Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57836 | Gorg de la Lleona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-lleona | <p>Està emplaçada en una zona situada als peus d'unes roques escarpades que es troben a continuació de la Serra de Falcús pel seu extrem nord-est. Per accedir-hi cal que anem pel PR-52, que ens porta al Xalet del Catllaràs des de la Pobla de Lillet; s'ascendeix per un sender que de sobte es converteix en una pista de desemboscar, punt en que també podem observar les roques al fons, aproximadament en aquest punt veurem unes marques molt gastades, blaves i vermelles que marquen un pas poc fresat, cal seguir-les i ens conduiran al lloc. Es tracta d'una bassa natural, que en anyades amb densitat elevada de pluges presenta una bona gorga, però en anys secs té poca aigua i crea al seu entorn una zona com d'aiguamolls. És un indret curiós, ja que és una mena d'estany format per un aflorament natural d'aigua, entorn a la qual s'hi troba vegetació pròpia d'una zona humida de muntanya, a més de fauna com gran quantitat de granotes, libèl·lules, entre d'altres. La part nord de la bassa, cap on pren desnivell, conforma un petit regueró d'aigua que flueix fins desaiguar al rec del Clot de Serra Pigota, el qual després desemboca al Rec del Junyent. És interessant per la seva pròpia idiosincràcia, i per la tipologia de fauna i flora que s'aplega al seu voltant, propis d'aquests hàbitats humits. Enguany (any 2.009) ha estat un any d'abundor de neu i pluja a les contrades de la Vall de Lillet i del Catllaràs, fet que ha afavorit un bon nivell d'aigua, i per tant ha aplegat diversos visitants.</p> | 08166-136 | Catllaràs | <p>JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | 42.2290100,1.9814300 | 415947 | 4675706 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 57852 | Llegenda del Castell de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lillet | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. RUMBO, Albert (2001:9). 'La llegenda del castell de la Pobla de Lillet'. 'Berguedà Setmanal', Regio7, 3 novembre de 2001. | Segons narra la llegenda del Castell de Lillet (situat en un turó que s'alça sobre el Monestir de Santa Maria de Lillet, a la vall del riu Arija), aquest fou aixecat per ordre d'un rei musulmà molt ric i poderós. No hi havia persona ni exèrcit que el pogués vèncer. Un bon dia les bruixes i els bruixots li van fer un encanteri, tot convertint-lo en un enorme bou. Al tornar a la fortalesa amb aquest aspecte, cap dels seus súbdits el va reconèixer i li barraren el pas. Raó per la qual, des de llavors, viu en una balma prop del castell. Segons sembla surt molt poc, però almenys apareix cada nit de Sant Joan. Passeja pels carrers i afores de la vila tot esperant que algú el desencanti, fet que ocorreria si algú li tirés un rosari o escapulari entre les banyes. Brama desesperat esperant que el vegin i li treguin l'encanteri, car al contrari, l'efecte que produeix és a l'inrevés, tot espantant i fent defugir la gent. Qui li trenqui l'encant, tot retornant-li l'aspecte original, es veurà recompensat amb una bossa grossa plena de monedes d'or, ja que el rei va amagar un tresor que només ell coneix. | 08166-152 | El Castell de Lillet apareix referenciat documentalment per primera vegada el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al ' castro Lilietto'. Molts documents confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a ' Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet. Amb la venda de la baronia de Mataplana per part de Jaume Roger de Pallars, el 1.374 a Pere Galceran de Pinós, pertanyent a una família nobiliària amb seu a Bagà, el castell passà a mans d'aquest llinatge. Ja el 1.430 el castell apareix anomenat com ' Lillet Vell', i consta que es trobava parcialment derruït. Malgrat que el 1.439 hi hagué un intent de reconstrucció per part dels habitants de les valls de Lillet, Riutort i Vallfogona, sembla que no hi hagué acord amb els Pinós i no es dugueren a terme les obres. A partir del segle XV les referències al castell són escasses, fet que comportà l'abandonament i la pèrdua d'importància del castell. | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||||
| 78737 | Goigs de la Verge de Montserrat de la Colònia Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-de-montserrat-de-la-colonia-prat | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XX | Els goigs es van compondre el 1949 en motiu de la inauguració de les obres de renovació de l'Església que va comptar amb la presència del bisbe Tarancón. Reproduïts en fulls de 25,8x36,5 cm amb la impressió de la música amb la notació musical, una fotografia del acte de celebració, i l''Oremus' amb llatí, són anònims. L'estrofa de començament diu: 'Ja que'n sou bella Pastora de l'església d'aquest prat, sieu nostra protectora, Princesa de Montserrat'. | 08175-35 | Església de la Colònia Prat, 08692- Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9876200,1.8882000 | 407905 | 4648999 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78738 | Goigs de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sadurni-de-fonollet | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XX | Reproduits en fulls sense impressió de la música i amb el gravat del bisbe ocupant la posició central, l''Oremus' amb llatí, són anònims. L'estrofa de començament diu: 'Puig lo cel loa gustós, Vostre zel y gran valia;Siau nostra llum y guia, Sant Sadurní gloriós' . Els goigs es canten el dia 29 de novembre, festa de Sant Sadruní en el calendari religiós. | 08175-36 | Església de Sant Sadurní de Fonollet | Els goigs es van compondre per iniciativa del bisbe de Solsona Ramon Riu, un home inquiet i culte que els va encarregar a l'entorn de 1885, per què es cantessin a totes les esglésies del seu bisbat que tenien com a Sant Patró, Sant Sadurní, bisbe i Màrtir i que eren les parròquies de Besora, Clariana, El Cint, La Llena, La Pedra, La Salsa, Montmajor, Massanés, i les sufragaries de Malanyeu i Fonollet. | 41.9909700,1.8346000 | 403470 | 4649430 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78739 | Goigs de Santa Rita de Cassia del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-rita-de-cassia-del-llado | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON: (1988) Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga SERRA, R.(1986). 'Els arxius de les masies del Berguedà', a La Història i els joves historiadors catalans. Ponències i comunicacions de les Primeres Jornades de Joves historiadors catalans, celebrades al Centre Cívic de les Cotxeres de Sans els dies 4-6 d'octubre de 1984, Barcelona: Edicions de la Magrana i Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, p.123-132. | XIX-XX | Reproduïts en fulls sense impressió de la música i amb el gravat de la santa ocupant la posició central, l''Oremus' amb llatí, són anònims. Impresos a la impremta de Quirze Casals de Berga a principis del s. XIX, l'estrofa de començament diu: 'Puig que sou tant exaltada, de nostre Deu i senyor, donaunos vostre favor, Rita benaventurada'. A la capçalera hi diu: 'Gpigs en alabansa de la coronada esposa de Cristo, protectora dels impossibles'. | 08175-37 | El Lladó, s/n - 08693-Puig-reig | Festa tradicional de caire religiós que congrega a l'església de la masia del Lladó un reduït nombre de feligresos que celebren una missa en honor de santa Rita, patrona dels impossibles. La devoció a Santa Rita de Casia, viuda (1381-1457) es antiga i els feligresos en canten els goigs, que la masia del Lladó es cuida de reeditar puntualment. La construcció de la capella fou autoritzada pel Bisbat de Solsona l'any 1777; el 1832 fou restaurada després de l'incendi que la partida dels Malcontents ocasiona a la casa de Periques el 1926. | 41.9904600,1.8521500 | 404923 | 4649354 | 08175 | Puig-reig | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78740 | Goigs de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial R. SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d; I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XX | Reproduïts en fulls amb la notació musical, no l''Oremus' amb llatí, i la lletra es obra de Josep Cardona i la música de Gaietà Casadevall. La xilografia amb la imatge del sant patró, del 1960, es obra d'A. Gelabert. L'estrofa de començament diu: 'Puig que cenyiu l'aurèola de l'Evangelista de Déu, a l'Ametlla de Merola, protegiu, oh Sant Mateu'. La segona edició dels goigs es va imprimir a Barcelona, a Cal Casulleras, de la Via Laietana. | 08175-38 | Església de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9082800,1.8830200 | 407361 | 4640196 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78741 | Capes de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capes-de-sant-marti | XX | Amb el nom de 'Capes de sant Martí' es coneix una galeta dolça que s'elabora a les pastisseria Trulls de Puig-reig els dies a l'entorn de la festa patronal que es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre. | 08175-39 | Carrer Llobregat núm. 35, 08692-Puig-reig | Producte de pastisseria elaborat per la famñilia Trulls en el seu obrador artesà durant els dies propers a la Festa de Sant Martí, patró del poble. | 41.9761300,1.8792800 | 407149 | 4647733 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 78750 | Llegenda de la ciutat de Tiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-ciutat-de-tiro | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | Una vella llegenda identifica Fonollet amb la llegendària i perduda ciutat fenícia de Tiro o Tirm que fou la més important de les ciutats de Fenícia. Els hebreus la van anomenat Tsor i els mateixos tirians li deien Sor o Sur que vol dir 'Roca'. Els grecs van substituir la 'S' inicial per una 'T' i amb aquesta deformació el nom fou adoptat pels romans que no obstant també li van dir Sara o Sarra (del nom fenici del peix porpra) | 08175-48 | Sant Sadurní de Fonollet | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 78751 | Arxiu Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diputacio-de-barcelona | XIX-XX | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Imatges de la Diputació de Barcelona i totes les seves institucions i de la Generalitat Republicana. Actes polítics, culturals, esportius, etc. a Barcelona i província. Geografia de Catalunya. Vida cotidiana. Autors: Merletti, Domínguez, Pérez de Rozas, Català-Roca, Brangulí, X. Miserachs i molts d'altres. | 08175-49 | C/ Mejia Lequerica, 1, recinte de La Maternitat, 08028 Barcelona | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu està ubicat en un edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78752 | Refranys del terme municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-del-terme-municipal | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XX-XXI | - Puig-reig, dona maca i home lleig - Qui fa un cove fa un paner, i una cistella si convé. - Ametllans, pillos i gurmans - De l'Ametlla a Casetllar i de Gósol a Borredà: tot això es el Berguedà - Puig-reig es el clot de l'infern | 08175-50 | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||||
| 78753 | Fons Causa General Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-causa-general-archivo-historico-nacional | J. GAITE (1994): Fondos de Guerra Civil y Posguerra en la Sección Fondos Contemporáneos del Archivo Histórico Nacional, en Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, H. Contemporánea, nº 7, págs. 455-47. FELIPO ORIOL, R. (2004). Papers del Berguedà a Salamanca. A L´EROL, Núm.: 83 Erol, L': revista cultural del Berguedà > Any: 2004 Núm.: 83 Papers del Berguedà a Salamanca > Felipó Oriol Papers del Berguedà a Salamanca Ministerio de Justicia, Causa General, 1943. Editorial Akal, febrero de 2008. | XX | Fons de la 'Causa General' de Puig-reig conservats a l'Archivo Historico Nacional. La Causa General es va dur a terme sota la responsabilitat de la figura específica fiscal en cap de la Causa General, establerta per un decret posterior de 1943, fins a la seva traspàs al Ministeri de Justícia a partir de 1954, acumulant una enorme documentació que és conservada des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 08175-51 | Archivo Historico Nacional, C/ Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre 'La dominación roja en Espanya', coneguda abreujadament com la Causa General (CG), va ser un extens procés de recerca impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduardo Aunós, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 abril 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «lo hechos delictivos cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja». La documentació, organitzada per municipis, es fruit d'un procés informatiu complex sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. a recopilació va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombroses processos judicials posteriors en contra dels que es consideraven responsables, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco el 1969 d'una llei per a la prescripció dels 'delitos cometidos con anterioridad al 1 de abril de 1939'. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 1939-45 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 78755 | Fons Mata y Pons de Cal Casas, de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-mata-y-pons-de-cal-casas-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Primer tractament pendent de revisió | Fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva, registrat amb la signatura ANC1-368 , una part del fons documental de les 'FÁBRICAS DE LORENZO MATA Y PONS, C.A.' una de les quals era la colònia de Cal Casas de Puig-reig. El fons està organitzat en cinc apartats: Documentació familiar, Direcció de Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A., Comptabilitat, Serveis financers i Documentació de les diverses fàbriques El fons documentals, compta amb documentació entre 1816 i 1978, i consta de prop de 20 m linials ordenats en 95 unitats d'instal·lació de documentació textual, paper, biblioteca i hemeroteca;14 unitats d'instal·lació que contenen 670 imatges (290 negatius de vidre b/n, 160 diapositives de vidre b/n, 220 positius b/n), 4 plànols i 9 accions. | 08175-53 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté documentació de caire familiar a més de la generada per l'activitat de les diverses fàbriques. Entre la primera destaca un llibre del comerciant Domènec Mata i Saltor (1813-1823), llibres dels corredors de canvi i borsa Joan i Llorenç Mata i Pons (1875-1918) i Josep Maria Mata i Julià (1916-1939), documentació personal de diversos membres de la família i sobre la seva participació accionarial en l'empresa, i documentació sobre diverses propietats immobiliàries. Entre la documentació de l'empresa Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A. destaca la referida a la comptabilitat general de la societat que inclou llibres de diari, major i balanços (1910-1947), documentació sobre assegurances socials (1961-1978) i sobre les diverses fàbriques: fàbrica de Mataró (1892 - 1896), fàbrica de Vilanova i la Geltrú (1915 - 1970), fàbrica de Puig-reig (1908 - 1971), fàbrica de Sallent (1949 - 1975), fàbrica i canal de Pinyana a Alguaire (1927 - 1978) i fàbrica de Bonmatí (1904 - 1976). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 78757 | Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-bergueda-0 | L'Arxiu Històric Comarcal de Berga un nou equipament al Berguedà. Berga: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, [2001]. 'Arxiu Comarcal del Berguedà', dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 2008. | XIX-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva la següent documentació del municipi de Puig-reig: - Sèries corresponents a Puig-reig del registre de propietat -Sèries corresponents a Puig-reig del Districte notarial de Berga, la notaria de Puig-reig pròpiament data del 1984 i encara no és consultable, segons les normes del col·legi de notaris. - Col·lecció de Postals Plana i Aspachs - Querol i Berga, volums dedicats a Puig-reig (en total 2 volums). -Col·lecció de Cartells: la carpeta 'Puig-reig', 1 carpeta, 2000 endavant. - Col·lecció de programes, capses 'Puig-reig', esparsos, a partir de 1980. - Llibre i catàleg de masies del Berguedà, 1856, indica propietaris i masovers, pàgines de Puig-reig. - Col·lecció de goigs, 'Berga' i 'Espuña', carpeta dedicada a goigs de Puig-reig, segles XIX i XX. - Presència de fotografies del terme de Puig-reig a la majoria de Fons fotogràfics, destacadament als Fons Josep Deseuras i Faust Guitart. | 08175-55 | Berga, Pla de l'Alemany, s/n -Pavelló de Suècia- 08600 Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) és del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia, que també acull el Casal d'Europa del Berguedà. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, actualment l'Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Per donar una idea de la composició dels fons conservats, mostrem més avall un quadre que permet, d'una manera ràpida, copsar el contingut de l'Arxiu. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades, més de 160.000, com també els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78772 | La cançó del Pobre Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-del-pobre-alegre | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | La cançó popular nadalenca, 'El Pobre Alegre', va ser recollia per Joan Amades a Puig-reig, després d'escolat i transcriure al Pastor de la Costa de la Cavalleria. La cançó diu: Sóc pobre i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit. Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Matinet em llevo i me'n vaig a la font, em rento la cara i a fora la son! El ric no pot fer-ho perquè no és llevat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Jo tinc una jupa tota de vellut; no és ampla ni estreta, hi cabo tot just; ai, pobre de mi se m'ha esparracat! Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Josep i Maria pobres varen ser; Maria filava, Sant Josep fuster; Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. | 08175-70 | Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 78773 | Arxiu Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parc-fluvial-del-llobregat | www.parcfluvial.cat | XX-XXI | L'Arxiu Parc Fluvial Colònies del Llobregat es format per diferents fons: la documentació administrativa que genera la institució, la documentació referida als projectes que impulsa (culturals, turístic, mediambientals), la biblioteca i l'arxiu fotogràfic que aplega originals, còpies paper i digitals dels conjunt de les colònies del parc. Amb aquest material fotogràfic, que posa a disposició dels integrants de la institució i a col·lectius culturals, l'ens il·lustra les seves pròpies publicacions en format paper, digitals i audio-visuals, i molt especialment ha generat la museografia de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou i de l'església de cal Pons. | 08175-71 | Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, 08680 Gironella | El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació d s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX Es va crear el 2003 i format pel Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d'Avià, Ajuntament d'Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç-Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d'Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d'actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus: d'alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. | 42.0035400,1.8869900 | 407828 | 4650768 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78796 | Monument a la Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-salle | XX | Monument format per un monolit de formigó amb decoració de rajola vidriada, de tres cares concaves, la principal amb el medalló del Sagrat Cor de Jesús. El monolit està envoltat per un petit jardinet | 08175-94 | Carrer de Les Abelles | Els Germans de les Escoles Cristianes, popularment coneguts com a Germans de La Salle o, al Principat, com La Salle (en llatí Institutum Fratrum Scholarum Christianarum) formen un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.C. La congregació va ésser fundada el 1682 a Reims per Jean-Baptiste de La Salle per donar educació primària i professional als nens. Els germans lassal·lians van arribar a Puig-reig envoltats de prestigi per la tasca educativa que estaven fent a Berga, des del 1902 i a Manresa des del 1910 on s'havien instal·lat amb el suport dels fabricants tèxtils. A Puig-reig es va construir l'escola amb el suport dels industrials i amb el lideratge de la parròquia, entre 1920 i 1925. Com que era una esola primària, l'ensenyament era gratuït i seguint l'esperit del fundador, Jean-Baptiste de La Salle, si ensenyava lectura en llengua materna. En reconeixiement a la tasca que els Germans de la Salle van fer a Puig-reig, es va alçar el monument lentre 1945 i 1950. | 41.9698900,1.8801200 | 407210 | 4647040 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 78803 | Pont de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lalba | SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.3 | XIX | L'antic pont unia el ferrocarril de Manresa i la Olvan i Guardiola de Berguedà; el pont que salva el torrent de Cal Sagués, entre Cal Marçal i cal Pons, és un dels més alts que va construir la companyia ferroviària. Consta de tres grans arcs de mig punt i avui està integrat al camí pavimentat de vianants que uneix Cal Marçal amb Puig-reig. Constava de dos arcs de mig punt de pedra i els arcs reforçats amb maó vist. | 08175-101 | Pont de l'Alba, Carretera C-1411 | El 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga' va ser aprovat per les Corts espanyoles el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat. | 41.9622900,1.8804700 | 407228 | 4646195 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78865 | El salpàs de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-puig-reig | Arxiu Parroquial de Puig-reig | XVIII-XX | La tradició oral certifica el costum, per Setmana Santa, de donar el salpàs a tota la parròquia de Puig-reig. El ritual s'iniciava amb la benedicció de la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s'aspergia a les portes de les cases i de les corts del bestiar. Era un ritual de protecció davant les calamitats o malalties que anava acompanyada de la benedicció del bestiar domèstic i de treball. Acompanyant aquesta tradició també hi havia la de col·locar, fixades a les portes de les cases, creus fetes amb fulles de palma beneïda el Diumenge de Rams. | 08175-163 | Terme municipal | La Consueta de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del 1745 descriu la manera en que es donava el salpàs: 'Lo vicari el dilluns lo done a la partida del Lladó y Fonollet, y li donen dinar al Lladó a ell y criat y torne ala tarde per Fiumera y Tresserra. Lo dimarts comense per Comardells y segeuix fins al Solé y baixa a Merola y allí dine; antigament diuen que donaven dinar per don torn les tres cases de Subirana, lo Alsina y lo Riera però des de que jo - el prior Larrull que redacta la consueta- so Prior sempre me ha donat la casa del Riera. Lo dimecres lo done ala altra part delriu y done dinar la casa de la Cortada dels Lluchs y advertesch que a les Baumes ni barraques extraviades no sey va. Lo Prior lo done al Castellm y a les cases del Clot lo dia que ven vist hi he, y lo diumenge de Rams se amoneste ales tres esglesies quin ia se donarà afi que les dones siguen a casa' | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 78903 | Ràdio Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/radio-puig-reig | http://www.radiopuig-reig.net | XX | En un principi, les seves instal·lacions es van ubicar, provisionalment, al carrer Pau Casals, 1, espai que més endavant ocuparien les oficines municipals. En el moment del trasllat d'aquestes oficines, l'emissora es va instal·lar definitivament a l'àtic del mateix edifici condicionat; un emplaçament que ha estat especialment útil en la transmissió que es fa en directe, per acord subscrit per tots els grups municipals. Des d'un principi, el personal de Ràdio Puig-reig s'ha caracteritzat pel seu treball de caire amateur i voluntari, el que suposa en primer lloc limitar les emissions als caps de setmana i festius. Però a canvi de disposar d'un gran potencial humà, que permet cobrir a un mateix temps, esdeveniments locals o comarcals des de diferents punts a l'hora, com són eleccions, festes, esports, etc. Destaquem com a més importants, les eleccions, amb informacions directes des dels diferents pobles i viles del Berguedà, el Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre, la Patum de Berga (fent la total retransmissió en directe de tots els actes), el Criterium del Berguedà o la presència en estands propis a mostres i fires. Ràdio Puig-reig disposa de col·laboradors a les principals localitats del Berguedà, que aporten puntualment l'actualitat de la Comarca i d'unitats mòbils, que permeten viure en directe qualsevol esdeveniment local o comarcal. Mereixen atenció especial, les moltes activitats culturals paral·leles, que s'organitzen des de l'emissora, com concerts, festes o conferències. En els restants dies de la setmana en que no s'emet producció pròpia, es connecta en l'emissora de caire estatal, que actualment i per un acord entre emissores és COM Ràdio. La Ràdio ha estat sempre una bona escola de ràdio tant acollint periodistes en pràctiques, com formant a joves que van començar fent ràdio com un diversió i que amb el pas del temps han esdevingut uns excel·lents professionals que es poden guanyar la vida en emissores comercials. | 08175-201 | Carrer Pau Casals 1, 08692-Puig-reig | RÀDIO PUIG-REIG F.M, va començar a emetre el novembre de l'any 1981, coincidint amb les festes de celebració del 700 aniversari de la carta de poblament atorgada per l'ordre del Temple als habitants de Puig-reig, gràcies als esforços de tres veïns de la població, afeccionats al periodisme i a l'electrònica. Amb un equipament mínim, una emissora de 2 Watts de potència subministrada per l'empresa d'electricitat dels germans Serra i la voluntat del seu actual director Josep Genescà, en aquell temps corresponsal d'una emissora veïna, Ràdio Puig-reig va emetre el seu primer programa el dia 11 de Novembre, diada de Sant Martí, Patró de la població. El local, una dependència en obres cedida per l'Ajuntament i el mobiliari, una taula i quatre cadires. El cost del projecte, extremadament modest, es pensava financiar amb una emissió de bons per un import de 18.000 ptes. a subscriure pels veïns del poble. Converses posteriors amb el batlle de l'Ajuntament, senyor Ramon Coma, el consistori es va fer càrrec de tota la despesa. Més endavant, i per acord de la Comissió de Govern de data 21 de Setembre de 1982 ratificat per tots els grups polítics presents, en el Ple del dia 30 del mateix mes, es demanà a la Generalitat de Catalunya la inscripció del Patronat de la Ràdio, el registre d'associacions i la legalització de Ràdio Puig-reig a la Direcció General corresponent. Des de la seva fundació Josep Genescà n'ha estat l'ànima i el director i per la feina feta durant més de 30 anys, el 2008 va rebre el Premi Nacional de comunicació de Proximitat, atorgat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 1982 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78903-foto-08175-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Ràdio Puig-reig des de l'última renovació feta a principis de l'any 1996, compta amb innovacions tècniques com el minidisc amb el qual actualment es passen tots els enregistraments. Les instal·lacions compten amb dos estudis preparats per emetre simultàniament, una àmplia redacció informatitzada, un departament de discografia i un taller. L'estudi número 2 s'utilitza habitualment per a enregistraments i per a programes tipus Self-control. La redacció d'informatius està completament informatitzada, i compta amb una estació meteorològica que emmagatzema les dades cada 30 minuts en un ordinador. L'estudi d'enregistraments on es fan tots els enregistraments de les trucades de fora, quan no poden venir els convidats. Fòrum 10 Comunicació: són un seguit de jornades de reflexió al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació, que es realitzen cada any al mes de novembre, organitzades per l'emissora local Ràdio Puig-reig. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 78980 | Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lagencia-catalana-de-laigua-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Actualment el fons està format per memòries i annexos, pressupostos, plànols, plecs de condicions i informes de l'enginyer en cap integrats en els projectes tècnics sota el nom expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques. Inclou els experdients dels salts d'aigües del Llobregat, concretament els del terme municipal de Puig-reig: -Cal Prat: AQ 5-37eXP.100/Sebastià Prat/1874. Sol·licitud aprofitament d'aigües; 1877, 27 de nov. Inofrme de l'enginyer en cap; AH 5-2/ Exp. 2310/ Teodor Prat/1900, Sol·licitud augment del salt elevant 0,40 m la presa. - Cal Casas: AQ 2_5/Exp./Claret, Pla y Cía/1875. 1870. Projecte de reforma del moí i del pont de Puig-reig per establiment de fàbrica; 1871, 28 nov., Autorització; 1873, 17 juny, Autorització per allargar canal 270m. F 5-3/. Ecp. 606/ Mata y Pons, augment 1800l/seg concessió anterior; AAQ 7-4/ Ex`529/ Mata y Pons 1925, sustutució de la pera de fusta per una de pedra. - Cal Pons. AQ 5-3/EXP 101/ Ignasi i Lluis Pons Enrich/ 1874. Sol·licitud aprofitament aigua. - Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159¡8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil. - Cal Vidal. AN 2-7/EXP. 0435. Ignasi Vidal/1892. Sol·licitud 300l/segm SB. 17,35 m; 1894, 23 de març, concessió; 1899, 28 de nov.Sol·licitud augment salt uyil a 1,58 m prolongant canal. -Cal Riera, AQ 1-1/ Exp 15/ Josep Riera, 1856-57: Sol·licitud construcció molñi serradora i fábrica de filats; AJ 5-1/Exp. 2236/. Antoni Llibre 1900; AP 5-2/ Exp. 258/. Antoni Llibre/ 1900. Substituciño presa de fusta. | 08175-206 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Agència Catalana de l'Aigua, creada per la llei 25/1998, de 31 de desembre, com una empresa pública depenent del departament de Medi Ambient, gestiona de forma unificada el cicle integral de l'aigua en qualitat d'administració hidràulica de la Generalitat. Va assumir les funcions de la Junta d'Aigües de Catalunya creada el 1987 en cloure's els traspassos Estat-Generalitat iniciats el 1981, i per tant el seu arxiu conté la documentació referida a la concessions hidràuliques del Llobregat. La intervenció dels poders públics en matèria d'aigües no es generalitza fins mitjans del segle XIX mitjançant successives lleis i decrets, que fixaven diferents aspectes: domini d'aigües, obres, aprofitaments. La llei d'Aigües de 1879 fou la de més llarga durada essent la precedent de l'actual llei d'Aigües de 1986. Els òrgans gestors de l'Administració d'Aigües foren: a nivell central: el ministeri de Foment (Obres Públiques a partir de 1931); a nivell territorial: les Confederacions Hidrogràfiques, amb diferents denominacions des de 1900 i coexistents amb les delegacions provincials del ministeri. La Generalitat republicana va assumir les competències en matèria hidràulica el 1936 però no les va exercir mai degut a la guerra civil i la fi del règim autonòmic que va impedir consolidar una administració hidràulica descentralitzada. El règim franquista recull la divisió en confederacions geogràfiques fins que l'any 1959 es creen les Comissàries d'Aigües com a òrgan independent, ambdós organismes exerceixen les competències en matèria hidràulica, fins la nova llei d'Aigües de 1986. Amb l'arribada de la democràcia i l'inici dels traspassos de competències, la Generalitat de Catalunya les assigna al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 1981 i en rebre la totalitat de les competències el 1985, promulga la Llei d'Administració Hidràulica (Llei 17/1987, de 13 de juliol). Aquesta llei estableix tres organismes adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Direcció General d'Obres Hidràuliques, Junta d'Aigües de Catalunya i Junta de Sanejament, els dos últims com a organismes autònoms. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79001 | Fons fotogràfic del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-de-quitxalla-excursionista-cquie | <p>www.cquie.org</p> | XX-XXI | <p>Fons fotogràfic procedent dels diversos concursos de fotografia que organitza la secció de fotografia del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie) des de la seva fundació. Compren imatges en diferents formats (paper, diapositiva i digital)</p> | 08175-227 | C/ Abelles nº30, 08692 Puig-Reig | <p>El centre Quitxalla Excursionista de Puig-reig es va fundar el 197o amb l'objectiu d'impulsar i organitzar activitats per els joves; organitzat en diferents seccions tals com Alpinisme i Escalada, Pintura, Fotografia, Esquí, Muntanya, Esplai i Fotografia, aquesta última secció impulsa, des de 1979, el Concurs de fotografia per la Festa Major de Puig-reig, així com i des del 1981, el Concurs de Diapositives que té lloc per la Festa de la Corrida.</p> | 41.9699600,1.8817400 | 407344 | 4647046 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79004 | Festival de Dansa Tradicional Berguedà Folc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-dansa-tradicional-bergueda-folc | XXI | Organitzat per l'Associació Cultural Rubricatus (Acur), el festival de música i dansa tradicional creat a partir de la iniciativa de companys i amics de la comarca del Berguedà (sobretot del municipi de Puig-reig, on es realitza). Es un festival on es barreja la música i dansa tradicional catalana i d'arreu amb espectacles de carrer per a tots els públics. Un ambient festiu de caire alternatiu, en definitiva, una festa pel poble i creada pel poble, on la música tradicional i el ball folk són omnipresents a tots els racons de Puig-reig. | 08175-230 | Plaça Nova, 08692-Puig-reig | L'entitat cultural sense ànim de lucre anomenada ACUR sorgeix de la iniciativa d'un grup de quinze persones per intentar portar a terme els projectes de futur envers la música i dansa tradicional catalana i d'arreu a la comarca del Berguedà. Tot va començar amb un curs de dansa tradicional catalana que va tenir lloc el 2009; la bona acollida que va tenir el curs va donar forces per a planificar un Festival de Música i Dansa Tradicional i per això ens vàn constituir com a entitat cultural sense ànim de lucre. Al cap de menys d'un any de l'inici dels tallers de dansa tradicional , van celebrar la primera edició del Festival Berguedà Folk amb un èxit de participants absolut; amb prop de 200 persones al sopar coŀlectiu, 50 persones inscrites als tallers, més de 100 persones ballant a la plaça durant tota la tarda i part de la nit i un extens públic format per grans i petits que varen poder gaudir de la vetllada. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79004-foto-08175-230-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79005 | Fons d'Imatges de L'Associació de la Corrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lassociacio-de-la-corrida | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. SERRA, R. Piñero, J. (2008): La Corrida, Festa de Sant Antoni a Puig-Reig, Puig-reig SERRA, R (2008). Fires, mercats i festes de bestiar de peu rodó. Una mirada històrica i antropològica, a L'EROL 97, Berga www.lacorrida.info www.puig-reig.cat | XX-XXI | Fons d'imatges de diferents formats, majorment digitals, relacionades amb la Festa de la Corrida i procedents de la cerca i documentació entre diferents persones del municipi. | 08175-231 | C/. Pau Casals 1, 08692-Puig-reig | Els orígens de la festa són incerts. Però en alguns documents del segle XIX ja en tenim referència i té un cert renom, ja que el segle XIX coincideix amb el moment en què la celebració dels Tres Tombs s'estén per moltes poblacions catalanes. La festa consistia en un passa carrer amb desfilada de cavalleries, presidida pels banderers i amb l'acompanyament de l'orquestra, una missa i la benedicció dels animals. Al migdia, abans de les dues el més esperat, la corrida, una cursa de cavalls, mules i ases. Era l'acte central de la festa, d'aquí que avui l'anomenem la festa La Corrida. La gent emplenava ambdós costats de la carretera en tot el trajecte. El guanyador tenia l'honor de ser el banderer. Un cop acabada la cursa es feia el joc de les cintes. Entre balcó i balcó es lligava una corda de la qual en penjaven unes cintes. Les cintes acabaven amb una anella i els diferents genets, tot passant al galop per sota, havien d'enfilar l'anella amb un bastó i emportar-se la cinta, cal destacar l'aspecte lúdic i humorístic del joc. La festa acabava amb els saraus, se'n feien dos, un a la tarda i un altre a la nit. La festa de la Corrida no era només un dia per retre homenatge a Sant Martí, sinó que era un dia en el qual molta gent de la contrada aprofitava per trobar-se i fer tractes. La festa passa per uns moments d'extraordinaria vitalitat i la Comissió ha impulsat la cerca de material relacionat amb la festa | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79005-foto-08175-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79005-foto-08175-231-3.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79020 | Noms populars de núvols, boires i vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-populars-de-nuvols-boires-i-vents | ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2011). Els noms populars, de núvols, boiresi vents al Berguedà, Edicions Albí, Berga. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | - Núvols i boires: 'Quan les muntanyes de Montserrat porten barret, plou'; 'Bassetes al cel, pastetes a la terra', 'Boira gebradora', 'Boira pixanera', 'Boira ploranera', 'Broma baixa'. 'Broma tova', 'Calitja', 'Castelleres al Clot de la Miquela' o 'Clot de la noia tapat' o 'Forat de la Minyona', 'Castellera de la Mestressa de la Serra', 'La processó de núvols de Periques', 'Rojor al vespre, sol a la finestra; rojor al matí, la pluja ja es aquí'. - Altres: Gebre, gebrada, mullena; 'Per la Mare de Déu d'agost, a les 7 ja es fosc'. 'Aigua Senyor, que de vi ja en venen!', 'Al temps del Cu-Cut, al matí moli al vespre eixut', 'Bon vent t´'apreti!', 'llampega al cul de la Pellota', 'Llampega a marina, procura, llenya i farina', 'Març marçot, mata la vella al costat del foc, i la jove si pot'. 'Neu rodona , d'altra en dóna', 'Pel maig cada dia un raig', 'Pel juliol, ni dona ni cargol', 'Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu'. - De tots els fenòmens meteorològics, el que feia més por era el de la secada, que perjudicava a tothom, pagesos i treballadors de les fàbriques per què el riu baixava sec. Si situació era extrema la parròquia preparava pregaries demanant la gràcia de la pluja; l'evidencia més extrema de secada la marcava el fet de treure els Sants Màrtirs de Serrateix. | 08175-246 | Puig-reig | Informadors i col·laboradores del treball de recerca sobre 'Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà' del municipi de Puig-reig: Lluís Badià i Casafont (67 anys), Carme Busquets i Galera de cal Jep de Borbons (56 anys), M. Gràcia Dolla i Ccapellas de cal Timò (77 anys), Montserrat Campà i Solà de cal Prat (62 anys), Maria Gonfaus i Reig de cal SantGgelis (76 anys), Sònia Guitart i Soler del Serrat (74 anys), Faustí Horta i Santandreu del Cafè Nou /77anys), Miquel Planas Santandreu de cal Prat, nascut al Pla de Pinós de Merlès (77 anys), Rafael Rafart i Busquets de Borbons (68 anys), Maria Santasusanna i Puig de les Abelles (76 anys). Va fer d'enllaç mossèn Josep Solà i Casals. Les entrevistes es van fer entre el 25 de novembre de 2009 i el 17 e desembre de 2009. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||||
| 79024 | Roure de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-pons | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | El roure (Quercus cerriodes) és un arbre d'aspecte majestuós, tronc robust i dens follatge verd que cau en arribar l'hivern. Té les fulles oblongues amb profundes incisions a les vores i les flors masculines s'uneixen en penjolls que oscil·len amb la força del vent, mentre que les femenines apareixen en grups més reduïts i la seva base està envoltada de petites escames que, amb el pas del temps, recuperaran una consistència llenyosa, i al soldar-se les unes a les altres formaran la caputxeta típica de les glans. La seva fusta és dura, resistent i pesada. El roure viu molts anys, i només quan les seves arrels li resulten insuficients per a alimentar-se o la seva espessa copa no deixa arribar la quantitat de sol necessari a totes les fulles, aleshores envelleix lentament i acaba morint-se. El roude de Cal Pons és un dels que formen el conjunt de vegetació autòctona integrada al que fou jardí i bosquet de la colònia Pons. | 08175-250 | Passeig Ernest Lluch cruïlla Carrer de Cal Biel | Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Amb el nom de bosquet de cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l'entron de l'església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l'església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre amdues torres. Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-ciree, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d'índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d'hivern, vinca i heura. A la plaça de Sant Josep s'aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d'hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs. El bosquet propiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt eras regat per un sistema complex de canalaització d'aigua que s'emmagatzemana en uns diposits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners. | 41.9673400,1.8853600 | 407640 | 4646751 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79024-foto-08175-250-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La Generalitat de Catalunya, sensible a la importancia simbòlica i natural dels arbres monumentals, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d'arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d'una sèrie d'exemplars admirables, pretén que l'interès i l'estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural. Seria convenient iniciar els tràmits per declarar Arbre Monumental aquest excepcional roure | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 79047 | Camí ramader de l'Espunyola a Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-lespunyola-a-puig-reig-0 | VV.AA (2007). Inventari de Camins Ramaders del Berguedà, Grup de Defensa de la Natura del Berguedà/ Parc Natural Cadí-Moixeró/Berguedà Iniciatives SD,SL. www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Cadi%20Moixero/Coneix-nos/Centre%20de%20documentacio/Fons%20documental/Estudis/Mem%C3%B2ria_final%20_def2_.pdf | XVIII-XX | El camí surt de l'Espunyola i passa per la costa de la Mina i por de Cal Pius. Una mica abans de Cal Marsalet trenca a mà dreta, i segueix en direcció a l'Hostal de Cal Barjola, passant per davant de Cal Matosa, i va cap a Fontirons, passant pel Serrat de Comatoa. Continua des d'aquest punt dins al Corral de Canudas, on hi trencaven els ramats, i per Canudes, passa per Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Continua cap a la Font dels Pagesos, on a 10 o 15 metres de la font hi ha dret de returada. Des d'aquí el camí segueix a cal Ventura i puja per la carena dels Colls, i es dirigeix a la Madrona, punt on entra al terme municipal de Puig-reig. Passa pel Serrat de la Madrona i es dirigeix a Tresserra; passa pel turó de la Senyera i travessa el Serrat de l'Oca, sortint seguidament a sobre el poble de Puig-reig. Seguint el camí de cal Feliu s'arribava a cal Marçal. | 08175-273 | La Madrona | 41.9927600,1.8446100 | 404302 | 4649618 | 08175 | Puig-reig | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79047-foto-08175-273-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Aquest camí apareix en el mapa 1:50000 Vell de Berga com a 'Camino a Puig-reig' (1951).Informants: Josep Calveras, Ramon Mas Puig, Josep Pagerols Costa, Josep Bover Guitart i Josep Subirana Casafont. Enquestadors: Noèlia Arco Casals i Mª del Agua Cortés Elía. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 79052 | Fons de la Cor La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-cor-la-unio | <p>PUIG, Francesc (2007). 'Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig-reig', a L'EROL núm. 95, Berga PUIG, Francesc (2007). 'La Societat Coral La Unió de Puig-reig', Puig-reig</p> | XX | <p>Recull de partitures i diferents materials editats en relació a l'activitat dels trenta últims anys del Cor La Unió, relacionats directament amb la persona del mestre Mateu Cardona. A ell es deu el repertori i altre material, basat en la música popular, com sardanes, havaneres o maixurques i valsets amb acompanyament musical, que els va donar molt bon resultat, tant per ser cantades per les caramelles com per actuar en un concert. El 1990 el mestre Cardona es va retirar, el seu successor, Joan Serra, va seguir una línia més polifònica, gràcies a la incorporació d'un bon nombre de noies, procedents de la coral infantil de la població, que van fer possible la continuïtat del cor fins l'any 2002.</p> | 08175-278 | Plaça Nova s/n, 08692-Puig-reig | <p>la fundació del Cor La Unió va tenir lloc el 1927, data que figura en l'antic estendard que encara es conserva i que és testimoni de la història d'aquesta coral que forma part de la Federació de Cors de Clavé. L'activitat de La Unió durant molts anys se centrava en les caramelles de Pasqua i alguna sortida en algun poble de la comarca per tal de participar en les trobades de cors de Clavé. Gairebé tots els pobles del Llobregat, des de Berga fins a Sant Vicenç de Castellet, tenien i encara tenen algun cor d'aquesta federació. Les activitats més destacades en el calendari anual de La Unió eren la trobada de Cors de Clavé que organitzaven per la Festa de St. Antoni Abat, les caramelles, i, últimament, durant 12 anys, el concert de Nadal, a més de la seva participació en trobades de cors en altres poblacions. Una fet important de la història del Cor La Unió fou la troballa de l'antic estendard, que durant la guerra civil va restar amagat al Centre Catòlic. Uns nens que jugaven el van rescatar de l'amagatall i temps més tard, l'any 1957, es va produir la refundació de l'entitat amb nous estatuts i una junta que li va donar un major impuls. D'altra banda, fins la dècada dels anys 60 els Cors d'en Clavé van ser cors d'homes. A La Unió va ser a finals dels 60 quan es van incorporar veus femenines, donant una sonoritat diferent als cants i convertint-la en cor mixt. També cal fer esment de la celebració dels 50 anys de la seva fundació l'any 1977, amb l'estrena d'un nou estendard i la commemoració dels 30 anys dels nous estatuts. L'últim acte més rellevant va ser la festa de reconeixement i homenatge al mestre Mateu Cardona quan aquest es va retirar, l'any 1990. Els directors que recorden els cantaires més veterans del cor són de finals dels anys 40 i dècada dels anys 60: podem esmentar el mestre Pintó de cal 'Titus' de Puig-reig, el mestre Conangla de l'Ametlla de Merola, i en Josep Codina 'el bessó' de cal Bassacs. Després d'aquest període ja s'incorporà el mestre Mateu Cardona, que es va fer càrrec de la direcció de La Unió fins el 1990. L'últim director del cor va ser el Joan Serra, després d'haver-ne estat l'acordionista des de molt jovenet.</p> | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Societat Coral La Unió de Puigreig va reunir un bon nombre d'excantaires per commemorar que el 2007 es van complir 80 anys de la fundació de l'entitat i l'homenatge al seu penuúltim director, el mestre Mateu Cardona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79071 | Barraca de la Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-frau | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular. Té una porta rectangular emmarcada amb blocs de pedra grans i la coberta és feta amb teula àrab. | 08175-297 | La Frau | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9489700,1.8729200 | 406583 | 4644725 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79074 | Barraca de Cal Jordi 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jordi-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XX | Barraca de Planta rectangular i de dimenssions força grans (3,5 m d'ample per 2,5 m d'alt i 5 metres de profunditat) amb la porta centrada (1,40x0,60), bastida amb pedra irregular i aprofitant un marge com a paret de fons. Encara conserva part delñ a cobeta original amb terra per impermeabilitzar l'interior, molt humit. | 08175-300 | Cal Jordi | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9739700,1.8675800 | 406177 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79085 | Fons Viladomiu de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-viladomiu-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | El fons conté la documentació generada per les empreses: Torres & Cía.; Viladomiu e Hijos (1855-1896): Destaquen les sèries de comptabilitat i proveïment; Manufacturas Viladomiu, SA (1896-1977): Destaquen les sèries de comptabilitat, serveis comercials i correspondència. Inclou documentació comptable de la societat Garrigó y Lluch, S. en C. (1921-1929) i Garrigó y Cía. S. Ltda. (1924-1929), i Comercial Viladomiu, SA (1956-1989): Destaca la documentació constitutiva i la integrada en les sèries de patrimoni, material d'explotació, serveis financers, comptabilitat i fiscalitat, proveïment i producció, serveis comercials, serveis tècnics, personal, correspondència i serveis jurídics. Inclou documentació comptable de les empreses Arriendos Tèxtiles, SA (1957-1983), Industrial Ausetana, SA (1944-1971), Hilados y Tejidos del Llobregat (1964-1970) i Mosaicos Hidráulicos Antonio Armengol, SA (1919-1929). La documentació s'ha organitzat en 3 subfons, i en cadascun d'ells s'ha emprat una classificació funcional. Pendent de revisió i divisió del fons en tres fons nous: - Manufacturas Viladomiu -Comercial Viladomiu - Viladomiu e hijos. | 08175-311 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | El 1850 Manuel Torres i Tomàs Viladomiu constituïren Torres y Cía. El 1865 Tomàs Viladomiu va formar la societat, Viñas y Viladomiu. Posteriorment, constituí el 1869 Viladomiu y Hijos, formada per ell i els seus tres fills. El 1872 la fàbrica, situada al terme de Gironella (Berguedà), es donà d'alta de contribució industrial. El 1880 es començà l'edificació d'una segona fàbrica, al costat de la primera, serà Viladomiu Nou. El 1888 morí el fundador deixant l'empresa als seus fills, els quals constituïren la societat Viladomiu Hijos. La mort de Marc Viladomiu deixà l'empresa en mans dels altres dos germans, els quals acordaren la dissolució de la societat i la distribució dels béns entre ells. Josep Viladomiu es convertí en propietari de Viladomiu Vell i el seu germà Jacint amb el Viladomiu Nou. El 1906 morí Josep Viladomiu i Montañà, propietari de Viladomiu Vell. La societat quedà en mans dels seus dos fills, Josep i Jacint, els quals donaren un considerable impuls a la indústria. El 1928 la societat es dissolgué i Jacint abandonà l'empresa. Aquesta quedà en mans de Josep Viladomiu i Senmartí. El 1929 incorporà per compra la fàbrica de cal Marçal en el terme de Puig-reig (Berguedà), propietat de Manufacturas Pons SA. El 1 de gener de 1934 es constituí Manufacturas Viladomiu, SA. El 1982, després d'acollir-se al pla de reconversió del sector, Manufacturas Viladomiu SA presentà suspensió de pagaments. El 1989 es va tancar la fàbrica de cal Marçal i poc després la de Gironella. Jacint Viladomiu, en separar-se del seu germà Josep, tenia aproximadament la mateixa capacitat industrial a Viladomiu Nou. En morir Jacint, l'empresa quedà a mans del seu fill Marc. L'any 1929 va comprar la colònia i la fàbrica del Guixaró (Berguedà), posteriorment el 2 de gener de 1933 va convertir l'empresa en societat anònima amb la denominació SA Viladomiu. El 1962 es creà Comercial Viladomiu, SA que adquirí els actius de la Colònia Guixaró, i els separà del Viladomiu Nou. El 1964, SA Viladomiu construí una fàbrica al terme d'Olvan (Berguedà) que presentà suspensió de pagaments el 1982 i tancà el 1988. Comercial Viladomiu, SA presentà suspensió de pagaments el 1989 i tancà el 1991. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-192 / VILADOMIU. Fons: Comercials i d'Empreses | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 79086 | Jaciment del Coll de la Senyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-coll-de-la-senyera | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.13 | I-V | jaciment conservat molt parcialment | Possible vil·la romana de la qual se n'han detectat uns vestigis molt escassos. En aquest lloc, situat al nord del serrat de l'Oca, en un coll entre aquest i el turó següent per on passa el camí carener del Serrat de la Senyera, Martí Vilarrasa, de Puig-reig, hi va recollir un fragment de ceràmica sigil·lada. L'any 1991, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, tan sols es pogué constatar la presència d'uns pocs fragments de 'tegula' romana. | 08175-312 | Coll de la Senyera | L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 41.9764000,1.8644100 | 405918 | 4647780 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 79087 | Necròpolis de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-cortada | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Miquel de la Cortada (o de la Lladernosa), a Catalunya Romànica, Vol. XII, p. 61-62. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.18 | X-XI | A l'entron de l'església d'estructura romànica (dels segles XII-XIII), d'una sola nau i coberta amb volta de canó, bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s'assenta el mas, hi ha restes de tombes antropomorfos excavades a la roca avui tapades. Entre el paviment de rajola es conserva, feta amb grans lloses, la sepultura d'Antoni Lluch i Cortada. | 08175-313 | La Cortada | És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d'època romana, ja que s'han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa. Podria tractar-se d'una vil·la o, tal vegada, d'un lloc de culte, ja que l'església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas. Concretament en el testament del comte Miró de Cerdanya a la seva filla Quíxol, i el 991, el fill d'aquesta, Oliba, la cedeix al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al voltant de l'església s'han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l'antiguitat de l'ocupació humana en aquest indret. En els seus inicis l'església fou possiblement parroquial. Vinculada a Sant Martí, passà al domini dels Templers i posteriorment a la dels hospitalers. | 41.9451900,1.8910900 | 408083 | 4644285 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79088 | Jaciment del Serrat de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-loca | CASTANY, J. [et al.] (1990). El Berguedà. De la Prehistòria a l'Antiguitat . Manresa. Àmbit de Recerques del Berguedà. SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). “El Serrat de l'Oca (Puig-reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. | IV aC | forta erosió del jaciment | Assentament ibèric que consta d'un conjunt de dipòsits la funció dels quals és força dubtosa. El jaciment es troba situat en el cim més elevat de la llarga carena batejada modernament amb el nom de serrat de la Senyera. Es tracta d'una posició encimbellada i amb forts pendents, al marge dret del Llobregat. Durant les excavacions es van posar al descobert un total de 31 dipòsits similars a sitges, però destinats a una activitat que podria estar relacionada amb l'aigua. Aquests dipòsits es poden classificar en dos tipus: de fons pla i forma troncocònica (que són la majoria) i de fons rodó i forma ovoide. Alguns dels dipòsits es troben aïllats i altres estan interrelacionats per una connexió. Part d'aquests darrers estan a la vegada relacionats amb una estructura que s'ha considerat una bassa. A pocs metres, també aparegué un clot allargassat reomplert de ceràmica i pedres i tres forats de pal. L'erosió ha fet desaparèixer tota l'estructura aèria i fins i tot ha seccionat part dels dipòsits fins al punt de fer-ne desaparèixer algun. Entre els materials apareguts hi ha molins, molta ceràmica feta a mà i algun fragment fet a torn oxidat. Es tracta d'un lloc molt poc propici per a l'assentament humà i sembla que la seva funció podria estar relacionada, tot i que s'ha de dir amb moltes reserves, amb l'obtenció d'argiles. La cronologia s'ha fixat vers mitjan segle VI aC. | 08175-314 | Turó de la Senyera | El jaciment fou localitzat pel grup d'aficionats locals del Centre Excursionista de Puig-reig a principi de la dècada de 1980. L'any 1987 Eduard Sánchez va portar a terme una prospecció arqueològica en aquest indret, dins un programa d'investigació de les conques altes del Llobregat i el Cardener. Els anys 1988 i 1989 es va realitzar l'excavació del jaciment, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Goreti Vila. | 41.9731300,1.8686800 | 406267 | 4647412 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 79089 | Barraca del Grapal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grapal-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX-XX | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que es feia servir d'aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre d'altres, i que per a la seva construcció s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast, en aquets cas íntegrament de pedra i lligades en sec. Per al cobriment de la barraca es va fer servir el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades, que consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja al interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Es destaca els elements com el voladís i el pedrís, el carcaterístic seient de pedra. | 08175-315 | La Vinya del Grapaler o La Vinya del Grapal | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9131500,1.8771200 | 406879 | 4640743 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La vinya del Grapaler és la vinya més importants del terme municipal de Puig-reig tant per la seva extensió com pel fet que el conreu s'ha mantingut des de la replantació de ceps posteriors a la fil·loxera. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 79093 | Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roca-de-la-rella | <p>AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.16 VILA, B.; POZA, B.; MADURELL, J (2006). “Treballs de documentació cartogràfica i estats de conservació d'icnites fòssils: dos exemples berguedans”, a Tribuna d'Arqueologia 2004-2005, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.7-19 VILA GINESTÍ, B., POZA, B. I MADURELL, J. (2007). Mamífers al Baix Berguedà: les icnites fòssils de Puig-reig, a L'EROL núm. 95, Berga</p> | <p>Jaciment paleontològic en el qual es conserven un conjunt d'almenys 200 icnites (petjades fossilitzades) corresponents a mamífers. Es troba en uns terrenys erms uns 120 m a l'est d'una gran pedrera. Les petjades es troben en una calcària micrítica (mudstone) amb notable bioturbació horitzontal i vertical, i esquerdes de dessecació (mudcracks). En general, la majoria de les icnites presenten estructures de deformació i desplaçament de sediment produïdes per la càrrega dels animals. Aquestes caracterítiques permeten deduir que el fang sobre el qual van deixar les empremtes els mamífers seria un carbonat amb un contingut d'aigua moderat o elevat. L'estat de conservació de les icnites és força variable. De manera preliminar, es distingeixen 9 formes o “morfotips”, que s'atribueixen a artiodàctils i perissodàctils. Es tracta de mamífers de l'època del cretaci superior (entre 99 i 65 milions d'anys enrere) que són els avantpassats dels mamífers actuals, i corresponen a una època bastant poc coneguda a Catalunya. Actualment les petjades es troben soterrades de nou.</p> | 08175-319 | El Soler de Jaumàs | <p>L'àrea del jaciment s'emmarca en els dipòsits continentals més propers al relleu del Pirineu, i els materials que afloren pertanyen a la denominada formació Molassa de Solsona. Essencialment, està composta per una alternança de lutites roges i capes de sorrenques arcòsiques canaliformes amb nombrosos horitzons conglomeràtics cap a la part nord de la conca. La seva edat vaira entre el Priabornià-Oligocè superior. L'any 2004 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu dels treballs de preparació de la pedrera que hi ha al costat. La direcció va anar a càrrec de Bernat Vila Ginestí, de l'empresa Arqueociència.</p> | 41.9759800,1.8579300 | 405380 | 4647740 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 79096 | Forn de teules del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-verdaguer | XIX | Restes d'un forn d'obra o teuleria situat en un desnivell del terreny al costat d'un camí i vora el torrent de Montoliu. Se n'ha conservat l'estructura inferior, corresponent a la fogaina i, molt més parcialment, vestigis de la cambra cocció, aituada a la part superior. Actualment els murs estan completament tapats per la vegetació i ben just es pot observar la boca del forn, a la part més baixa, a llevant. | 08175-322 | Fonollet | El forn pertanyia a la casa del Verdaguer, igual com un forn de calç proper. Els propietaris del Verdaguer van deixar d'utilitzar-lo abans de la Guerra Civil. | 41.9842600,1.8354100 | 403527 | 4648685 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 79099 | Jaciment del Serrat dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-dels-lladres | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.6 | VII-V a.C. | Possible poblat ibèric situat al vessant meridional del turó anomenat popularment Serrat dels Lladres. Es tracta d'un promontori d'aspecte peninsular orientat a migdia i situat al sud-est de l'ermita del Roseret. En aquest indret s'hi practicà un sondeig; concretament, al peu del cim, en una plataforma rocosa orientada a migdia, coincidint amb l'angle format per dues parets que s'observaven en superfície. L'excavació va posar al descobert una estructura rectangular de 6,5 per 4 metres, orientada en sentit est-oest i adossada a un conjunt habitacional més ampli. Els murs, d'una sols filada, tenen un gruix variable entre 60 i 40 cm i estan fets amb pedra lligada amb fang. Exteriorment, presenten pedres planes en posició vertical. A l'interior de la cambra tan sols aparegué terrissa oxidada ibèrica i feta a mà, les qual no permeten concretar amb gaire precisió la cronologia, que es podria situar en un moment antic dins l'etapa ibèrica. | 08175-325 | Serrat de l'Oca | En aquest lloc existeix la tradició popular que hi havia les restes d'una població anomenada Tiró, la qual havia tingut fins a 400 cases. Tal vegada podria identificar-se amb les restes existents al serrat dels Lladres. El jaciment fou descobert per M. Vilarrassa, membre del Centre Excursionista de Puig-reig, en observar l'existència de terrissa ibèrica i escòria de ferro a la part meridional del serrat. L'any 1987, en el decurs de la campanya de prospeccions arqueològiques efectuades a la serra de la Senyera, es va portar a terme un sondeig en aquest jaciment. | 41.9817300,1.8515600 | 404861 | 4648386 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79103 | Zona d'expectativa arqueològica 5. Sant Joan Degollat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dexpectativa-arqueologica-5-sant-joan-degollat | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.12 SERRA, Rosa; VILADÉS, Ramon (1985). “Sant Joan Degollat”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 389-390 | VI-XV | Zona al voltant de l'ermita de Sant Joan Degollat on podria estar emplaçat l'antic cementiri de l'església, tot i que en la prospecció arqueològica realitzada en aquest indret amb motiu de l'estudi d'impacte ambiental de la construcció de la carretera de l'Eix del Llobregat (C-16) no es va documentar cap resta arqueològica en superfície. Tanmateix, és possible que en el subsòl es conservi la necròpolis, dins la zona sagrada on solien estar ubicades en època medieval. | 08175-329 | Sant Joan Degollat | No es coneix cap notícia documental sobre l'església de Sant Joan Degollat però, per la seva tipologia constructiva, de tradició romànica però molt gotitzant, sembla que es tracta d'una obra molt tardana, dels segles XIII o XIV. L'any 2004 es va dur a terme una prospecció arqueològica en el marc de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la Nova Carretera Eix de Llobregat C-16. En la prospecció, a banda de constatar la presència de jaciments ja coneguts, es documentaren vuit zones d'expectativa arqueològica, les quals s'individualitzen en les corresponents fitxes d'inventari de patrimoni arqueològic, entre les quals la que correspon a aquest jaciment. | 41.9962900,1.8753800 | 406856 | 4649976 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79104 | Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-llinatge-oriola-cortada-comtes-de-la-vall-de-merles | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | La documentació del fons fou aplegada i conservada pels Oriola Cortada en les seves residències de la Casa Cortada (Vic) i el domicili familiar al carrer del Palau de Barcelona, fins els seu ingrés a l'ANC. El fons ingressà a l'ANC en compliment del contracte de dipòsit signat per Alfonso de Oriola Cortada i de Salvadores el 12 de novembre de 1992L'ingrés físic de la documentació es produí en tres successives trameses de dates 25 de març, 2 d'abril i 29 d'abril de 1992. | Amb el registre ANC1-169, l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons documental dels comtes de la Vall de Merlès, la família Oriola-Cortada amb documentació compresa entre el 1185 i el 1940; Ocupa 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 619 pergamins. Volum i suport 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 619 pergamins. | 08175-330 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Els Oriola són un llinatge de pagesos ennoblits originari de Ripoll, documentat des del segle XIII. Van ser senyors útils i després propietaris del mas Oriola de la parròquia de Sant Pere de Ripoll. Per matrimoni heretaren la casa de Rama, una extensa heretat agrícola i ramadera integrada per un conjunt de masies, situada dins del terme de la mateixa parròquia, als contraforts de la muntanya de Ribamala i la vall del Ter. A partir del segle XVI esdevingueren mercaders i després burgesos de Ripoll i emparentaren amb diverses famílies de la burgesia i la petita noblesa. El 1751, Felip d'Oriola i de Navel aconseguí privilegi de noblesa; el seu fill i hereu, Josep d'Oriola i Guanter, casà amb la pubilla Lucrècia de Cortada i Jonquer, filla Joan Baptista de Cortada i Sallés, domiciliat a Vic i ciutadà honrat de Barcelona, i des d'aquell moment el llinatge prengué el cognom d'Oriola Cortada. Lucrècia de Cortada i Jonquer aportà la universal herència dels Cortada, un llinatge de pagesos i menestrals originaris de la parròquia de Santa Maria de Merlès documentat des de finals de l'edat mitjana. Els Cortada eren propietaris de les hisendes de la Cortada (Santa Maria de Merlès), la Coma de Sant Ponç (Sallent) i de Gamissans (Puigreig), avui conegut amb el nom de Cal Pallot. Els Oriola Cortada enllaçarien amb els Ibáñez Cuevas, barons d'Eroles el 1802; el fill d'aquest matrimoni, Marià d'Oriola Cortada i Ibáñez, fou premiat per Isabel II amb el títol comtal de la Vall de Merlès (Madrid, 21 de setembre de 1861) per la seva fidelitat a la causa isabelina. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La documentació en suport pergamí s'ha ordenat seguit criteris cronològics i s'han identificat els següent subfons; la relacionada amb Puig-reig es la continguda a 0010 Llinatge Oriola (Oriola Cortada) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79105 | Els gresos de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gresos-de-puig-reig | Xavier Carreras (1999), Erol, El ciment: d'un passat industrial gloriòs a la fabricació del ciment natural, a L'EROL Núm.: 62 | El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra, amb grans majoritàriament de quars, units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l'erosió. En el municipi de Puig-reig en general i a la zona més propera al riu Llobregat en particular es pot veure com domina aquets material, juntament amb conglomerats i lutites, les quals van disminuint de gra de nord a sud, forman plataformes poc deformades, baixes i suaus retallades per la xarxa hidrogràfica. | 08175-331 | Carretera de Casserres | 41.9787700,1.8727500 | 406612 | 4648034 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79105-foto-08175-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79105-foto-08175-331-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 79108 | Mur geològic de Cosmo-Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-geologic-de-cosmo-caixa | AAVV. (2007). 'Guia del Museu CosmoCaixa', Fundació Caixa de Pensions obrasocial·lacaixa.es/cosmocaixabarcelona | El Mur geològic és un dels elements emblemàtics del CosmoCaixa Barcelona. Cadascun dels talls il·lustra una estructura geològica i va acompanyat d'un experiment, dissenyat especialment pels tècnics del nou Museu de la Ciència, que mostra els processos geològics que l'han originat. Algunes d'aquestes estructures són formades per processos superficials com l'erosió i la sedimentació i d'altres estan relacionades amb processos interns com el vulcanisme, les falles o els plecs. La diàclasi, dels gresos de Puig-Reig, permet entendre el cicle de la roca; formen par del diàclasi i són un exemple meteorització. Les mides són: 6,4 m llarg x 0,89 m alt x 0,8 m gruix., dividits en 12 blocs, amb un pes estimat de 14 tn. Juntament amb: les Pissarres de Lleó, les sals potàssiques de Súria, les Varves glacials d'Itú (Brasil), Dunes Marès de Mallorca, Materials volcànics d'Olot, Calcàries Fallades d'Incarcal, Besalú, formen el mur geològic, un dels àmbits més emblemàtics de l'exposició permanent de Cosmo-Caixa. | 08175-334 | C/ Teodor Roviralta, 47-51, Barcelona. Codi Postal: 08022. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 2004 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79108-foto-08175-334-2.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79112 | L'Alzina dels Enamorats de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-dels-enamorats-de-cal-pons | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | L'Alzina, de la família de les fagàcies, destaca per la seva capçada ampla i densa de color verd fosc, i per que presenta múltiples rames de mides importants i que surten del tronc principal a poca altura del nivell de la terra. Aquestes enormes branques s'obren en direccions contraries i augmenten les mides de la capçada. | 08175-338 | Passeig dels Plataners de Cal Pons, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | osep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9655900,1.8843100 | 407551 | 4646558 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79112-foto-08175-338-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La Generalitat de Catalunya, sensible a la importancia simbòlica i natural dels arbres monumentals, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d'arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d'una sèrie d'exemplars admirables, pretén que l'interès i l'estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 79116 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons-0 | BADIA, Josep (1984). Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173. | I-V | Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures | 08175-342 | Vora les Granges Pinellet de Navàs | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 79117 | Necròpolis de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-periques | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.10 | X-XII | Petita necròpolis alt-medieval a l'entorn de l'església del Carme de Periques (antigament advocada a Sant Julià). Al cim de l'altiplà on es localitza el mas Periques hi ha les restes d'una església romànica, de la qual pràcticament només se'n conserven els fonaments i altres parts que van ser aprofitades per reconstruir-hi l'ermita feta en època moderna. Les diverses excavacions que s'hi han realitzat han donat a conèixer les característiques de la primitiva església romànica i una sitja d'un metre de fondària i sense materials arqueològics apareguda al mig de la nau. Així mateix, a l'entorn i sobretot a l'exterior de la capçalera es detectaren tombes excavades al tapàs, de les quals se n'excavaren tres. Dues havien estat ja saquejades i eren de forma de banyera, i la tercera era antropomorfa. Les tombes estaven orientades amb els peus a llevant. Pràcticament no van aparèixer materials arqueològics. Tan sols aparegueren alguns fragments de ceràmica grisa a l'interior de l'angle nord-oest de l'edifici. Actualment gairebé no queden rastres de les tombes. | 08175-343 | Església del Carme de Periques | Des de l'any 1026 es tenen notícies de l'església, que aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig. Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga. En època moderna es construí la nova capella però se'n mantingué l'advocació, fins que a començaments dels segle XX es dedicà a la Mare de Déu del Carme. L'any 1989 s'hi va dur a terme una excavació arqueològica amb motiu de la construcció de la variant de Puig-Reig, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Campoy. L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència dintre de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maeso Fidalgo, de l'empresa Códex. L'any 2004 s'hi va realitzar una intervenció preventiva, a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics. | 41.9774700,1.8853800 | 407657 | 4647876 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79118 | Jaciment de Sant Marçal d'Erena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marcal-derena | CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 SERRA, Rosa (1985). “Sant Marçal de Puig-reig”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 398-399 VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 72. | X-XIII | Jaciment medieval només evidenciat per alguns materials recollits en superfície a prop de l'església romànica de Sant Marçal. En la prospecció duta a terme l'any 2001 no es documentaren estructures d'època medieval a banda de la pròpia església, però s'obtingué una mostra ceràmica exhaustiva que aplega poc més d'una trentena de fragments. La majoria dels materials semblen indicar una feble ocupació permanent del lloc entre els segles X i XIII, mentre que altres fragments indicarien una ocupació més antiga, anterior al segle X (concretament, dos fragments de pasta força depurada i cuita oxidant ataronjada). | 08175-344 | Sant Marçal | Sant Marçal és una església romànica isolada a la vora de l'antic camí que uneix Puig-reig i Casserres. Es troba documenta per primer cop l'any 1026 amb l'apel·latiu de 'Sanctus Marcialis Erenna' o 'Hirena', nom que correspon a una vila documentada repetidament en els textos conservats. Sembla, però, que el nucli principal d'aquesta “Villa Erenna” s'hauria de de situar al lloc que avui ocupa la masia del Lledó. Pel que fa a l'església de Sant Marçal, fou des de la seva construcció dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig. Eclesiàsticament, depenia del bisbat d'Urgell. També s'esmenta en un testament del trobador Guillem de Berguedà que féu amb motiu d'un viatge de peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la, possiblement l'any 1180. Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9942700,1.8595400 | 405541 | 4649769 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79119 | Jaciment de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-sadurni-de-fonollet | BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), “Urgelia”, vol. 1, La Seu d'Urgell, p. 103. CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Sadurní de Fonollet”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 387-388 | IX-XI | Possible vil·la altmedieval que només s'evidencia per la troballa de fragments ceràmics superficials vora l'església romànica de Sant Sadurní de Fonollet, del segle XII. Durant la prospecció arqueològica que es va portar a terme entre els anys 1997-2001 tan sols es va poder obtenir una breu mostra selectiva formada per una trentena de fragments, tots ells procedents del camp de conreu immediat que es troba a migdia de l'església. Entre materials predominantment moderns, es van recollir alguns fragments altmedievals que, tot i ser molt rodats, provarien la localització en aquest indret del nucli de la vil·la altmedieval, la qual podria remuntar-se al segle IX. | 08175-345 | Fonollet | Les notícies d'una vil·la amb aquest nom de Fonollet es remunten als textos del segle X i, a partir d'aquest moment, s'esmenten diversos masos. Sembla que la vil·la es podria identificar amb el jaciment localitzat al voltant de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església conservada és una construcció del final del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement ja hi havia una església anterior edificada en aquest lloc. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9907900,1.8354000 | 403536 | 4649410 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79123 | Jaciment de La Frau. Zona d'expectativa arqueològica 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-frau-zona-dexpectativa-arqueologica-1 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.10 | XIX | Possible fossa de les Guerres Carlines situada, segons una notícia oral aportada per Jaume Feli, de Puig-reig, en una finca de la seva propietat. Es tracta d'un petit camp que està situat al costat sud el camí de la Frau, en el qual sempre han aparegut ossos quan s'hi realitzaven les tasques agrícoles. Segons altres fonts orals, molt a prop d'aquest indret hi va haver nombrosos enfrontaments entre carlins i liberals. | 08175-349 | La Frau | L'any 2004 es va dur a terme una prospecció arqueològica en el marc de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la Nova Carretera Eix de Llobregat C-16. En la prospecció, a banda de constatar la presència de jaciments ja coneguts, es documentaren vuit zones d'expectativa arqueològica, les quals s'individualitzen en les corresponents fitxes d'inventari de patrimoni arqueològic, entre les quals la que correspon a aquest jaciment. | 41.9481700,1.8735200 | 406631 | 4644635 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 79129 | Cal Julió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-0 | SERRA, R. (1982). Aproximació a la història de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.38 | XIX | Casa de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carner paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Llobregat- Consta de planta baixa, pis i golfes, a més de dues plantes semisoterrani on hi ha instal·lat, des de fa més de cent anys el forn de pa. La casa es feta amb maçoneria i té la façana arrebossada, amb els emmarcaments de portes i finestres pintats. | 08175-355 | Carrer Llobregat 44 | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. A l'entorn de la fàbrica de Cal Casas i dels pisos del mateix nom es van construir una bona colla de cases unifamilars, amb una botiga a la planta baixa i l'habitatge a la planta superior; aquets es el cas de cal Julió, que des de finals del XIX es forn de pa. | 41.9754800,1.8796600 | 407180 | 4647661 | 1905 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 79130 | Túnel del Carrilet de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-carrilet-de-cal-marcal | SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.4 | XIX | Túnel ferroviari fet amb pedra que conserva l'arc de mig punt lleugerament apuntat, construït amb carreus regulars de pedra polida i col·locada a contrapunt unida amb formigó. D'un metre i mig d'amplada i 150 metres de llargada és va construir per creuar la carretera de Manresa a Berga al seu pas per cal Marçal. Les obres de construcció van anar acompanyades de la construcció d'una trinxera que esta situada abans de l'entrada al túnel i era una de les infraestructures de la línia del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà. | 08175-356 | Cal Marçal, 08692-Puig-reig | Oficialment el 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga', començà a veure la llum quan el seu projecte, plantejat des de feia temps, va ser presentat per a la seva aprovació a Corts el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. a Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat. | 41.9558900,1.8795600 | 407143 | 4645486 | 1885 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79130-foto-08175-356-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Actualment les entrades estan cobertes; la del sector de Manresa amb runa i la del sectoro de Berga amb materials diversos que configuren part de la zona ajardinada de Cal Marçal: l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal té el projecte dde recuperar-lo. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 79133 | Font Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluny | http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). | XX | La Font Lluny, situada prop de Cal Marçal i del riu Llobregat, destaca per que raja sota una gran paret de pedra, recollin les escurrialles de l'aigua del punt ombrívol on es troba. | 08175-359 | Cal Marçal | Vinculada a les persones que viuen a cal Marçal | 41.9534300,1.8808200 | 407244 | 4645211 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Forma part de la Ruta les les Fonts, senyalitzada pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat amb la col·laboració de l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,45 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc