Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
52863 | Fons documental de l'Arxiu del Monestir de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-monestir-de-santa-maria-de-lestany | XIII-XVIII | <p>En l'actualitat els fons arxivístics i bibliogràfics que es troben a la parròquia de Santa Maria de l'Estany estan instal·lats a la planta baixa en les dependències annexes al claustre, que també acullen el museu. Tot just entrar, en el vestíbul d'accés al museu es percep un ambient de notable humitat, que tanmateix desapareix al cap d'una estona de mantenir-se una activa circulació d'aire per l'obertura de les finestres. En els darrers anys s'ha tingut especial cura en mantenir una bona ventilació dels espais quan el temps ho permetia, fet que ha evitat deterioraments importants, però aquests espais són naturalment humits, i es detecten algunes alteracions en els documents emmarcats i penjats a la paret, Hi ha tres documents en pergamí en aquesta situació, dos al passadís d'accés i un altre en una paret més propera a la sala on hi ha al major part dels documents bibliogràfics i arxivístic. Els que mostren més alteració pels efectes de la humitat i dels fongs són els dos que hi ha al passadís d'entrada, una butlla de l'any 1507 de 49x84 cm., i una altre butlla de l'any 1616 de 53x79 cm. I especialment el primer d'ells, situat a la paret de la dreta de l'entrada .El tercer dels pergamins emmarcats, més gran (145x70),no presenta alteracions aparents. En la sala en què es troba agrupada la major part de la documentació aquesta es troba instal·lada en quatre armaris. Armari número 1,de fusta, amb dues parts de 1.30m,de 10 prestatges cada un. Del total de 20 prestatges d'aquest armari,15 15 contenen fons bibliogràfics o hemerogràfics i els cinc restants contenen documentació arxiu. Armari 2,de 1,75 m d'amplada, conté vuit nivells de prestatgeria, tres dels quals són de documentació d'arxiu i els altres cinc de documentació bibliogràfica. Armari 3.Encastat a la paret.D'1,15m d'amplada. Conté 4 nivells de prestatgeria, dels quals 2 són ocupats per capses que contenen fotografies de peces de museu mentre que les altres dues una conté butlletins oficials del bisbat i l'altra altre tipus de llibres Contemporanis. Armari 4.Encastat a la paret.D'1.15 m d'amplada i quatre nivells de llibres, conté butlletins del bisbat, i revistes 'Ecclesia'. Aquesta documentació cal afegir-hi uns 40 cm que es troben en un armari (núm 5) en el primer pis de la rectoria, on també hi ha uns 30 cm corresponents als fons ubicats a la planta baixa.</p> | 08079-64 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52863-foto-08079-64-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
52878 | Mare de Déu de l'Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lestany | XIV | <p>A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica, realitzada en alabastre policromat i documentada ja el s. XV. A l'interior cal destacar la talla d'alabastre del segle XIV de Mare de Déu de l'Estany. La Verge sosté amb el braç esquerre el Nen mentre l'alleta. Resta part de la policromia del mantell on destaca el blau d'atzur o de cobalt i els daurats.</p> | 08079-79 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8693600,2.1125600 | 426354 | 4635652 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Propietat Privada (Bisbat). Accés Públic | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
52880 | Pila Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-0 | XVIII-XIX | <p>Peça monolítica de granit i de grans dimensions amb forma cilíndrica i interior rebaixat fins a mitja canya i unes dimensions d'1,20 m de diàmetre i 1 m d'alçada. La part exterior d'aquest element no presenta cap tipus de decoració ornamental ni treball escultòric.</p> | 08079-81 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-15 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'element, probablement reutilitzat, es localitza a l'absidiola del costat dret de l'absis central de l'església de Santa Maria de l'Estany, ocupant la part central d'aquest espai a modus de -pila baptismal-. | 98|94 | 52 | 2.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
52883 | Col·lecció del Monestir de Santa Maria de l' Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | XIX-XX | <p>La col·lecció del Monestir de Santa Maria de l'Estany es troba organitzada amb 4 sales: A la primera sala, la sala d'art religiós, s'exposa el tresor parroquial de Santa Maria de l'Estany, així com altres peces de caràcter religiós procedents d'altres esglésies o particulars. De tots els elements que es troben a la sala, cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (s. XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismares ( s. XVII-XIX). Són també interessants les escaparates amb diferents Mares de Déu, procedents de cases particulars i la col·lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes. A la paret també hi ha una gran matraca de campanar que substituïa les campanes per Setmana Santa. Sala del Lapidari: Aquesta Sala guarda elements de pedra de diferent naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu amb pedra i guix. Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint, cap al claustre, és interessant la porta plafonada d'interior (segle XVII).</p> | 08079-84 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta col·lecció és gràcies a la insistència del Mossèn Aureli Pou i Marquel (1930-1984) que va ser rector de l'Estany de 1965 fins l'any 1984. Va ser en aquests anys que es va promoure la tasca de recuperació del Monestir i la col·lecció del Monestir de l'Estany. El museu fou inaugurat l'any 1968.</p> | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Consta en el Cens de 'col·leccions obertes al públic' de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 53 | 2.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
53016 | Jaciment de la Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-casa-de-cultura | IIdC - XVI | <p>S'ha realitzat un sondeig informatiu. Les dades arqueològiques obtingudes han aportat informació sobre l'evolució històrica de l'edifici i de l'indret. A la part interior es documenta el parament de carreus de pedra de l'estructura originària del monestir, datat al segle XII. L'estudi del parament del mur permet constatar les successives reformes i transformacions que aquest edifici experimentà al llarg del temps. Pel que fa a la seqüència arqueològica en destaca la presència de materials d'època romana localitzats als estrats inferiors del sondeig informatiu. Materials que posen de manifest l'ocupació de l'indret, ja des d'aquest període històric.</p> | 08079-217 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53016-foto-08079-217-1.jpg | Legal i física | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Resultats de la intervenció arqueològica realitzada amb caràcter informatiu de les perspectives arqueològiques que presenta el subsòl de l'edifici que ocupa la Casa de Cultura. La Intervenció arqueològica es va realitzar l'any 2014 sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Daniel Guitierrez | 85|94 | 1754 | 1.4 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
53020 | Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixit-dels-lleons-de-santa-maria-de-lestany | XII | Desgast propi del pas dels anys. | <p>Teixit andalusí. Té una decoració de línies horitzontals de cercles amb dos lleons rampants afrontats, amb els cossos oposats i els caps acarats d'or espolinat, separats per l'arbre de la vida. En els intersticis dels cercles hi ha una estrella de vuit puntes, d'or espolinat. Els cercles no són tangents entre si, com ho eren els dels teixits andalusins de la primera meitat del segle XII, hi ha una línia que els separa tant verticalment com horitzontalment. Això fa que gairebé es formi un quadrat que té com a vèrtexs el centre de l'estrella, en el qual s'insereix el cercle. És un inici de geometrització del dibuix de cercles i de la decoració dels teixits en general per obra de la invasió dels almohades, procedents del nord d'Àfrica, d'Al-Andalus, estrictes seguidors de la Sunna i, per tant, partidaris de l'eliminació dels éssers vius en les decoracions artístiques i de la utilització de formes geomètriques. Són semblants al 'Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany', el 'Teixit dels lleons de Conca' (Museo Arqueológico Nacional, Madrid), un teixit de l'Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid i un del Museo Arqueológico de León, procedent d'un sepulcre de la Catedral. El fet que se'n trobin diversos amb un esquema decoratiu pràcticament paral·lel, fa pensar en una seriació de la seva fabricació, segurament destinats al mercat cristià.</p> | 08079-221 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliva, 3. Vic | 41.8693092,2.1125241 | 426350 | 4635647 | 08079 | L'Estany | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Ordits de fons i de lligament de seda, una trama llançada de seda i una espolinada de fil d'or. Lampàs, base i dibuix de tafetà, or espolinat en niu d'abella 13,5 x 19 cm; 4,5 x 5 cm; 3 x 7,5 cm. Referència museu; MEV 4133,7775, 7776 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
75076 | Arxiu Municipal de Fogars de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-fogars-de-montclus | XIX-XX | Es tracta d'un arxiu unitari (històric-administratiu), un conjunt documental amb gairebé 40 m/l de documentació en suport paper. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius. La documentació es troba físicament distribuïda en prestatgeries metàl·liques ubicades a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. El fons documental, que pertany als segles XIX i XX, es divideix en: - Fons de l'Administració Municipal. - Fons del Jutjat Municipal (2m/l de documentació). - Documentació de les poblacions veïnes de Campins (pressupost ordinari de 1916) i de Montseny (correspondència 1913-1982). El seu estat de conservació és, en general, bo. | 08081-200 | Ajuntament de Fogars de Montclús: Plça. de les Escoles, 1. Mosqueroles, 08470 Fogars de Montclús. | L'any 2000 l'Ajuntament de Fogars de Montclús i l'Oficina de patrimoni Cultural de la diputació de Barcelona van signar un conveni per tal de dur a terme el Programa de Suport al patrimoni documental, que va permetre la classificació, ordenació, confecció de l'inventari i la posterior automatització de tota la documentació que integra el fons de l'administració municipal. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | , 4619906 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
90776 | Fons cartogràfic referent a Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya disposa de dos mapes consultables digitalment a la Memòria Digital de Catalunya de gran importància per a l’estudi de la Tordera, la geologia i la toponímia del territori. Es tracta de dos mapes, geològic i topogràfic de la província de Barcelona (RC1230 i </span></span><span><span><span>RC6635</span></span></span><span><span>), que porten per títol: <em>“Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: subvencionado por la Excma. per la Diputación Provincial: región cuarta ó del rio Tordera”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors del mapa són, per la part geològica, el canònic Dr. Jaume Almera i el topògraf, Eduard Brossa, que el realitzà l’any 1913. Fou publicat a Barcelona per “Henrich y Cª”. Està aixecat a escala 1:40.000 i mesura 74 x 84 cm. Aquest darrer en lletra manuscrita a la part inferior del mapa escriu i signa “Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya per l’autor: Eduard Brossa”.</span></span></span></span></span></p> | 08082-30 | Paradís, 10 · 08002 Barcelona | <p><span><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fundat l’any 1891, a partir de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada l’any 1876, i l’Associació d’Excursions Catalana, potencià la formació d’una cartoteca que a finals del segle XX ja comptava amb uns 10.000 mapes. El fons, està format per mapes excursionistes, turístics antics i moderns i topogràfics, no només de Catalunya. També destaca una important col·lecció de mapes del Pirineu i de Catalunya realitzats entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria procedeixen de donacions de socis de l’entitat i de particulars. I és una font de consulta rellevant per a l’estudi del territori i la toponímia. Tot i que a partir de l’any 2015 el CEC signa un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), pel qual el CEC diposita tot el seu fons de mapes a l’ICGC, des de l’any 2003 ja havien col·laborat les dues institucions, per inventariar, adequar i digitalitzar els fons de la Cartoteca del CEC. En aquest sentit, 384 mapes, estan hostatjats a la Memòria Digital de Catalunya, i no inclosos en la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu, on es poden consultar en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. Està impulsat per les universitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya amb la coordinació del Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya i la participació d’altres institucions catalanes. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.7351000,2.6713900 | 472673 | 4620418 | 1913 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90776-02mapescec466fullrc6635.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dr. Jaume Almera i Eduard Brossa | En les notes hidrogràfiques del mapa geològic, destaca la descripció que els autors fan del recorregut de la Tordera i més endavant dels cultius: “En los terrenos de aluvión se cultivan los cereales y la vid (Vitis vinefera), en los cachos arenosos de los álveos del río los chopos (Populus niger), álamos (P. alba) y carolinas (P. Virginiana); en los terrenos graníticos del litoral el naranjo (Citrus aurantium) y en los del interior el pino (Pinus pinea. P. Helepensis), la coscoja (Quercus coccifera y el Q. suber), los brezos (Erica multiflora. E. scoparia), el tomillo (Tymus vulgaris), las gatosas (ulex parviflora), la retama (Spartium junceum) y el algarrobo (Ceratonia siliqua) en los terrenos próximos al mar”. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
90778 | Fons referent a Fogars de la Selva de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic i cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Fogars de la Selva, està format per diversos mapes realitzats tots ells durant el segle XX:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb les referències RM.120828 i </span></span></span></span><span><span><span><span>RM.120830 </span></span></span></span><span><span><span><span>es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats l'any 1914, sense que se’n conegui el topògraf que els va realitzar. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Provinent del Fons del Centre Excursionista de Catalunya, dipositat a l’ICGC, un mapa a escala 1:50.000, de 26x34 cm, realitzat per Eduard Brossa l’any 1921 que porta per títol “La costa i serres de Llevant: guia descriptiva-itinerària de la regió compresa entre el mar i els rius Besòs, Mogent i Tordera”. En aquest s’hi detalla perfectament el riu Tordera al seu pas per Fogars de la Selva, amb els afluents més importants, i punts de referència com la Torre òptica, La Serra, o les ermites de Sant Corneli (Sant Corneli de Montells), Ramió (Sant Andreu de Ramió) i l’església de Fogars (que en el mapa consta com a Fogars de Tordera).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.98469, es conserva un mapa topogràfic del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, de l’any 1977 (full-301-109), delineat en paper polièster, sense toponímia (50x70cm), a escala 1:5.000). Un altre mapa destacable d’aquest servei és l’específic de Sant Corneli realitzat l’any 1967 a escala 1:5.000, amb el número de </span></span>referència <span><span>RM.98470. I el de Can Savoia (full 301-110) realitzat a partir de la data de vol del setembre de 1985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.24278, es conserva un ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 (80x60 cm). D’aquest mateix editor, es conserva un mapa topogràfic general a partir de la base topografia 1:5.000, corresponent al vol del mes de setembre de 1985. El fulls d’aquesta sèrie (301-109) corresponent a la divisió 4x 4 de la malla de distribució del Mapa topogràfic nacional d’Espanya 1:50.000. D’aquesta mateixa sèrie n’hi ha un segon realitzat el 6 de juny de 1994. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la referència <span><span>RM.114903 es conserva una fotografia aèria (full365-02-02) realitzada l’any 1967 per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A.</em> (Madrid), per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, destaquen varies fotografies aèries localitzades en el fons SACE (<em>Servicios Aéreos Comercials Españoles</em>), amb les referències <span><span>RFSACE.11504; </span></span></span></span><span><span><span><span><span>RFSACE.11501; RFSACE.11502; RFSACE.11503</span></span></span></span></span><span><span><span><span>. Estan realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 18/08/1970 on es pot veure amb detall la distribució dels carrers de la futura urbanització Parc dels Prínceps.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08082-32 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | <p><span><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa al fons del Centre Excursionista de Catalunya, l’any 2015 el CEC signà un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’ICGC pel qual diposità la totalitat del seu fons cartogràfic. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.7351000,2.6713900 | 472673 | 4620418 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-02minutes1142fullrm120830-topografic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-03fm5kdiba1378fullrm114903.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La cartografia antiga està referenciada amb el nom de Fogars de Tordera. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
90894 | Fons documental de l’Arxiu Municipal de Fogars de La Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-fogars-de-la-selva | XIX-XXI | <p><span><span><span>L’arxiu municipal de Fogars de la Selva conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Fogars de la Selva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>01 Administració general</span></span></span></p> <p><span><span><span>02 Hisenda</span></span></span></p> <p><span><span><span>03 Proveïments</span></span></span></p> <p><span><span><span>04 Serveis Socials</span></span></span></p> <p><span><span><span>05 Sanitat</span></span></span></p> <p><span><span><span>06 Obres i urbanisme</span></span></span></p> <p><span><span><span>07 Seguretat pública</span></span></span></p> <p><span><span><span>08 Serveis militars</span></span></span></p> <p><span><span><span>09 Població</span></span></span></p> <p><span><span><span>10 Eleccions</span></span></span></p> <p><span><span><span>11 Ensenyament</span></span></span></p> <p><span><span><span>12 Cultura</span></span></span></p> <p><span><span><span>13 Serveis agropecuaris i medi ambient</span></span></span></p> <p><span><span><span>14 Col·leccions factícies</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Actualment s'està acabant de treballar en l'aplicació d'un nou quadre de classificació segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 08082-83 | Plaça de la Vila s/n | <p><span><span><span>Servei d’Arxiu Municipal de Fogars de la Selva és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Fogars de la Selva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. En els anys 2006-2007 es va realitzar una primera actuació arxivística a través de l’Arxiu Comarcal de la Selva, per part de Neus Puig Amat. L’any 2016 es va fer una segona fase d’actualització, per part de David Molet Guitart, també a través de l'Arxiu Comarcal de la Selva. El 2017 l’ajuntament s’adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.Els serveis que ofereix són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Consulta de fons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Reprografia</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Assessorament a arxius d'entitats i associacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Suport a la investigació</span></span></span></span></span></li> </ul> | 41.7351000,2.6714100 | 472674 | 4620418 | 08082 | Fogars de la Selva | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horaris de consulta: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h.Consultes i informació: 972 864973 o fds.ajuntament@diba.cat | 56 | 3.2 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
90903 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Girona referent a Fogars de La Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-fogars-de-la-selva | XIII-XX | <p><span><span><span><span><span>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s’estén per la muntanya fins a Puigcerdà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà del Bisbat de Girona custodia i conserva la documentació de l’arxiu parroquial de Sant Cebrià, segons el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació custodiada consta de llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis, consuetes i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI. També es preserven lligalls de testaments de vàries èpoques, llibres d’obra i comptes, el llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser, i notícies vàries de la Rectoria de Fogars, que desglossem de la següent manera:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T1</strong> Llibre de Testaments I de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1574 - 1805)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B5</strong> Llibre de Baptismes de la Iglésia parroquial de Sant Ciprià de Fogàs, Bisbat de Gerona (1825 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B6</strong> amb C Libro de Bautismos de Fogàs (1851 - 1890)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Sant Cebrià de Flaçà (1890 - 1974)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T2</strong> Libre de Testaments, codicils i aprissia de Fogàs (1606 - 1815)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T3</strong> Liber Testamentorum (1805 - 1953)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B1</strong> Libre del bateix de la parroquia de Folgàs (1553 - 1652)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B2</strong> Libre de bateix de la present Isglesia de Fogàs comensat vuy a 29 de janer del any 1653 essent rector de la present isglesia lo P. Antic Esteve (1653 - 1712)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B3</strong> En est llibre se continuaran totas las partidas de baptismes, començant de temps del Reverent Gaspar Oller, Prevere i Rector de Fogàs, als 22 de agost de 1712... I en altre part de llibre començant al revés se traban continuats los noms de aquells que foren Confirmats... així mateix se coantinuaran totas las partidas de desposoris... (1712 - 1763)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B4</strong> Llibre de Baptismes IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1763 - 1825)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 T Llig. Lligall de Testaments de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1849 - 1943)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta *Consueta de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la Isglésia Parochial de Sant Esteva de Tordera del Present Bisbat de Gerona (1700 - 1847)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 1 2 Rectoria, Notícies Notas de la Rectoria de Fogás (1912 - 1971)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas del Culto y Obra de la Iglesia parroquial de Fogás de Tordera (1880 - 1947)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C5 Llibre de Confirmacions V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1867 - 1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 2 1 Cens Parroq. Libreta del Censo desde el año 1896. Parroquia de San Ciprián de Fogás (1896 - 1941)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 1 Misses i Aniv., Celebrac. Llibre de totas las missas ques troban celebradoras en la Iglesias parroquial de Sant Cebriá de Fogás, ahont constará de la celebració de ellas... (1732 - 1764)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser instituida en la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogás... (1724-1771, 1818-1827, 1850-1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C2 *Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1720 - 1803)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C3 *Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1829 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C4 *Llibre de Confirmacions IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1857 - 1864)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C1 *Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1610 - 1671)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i notícies Llibre ahont estaran calendats los Censals que per rahó de Missas y aniversaris celebradoras en la Iglesia parroquial de Sant Cebriá de Fogás percebeix annualment lo Rector... (1731 - 1754)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Reducció Fundadors de Missas de Fogás en primera Reducció de ellas a la caritat de 7 sous, 6 lliures per lo Illustríssim Lorenzana (1798 - 1799)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i altres Censals de Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1647 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. Llibre de totas las Missas celebradoras, que se celebraran en la Iglesia parroquial de Sant Ciprià de Fogars... (1762 - 1798)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. i altres Llevadors, Censals i altres de les Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (s. XVIII-XIX)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Reducció 1834. Codex Missarum et Anniversarionum fundatorum un hac Ecclesia Parochiali Sancti Cipriani de Fogás... (1828 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M1 amb C Llibre de Matrimonis I amb Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1631 - 1730)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M2 amb C Llibre dels Desposoris que se celebraran en la present parròquia de Fogàs (1730 - 1827)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M3 amb C Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Ciprià de Fogàs, bisbat de Girona i Llibre de Matrimonis de la parroquia de San Ciprià de Fogàs, Bisbat de Girona (1829-1851, C 1828-1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M4 Libro de Matrimonios de Fogàs dende noviembre de 1851 (1852 - 1900)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 1 Adm. Parroq. Div., Comptes Llibre del Obré de la present Iglesia de Sant Cebrià de Fogars en lo qual está cotinuats los canalars dels actes dels censals rep dit Obré y las demés administracions... (1662 - 1726)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 3 1 Confr. Santíssim Confrares/ses Llibre en el qual están assentats los Confrares del Santíssim Sagrament en Sant Cypriá de Fogás. 1792 (1792 - 1936)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se notaran tots los reddits percebeix la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogars...advertint que en aquest llibre no sols constaran los reddits percebeix la dita Obra, si també los reddits de las Administracions... (1829 - 1880)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se continuaran los Comptes que donaran los Obrers ho Administradors de la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cebriá de Fogás...comm y los demés Administradors de Confrarias de dita Iglesia (1731 - 1834)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. Parroq. Div., Comptes Libro de Cuentas de la Obra de la Iglesia y demás Administraciones de la parroquia de San Ciprián de Fogás (1890 - 1905)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes *Comptes del bací de les Ànimes de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1613 - 1628)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 9 M Tramit. Documents de tramitació matrimonial de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1847 - 1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O3 Llibre de Òbits de la Iglésia de Sant Ciprià de Fogàs (1791 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O4 Libro de Óbitos de Fogàs (1851 - 1893)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O5 Llibre d'Òbits V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1893 - 1973)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 1 Libro de registro de los Ninchos del Cementerio de la Iglesia parroquial de San Ciprián de Fogás de Tordera. 1886 (1886 - 1933)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 2 Libro de registro de los títulos de Nichos del Cementerio de la parroquia de Fogás de Tordera (1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O1 Ací seran continuats los Òbits dels qui moriran en la parròquia de Sant Cirpirà de Fogàs, del bisbat de Gerona y lo quès farà i aquellas ànimas, comensat per mi, Bernat Pou, prevere i Rector de dita parròquia, als 8 de octubre 1589 (1589 - 1715)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O2 Llibre d'Òbits II de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1715 - 1791)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2220</strong> Bernat Pou, domer de Fogars de Tordera, contra Narcís Durban, prevere de Sant Feliu de Guíxols, pel Benefici de la Pietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1600)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7604</strong> El fiscal contra en Torrent, comissari reial i Miquel Cànoves, pagès de Pineda, per trencar el segrest de Maria Simon, donzella de Fogars de Tordera (1622)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8291</strong> Antoni Tarascó, rector de Fogars de Tordera contra Josep Poses, pagès i ermità de Sant Corneli de Montells, del lloc, sobre cobrar primícia de certes terres del Puig de Sant Corneli de la parròquia (1679)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CAT ADG 3/115 4 3 8 <strong>Ànimes</strong> Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9229</strong> Salvador Horta i Bach, de Fogars de la Selva, contra Ignasi Riera, prevere de Girona, sobre lloguer (1915)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08082-85 | Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l’activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S’enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d’un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l’Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l’Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d’una gran autonomia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els dos darrers segles l’Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D’una banda, hi foren traslladats fons d’institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D’altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l’Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1980, es va considerar que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s’han transcrit 3.190 escriptures medievals, s’han resumit prop de 17.000 pergamins, i s’han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d’interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s’incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d’índexs, elaborats informàticament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d’impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l’anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d’amonestació); en la petició s’indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n’anaren en fum el 1936, aquest és l’únic mitjà de documentar la celebració d’uns matrimonis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicià la confecció d’un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L’interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l’arxiu estimulà l’arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d’Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l’ADG posa avui a disposició del públic.</span></span></span></span></span></p> | 41.7390600,2.6800900 | 473398 | 4620854 | 08082 | Fogars de la Selva | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.orgDirector: Dr. Josep Maria MarquèsOficial: Sr Albert Serrat | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
91198 | Fons arqueològic procedent del Pla del Reclam dipositat al Servei d’Atenció als Museus de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-procedent-del-pla-del-reclam-dipositat-al-servei-datencio-als-museus-de | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XV | <p><span><span><span><span><span>Material arqueològic procedent de les excavacions de l’antiga església de Sant Cebrià, de les campanyes del 2004-2005; sota la direcció d’Adriana Geladó Prat (Estrats, sl). Es tracta de dues caixes de materials:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa de materials ceràmics fragmentats (informes, bases, vores i nanses): bicolor en verd i manganès, ceràmica decorada en manganès, medieval grisa, medieval oxidada, medieval reduïda, blava, blava de Barcelona, blava amb reflex metàl·lic, blava de Paterna, blava de València, daurada, daurada de València, vidriada medieval, moderna reduïda, blava medieval, vidriada moderna. També hi ha restes faunístiques i pedres de molí.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa amb fragments de claus, copa, ampolla, desconegut i una punta de fletxa.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08082-98 | Carrer Pedret, 95 – 17007 – Girona | <p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simon, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simn dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simon. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p> | 41.7382700,2.6845700 | 473770 | 4620765 | 08082 | Fogars de la Selva | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490889.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Museu de la pagesia de Fogars es pot veure una vitrina amb materials procedents del mateix jaciment.En el Centre de Pedret, es troba el SAM, el Servei d'Atenció als Museus. És una unitat inscrita en el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, i exerceix de suport logístic i tècnic, oferint serveis com el préstec de materials i personals als museus de les comarques gironines. | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
91624 | Fons referent a Fogars de La Selva de l'Arxiu Comarcal de la Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-de-la-selva | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva, en el Fons de l’Arxiu de Complement aplega documentació de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, bàsicament relacionada amb el funcionament de l’administració, entre els anys 1879 i 2014 (referència ACSE161-53). Consisteix en:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament a partir de l’any 1879 pel més antic (referències ACSE161-53-T2-1 Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament entre 1879-1881, correlativament fins la unitat documental ACSE161-53-T2-50.</span></span></span></span></span></p> | 08082-195 | Carrer de Sant Dalmau, 60 – 17430 Santa Coloma de Farners | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) fou creat el 16 de juny de l’any 1982, i inaugurat oficialment el 29 d’abril de 1983. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicialment la seu estava situada a la planta baixa de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, a Santa Coloma de Farners. Entre els mesos d’hivern de l’any 2005 i inicis de l’any 2015, es trasllada provisionalment al carrer de Francesc Camprodon. Finalment, el dia 21 de març de l’any 2015 s’inaugurava l’edifici actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació que s’hi hostatja comprèn més de 2.100 metres lineals de documentació datada entre els segles XIII i XXI. Comprèn documents de diversos fons municipals, com l’administratiu de Fogars de la Selva, dels segles XIX a XXI (1879-2014), fons privats i de diversa naturalesa, el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals; una col·lecció amb més de 8.300 impresos d’entre 1829 i 2015 i diversos fons fotogràfics del segle XIX i XX. A més, disposa d’una biblioteca especialitzada en l’àmbit comarcal amb més de 5.000 llibres registrats i una hemeroteca auxiliar.</span></span></span></span></span></p> | 41.7352000,2.6713800 | 472672 | 4620429 | 08082 | Fogars de la Selva | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons està digitalitzat i és consultable en línia. | 56 | 3.2 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
91625 | Fons referent a Fogars de La Selva de l’Arxiu Comarcal del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-del-maresme | XVII - XX | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme conserva documentació relacionada amb el municipi de Fogars de la Selva, classificada de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-133 / Col·lecció de goigs: Codi de referència ACM70-133-T2-63 Unitat documental simple formada per un goig de la segona meitat del segle XIX dedicat a les cobles en alabansa de Nostra Senyora de la Serra de la Parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona, fet a Barcelona: Estampa de la V. y F. de Gaspar (vídua i fill).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-7-T2-384 / Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt: Una sol·licitud de permís per construir una casa en el quilòmetre 9 de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (del 17 de gener de 1942 – 22 de gener de 1944).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-180-T2-133: Documentació patrimonial. Encarregament de dos censals morts que feia Francesc Simon, pagès de Fogars a l’obtentor del benefici sota la invocació del sant Crist de l’església principal de dita vila (1806).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-356-T2-156. Capitulacions matrimonials del 25 d’octubre de 1616: Capitulacions matrimonials atorgades de part una per Antiga Planademunt, vídua d’Antoni Planademunt, i el seu fill Antoni Planademunt, pagesos de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars, a favor de la seva filla i germana Eulàlia que rep el dot com a legítima maternal i paternal de 100 lliures, una caixa, vestits, etcètera amb les caucions acostumades en contemplació al seu matrimoni amb Montserrat Vilar àlies Ferrer, pagès del veïnat de Sant Ponç, a la parròquia de Sant Esteve de Tordera. Inclou l’acceptació d’Eulàlia i la garantia de Montserrat Vilar àlies Ferrer sobre el dot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segueix àpoca de dot atorgada per Antiga Planademunt i el seu fill Antoni, a favor del seu gendre i cunyat respectivament per haver rebut les 100 lliures del dot d’Eulàlia, esposa del dit Ferrer i filla i germana dels atorgants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Testimonis: Antoni Planadevall i Roc Blanch, pagesos de la parròquia de Fogars. Escrivà: Francesc Cortils, notari públic d’Hostalric i tot el vescomtat, substitut de Peronella Ribot Jalmar Bosom, senyora útil de dita escrivania.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-2-T2-12 (volum II) i ACM70-2-T2-13 (volum I). Llibres de registre d’hipoteques de Mataró i el seu partit judicial dels anys 1775 i 1776 respectivament, que contenen entre d’altres poblacions, Sant Andreu de Raminyó, Tordera, Montnegre i Fogars.</span></span></span></span></span></p> | 08082-196 | Carrer d’en Palau, 32 (08301-Mataró) | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></p> | 41.7351600,2.6714900 | 472681 | 4620424 | 08082 | Fogars de la Selva | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-acm70-356-t2-156-0001pagina1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-acm70-356-t2-156-0001pagina2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-llibre1.png | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons està digitalitzat i és consultable en línia. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
91089 | Col·lecció de Folgueroles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-folgueroles-al-museu-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Folgueroles recorda Verdaguer. CXLVI Aniversari naixement. 11-12 maig 1991</span></em><span lang='CA'>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLAS I FONT, M. Dolors (1976). “Hallazgos en el Casol de Puig Castellet, Folgueroles (Barcelona)”. <em>Pyrenae</em>, [en línia], núm. 12, p. 177-179+I, https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/164933 [Consulta: 20-01-2022].</span></span></span></span></p> | XXII a.C-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Col·lecció heterogènia de materials relacionats amb el terme municipal de Folgueroles, que estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Presenta un seguit de materials procedents de diferents jaciments arqueològics, així com destacables peces tant artístiques com de caire més costumista procedents del mateix terme municipal. Està formada per diversos fragments de bronze, ferro, sílex, petxina, os, dents i ceràmica procedents, en gran mesura, del jaciments arqueològics del Casol de Puigcastellet, del dolmen de Puigseslloses i del Turó de les Mentides. Entre d’altres hi ha denes de collaret, fragments de penjolls, vasos campaniformes, fragments de ceràmica ibèrica, fusaioles, puntes de sílex... Del Casol de Puigcastellet destaquen dues rosetes de corall muntades en ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa a les peces de caire artístic destaquen les restes de pintures murals procedents de l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, consistents en un fragment de la representació del Calvari (s. XIII), una escultura de Mare de Déu datada al segle XIV, un manuscrit del llibre <em>L’Atlàntida</em> i el bressol de Mossèn Cinto Verdaguer, ambdós datats al segle XIX. També destaca una pintura de Jacint Verdaguer vestit de fadrí a la font del Desmai de Folgueroles, obra de Marià de Picó datada l’any 1870, i uns apunts al carbonet de Ramon Casas del “Retrat de Verdaguer mort” datat l’any 1902.</span></span></span></span></span></p> | 08083-101 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Majoritàriament, les peces arqueològiques foren ingressades al Museu Episcopal de Vic entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria d’aquestes peces provenen de les primeres intervencions efectuades en els jaciments arqueològics. La resta d’obres custodiades s’obtingueren mitjançant donacions i compres efectuades al llarg del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 2200 a.C.-1902 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg1.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l’espai web Museus en Línia. | 79|80|81|85|93|94|98|119|78 | 53 | 2.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
91843 | Calvari de Santa Maria de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-de-santa-maria-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 205-206.</span></span></span></span></span></p> | XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Restes de les pintures murals que decoraven l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles. Es tracta d’un fragment de 0,84 metres d’amplada per 1,29 metres d’alçada, fet amb la tècnica de la pintura al tremp sobre una capa d’arrebossat i traslladada damunt d’un llenç per al seu transport. Es tracta d’un fragment de l’escena del Calvari, amb la figura de la Mare de Déu de cintura en amunt, vestida amb una túnica vermella, un mantell de color blanc i el cap emmarcat per una aureola de color groc. S’acompanya d’un dels travessers de la creu amb el braç de Crist clavat en ell. El fons és de color blau i l’escena està emmarcada per dues franges de color vermell i blanc.</span></span></span></span></p> | 08083-195 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest fragment ingressà al Museu Episcopal de Vic (MEV) l’any 1942 i té el número de registre 9705. Es tracta d’un tema freqüent en les pintures romàniques, tot i que el marcat caràcter popular d’aquesta obra fa que s’emmarqui dins de l’estil gòtic lineal de finals del segle XIII.</span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91843-emuseumplus-4.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l’espai web Museus en Línia. | 93 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
91844 | Bressol de Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bressol-de-jacint-verdaguer | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Bressol de Jacint Verdaguer i Santaló exposat dins d’una vitrina al soterrani del Museu Episcopal de Vic (MEV). Es tracta d’un bressol rectangular de caixa, bastit amb fusta de pi i amb unes mides de 0,95 metres de longitud per 0,41 metres d’amplada i 0,62 metres d’alçada. Està format per diferents peces tallades, clavades i emmetxades amb claus de ferro. Reposa damunt de dos travessers en forma de mitja lluna que en permeten el balanceig.</span></span> Presenta una ansa a cada lateral per facilitar el canvi de lloc i un capçal de perfil retallat ondulant.</span></span></span></p> | 08083-196 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest bressol va ingressar al Museu Episcopal de Vic (MEV) l’any 1914 mitjançant una donació del sr. Pere Teixidor de Folgueroles. Té el número de registre 4497. Estava destinat a ser traslladat a la Casa Museu Verdaguer amb motiu de la seva inauguració l’any 1936, però l’esclat de la guerra ho va impedir.</span></span> </span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91844-emuseumplus.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l’espai web Museus en Línia. | 119 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
48726 | Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 10 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pags.73-87 CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(2000). Fonollosa. fitxa nº03. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVII | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' est a oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda nord s'alça el campanar. L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: 'SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651'. [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.</p> | 08084-1 | Fals. Torres de Fals | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona. La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71)</p> | 41.7568300,1.7356200 | 394888 | 4623550 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A partir de l'any 1995 i amb motiu de les obres de restauració de la coberta del temple, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, va engegar un seguit d'estudis històrics i arquitectònics del conjunt, així com una sèrie d'intervencions arqueològiques. L'estudi històric va consistir en un buidatge documental de l'Arxiu Episcopal de Vic. L'artístic es va centrar en els elements ornamentals de l'edifici com ara els portals, gàrgoles, claus de llàntia etc..En quant a la recerca arqueològica, aquesta es va centrar en els possibles vestigis de l'església romànica. Els treballs van consistir en l'obertura de cinc cates fins el nivell d'argiles naturals, la qual cosa va permetre la configuració de les principals fases d'ocupació. [GALÍ, PANCORBO, 2005:7]. També van ser documentades una sèrie de tombes al subsòl de l'església, visibles abans d'extreure el paviment, a les quals es llegia les dates de 1651, 1700 i 1800. Es conserven dos capitells del primitu edifici romànic. Un d'ells es troba encastat dins l'edifici actual, i l'altre es conserva al domicili privat del Sr. Xavier Sitjes i Molins. L'església de Sant Vicenç es troba registrada dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ( CC.AA.) com el jaciment nº 3 del terme de Fonollosa. (Continuació història) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl·lic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri, es robaren les quatre campanes del campanar, i es perdé bona part del mobiliari litúrgic (de gran riquesa). Fins passada la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) l'església continuà sent la seu parroquial del poble de Fals, mantenint el culte i la rectoria del costat era habitada pel mossèn titular. A la dècada del 1960, l'edifici ja corria perill d'enderroc, prenet-se la decisició de construir una nova església dins del conjunt de cases de Fals i abandonat-se l'edifici actual. La nova església va ser també dedicada a Sant Vicenç i fou en principi una construcció de totxana molt sencilla a imitació d'un cobert i consagrada el 1962 per l'arxiprest de Cist Rei de Manresa, l'il·lustríssim Miquel Bosch al Raval de Fals. L'any 1990 l'arquitecte Antoni Baraut va realitzar algunes decoracions exteriors i interiors que afavorien l'aspecte d'edifici de culte. Aquell mateix any, l'antiga església de Sant Vicenç a les Torres de Fals, va ser cedida pel Bisbat de Vic a l'Ajuntament de Fonollosa, i per un període de trenta anys, amb l'objectiu de que l'Ajuntament s'encarregués de promoure obres de consolidació i restauració. L'any 1892 es van repintar part de les parets, de la volta i també la capella del Santíssim. L'any 1995 van començar les obres de restauració de la coberta i la realització d'intervencions arqueològiques. Actualment l'església s'utilitza per acollir actes culturals, tals com concerts, i aplega cada any als seus voltants la celebració del pessebre vivent. | 85|92|93|94|96 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
48767 | Arxiu històric Ciutat de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-ciutat-de-manresa | XVIII-XIX | <p>Curiosament, a l'arxiu històric Ciutat de Manresa, no es conserva cap fons documental específic que faci referència al municipi de Fonollosa, ni tampoc cap fons notarial que agrupi la documentació de dit indret. Aquest fet fa pensar en la possiblitat de que nuclis tant allunyants llavors de Manresa com eren Camps i Fonollosa comptessin amb les seves pròpies notaries associades a la parròquia, i que aquesta documentació es perdès en en transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La documentació sobre persones de Fals (compres, vendes, capítols matrimonials etc..) es troben enmig dels volums de Protocols Notarials de l'Arxiu. Com a fons on aparegui documentació específica del terme de Fonollosa nomès s'ha localitzat el de l'ofici i Comptaduria d'Hipoteques on apareixen els següents registres: CAMPS. Llibre 1º CAMPS. Llibre 2º FALS. Llibre 1º FALS. Llibre 2º FALS. Suplement FONOLLOSA. Llibre 1º FONOLLOSA. Llibre 2º FONOLLOSA. Suplement.</p> | 08084-42 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipotiques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament desprès de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768; no obstant el primer llibre que hem pogut trobar correspon a l'any judicial de 1808.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
48771 | Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-episcopal-de-vic | <p>GINEBRA I MOLINS R (2000) 'Els arxius de l'Arxiu Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons' dins Lligall nº 16. Barcelona, p.11-83</p> | XIV-XVI | <p>Dins del fons documental de l'arxiu episcopal de Vic, es troba el fons d'esglésies i parròquies, que conté el catàleg de visites pastorals. Dins d'aquest catàleg s'han localitzat algunes realitzades pel bisbe de Vic a les parròquies del terme de Fonollosa. El llistat localitzat és el següent: - nº 1/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (25/04/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.3v - nº2/91. Visita pastoral a Santa Maria de Camps. (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.55 - nº 3/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B) f.55 - nº4/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (07/05/1332). Signatura top: AEV 1200/3. f.10 - nº5/91 . Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (3/05/1333). Signatura top: AEV 1200/3 f.35 - nº 6/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (1401-1500 segle XV). Signatura top: AEV 1202/4 f.1v - nº 7/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals (06/11/1425). Signatura top: AEV 1201/2 f.98 - nº8/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa. (11/10/1428). Signatura top: AEV 1201/3 f.11v - nº 9/91. Visita pastoral Santa Creu de Fonollosa (29/10/1553). Signatura top: AEV 1203/3 (antic 1203C) f.239v - nº 10/91. Visita pasotral a Sant Vicenç de Fals (23/09/1574). Signatura top: AEV 1207/2 f.65v</p> | 08084-46 | Bisbat de Vic c/Santa Maria, 1 (08500 Vic) | <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
48772 | Arxiu administratiu de l'ajuntament de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-fonollosa | <p>RUMBO I SOLER A (2002). Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Fonollosa.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu adminsitratiu de l'Ajuntament de Fonollosa compta amb les següents seccions: CLASSIFICACIÓ 1. Adminsitració general 1883-2001 1.2.Organs de govern 1889-2001 Ple Ajuntamen. Consell Municipal 1889-2001 Comisió de govern 1924-1930 Organs supramuncipals 1967-2001 1.3.Alcaldia 1947-2001 Resolucions alcaldia 1963-1973 Correspondència 1947-1960 Expedients de l'Alcaldia 1996-1996 Avisos-Edictes 1959-1960 1.4. Secretaria 1883-2001 Estadística general 1960-1987 Expedients de secretaria 1952-1980 Certificacions 1883-1989 Contractació 1947-2001 1.6. Personal 1952-1997 1.7. Correspondència 1912-2000 2. Hisenda 1857-2001 2.1. Patrimoni 1911-1977 2.2. Intervenció 1857-1999 2.3. Tresoreria 1892-2001 2.4. Fiscalitat1862-2000 2.5. Juntes i comissions 1902-1924 2.6. Pòsit 1972-1982 2.8.Fàbrica de moneda 1939-1939 3.Proveïments 1940-1994 3.2.Aigües, fonts i safareig 1942-1994 3.6.Control de proveïments 1940-1959 3.9.Servei de correus 1989-1898 4.Beneficiència i assistència social 1939-1972 4.5. Assistència social 1939-1940 5.Sanitat 5.1.Cementiri i serveis fúnebres 1937-1937 5.3.Inspecció sanitària. Labora municipal 1950-2001 5.6.Farmàcies 1992-1992 5.9.Inspecció veterinària 1941-1981 6.Obres i urbanisme 1934-2001 6.2.Planejament i gestió urbanística 1959-2001 6.3.Obres d'infraestructura 1934-2001 6.5.Immobles municipals: construcció i manteniment 1936-2001 6.7.Obres de particulars 1942-2001 6.8.Activitats classificades i obertures d'establiments 1963-2001 6.9.Promoció d'habitatge 1975-1982 7. Seguretat pública 7.3. Passaports, passis de radis 1924-1981 7.5.Guardes jurats 1946-1946 7.7.Juntes i comissions municipals 1944-19520 8. Serveis militars 1873-2002 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses 1873-1999 9. Població 1862-2000 10. Eleccions 1888-2000 11. Ensenyament 1894-1990 13. Serveis agropecuàris i medi ambient 1940-2002 14. Col·leccions fictícies 1959-1980</p> | 08084-47 | Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa. c/Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>La documentació més antiga recollida a l'arxiu administratiu de l'actual corporació municipal es remunta al 1883, malgrat tot, l'organització i regulació d'aquest arxiu documental s'inicià l'any 2002 quan l'Ajuntament s'acollí als Plas de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
48810 | Alzina del Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-querol | <p>Alzina (Quercus Ilex) de grans proporcions ubicada a tocar del mas Querol, que va ser triada pel Departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya, per la Direcció General de Patrimoni Natural com a arbre monumental, per ser considerada l'alzina de majors proporcions de la Comarca del Bages.</p> | 08084-85 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | 41.7598000,1.6746400 | 389824 | 4623956 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||||
49574 | Forn d'obra de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-fuster | <p>BADIA, Josep M (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 204.</p> | XVIII-XIX | Parcialment esfondrat | <p>Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 180 metres a l'est de la casa de cal Fuster Paleta i a 30 m de les ruïnes d'un molí que es coneix com el Molinot, vora el torrent de Pregones. El forn es conserva parcialment ja que, fins fa poc, havia quedat abandonat i cobert sota terra. Concretament, en queda la part de la fogaina i de la cambra de cocció, per bé que la part més llevantina de la construcció s'ha perdut. Es tracta d'un forn de dimensions més aviat modestes que segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta més o menys quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada. En aquest cas és formada per dues cambres paral·leles, cobertes per sengles voltes. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, on hi havia la boca o boques del forn, no s'ha conservat. De la part superior, on hi havia la cambra de cocció, se'n conserva el mur de ponent i el paviment en forma de graella, amb quatre rengles de petits forats per on pujava l'escalfor de la fogaina. A la part interior del mur es pot veure el característic revestiment o arrebossat endurit per les altes temperatures. Segons explica Josep Matamala, habitant de la casa de cal Fuster Paleta, a mitjans de segle XX la memòria d'aquest forn s'havia perdut i tan sols s'hi veia un forat. Entorn dels anys 1960 el tractor del pagès que menava el camp va ensopegar-hi i part de la construcció es va esllavissar tot quedant al descobert. Pels volts de 2013 Josep Matamala i Josep Font van netejar i endreçar les restes del forn. També hi van instal·lar un sostre de protecció així com diversos troncs per apuntalar l'obra.</p> | 08090-282 | Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9005000,1.9124600 | 409792 | 4639301 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49574-foto-08090-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49574-foto-08090-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49574-foto-08090-282-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la publicació 'Reviu Gaià' (2016) es va designar aquest forn amb el nom de cal Fuster per la proximitat amb aquesta casa, construïda a la dècada de 1950. En realitat el forn pertanyia al mas Vilagaià, situat 600 m al nord-oest. Informació oral facilitada per Josep Matamala. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
96260 | Funicular de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/funicular-de-gelida | <p>CARAFÍ, Enric (1982). Àlbum del Funicular de Gelida 1920-1982. <span><span><span>Generalitat de Catalunya. Departament de política territorial i obres públiques.</span></span></span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p>GALLARDO, Joan, & SANS, Joan (2000). El Funicular de Gelida. Els seus primers 75 anys (1924-1999). Ajuntament de Gelida. El Farell Edicions.</p> <p>RIUS, Jaume, et al. (2011). Gelida. Retrats d'un temps. Edicions i propostes culturals Andana.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XX | El Funicular de Gelida va ser traslladat al Centre d'Operacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí l’abril del 2017 per poder dur a terme els treballs de reparació i reprendre el servei que es donava els caps de setmana. Les tasques que es van realitzar a Rubí van afectar les caixes dels cotxes que van ser restaurades en la seva totalitat. Pel que fa als bastidors dels dos vehicles es van restaurar a Suïssa. | <p><span><span><span>Es tracta d'una línia de funicular que connecta el poble de Gelida amb l'estació de ferrocarril situada a la part baixa del poble. La fitxa tècnica del funicular descriu que té una longitud de 860 m, amb una pendent màxima del 22% i un desnivell entre estacions de 103 m. El temps total del recorregut és de 8 minuts i la longitud del cable de tracció és de 935 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originalment, per evitar accidents es va instal·lar un cable amb una capacitat de fer front a 46 tones d’esforç, quan en realitat n’aguantava 4. El cable té un diàmetre de 29 mm i llisca sobre un conjunt de 103 parells de politges. Disposa de dos cotxes rectangulars construïts de fusta i ferro que han estat automatitzats per fer-ne compatible la seguretat i l'ús actual, preservant-ne els valors patrimonials. Els cotxes estan inclinats per adaptar-se al desnivell del terreny, fet que genera una posició escalonada dels passatgers, que poden seure a banda i banda de bancs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos laterals i els dos frontals disposen de grans finestrals de vidre i un llum/fanal central. La coberta és lleugerament corba. La línia del funicular és única, tot i que a la part central es bifurca per fer compatible el pas dels dos cotxes.</span></span></span></p> | 08091-8 | Estació del Passeig Josep Rossell. | <p><span><span><span>La societat Funicular de Gelida, S.A. va ser constituïda el 19 de setembre de 1920, i el funicular va ser inaugurat l'1 de novembre de 1924, després d'un període de construcció de divuit mesos. Els promotors de l’obra foren Mn. Jaume Via i Torres i l’alcalde d’aquell moment Josep Rossell i Massana a qui se’ls va col·locar una placa homenatge l’any 1950 per celebrar el 25 aniversari del Funicular. La finalitat inicial del Funicular era connectar l'estació de tren i la zona industrial amb el barri antic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'obra va ser dirigida per Santiago Rubió i Tudurí, enginyer del funicular del Tibidabo. Una part de la maquinària original procedia de la reforma realitzada al funicular del Tibidabo, la qual havia estat adquirida per la societat gelidenca. Els dos cotxes es van comprar nous a la casa Estrada de Barcelona. El constructor va ser Delfí Mas de la nissaga de cons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els primers anys, el Funicular va ser utilitzat principalment per a transportar passatgers, especialment treballadors dels molins paperers, usuaris del tren i residents del barri de Sant Salvador. A més de servir com a mitjà de transport, també es va convertir en un reclam refinat que aspirava a captar l'atenció de la burgesia barcelonina cap al poble, seguint el model de ciutat jardí que s'havia adoptat amb les torres d'estiueig de l'època. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1972, l'explotació del funicular va ser relativament rendible, però amb l'arribada en massa de l'automòbil, va començar un declivi progressiu. L'any 1977, la societat Funicular de Gelida, S.A. va obrir un expedient econòmic que va portar la societat a gairebé la fallida. El 30 de març de 1978, es va establir un Consell d'Administració amb representació de l'Ajuntament per assumir part del dèficit de manera provisional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1980, l'Ajuntament va prendre el control total del funicular, i el 3 d'abril de 1982, després d'una remodelació integral, es va inaugurar novament sota la titularitat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Entre els anys 2006 i març de 2007, els tècnics de l’empresa Ardanuy Enginyeria Ferroviària van redactar el Projecte per a la renovació del Funicular, el qual preveia la instal·lació de nova maquinària i cotxes, a més de diverses millores a les estacions i les vies. La restauració més recent dels vehicles i de la línia es va dur a terme el 2017. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Centre d'Interpretació, els visitants podran descobrir l’origen del funicular, els detalls de la seva fundació, el servei que va oferir durant els primers anys i l’impacte en la millora de la mobilitat dels veïns de Gelida. </span></span></span></p> | 41.4405750,1.8646060 | 405150 | 4588288 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469197.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Santiago Rubió i Tudurí | Disposa de dues estacions. La inferior, de petites dimensions, i la superior, que també allotja el centre d’interpretació. Va ser incorporat al POUM de 2015 amb la codificació C1-07. | 106|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
96945 | Fons documental de l'Arxiu Biblioteca Jaume Vila i Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual | XX | La Biblioteca es troba en un estat de conservació molt bo així com el seu arxiu i fons documental, ja que es tracta d'una biblioteca inaugurada el 1988. Malgrat tot, hi ha problemes d'espai, pel fet que les sales de consultes han quedat petites després de més de trenta anys d'activitat. | <p>La biblioteca es troba en el mateix carrer Major, en un estat de conservació excel·lent. L’edifici és una part del centre cultural històric del municipi i conté diversos espais per a oferir els serveis corresponents. L'espai es divideix en dues zones diferenciades: la secció per a adults, situada a la planta baixa, i la secció per a infants, ubicada a la segona planta. A més, hi ha espais lúdics per a joves lectors i per als seus acompanyants.</p> <p>A la planta inferior, es pot trobar l’arxiu de la biblioteca, situat en una sala amb un armari amb portes. L'arxiu es focalitza en la col·lecció local Jaume Vila i inclou diversos fons arxivístics. Entre aquests fons, destaquen els següents:</p> <ol> <li> <p>El fons de col·lecció local, que conté capçaleres locals, com ara 'Cantillepa', que daten de 1971, així com butlletins de l’ajuntament, com 'El Balcó', i el calendari de l’Esbart (1989-1996). Aquest fons també conté altres materials d’àmbit local.</p> </li> <li> <p>El fons de Santa Llúcia, que inclou diferents elements i arxius d’exposició i digitalització generats per la comissió de Santa Llúcia, com ara plats, cartells i documents.</p> </li> <li> <p>El fons Jaume Vila, que es va incorporar a l'arxiu l'any 2005 i se centra principalment en l'autor local, el poeta Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1965). Aquest fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> </li> <li> <p>El fons Amics del Castell, que conté programes d’activitats i jornades organitzades per l'Associació d’Amics del Castell. Aquest fons està actualment en procés de digitalització.</p> </li> </ol> | 08091-72 | Carrer Major, 51. | <p>La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada el 1988 i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els seus serveis inclouen la consulta i préstec de documents, la connexió gratuïta a internet i el préstec interbibliotecari. La biblioteca també compta amb un valuós fons de col·lecció local que inclou llibres i documentació sobre el municipi. A més, s'encarrega de l'edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima, i organitza nombroses activitats, com ara hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades, exposicions, certàmens i presentacions de llibres.</p> <p>Des de la seva inauguració, la biblioteca ha recopilat fons propis de totes les activitats desenvolupades al municipi. També ha reunit exemplars de les diferents publicacions bibliogràfiques d'àmbit local, que són accessibles al fons bibliogràfic local. Actualment, la biblioteca és objecte d'una campanya ciutadana que busca obtenir una nova ubicació amb més espai disponible, ja que el local actual ha esdevingut insuficient.</p> <p>La biblioteca porta el nom del poeta gelidenc Jaume Vila i Pascual (1890 - 1965). Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005. Jaume Vila va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'.</p> <p>En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys 50. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p> | 41.4403618,1.8629028 | 405007 | 4588267 | 1988 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162042_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
97102 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-gelida | <p><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. <em>Programa Festa Major</em> 2014, pp. 70-80.</span></span></span></span></p> | XIII - XX | L'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat per raons de conservació, segons notes de Ramon Rovira, ja que a Gelida no es donaven les condicions suficients per preservar-lo. Actualment es troba en bones condicions. | <p>Ramon Rovira Tobella, arxiver i conservador durant l'última etapa de l'arxiu parroquial al poble, abans de la transferència a l'Arxiu Històric del Bisbat en va fer un informe i un article divulgatiu (2014) dels principals documents de l'arxiu. A l'informe s'explica les característiques principals de la documentació. La documentació és diversa, des del segle XIII fins a documentació contemporània. Ramon destacava com als més destacats els fons notarials més de mil cinc-centes actes testamentàries (1424 -1954) i més de tres-centes capitulacions matrimonials fins a 1739 a Gelida. També, un grup de pergamins datats entre els segles XIII i XVII en un volum d'una setantena aproximadament. En grau més baix, els llibres sacramentals. 33 llibres: 16 de baptismes (1562-2013), 7 de matrimonis (1570-2012) i 10 d'òbits (1565-2013). I per la seva diversitat, la documentació i lligalls diversos vinculats temes notarials, confraries, llicències, àpoques, debitoris, procures, capbreus, censals, compres, vendes, plets, consuetes, comptes, llevadors, correspondència eclesiàstica i comunal, expedients religiosos. Un volum de documentació que s'estima en més de 10 metres lineals.</p> <p>Actualment, en el quadre de classificació del Bisbat hi figuren els apartats següents:</p> <ul> <li>Civil i senyorial (1533-XX). Aquest bloc inclou documents relacionats amb la gestió civil i senyorial de la parròquia.</li> <li>Confraries i associacions (1599-1877). Engloba els registres de diverses confraries i associacions religioses, <span>Nostre Senyora</span> del Roser (1608-1877), Sant Crist (1815), Sant Lluc (1675), Sant Roc (1599-1773), i Sant <span>Vicenç de Paul</span> (1740-1853).</li> <li>Consuetes (1646-1953). Aquest bloc conté documents consuetudinaris que registren pràctiques i tradicions locals, cobrint un període extens des de 1646 fins a 1953.</li> <li>Correspondència (1714-1910). Inclou tota la correspondència oficial i personal associada amb la parròquia, documentada des de l'any 1714 fins a 1910.</li> <li>Demografia (1884-1927). Conté censos parroquials que proporcionen informació demogràfica sobre la comunitat, cobrint els anys de 1884 a 1927.</li> <li>Dispersa (segle XVI-XX). Aquesta secció inclou diversos documents no classificats en altres categories, abastant des del segle XVI fins al XX.</li> <li>Economia (1552-1882). Aquest bloc està vinculat a l'obra i inclou documents econòmics com a Causes Pies, Censals, Comptes dels bacins, Llevador de l'oli, Llibres de rendes i la Sagristia.</li> <li>Impresos (1725-1912). Recull impresos diversos des de l'any 1725 fins a 1912.</li> <li>Inventaris parroquials (1729-1870). Documents que detallen els inventaris de béns de la parròquia, des de 1729 fins a 1870.</li> <li>Misses i aniversaris (1450-1985). Inclou diversos registres sobre misses i aniversaris celebrats dins la parròquia, amb documents que van des de l'any 1450 fins a 1985.</li> <li>Notarial (1343-1954). Abarca una àmplia gamma de documents notarials, capítols matrimonials, inventaris, manuals notarials, i testaments.</li> <li>Sacramental (1562-1933). Conté registres sacramentals com baptismes, confirmacions, defuncions, a més de diversos documents sacramentals.</li> <li>Visites pastorals i documents episcopals (1678-2012)</li> <li>Engloba llicències episcopals des de 1678 fins a 1941 i 1907, i visites pastorals registrades des de 1740 fins a 2012.</li> </ul> | 08091-146 | Carrer d'Armenteres, 35 - 08980 Sant Feliu de Llobregat | <p>El 10 d'abril de 2014 es feu efectiu el trasllat del fons de l'arxiu parroquial, a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu. L'abast de l'arxiu és del segle XIII la documentació més antiga fins a documents contemporanis. La documentació de l'arxiu va sobreviure a la crema indiscriminada de l'any 1936, quan el veí de Gelida, Martí Planas i Gras, en aquells moments agutzil del poble, juntament amb els germans Jaume i Antoni Llopart i Voltà, el van amagar sota l'escala de l'Ajuntament. Malgrat tot, una part de la documentació fou cremada, juntament amb part de la biblioteca d'un oncle dels germans Llopart, que era jesuïta, amb la voluntat de convèncer el comitè revolucionari que era tota la documentació existent a l'arxiu.</p> <p>El responsable de l'arxiu en l'etapa última fins al seu trasllat a l'Arxiu històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu en fou l'historiador Ramon Rovira i Tobella. El fons ha estat cedit a l'Arxiu del Bisbat, però només en dipòsit, ja que la titularitat s'ha mantingut a la Parròquia de Sant Pere de Gelida. Prèviament, hi havia hagut intents d'organització, així doncs, un dels darrers rectors de Gelida, mossèn Jaume Duch i Fumadó (1986-1991), va iniciar una reordenació dels fons que el mateix Ramon Rovira va continuar amb la llicència del rector Isidre Gras i Civit (1991-2014).</p> | 41.4409449,1.8631724 | 405030 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97102-pxl20231127104822558.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
97106 | fons documental de l'Arxiu Municipal de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gelida | La documentació està perfectament ordenada i conservada en una bateria d'armaris compactes. | <p>L'arxiu municipal conté l'arxiu històric de l'Ajuntament de Gelida, en les seves diferents etapes des d'aproximadament des de l'any 1641 i sent l'Ajuntament l'hereu en etapa democràtica de les diferents eines i corporacions que han representat l'administració municipal des del segle XVII.</p> <p>La part més important es compren de les diferents branques de l'administració local del poble. No obstant això, també inclou fons d'entitats, fons personals, administratius o empresarials. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual.</p> <p>Segons la descripció que Josep Conejo Mundatda va fer de l'evolució de l'arxiu l'any 2016, s'han executat diverses actuacions sobre el fons municipal. La primera intervenció la va realitzar l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès l'any 1988. Van realitzar un primer inventari de tota la documentació municipal quant a unitat d'instal·lació. Aquesta intervenció no va comportar l'organització del dipòsit de l'arxiu, ni la neteja dels documents, ni el seu arxivament. La segona intervenció, que va finalitzar el 1991, va centrar-se en la documentació municipal històrica, anterior al 1963. Es va seguir la classificació de l'inventari fet per l'Arxiu Històric Comarcal, però aquesta vegada va ser una intervenció completa sobre un total de 250 unitats d'instal·lació. Posteriorment, el 1995, es va fer una transferència de 223 unitats d'instal·lació i 75 llibres, que va seguir la classificació provinent de les oficines. Finalment, la darrera intervenció ha estat la realitzada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 20 de març del 2001 fins al 19 de febrer de 2002. El 7 d'abril del 2005 l'Ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El quadre de fons, penjat a la web municipal ens mostra l'existència de documentació de l'Ajuntament (1641 - actualitat) en primer lloc. La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l'ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s'han conservat a les oficines del Jutjat. Els llibres de registre civil de naixements 17 llibres (1877-2009) / matrimonis 31 llibres (1872 - 2009) / defuncions 22 llibres (1873-2009). A partir de l'any 2009 es va començar a informatitzar les dades. El Consorci Entitat Mixta Xarxa Viària i l'Estació de Gelida - RENFE entre els anys 1936 -1993. També disposa d'un nombre important de fons privats que inicien les sèries des d'inicis del segle XIX fins a l'actualitat, com fons de masies, com Ca l'Oller (1821-1960) o fons familiars com Família Palahí-Solà (1817 - 1997). També empresarials com La Gelidense, SA (1920 - 1973) per posar alguns exemples.</p> <p>L'arxiu municipal està distribuït en dos espais diferenciats. El primer es troba dins les dependències de l'edifici principal de l'Ajuntament, mentre que el segon es localitza en un espai habilitat per a arxiu a l'edifici del CIC, conegut popularment com el Col·legi de les Monges Franciscanes. Aquests fons no són originàriament municipals, sinó que es componen de cessions o donacions efectuades a l'Arxiu Municipal. Aquests es van instal·lar inicialment al CIC durant els anys 80/90, a causa de la falta d'espai adequat en l'Ajuntament en aquell moment. La decisió de mantenir els fons en aquesta ubicació es va prendre posteriorment, motivada per la limitada capacitat de l'espai de dipòsit disponible a l'Ajuntament.</p> | 08091-148 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La documentació ha estat conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins als anys vuitanta, amb les primeres intervencions sobre els fons de l'Arxiu Municipal de Gelida.</p> <p>A partir de l’any 2005, quan l’Ajuntament de Gelida signa el conveni d’adhesió al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, aquesta col·lecció només s’incrementarà amb petites donacions fetes a l’Arxiu Municipal.</p> <p>El Servei d'Arxiu Municipal de Gelida és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gelida. L'Arxiu Municipal de Gelida forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005.</p> | 41.4409449,1.8631482 | 405028 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-img20230327101723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1716583948796.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Es pot consultar el quadre de fons complet a la web municipal. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
97200 | Col·lecció del Centre d'Interpretació del castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-centre-dinterpretacio-del-castell-de-gelida | <p><span><span>AAVV (1986). <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHON, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 2001, Vol. 26, p. 69-94</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | X-XX | L'espai té problemes d'humitat i de temperatures molt oscil·lants segons l'època de l'any. Les peces en general estan en bon estat i se'ls fa manteniment. | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Castell de Gelida és el conjunt de peces procedents de les troballes i excavacions de les coves del Castell i una petita part del conjunt de peces que han aparegut durant les excavacions del castell i que es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya (dipòsit de Cervera).</p> <p>Es tracta d'algunes de les peces que millor il·lustren i complementen l'exposició temporal que es va col·locar l'any 2003 amb l'obertura del Centre d'Interpretació del Castell de Gelida, i que presenta diferents àmbits temàtics com una explicació del context del perquè de la construcció del castell de Gelida, un repàs sobre els senyors de Gelida i també els pagesos (les relacions feudals) que vivien a redós de la fortificació. El paper de l'església en el seu estil de vida i moments de vida quotidiana o de guerra i defensa.</p> <p>D'entre les peces destaquen diferents peces i materials ceràmics (diferents tipus de recipients i plats domèstics, materials de construcció com canals o rajoles), metall (anelles i guarniments de les cavallerisses així com peces quotidianes de ferro com eines i claus) la pedra (un morter domèstic), etc.</p> <p>Finalment, es presenta a Berenguer Bertran el personatge més singular/ important de la història del castell.</p> | 08091-175 | Interior del castell de Gelida. | <p><span><span><span>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític del moment era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere, amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell. En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – Carrer del Pi. Al llarg dels segles, el castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se en les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès. Al llarg dels segles, el castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui va executar importants obres de restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998 quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002 es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del Castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</span></span></span></p> | 41.4362971,1.8692529 | 405531 | 4587809 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911683582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911684442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911684889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911683544.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Des de la web del Castell de Gelida es defineix el Centre d'Interpretació inaugurat el 2003, com un recurs destinat als visitants que s'ha establert aprofitant part de les estructures d'un castell del segle XIV. Aquest espai multifuncional, distribuït en dues plantes, inclou una àrea d'informació, serveis, una botiga, i una exposició permanent dedicada a la història i importància del castell. El projecte va ser impulsat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida amb el suport de l'Ajuntament de Gelida i finançament de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Foment. Els seus objectius principals són la conservació, investigació, interpretació i difusió del patrimoni històric i natural de Gelida. Informació addicional sobre el projecte, les instal·lacions i les activitats que s'hi realitzen es pot trobar en els vídeos publicats amb motiu del desè aniversari del centre, el 2013. | 85|94|98|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
97201 | El castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-gelida | <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>A<span>SSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BERGADÀ, Lleó (1932): “Gelida i el castell” a <em>III Aplec Excursionista i de germanor penedesenca</em>.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | X-XX | CastellACORD GOV/26/2018, de 26 de juny, pel qual es delimita l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès).DOGC Núm. 7652 - 28.06.2018 RESOLUCIÓ CLT/ 457/2017, de 27 de febrer, per la qual s'incoa expedient de delimitació de l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès), i s'obre un període d'informació pública.En aquesta mateixa resolució es deixa sense efecte la incoació de l'entorn que segueix: Castell i entorn incoat per Resolució 13/12/1979 i BOE 25/02/1980Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)Conjunt arqueològic del CastellDeclarat BCIN / Monument històric / 22/04/1949 / R-I-51-5486 / 339-MH-EN / Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949Castell de Gelida i entorn (Els Tarongers) | <p>Les principals característiques històriques del Castell com a monument han estat radiografiades per l'equip de l'Associació d'Amics del Castell:<br /> <br /> <strong>Primeres construccions:</strong><br /> El Castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat d'una església i un cementiri amb tombes antropomorfes. A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior.<br /> <br /> <strong>L'església de Sant Pere:</strong><br /> Originalment de planta rectangular amb possible absis quadrangular, l'església de Sant Pere tenia una coberta de teula a doble vessant. Les parets eren de carreus petits, unides amb morter de calç. Aquesta estructura es veia complementada per una finestra geminada de l'època. Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del Castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.<br /> <br /> La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer <span>Bertrand</span>, i el seu fill, Nicolau <span>Bertrand</span>, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en la que en destaca l'enteixinat del sostre.<br /> <br /> <strong>Desenvolupament del castell fins al segle XIV:</strong><br /> Les modificacions fins al segle XIV inclouen reforços a les torres existents sense ampliar el perímetre del castell. Es dobla la torre est i possiblement es construeix o amplia una torre de planta circular. L'accés al recinte superior es mantenia a través d'una passera sobre el torrent de <span>Cantillepa</span>.<br /> <br /> <strong>Transformacions en l'església de Sant Pere:</strong><br /> Durant aquest període, l'església s'amplia, es reconstrueix l'absis amb una probable planta semicircular i s'afegeixen arcs torals interns per suportar una nova volta de canó, augmentant l'alçada de l'edifici.<br /> <br /> <strong>Berenguer Bertran i les reformes del segle XIV:</strong><br /> El 1367, Berenguer Bertran adquireix el castell en estat ruïnós i inicia un ambiciós projecte de reconstrucció. Es restaura completament el mur caigut i es modifiquen els coronaments de les muralles. Es reconstrueix o amplia la torre i es densifiquen les edificacions i la zona del cementiri. A l'interior de l'església es conserva el sarcòfag nobiliari que esdevé una de les millors peces de la col·lecció que es poden veure al castell. El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: '<span>Asi</span> jauen <span>los</span> molt <span>onrats</span> <span>an</span> B.G.N. <span>é</span> <span>an</span> <span>Choalu</span> <span>Bertrand</span> fill seu, les <span>animas</span> dels quals <span>sian an</span> <span>Gloria</span>.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.<br /> <br /> <strong>Provisió d'aigua i ús residencial:</strong><br /> Es construeix una mina d'aigua per canalitzar aigua des de dalt del castell mitjançant canonades ceràmiques des de la Font del Senyor. Les reformes permeten un ús militar durant diversos conflictes, però al segle XVI, el castell ja no és residencial i es construeix la Casa del Senyor a baix al poble a tocar de la desapareguda església de Sant Miquel i al peu del camí.<br /> <br /> <strong>Declivi i final del castell:</strong><br /> Després de la guerra de Successió en 1714, el castell es destrueix definitivament per l'obligació del Decret de Nova Planta de Felip V, quedant en ruïnes. Els materials del castell s'utilitzen per a construccions properes i per a forns de calç. L'església de Sant Pere roman <span>dempeus</span>, incorporant el campanar construït amb pedres del castell. També moltes de les cases del voltant reaprofiten materials provinents de la 'pedrera' en la qual s'ha convertit el castell. Aquest és un element molt visible a les cases més antigues del barri dels Tarongers.<br /> <br /> <strong>Últimes edificacions i cementiri parroquial:</strong><br /> El recinte del castell acaba allotjant el cementiri parroquial fins a la construcció del nou cementiri a l'entrada del poble. Això marca la finalització del cicle de vida d'aquest espai històric, que ha vist múltiples fases d'ús des de la seva creació medieval.<br /> <br /> La síntesi d'intervencions arqueològiques realitzades al castell des de mitjan segle XX fins a la important actuació de l'1% Cultural dels anys 2000, recollides en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic, ha revelat troballes que van des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, repartides en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'<em>opus <span>spicatum</span></em>, juntament amb un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central es va descobrir un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpoli de tombes antropomorfes del segle X. Durant la restauració de l'església, entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració el 1991 a la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996, es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998 es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció d'un centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc. Més recentment, a raó dels aiguats de l'any 2007 que van esfondrar part del mur del cementiri, el 2021 es va procedir a la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta intervenció va permetre documentar estructures sota el cementiri que probablement daten dels segles X-XI. El 27 de novembre de 2022, es va concloure la intervenció al mur del cementiri i els treballs arqueològics en aquest espai. Els resultats han identificat que es tracta d'un espai funerari que havia estat actiu des dels segles IX-X fins al XIX, documentant-se un conjunt de tombes antropomorfes i evidenciant una activitat funerària continuada fins a finals del segle XIX, com ho mostren els nínxols i els aixovars funeraris trobats.</p> | 08091-176 | A la part alta del poble, sobre un esperó rocós al costat del barranc de la font de Cantillepa. S'hi accedeix a partir del barri dels Tarongers. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</p> <p>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític medieval era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere), amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell.</p> <p>En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – carrer del Pi. El castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se com a primera les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès.</p> <p>El castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui hi va executar importants obres de restauració. El 1367, Berenguer Bertran, un ciutadà de Barcelona i banquer influent, va adquirir el castell i va executar importants obres de reparació. Aquestes renovacions van continuar fins al 1375, any en què Bertran va fer el seu testament, indicant la seva voluntat de ser enterrat al castell. El castell de Gelida no va tenir una sort diferent de la majoria dels castells de Catalunya: el 1714 va ser destruït, encara que fos simbòlicament, amb l'enrunament de la torre de l'homenatge. La construcció és en runes ja el 1780, quan el rector demana permís per agafar pedra per a la construcció del campanar de l'església (BERGADÀ, 1932). Serà la penúltima obra al castell; la darrera serà la instal·lació del cementiri, el 1856.</p> <p>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998, quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002, en què es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</p> <p>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</p> <p>L'any 2021 el rector de la parròquia de Gelida, Jordi Tres, va cedir la titularitat de l'església i del cementiri del castell al municipi.</p> | 41.4361070,1.8696070 | 405561 | 4587788 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911682522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911683582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911686947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911687128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684812.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 91|92|93|94|96|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
97203 | Sarcòfag de la família Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-la-familia-bertran | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em><span> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span>CATALÀ, Pere (1999). <em>Contribució a l’estudi dels Bertran (s. XIV), família senyorial de Gelida.</em> </span>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia<span>, (20), pp. 381-390.</span></p> <p>LLOBET, Elisenda; MAURI, Alfred; CONTI, Lorenzo; FIOCCA, Miriam; VINCENTI, Marina (2018): <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida</em>.</p> <p><span><span>LLORACH, Salvador; COSTA, Montserrat (1995). '</span><em>Els sarcòfags medievals de Gelida</em><span>'. Programa Festa Major 1995. pp. 162-165.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred (1984). </span><em>El proveiment d'aigua al castell de Gelida</em><span>. Programa Festa Major 1984. pp. 80-82.</span></span></p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (1989). '</span><em>Francesc Bertran, senyor de gelida, al servei de Pere IV de Catalunya. 1464-1466</em><span>'. Ajuntament de Gelida. Programa Festa Major 1989. pp 86-90.</span></span></p> | XIV | Ha estat restaurat l'any 2018. | <p><span><span><span>El sarcòfag és una obra escultòrica de baix relleu i escultura a ple volum, amb policromies i daurats. Presenta una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. Tal com descriu Llorach i Costa el 1995 el sarcòfag està decorat amb escuts ogivals dins un cercle quadrilobar a banda i banda. Els quatre escuts contenen la mateixa càrrega, les armes dels Bertran, senyo del Castell i terme. Són: de gules (vermell) , un geminat d'or en banda. L'escut del frontal flanquegen un epitafi escrit amb lletra gòtica rodona al centre que diu: 'ASI JAU LOS MOLT HONRATS AN B[ERE]NG[UER] BERTRA[N] E AN CHOLAU[N] FILL SEU, LES ANIMES DELS QUALS SIA[N] A[N] GLO[RIA]' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dimensions: </span></span></span><span><span><span>Caixa rectangular de 92 m de llarg, alçada 37, 5 cm i amplada 34 cm. El gruix és de 4,5 cm. La tapa (l'actual no és la que li pertoca. És la que li van posar al Museu Marès) faria: 100 cm , 21 cm i amplada 45 cm. Pel que fa als dos lleonets del peu: Llargària 48 cm, alçada 29 cm i amplada 20 cm.</span></span></span></p> <p>Durant la restauració es va identificar rastre de preparació de blanc de plom, sobre les lletres de la inscripció i les vores del sarcòfag. També hi ha rastres de color verd, vermell, groc, terra de siena cremat, marró sobre els escuts d'armes i lleons. Pel que fa als elements vegetals de les cantonades s'ha identificat daurat, així com de manera intercalada a la inscripció. També es va identificar una rascada del lateral amb la possibilitat que fous a causa dels cops rebuts l'any 1936 per obrir-lo.</p> | 08091-178 | Església de Sant Pere del castell. | <p>Tal com sembla que va deixar escrit el mateix Berenguer Bertran, el 1375 fa testament ordenant ser enterrat a l'església de Sant Pere del castell si mor en ell o en lloc proper. La posició original no hauria estat al presbiteri, sinó possiblement als peus de la nau de l'església, però l'obertura de la porta del costat de ponent l'any 1609, hauria pogut provocar un trasllat al centre de la nau.<br /> <br /> Així devia succeir, ja que a l'església es conserva la seva sepultura (LLOBET et alii, 2018). Això va fer que la seva localització dins de l'església de Sant Pere del Castell fos inamovible fins a l'any 1936, quan fou saquejada l'església amb l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1937, un grup d'amics del Centre Excursionista Rodamon de Barcelona, salvaren el sarcòfag després d'haver fet una visita al castell i adonar-se que el sarcòfag restava malmès i abandonat dins del temple. Davant del dubte que seria destruït, aquest grup d'aficionats a l'arqueologia, paleontologia i en definitiva, amants del patrimoni, van optar per tornar a Gelida i recuperar i guardar el sarcòfag. L'any 1938 el sarcòfag va ser guardat als subterranis del Palau Nacional del Montjuïc.<br /> <br /> A mitjans dels anys 1970 Enric Carafí va identificar el sarcòfag al pati del Museu Marès de Barcelona. Un cop identificat Josep Boncompte, juntament amb Rafael Vidal, van fer les gestions oportunes perquè es retornés la peça a Gelida. Això ocorregué l'any 1979, col·locant-se a l'esquerra del presbiteri. El sarcòfag ha estat restaurat l'any 2018 amb el suport i assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.</p> | 41.4363142,1.8688157 | 405495 | 4587811 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911686908.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història i la genealogia de la família Bertran, identificant la seva documentació més antiga. A partir de la genealogia de la família n'ha estudiat l'evolució del castell. En qualsevol cas, fem menció del seu estudi revisat l'any 2012.Berenguer Bertran, un destacat ciutadà de Barcelona i banquer, va ser el XXI senyor de Gelida entre 1367 i 1375. Durant aquest període, va proporcionar diversos préstecs al rei Pere III i va oferir crèdits a la Generalitat de Catalunya en el context de la guerra contra Castella, avançant també diversos tributs reials. El 22 de maig de 1367, Bertran va adquirir la baronia de Gelida i la quadra de Masó per dotze mil florins d'or d'Eimeric VI, vescomte de Narbona. Després d'aquesta compra, va deixar l'activitat bancària i va decidir reconstruir el castell de Gelida, que es trobava en estat ruïnós i no oferia protecció ni refugi adequats en temps de guerra. Aquest projecte va desencadenar un llarg conflicte amb els habitants de Gelida, que va culminar amb una concòrdia sentenciada pel jutge Marc Llaurador de Vilafranca del Penedès, estipulant les obligacions de cada part i permetent la reforma del castell amb noves construccions i milloraments. El 1374, Bertran va comprar la castlania de la baronia als sub-feudataris locals, iniciant un canvi en l'administració feudal que progressivament va passar a mans de la població local de Gelida. Berenguer Bertran va casar-se amb Sibil·la Otilionis de Falset i va testar el 12 de juny de 1375 a Barcelona, disposant que si moria dins del terme del castell de Gelida, fos enterrat allà i deixant una dotació a l'església de Sant Pere del Castell. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
97241 | El carro de la carn de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carro-de-la-carn-de-gelida | XX | <p>Carro de dues rodes amb accés per la part posterior. A l'interior hi ha un recobriment de planxa de zenc per poder-lo neteja bé.</p> <p>La carrosseria és feta de fusta amb una sèrie de reixetes fetes també de fusta. Es tractava d'un transport alimentari, si bé, al lateral s'hi pot llegir pintat <span><span><span>AYUNTAMIENTO DE GELIDA i a la part posterior dividit entre els dos portons d'obertura posterior, amb el mateix tipus de lletra: AYUNTAMIENTO DE GELIDA - TRANSPORTE DE CARNES</span></span></span>.</p> <p>Les dimensions aproximades són 2,33 x 3,60 x 1,54 m.</p> | 08091-198 | Museu del Traginer, carrer dels Traginers, 5, 08700 Igualada. | <p><span>El Museu del Traginer – Col·lecció Antoni Ros</span> explica l’evolució del transport tant de mercaderies com de persones emprant energies de sang, i alhora mostra les relacions entre els diferents oficis que feien possible el desenvolupament del fet traginer a casa nostra. L’àmplia representació d’eines i utensilis que acumulen aquests oficis, juntament amb la presència dels diferents carros, carruatges, selles i guarniments fan de la Col·lecció Antoni Ros un veritable museu de les arts i els oficis aplicats al món del transport a la Catalunya moderna.</p> <p>El Sr. Antoni Ros el va restaurar en el moment d'ingressar la peça al museu. El carro o tartana és de principis del segle XX. L'ús era el del transport de carns des de l'escorxador a la carnisseria. Fou inventariat per Jordina Sales, l'any 1993.</p> | 41.4409731,1.8631589 | 405029 | 4588334 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97241-museudeltraginerigualada-carrodelacarndelaviladegelida.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
97644 | Fons geològic i paleontològic a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-a-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont-icp | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p><span><span><span>El fons del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), guarda una extensa col·lecció de materials fòssils acumulats a través de les diverses campanyes d'excavació realitzades al municipi. L'equip de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, ha estat excavant des de l'any 2011 en aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats. Juntament amb el jaciment dels Casots a Subirats, declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) el 1995 pel seu valor paleontològic, constitueixen un dels registres fòssils de grans mamífers més rellevants d'Europa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els jaciments de Gelida són de can Martí Vell i can Julià, i sobretot, el jaciment de les cases de La Valenciana el qual mereix una atenció especial. A les cases de La Valenciana s'ha localitzat un dels jaciments més rics del Miocè inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d'aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants i cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, així com petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids i cricètids. Aquests fòssils representen un ecosistema càlid subtropical amb grans boscos de laurisilves, indicatius d'un màxim climàtic.</span></span></span></p> <p>En la recreació del paisatge feta per Oscar Sanisidro podem veure una proposta de com podria ser l'entorn dels jaciments de Gelida a finals del Miocè inferior, fa uns 16,5-16 Ma. Aquests jaciments corresponien a petites zones lacustres o entollades entorn de les quals creixeria una vegetació exuberant de tipus subtropical. Lluny d'aquestes àrees humides l'ambient seria força més àrid. Al centre de la il·lustració, dos gossos-ós del gènere Amphicyon, els carnívors més grans d'aquella època, sorprenen un exemplar del rinoceront sense banyes Dromoceratherium mirallesi. En primer terme, el cérvol primitiu Procervulus fuig de l'escena. A la riba del llac, entre la boira, podem distingir el suid Listriodon (a l'esquerra) i el tragúlid Dorcatherium (a la dreta). Al fons de la imatge, dos mastodonts del gènere Gomphotherium, dotats d'un cap llarg amb quatre ullals, passen prop d'un grup de tortugues gegants del gènere Titanochelon. La vegetació representada es basa en les restes recuperades en altres jaciments del miocè inferior i mitjà de la conca del Vallès-Penedès, ja que no s'han recuperat restes de plantes als jaciments de Gelida.</p> | 08091-344 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. 08201 Sabadell | <p><span><span><span>Els jaciments situats als entorns de Gelida són coneguts des de fa més de 60 anys. Crusafont i Villalta (1952), així com Crusafont, Villalta i Truyols (1955), van citar la presència de restes de macrovertebrats en els afloraments de lutites situats als marges de la carretera de Martorell a Rubí, identificant sempre aquestes restes en capes de color grisós o blanquinós. En aquest context, es van definir els jaciments de les Cases de la Valenciana, de Can Martí Vell i Can Julià, tots ells molt propers entre si.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), establert el novembre de 2006, és una fundació que continua l'obra de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, originàriament creat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova entitat es va constituir amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. El focus de l'entitat està en la recerca, conservació i divulgació de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya. L'ICP es dedica a fomentar la investigació de calibre internacional, a preservar el patrimoni paleontològic, i a facilitar una transferència de coneixement i aplicacions cap a la societat de manera efectiva.</span></span></span></p> | 41.4409691,1.8631804 | 405031 | 4588334 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97644-jaciments-paleontologics-de-gelida.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont serveix com a centre de difusió paleontològica, dedicant-se a la divulgació dels mètodes emprats en l'excavació, estudi i conservació del patrimoni paleontològic. A més, mitjançant les seves exposicions i activitats, el museu es compromet a exposar alguns dels fòssils més emblemàtics de la seva col·lecció al públic general. | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
97662 | Fons de la col·lecció d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | <p><span><span><span>Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Gelida. Alguns materials que formen part de la col·lecció de minerals, inclou exemplars de cristall de Guix i cristalls romboèdrics de calcita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi formen part alguns materials arqueològics, com les dues peces de molí rotatori de granit procedent de l'entorn de ca n'Oller de la Muntanya d'època ibèrica o els materials procedents d'excavacions dutes a terme al castell. En aquest cas són, principalment ceràmiques baix-medievals i modernes del buidatge de la cisterna i fragments de ceràmica ibèrica a torn, a mà i campaniana A i B, tant al recinte del castell com al vessant, recollides en diferents excavacions. </span></span></span><span><span><span>Com a peça de grans dimensions, destaca un plat de premsa de calcària de forma quadrangular plana amb dos encaixos quadrats, un a cada costat curt, per encaixar-hi els suports verticals i a la cara superior amb un doble acanalat que marca l'espai on hi hauria la gàbia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vinseum, custodia de la col·lecció paleontològica exemplars procedents de diferents punts del municipi. Pel que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de gasteròpodes de diverses espècies. També són interessants, els fragments i exemplars de diferents dents de peix, algunes de les quals són de rajades. Destaca l'espina caudal d'una rajada en forma allargada, d'arçó. Al final hi ha uns petits denticles a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Juntament amb el material arqueològic i paleontològic, el museu també es guarda el fons documental del poble vinculat a la redacció de la carta arqueològica del municipi.</span></span></span></p> | 08091-351 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span>Els diferents minerals i diversos materials de la col·lecció paleontològica van ser recollits en la majora dels casos a mitjans dels anys 1940, i en bona part dels casos per part del Mossèn Lluís Via. Els materials arqueològics, ja són provinents d'etapa més recent, sent la majoria d'ells d'excavacions regulades a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> | 41.4409490,1.8631724 | 405030 | 4588332 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-sin-titulo-11.jpg | Legal i física | Antic|Medieval|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80|85|123 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
97700 | Fons de la col·lecció del Museu Molí Paperer de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-del-museu-moli-paperer-de-capellades | <p><span><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DOMÈNECH,Josep (2012). 'Joaquim Jover i Costas, Primer Marquès De Gelida. Notícies publicades al diari La Vanguardia entre els anys 1881 i 1900.' Programa de Festa Major 2012, pp. 96-101.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Lluís i COMPTE, Maria Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” a <em>Programa Festa Major Gelida 2018</em>, pp.88-93.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1971). 'Don Lleó Bergadé Girona'. Programa de Festa Major 1971, pp. 46.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Ramon (2005). “Els propietaris de la fàbrica de paper La Gelidense de Gelida (1791-1918) <em>a Programa de Festa Major Gelida 2005</em>, pp.76-79. </span></span></span></p> | XX | <p>Entre els fons del Museu Molí Paperer de Capellades hi ha una col·lecció força extensa de 139 registres, de materials provinents de la fàbrica paperera de La <span>Gelidense</span>.</p> <p>Són diversos materials com caixons de fusta, material d'oficina, documentació i fotografies, motlles, segells, formes per emmotllar paper, peces per mesurar gramatge, planxes d'impressió, diverses eines de tallers i pròpies de l'activitat paperera, marcadors de temps, guillotina, balances, premses, tipografies d'impressió mòbils, sedassos.</p> <p>La cronologia de les peces no és clara, i possiblement, són peces de la segona meitat del segle XX tot i que algunes podrien ser antigues, ja que l'activitat de la fàbrica va ser continuada, i per tant no es pot descartar aquesta possibilitat. Tot el conjunt procedeix de la recuperació de la fàbrica per part de diversos membres de l'Associació d'Amics del Castell en una fase d'abandó de les instal·lacions poc després del tancament de la fàbrica.</p> | 08091-358 | Carrer Pau Casals, 10, 08786 Capellades | <p>Tots els fons procedents de la fàbrica paperera de La Gelidense estan actualment dipositats al Museu Molí Paperer de Capellades, a l'espera de la possibilitat que hi hagi un espai dedicat a explicar el paper d'aquesta indústria a l'etapa contemporània del poble. Després del tancament de la fàbrica, l'any 1978, el regidor de l'època, Lluís Morera i Arrufat, juntament amb l'historiador Enric Carafí Morera, van recollir l'any 1980 en nom de l'Associació d'Amics del Castell i la voluntat d'exposar-se en el futur museu de Gelida les peces i eines per fer paper a mà del molí per a la seva conservació.</p> <p>Inicialment, el fons es va emmagatzemar a les antigues cotxeres del molí Nou, i posteriorment, es va organitzar una aula de paper a l'edifici de 'Les Monges' on poder-lo exposar mínimament. Aquest espai didàctic va tenir una existència breu, i l'Ajuntament va retornar tot el material als magatzems municipals, on es van perdre algunes peces després de diferents neteges per falta d'espai. Finalment, l'any 2018, L'Ajuntament de Gelida i l'Associació d'Amics del Castell, que custodiava aquests fons, va col·laborar en el trasllat dels mateixos com un dipòsit al Museu Molí Paperer de Capellades, on romanen actualment.</p> <p>El Museu Molí Paperer de Capellades està ubicat a l’antic molí paperer “Molí de la Vila”, que conserva l’estructura pròpia dels molins paper del segle XVIII. Al costat del molí hi ha la Bassa, una surgència d’aigua, procedent de l'aqüífer Carme-Capellades, que era utilitzada per 16 molins paperers: els molins de la Costa.</p> <p>Entre els segles XVIII i XIX, Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants de l’Estat espanyol, especialitzat en paper de barba de primera qualitat i paper de fumar, fabricants com els Romaní, Soteras, Guarro, Serra o Romeu, entre d’altres, abastien gran part del mercat espanyol, d’Amèrica del sud i Filipines. Al museu, el visitant pot veure tot el procés de fabricació des que entrava el drap fins que en sortia el paper acabat.</p> | 41.4409610,1.8631428 | 405028 | 4588333 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-page-paper-fet-ma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-pic1709713725491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-programes-festa-major-2003-2014.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
97938 | Col·leccions als Museus de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-als-museus-de-martorell | <p><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. Programa Festa Major 2018, pp. 64-72.</span></p> | Les peces formen part de les col·leccions del museu i cal el seu permís per tenir-hi accés. | <p>Fons existent al Museu Municipal Vicenç Ros:</p> <p>En el fons propi del Museu Municipal Vicenç Ros, es conserven alguns fragments d'un molí rotatori provinent de les restes d’un poblat ibèric que existia al Pujol de l’Oller. Es tracta d'un jaciment que dataria del període Ferro - Ibèric, entre els segles VII i I aC. L'any 1990 s'hi van trobar dues peces de molí de granet, rotatori d'època ibèrica.</p> <p>Fons existent a la Casa Museu de l'Enrajolada:</p> <p>En el fons d'aquest museu, amb número d'inventari E/540, existeix una finestra que va ser recuperada per Francesc Santacana Romeu (1883-1936) abans de 1929 i posteriorment va ser instal·lada en una de les façanes de l'Enrajolada que donen al jardí. Existeix una fotografia antiga que mostra la finestra en la seva ubicació original abans de la desaparició de la masia on estava instal·lada. Les imatges d'arxiu van ser proporcionades per l'historiador gelidenc Ramon Rovira, reconegut expert i investigador de les masies del terme. La finestra E/540 inclou un capitell, una columna i pedres dels muntants, tot procedent de la masia de can Terme de la Parra.</p> | 08091-404 | Museu Municipal Vicenç Ros: Av. Vicenç Ros i Batllevell, s/n, 08760, MartorellL'Enrajolada: C/ de l’Aigua, 1, 08760, Martorell | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros, inaugurat el 1945, va començar amb la col·lecció de ceràmica de Vicenç Ros <span>Batllevell</span> i elements de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, destruïda en la Guerra Civil. Sota la direcció de Ros i amb la col·laboració d'Isidre <span>Clopas</span> <span>Batlle</span> com a conservador, la col·lecció s'amplià durant els anys 40 i 50 mitjançant adquisicions i donacions de la comunitat local. El 1959 es va adaptar el mirador en les antigues cel·les dels caputxins, que actualment alberga l'oficina-biblioteca-arxiu del museu. La col·lecció ha crescut amb el temps afegint fons etnològics, arqueològics, artístics, documentals, i una biblioteca i hemeroteca, gràcies principalment a donacions. Des de 1989 s'han fet treballs de rehabilitació de l'antic convent de Caputxins i de restauració dels fons del museu. Aquests treballs van culminar el 2005, any en què la planta baixa es va reobrir coincidint amb el 60è aniversari de la inauguració del museu.</p> <p>El Museu L'Enrajolada, fundat el 1876, està situat a la casa pairal de la família al carrer d'Anoia, posteriorment rebatejat com carrer F. Santacana. El museu es va configurar al voltant del desenvolupament vital del seu fundador i va ser ampliat significativament pel seu net després del tancament de la farmàcia familiar el 1905, incloent-hi la remodelació de la façana el 1916. Francesc Santacana i Campmany, influenciat pel natzarenisme català, va recopilar restes de palaus i edificis religiosos, així com una col·lecció de pintures d'artistes destacats del període, com Marià Fortuny i Claudi <span>Lorenzale</span>, entre altres. A més, el museu inclou materials de les excavacions arqueològiques locals realitzades probablement per Santacana. Els elements de la col·lecció estan disposats per reflectir la seva funció original, com peces arquitectòniques en les façanes i rajoles decoratives interiors. El museu també preserva mobiliari original, una col·lecció discogràfica, fotografies, i altres elements decoratius.</p> | 41.4409851,1.8631804 | 405031 | 4588337 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97938-id-14445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97938-termedelaparrafinestra1930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97938-termeparra01.jpg | Legal i física | Gòtic|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la revista Cantillepa, de l'any 1980 es va produir un robatori al Museu de Martorell en el qual desaparegueren diferents peces.Entre elles, algunes provinents de Gelida. Concretament, un plat de reflexos metàl·lics, presumptament del segle XV, que portava les claus i la tiara de Sant Pere. Aquest objecte va ser rescatat de la seva possible destrucció per Isidre Clopas i Batlle, conservador dels museus de Martorell, durant una visita feta a l'església del castell l'any 1936. En aquells moments, l'Associació d'Amics del Castell estava en procés de sol·licitar la seva restitució a Gelida.El lladre, tal com es va saber després, va ser el 'conegut' Erik el Belga. Part del material robat va ser progressivament recuperat en els mesos i anys següents. Segons relaten fonts periodístiques de l'època, diversos objectes com pots de farmàcia, gerros i plats de ceràmica van ser retornats el gener de 1981. Posteriorment, dos anys més tard, es va aconseguir recuperar una altra part del material a Alemanya. | 93|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
83014 | Fons documental de l'arxiu municipal de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gisclareny | <p>RUMBO i SOLER,A. (2005) .Fons de l'Ajuntament de Gisclareny. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. www.xam.diba.cat, www.gisclareny.cat</p> | XVIII-XXI | En bones condicions i dins una cambra que compleix la normativa reglamentària dels arxius. Es troba adherit a la 'xam' xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona que s'actualitza anualment per un arxver especialitsta | <p>L'arxiu municipal de Gisclareny conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El seu arxiu s'organitza de la següent manera: fons de l'administració local que correspon a l'ajuntament de Gisclareny, fons públics no municipals que inclou el registre del Jutjat de Pau (1810-2010), fons privats, Associació de la Defensa Forestal o ADF (2008-2010), Delegació local de les FET i les JONS ( 1939-61) i documentació parroquial i notarial de 1702 a 1932. Pel que fa al fons de l'ajuntament parteix de 1764 i finalitza el 2013. Es compon de 827 unitats de descripció i format per un conjunt de documents de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats. A grans trets l'ajuntament s'organitza mitjançant acció i òrgans de govern on hi ha la constitució del terme municipal, cartipàs municipal, ple, alcaldia, junta de govern local, comissions, juntes i consells, participació ciutadana, creació participació i dissolució d'organismes, activitat normativa, comunicació protocol i relacions externes; Organització i gestió administrativa que inclou planificació control administratiu i transparència, gestió dels documents i informació, gestió de les comunicacions, actuacions juridico administratives, convenis, contractació administrativa; personal que inclou selecció del personal, provisió dels llocs de treball, prestació i finalització del servei actiu: Patrimoni incloent administració de bens i drets, adquisició i ús de béns i drets; Recursos econòmics i financers; incloent la gestió del pressupost, fiscalització econòmica financera, gestió tributària, subvencions. També existeixen carpetes referents a L'urbanisme, obres i mobilitat que inclou el planejament urbanístic, informació sobre el territori, ordenació de la via pública i la mobilitat, gestió de les obres municipals i infraestructura i regulació de les obres a particulars i tercers. Cal destacar capítols referents a Sostenibilitat i Medi Ambient amb conservació i protecció del medi natural, subministraments bàsics, control de la salubritat, regulació de l'impacte de les activitats; Ordenació i Promoció de l'activitat econòmica amb els apartats de regulació de l'activitat agropequaria, foment de l'activitat econòmica i ocupació. Referent a la població i les eleccions hi ha els capítols de registres de població, estadístiques i censos de població, processos electorals i gestió de serveis militars. En quant a Serveis culturals, educació i lleure hi ha els sub apartats d'activitats culturals, activitats esportives i de lleure i el patrimoni cultural; en l'àmbit de l'educació hi ha la planificació i control escolar, la gestió dels centres educatius propis; en serveis al benestar i la salut hi ha la Planificació dels Serveis per al benestar i la salut, atenció al benestar i serveis funeraris. Com a darrera instància hi ha l'àmbit d'atenció i protecció ciutadana amb la sub carpeta referent a l'actuació als cossos de seguretat i protecció ciutadana.</p> | 08093-104 | Ajuntament de Gisclareny (Av. Roser S/N 08695) | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual, tot i que per secretaries compartides una part havia estat conservada a l'ajuntament de Bagà. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre i desembre de 2005. L'adhesió de l'ajuntament de Gisclareny al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de maig de 2006.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'arxiu conté part de l'arxiu històric així com fotocòpies de documents o padrons desaparaguts. Hi ha alguns fets rellevants com per exemple documentació referent a la Falange franquista o sobretot un cadastre de 1776. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
83015 | Fons documental de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. RUMBO i SOLER,A. (2005) .Fons de l'Ajuntament de Gisclareny. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. www.xam.diba.cat, www.gisclareny.cat</p> | XVIII-XX | En bones condicions i dins una cambra que compleix la normativa reglamentària dels arxius. Es troba adherit a la 'xam' xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona que s'actualitza anualment per un arxiver especialitsta | <p>A l'arxiu municipal de Gisclareny hi ha alguns documents de certa rellevància que cal esmentar-los en una fitxa a part. Entre ells cal destacar alguns testaments i capítols matrimonials que testimonien la funció de notari, del rector així com uns recomptes de compliments pasqual que permeten obtenir dades aïllades sobre les cases existents i els habitants que hi havia fins el segle XIX. Val a dir que entre la documetació de més rellevància en cal destacar un cadastre datat de 1776 (caixa 167). Es tracta del primer cadastre de Gisclareny on hi ha censades les famílies existents, el propietari de la finca, els pagaments de cadastre personal, de cadastre reial, de caps de bestiar i el total. Altra documentació de certa rellevància en serien els llibrets sagramentals de compliment pasqual dels anys 1849, 1860 i 1863; la documentació extreta del registre del jutjats de pau de Gisclareny, els llibres sagramentals de baptismes i matrimonis de Gisclareny al llarg del segle XIX i conservat a la carpeta de documentació parroquial; els padrons antics de 1819 i 1846 i els més moderns a partir de 1880; els censos moderns a partir de 1857 (incloent els anys 1857, 1860, 1877, 1887, 1900); registres de població (censos i fogatges)i finalment el registre civil del jutjat de pau de Gisclareny conservat a partir de 1871 fins el 1910. Altra documentació que caldria esmentar en seria la que va relacionada amb les FETS i les JONS. També hi ha administració general de 1764 destacant la caixa 136 on hi ha estadístiques i documents de secretaria</p> | 08093-105 | Ajuntament de Gisclareny (Av. Roser S/N 08695) | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual, tot i que per secretaries compartides una part havia estat conservada a l'Ajuntament de Bagà. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre i desembre de 2005. L'adhesió de l'ajuntament de Gisclareny al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de maig de 2006.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Eduard Martín i Vargara, historiador de Gisclareny al que ha publicat 'Una mirada a la història de Gisclareny' de l'any 2005 i que ens ha estat de gran ajuda. També s'ha comptat amb l'ajuda de l'arxiver Albert Rumbo i Soler que ens ha orientat i ens ha facilitat la informació necessària referent a aquest arxiu. Cal comentar que a l'arxiu de Bagà hi ha caixes de documentació pendents de classificació que pertanyen a l'arxiu de Gisclareny ja que inicialment aquest arxiu i el de la vila de Bagà estaven units en un sol arxiu i per tant encara caldria estudiar a fons la documentació baganesa per extreure el que hi pugui haver encara de Gisclareny. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
83017 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-0 | <p>LOZANO I FREIXA, E (2008). Col·lecció de pergamins a l'arxiu municipal de Berga. SANTANDREU I SOLER. Mº DOLORS (2006).La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Voll 1 a 3. Tesi doctoral dirigida per Dr.Manuel Riu i Riu, catredràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona en el programa de Doctorat 'Poder i Societat a l'Edat Mitjana'. Bienni 1993-95</p> | XVIII-XIX | Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums | <p>A l'arxiu comarcal de Berga es conserven els volums referents a les inscripcions al Registres d'Hipoteques dipositades a l'arxiu comarcal pel mateix Registre de la Propietat i que cobreixen des de mitjans del segle XVIII fins a principi del segle XIX. (Les inscripcions fetes a posteriori) estàn conservades al Registre de la Propietat de Berga. En quant als volums consultats i que hi ha referències a Gisclareny són nombrosos en els quals en cal destacar els protocols de Berga de 1951, de 1954, 1857, 1855 repartits en diversos llibres. El manual de 1768 cal destacar les P. 45, 49, 52, 55, 56, 218 i les hipoteques del terme de Gisclareny (P.217-221). El manual de 1769 hi ha referències a les P. 136, 140, 474 i les hipoteques del terme de Gisclareny (p.472-479). El manual de 1770 hi ha referències de Gisclareny a les p:381, 382, 389, 410 i 558. Les hipoteques es troben entre la P. 568-570. La resta de manuals fins el segle XIX hi ha referències de Gisclareny i capítols d'hipoteques</p> | 08093-107 | Arxiu Comarcal del Berguedà. Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1987 Xavier Pedrals va ser nomenat arxiver i al 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat gràcies a la tasca prèvia dels seus predecessors. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
83019 | Fons documental de Gisclareny conservat l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny-conservat-larxiu-de-la-corona-darago | <p>MARTIN VERGARA , E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagài que inclou les sufragànies i parròquies del seu terme destacant les de Gisclareny. Altra documentació que es conserva al mateix arxiu correspon amb la documentació de la Comunitat de Preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà destacant-ne el seu paper com a unitat financera . També hi ha llibres sagramentals on hi ha un recull de confirmacions de feligresos de Gisclareny del segle XVIII i XIX.</p> | 08093-109 | Gobierno de España. Carrer Almogàvers núm. 77 .08018 (Barcelona) | <p>L'arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quant es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. Acabada la guerra 'El Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de reclamació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fins de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83019-foto-08093-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83019-foto-08093-109-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat unes línies més amunt s'ha perdut. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
83020 | Fons documental de Gisclareny de la casa Medinacel·li conservat a l'abadia de Poblet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny-de-la-casa-medinacelli-conservat-a-labadia-de-poblet | <p>MARTIN VERGARA , E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny; www.poblet.cat; ww.gencat.cat. Serveisoberts.</p> | XVII-XVIII | Microfilmat de l'original conservat a l'arxiu particular de les cases de Medinacel·li i ducs d'Alba | <p>A l'arxiu de l'abadia de Poblet es conserva part del fons documental de la família dels Medinacel·li que va ser propietaria i tutora de les terres de la baronia de Pinós al llarg dels segle XVI i XVII i que comprenia el territori i parròquia de Gisclareny. Aquesta documentació la qual ha estat consultada per E. Martín està microfilmada i correspon a la casa dels Medinacel·li hereva del marquesat d'Aitona i tutora de les baronies de Pinós. La documentació de Gisclareny data de mitjans del segle XVII. Entre elles cal destacar un document datat del 1755 on hi han els pagadors dels censos als senyors de les baronies de Bagà. Aquest document ja esmenta els noms d'algunes famílies importants del municipi.</p> | 08093-110 | Arxiu de Poblet. Edifici abadia de Poblet S/N CP. 4388 (Vimbodí) Conca de Barberà | <p>quest arxiu es troba a l'antic Palau de l'Abat, un edifici situat fora del recinte emmurallat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, a l'extrem sud-oest. Els arxius ocupen les tres plantes de l'ala de ponent del palau. El conjunt documental d'aquest arxiu prové de tres grans grups d'arxius diferents: Arxiu de la Casa Sogorb-Cardona, Arxiu de la Casa d'Aitona i Arxiu de Camarassa. És un conjunt molt complert d'arxius nobiliaris de les famílies més antigues i representatives de la Catalunya Medieval i, alhora, dels primitius comtats catalans sobirans.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Documentació consultada per Eduard Martín i Vergara i extreta del seu llibre 'Una mirada a la història de Gosclareny' | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
83021 | Fons d'imatges conservat a l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya i fons Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-conservat-a-larxiu-del-centre-excursionista-de-catalunya-i-fons-salvany | <p>'ESTASSEN , LL (1913). 'masia el Puig'; 'masia de Bagà'. Fons fotografic del Centre excursionista de Catalunya. Núms. 2570, GALLARDO GARRIGA, A (1930) 'ermita i masia de Gisclareny'. Fons fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya EMX-C-3143;</p> | XX | A l'interior de l 'arxiu, digitalitzades i penjades en una web | <p>Els fons fotogràfic de Josep Salvany i Blanch es conserva a la biblioteca de Catalunya situat a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (2 a planta). Aquest fons ha estat digitalitzat i es pot consultar per internet juntament amb el fons d'imatges del centre excursionista de Catalunya, el fons d'imatges de la masia catalana i altres fons d'imatges particulars. Les imatges referent a Gisclareny es troben barrejades amb les que fan al·lusió a Bagà, al Pedraforca i Gisclareny. Entre elles cal destacar-ne les imatges referents a la casa de Murcurols, del Puig de la Baga, de les fonts de l'adou del Bastareny, del coll de Balma, de la serradora de Mulnell i del molí del Puig. Aquestes imatges corresponen als autors de Llúis Estasen, Cèsar August Torras i Garriga Gallardo; tots ells excursionistes de la primeria del segle XX.</p> | 08093-111 | Seu del Centre Excursionista de Catalunya. C/Paradís núm. 10 (08002) Barcelona | <p>El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.). Lluís estassen va ser alpinista (1890-1947) i gran coneixedor de les muntanyes del Berguedà. La seva relació amb les muntanyes Berguedanes i especialment la seva proximitat amb Gsclareny va permetre de conèixer els seus paratges destacant l'Adou del Bastareny, però també del coll de la Bena i coll de Balma.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1913 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83021-foto-08093-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83021-foto-08093-111-3.jpg | Legal i física | Rococó | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Lluís Estassen,Canals i Tarrats | Gràcies a a aquestes imatges hem pogut conèixer com eren les cases del Puig, Murcurols, L'Hostalet del forat, el molí del Puig entre altres ja que actualment i segons hem comentat en la seva fitxa específica estan completament ensorrades | 97 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
83022 | Fons d'imatges de Joan Ribera conservat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-joan-ribera-conservat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | INSTITUT FOTOGRÀFIC DE CATALUNYA . www.iefc.cat. PEDRALS I COSTA, XAVIER(2005). Joan Ribera i Fornells. Captar la vida. Erol, revista cultural del Berguedà. núm. 85 'Patrimoni geològic i miner'. p.47-49. | XX | A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells. Es tracta d'un fons fotogràfic d'una rellevància excepcional ja que és un fons familiar que va des del 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure destacant-ne les fonts de l'Adou o del bastarent, el bullidor de la Llet o els empedrats . A banda també hi han fotografies de llocs rellevants de la comarca del Berguedà entre elles algunes vistes de Gisclareny | 08093-112 | Arxiu Comarcal del Berguedà. Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1987 Xavier Pedrals va ser nomenat arxiver i al 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat gràcies a la tasca prèvia dels seus predecessors. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1921-200 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83022-foto-08093-112-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Joan Ribera i Fornells | Joan Ribera i Fornells va néixer el 1921 a la casa de 'Cal Cinto' de Guardiola de Berguedà on hi va viure fins al moment de la seva mort, el 18 de juny de 2005. Va cursar els estudis de pèrit mercantil al col·legi de la Salle de la Bonanova de Barcelona i al tornar a Guardiola va alternar la seva feina de comptable a les mines del Collet amb el negoci familiar. Malgrat que va començar a aficionar-se a la fotografia quant tenia només uns 14 anys, la seva absoluta dedicació no va ser fins al moment de la jubilació el 1981.Va participar en diverses exposicions de caràcter nacional i especialment a la revista berguedana de l'l'Erol' on a banda de ser membre del consell redactor hi va publicar una gran quantitat de fotografies en les portades, contraportades. La producció d'audiovisuals com ara 'El Pedraforca, Natura, Estampes del meu país, i la sèrie realitzada per l'equip de l'Àmbit de Recerques del Berguedà com ara el Túnel del Cadí, La Patum. El Bisbat de Solsona. En el mon del cinema va produir algunes pel·lícules en diversos formats i que ell definia com a 'fotografia filmada'. L'any 2003 es va inaugurar a Guardiola l'exposició de 'Retenir l'Efímer' amb unes 40 imatges en blanc i negre i també el color on es mostrava la seva trajectòria com a fotògraf. Una vegada mort, el 2005 , la seva família va cedir el seu fons a l'arxiu Comarcal del Berguedà. Des d'aleshores fins a l'actualitat ha rebut diferents homenatges per institucions municipals de tot el Berguedà i també la Diputació de Barcelona. L'Ajuntament de Guardiola li ha fet una completa exposició a l'edifici de l'estació i el Consell Comarcal del Berguedà ha fet un premi de fotografia que porta el seu nom i que es desenvolupa anualment per la fira de Tots Sants (1 de novembre). El Servei del Patrimoni de la Diputació de Barcelona li va deixar una placa honorífica a la restauració del monestir de Sant Llorenç per la gran quantitat d'informació aportada als treballs de recerca gràcies a la seva obra. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
83023 | Fons documental del Monestir de Sant Llorenç conservat a l'arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | XI-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès.En total hi han uns 40 pergamins i entre aquests hi ha els que fan referència als alous de Molnell, del Puig, de Faia i també d'Espunya els quals pertanyien en aquest monestir medieval.</p> | 08093-113 | Monestir de Montserrat. C/Abadia de Monserrat S/N.08199 Monistrol de Monserrat | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83023-foto-08093-113-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
83024 | Fons d'imatges de Gisclareny a l'Arxiu de l'SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-gisclareny-a-larxiu-de-lspal-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | <p>DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. https://www.diba.cat/web/directori/servei-de-patrimoni-arquitectonic-local.</p> | XX | Ordenades en clixé i amb totes les mesures de conservació i seguretat. | <p>Al fons documental i d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació hi ha documentació referent a alguns espais del terme de Gisclareny destacant sobretot l'església de Sant Miquel de Turbians i la de Sant Martí del Puig, ambdues restaurades per SPAL. La primera i restaurada el 2004 conserva a l'arxiu fotogràfic una imatge antiga on es veu l'església i la casa de 'cal campaner'. FOTO SCCM. 1966 així com imatges de M. Baldomà del 2006 i plànols de l'església aixecats durant la restauració i dibuixats per. A. González (2004). De la segona o Sant Martí del Puig també es conserva una imatge, feta per Joan Francès (SCCM-SPAL 19.11.1966) que correspon a una imatge aèria de l'església i del mas. Altres imatges corresponen a Joan Closa (2005), D. Galí (2005) i corresponents al moment que s'hi va portar a terme una restauració</p> | 08093-114 | Diputació de Barcelona.Edifici del rellotge Planta Baixa. Carrer Comte Urgell núm. 187 (08036) Barcelona. | <p>Extret directament del portal d'entrada del servei de Patrimoni. Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments, que ha dut a terme des de l'any 1915, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d'Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s'hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d'adquisicions i donatius. El contacte directe i diari amb la documentació ens ha permès arribar a la conclusió que el que es podria considerar en un principi un fons unitari (Fons de l'SPAL) ha esdevingut un conjunt de fons interrelacionats. Per això, ha estat del tot imprescindible establir un Quadre de Classificació de Fons per poder treballar amb rigor arxivístic en el conjunt de la documentació. 'especialització temàtica suposa un dels grans valors de l'Arxiu Fotogràfic, i juntament amb el seu ampli abast temporal, el fa únic i singular. Com hem destacat, la creació i creixement de l'Arxiu estan estretament vinculats a l'activitat restauradora del Servei. N'és alhora testimoni i document per a intervencions futures, resultant un instrument indispensable per al desenvolupament de les pròpies competències del Servei, així com una referència de consulta obligada en qualsevol aproximació al patrimoni arquitectònic o a d'altres matèries artístiques i constructives relacionades que conformen l'Arxiu.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1906 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83024-foto-08093-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83024-foto-08093-114-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important fons que conté fotografies del fons antic i de les restauracions portades a terme al municipi de Gisclareny des de que es va crear el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (antic Servei de Catalogació i Restauració de monuments) | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
83082 | Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny: DDAA (1982). Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. ADCU. Pergamí original. Carpeta 7. Consagacions esglésies. Informació inèdita facilitada per E. Martín i Vergara</p> | X | Conservat a l'interior de l'arxiu capitular en les condicions físiques pròpies | <p>A l'interior de l'arxiu capitular d'Urgelll es conserva l'acta de consagració de la parròquia de Sant Miquel de Turbians datada de 948. es tracta d'un pergamí de 280 x 571 mm. Conservat a la carpeta de consagracions d'església núm. 17. està escrit en minúscula carolina i es conserva en més o menys bon estat tot i que els plecs de les fulles estan ennegrits. Aquest document transcrit per C. Baraut es descriu el següent: ' En nom del senyor Déu i del salvador nostre Jesucrist. L'any de l'Encarnació de nostre senyor Jesucrist 948, 6è de la indicció, a 3 dies de les calendes de febrer ve el reverendíssim Guisad, bisbe [de la Seu d'Urgell], a consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone. És cosa molt convenient per a la pietat de tots els fidels que desitgin la pàtria del cel, bo i seguint els sants consells, poder obtenir els efectes dels béns celestials. Aquest és el costum que des del principi de l'Església han seguit els barons sants i religiosos que educats en la disciplina eclesiàstica s'han dedicat, amb obres pies, a afavorir, mantenir i augmentar la santa Església. Ens toca, per tant, a nosaltres seguir llur exemple, de tal manera que, refusant les coses mundanals, tendim amb tot esforç a les celestials i perpètues. Per tot això, jo, Estefred, prevere, en nom de Déu dono a aquestes esglésies un Antifonari, tres missals, tres Leccionaris, dos Psalteris, 7 casulles, 20 estoles, 20 maniples, 7 camises, un madràs, dos pal·lis, 3 facistergios [tela per eixugar-se la cara], 4 capçals, dos calzes amb patenes d'estany i dos conjunts de roba de llit. I pel que fa a terres i vinyes, dono, juntament amb el meu germà Sentane, en primer lloc, una vinya situada el lloc dit Vilella que fou d'un home dit Frader, i en un altre lloc, a Gisclareny al lloc de Coscoll, una vinya, que fou d'Ereno i de Campio, i en un altre lloc una altra vinya que és del conjunt de vinyes que fou de Golared, i en un altre lloc una terra que fou de Gerosoliman, i en un altre lloc 3 peces de vinya que foren d'Adalà, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Salomó, la qual incorporava la meitat del dret de propietat d'una premsa, i en el mateix lloc que la darrera una vinya que fou de Labó, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Sarra, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Godomir, i en un altre lloc una peça de terra que fou de Dengone, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou de Loderonde, i en un altre lloc una peça de vinya que fou d'Elet, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou d'Avondancio, i en un altre lloc una vinya que fou d'Astaldo, i en un altre lloc una vinya que fou de Rauterio, i en un altre lloc una vinya que fou de Baldredo, i en un altre lloc una terra que fou d'Unando, i en un altre lloc una vinya que fou d'Ansulf, i en un altre lloc una vinya que fou de Godomar, i en un altre lloc una vinya que fou de Salomó, i en un altre lloc una terra que fou d'Exibio, i en un altre lloc una vinya que fou de Guinidilde. I jo, Aldemir i la meva muller i els meus fills, entre els quals Cixilane, prevere, amb altres germans meus, donem una terra amb vinya que és a la cort d'Andevert i que afronta, per una banda, amb el riu, i, per l'altra, amb el camí; i tots tres junts donem les nostres herències. I jo, Estefred, prevere, dono una terra que em pervingué per la compra d'una mujada de vinya que tinc sobre [la peça] de Dacone, abat, i en un altre lloc la peça de terra que té Cixilia, prevere. I jo, Antoni, i la meva muller Auló, donem una peça de terra que afronta, per una banda, amb la terra d'Ansulf i, per l'altra, amb una altra terra nostra i amb una de Sant Miquel. I jo, Rabell, i la meva muller Miliro, donem una peça de terra que afronta per les dues primeres bandes amb la terra de Sentana i, per la tercera, amb la terra de Vidal. I jo Malangec dono una peça de terra que afronta per dos costats amb la terra de Sant Miquel i pel tercer amb la vinya de Sendeleva. Així les coses, jo, Guisad, bisbe, entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí]. I jo Guisad, bisbe, consagro i confirmo les església esmentades i els cedeixo delmes i primícies i oblacions dels fidels que treballaran en els termes esmentats, i a tu, Estefred, prevere, et dono aquesta parròquia de forma vitalícia i, una vegada traspassat, als teus nebots, Cixilane i Guilerane, preveres, a condició que cada any prestis de cens a la seu episcopal de Santa Maria de la Seu un sester de forment i un altre d'ordi i una soldada de draps, a banda d'allò degut pel sínode i per la recepció del crisma I explicat tot això jo, Guisad, com a bisbe, estableixo sanció de manera que el que es disposa en aquesta dotalia no sigui violat, ja que ha de romandre sempre més inalterat i inviolat. Signatura de Guisad, bisbe de Santa Maria de la Seu d'Urgell que féu aquesta dotalia i la signatura d'Eldesinus, arxiprevere, i la signatura de Gotmar, arxilevita, i la signatura de Gomila, arxiprevere, i la signatura de Wicarius prevere, i la signatura de Sunifred, i la de Miró, levita, i la d'Ermegild, prevere, i la signatura de Daco, prevere, i la signatura d'Ènnec, prevere, i la signatura de Guadamir, prevere, i la signatura de Sunifred, levita. Atilanus, prevere, escrigué aquesta dotalia el dia i l'any que consten més amunt.</p> | 08093-172 | Arxiu capitular de la Seu d'Urgell. Pati de Palau. 1-5. La Seu d'Urgell | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que al 1326 aquesta església va quedar areendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquial de Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle vint l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Previamanent el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 948 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Eduard Martín i Vergara, historiador i autor del llibre 'Una mirada sobre la història de Gisclareny'. 2005. El document original és a ACU (Arxiu Capitular d'Urgell) però n'existeix una fidel reproducció a l'ajuntament de Gisclareny. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
82530 | Col·lecció de Granera al Museu d'Història de Sabadell (MHS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dhistoria-de-sabadell-mhs | <p>Font: fons documental del Museu d'Història de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment arqueològic de la Cova del Salamó, que es conserven als magatzems del Museu d'Història de Sabadell (MHS). Aquests materials es corresponen amb fragments de ceràmica informes, nanses, vores, petxines,fragments de fulla i esclats de sílex, quars i lidita. Alguns dels fragments ceràmics presenten decoracions amb cordons pessigats i aplicats, d'altres amb cordons curvilinis i incisions típiques epicardials, així com una tubular vertical del tipus de Montboló, datada dins del Neolític mitjà català. Destaca un ganivet de sílex cremat de secció trapezoïdal i una destral polida de tall encrostonat. En relació a aquesta destral, cal dir que no s'especifica si forma part del mateix jaciment o no (fou una recol·lecció). La datació establerta per aquests materials està compresa entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).</p> | 08095-194 | Museu d'Història de Sabadell. Carrer de Sant Antoni, 13, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
82539 | Fons documental de Granera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIII-XVIII | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XVIII. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de l'Arxiu Reial (Reial Cancelleria), on hi ha pergamins del temps de Jaume I (any 1263) i registres del regnat de Felip I el Prudent (es tracta de donacions, llicències i vendes relacionades amb Granera i datades entre els anys 1564 i 1587); el fons del Consell d'Aragó (col·lecció de lligalls datats entre 1605 i 1642); el fons de la Reial Audiència (1765-1847); el fons del Reial Patrimoni (censos i precaris del baró de Granera entre 1717 i 1756) i, finalment, el fons d'Ordes religiosos i militars (llevador de la sagristia de Sant Martí de Granera datat l'any 1557 i pertanyent al fons de la desamortització eclesiàstica).</p> | 08095-203 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. | 94|119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
50120 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granollers | <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRIGA ANDREU, Joan (1982). 'L'Arxiu Històric de Granollers', a <em>L'Avenç,</em> núm. 48. Abril, pp. 78-79.</p> <p>MASPONS I CAMARASA (1903). 'L'Arxiu Municipal de Granollers', a <em>La Veu del Vallés</em>, any VIII, 11 d'octubre de 1903, núm. 356.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps', a <em>Lauro</em>, núm 7, juny 1994, pp.35-37. Granollers.</p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ BACHES, Roser (2005). “L’Arxiu Municipal de Granollers, una opció de futur”, a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, núm. 29, p. 78-82. </span></span></span></p> | XII-XXI | <p><span><span><span>Fons documentals de l’Arxiu Municipal de Granollers, que estan ubicats en dues seus: una al carrer de Sant Josep, número 7, i l’altra (compartida amb l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental), al carrer de l’Olivar, número 10. L’Arxiu Municipal de Granollers s’organitza en quatre seccions: </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Administratiu i Electrònic, s’ocupa de la gestió de la documentació generada per l’Ajuntament en el seu dia a dia, abans en format paper i ara electrònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Històric, es fa càrrec de la documentació municipal més antiga, des del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu d'Imatges i So, s’encarrega de les fotografies en diferents suports i formats, els audiovisuals i les fonts orals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hemeroteca, comprèn premsa i revistes locals, una extensa col·lecció d’impresos i cartells, i una biblioteca auxiliar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’Arxiu Municipal de Granollers custodia i gestiona 84 fons o col·leccions documentals (des del segle XII fins a l’actualitat). Entre d’altres, conserva 369.172 imatges (1878 - 2010); 1.905 pergamins (1122 - 1800); 500 capçaleres de premsa i butlletins (1882 - actualitat); 4.500 volums de monografies i estudis (1841 - actualitat); 2.797 programes de mà de cinema (1924 - 1979); 1.200 mapes i plànols (1880 - 2001); 701 documents sonors (1950 - 2006); 567 documents audiovisuals (1914- 2015); 451 testimonis de Fonts Orals (1985- 2023); 22.404 documents d'imatges, audiovisuals i gràfics a l'Arxiu d'Imatges ( 1874- 2023); 478.706 pàgines de documents a l'Arxiu Digital (1122- 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>A la</strong> <strong>seu del carrer Sant Josep 7</strong> hi ha un dipòsit format principalment per fons de l’Ajuntament, però també documents de fons personals i altres que fan referència a l’àmbit local. Aquí es conserva gran part de l’Arxiu Històric i de l’arxiu Administratiu. Els fons (amb dades actualitzades el 2024) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Granollers</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació medieval i moderna, 1252-1850</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació contemporània, des de 1850 fins a 2015</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Palou, 1621-1931</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS JUDICIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Jutjat Municipal de Granollers, 1870-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat de Pau de Granollers, 1835-1870</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat Municipal de Palou, 1862-1934</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat de Pau de Palou, 1842-1853</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Caixa de Pensions del Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca, 1922-1944</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Unió Liberal, 1887-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Montepío Nuestra Señora del Rosario, 1864-1961</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PERSONALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Celestí Bellera i Rita Gibernau, 1838- 1955</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Salvador Casanova, 1938-1982</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Antoni Jonch i Cuspinera, 1922- 2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Salvador Llobet i Reverter, 1420-1992</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Jordi Saurí i Conejero, 1955-2011</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Arrizabalaga – Montagud, 1931-1988</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Josep Verde Aldea, 1928- 2014</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Josep Estrada i Feli Miyares, 1927- 2005</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Montserrat Ponsa i Tarrés, 1859- 2015</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>COL·LECCIONS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Col·lecció de documents de Granollers, 1387-2019</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONTS ORALS</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les entrevistes a testimonis estan en format digital, les podeu consultar en </span></span></span></span>ambdós edificis:</p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Ajuntament de Granollers, 2005-2020</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·leccions de testimonis orals, 1985-2015</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció Espartacus, 1998- 2001</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Celestí Bellera i Rita Gibernau, 2011</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span>A la seu del carrer de l’Olivar 10</span></strong><span> hi ha la secció hemeroteca i l’Arxiu d’imatge, mes altres fons diversos. Més concretament, els fons són els següents:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Granollers</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació d'eleccions, 1833-1974</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Llicències d'obres municipals, 1875-1978</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Llibres de comptabilitat de l'Ajuntament, 1864-1991</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vimugrasa, 1960-1989</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS RELIGIOSOS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Parròquia de Sant Rafael de Figaró i Vallcàrquera, 1139 -1936</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS RELIGIOSOS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Parròquia de Sant Rafael de Figaró i Vallcàrquera, 1139 -1936</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Cercle Cultural, 1981- 2006</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Esbart Dansaire de Granollers, 1925-2016</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Societat Coral Amics de la Unió, 1887-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Xics de Granollers, 1990- 2020</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Escuderia Granollers, 1971- 1983</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Club Natació Granollers, 1972- 2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, 1693- 2015</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS COMERCIALS I D'EMPRESES</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Roca Umbert, 1889-1995</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Viuda Sauquet, 1925-2013</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Revista del Vallès, 1939- 2013</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Unitesa, 1941- 1967</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Saspa-Cimsa, 1939- 2000</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Industria Miguel Casanova, 1960- 1995</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PATRIMONIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Família Altimira Cladellas, 1209- 1983</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Bruniquer, 1400-1740</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Travé, 1537-1649</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Gorgui, 1575-1900</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Mas Buscas, 1560-1814</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Mas Torrents, 1592-1815</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Clapés, 1703-1904</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PERSONALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Enric Garcia-Pey, 1370- 2018</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Ferran Salamero Colomina, 1909-2001</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>COL·LECCIONS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Col·lecció de pergamins, s. XII-s. XVII</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció de documents d'altre- poblacions, 1501-1930</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>HEMEROTECA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Premsa i butlletins, 1882- 2014</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció d’impresos i cartells, 1850-2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció de goigs, 1802-1995</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Programes de mà de cinema, 1924-1988</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció Jordi Riba i Torelló, 1935-1970</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'IMATGES I AUDIOVISUALS</span></span></span></span></p> | 08096-266 | Carrer de Sant Josep, 7; Carrer de l'Olivar, 10 | <p><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Granollers es va nodrir inicialment de la documentació generada per l’administració municipal, amb una certa continuïtat des del segle XV, sense oblidar informació sobretot privada dels dos segles anteriors. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX el fons de l'arxiu va passar de l'Ajuntament al convent de Sant Francesc, i més tard a l'Hospital de Sant Domènec. Allí el va trobar Pere Maspons, oblidat i en un estat més que lamentable (MASPONS, 1910), (TINTÓ, 1994). A principi del segle XX, torna a traslladar-se a les dependències municipals de la Plaça Gran. Aquí es va engruixint per un costat amb la documentació generada pel mateix Ajuntament, i per altra amb ingressos de diversa índole, com el fons de la Baronia de Montbui, que aplega fins el 1846 la documentació d'alguns dels pobles que conformen la Vall de la riera del Tenes, inclòs Sant Feliu de Codines fins el 1800. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals de segle XX l’arxiu es trobava emplaçat en tres llocs diferents: el que podria denominar-se «arxiu administratiu» era situat al tercer pis de l'edifici de la Casa Gran; el que es podria denominar «arxiu històric - Hemeroteca Municipal» estava situat a l'entresol de la planta baixa del mateix edifici, amb documentació municipal anterior al 1830. Un tercer espai estava situat a les antigues naus de la fàbrica Roca Umbert, i es va concebre com a local de desbloqueig l'any 1988, per tal de salvar provisionalment la situació de col·lapse total en què es trobava des del 1986 I'arxiu administratiu. Aquesta solució va ser plantejada 'in extremis' per tal d'alleugerir l'amuntegament documental als departaments de I' Ajuntament i guanyar un marge de 5 o 6 anys, abans de trobar una solució definitiva. Però en els anys següents la solució no va arribar (TINTÓ, 1994).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi de la dècada del 2000 l’arxiu es trobava dispers en quatre dipòsits situats en diverses dependències municipals, incloent-hi l’hemeroteca. Tres dels dipòsits, on majoritàriament hi havia fons històrics, presentaven greus deficiències. A més, no es disposava de cap inventari ni cap altre instrument de descripció. El juny de 2002, després de la inèrcia acumulada durant molts anys, s’inicià finalment una nova etapa quan l’Ajuntament va contractar una arxivera, Roser Rodríguez, per tal de planificar i dirigir la normalització de l’arxiu i adequar-lo a les exigències de la llei de 2001. A partir d’aleshores es començà una tasca per </span></span></span>estandarditzar <span><span><span>l’arxiu segons la nova normativa de gestió documental; una tasca que va comptar amb el suport de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que, mitjançant un conveni, va elaborar un pla director de l’arxiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Això va coincidir amb el fet que el 2005 es va construir l'edifici de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, que va esdevenir un equipament compartit entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Granollers. A partir d'aquesta data l'Hemeroteca Municipal es va traslladar a aquest edifici i va funcionar de manera independent de l'Arxiu Municipal fins l’any 2016, quan es va jubilar Lluís Tinto. Posteriorment, l'hemeroteca es va integrar a l’Arxiu Municipal i va passar a ser una secció més d'aquest equipament. El 2005 també es va inaugurar una nova seu de l'Arxiu Municipal al Carrer Sant Josep, número 7. Des d’aleshores l’Arxiu Municipal de Granollers té dues seus (RODRÍGUEZ, 2005).</span></span></span></p> | 41.6074400,2.2841500 | 440352 | 4606440 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’Arxiu Municipal de Granollers és un servei públic de caràcter administratiu i cultural especialitzat en la gestió i tractament dels documents, en la seva custòdia i divulgació. Exerceix les funcions d'organització, tutela, gestió, descripció, conservació i difusió dels documents dels fons i col·leccions que constitueixen el Patrimoni documental de la ciutat. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
95658 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960).<em> Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Majoritàriament destruït durant la Guerra Civil. | <p><span><span><span>L’arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).</span></span></span></p> | 08096-453 | Dependències de l'Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve juntament amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> | 41.6080200,2.2862700 | 440529 | 4606503 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95658-esglesia-parroquial-b.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc