Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
55400 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-1 | <p>JOSÉ SANABRE, pbro. (1947). El Archivo Diocesano de Barcelona. Barcelona, Fidel Rodríguez impressor. MARTÍ BONET, J.M.; NIQUI PUIGVERT, L. (1993). El dietari del bisbe Ponç de Gualba en les visites pastorals. Barcelona. MARTÍ i BONET, Josep M. 'Arxiu Diocesà de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 41-62</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona conserva documentació procedent i referent al nucli d'Olesa de Bonesvalls i a l'Hospital de Cervelló. Es tracta de documentació variada des del segle XIV al segle XX. MENSA EPISCOPAL: Títol XXII, Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Relació de la documentació: - Còpia del testament de Guillem II de Cervelló, realitzada per l'arxiver Antoni Campillo l'any 1750 d'un original custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. - Llevador de censos (sense data) - Llibre de la Administració i comptes del Hospital de Cervelló i parròquia de Sant Joan d'Olesa. De 1516 a 1567, un quadern de 1694 1 1697. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llevador major de rentes, llibre de comptes de l'administrador, 1778. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Cervelló: escriptures, expedients incobrats. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Lligall nº 4, segle XVIII. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1756. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1735. - Capbreus dels segles XVII i XVIII. VISITES PASTORALS: de 1314 a 1891: 59 visites. DOCUMENTACIÓ DE PARRÒQUIES: Documents varies 1820, rendes 1834, reglaments de l'Hospital 1864, estat parròquia 1867, estadística 1867, robatori i incendi rectoria 1874, obres 1941, permís al bisbat per posar imatge Mare de Déu dels Dolors 1941, permís per erigir un viacrucis 1954, altres documents varis fins al 1990. A més es conserven tres volums de l'obra inèdita de mossèn Salvador Misser, un volum sobre l'Hospital de Cervelló, un sobre la parròquia d'Olesa i un tercer volum de documents. Es va realitzar un resum d'aquesta extensa obra en la publicació de l' Arxiu Diocesà de Barcelona de 1993: Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló, feta per Salvador MISSER, Pere Jordi FIGUEROLA i Josep M. MARTÍ BONET. (Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1).</p> | 08146-52 | Arquebisbat de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5. 08002 BARCELONA | <p>El fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona té dos fons diferenciats: l'arxiu de la Mensa Episcopal i l'arxiu de la Cúria. El de la Mensa és el més antic, amb el primer document datat el 878 (concessió de bens al bisbat de Barcelona pel rei Ludovic de França). L'arxiu de la Cúria va ser fundat pel bisbe Ponç de Gualba el 1302. El fons es va anar ampliant progressivament amb la creació de nous fons, així els segles XIV al XVII s'inicien les sèries de 'Testaments', 'Causas Pías', 'Gratiarium', 'Verbalium', 'Litterarium' i 'Procesos', aquests tres últims són de vida judicial. Al segle XVI s'inicien els 'Expedientes matrimoniales', 'Expedientes informaciones' i 'Visitas Pastorales'. El segle XVIII l'arxiver Campillo va ordenar l'arxiu entre els anys 1721 i 1779, redactant el primer índex. Posteriorment el pare Caresmar es va fer càrrec i des del 1789 va dedicar-se a copiar els documents en pergamí o paper de l'arxiu de la Mensa Episcopal, realitzant només una part però que ha suposat una important tasca històrica principalment pel fet que alguns documents originals que ell va copiar van desaparèixer posteriorment. A finals del segle XVIII, coincidint amb la desamortització, es va abandonar l'arxiu fins que el 1900 el bisbe Morgades va encarregar al Sr. Peray l'ordenació de la documentació. L'any 1926 es comença una tasca d'inventari que es va veure estroncada durant la Guerra Civil Espanyola amb l'extracció de part de la documentació pel Palau Arquebisbal pel perill suposat.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
55401 | Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-catedral-de-barcelona | <p>FÀBREGA, A.; BAUCELLS, J. (1969). Catàleg de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Índex general de les sèries documentals. FÀBREGA i GRAU, A.; BAUCELLS i REIG, J. 'Arxiu Capitular de la S.E. Catedral B. de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 19-39</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva alguna documentació procedent de l'Hospital de Cervelló: - 11-4-1274: Guillem de Cervelló fa donació de la vila d'Olesa a l'Hospital. (ACCB, Pia Almoina, Testaments, armari 8, doc. nº 38 A). Pergamí. Còpia de l'època. - 12-4-1274: Guillem de Cervelló. Pergamí, còpia de l'època. - 'Llibre del hospedatge', 1776-1806. (Llibre en el que es compte dia a dia el moviment de pobres i altres persones necessitades que s'acollien a l'albergueria i les almoines que s'havien fet). Paper, coberta de pergamí, 100 folis sense numerar. - Llibre de la Administració del Hospital dit de Cervelló 'aont estan continuats los fruyts de las cullitas de 1801 y seguents ab sos productos y gastos de obras', 1801-1807. Paper, enquadernat en pergamí. - 26-8-1270: Salvaguarda concedida per l'infant Alfons a l'Hospital. (ACCB, Cartes Reials, C-1-21). Pergamí amb segell de cera.</p> | 08146-53 | Catedral de Barcelona. 08002 BARCELONA | <p>L'any 844 Carles el Calb atorga als ciutadans de Barcelona el primer privilegi que inicia l'aplec de documents del Cartulari de la Catedral. El 1275 el rei Jaume I autoritza la notaria del Capítol que actua fins a finals del segle XIX. A mitjans del segle XIII s'ordenen els documents de l'arxiu i es copien els més importants. A partir d'aquest moment augmenten considerablement els fons creant noves sèries documentals. L'any 1771 el pare Caresmar treballa a l'arxiu en la catalogació de diversos fons documentals elaborant l'índex de pergamins i llibres. Amb la desamortització queda desorganitzat fins que el 1869 és clausurat per ordre del govern restant completament abandonat. L'any 1900 Mn. Josep Mas i Domènech inicia una important tasca de reordenar els fons, classificar i catalogar, posant l'arxiu a l'abast dels investigadors. Durant la Guerra Civil els fons es traslladen al convent de l'Esperança, a la Biblioteca de Catalunya i al Palau de Pedralbes, entre d'altres, retornant la documentació l'any 1939 a la Seu. Entre 1965 i 1969 es realitza uns nova documentació dels fons i s'instal·la a les noves dependències inaugurades el 1969. L'arxiu conserva un fons bibliogràfic amb incunables, còdex i llibres auxiliars; un fons de pergamins amb unes 40.000 unitats; la documentació de la catedral i de la sagristia. El fet que aquests documents es trobin a l'arxiu de la Catedral i no al bisbat pot respondre a que en el mateix document, Guillem de Cervelló, va deixar escrit que un dels seus fills, Hug, havia de ser clergue i demanava a la Catedral de Barcelona que el fes canonge de Barcelona.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
55694 | Xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-vella-del-moli | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-41 | XIX | Element mutilat. | Part inferior de la xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós, disposats en franges horitzontals alternades i amb anelles de ferro). El totxo és aparellat a trencajunt i unit amb morter de calç. La base té forma cilíndrica, coronada amb una motllura convexa a manera de brocell de secció semicilíndrica, feta amb totxo aplantillat col·locat a plec de llibre. El seu fust és troncocònic, subjecte perimètricament per una sèrie d'anelles de ferro, de les quals encara en queden 8, ja que el fust ha estat recentment escapçat aproximadament a la meitat de la seva alçada original. El coronament ha desaparegut. | 08147-190 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5361200,1.8911600 | 407504 | 4598868 | 1875 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com la Cuspinera. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
55695 | Xemeneia d'Indústria Olesana, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dindustria-olesana-sa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-42 | XX | Xemeneia conservada dins del conjunt industrial del Molí, conegut antigament com a Indústria Olesana, S.A. Es tracta d'una xemeneia de totxo refractari disposat a trencajunt en filades horitzontals regulars, de forma troncocònica. Actualment només en queda dempeus la meitat inferior. | 08147-191 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5357000,1.8920300 | 407576 | 4598820 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||
55699 | Fons documental referit a Olesa de Montserrat a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-a-olesa-de-montserrat-a-larxiu-historic-comarcal-de-terrassa | XVIII-XIX | Conjunt dels fons notarials de tots els notaris que treballaven a Olesa de Montserrat, concretament entre els anys 1703 i 1883. Els documents originals d'aquests fons es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, mentre que a l'Arxiu Històric d'Olesa se'n conserven els esborranys. | 08147-195 | Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Carrer Pantà, 20, baixos (Terrassa). | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||||
55737 | Xemeneia del Vapor Cremat (Paños Margarit S.A.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-vapor-cremat-panos-margarit-sa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX | Deformació i inclinació a la part superior. | Xemeneia corresponent a l'antic Vapor Cremat. És feta de totxo refractari i anelles de ferro; el totxo és aparellat a trencajunt, disposat en filades horitzontals regulars i unit amb morter de calç. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana. A la cara oest es troba l'obertura d'accés a l'interior, tapiada amb maó. El seu fust és troncocònic, amb 14 anelles de ferro que subjecten la fàbrica de totxo. El coronament és de forma circular amb una motllura a base de filades avançades de totxo. Es tracta de la xemeneia més alta del terme d'Olesa. | 08147-233 | Paños Margarit (Ctra. C-1411, km. 2,5) | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5422000,1.8842800 | 406939 | 4599550 | 1855 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||
55781 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-2 | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals | El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. La meitat oriental d'Olivella forma part d'aquest parc, amb un total de 2.224,19 hectàrees. El formen dues grans unitats diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola. | 08148-37 | Massís del Garraf | El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, Triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Triticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s. XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerrilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent). | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55781-foto-08148-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55781-foto-08148-37-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | A més d'Olivella, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. (Continuació història) Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||
55859 | Fons de pergamins d'Olivella de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-pergamins-dolivella-de-la-biblioteca-de-catalunya | XIV-XVII | Alguns documents s'han anat degradant. | Es tracta de cinc pergamins que abasten un arc cronològic del segle XIV al XVII Pergamí de 1389: Document (585 x 376 mm) de venda pel qual, Bernat Buçot, procurador reial, ven a Pere Feliu, beneficiat de les 11000 Verges de Barcelona, la jurisdicció del castell d'Olivella, situat a la vegueria de Vilafranca del Penedès, per 180 lliures de Barcelona. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 186, Reg. 10196 Pergamí de l'any 1479: Document (585 x 542 mm) datat el 17 d'abril a Barcelona, de venda davant del notari Pere Pasqual pel qual, Joan Balle i Antònia, d'Eramprunyà, venen a Guillem Balle de Sitges el Mas Cabrefich, situat al terme del castell d'Olivella i sota el domini del dit castell. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 132, Reg. 11871 Pergamí de l'any 1535: Document (572 x 730 mm), datat el 13 de març a Barcelona, de venda davant del notari Pau Renard pel qual, Bartomeu Balle, pagès de Sitges, ven a Francesc Raventós d'Olivella un mas dit Cabrafic, situat a Olivella. Pergamí de l'any 1607: Document en llatí (367 x 301 mm). Es tracta d'una àpoca realitzada al castell de Subirats davant del notari Antoni Mas de Vilafranca del Penedès el dia 2 de desembre per la qual, Antoni Joan Sibili, ferrer de Gelida, firma rebut del dot de la seva esposa Mariana Raventós, d'Olivella. Francesc Sibili, sabater d'Esparraguera, firma àpoca a Jaume Guerau de 30 lliures pels drets que li corresponen a l'heretat de Cabrafich Pergamí de l'any 1624: Document en llatí (800 x 630 mm). Es tracta d'un document de censal mort realitzat a Vilafranca del Penedès davant del notari Pere Guasc, de Vilafranca del Penedès, notari reial i per l'autoritat de l'ardiaca del Penedès, el dia 26 de febrer. El contingut explica que Pere Guerau, pagès del mas de Cabrafic, al terme de Sant Pere d'Olivella, i la seva muller Àngela venen als marmessors de Francesc Bellot, pastor de la vila de 'Busanyan', al regne de França -Jaume Sadurní i Felip Ràfols, batlles de Sant Cristòfol de Begues i de Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls, respectivament, i Joan Martí, pagès de Sant Salvador de Gunyoles- un censal mort de pensió de 104 s. i preu de 104 ll. Amb àpoca (Vilafranca del Penedès, 9 de març de 1624). Acta de donació del censal, feta pels marmessors de Bellot al rector de l'església de Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls, en compliment d'una clàusula testamentària d'aquell que institueix una missa setmanal perpètua per la seva ànima (Olesa de Bonesvalls, 4 de maig de 1624). | 08148-115 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Imatges de la Biblioteca de Catalunya | 94|85 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||
55864 | Pergamí de l'arxiu històric de Vilassar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-larxiu-historic-de-vilassar-de-dalt | Alguns documents s'han anat degradant. | Document en llatí (275 x 133 mm). Es tracta d'un document de venda fet per l'escrivà Bernat el dia 30 de març de 1186. El contingut explica que Goball d'Ologia i la seva muller Ermengarda venen a Ramon de Queralt un alou, unes cases, mig ferraginal i altres béns i drets que tenen a Olivella, al lloc anomenat Coma de Puig d'Olivella, pel preu de 45 auris. | 08148-120 | Arxiu històric de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 08339 Vilassar de Dalt | El document original forma part del fons de pergamins del marquesat de Santa Maria de Barberà, que van del segle X al segle XVIII. El fons és de propietat privada i es trobava al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). L'any 2016 el fons va ser cedir a l'arxiu històric de Vilassar de Dalt. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||||
55905 | Col·lecció d'objectes d'Olivella al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-al-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum alberga peces de diferents categories procedents del municipi d'Olivella. Conté setanta-set elements de paleontologia, principalment conquilles, orbitolines, terres i roques amb microfòssils, esquelets fossilitzats d'esponja, coralls, fragments d'ammonits o esquelets d'equínids. Dos elements són de mineralogia, fragments de quars, i noranta-vuit peces d'ornitologia d'una àmplia representació de l'avifauna local. El fons arqueològic conté deu ítems procedents de troballes realitzades per particulars. Destaquen els següents elements: - Fragment d'estri de pedra polida sense datar, de forma circular amb una cara plana i l'altra convexa, fet amb pedra volcànica negra. El seu diàmetre deuria ser de 45 mm. - Dues destrals de pedra polida localitzades en dos sectors propers a Can Montaner identificades com a Can Montaner 1 i 2. La primera fou trobada en una vinya a la dreta del camí que surt de la carretera d'Olivella i va cap a can Montaner, a 100 m de la carretera. Aquesta destral és triangular amb tall lleugerament corb sobre pedra volcànica. La segona destral està fragmentada i es localitzà al camí de can Montaner a santa Susanna, al davant de la balma de can Montaner. Es tracta d'un fragment distal de destral sobre volcànica. - Al cim del Puig Molí, en l'entorn del Castell Vell d'Olivella i l'església es recolliren nombrosos fragments de ceràmica medieval però alguna sembla ser ibèrica grisa. - Materials recollits a la riba dreta de la riera de Begues, gairebé a sobre de la cova de Can Montaner. És de difícil localització. Cova de 15 m dividida en 2 sales. Enrealitzar un sondeig es trobà un sediment polsós entre el que hi havia restes humanes de diversos individus, ceràmica a mà llisa i raspallada, sílex i un botó de petxina piramidal i un fragment molt petit de bronze o coure. - Ossos humans i de fauna i una ascla de sílex. Localitzat en un revolt de la riera de Jafre, aigües amunt dels Masets. Tocant a la riera, a la riba dreta, és visible l'entrada de la cova que es troba a 10 m per sobre de la riera de Jafre. Té una sola galeria amb sediment argilós on són visibles clots de clandestins. | 08148-161 | Plaça Jaume I, 5. 08720 Vilafranca del Penedès | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi d'Olivella. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pels períodes iber i de romanització. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 78|79|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||||
55906 | Fons documental de pergamins de la biblioteca museu Victor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pergamins-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | Alguns documents s'han anat degradant | Es tracta de sis pergamins, cinc del segle XVI i un del segle XVII. Tots són procedents de la masia de Can Suriol, exceptuant el de l'any 1549 de procedència desconeguda. Pergamí de 1509: full de pergamí de 29,5 x 28 cm, de data 21 de novembre de 1509. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1113. El text es refereix a Carla Valla i la seva dona, de Sant Sadurní que confessen i reconeixen a Antoni Rebentós i la seva dona Anneta del terme del castell de Sant Pere Feliu d'Olivella que li han pagat les 50 ll. En moneda barcelonesa, en diners efectius, com apart de l'herència il·legítima i suplement de les parts. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella... Pergamí de 1538: full de pergamí de 52,4 x 52,90 cm, de data 1 d'octubre de 1538. Document censal. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1114. El text es refereix a Bartomeu Batlle, hereu i propietari del mas de Liona, que està arruïnat i necessita diners, ven i dóna títol de venda a Joan Roig, major, pagès del lloc de la serra a la parròquia de Sant Pere de Ribes, un censal mort de dues quarteres d'ordi bo i net rebedor en recta mesura del terme Ribes perpètuament cada any el dia d ela mare de Déu d'agost, pel preu de 12 lliures en moneda barcelonesa. Respon del censal amb tots els seus béns mobles i immobles. Son avaladors; antoni Mestre, hereu i propietari del mas Pere Esteve de les parelades, Montserrat Carbonell, hereu i propietari del mas Carbonell de les Prellades i Joan Cassals, hereu i propietari del mas Cassalls del lloc del Palau, tots pagesos del terme i parròquia de Sant Pere de Ribes. Signum mei Gabriel Virgili prevere i vicari de l'església parroquial de Sant Pere de Ribes, diòcesi de Barcelona, notari públic en aquesta parròquia del venerable rector... Pergamí de 1540: full de pergamí de 30,1 x 51,20 cm, de data 26 de novembre de 1540. Document de compravenda. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1099. El text es refereix a Bartomeu Batlle, pagès del mas Liona a la parròquia de Sant Pere d'Olivella perquè no té diners crea i ven per ell i els seus sucessors a Vicens Vallès pagès del 'pedre dela...' en el terme del castell de la Verge Maria de Lavid... un censal de pensió de 5 cortans d'oli bo i net en bona mesura de Vilafranca del Penedès pel preu de 25 lliures en monedes barceloneses... Pergamí de 1549: full de pergamí de 32 x 37 cm, de data 14 d'octubre de 1549. Document d'usdefruit . Procedència desconeguda. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1115. El text es refereix a Francesc Robert, prevere de la vila del castell de Sitges, com aprocurador del magnífic senyorTomàs Camps, menor , mercader ciutadà de Barcelona, com a tal procurador i per això administrador general constituït pel reverent senyor Miquel Camps, clergue de Barcelona i prior de la capella de les Onze Mil verges constituïda davant del palau episcopal de Barcelona i com a tal prior, senyor del terme del castell d'Olivella i els seus hereus i successors en dues cases o masos continguts en el terme d'Olivella en el lloc de la roca. Un mas antigament era de Pere Urgell, després va ser de Francesc Mas. L'altre mas, en el que viviu actualment, antigament era d'en Bargalló... L'establiment es fa amb els corresponents drets i obligacions i el pagament d'un cens per Nadal de dos sous i sis diners en moneda barcelonesa... Signum mei Francesc Roberts, feses Antoni Milà i Salvador Olivella, pagesos del terme d'Olivella. Signum Guillem Ferrer Capero, notari públic apostòlic, residents a la vila del castell de Sitges... (Segueix al camp Observacions) | 08148-162 | Av. Narcís Monturiol, 2, Vilanova i la Geltrú | Els pergamins datats els anys 1509, 1538, 1540, 1556 i 1661 són procedents de Can Suriol, donació del Sr. Albareda anterior a 1975 | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | (Segueix del camp Descripció): Pergamí de 1556: full de pergamí de 40 x 45 cm, de data 25 de juliol de 1556. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1116. El text es refereix a Benet Pedralbos, de la vila de sarrià, abans habitant a la ciutat de Barcelona, confessa i reconeix a la seva esposa Elisabet Valla, ..., pagesos del terme d'Olivella, que ha cobrat totalment els diners efectius 20 lliures en moneda barcelonesa que com a dot vanacordar i prometre pagar els seus tutors i curadors Antoni Valla de 'feruntus' en el terme de Masuefa i Perot Valla de la parròquia de Sant Joan (bonum cassium) i Joan Bosch (boselli) 'condammali' de la Pedrosa en el terme de Sant Martí de ... El dot havia estat acordat en els capítols matrimonials de la seva germana na Agnès i Antoni Reventós signats davant de Joan Bartomeu, notari públic de Vilafranca del Penedès... Signum Benet Pedralbos. Festes: Antoni Manso... Antoni Laurentis (Llorens) pagès del terme de França del lloc de la Cappella noba. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella...Pergamí de 1621: full de pergamí de 36,4 x 52 cm, de data 21 de novembre de 1621. Document testament de Jaume Reventós. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1117. El text es refereix al testament de Jaume Reventós, pagès de lliona a la a la parròquia de Sant Pere i Feliu d'Olivella. Està malalt però té la parla i el seny clar. Nomena marmessors a la seva mare na Joana Raventosa i a Pere Reventós de les Piques. Vol que es pagui els seus deutes. Vol ser enterrat al cementiri de l'església parroquial dels Sant Pere i Feliu d'Olivella... A continuació relata el repartiment dels seus diners i propietats entre la seva família... Signum Joan Valls, prevere rector de l'església dels Sant Pere i Feliu d'Olivella i notari de la parròquia ... | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||||||||||
55915 | Col·lecció d'objectes d'Olivella del museu Victor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-del-museu-victor-balaguer | Les peces conservades al museu Victor Balaguer procedents d'Olivella són elements arqueològics originals de tres jaciments arqueològics del municipi que han estat dipositats per persones i en moments diferents: - Cova del Montnàs : tres capses de material arqueològic no descrit; restes humanes; dues olles, dos bols, una gerra, un plat, una kràtera, tot d'argila vermella; una fusaiola, set ganivets de sílex, una fletxa de bronze, dos collarets de pedres, closques i os, un botó, un fragemnet de ganívet de sílex, un penjoll d'os, un percusor de síelx i un molí de mà. - Castell vell d'Olivella: 23 fragments ceràmics recollits per persones i moments diferents. Cronologia ibèric-romà-medieval. - Puig de la Mola: dos fragments ceràmics d'època ibèrica. | 08148-171 | Av. Víctor Balaguer s/n, Vilanova i la Geltrú | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 79|81|83 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | |||||||||||||
56363 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-2 | Cens d'Arxius de l'Anoia. 2011-2012 Fitxa del fons documental de l'Ajuntament d'Orpí. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Arxius Municipals. | XIX-XX | La documentació antiga de l'arxiu municipal d'Orpí es troba molt malmesa. En un trasllat temporal va patir greus problemes d'humitat i fongs que el van afectar. Abans de la classificació feta per la Diputació de Barcelona, molta de la documentació estava apilada sense cap mena d'unitat d'instal·lació. Al febrer de 2015 es va enllestir la neteja i desinfecció, de tota la documentació. | L'Arxiu Municipal d'Orpí compta amb un inventari amb 618 registres que abasta des de 1852 fins a l'actualitat. L'Arxiu està format per 226 unitats d'instal·lació que ocupen 26 metres lineals. El dipòsit de l'arxiu es troba a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. Tot l'arxiu està ubicat en la mateixa sala de 21m2 i col·locat en prestatgeries metàl·liques fixes en bon estat de conservació. | 08152-104 | Plaça Sant Jordi nº4, Orpí (Can Bou) | Durant el període de construcció del nou edifici de l'Ajuntament la documentació de l'arxiu es va separar en diferents dipòsits, entre ells la parròquia on la documentació va patir una inundació. No se sap si va tornar a les dependències municipals tota la documentació L'any 2010 l'Oficina de Patrimoni Cultural ja va elaborar un informe per avaluar l'estat crític de conservació i d'abandonament que presentaven els fons documentals ubicats a l'Ajuntament d'Orpí. La redacció del mapa de patrimoni, ha coincidit en el temps amb el procés d'organització i classificació de tot l'arxiu per part de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Després de dos mesos de tractament arxivístic, al febrer de 2015 s'ha enllestit la neteja, desinfecció, organització, descripció i instal·lació de la documentació municipal d'Orpí. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
56367 | Fons Documental d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XV-XX | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de sis fons independents i 182 unitats documentals relacionades amb diversos aspectes del municipi d'Orpí. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de sis entitats diferenciades: Ajuntament d'Igualada, Cambra Agrària Local d'Orpí, Fons Daniel Canals Sanabra, Districte Notarial d'Igualada, Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i Parròquia de Santa Maria d'Igualada. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 127 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren diversos veïns d'Orpí, entre els anys 1447 i 1791. D'aquests documents destaquen, entre d'altres, dos pergamins (Bernat i Maria Cretes de Barcelona, venen el mas dels Balcells, d'Orpí, a Pere Ferrer també d'Orpí (1447) i el Testament de Jaume Febrer a Sant Miquel d'Orpí (1476)). També és interessant una còpia de la capbrevació de la casa de Joan Bou de Puigderdela, possessió del terme d'Orpí (1520). Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes d'Orpí entre els anys 1845 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí hi ha la documentació de l'organització administrativa de la cambra entre els anys 1969-1987. El darrer fons singular és el fons personal de Daniel Canals el qual es compon d'impresos menors, festes i activitats d'Orpí i Santa Maria de Miralles entre els anys 1915/1968. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40.</p> | 08152-108 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia una part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí fou ingressat a l'ACAN a partir de l'any 1995.</p> | 41.5285700,1.6068400 | 383773 | 4598373 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56367-foto-08152-108-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
56372 | Col·lecció d'objectes arqueològics d'Orpí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-dorpi-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d'Orpí. S'hi poden trobar materials de diferents cronologies, des de prehistòria fins a medieval. Els jaciments del municipi d'Orpí amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Poch amb referència M-462 i M-533. A llevant de Cal Palet amb referència núm. M-534. Can Claramunt amb referència núm. M-495. Església de Santa Càndia amb referència: M-338. Desviació de la carretera de Santa Càndia amb referència: M-45 i M-332. Can Tino amb referència: Núm. de referència: M-495. | 08152-113 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | Arran de les excavacions que es van anar realitzant les excavacions en aquests jaciments, els materials es van portar al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5286100,1.6068300 | 383772 | 4598377 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | Legal i física | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 80|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||||
56373 | Creu de terme de terme de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-terme-de-santa-candia | XIV | <p>Creu llatina de pedra amb els braços de secció prismàtica. Presenta els extrems decorats amb el motiu d'una fulla similar a les del roure o el card. Els braços estan units a la zona del creuer per motllures calades que recorden traceria gòtica formant un rosetó. Per la part superior del braç transversal, unint-se amb el tram superior de la creu, les motllures de traceria han estat substituïdes per dues figuretes, probablement d'àngels custodis, la postura dels quals s'adapta al lloc que ocupen tot contorsionant el cos. La magolla és un bloc octogonal decorat amb dos escuts heràldics i sis personatges. Mesures. 129x75x32</p> | 08152-114 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | <p>Creu conservada prop la població d'Orpí fins a la guerra civil espanyola. Posteriorment passà a formar part del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia, d'Igualada, amb el número d'inventari: 29</p> | 41.5286300,1.6067800 | 383768 | 4598380 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Descripció de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | 93|85 | 52 | 2.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||
56378 | Fons documental de la Parròquia de Sant Miquel al Bisbat de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-miquel-al-bisbat-de-sant-feliu | XV-XXI | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Sota el capítol d'Arxiu Parroquial Miralles, Sta Maria d'Orpí trobem 28 entrades de registre. Tractant-se d'un arxiu parroquial la documentació més destacada fa referència als llibres sacramentals de baptismes, matrimoni i òbits. Els llibres de baptisme segueixen una sèrie correlativa completa de 1746 fins a 1874 en 4 llibres. Els llibres de matrimonis és interessant per l'antiguitat del registre, ja que hi ha registre des de l'any 1575 fins a l'any 1905. La sèrie està dividida en 3 llibres, tot i que el primer 1575-1750 no està enquadernat. Finalment pel que fa als òbits, per mitjà de 2 llibres es compren el període 1746-1859. Vinculat a les defuncions també està registrat el llibre de drets i uncions de difunts de 1845, i el Llibre Status Animarum que compren els anys immediats a la Guerra Civil (1939, 1944 (Miralles,Orpí), 1948 (Miralles-Orpí)). Menys habituals són els llibres de confirmacions ( 1772-1958). Existeix altra documentació prou interessant i que compren un període històric prou interessant: escriptures (1682-1875), testaments-actes-capítols (1728-1862), visites pastorals (1945-58 a Miralles i 1952-58 a Orpí). Per últim, trobem documentació vinculada a l'economia de la parròquia: llibres de comptes (1814-1935), comptes de culte i fàbrica (1939-1974) i algunes factures sense enquadernar. El més interessant per l'antiguitat i característiques del document és una miscel·lània que compren tares i vendes de la rectoria (1520-1804), testaments (1574-1800) i capbreus (s.XV-XVI).</p> | 08152-119 | Carrer del Bisbe 5. 08002 Barcelona | <p>La parròquia de Sant Miquel d'Orpí formava part de la Diòcesi de Barcelona fins que l'any 2004 es va crear el Bisbat de Sant Feliu i va ser absorbida per aquest. Tot i això, actualment tot el fons documental encara es troba a Barcelona a l'espera de ser transferit a Sant Feliu de Llobregat.</p> | 41.5285300,1.6068400 | 383773 | 4598369 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56378-foto-08152-119-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La documentació pertany al Bisbat de Sant Feliu, però encara es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, a l'espera del trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
56379 | Taules del Retaule de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-santa-candia | <p>JORBA I SERRA, Xavier. Pintors i escultors de retaules anoiencs, segles XVI i XVII (segona part). Revista d'Igualada . núm. 30, Anoia, desembre de 2008 INVENTARI DEL MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA</p> | XVII | <p>Abans del 1936 a l'església de Santa Càndia hi podíem trobar quatre retaules: El retaule Major, el retaule del Roser, el retaule de la Puríssima i el retaule de Sant Roc i Sant Sebastià. Es conserven diferents taules tan al Museu Diocesà de Barcelona, com a la Rectoria de Carme, però desconeixem si totes pertanyien al mateix retaule o als diferents que hi havia a l'església. Les taules estan fetes d'oli sobre taula i representen les següents escenes: Sant Pere Sant Pau Martiri de Sant Sebastià Lapidació de Sant Esteve Martiri de Santa Caterina d'Alexandria Martiri de Santa Caterina Coronació de la Immaculada Concepció Trinitat Sant Antoni de Pàdua Sant Joan Evangelista Solament es conserven aquestes taules, la resta d'elements decoratius i ornamentals del retaule, no en tenim constància, però segurament es van perdre. Entre aquestes pèrdues hi ha la imatge gòtica de Sant Càndia.</p> | 08152-120 | Avinguda de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>Retaule barroc de l'any 1630 fet pel pintor napolità Andrea Pavonio i el pintor igualadí Salvador Martí que van signar l'any 1630 una concòrdia amb els representants del castell d'Orpí Joan Pujades, rector; Pere Borràs, de Santa Càndia; i Joan Bou, del mas de les Oliveres, per a la realització del retaule de l'església de Santa Càndia. Els pintors van prometre als jurats daurar i pintar tot el retaule en el termini d'un any i mig. La tècnica utilitzada va ser a l'oli «pintar de bon pincell ab oli tots los taulons de dit retaule». La tasca de Pavonio era la de pintar a l'oli les taules, els pedestals i les figures dels sants que el rector i jurats havien acordat plasmar, mentre que la feina de Martí era la de daurar tot el retaule, pintar les fruites «colorides conforme les colors requerexen», i daurar-hi un escut d'armes del senyor Miquel de Bendicho y Brescó, i una custòdia de nostra Senyora del Roser. Els jurats es reserven el dret de visurar l'obra davant l'elevat preu del treball a realitzar: 225 lliures. Una quantitat força elevada si tenim en compte que la parròquia d'Orpí només tenia en el fogatge de 1553, onze focs, i el 1717, vint-iun focs. D'aquesta quantitat, el senyor Miquel de Bendicho n'aportarà 50 lliures. La resta, 175 lliures, serà pagada pels habitants del terme, repartida en tres terminis, al llarg de dos anys. L'any 1936 com succeí a tot el país durant l'inici de la Guerra Civil espanyola, quasi tots els elements de l'església de Santa Càndia foren cremats, exceptuant aquestes taules. Desconeixem però, com es van poder salvar de la destrucció. Al cap dels anys, aquestes taules es van dipositar al Museu Diocesà de Barcelona i a la Rectoria de Carme, on hi són actualment.</p> | 41.5285200,1.6068000 | 383769 | 4598367 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Número d'inventari al Museu Diocesà de Barcelona Sant Pere (MDB 747) Sant Pau (MDB 748) Martiri de Sant Sebastià (MDB 756) Lapidació de Sant Esteve (MDB 757) Martiri de Santa Caterina d'Alexandria (MDB 758) Martiri de Santa Caterina (MDB 759) Coronació de la Immaculada Concepció (MDB 760) Trinitat (MDB 761) Sant Antoni de Pàdua (MDB 762) Sant Joan Evangelista (MDB 763) | 96|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
56382 | Fons Fotografic d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XX | Cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí que es troben a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Algunes són en suport de vidre. Relació de temes: - Font de Santa Càndia - Manifestació per l'aigua - Imatges religioses - Esglésies - Orpí - Aplec de les Bresques - Visites governador civil - Brolladors de l'Homs - Riera de Carme - Safareig Santa Càndia | 08152-123 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40. | 41.5285300,1.6068800 | 383776 | 4598368 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
90119 | Fonts per a l’estudi històric d’Òrrius a l’Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-per-a-lestudi-historic-dorrius-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2008)</span><em><span> El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona</span>. <span>Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2015) </span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, vol I. Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>. </span><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2021) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona. </span></em><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX-XXI | <p><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona compta amb unes valuoses fonts documentals per a l'estudi de la història d'Òrrius. Entre les que destaquen:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><span>L’</span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum,</span></em><span> és un manuscrit realitzat per Antoni Campillo i Mateu, arxiver de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, entre els anys 1721 i 1778. Aquest treball, que consta de cinc volums, és un element</span> <span>indispensable per a la recerca sobre l’evolució històrica dels pobles i parròquies de l'antiga diòcesi de Barcelona. És un recull de l'historial dels beneficis, capellanies i altres fundacions. </span><span>Pel que fa a </span><span>Òrrius, es troba en el volum 3, foli 237. </span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><a><span>El </span></a><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, obra de Josep Maria Martí Bonet, actual director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, realitzada</span> <span>l’any 2017. </span><span>És una actualització de l’anterior, que consta de tres volums corresponents als tres bisbats actuals en els quals s’ha dividit l’antiga diòcesi. Òrrius es troba en el volum 1, entre les pàgines 500 i 503.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Visites pastorals:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental molt important per a l’estudi de la història quotidiana de les parròquies. També inclouen els inventaris de béns, que són de gran utilitat per documentar els elements artístics que es trobaven en les esglésies al llarg del temps i, especialment, pels que hi havia abans de la guerra civil (1936-1939) i que es van perdre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les visites pastorals es poden consultar a les següents obres:</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex, </span></em><span>realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2015. A les pàgines 244 i 245 es troben totes les referències (volum i foli) a les visites pastorals fetes a Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>, realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017, que recull</span><span> la transcripció íntegra de totes les visites pastorals realitzades pel bisbe Ponç de Gualba, entre els anys 1303 i 1330.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona,</span></em><span> realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2021, que recull </span><span>les visites del bisbe Francesc Climent l’any 1421.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Elenchus. </span></em><span>És una visita pastoral</span> <span>de Ramon Guillamet i Coma, bisbe de Barcelona,</span> <span>que es va fer l’any 1921. Òrrius es troba en el volum 17, foli 232.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Parròquies:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>És un</span><span>a sèrie formada per documentació diversa i de diferent cronologia, organitzada per parròquies. La documentació corresponent a Òrrius es troba a la caixa 553.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Tresor Artístic de la diòcesi de Barcelona: </span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>És un manuscrit </span></em><span>elaborat per Mossèn Manuel Trens, el primer director del Museu Diocesà de Barcelona i responsable del patrimoni de la diòcesi durant bona part del segle XX. El volum es va fer durant la visita pastoral del bisbe l’any 1926, i és molt important des del punt de vista patrimonial perquè es documenten, uns anys abans de la guerra civil, obres d’art que posteriorment es van perdre. La referència a Òrrius es troba en els folis 216 i 217.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Arranjaments parroquials:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental formada per informes, d’especial interès per les referències als</span><span> fets succeïts en esclatar la guerra civil. El llibre <em>El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona, obra de</em></span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017</span><span> recull el contingut d’aquests informes. La informació referent referent a Òrrius es troba a les pàgines 213 i 214. </span></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> | 08153-31 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C. del Bisbe, 5, 08002, Barcelona. | 41.5550400,2.3547700 | 446193 | 4600576 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90119-31jpg0.png | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Recull d’informacions i imatges facilitades per Joana Alarcón de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.Les fotografies corresponen als folis de l’Speculum Titulorum Ecclesiasticorum que fan referència a Òrrius. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
90138 | Tresoret d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresoret-dorrius | <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982)</span><span> “Troballa de diners comtals a Òrrius (Maresme)”. <em>L’arqueologia a Catalunya avui</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 180.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982) “Els Diners de Berenguer Ramon I (1018 - 1035): una important troballa en els límits del Vallès”. <em>Arrahona</em>, II època, núm. 13. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p. 41-51.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAMPO, M.; ESTRADA-RIUS, A.; CLUA, M. (2004). <em>Guia numismàtica</em>. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), p. 78-80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. </span><em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. </span><span>499-501.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> | XI | <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius és un conjunt de monedes antigues, trobades l’any 1981, durant les obres de restauració de la de la Capella de Nostra Senyora del Roser, a l’església de Sant Andreu d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de 216 diners d’argent o de billó ric, acunyades amb algunes tipologies monetàries desconegudes. És probable que haguessin estat amagades per tal de protegir-les d’una possible ràtzia, entre els anys 1032 i 1041.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troben classificades en tres grups:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer grup, format per 211 monedes datades pels volts de l’any 1035, en època de Berenguer Ramon I (1018-1035). A l’anvers presenten un bust amb el cap cobert per un mocador, una diadema i la mà alçada, amb la llegenda “BARCHINONA CIV”. En el revers hi ha una creu amb braços amb la llegenda “B-E_G_CO” (Berengarius comes).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon grup, format per una sola moneda de tipologia inèdita fins al moment, molt malmesa. En l’anvers hi ha una roseta de set pètals dins de cercles i la llegenda “[...]NGER CO[...]” (Berengarius comes). Al revers hi ha una creu amb la llegenda “[...]CINON [..]” (Barchinona). És una emissió del Rosselló del comte Guislabert (991-1013).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tercer grup, format per 4 diners episcopals de Girona, datats pels volts de l’any 1030. A l’anvers hi ha un bust de la Mare de Déu i la llegenda “S.M” (Sancta Maria). En el revers hi ha un element vegetal amb la llegenda “CIVITAS GIRVNDA”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a la col·lecció de numismàtica (MNAC/GNC 302276-302473).</span></span></span></span></p> | 08153-35 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. | 41.5550400,2.3547700 | 446193 | 4600576 | 1032-1041 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web del MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA: https://www.museunacional.cat/ | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||||
90528 | Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Òrrius:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACM70-339: Agrupació Comarcal de CDC. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-5: Ajuntament d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-1: Ajuntament de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-116: Bans, edictes, crides, proclames i pregons procedents d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-30: Cambra Agrària Local d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-110: Cartografia del terme municipal d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-247: Col·lecció d'impresos de diversa procedència.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-202: Col·lecció de cartells i gravats de diversa procedència. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-243: Col·lecció de pergamins de la Universitat de Mataró.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-172: Col·lecció de pergamins i documents en paper del Mas Vallmajor de Dosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-215: Col·lecció de programes de Festa Major dels pobles del Maresme.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-50: Cusachs, comerciants. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-3: Districte notarial de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-343: Família Boter de Palau.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-58: Josep de C. Tuñí i Falguera, procurador.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-342: Junta Electoral del Districte de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-21: Jutjat de Pau d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-242: Mas Lladó - Modolell (Cabrera de Mar).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-2: Ofici i comptadoria d'Hipoteques de Mataró.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-357: Patronat de la Fundació Pública Municipal Masia museu can Magarola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-320: Ricard Bonamusa Argelaga, periodista, 1960-2018.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-50 | Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), inaugurat l'any 1997, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Maresme. Es troba en l’edifici can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre la documentació custodiada en destaca l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987), l’Arxiu Municipal de Mataró (1454/2010), el fons de la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862), els fons de les cambres agràries, i les col·leccions de la hemeroteca local i comarcal, de cartells, de pergamins i de patents de sanitat.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
90532 | Arxiu Municipal d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dorrius | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: <a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</a></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>El fons de l’arxiu municipal d’Òrrius es conserva majoritàriament a l’Arxiu Comarcal del Maresme (FONS ACM70-5), en concret el que abasta cronològicament des de l’any 1845 al 1960. La documentació posterior es conserva a les dependències de l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament d’Òrrius, que tramet la informació d’un terme de població tradicionalment agropecuari, fet que queda palès en els documents dels censos de propietat rústica, en els inventaris d’animals i la seva tributació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els conjunts documentals més destacats són: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); i patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).</span></span></span></span></p> | 08153-51 | Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>L’any 2015, l’Ajuntament d’Òrrius va acordar cedir la documentació municipal fins a l’any 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||||
90545 | Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi d’Òrrius són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547:</span> <span>Agència Catalana de l’Aigua. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-253: Alexandre Galí. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1243: Arxiu de la família Fortuny, barons d’Esponellà.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-633: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-707: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-500: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439:</span> <span>Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296:</span> <span>Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134:</span> <span>Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-283: Departament de la presidència de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera- Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-552: Llinatge Picó. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604:Noies i Nois Escoltes (NINE).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Povincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1144: TAVISA (Trabajos de Aviación S.A.)</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-52 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I núm. 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||||
90546 | Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al XVIII, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> | 08153-53 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, núm. 77, 08018, Barcelona. | <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
90547 | Fons documental d’Òrrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm | XVI-XIX | <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius, amb una cronologia des del segle XVI al XIX. La relació de documents és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Can Cunill (1790) / Censals / Francesc Cunill, 'Llevador de las rendas y escripturas antigas y modernas ' (1790-1887).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Ballot d'Argentona (1673) / Capítols / Bertomeu Ridemeia, Carpeta 2/3.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Inventaris (1646) / Inventari / Jaume Prats, mas Prats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1842) / Testament / Pau Vinyamata Cucurull, Capsa 4, Còpia del document de 1769.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1848 ) / Testament / Pere Vinyamata Mayolas, Capsa 4, Fill de Pau i Serafina. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1621) / Requesta / Jaume Altafulla, Pau Morot.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1624) / Requesta / Antoni Altafulla, Antoni Casalins, pagès Cabrils.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Testaments (1743) / Testament / Pere Moner, fill de Jaume i de Jerònima.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Reniu i Padró (1588) / Benefici / Arnau, Gabriel Monserrat / Benefici fundat a la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius / 1813 / Concòrdia / Fidel Vinyamata.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-54 | C. de la Beata Maria, 3, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria és una institució creada l’any 1946, sota l'impuls de l'arxiver Lluís Ferrer i Clariana, per a gestionar el patrimoni cultural de la parròquia de Santa Maria. El seu Arxiu conserva una important documentació relacionada amb Mataró i la comarca del Maresme, des de finals de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per l’Equip del Museu Arxiu. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
90760 | Materials d’Òrrius al Museu d’Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VII-I aC | <p><span><span><span><span>Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>6 caixes de materials arqueològics de Céllecs (núm. registre: MACBCN 047604).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 caixa de materials prehistòrics provinents de l’estació a l’aire lliure anomenada can Tarascó (núm. registre: MACBCN 047558).</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-75 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, Barcelona. | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Antoni Palomo (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per al qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historicoartístics. | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
92653 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-2 | Carrer de Sant Genís | <p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
94188 | Geometria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geometria | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Geometria' és una estructura metàl·lica realitzada per Arata Isozaki, l'arquitecte del Palauet de Palafolls. </p> <p>En la part del sostre del Palauet trobem aquesta estructura de caràcter geomètric, en forma de doble malla o xarxa, de grans dimensions. </p> <p>Es crea un tot que combina volums, línies horitzontals, verticals i diagonals. Entrants i sortints juguen amb les ondulacions tant exteriors com interiors. </p> <p>L'espai dóna sensació de moviment i d'equilibri. Presenta un disseny avantguardista. </p> | 08155-184 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró | 41.6694400,2.7509400 | 479267 | 4613106 | 1990-1996 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94188-geometries-isozaki-palauet.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | BPU | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||
56809 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-3 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Palau-solità i Plegamans conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals, des del segle XVIII (any 1716) fins a l'actualitat. És una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient | 08156-69 | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans | El Servei d'Arxiu Municipal de Palau-solità i Plegamans forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2003. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des del Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||||
56822 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/portal-de-archivos-espanoles-pares.html | XII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XII al XX, a les següents unitats: - Mapes i Plànols. Codi referència: ES.08019.ACA/3.37//ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos, 334. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codis referència: ES.08019.ACA/10.1.2.9//ACA, REAL PATRIMONIO, BGC, Procesos: nº 1, S; - 1464; 1545 (nº 1 U, 1 T i 1 Q). / ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1//ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos,1716, nº 2 S. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles:,18886, 22593 i 18485. - Vallgornera. Codi referència: ES.08019.ACA/3.55.3//ACA, DIVERSOS, Vallgornera, Pergaminos, rollo 15, nº 02. - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.3.9//ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Serie general: 0846, 1459, 0083, 0948 i 0093. Un dels documents de més valor històric és l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità de l'any 1122. | 08156-82 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
56919 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-biblioteca-de-catalunya | BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA: http://www.bnc.cat/ | XIII-XX | La Biblioteca de Catalunya conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XX, en els següents fons: - Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu: documents municipals (segle XIX) i pergamins (segles XIII-XVI). - Fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya: documents que es refereixen al terme municipal de Plegamans i a Sant Genís de Plegamans. - Fons de la Junta de Comerç de Catalunya. - Catàleg de la Biblioteca: documents de la col·lecció Fullets Bonsoms (segle XIX). | 08156-179 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona. | La Biblioteca de Catalunya va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i oberta al públic l'any 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya va anomenar-se Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56919-foto-08156-179-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Mercè Comas del Servei d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
56920 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ | XIV-XIX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia els següents documents que fan referència a Palau-solità i Plegamans, procedents del fons de l'ajuntament de Terrassa: - Ordre per al repartiment de contribució de matxos i mules de diferents pobles (1375-1793). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1375. - Ordre de la Junta del partit del Vallès sobre la presentació de cavalls a Sabadell (1681-1808). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1681. - Declaracions de Jaume Andreu sobre la mort de Pere Latrilla a l'heretat del mas Guàrdia de Palau-solità i Plegamans (1828). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2337. - Ofici de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans a l'alcalde major de Terrassa informant que no hi ha cap fàbrica ni teler tèxtil de seda, llana, fil, cotó ni cànem (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2722 2722. - Notícia del nombre de fàbriques i telers de teixits de seda, llana, fil, cotó i cànem de Palau-solità i Plegamans (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2724). | 08156-180 | Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. C. Baldrich 268, 08223, Terrassa. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) va ser creat l'any 1982 com a arxiu depenent de la Generalitat de Catalunya. També comprèn l'Arxiu Històric de Terrassa, creat l'any 1932. L'Arxiu Comarcal custodia un total de 229 fons documentals amb un volum de 4.877 metres lineals de documentació, de procedència d'administració local, reial i senyorial, notarial, religiosa, empresarial i particular.Tanmateix, disposa de 250 metres lineals de biblioteca auxiliar i administrativa. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56920-foto-08156-180-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
56925 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-historic-de-sabadell | XX | A l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha dipositades 21 fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme. La temàtica és art i arquitectura religiosa, masies i alguna vista de l'alzina centenària de can Padró. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1900 i 1936; l'autor de la majoria de les imatges és Francesc Casañas Riera. | 08156-185 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per David Gonzàlez Ruiz (Secció d'Imatge i So. Arxiu Històric de Sabadell) | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||||||
56926 | Fons de can Cladelles (Arxiu Històric de Sabadell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-can-cladelles-arxiu-historic-de-sabadell | XII-XVII | El fons patrimonial de can Cladelles es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell. Està format per un conjunt de 102 pergamins i 4 documents en paper, situats cronològicament entre els anys 1111 i el 1656. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas. | 08156-186 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de 1250, en la qual Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56926-foto-08156-186-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jordi Torruella (Àrea de fons històrics. Arxiu Històric de Sabadell). | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
93460 | Castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palleja | <p><em>- Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme </em>(1992). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 299. </p> <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 19-44.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat durant la segona meitat de la dècada de 1990. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos i teulada a quatre aigües amb claraboia central. El pis superior, amb garites als angles, és d'època posterior. L'obra és en part de pedra i en part de tàpia, amb estuc simulant pedra, deixant a la vista les cantonades de pedra ben escairada. La façana principal, a migdia, es troba organitzada en quadra eixos d'obertures. Un cinquè eix, centrat, és presidit pel portal principal, acabat amb un arc adovellat de mig punt amb dovelles de pedra blanca, i coronat per l'escut dels Torrelles. Per sobre, a l'altura de la planta noble, hi ha un rellotge de sol i, per sobre (segon pis), s'observa un matacà.</span></span></span></p> <p>A l'interior, entrant pel portal principal, es troben dues grans arcades de mig punt de pedra rogenca que articulen l'actual vestíbul, a banda i banda del qual es troben sengles portals amb arcs conopials. A l'esquerra, s'accedia a la cuina, articulada en dos espais per un arc de mig punt de pedra rogenca. Actualment s'utilitza com a sala d'exposicions. Al mur nord encara s'hi observa la boca d'un forn de pa i al de ponent l'entrada cap a un pas soterrat.</p> <p>Des del vestíbul s'accedeix, a tramuntana, a l'espai que hauria estat el celler, articulat per tres arcades apuntades o ogivals, dues de pedra i una de maó, amb dos sostres de volta de mocador amb maó pla.</p> <p><span lang='CA'><span><span>Al pis semisoterrat encara es conserven sengles cups de vi de planta circular.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S'accedeix a la planta noble per una escala de dos trams de pedra vermella emmarcada per un arc rebaixat. Al capdamunt del primer tram, a mà dreta, s'hauria accedit a l'estudi mentre que al capdamunt del segon tram s'accedia a la planta noble a través d'un portal de pedra d'estil renaixentista. En aquesta estança tres altres portes menen a d'altres habitacions i a una capella interior. D'aquesta capella encara se'n conserven restes de la decoració mural, de finals del segle XVII, que foren netejades, conservades i protegides amb un vidre en el decurs dels treballs de rehabilitació del castell, l'any 2002.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Com es pot observar a les fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions, que van ser demolides els anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p> | 08157-1 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser bastit, al segle XVI, sobre el castell medieval del qual només se'n conserva part de la base dels seus murs. Documentat des de l'any 1179, Ramon Martí de Torrelles i Fiveller de Palau, senyor de Pallejà, hi va edificar el castell, l'any 1590. Després va passar al marquesat dels Sentmenat. Cap a la segona meitat del segle XVIII l'edifici va ser convertit en hostal i, al segle següent, durant la Guerra del Francès, del 1809 al 1814, va fer les funcions de caserna militar. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la segona meitat del segle XX els propietaris van cedir-ne una part per a activitats culturals. A partir dels anys setanta es va començar a reivindicar l’ús del castell per al poble i, el mes de novembre de 1983, va ser objecte d’obres de consolidació subvencionades per la Generalitat de Catalunya. Finalment, va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 1992, i el 1995 hi van començar les obres de rehabilitació.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment és la seu de la regidoria de Cultura, del servei de català del Centre de Normalització Lingüística i de la Biblioteca Municipal.</span></span></span></p> | 41.4217482,1.9967307 | 416163 | 4586063 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell15.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 95 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||
93467 | Ca n'Albareda de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalbareda-de-la-placa | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 45-52.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | Va ser objecte de rehabilitació com a seu del Museu de Pallejà, inaugurat l'any 2008. | <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici és de planta rectangular, de tres cossos o crugies, amb planta baixa, noble i golfes i teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta, presenta tres eixos d’obertures, de les quals, però, les de l’eix de ponent s’han vist alterades. Com a conseqüencia de l’afegitó, al segle XVIII, d’un cos allargassat perpendicular a la façana pel costat de ponent, les obertures d’aquesta crugia van quedar parcialment a l’interior d’aquell edifici. Actualment destaca el portal acabat amb un arc de mig punt adovellat, de pedra rogenca, a banda i banda del qual s’obren dues finestres en planta baixa. Per sobre del portal es troba la finestra principal de la planta noble, també de pedra rogenca amb motllures simples als brancals ampit lleugerament sortit i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1615 a l’interior d’un cercle amb dues xifres a banda i banda del que seia un àlber, el motiu representatiu de la família Albareda. A cada costat d’aquesta finestra hi hauria hagut dues finestres balconeres, de les quals només n’és visible la de llevant. Presenta també llinda monolítica i brancals motllurats.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre, hi ha una renglera de cinc finestrons acabats amb arc de mig punt a manera de galeria. D’acord amb la simetria que haurien seguit les obertures de la façana, probablement hi hauria hagut dos finestrons, avui amagats pel cos afegit en el segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El cos afegit perpendicularment a la façana principal, que avui acull el Centre d’Atenció primària “Ca n’Albareda”, va ser afegit concretament l’any 1774, segons el què es pot llegit entre els dos arcs rebaixats de la façana de llevant. L’hauria fet construir Vicenç Albareda, d’acord amb la mateixa inscripció, per tal de dotar la casa de cellers i cups.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La construcció d'un altre cos a la part posterior ha desfigurat en part la planta baixa original, amb l'eliminació de l'antic celler, els cups circulars, dues escales d'accés a la planta de dalt i tota la caixa del forn de pa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la l'entrada, recolzant en la façana, es troba una llosa trencada en dos que prové de l'antic cementiri de Pallejà, que es trobava, fins a finals del segle XIX, al voltant de la primitiva església, a la plaça Verdaguer prop del castell. S'hi llegeix: </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>'...AS DE IVAN ALBAREDA</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PAJES D S EVLARIA DE</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PALLEIA I DELS SEVS ANT...</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>1651'</span></span></span></p> | 08157-2 | Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser construït durant els primers anys del segle XVII substituint-ne un d’anterior, que hauria estat una de les cases més antigues de Pallejà. Se sap que el 1600 pertanyia a Anton Albareda, aleshores batlle del poble. L’any 1686 era a mans de Pere Albareda de Dalt i, el 1716, era propietat de Josep Albareda, però hi habitava un masover, de nom Vicenç Piquer. De fet, hi van viure masovers fins a la dècada de 1970.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons cadastre de l’any 1716 la casa tenia sis estances a la planta baixa, cinc estances a la planta noble i disposava de golfes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser reformada en ple segle XVIII, quan s’hi van afegir els cups i el celler amb data de 1774, quan, probablement, s’hi construiria un cou cos d’escala. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'any 1888, Joaquim Albareda va convertir aquest espai en un nou habitatge de caràcter senyorial.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l’any 2008 és la seu del Museu de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218602,1.9959009 | 416094 | 4586076 | 1615 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda06_0.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-02-11 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||
93646 | Jaciment arqueològic del castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-palleja | XVI-XX | <p><span lang='CA'><span><span>1-. Edifici anterior al 1590: D'aquest edifici només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres. Aquestes defineixen un espai que coincideix amb els cossos 1 i 2 de l'actual edifici.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>2-. Edifici de 1590: Moment en què s'acaben les obres d'ampliació i remodelació del castell, adquirint l'aspecte que manté actualment. L'antic edifici s'afegeix dos cossos nous.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>3-. Modificacions del segle XVII: Només s'hi fan modificacions de tipus d'ornamental o decoratiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>4-. Modificacions dels segles XVIII i XIX: S'afegeix l'arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals juntament amb les garites i el matacà. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem. En la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal, i durant la Guerra de la Independència (1808-1814) com a caserna militar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>5-. Modificacions del segle XX. Destaca la construcció del teatre durant els anys 50 i l'habilitació de diverses dependències pel museu municipal als anys 70 i per altres entitats de tipus cultural als anys 80.</span></span></span></p> | 08157-47 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1995 va ser objecte d’intervenció arqueològica.</span></span></span></p> | 41.4216195,1.9968432 | 416172 | 4586048 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell03.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | BCIN | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
93648 | Fons de material arqueològic del Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-de-molins-de-rei | <p>Algunes de les peces, tant exposades en el primer pis del museu a la zona d'arqueologia, com al propi fons del museu no exposat, procedeixen de jaciments arqueològics del municipi de Pallejà.</p> <p>Cal destacar, exposat en vitrina:</p> <p>- Alguns fragments de vasos ceràmics, fets a mà, del bronze final (1.200-900 aC) i procedents del jaciment de can Montmany (CM 2319.17, 2319.13, 2319.20, 2318.21, 2319.9, 2319.15).</p> <p>- La urna funerària amb tapa, també feta a mà i del bronze final, procedent del jaciment del camp d'urnes de la Bòbila Roca (BR2323.3, 2323.5). D'aquest jaciment també s'exposa un fragment de vas fet a mà de l'edat del Ferro (BR 2323.2).</p> | 08157-49 | Carrer de Jacint Verdaguer, 95bis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Museu de Molins de Rei va ser creat l'any 1953 en el si de la Fàbrica Tèxtil Can Samaranch com a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt (1897-1990), director d'aquesta indústria i una de les figures més vinculades a la història de la vila. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inicialment, el fons del museu va partir d'uns teixits coptes del segles II i III, obsequi que havia fet el senyor Francesc Samaranch al seu director. Més endavant, es van anar incorporant amb altres elements de la història i la cultura molinenca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'espai aviat va resultar insuficient i es va decidir cercar un altre emplaçament, passant a fer-se'n càrrec l'Ajuntament. L'any 1968, el Museu va passar a ser municipal i finalment es va traslladar a l'emplaçament actual, a ca n’Ametller. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 2005 el Museu va passar a ser gestionat entre l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4218145,1.9967809 | 416167 | 4586069 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins03.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 53 | 2.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
93681 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els documents més antics referits a Pallejà i conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó daten del segle XIII. Es tracta d’un capbreu de la casa de Pallejà del 25 de setembre de 1257 (ACA, Cancelleria, Pergamins, Jaume I, Sèrie general). </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La gran majoria del fons documental correspon però, als segles XVII i XVIII. Destaquen les causes i plets civils continguts en la sèrie CANCELLERIA, Plets Civils, REIAL PATRIMONI, i altres processos continguts en la sèrie REIAL PATRIMONI, BGRP, Processos.</span></span></span></span></span></p> | 08157-75 | Carrer Almogàvers, 77 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XIX l'arxiu es va traslladar al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 es va inaugurar la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l'Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></span></p> | 41.4225708,1.9967605 | 416167 | 4586154 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es poden consultar els fons disponibles al Portal de Archivos Españoles (PARES). | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||||||
93682 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-1 | X-XX | <p>En aquest arxiu es troben dos fons cabdals per al coneixement de la història de Pallejà, tots dos dipositats per donació.</p> <p>D'una banda, el fons documental Clariana, Torelles i Sentmenat, fons patrimonial que consta de 568 documents, 229 en paper i 244 en pergamí, relatius al senyorio d'aquestes tres branques familiars sobre el territori de Pallejà, la Roca del Vallès, la batllia de Bellver i la sotsvegueria del Baridà. Abracen el període comprès entre els segles X i XVIII i és un donatiu de la família Sentmenat (1944).</p> <p><span><span><span lang='CA'><span>D'altra banda, el fons fotogràfic Salvany conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. P</span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ermeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span lang='CA'><span>En relació a pallejà, s’hi localitzen un conjunt de deu fotografies, totes fetes pel mateix Salvany:</span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span lang='CA'><span>El Castell de pallejà, 1912 (<span>Fons Salvany SaP_046_07</span>)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Porta del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_09</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu processional de l’església de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_11</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Dins la pedrera de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_523_06</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Pedrera de Pallejà a contrallum, 1919 (Fons Salvany SaP_523_07</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Escala del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_10</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Església Vella de pallejà, 1913 (Fons Salvany SaP_134_08</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Façana d’una masia de Pallejà (Fons Salvany SaP_580_10</span></span></span>) – Cal Frare</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Ruïnes de l’església vella de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_579_05</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Vista del Papiol des de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_581_02</span></span></span>)</span></span></li> </ol> | 08157-76 | Carrer de l'Hospital, 56 | <p>La Biblioteca de Catalunya es va fundar l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, ubicada al Palau de la Generalitat. Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li va atorgar el caràcter de servei cultural públic. Més endavant, l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la Biblioteca de Catalunya.</p> <p>Es tracta d'un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l’hospital més gran de Catalunya durant molts segles. La primera pedra de l’Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. El 1414 van finalitzar la major part d’aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d’una tècnica constructiva més depurada.</p> <p>Aquesta nova seu va ser oberta al públic l'any 1940 i el 1981 va esdevenir Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya, que li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</p> | 41.4217985,1.9967796 | 416167 | 4586068 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-biblioteca-de-catalunya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Diversos | La informació ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||
93691 | Rellotge de sol del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-castell | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Rellotge en arrebossat sobre pedra, rectangular, declinació: 17.64° sud-est, amb marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana, la línia de les 12 és vertical, no incorpora línies de declinació ni inscripcions, gnòmon de vareta.</p> <p>Rellotge d'autor, ben conservat.</p> | 08157-84 | Carrer Major | <p>Correspon a una de les darreres restauracions del castell de Pallejà, de l'any 1996.</p> | 41.4216973,1.9968336 | 416171 | 4586057 | 1996 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell02_1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Josep i Jordi Nogués (In-Temperie) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||
94030 | Pintures murals de la capella del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-capella-del-castell | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- SARRI, Agnès (1995). <em>Castell de Pallejà. Memòria Històrica.</em> Memòria inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Consultable en línia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Restaurades l'any 2002. | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pintures murals a la calç sobre morter de calç i sorra, de pintor desconegut, corresponents a l’antiga capella del Castell de Pallejà. Localitzats en els murs est i nord de l’antiga capella, els colors utilitzats van ser obtinguts a base de pigments d’origen mineral: negre, ocre, groc, siena torrat, ombra natural i blanc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta de les restes de decoració mural de l’antiga capella del castell, que estava situada sobre l’espai dels cups. Aquest espai ara a la vista, ja que, en el decurs de les obres de rehabilitació efectuades entorn a l’any 2000, es va extreure el sostre que separava els dos nivells per tal de construir una escala d’accés a totes les plantes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mostra interessant de l’art popular de l’època, tipus pictòric que, per ser popular, sovint era substituït sense miraments per altres decoracions posteriors, de manera que cal celebrar que es conservessin en el castell de Pallejà.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el mur est trobem el fragment més gran en el qual es pot veure, a la part central de la composició, una estructura arquitectònica simple, de significació desconeguda, que emmarca una forma heràldica. S’identifiquen també fragments d’inscripcions difícils d’interpretar i una creu amb base arrodonida que podria correspondre a un element identificador del Viacrucis. A la part baixa de la paret es troba una sanefa ampla a mode d’arrimador, a base de triangles alternats negres i blancs.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el mur nord es trobem motius similars als descrits en l’est, com ara la creu i la sanefa, així com també s’identifiquen els carreus d’un brancal i la llinda possiblement d’una porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la resta de paraments es van trobar altres restes disperses de decoració que van ser tractades per a la seva preservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-118 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Datades de finals del segle XVII, amb possibles modificacions en el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Quan es va dur a terme l’estudi històric del castell, l’any 1995, les pintures es van documentar en molt mal estat de conservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 2002 se’n van dur a terme tasques de neteja, estudi, conservació i protecció, en el context de les obres de rehabilitació del castell. Els treballs van ser duts a terme pel Taller – estudi de Conservació i Restauració de Pintures ARCOR. Van ser promogudes per l’Ajuntament de Pallejà amb la col·laboració de la Caixa del Penedès. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4217763,1.9967769 | 416167 | 4586066 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio04.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | Per a la seva restauració es va analitzar el revestiment i es va poder detectar que estava compost per un total de vuit capes de diferents característiques i corresponents a diferents etapes decoratives de l’estança, anteriors a la descrita.Avui es poden observar protegides rere un vidre i al costat es troben plafons explicatius sobre el que s'hi representa i la seva cronologia. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||
87162 | Castell del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-papiol | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | XI-XX | El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall, que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Lluís Monreal i Martí de Riquer. Sembla que hi col·laboraren els Amics dels Castells. | Gran construcció fortificada de planta rectangular, construida a dalt d'un turó kàrstic que domina el poble i te una bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat. La construcció, actualment, continua dominant tota la població. Estructuralment, està formada per varis cossos juxtaposats corresponents a diverses èpoques d'edificació, tot i que amb una important presència d'obres d'època romànica. Les façanes són altes i llises i les finestres s'obren als pisos alts. Es conserven, parcialment, dues torres romàniques, una al nord, rodona, i una altra al mig dia, quadrada i més tardana. A diversos indrets hi ha restes de murs clarament romànics de diverses èpoques, que per la seva solidesa van ser aprofitats en la renovació fonamental del castell darrere el terratrèmol del 1448. Dels múltiples espais de l'edifici, destaquen els següents: - De les estructures medievals conservades, la sala és la més antiga, amb el seu eix longitudinal orientat de SE. a NO. i es pot datar dins del segle X, es troba a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a aquesta sala, de forma estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta. Entre totes dues hi ha ubicada la que s'ha considerat antiga masmorra medieval. - Entre la sala i el corredor hi ha un espai quadrat inaccessible, que segurament deu contenir la cambra baixa o túnel del pou que hi ha a la terrassa del primer pis. Al costat de tramuntana d'aquest espai hi ha una petita estança romànica coberta amb volta que es considera la masmorra del castell, o bé un dipòsit de cereals. - Una de les estances ubicades a tramuntana, entre els segles XVI i XVII, devia ser utilitzada com a presó. Aquesta estança no te obertures,i conserva uns bonics grafits. De tots ells, destaquen la representació d'una gran galera armada amb canons. - Dels buits de façana, són remarcables dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix, així com una altra finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini i que correspon a l'època de les anteriors: es troba a la mateixa paret, justament, a la part menys modificada de l'edifici. Els pisos superiors semblen haver estat reformats, tot i que no s'ha tingut accés. L'exterior també ha estat restaurat. | 08158-1 | Plaça del Castell, s/n | El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell, i va produir la mort de tres homes, tal com consigna el dietari de la Generalitat. Tot i aquesta afirmació, només degueren enderrocar-se els pisos alts, perquè als baixos es conserva bona part de la construcció romànica (Pladevall i Font, 1992, XX: 396). El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemí. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. Durant les carlinades del castell del Papiol serví de refugi principal i de lloc estratègic per a la Milicia Nacional, al servei de la causa isabelina, segons Pla (s.d.: 66). L'any 1900 li va caure un llamp que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les botes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). Amb motiu d'unes obres de restauració, es va descobrir un sostre fals del qual van sortir les armes del primer destacament de muntanya -Lleida- de la tercera guerra carlina. Varen trobar 35 fusells, uniformes de tropa, diaris, cartes dels soldats, gorres, sarrons i dos tipues d'armes: unes amb pistó i baqueta i altres amb beina metàl·lica. També unes cinc mil bales (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Residència del barons del Papiol.Les restes d'estructures romàniques dels baixos es troben englobades dins de la fàbrica exteriorment poligonal de la fortalesa i es poden reconèixer fàcilment.Va patir el terratrèmol del 1448, després del qual va ser reconstruït, a l'igual que a la dècada de 1970.També a inicis del segle XXI, va ser objecte d'un important robatori de mobiliari.Tot i això, encara conserva armes i peces de vestuari militar de les guerres Carlines, ja que el castell serví d'alberg a la milícia, així com un sepulcre gòtic que abans del 1936 era a la parròquia: el de Galceran Despapiol, del 1324.Actualment el castell allotja una pinacoteca que comprén una al·legoria mitològica del pintor academicista Antoni Caba, un del pintor realista Ramón Martí i Alsina i diverses obres de paisatgistes catalans, sense relacionar en detall (Pla, s.d.)Es tractaria d'un servei feudal semblant a l'host senyorial, formada pel mateix senyor del lloc -proveït del seu cavall- i la seva mainada o agrupació de gent armada. Aquest servei fou assumit pels senyors del Papiol com a resultat d'un acord per mitjà del qual se'ls commutava el pagament d'una quarta part dels fruits de la terra a canvi d'una compensació militar.La mobilització que comportava en termes socials l'obligació del cavall armat va fer que acabés sent un símbol detestat per la població.El 1587 Felip II commutà a Gispert de Guimerà l'obligació del cavall armat, a canvi d'un cànon anual de 20 lliures. Aquest servei militar, per tant, perdurà 381 anys, en el decurs de quinze regnats, segons Pla (s.d.: 66).Conserva una interessant col·lecció documental. | 85|92|94|95|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
87257 | Fons paleontològics del Papiol de l'ICP Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont | <p>Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona</p> | <p>Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).</p> | 08158-96 | ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental | <p>Les restes identificades d'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d'anys: és el primer exemplar conegut d'aquesta espècie a la península ibèrica.</p> | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-03-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia corresponent a la mandíbula d'un Gomphotherium, cortesia de l'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s'assembla al de 'necromanis' i al d'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha assignat al gènere extint 'necromanis'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere 'manis', mentre que els africans estan en 'smutsia' (de terra) i 'phataginus' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint 'necromanis', de relacions incertes amb les espècies actuals. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
87262 | Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. | Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. | 08158-101 | Carrer de la Diputació, 231 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
87347 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-0 | XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen la Rambla de Catalunya. És un carrer ample que s'obre a l'anomenat Turó de Pongrau i que va ser el nucli de les construccions dels estiuejants que van començar a freqüentar el Papiol des de finals del segle XIX i fins a finals de la dècada de 1950. Aquest vial comunicava l'antiga carretera de pujada al nucli antic i la carretera provincial i el tren, els quals discorrien per la part baixa del municipi. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. | 08158-186 | Rambla de Catalunya | La Baronia de Papiol fou una jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol. Per un document de 1115 se sap del domini del castell, que aleshores pertanyia al comte de Barcelona i que aquest l'infeudà als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere i que aquests prengueren el cognom Despapiol. El gener de 1395 el rei Joan I vengué, per 6.000 lliures a carta de gràcia, a Berenguer de Cortilles, els dominis del castell, així com la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. Cinc mesos després consta que l'anomenat nou senyor superior del castell i en cedia el domini a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà per enllaç familiar als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià.[1] El 1610 també per enllaç passà als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemí, que en fou investit el 1661. També per successió passà posteriorment als Almirall. Tota aquesta història es veu reflectida en un bon nombre de documents que es conserven dins el castell del Papiol. | 41.4364400,2.0057800 | 416938 | 4587685 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87347-foto-08158-186-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
87472 | Fons històric de l'Arxiu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal-del-papiol | XVIII a XX | Fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. D'entre els diversos documents que conserva l'arxiu destaquen les actes i padrons així com els informes de concessió de llicències i projectes, especialment els de Salvador Valeri i Pupurull. A més de ser documents molt atractiu visualment (quartilles escrites amb una bona cal·ligrafia), resulten molt detallistes, definit l'impost a pagar per la llicència d'obra segons les diferents parts del projecte. Es conserva també un projecte per a un escorxador de Salvador Valeri i Pupurull. Una altra sèrie documental d'interès és la relativa al fons provinent de l'antiga documentació de Falange que, a l'espera de la seva clasificació i per tal de facilitar la investigació documental, s'ha cedit temporalment per tal de facilitar el seu accès, a la Biblioteca Valentí Almirall, que actualment el custodia. | 08158-311 | Avinguda de la Generalitat, 7-9- / Passatge Parellada, 1 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'arxiu del Papiol es va anar formant aplegant la documentació resultant de l'activitat pròpia del municipi Destaquen, d'entre els seus documents els relatius als padrons, ja des del segle XVIII. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
87523 | Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol | LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm | XVI a XX | En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. | A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. | 08158-362 | Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. | Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Fons de titularitat privada però d'accés públic. | 95|96|98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
96831 | Fons de l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-pineda-de-mar | XIV-XXI | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Pineda de Mar és el servei municipal que té per objectiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XV fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també s’hi conserven els fons documentals de procedència privada vinculats al municipi que hi han estat ingressats, com són els fons religiosos, fons d'associacions i entitats, fons patrimonials, fons personals i els fons comercials i d'empreses.</span></span></span></p> | 08163-103 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>A partir de finals del segle XV, Pineda començà a autogestionar-se amb la creació de la Universitat, comportant també la conseqüent producció de documents administratius. És llavors quan es fa necessària l’existència d’un arxiu per a conservar els documents i els drets i obligacions que aquests comprenien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Universitat consistia en una agrupació de veïns del poble, principalment els grans propietaris del moment, amb certa personalitat jurídica. Les seves actuacions es recollien, entre d’altres, a dos importants documents: el llibre de comptes i el llibre d’actes. En el cas de Pineda es conserven un llibre de comptes iniciat al 1499 i un llibre d’actes iniciat al 1650.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim d’una certa custòdia de la documentació es remunta a l’any 1766 on es deixa constància que la documentació es guarda a l’anomenat «Armari de tres panys», que com el mateix nom indica, feien falta tres claus per a ésser obert. Aquestes claus eren guardades pel batlle, el regidor degà i l’escrivent, que feia les funcions de secretari de la corporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, les referències que tenim de l’Arxiu Municipal responen a inventaris de la documentació existent realitzats en el moment de la presa de possessió de nous alcaldes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a mitjan del segle XX, el 25 d’octubre de 1946, que l’Ajuntament va acordar la creació de l’Arxiu Històric Municipal a càrrec de Josep Font i Solsona. Les dependències de l’arxiu van ser, des de 1946 fins 1956 la Cambra del Rellotge. A partir de febrer de 1956 es va traslladar a l’antic edifici existent on també es situa actualment, el Carrer Ciutadans, números 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reformat l’edifici del carrer Ciutadans, l’Arxiu va romandre igualment a la segona planta fins que l’any 2012 es va traslladar a la seva ubicació actual, la planta baixa del mateix edifici, amb instal·lacions noves i adients a les necessitats actuals.</span></span></span></p> | 41.6276823,2.6894295 | 474130 | 4608486 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10303pergami-1458-juliol-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10304arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10305facanapineda.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 174,77 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc