Detall - 91799
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
91799
Títol
La veu del Montseny
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-veu-del-montseny
Bibliografia
Centuria
XIX
Notes de conservació
Descripció
<p>'No és gaire obirador damunt lo mapa <br /> mon estimat poblet de Folgueroles; <br /> son nom és una titlla <br /> al peu del nom de les ciutats superbes, <br /> però Déu l'ha posat entre les dues <br /> muntanyes capitals de nostra terra, <br /> com bri d'herba entre enormes mil·liaris. <br /> És un pal de telègraf a on toca <br /> l'elèctrica corrent, que d'un a l'altre<br /> envia la bonança riallera <br /> o el temporal que udola com un monstre. </p> <p>Una tarda d'estiu los negres núvols <br /> s'encastellaven en sos fronts altívols, <br /> com les idees en lo front de l'home <br /> que de passions indòmites és presa. <br /> Los trons sotraquejaven en l'altura; <br /> al formiguer corrien les formigues, <br /> al mas los masiaires; <br /> del camp d'a on los segadors fugien <br /> ne venia fortor de polseguera. <br /> La xafogor feia doblar los braços, <br /> i sobre el pit feixuga <br /> feia abaixar l'enterbolida testa. <br /> Jo no recordo si despert o en somnis <br /> sentí dels dos gegants l'aspre llenguatge: </p> <p>Deia Puigmal: -Amic Montseny, no et sembla <br /> que minva la nissaga catalana? <br /> Un dia, no cabent en la planície, <br /> a viure se'n pujava en les altures: <br /> en cada clot bullia algun vilatge, <br /> en cada peu de roca una masia. <br /> Eren les serres formidables ruscos <br /> a on brescada un poble gran i sobri. <br /> Avui pertot arreu se veuen runes, <br /> sols lo vent interromp l'etern silenci <br /> que umple totes les conques pirenaiques.- </p> <p>-No minva, no -lo vell Montseny respon-li-, <br /> sols minven, ai!, sa fe i sa força hercúlea. <br /> La gent qui davallà d'aqueixes cimes <br /> ara s'engolfa en la ciutat ja plena, <br /> i en los estanys les aigües se corrompen <br /> i en lo buirac les fletxes se rovellen.-</p> <p>Puigmal diu amb veu aspra: - Si no minva, <br /> doncs què s'és fet lo regne de don Jaume?<br /> Doncs què s'és fet lo Rosselló granívol, <br /> que la Cerdanya en dues migpartia? <br /> Més sortosa la túnica inconsútil <br /> de Jesucrist fou a la sort jugada! <br /> Què es féu la voladúria de ses glòries, <br /> i què es faran ses lleis i son llenguatge? <br /> Roures que tenen ja en la vella soca <br /> la feixuga destral del centralisme? <br /> Oh, Déu! La raça catalana és morta! </p> <p>–Què dius?- Montseny respon-. Mai fou tan viva, <br /> però ses mans no branden ja lo glavi <br /> sedent de sang, ni l'homicida llança, <br /> sinó les eines del treball feixugues, <br /> lo timó de la nau i el de la rella. <br /> Mai tanta vinya engarlandà amb ses toies <br /> sos puigs assolellats, ni tantes messes <br /> amb llenç d'or abrigaren la planura.<br /> Mai a sos ports volaren tants navilis <br /> com orenetes a son niu portant-li <br /> presents de tots los regnes de la terra. <br /> Jamai, jamai sos Jocs Florals sentiren <br /> de trobadors novells tanta cantúria! </p> <p>Mentre els aucells refilen en sa brosta, <br /> mentres de flors i fruita s'enjoiella, <br /> no és mort encara l'arbre de la pàtria. <br /> Si dorm a la seva ombra alguna tribu, <br /> en lloc de fer-li de fiscal, ajuda'm <br /> de tos torbs amb la veu a despertar-la.- </p> <p>Llavors a un tro respon un tro feréstec <br /> que ressona set voltes per los núvols, <br /> los cims i l'aiguavés i la planicie <br /> sotraquejant amb aspre terratrèmol. <br /> Jo em deixondí, i a ma estimada pàtria <br /> la sang vaig oferir, l'arpa i la vida, <br /> clavant mon front a terra, de vergonya <br /> de sols tenir per ella un gra d'arena.<br /> <br /> <em>Folgueroles, estiuada de1888'.</em></p>
Codi d'element
08083-183
Ubicació
Història
<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Fou escrit l'any 1888 i està inclòs dins de la seva obra </span></span></span></span></span><em><span>Pàtria</span></em><span><span><span><span><span>, publicada el mateix any. Segons l'</span></span></span></span></span></span></span></span>assagista, traductor i crític literari Ricard Torrents, membre de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic, aquest poema<em> </em>evoca la discussió entre dos patriotes, el Puigmal i el Montseny, entre el català derrotista i el català coratjós. 'La veu <em>del Puigmal</em> era la veu del derrotisme, la del <em>Montseny </em>era més convincent per al poeta que a Folgueroles, situat entre les dues grans muntanyes, se sentia com si fos, diu, <em>un pal de telègraf a on toca l'elèctrica corrent</em> i escoltava el diàleg sobre el futur de la pàtria'. </p>
Coordenades
41.9386000,2.3184900
UTM X
443505
UTM Y
4643184
Any
1888
Municipi
08083
Nom del municipi
Folgueroles
Tipus d'accés
Obert
Estat de conservació
Bo
Imatges
Estil
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Tradició oral
Titularitat
Pública
Ús actual
Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2022-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Adriana Geladó Prat
Autor de l'element
Jacint Verdaguer i Santaló
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
61
Codi de tipologia a sitmun
4.3
Protecció id
Comarca
24