API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 90809

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 90809
Títol: Goigs en honor de Santa Justa i Rufina Verges i màrtirs. Patrones de Fogars.
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-santa-justa-i-rufina-verges-i-martirs-patrones-de-fogars
Bibliografia
Centuria: XVIII-XX
Notes de conservació
Descripció: Edició en blanc i negre, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix que es canten per la seva festa, el 19 de juliol. Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de ziga-zagues. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de les dues germanes (nascudes, el 268 i el 270 respectivament) santes. La iconografia les representa juntes, amb atuells de terrissa als peus, o trossos d’una escultura trencada. A la mà dreta, les palmes del martiri. Per damunt dels seus caps, un àngel amb els braços en creu sostenint una corona damunt dels seus caps. A cada costat del requadre amb la imatge de les santes, hi ha una gerreta-reliquiari amb unes flors que semblen sortir del tap. Al dessota mateix, en majúscules, el text: “GOITS DE SANTA JUSTA, Y RUFINA VERGES / Y MARTYRS PATRONAS DE FOGÁS”. El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una línia vertical de punts. La transcripció sencera dels goigs diu així: [Primera columna], Pues al cel sou exaltades / molt amades: / Justa y Rufina glorioses/ ohiunos de Christo Esposas.// De pobres pares nasquéreu, / y tinguéreu/ per Patria á España ditxosa / criant-vos qual mariposa / que esser vereu / en caritat molt vervorosa/ abrasant-vos exaltades./ molt amades.// Avent faltat vostres Pares / sou quedades / en humil y Pobre / no teniat res, que vos sobra / si ajudades/ de persona que us socorre / sols del Cel sou amparadas / molt amades.// De terra vsos compraveu, / y passaveu / ab molt treball vostra vida, / quedant sempre molt unida / que passaveu / la caritat sens medida /en humil està: possada / molt amades.// Cada dia á Deu clamàveu, / y pregàveu / ab oració fervorosa/ vos donís aquella cosa, /que estimaveu [Segona columna] la castedat vigorosa / quedant ab ell desposadas / molt amades.// Als gentils ab fortalesa, / y gentilesa / harrivan en vostra xosa / los negau qualsevol cosa /que interessa / per lo ídol mollt jocos / essent de Deu enamorades / molt amades// Las Señoras molt ufesas, / y tiranes / trencaren los vostres vasos / ab lo idol fent pedassos / rabiossas / de veurer que en vostres cossos / quedaven molt adornades. / y amades / Gran por es la que tinguéreu / quant ja vereu / del idol la osadia, / y de ell ab gran porfia / trossos fereu / per desfer la idolatria / ab que estaven engañadas / molt amades // Diogenies os apriciona, y baldona / en la presó molt cruel, y en lo aculeo infiel / pena vos dona / perquè á nostre Deu del Cel [Tercera columna] negueu tant atormenadas / molt amades// En la presó vostra vida / haveu finida / Justa sempre gloriosa conseguint lo esser Esposa / tenint vida / eternament preciosa / essent en un pou tirada / molt amada// O Justa de Christo Esposa ohiunos Verge gloriosa. / De Rufina ja acabada, y coronada / la pena que la atormenta / essent la destral sangrienta / cruel llansada / que la fa gos atenta/ del foch de Deu abrasada / molt amada / Rufina de Christo Esposa// En Fogars prop la Riera / se esmera / donatvos cultos, y glorias/ coronant-vos de victorias / de manera/ que essent màrtirs glorioses / vos tenen per advocades.// Als que us claman advocades / molt amades / Justa y Rufina glorioses/ohiunos de Christo Esposas. //
Codi d'element: 08082-58
Ubicació: Sant Cebrià de Fogars
Història: Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Coordenades: 41.7391700,2.6800100
UTM X: 473391
UTM Y: 4620867
Any
Municipi: 08082
Nom del municipi: Fogars de la Selva
Tipus d'accés: Obert
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-01goigs-en-honor-de-santa-justa-i-santa-rufina-de-fogars.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-02dsc1283.jpg
Estil: Contemporani|Modern
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni immaterial
Tipologia: Música i dansa
Titularitat: Pública
Ús actual: Religiós/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: Inexistent
Data de modificació: 2022-09-06 00:00:00
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil: 98|94
Codi de la tipologia: 62
Codi de tipologia a sitmun: 4.4
Protecció id: 2484
Comarca: 0