquesta documentació destaca la de la parròquia de Castellolí (baptismes, matrimonis, defuncions, compliment pasqual, llevadors i capbreus i vària administració). Segons consta en el volum DLM/1, l'arxiu fou destruït el 1936, salvant-se només quatre llibres, datats entre els anys 1774 i 1968.</p> 08063-48 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Regular Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46709 Fons documental de Castellolí a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-de-la-corona-darago ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/archivos/aca/fondos-documentales.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://pares.mcu.es/ XIII-XX L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al segle XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.15. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. 2.3.2.3.1.3. - Fons notarials d'Igualada i districte. Codi de referència: ES.08019.ACA/7.5//ACA, NOTARIALES, Igualada ,1080 (B-2). - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.1.1.16. 08063-81 Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46795 Fotografies de Castellolí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-castelloli-a-larxiu-comarcal-de-lanoia XIX-XXI A l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es custodien un gran nombre de fotografies de diferents indrets del terme municipal de Castellolí. La relació de fotografies és la següent: - AFMI00404.jpg (1900). Components de la agrupació coral la Llàntia reunits en una fontada a can Muset. - AFMI00873.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita de Sant Sebastià. - AFMI00874.jpg (Procopi Llucià, 1935). Pintura a l'oli de la capella de la Puda de Francolí. - AFMI00875.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Francolí, antiga família d'aquest poble. - AFMI00876.jpg (Procopi Llucià, 1936). Picaporta de ferro forjat. - AFMI00877.jpg (Procopi Llucià, 1936). Majòlica catalana. - AFMI00879.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita Sant Feliu. - AFMI00881.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Parera. - AFMI00882.jpg (Procopi Llucià, 1935). Dipòsit d'aigua de pedra de can Aguilera. - AFMI00883.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Aguilera. - AFMI00884.jpg (Procopi Llucià, 1935). La Puda de Francolí. - AFMI00885.jpg (Procopi Llucià, 1935). Castell. - AFMI00886.jpg (Procopi Llucià, 1936). Castell. - AFMI00887.jpg (Procopi Llucià, 1936). Torre del castell. - AFMI00888.jpg (Procopi Llucià, 1935). Retaule major de l'església de Castellolí dedicat a Sant Vicenç. - AFMI00889.jpg (Procopi Llucià, 1935). Retaule i altar d'estil barroc dedicat a Nra. Sra. del Roser. - AFMI00890.jpg (Josep Bergans, 1934). Sepultura antiga que, va ser descoberta l'any 1934 i es va anomenar Serrat dels Moros. - AFMI01783.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Jorba, ermita a la Verge del Roser. - AFMI01784.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita de Sant Feliu. - AFMI02106.jpg (Procopi Llucià, 1944). Moment de l'arribada del governador civil Sr. Antonio de Correa al municipi. - AFMI02107.jpg (Procopi Llucià, 1944). El governador civil Sr. Antoni de Correa, signa el llibre d'actes de l'ajuntamet. - AFMI02108.jpg (Procopi Llucià, 1944). Visita del governador civil, Antoni de Correa, a les escoles nacionals. - AFMI02307.jpg (Joan Gassó, 1944). Estat de les obres del nou temple parroquial de Castellolí. - AFMI02416.jpg (Procopi Llucià, 1945). Benedicció del nou temple parroquial de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02417.jpg (Procopi Llucià, 1945). Ofici en la església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02418.jpg (Procopi Llucià, 1945). Sortida de la cerimònia religiosa de la nova església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02419.jpg (Procopi Llucià, 1945). Inauguració de la nova església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02567.jpg (Procopi Llucià, 1946). Construcció del temple de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02568.jpg (Procopi Llucià, 1946). Ofici en el temple parroquial de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02671.jpg (No ident., 1915). Grup d'igualadins, destacats en la política i altres activitats de la localitat. - AFMI02672.jpg No ident 1912). Grup d'igualadins destacats en diversos aspectes de la vida local. - AFMI04592.jpg (Procopi Llucià 1955). Homenatge al Sr. Antoni Freixas Muset, amb motiu de la seva jubilació. - AFMI04795.jpg (Serra Mercader, 1896). Dia de caça a cal Tardà. - AFMI05883.jpg (Procopi Llucià, 1935). La Puda de Francolí. - AFMI06611.jpg (S. Masachs, 1968). L'Alcalde Joan Antoni Garcia Urgelés amb els representants d'obres públiques. - AFMI06612.jpg (S. Masachs, 1968). Les autoritats i els enginyers d'Obres Públiques estudiant sobre el terreny, la futura construcció de la variant de la carretera Nacional Municipal. 08063-167 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Cal Maco, Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada. L'ACAN és hereu d'un important bagatge arxivístic. En destaca la creació de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada l'any 1932, amb Procopi Llucià com a arxiver, el qual recollí la iniciativa que, des del 1929, duia a terme l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. L'ACAN compta amb 3.500 metres lineals de documentació. Entre els fons custodiats es troben el municipal d'Igualada (1359-1999), el del districte notarial d'Igualada (1281-1981), i la cinemateca (1921-1999). 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Cont. Descripció: -AFMI06613.jpg (S. Masachs, 1968). A iniciativa de l'Alcalde i Diputat Provincial Joan Antoni Garcia Urgelés promocionant campanya.-AFMI06614.jpg (S. Masachs, 1968). A iniciativa de l'Alcalde i Diputat Provincial Joan Antoni Garcia Urgelés promocionant campanya.-AFMI06657.jpg (S. Masachs, 1971). Inauguració del camp de tenis del Cercle Mercantil.-AFMI06658.jpg (S. Masachs, 1971). Inauguració del camp de tenis del Cercle Mercantil.-AFMI06678.jpg (Pérez de Rozas, 1973). Vista de les obres de la variant del Bruc durant la visita del Ministre d'Obres Públiques.-AFMI06679.jpg (Pérez de Rozas, 1973). Vista de les obres de la variant del Bruc durant la visita del Ministre d'Obres Públiques.-AFMI06859.jpg (Josep Graells, 1968). Un camió tràiler que transportava dues bigues de ciment armat encallat en un revolt.-AFMI06860.jpg (Josep Graells, 1968). Un camió tràiler que transportava dues bigues de ciment armat encallat en un revolt.-AFMI07001.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI07002.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI07003.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI08979.jpg (Josep Riba, 1970). Cal Muset.-AFMI12037.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12038.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12039.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12040.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12041.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12042.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició. -AFMI12212.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12213.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12214.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12215.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12216.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12217.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12742.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI12743.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI12744.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI13420.jpg (no ident., 1993). Cobla Juvenil ciutat d'Igualada en la Festa Major de Castellolí.-AFMI20134.jpg (Albert Aguirre, 2006). Nevada del gener de 2006. 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46797 Fotografies de Castellolí de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-castelloli-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-arxiu-nacional-de-catalunya DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: www.extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia XX A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dipositades 14 fotografies del fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini (ANC1-428), realitzades per la mateixa fotògrafa, a diferents indrets del terme de Castellolí. La relació de fotografies és la següent: ANC1-428-N-6712: Restes del castell de Castellolí . ANC1-428-N-7492: El túnel del Bruc, al terme municipal de Castellolí . ANC1-428-N-7493 : El túnel del Bruc, al terme municipal de Castellolí . ANC1-428-N-7494 : Un bosc de coníferes del terme municipal de Castellolí . ANC1-428-N-7495 : Paisatge del terme municipal de Castellolí. ANC1-428-N-7496: Una plantació de girasols del terme municipal de Castellolí . ANC1-428-N-7497: Restes del castell i de la capella romànica de sant Vicenç de Castellolí. ANC1-428-N-7498: Restes del castell i de la capella de sant Vicenç de Castellolí . ANC1-428-N-7778 : Un girasol . ANC1-428-N-7779: Un girasol. ANC1-428-N-7780 : Un girasol . ANC1-428-N-7922: El municipi de Castellolí . ANC1-428-N-7924 : El túnel del Bruc, a Castellolí ANC1-428-N-7986 : El municipi de Castellolí. 08063-169 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46799 Arxiu municipal de Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelloli DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius XIX-XX L'arxiu municipal de Castellolí conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament de Castellolí hi ha fons d'institucions, fons d'entitats, fons personals, i el fons del Jutjat de Pau de Castellolí (1848-1996). El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 08063-171 Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. El Servei d'Arxiu Municipal de Castellolí forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46801 Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-comarcal-de-lanoia ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia XIV-XX L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia 6 fons i 159 unitats documentals, que fan referència a Castellolí, datats entre els segles XIV i XX. La referència documental és la següent: - ACAN10-1: Ajuntament d'Igualada. - ACAN10-43: Districte Notarial d'Igualada. - ACAN10-63: Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada. - ACAN10-41: Parròquia de Santa Maria d'Igualada. 08063-173 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Cal Maco, Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada. L'ACAN és hereu d'un important bagatge arxivístic. En destaca la creació de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada l'any 1932, amb Procopi Llucià com a arxiver, el qual recollí la iniciativa que, des del 1929, duia a terme l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. L'ACAN compta amb 3.500 metres lineals de documentació. Entre els fons custodiats es troben el municipal d'Igualada (1359-1999), el del districte notarial d'Igualada (1281-1981), i la cinemateca (1921-1999). 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46802 Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-nacional-de-catalunya DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XVIII-XX L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Castellolí són els següents: - ANC1-1068: Ca n'Aguilera de Piera (1770-1870), fons patrimonials i familiars. - ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera - Estudi de la Masia Catalana (1924-1990), fons d'Associacions i Fundacions. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya - Segona República (1936-1939) - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini (fotografies). - ANC1-818: president Francesc Macià (1931-1933). 08063-174 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
46816 Arxiu fotogràfic municipal de Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-de-castelloli AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: https://www.castelloli.cat XX-XXI L'arxiu fotogràfic de Castellolí està format per un gran nombre de fotografies del terme municipal. Es tracta d'unes 3900 imatges, realitzades entre 1987 i 2002, que mostren les festes populars, actes importants i l'evolució del poble en els darrers anys. A través del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona, s'ha digitalitzat una gran part de les fotografies, que actualment només es podien consultar en paper. Tanmateix, l'arxiu custodia la col·lecció particular de fotografies de Vicenç Agset, veí i cronista fotogràfic, que des de la dècada dels anys quaranta fins a la dècada dels anys setanta del segle passat, va immortalitzar els episodis més rellevants del poble. Els 990 negatius, cedits pel propietari a l'Ajuntament, es troben també digitalitzats. 08063-188 Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
84070 Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya X-XII Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-047937). 08064-118 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Obert Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. 53 2.3 42 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
84134 Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-de-la-corona-darago ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://pares.mcu.es/ l XIII-XX L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al segle XX, a les següents unitats: - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11//ACA,REAL AUDIENCIA. - Mapes i Planells. Codi referència: ES.08019.ACA/3.39//ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos. - Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA/3.43.2//ACA,DIVERSOS. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA/1.1.3.3//ACA,CONSEJO DE ARAGÓN. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20.2.4.2.3.1.3//ACA,HACIENDA. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1//ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP. - Casagemes. Codi referència: ES.08019.ACA/3.11//ACA,DIVERSOS,Casagemes. - Tribunal de Comerç de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.4.1.3//ACA,REAL AUDIENCIA,Consulado y Tribunal de Comercio. - Bassols. Codi referència: ES.08019.ACA/3.5.6.2. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.1.4.4//ACA,GENERALITAT. 08064-182 Arxiu de la Corona d'Aragó,C. Almogàvers 77, 08018, Barcelona. La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Restringit Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. 94|98 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
84135 Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia XVI-XX L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Castellterçol: - ACVO100-20: Ajuntament de Castellterçol. En concret el que abasta cronològicament des de l'any 1853 al 2010, i alguna documentació de l'any 2011 i del 2012. Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament, amb les sèries corrents en un consistori com correspondència, expedients de secretaria, comptes, llicències d'obres, taxes i impostos municipals, padrons, lleves, etc. - ACVO100-58: Ajuntament de la Quadra de Vilalba (la Roca del Vallès). - ACVO100-52: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-45: Can Brustenga, Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-46: Can Guàrdia Fargas de Castellterçol. - ACVO100-34: Casa de Beneficència Brugarolas i Palau (Castellterçol). - ACVO100-42: Col·lecció Arxiu de complement (còpies de fons i documents). - ACVO100-26: Col·lecció d'imatges i audiovisuals. - ACVO100-25: Col·lecció d'impresos i cartells. - ACVO100-24: Col·lecció de manuscrits i documents. - ACVO100-18: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - ACVO100-57: Mas Gorchs (Llerona ) - Mas Rovira (Canovelles). - ACVO100-39: Mas Oliveres de Lliçà d'Amunt. 08064-183 Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, C. Olivar, 10, 08402, Granollers. L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat l'any 2005, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers. Entre els fons documentals més destacats dipositats a l'Arxiu, en destaquen els fons municipals dels ajuntaments d'Aiguafreda, Bigues i Riells, Castellterçol, Granollers i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. Tanmateix, l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges. 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Xavier Pérez, director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.El contracte de dipòsit del fons de l'arxiu municipal de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental va ser signat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Castellterçol, el 14 de juny de 2007. 98 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
84137 Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-nacional-de-catalunya DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XIX-XX L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Castellterçol són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-933: Antonio Correa Véglison. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-891: Cultura en Ruta, S.A. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Agricultura, ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-137: Enric Prat de la Riba. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació catalana de Futbol. - ANC1-297: Federació Sindical Tèxtil Radium. - ANC1-411: Ferran Soldevila. - ANC1-284: Francesc Brunet i Recasens. - ANC1-211: FECSA. - ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana. - ANC1-5: Gabriel Casas i Galobardes. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-606: Germanor de Minyons de Muntanya. - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-611: Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-994: Joan Artigues i Carbonell. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-244: Josep Benet. - ANC1-979: Josep Fargas i Datzira. - ANC1-585: Josep maria Segarra i Plana. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. - ANC1-886: Llei 21 del 2005 de Restitució a la Generalitat de Catalunya. - ANC1-168: Llinatge Cartellà de Sabastida, Barons de l'Albi. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-610: Minyons Escoltes de Catalunya. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-564: Taf Helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). 08064-185 Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
97429 Rellotge de Sol de Can Ràfols https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rafols <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span>Rellotge de sol de Can Ràfols. Està situat a la façana principal del cos oest de l'edificació que pertany al municipi de Cervelló, ja que hi ha una altra part de l'edifici, la que es troba a l'est, que pertany al terme municipal de Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span>El rellotge és del tipus vertical declinant, fet de ciment i pintura. </span></span></p> <p><span><span>Té forma rectangular i està pintat sobre una capa d'arrebossat, amb una orientació sud-est. Les línies horàries van de 6 a 4, inclouen senyals per a les mitges hores. Estan marcades amb xifres aràbigues. </span></span></p> <p><span><span>Al pol del rellotge hi ha un sol, i el gnòmon és una vareta simple acabada en bola. Les inscripcions '13 graus' i 'ANY 1789' acompanyen el disseny, que es troba en bastant bon estat de conservació.</span></span><span><span> </span></span></p> 08068-360 Camí de Can Ràfols. <p>El rellotge de sol va ser instal·lat a la façana de la masia en el moment de la seva reforma al segle XVIII.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3715719,1.9825377 414912 4580506 1789 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97429-360010.jpg Legal i física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BCIL|Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 47 1.3 1761|1787 11 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85108 Fons Antoni Pineda i Gavaldà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-pineda-i-gavalda RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d'història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. XX-XXI Conjunt d'imatges produïdes i/o reunides pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà al llarg de la seva vida. A partir dels anys 60 del segle XX, el Sr. Pineda va reunir i fer còpies de les fotografies que guardaven les famílies cubellenques a casa seva. Molts d'aquests originals ja no existeixen o es troben en mal estat de conservació. Van ser reunides amb la voluntat de reproduir-les, col·leccionar-les i fer un bon arxiu de fotografies històriques abans que es perdessin. Actualment consten dins el seu fons 24200 negatius (dels quals 6100 estan digitalitzats), unes 2000 fotografies en paper corresponent a col·leccions; i unes 1300 fotografies en format digital (original digital i digitalitzacions elaborades pel Sr. Pineda). Pendent d'inventari i recompte hi ha 31 àlbums amb les agrupacions 'Cubelles blanc i negre, 1900-1970' i 'color 1970-2000', amb contingut estimat de 4000 fotografies. 08074-61 Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) En aquells primers moments el revelat era dificultós, de tal manera que rere cada imatge hi ha unes bones hores de treball de revelat, ampliació, digitalització i retoc en el cas que fos necessari, per deixar la imatge a una mida útil per exposicions, i en condicions de ser visualitzada. De l'agrupació de les imatges, ja des dels anys 80, el Sr. Pineda sol, en col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles i després amb els Amics del Castell, han elaborat nombroses exposicions temàtiques, han usat les imatges per il·lustrar els llibres d'història del municipi, etc. La donació està regulada pel conveni signat entre l'Ajuntament de Cubelles i el Sr. Antoni Pineda i Gavaldà l'any 2017, i consta actualment amb 6 addendes. 41.2087200,1.6707000 388556 4562779 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Núria Jané Orpí 98 55 3.1 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85117 Arxiu municipal de Cubelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cubelles XXI L'arxiu municipal de Cubelles reuneix documentació produïda i/o rebuda per l'Ajuntament de Cubelles en el desenvolupament de les funcions que li són pròpies, així com de diverses entitats, empreses i particulars que han desitjat dipositar els seus fons a l'arxiu per la seva vinculació amb la Vila de Cubelles. Actualment, l'arxiu municipal reuneix un total de 1060,25 m/l i conté un total d'1 fons municipal, que conté 4 subfons, i 46 fons no municipals. La superfície total de l'arxiu municipal és de 145,91 m2. Els fons que s'apleguen a l'arxiu municipal són els següents: Fons de l'administració local (101 Ajuntament de Cubelles, 102 Subfons Ràdio Cubelles, 103 Subfons antiga oficina de recaptació,104 Subfons Arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, 105 Subfons Arxiu fotogràfic Policia local). Fons judicials (201 Jutjat de Pau). Fons d'entitats, associacions i fundacions (301 Falange i de las Jons, 302 Centre catequístic parroquial,303 Comissió veïnal per millores a l'abastiment d'aigua, 304 Comissió d'evacuació de la defensa passiva,305 Moviment Rialles a Cubelles,306 Grup de teatre Casal de Cultura, 307 Fundació Estapé,308 Grup d'Estudis Cubellencs Amics del castell,309 Associació de dones La Fita de Cubelles,310 Associació de veïns de Mas Trader,311 Associació de veïns de Santa Maria. Fons registrals (401 Registre civil). Fons personals (501 Charlie Rivel, 502 Manuel Puig Ribot, 503 Joan Vidal Urpí, 504 Francesc Pujades, 505 Isidre Rossell, 506 Xavier Oller, 507 Emili Maria Serra, 508 Joan Rodriguez Serra, 509 Paulina Schumann, 510 Eduard Granell Torrents, 511 Dolors Thomas, 512 Àngel Gonzalez Candalija, 513 Rosa Fonoll Ventura, 514 Josep Fillat Roig, 515 Rosa Maria Sanchez, 516 Joan Amorós, 517 Juliol Manegat, 518 Federico Esteve Escudé, 519 Antoni Cerdà, 520 Antoni Pineda i Gavaldà, 521 Maria Trives, 522 Adrià Cona, 523 Neus Capdet, 524 Josepa Vidal Rovirosa, 525 Kikus Costa, 526 Aeroglobo - José Antonio Moreno. Fons parroquials (601 Parròquia de Santa Maria de Cubelles). Fons d'empreses (701 Col·lecció Tèrmica del Foix). Fons patrimonials (801 Travé - Maristany). Col·leccions factícies (901 tríptics i cartells, 902 Premis i trofeus, 903 Quadres, 904 Llibres digitals, 905 Col·lecció de llibres locals. Els fons digitalitzats, total o parcialment són els següents: del fons de l'Ajuntament i subfons (Llibres d'actes del ple (1648/2011), cadastre de 1739, obres majors (1933/1978), llibres de Decrets (1991-2011), llibres de resolucions (2001-2007), arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, subfons Ràdio Cubelles: cassets, revox i mini-discs, col·lecció de llibres locals, col·lecció de fulls de Cubelles, primera i segona època (fins el número 50). Altres fons: (fons Antoni Pineda - només negatius -, fons Travé Maristany: fotografies, diapositives, plaques de vidre i VHS, fons Isidre Rossell - VHS -, fons Josepa Vidal - fotografies i documents -, fons Charlie Rivel - només fotografies -, fons Joan Vidal, - només VHS i super8 -, fons Paulina Schumann, -només VHS-, fons Kikus Costa - fotografies, gravacions-, fons Emili Maria Serra - només fotografies -. Segons l'estadística dels arxius, a finals de 2017 l'arxiu comptava amb el següent contingut: documents especials: fotografies: 15.492 positius; 4.005 negatius (actualment 28.322); 5 plaques de vidre, 78.925 fotografies digitals, 15 pel·lícules, 69 vídeos, 72.674 registres sonors, 1.023 cartells, 52 plànols i 25 dibuixos tècnics. Respecte als documents sonors digitalitzats, composen un total de 40.974 minuts, i els audiovisuals 5.631 minuts. 08074-70 Edifici dels Serveis tècnics. Carrer Joan XXIII, 30 Fins l'any 2013, l'arxiu municipal va estar dividit en dos emplaçaments: l'arxiu històric, que estava localitzat al Casal de Cultura des de l'any 1995; i l'arxiu administratiu, que estava ubicat a les dependències l'antic escorxador municipal (Carrer Nou, 30). L'any 1996-1997 es va realitzar una primera classificació i inventari de l'arxiu històric, i l'any 2007-2008 es va realitzar un inventari de part de la documentació dipositada a l'Escorxador municipal. Amb la construcció del dipòsit i el trasllat a les actuals dependències l'any 2013, es va organitzar l'arxiu per sèries documentals i es va procedir a renumerar i canviar les capses d'arxiu, ja que les condicions a ambdós llocs les havien malmès. 41.2087200,1.6707000 388556 4562779 2013 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85117-foto-08074-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85117-foto-08074-70-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Núria Jané Orpí 98 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85130 Fons Travé Maristany https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-trave-maristany XVII-XXI Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. La documentació conté informació, entre d'altres, de la família Gibert, promotors de la realització de la Plaça de Catalunya de Barcelona; els terrenys on va ubicar-se el Liceu i el cafè del Liceu (terrenys originaris, desamortització, etc.); documentació sobre el cafè del liceu (lloguer, administració comptable...); documentació personal, laboral i política de l'advocat, regidor de Barcelona i senador Frederic Travé escardo (1857-1938); documentació personal de Frederic Travé Alfonso i la seva muller Maria Antonia Maristany, filla dels comtes de Lavern); documentació de la família Escardó, de Cubelles. A l'Arxiu Municipal, on està dipositat, hi ocupa 16 metres lineals de documentació dels segles XVII a XXI, en paper, negatius, plaques de vidre, VHS i bobines de super-8. També hi ha una col·lecció de postals d'arreu del món rebudes per la família Travé i donades per amics seus. Són 3382 postals circulades i unes 4000 postals no circulades 08074-83 Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. L'arxiu va traslladar-se a les dependències de l'Arxiu Municipal l'any 2016 i, des d'aleshores, està en procés de tractament i inventari. L'any 2017 es va digitalitzar el seu fons fotogràfic i els negatius, amb el resultat de 4.340 arxius 41.2087200,1.6707000 388556 4562779 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-3.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Núria Jané Orpí 98|94 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85147 Fons documental de Cubelles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-a-larxiu-de-la-corona-darago XIII-XX A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats un total de 233 documents que fan referència a Cubelles (incloent-hi els que fan referència als antics límits, amb Vilanova i la Geltrú). S'hi poden trobar pergamins, cartes reials, plànols, plets civils, processos, causes del consolat i Tribunal de comerç. A banda dels documents més antics, destaca, pel seu valor simbòlic l'expedient separació dels termes de Cubelles i Vilanova 08074-100 Arxiu de la Corona d'Aragó (c. dels Comtes, 2, Barcelona) L'Arxiu de la Corona d'Aragó, originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, altres fons històrics. 41.2082100,1.6723300 388692 4562720 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-2.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2020-12-07 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) 94|98|85 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85164 Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de Vinseum https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-vinseum El fons de la col·lecció de Vinseum conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. Conté trenta-sis espècimens d'ornitofauna dissecada; dos fòssils de gasteròpodes; i materials arqueològics procedents de la cova del Tradé, Mas d'en Pedro i 'sobre el cementiri de Cubelles', sobre el cementiri. Entre aquest darrer conjunt destaca el coll d'àmfora amb 'titulus pictus' visible a l'exposició permanent 08074-117 Vinseum (pl. Jaume I, 5, Vilafranca del Penedès) Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi de Cubelles. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pel període íber o de romanització. 41.2082100,1.6723300 388692 4562720 08074 Cubelles Restringit Bo Legal i física Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Mesozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 77|78|79|80|81|83|85|122 53 2.3 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85173 Col·lecció de paper pintat de Psique i Cupido https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-paper-pintat-de-psique-i-cupido XIX-XX Frederic Travé va decorar les parets d'una sala de la Biblioteca de Mitologia Clàssica. Concretament era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. Es tracta de paper pintat de tipus panoràmic, format per dotze escenes: onze plafons i un rotlle. Aquest tipus de paper pintat va ser editat per Desfossé & Karth, a París a partir de 1872, si bé l'edició que es col·locà a Can Travé data de 1923. La composició és obra de Louis Lafitte i Merry-Joseph Blondel i va ser gravada per Xavier Mader. Entre les escenes que s'hi reprodueixen hi trobem la 'Consulta a l'Oracle', 'Psique transportada per Zèfir', 'El bany de Psique', 'Psique i les seves germanes', 'Psique descobreix Cupido', 'Psique abandonada', 'Psique és acollida per un vell pescador', 'Psique ofereix a Venus un gerret d'aigua salada', 'Psique dóna a Cerber una fogassa', 'Psique amb la capsa de Proserpina', 'Psique perdonada per Venus' i 'L'himeneu de Psique i Cupido'. 08074-126 Biblioteca Nacional de Catalunya La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. El paper ornamentava les parets d'una de les sales de la Biblioteca de Mitologia Clàssica on hi reuní una gran col·lecció de llibres de tema mitològic. Era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. La Biblioteca estava moblada amb llibreries ornamentades amb un conjunt d'escultures i obres d'art: còpies de pintures, calcografies, plànols, mapes i arbres genealògics de tema mitològic. És un paper fabricat a París per Joseph Dufour entre 1814 i 1816. Editat per Desfossé & Karth a partir de 1872, el qual en va fer una dotzena d'edicions. A banda dels papers descrits, dipositats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Can Travé en van quedar altres de la mateixa tipologia, a l'entrada de la casa n'hi havia altres amb la representació de les cataractes del Niàgara i el Port de Boston, situats a esquerra i dreta del passadís, respectivament. Mesuren 200 x 420 cm. A la sala de jocs de la torre rodona hi havia altres escenes del mateix estil i un paisatge del Carib. L'Ajuntament, donades les condicions d'humitat de la casa que els estaven deteriorant, els va fer retirar i es troben en procés de restauració A començaments del segle XIX és quan s'arriba a una major perfecció tècnica i plàstica en la realització del paper pintat. El paper panoràmic sorgeix en aquest moment i és hereu de les pintures al fresc que representaven esdeveniments històrics o imaginaris a partir de diverses escenes que generalment tenien un fons amb un paisatge comú. Les manufactures més importants eren a França, des d'on es van posar de moda i van aparèixer fàbriques de paper pintat en diversos indrets europeus. Van ser mostrats a exposicions internacionals i universals. S'instal·lava enganxant-lo directament a la paret i rematat amb frisos i greques o bé sobre un fris de fusta o un altre tipus de paper. L'any 1997 la Biblioteca de Catalunya comprà aquests elements a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. 41.2082100,1.6723300 388692 4562720 08074 Cubelles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85173-foto-08074-126-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia Papers pintats del mateix tipus i fabricació es troben al Saló de Recepció dels Ambaixadors Estrangers de la Casa Blanca (Washington, EUA). 98 53 2.3 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85195 Fons documental a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes XV-XVII Als fons de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) s'hi troben dipositats documents d'època medieval i moderna (segles XV-XVIII) referents a Cubelles. Fins a la substitució del sistema d'organització català en vegueries pels corregiments d'origen castellà (1719) Cubelles formà part de la vegueria de Vilafranca. Entre aquests documents hi trobem, per exemple, una clàusula testamentària de 1416 o un capbreu de l'any 1588. Al pergamí testamentari datat el 28 d'agost de 1416 hi trobem el trasllat de la clàusula del testament de Elisenda, muller de Galcerà de Barberà, castlà de Vilafranca i Cubelles. Fa hereu universal a la seva filla Agnès, muller de Guillem de Talamanca, cavaller. Ordena que al preu de 600 sous i de 20 sous de censal mort es celebrin 500 misses. 250 l'església de Santa Maria. 250 l'església de Santa Maria de Cubelles. El capbreu de 1588 del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s'hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. 08074-148 Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Av. d'Europa, 6, Vilafranca del Penedès) 41.2082100,1.6723300 388692 4562720 08074 Cubelles Fàcil Bo Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 94 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85196 Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. El museu conserva material arqueològic procedent de diferents jaciments arqueològics del municipi, així com 17 dibuixos sobre paper de temàtica local realitzats per Pau Roig Estradé. 08074-149 Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Avinguda de Víctor Balaguer, s/n, Vilanova i la Geltrú. 41.2082100,1.6723300 388692 4562720 08074 Cubelles Fàcil Bo Legal i física Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Grec|Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 77|78|79|80|81|82|85|94|98 53 2.3 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
85197 Fons documental de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. A la part de la Biblioteca es conserva documentació manuscrita que avarca un marc cronològic comprès entre el segle XIV i el XX (11 elements), bibliografia diversa del municipi (50 elements), material gràfic (13 elements), així com un gran nombre de publicacions periòdiques o articles sobre Cubelles. 08074-150 Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Av. Narcís Monturiol, 2, 08800 Vilanova i la Geltrú. 41.2082100,1.6723300 388692 4562720 08074 Cubelles Fàcil Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 94|98 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48370 Bassa de Can Cardús https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus <p>(2004): POUM d'Esparreguera. Informe Mediambiental. Ajuntament d'Esparreguera, p. 31. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai. Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies. Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles). Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea). Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp. Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> 08076-18 Carretera de Mas d'en Gall <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> 41.5381600,1.8346600 402794 4599156 1992 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121). 98 2153 5.1 1785 11 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48704 Fons arqueològic del Museu Comarcal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-museu-comarcal-de-berga SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. El material obtingut en l'excavació arqueològica del sepulcre de fossa del Corral de Canudes i que actualment es conserva a l'espai de Reserva del Museu Comarcal de Berga, és la següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 17: una olleta de ceràmica carenada, la part superior és troncocònica i el fons convex, amb nansa (segurament en portava dues). Les mides de la peça reconstruïda són 10,5x16x0,4 cm. -Núm. 18: plaques molt fragmentades d'os. -Núm. 19: una dent; correspon a un ullal fragmentat de senglar, tallat i polit. Les mides són 0,4x4,9x0,8 cm. -Núm. 20: quatre punxons i dues espàtules, d'os, de mides diverses. -Núm. 21: una fulla, un burí i un gratador de sílex. Mides diverses. -Núm. 22: diversos fragments de crani humà i d'un maxil·lar inferior d'un individu adult. La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. A l'article de Josep Carreras (1989: pàgs. 9-22) hi ha un inventari complet del material i una comparativa d'aquest material amb el proporcionat per altres sepultures de fossa. 08078-159 Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga L'agost del 1964 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va excavar un sepulcre de fossa, parcialment malmès, que havien localitzat a la zona del Corral de Canudes, arran de l'extracció d'argiles que s'estava fent a l'indret. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-3.jpg Legal i física Neolític|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 78|76 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48705 Lipsanoteca https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca <p>-SERRA, Rosa (1988): 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (4)'. L'Erol, nº 23.Pg. 45- 47. Àmbit de Recerques del Berguedà. -SERRA, Rosa (1990): 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8)'. L'Erol, nº 29.Pg. 49. Àmbit de Recerques del Berguedà. -SERRA, Rosa (1990): 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (9)'. L'Erol, nº 31.Pg. 45. Àmbit de Recerques del Berguedà. -VV.AA. (1990): 'Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> XII? <p>Lipsanoteca de fusta de pi en forma de prisma allargat, amb un acabat de les superfícies senzill, poc polit i sense cap tipus d'element decoratiu. Les seves mides són: 4x11x5,3cms. En un costat hi ha l'espai per contenir les relíquies, és un petit forat allargat (trepanat) que es tanca amb una tapa del mateix material, encaixa a pressió i té forma de tronc de piràmide. L'interior conté algunes escasses restes tèxtils.</p> 08078-160 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>En el Catàleg del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona consta com a procedent de l'església de l'Espunyola i datat del segle XII (VVAA, 1990: 150).</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48705-foto-08078-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48705-foto-08078-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48705-foto-08078-160-3.jpg Legal i física Romànic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El número de registre del Museu és el 965. 92|85 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48706 Fons arqueològic del Bressol de la Marededéu al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bressol-de-la-marededeu-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona <p>CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques el Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A AMPURIAS, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen del Bressol de la Marededéu en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1918. Del material recuperat hi ha un conjunt de peces que es troben exposades a la Sala de Prehistòria del Museu, són les següents: -Ganivets de sílex, de secció majoritàriament triangular, a la zona proximal té més tendència a trapezoïdal, és blanquinós amb aigües grises, mides 6x2x1x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1615) -Ganivet de sílex blanc, de 14 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1616) -Ganivet de sílex de secció triangular, blanquinós amb aigües grises; un fragment de mides: 2,9x1,6x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1617) -Vas ceràmic fet a mà, carenat, de vora exvasada i llavi arrodonit. El color de les superfícies és marronós. D'influència nord-italiana. Les mides de la peça reconstruïda són: 9,2x12,2x0,5cm. i diàmetre: 12,7cm. (les mides del fragment són: 6,5x4x4x0,5 cm.). Del Bronze mig. Reconstruït en època de Serra Vilaró, restaurant al CRBMC de Sant Cugat. (Número de registre: 1614) -Dena de collar realitzada sobre una petxina de cargol de mar, del tipus Columbel·la rústica (ballaruga), de color blanquinós amb aigües grises i concrecions marronoses. Mides: 0,9x1,4x0,8 cm. Del Bronze mig. (Número de registre: 1618) -Dena de collar fragmentada, feta sobre una conquilla de petxina (dentalium), amb forma cònica i arquejada, la perforació no és antròpica i la secció transversal és circular. Mides: 0,3x0,7 cm de gruix i 0,2 cm de diàmetre de la perforació. Del bronze mig. (Número de registre: 1619) -Fragment de punxó de bronze, de secció quadrada, fet amb fossa. Mides: 3,4x0,3x0,3 cm. Del calcolític. Restaurat. (Número de registre: 1620) A més, a la reserva del Museu hi consten custodiats altres materials procedents de l'Espunyola, entre els quals hi ha diversos fragments de ceràmica corresponents a diferents vasos ceràmics, restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades, pertanyents a un mínim de quatre individus (1 infantil d'entre 3 i 4 anys, i 3 adults joves, de menys de 25 anys), fragments de sílex corresponents a restes de tall, un possible nucli de sílex, i una dena discoïdal; en conjunt datat en una cronologia del Calcolític-Bronze Mig.</p> 08078-161 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El dolmen del Bressol de la Marededéu va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149).</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-2.jpg Legal i física Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 79|76 53 2.3 2484 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48707 Fons arqueològic del Bosc de Correà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bosc-de-correa-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona <p>CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A Ampurias, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. ROVIRA, J. (1994): Ámbar y pasta vítrea. Elementos de prestigio entre el neolítico avanzado y el bronce final del nordeste de la península ibérica. Un primer estado de la cuestión. A Quaderns de Prehistòria i Arqueoliogia de Castelló, núm. 16, 1994, pàg. 67-91 (75-76). ROVIRA, J. (1996): Una cuenta singular vitrificada de tipo orientalizante entre los depósitos funerarios de un túmulo catalán del Bronce medio: El monumento I de el Bosc de Correà (L'Espunyola, Berguedà, Catalunya). A Trabajos de Prehistoria, núm. 53; CSCIC, Madrid, 1996, pàg. 155-162. SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material procedent de l'excavació que Mn. Serra Vilaró va realitzar al dolmen del Bosc de Correà l'any 1918. Una part del material es troba exposat a la sala de Prehistòria del Museu, entre el qual hi consten algunes de les peces que es relacionen: -Vas de ceràmica fet a mà, carenat, reconstruït a partir de 18 fragments, amb vora exvasada i llavi arrodonit, nansa vertical i apèndix de botó. El color de la pasta, de les superfícies exterior i interior és de tons negres i marrons. Mides: 11x15x0,4cm. Reconstruït per Serra Vilaró. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1835) - Collaret format per 88 denes fetes sobre conquilla de petxina dentalium, amb forma d'ullal d'elefant. Algunes estan fragmentades. La perforació longitudinal no és antròpica. La secció transversal és circular. Mides de la peça més gran i de la més petita: alçada 2,7/0,5 cm., i amplada 0,4/0,3 cm de diàmetre. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1836) -Denes de collaret d'ambre, en total 18 peces, 10 de senceres i la resta fragmentades. Color vermellós i marronós. Mides de la peça més gran i de la més petita, 1,8/0,6x2,4/0,9x0,4/0,4 cm. Restaurat. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1837) -Denes de collar, de cargol de mar del tipus columbel·la rustica (ballaruga) , 12 peces; la conquilla és allargada, cònica i llisa. Color marronós, tanques blanques i petites de marró. Mides de la peça més gran: 1,1x1,6x1cm i perforació de 0,35 cm., i la més petita: 0,7 x 1x0,6 i perforació de 0,3 cm. de diàmetre. Bronze mig, (Número de registre: 1838) -Denes de collar de petxina, 2 peces; tenen forma discoïdal, la perforació circular és centrada i antròpica, la secció és cònica. Les mides de la peça més gran i de la més petita són: diàmetre de 0,7/0,9cm., perforació de 0,2/0,2 cm, i gruix de 0,2/0,15 cm. Del bronze mig. (Número de registre: 1839) -Punxó de bronze(agulla), de secció quadrada. Mesura 8 cm de llarg. Està restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1840) -Braçalet de bronze, de secció biconvexa i forma circular oberta. Diàmetre 3,8 cm i gruix 3 cm, de fosa. Bronze mig. (Número de registre: 1841) -Plaqueta de bronze que podria correspondre a una destraleta . Mesura 3 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1842) -Anella de bronze, de forma amb tendència a circular i de secció circular. Un extrem està partit. Del Bronze mig. (Número de registre: 1845) -Ganivet de sílex, un fragment de làmina. Part central de secció triangular, amb retocs intencionals als dos costat. Color beix amb taquetes grises. Bronze antic-mig. (Número de registre: 1849) - Dena de pasta vítrea, té forma subesfèrica, amb la cara superior i inferior aplanada. La perforació és antròpica, està en posició axial i és cilíndrica, tot i que s'eixampla lleugerament en els extrems. Decoració de solcs i ondulacions longitudinals profundes que formen tres triangles i una ondulació superior amb l'objectiu de ressaltar el forat de la perforació. El color és marronós. El diàmetre és 1,6 cm., gruix 1,2 cm., i diàmetre de la perforació 0,4cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 7674) -Dena de petxina, un fragment. Té forma amb tendència a triangular, la 'base' és curvilínia. Color blanc trencat. Mides: 1x1,1x0,1cm. Del Bronze Mig. (No és segur que pertanyi al dolmen del Bosc, tal i com diu Serra Vilaró) (Número de registre: 7478) -Dena (?) realitzada en la closca d'algun cargol marí, té forma discoïdal gairebé circular. La perforació no és antròpica. Color blanc trencat i concrecions marrons. Mides: 0,7 de diàmetre, i 0,6 diàmetre perforació, i 0,45 cm de gruix. Bronze mig. (Número de registre: 7479)</p> 08078-162 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El dolmen del Bosc de Correà va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927:183-188).</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-3.jpg Legal i física Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) El conjunt de material recuperat és molt més ampli. En el fons del museu hi consta registrat altre material procedent del dolmen del Bosc, entre el que hi ha diverses peces o fragments de peces de bronze, com un possible rebló, un anell en forma d'espiral, un fragment d'agulla, un braçalet, una cabota de clau (?); també alguna ascla de sílex i altres de quars. Gran quantitat de fragments de ceràmica, la majoria corresponents a restes de vasos ceràmics fets a mà, sobretot hi ha fragments informes però també hi trobem algunes vores, fons i nanses, entre els fragments també n'hi ha alguns exemples amb decoració, especialment motius decortius fets per incisió; les cronologies d'aquest material ceràmic són sobretot del Bronze mig, i també del Bronze Antic, a més d'alguns fragments escassos datats del període medieval i algun d'ibèric. També hi figuren algunes restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades que han indicat presència mínima de 13 individus amb dentició permanent; mínim dos individus de més de 18 anys, i 10 de menys de 26 anus, i peces de 4 individus subadults d'entre 1 i 4 anys. 79|76 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48708 Fons arqueològic del Collet de les Forques al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-collet-de-les-forques-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. TURBON, D. (1981): Antropología de Cataluña en el II milenio a.C.. (Ed. Univ. Barcelona, Barcelona).</p> <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material que va proporcionar l'excavació arqueològica realitzada al dolmen del Collet de les Forques per Mn. Serra Vilaró a l'any 1920. Una part del material procedent d'aquest megàlit és exposat a la Sala de Prehistòria del Museu i la resta es troba custodiat a l'espai de reserva. El material exposat és el següent: -Punta de fletxa de sílex gris, en forma de llorer i amb retoc bifacial. Mides: 57x21x9mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1637) - Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Mides: 16x16x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1642) -Nucli, de sílex gris. Diàmetre de 30 mm. Bronze Antic. (Número de registre: 1639) -Perforador, de sílex gris. Mides: 23 mm de llargada. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1643) - Dent de falç, de sílex gris. Bronze Antic. (Número de registre: 1644) - Punxó de bronze, amb punxa per cada extrem i secció quadrada. Mides: 43 mm. de llarg. Restaurat Bronze Antic. (Número de registre: 1649) -Punyal de llengüeta de coure, de secció plana i tall martellejat. Mides: 15,8x4x0,24cm., i 50 grams de pes. Restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1646) -Reblons de bronze, dues peces. Restaurat. Bronze Antic. (Número de registre: 1650) -Botó d'os, en forma de V. Bronze Antic. (Número de registre: 1647) -Denes de collar, dues peces, són realitzades sobre closca de petxina, té forma discoïdal, de secció quadrada i de color blanc. Mides: 0,4 cm de perforació, 0,7cm de diàmetre total i 0,2cm de gruix. Bronze Antic. (Número de registre: 1648) -Vas de ceràmica feta a mà, 7 fragments informes (un dels quals consta de sis fragments enganxats) probablement del mateix vas. Té decoració pròpia dels vasos campaniformes, s'observen 4 franges decoratives, 2 llises i 2 línies obliqües puntillades. El color de la pasta és vermell, i la superfície exterior i interior vermell i marró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1652) A més del material exposat, a la reserva del museu hi consta registrat: -Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Sílex de Múrcia. Mides: 36x29x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1638) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x20x5 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1640) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x14x4 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1641) -Ascle de sílex gris. 10 ascles, no tenen retocs, són de diferents colors. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1645) -Percutor de quars. Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes de fauna, correspon a un fragment de dent (el tercer molar) de porc (d'un Sus Domesticus). Mides: 1,4x2,2x1,4cm. No surt en la publicació de Serra Vilaró (és inèdit). Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes humanes. Peces cranials, post cranials i peces dentals aïllades que indiquen la presència mínima de 5 individus d'edats indeterminades; s'han descrit 2 mandíbules d'un individu masculí i 1 d'un individu femení, la resta són individus de sexe no determinat. Estudi antropològic fet per Eulàlia Subirana el 2007. Bronze Antic. (Número de registre: 1654)</p> 08078-163 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El dolmen del Collet de les Forques va ser excavat per Mn Serra Vilaró l'any 1920 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-3.jpg Legal i física Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les dades que proporciona Serra Vilaró en la publicació dels resultats obtinguts en l'excavació del dolmen del Collet de les Forques (SERRA VILARÓ: 1927:142-149) i els materials que consten al museu hi ha algunes variacions. 79|76 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
48709 Fons arqueològic del Codonyet del Cint al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-codonyet-del-cint-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona custodia el material arqueològic que va aparèixer en la intervenció que Mn. Serra Vilaró va dur a terme al Dolmen del Codonyet del Cint a l'any 1918. El material que hi ha consta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segons les fitxes de registre és el següent: -Restes humanes, corresponents a restes cranials (ossos i dents) que indiquen la presència d'un únic individu, de sexe i edat indeterminada. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2581) -Restes de fauna, d'un ovicàprid. Es tracta d'una peça dental corresponent a un molar (M1 o M2) d'una ovella o cabra. Mides: 3,3x1,9x0,9cm. Dada inèdita, no s'esmenta en la publicació de Serra Vilaró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2582) -Vas de ceràmica feta a mà, dos fragments de vora i un fragment informe, de tipus campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2583) -Vas de ceràmica a mà, un fragment informe amb decoració campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2584) -Restes de fauna, un molar corresponent a un bòvid (Bos taurus). Mides: 5,2x2,4x1,7cm. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2683)</p> 08078-164 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El dolmen del Codonyet del Cint va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1918 (SERRA VILARÓ: 1927:226). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-3.jpg Legal i física Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les dades han estat facilitades pel Museu i s'han pogut recollir a partir de les fitxes de registre del Museu. Cal indicar que el fons del museu està en procés de catalogació, per tant algunes fitxes encara no han estat actualitzades. La imatge 1 ha estat facilitada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona 79|76 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2025-02-17 06:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5