Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
97972 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | XII-XXI | <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, té la seva seu al carrer de l’Olivar, compartida amb l’Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat part del seu fons. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers. L’arxiu conserva la documentació d’institucions, empreses o persones de l’àmbit privat que tinguin interès històric i cultural. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els seus fons documentals es poden destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, són de gran interès també diversos fons patrimonials o de masies, que contenen prop de 700 pergamins des del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, una jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. D’altra banda, a l’arxiu hi ha un important fons d’hemeroteca i col·lecció de monografies locals. Bona part d’aquests fons es poden visualitzar a internet. En l’actualitat (any 2024) els fons de l’arxiu es poden classificar de la següent manera:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura: 1962-2008</span></span></span></li> <li><span><span><span>Oficina Liquidadora de Mollet del Vallès 1986-2009</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Consell Comarcal del Vallès Oriental : 1988-2014</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament d’Aiguafreda: 1835-2004</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de Castellterçol: 1853-2010</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana: 1847-1988</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de Tagamanent: 1853-2010</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de la Quadra de Vilalba (la Roca del Vallès): 1820-1835</span></span></span></li> <li><span><span><span>Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental: 1994-2021</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS DE L’ADMINISTRACIÓ SENYORIAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Baronia de Montbui (Santa Eulàlia, Bigues, Lliçà d’Amunt, L’Ametlla, Sant Feliu de Codines): 1417/1849</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS NOTARIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Districte notarial de Granollers: 1911-2012</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Jutjats de primera Instància i Instrucció de Granollers (inclou Registre Civil de Granollers): 1917-2003</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jutjats de primera Instància i Instrucció de Mollet del Vallès (inclou Reg. Civil de Mollet, 1878-1991): 1986-1991</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jutjat de Pau d’Aiguafreda: 1838-1989</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jutjat de Pau de Castellterçol: 1838-1993</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jutjat de Pau de Santa Eulàlia de Ronçana: 1847-1988</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D’INSTITUCIONS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Cambra agrària local de l’Ametlla del Vallès: 1954-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Canovelles:1963-1984</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Cànoves i Samalús: 1963-1992</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra Agrària local de Granollers:1949-1994 </span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra Agrària de Lliçà de Vall: 1959-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Llinars del Vallès: 1942-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Les Franqueses:1967-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de St. Feliu de Codines: 1969-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Vallromanes: 1980-1986</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Vilalba Sasserra:1953-1964</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Vilanova del Vallès: 1979-1989</span></span></span></li> <li><span><span><span>ESCOLA Pereanton de Granollers (Escola): 1861-1988</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre de Formació Professional de la Garriga:1976-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Casa de Beneficència Brugarolas, Castellterçol:1852-1937</span></span></span></li> <li><span><span><span>CRAE Santa Agnès de Malanyanes: 2009-2017</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre SPAAI Santa Digna: 2017-2019</span></span></span></li> <li><span><span><span>Escola Ronçana, Santa Eulàlia de Ronçana:1981-2016</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Amics de la Sardana, Aiguafreda: 1976-2012</span></span></span></li> <li><span><span><span>Institució Mutual d’Aiguafreda: 1890-1948</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre Ateneu Democràtic i Progressista, Caldes de Montbui: 1907/2014</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre d’Estudis Santfostencs “Amics de Cabanyes”, Sant Fost de Campsentelles:1994-2015</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre Moral de Castellterçol: 1932-1999</span></span></span></li> <li><span><span><span>Colla Pa amb Tomàquet, Lliçà d’Amunt: 1976/1992</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cooperativa La Favorecedora d’Aiguafreda:1924-1963</span></span></span></li> <li><span><span><span>FET y JONS, Movimiento Nacional Castellterçol: 1943-1976</span></span></span></li> <li><span><span><span>FET y JONS, Movimiento Nacional, Santa Eulàlia de Ronçana:1939-1976</span></span></span></li> <li><span><span><span>Òmnium Cultural. Delegació comarcal (llegat Josep Garrell): 1962/2000</span></span></span></li> <li><span><span><span>Montepío de Sant Antoni, Sant Isidre i la Santa Creu, Santa Eulàlia de Ronçana:1868-1936</span></span></span></li> <li><span><span><span>SATI Comitè d’empresa, la Garriga: 1978-2013</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS COMERCIALS I D’EMPRESES</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Confeccions Bonal, Mollet del Vallès: 1934-1990</span></span></span></li> <li><span><span><span>SAVOSA SA (Serveis Ambientals del Vallès Oriental) Granollers:1999-2009</span></span></span></li> <li><span><span><span>Sport Comarcal, revista, Granollers: 1960/2011</span></span></span></li> <li> </li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PATRIMONIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Ca n’Ullar, Sant Feliu de Codines: 1146-1850</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Gorchs – Mas Rovira, Llerona / Canovelles: 1184-1932</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Vilardebó, Tagamanent: 1203/1907</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ca n’Oliveres, Lliçà d’Amunt: 1225-1920</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Brustenga, Santa Eulàlia de Ronçana: 1261-1926</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Soley, Vilanova / la Roca del Vallès: 1326-1622</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Costa de Mosqueroles, Fogars de Montclús: 1341-1597</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Carbonell, Santa Maria de Palautordera: 1344-1637</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Volart, Cànoves i Samalús: 1402/1865</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Pont Torrents, la Roca del Vallès: 1411-1959</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ca n’Illa, Campins: 1445/1882</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ca n’Antoja, L’Ametlla del Vallès:1522/1621</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Malé, Lliçà d’Amunt: 1645-1965</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Guàrdia Fargas, Castellterçol: 1671-1852</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Jeroni, Vilanova del Vallès: 1834-1920</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PERSONALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Josep Cardús Grau, Les Franqueses del Vallès: 1939-2020</span></span></span></li> <li><span><span><span>Francesc Girbau Cucurull, Les Franqueses del V.: 1966-1977</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Molas Rupelo, Sant Fost / Mollet del Vallès: 1916-1987</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Pascual Verdaguer, Fogars de M/Gualba: 1941-1985</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pere Soler Isart, Mollet del Vallès: 1958-1989</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jaume Vallcorba Duñó, Mollet del Vallès: 1937-1939</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>COL·LECCIONS / HEMEROTECA / BIBLIOTECA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Col·leccions de manuscrits, pergamins, papers diversos:1306-1986</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció d’impresos i cartells: 1940-2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de fotografies i vídeos: 1920-2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Hemeroteca local i comarcal: 1882-2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Biblioteca auxiliar</span></span></span></li> </ul> | 08096-539 | Carrer de l'Olivar, 10. | <p><span><span><span>L’any 2005 es va construir l'edifici de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, que va esdevenir un equipament compartit entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Granollers, ja que en el mateix local hi ha part dels fons de l’Arxiu Municipal de Granollers. L’edifici va ser dissenyat pels arquitectes Andreu Bosch i Lluís Cuspinera. L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental fou inaugurat el 30 de setembre de 2005. forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l’Ajuntament de Granollers, sota la direcció tècnica del Departament de Cultura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2005 també es va inaugurar una altra seu (de les dues que actualment disposa) de l'Arxiu Municipal de Granollers, al Carrer Sant Josep. </span></span></span></p> | 41.6085100,2.2969700 | 441421 | 4606550 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97972-arxiu-comarcal-2-acvodiposit-gran.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97972-arxiu-comarcal-1-acvofacanaprincipal.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavier Pérez (director de l’ACVO). | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
50612 | Imatge de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marc | <p>[CAPDEVILA PLANS, Jaume] (1996). 'La campana del segle XVII' i 'Retaule barroc del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm.3 (abril de 1996), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola.</p> | XVII | <p>Escultura de fusta daurada i policromada que representa sant Marc. Actualment està situada a la tercera capella lateral del costat de l'epístola, però originàriament formava part (juntament amb la imatge de sant Valentí, també conservada) de l'antic retaule barroc que presidia l'altar abans de la Guerra Civil. Sobre un pedestal amb dues motllures s'aixeca la figura del sant, que sosté una ploma a la mà dreta i l'evangeli a l'esquerra. Als seus peus hi trobem la figura del lleó que simbolitza aquest evangelista. El pedestal de fusta motllurat i daurat distingeix aquesta imatge, juntament amb la de sant Valentí, de la resta d'imatges que es conserven a l'església i que són anteriors a la Guerra Civil, però probablement ja del segle XIX. En canvi, la tipologia d'aquest pedestal de fusta s'emmotlla a les característiques d'un retaule barroc de principis del segle XVII. Sant Marc és el segon patró de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, mentre que sant Valentí és el tercer.</p> | 08098-153 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'església de Sant Salvador de Guardiola, construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640, tenia un retaule barroc d'autor desconegut del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). Per la seva tipologia (especialment pel tipus de columna en forma de balustrada) es pot datar a mitjan segle XVII. D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50612-foto-08098-153-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
50613 | Imatge de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-valenti | <p>[CAPDEVILA PLANS, Jaume] (1996). 'La campana del segle XVII' i 'Retaule barroc del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm.3 (abril de 1996), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola.</p> | XVII | <p>Escultura de fusta daurada i policromada, i abillada amb vestimentes de roba, que representa sant Valentí. Actualment està situada a la tercera capella lateral del costat de l'epístola, però originàriament formava part (juntament amb la imatge de sant Marc, també conservada) de l'antic retaule barroc que presidia l'altar abans de la Guerra Civil. Sobre un pedestal amb dues motllures s'aixeca la figura del sant, que sosté el bàcul de bisbe amb la mà dreta i un llibre obert amb l'esquerra. Porta la mitra al cap i va abillat amb la vestimenta pròpia d'un bisbe. El pedestal de fusta motllurat i daurat distingeix aquesta imatge, juntament amb la de sant Marc, de la resta d'imatges que es conserven a l'església i que són anteriors a la Guerra Civil, però probablement ja del segle XIX. En canvi, la tipologia d'aquest pedestal de fusta s'emmotlla a les característiques d'un retaule barroc de principis del segle XVII. Sant Valentí és el tercer patró de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, mentre que sant Marc és el segon.</p> | 08098-154 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'església de Sant Salvador de Guardiola, construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640, tenia un retaule barroc d'autor desconegut del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). Per la seva tipologia (especialment pel tipus de columna en forma de balustrada) es pot datar a mitjan segle XVII. D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50613-foto-08098-154-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
50614 | Pica baptismal de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | XVII-XVIII | <p>Pica baptismal de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, situada a la primera capella lateral del costat de l'epístola. Es tracta d'una peça de marbre de color ocre-ataronjat, que consta d'una base amb un gravat, un fust estriat de secció circular i el receptacle de la pica a la part superior, també estriat exteriorment. Està tapada per una coberta metàl·lica daurada coronada amb una creu.</p> | 08098-155 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'actual església parroquial de Sant Salvador de Guardiola fou construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
50615 | Púlpit de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pulpit-de-lesglesia-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | XVII-XVIII | Púlpit de fusta de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola. És un dels pocs elements de la part del mobiliari de l'església que s'han conservat de la destrucció soferta durant la Guerra Civil. Està situat en un tram de mur que separa dues capelles laterals del costat de l'evangeli i s'hi accedeix per una escala interior. Consisteix en una estructura de fusta força simple, de secció semi-circular, amb motllures a la vora i també a la base, que adopta una forma cònica invertida. El pivot de la base s'assenta sobre una curiosa mènsula de pedra esculpida en forma de rostre humà, el qual mostra uns dents serrats en senyal de força. | 08098-156 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | L'actual església parroquial de Sant Salvador de Guardiola fou construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640. És difícil determinar la data concreta d'aquest element. | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50615-foto-08098-156-2.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
50748 | Castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guardiola | <p>BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.477-478. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 9, 13-19, 23-28, 136-139, 145. GASOL, Josep M. (1981). 'Sant Salvador de Guardiola', Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2: 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès'. Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A., p. 118. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 421-422. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 29. Manresa, p. 76-78.</p> | XI-XII | Conservació molt parcial | <p>El castell de Guardiola estava emplaçat el cim d'un turó estratègic i immillorable com a lloc de guaita (de 444 m d'altitud) i amb una molt bona vista sobre les terres de l'entorn, també de l'antic camí que comunicava Manresa i Igualada, el qual passava per l'actual nucli urbà. Les restes del castell es troben al costat de l'actual mas Miralda, que va heretar la propietat del castell. Solament en resten un parell de trams corresponents a l'antiga muralla que encerclava bona part del turó. Concretament, un tram situat al costat sud-est que consisteix en un mur que arriba a uns 5 m d'alçada i que fa 80 cm de gruixària. L'aparell és fet amb blocs de pedra carejats però sense polir, disposats en filades horitzontals i units amb morter. Aquest mur adopta la forma d'una torre quadrada o rectangular i es pot datar als segles XI-XII. El segon tram està situat al costat nord-est i consisteix en un mur d'uns quinze metres de llarg de característiques similars però llis. Entre els dos trams els propietaris de la casa han aixecat en els darrers anys un mur de contenció que ressegueix probablement el que devia ser el perímetre de la muralla. Cal dir que en els flancs sud i oest l'existència d'una cinglera força abrupta proporcionava una bona defensa natural i devia fer menys necessari el mur de protecció. En un document de l'any 1333 ja es fa referència a aquests murs com a 'muro dicti castri de Guardiola'. Altres restes del castell són un vell reixat de forja corresponent a un finestral, una la cisterna que recollia l'aigua de la pluja, possiblement més tardana, i dues pedres inserides a la façana de la capella del castell, dedicada a la Mare de Déu de Gràcia, amb relleus d'un lleó i una torre. Pel que fa a l'edificació del castell, es desconeix quina estructura devia tenir. J. CAPDEVILA (2006, 19) considera que no devia ser gaire gran i possiblement amb dues plantes. A la planta baixa hi hauria la ferreria, el magatzem d'eines i queviures, així com possiblement un espai utilitzat com a presó (el 1311 hi ha constància d'uns detinguts), i a la planta superior les estances del senyor o del castlà. De fet, sembla que el senyor no hi va residir mai. Els que sí l'habitaven eren el castlà, el seu escuder i el batlle. L'any 1355 hi ha notícia de l'existència d'un alberg o hospici al turó on hi ha el castell, el qual seria el primer antecedent del mas Miralda. Possiblement les restes del castell van servir per bastir el gran casal de can Miralda, que és obra majoritàriament dels segles XVI-XVIII. La torre de l'homenatge devia estar situada al cim del turó. Al segle XX ja no en quedava cap rastre; només una gran roca natural de conglomerat que va ser demolida pels volts de 1960 en prevenció de possibles esllavissades. Al seu lloc s'hi construí un dipòsit d'aigua.</p> | 08098-279 | Masia de cal Miralda | <p>El castell de Guardiola era un castell termenat que incloïa l'actual municipi de Sant Salvador de Guardiola, la zona de Vallformosa (actualment de Rajadell) però no el lloc de Salelles, que pertanyia a la ciutat de Manresa. És documentat des de l'any 924, però d'aquests primers moments se'n tenen poques notícies, i es desconeix qui en tenia el domini, tan eminent com feudal. Probablement el domini eminent no pertanyia als comtes de Barcelona, i hom tendeix a creure que va ser una de les famílies més importants establertes a la zona, la del noble Sal·la (fundador del monestir de Sant Benet de Bages) qui va aprisiar les terres i construí el castell. Diversos documents parlen de la 'Guardiola de Salane' o Sal·la, i la situen prop de Marganell i Castellgalí (CAPDEVILA, 2006: 9, 13; GASOL, 1981: 118). Per tot això és molt probable que fos el noble Sal·la qui va fer construir el castell de Guardiola, igual com va aprisiar el castell de Maians i els llocs de Castellfollit del Boix i l'Espelt, que es troben camí d'Igualada. A més, la família de Sal·la tenia diversos béns al terme de Guardiola. El terme 'guardiola', que apareix en els documents del segle X, sembla indicar la prevalença del lloc com a punt estratègic de guaita, però aviat (el 952) ja consta com a castell (kastro), tot i que es conserva el mot diminutiu Guardiola, possiblement en consideració a les dimensions modestes de la fortalesa. El sistema de defensa del castell incloïa dues torres de guaita que controlaven els costats de llevant i de ponent del terme respectivament. La de llevant es trobava en terres del mas Puig d'Escuder, i era coneguda amb el nom de la Guíxola, molt probablement en el mateix emplaçament que la torre actual amb aquest nom, que és del segle XIX. La de ponent estava situada prop del mas Enric de la Torre, en el jaciment que hem anomenat Torre medieval i mas Antic. En els dos casos la vigilància de les torres va esdevenir una tasca hereditària per les famílies que en tenien cura, les quals van adquirir la condició de cavallers i van formar part de la petita noblesa local. La família Puig (Podio) feien d'escuders del castlà i el 1297 aquest els cedí la batllia; és a dir, l'administració general del feu de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 24, 26, 28). La senyoria del castell de Guardiola va tenir molt poca estabilitat i es caracteritza pels continus canvis de titularitat al llarg dels segles. Després del noble Sal·la, el domini passaria al seu fill Sunifred, que sembla que va residir al castell amb la seva esposa Sesenanda (CAPDEVILA, 2006: 23). Del segle XI a la primera meitat del XIII tan sols se'n coneixen alguns noms dispersos: Gigó (1049), Pere de Biure (1183) i Berenguer de Guàrdia (1256). A la segona meitat del segle XIII se'n van fer càrrec els Rajadell, senyors també del terme veí. Després de passar per Pere de Grevalosa, a mitjan segle XIV hi ha documentats diversos membres de la família de Prat. Des de 1355 la senyoria passà a Jaume Desfar, manresà que va ser conseller del rei Pere III, i després al seu fill Tomàs Desfar. A principis del segle XV passà a mans de la família Ses Torres. En plena Guerra Civil catalana apareixen com a resultat de la inestabilitat política successius senyors del castell. Tan sols en un any, el 1463, passà a obediència reial, a Andreu de Peguera i a Hug de Copons. Aquesta darrera família el va posseir més de cent anys, fins el 1585 aproximadament. Després passà a la família Cassedor, que el va tenir durant el segle XVII. El 1739 passà a la família Dalmau. El 1772 n'era senyora la comtessa Isabel Dalmau, titular del marquesat de Moràvia (CAPDEVILA, 2006: 138-139). Pel que fa al rang inferior, els castlans, durant els segles XIII i XIV van assumir aquesta funció la família Guardiola que, com era habitual, van adoptar el nom del castell. Aquesta família està documentada des de principis del segle XIII i va assumir també les castlanies d'altres indrets, com Artés o Mura. (Continua a Observacions)</p> | 41.6709700,1.7623600 | 396974 | 4613985 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50748-foto-08098-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50748-foto-08098-279-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Miralda. Element inclòs al catàleg de béns a protegir del POUM (P3 i A2). (Continuació Història) A mitjan segle XIII el castlà era Guillem de Guardiola, i pels volts de 1308 Pau de Guardiola. Més endavant ja trobem membres d'altres famílies exercint com a castlans: Geraldus de Turii el 1328 i Berenguer d'Òdena el 1346 (CAPDEVILA, 2006: 136-137). També solien residir al castell els batlles, que tenien la funció d'administrar el feu i exercir la justícia. Al segle XIII hi ha constància de Romeu del mas soler i de Pere de Turri com a batlles. A principis del segle XIV ho van va ser Bernat de Talamanca, el seu fill Bartomeu i Jaume Vyastrell. L'any 1355 hi ha notícies d'un alberg o hospici al castell, el qual seria el primer antecedent del mas posterior. J. CAPDEVILA (2006: 16, 145) apunta la possibilitat que fos la família Talamanca qui el va construir entre els anys 1317 i 1355, ja que en algun document apareix com a mas Talamanca, propi de la senyoria del castell. Més tard aquest esdevindrà el mas Miralda. En el fogatge de 1497 ja consta com a resident al castell un membre de la família Miralda: Joan Rafael Miralda, possiblement com a batlle, i el 1566 el batlle era Salvador Miralda (CAPDEVILA, 2006: 19, 26). En un document de 1583 els Miralda s'anomenen hereus del mas Talamanca, àlies Miralda. Al principi del segle XVI la família Miralda va adquirir l'heretat a la família noble Copons, senyors del castell i del terme. En aquest punt el castell es convertí en una masia que ha restat en mans dels Miralda fins a l'actualitat. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
50749 | Cal Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miralda | BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 477-478. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 41. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 9, 13-19, 23-28, 136-139. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 052). GASOL, Josep M. (1981). 'Sant Salvador de Guardiola', Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2: 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès'. Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A., p. 118. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XI-XX | Masia de grans dimensions sorgida a l'indret on hi havia el castell de Guardiola, al cim d'un turó dominant i amb excel·lents vistes. Conforma un conjunt format per dos cossos residencials (un de més antic i un altre bastit al segle XIX), una àmplia zona amb coberts adossats al costat de ponent i una construcció aïllada al sector nord que acull els garatges. Al centre s'eleva el cim del turó, on actualment hi ha uns dipòsits. En un replà a un nivell inferior situat un centenar de metres al sud hi ha capella de la Mare de Déu de Gràcia. L'entrada a la part residencial es fa pel costat nord, i dóna accés a un petit pati intermedi entre els habitatges i els coberts de ponent, amb dos cossos que el travessen, tot formant unes àmplies voltes de canó de pedra. El cos residencial més antic, situat al sud-est, és de planta rectangular amb coberta a dues aigües orientada d'est o oest. Consta de planta baixa més dos pisos. Els murs de les façanes són a pedra vista, conformades amb un aparell de qualitat fet amb carreus de mida petita disposats en filades. A la part inferior de l'angle sud-est s'observen uns carreus de tamany més gran fonamentats sobre la roca, que en aquesta part forma un penyasegat considerable. Semblen correspondre a una construcció anterior, probablement alguna dependència de l'antic castell. Les obertures, emmarcades amb llindes i brancals, es troben sobretot al segon pis i consisteixen bàsicament en balcons. A un costat d'aquesta façana és ben visible una antiga esquerda en el parament, tal vegada fruit d'algun terratrèmol que va obligar a una reparació important de la casa en aquest sector. Per la façana de migdia la construcció continua amb una galeria formada per un doble nivell d'arcades. El segon cos residencial, situat al nord, és una construcció homogènia que, tipològicament, es pot datar al segle XIX. És de planta rectangular amb coberta a doble vessant, però d'orientació inversa a l'anterior (és a dir, nord-sud). Consta també de planta baixa més dos pisos, cadascun dels quals presenta tres obertures perfectament simètriques, emmarcades amb maó, les dels pisos superiors en forma de balcó. Els murs són fets de maçoneria i tenen carreus escairats a les cantoneres. A la façana nord s'hi ha afegit un cos estret de construcció moderna, on hi ha un accés directe a aquest habitatge així com una galeria superior amb terrassa. Al davant trobem un pati enllosat. Als coberts del costat de ponent hi havia quatre tines que ja no existeixen. Tota aquesta part, més una amplia zona també amb coberts antics de pedra, situada encara més a l'oest, s'ha adaptat recentment per acollir estances de turisme rural. De l'antic castell s'ha conservat un reixat de forja corresponent a un finestral i una cisterna que recollia l'aigua de la pluja, possiblement més tardana. | 08098-280 | Al sud del nucli urbà de Guardiola | El castell de Guardiola era un castell termenat que incloïa l'actual municipi de Sant Salvador de Guardiola, la zona de Vallformosa (actualment de Rajadell) però no el lloc de Salelles, que pertanyia a la ciutat de Manresa. És documentat des de l'any 924, però d'aquests primers moments se'n tenen poques notícies, i es desconeix qui en tenia el domini, tan eminent com feudal. Probablement el domini eminent no pertanyia als comtes de Barcelona, i hom tendeix a creure que va ser una de les famílies més importants establertes a la zona, la del noble Sal·la (fundador del monestir de Sant Benet de Bages) qui va aprisiar les terres i construí el castell. Diversos documents parlen de la 'Guardiola de Salane' o Sal·la, i la situen prop de Marganell i Castellgalí (CAPDEVILA, 2006: 9, 13; GASOL, 1981: 118). Per tot això és molt probable que fos el noble Sal·la qui va fer construir el castell de Guardiola, igual com va aprisiar el castell de Maians i els llocs de Castellfollit del Boix i l'Espelt, que es troben camí d'Igualada. A més, la família de Sal·la tenia diversos béns al terme de Guardiola. La senyoria del castell de Guardiola va tenir molt poca estabilitat i es caracteritza pels continus canvis de titularitat al llarg dels segles. Pel que fa al rang inferior, els castlans, durant els segles XIII i XIV van assumir aquesta funció la família Guardiola que, com era habitual, van adoptar el nom del castell. Aquesta família està documentada des de principis del segle XIII i va assumir també les castlanies d'altres indrets, com Artés o Mura. A mitjan segle XIII el castlà era Guillem de Guardiola, i pels volts de 1308 Pau de Guardiola. Més endavant ja trobem membres d'altres famílies exercint com a castlans: Geraldus de Turii el 1328 i Berenguer d'Òdena el 1346 (CAPDEVILA, 2006: 136-137). També solien residir al castell els batlles, que tenien la funció d'administrar el feu i exercir la justícia. Al segle XIII hi ha constància de Romeu del mas soler i de Pere de Turri com a batlles. A principis del segle XIV ho van va ser Bernat de Talamanca, el seu fill Bartomeu i Jaume Vyastrell. L'any 1355 hi ha notícies d'un alberg o hospici al castell, el qual seria el primer antecedent del mas posterior. J. CAPDEVILA (2006: 16, 145) apunta la possibilitat que fos la família Talamanca qui el va construir entre els anys 1317 i 1355, ja que en algun document apareix com a mas Talamanca, propi de la senyoria del castell. Més tard aquest esdevindrà el mas Miralda. En el fogatge de 1497 ja consta com a resident al castell un membre de la família Miralda: Joan Rafael Miralda, possiblement com a batlle, i el 1566 el batlle era Salvador Miralda (CAPDEVILA, 2006: 19, 26). En un document de 1583 els Miralda s'anomenen hereus del mas Talamanca, àlies Miralda. Al principi del segle XVI la família Miralda va adquirir l'heretat a la família noble Copons, senyors del castell i del terme. En aquest punt el castell es convertí en una masia que ha restat en mans dels Miralda fins a l'actualitat. La construcció més antiga de la masia degué aixecar-se probablement entre els segles XVI i XVIII. En aquesta darrera centúria el conreu de la vinya va ser molt important a cal Miralda, fins al punt que, segons el cadastre, és l'únic mas del terme en què aquest conreu (amb 2,5 ha) supera el del cereal (GÓMEZ, 1988: 424). Al segle XIX la prosperitat va continuar i s'aixecà un nou edifici residencial de grans dimensions. Durant la Guerra Civil cal Miralda es convertí en quarter general del bàndol republicà a la zona. | 41.6709800,1.7622600 | 396966 | 4613987 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50749-foto-08098-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50749-foto-08098-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50749-foto-08098-280-3.jpg | Legal i física | Medieval|Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Miralda. | 85|119|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
50751 | Església de Sant Pere del Brunet o de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-del-brunet-o-de-la-serra | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 38-39, 78-79. [SITJAS MOLINS, Xavier] (1958). 'El arte antiguo en la comarca de Bages. Sant Pere del Brunet', Bages, núm. 69 (novembre 1958), p. 8. SITJAS MOLINS, Xavier (1962). 'L'Art antic a la Comarca de Bages. El retaule del Brunet', Bages, núm. 112 (juny 1962), p. 12. SITJAS MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 109-113, 230-231. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Edicions 62. Barcelona, p. 227. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.480-483. GALLARDO, Antonio (1942-43). 'La iglesia mozárabe de San Pedro del Brunet', Anales y boletín de los Museos de Arte de Barcelona. Vol. 1 i 2 (hivern, 1942), vol. 1 i 3 (1943), Ajuntament de Barcelona, p 7-10, 7-13. GASOL, Josep M. (1981). 'Sant Salvador de Guardiola', Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2: 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès'. Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A., p. 120. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 427. JUNYENT, Eduard (1983). L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 94-95, 217-218. | X-XI | Església preromànica i romànica que es troba adossada a la masia del Brunet i que ha conservat una interessant capçalera d'estil mossàrab que la converteix en un dels temples preromànics més destacats del Bages. L'església es troba orientada cap a l'est, molt ben situada al cim d'un turonet que domina una zona elevada entre terres més baixes, un lloc antigament anomenat 'la Serra'. Es tracta d'una església d'una sola nau que té adossat l'absis preromànic, de planta trapezoïdal i més baix. Actualment té dos portals d'accés: un portal adovellat que es troba al mur de ponent, el qual havia estat cegat i després d'una restauració s'ha convertit en el portal principal. Al damunt té una finestra de creu llatina i, a la part superior, un campanar d'espadanya. Aquest mur de ponent sembla una reconstrucció posterior, tot i que del mateix segle XI. L'altre portal és més modern, amb llinda i brancals de pedra, i està situat al mur de tramuntana. Aquest mur és el que ha estat més desfigurat amb afegitons. Té també una finestra de doble esqueixada, igualment posterior a l'obra romànica. L'aparell és fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats de manera força desordenada, tot i que en alguns indrets s'hi endevinen filades amb juntes de morter de calç. El mur de migjorn, adossat a l'edifici del mas, té una porta amb arc adovellat, que al segle XVII va ser tapiada, i també una finestra de doble esqueixada coberta amb arc de mig punt. El mur de llevant que tanca l'absis crida l'atenció perquè ha estat sobreaixecat per sobre de la coberta, adoptant la forma d'una mena de capçal semicircular. És una característica que es troba en altres esglésies mossàrabs, com la de Sant Julià de Boada. En aquest mur s'obre una finestra espitllerada que és rematada amb un arc monolític. L'obra preromànica (corresponent a la segona meitat del segle X) inclou una part de la capçalera, formada per un absis de planta trapezoïdal, un arc triomfal i el mur tester o de capçalera de la nau. La capella primitiva devia ser molt senzilla i coberta amb fusta. Actualment la coberta és feta amb volta de pedra, contemporània ja a l'obra romànica posterior. L'arc triomfal, que separa el santuari de la nau, és sens dubte l'element arquitectònicament més interessant. Consta d'un arc de ferradura o ultrapassat molt marcat, amb un diàmetre força superior a la separació dels muntants, que són molt baixos. L'arc està fet amb dovelles ben tallades. Un dels aspectes que crida l'atenció és la seva estretor, seguint en això la tradició de l'estil mossàrab. Això devia afavorir una certa aureola de misteri, potenciada per l'especificitat del ritu mossàrab, entorn d'una cerimònia vista a través d'aquest marc estret i potenciada per les dimensions íntimes del temple. Sobre l'arc triomfal hi ha una finestra biforada que, en l'obra romànica, ha estat cegada per la volta de l'absis, si bé originàriament devia donar llum a la nau. La llinda d'aquesta finestra adopta en la part inferior la forma de dos arquets, amb una columna al mig, tot i que la columna que actualment es pot veure hi ha estat col·locada en els darrers arranjaments. La resta de l'edifici és obra romànica (possiblement del principi del segle XI), tot i que s'hi ha aprofitat alguns elements preromànics, especialment els basaments. Inclou pràcticament tota la nau, coberta amb volta de canó de mig punt i reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una simple imposta. En algun punt de la volta són encara visibles restes de pintura d'incisió que imitava l'aparellat. Un altre dels elements peculiars és l'altar, que té uns interessants grafits amb lletra dels segles X o XI, per bé que actualment es troben molt malmesos i pràcticament ja no són visibles. La seva transcripció és dificultosa, però sembla que es podrien interpretar com una signatura dels sacerdots que van assistir a alguna efemèrides important relacionada amb l'església. | 08098-282 | Masia del Brunet | L'any 1035 la capella apareix esmentada amb el nom de Sant Pere del castell de Guardiola. Els anys 1282 i 1334 apareix com Sant Pere de Serra. El 1306 l'hereu del mas adjacent manifesta que es diu Guillermus Johannis de Santi Petro de Ça Serra. Sucessivament, els membres de la família acompanyaran sempre el nom propi amb l'afegit Johannis. Per tant, sembla que Johannis fa referència al nom del mas mentre que el lloc era conegut amb el nom de sa Serra. El 1607 la família Brunet va comprar la propietat, però no serà fins al segle XVIII que mas i església passen a denominar-se del Brunet. La presència de senyals d'incendi entre l'obra preromànica i la romànica fa pensar a Xavier SITJAS (1977: 112) que la ràtzia del cabdill musulmà Abd al-Malik, que l'any 1002 va arribar fins a la ciutat de Manresa, hi va produir destrosses que van motivar obres per renovar la coberta, aixecant-hi la volta de canó. Al voltant de l'any 1030 un seguit de llegats o almoines van propiciar la restauració de l'església. Sant Pere de Serra va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat (que posseïa altres béns al terme) amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3; 2006: 78, 79). Al segle XVII Maties Brunet, que l'any 1607 havia adquirit l'heretat, va fer obres per arranjar la capella, deixant-la en condicions per celebrar-hi culte (CAPDEVILA, 1997: 4). L'any 1620 va obrir un nou portal que facilitava l'accés des de la masia, ja que en una concòrdia de l'any 1618 s'havia manat enrajolar la capella i tapiar el portal que donava directament a la casa del Brunet. Uns anys més tard, en una visita feta pel bisbe Antoni Pasqual l'any 1685, es confirma que aquesta capella depenia de la parroquial de Sant Salvador de Guardiola, i molt probablement ho va ser des del principi. A la dècada de 1950 la part de l'absis estava habilitada com a sagristia. Un altar obstruïa el pas per l'arc triomfal i l'accés a aquesta part es feia per una porta lateral. Entorn de 1958 els mateixos propietaris del Brunet van realitzar una restauració de l'església, que va consistir bàsicament en refer la teulada i consolidar l'estructura. Més recentment s'hi ha practicat altres intervencions, fruit de les quals s'ha construït l'actual escala d'accés. En una d'elles es va desenterrar una sitja de grans proporcions (de 2,53 m de fons) davant mateix del santuari, que servia per guardar-hi el gra. Procedent d'aquesta capella, al mas del Brunet es conservava fins no fa gaire un valuós retaule gòtic del segle XV, d'autor desconegut i dedicat a Sant Pere. Entorn de l'any 2000 aquesta obra es va vendre. | 41.6671900,1.7887600 | 399166 | 4613534 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50751-foto-08098-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50751-foto-08098-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50751-foto-08098-282-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Porta amb inscripció: 1620 té esculpides les claus de Sant Pere a la llinda. En el declivi del turó, a la part nord de la capella, hi havia la necròpolis. Segons els habitants del mas, amb nombrosos enterraments en forma de cistes (GALLARDO, 1943: 8). | 85|92|91 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
50752 | Altar amb grafits de Sant Pere del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-amb-grafits-de-sant-pere-del-brunet | ALAVEDRA, Salvador (1979). Les ares d'altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara. Vol. II. Inventari de les ares, Terrassa, p. 61-64. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.482. | X-XI | Actualment els grafits es troben molt erosionats i pràcticament no són visibles. | Altar de l'església preromànica i romànica del Brunet que té uns interessants grafits amb lletra dels segles X o XI. La peça consta d'un tenant format per un bloc de pedra tallat, amb arestes vives, damunt del qual hi ha la llosa de l'altar, de pedra calcària de poca gruixària, polida només en una de les cares i amb els cantons rectes. Les seves mides són: 119 cm de llarg per 120 d'ample i 8 de gruix. L'altar no té cap ornamentació. Només hi ha un rebaix per al reconditori (forat per guardar-hi relíquies) fet possiblement al segle XVIII o XIX. Tot i que durant molts anys l'altar va estar adossat a mà dreta del mur d'entrada, actualment torna a ser al seu lloc originari, a l'interior de l'absis. Els grafits, molt malmesos, pràcticament no són visibles. Es troben al costat dret del sacerdot. La seva transcripció és força dificultosa i ha donat peu a diverses interpretacions. Segons A. M. Mundó la primera inscripció, que es troba entre el solc de l'arça sacra i el costat lateral de mà dreta, es podria transcriure de la següent manera: '...REDUS', 'GUILELMO', 'SACER', ... '(G)OMBAUDUS',... Hi ha qui s'inclina a pensar, seguint el parer de S. Alavedra, que es tracta d'un conjunt de signatures similars a les que sovint figuren a les ares paleocristianes o romàniques. Així, la llegenda s'hauria d'interpretar en el sentit que el sacerdot Guillem, juntament amb els seus companys o parents, van voler deixar constància d'alguna commemoració important, potser una nova consagració de l'església. L'altra inscripció es troba al costat mateix de la pedra, bé que en una posició invertida en relació amb les anteriors. La transcripció podria ser: 'BERNARDUS SACER'. És a dir, Bernat sacerd(dot). En la mateixa línia que abans apuntàvem, possiblement es tractaria de la signatura d'un sacerdot que va intervenir en un acte commemoratiu, tal vegada un dels testimonis o oficiants de la solemnitat. | 08098-283 | Església de Sant Pere del Brunet, a la masia del Brunet | L'any 1035 la capella apareix esmentada amb el nom de Sant Pere del castell de Guardiola. Els anys 1282 i 1334 apareix com Sant Pere de Serra. El 1306 l'hereu del mas adjacent manifesta que es diu Guillermus Johannis de Santi Petro de Ça Serra. Sucessivament, els membres de la família acompanyaran sempre el nom propi amb l'afegit Johannis. Per tant, sembla que Johannis fa referència al nom del mas mentre que el lloc era conegut amb el nom de sa Serra. El 1607 la família Brunet va comprar la propietat, però no serà fins al segle XVIII que mas i església passen a denominar-se del Brunet. La presència de senyals d'incendi entre l'obra preromànica i la romànica fa pensar a Xavier SITJAS (1977: 112) que la ràtzia del cabdill musulmà Abd al-Malik, que l'any 1002 va arribar fins a la ciutat de Manresa, hi va produir destrosses que van motivar obres per renovar la coberta, aixecant-hi la volta de canó. Al voltant de l'any 1030 un seguit de llegats o almoines van propiciar la restauració de l'església. Sant Pere de Serra va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat (que posseïa altres béns al terme) amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3). Al segle XVII Maties Brunet, que l'any 1607 havia adquirit l'heretat, va fer obres per arranjar la capella, deixant-la en condicions per celebrar-hi culte (CAPDEVILA, 1997: 4). L'any 1620 va obrir un nou portal que facilitava l'accés des de la masia, ja que en una concòrdia de l'any 1618 s'havia manat enrajolar la capella i tapiar el portal que donava directament a la casa del Brunet. Uns anys més tard, en una visita feta pel bisbe Antoni Pasqual l'any 1685, es confirma que aquesta capella depenia de la parroquial de Sant Salvador de Guardiola, i molt probablement ho va ser des del principi. A la dècada de 1950 la part de l'absis estava habilitada com a sagristia. Un altar obstruïa el pas per l'arc triomfal i l'accés a aquesta part es feia per una porta lateral. Entorn de 1958 els mateixos propietaris del Brunet van realitzar una restauració de l'església, que va consistir bàsicament en refer la teulada i consolidar l'estructura. Més recentment s'hi han practicat altres intervencions. En una d'elles es va desenterrar una sitja de grans proporcions (de 2,53 m de fons) davant mateix del santuari, que servia per guardar-hi el gra. | 41.6671900,1.7887600 | 399166 | 4613534 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50752-foto-08098-283-2.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
50753 | El Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brunet-0 | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 43. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 33, 78, 86. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 010). GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | X-XX | En general en bones condicions, excepte al sector sud i sud-est: en desús i semi-derruït. | Masia de grans dimensions molt ben emplaçada al cim d'un turonet que domina una zona elevada entre terres més baixes, un lloc antigament anomenat 'la Serra'. Està adossada a l'església preromànica i romànica de Sant Pere del Brunet. El conjunt forma un recinte tancat al cim del turó amb un ampli espai que inclou el cos residencial principal de la masia, l'església, coberts i dos habitatges independents que havien estat masoveries (una de les quals queda adossada a la part de fora del recinte). A més, una tercera masoveria era situada a la part sud-est de la masia. A les proximitats, però fora del recinte, trobem una bassa, l'era i la pallissa, un forn d'obra o teuleria i dos pous. També vora la casa, però pel costat de llevant, hi ha un forn de calç. El cos principal, situat junt amb l'església a la part més alta del turó, és una edificació complexa i de planta irregular fruit d'una multiplicitat d'ampliacions. La part més antiga és la que es troba al sud. És un cos poc homogeni, que consta de planta baixa més dos pisos, en el qual semblen diferenciar-se dues meitats. La que hi ha més al sud es troba a un nivell més baix i podria ser més antiga. La façana principal, que mira a ponent, té un portal adovellat i, al damunt, una finestra amb la data del 1746, però a l'interior hi ha un altre portal també adovellat que és anterior. En aquest sector a la planta baixa hi havia uns amplis estables per a cavalls, els quals havien fet funcions d'hostal. La meitat més septentrional d'aquest cos, a la qual s'hi accedeix per una gran escalinata, té un altre portal més modern, fet amb llinda i brancals de pedra, que és actualment l'entrada principal. Per la banda nord aquest cos està adossat a l'església. Per la part posterior, a llevant, la façana té dos portals més adovellats: un que dóna accés a la planta baixa i l'altre al primer pis. Ambdós són de construcció relativament moderna (probablement del segle XIX) i donaven accés a una tercera masoveria que ocupava aquesta part de la casa. Per la façana de migdia queden restes d'un cos adossat que ha quedat pràcticament derruït. En aquest sector es pot apreciar l'aparellat dels murs, fet amb maçoneria de bona qualitat i, en part, també amb tàpia, així com diverses finestres fetes amb llindes i brancals de pedra. Adossats a la part de llevant la casa té diversos coberts que contenen dues tines. Més a l'est encara, hi ha altres coberts aïllats amb dues tines més i les corts. Al segle XIX la masia s'engrandí amb un nou cos adossat a l'angle nord-oest. Es tracta d'una construcció més regular, amb planta baixa més un pis i coberta a dues aigües. Els murs són de pedra i, al nivell superior, destaca una galeria en un dels angles formada per arcs fets de maó. Fruit d'una remodelació recent, a la façana nord se li han afegit una sèrie de finestres amb llindes de fusta. Aquest cos té adossada una torre de planta quadrada que originàriament era coberta a un sol vessant i acollia un dipòsit d'aigua. L'actual acabat amb arcs i teulada a quatre vessants és fruit d'una reforma posterior. Aquest cos té adossat al nord un ampli cobert que acull estables per a vedells. A la part nord-oest hi trobem una de les masoveries. Es tracta d'una construcció de pedra, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües. Té una terrassa lateral més moderna i està adossada al mur que tanca el recinte, el qual té un gran portal rectangular amb una llinda feta amb tres blocs de pedra. Ja fora del recinte, a l'angle sud-oest s'aixeca un altre habitatge independent que també havia estat masoveria i que, en algun moment, va funcionar com a fassina d'aiguardent. Es tracta d'una construcció senzilla de planta rectangular amb coberta a dues aigües, de planta baixa més un pis. Està obrada amb murs de pedra i, a la part superior, acabada amb maó. En aquesta planta superior hi trobem diversos balcons. Davant seu té una bassa de pedra que serveix per abeurar el bestiar. | 08098-284 | Sector est del terme, prop de la carena del Brunet | La presència d'una església preromànica en aquest lloc podria denotar l'existència d'algun assentament força antic. L'any 1035 la capella apareix esmentada amb el nom de Sant Pere del castell de Guardiola. Els anys 1282 i 1334 apareix com Sant Pere de Serra. El 1306 l'hereu del mas adjacent manifesta que es diu Guillermus Johannis de Santi Petro de Ça Serra. Sucessivament, els membres de la família acompanyaran sempre el nom propi amb l'afegit Johannis. Per tant, sembla que Johannis fa referència al nom del mas mentre que el lloc era conegut amb el nom de sa Serra. Així, l'any 1284 hi ha documentat un rector de la parròquia de Guardiola anomenat Johannes, fill del mas Joan. El 1607 la família Brunet va comprar la propietat, però no serà fins al segle XVIII que mas i església passen a denominar-se del Brunet. Sant Pere de Serra, i també el mas, va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat (que posseïa altres béns al terme) amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3; 2006: 78, 79). En el fogatge de 1492 consta com a resident al mas Antoni Morera. La família Morera, que possiblement tenia vincles amb els antics propietaris, roman al mas fins a les acaballes del segle XVI. En aquesta època el mas continua denominant-se Joan (alies Morera). El 1608 Vicenç Morera passa a residir a Manresa i ven el mas a Maties Brunet. Tot i això, el mas continua amb la vella denominació de mas Joan fins al segle XVIII, quan es consolida la denominació de mas Brunet. Maties Brunet va fer obres per arranjar la capella, deixant-la en condicions per celebrar-hi culte (CAPDEVILA, 1997: 4). L'any 1620 va obrir un nou portal que facilitava l'accés des de la masia, ja que en una concòrdia de l'any 1618 s'havia manat enrajolar la capella i tapiar el portal que donava directament a la casa del Brunet. Maties Brunet devia ser un propietari important, ja que també va contribuir com a garant al finançament de les obres del nou temple parroquial. Uns anys més tard, en una visita feta pel bisbe Antoni Pasqual l'any 1685, es confirma que aquesta capella depenia de la parroquial de Sant Salvador de Guardiola, i molt probablement ho va ser des del principi. L'any 1735 l'hereu era un tal Jaume, que s'anomena 'senyor útil i propietari del mas Brunet'. A principis del segle XIX els propietaris eren els Puig, tal com indica la inscripció d'una de les llindes. Josep Puig es casà amb Josep Puig Carreras. Al cap d'un parell de generacions els Puig no van tenir descendència masculina i va entrar un pubill, de congom Marimon. Des d'aleshores fins a l'actualitat els propietaris del mas tenen aquest cognom. Tal com posa en evidència l'evolució arquitectònica de la masia, aquesta va continuar la seva propsperitat als segles XVIII i XIX, quan s'anà engrandint fins a tranformar-se en una gran casa pairal amb tres masoveries. A més, l'any 1815 consta que el seu propietari, Josep Puig, tenia una fassina, que estava situada en una de les actuals masoveries, i que produïa 640 roves d'aiguardent (GÓMEZ, 1988: 424). Tot i que la masia es troba a un quilòmetre del camí de can Maçana, segons tradició oral els estables s'utilitzaven per fer el canvi de cavalleries de les diligències que feien aquesta ruta. No sabem si això era abans o després del 1833, quan el propietari del mas Parrot de la Carretera va obtenir permís per construir un hostal, anomenat hostal del Brunet, molt a prop d'aquest sector. Pel que fa a l'església, a la dècada de 1950 la part de l'absis estava habilitada com a sagristia. Un altar obstruïa el pas per l'arc triomfal i l'accés a aquesta part es feia per una porta lateral. (Continua a Observacions) | 41.6671200,1.7886900 | 399160 | 4613527 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50753-foto-08098-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50753-foto-08098-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50753-foto-08098-284-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la façana principal amb l'any 1746 i el nom 'JAUMA BRUNET'.Llinda del portal d'entrada al recinte: 'Jose Puig 1842 Josefa Puig y carreras'.Al mas es conserven les restes d'un trull o molí d'oli, trobat per l'actual propietari en un camp proper.Informació oral facilitada per Jordi Marimon.En una esplanada relativament separada de la masia hi ha una interessant pallissa: una construcció molt ferma feta de pedra amb la seva era enrajolada al davant. Prop d'aquí hi ha la teuleria i dos interessants pous: un de més antic, amb el brocal de planta circular obrat al vessant d'un pendent, i un altre acabat amb un brocal de planta rectangular confeccionat amb grossos carreus.(Continuació Història) Entorn de 1958 els mateixos propietaris del Brunet van realitzar una restauració de l'església, que va consistir bàsicament en refer la teulada i consolidar l'estructura. Més recentment s'hi ha practicat altres intervencions. En una d'elles es va desenterrar una sitja de grans proporcions (de 2,53 m de fons) davant mateix del santuari, que servia per guardar-hi el gra. | 119|98|85|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
50901 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (pergamins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-pergamins | <p>LOZANO I FREIXA, E (2008). Col·lecció de pergamins a l'arxiu municipal de Berga. SANTANDREU I SOLER. Mº DOLORS (2006).La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Voll 1 a 3. Tesi doctoral dirigida per Dr.Manuel Riu i Riu, catredràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona en el programa de Doctorat 'Poder i Societat a l'Edat Mitjana'. Bienni 1993-95</p> | XIV i XV | El primer pergamí presenta algunes parts esborrades. Brutícia i taques superficials. Pèrdua de suport documental a la zona dels plecs. El segon presenta brutícia i taques superficials, pèrdua d'intensitat de la tinta, estripat i pèrdua del suport documental a la zona dels plecs. El tercer presenta Brutícia i taques superficials i pèrdues de suport documental a la zona dels plecs | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserven dos pergamins corresponents a l'actual municipi de Guardiola de Berguedà. El primer d'ells amb el codi acbr 40-1407-T2-69 correspon amb una concòrdia signada del procurador de l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Té unes dimensions de 590 x 1320 mm. El següent amb codi acbr 40-1407-T2-70 correspon amb un compromís dels veïns de les parròquies de Santa Maria i Sant Julià de Vallcebre sobre els emprius de Guardiola a Bernat, abat de Sant Llorenç prop Bagà de La zona del Collet d'Eina i del castell de Guardiola. Es tracta de la cessió de la Guardia a la vegueria de la vila de Berga Té unes dimensions de 570 x 545 mm. Existeix un tercer document amb codi ACBR 40-1407-T2-72 corresponent amb un Arrendament de rèdits de la Baronia de Pinós fet per Joan de Foix a Bernat Viladomat i a altres veïns de Bagà. Està escrit per Cristòfor Sunyer, prevere de la vila de Bagà</p> | 08099-3 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 11883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1326 i 1 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50901-foto-08099-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50901-foto-08099-3-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El segon document aporta una informació clau per entendre cessió del castell de Guardiola i del collet d'Eina a la vila de Berga ja que a partir d'aquest moment les terres de la zona esmentada passaran a dependre de la vila de Berga i per tant als reis de la Corona d'Aragó. El tercer document es relaciona amb els senyors de la Torre de Foix de Sant Climent sobre un arrendament de terres de la baronia de Pinós, en concret dels molins de Bagà Està datat de l'any 1549. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
50902 | Fons documental de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (altra documentació) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-altra-documentacio | <p>ACBR. Comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. Anys 1862-1810</p> | XVIII-XX | Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848. El tom 106 datat de 1846 fa al·lusió a Gavarrós i Guardiola a les pàgines 101-126, el tom 107 i datat de 1845 fa al·lusió a la parròquia de Gréixer (Greixa) a les pàgines 1 a 14, el tom 119 i datat de 1845 fa referència a la parròquia de Sant Llorenç prop Bagà a les pàgines 1-24, el volum 124 a les pàgines 1 a 7 fa referència a la Torre de Foix, datat pels volts del 1845; el volum 134 fa al·lusió a Brocà a les pàgines 81-84, el volum 135 sobre els arrendaments de Guardiola i el 137 a la pàgina 61 fa referència a Guardiola. A banda d'aquesta documentació hi ha el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells de 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure aportant una valuosa documentació gràfica</p> | 08099-4 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
50906 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda | <p>RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net</p> | XVIIII-XX | <p>L'arxiu municipal de Guardiola conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977; l'agrupació Coral Mixta dels anys 1952 a 1982, l'arxiu de l'agrupació excursionista de ·Les Cabretes de l'any 1993; del club de futbol de Guardiola dels anys 1940 a 1962, el fons de la parròquia dels anys 1954 a 1958; el de la Mútua de Previsión de las Entidades Sindicaes Autónomas de l'any 1955 i el fons de L'Associación de Cabezas de Família del Movimiento nacional dels anys 1965 a 1969.</p> | 08099-8 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal destacar-ne també un fons fotogràfic cedit per nombrosos habitants de Guardiola que s'ha de classificar. El fons Municipal està format per administració general del mateix ajuntament (òrgans col·lectius de govern, comissions de govern, comissió de governació, comissions informatives, organitzacions supramunicipals, alcaldia, secretaria, regidories, serveis jurídics, personal, correspondència, participació ciutadana i protocol). També hi ha un apartat dedicat a Hisenda que inclou la descripció, el patrimoni, la intervenció, tresoreria, fiscalitat, juntes i comissions, pòsit, taula de canvi i emissió de Moneda, un de proveïments que inclou el proveïment de productes per al consum de la població, les aigües, fonts i safareigs, mercats i fires, atenció a al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, transport públic i juntes i comissions municipals. Hi ha un apartat de Serveis Socials amb els centres assistencials, cooperació i solidaritat, atenció als refugiats i víctimes de guerra, assistència social, actuacions en contra de l'atur laboral i orientacions professionals i les juntes i comissions, patronat i junta local de Reformes Socials. El capítol de sanitat engloba el cementiri i els serveis funeraris, les epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu del cos mèdic, centres sanitaris municipals, Farmàcies, l'Ambulància, Serveis veterinaris, neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids, juntes i comissions municipals. En quant a obres i urbanisme hi ha l'apartat de planejament, de gestió urbanística i informació, d'obres d'infraestructura, d'immobles municipals, de la brigada municipal i les obres, de vialitat, de les obres de particulars i de serveis, d'habitatges de promoció municipal, de disciplina urbanística i de les juntes i comissions. Hi ha un apartat de la Seguretat Pública, dels Serveis militars com ara els allotjaments militars, les quintes i allistaments els béns subjectes a requisa militar i les juntes i comissions; de Població amb els Censos, el Padró, immigració, estrangeria, registre civil electoral, junta del cens de la població; de les eleccions (municipals, jutge de pau, diputats provincials, Parlament de Catalunya, Corts Generals, Parlament Europeu, ces electoral, referèndums i plebiscits; un capítol dedicat a ensenyament (infantil, primari, secundari, règim especial, d'adults, educació especial, ajuts i beques, cens escolar), un altre de l'àmbit de la cultura (festes populars i festa major, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals, patrimoni historio-artístic i natural, relacions amb les entitats culturals, normalització lingüística, esports, joventut, promoció turística, juntes si comissions municipals de la cultura. Finalment el darrer bloc correspon amb els serveis agropecuaris i del Medi Ambient amb els censos i estadístiques agrícoles i ramaderes, danys provocats a l'agricultura, plagues i foment i millora del regatge, foment forestal, aprofitament de les aigües, Medi ambient, representativa agropecuària i juntes i comissions locals. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
50907 | Fons documental de Brocà i de Gavarrós a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-broca-i-de-gavarros-a-larxiu-municipal | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol I.</p> | XVIII-XX | La part de Cal Galló amenaça en desaparèixer. | <p>Dins l'arxiu municipal de Guardiola es conserven dos documents molt rellevants. El primer d'ells correspon amb el cadastre de Gavarrós de l'any 1729 amb una delimitació de les terres de les diferents finques de Josep Pujol i Pagès Margineda Pujol, Josep Roca Pujol, Joan Rotllant, Joan Serra, Josep Espelt, Isidro Subirana, Joan de Cabanes, Pere Pou, Francesc de Cabanes i Pagès, Josep Vilella, Pere Pla, Dr. Peix, la Iglesia, Marques d'Alba i Aitona. També hi ha una enumeració de les cases del municipi, dels delmes i impostos, una descripció de les diferents terres amb un registre de les hipoteques, dels caps de bestiar i dels censos. Aquest document és d'una importància cabdal ja que permet conèixer la vida de Gavarrós durant el segle XVIII. Presenta unes dimensions de mig foli i té cap un centenar de pàgines. L'altre document és el cadastre i el fons de Brocà conservat en el mateix arxiu de Guardiola de Berguedà. El fons més antic va dels anys 1729 a 1740. Es tracta d'un llibre amb unes dimensions de mig foli i un total de 130 pàgines. Està dividit en cadastre, les afrontacions de les diferents cases de Rotllan, Vilella, Vilalta, Companyó, Comians, Joanó, la Rectoria, Pedrals, Cavallera, la Casa de Dalt, Serradet, l'Espet i Castell (pàgines 1 a 125) i de la pàgina 125 a 130 la relació de les diferents cases que es troben existents dins al poble de Sant Martí de Brocà i que estan situades en qualsevol de les finques esmentades unes línies més amunt. A banda d'aquest fons més antic n'hi ha un de més modern dels anys 1840 a 1857 amb diferents volums carpetes relacionades amb hisenda, amillarament, caps de bestiar i terres i censos dels anys 1897 a 1930. Hi ha un total de 20 carpetes definitives que contenen la totalitat del fons</p> | 08099-9 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>Indret esmentat al segle IX al 840 com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la Vall .Es coneixia com a 'vallis bucharanensis' referint-se a la vall de Brocà o del Bastareny. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà, el lloc passà a formar part dels seus béns. Al segle XIII apareix la cavalleria dels Brocà (Brocano) feudatària als barons de Pinós. Sembla que d'aquesta nissaga en procedirien els cavallers de Lluarters, Bernat, Pere i Guillem Ramon de Santaeulària (cavallers de confiança del baró de Pinós). El casal dels Brocà a mitjans del segle XIV posseïen una de les torres de Bagà (torre de Vilella o de Brocà). La dinastia dels Brocà va ser comprada a principi del segle XV per Pere Galceran de Pinós. A mitjans del segle XVIII es crea el municipi de Brocà que fins a aleshores era independent respecte el veí de Gavarrós que es va agregar a Brocà durant el segle XIX i des d'aleshores i fins la creació del municipi de Guardiola de Berguedà el fons es va custodiar a la casa de 'Cal Galló' propietat dels Vilella.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antic arxiu de Brocà estava situat a l'antic ajuntament de Brocà que fins el 1936 (data que es crea el municipi de Guardiola de Berguedà) estava situat a la casa de Cal Galló que fins aleshores i des de el segle XVIII havia estat l'ajuntament i de Brocà-Gavarrós i també les escoles públiques. Dins de la mateixa casa es conserva encara dins de calaixeres i també en fulls solts pendents de classificació, part de l'arxiu municipal que va des dels anys 1840 a 1930 amb capítols de censos, amillaraments, quintes, juntes electorals, comptabilitat i registre de les diferents cases. Aquesta part de l'arxiu té un elevat perill de desaparició ja que es troba a la segona planta de Cal Galló a l'abast del públic, desordenat, dispers i sota els efectes de la humitat, dels rosegadors, xilòfags i altres éssers corrosius. No hi ha cap garantia de conservació. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
50909 | Fons d'imatges Joan Ribera a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-joan-ribera-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | <p>INSTITUT FOTOGRÀFIC DE CATALUNYA . www.iefc.cat. PEDRALS I COSTA, XAVIER(2005). Joan Ribera i Fornells. Captar la vida. Erol, revista cultural del Berguedà. núm. 85 'Patrimoni geològic i miner'. p.47-49.</p> | XX | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells. Es tracta d'un fons fotogràfic d'una rellevància excepcional ja que és un fons familiar que va des del 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure destacant-ne el monestir de Sant Llorenç però també diferents visions de Guardiola, del ferrocarril i elements de natura. A banda també hi han fotografies de llocs rellevants de la comarca del Berguedà.</p> | 08099-11 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>Joan Ribera i Fornells va néixer el 1921 a la casa de 'Cal Cinto' de Guardiola de Berguedà on hi va viure fins al moment de la seva mort, el 18 de juny de 2005. Va cursar els estudis de pèrit mercantil al col·legi de la Salle de la Bonanova de Barcelona i al tornar a Guardiola va alternar la seva feina de comptable a les mines del Collet amb el negoci familiar. Malgrat que va començar a aficionar-se a la fotografia quant tenia només uns 14 anys, la seva absoluta dedicació no va ser fins al moment de la jubilació el 1981.Va participar en diverses exposicions de caràcter nacional i especialment a la revista berguedana de l'l'Erol' on a banda de ser membre del consell redactor hi va publicar una gran quantitat de fotografies en les portades, contraportades. La producció d'audiovisuals com ara 'El Pedraforca, Natura, Estampes del meu país', i la sèrie realitzada per l'equip de l'Àmbit de Recerques del Berguedà com ara el Túnel del Cadí, La Patum. El Bisbat de Solsona. En el món del cinema va produir algunes pel·lícules en diversos formats i que ell definia com a 'fotografia filmada'. L'any 2003 es va inaugurar a Guardiola l'exposició de 'Retenir l'Efímer' amb unes 40 imatges en blanc i negre i també el color on es mostrava la seva trajectòria com a fotògraf. Una vegada mort, el 2005, la seva família va cedir el seu fons a l'arxiu Comarcal del Berguedà. Des d'aleshores fins a l'actualitat ha rebut diferents homenatges per institucions municipals de tot el Berguedà i també la Diputació de Barcelona. L'Ajuntament de Guardiola li ha fet una completa exposició a l'edifici de l'estació i el Consell Comarcal del Berguedà ha fet un premi de fotografia que porta el seu nom i que es desenvolupa anualment per la fira de Tots Sants (1 de novembre). El Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona li va posar una placa honorífica a la restauració del monestir de Sant Llorenç per la gran quantitat d'informació aportada als treballs de recerca gràcies a la seva obra. L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1921-200 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50909-foto-08099-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50909-foto-08099-11-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Joan Ribera i Fornells | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
50910 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà</p> | 08099-12 | Carrer Almogàvers núm. 77. 08018 (Barcelona) | <p>L'Arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quan es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu, Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. El 'Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de recuperació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fons de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50910-foto-08099-12-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat, s'ha perdut. | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
50911 | Capbreu de 1688 del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1688-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>FORNS DE RIVERA, C. (2009). Catàleg de Pergamins de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya,. P.257 (Arxius i Documents; 4. Eines de Recerca)</p> | XVII | Pergamí amb un format de 100 x 50 amb pèrdues de tinta i de la base de suport | <p>A l'arxiu comarcal de la Cerdanya hi ha el resum d'un capbreu de les terres del monestir de Sant Llorenç prop Bagà als llocs de Sanavastre, Das i Baltarga. Es tracta d'un document que data del 1688 i fa al·lusió al mateix monestir en temps que depenia del priorat de Sant Pau del Camp de Barcelona.</p> | 08099-13 | Passeig 10 d'abril, 2, 2n, 17520 (Puigcerdà) | <p>Arxiu creat al 30 de gener de 1984, actualment forma part de la xarxa d'arxius de la Generalitat de Catalunya i inaugurat a la sèu actual l'any 1989. Conté un total de 960 metres lineals d'arxiu amb documentació que es remunta des del segle XIII. L'arxiu comarcal de la Cerdanya acull un bona part del fons municipal de Puigcerdà. Durant més de vint anys ha tingut al capdavant la figura de l'historiador local i arxiver; Sebastià Bosom i Isern el qual l'ha dinamitzat i donat a conèixer fins a l'actualitat. Entre el seu fons hi consta fons de l'arxiu del departament d'agricultura de la Generalitat de Catalunya, fons de l'administració local de la mancomunitat de la Cerdanya, del sindicat de terra de la Cerdanya, de l'ajuntament de Puigcerdà, de Musser, de Ger, de Lles, de Montellà i Martinet, de Villalobent i de Víllec i Estana. També hi ha documentació de l'administració perifèrica de l'estat, fons de l'administració reial i senyorial destacant-ne la vegueria de la Cerdanya, el corregiment de Puigcerdà, de la cúria i batllia de Llívia i Bellver de Cerdanya, de Ribes, de Ripoll, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, la procuració reial del comtat de Cerdanya, del jutjat reial i ordinari de Puigcerdà i Ripoll, cúries i senyorius laiques. També hi ha un apartat dedicat als fons notarials, al fons judicials, fons registrals i d'institucions i un apartat dedicat a les comunitats religioses. És en aquest apartat i en concret el que va dirigit a cúries i entitats religioses que hom troba el pergamí referent a sant Llorenç prop Bagà. L'arxiu altres fons d'associacions, administracions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals, col·leccions i fons de complement.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1688 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
50912 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona.SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | X-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès. En total hi ha uns 40 pergamins.</p> | 08099-14 | C/Abadia de Monserrat S/N. 08199 (Monistrol de Monserrat) | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50912-foto-08099-14-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de Sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
50916 | Mina de petroli de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-petroli-de-riutort | <p>MARTÍNEZ RIUS,A.(1985) Geòtop 148. Mines de Petroli de Riutort. Generalitat de Catalunya. Dep de Medi Ambient i Habitatge. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.www.guardioladebergueda.net, parcsnaturals.gencat.cat/web/..../17Mina-petroli-Riutort_14.</p> | 1905 | Mina museïtzada des del 2004 i visitable els caps de setmana i festius amb un règim de visites guiades. Per a la seva visita cal adreçar-se a la web. www.dinapat.com. | <p>És una de les poques mines d'on s'extreien margues bituminoses, per destil·lar-ne petroli, i es troba en un bon estat de conservació. La boca de la mina està situada a la vall de Gavarrós, i s'hi accedeix després de recórrer 1.500 m per una pista que surt del PK 4 de la carretera B-402. L'explotació aprofitava les margues del cuisià (eocè inferior), aquí anomenades formació Amències, i formen part de la potent sèrie eocena del mantell de Cadí. Aquestes margues i margo calcàries noduloses, dipositades en talussos continentals, contenen una gran abundància de matèria orgànica transformada i són una excel·lent roca mare de petroli. La mina es va explotar principalment durant el primer decenni del segle XX, quan a l'entrada de la vall de Gavarrós hi havia una estació de ferrocarril i a tota la vall hi havia una intensa activitat minera amb pedreres i forns de calç. El material es tractava inicialment a Bagà, a l'indret que es coneix com a 'Petrolífera' fins que va començar a funcionar la fàbrica de petroli de Riutort, situada davant de la mina, on encara se'n poden veure algunes restes. Es calcula que en aquella època la mina donava feina a una vintena de persones de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet.</p> | 08099-18 | Poc abans d'arribar a la casa de l'Estret al costat del riu de Gavarrós | <p>A finals del segle XIX els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país a l'hora d'obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l'explotació del jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l'obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques. Ja des de principis del segle XX es coneixia l'existència de sol·licituds per l'explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada al 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina. Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la 'mina dels francesos'. En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundaria, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per tal de treure'n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d'un sistema de galeries. El material s'extreia de la mina, amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d'amplada, per ser assecat i extreure'n així tota l'aigua i la humitat que pogués contenir. És llavors quan s'introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i el convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat fonamentalment per a l'enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l'asfaltat dels carrers. La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se'n donava, van provocar que al cap de poc temps d'iniciar l'explotació, s'hagués d'aturar l'activitat extractiva. El procés de restauració de la bocamina i part dels 340 metres de galeries, converteixen aquesta mina en un recurs visitable que permet veure les diferents capes de margues i calcàries, i com brolla el petroli sentint la característica olor dels hidrocarburs.</p> | 42.2520600,1.9214400 | 411029 | 4678326 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-3.jpg | Legal i física | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A nivell geològic l'objectiu de la mina de Riutort era l'explotació de les margues de la formació Armàncies. Aquestes margues són d'edat Cuisià superior i formen part de la sèrie eocena de més de 4.000 m de potència del mantell del Cadí. La formació Armàncies són margues i margo calcàries noduloses amb nombrosos plecs de tipus gravitacionals, dipositades en un ambient de talús continental. Estan situades per damunt de la Fm. Corones i per sota de la Fm. Campdevànol i poden tenir una potència al voltant dels 1.000 m. La unitat inferior es caracteritza per tenir una gran abundància de matèria orgànica amorfa i algal, la qual cosa la fa una de les millors roques mares del Pirineu. Les anàlisis geoquímiques ens donen un TOC alt i amb una diferència entre l'extracte total i hidrocarburs no gaire excessiva. El gràfic d'Epiteli mostra que la roca mare en superfície es troba en el límit inferior de la finestra de petroli i predomina la matèria orgànica de tipus II. La comparació d'aquestes anàlisis amb les de la roca mare del solc de Tarragona, mostren el gran potencial de la roca mare de la formació Armàncies. La sèrie eocena del mantell del Cadí correspon a la conca d'avantpaís que es formà durant l'emplaçament del mantell inferior del Pedraforca (format per materials, principalment, del Cretaci superior i una sèrie reduïda de l'Eocè inferior). Un cop el mantell inferior del Pedraforca quedà fossilitzat per sediments del Lutecià inferior del mantell del Cadí, la deformació compressiva es traslladà cap a l'avantpaís, formant el mantell del Cadí, el qual es desplaçà vers el sud formant la conca de l'Ebre, on s'hi dipositaren, predominantment, els sediments de l'Eocè superior i l'Oligocè. Es troba dins el terme del Paratge d'interès Natural massís del Pedraforca. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:43 | |||||||
50929 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà conservat a SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-conservat-a-spal | <p>https://www.diba.cat/web/directori/servei-de-patrimoni-arquitectonic-local</p> | XX | Ordenades en clixé i amb totes les mesures de conservació i seguretat. | <p>Antic fons del Servei de catalogació i conservació dels monuments històrics de la Diputació de Barcelona. De Guardiola hi ha 7 fotografies de la població de principi de segle XX, de Sant Llorenç prop Bagà hi ha 6 plànols, 51 fotografies de l'exterior i 19 de l'interior de l'època de Camil Pallàs. De Sant Andreu de Gréixer hi ha 4 fotografies i de Sant Martí de Brocà unes 53 corresponents a l'interior i exterior quant encara hi havia el campanar i de la restauració del mateix Camil Pallàs. Finalment hi ha 5 fotografies de Millarès. També hi ha un important arxiu documental de plànols i fotografies de les restauracions que recentment ha fet el Servei de Patrimoni a Sant Llorenç prop Bagà, Sant Martí de Brocà i també Sant Climent de la Torre de Foix.</p> | 08099-31 | Edifici del rellotge P.B. Carrer comte Urgell núm. 187. 08036 (Barcelona) | <p>Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments, que ha dut a terme des de l'any 1915, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d'Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s'hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d'adquisicions i donatius. El contacte directe i diari amb la documentació ens ha permès arribar a la conclusió que el que es podria considerar en un principi un fons unitari (Fons de l'SPAL) ha esdevingut un conjunt de fons interrelacionats. Per això, ha estat del tot imprescindible establir un Quadre de Classificació de Fons per poder treballar amb rigor arxivístic en el conjunt de la documentació. L'especialització temàtica suposa un dels grans valors de l'Arxiu Fotogràfic, i juntament amb el seu ampli abast temporal, el fa únic i singular. Com hem destacat, la creació i creixement de l'Arxiu estan estretament vinculats a l'activitat restauradora del Servei. N'és alhora testimoni i document per a intervencions futures, resultant un instrument indispensable per al desenvolupament de les pròpies competències del Servei, així com una referència de consulta obligada en qualsevol aproximació al patrimoni arquitectònic o a d'altres matèries artístiques i constructives relacionades que conformen l'Arxiu.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1906 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important fons que conté fotografies del fons antic i de les restauracions portades a terme a Guardiola des de que es va crear el Servei. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:43 | ||||||
51004 | Material arqueològic dipositat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona</p> | VIIII-XIX | Estan inventariades en les respectives memòries d'intervenció arqueològica, però manca fer-ne el catàleg. | <p>Al fons de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues cotxeres de la caserna i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. En el cas del municipi de Guardiola de Berguedà s'ha pogut recollir el material procedent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de les campanyes de2008 així com algunes peces de les campanyes anteriors. Aquest material està recollit en una sèrie de caixes i està pendent de catalogació malgrat es coneixin els inventaris que s'han lliurat en les memòries d'intervenció arqueològica. Es tracta de peces de ceràmica que van des del segle VIIII, la més antiga al segle XX. En cal destacar un elevat nombre d'olles de ceràmica de cocció reduïda dels tallers i forns de Casa en Ponç i també locals, així com fragments de ceràmica pisa decorada en blau Barcelona i de Paterna, ceràmica decorada en verd i manganès, reflex metàl·lic i també les típiques vaixelles de ceràmica blava catalana. Cal destacar-ne algunes monedes de cronologia medieval i a altres de més tardanes. També hi ha els fragments d'estuc o enlluït de calç amb decoració pictòrica i procedents de l'antiga església visigòtica o paleocristiana localitzada a l'hort dels masovers. A banda de les peces de Sant Llorenç també hi ha un molí de mà procedent de Vilalta (Brocà) i algunes mostres de material arqueològic de les recents campanyes arqueològiques que es porten a terme al castell de Guardiola sota la mà de l'Associació de la Torre de Guaita</p> | 08099-106 | Museu Comarcal de Berga. Pla de l'Alemany S/N. 08600 (Berga) | <p>Es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i de protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i de la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i es constituí amb col·leccions de caràcter i procedència molt diversos: les col·leccions d'arqueologia provenen d'excavacions fetes a la comarca durant els anys seixanta i setanta per la mà dels arqueòlegs Josep Carreras i Alberto del Castillo entre altres.Els fons de geologia i paleontologia procedeixen de donacions particulars, els d'etnologia i oficis són el resultat de diferents adquisicions i donacions, i la col·lecció de material de la festa de la Patum és d'origen municipal. El Museu està configurat entorn de cinc àmbits generals: el medi natural; història: les bases per a la industrialització, industrialització: el tèxtil; industrialització: mineria del carbó, i el Berguedà: bressol de cultura. Algunes de les peces estan exposades al carrer dels angels núm. 7 dins un centre d'interpretació que es titula. Espai Berga i que en cal destacar les peces procedents de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Pedret, la Maixerina o 'Berguedana' i algunes armes de foc. També hi ha un espai dedicat al castell de Berga. La resta d'objectes i de peces són el magatzem o dipòsit situat al pla de l'Alemany. El museu de Berga està inscrit en el registre de Museus de Catalunya amb el número R 17-10-1995 / DOGC 3-11-1995. El museu conté també altres seccions com l'espai de natura, la col·lecció del circ o la casa de la Patum</p> | 42.2331900,1.8792100 | 407518 | 4676276 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al dipòsit de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues casernes i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. Entre els jaciments cal destacar-ne la canal dels Avellaner, al cova de Can Maurí, la Font del Ros, el Serrats dels tres Hereus, les restes trobades en les obres de construcció de la variant de la Valldan, el material dels forns de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Sant Pere de Graudescales i també de les intervencions arqueològiques realitzades per SPAL (servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) a Sant Quirze de Pedret, Sant Pere de Madrona, Sant Sadurní de Rotgers, Santa Eulàlia de Gironella, Santa Maria de Merlès, Pont de Pedret). Finalment es recull el material arqueològic procedent de Sant Pere de Casserres i de l'accés est a Casserres | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:43 | |||||||
51110 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-municipal | XX i XXI | A l'arxiu municipal classificat i guardat en carpetes. | <p>Fons d'imatges conservat a l'Ajuntament de Guardiola on es mostren imatges antigues de Guardiola, de l'arribada del tren, del carrilet, de la vida quotidiana, de les fàbriques de ciment, de les festes populars, de la construcció del municipi i de paisatges i paratges de l'entorn. Compta amb més d'un miler de fotografies i clixés que van des de principi de segle fins a l'actualitat. Les darreres ja són en format digital de les festes, trobades, aplecs</p> | 08099-212 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es guarda a l'arxiu municipal de l'Ajuntament i constitueix un important fons fotogràfic i d'imatges que els veïns han anat cedint a mida que han passat els anys. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:43 | |||||||||
51139 | Material arqueològic procedent del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | XI-XIX | Custodiat a les reserves del SAM de Girona i al Gabinet Numismàtic del MNAC. | <p>Els materials arqueològics apareguts en el decurs de les campanyes realitzades al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) han estat dipositats al SAM de Girona (Servei Arqueològic de Museus). Són les campanyes: 1984-1990 (amb un lliurament formalitzat el 2 de febrer de 1995) 1996-1997 (lliurat el dia 15 de juny de 1999) 2000 (amb un dipòsit formalitzat el 2001) 2001-2003 (19 caixes) (amb un dipòsit formalitzat el març de 2005).El material de la campanya de 2008 està dipositat provisionalment al museu municipal de Berga i és un conjunt de dues caixes de ceràmica. Pel que fa a les monedes constens cinc lliuraments següents: 48 m. MNAC 27.07.93. 5 m. MNAC 23.04.96. 3 m. MNAC 18.06.01. 13 m. MNAC 11.07.02. 13 m. MNAC 02.02.09.</p> | 08099-241 | Dipòsit del Museu Arqueològic de Catalunya. Carrer de Pedret, 95, 17007 (Girona) | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat de forma definitiva amb la corresponent carta de lliurament i registre d'entrega d'acord amb la llei 9/93 de Patrimoni cultural català que regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques de Catalunya. Informació facilitada per Àlvar Caixal i Mata de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:43 | |||||||
52648 | Medusa de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medusa-de-provencana | <p>AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. http://www.mac.cat</p> | II dC | desgastada i presenta marques ferruginoses per l'acció de l'aigua. | <p>Es tracta d'un gorgoneion o màscara en forma de cap de medusa fet de marbre groguenc (52 x 54 x 30 cm). La cara és un alt relleu lleugerament ovalat i emmarcat per una extensa cabellera i petites ales frontals. Sota la barbeta s'endevinen les serps nuades. Formaria part d'un monument funerari amb fris dòric similar als de la Via Appia. A Barcino, aquest tipus de sepultura seria utilitzat per famílies benestants i de nivell mig de la burgesia municipal composades, bàsicament, per lliberts. Forma part de la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb el número d'inventari 19025. Però abans havia format part del Museu de Santa Àgata, com a dipòsit de Francesc P. Villas.</p> | 08101-417 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | <p>Troballa realitzada en el jaciment de Santa Eulàlia de Provençana, situat a l'entorn de l'església del mateix nom, fora de context. Es tracta d'un assentament d'època romana datat entre els segles II-I aC i9 els segles V dC. L'església es troba a tocar de la banda sud del traçat litoral de la Via Augusta (carrer de Santa Eulàlia). El jaciment es troba en una zona altament antropitzada on des del segle XIX s'han efectuat diverses troballes arqueològiques. La construcció de la línia del ferrocarril, el pas subterrani de les vies del tren i la reforma de la rectoria van continuar malmetent el jaciment.</p> | 41.3653600,2.1183200 | 426260 | 4579692 | 125 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52648-foto-08101-417-1.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. | 83 | 52 | 2.2 | 1773 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||
84848 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-49 | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu municipal de Jorba conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Jorba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons de l’Ajuntament de Jorba abasta el període de 1852-2013. Consta de 989 unitats de descripció i 115,9 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Administració general (1868-2012). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2. Hisenda (1852-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Proveïments (1930-2003). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4. Serveis Socials (1927-2011).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5. Sanitat (1908-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>6. Obres i Urbanisme (1928-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7. Seguretat Pública (1962-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Serveis militars (1933-1999). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9. Població (1875-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>10. Eleccions (1887-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11. Ensenyament (1945-2006). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12. Cultura (1986-1998). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1939-2010).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del Jutjat de Pau de Jorba abasta el període de 1863-2013). Consta d’1,8 m l de documentació inventariada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-4 | Carrer Major, 2. | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 1852 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84848-2.jpeg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | El Servei d'Arxiu Municipal de Jorba forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.Els serveis que ofereix són consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions, suport a la investigació. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
87723 | Capella de Sant Narcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-narcis | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII | La coberta es veu força malmesa. | <p>Petita capella situada a la cantonada sud-est del pati del Mas Jordà. Correspon a una construcció simple, de nau rectangular de 5.80 m de llarg per uns 4.35 m d'amplada i uns 4.30 m d'alçada, amb coberta a doble vessant de teula àrab i campanar d'espadanya fet amb maons de ceràmica i una creu de ferro forjat al capdamunt. Conserva el ràfec fet amb teula àrab revestida de morter, sota el qual hi ha una cornisa llisa i correguda de morter de calç que recórrer tot el perímetre i que podria haver tingut restes de policromia.</p> <p>Els murs són de maçoneria amb cadenes cantoneres i a les façanes oest i sud es conserva una cornisa de pedra motllurada a doble nivell. També hi ha una petita finestra lateral quadrada a la façana oest i un nínxol amb un sant a la façana sud.</p> <p>La façana principal, orientada a nord-est i amb accés des del pati del mas, té una porta de llinda recta i una inscripció que hi diu (Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829) que fa referència a l'adquisició del temple Francesc Colomer i el seu fill Josep. Per sobre la porta hi ha un petit rosetó que fou restaurat el 1829.</p> | 08103-83 | A la cantonada sud est del perímetre construït del Mas Jordà. | <p>Él saqueig revolucionari de 1936 a l'arxiu de Jorba, provocà la pèrdua de nombrosa documentació, per la qual cosa no es sap amb exactitud quan fou erigit el temple, però sembla que seria cap a mitjans del segle XVII. </p> <p>En un document de 1696 els amos de Mas Jordà són el Francesc Matheu Vallès i la Mª Rosa Mora, i els seu primer fill es batejat amb el nom de Narcís, el que suggeriria que l'ermita ja estava dempeus.</p> <p>La documentació sobre Sant Narcís es va succeint en un altre document de 1733, en un testament de 1749 o en el document del 16 de març de 1803, en què Josep Jorba Canyadores fa possesió del Mas Jordà i la seva capella.</p> <p>Un altra dada important és el 1829, quan els argenters Francesc Colomer Enténtes i el fill Josep, adquireixen Mas Jordà i posen una pedra rodona damunt el portal de l'ermita, entremig d'una mitra i un bàcul, al·lusius al Sant Patró, amb el següent text 'Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829'.</p> <p>A partir d'aquí la documentació és nombrosa i es va succeint fins a ja entrat el segle XX. El 1936 van robar la campaniana i els exvots d'argent junt amb un tapís, es van destruir l'altar i cremar el confessionari, i es va matar el mossèn Francesc Mª Colomer. Només es salven les imatges de Sant Narcís i Sant Josep. El 1950 es consagra l'altar nou de pedra, l'autor és Josep Sumell Soler, i els masovers Joan Prat Centelles I Rosa Borràs Gelebert celebren les noces d'or a l'ermita. El 1975 encara s'hi celebra la missa del Gall.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que es citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9516.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||
97555 | Ca l'Amell Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamell-gros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2008). “Can Pujal, Can Feu, Ca l’Amell Gros, Ermita de Santa Justa i Santa Rufina” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.36.</span></span></span></span></span></p> | XVI | La masia està abandonada i en estat de ruïna. Hi ha pintades que han vandalitzat l'espai. Una tanca metàl·lica protegeix tot l'entorn i impedeix aproximar-se a l'edifici. | <p>Masia de grans dimensions, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, de tres crugies, amb teulada a dos vessants. La masia ha estat ampliada i s'hi han afegit diversos cossos, un a cada costat. Està situada a prop de la capella de les santes Justa i Rufina.</p> <p>A la planta baixa hi ha, al centre, el portal d'entrada dovellat, i a la dreta, un finestral. També hi ha dues finestres petites, amb llinda de fusta i amb un monjo. De l'esquerra del portal arrenca una escala exterior que puja al primer pis del cos afegit. </p> <p>Al primer pis, sobre l'eix vertical del portal, hi ha una gran obertura, que correspondria a un antic balcó, i a cada costat, una balconera. Entre el balcó central i la balconera esquerra hi ha restes d'un antic rellotge de sol. En el cos afegit a l'esquerra, hi ha un portal d'entrada (d'accés des de la planta baixa amb l'escala exterior) i una finestra a l'esquerra. En el cos de la dreta, en aquest nivell, s'ha perdut el mur.</p> <p>Al pis de golfes hi ha tres obertures, cadascuna situada al mateix eix vertical que les de la primera planta.</p> <p>El parament dels murs conté carreus caironats, còdols i maó, amb la façana arrebossada.</p> <p>El ràfec de la masia és senzill i la teulada a doble vessant, amb teula àrab. Actualment, una part ha desaparegut. En el carener hi ha restes d'un espantabruixes. </p> <p>A l'interior existia, fa uns deu anys, diversos elements arquitectònics d'interès. A l'entrada de la masia, en un espai rectangular, hi havia una llar de foc, al seu costat, el forn de pa fet amb volta. També hi havia un pou, darrere la porta d'entrada, un altre al costat nord-est, en un passadís i un tercer a l'exterior, davant de la masia. Des de l'entrada s'accedia a diverses quadres, amb arcs de mig punt dovellat i, en una d'elles, hi consta un pedrís adossat a la paret. </p> <p>Davant de la masia hi ha l'era i al voltant hi ha diverses construccions auxiliars (quadres), una bassa i recs d'aigua.</p> | 08107-6 | Camí de Ca l'Amell a l'Atmella | <p>Masia del segle XVI, anomenada aleshores com a mas Costeny. En el fogatge de l'any 1552 consta l'existència de Salvador Costeny, pagès en emfiteusi. Els Costeny hi van residir fins a finals del segle XVII. </p> <p>La família Costeny va exercir diversos càrrecs a la baronia de Montbui. A la dècada de 1630, Miquel Costeny va ser prohom en dues ocasions i, el 1636, en va ser batlle.</p> <p>L'any 1974 la masia era propietat de Cristòfol Vila i Boscàs de la Castanya.</p> <p>Hom creu que la masia es va construir sobre una antiga vil·la romana. </p> | 41.6279900,2.2469500 | 437272 | 4608748 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97555-00602.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La façana de la masia va caure el 15 de setembre de 2024. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||
98187 | Arxiu parroquial de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia | XX i XXI | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Lliçà d'Amunt va desaparèixer a principis de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Per aquest motiu, la documentació conservada al despatx parroquial de Sant Julià és minsa. Anterior a la Guerra Civil tan sols hi ha un llibre de baptismes que data entre els anys 1918 i 1935. Els llibres de registre parroquial (excepte aquest darrer) comencen el 1939 i les sèries documentals són contínues fins a l'actualitat, amb relació als baptismes, matrimonis, òbits i confirmacions. </p> <p>Una altra documentació conservada és el cens parroquial de Sant Esteve de Palaudàries, datat els anys 1941 i 1942; la memòria de la benedicció de les campanes de l'any 1918 (avui desaparegudes), un llibre de culte i fàbrica de l'any 1950, llibre de misses, entre els anys 1951 i 1956, documentació de capelles, i documentació diversa.</p> | 08107-56 | Mossèn Blancafort sense número | 41.6109464,2.2380138 | 436511 | 4606862 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm a Mn. Aarón de Larrazábal Buenache, rector de la parròquia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt, les facilitats donades per a la realització d'aquesta fitxa. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||||
98200 | Rellotge de sol de Ca l'Amell Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lamell-gros | <p>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | El rellotge de sol només conserva la vareta. | <p>A la façana principal de la masia de Ca l'Amell Gros resta únicament la vareta o gnòmon que ens indica l'existència d'un rellotge de sol, actualment desaparegut (sense indicacions numèriques ni decoratives) entre el balcó central i la balconera de l'esquerra. La vareta està orientada al sud-est.</p> | 08107-62 | Camí de Ca l'Amell a l'Atmella | <p>Masia del segle XVI, anomenada aleshores com a mas Costeny. En el fogatge de l'any 1552 consta l'existència de Salvador Costeny, pagès en emfiteusi. Els Costeny hi van residir fins a finals del segle XVII. </p> <p>La família Costeny va exercir diversos càrrecs a la baronia de Montbui. A la dècada de 1630, Miquel Costeny va ser prohom en dues ocasions i, el 1636, en va ser batlle.</p> <p>L'any 1974 la masia era propietat de Cristòfol Vila i Boscàs de la Castanya.</p> <p>Hom creu que la masia es va construir sobre una antiga vil·la romana. </p> | 41.6279900,2.2469500 | 437272 | 4608748 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Dolent | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La façana de la masia va caure el 15 de setembre de 2024. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||
98217 | Bassa de Can Xicota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-xicota | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.220.</span></span></span></span></span></p> | <p>La bassa de Can Xicota tenia la funció d'amarar cànem, situada prop de la masia del mateix nom. Formava part d'una espècie de xarxa de basses destinades a aquesta funció. </p> <p>Va ser recuperada pel propietari, fa uns trenta anys, en adquirir la finca. Agafa l'aigua de pluja i del rec de Can Comes, que arriba fins aquí mitjançant l'aqüeducte de Can Comes.</p> | 08107-77 | Entre el riu Tenes i la masia de Xan Xicota | <p>Una bassa és una excavació del terreny realitzada per emmagatzemar l'aigua, principalment de pluja. S'acostumen a impermeabilitzar amb argila compactada. Les basses de la zona del Mediterrani tenen una doble funció, la principal, però també afavorir ecosistemes per a la faula i la flora. Normalment, acostuma a haver-hi joncs.</p> | 41.6159557,2.2486742 | 437404 | 4607411 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98217-07702.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres noms: Bassa canemera. | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
98218 | Bassa del molí de Can Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-comes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.148.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP L’ABANS (2014). <em>Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.53</span></span></span></span></span></p> | <p>Bassa de forma rectangular situada al nord-oest de l'antic molí de can Comes. Es va formar un gran sot gràcies a l'extracció d'àrids en aquest indret i s'omplí d'aigua de pluja. S'ha convertit en un espai natural i de refugi d'animals.</p> | 08107-78 | Entre el riu Tenes i la carretera C-1415b | <p>Una bassa és una excavació del terreny realitzada per emmagatzemar l'aigua, principalment de pluja. S'acostumen a impermeabilitzar amb argila compactada. Les basses de la zona del Mediterrani tenen una doble funció, la principal, però també afavorir ecosistemes per a la faula i la flora. Normalment, acostuma a haver-hi joncs.</p> | 41.6264463,2.2438123 | 437009 | 4608579 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||||
98264 | Documentació sobre Lliçà d’Amunt a l’Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-llica-damunt-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XXI | <p><span><span><span>A l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha documentació referents a Lliçà d'Amunt en quaranta-tres fons diferents. Els fons amb major volum de documents són la Junta Electoral de la Província de Barcelona amb 708 unitats documentals, entre les dècades de 1970 a la de 2020; la delegació territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, amb 173 unitats documentals, entre les dècades de 1980 i 2000; la documentació del Departament d’Indústria, comerç i turisme de la Generalitat de Catalunya, amb 124 unitats, que van entre l’any 1950 i 1999.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els fons de menor volum documental, es podria destacar el fons del llinatge del Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. Hi ha tres unitats que fan referència a Lliçà, vegem-ho: una concòrdia entre Bernat de Vilar, abadessa de Sant Pere de les Puelles i el prior de Sant Miquel del Fai per la disputa sobre les aigües de Lliçà, de l’any 1207; documentació sobre els Merlès, senyors del castell homònim, amb documents entre els anys 1455 i 1748; i una carta rebuda per Maria d’Àger i Mora d’Esteve Serra Bertran, prevere i vicari de Lliçà, de l’any 1751.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També, la Reial Audiència conté documentació i plets judicials, encara que només tres unitats: Benet Lledó, pagès de la parròquia de Sant Julià de Lliçà Superior, contra Maria Anna Carbonell, vídua de Joan Carbonell, pagès del mateix lloc, de l’any 1595; Joan Traver, pagès de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga, i Marianna Fauria de Traver, consort, contra Enric Vidal, sacerdot beneficiat de Santa Maria de Gràcia a l’església parroquial de Sant Julià de Lliçà, entre els anys 1681 i 1683; i Pau Vergés, comerciant de Sant Martí de Riudeperes, contra Isidre Oliveró, capellà de l’església de les santes Justa i Rufina de Lliçà, dels anys 1811 i 1841.</span></span></span></p> | 08107-122 | Carrer de Jaume I, 33-51, de Sant Cugat del Vallès. | <p><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 1980. Fa les funcions d'arxiu general de l'administració autonòmica i d'arxiu històric català. Per aquest motiu, l'arxiu nacional ingressa la documentació generada per la Generalitat de Catalunya i també incorpora altres fons públics, d'altres administracions, com fons privats. Des de l'any 1995 està situat a Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 41.6085037,2.2393978 | 436624 | 4606589 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98264-12201.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
98265 | Documentació sobre Lliçà d’Amunt a l’Arxiu de la Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-llica-damunt-a-larxiu-de-la-corona-darago | XI-XXI | <p><span><span><span>A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi ha documentació que fa referència a Lliçà d’Amunt en diversos fons documentals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al fons de la Reial Audiència hi ha diverses causes judicials, on intervé com a mínim algun lliçanenc. Són una dotzena d’expedients, entre els anys 1658 i el 1805. Alguns exemples són la causa de Josep Marquès, pagès, de Lliçà d’Amunt, contra Eulàlia de Boria i de Tudó i Narcís Ramir, pagès de Sant Sadurní de la Barca; causa de Maria Pujalt Borrell, vídua, veïna de Lliçà, contra Josep Puig, pagès, i altres veïns del mateix municipi; causa del rector i la comunitat de preveres de la parròquia de sant Miquel Arcàngel contra Joan Pau Xio, pagès de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del fons d’Hisenda hi ha el padró de matrícula entre els anys 1913 i 1936 i el padró d’edificis i solars de l’any 1956.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del fons del Reial Patrimoni hi ha diferents expedients i plets, on un dels dos afectats en el procés és l’Estat. Vegem alguns exemples: procés del procurador fiscal contra Bartomeu Guadanya, pagès i veí de Lliçà d’Amunt, sobre una capbrevació d’un molí situat a Lliçà; actuacions d’informació sobre la llicència de l’ús d’aigües en el terme municipal de Lliçà d’Amunt a instància d’Antoni d’Armengol, baró de Rocafort i veí de Barcelona; autos d’inquisició promoguts contra Bartomeu Guadanya, pagès, veí de Lliçà per canviar el curs de la riera de Sant Miquel del Fai; i diversos plets relacionats amb el nou impost del cadastre després de la guerra de Successió. En total són 22 expedients, fets entre els anys 1412 i 1753.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, del fons de la Cancelleria únicament hi ha dos pergamins: Guifré i Juleo, cònjuges, venen a Alali i Honrada, cònjuges, una terra al camp d’Oliva, en el terme de Lliçà d’Amunt per tres sous, de l’any 1007; i una venda de Bellell a Riquer els seus drets sobre diverses terres i vinyes a Palaudàries per 15 sous, de l’any 1020.</span></span></span></p> | 08107-123 | Carrer Almogàvers número 77, de Barcelona | <p><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és un arxiu creat el 1318 per Jaume el Just, rei d'Aragó i comte de Barcelona, que conté l'Arxiu Reial de Barcelona. Es van aplegar també la documentació de diverses institucions civils, eclesiàstiques (sobretot fruit de la desamortització de Mendizábal) i arxius privats procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.</span></span></span></p> | 41.6084476,2.2394246 | 436626 | 4606584 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98265-12301.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Part dels documents es poden consultar digitalitzats en el Portal de Archivos Españoles (PARES). | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
98266 | Documentació sobre Lliçà d’Amunt a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-llica-damunt-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | XII- XXI | <p><span><span><span>A l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental hi ha documentació relativa a Lliçà d’Amunt en setze fons documentals i 799 unitats documentals: Can Puig, Mas Oliveres, Can Malé, Baronia de Montbui, Consell Comarcal del Vallès Oriental, Sport Comarcal, Can Brustenga de Santa Eulàlia de Ronçana, Mas Gorchs de Llerona i Mas Rovira de Canovelles, mossèn Josep Cardús de les Franqueses del Vallès, Pere Soler Isart, CEIP Pere Anton de Granollers, Ca n’Antoja de l’Ametlla del Vallès, Col·lecció de cartells i impresos, col·lecció arxiu de complement, col·lecció de manuscrits i documents i a la col·lecció d’imatges i audiovisuals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De tots aquests fons pren especial rellevància el fons de la masia de Can Puig. Es tracta d’un fons familiar i patrimonial de la masia i família Puig, situada a prop de l’església parroquial de Sant Julià. Està format per 428 unitats documentals que van des de 1171 al 2003. Bona part de la documentació és en pergamí i està en bona part digitalitzada al portal Arxius en línia, de la Generalitat de Catalunya. La documentació original no està a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, a Granollers, sinó a la masia. Principalment, és documentació notarial, formada per convenis, testaments, establiments, concessions, vendes, reconeixements de deute, àpoques, donacions, entre altres. El document més antic és una donació atorgada per Estefania a Bernat i a la seva filla Geralda, d’un mas situat a Palou (Palatiolo), datat del 18 de gener de 1171 i escrit per Guillem, levita. A part de la masia de Can Puig, també hi ha documentació de Can Marquès, de Canovelles. A part, hi ha vint-i-nou expedients de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, incorporats al fons familiar o bé per gestió d’impostos o per servir en càrrecs municipals, però també de Canovelles i de la baronia de Montbui. Hi ha documentació de l’Ateneu l’Aliança, però que seria més documents personals vinculats a l’entitat que no pas produïts per aquesta; i un conjunt d’impresos, cartells i fulletons, de temàtica religiosa, política i cultural.</span></span></span></p> | 08107-124 | Carrer de l'Olivar número 10, de Granollers. | <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) va ser inaugurat el 30 de setembre de 2005 al carrer de l’Olivar de Granollers. Va ser creat el per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Granollers. Té una capacitat per a 10.000 metres lineals de documentació. Entre els fons més importants en destaca el de l’Ajuntament de Granollers i els d’Aiguafreda, Castellterçol, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent, la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons judicials de Primera instància de Granollers i Mollet i el fons documental de la Baronia de Montbui, entre altres.</span></span></span></p> | 41.6084315,2.2396177 | 436642 | 4606581 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98266-12401.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Part dels documents es poden consultar digitalitzats al portal Arxius en Línia, de la Generalitat de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
98267 | Documentació sobre Lliçà d’Amunt al Dipòsit d’Arxius de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-llica-damunt-al-diposit-darxius-de-cervera | XX - XXI | <p><span><span><span>En el Dipòsit d’Arxius de Cervera hi ha documentació conservada de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona. Es tracta d’expedients d’implantació cadastral i padrons de l’impost sobre béns immobles (IBI). En total són 241 unitats documentals que van des de l’any 1970 al 1989.</span></span></span></p> | 08107-125 | Carrer de Manuel Ibarra número 4, de Cervera. | <p><span><span><span>Aquest arxiu fou creat el 1970 per Ordre Ministerial i va ser traspassada la competència de l’Estat al Govern de la Generalitat el 1995, estant adscrit al Departament de Cultura. Està situat a l’edifici de l’antiga universitat de Cervera i conté principalment documentació de l’administració perifèrica de l’Estat, que aplega documentació des de mitjans de segle XIX fins a finals del segle XX.</span></span></span></p> | 41.6084275,2.2394246 | 436626 | 4606581 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||||
98268 | Documentació sobre Lliçà d’Amunt a l’Arxiu Comarcal del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-llica-damunt-a-larxiu-comarcal-del-maresme | XVIII | <p><span><span><span>A l’Arxiu Comarcal del Maresme hi ha set volums que corresponen al fons d’Ofici i comptadoria d’hipoteques. Es tracten dels llibres de registre d’hipoteques de Mataró i el seu partit judicial, entre els anys 1768 i 1771. En el seu moment, Lliçà d’Amunt, havia format part del partit judicial de Mataró, que era la divisió territorial que afectava en aquest cas a la comptadoria d’hipoteques, que registrava aquest tipus de préstec.</span></span></span></p> | 08107-126 | Carrer d'en Palau, número 32, de Mataró. | <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, amb seu a Mataró, situat a Can Palauet, un edifici de propietat municipal. L’arxiu es va crear el 1984 segons un conveni signat entre el departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Mataró. Fins al 1996 no va entrar en funcionament i es va inaugurar el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></p> | 41.6084395,2.2395131 | 436633 | 4606583 | 1768-1771 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquests documents es poden consultar digitalitzats al portal Arxius en Línia, de la Generalitat de Catalunya. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||
51153 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-malgrat-de-mar | XVI-XXI | A l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar s'hi conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVI fins a l'actualitat, com també els diversos fons locals que hi han ingressat des de la seva creació. Així, l'arxiu s'estructura en els diversos fons documentals, classificats segons el següent quadre: Fons de l'administració municipal, Fons religiosos, Fons d'associacions i entitats, Fons personals, Fons patrimonials, Fons comercials i d'empreses. | 08110-102 | C. de Mar, 63 | L'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar té una pàgina web on es poden consultar els diferents fons documentals digitalitzats. Hi podeu trobar llibres, premsa local, fotografies, actes, padrons, mapes, etc. | 41.6445000,2.7432800 | 478621 | 4610339 | 08110 | Malgrat de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51153-foto-08110-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51153-foto-08110-102-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||
51272 | Espècies psammòfiles de l'espai dunar de l'Avda. Pomareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/especies-psammofiles-de-lespai-dunar-de-lavda-pomareda | En algunes de les platges de Malgrat, en especial a la de la Conca, s'hi conserva vegetació psammòfila. Es tracta d'un tipus de plantes d'alt valor ecològic associades al medi sorrenc de les platges i que es troba en retrocés arreu del territori català. Hi trobem Rave de mar (Cakile maritima), Jull de Platja (Elymus farctus), Violer Marí (Matthiola sinuata), Silene (Silene niceensis), Escrofulària (Scropulari a canina), Lleteresa (Euphorbia peplis), Melgó Marí (Medicago marina), Sanginària (Paronychia argentea, Fonoll Marí (Crithmum maritimum), Cascall Marí (Glaucium flavum), Equinòfora (Echinophora spinosa), Corretjola Marina (Calystegia soldadella), Vinagrella (Rumex bucephalophorus) i Travarada Marina (Polygonum maritimum). A banda de la flora autòctona i de l'espai dunar associat, també és destacable la fauna característica, en especial la presència de la tortuga babaua i el corriol menut. | 08110-113 | Platja de Malgrat | L'any 2001 l'Ajuntament de Malgrat de Mar i la Fundació Territori i Paisatge van iniciar un programa de recuperació de la vegetació psammòfila de les platges de Malgrat. | 41.6465500,2.7625300 | 480225 | 4610562 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51272-foto-08110-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51272-foto-08110-113-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||||
75683 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-malla | XII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Malla des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Entre la documentació més antiga destaca un pergamí del segle XII, tot i que la majoria dels documents daten entre el segle XV i XVIII. Estan escrits en llatí i català.</p> | 08111-136 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.8946000,2.2435200 | 437247 | 4638351 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75683-foto-08111-136-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||
53443 | Col·lecció de ceràmica de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | I-XIX | El fons ceràmic agrupa tant peces ceràmiques de vaixella i transport com rajoles, essent aquest últim grup el més nombrós del fons. Referent a la ceràmica de vaixella i transport, la col·lecció conté plats de reflexos metàl·lics (segles XVII-XVIII); plats i escudelles de ceràmica blava catalana (segles XVII-XVIII); plats de Manises, Ribesalbes i Alcora (segle XIX); pots d'apotecari blaus catalans (segles XV-XVIII); àmfora bètica (segles I-II), ceràmica islàmica (segles XI-XIII);i algunes escultures de porcellana (segle XIX). Pel què fa a les rajoles, agrupa una col·lecció que abraça una forquilla cronològica molt àmplia entre el segle XIV i el primer terç del segle XX, on s'hi observen diferents tècniques decoratives com l'estergit, la trepa, la corda seca, l'aresta i la mà alçada. Tipològicament es poden classificar com: gòtiques de paviment (catalanes i valencianes); de corda seca o d'aresta hispanoàrabs (andaluses i aragoneses); rajoles blaves i policromes de Talavera; rajoles blaves i policromes andaluses; rajoles bicolors catalanes; rajoles policromes de mostra, de dibuix tancat, d'ofici (catalanes) o de gènere (valencianes) i composicions (plafons de sants, paisatges, floreres i escenes historiades). La procedència de les rajoles és molt diversa, així doncs trobem peces procedents del monestir de Sant Pere de les Puelles (rajola amb l'escut del patró del monestir que conté la tiara pontifícia i les claus; i rajola amb l'escut de l'abadessa entre els anys 1517 i 1521, Isabel Desbosch); monestir de Santes Creus; convent de Montsió; claustre del monestir de Montserrat; castell de Vullpellac; cartoixa de Montalegre; catedral de Saragossa; cartoixa de Valdecrist; convent de Nostra Senyora de Jerusalem; església de Santa Maria de Martorell; i l'església de Santa Margarida de Martorell entre d'altres. | 08114-1 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-3.jpg | Legal i física | Antic|Mossàrab|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 80|89|93|94|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
53444 | Col·lecció d'art de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. Museus de Martorell (2007): Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Catàleg dels fons del Museu Municipal Vicenç Ros i l'Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col·lecció Bultó. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XIX | Col·lecció de dibuixos, olis, aquarel·les, escultures, fotografies, estampes i gravats; la majoria atribuïbles al propi Francesc Santacana i Campmany (Igualada, 1810-Martorell, 1896) i d'altres de diversos autors amb qui va tenir contacte mentre estudiava a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Catalunya (posteriorment Escola Llotja), a Barcelona, com Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt, Ramon Amado i Marià Fortuny, entre d'altres. De les obres que configuren el fons, algunes de les més rellevants són una baralla de cartes de Francesc Santacana (1836), diverses aquarel·les de Lluís Rigalt, realitzades entre els anys 1841 i 1850 i un dibuix dels almogàvers en lluita, atribuït a Marià Fortuny i Marsal. A la col·lecció també hi destaca un fragment de retaule gòtic (segles XIV-XV) dedicat a Sant Esteve, que hauria format part d'un retaule de la Seu d'Urgell. També es conserven nombroses pintures a l'oli erròniament atribuïdes a pintors o escoles de pintura rellevants, que realment es tracta de còpies realitzades per Francesc Santacana durant la seva etapa de formació a l'Escola Llotja. | 08114-2 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Romàntic|Realisme|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|101|103|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
53445 | Col·lecció de mobles i objectes decoratius de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-i-objectes-decoratius-de-lenrajolada | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa SÁNCHEZ, M.; RIPOLL, F. (2003): El mobiliari del Museu de l'Enrajolada. Inèdit. | XVI-XIX | Col·lecció formada per un conjunt d'unes 80 peces, com caixes de núvia, armaris, arquimeses, escriptoris, taules calaixeres i consoles, cadires, butaques, sofàs i dos llits; així com altres elements decoratius com ventalls, rellotges, floreres, capelletes, llums d'oli un gramòfon i un baròmetre. Majoritàriament corresponen a elements dels segles XVIII i XIX, però hi trobem alguns elements més antics com una caixa de núvia mudèjar renaixentista de producció catalano-aragonesa de la segona meitat del segle XVI o una arquimesa d'estil renaixentista mudèjar catalano-aragonesa, del segon terç del segle XVI. Entre els elements decoratius hi destaquen dos escuts de talla de fusta policromada procedents del convent de Jerusalem de Barcelona i un Baròmetre de Torricelli, d'inicis del segle XIX. | 08114-3 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 1876 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Rococó|Contemporani|Isabelí|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 95|96|97|98|100|94 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
53446 | Col·lecció Faraudo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-faraudo | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XX | Col·lecció formada per 329 peces ceràmiques que abracen una cronologia entre el segle XIV i el segle XX. La peça més antiga correspon a una rajola rectangular de producció en verd i manganès on hi surt representat un conill, mentre que la peça més moderna correspon a una gerra decorada amb l'escut de Barcelona, obra de Josep Aragay (1915). Entremig trobem plats i escudelles (producció en blanc i blau català i reflex metàl·lic), plats catalans policroms i de Banyoles, pots d'apotecari, salers, tinters i una pica beneitera. | 08114-4 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. La col·lecció Faraudo es va instal·lar en aquestes dependències l'any 1967 per indicació de la Diputació de Barcelona, provinent del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 93|94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
53447 | Col·lecció d'elements arquitectònics i escultòrics de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-arquitectonics-i-escultorics-de-lenrajolada | RIBERA, R. (2004): Dues escultures pobletanes a l'Enrajolada. Museu Santacana de Martorell, dins Aplec de treballs, núm. 22, pp. 93-99. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa | X-XVII | Conjunt format per més d'un centenar de peces amb una cronologia que va des del segle X fins al segle XVII, procedents majoritàriament de Barcelona (Convent de Nostra Senyora de Jerusalem; Convent de Nostra Senyora del Carme; església de Sant Miquel; Palau Menor; Casa Gralla; Sala del Trentenari de l'Ajuntament; Convent de Santa Caterina; Convent de Sant Pere de les Puelles; Santa Maria de Jonqueres; torres de Canaletes; Convent de Mont-Sió; portal de Mar del Pla de Palau) i en menor mesura de diversos indrets com el monestir de Poblet, de Montserrat, Santa Maria de Ripoll, Gelida, del priorat i castell de Sant Genís de Rocafort, l'església de Santa Margarida de Martorell i de l'ermita del Pontarró. Val a dir que els elements s'han integrat a l'arquitectura de l'edifici conservant, sempre que fou possible, la seva funcionalitat original. Com a peces rellevants de la col·lecció destaquem la llinda renaixentista procedent de la Casa Gralla, amb muntants i sòcol renaixentistes de la Sala del Trentenari. Al damunt s'hi observen tres medallons amb el bust d'un conseller al centre i dos macers a cada banda, procedents de la Sala del Trentenari. La porta està envoltada per escuts procedents del convent de Jerusalem, convent del Carme i convent de Jonqueres; aquest conjunt està situat a la façana de ponent. Altres elements a destacar són dues escultures d'alabastre procedents del monestir de Poblet, que representen Sant Antoni Abat i Sant Blai (aquest últim qüestionat), un cap de Medusa procedent del portal de Mar de la muralla de Barcelona i nombrosos capitells. | 08114-5 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 92|93|94|95|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
53734 | Antic portal de la Casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-portal-de-la-casa-gralla | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XVI | La part superior es troba erosionada. | El portal de la Casa Gralla està situada al pati del Museu de l'Enrajolada. Es tracta d'un fragment del portal principal de l'antic palau, consistent en el fris que sostenia els motius heràldics, així com dels brancals. El fris central es troba profusament decorat amb motius florals i una màscara al centre, i presenta diversos frisos intercalats amb motius esquemàtics i dentats. Descansen sobre brancals a mode de pilastres, que presenten mènsules d'ordre corinti a la part superior i garlandes decoratives al centre. | 08114-292 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | La Casa Gralla era un palau renaixentista situat al carrer Portaferrissa de Barcelona, que fou enderrocat l'any 1856. Els portals i finestrals més notables foren recuperats amb la finalitat de reconstruir el palau, però tot quedà en un projecte i la pèrdua de bona part dels elements escultòrics. Francesc Santacana va adquirir la part del portal principal i va situar-lo en l'emplaçament actual. En els gravats que s'han conservat del palau es poden observar les característiques de la portalada sencera. | 41.4745800,1.9285200 | 410536 | 4591996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53734-foto-08114-292-1.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | A l'Inventari de Patrimoni Immoble de la Generalitat de Catalunya la fitxa porta la denominació 'Finestra de la Casa Gralla'. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
51374 | Fons de l'Arxiu Municipal de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-martorelles | <p>GINEBRA, R.; PÉREZ, X. (2006). Transcripció i traducció de la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. Ajuntament de Martorelles.</p> | XVI-XXI | <p>L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVI fins a l'actualitat. Entre la documentació més antiga que conserva, destaca la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i el fons particular de Jaume Sindreu. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: Del fons de Jaume Sindreu hem de destacar diversos documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII: - Testaments, últimes voluntats i inventaris - Registre d'enterraments - Llistats de les persones que han de complir lo precepte de la comunió pasqual (1608-1897). Va ser restaurat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2008. - Memorial de tots los grans que se han recollit en la rectoria de Martorelles - Esborrany/registre de documents eclesiàstics - Rebut imatge de Sant Isidro i Querubí per a la Parròquia de Santa Maria de Martorelles - Pactes/actes de concòrdia - Document parlant del funcionament de l'església i atribucions del rector - Censals, deutes, delmes - Documents patrimonials A banda, també conté fascicles i publicacions, documentació relacionada amb l'església, documentació particular i urbanística, escrits polítics i periodístics, etc.</p> | 08115-11 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.5257300,2.2434000 | 436877 | 4597397 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El document més antic de l'arxiu, la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles; va ser transcrit i traduït per Rafael Ginebra i Xavier Pérez, amb el suport de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i va ser editat l'any 2006. | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
51375 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles | XIII-XXI | Els pergamins estan en mal estat de conservació. | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles es troba ubicat a la rectoria de Santa Maria. S'hi conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XVIII i XXI. Hi ha un total de 77 documents, on hi ha cartes, rebuts, comptes, estadístiques, expedients, inventaris, fotografies, etc. Tanmateix, la major part de documentació antiga d'aquesta parròquia està custodiada al Museu Diocesà de Barcelona, de la qual destaquen 28 pergamins del segle XIII fins al XVI. També s'hi conserva la següent documentació : 1. Escriptures civils (segles XVI-XVII) 2. Testaments (s. XVI-XIX) 3. Censals, Capbreus (s. XVII-XVIII) 4. Delmes, Fundacions, Censos (s. XVII-XVIII) 5. Capítols Matrimonials (s. XVII) 6. Confraria del Roser, Aniversaris (s. XVII- XIX) 7. Celebracions de misses (s. XVII-XIX) 8. Confessions i Comunions (s. XIX) 9. Delmes (s. XVII) 10. Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes, Impresos (s. XVIII-XIX) 11. Capbreus, Aniversaris, Censals, Administració Roser (s. XVI-XIX) 12. Administracions (s. XVII-XIX) 13. Varia (s. XVI) 14. Varia (s. XVI) 15. Economia (s. XIX) 16. Fundació, Consueta (s. XV-XIX) 17. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 18. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 19. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 20. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 21. Llibres Sacramentals, Confraries, Visites (s. XVIII-XX).</p> | 08115-12 | C. de l'Església, 1. Santa Maria de Martorelles | <p>Els actuals municipis de Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi fins l'any 1927, en què es van segregar. Tanmateix, l'església de Santa Maria es va mantenir com a parròquia de la població fins l'any 1976, en què va passar a ser-ho la nova església de Sant Joaquim. A partir d'aquest moment, la parròquia de Sant Joaquim custodia la documentació de Martorelles.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Arxiu Històric Comarcal de Granollers. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
51452 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi conserven diversos documents que fan referència al poble de Martorelles. Hi ha pergamins de la Reial Cancelleria, de la Reial Audiència, de Reial Patrimoni i Diversos i Col·leccions. Entre els documents més antics (datable de mitjans del segle XIII per les persones que hi figuren), destaca un pergamí en què Guillem, clergue i rector de l'església de Martorelles, d'una part, i Berenguer de Carrencà, de l'altra. Sentència dictada pel canonge de Barcelona, Ramon de Riera, entre les dues parts del delme dels molins de Carrencà (Reial Cancelleria. Pergamins. Jaume I. Sèrie general, núm. 0750). Molts dels documents posteriors fan referència a conflictes existents relacionats amb els molins, com també hi ha els capbreus de la Cartoixa de Montalegre.</p> | 08115-89 | C. Almogàvers, 77. Barcelona | <p>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó com a arxiu del seu regne. Fins a mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull no va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó que coneixem, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona. Des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||
75735 | El Bac de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac-de-roda | <p>BARNIOL I BOIXADER, F.; VILAMALA SALVANS, J. (2007):'Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Família i trajectòria d'un dirigent de la Guerra de Successió'. Edita Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. VILAMALA, J.; HERNÁNDEZ MASSEGÚ, D. (2007): 'Auca d'en Bar de Roda (1658-1713)'. Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia rehabilitada de planta en forma d'U que consta de quatre grans cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. L'edifici principal, amb la façana principal orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Damunt seu hi ha una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats, pilaret central i ampit motllurat. La resta d'obertures de l'edifici són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a la façana de migdia del volum hi ha un petit cos rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, cobert per una terrassa al pis. La coberta està sostinguda per tres pilars bastits amb carreus de pedra, fonamentats al nivell de circulació exterior. A la façana de llevant del cos principal, que presenta el parament de còdols i pedra sense treballar vist, hi ha la placa commemorativa de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Tant els dos cossos adossats a tramuntana del principal com el de la banda de ponent presenten grans finestrals d'arc rebaixat, amb els emmarcaments de pedra, situats a les façanes principals. Les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro decorades, mentre que al primer pis presenten baranes de fusta. La resta de façanes, que tenen el parament de pedra vist, presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a la façana de ponent del conjunt destaca un cos rectangular amb la teulada d'un sol aiguavés, que presenta una terrassa al pis, delimitada per pilars quadrats bastits amb carreus de pedra. A continuació hi ha un porxo obert amb la coberta de bigues de fusta. A l'interior, l'edifici està completament rehabilitat i presenta majoritàriament sostres embigats de fusta. Les estances es comuniquen mitjançant obertures d'arc rebaixat adovellades, a la planta baixa del cos principal. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color rosat, exceptuant els paraments posteriors que deixen l'aparell vist.</p> | 08116-37 | Zona del mas Bac de Roda, 08510. | <p>La masia del Bac de Roda és coneguda per la seva relació amb el personatge masienc Francesc Macià i Ambert que es casà amb la pubilla del mas i se'l conegué més tard amb el sobrenom de Bac de Roda, pres de l'heretat. Aquest personatge històric va ser un militar nat a Roda de Ter el 28 de maig de 1658. Fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713. Fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713. La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner català, i literari. Actualment a la façana de l'edifici hi ha una placa commemorativa, recentment recuperada, ja que els partidaris de Franco la varen destruir el 1939.</p> | 41.9890600,2.3058600 | 442503 | 4648795 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Pràcticament la totalitat de les obertures presents a la construcció estan reaprofitades i provenen d'altres llocs, exceptuant el portal d'accés principal adovellat. Cal esmentar que a l'interior del mas l'actual propietari disposa d'una col·lecció de vidre esmentada en fitxa a part i diferent mobiliari del segle XVI, XVI i XVII, a més de diferents objectes provinents de cases d'antiquaris que decoren tot l'interior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
52007 | Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-pere-grau-maristany-i-oliver | <p>RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | XX | <p>Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la 'Fe consolant el dolor', obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades.</p> | 08118-261 | Panteó 16-17-22, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.</p> | 41.4854165,2.3105975 | 442448 | 4592875 | 1902 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc