Detall - 91799
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 91799
- Títol
- La veu del Montseny
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-veu-del-montseny
- Bibliografia
- Centuria
- XIX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>'No és gaire obirador damunt lo mapa <br /> mon estimat poblet de Folgueroles; <br /> son nom és una titlla <br /> al peu del nom de les ciutats superbes, <br /> però Déu l'ha posat entre les dues <br /> muntanyes capitals de nostra terra, <br /> com bri d'herba entre enormes mil·liaris. <br /> És un pal de telègraf a on toca <br /> l'elèctrica corrent, que d'un a l'altre<br /> envia la bonança riallera <br /> o el temporal que udola com un monstre. </p> <p>Una tarda d'estiu los negres núvols <br /> s'encastellaven en sos fronts altívols, <br /> com les idees en lo front de l'home <br /> que de passions indòmites és presa. <br /> Los trons sotraquejaven en l'altura; <br /> al formiguer corrien les formigues, <br /> al mas los masiaires; <br /> del camp d'a on los segadors fugien <br /> ne venia fortor de polseguera. <br /> La xafogor feia doblar los braços, <br /> i sobre el pit feixuga <br /> feia abaixar l'enterbolida testa. <br /> Jo no recordo si despert o en somnis <br /> sentí dels dos gegants l'aspre llenguatge: </p> <p>Deia Puigmal: -Amic Montseny, no et sembla <br /> que minva la nissaga catalana? <br /> Un dia, no cabent en la planície, <br /> a viure se'n pujava en les altures: <br /> en cada clot bullia algun vilatge, <br /> en cada peu de roca una masia. <br /> Eren les serres formidables ruscos <br /> a on brescada un poble gran i sobri. <br /> Avui pertot arreu se veuen runes, <br /> sols lo vent interromp l'etern silenci <br /> que umple totes les conques pirenaiques.- </p> <p>-No minva, no -lo vell Montseny respon-li-, <br /> sols minven, ai!, sa fe i sa força hercúlea. <br /> La gent qui davallà d'aqueixes cimes <br /> ara s'engolfa en la ciutat ja plena, <br /> i en los estanys les aigües se corrompen <br /> i en lo buirac les fletxes se rovellen.-</p> <p>Puigmal diu amb veu aspra: - Si no minva, <br /> doncs què s'és fet lo regne de don Jaume?<br /> Doncs què s'és fet lo Rosselló granívol, <br /> que la Cerdanya en dues migpartia? <br /> Més sortosa la túnica inconsútil <br /> de Jesucrist fou a la sort jugada! <br /> Què es féu la voladúria de ses glòries, <br /> i què es faran ses lleis i son llenguatge? <br /> Roures que tenen ja en la vella soca <br /> la feixuga destral del centralisme? <br /> Oh, Déu! La raça catalana és morta! </p> <p>–Què dius?- Montseny respon-. Mai fou tan viva, <br /> però ses mans no branden ja lo glavi <br /> sedent de sang, ni l'homicida llança, <br /> sinó les eines del treball feixugues, <br /> lo timó de la nau i el de la rella. <br /> Mai tanta vinya engarlandà amb ses toies <br /> sos puigs assolellats, ni tantes messes <br /> amb llenç d'or abrigaren la planura.<br /> Mai a sos ports volaren tants navilis <br /> com orenetes a son niu portant-li <br /> presents de tots los regnes de la terra. <br /> Jamai, jamai sos Jocs Florals sentiren <br /> de trobadors novells tanta cantúria! </p> <p>Mentre els aucells refilen en sa brosta, <br /> mentres de flors i fruita s'enjoiella, <br /> no és mort encara l'arbre de la pàtria. <br /> Si dorm a la seva ombra alguna tribu, <br /> en lloc de fer-li de fiscal, ajuda'm <br /> de tos torbs amb la veu a despertar-la.- </p> <p>Llavors a un tro respon un tro feréstec <br /> que ressona set voltes per los núvols, <br /> los cims i l'aiguavés i la planicie <br /> sotraquejant amb aspre terratrèmol. <br /> Jo em deixondí, i a ma estimada pàtria <br /> la sang vaig oferir, l'arpa i la vida, <br /> clavant mon front a terra, de vergonya <br /> de sols tenir per ella un gra d'arena.<br /> <br /> <em>Folgueroles, estiuada de1888'.</em></p>
- Codi d'element
- 08083-183
- Ubicació
- Història
- <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Fou escrit l'any 1888 i està inclòs dins de la seva obra </span></span></span></span></span><em><span>Pàtria</span></em><span><span><span><span><span>, publicada el mateix any. Segons l'</span></span></span></span></span></span></span></span>assagista, traductor i crític literari Ricard Torrents, membre de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic, aquest poema<em> </em>evoca la discussió entre dos patriotes, el Puigmal i el Montseny, entre el català derrotista i el català coratjós. 'La veu <em>del Puigmal</em> era la veu del derrotisme, la del <em>Montseny </em>era més convincent per al poeta que a Folgueroles, situat entre les dues grans muntanyes, se sentia com si fos, diu, <em>un pal de telègraf a on toca l'elèctrica corrent</em> i escoltava el diàleg sobre el futur de la pàtria'. </p>
- Coordenades
- 41.9386000,2.3184900
- UTM X
- 443505
- UTM Y
- 4643184
- Any
- 1888
- Municipi
- 08083
- Nom del municipi
- Folgueroles
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Tradició oral
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2022-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Adriana Geladó Prat
- Autor de l'element
- Jacint Verdaguer i Santaló
- Observacions
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 61
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.3
- Protecció id
- Comarca
- 24