Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
84282 | Forn d'obra de les Pedritxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-pedritxes | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, X. 1997. </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R.T. (1985). <em>El horno hallado en les Pedritxes puede datar de los siglos XII o XIII</em>, dins Nuestra Comarca, Diari Terrassa, pàg. ?. Dijous, 22 d’agost de 1985.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Li manca una part de l'estructura i es troba cobert de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de terrissa o d’obra ubicat al vessant dret del torrent del Gilabert, en una zona d’antigues feixes de conreu de la vinya. Actualment la zona és una urbanització que pren el nom del turó: les Pedritxes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva bona part de la graella, la cambra de combustió o fogaina, amb el pilar central, que sustenta la graella. També es conserva bona part de la boca d’entrada a la cambra de combustió (50 cm d’amplada per 60 d’alçada),i està orientada al nord-est. S’ha perdut el laboratori i la façana frontal del forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La graella per a la cocció del material és de planta quadrada, d’1’90 m de costat. La formen setze fumeroles rectangulars de tiratge vertical, no del tot regular, que va d’1m a 1’2m, inclinat en funció de la pilastra central de la cambra de combustió, obligant algunes d'aquestes fumeroles a tenir un tiratge lleugerament inclinat. La mida mitjana d'aquestes fumeroles és de 16 per 28 cm de costat. La cambra de combustió, d’1’4 m d'alçada per 2’4 m de costat, és separada en dos braços pel que se l’ha anomenat abans pilastra central, recolzada en la paret oest</span></span>. S’hi observen restes de paviment de la darrera cuita. La pilastra central separa la fogaina en dos sectors o braços; mesura 1’70 m de fondària per una amplada que oscil·la entre 0’40 i 0’80 m. </span></span></span></p> | 08120-2 | Avinguda de Catalunya, núm. 79 | <p><span><span><span><span><span>Andreu Vilanova, Manel Astals i Miquel Ballbé, van localitzar el forn pels volts de l’any 1984. A més, van fer una intervenció, rebaixant el terreny i deixant al descobert la graella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1985, el servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat decideix fer-hi una excavació d’urgència; dirigida per l’arqueòleg Xavier Font Segura. Els aficionats havien rebaixat el terreny deixant la graella al descobert, així com una part de la sedimentació estratigràfica de la cambra de combustió. La seqüència estratigràfica a més d’estar parcialment malmesa, no aportà cap dada per a la conclusió cronològica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi van localitzar fragments diversos de ceràmica grollera informe, de ceràmica comú amb vernís de galena, fragments informes amb vernís intern de tonalitats verdoses-groguenques, nombrosos fragments de teula de tipologia àrab i varis fragments de maó pla (3 cm de gruix per 15 cm d’amplada), un clau de ferro amb cabota de secció quadrangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans de l’excavació, l’ajuntament procedí a col·locar un tancat a tot el perímetre per evitar noves intervencions no autoritzades. </span></span></span></span></span></p> | 41.6159500,1.9972300 | 416455 | 4607623 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-04.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La presència del forn s’emmarcaria dins l’àrea d’influència del mas Gilabert del qual encara se’n conserven algunes restes i del qual existiria documentació del segle XIV i posterior.La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció i manteniment, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||
86466 | Fons documental de Matadepera dipositat a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-matadepera-dipositat-a-la-biblioteca-de-catalunya | X - XX | <p><span><span><span>Dels diferents fons documentals referents al municipi de Matadepera que es preserven a la Biblioteca de Catalunya, destaquen una col·lecció de pergamins. També es conserva correspondència de 1714 entre Josep Aparici i Pedro Yáñez i finalment un exemplar (Universitat Pompeu Fabra, [s.l.]:[s.n],1930) del Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya i són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2086: 1013, maig 23. Descripció: Venda. Matadepera. Roderand, sacerdot, ven a Seremund i a la seva esposa Llobeta, unes terres amb cases, vinyes, arbres i alzines situades al terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera per 2 unces d’or i 4 mancusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2110: 1010, novembre 3. Descripció: Venda. Terrassa. Leliarda ven a Longuardosa unes terres amb casa, corts, arbres diversos i aigua, situat tot en el terme de Terrassa, a Matadepera, per dues unces d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3- Biblioteca de Catalunya. Perg.266, Reg. 2052: 1031, agost 12. Descripció: Venda. Matadepera. Sesmon ven a Bernat unes cases amb totes les seves possessions que estan al comtat de Barcelona, al terme de Terrassas, a Matadepera, per un preu de dos unces d’or i cinc mansusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4- Biblioteca de Catalunya. Perg.424, Reg. 2042: 1035, desembre 16. Descripció: Venda. Terrassa. Sunyer i la seva esposa Sança venen a Odger, abat, unes cases, terres i vinya, situat tot al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per un mancús i quart d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5- Biblioteca de Catalunya. Perg.140, Reg. 2107: 1061, gener 25. Descripció: Venda. Terrassa. Guisla i el seu fill Oliba venen a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, altars fundats al cim de la muntanya sobre Terrassa, i a Odger, abat un alou amb conreu, erm, arbres i una font, situat al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per quatre mancusos de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6- Biblioteca de Catalunya. Perg.103, Reg. 9558: 1065, juliol 13. Descripció: Establiment. Terrassa. Odger, abat, i els seus monjos, donen a la dona Riquell una terra per plantar-hi vinya situada al terme de Terrassa, a Matadepera, al lloc anomenat Castanyet, a condició que ho tindrà a canvi de la tasca corresponent que donarà anualment al monestir de Sant Llorenç de Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>7- Biblioteca de Catalunya. Perg.423, Reg. 4433: 1087, desembre 22. Descripció: Donació. Sant Llorenç del Munt. Sanç, prior, Arnau, prepòsit, i els monjos del monestir de Sant Llorenç, amb Bernat, prevere, donen a Ramon Guilabert i la seva esposa Sicarda una peça de terra per a plantar-hi vinya, situada a Matadepera, al lloc anomenat Vinyes de Famida, a canvi de la tasca anual que pagaran al dit monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>8- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2178: 1175, març 16. Descripció: Donació. Matadepera. Joan de Davi i la seva esposa Ermessenda, per acabar els enfrontaments amb Guillem i la seva esposa Maria, en presència de l’abat de Sant Llorenç del Munt, els cedeixen el mas de Davi, situat a la parròquia de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2052: 1176, novembre 11. Descripció: Establiment. Matadepera. Arnau Parent i la seva esposa boneta, donen en establiment a Guillem una terra situada a Matadepera, al lloc dit Ses Feixes, perquè la cultivi a canvi de 18 diners d’entrada i la tasca, que també pagarà al monestir de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2168: 1182, setembre 28. Descripció: Permuta. Sant Llorenç de Munt. Pere de Palomer i la seva esposa Loreta, permuten amb Llobet de Celler i la seva esposa Maria una terra que tenen a Matadepera, al Pla de Castanyet (Plana de Castanjed), amb la meitat d’una vinya del dit Llobet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2819. 1207, desembre 24. Donació. Sant Llorenç. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>12- Biblioteca de Catalunya. Perg. 15 GF, Reg. 27715. 1221, juliol 24. Àpoca. Guillem de Matadepera i Bartomeu d’Osona firmen àpoca en favor de Pere de Clariana dels diners que els ha satisfet d’uns deutes que tenia amb ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>13- Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2845. 1264, octubre 1. Donació esponsalícia. Matadepera. Guillema, filla de Joan de Gralecó i de Maimona, reconeix que va donar al seu marti 350 sous per causa de núpcies, i li millor l’esponsalici amb altres 50 sous, sobre el seu mas de Gralecó, situat a Matadepera, amb excepció dels drets de Sant Llorenç (del Munt).</span></span></span></p> <p><span><span><span>14- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2913. 1323 (24), gener 13. Àpoca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2846. 1330, agost 8. Àpoca</span></span></span></p> <p><span><span><span>16-1714, setembre 7. Carta de Josep Aparici a Pedro Yáñez sobre els termes de Terrassa i Matadepera. Inclou resposta. Font. Biblioteca de Catalunya. Cadastre Caixa6 Doc. 325.6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>17- Biblioteca de Catalunya. Perg. 272, Reg. 2137. 960, maig 13. Venda. Anna ven a Llorenç i Adalradó la tercera part d’una terra, una vinya i una casa, situat tot al terme del castell de Terrassa, al lloc dit Matadepera, per 10 sous.</span></span></span></p> <p><span><span><span>18- Biblioteca de Catalunya. Perg. 257, Reg. 2115. 981, gener 21. Venda. Terrassa. Ató i la seva muller Nina venen a Gotmar una vinya que els va pervindre per donació del difunt Ansulf, i que està a Barcelona, a Terrassa, a Matadepera, sota el Mur, per un preu de quatre sous i vuit denaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>19- Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). A la pàgina 5 del capítol primer <em>“Del objeto, atribuciones, caràcter, composición y división de la Cámara”</em>, article 2, esmenta els municipis que formen part de la jurisdicció <em>“Su jurisdicción se extiende a todo el partido judicial de Tarrasa, que ahora abarca además de esta Ciudad, los pueblos de San Cugat del Vallés, Rubí, Olesa de Montserrat, San Lorenzo Savall, Castellbisbal, Ullastrell, Matadepera, Vacarisas, Rellinás, Viladecaballs, Gallifa, y cuantos en lo sucesivo pasen a pertenecer a este partido por disposición de la autoridad competente”</em>. </span></span></span></p> | 08120-34 | Biblioteca de Catalunya (Carrer de l’Hospital, 56 - 08001 Barcelona). | <p><span><span><span>La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Amb un total de 8.820m2 (sense comptar altres locals externs situats a l’Hospitalet de Llobregat i a la mateixa capital) conserva més de quatre milions d’exemplars en diversos suports. Va ser creada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), essent el seu fundador, el president de la Diputació de Catalunya, Enric Prat de la Riba. L’origen dels seus fons prové de les donacions de la societat civil. L’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya atorga el caràcter de servei cultural públic, obrint la Biblioteca a estudiosos i investigadors. L’any 1981 esdevé biblioteca nacional. Des de 1994 s’estructura en quatre unitats: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. </span></span></span></p> | 41.5966600,2.0267600 | 418891 | 4605453 | Des de l'any 1013 fins a 1930 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc23417full980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc62973full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc68026full.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
87650 | Fons documental de l’Arxiu Municipal de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-matadepera | <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (1993). L’arxiu municipal de Matadepera : organització i descripció dels seus fons. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) custodia la documentació generada al llarg de la història per l’Ajuntament de Matadepera en l’exercici de les seves funcions. També és el servei de l’Ajuntament de Matadepera encarregat de definir i implantar el sistema de gestió documental de la corporació, que es personifica en l'accés a la informació pública, la disposició de la documentació (és a dir, la eliminació o preservació), la garantia de la transparència proactiva, la correcta descripció de la documentació i la producció de dades de qualitat (que inclogui la reutilització de dades sempre que sigui possible). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal també conserva fons documentals privats que han estat dipositats per particulars i que són d'accés lliure, sempre que no existeixen restriccions particulars i limitades en el temps. Per últim l'AMMAT realitza funcions pròpies de difusió del patrimoni i assessora a investigadors i estudiants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El volum documental que conserva l’Arxiu Municipal està constituït per 26 fons diferents:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Fons de l’Ajuntament de Matdepera (CAT AMMAT01): La producció documental de l'Ajuntament de Matadepera dona forma al fons més voluminós i destacat de l'Arxiu Municipal, des del segle XVIII fins a l'actualitat. Font primària per a conèixer la història de la Matadepera de la segona meitat del XIX fins a l'actualitat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del Jutjat de Pau de Matadepera (CAT AMMAT 02): amb una datació de 1849 a 2013. Amb un volum de 19 ml., el podem separar en dos grans grups: la documentació generada en el decurs dels afers jurídics (exhorts, afers civils, conciliacions, judicis verbals, etc...) i l'activitat com a registre civil (naixements, defuncions, casaments, etc...).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Subfons del Comitè de control obrer del forn de calç de Roques Blanques (CAT AMMAT 03): Aquest subfons respon a la cessió a l'Ajuntament de la gestió del forn de calç de Roques Blanques durant l'any 1937.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del Centre Català Republicà de Matadepera (CAT AMMAT 04): el 1934 es va crear el Centre Català Republicà de Matadepera, una agrupació que tenia com a missió difondre els ideals republicans, a més d'esdevenir un lloc de reunió, situat al carrer Sant Isidre, 39.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de la Hermandad Sindical de Labradores de Matadepera (CAT AMMAT 05): Fons incomplet del sindicat agrícola reconvertit l'any 1940.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Salvador Piferrer i Iter (CAT AMMAT 06): Fons personal de Salvador Piferrer i Iter, matadeperenc aficionat a l'escriptura i jardiner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció d’escriptures notarials (CAT AMMAT 07): col·lecció factícia d'escriptures de 1869 (contractes de rabassa morta) i del segle XX.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Mas Gorina (CAT AMMAT 08): Constituït fonamentalment per escriptures, documents de comptabilitat privada i el dietari de Francisco Gorina i Riera, conegut per haver estat publicat al llibre 'Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904' de Joan Comasòlives i Font (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003). L'AMMAT conserva el fons fotocopiat per a la seva consulta gràcies al seu propietari, el sr. Esteve Renom i Pulit.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del mas Torres (CAT AMMAT 09): fotocòpies de l'anomenat 'Llibre de notes de Miquel Batlles Torres' (1699-1830), del Mas Torras. L'original es troba al fons Can Falguera, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Pratginestós (CAT AMMAT 10): Documentació cedida per la família Pratginestós, una de les primeres que habitaren el nucli urbà de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Joan Busqueta i Arola (CAT AMMAT 11): Poeta i jardiner, amant de la natura i de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica Miquel Ballbé i Boada (CAT AMMAT 12): Miquel Ballbé i Boada, com a col·leccionista i estudiòs de la història local, va arreplegar una col·lecció de fotografies de diversos autors, a més de les seves pròpies. L'any 2004 es va formalitzat un conveni de donació i es va donar nom a una secció de l'Arxiu Municipal en el seu honor 'Arxiu Municipal d’Imatges Miquel Ballbé i Boada'.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica senyor Bellós (CAT AMMAT 13): El 1997, el Patronat Municipal de Cultura va adquirir per compra una sèrie de 57 plaques de vidre a un membre de la família Bellós. Aquestes imatges són un document únic per conèixer l'aspecte dels carrers i indrets de la Matadepera de la dècada de 1940 i 1950.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons alberg-refugi La Mola (CAT AMMAT 14): Fons donat per Maria Casals, relatiu a l'alberg-refugi, restaurant i estació metereològica de La Mola de 1949 a 1966.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció de programes de Festa Major de Matadepera (CAT AMMAT 15): Cessió de programes de Festa Major feta per Marta Comerma i Coma, filla de Lídia Coma i Sala. Aquesta última va col·leccionar els programes, documents que a més de la programació en si de la Festa Major presenten articles, poemes, llegendes i tota mena d'informació referent al poble de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica Maria Antònia Gutés (CAT AMMAT 16): Es tracta de 30 fotografies cedides per la sra. Maria Antònia Gutés, de les que es conserva a l'arxiu còpia digitalitzada per a la seva consulta. Fotografia de caire familiar, una part d'aquesta petita col·lecció permet admirar la Matadepera de la primera meitat del segle XX, o personatges que formen part de la història de Matadepera com en Juan Turu Sallent, secretari de l'Ajuntament assassinat l'any 1936 a Ripollet, o mossén Ballarín.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons audiovisual de Joan Soley i Pons (Matadepera Televisió) (CAT AMMAT 17): Gràcies a la sra. Maria Cardona Serra, vídua d'en Joan Soley, i a les seves filles, l'Arxiu Municipal de Matadepera va rebre la cessió temporal de la producció audiovisual d'en Joan Soley, fundador de la televisió de Matadepera l'any 1985. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de l’associació de Bombers voluntaris de Matadepera (CAT AMMAT 18): conjunt de documents i fotografies que permeten preservar i difondre la història d'un grup de vilatants que van arriscar les seves vides per protegir Matadepera i Sant Llorenç del Munt del risc d'incendis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de de la unitat de voluntaris Forestals de Matadepera (CAT AMMAT 19): Es tracta de dues capses de documentació on predominen els anys 1988 i 1989, amb alguna documentació de 1990. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Manel carrera Arguindegui (CAT AMMAT 20): Es tracta de la documentació recollida o produïda per Manel Carrera en la seva activitat en diverses entitats de caire cultural, o actes en els quals va ser promotor i/o director. Són exemples les primeres festes majors, les dues trobades internacionals de gegants, o el desè aniversari de l'agermanament amb Mariapfarr.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció “Senyores dels tastets” (CAT AMMAT 21): conjunt de 41 fotografies que conformaven l'exposició 'Senyores dels tastets', visitable durant les festes de Sant Sebastià de l'any 2014.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Narcís Ventalló Vergés (CAT AMMAT 22): conjunt de documentació de l'Ajuntament de Matadepera que gestionà i recollí Narcís Ventalló Vergés, com a advocat d'aquest ajuntament, entre els anys 1921 i 1929. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Marc Sellarés Genescà (CAT AMMAT 23): Donació del Sr. Marc Sellarès Genescà que respon a la seva activitat com a professional de la fotografia i el món audiovisual.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Llorenç Pomar Argerich (CAT AMMAT 24): Donació del Sr. Llorenç Pomar Argerich. Ampli recull de negatius relatius a la vida social i cultural de Matadepera de 1985 a 1999.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Joan Castellana Duran (CAT AMMAT 25): Imatges i vídeos emmarcats en les activitats i viatges de l'Associació de la Gent Gran, entre 2002 i 2006.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció de Joan sala Llargués (CAT AMMAT 26): Col·lecció de revistes, butlletins i programes de Matadepera, tant culturals com polítics, de 1991 a 2009.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08120-178 | Carrer de Sant Quirze, 2 | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu municipal patí els diferents trasllats relacionats amb els canvis d’ubicació del propi Ajuntament. L’any 1969 s’ubica a la segona planta de l’edifici de l’Ajuntament que es construí a la plaça de la Vila, 1. Fins que l’any 1983 es trasllada a la dependència central de la planta baixa semisoterrada, amb la problemàtica que això suposà per la conservació de la documentació. L’any 1998 s’amplia l’espai de dipòsit amb un dipòsit de prearxivatge al passatge Arnau, on s’instal·la la documentació municipal eliminable o de poca consulta. A principis del segle XXI, es traslladà als baixos del carrer Sant Quirze, 2. Finalment, l’any 2006 es reforma l’espai, ampliant la capacitat del dipòsit i millorant la seva climatització. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera data de la que es té referència de la existència de l’arxiu és 1966, quan la Delegación Provincial de Archivos demana, diverses vegades, que l’Ajuntament de Matadepera li ompli un qüestionari. Però no és fins el 14 de gener de 1983 quan es contracta una auxiliar administrativa, de manera temporal, per fer les feines pròpies d’una arxivera respecte a la documentació municipal. La persona encarregada treballa durant 6 mesos a l’Arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El treball, per manca de formació i d’una sistemàtica necessària, provoca diverses deficiències que Joan Comasòlives especifica (1993): la documentació més antiga no es classifica, no es respecta l’ordre originari ni el de procedència, no es crea cap instrument de descripció, es guixa documentació. El 1989 s’acorda contractar, en règim de pràctiques, a en Joan Comasòlives i Font per tractar el fons municipal, entre d’altres funcions. En aquestes dates podem parlar d’una primera actuació arxivística, en col·laboració amb l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. La documentació municipal es trobava barrejada amb la del Jutjat de Pau. Per la classificació de la documentació, que s’agrupa en sèries documentals, s’opta per una classificació funcional, tot i que patia d’elements clarament orgànics (fruit de la influència que va suposar el treball de Josep Matas i Balaguer per a Joan Comasòlives, a més de ser el seu tutor de tesi). Aquesta intervenció es divideix en tres etapes: primer estudi aproximatiu al fons i a la institució; classificació, ordenació, instal·lació i elaboració dels instruments de descripció; i informatització dels instruments de descripció, implantació del sistema de classement continu. De 1993 a 1998 l’arxiver en cap és l’Àngel Soler. L’advocada Tatiana Cortada el substitueix fins l’any 2004, quan l’arxiver Vicenç Ruiz continuà, significant un gran impuls en aspectes de difusió del patrimoni i l’aprovació d’un Reglament de Gestió Documental. El maig del 2009, Jaume Munuera comença a treballar com nou arxiver municipal, refent el quadre de classificació per complert en un funcional i adaptat a una política de gestió documental integral que permet una gestió real de la documentació del fons municipal en tot el seu cicle vital, tot tenint com a punt de partida essencial el reglament impulsat per Vicenç Ruiz. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment la plaça d’arxiver està vacant a l’espera d’una nova contractació.</span></span></span></span></span></p> | 41.5978900,2.0266600 | 418884 | 4605589 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87650-arxiu03.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es té constància del fet que hi ha documentació d’aquest fons en mans de particulars: la família Arnau o el col·leccionista Esteve Renom i Pulit, o diversos ex-càrrecs polítics. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
87651 | Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/speculo-del-monestir-de-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVII | <p><span><span><span><span><span>L’<em>Speculo</em> del monestir de Sant Llorenç del Munt és el resultat de l’encàrrec realitzat a Fra Anton de Cartellà i el Paborde Caldés per tal que ordenessin i classifiquessin la documentació (cartes, escriptures, i altra documentació) del monestir de Sant Llorenç del Munt, arrel de la mort del darrer abat comandatari del monestir, Francesc Olivó d’Alvèrnia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat de la feina és l’<em>Speculo</em> que constitueix una mena d’índex i inventari dels documents del monestir que es guardaven a l’arxiu del Col·legi benedictí de Lleida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ferrando (1987:14) ens el descriu físicament dient que és un manuscrit de 23,5 x 32 x 5 cm i que consta de 580 pàgines. Està relligat amb una coberta de pergamí de color natural, formant una mena de carpeta, que envolta per la part menys ampla, el conjunt de les planes. Disposa d’una tanca feta amb cordill i pell. Del total de pàgines, 298 estan en blanc i les 282 restants escrites per extraccions de documents, ordenades per temes i parròquies. També inclou alguna taula toponímica i planes utilitzades per a titulars. Al principi del manuscrit hi ha un parell de planes amb transcripcions de poemes a tall de presentació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En total hi ha 759 extractes de documents, tot i que hi ha algunes repeticions. D’altra banda, alguns extractes poden ser desglossats en dos o més, ja que reuneixen el contingut de diversos documents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi de Ferrando (1987) es tracta només una part de l’<em>Speculo</em>. Els documents escollits pertanyen a les parròquies dels termes de Mura, Matadepera, Castellar del Vallès i Llorenç Savall. Els extractes que corresponen a les dues parròquies de Matadepera són Sant Joan de Matadepera 104 i sant Esteve de la Vall, 10. A més de les Actes i escriptures de l’abadia i oficis i beneficis del monestir 11, donacions i privilegis 7, coses comunes 27, patronats de rectories i beneficis 15, cartes en les quals no s’hi ndesigna parròquia 57, altres parròquies 541.</span></span></span></span></span></p> | 08120-179 | Abadia de Montserrat, s/n – 08199 Monistrol de Montserrat | <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 mor Francesc Olivó d’Alvèrnia, ardiaca de la Catedral de Barcelona i Santa Maria del Mar, Inquisidor de Catalunya i darrer abat comandatari del monestir de Sant Llorenç del Munt. Ni ell ni els seus antecessors havien residit mai al monestir, ja que la comunitat monàstica es trobava extingida des de feia temps i l’edifici no reunia unes bones condicions d’habitabilitat. Amb la seva mor quedava extingida definitivament l’abadia benedictina de La Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les propietats, béns i rendes passaren a disposició del Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense, amb seu a Lleida. Aquí es guardaven els documents originals. L’any 1672 aquest col·legi passà a Sant pau del camp de Barcelona, però amb l’exclaustració del segle XIX es perdé la pista, tant dels documents com de l’<em>Speculo</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1860 i 1870 el manuscrit és vist pel P. Antoni Vergés i Mirassó, impulsor i promotor de la reconstrucció del monestir. L’any 1917 apareix en una llibreria de vell, a la ciutat de Barcelona, d’on l’adquireix l’abadia de Montserrat. Des de llavors es troba a l’arxiu d’aquesta institució.</span></span></span></span></span></p> | 41.6412000,2.0179700 | 418215 | 4610406 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87651-p1480121fitxa-179-speculo.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'arxiu de l'abadia de Montserrat va ser destruït el 1811 per les tropes napoleòniques. El 1944 se'n va iniciar la reconstrucció, que des de llavors ha anat conservant la documentació del monestir. No està obert al públic, però pot ser visitat sol·licitant-ho prèviament.L'Abadia de Montserrat disposava d'un important arxiu que el 1811 va ser destruït, juntament amb la biblioteca i la resta del monestir, per les tropes napoleòniques. El 1944 es va reprendre la vida monàstica així com la reconstrucció de l'arxiu. Es va recuperar la documentació de la sagristia i la que es va poder de les diferents dependències.Des de llavors, s'ha anat conservant la documentació produïda per la normal activitat del monestir, així com la d'altres monestirs dependents de Montserrat i l'adquirida per donacions particulars. L'arxiu no està obert al públic, però pot ser visitat sol·licitant-ho prèviament. | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
87655 | Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p> | 08120-182 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | 41.5966500,2.0267500 | 418890 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 83|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||||
88205 | Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d’Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA, Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya; dins </span></span><a href='https://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html'><span><span>https://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html</span></span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>En el fons del Museu d’Història de Sabadell hi ha dos collarets de petxines, procedents de la Cova de les Ànimes de Matadepera. Es tracta de la troballa més determinant d’aquest jaciment datat en el neolític antic. En total 4.106 denes repartides de la següent manera: 3.400 contes discoïdals de <em>cardium</em> de 9.5 a 6.5 mm, amb perforació practicada per rotació; 25 rodelles de <em>cardium</em> de contorn el·lipsoïdal, amb perforació bitroncocònica, amb una longitud mitja que va dels 14 al 21 mm per una amplada de 8 a 10 mm; 3 contes en forma de pondus, prisma de base rectangular; 19 contes del tipus Ànimes, de tres perforacions, inèdit fins el moment de la troballa, presenta forma de prisma de base quadrada amb l'altre extrem arrodonit i més ample, les perforacions en les dues cares i una altra en la base quadrada; 4 contes del tipus Ànimes de cinc perforacions, variant del tipus anterior les perforacions laterals.</span></span></span></span></span></p> | 08120-317 | Carrer de Sant Antoni, 13 (08201 – Sabadell) | <p><span><span><span><span><span>Aquestes peces van ingressar a la dècada de 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquest jaciment hi ha més material al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, el jaciment de la Cova de les Ànimes, està en curs d’excavacions arqueològiques programades.</span></span></span></span></span></p> | 41.6448600,2.0248400 | 418792 | 4610806 | 5500 - 3500 aC | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88205-animes2670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88205-animes2671.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Roser Enrich, conservadora del Museu d’Història de Sabadell. | 78|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
88966 | Fons fotogràfic de Matadepera del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | <p><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de 268 imatges realitzades per autors diversos: Lluís ESTASEN i Pla (1890-1947), amb 33 fotografies. Ignasi CANALS i Tarrats (1896-1986) amb 25 fotografies. Camil JOSÉ Guiu (1937-1991) amb 20 fotografies. Arnau IZARD Llonch (1897-1993) amb 18 fotografies. Emili ULLES i Daura, amb 18 fotografies; Josep Maria CO i de Triola (1884-1965), Manuel GENOVART i Boixet (1895-1980), i Òscar TORRAS i Buxeda (1890-1975), amb 17 fotografies cadascun. Carles FARGAS i Bonell (1883-1942) i Germà GARCIA Fernandez (1942) amb 10 fotografies cadascun. Rossend FLAQUER i Barrera (1873-1947), amb 9 fotografies. Josep PUNTAS i Jensen (1887-1962), amb 9 fotografies. Adolf ZERKOWITZ Schlesinger (1884-1972), amb 8 fotografies. Albert OLIVERAS i Folch (1899-1989) amb 7 fotografies. Ferran DAMIANS i Recoder (1945) amb 6 fotografies. PIQUÉ, amb 6 fotografies. Josep M. ARMENGOL Bas, amb 5 fotografies. Pau ROSSELLÓ, amb 5 fotografies. Francesc BLASI i Vallespinosa (1872-1971) amb 3 fotografies. Jaume BIOSCA i Juvé (1875-1945), Joan CUBELLS, Ernest MULLOR i Creixell (1904-2004) i Ramon SERRAT (1883-1944) amb 2 fotografies cadascun. Finalment 1 procedent de l’Agrupació Coral de Matadepera. 1 de Frederic FLOS i Gibernau (1890-1949). POSTIUS, 1. 1 d’Antoni GALLARDO i Garriga (1889-1943). 1 de Lluís GIRAU Iglesias (1886-1959). 1 d’Antoni MIRALDA Espinal (1903-1991). 1 de Maria Antonia SIMÓ i una darrera d’autor desconegut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística (vistes generals dels cingles, Les Castellasses, Cavall Bernat, Els Òbits, Cova del Drac); d’arquitectura religiosa (monestir de Sant Llorenç del Munt, Sant Joan i cementiri, Santa Agnès); d’excursionisme relacionades amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i activitats esportives de principis de segle XX com curses, escalada o ramaderia; d’espeleologia; d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Can Pobla, Can Farrès, Can Roure, Can Sallès, Can Torrella, la Barata. Solà del Racó i Can Fatjó). </span></span></span></p> | 08120-371 | Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona) | <p><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5966700,2.0261600 | 418841 | 4605454 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afceccanalsb06172can-poblaignasi-canals-i-tarrats-1919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afcecsimoa1236monestir1900.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
88967 | Fons fotogràfic de Matadepera de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span>El Fons de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Matadepera està format està format per un total de 132 fotografies aèries, 20 mapes topogràfics, 9 fotografies aèries verticals, 9 fotomosaics, 6 fotografies panoràmiques, 5 mapes en sèrie, 5 ortofotomapes i 1 mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb els mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del primer grup format per les 132 fotografies aèries, estam desglossades de la següent manera: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>9 d’aquestes són fotomosaics dels anys 1967, en blanc i negre realitzats a escala 1:5.000 per l’empresa <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid),</em> per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>18 són fotografies aèries procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 8 de desembre de 1971.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>105 fotografies en color procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 5 de juliol de 1980. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre grup són . Està format per un total de 20 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona entre els anys 1967, 1977 i 1978, la majoria, sense toponímia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva un mapa excursionista de l’àrea de Matadepera de 1982 amb la XXXVI marxa nocturna d’orientació, realitzat per la Unió Excursionista de Catalunya. Gràcia. A escala 1:10.000 de 45x32 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen 5 ortofotomapes de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya, a escala 1:5.000 editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1987 (data de vol del mes de juliol de 1984), de 80 x 60 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de 1982 relacionades amb la cultura popular (Gegants de Mariapfarr d’Aústria i Masstrich d’Holanda durant la Trobada Internacional de Gegants, els gegants Llorenç i Agnès, i el gegantó “El Cèsar”), datades entre els anys vuitanta del segle XX. També hi ha una única fotografia de l’església vella de Sant Joan Baptista amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt i La Mola al capdamunt sense cap urbanització entremig. Finalment, una fotografia d’un mosaic de Sant Jordi obra de Jacint Bofarull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric (RM.123505) i topogràfic (RM.123507), a escala 1:25.000, sense signar. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> | 08120-372 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p> | 41.5963000,2.0261800 | 418842 | 4605413 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||||
88977 | Fons fotogràfic de Matadepera de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span>En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un conjunt de fotografies, procedents del Fons Salvany, relacionat amb el municipi de Matadepera. Està format per 22 fotografies en placa de vidre estereoscòpica, de 6 x 13 cm., que Josep Salvany i Blanch realitzà durant els anys 1916 i 1926.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_04_Des del Coll de les Tenalles; </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_06_Entrada a l’església de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_07_Interior de l’església de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_02_Nova vista del bosc a la Barata;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_01_Sota el bosc a la Barata;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_05_Vistas de les ruïnes de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_09b_Vista de Sant Llorenç del Munt;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_09_Vista llunyana de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany_SaP_892_08 La Cova del Drac</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_01_Absis de Sant Llorenç del Munt entre boira.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_02_Absis de Sant Llorenç del Munt i vista general</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_10_Esglesia de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_891_11_Font de l'Horta de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_04b_Nova vista de la Roca del Cavall</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_11b_Nova vista interior església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_03_Vista de Sant Llorenç del Munt entre boira</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_01_Una cova a Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02_Interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt (identificada durant la realització del mapa com a la Cova del Manel)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02b_Nova vista interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt (Identificada durant la realització del mapa com a la Cova del Manel)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02c_Una nova vista interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_11_Vista interior de l'església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_12_Una nova vista interior de l'església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> | 08120-378 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | <p>La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat.<br /> L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. <br /> El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. <br /> Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.<br /> L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. <br /> El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. <br /> L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. <br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</p> | 41.5967500,2.0261700 | 418842 | 4605463 | 1916-1926 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88977-fons-salvanysap89208-la-cova-del-drac.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch néix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891.Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on col·labora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les fotografies les realitza entre l’any 1911 i 1926, en format estereoscòpic, de 6 x 13 cm. i tenen un gran valor etnològic i científic en general perquè donen a conèixer la Catalunya, les Illes Balears i altres indrets del món de principis del segle XX. La col·lecció de plaques de vidre es preserva a la Biblioteca de Catalunya, i es pot consultar en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
89153 | Fons documental de l'Arxiu de l’Abadia de Montserrat referent al monestir de Sant Llorenç del Munt. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-labadia-de-montserrat-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del | <p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | X- XVII | <p><span><span><span><span><span>En el Fons de la Congregació Claustral de l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, es conserven 107 pergamins referents al monestir de Sant Llorenç del Munt d’entre els segles X al XV (974-1491). També es conserven tres butlles (sèrie Pergamins Papals) que fan referència al conflicte entre Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt i que foren donats a conèixer pel pare Marc Taxonera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més de tota aquesta documentació, destaquen aquells documents pervinguts a través de l’extracte de l’Speculo del monestir de Sant Llorens del Munt, un repertori del segle XVII que realitzaren dos monjos arxivers, fra Anton de Cartellà i el paborde Caldés després de la mort del darrer abat comendatari del monestir de Sant Llorenç del Munt, Francesc Olivó. Aquest document, passà per diferents vicissituds abans de ser localitzat l’any 1917 en una botiga de llibres vells a Barcelona. El mateix any fou adquirit per l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat. L’any 2013 se’n feu una transcripció que es conserva a la Biblioteca del Monestir. En aquest manuscrit de 580 pàgines hi ha un bon nombre de documents sobre Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt. El més antic és una venda feta per Arnaciscle, anomenat Horuci, i la seva muller Floresinda, al dit monestir de St. Llorenç, d’una vinya seva el mes de febrer de l’any 972. El més modern és un Acte datat del 4 de juliol de 1606 on dn. Fracesc Olivó d’Alvèrnia, Inquisidor de Catalunya, Ardiaca del Mar, Canonge de la Seu de Barcelona i abat o comendatari perpetu de l’abadia de St. Llorenç del Munt, en dita església de St. Llorenç del Munt, després de la missa, beneí la campana, de pes catorze quintars, fet a despeses de dit Sr. Comendatari. L’anomena El Seny Pe Ramon, i en ella hi posà relíquies del fust de la Stma. Creu, i dels ossos de St. Ramon de Penyafort. Clos per Joan Duc, prevere, rector de Sta. Maria d’Ullastrell, per autoritat de dit senyor abat, notari públic. Any 1606. Donacions i privilegis, nº 27.</span></span></span></span></span></p> | 08120-428 | Abadia de Montserrat - 08199 - Monistrol de Montserrat. | <p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu de Montserrat desaparegué l’any 1811 degut a la crema i destrucció del monestir per part de l’exèrcit napoleònic, i per tant, es desconeix exactament quins documents s’hi preservaven amb exactitud, encara que se sap que el fons documental comptava amb documentació del segle X o voltants i que no només es limitava a l’àmbit estrictament montserratí sinó també preservava documentació als orígens i patrimoni d’institucions eclesiàstiques, viles i llogarrets. Després de la seva destrucció, en quedaren molt pocs, desapareguts a posteriori, probablement amb la desamortització del 1835. Amb l’inici de la restauració del monestir l’any 1844 començà la formació d’un nou arxiu, sense cap pergamí, juntament amb llibres i documents solts provinents de la sagristia. En el transcurs del segle XIX començaren a entrar diversos fons de pergamins, procedents d’antigues propietats i rodalies de Montserrat essent els més nombrosos els de Sant Benet de Bages. A inicis del segle XX l’arxiu continuà rebent donacions tot i que es feren diverses adquisicions.</span></span></span></span></span></p> | 41.6412400,2.0180000 | 418217 | 4610410 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contingut de l’Speculo sobre les possessions de Matadepera està publicat per l’Antoni Ferrando i Roig (FERRANDO:1987). | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
89158 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya referent al municipi de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referent-al-municipi-de-matadepera | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya custodia documentació referent al municipi de Matadepera i Sant Llorenç del Munt catalogada en diferents fons documentals i fotogràfics:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Agència Catalana de l’Aigua (ANC1-547) relacionats amb les reparacions, defenses i millores de varis trams de la riera de les Arenes. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Albert Aymà Aubeyzon (ANC1-709); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Brangulí fotògrafs amb dues imatges del paisatge de Sant Llorenç del Munt (ANC1-42); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Col·lecció fotogràfica d’Agustí Duran i Sanpere (ANC1-132); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Foto-Pic de l’Arxiu Pere Català, (ANC1-1236) amb varies fotografies d’indrets de Sant Llorenç del Munt com el Turó de les Nou Cabres, o la cova del Drac, el Cavall Bernat, el monestir, etc.); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Josep Marimon Vidal (ANC1-802) amb varies fotografies realitzades a Sant Llorenç del Munt; </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Josep Puig i Cadafalch (ANC1-737, amb fotografies del monestir de Sant Llorenç del Munt; </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana ( ANC11145) una informació per municipis de les masies de la comarca del Vallès Oriental. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Col·lecció Francesc Cabana, d’història de l’empresa catalana (Fons ANC1-1115), Empreses de construcció i immobiliàries (Immobiliària de Sant Llorenç del Munt SA). </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Documentació referent a la Segona República (ANC1-1). </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>ANC1-1200 existeix documentació aportada per la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona (UEC) de l’any 1983 i 1990 concretament. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Comercial i d’Empreses (ANC—564) de TAF Helicòpters, SA, amb varies fotografies del massís de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08120-429 | Carrer de Jaume I, 33 -08195, Sant Cugat del Vallès. | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya està ubicat a Sant Cugat del Vallès. És l’arxiu general de l’Administració Catalana i l’arxiu històric nacional. S’encarrega d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental del territori català. Fou creat per Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre de l’any 1980, i adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural, dins de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu antecessor més remot es remunta a l’any 1412, amb el acord per part de les Corts de Barcelona de la creació d’un arxiu propi. L’any 1931 es proposà la creació d’un Arxiu General de Catalunya, que no veurà la llum fins entrat l’any 1936, tot i que l’any 1934 l’Estat havia reconegut a favor de la Generalitat la titularitat de l’Arxiu de la Diputació General.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1936 Josep Tarradellas, li assigna com a seu el Palau Episcopal. L’any 1938 es trasllada a Pedralbes però en plena Guerra Civil, la documentació es dispersa per tot el territori català i un cop Franco al poder, se suprimirà l’arxiu fins finalitzada la dictadura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol crea l’Arxiu Nacional de Catalunya (28 de novembre de 1980). Finalment, l’any 1995 es trasllada a Sant Cugat del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ANC s’estructura en diverses àrees i sub-àrees: L’Àrea dels Fons de l’Administració; l’Àrea dels Fons Històrics; l’Àrea dels fons d’Imatges, gràfics i audiovisuals; l’Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies; el Laboratori de Restauració i la Biblioteca.</span></span></span></span></span></p> | 41.5966500,2.0267700 | 418892 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||||
89159 | Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Santa Església Basílica de Barcelona referent al Monestir de Sant Llorenç del Munt. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-santa-esglesia-basilica-de-barcelona-referent-al | <p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | X-XV | <p><span><span><span><span><span>El fons documental referent al monestir de Sant Llorenç del Munt que es troba a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona consisteix en un document (referència 245), còpia del Libri Antiquitatum. El contingut tracta de tres promeses de fidelitat dels abats muntanyencs cap als bisbes de Barcelona. També hi dos pergamins (documents 308 i 309) que contenen les assignacions de menjar i vestit per a un diaca i un prevere fetes pel monestir. </span></span></span></span></span></p> | 08120-430 | Plaça de la Seu, s/n. 08002, Barcelona. | <p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p> | 41.5966500,2.0267700 | 418892 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||||
89161 | Fons d’imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de-barcelona | XX | <p><span><span><span><span><span>El fons de l’Arxiu Documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera conserva un total de 125 imatges repartides en dues capses relacionades amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, d’abans, durant i després de la restauració. </span></span></span></span></span></p> | 08120-432 | Carrer del Comte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge, pl. Baixa. 08037 Barcelona. | <p><span><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local fou creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la “Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments” duta a terme per l’Institut d’Estudis Catalans. Es convertia així en el primer organisme públic de la Península Ibèrica dedicada a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera seu, fins l’any 1929 fou el Palau de la Generalitat. Fins als anys seixanta, la Casa dels Canonges i des de 1989 ho ha a la planta baixa de l’edifici principal de l’antiga fàbrica Batlló, l’Edifici del Rellotge, projectat per Rafael Guastavino el 1868.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SAPAL) està format per documentació generada en diferents suports i tipologies relacionades amb la tasca restauradora del servei des de l’any 1915. Amb el temps també s’hi ha afegit altres documents a través d’adquisicions i donatius. El fons comprèn arxius de fotografies, plànols, dibuixos i projectes de: Jeroni Martorell Terrats; Camil Pallàs Arisa; Joan Carrera Dellunder; Emili LLatas Agustí; Joan Morales; Josep Puig i Cadafalch; Antonio Perpinà Cebrià; Ceferí Rocafort Sansó; Jaume Ribera Llopis; Jane Dieulafoy; Joan Vidal i Ventosa; Josep Esquirol Pérez; Narcís Cuyàs Parera; Pere Català Pic; Pere Pujol i Casademunt; Valentí Fargnoli Annetta; Walter Muir Whitehill; a més de la col·lecció Arxiu d’Arqueologia Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, el Rpertorio Iconogràfico del Arte Español i la pròpia col·lecció SPAL a més de la biblioteca formada per nombrosos llibres, revistes i audiovisuals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5966500,2.0267700 | 418892 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89161-img413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89161-img412.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||
89162 | Fons documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó referent al monestir de Sant Llorenç del Munt. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVII | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó preserva un seguit de pergamins i butlles papals amb un abast cronològic de varis segles relacionats amb el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La major part dels documents, 196 pergamins datats entre els anys 1101 i 1230), entraren a formar part de l’Arxiu de la Corona d’Aragó l’any 1845 dins del bloc de documents que en aquella època es trobaven custodiats al monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona). Es tracta de pergamins numerats amb un bis, per tal de preservar l’ordre cronològic del conjunt. A aquest grup s’hi ha d’afegir 29 pergamins més conservats en una carpeta en el mateix arxiu, fora de consulta i de l’abast dels investigadors que Puig i Ustrell estudià i publicà en el diplomatari de 2013 (números 777-805). Destaquen sis butlles papals i quatre documents més relacionats entre ells sobre el conflicte entre Sant Llorenç del Munt i Sant Cugat del Vallès per l’elecció de l’abat muntanyenc durant els anys seixanta i setanta del segle XII. Entre els pergamins originals destaquen tres del segle X i onze del segle XI. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Corona d’Aragó destaquen també quinze pergamins datats entre el 1101 i el 1230 i vint-i-quatre entre els segles X i XI, localitzats en la documentació pertanyent als monestirs benedictins desamortitzats al segle XIX inventariats per Rafael Raga Miñana el 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix continua essent un misteri quin fet va originar la disgregació d’aquest fons (que l’any 1871 encara era a l’ACA) al darrer quart del segle XIX. Durant la seva recerca, Puig i Ustrell va determinà l’existència al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt de cinc documents més que actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya, amb números de registre 3204; 3251; 3252; 3253 i 3256. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En altres fons conservats a la Corona d’Aragó (diferents dels fons monàstics), ha sorgit documentació com són les de la cancelleria reial amb una sèrie de butlles amb una lletra d’Alexandre III al bisbe de Barcelona de l’any 1169 on ordena a aquest darrer fixar un lapse de temps per provar les acusacions a les quals Llorenç, l’abat de facto muntanyenc havia estàs sotmès (doc. 125). En la secció de Diversos, hi ha dos fons amb 7 pergamins més (fons de Can Falguera amb 6 pergamins localitzats en el lligall 77 i Fons del Marquès de Sentmenat amb un pergamí de 1163.</span></span></span></span></span></p> | 08120-433 | Carrer d’Almogàvers, 77. 08018 Barcelona | <p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p> | 41.6410300,2.0178300 | 418203 | 4610387 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
89165 | Fons documental de l’Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, referent a Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-terrassa-arxiu-comarcal-del-valles-referent-a | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Històric de Terrassa aplega documentació procedent dels següents fons:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Administració Local de la Universitat Forana que consisteix en una causa judicial de 1686 (AHT- D1.002.00227).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa, documents relacionats amb el manteniment de camins i carreteres entre els anys 1866 i 1907 (<span>AHT-D2.002.00052; </span>AHT-D2.002.00149; AHT-D2.002.00150).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Ajuntament de Terrassa, es conserven varis expedients i informes sobre el reconeixement dels límits de terme i senyalització de fites dels anys 1897 i 1918 (AHT-D08.002.00205A), dels anys 1883 al 1898 (AHT-D08.002.00206A) i d’altres datats de 1975, 1951 i 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Jutjat de Primera Instància de Terrassa es conserven varis processos judicials ordinaris relacionats amb Matadepera entre els anys 1836 i 1869: <span>1838/11/10 Pau Cardellach, CONTRA l'Ajuntament de Matadepera; 1838/12/20 Expedient a instància de Joan Solà, hisendat de Matadepera, per tal de ser exonerat del càrrec de tutor dels fills i béns de Joan Gorina; 1841/05/04 Joan Barata pagès hisendat, de Matadepera, CONTRA Francesc Palmers i Altalló, teixidor de lli, de Sabadell; 1845/07/24 Pau Renom, mestre, de Matadepera, CONTRA Isidre Renom, pagès, de Ripollet; 1846/09/24 Antònia Torrella, víuda, de Matadepera, CONTRA Joan Cortés, pagès, de Matadepera; 1847/10/05 Expedient executiu instat per Josepa i Josep Viñals, mare i fill, de Terrassa, CONTRA Francesc Casanovas, pagès, de Matadepera; 1848/12/16 Expedient executiu promogut per Salvador Sala, de Matadepera, CONTRA Josep i Jaume Amat, pare i fill, pagesos de Terrassa, sobre pagament; 1850/02/06 Sobre execució i compliment d'una Reial Sentència en el plet entre Domènec Pi de la Serra, pagès hisendat de Terrassa, CONTRA Teresa i Josep Casanovas, [de Matadepera]; 1850/02/23 Mare i fill Torrella, de Matadepera, i Francesc d'Assís Barata i Guitart, hisendat, de Matadepera, sol.liciten nomenament de pèrits; 1852/04/27 Joan Barata i Guitart, pagès hisendat, veí de Terrassa, CONTRA Joan Torrella, pagès, de Matadepera; 1865/03/18 Salvi Oriol, agent de negocis, veí de Terrassa, CONTRA Llorenç Gorina i Brosa, de Matadepera; 1866/10/18 Domènec Pi de la Serra i Margenat, hisendat, veí de Terrassa, CONTRA Josep Vilet i Amorós i Marià Satlari i Sala, pagesos i propietaris, veïns de Matadepera; 1868/03/21 Víctor Carentela, serrador, veí de Monistrol de Calders, CONTRA Josep Grané, fuster, veí de Matadepera; 1869/02/26 Expedient de jurisdicció voluntària a instància de Maria Dolors Marcet i Xicart, veïna de Matadepera, a fi de que es declari amb aptitud legal per administrar els seus béns.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Terrassa es conserven una vintena d’expedients de responsabilitats polítiques amb encausat resident a Matadepera entre els anys 1939 i 1945.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span>Fons Patrimonials</span></strong><span>: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>6A) </span><strong>Fons del mas de La Barata (1352 – 1785)</strong>, 16 pergamins. El mas de La Barata es troba a Matadepera. Del 24 de febrer de 1331 consta l’establiment que féu Guillem, abat de Sant Llorenç del Munt, a Ramon Barata, ciutadà de Manresa, d’una peça de terra “per cultivar y edificar casa” situada a Matadepera al lloch anomenat Llinars. Molt probablement aquest és l’origen de la masia pròpiament dita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la família Barata, des d’aleshores, està totalment relacionada amb aquesta casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formen aquest fons el <em>Llibre de la successió e decendensia de la casa de la Barata de la parròquia de Sant Joan de Matadepera</em>, del bisbat de Barcelona, amb extractes d’escriptures notarials del patrimoni de la família Barata, de Matadepera, datades entre 1330 (tot i que es tracta en realitat de 1331 si datem correctament per l’encarnació florentina) i 1695; i la còpia simple d’un testament de Maria Matas, en paper segellat del 1785, no closa pel notari (9 de desembre de 1768). Un conjunt de 16 pergamins que havien estat barrejats amb la resta de pergamins del fons, però que van poder ser identificats en una recerca realitzada l’any 1988, completen el fons. Els pergamins es daten entre els anys 1352 i 1594.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6B)<strong> Fons de Can Vinyers, (1754-1918). </strong>Can Vinyers és una de les masies que encara existeixen a la localitat de Matadepera i una de les més antigues. De fet els seus orígens es remunten al segle XV. Durant gran part de la història els propietaris van ser la família Pi de la Serra, de Rubí. Fruit d'aquesta pertinença per part de la família rubinenca, en el fons Can Vinyers ens ha quedat una sèrie de documents de gestió de les propietats de la masia. El primer document del fons és de 1754 i és un contracte de rabassa morta atorgat per Francesc Pi de la Serra. Aquesta tipologia documental de contractes de rabassa morta, emfiteusi, etc. són molt comuns en el fons i corresponen a una cronologia que va des del segle XVIII, fins a inicis del segle XX, sent l'últim document un de 1918. </span></span></span><span><span>El fons de Can Vinyers se centra majoritàriament en documentació de gestió de les propietats vinculades a la masia de Matadepera. </span></span></p> <p><span><span><span>6C) <strong>Fons Torras Batlles / Palet i Torras, (1699-1886).</strong> Forma part del fons Can Falguera (12/06). Consta de 8 documents la majoria dels quals fan referència al municipi de Matadepera. Especialment destacable el 'Llibre de notes dels hereus de Can Torres (1699-1824)</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons d’Institucions</strong>. Cambra Agrària Local de Matadepera, (1890-1996). La documentació d’aquest fons permet resseguir les diferents etapes de la <em>Hermandad</em> i posterior Cambra Agrària de Matadepera. En aquest fons hi podem trobar els llibres de registre d’entrada i sortida de documents des de 1985 a 1994, documentació comptable de 1987 a 1996 i el llibre de les actes de 1985. Hi ha un complet registre de maquinària agrícola de 1982 a 1993, entre d’altra documentació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Notarials</strong>. Es troben referències a llocs i masos de Matadepera als diversos capbreus que es conserven a l’Arxiu dins el fons del districte notarial de Terrassa així com als protocols notarials. A més, hi ha 34 Capítols Matrimonials datats entre els anys 1500 i 1532.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Registrals</strong>: Al fons de l’Ofici i Comptadoria d’Hipoteques de Terrassa hi ha nombroses referències a finques del terme municipal de Matadepera amb registres i còpies d’escriptures originals. 1769-1862.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Documents solts</strong>: Consistents en la Batllia i Consell de la Universitat de Sant Joan de Matadepera. 1587-1650. (2/2); la Llibreta de notes de Can Solà [de la Font o del Racó] de Matadepera. 1602-1640. (2/4); la Llibreta de notes de Magí Solà, de Matadepera. 1609-1620. (2/5); i finalment les Batllies foranes (Castellar, Matadepera, Olesa, Ullastrell i Sant Feliu Sasserra). 1609-1819. (3/1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem, <strong>101 processos de Batllia</strong> documentats que abasten un període de temps des d’inicis del segle XVII al XIX. Entre ells destaca el de l’11/12/1602 que parla d’Antoni Roura, pagès de Sant Joan de Matadepera, i un tal Plantada, pagès de Sant Genís de l’Ametlla que declaren la seva actitud com a tutors i curadors dels fills de Joan Monllor àlies Robert, de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El del 05/11/1785 sobre Tomàs Martí, rajoler de Sant Joan de Matadepera, contra Joan Cadafalch pagès de la parròquia de Sant Pere per una baralla en la venda d’unes rajoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El del 04/09/1786 sobre les declaracions dels treballadors i altre sper un robatori a la casa vella dels Torrella en terme de Matadepera per un robatori de blat dels delmes fet per Josep Ferrés a la masia de Can Torrella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 27/11/1649 Inquisitio, de la cúria de Matadepera, contra uns deconeguts per haver mort a punyalades i atracat a Jacint Fexes, pagès de Coaner, robant-li una mula, una xispa i altres béns. O finalment el 25/01/1654, Inquisitio, de la cúria de Matadepera, contra uns desconeguts, per haver entrat a robar a casa de Francesc Pobla, pagès de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p> | 08120-434 | Raval de Montserrat, 14 – 08221 Terrassa | <p><span><span><span><span><span>L'any 1982 l'Arxiu Històric de Terrassa passa a nomenar-se Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Aquest arxiu té un total de 177 fons documentals i 6 de col·leccions amb un abast cronològic que s'inicia amb un fragment de Codex de mitjan segle IX i arriba fins el present.</span></span></span></span></span></p> | 41.5966500,2.0267700 | 418892 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||
89323 | Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-al-municipi-de | XIX-XX | <p><span><span><span><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. En el cas del Municipi de Matadepera, la documentació més antiga fa referència als camins veïnals (1855) i a la millora de les seves carreteres i obres públiques. També es troba documentació referent a la restauració d’edificis: Monestir de Sant Llorenç del Munt i l’Església de Sant Joan de Matadepera, subvencions, convenis, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alguns dels documents que s’hi poden consultar són els següents: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aprovació de l’itinerari general dels camins existents en els termes municipals del partit judicial de Terrassa; hi consten el nombre de camins, l’estat en què es troben, la longitud i l’amplada (1855). Plànol d’un tram de la carretera de Matadepera a Sant Esteve de Castellar i Sant Feliu del Racó, signat per Arturo Vilanova (1893). Expedients de construcció de varis trams del Camí veïnal de Terrassa a Talamanca, del tram de Matadepera al Coll d’Estenalles, des de l’any 1891, o del Pontó de Cantarelles al Coll d’Estenalles el 1901. Expedients referents a avantprojectes amb croquis (1954), projectes i intervencions previstes pel monestir de Sant Llorenç del Munt (1985, 1987, 1988) inclou plànols i fotografies. Memòries enviades pel secretari de l’ajuntament d’acord amb el reglament de funcionaris municipals de 23 d’agost de 1924. Projecte de la Companyia <em>RIEGOS Y FUERZA DEL Ebro, S.A</em>., per establir una línia de 6.000 v. per a subministrament de l’estació transformadora <em>“Materiales para obras”</em> situada al municipi de Matadepera (1925). Projectes d’obres i esborranys del sinformes sobre els projectes d’obres de reforma, permisos i inspeccions d’edificis i carrers (clavegueram, abastament d’aigua, edificis escolars). Projecte de construcció d’un pont sobre la riera de les Arenes, a Matadepera, signat per l’enginyer Pio Fernàndez Segura (1963). Pla parcial d’ordenació urbana, tramitacions i resolucions respecta als plans de zones urbanitzables de Matadepera de l’any 1967. Pla parcial d’ordenació del sector denominat Can Torres, signat per l’arquitecte Juan B. Estevan Llagaria (1970). Projecte del Pavelló guarderia del Parc Natural (1970). Pla parcial d’ordenació de l’ampliació del sector anomenat de Les Pedritxes (1971). Pla parcial d’ordenació de la zona denominada Pla de Can Robert signat per l’arquitecte Camilo Pallàs Arisa (1972). Proposta d’instal·lació d’un safari-parc a la finca Can Robert (1972). Delimitacions entre els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Castellar del Vallès i Sabadell (1980). Obertura de pistes forestals a la finca de la Barata (Parc de Sant Llorenç del Munt), de 1982. Subvencions per a l’obra de condicionament del consultori mèdic municipal (1982). Convenis i subvencions entre l’Ajuntament de Matadepera i la Diputació de Barcelona en relació al projecte de “Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, secció Matadepera (1983). Dictàmens i mocions de proposta de l’adquisició a Josep Maria de Quadras i Caralt de part de la finca de Sant Llorenç del Munt (1983). Avantprojecte per la construcció d’un camp de golf i de la pista poliesportiva (1984). Ampliació del cementiri (1985) amb documentació fotogràfica o la urbanització de la plaça del Casal (1988) amb documentació fotogràfica.</span></span></span></span></p> | 08120-444 | Carrer Mejía Lequerica, 1. 08028 Barcelona. | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 41.5966500,2.0267700 | 418892 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||||
89443 | Fons documental de la parròquia de Sant Joan de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-joan-de-matadepera | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (2015). Visites Pastorals a la Diòcesi de Barcelona (1303-1939)- Context i índex. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (2008). el martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIII - XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, tot i que en el cas del municipi de Matadepera, hi ha documentació no indexada. A més, es pot trobar documentació referent a la parròquia de Matadepera en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p>Destaca però l'informe de Matadepera, que afirma que alguns dirigents revolucionaris ajudaren a fugir el sacerdot. Desaparegué un retaule barroc de l'altar major, un sagrari construït per Salvador Gros, natural de Caldes de Montbui, les imatges barroques de Sant Antoni i Sant Roc, un apintura de Pere Tudela de 1571 dins d'un retaule, una creu gòtica del segle XVIII i una veracreu barroca. En aquest s'explica que el 21de juliol, es presentaren uns 'forasters' a la parròquia amb la intenció de cremar el temple. Però només incendiaren les imatges. Uns dies més tard, tornaren al poble, cremant els altars davant l'església. Només el temple i l'altar del Santíssim romangueren intactes i l'edifici també tot i que defenestraren les campanes i destruïren l'arxiu. L'església quedà destinat a magatzem per als rabassaires, mentre que la rectoria serví d'alberg per als refugiats.</p> <p> </p> <p>Un altre document manuscrit és l'Speculum 3 fols. pàgines 307 a 312 que tracta sobre:</p> <p>a) Ecclesia Parochialis S. Joannis de Madadepera. De Antiquitate & Statu hujus Ecclesiae.</p> <p>b) Rectoria Parochialis Ecctae S. Joannis de Matadepera.</p> <p>c) Beneficium sub invone S. Rochi, in Capella ejusdem invonis Domus de la Barata, infra limites dicta Parochiae.</p> <p>d) Monasteriu S. Laurentii de Monte </p> <p> </p> <p>Amb el número de registre 495, un seguit de documentació que es relaciona a continuació:</p> <ol> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1769) Concepte: Sobre la vacant de </span><span lang='EN-US'>la </span><span lang='EN-US'>rectoria de Matadepera. 32 x 22 cms. 5 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>779) Concepte: <em>Al </em>bisbat, sobre la provisi6 del carrec de rector de Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'>-(a. </span><span lang='EN-US'>1871) Concepte: Dels propietaris de la muntanya de St. Lloren: al bisbat </span><span lang='EN-US'>, </span><span lang='EN-US'>demanant </span><span lang='EN-US'>la </span><span lang='EN-US'>reconstrucció de </span><span lang='EN-US'>llur </span><span lang='EN-US'>monestir. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span lang='EN-US'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>(a.</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>1789) </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>Concepte: lnventari</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>3</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>2</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>x 22 cms. 4 folis</span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>800) Concepte: lnventari. 32 x 22 cms. 6 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'>- </span><span lang='EN-US'>(a. 1802) Concepte: <em>Al </em>bisbat, reclamant que l'antic rector aboni una quantitat endeutada. 32 x 22 cms. 3 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>804) Concepte: De Francisco Molet, notari de Barcelona al bisbat, </span><span lang='EN-US'>sobre </span><span lang='EN-US'>uns censos de <span>Matadepera</span> i St. Feliu del Rac6. </span><span lang='EN-US'>32 </span><span lang='EN-US'>x 22 cms. 10 <span>folis</span></span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1806) Concepte: <em>Al </em><span>bisbat</span></span><span lang='EN-US'><span>,</span></span> <span lang='EN-US'>sobre </span><span lang='EN-US'>l'ampliaci6 del cementiri. </span><span lang='EN-US'>32 </span><span lang='EN-US'>x </span><span lang='EN-US'>22 </span><span lang='EN-US'>cms. </span><span lang='EN-US'>2 </span><span lang='EN-US'>folis. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1806) <span>C</span><span>oncepte:</span> <em>Al </em>bisbat, reclamant una documentació. </span><span lang='EN-US'>32 x 22 cms. </span><span lang='EN-US'>1 </span><span lang='EN-US'>foli 463.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>182<span>3</span>) Concepte: Comunicació al bisbat d'una presa de possessió. 22 x 16 cms. 2</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>83<span>3</span>) Concepte: Comunicació al bisbat, infonnant d'una presa de possessió. 22 x 16</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>835) Concepte: Del prior de <span>T</span>errassa al bisbat, oposant-se a la construcció d'una</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>capella</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>a Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>838) Concepte: De M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Fabregas, capellit de La Barata, demanant al bisbat que el rellevi del carrec per motius de salut. 22 x <span>1</span>6 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>842) Concepte: Del rector al bisbat, agraint el nou dest<span>í</span>. 22 x 16 cms. 2 fo<span>l</span>is.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>842) Concepte: Autorització del rector per cobrar una quantitat del bisbat. 22 x 16</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. 1842) Concepte: Al bisbat, sobre la tramesa de les circulars que envia. 22 x 16 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1842) Concepte: Del rector al bisbat, fent un repas de les seves activitats en</span></span> <span lang='EN-US'><span>diverses <span>parroquies</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span><span lang='EN-US'><span>22 x 16 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1846) Concepte: Del rector de </span></span><span lang='EN-US'><span>St. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>F</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>eliu</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>del Racó al bisbat, sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>l'administració </span></span><span lang='EN-US'><span>deis</span></span> <span lang='EN-US'><span>béns del rector de Matadepera, afectat d'epilepsia. <span>32</span> x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1848) <span>Concepte:</span> <span>De</span><span>l</span> rector de Rubí al bisbat, <span>renunciant</span> al nomenament <span>d'</span><span>e</span><span>conom</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>de Matadepera. <span>3</span><span>2</span> x 22 cms. 1foli</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>849) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al bisbat, sobre uns incidents ocorreguts durant un enterrament.</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 x 16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1849) Concepte: De Mn. Josep Tort renunciant al nomenament del rector de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Matadepera per raó de la seva avanc;ada edat. <span>32</span> x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1849) Concepte: Presa de possessió de <span>Mn</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>Salas</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>85<span>2</span>) Conc<span>e</span>pt<span>e</span>: D'uns v<span>e</span>ihs al bisbat, suplicant que els oficis religios<span>o</span></span></span><span lang='EN-US'><span>s <span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>e celebrin</span></span> <span lang='EN-US'><span>únicament a la parroquia </span></span><span lang='EN-US'><span><span>i</span></span></span><span lang='EN-US'><span>en </span></span><span lang='EN-US'><span>contra del trasllat d'aquesta. <span>3</span>2 x 22 cms. 6 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>852) Concepte: Estadística <span>1</span>853-5<span>7</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span>22 x <span>1</span>6 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>c</span></span></span><span lang='EN-US'><span>m<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 fol<span>i</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(</span></span></span><span lang='EN-US'><span>a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>857) Concepte: Comptes del culte. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span>4 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1860) Concepte: Plan<span>o</span><span>!</span>de l<span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es</span></span><span lang='EN-US'><span>glési<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>casa rectoral i terre<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>y</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es an<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>e<span>x</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es. 63 x 45 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>860) Concepte: D'uns prop<span>i</span>etaris de Matadepera al bisbat, sobre problemes de la</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>861) Concepte: Estadística. 43 x 31 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>861) Concepte: Est<span>a</span>díst<span>i</span>ca 1839-60-61. <span>3</span>2 x 22 cms. <span>1</span><span>1</span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>863) Concepte: Certificació del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>la parroquia. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>863) Concepte: Inventari. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>864) Concepte: Estad<span>í</span>stica. 22 x 16 cms. <span>1</span>foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>186<span>4</span>) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Expedient del nou cementiri. Observacions: PfünoL <span>3</span>2 x 22 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>11</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>864) Concepte: Estad<span>í</span>stica. 22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>865) Concepte: <em>Al </em>bisbat, comunicant la benedicció del nou cementiri. </span></span><span lang='EN-US'><span>22 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1866) Concepte: <span>Del</span> rector al bisbat, justi:ficant les seves <span>absenci</span><span>es</span> de la parroquia.</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 x 16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1867) Concepte: Del rector al bisbat, sobre els problemes de la capella del baró de</span></span> <span lang='EN-US'><span>La Llagosta. 22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1868) Concepte: De l'ajuntament al bisba, sobre la <span>cel</span><span>ebraci</span><span>ó</span> de la missa a <span>l</span><span>a</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 22 x <span>1</span>6 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>869) Concept<span>e</span>: De l'ajuntament al bisbat, sobre la ce<span>l</span>ebració de les misses durant</span></span> <span lang='EN-US'><span>els dies de la <span>Festa</span> major. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>870) Concepte: Estad<span>í</span>stica <span>1</span>868-69. 32 x 22 cms. <span>1</span>fol<span>i</span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1870) Concepte: Manifestant al bisbat la inexistencia de </span></span><span lang='EN-US'><span>clergues </span></span><span lang='EN-US'><span>regulars a la</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>87<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: </span></span><em><span lang='EN-US'><span>Al </span></span></em><span lang='EN-US'><span>bisbat, ind<span>i</span>cant que s'ha restablert el culte </span></span><span lang='EN-US'><span>al </span></span><span lang='EN-US'><span>temple de St.</span></span> <span lang='EN-US'><span>Lloren<; de Munt. 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>873) Concept<span>e</span>: Del rector al bisbat comunicant <span>l</span>a </span></span><span lang='EN-US'><span>seva absencia. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>14 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>fo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lis.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>875) Concepte: Del dega de </span></span><span lang='EN-US'><span><span>T</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>irassa </span></span><span lang='EN-US'><span>al bisbat, sobre la parroquia de Matadepera.</span></span> <span lang='EN-US'><span>28 x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>folis</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>876) Concepte: Comunicac<span>i</span>ó al bisbat de la mort del rector jubilat de Matadepera,</span></span> <span lang='EN-US'><span>Mn. Mart<span>í</span>. 22 x <span>1</span>6 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1879) Concepte: Al bisbat, demanant una reducció de misses. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>88<span>1</span>) Concept<span>e</span>: Del rector al bisbat, demanant perrnís per traslladar-se a una casa</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>cedida</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>per l'ajuntament mentre duren les obres de la casa rectoral. 32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>88<span>1</span>) Concepte: De l'ajuntament al bisbat sobre els pro<span>b</span><span>l</span>emes que ocasiona la</span></span> <span lang='EN-US'><span>construcció de <span>la</span> nova parroquia per l'assistencia religiosa al poble. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>881) Conc<span>e</span>pt<span>e</span>. Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre la construcció de la nova parroquia. 22 x 16 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span> <span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>881) Concepte: De l'ajuntament al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre les obres de la casa rectoral. 32 x </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>188<span>1</span>) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>env<span>i</span>ant <span>e</span>ls resultats de la Santa missió. 22 x 16 cms. 2</span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1885) Concepte: D'Antoni Barata al bisbat, demanant el perrnís per construir u n</span></span> <span lang='EN-US'><span>panteó a la seva <span>masi</span><span>a.</span> 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>18<span>9</span>7) Epígraf: «St. Johan de Matadepera. Per M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Lloren Sal<span>l</span>en<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>»</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. <span>2</span>7 x <span>1</span>8 cms. 62 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1906) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>:</span></span><span lang='EN-US'><span><span>Al</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>bisbat, demanant el rector que nomeni un regent que el supleixi</span></span> <span lang='EN-US'><span>durant la seva malaltia. 32 x <span>2</span><span>2</span> cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1907) Concepte: Sobre l'ensenyament del <span>catecisme</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1910) Concepte: Constitució de l<span>a</span>junta parroquial <span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span>Acc<span>i</span>ó catolica.<span> 2</span>2 x <span>1</span>6 cms. 2 folis</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1914) Concepte: D'uns<span> ve</span><span>ihs</span> del <span>pob</span><span>l</span><span>e</span> al bisbat, demanant que obligui <span>al</span><span>rector</span> a no</span></span> <span lang='EN-US'><span>involucrar-se en les disputes internes existents en el consistori municipal. <span>3</span><span>2</span> x <span>22</span> cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1929) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>·</span></span></span><span lang='EN-US'><span>licitant predicar <span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span>a </span></span><span lang='EN-US'><span>Santa missi<span>ó</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span> <span lang='EN-US'><span>59 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>931) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Sobre les opinions pol<span>í</span>tiques de la població. <span>1</span>6 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>10 cms. 2 folis.</span></span> </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>940) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>demanant un perm<span>í</span>s per temar. 23 x 16 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1940) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span><span>·</span>licitant un pennís per tema<span>r</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>33 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span><span lang='EN-US'><span>3 cms. 2 foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>940) Concept<span>e</span>: Fundac<span>i</span>ó pia efectuada per M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Antoni Verg<span>é</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. 33 x 23 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1941) Concepte: Al bisbat, demanant el permís per beneir unes campanes. 33 x 23 cm. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a</span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>9<span>4</span>2) Concepte: Al bisbat, demanant una reducció de misses. 33 x 23 cms. 1 foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a</span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>942) Concepte: Al bisbat, demanant permís per tema<span>r</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>942) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>en so<span>l</span><span>·</span>licitud d'una actuació de misses. <span>3</span>2 x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>fo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>194<span>3</span>) Concepte: Al bisbat, demanant pem<span>ú</span>s per celebrar la missa en una capel<span>l</span>a</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>pública</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>33 x 23 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1943) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al bisbat, demanant el permís per celebrar la missa a la capella de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Can Badia. 33 x 23 cms. 1<span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>943) Concepte: Al bisbat, so<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>·</span></span></span><span lang='EN-US'><span>licitant predicar la Santa missió. 33 x 23 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>943) Concepte: Al bisbat, demanant un permís per temar. 33 x 23 cms. 2 foli<span>s</span></span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>943) Concepte: Al bisbat, proposant uns nomenaments a la junta d'obres. 33 x 23 </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>cms. 1 foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1944) Concepte: Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>demanant un permís per temar. 33 x 23 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1944) Concepte: Escriptura de venda d'una casa, atorgada per <span>F</span>rancesc Arnau a</span></span> <span lang='EN-US'><span>favor de la parroquia de <span>Matadepera.</span> 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-<span>(a.</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>1945) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>comunicant la reconstrucció total de <span>l'esglési</span><span>a</span> i casa</span></span> <span lang='EN-US'><span>rectoral. 22 x <span>1</span>6 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>3 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1945) Concepte: Escriptura de permuta d'una casa. 32 x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>4 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(<span>a</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>19<span>4</span>5) Concept<span>e</span>: Escriptura d'una permut<span>a</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>32 x 22 cms. 8 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>945) Concepte: Constitució del Centre d<span>e</span>joves de la parroquia. <span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1946) <span>Conc</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pte:</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>Al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sol-licitant un permís per temar. 34 x 24 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>folis.</span></span> </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1946) Concepte: Al bisbat, demanant un permís per temar. 32 x 22 cms. <span>1</span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1947) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Escriptura de compra-venda d'un <span>terreny</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 5 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>19<span>4</span>8) Concepte: Del recto<span>r</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>Mn. Antoni Pascual Riera </span></span><span lang='EN-US'><span>al bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>fent un resum de la</span></span> <span lang='EN-US'><span>seva </span></span><span lang='EN-US'><span><span>actuació</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>a la parroquia en ésser nomenat per un altre <span>destí</span><span>.</span> 17 x 13 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Documents referents a béns parroquials. 32 x 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 9 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Assumpte centre parroquial. <span>3</span><span>2</span> x 22 cms. 19 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Al bisbat, anunciant una presa de possessió. 22 x <span>1</span>6 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli. 84 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>948) Concepte: Comptes any 1948. 33 x 23 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Al bisbat, sobre un cens. <span>2</span>2 x <span>1</span>6 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Relació que Mn. Cot, rector de Matad<span>e</span>pera, presenta al Sr. bisbe</span></span> <span lang='EN-US'><span>de Barcelona. 32 x <span>2</span><span>2</span> cms. 19 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Resum fet per Mn. Antoni Pascual de la seva gestió quan estava</span></span> <span lang='EN-US'><span>encarregat de la parroquia. 28 x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Resum de les activitats parroquials del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>sortin<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>Mn. Pascual.</span></span> <span lang='EN-US'><span>28 x 22 cms. 2 folis</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Plan<span>o</span><span>!</span>de la casa del Sr. </span></span><span lang='EN-US'><span>Raurel<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>que </span></span><span lang='EN-US'><span>demana </span></span><span lang='EN-US'><span>poder c<span>el</span>ebrar la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>missa al seu pretori</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x <span>22</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1949) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte. Al bisbat, proposant uns nomenaments per a la junta d'obres. 22 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Al bisbat, <span>indicant</span> la inexistencia del llibre de confinnacions. 22 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>16 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte. Al bisbat, so<span>l</span><span>·</span>licitant uns permisos de trinac<span>i</span>ó i binació. </span></span><span lang='EN-US'><span>34 x </span></span><span lang='EN-US'><span>24</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>95<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: </span></span><span lang='EN-US'><span>Renúncia de Mateu Tura del </span></span><span lang='EN-US'><span>carrec </span></span><span lang='EN-US'><span>que té a la junta d<span>'</span>obres de la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>parroquia. </span></span><span lang='EN-US'><span>21 x </span></span><span lang='EN-US'><span>18 cms. 5 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1950) Concepte. De Mn. Joan Dot al bisbat,<span> criticant</span> <span>l</span><span>a</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>gestió </span></span><span lang='EN-US'><span>del seu antecessor, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>Mn. Pascual. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>x 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>195<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concept<span>e</span><span>:</span>Estad<span>í</span>stica. </span></span><span lang='EN-US'><span>48 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1951) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>al </span></span><span lang='EN-US'><span>bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>els </span></span><span lang='EN-US'><span>seus exercicis espirituals. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1<span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Assumptes </span></span><span lang='EN-US'><span>de la </span></span><span lang='EN-US'><span>parroquia, </span></span><span lang='EN-US'><span>pendents </span></span><span lang='EN-US'><span>de </span></span><span lang='EN-US'><span>resolució (centre</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroqu<span>i</span>al </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>Fundació </span></span><span lang='EN-US'><span>pía). </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>4 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: </span></span><span lang='EN-US'><span><span>C</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>essió</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>d'un terreny a la parroquia per </span></span><span lang='EN-US'><span>part </span></span><span lang='EN-US'><span>d</span></span><span lang='EN-US'><span>'Agus</span></span><span lang='EN-US'><span>tí Sola. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Acta de la Sala <span>d'Audiencia</span> del </span></span><span lang='EN-US'><span>bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span><span>so</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>bre</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>una finca de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Matadepera </span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. 1952) Concepte: Al bisbat, demanant l'autorització per predicar la Santa missió. 33 x 23 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1</span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Al bisbat, demanant un pernlÍs per temar. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1953) Concepte: De <span>Mi</span><span>quel</span> Vidal al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span><span>reclamant</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>per la </span></span><span lang='EN-US'><span>venda </span></span><span lang='EN-US'><span><span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>terreny.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1955) Concepte: Del bisbat, autoritzant </span></span><span lang='EN-US'><span><span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>com</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pra</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>solar </span></span><span lang='EN-US'><span>per ampliar les</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>dependenci</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>es</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquials. 32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>9</span></span></span><span lang='EN-US'><span>56) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Al bisbat, demanant la prorroga d'un perrnís de temar. 33 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>23</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Al bisbat, informant </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>la </span></span><span lang='EN-US'><span>Confinnació </span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>fectuada </span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>l mes de</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>novembre</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Del bisbat, autoritzant al rector una venda <span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>terreny. <span>32</span> x </span></span><span lang='EN-US'><span>22</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Full parroquial. <span>1</span>7 x 12 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Recordatori de <span>l</span><span>a</span> visita pastoral. 12 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>8 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1958) Concepte: Al bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span><span>·</span>licitant </span></span><span lang='EN-US'><span>poder </span></span><span lang='EN-US'><span>celebrar </span></span><span lang='EN-US'><span>una missa vespertina. 33 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>23 c</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>ms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1960) Concepte: Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>demanant poder distribuir la </span></span><span lang='EN-US'><span>comunió </span></span><span lang='EN-US'><span>per la tarda. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>196<span>2</span>) Con<span>c</span>ept<span>e</span>: De la Dirección Gen<span>e</span>ral de Bellas Artes al bisbat, aprovant unes</span></span> <span lang='EN-US'><span>obres <span>d</span><span>el</span> temple de Matadepera. <span>3</span><span>2</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1971) Concepte: Comptes anys <span>1949-50-51-52-53-54-55</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>65-66-67-68-69-70.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>32</span></span></span></span></span> <span><span><span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 13fo</span></span><span lang='EN-US'><span>lis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1<span>9</span>7<span>9</span></span></span><span lang='EN-US'><span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Estadística. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>14 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>98<span>4</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Festa </span></span><span lang='EN-US'><span>major 1984. 24 </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>6</span></span></span><span lang='EN-US'><span>5 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'>- </span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>990) Concepte: </span><span lang='EN-US'>«Mn. </span><span lang='EN-US'>Jaurre Torres i Cuscó: rector de Matadepera </span><span lang='EN-US'>(1864-</span> <span lang='EN-US'>193<span>3</span>)». 24 x 27 </span><span lang='EN-US'>cms. 246 </span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span>(s.d.) </span><span lang='EN-US'>Concepte: Full del rector </span><span lang='EN-US'>contra </span><span lang='EN-US'>la blasfemia. </span><span lang='EN-US'>22 </span><span lang='EN-US'>x 16 cms. 1 foli.</span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(<span>s</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span><span lang='EN-US'>d.) </span><span lang='EN-US'>Concept<span>e</span></span><span lang='EN-US'>: </span><span lang='EN-US'>Estadística anys <span>1</span>800-1801-<span>1</span>802 i 18<span>3</span>0-<span>1</span>831-<span>1</span>832. </span><span lang='EN-US'>22 x 16 </span><span lang='EN-US'>cm<span>s</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>2</span></span></span><span><span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span><span>(s.</span><span>d.)</span> Concepte: Sobre arxius <span>destruïts.</span> 14 x 10 cms. <span>1</span><span>foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(s.d.)</span></span> <span lang='EN-US'>Concepte: Al bisbat, demanant que agregui la rectori de Sant Lloren de Munt a la de Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(s.d.)</span></span> <span lang='EN-US'>Concepte. Dades de les parroquies de Matadepera </span><span lang='EN-US'>i</span><span lang='EN-US'>Ullastrell. </span><span lang='EN-US'>32 x </span><span lang='EN-US'>22 cms. 4</span></span></span> <span><span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></li> </ol> <p>A més a més existeix un inventari, en un foli (f292) que descriu el tresor desaparegut durant la guerra:</p> <p>- Copó de plata, barroc (amb les mides)</p> <p>- Calze tornejat - llautó mig daurat</p> <p>- Creu gòtica, nus recocó apetxinat amb fulles d'acant en els caires. Segle XVII.</p> <p>- Salpaser de plata de 36 cm</p> <p>- Encensers gòtics corrents de 23 cm</p> <p>- Veracreu de plata daurada amb peu d'ànec, cos de ferro i dues anses. Decoració trepanada en les vores i extrems de la creu plana (35 cm x 20 cm).</p> <p>- Candelers de plata, cos bombat de 46 cm.</p> <p>- Imatges de Sant Antoni i Sant Roc, barrocs 'boniquets'</p> <p>- Els restants altars nous.</p> <p> </p> <p>Recollides en el Novum Speculum III del Bisbat de TErrassa, hi ha informació hitòrica, bibliogràfica i documental de la parròquia de Sant Joan Matadepera, amb les resssenyes localitzades al Diplomatari de la Catedral de Barcelona, des de 1080 i les notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa des de l'any 1014. Del Monestir de Sant Llorenç del Munt es recopila informació des del 20 d'abril de l'any 966, en que Armenter feu llegats a St. Miqauel Arcàngel, Sta. Maria i St. Llorenç en la muntanya damunt de Terrassa (CArt. St. Cugat n. 203). També s'inclou informació de la capella de Santa Agnès des de l'11 de desembre de 1611.</p> <p>Finalment, hi ha les Visites Pastorals a la Diòcesi de Barcelona (1303-1939), recopilades per Josep M. Martí i Bonet. Les visites estan datades entre l'any 1379, 1403, 1413, 14?, 1446, 1447, 1484, 1500, 1508, 1513, 1549, 1555, 1562, 1567, 1574, 1580,1581,1584, 1586, 1588, 1591, 1592, 1593, 1594, 1597, 1601, 1602, 1605, 1606, 1607, 1608, 1611, 1612, 1615, 1623, 1627, 1628, 1635, 1662, 1677, 1683, 1684, 1688, 1726, 1736, 1740, 1744, 1758, 1777, 1785, 1815, 1851, 1887, 1893, 1852. A Sant Joan (nova església) s'esmenten les visites dels anys 1911, 1917, 1927, 1929.</p> | 08120-447 | Carrer del Bisbe, núm. 5 - Barcelona | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5996800,2.0281800 | 419013 | 4605787 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89443-adb-speculum-3-fols-307-312-copia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89443-adb-speculum-3-fols-307-312-copia-6.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
89556 | Contornat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contornat | <p>ALFÖLDI, A. (1942/1943). Die Kontorniaten. Ein verkanntes Propagandamittel der stadtrömischen heidnischen Aristokratie in ibrem Kampfegegen das christliche Kaisertum. Budapest / Leipzing.</p> <p>ALFÖLDI, A.; ALFÖLDI, E. (1976/1990). Die Kontorniat Medallions, unter Mitwirkung on Curtius L. Clay. Berlin. New York. </p> <p><span><span><span><span>CANELA, Pere; FOLCH, Joaquim; MORET, Lourdes (2017). Un contornat amb iconografia circense procedent de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental), pp. 89 - 94. Tarraco Biennal. Actes del 3r congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. Tarragona, 16-19 de novembre de 2016. Ed. Jordi López Vilar. Tarragona.</span></span></span></span></p> <p>DARDER, M. (1996). De nominibus equorum circensium. pars Occidentis, Barcelona.</p> <p> </p> | ÌV dC. | <p>Medalla moneti-forme, decicada al poeta augusteu, Quint Horaci Flac i a un cavall de curses. És de bronze, coneguda amb el nom de contornat degut al solc característic del contorn. La peça, encunyada, mesura 38'4 mm de diàmetre, per un pes de 28'2 grams. No presenta desgast. A l'anvers hi ha el bust d'una figura togada, jove, masculina, sense barba i amb el cabell curt. A la llegenda es pot llegir 'HORATIVS'. A la dreta del personatge hi ha un monograma 'PE' o 'PEL'incís a posteriori de l'encunyació que els autors de l'estudi proposen llegir-lo com a 'Palma et laurus', relacionat amb el bon auguri. </p> <p>Al revers, hi ha un cavall de curses, cofat amb una branca de llorer sobre la testa i cinta que el relacionen amb un cavall de curses. La cua nuada i recollida. Els guarniments visibles són la brida, el fre i el collar, amb una <em>phalera</em>. El seu palafrener el subjecta per la brida. Vesteix una túnica de màniga llarga i cinyell. També porta una corretja travessada i lligada dessota el braç esquerre. En el vestit s'hi distingueixen quatre motius decoratius circulars. A la llegenda es llegeix 'BALSAMVUS', que correspondria no al nom del palafrener sinó al cavall.. Exerg en blanc. La figura del cavall presenta un gran realisme anatòmic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08120-450 | Camí de la Font de la Tartana / Carrer del Turó del Pujol , s/n. | <p>El contornat es localitzà l'any 2005 amb motiu d'una excavació d'urgència del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya en el jaciment tardoromà de Can Solà del Racó (Matadepera), dirigida per l'arqueòloga Lourdes Moret Pujol.</p> <p>La peça fou trobada en els nivells de farciment d'una fossa, on sembla que originàriament s'hi hauria assentat el contrapès d'una premsa, emprada, posteriorment, entre els segles V - VII dC., com a escombrera. El seu excepcional estat de conservació, testimonia que el seu propietari la preservà com un tresoret. </p> <p>Fou restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i posteriorment traslladada al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).</p> <p> </p> | 41.6090773,2.0319110 | 419336 | 4606827 | Entre 350 i 470 dC. | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89556-contornat-50003-jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89556-contornat-50002-jpg.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons catàleg dels Alföldi, l'exemplar es correspon amb el contornat núm. 101 (del 101.1 al 101.9). Alfölfi defensava que aquest tipus de medalles s'obsequiaven amb motiu de l'Any Nou, que glorificaven el passat i la tradició romana, destacant els ludi, estretament relacionats amb la cultura pagana. Tal vegada es tractés d'entrades per al joc, fitxes de joc de taula, amulets o fins i tot medalles que es repartien als assistents als jocs. Podria estar relacionada amb la commemoració del naixement, la mort o la participació Quint Horaci en l'organització dels Ludi Saeculares de l'any 17 aC. | 83 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
89964 | Ca l'Ànima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanima | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici composat per diversos cossos annexats entre si definint una planta poligonal força irregular. L’edifici principal, situat al centre, té planta rectangular amb coberta a doble vessant de teula àrab.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al nord, oest i sud té adossades diferents construccions, principalment coberts destinats a tasques agrícoles. El cobert situat a ponent té una placa ceràmica amb la data 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té un pati a la part davantera i es troba delimitat per una tanca d’obra amb porta de ferro forjat.</span></span></span></span></p> | 08122-68 | Al nord est del nucli urbà, al Km 3 de la carretera BV-2304 | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació aixecada a la quadra de l’Església Agullàdols, associada segurament al mas de la Freixeneda i al creixement de la zona vinculat a la puixança de la producció vitivinícola durant el segles XVIII-XIX.</span></span></span></p> | 41.4791000,1.6931000 | 390886 | 4592768 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89964-img0583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89964-img0586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89964-img0585.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
89965 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-5 | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Casa aïllada de planta rectangular composada per planta baixa i pis amb coberta a dues vessants de teula àrab. S’hi accedeix per un portal amb arc rebaixat i les obertures són rectangulars. Adossat al cos principal hi ha altres edificacions annexes que donen un volum important a l’edificació. El recinte de la parcel.la es troba perimetrat per una tanca amb porta de ferro forjat.</span></span></span></span></p> | 08122-69 | Al nucli d’Agullàdols, al Km de la carretera V-2304 | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació aixecada a la quadra de l’Església d’Agulàdols, associada segurament al mas de la Freixeneda i al creixement de la zona vinculat a la producció vitivinícola durant el segles XIX i XX.</span></span></span></p> | 41.4793500,1.6941200 | 390972 | 4592795 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89965-img0590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89965-img0591.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
89971 | Agullàdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agulladols | XVIII-XIX | <p><span>Masia de grans dimensions formada per l’agrupació de diversos volums, el principal dels quals és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal està emblanquinada i hi ressalten les obertures, emmarcades amb arcs plans de pedra tosca. De la coberta, a quatre vessants, tan sols en sobresurt una torre quadrangular adossada a una cantonada, que té tres nivells d’alçat i coberta plana.</span></p> | 08122-75 | Agullàdols. | <p><span>A la masia d’Agullàdols s’hi trobava la torre de la quadra. Al Segle XIX pertanyia a la família Ferrer, els darrers castlans de Mediona i fundadors del celler Freixenet,.</span></p> <p><span>La propietària de la finca de Santa Margarida d’Agullàdols, Maria Francisca de Ferrer, es va casar amb Daniel Vardon Kennett, nascut a l'illa de Guernsey en el si d’una família de comerciants marítims. Va ser enterrat a l'església de Santa Margarida. </span></p> <p>Encara a l'actualitat, la masia centralitza una explotació vitivinícola.</p> | 41.4841900,1.6807100 | 389860 | 4593349 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0634.jpg | Legal i física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
89975 | Cal Magí Marcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-marco | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Casa de planta rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana i rematada amb teula àrab. El ràfec es troba decorat amb una imbricació de rajol i teula ceràmica. Correspon a una construcció de maçoneria feta amb argamassa i maó, però que té totes les parets arrebossades i pintades de blanc. Les obertures són rectangulars i fetes d’obra. A la façana principal hi trobem la porta d’entrada i també una porta per entrar maquinaria agrícola, entre ambdues hi ha un pou d’aigua, enganxat a l’edifici.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La parcel·la està envoltada per un petit mur de pedra i una tanca metàl·lica. A banda de la casa hi ha diferents naus d’us agrícola.</span></span></span></span></p> | 08122-79 | A llevant del nucli de Sant Joan, al sud de la Freixeneda. | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació vinculada al creixement del municipi entre finals dels segle XVIII amb l’extensió de la vinya per la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Amèrica. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera. </span></span></span></p> | 41.4784200,1.6786500 | 389679 | 4592711 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89975-img0652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89975-img0654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89975-img0641.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
89984 | Barraca 8033 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8033 | XVIII – XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de pedra seca aèria aïllada de planta circular. Aixecada al mig d’una zona boscosa es troba totalment coberta de vegetació, però en perfecte estat. Es troba rodejada d’una tanca metàl·lica d’uns 1.60 m d’alçada tancada per un cadenat, i per tant és inaccessible. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta, orientada a est, està definida per una llinda plana i la coberta correspon a una falsa cúpula feta per aproximació de filades.</span></span></span></span></p> | 08122-88 | A l’est del nucli urbà, al nord del camí de Butxafava | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions entre finals dels segle XVIII i la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4725202,1.6779238 | 389608 | 4592057 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89984-img20211104124130.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8033 de la Wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
89988 | Barraca 1705 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1705 | XVIII – XX | <p>Barraca de pedra seca aèria adossada a un marge, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda doble i està orientada cap al sud. </p> | 08122-92 | La Morella. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4728859,1.6674613 | 388735 | 4592111 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89988-img20211104140921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89988-img20211104141053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89988-img20211104141228.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-29 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 1705 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
90503 | Barraca 1954 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1954 | XVIII – XX | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud.</p> | 08122-280 | Bosc de Roca Aguilera. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4791006,1.6466136 | 387005 | 4592828 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90503-img2944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90503-img2946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90503-img2947.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Té una placa solar a la coberta. Fitxa (de barraca) número 1954 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
92033 | La Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guixera | XVIII-XIX | L'edifici es troba parcialment abandanat i cobert de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de notables dimensions de planta rectangular delimitada per un mur perimetral de maçoneria on trobem la porta d’accés al recinte. Aquesta està feta amb pedra arenosa carejada formant un arc de mig punt. A la dovella hi ha inscrita la data 18_0, el grau d’erosió dificulta la seva correcta lectura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edificació principal està formada per planta baixa pis i golfes amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. A la façana lateral est té adossat un cos de planta baixa i pis. La major part de les finestres són rectangulars, d’obra i segueixen certa simetria, malgrat cap d’elles conserva cap tipus de tancament. El ràfec està acabat amb cabirons i bona part de les parets encara conserven l’arrebossat original. Fora del recinte hi ha un cobert agrícola </span></span></span></span></p> | 08122-546 | Al nord est del nucli urbà i al nord dels nuclis de la Font del Bosc i Sant Elies. | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació del segle XVIII vinculada segurament al creixement de l’activitat agrícola del municipi entre finals d’aquesta centúria i el segle XIX. Tampoc cal oblidar sembla que la masia agafa el nom de la guixera que hi havia a prop, ja que la zona propera geològicament és rica amb quest mineral.</span></span></span></p> | 41.5061100,1.6750700 | 389427 | 4595790 | 08122 | Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92033-img7143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92033-img7151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92033-img7154.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-09 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
92300 | Can Poquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poquet | XIX-XX | Ha estat reformada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de grans dimensions on l’edifici principal té planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte es troba perimetrat per una tanca part d’obra i part metàl·lica. L’accés en aquest recinte es fa per un gran porta d’obra en arc de mig punt que té una tanca de fusta. En un dels brancals de la porta i amb rajols vidrats hi ha el nom de Mas Xiprés. La construcció principal segurament era feta de maçoneria però es troba completament arrebossada a excepte de la cantonades on s’ha deixat la pedra vista, el conjunt està pintat de blanc. Les obertures són totes d’obra i segueixen tres eixos de simetria. Una porta central amb arc rebaixat a la planta baixa flanquejada de finestres rectangulars a banda i banda. El mateix es repeteix a la planta pis, on per sobre la porta trobem un balcó també delimitat amb arc rebaixat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció principal es troba envoltada de diversos volums i altres instal·lacions, entre les que destaca una capella privada, associada a l’activitat d’allotjament rural que s’hi realitza.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La capella és d’una sola nau amb absis semicircular. L’accés està a la façana est on hi ha un petit porxo sustentat per dues columnes de pedra. Sobre el porxo hi ha una finestra definida amb pedra i arc rebaixat. Té campanar d’espadanya</span></span></span></p> | 08122-550 | Al nucli de Sant Pere Sacarrera, al nord de la BV-2136 | <p><span lang='CA'><span><span>Possiblement correspon a una edificació bastida entorn el segles XVIII-XIX coincidint segurament amb l’augment de població del municipi vinculat a l’augment de la producció vitivinícola fruit de l’exportació d’alcohol a Holanda i Amèrica. Actualment és un allotjament rural, però en la presentació de la pàgina web els propietaris ja esmenten que havia estat una finca de producció vitivinícola.</span></span></span></p> | 41.4890900,1.6506700 | 387361 | 4593932 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92300-img7212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92300-img7201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92300-img7205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92300-img7207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92300-img7210.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-09 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Mas Xiprés. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||
92390 | Barraca II de les Brianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ii-de-les-brianes | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Ha perdut la coberta i bona part de les parets laterals. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de pedra seca aèria aïllada de planta circular orientada a est. Aixecada sobre un marge en un pendent pronunciat, es troba parcialment ensorrada conservant només la part baixa de les parets. Segurament corresponia a una estructura coberta amb falsa cúpula per aproximació de filades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Esta en una zona de difícil accés, envoltada de vegetació i exposada a l’erosió pròpia de trobar-se a peus d’un torrent.</span></span></span></span></p> | 08122-640 | Al Mas Rodó, al nord est del terme, a llevant de Sant Pere Sacarrera. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></p> | 41.4859400,1.6388300 | 386367 | 4593598 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92390-img2737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92390-img2738.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||
92395 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-1 | XIII-XX | Completament reformada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de grans dimensions de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. El ràfec està composat per una imbricació de rajol i teula ceràmica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al seu voltant es distribueixen tot un seguint de volums, principalment a llevant entre els que destaca la casa dels masovers i altres dependències. A ponent hi ha la capella de Santa Anna i una garatge.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa a les obertures es troben distribuïdes simètricament a partir de tres eixos a la zona central de la façana, amb obertures de diferents característiques als extrems, els que permet intuir possibles ampliacions de l’edifici primigeni vers l’est. Tanmateix el conjunt ha estat completament reformat i per tant és impossible fer una lectura clara de la seva evolució. L’entrada principal, lleugerament descentrada, està definida amb blocs de pedra treballada i rematada amb un arc rebaixat. A banda i banda hi trobem dues finestres rectangulars. A l’alçada del primer pis es repeteix la distribució, però amb un balcó sobre la porta i dues finestres quadrangulars a banda i banda. A les golfes hi ha una gran galeria de petits pòrtics d’arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En els extrems de la façana principal trobem a ponent una porta adovellada rematada amb arc de mig punt i una petita finestra a l’alçada de les golfes. A ponent, hi ha la rèplica de la finestra, però la porta es transforma en un gran arc de mig punt actualment tapiat, un altre evidència de les importants transformacions de l’edifici al llarg dels segles.</span></span></span></span></p> | 08122-645 | A llevant del nucli urbà, a les Planes de Santa Anna. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’església que hi ha adossada al mas està documentada des del segle XIII. El 1316 se sap que en tenia cura un donat, i més tard era la família Busquets qui la vetllava, ja que vivia a la masia del costat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XVI, degut a que el lloc era molt visitat els jurats del terme de Mediona en van fer una reforma, per engrandir-lo, el que suposà la modificació quasi completa de l’antic temple romànic, del que sembla que encara es conservaria la porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg dels segles ha patit més reformes, essent l'última que l’ha dotat de la fesomia actual.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Estava situada a ran del Camí Ral que va de Sant Joan de Mediona a Sant Quintí. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4720400,1.6506900 | 387333 | 4592039 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92395-img3227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92395-img3032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92395-img3230.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
92396 | Capella de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>Llorac, S (1978) Miscel·lània penedesenca.</span></span></span></span></p> | XIII, XVI | Completament reformada ja al segle XXI. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Capella d’una sola nau amb coberta d’embigat de fusta sostingut per uns arcs diafragma ogivals. El portal d’entrada, orientat a llevat, correspon a un arc de mig punt fet amb carreus de pedra carejada. Per sobre hi ha un òcul circular també definit amb pedra. Té un campanar d’espadanya de tres ulls amb tres campanes, afegit en la reforma que patí l’edifici a incís del segle XXI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La capella està situada a tocar de la masia i al mur sud s’hi adossa una edificació, un garatge o magatzem.</span></span></span></span></p> | 08122-646 | A llevant del nucli urbà, a les Planes de Santa Anna. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Documentada des del segle XIII, en concret el 1299, quan apareix mencionada en una donació. Ja en el segle XIV, el 1316 es sap que tenia cura del temple un donat, i més tard era la família Busquets qui la vetllava, ja que vivia a la masia del costat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XVI, degut a que el lloc era molt visitat, els jurats del terme de Mediona en van fer una reforma, per engrandir-lo, el que suposà la modificació quasi completa de l’antic temple romànic, del que sembla que encara es conservaria la porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg dels segles ha patit més reformes, essent la ultima que que l’ha dotat de la fesomia actual. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Estava s</span></span>ituada a ran del Camí Ral que va de Sant Joan de Mediona a Sant Quintí. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4720400,1.6503800 | 387307 | 4592039 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92396-img3229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92396-img3228.jpg | Legal i física | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|92 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||
92562 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-9 | XVII | <p><span>Masia encerclada per un mur perimetral dins el qual hi ha l’edifici principal i alguns cossos secundaris. El volum principal és la masia pròpiament dita, de planta basilical i amb planta baixa, pis i golfes. La coberta, a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, desguassa a dos nivells des de la part central (més alta) fins les laterals. El portal principal és un arc de mig punt dovellat amb un escut gravat a la clau.</span></p> | 08122-673 | Al peu de la carretera BV-2137. | <p><span>En un document de venda de 1696 s'hi recull el pas de la propietat de Jaume Riera a Josep Pascual Soteras. En aquell moment, la propietat era coneguda com a Mas de Puigcornei.</span></p> <p>Des de llavors, altres documents reflecteixen successius canvis de propietaris, així com dades referents a la seva activitat productiva. A la dècada de 1960, però, havia quedat molt <span>abandonada, i acollia el ramat d'un dels darrers pastors de Mediona, Francesc Solé.</span></p> <p><span>L'any 2017 va ser restaurada per llogar-la en l'àmbit del turisme rural.</span></p> | 41.4653100,1.5937000 | 382562 | 4591367 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92562-img20220504100948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92562-img20220504101143.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
81076 | Fons de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-lajuntament-de-monistrol-de-calders | XIII-XXI | <p>L'arxiu municipal de Monistrol de Calders està conservat en les dependències de l'ajuntament, bàsicament en un estança destinada a aquest ús a la darrera planta de l'edifici consistorial. Consta d'un total de 605 unitats de descripció que ocupen uns 69,60 metres lineals; el suport majoritari és el paper, tot i que també hi ha documentació en suport magnètic i òptic. La documentació està organitzada segons el quadre de classificació municipal desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Les seccions són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. El fons de l'arxiu municipal conté documentació des de la primera meitat del segle XIX (1814) fins l'actualitat, tot i que la gran majoria de la documentació és del segle XX ja que el municipi es creà l'any 1934. De la documentació anterior al 1934 hi ha sèries de correspondència i alguns documents referents a talles i estims, impostors municipals, cossos de seguretat, allistaments i lleves, padrons, entre d'altres. Entre la documentació existent es pot destacar la sèrie inclosa en les seccions de Títols del Municipi, Terme Municipal i símbols locals, en els que trobem la documentació referida al procés de 'Segregació d'aquesta població del terme municipal de Calders, a objecte de constituir-se en municipi independent', 'Actes de reconeixement del terme i fites', junt amb d'altres. També és d'interès la sèrie d'Actes del Ple iniciades l'any 1934, coincidint amb la creació del municipi. Un altre conjunt de documentació de molt interès és la col·lecció de pergamins, en total 8 documents que daten entre el 1253 al 1400.</p> | 08128-142 | Carrer de la Vinya, 9 | <p>No consta documentada cap actuació arxivística específica ni l'existència d'instruments de descripció sistemàtics fins la primera actuació realitzada per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2000, quan es va organitzar, classificar i inventariar el fons. Des de l'any 2004 l'Ajuntament de Monistrol de Calders està adherit al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81076-142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81076-1420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81076-1421.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2024-09-19 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons la informació que consta a la web de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, a més, del Fons de l'Administració Local, la documentació pròpia de l'Ajuntament de Monistrol de Calders, com a Fons públics no municipals l'Arxiu també custodia i inclou 2 metres lineals corresponents a Jujtat de Pau de Monistrol de Calders (1934-2005), i en els Fons privats inclou el Fons de la Germandat de Sant Feliu de Monistrol de Calders (1906-1986), amb 0,58 metres lineals de documentació, i el Fons de la Cooperativa Monistrolense (1928-1974) amb 0,23 metres lineals. El municipi de Monistrol de Calders es va formar l'any 1934 arran de la segregació del municipi de Calders. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
53976 | Col·lecció de Montclar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 1, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49. | Al Museu es troben diferents objectes, tan arqueològics com artístics procedents de les esglésies. Pel que fa al material arqueològic, es va dipositar el que es va extreure de l'excavació realitzada a la Bauma de l'Home Mort de Circuns; hi ha part d'un esquelet, fragment d'una olla ceràmica, fragment d'un punxó d'os, fragment d'espàtula d'os, fulla de sílex, fragments de dues plaquetes d'os, fragment d'ullal de porc fer; en altres fosses no identificades del mateix jaciment es van extreure un burí de sílex, un gratador de sílex, fragments d'espàtula d'os, fragments de punxó d'os, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. Dels objectes procedents de les esglésies, es conserva la lipsanoteca de Sant Quintí de Montclar (MDCS núm. inv. 965), que va entrar al Museu abans de 1910. Es conserven diversos fragments de dos antics retaules desapareguts i procedents de Sant Martí de Montclar que van entrar al Museu el 1946 i que es troben fragmentats ja que les taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia. Un és l'antic retaule gòtic datat al segle XV-XVI (núm. de registre MDCS 33); la peça central de 80 x 110 cm, de pintura al tremp sobre taula amb la imatge de Sant Martí, patró de l'església, assegut en una càtedra amb la mitra i el bàcul, beneint amb la dreta, es veu part d'una segona escena amb dues figures i l'escena del sant mort i estirat al llit; així com un altre fragment de 80x30cm. També hi ha tres fragments de d'un retaule renaixentista datades al segle XVII, que amiden respectivament 105x78cm, 105x70cm, 107x63,5cm, (Núm. de registre MDCS 55.1-3). Representen escenes de la vida del sant patró: la consagració com a bisbe de Sant Martí, el sant ressuscitant un mort, i Sant Martí partint la capa amb un pobre, escenes de la iconografia més popular d'aquest sant bisbe. També conserva en dipòsit un calze que el bisbe Morgades va regalar al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, l'any 1898. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze, acompanyat de la patena, la cullereta i la pàl·lia, va ser dipositat al Museu per la família Giró-Sobrevias l'any 2002. És un calze d'argent, porcellana, vidre, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. | 08130-63 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel Bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat. Per aquest motiu conserva material de la zona del Berguedà propera, com Montclar. A la bauma sepulcral col·lectiva, que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada, es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Degut a l'interès d'alguns objectes, s'ha fet una fitxa individualitzada d' alguns. | 85|93|94|95|98|99|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
53977 | Lipsanoteca de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-quinti | <p>AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 150. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm 31. P. 45.</p> | XII | <p>Caixa de fusta de de forma molt senzilla, segurament feta per un artesà local formada per un rectangle buidat pel mig i tallat toscament, amb les arestes mortes i sense polir. La tapa és una fusta tallada en forma de tap d'ampolla que servia per tapar el forat ajuda d'una tela que ajudaria a que quedés estampit. A l'interior es conservarien les relíquies del sant i fragments de tela. Amida 50mm d'ample, 37 de gruix i 105 mm de llarg.</p> | 08130-64 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'objecte es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (núm. inv. MDCS 965), en el que va ingressar abans de l'any 1910 (AAVV, 1985: 321). Va ser trobat a l'antic altar de l'església. Alguns autors l'atribueixen a època romànica, segle XII (Viladés, 1990).</p> | 42.0441500,1.8070200 | 401268 | 4655367 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53977-foto-08130-64-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La datació és aproximada. Fotografia de Ramon Viladès a Catalunya Romànica AA.DD. (1985) p. 321. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
54013 | Fragments de l'antic retaule gòtic de Sant Martí de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-gotic-de-sant-marti-de-montclar | AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49. | XV-XVI | Es troben fragmentades | Conjunt format per dos fragments de taules que formaven part d'un retaule gòtic avui desaparegut de l'església de Sant Martí de Montclar. Són taules fetes amb pintura al tremp sobre fusta. La peça central de 80 x 110 cm, amb la imatge de Sant Martí, patró de l'església, assegut en una càtedra amb la mitra i el bàcul, beneint amb la dreta, es veu part d'una segona escena amb dues figures i l'escena del sant mort i estirat al llit. El segon fragment formaria part de la predel·la, de 80x30cm, amb la figura de la Magdalena a un costat i Sant Joan Baptista a l'altre, mancant possiblement el Crist de Pietat. | 08130-100 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | Els dos fragments de taules es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i corresponen a l'antic retaule gòtic de Sant Martí, datades al segle XV-XVI (núm. de registre MDCS 33). Quasi la totalitat del retaule va desaparèixer i només es conserven les dues taules que van entrar al Museu el 1946. Aquestes taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia, fet que va provocar la seva quasi destrucció i desaparició. | 42.0182100,1.7651000 | 397757 | 4652536 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54013-foto-08130-100-1.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
54034 | Fragments de l'antic retaule renaixentista de Sant Martí de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-renaixentista-de-sant-marti-de-montclar | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 1, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49.</p> | XVI | Es troben fragmentades | <p>Conjunt format per tres fragments de taules que formaven part d'un antic retaule renaixentista de Sant Martí de Montclar, obra de mitjans del segle XVI, avui desaparegut quasi en la seva totalitat. A les taules hi ha representades escenes de la vida del sant patró: la consagració com a bisbe de Sant Martí, el sant ressuscitant un mort, i Sant Martí partint la capa amb un pobre. Són algunes de les imatges típiques que des de l'època medieval formen part de la iconografia més popular d'aquest Sant i Bisbe. Mides: 107,5x80x3cm (Partició de la capa); 107x63,5x2cm (Consagració episcopal); 105x78x2cm (Resurrecció d'un mort).</p> | 08130-121 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Els tres fragments de taules es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Núm. de registre MDCS 55.1-3). Quasi la totalitat del retaule va desaparèixer i només es conserven les dues taules que van entrar al Museu possiblement el 1946, al mateix temps que els fragments de taules d'un retaule d'època gòtica. Aquestes taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia, fet que va provocar la seva quasi destrucció i desaparició i estan retallades faltant alguns centímetres.</p> | 42.0182100,1.7651000 | 397757 | 4652536 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54034-foto-08130-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54034-foto-08130-121-2.jpg | Legal i física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
54071 | Calze i patena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 2, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 89. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Joc format pel calze, la patena, la cullereta per abocar l'aigua beneita al vi, i la pàl·lia, elements utilitzats per a la consagració. Procedeixen de l'església de Sant Martí de Montclar. És un calze d'argent, amb medallons de porcellana i pedreria al voltant de la copa i del peu, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. Al peu hi ha quatre medallons ovalats esmaltats amb les figures de Sant Josep i la Marededéu, la Verge i el sagrat Cor, envoltats de decoració vegetal. La base decorada amb fulles d'acant, igual que al nus d'esfera aplanat on hi ha quatre clipeus amb vidres encastats color blanc, blau, vermell i verd, seguint la tradició lapidària de la llum de Déu, l'esfera celestial, la passió i la resurrecció. A la sotacopa hi ha quatre medallons esmaltats amb les figures d'un àngel, la Verge, Sant Francesc d'Assís i el Sagrat Cor. Porta una inscripció gravada el peu: DOCTOR JOSE SOBREVIAS PARCERISA RECUERDO DE S.A.I.C.R. ROMA 15 NOVIBRE 1898 / + ESTE CALIZ RECUPERADO DEL SAQUEO DE LOS AÑOS DE LA GUERRA (1936-1939) ES CEDIDO POR D. FRANCISCO SOBREVIAS ESCOBET E HIJOS A LA PARROQUIA DE SAN MARTÍN DE MONTCLAR DE BERGA – AÑO 1961. La patena és llisa. La cullereta té al mànec els símbols de la passió.</p> | 08130-158 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'any 1898, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, el bisbe Morgades va regalar el calze al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en dipòsit (núm. d'inventari MDCS 21, 22, 23, 24). La família Giró-Sobrevias va fer dipòsit de l'objecte l'any 2002 d'acord amb la parròquia.</p> | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54071-foto-08130-158-1.jpg | Legal i física | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
94710 | Escut del castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVII? | Presenta algunes parts malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-66 | A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa. | 42.1137116,2.2122579 | 434877 | 4662702 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora. | 96 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||
94711 | Escut del castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XVII | L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-67 | A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132627,2.2119019 | 434847 | 4662652 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que pot conservar restes de policromia. | 94|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||
94712 | Escut del castell 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p> | 08131-68 | A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132780,2.2119135 | 434848 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||
95843 | Pintures romàniques de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-lesglesia-de-santa-maria | <p>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</p> <p>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. XX.</p> <p>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</p> | XII-XIII | <p>L'església de Santa Maria de Montmeló conserva<em> in situ</em> decoració pictòrica del què havia estat l'absis de l'església romànica, actualment convertida en una capella lateral.</p> <p>Les pintures de l'absis es distribueixen a la manera clàssica de l'època en tres registres. En el registre superior es representa la <em>Maiestas Domini</em>, perduda en gran part, però que a l'any 1948 encara era visible (Monteal i Tejada, 1948), envoltat pel Tetramorf o símbol dels quatre evangelistes. En el registre inferior, s'observen restes de representacions de cortinatges. És en el registre intermedi on es desenvolupen les principals escenes d'aquestes representacions. En el cas que ens ocupa, es tracta d'escenes que tenen com a protagonista la Marededeu, Santa Maria, que és l'advocació a la que està consagrada l'església. Al costat dret hi trobem l'Anunciació i la Visitació. És a dir, l'anunci que li fa l'Àngel com a missatger de Déu que serà mare i la visitació que Maria fa a la seva cosina Isabel per dir-li la bona nova. Al costat esquerra, es mostra l'escena de l'Epifania, l'Adoració dels Reis d'Orient.</p> | 08135-81 | Plaça de Santa Maria, núm. 1 | <p>Les transformacions de l'edifici durant el segle XVII van fer que l'absis i les pintures romàniques quedessin totalment tapats durant dos segles. A més, externament hi havia construccions adossades a l'església que impedien la visibilitat de l'absis.</p> <p>La troballa la realitzà, l'any 1946, el senyor Lluís Monreal Tejada, que era comissari del <em>Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional</em>, que passaria a denominar-se <em>Comisaria Nacional del Patrimonio Artístico Nacional</em>. Va fer una primera descripció (1948) que ha permès saber com eren alguns fragments que s'han perdut. Anava acompanyat d'un pintor, Carles Bécquer Domínguez i que va escriure: '<em>Todas estas pinturas estan ejecutadas al fresco con una técnica bastante perfecta. Jamás han sido restauradas o repintadas. Sus colores predominantes son un rojo vivo y un gris plomo que da la sensación de azul. Corresponden al siglo XIIy su importancia principal estriba en que són las más próximas de esta época que se conocen respecto a Barcelona..</em>.'.</p> | 41.5500635,2.2492066 | 437385 | 4600094 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8105.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'any 1965, mossèn Mateu Santacana sol·licita ajut a la Diputació de Barcelona per tal de dignificar les restes romàniques de l'església. Les obres aniran a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, actualment Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). També es va intervenir en la consolidació dels arcs i murs confrontants de l'absis, en la façana i en el campanar. Les obres es van interrompre fins que a l'any 1985, mossèn Ferran Bueno contacta amb el Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya i es fan obres d'accés al campanar i es van consolidar les pintures.L'any 1996 es fa una intervenció arqueològica de la part romànica i l'any 2001 s'intervé a la coberta de l'absis i s'instal·la la barana i la il·luminació per millorar-ne la presentació. | 91|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||
96142 | Fons referent a Montmeló a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-a-larxiu-de-la-corona-darago | X-XX | <p><span><span><span>A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi trobem un fons específic referent a Montmeló dins el Fons de la <em>Delegación Provincial de Hacienda</em> de Barcelona. Es tracta dels amillaraments dels anys 1852, 1861, 1929, 1942, 1945 i 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha un Í<em>ndice del Registro Fiscal Urbana</em> de l’any 1921 i un <em>Registro Fiscal de edificios y solares</em> del mateix any.</span></span></span></p> | 08135-170 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.</p> <p>El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.</p> <p>Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.</p> | 41.5501096,2.2491932 | 437383 | 4600100 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva la documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca (segles IX-XVII) més dels arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris espanyols de la Corona d'Aragó (Aragó, les Balears, Catalunya i València), entre els segles X al XX. | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
96162 | Fons d’imatges referents a Montmeló a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-montmelo-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, quatre fan referència a Montmeló: Fons Salvany SaP_093_11 (1913); Fons Salvany SaP_047_02 (1912); Fons Salvany SaP_047_01 (1312); Fons Salvany SaP_093_12 (1913). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen les dues imatges de l’església. Les altres dues fan referència a un pi amb quatre personatges a sota, probablement membres del Centre Excursionista de Catalunya i la darrera s’hi esmenta un camí de Montmeló però observant la fotografia, es tracta de l’interior del riu Congost.</span></span></span></span></span></p> | 08135-179 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001- Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l’excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s’hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5518179,2.2479016 | 437277 | 4600290 | 1912-1913 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-02bcsalvany543full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-03bcsalvany1049full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-04bcsalvany1051full.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
96163 | Fons documental referent a Montmeló a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-montmelo-a-la-biblioteca-de-catalunya | XV-XVI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya referent a Montmeló està format per sis pergamins, datats entre els anys 1420 i 1546. Es tracta de confirmacions de terres, censals, dots, privilegis de construcció, una venda i un testament que es poden descarregar en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. </span></span></span></span></span>Aquests són:</p> <p><span><span><span>PergamiBC_81188_full_Perg. 626, Reg. 29160 (1420, juny, 28. Confirmació. Barcelona): Bernat de Montmeló, prevere, beneficiat del benefici instituït pel difunt Bernat de Pinós, ciutadà de Barcelona, en l'església de Montalegre, a la parròquia de Sant Fost [de Campsentelles], ratifica i confirma Antoni Codina, de la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, en la possessió d'un hort situat en la parròquia de Tiana, al lloc anomenat la Serra, a canvi d'un cens anual de 6 diners de Barcelona a pagar per Nadal i d'una entrada de 9 sous de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_32332_full_Perg. 383, Reg. 3151 (1499, setembre 4. Censal mort): Censal. Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_62069_full_Perg. 146, Reg. 17540 (1499, setembre 9. Dot. Mataró): Sebastià Osona, de Montmeló, reconeix a Bernat Sala, de Sant Martí d'Arenys [de Munt] haver rebut les 60 lliures barceloneses del dot de la seva filla, muller de Sebastià</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_42989_full_Perg. 491, Reg. 21983 (1510, setembre 25. Barcelona): Presentació a la cúria del veguer de Barcelona d'una lletra de Ferran II per la qual revoca -a instàncies dels síndics de la ciutat- el privilegi de construir molins amb dret d'ús d'aigua, al terme de Montmeló, i de fer un forn i vendre-hi pa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_42203_full_Perg. 482, Reg. 21665 (1517, març 26. Venda. Balaguer): Constança Guaita ven a Antoni Gatell, carnisser de Montmeló, el mas d'en Guaita, situat a Sant Salvador de Polinyà, que té en alou pel monestir de Santa Anna de Barcelona. Amb àpoca del preu, 65 ll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_30699_full_Perg. 318, Reg. 19186 (1546, agost 4. Testament. Montmeló): Narcís Gatell, de Montmeló, sentint-se malalt, atorga Testament. Nomena marmessors i elegeix sepultura al cementiri de l'església parroquial de Santa Maria de Montmeló. Fa deixes piadoses i familiars, i institueix hereu universal el seu fill Antic o, en defecte seu, la seva filla Joana.</span></span></span></p> | 08135-180 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 - 08001 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir Biblioteca Nacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya), així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517937,2.2479379 | 437281 | 4600287 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-01pergamibc30699full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-02pergamibc32332full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-03pergamibc42203full.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
96164 | Fons d’imatges de Montmeló a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-montmelo-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons documental de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Montmeló està format per un total de 57 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, mapes topogràfics, fotografies aèries verticals, mapes en sèrie, ortofotomapes i un mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb les còpies dels mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>1 Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>11 són fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 29 de febrer de 1960, el 12 de maig de 1963 i el 30 d’octubre de 1964.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Un altre grup està format per un total de 5 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, entre els anys 1977, la majoria, sense toponímia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A Escala 1:5.000 també hi ha 3 mapes topogràfics editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya de l’octubre de 1986 (editat el juliol de 1995). Del juny de 1994 (editats el juny de 1998) corresponents a la segona edició hi ha 4 mapes topogràfics. I del juliol de 2010 (editats el maig de 2011) n’hi ha dos més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>També es conserva un mapa excursionista de l’Editorial Alpina de l’any 1951, que porta per títol, Montmeló, Burriac, Argentona, amb un itinerari publicat dins de “Del Vallès al Maresme: del Besós a la riera d’Argentona”. Escala 1:50.000 de 22x29 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha 4 fotografies aèries, en color, editades per l’Institut Cartogràfic de Catalunya del vol del 17 de maig 1983 i un ortofotomapa en color a escala 1:10.000 del Circuit de Catalunya realitzat l’any 2005.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de l’any 1982, relacionades amb la cultura popular amb els gegants Malús i Montserrat), amb una vista del pont de Montmeló . Del Fons Pau Vila (1920-1970) destaca una fotografia (9x14 cm) del pont de Montmeló. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, signats pel topògraf Alejandro Garcia, l’any 1921. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> | 08135-181 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516793,2.2479165 | 437279 | 4600275 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96164-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96164-03.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||
54581 | Terminus augustalis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terminus-augustalis | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPArqC (1999) 'Terminus Augustalis' Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. JÁRREGA, R.; RODÀ, I. (1999): 'El 'Terminus Augustalis' de Montornès: noves dades epigràfiques' Lauro, núm. 16, pp. 5-12, Granollers: Museu de Granollers. MAYER, M.; RODÀ, I. (2002) 'Darreres troballes i estat actual de la recerca epigràfica a Catalunya', Tribuna d'Arqueologia 1998-1999, pp. 277-285, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | I dC | El gres es troba malmès, amb diversos cops i signes de desgast. Es conserva la caixa de grípia a la part superior del bloc A i ha saltat part de la línia ! De la cara frontal. | <p>Pedra de terme d'època romana, del primer quart de segle I dC., formada per dos blocs de gres i un coronament motllurat que acaba en pulvinum a la manera d'un altar. La cara posterior hauria estat adossada a alguna altra estructura, ja que es troba grollerament desbastada. Fa gairebé 2 metres d'alçada, uns 90 centímetres d'amplada i uns 45 de fondària. Té un text inscrit a la cara frontal del mig (TERMI[VS] AUGUSTALIS) i un altre a la cara lateral esquerra del mateix bloc (NEN[N]SIUM). Es tracta d'una fita termenal d'època de l'emperador August que delimitava el territori de dues ciutats. Com que el text està seccionat, no es pot saber de quines ciutats es tractava. Tanmateix, per proximitat geogràfica, podrien ser Iluro, Baetulo, Lauro, Barcino...</p> | 08136-65 | Lloc/adreça: C. Major, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest monument epigràfic va ser localitzat l'any 1998 als jardins de l'empresa Eaton Livia, SA, situada al Polígon Industrial el Raiguer. El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya el va identificar com a un senyal de la via pública, conegut amb el nom de terminus augustalis. Per la seva forma i el seu volum, és un exemplar únic a Catalunya. Va estar exposat a la Galeria Municipal de Can Xerracan. L'any 2007 se'n va fer una rèplica que es va col·locar enmig de la rotonda situada a la cruïlla de les avingudes de la Llibertat, de Can Vilaró i d'Ernest Lluch. L'any 2017 es va traslladar de manera permanent a Can Saurina, al carrer Major, on es pot observar des de la via pública, ja que s'ha instal·lat una gran vitrina amb aquest objectiu.</p> | 41.5428200,2.2644600 | 438650 | 4599279 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54581-foto-08136-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54581-foto-08136-65-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | La identificació d'aquesta inscripció és de gran interès, ja que es tracta del primer testimoni epigràfic que permet ajudar a conèixer una mica millor la distribució administrativa en un moment històric ben precís i permet documentar per primera vegada un terme territorial romà a Catalunya, constituint, per tant, una dada per intentar interpretar millor la geografia política d'aquest sector de l'antiga Hispània Citerior en època de l'emperador August. | 83|80 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||
57376 | Vil·la romana de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-lespelt | <p>AYMAMÍ I DOMINGO, Gener (2011). 'La vil·la romana de l'Espelt', Per la comarca de l'Anoia, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p.189-190. BORRÀS I QUADRES, Antoni (1948): 'Una nueva villa romana', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, núm.77, Agrupación Fotogràfica de Igualada, Igualada, p. 6-7. BORRÀS I QUADRES, Antoni (1948): 'Una nueva villa romana', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, núm.79, Agrupación Fotogràfica de Igualada, Igualada, p. 3-4. CARRERAS, Teresa.; NUIX, Josep Mª; ENRICH, Jordi (1984). Memòria de la campanya d'excavacions de l'any 1982 a la vil·la romana de l'Espelt (Òdena). CARRERAS, T.; ENRICH, J. ; NUIX, J.M. (1984): 'Estudi d'un plat de vidre trobat a la vil·la romana de l'Espelt', Informació Arqueològica, núm. 43, Institut de Phehistòria i Arqueologia de la Diputacó de Barcelona,. Barcelona, p. 81-84. CARRERAS, Teresa; ENRICH, Jordi; NUIX, Josep Mª (1989): 'La vil·la romana de l'Espelt', Igualada, Patrimoni Cultural, núm. 8 (sèrie 6ª), Ajuntament d'Igualada, Igualada, 8 p. CARRERAS, T.; NUIX, J.M.; ENRICH, J. (1993): 'La vil·la romana de l'Espelt , Òdena', Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana i Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 35-36. ENRICH, Jordi (1988): 'Recuperació de les pintures murals la vil·la romana de l'Espelt sota el mecenatge de la Constructora de Calaf, S.A.', La Veu de l'Anoia, núm. 309 (15 de juliol), Publicacions Anoia, S.L., Igualada, p. 20. ENRICH, Jordi; CARRERAS, Teresa; NUIX, Josep Mª (2001): 'La vil·la romana de l'Espelt (Òdena)', Jornades d'Arqueologia 2001. Preactes, Generalitat de Catalunya, La Garriga, p. 185-187. NADAL, J. (1999): 'Estudi de les restes faunístiques recuperades a l'abocador de la Vil·la romana de l'Espelt (Òdena, Anoia)', Memòria de la campanya d'excavacions de l'any 1986 a la vil·la romana de l'Espelt. NUIX, Josep Mª; ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan (1982): 'La vil·la romana de l'Espelt (Òdena)', Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 361. NUIX, Josep Mª; ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan (1983). Memòria de la campanya d'excavacions de l'any 1981 a la vil·la romana de l'Espelt (Òdena). NUIX, Josep Mª; CARRERAS, Teresa; ENRICH, Jordi] [1983]: 'L'Espelt. Òdena, Anoia', L'arqueologia i la nostra història, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 53-54. PEDRAZA I JORDANA, Lluís (s/a). Vil·la romana de l'Espelt (Òdena, Anoia), Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada PEDRAZA JORDANA, Lluís (s/a). Plafó informatiu Vil·la romana de l'Espelt (Òdena, Anoia), Diputació de Barcelona, Barcelona. PEDRAZA, Lluís (1983): 'L'Anoia de bat a bat. El nostre passat. La vil·la romana de l'Espelt (Òdena)', AIONA, Publicacions Anoia, S.L., Igualada, p. 31. PEDRAZA JORDANA, Lluís: Dades entorn de la circulació monetària a l'antiguitat a la comarca de l'Anoia [Inèdit].</p> | <p>Explotació agrícola, bastida seguint les recomanacions fetes pels arquitectes de l'època (posició dominant, arrecerada, propera a una via de comunicació i propera a un corrent d'aigua), que fou habitada des dels segles II-I aC fins al primer terç del segle VI dC, en etapes de desigual activitat. També hi ha indicis d'ocupació medieval. Fonamentalment es dedicava a l'explotació agropecuària del seu fundus, amb el conreu del cereal, la vinya i l'olivera complementats amb la cria de bestiar oví, torcí i aviram. A més hi han estat detectades activitats artesanals de caire domèstic com l'elaboració de teixits. Per tant, la vil·la tenia un caràcter econòmic autosuficient, amb producció d'excedents per exportar a ciutats importants, incorporant-se així al dens flux de circuits comercials que caracteritza el període romà.</p> <p>Es tracta d'una residència senyorial d'època romana alt imperial de model allargat o de corredor, transformada, en una fase posterior, en una vil·la amb pati de planta interior rectangular, al voltant del qual s'articulen les diferents estances, i que uneix la pars urbana i la pars rustica en una mena de bloc irregular. Alguns dels murs conservats sobrepassen els tres metres d'alçada i estan construïts amb la tècnica de l'encofrat, amb morter de calç i arena, i pedres de mida petita o mitjana sense escairar. Un passadís d'entrada (fauces) en direcció de nord a sud comunicava l'entrada amb un pati amb quatre estances disposades al fons. A l'esquerra d'aquest passadís trobem dues estances que estaven pavimentades amb opus tessellatum, que marcarien un cos d'edifici longitudinal. Contigu hi hauria un altre cos d'edifici amb tres habitacions també disposades longitudinalment, dues d'elles caldejades pel sistema d'hipocaust. La tercera habitació tindria adossada una banyera revestida d'opus signinum. Tot aquest sector podria correspondre a una zona de banys i dependències annexes. Així, doncs, al sector de migdia de la vil·la trobaríem la pars urbana o d'habitació, mentre que la pars rustica va ser edificada als extrems est i nord del pati, i sobretot en el sector de tramuntana, on s'han localitzat una sèrie de dependències en bateria destinades a les tasques agrícoles per a l'elaboració i emmagatzematge del vi o de l'oli i del cereal, magatzems o rebosts, canalitzacions, sitges i dipòsits o lacus. La zona d'habitacions destinades a banys durant el període d'esplendor de la vil·la foren més tard amortitzades, aprofitant en el seu desnivell per a encabir una premsa. Quant a la cronologia d'aquest establiment, es poden establir com a mínim quatre grans fases d'ocupació: A) Fase romano-republicana corresponent al moment de fundació de la vil·la. Aquesta fase ha estat detectada a partir de l'aparició dispersa en el jaciment de diversos materials ceràmics ibèrics i de vernís negre d'importació. B) Fase imperial que abraçaria especialment els segles II i III dC. Aquest seria el moment àlgid de la vil·la i del qual es detecta el major nombre de material de luxe, sobretot monedes. La major part de les estructures visibles corresponen a aquestes cronologies, tot i que en molts casos foren modificades o reutilitzades posteriorment per a altres usos. C) Fase tardana que arribaria fins al segle VI, documentada a partir d'algunes produccions ceràmiques com ara la forma Hayes 103. D) Breu fase d'ocupació medieval (segles XI-XII), documentada a partir de l'aparició d'alguns fragments de ceràmica grisa medieval.</p> | 08143-303 | Camí de Sant Pere d'Ardesa. Pla de la Torre | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La vil·la romana de l'Espelt és coneguda des d'abans del 1934 i és una de les més extensament excavades de l'interior de Catalunya, més d'un 60 % de la superfície total del jaciment, que ha posat al descobert les dues parts d'una vil·la amb diverses estances, unes de caire residencial i altres destinades a l'activitat agropecuària. L'any 1948, Antoni Borràs i Quadres va publicar un petit article de referència al butlletí de la Agrupació Fotogràfica d'Igualada. La primera campanya oficial d'excavacions va ser dirigida l'any 1958 pel doctor Eduard Ripoll, aleshores director del Museu Arqueològic de Barcelona. El 1966, l'Ajuntament d'Igualada va comprar, a instàncies del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), els terrenys del Pla de la Torre on se situaven les estructures conservades de la vil·la. Els anys 1980 i 1981 la direcció de la recerca arqueològica va estar a càrrec de Josep Maria Nuix i Jordi Enrich. Entre el 1982 i el 1988 es van efectuar campanyes anuals d'excavacions, sota el patrocini de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i de la Secció d'Arqueologia del CECI; durant aquesta etapa, la direcció va ser compartida per Teresa Carreras, Jordi Enrich i Josep Maria Nuix, i va comptar amb el suport de l'Ajuntament d'Igualada i del Museu Comarcal de l'Anoia. El juliol del 1993, i sota la direcció d'Imma Carrión, es va excavar el jaciment en el marc d'un camp de treball de l'Institut Català de Serveis a la Joventut. Es va procedir a la restauració de les pintures murals i, a continuació, en una sèrie de jornades alternes es van netejar i consolidar les estructures localitzades; en aquest cas, la direcció va estar a càrrec de Jordi Enrich i Josep Serra. Darrerament s'hi han efectuat dues campanyes de consolidació d'estructures, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Igualada, i la direcció facultativa de l'arqueòloga Neus Zapata. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'equip redactor de la Carta Arqueològica l’any 1984, va confirmar l'existència d'una moneda ibèrica trobada a la vil·la pel senyor Maurici Brunet. Es tracta d'una moneda del segle I aC, que a l'anvers presenta un cap masculí que mira a la dreta, i al revers la llegenda ILTIKERSKEN i un genet que cavalca amb una palma a la mà. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l’any 1991, i tenint en compte les novetats generades per les successives campanyes d'excavació efectuades al llarg de la dècada dels vuitanta, es va constatar la presència de noves estances, nous dipòsits i la insinuació d'una gran cisterna en un dels camps situats a tramuntana del jaciment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5985600,1.5996900 | 383302 | 4606153 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57376-foto-08143-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57376-foto-08143-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57376-foto-08143-303-3.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2021-06-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||
89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||
89569 | Rocarodona I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona-i-i-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLADÓ,<em> </em>M. (2016): “<em>Els Jaciments dels Rocarodona: noves dades per a l'estudi de la prehistòria a la vall mitjana del Llobregat”</em>, a L’Erol, núm. 127 (primavera 2016), p. 41-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TRULLÀS, O. (2009): Memòria de la prospecció arqueològica superficial realitzada al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2010): Informe d’afectació d’estructures al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2011): Memòria del cobriment d'estructures arqueològiques de Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques de Rocarodona – Olvan </span></span></span><span lang='CA'><span>[Consultable en línia: </span></span><a href='http://hdl.handle.net/10687/428193'><span><span><span><span>http://hdl.handle.net/10687/428193</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ]</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Rocarodona, de fet, està conformat per dues àrees amb restes arqueològiques, que es diferencia com a dos jaciments, els anomenats Rocarodona I i Rocarodona II. Aquests van ser documentats arran de la intervenció arqueològica portada a terme entre el 20 de setembre i el 30 de novembre <span>de 2010</span>, quan s’efectuà el control arqueològic del moviment de terres per a la construcció de vials i rases del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Es van localitzar dues àrees amb restes arqueològiques (sense evidències a nivell superficial). En el decurs dels treballs, es va portar a terme la documentació de les restes i l’excavació d’una part, a fi de poder fer una valoració més acurada d’una possible excavació en extensió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona I</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment Rocarodona I s’hi identificaren 23 estructures negatives que ocupen entorn mitja hectàrea de terreny. Concretament es van localitzar 12 estructures negatives corresponents a sitges o cubetes d’entorn un metre de diàmetre; dos grups probablement de forats de pal disposats linealment; i dues estructures complexes de funció desconeguda (una de les quals podria interpretar-se com un fons de cabana semi-excavada). Del total d’estructures es va dur a terme l’excavació d’una sitja quasi complerta, de forma troncocònica, excavada al terreny natural; el dipòsit presentava unes mesures d’1 metre de profunditat, 1 metre de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d'1,25 metres. En l’excavació es van recuperar materials, una part dels quals fora de context, com és el cas d’una única peça lítica; també es van recuperar 87 fragments, dels quals 8 són vores i 2 de fons de base plana i 3 nanses, que permeteren situar el jaciment en el bonze inicial-ple (entre inicis fins a mitjans del segons mil·lenni cal. BC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona II</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del jaciment Rocarodona II només se’n coneix una sitja que es va excavar, es tracta d’una estructura retallada al terreny natural, de forma globular irregular i fons pla, que en localitzar-se es trobava seccionada verticalment. Es creu que no seria un element aïllat sinó que podria formar part d’un jaciment de majors dimensions, no conegudes. Les dimensions de la sitja són d’1,2 metres de profunditat, 95 centímetres de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d’1,5 metres. L’excavació de l’estratigrafia que reblia el seu interior, va suposar la identificació d’un estrat, que per les seves característiques es considera un estrat de farciment antròpic intencionat, que es relaciona amb les deixalles habituals d’un espai d’habitat i que permet indicar que pot testimoniar la presència d’un possible hàbitat proper, desconegut fins al moment. En aquest cas es van recuperar un total de 76 fragments ceràmics, sobretot petits fragments informes, 2 vores, 1 base còncava i 1 arrencament de nansa; la majoria són fragments de ceràmica a mà de cocció mixta, únicament 1 fragment presentava decoració corresponent a un cordó llis sota el llavi. Tot i que les característiques del material no va permetre aportar una cronologia molt ajustada, sembla que s’inscriu dins el període prehistòric recent, hipotèticament podria correspondre a l’horitzó cronològic del neolític (LLADÓ: 2016, 42). </span></span></span></span></p> | 08144-260 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciments de Rocarodona van ser identificats arran de les tasques de seguiment d’urbanització del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Inicialment es va portar a terme una primera fase d’estudi de valoració, en aquest cas superficial de les restes visibles i identificables en prospecció sense remoció de terreny que no va permetre identificar restes arqueològiques d’interès potencialment destacable, únicament la identificació de petits fragments ceràmics de cronologia moderna, la situació estructures o d’edificis existents a l’àrea del futur polígon, des de la masia de Rocarodona fins un parell de barraques o altres elements. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Una fase d’intervenció arqueològica de seguiment, excavació (dues campanyes, i cobriment de les restes), que s’han portat a terme en diferents períodes des del 2010 fins al 2016. </span></span></span></span></p> | 42.0516800,1.8916400 | 408282 | 4656108 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1970940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-1-sitja.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació s’ha obtingut a partir de les dades facilitades per la Societat d’Arqueologia del Berguedà, els informes i memòries rebudes fins la data de l’elaboració de la present fitxa, i especialment, a partir de l’article de Meritxell Lladó sobre els jaciments de Rocarodona publicat l’any 2016 a la revista “L’Erol” (LLADÓ: 2016, 41-43). Apuntar que no s’ha realitzat una excavació complerta del jaciment ni tampoc una delimitació total. Actualment, les restes estan cobertes i protegides. Un cop finalitzi l’estudi dels materials, aquests es dipositaran a l’espai de reserva del Museu Comarcal de Berga. Museu Comarcal de Berga, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga.Autoria de les imatges: Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||
55399 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | <p>COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2), pàg. 199-223</p> | XVI | <p>L'arxiu conserva poca documentació referent a Olesa de Bonesvalls. Aquesta es redueix a un capbreu i a algunes actes notarials sense especificar. - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. Notari Pere Guasch. 36 folis enquadernat en Pergamí. És una còpia del documenta que es troba a l'arxiu de la parròquia d'Olesa. - També hi ha fons notarial que segur que conté documentació referent a Olesa, però la classificació està per notaris i és difícil extreure els documents exclusius d'Olesa i l'Hospital.</p> | 08146-51 | Avinguda d'Europa, 24. 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | <p>L'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 metres lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i alguna d'altres llocs.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/